#983 - La Penya del Morro del 20/9/2016

En directe. Des de Can Ginestar, comença la penya del Morro 1912. En directe. Què tal? Molt bona tarda, família. Avui el programa parlarem de la cursa del transport a més de 200 just. Amb el Roger Cónsol parlarem de l'agrupació en senyor Serrano, i també parlarem amb el Toni Cuevas, un enginyer que ha inventat una màquina increïble que potabilitza l'aigua contaminada en qualsevol part del món. I a la segona hora parlarem del cap de sud marí més llarg, entre Estats Units i Bilbao, amb hands de Facebook i Microsoft, amb l'Èric Pomar i l'Humber Blanco, i amb Lledo Martínez, a les accions de còmics, parlarem amb el Javier Casado, il·lustrador del còmic, i amb l'Àdrià Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui la dada del dia és que és l'aniversari de l'alcalde Josep Perpinyà. La pregunta és, ja heu firmat la petició de Change.org, perquè el 20 de setembre sigui festiu a Sant Just? Jo sí. De fet, he de dir que he n'hi sent jo, a la petició. És el menjar. Comencem amb les notícies de Sant Just. El cotxe ha guanyat el transport públic en la cursa de transport 2016 des de Sant Just. De fet, ho veníem dient fa dies i ja fa dia ben s'ha confirmat. El vehicle privat ha trigat atenció 42 minuts en arriba fins a la zona universitària i ha aparcat mentre que el Just Metro n'ha trigat 49. Bona tarda. Des d'on sortia el cotxe a Sant Just? M'imagino que des del parador. 42 minuts han trigat des del parador fins a la zona universitària. Això al cotxe. I el Just Metro, 49... Ara, para, para. M'està dient 3 quarts d'hora en cotxe per arribar a la zona universitària des de Sant Just. I aparcar. Has de aparcar i arribar al punt de trobada. No és només l'altra gent que ha trigat mitja hora. Això és excessiu. No creieu que és molt, 3 quarts d'hora. Des de... en cotxe... Per Sant Just d'Espi? Sí. Potser em sembla a mi, però jo trobo que això és exagerat. Fins que l'han passat a Catalunya encara. Era hora apuntant. Ha sortit molt d'hora per coincidir amb el que ens podem trobar quan venim a la feina. A dos quarts de 9. A dos quarts de 9 des del parador fins a la zona universitària de Sant Just. Sí, sí. Quedo, quedo. És el trajecte més a aparcar, perquè a la zona universitària i a les universitats no hi ha cap pàrquing. No, pitjor molt por és perquè el Just Metro ha trigat una hora. 49 minuts. A la ceca, si vas amb bus, perds res. 7 minuts. El Just Metro el fa 15 de 10 minuts. Jo el feia sempre que anava fins a l'última parada. Però què està passant aquí? Suposo que avui és un dia per dir que el transport públic és millor i que l'agafem. S'haurien de replantejar. Potser es faran les comparatives i potser s'han gastat menys diners en transport públic. És un dia per dir que no és el que fa. És una mica de sorpresa. El meu entusiasme és una mica de sorpresa. La cursa de transport és una cursa cívica entre diferents mitjans que compara les despeses totals que comporta des d'un municipi determinat fins a un lloc concret de Barcelona. Aquest any ha estat la zona universitària. Després es comparen les despeses que s'han produït, i s'han produït el transport públic. Des de Sant Jordi Porta, la tècnica de medi ambient de l'Ajuntament, la Dolors Moreno i l'Anatà en cotxe, el regidor de mobilitat i transport en Jordi Porta. No ha agafat la bicicleta, segur que hagués arribat més d'hora que el cotxe. La sortida des del poble s'ha fet a dos quarts de nou. Per Moreno, de fet, diu que el més difícil ha estat aparcar. Pel que fa Jordi Porta, que anava en Josmetro, ha trigat aquests 49 minuts en arribari en un recorregut que costuma fer-se en 15 o 20 minuts amb el Josmetro, però es veu que ha estat com l'autobús parat uns 15 o 20 minuts també a la zona del Placaufec, perquè ja hi ha diverses escoles, de Sabelle de Vellena, del Placat, Alemany, i de l'Estat de Transport, del 2017. Bé, canviem de qüestió, parlem ara del documental del mes que torna aquest divendres a Sant Just, a la Teneu, amb el documental Good American. Friedrich Moser presenta aquest docothriller sobre... docothriller, això, ja acabas, anem-hi, metgèneres, no, de cinema. Aquesta és la taula que podria haver evitat l'11S i els darrers atemptats a París, Brussel·les o Nissa, com sempre, el documental del mes, molt interessant, i en aquest cas, sobre la prevenció de terrorisme. I sobre la protecció de vegades de tots els ciutadans, i sobre l'acumulació de vegades que fan a vegades els governs de tots els ciutadans, bé, a vegades, no, sempre. Good American, de fet, porta al subtítol el preu de la nostra seguretat i posa sobre la taula el que deia, per tenir controlats els ciutadans i tots els moviments que fem per tal d'evitar atemptats terroristes. Les agències d'espionatge acumulen, per tant, milions i milions de dades que entorpeixen la seva feina, i el documental explica la història de Bill Vini, que és un... Què, perdona? Bill Vini. És un home que... Es diu així o és el seu alias? No, Bill Vini. Bill Vini. Bill és el nom, Vini, B-I-N-N-E-I-G. Doncs a veure què li expliques. Per això no s'ha de fer més, ja. Molt bé, doncs perquè Toma va fer com una mena de precedent amb l'Eduard Snowden, era un criptògraf que treballava per l'agència asobertàndes sinal americana des de l'any 97, com a director tècnica analista de dades, i que denunciava això precisament. El documental planteja un doble debat, si és necessari que els governs disposin de totes les nostres dades i tots els nostres moviments que fem per internet, per exemple. I també hi ha els nostres drets, que, de fet, sembla que ja el sistema està el fan. Jo et dic jo, no tenim mòbil, no tenim WhatsApp, no tenim Facebook, no tenim Twitter, no tenim internet, i anar a ser una ermita i viure una copa a Montserrat. Aquesta és una mica la manera que el... Si te portes wifi allà? No, home, no, res, res. Amb taparrabos, ja dins de la copa. I ja és perillós, com a rabos. L'americant de Frederic Moser ha passat per diversos festivals internacionals amb un gran èxit, com ara l'IFIFA de Rotterdam i el CPA Act Docs de Dinamarca, i és una de les aspirants de candidates als Premis Òscar. El documental es podrà veure divendres a les 8 del vespre, a la sala del 50, a Nari de la Taneu, en versió original en anglès, subtitulada en català, i el preu de l'entrada és destingueuros per al públic, per a les eleccions. I abans de passar els esports s'enjustencs, comentar que ja tenim inscripcions obertes per apuntar-se els cursos i els tallers del casal de joves de s'enjust per aquest trimestre. El període per apuntar-s'hi es tanca el 30 de setembre. És a dir, el divendres que ve, o sigui, que corre el casal de joves i per fer-te una inscripció. L'equipament jovenil manté diferents activitats que han funcionat bé al Tres Cursos i Naubert de Nova esperava majors de 18 anys. Alguns dels cursos que es podran fer a partir de la primera setmana d'octubre al casal són Zumba i Zumba Kids, Hip-Cop i Hip-Cop Kids, Trapesi, cuina, teatre social, i les acrobàtiques i guitarra entre d'altres. I a més a més, les novetats d'aquest trimestre són els cursos que explicava l'altre dia el Sergi Arrada que hi ha al programa, la penya del Morro. Aquí estem aquí, hola. Paraduls, pilates, yoga i massatges. Aprendràs a fer massatges? Acú, massatges. Em sembla que és un curs que ho petarà, aquest. És un parilla. És una arma doble filo. Dimecres de dos quarts de 8 a dos quarts de 10. El primer curs de massatges que es fan un centre cívic molt bé. Si jo convertiria tots els centres cívics de Cent Just, t'hauria acusat el que diré amb espais o centres de wellness. M'agrada això, bona idea. Amb balnearis, massatges, pedres calentes, pedres no tan calentes, pedres també normal, moltes coses. Fins el 30 de setembre ens podem inscriure. Recordem que segueixen un any més els cursos de gimnàstica i pressiva per després del part, al web del casal de joves.com trobareu més informació sobre els tallers, la programació i el procés d'inscripció. Bé, anem cap al de esports amb el Mar Romero. La tercera cursa de Sant Just desvern per Sant Joan de Déu d'aquest dissabte encara els últims dies amb perill de no complir les petitives. Què m'estàs dient, Marc? Doncs sí, hi parlàvem amb Carles Martínez, el coordinador del Club Atlatisme Sant Just. Fins ara no s'ha pogut arribar arribant i els 300 inscrits quan l'objectiu de l'organització és arribar al miler de corredors. Què dius ara, però en anteriors curses, en quants inscrits hi havia? L'any passat vorejàvem el setsemzo, parlàvem abans amb l'Andrea i també amb el Carles, però sí que em deia l'Andrea que en la primera cursa sí que es va petar bastant. Per tant, no hi ha tants inscrits com altres anys a aquestes alçades i és possible que s'anul·li la cursa? Sí, i ho parlàvem de fet ara mateix el Club Atlatisme no està cobrint ni despeses del que costaria, per exemple, el servei de cronometatge i, per tant, ahir el Carles Martínez ens ho explicava que ara, per ara, la cursa, si no hi ha un gir o algun canvi, quedarien a n'estan baix. De cara a edicions vinents, aquest dissabte es manté segur. Sí, sí, aquest dissabte es manté segur. D'acord, molt bé. Si algú es vol inscriure, què és el que ha de fer? Doncs anar a la cursa, perdó, 3 o dobles, Championship.cat, i aquest any la cursa és del recorregut des de 5 km i també hi haurà curses infantils, de adults i per grups. Aquestes últimes són les novetats d'aquesta edició i, per tant, hi haurà tres corredors per equip i es comptarà el temps de l'últim corredor. D'altra banda, el Julià Macàs, el programa d'esports de la ràdio, Carles Martínez, que és la presidenta d'aquesta entitat, també va parlar del club de latisme Sant Jordi, com estem? Doncs sí, va parlar del club de latisme, que any reira any, va creixent i que segueixen sumant èxit. Un dels objectius del club que actualment entrenes en Feliu és la creació d'una pista del latisme Sant Jordi. El club va dir que el club no s'ha de fer en just. Carles Martínez va assegurar que el club li agradaria entrenar-se en just i que sense els materials necessaris, aquest esport perd l'atractiu. Una de les opcions que es planteja des del club perquè les pistes de la latisme siguin rentables és que els pobles del votant facin-los d'aquests equipaments i així aglutinar tots els atletes de la zona en aquestes instal·lacions. El club ja s'ha d'assetar l'Ajuntament i ha demanat per supostos a diversos pobles del votant i que les eleccions del latisme s'han de fer en just. Ja sabeu que tenim una informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix a RadioDesber.com i a partir de les 7, els Sant Just notícies amb l'Andrea Buenondria, gràcies. Hola, Magí! Bonetard! Fem una porra per la publicitat i d'aquí un coment d'en Valroger Consul parlem de teatre entre ells a la triogia de l'Agrupació en Sant Jordi Serrano, en Vaires Sant Justens perquè allà hi ha una persona que va néixer i que en el seu moment va viure i treballar a Sant Just. En aquest moment us sabrem amb Valroger Consul, fins ara mateix a la penya del Morro. Fem una porra per la publicitat i d'aquí un coment. Fem una porra per la publicitat i d'aquí un coment. Fem una porra per la publicitat i d'aquí un coment. Fem una porra per la publicitat i d'aquí un coment. Fem una porra per la publicitat i d'aquí un coment. Fem una porra per la publicitat i d'aquí un coment. Aquesta companyia que estarà al lliure des de partida del 22 i fins al 25 de setembre. Són tres dies, eh? És aquest cap de setmana? Clar, és la... Ràpid, correu! Amb la seva trilogia de Catastrof, a Calfinàcia, i Brindman Brandoble Boom, que ara... Exacte, eh? D'explicaràs. Hi ha un Sant Justen, aquí, no? Exacte, jo vull començar per aquest, per dir... Escolteu, sabeu qui és pa... Sant Justen, Sant Justenques? No. Sabeu qui és paupalàcios? No. Doncs paupalàcios és un veí de Sant Just, que ja no viu a Sant Just. Nascut més o menys l'any 77, 76, 77, record? I que ni més ni menys, i ara m'agradaria fer una crida telefònica, si voleu, hi ha algun altre Sant Justen o Sant Justen, que tingui un Lleó de Plata de la Vianal de Venècia. Què dius, ara? Doncs escolta, el paupalàcios sí que el té. El té... a casa seva? Què dius? El té a la prestatgeria? On el té? On el té? La bavo? Tranquil, tranquil, Roger, tranquil. És que clar, és un Lleó de Plata de la Vianal de Venècia. És que és un Sant Justen, que ho tingui, això. Exacte. És que tinc un Sant Justen. Sí, més fort. Un Sant Justen fora Vila, ja, perquè viu a Itàlia. Recordem que l'havíem de trucar, tot estava molt clar, perquè avui tinguéssim una entrevista amb el paupalàcios. Estava contentíssim de tornar a ser radiofònicament aquí a Sant Just. Però ha tingut un problema familiar, i a darrere hora diu, escolta'm, per què no ho deixem per la setmana que ve? La setmana que ve. Saps quan tornarà a paupalàcios? Jo no tinc un fill, que és el que fan tots els Sant Justencs. Ah, però ja el té, ja el té. Pau, has de tornar, has de tornar. Igual ens està escoltant per ràdio d'Esvern.com, i ell també a Itàlia. Ell també estarà aquest cap de setmana a l'altra lliure. Exacte, Sant Justen, Sant Justengues, neuro a veure, si voleu veure el paupalàcios, que llavors no podreu parlar amb ell, perquè ja està actuant, d'acord? O actuant o entre cometre. Això li he preguntat també, perquè el que fan ben bé no és actuar. Són performers, però graven i manipulen. Això ara anirem en un tema. Que no és teatre, el que fa l'agrupació del senyor Serran. Se li hauria de preguntar. És aquest teatre contemporani, aquestes noves formes. Això que ve, ells volen estendre els límits del teatre. I això què vol dir? Doncs senzillament, com ja deia, fa temps, aquell fem-fatel, home fatal del teatre francès, que era espanyol, argentí, sudamericà, sinó Rodrigo García, amb espectacles que van venir aquí el lliure mateix, o també el que hi ha davant, el Mercat de les Flors, com el Ronal, el Pallasso del Macdonald, que deien aquella frase de com, ostres, jo m'agrada molt el teatre, això deia un performer d'aquests, però estic fart de fer personatges, trobo que és estúpid fer personatges. El senyor, doncs, Rodrigo García, el senyor, em surt un Roger i alguna cosa, no consola, un altre. Roger igual? Roger igual. Roger igual o un altre. Són aquest tipus de teatre que trenquen, van trencar el que és la ficció, explicar una història, ficcionada. Si més no el que volien era explicar històries, oi tant, però escolta, amb històries de debò, i trencar aquestes fronteres d'un personatge, una cenografia amb un temps alguna cosa va ressemblant, perquè la gent vingui aquí s'ha de creure en una història que no és veritat. I com ho fan, això? La gràcia de l'agrupació, el senyor Serrano, és que sí que apareixen dos, tres persones, a vegades quatre, et munten unes petites personatfies, però la gràcia seva, la seva peculiaritat, és que tenen un desplegament tècnic de vídeo, de cinema, molt bèstia, i et fan cinema en directe. O sigui, les pantalles, les maquetes, i les càmeres són realment els protagonistes. Sí, t'expliquen històries, oi tant, però ho fan a partir de manipulacions, es portin titelles. Per tant, si ho entenc bé, tenen una càmera en directe, una o tres o quatre, i projecten... I editen el vídeo en directe, també, perquè a Catastrof, per exemple, les veuen explosions i volcans, que ells mateixos fan en directe, però llavors veus com el volcà van davant, van darrere, juguen amb l'edició de vídeo en directe. I això, el públic ho pot veure perquè hi ha unes grans pantalles darrere de l'escenari, no? El públic ho pot veure en directe, com manipulen, com fan, en aquest cas, el volcans, que és el que he vist jo. Parlarem molt de Catastrof, avui, d'aquestes explosions volcàniques, i aquests terratrèmols que els fan fer a les seves titelles, que, en aquest cas, a Catastrof eren ni més ni menys, que osets de gominola. I clar, amb un oset de gominola, la gominola, que vés a saber els ingredients que porta aquella gominola, li poses una mica de cosa química i fa certa reacció. I té clar, per exemple, d'una cara dosita de gominola, com es va destruint gràcies a la pluja, així que li van posant aquest performance, el mateix Pau o el mateix Àlex Serrano, amb un espersor, amb una ampolla de colònia... No? Però com aquesta mena d'acid, doncs va desfent. I dius que en triomfa tota Europa? Aquesta és la cosa. Com aquest tipus de teatre, sobretot es fa, i sobretot té molt èxit, d'abans França, d'acord? T'he citat abans França, amb el Rodrigo Arcia. Té molt èxit a França. Aquí hi ha molt pocs festivals que es dediquin, el que és potser més famós, i em van parlar quan feien teatre aquí, la Diuda Esvern, també, era del Caet, o sigui, el festival TNT, Territori Noves Tendències, o Terrassa Noves Tendències, del centre d'Arcecènic és de Terrassa, que ha apostat molt per aquestes noves tendències. Definim una mica això de noves tendències. Però que no és un acte de teatre, que no és un acte de teatre, que és una cosa que va ser de teatre. I és una cosa que va ser de teatre. Aquests actors que no fan personatges però que fa teatre, que fan accions i són reals. Una cosa més cruel que he vist jo mai en teatre, és un actor dins aquesta obra del Ron, el Pallàssaro del Mactón del que feia Rodrigo Arcia, li feien aguantar amb un pobre actor català una paixera, que hi volia que havien 15 litros d'aigua. amb un fuet, amb un vestó, i així passava 20 minuts. El patiment, home, és teatre, és art, aquí ja podem parlar de moltes maneres. Hi havia una empatia amb el públic perquè veus aquella persona que pateix, i pateix de debò, que no és bar semblant-se, és realitat. Això és el que busquen, amb aquests experiments químics, però estan passant de veritat, el fem servir per explicar les catàstrofes que han viscut la humanitat. Però no ho farem amb personatges, sinó amb ocells de gominola, perquè quantes vegades hem dit que les persones són números, són DNIs, són ocells de gominola, són ovelles. De fet, actualment, l'Agrupació, el senyor Serrano, l'Àlex Serrano, que és el director, el Pau Palacios, el Sant Justen, que està amb el tema de continguts, i la Barbara Bloyne, que és de producció, i el moment àlgid, com diem, va ser quan van guanyar el lleó de plata de la Vianal de Venècia. Exactament. Perquè, com deies tu abans, aquest tipus de companyies, que a França poden tenir més sortida a Alemanya, no diguem, i a l'Itàlia del Nord, aquell triangle màgic d'aquella Europa central, doncs els hi fan cas, i aquí han hagut de fer 3 dies, els 3 aquests aspectes, les últimes, la fundació, el senyor Serrano, l'Agrupació, el senyor Serrano, porta 9 espectacles, aquests últims són els que es veuran aquestes setmanes, són els 3 últims, els 3 més internacionals i més vistos, però és que has de pensar que la folla de Sao Paulo, els New York Times, molts diaris i molts festivals d'arreu del món, aquests són aquests senyors, on planteadres a Tòquio, on planteadres a Nova York, però a Barcelona ho han de fer només 3 dies. Són coses que li preguntarem al Pau la setmana que ve, havíem convenat de públic, perquè no s'atreveix el teatre català a programar aquest tipus de teatre, trancador, performatiu... Em preguntaves per què llego de plata amb aquest últim. Diguem-ne que els 6 primers espectacles... L'últim ha sigut el de Brickman Brand of Album. Diria que sí. Ara no voldria equivocar, però diria que sí. Crec que els hi vam donar per a Jous Inésia. Inésia. Ves que saps de què va, de Jous Inésia? No, de què va. I Jous Inésia es tracta d'uns militars, que escolten molt Take That, el grup de Take That, si vols que pots buscar músiques. Sí. I no paren de veure Cervesa, d'acord? Per moment, Take That és a pregúdia, no? Ja, però segur que a Wikipedia encara... No, sí, però ho dic com a... No, no, no. Sí, sí. Però a Take That és aquell de... Everybody... Sí, suposo. A mi em va passar. Jo soc de Mozart. Sí, ja, ja, ja. No. Perquè veieu que és sempre la crítica, la crítica de coses que passen de veritat, sempre està molt present als seus espectacles, no? Juga amb tres històries de tres cases iguals, una que és on s'amaga un tal Jerónimo, després veurem qui és aquest Jerónimo, és una casa que diuen que després està a Pakistan, una altra còpia exacta d'aquesta casa, que està en una base militar a Catalunya del nord, i quina relació tenen aquestes cases, i una altra que està a Jordània. Bé, doncs ara jo t'he de dir, saps qui era Jerónimo, i l'últim índim era aquests ciucs. És tal com li deien, ni més ni menys que el senyor Bin Laden. I que la aquella grup militar que va entrar i va matar el Bin Laden en aquesta casa al Pakistan, doncs tenia una rèplica perquè van fer assajos, teatrals assajos, per entrar a la casa del Bin Laden i trobar-se'l. Per tant, aquesta relació amb aquesta base militar de Catalunya del nord, que comencen com tres històries diferents, tot té a veure amb la captura de Bin Laden, i és una gran reflexió sobre aquest principi de segle cumbuls, a partir del 11 de setembre del 2001, amb l'atemptat de les Torres-Bassones, i aquest principi de segle, doncs, tan cumbuls amb el terrorisme islàmic. A partir d'aquí, doncs, ells, això, et construeixen una casa i la destrueixen. Una casa... Una casa, i llavors, una maquina, exacte. Sí, després també amb les càmeres... Perquè la que és la casa, de debò, B, B, B, o Brickman Brando, Bob-El-Rum, aquest Brickman Brando, ni més ni menys, és que era el que s'inventor de les hipoteques, al segle XIX. Bé, doncs, tot això... Ostres, no, no, no. Llavors, senzillament, és un espectacle que sona en foto una miqueta, i que sempre amb molta ironia, i amb aquest llenguatge contemporàni, doncs van contra d'aquesta bombolla immobiliària, dels banquers, de la crisi, de l'estafa... Per tant, ja anem a curs de temps, com sempre, i que, si la setmana que ve, ja intentarem parlar... Sí, tens tota la raó, això. ...per tant, el poble a l'àdio ja aprofundirem, però... Només d'animar a Nari, en Justanx, aneu-hi. Són tres dies i podeu conèixer el seu treball de la agrupació, en senyor Serrano. Un, dos, un, dos, tres! Atenció, perquè torna la Cubana. I ho faran a partir del 29 de setembre, al Teatre Colosseum, allà a la Gran Via, amb un musical que es diu Gente Bien. Exacte. Gente Bien, aquest seinet, escrit per Santiago Rossignol, l'any 1917. D'acord? Que deuen que ara deu tenir un cert respecte. Però escolta'm, Jordi, tu sabies que la Cubana, quan m'han fet allò de les campanades de Voda, els tres, quatre anys, van dir que aquest era l'últim. És veritat. Van dir que era l'últim. És l'últim, el Jordi. Sí, el Jordi Millan i aquest és l'últim, perquè nosaltres això, el Teatre Públic, les companyies, no sé què, nosaltres som una companyia molt gran, no podem pagar-ho, això. Doncs vinga. Però saps què va passar? No. Que campanades de Voda es va passar tres anys, tres anys de gira per Espanya. Oh, clar. I van fer un clinc-clinc, exactament. Això és caixa per la Cubana. És caixa per la Cubana. I escolta'm, el Jordi Millan, la Mont Plans, la Mercè Comes, dos històriques de la Cubana, que últimament no les veiem, a les obres teatrales de la Cubana. Aquí tornen a la Mont Plans, la Mercè Comes. I ara diuen que faran aquest musical a partir de gent de gent, però ara ens hem de posar sèries, perquè clar, és un Santiago Rossignol. Ah, clar, és Santiago Rossignol. Un Santiago Rossignol. I amb això juguen, sempre murris, la Cubana, sempre murris, ens faran passar molt bé amb aquest musical. I l'Aran, segur, perquè és la Cubana, intentant-ho fer molt bé i ser molt respectuosos, quan senzillament sabem que no ho podran fer. Escolta'm, tot això veurem a partir del 29 de setembre, com has dit molt bé, al teatre Coliseum. Si vol, repassem només amb una frase de què va, aquest gent de gent, és un seinet. Un seinet té un argument de faldilles, sempre interessantent, però on l'autor, Rossignol, aprofita per fotre-li canya, fotre-li canya, burlar-se d'aquella classe social, que ell sempre es burlava, que era la burgesia industrial. Bé, s'haurà de veure, s'haurà de veure, perquè la Cubana, escolta, t'agradarà més o menys, que jo crec que més, eh, s'haurà de veure, companyia història del teatre català. I acabem ja comentant que fins al 16 d'octubre, es podrà veure el teatre Villarroel de Barcelona, Utelo, l'espectacle guanyador dels Premios Teatres del Mundo, del 2013, aquesta llegèria de William Shakespeare. Tot d'hora. És que l'any passat ja la feien, aquesta. És que la deuen fer, suposo, a l'agost i al setembre, per començar les temporades, perquè jo crec que la vaig veure amb la temporada passada, i no era al final de la temporada, sinó al principi de la temporada. Jo també la vaig veure a la temporada passada, és aquesta companyia argentina. Exactament, un teatre físic. I, de veritat, és que vaig riure com feia. Exacte, perquè tot i respectar el vers blanc de Shakespeare, tot i respectar la tragicomèdia, perquè sempre diem, no, és una gran tragèdia. Però Shakespeare ens enganya. Hi ha scènes molt tràgiques, l'assassinat, els parques, la geologia, la maquinacions d'aquells personatges... Però com és tu, hi ha clown, teatre físic, burlès, hi ha de tot, no? Una escena també espectacular, que fa bromes amb el públic, constantment sortint de l'obra, entrant... I amb un escenari bastant nouveau. És una cosa molt d'això, de cabaret, com tu has dit, molt clown, molt d'humor, buscant l'humor, però, escolta'm, si hi ha algun moment, doncs, de tràgic, el respecten, també. Amb això també ens serveix per dir, a vegades un Shakespeare ens allunya, dius, hi ha un Shakespeare, no sé què, per deu, per deu el respecte, quan facin un Shakespeare, no, no, no, perquè a vegades podeu trobar que l'espercà que dura una hora vint, que rieu, tant com a la cubana, o més, i que són, doncs, un tipus de teatre que es veu poc a Barcelona, perquè fem molt teatre de text, i en canvi, teatre físic, doncs no. Aquest hotel, fins al 16 d'octubre, d'Avenció, he guanyat uns premis de teatre del món, o sigui, internacional, tot i que es basa molt en Ibero-Amèrica, del 2013. Hotel-O a la Vullarroel. Aneu-hi, perquè és una recomanació de la setmana, com d'altres les que hem comentat, Roger, i no tenim més temps, en retrovem, dimarts que ve, amb més teatre. I amb el Pau Palàcio, esperem. Sí, esperem que vagi bé. Bona setmana, Roger. Fem una pausa per la publicitat, d'aquí uns moments del programa, des de l'Espai d'Escència, amb la coach Anna Lleveria, amb la qual avui parlarem amb el Toni Cueves, d'aquí uns moments, que és un crac en el seu sector. És un geni, perquè és inventor, és a dir, que el món de l'aigua, i ha inventat una màquina que potabilitja l'aigua contaminada de qualsevol part del món. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. D'aquí uns moments el truquem i parlarem amb ell, a la penya del Mordo, després de la publicitat. Fem una pausa per la publicitat. Despartanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva. Cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Fem una pausa per la publicitat. ss Camica per 3.4 après. Com ja vam avançar la setmana passada de diferents col·laboradors d'Escència, vindran al programa amb un client, amb una persona, que ha fet algun curs, algun taller amb ells, per tal d'explicar el seu cas i per tant que expliquin la seva experiència. Com que aquests dies tenim la coach Anna Llevaria, aquí al programa Anna, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda, Anna. Ens fa molta il·lusió que estiguis... A ell també. A mi també. M'està agradant això, eh? A la ràdio? Es pot venir sempre... Però de moment, com deien avui, portes un convidat molt especial, no? Sí, sí, sí. És el Toni Cuevas, és un client meu, a mi li tinc molt de carinyo, i és que és un crac, el Toni és un crac. Per què? Perquè ell és un geni, és ingeniero, és creador, és inventor... I jo, quan m'explica el que fa, és que el ho sí, no? Ha de t'explicar, ara. Has de dir que el món de l'aigua... Ha inventat una màquina que potabilitza l'aigua contaminada de qualsevol part del món, per tal de treure les bacteries i convertir-la en un aigua totalment potable. De fet, és un invent revolucionari pel nostre món, no? Totalment, totalment. Jo és que quan m'explica aquestes coses, com jo sóc de letres, això a mi em fascina. Toni, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per estar-nos al programa. Explica'ns aquesta màquina que t'ho has inventat. Com va anar la cosa? Bé, fa uns anys estava en una situació d'aquestes pre-crisis o envies de crisis, i vaig pensar que era el moment adequat per buscar una solució que sempre havia pensat que tindria èxit, però que mai m'havia posat a definir-la, i al final vaig començar a buscar equips que em poguessin permetre fer aquesta màquina. No era una cosa fàcil, però al final ho vaig acabar trobant. De fet, tu representes la teva empresa, Reu del Món, has fet conferències des de l'estat junit fins a l'Àfrica, venent un producte que no sé qui n'ha estat la resposta dels llocs on has anat amb aquesta màquina que potabilitza l'aigua contaminada. En realitat, tenim dos equips diferents. Tenim dues línies de negoci. Una és un equip portàtil que potabilitza l'aigua qualsevol lloc del món sense productes químics i sense aportació d'energia elèctrica. Amb aquest projecte, han guanyat el premi de l'OIT, el Foró d'Inversors d'Axió de l'any 2012. I aquest ha estat en un molt bona resposta per part dels governs, sobretot de països envieses d'envolupament, perquè és un més problema d'aigua i, a més a més, per potabilitzar aigua necessites sempre energia elèctrica. Llavors, nosaltres el que fem és aportar el sistema que no necessita aquesta energia elèctrica, en el qual té molta collida. Aquesta és una de les línies de negoci. I l'altra és que amb un sistema similar, l'hem fet industrial i, juntament amb el CSIC, amb la necessitat autona de Barcelona, hem fet un equip que és capaç de desinfectar qualsevol estància, una evitació, un hotel, un hospital, un quiròfan, amb un sistema que és un desinfectant que és el mateix que és el propi cos human. És un sistema que detecta que t'informa i que et desinfecta sense que hi hagi cap intervenció humana, pel mig. Aquestes són les idees que tu volies executar i m'imagino que aquí és on entra una mica el paper del coach, no? Sí, sí, sí. Aquí, amb el Toni, vam fer primer un procés de coaching de què hi definís quina era l'objectiu, perquè ja venia amb mi a les sessions. I aleshores, bueno, el que vam determinar va ser jo vull superar inseguretats, perquè té molt clar, ja has vist, que és un crac, i llavors té molt clar el producte i tot plegat, però, clar, transmetre tota aquesta informació amb reunions, amb sales, amb tanta gent, fins a 500 persones, doncs això és molt... No és fàcil, no? No hi ha gens fàcil. Perquè aquí és el que comentàvem l'altre dia amb tota la qüestió de la veu, que, clar, els nervis, m'imagino que també és sobreposar-se a tot això, perquè jo no sé si a tu et va servir, realment, el coaching que vas fer amb l'Anna, Toni. Molt, molt. De fet, jo abans em quedava en blanc. Unes les coses que em passava és que quan hi havia... un nombre de persones significatives escoltant-me, o per dir a la veu, o em quedava en blanc, clar, per exemple, això em limitava molt la meva exposició del meu producte, que és un producte que és a nivell mundial, i, per exemple, l'octubre de l'any passat, que vaig estar al Clíntek de Los Angeles, convidat per en el citó de Califòria de Los Angeles, i, clar, jo no vaig fer cap presentació, i el meu producte era, potser, els millors que es presentaven, és una fira de Coimben, que és la principal del món, i m'havien convidat, era l'únic representant espanyol, i no em vaig atrevir a fer aquesta xerrada davant dels inversors, perquè és que tenia por que no n'és com jo volia. Aquest any, Toni, si et convidem, sí que ho faràs, no? No, aquest any els he convidat jo amb ells a la fira de Barcelona, a les Mar Cities, on tindrem un estant, i fem alguna xerrada. Molt bé. La veritat és que ara ho parlàvem, d'aquesta màquina, aquest invent, que és fantàstic. Quins són els països que s'han interessat més en aquesta màquina potabilitzadora, o també amb l'altra línia que deies, també, per desinfectar sales? Els equips de potabilització, realment, van als autònoms, van els exercits, bàsicament els exercits, s'han interessat exercits i governs. Exercits i d'estatge i governs, també. Per potabilitzar zones concretes del país, que tenen un problema seriós de malalties per no tenir accés a aquesta potabilització. Per tant... Tenim representant Agana a Àfrica, que ens fa tot l'Àfrica subsejaviana, fins que arribi fins a Sud-Àfrica, i després també a Sud-Amèrica. Per tant, això va més potser pels exercits, o, a mínim, els Estats ho volen més pels exercits, que no parles per la població? Sí, no, és que, en principi, quan hi ha una catàstrofa de qualsevol tipus, els primers que arriben amb equips d'emergència són els dels exercits. Per tant, són els soldats que van a fer les tasques... de recuperació, diguem-ho així, en aquests països. I, per tant, l'exercit necessita aquesta maquinària per controlar la situació de perill o en aquell moment de caos que pugui haver passat, no m'imagino? Per assistència a la població, sí. A més, a més, el clàssic, nosaltres som equips molt portàtics, unipersonals, tu amb una motxilla ets capaç d'arribar a poblacions de mil habitants. Abans, quan passa una catàstrofa d'aquestes, es munta una planta potoritzadora gigantina, on tota la gent del voltant ha d'anar a la planta a buscar aigua i després tornar-se a la casa seva o al poblat, que igual està a 15 o 20 quilòmetres. Amb els nostres equips, en comptes de que la gent vagi a buscar l'aigua, és l'aigua que et va buscar a tu i et potoritzar l'aigua allà mateix. Home, la veritat és que els avantatges només depèn de la màquina com tota la gent que, efectivament, com dius tu, ha d'anar a buscar o s'ha de desplaçar quilòmetres i quilòmetres que ha de dir per buscar aquesta aigua. Perquè, clar, aquí al primer món ens pensem que tot és com vivim aquí a Barcelona. Que obri la xeta i adonem l'aigua. Moltes parts del món necessiten anar a buscar l'aigua quilòmetres i quilòmetres, i això el que fa és acostar justament en un lloc on l'aigua, en principi, no és potable fer-ne un nos. Estem parlant, com deia'm, amb l'Anna Llevaria, que és coach d'Escència, i que ens comentaves que heu fet un treball conjuntament, perquè el coach treballa en aquest cas amb el Toni, que el tenim al telèfon, i heu fet una feina molt bona, perquè Toni parla bé, vull dir que està a la ràdio, no el tenim aquí, vull dir que això, com deies, potser era impensable. Com ha sigut aquesta feina? Bé, hem treballat molt amb moltes eines de formació dels actors, com et deia l'altre dia, hem treballat molt amb el cos, fem un saio error, les hores de les sessions, molts cops el que falta, no hi és ferma presentacions, com si estigués assegant pel dia clave, i a les hores treballem amb el cos, i ha canviat molt, abans es quedava molt més estàtic, ara fa molta una gestualitat que realment et convents. La veu també la projecte molt millor, que fem exercicis de projecció de la veu, com de relaxació del cos, per evitar això el que deia ell, que es quedava en blanc, evitem quedar-te en blanc, evitem que la veu són i tremulos, o dels nervis, potser. Ella guanya moltíssima asseguretat. Toni, tu com has viscut aquest procés? Per què quan fa que has anat a fer aquestes classes de coaching? Crec que vam començar a fa 4 mesos, no? Sí. A més, sí, uns 4 mesos. Resultats com molts ràpids, 4 mesos, ja. Sí, sí, sí. La veritat és que també l'Anna, el que fa és una combinació entre coaching i arrecèniques, que a mi em va de genial, perquè una de les coses que necessito és convèncer a través també de l'explosió corporal, no? I a vegades és curiós, però inclús quan convènço a mi mateix, a mesura que intento començar els altres. I només per la forma, per els exercicis que fem, i que retatim, i de més. Clar, de fet, també... Bueno, això ja m'ho imagino, però la postura, els gestos que un fa... Tothom. ...també donen aquesta asseguretat, aquesta autoestima i aquesta força per parlar i per comunicar-se, també, no? Clar, molts cops el que fem és treballar des del cos i que s'autogestioni, no?, llavors, per exemple, li dic, adopta la figura d'un rei, d'un emperador o d'un color... És el color vermell, per exemple. Llavors, ell agafa com una postura d'energia, de força, d'asseguretat, i això li permet que vagi canviant patrons i després els anirà fent seus. Clar, de fet, des de... són exercicis teatrals, utilitzant els actors dels actrius, quan estan formant-se, que des de fora pot semblar una mica frívol, o fins i tot pot ser vergonyós, però que són coses que funcionen. Funcionen, funcionen. És veritat que fa una mica de vergonya el començament, però per això el treball de sessió re, de sessió, clar, evidentment, al principi, les sessions amb el Toni, no vam començar molt la saco, diguem, fent exercicis molt massa gosarats, i mica en mica hem anat introduint exercicis que l'han anat fent anar més enllà cada cop. Toni, com es diu la màquina potabilitzadora? Perdó? Com es diu la màquina potabilitzadora? Quin nom té, empresalment, parlant, eh? Sí, nosaltres liem la motxilla potabilitzadora, perquè, realment, és un equip que la portes a l'esquena i que la pots agafar d'aigua de forma immediata, en qüestió de la bombeta a l'aigua, i són 5 segons i ja tens aigua optina per veure. I de cara a la motxilla potabilitzadora. I de cara al futur, com ho teniu? Com es presenten els propers mesos per l'empresa? Bé, ara estem fent una sèrie de patents que venen tots osaderas d'aquests equips, que són les que ens donarà més... Creiem que ens donarà més potència comercial, perquè estan molt dirigides a clients que ja ens han demanat una solució molt concreta per els seus problemes. Són països africans que valen distribuir... Com, per exemple? És un sistema similar que en comptes de ser una motxilla que serveix per a emergencies humanidàries, o per a una cosa molt concreta, que pesa molt poc, però que és molt car, i una comunitat d'un país enviat desenvolupament no pot comprar un equip així, una cosa molt més econòmica, molt més orientada a aquesta comunitat, que potser pesa més, però és estàtica, perquè li permetrà tenir aigua en tots els dies. No només en casa d'emergència, sinó que els tindrà d'hànicament, dia a dia, tindrà una aigua en condicions. Per tant, enlloc de ser un equip que sigui portàtil, un equip més gran, pesa més, com dius tu, però com a mínim més estàtic, no?, i es queda en un lloc. Sí, permet això, no? Permet una continuïtat en l'accés a l'aigua potable, a llarg de tots els dies de l'any, a qualsevol hora. Com val una motxilla potabilitzadora? Bueno, hi ha dos tipus, una que és molt directa, que està al voltant dels 5.000 euros, i l'altra que porta un sistema de coloració, que està al voltant dels 9.500. Són aquests que són cars, perquè han d'estar amulgats per l'adjacent. No tanmet qualsevol producte, no?, han de seguir una sèrie de normes, i, a més a més, la captació d'energia solar, que és a partir de la qual nosaltres fem servir tot l'equic, va a través d'uns panells solars, que són molt cars. De fet, tot ja... les energies renovables, no?, tot aquest món i aquest camp, anomenament encara és el producte final, però, realment, és una bona inversió, i així ho demostren, m'imagino tots els clients i tots els governs i estats d'aquests païros africans, per exemple, que comentaves que us estan adquirint aquestes mongilles potabilitzadores. No sé si vols afegir alguna cosa més, Anna, perquè és que hem de connectar ja amb Catalunya Ràdio amb algun tipus de l'assist. Jo dono les gràcies al Toni per la seva participació, i que ja ens veurem la setmana que ve amb els deures fets, Toni. Ah, però què? Tens 10 deures de coach? Sí, sí, sí, sí. Gràcies, bona luna. Ja en parlareu, perquè m'interessa, això, dels deures aquests. Que vagi bé, Toni, moltes gràcies, una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres. Bé, doncs, com dèiem, hem de connectar amb Catalunya Ràdio, d'aquí un parell de minuts per escoltar el vulletí de la 6 de la tarda, Anna, m'han corregit molt això dels deures de coach. Quins deures poses, tu, de coach? Bé, depèn de cada client, però amb el Toni li faig exercicis de veu, exercicis de cos, molts cops li dic, ara tu agafes el cotxe, te'n vas cap a casa, i crida. I crida? I crida, bueno, pobre, el faig cridar. Jo suposo que el fa, perquè em diu, sí, crida, t'he mig desfugat. Tu també ho fas, això, no? T'haig de fer el cotxe, crida. Jo sí, bé, només que crida em poso la música molt alta i canto així com a... Molt bé, doncs, Anna, ha sigut un plaer tenir-te, una estona amb nosaltres un dimarts més, des de l'espai essència, i ja sabeu que l'Anna Llevaria és coach, i un dels propers cursos que faràs aquest de la veu, que no sé quin dia era... Comencem el 3 de novembre, i seran tots els dijous pel dematí del mes de novembre. Perfecte. Doncs Anna, moltes gràcies, i la setmana que ve una mica més de coach, no? Farem el programa. Que vagi bé, bona setmana. Bona setmana. Doncs tots aquí et connectem amb Catalunya Ràdio per escoltar les notícies de la CIS, i d'aquí uns moments parlarem del cap al submarí més llarg del món que s'ha fet i que es vol construir... No que s'ha fet, no, que es vol construir, sinó que s'ha fet a la càstima de la CIS. Farem el programa amb l'Àngel Martínez i Bilbao, amants de Facebook i Microsoft, amb l'Èric Pomari i l'Humbert Blanco, a les noves tecnologies. I amb l'Edo Martínez tindrem una altra convidat a les accions de còmics del programa. Pararem amb el Javier Casado, l'il·lustrador del còmic Benjamin Blackstone, que ho està patant a França, que ha publicat amb Casterman, i que també ens vindrà a explicar la seva experiència. Tothom aquí, uns moments a la segona hora de la penya del Morro. Bona tarda. Bona tarda. Us informa qui li ens sabria. Barack Obama ha denunciat l'auge dels populismes a l'última intervenció com a president dels Estats Units, davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides. En un discurs de balanç de 8 anys, el mandat ha criticat les propostes a il·lesionistes de Donald Trump. Washington, sèlies sernades. Washington és lluny, però potser no tant no sentim la comunicació amb sèlies sernades. Intentarem tornar-hi més endavant. Anem a més notícies del dia. Notícies, preus en aquest cas Montse Quadreny. El senat endureix el reclamant per obligar Rita Barberà a acudir a les sessions. L'exalcaldessa s'incorpora del grup Mix i es podria quedar sense sou si no assisteix a l'hemicicle. Madrid, queta Carman. Bona tarda. Tots els partits han aprovat per unanimitat que el reglament s'apliqui de forma estricta. Això vol dir que si un senador deixa d'anar a la cambra, no cobrarà. Des d'Esquerra Santé Vidal, aclareix que la mesura és una visclar a Rita Barberà. Aquesta gorra la m'ha dubtat de quedar clar als precedents que tenim de la senyora Rita Barberà. En l'anterior legislatura, a l'11ena, la senyora Barberà, dels 6 mesos que vam estar aquí treballant, només va aparèixer 3 vegades, 3 dies. Tots els 165 senadors rebrem aquest acord i entre ells, evidentment, ho rebarà personalment. La senyora Rita Barberà. Queta Carman, Catalunya, Ràdio a Madrid. Pablo Iglesias i Íñigo R. Rejón s'enfronten públicament a través de Twitter sobre l'estratègia que ha de seguir podent. Albert clatrava a Madrid. I ara sí podem sentir. Ara sí podem sentir. Avui ha tingut un nou capítol públic. Iglesias defensa un to més dur, més agressiu, marquant distàncies amb el PSOE. R. Rejón creu que la formació ha d'offerir una cara més moderada i vestir ponts amb altres formacions. A través de Twitter, el número dos del partit violava, s'ha de seduir el poble que encara no confia en nosaltres. Poc després, responi el líder de Podem. El juny vam deixar de seduir un milió de persones per l'enclà i, sent diferents, s'aduirem més. I aquí podem sentir Barak Obama, de fet, s'ha de ser anada. D'explicar que va dir Barak Obama a la seva última intervenció davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Washington, per tant, s'ha de ser anada. Bona tarda. El testament polític, en Obama, el president dels Estats Units, ha defensat que el món és avui més pròspar i menys vilent que mai, però també els efectes de la globalització. I he advertit que aquests efectes, desigualtats i injustícies, col·líció cultural, migracions forçades, no poden servir d'excusa per imposar homes forts, ni per propulsar fonamentalismes i proteccionismes. Crec que el progrés no és possible si el desig de protegir les nostres identitats desferma l'impuls de deshumanitzar o dominar altres grups. El món és massa petit, estem tots massa junts, com per recórrer aquestes formes antigues de pensament. O vam fer una crida als líderes mundials perquè es volguin més en l'ajuda als refugiats i ha recordat un com més que només la diplomàcia podrà donar una sortida a sèrie. Celes Arnades, Catalunya Radio Washington. S'intensifica l'onada de violència que insaixa la capital de la República Democràtica del Congo. Múltiples testimonis citats per agències internacionals parlen de tags contra seus dels principals partits de l'oposició. Hi ha persones completament calcinades. Human Rights Watch hi fren una quarantena al nombre de morts per aquests fets i pels enfrontaments d'ahir entre la policia i els manifestants que protestaven contra el president, Josep Càvila. A partir del mes d'octubre es podrà visitar el monestir de Cixena, les obres del Manac que Catalunya va lliurar el mes de juliol. Aquest matí el monestir ha acollit la trobada de la Comissió de Cultura de l'Escorps d'Aragó, on els parlamentaris aragonesos han pogut comprovar l'estat de les peces. Segurament el matrimoni més popular del cinema a tot el planeta en aquests moments. L'Àngelina Jolie i Brad Pitt pot ser història d'aquí a poc, Xavier. Sí, perquè l'actriu ha demanat divorciar-se del que encara és el seu marit, amb el qual han format una família amb sis fills. La notícia que jacorre com la polvorà per les xarxes socials l'ha avançat al portal nord-americà TMZ. Aquest portal, que, si te fons properes el conflicte matrimonial, detalla que l'Àngelina Jolie ha presentat davant els tribunals nord-americans la documentació per demanar formalment acabar amb la relació amb Brad Pitt i quedar-se amb la custòdia dels fills. La parella es va casar, recordem-ho, fa dos estius, a la seva residència del sud de França, després d'agrair una dècada de conviure junts. I durant tots aquests anys, l'Àngelina Jolie i Brad Pitt han pronitjat un conte d'amor de gairebé de pel·lícula. Escolts, Marta Garcia. El bàsat a la baixa d'un títip era el partit de demà contra l'el·lètic de Madrid. El defensa francès té una distensió del lligament lateral inter del genoll esquerre que s'ha fet estimatir durant l'entrenament. L'evolució deixa a les ciutades. En els pròxims dies marcarà la seva disponibilitat per a següents partits. Lluís Enrique creu que l'el·lètic és un equip molt polivalent i advertit d'això, però també ha destacat el bon moment que travessa ara mateix el Barça. Siméoné, per a la seva pare, ha alluat el joc col·lectiu del Barça, que ha qualificat de brillant. I ha recordat que en els enfrontaments entre els dos equips, els blocrens han sigut sempre superiors en els 90 minuts. Demà se estrenarà un nou horari de metro fins a l'una de la matinada, després de l'acord a qui ha arribat el Barça amb transports metropolitans de Barcelona. S'ampliarà l'horari per als dies de partit. Dos enfrontaments a Obringüil, a cinquena jornada de l'Iga. A partir de les 8, Málaga Eiber i el dèrbian de Lluís Sevilla vetis ajuarà a les 10, a la mateixa hora per en segona divisió. Nàstic Saragossa i el circuit de Xest, al País Valencià, ha renovat el contracte amb el Mundial de Motos, que per 5 temporades més fins al 2021, segons fons pròxims al circuit de Barcelona, Catalunya, ha estat a punt de signar un nou contracte, que seria també per cinc temporades més. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon natardes o les 6.6 minuts us parla, Andreia Bueno. El cotxe ha guanyat el transport públic des de Sant Just. El vehicle privat ha trigat 42 minuts a arribar fins a Zona Universitària i a aparcar. Mentre que el transport públic, en concret, al Just Metro, ha trigat 49 minuts. Aquest any no hi ha participat la bicicleta. És una de les activitats que s'organitzen, en motiu de la setmana de la mobilitat sostenible i segura. Més coses als partits polítics sant Justengs tornen a la feina després de les vacances. L'Assemblea de Movems Sant Just tindrà allò que avui a 3 quarts de set. El centre cívic Joan Maragall es debatran accions de comunicació del grup, actes i xerrades d'informació i debat, situació de les polítiques d'habitatge de Lluca i a Sant Just, i altres temes que amacaran el curs 2016 al 2017 al poble, com ara el projecte de Ciutat Educadora. La reunió s'acabarà cap a quarts de nou del vespre. D'altra banda, Esquerra, ferà una assemblea extraordinària para militants a les 8 del vespre a la Taneu per tractar, entre altres coses, el balanç del primer any, l'executiva del PSC va començar la seva activitat a mitjans de setembre, en una reunió on es va parlar de diferents temes de qualitat sant Justenca. I una punt més, Dijous, l'autora Silvana Bogd, presentarà a la seva novel·la la mecànica de l'aigua editat per a edicions 1984 a la sala del cinquantanari de la Taneu, a les 8 del vespre. Joan Josep Isern presentarà aquest acte, del qual també participarà en Roger Consol i Clara Segura, llegint diferents fragments de l'obra. El laborerà al celler de Tarmata amb un tasc de vins. I això és tot el moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada als Sant Just Autís i les edicions vespre a les 7, mentre tant recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio ràdio desvern.com. Bona tarda. SINEMA SENSE LÍNITS Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ara escoltes ràdio desvern. Sintonitzes ràdio desvern. La ràdio de Sant Just. Durant l'8.1. Ràdio desvern. Durant l'8.1. Ràdio desvern. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Durant l'8.1.