La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
#986 - La Penya del Morro del 23/9/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
L'obra de 6 artistes amb el emergent s'ha fet a lluny del lloc d'origen form a part del Cicle Pau a Fora Expedicions i Diaspures de la Fundació Joan Miró, Barcelona. Rosa Maria Bartrolee. Els joves artistes viatgen per completar la seva formació, per ampliar horizons i per conèixer noves realitats. El Cicle Pau a Fora Expedicions i Diaspures presenta treballes artístics fets des de la perifèria dels circuits habituals de l'art contemporani, Jordi Entàs, comissari del Cicle. Un 6 artistes molt diferents entre ells, però sí que tenen unes tangencians en comú amb aquesta idea d'aquesta relació com més alliberada des del lloc, des del posicionament, des del treball. Obre el Cicle l'artista Sabadellenca Anna García Pineda, amb una proposta que barreja dibuixos, textos i àudios i molt d'humor. 5 propostes més completaran el Cicle Pau a Fora, que s'allargarà fins al setembre del 2017. Rosa Maria Bartroli, Barcelona. Lluís Enric està convençut que tot això no afectarà al jugador ni tampoc l'equip. El tècnic esturia assegura que no té cap queixa de l'Eix Vidal i que el jugador està intentant revertir la situació de cara a la baixa de Messi per relació, i que preveu diverses opcions tàctiques que no ha revelat. Vull començar la Supercopa de Bàsquet en Vitoria, el Barça i el Madrid, s'enfrontaran en la segona semifinal a partir de dos quarts de 10, la primera a tindre com a protagonista és el Bascònia i el Gran Canària, i Mar Mar que s'ha dominat la primera sessió d'entrenaments lliures del Gran Premi de l'Aragó de motociclisme que escorrarà Domenje, ha fet el millor temps per davant de Valentino Rossi i Maverick Vinyales. Fins aquí, les notícies. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern, ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa, dilluns i divendres de dos quarts d'avui, avui de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Molt més que a nits de l'actrònica. Vits, ara divendres dissabte si Domenyes adeu a on és a de la nit. Despertanta, corrent, esmorzan, compren, passejant, caden, treballant, celebrant. Sortim, conduint, dius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. A les voltes ràdio d'Esvern, si tu n'hi t'has ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant l'8.1, ràdio d'Esvern durant l'8.1, ràdio d'Esvern durant l'8.1. En directe, des de Can Ginestar, comença la penya del Morro 1915. Què tal, bona tarda a família, aquesta tarda al programa parlarem del pressupost de l'Ajuntament de Sant Just que augmentarà de cara el 2017. Amb l'Anna Rovira continuarem parlant de Guatemala, carretera i manta. I també connectarem amb el Casal de Joves de Sant Just, on el Sergi Arrada ens explicarà activitats per als propers dies. I a la segona hora, avui parlarem del Western Festival de Sant Quirza, a l'antigenda més ben dit de l'el·lícap de Vila. I acabarem, com cada divendres, parlant de les trenes de cinema, com, per exemple, l'home de les mil cares, amb el Jordi Roca. Andrea, bona tarda. Avui la dada del dia és que... no sé si ho sabies, Andrea? Jo crec que sí, perquè tinc una vella de culte. Els camells tenen 3 perpelles per protegir-se de la sorra del desert. El que no especifica aquesta dada és quan entenen els del Raval. Ai, ai... El Raval no hi ha sorra, hi ha altres coses, però sorra, bueno, de pena. Com comentàvem, fa un moment, el pressupost de l'Ajuntament de Caral 2017 a Sant Just serà superior al d'aquesta. I així ho preveu l'alcalde Josep Perpinyag, que també ha avançat que l'any que ve es farà un intent manteniment de la via pública. També, a més a més, a dir que les ordenances d'altra banda es congelaran. Això va a l'entrevista que aquest matí. I han fet el just a la furta, amb la Carme Verdoi, la primera entrevista de la temporada, l'alcalde. Sí, exacte. Ai, Josep Perpinyag ha avançat avui que a l'any que ve el Sant Justen, si Sant Justen que està gran, els mateixos impostos municipals que aquest any, perquè les ordenances es congelen, pel que fa el pressupost, assegura que s'apujarà el 2017 i que tindrà com a prioritats principals, a tindre a les persones més vulnerables i invertir, enarranjar i mantenir la via pública i equipaments. Ja sabem que fa anys que Sant Justes reivindica un millor manteniment de les voreres als carrers i ara l'Ajuntament veu més capacitat econòmicament per fer front a aquesta demanda veïnal. Un dels factors que fan incrementar les partides pel 2017 és l'augment dels ingressos. L'Ajuntament de Sant Just calcula que tindrà diferents injeccions de diner l'any que ve, provenents entre d'altres de la pujada dels ingressos de plos values i de l'increment de l'activitat del sector econòmic a Sant Just. També espera que l'Estat espanyol pagui a l'Ajuntament uns diners pendents a l'equil·lacions anteriors. L'equip de govern porta setmanes treballant a les ordenances i impostos i en el pressupost de 2017, tot i que, segons per pinya, s'està fent difícil, entre altres coses, per la manca de govern estable a Espanya, perquè dificulta i ralentitja tot plegat. Les ordenances aprobaran de forma inicial el ple municipal del mes d'octubre i el pressupost es preveu que es presenti el mes de desembre. Molt bé, doncs tot això són les coses que ha comentat l'alcalde de Sant Just justament avui a la ràdio. No, és que estàveu buscant una cosa, però no, calla, que jo no parlo així, estàveu buscant una cosa, el que passa és que no la trobo, o sigui que deixem-ho córrer i... Vinculat amb això? Vinculat amb això. Hem de canviar de qüestió i hem de parlar ara de Sant Just i de l'Unió Europea. Sí, d'Europa. Sant Just a poble europeu. I és que, avui, el nostre municipi, la segona reunió de treball del projecte Rutes Singulars... Rutes Singulars, no confundeu. Es tracta d'un projecte que plega 5 ciutats europees per tirar endavant accions de promoció d'aquests municipis. El subvenciona al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, que és coneguda també com la Mamella saldrà el diner de la ruta. Andrea, just plau, comuniquen més coses sobre aquesta qüestió. Doncs Rutes Singulars és un projecte de promoció local de 5 ciutats europees, del qual hi participa Sant Just. Ara ho dèiem. Exacte, sí, molt bé. I que, com que esteu sentint endavant accions de promoció d'aquests municipis, com ara, ajudes a emprenadors artistics i creatius i intercanvis d'accions culturals i de promoció del patrimoni. Sant Just és una de les 5 ciutats que participen, juntament amb Tornefeu... Perdona? Tornefeu... Tornefeu... És que és més difícil fins i tot pronunciar-ho literalment. Tornefeu i ieie. Tornefeu i ieie. Ah, vale. Perdona, en francès Tornefeu. Tornefeu, ok. On és Tornefeu? A França? Sí, però Andrea, tu que ets una experta en França. No ho saps. De veritat. Digue-ho, digues que no ho sé. Després Foix, que en francès seria foie. Això m'agrada. No, foie no. Seria foie és foie. Exacte, sí. I això és foix. Seria foie. Però és un seria foie. Foie, crec, també, no? La O, i és... Fins i tot. Va fer la primera jornada de treball. Avui s'han fet la segona. Ens han vingut a visitar la ràdio. Com va? La vida. És una trobada per tant de tancar els projectes que farà cadascun dels municipis i s'estabilitarà un marc d'actuació. I ara hi ha d'ocupació i empresa que subvenciona el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Durarà tres anys i Sant Josep haurà uns 300.000 euros de la subvenció global, cifrada en més d'un milió 400.000 euros. Jo em van apare aquests 300.000 euros. Doncs el projecte, eh? I el projecte, en què consisteix? T'ho acabo d'explicar. En tirant de banda accions de promoció d'aquests municipis, per a nivell cultural, artístic... La Cengina està i la Penya del Morus. Atenció, perquè hem trobat ja el poble de Fuà. On està? No, Tornefoi. Tornefoi. Ah, Tornefoi. Has buscat Fuà i no volia buscar Fuà. No, Tornefoi. Torne... Com? Torne... T'hi atrejo? Sí. T-O-U-R-A-N... Un moment, T-O-U, ja anem malament. Tu? Un tur de França? Tornefoi. F-E-F-E-U-I-L-L-E. Facil. Tornefoil. Sí, Tornefoil. Ja Tornevil, Tornefoilà. Què era? Tornefoilà. F-E-U-I-L-L-E. A veure, si no... Torno... Torno... Tornefoilà. En català es diu així. I calla la boca, perquè és el que diu la Bique Padilla. Tornefoilà. Tornefoilà en França és Tornefoi. És un... És que es diu Tornefoilà, a partir d'ara li formatiu. Aquí posa Tornefoilà. Tornefoilà. En català és Tornefoilà. Tornefoilà. Tornefoilà. Tornarfield. Tornar-foilà. Un municipi francès situat en l'HAltecarona. Districte Alta-Garona, districte Tulosa, cantó, cantó de Tornafuala. És igual, m'agrada més foge, eh? Foir, foir... Que és foix.Sí, és foix. Tenia més coses fois, eh? Per exemple, tenia... Mira, és que ho tinc aquí, que és un... Posa música de foix, perquè, clar, tenia la seva música pròpia. Ah, bé. Foix és una paretita ciutat, el capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic país de foix. Foix probablement deu ser origen a un oratori fundat per Carlemany, que més tard va passar a Badià. Amb el temps, la ciutat es devindria al centre del contacte de foix, els senyors del qual, en la seva qualitat de les comptes de Castellbó, eren coprínceptes d'endorra, juntament amb el bisbes d'Ozill. Ana, no fes que avorrid que després preguntarem. La ciutat fou el lloc de xalt de Freixanet. De Freixanet?Freixanet? Què dius d'ara? Que és la mà de... de polles. Tot va néixer allà? Del duntoró i... No, dius d'endorralment. Què dius? No m'entensis, Jordi. No m'he passat de línia, saps? La següent és del duntoró, però el senyor Freixanet era un estadista i va ser primer ministre francès. Ostres. Aleshores, aquí hi ha la línia que venia després, que l'edifici històric principal és el Castell dels comptes de foix, del duntoró isolat, que s'enyoreja la ciutat vella. Ai, mira, m'agrada molt aquest verd. S'enyoreja. S'enyoreja. És com fastejar. Clar, tu s'enyoreges?Jo no. Jo sí, no sóc gaire. De carrers estrets i cases arquitectura tradicional. El Castell té 3 torres del segle XII, XIV i XV, respectivament. El conjunt, força espectacular, és un autèntic pastig. Pastig? Què vol dir pastig? De formatge. Sí, aquí, casco, riu de ser gràcies. És molt francès. El problema està bé, casco, riu de ser gràcies. I no tens perquè riure't de les altres, està bé. El conjunt diu força espectacular, és un autèntic pastig. Com a conseqüència de l'arbitrària reconstrucció medievalitzada, veia'm, eh?, que diuen que no m'interessin. Això foix, tot això foix. M'agrada més tornar a fora. Quantes coses aprenem en aquest programa, eh? Quantes coses aprenem en aquest programa, eh? Bé, hem de prendre cosa sobre el documental del mes, que torna avui a Sant Jordi amb a Goods American. Friedrich Moser presenta aquest docotriller sobre el programa de vigilància que podria haver evitat l'onsa ESA. L'onsa ESA, però que, finalment, no fou. Doncs també podria haver evitat els darrers atemptats a París, Brussel·les o... De fet, a Good America em porta el preu de la nostra seguretat. I posa sobre la taula les eines de vigilància que utilitzen els governs per tenir controlats els ciutadans i tots els moviments que fem per tal d'evitar atemptats terroristes. Les agències espionats ja acumulen per tant milions de dades que entorpeixen la seva feina. Aquest documental explica la història de Bill Vini, que és un criptògraf que treballava per l'agència Seguretat Nacional Americana des de l'any 97, i el documental planteja un doble debat. Si és necessari que els governs disposin de totes les nostres dades i tots els nostres moviments, tot el que fem per internet, i com es pot evitar aquesta acumulació de dades i no vulnerarà els nostres drets. Good American ha passat per diversos festivals internacionals amb un gran èxit. També ha passat pel DOC Barcelona aquest any. Ja es podrà veure avui a les 8 a la sala del 50 Nari de la Teneu, en versió original en anglès, subtitulada en català, i ara els socis i socis de l'entitat. Sí, perdona que ara em desviï l'atenció que pone una altra cosa, però està pujant gent... Mira, que bonic que va a caure a les escales, això per començar. Però està pujant gent a les escales de Can Gine State, de la nostra posició, Radio Esver, ja sabeu que està al centre de Sant Just, en aquest lloc magnífic, com és Can Gine Conegut per tots ja, i hi ha uns jardins, i en aquests jardins, hi ha al costat del bar, al mar de Can Gine, i organitzen sempre els divendres a la tarda. Molts dies, per sort, els divendres solen organitzar aniversaris, trobades, nens, nenes, pares i mares, que fan les seves festes particulars. I avui, els homes del temps, i de fer les provisions meteorològiques, diuen que caurà una de bona. I clar, m'ha fet una mica de pena i d'àstima a totes les persones, que ara anaven pujant cap aquí amb la seva il·lusió de passar una tarda de festa, quan d'aquí mitja hora estan allà, tot això, amb plover a vots i barrals. No saben el que haurà de saber. No saben el que fan, i l'altre objectiu és que viuen al límit. Jo crec que també va per aquí la cosa. O sigui que des d'aquí els enviem una abraçada molt gran, els ingenos que acaben de pujar ara, amb tot de regals, i amb tot de bosses, de menjar i pastissos... Pastitzos. Pastitzos, correcte. Aniversari. En aquest envien, ara que hem creat així melancòlic, anirem a la Nerovira, bona tarda. Que passa, perquè t'acabes la mà. No, res, perquè quan he vingut, jo he vingut... Jo he vingut amb miss i vinc perdat. Si no, res, no t'haig d'anar a la mà. He vist que hi havia dues taules molt llargues, perades. Potser són dos aniversaris, potser. Moltes gent pujava. Passat per a aigua. En fi, la història del Miquelet i de l'Olga, que avui celebraven el seu aniversari, que va emplorar molt el que el dia, perquè va ploure. A mi m'ha quedat per vida, ja. En fi, és igual, no m'ho poso trist, perquè, si no, he començat a plorar i m'ho queja, i no paro. Jo només aniversaris, amb sol. Espero que sí, però hi ha de cara, ja, això, el 2017. Que són, quan entraran ja, els nous pressupostos d'ajuntament. Andrea, moltes gràcies. Hi ha un lligat tot, com hem començat les setmanes notícies. I ja sabeu que tenim una informació ara mateix, a radiodesberg.com. A partir de les set, els senjors notícies edició vespre. Bona tarda, Andrea.Bona tarda. Adeu. Nosaltres hem de fer una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments amb l'Anna Rovira, l'espai de carretera, i manta que continuarem coneixent noves coses del país, on ha estat aquest estiu, i que li ha agradat molt. Què és? Guàtima. Vits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Aquest dissabte torna el futbol s'enjustenc a Ràdio Esvern, a partir de 3.47 de la tarda, a l'Ètics en Just, júnior. Després de les 100, el somni de primera torna a la ràdio, torna el futbol, torna el juguem a casa. Dissabte, a 3.47 de la tarda, la transmí del juguem a casa. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. No te l'han perdut. L'Esteric Joveli, veig que a Catalunya es diu un part temàtic entre el western i els vikings aquests. Això estarà bé. Molt bé, doncs Eli, gràcies, una setmana més. Vés amb compte. Sí, una cosa més. Avui se parla amb l'Ajuntament Dolors, com un altre tema de la vida, i em diu, m'he dit expressament, m'he dit, escolta'm, no vingueu a la Fajeda a veure la tardor. És molt maco, cauen les fulles... Però tenim un problema. No cal, no? No cal. S'ha ple de turistes, de cotxes, de gent... No vingueu. I he pensat, calla, i això ho tinc a dir l'Ajuntament Dolors. Això no és gens de total. De fet, allà hi ha un volcà, el que és el Cruzcals. No, no, però jo m'assonaria. M'he de ver directament una petició directa de l'Ajuntament, de l'Ajuntament de Dolors. Una setmana que ve, o quan tinguis un temps, hem de fer una especial la Fajeda en Jordà, els volcans, Dolors, tot això, que clar, que és el que ara es porta ara molt. El Dolors està en boca, en boca de tots. Eli, que vagi bé, bona tarda. Un abraçada, bon cap de setmana. Adéu, adéu! Quatre minuts hi arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments. Parlem amb Jordi Roca, que ens explicarà coses del cinema i de l'escrenes d'avui. Ara es podràs pràdio desperd, si et donis pràdio desperd, a l'àrea hi hauràs sent just. 98.0 pràdio desperd 98.0 pràdio desperd 98.0 primer van ser les zones. 98.0 FM. Després, internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio Desvern. Té la vida més a prop teu. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Cinema amb Jordi Roca. Bona tarda, què tal? Crec que es podria millorar aquesta entrada, no sé... Per què? Bueno, no sé, potser és com massa curta, no? Que cinema amb Jordi Roca és una mica com ràdio dels anys 80. Ja, jo sempre et dic que facis alguna cosa, però com que no tens abandonat a veure aquí... Perdona, què vols que faci? Les estrelles de cinema amb en Jordi Roca, una cosa així... En fi... No sé, la sintonia és xula... Perdona, aquesta sintonia te l'hem canviat aquesta any, eh? T'he emposat d'aquesta... Ja, i el que m'ha acostat. Bueno, però ara no t'agrada. Ara que no t'has canviat, vols l'adabans. No, l'adabans no vull, sisplau, eh? Aquesta està bé, m'agrada, és molt de cinema, això, és molt èpic. Bueno, sí... Una mica, sí. Va bé, eh? Està cap d'ara, sense lliures. Què? Que sí, està plovent aquí, eh? Enserió? Sí, una mica. Comença a caure de gotes, perquè... On estàs tu ara? No, jo estic a Barcelona. Però on de Barcelona? Estàs al poble sec? No. A on? A la Maridiana? No. A Sant Andreu? No, no. Al Rambl... No, tampoc. Ara mateix estic a la Rambla. A la Rambla? Ah, val. Sí. I què? Jo vull saber què ens expliqui... A la mal temps, a ràdio, no? Si plaurà o no? Perquè són els fets de la Rambla. Ui, no, ja t'ho dic jo. Ve una molt grossa, ara ho deien. Diu que les terres de l'Ebre estaven caient... Allò és un fangarà i després la lleida una pedragada important, també. Vull dir que tot està venint cap aquí, però la Marça sempre passa el mateix, Jordi Roca. Que volies anar avui al parc de la ciutat d'ella a veure coses? Clar, és que... Ui, et sento fatal, eh, Jordi Roca. I et tens malament? Sí, molt malament, et sento. Per què? No ho sé, que t'estàs molt bé. No estaré a algun lloc així complicat. No, no, no. Ara sí. Bé, hem de parlar d'estrenes cinematogràfiques de la setmana, i comencem el repàs amb una producció espanyola. Es tracta d'un thriller basat en fets reals, més concretament d'un biòpic d'espionatge dels anys 70, un film dirigit per Alberto Rodríguez, i que es diu El Hombre de les Mil Cares. I aquest d'aquí és el Trailer. Este es Francisco Baesa. En 1995 participamos en la entrega del prófugo más buscado de la democracia española. Lluís Roldán, director general de la Guardia Civil. Imagina's que tení que salvar una cuenta que corre peligro. ¿Cuánto dinero es? Bastante. Puedo hacerlo por un millón de dólares. 24 horas después de que Lluís Roldán ingresara su dinero en la cuenta de Paco... Es legal. Ese dinero había dado dos veces la vuelta al mundo. Te has metido en un problema, Paco, pero tú sabes lo que eso significa. Ué, té bona pinta, no? Sí, jo crec que la veritat és una pel·lícula que pot estar molt bé, no només per la història que ens explica, que, com t'ho has dit, és una història a base de fets reals. Més concretament ens explica la història del Francisco Baesa, no sé si et sona. No. Sí, és un d'aquests, el caballó del Roldán. Ah, sí? Lluís Roldán sí que em sona. Lluís Roldán és aquell director de la Guardia Civil, que durant molts anys va estar en paradís desconegut, i que el van trobar a l'AOS, em sembla, al costat de Vietnam, a Campotja. Sí, exactament. I nosaltres el que va ajudar era un espia del govern espanyol, durant la transició, i es va passar una miqueta en la dos cures de l'ajudar a gran empresari a haver-hi els diners i de fer una següent milions de passetes del Roldán, el que va fer és, en uns dies, els va passar per no sé quants països, els va anar transsegint de compte a compte, fins al punt que es va perdre el rastre d'aquells diners, i, per tant, es va poder avedir. Aquest senyor, fins i tot, va fingir la seva mort, però ara s'ha fet una pel·lícula a Rússia, també s'està fent aquest diàpid que s'estreni avui, i, per tant, i ell, doncs, ha incluso aconseguit aquesta vista, es va dir després de publicar-se que s'havia mort, i tal i qual, perquè no passés més de justícia, doncs no. Perquè no estava molt, sinó que va fingir la seva mort. Una pel·lícula que està plutonitzada per l'Eduard Farnand, que és el que fa de Francisco Paesa, i també per la Marta Etura, que és la que fa de dona d'aquests quatre dies civil. Aleshores, doncs, també, com no, surta el José Conal, que està molt de moda en el cinema espanyol, no hi ha pel·lícula així, una mica... Sí, coronado, no? Surten bé. Sí, que no surti. Vull dir que hi ha un mas del cinema policíaca espanyol, que de màfies, en fi. Jo crec que la crítica, a més, és bastant... està bastant entusiasmada amb aquest film, doncs, diuen que és un retat brillant, també treballador, i que té bastants tocs, no?, que això està molt bé, que no sigui una preu en cas allà, sinó que té des de comèdia, tragèdia, també et fa pensar, i, a més a més, doncs, si això està basat en fets reals, doncs sempre ens aporta algun títol de coneixement. Molt bé. Aleshores, una pel·lícula que està bastant bé, que és bastant interessant, i que jo crec que és una molt bona proposta pel cap de setmana. Doncs, me la butto. L'ombre de les mil cares. Passem a la segona pel·lícula que també comentarem. És una producció britànica dirigida per Stephen Frears i protagonitzada per Meryl Streep, Hugh Grant, Simon Helberg i Nina Arianda. Es tracta de Florence Foster Jenkins, i aquest és el tràiler. Podria, m'ho saber si d'una família... Som-ho, si una família. ¿Somles felices? Este es mi lugar preferido del mundo. Y voy a cantar aquí. Puede que sea demasiado para ti. Si de verdad me quieres, me dejarás cantar. No puedo tocar en el carne guijol con la señora Florence. Ella no podrá hacerlos sin nosotros. Tocará para su amiga. Ay, señor, me dejaré la vida. Esos hombres han presenciado horrores. Necesitan alegría, necesitan... Música. Pero tengo miedo. No lo tengas, se acabará nadorándote. Está llanto muy, muy, muy bien. Vivimos para esto, ¿no? Para este momento. Escolta, el tràiler, mandra. Sí, ya entrada. ¿Por qué? Això trobo una mica així... antic, eh, que es pos... Però, bueno, a veure, de què? No, no, antic i que es pos, no. Jo no estic d'acord, ara, en la pel·lícula del segle. Ja us ho dic cada setmana, que tampoc. És que a vegades, aquí, estic molt, molt fi, i les coses s'han de dir clara. Hi ha pel·lícules que són la pel·lícula del segle, però n'hi ha molt poques, perquè per algú és una pel·lícula del segle. Però això també n'hi ha moltes altres. La pena no les veure, que no són les menys del món. Aquesta és una pel·lícula de què del dia, potser. No, més que del segle. A veure, la Domènec no és tan negatiu i no és tan crítica. A veure, és que, a veure, és que aquí no és còrrer. Vull dir, tot molt feixuc, tot molt lent... Però què vol dir tot molt feixuc? Si no saps ni l'argument... A veure, de què va? A veure, a veure... Per què s'està caixant? No, a donar una oportunitat. A veure, de què va? No, és que tu, si no et fiquen... Serial, thriller o sense ficció, ja no t'agrada. Una mica de brilla, una mica de brilla. A veure... I tu ja estàs esperant i estalviant per anar a veure Star Wars al desembre. Aquella, Florence Foster Jenkins. A veure, és un drama biogràfic que ens explica... Què, què passa? No qui era Florence, que és un nom. Ah, però això és la història real de la Florence Foster Jenkins, que és una dona britànica d'una família hiperrica, que quan va morir el seu pare va de tota la seva fortuna, i va decidir estudiar per ser soprano. Què és el que passa, o quina és la gràcia de la pel·lícula? Doncs que cantava fatal. Això m'ha fet gràcia. Això m'ha agradat. Per què? No, per que ho sé... Però jo trobo que està bé, que és original. Una persona que vol ser soprano i canta molt malament. Llavors, tot l'esforç de la família perquè sigui la millor soprano del món. Quan ja no hi ha... no pot ser, no pot ser. Hola? Què era aquest, això? Jordi Roca? Hola, ha passat una cosa molt rara. Què ha passat? Jo sentia, com saps, el Petri, quan li sortia el Petri Facts. Jo també. Jo sentia com una mena de... Jo el mateix. Estava al·lucinant. A veure si passarà alguna cosa com a Stranger Things. Que l'has vist? No, la tinc pendent. Ah, mira la que t'agradarà, Jordi Roca. Sí, segur que sí. Aquí t'hi quedes encertat. Bé, doncs això, aquí és una dona que aprofita la seva fortuna itàlica en una edat madura per poder aprendre a cantar soprano, a cantar fatal, i doncs la gràcia és tan que tot el públic la va veure i té èxit perquè va anar a veure-la cantar malament. Ah, veus? Quina cosa, eh? O sigui, en el fons va tenir Petri on fa, no?, dintre del fracàs. Sí, va, i tant, i va actuar en grans teatres tritànics, perquè em va dir que anava a veure, però per enriure sent ella, i l'aplaudia i la creava perquè era una estrella. Però cantava tan malament, i ningú s'atrevia a dir-li que cantava fatal. Però la gent reia o s'escoltaven? Home, la gent es partia de la caixa. I ella no se n'adonava que... Ella no, per tant, era clar que el públic estava molt de ella. Ja, ja. Bueno, és una... Això és un drama que, bueno, que després també té les seves coses, eh?, vull dir que també té les coses que et fa reflexionar, vull dir que no et creguis que tampoc és un drama lleuger. Però en fi, és una pel·lícula que està bé, entretinguda. Mm-hm, no l'he pregut a notar. Passem ara a un drama francès, en aquest cas dirigit per la religiadora Mia Hansenloff, i protagonitzat per Isabel Hopper, Edith Scoop i Roman Kollinga, que els coneixen a casa seva. Escolta'm el trailer, el porvenir. És clar, oi? A veure, perquè això és una mica com el Marlipre amb dona, no? Es tracta d'anar-li una professora de filosofia d'un institut. Sí, sí. Hi ha rundes als 70 anys, i aleshores té un canvi, bueno, potser és un canvi de vida sottat, que no avantarem quin és el motiu, i, doncs, a cop i volta, la seva vida que tenia muntada a la càmbia, s'hi permet, realment, alliberar-se i fer la persona que sempre ha volgut ser. És una pel·lícula que, a mi, què és el tipus de pel·lícules que converteixen en una cosa molt senzilla, una història molt quotidiana, amb una reflexió molt important sobre la vida i la psicologia de les persones, una persona que ens convida a la intrusfacció, a pensar, a reflexionar, però sense que sigui allò recargulada, o massa densa, o massa cursi, o que caigui en el tòpic. Sinó que simplement tradueix una situació quotidiana amb una història senzilla, però que a l'hora te'n va eix i t'emociona i et fa que estiguis a dins. És una de les pel·lícules que la crítica ha situat com a millor posició d'aquest atardó. Ah, amant, doncs. Així, i d'un primer cop d'ull o d'una primera cop de l'escoltada, no és tan cridant era com d'altres, no? Però sí que, després, pot ser una molt bona pel·lícula, per tant, doncs no deixeu d'anar-la a veure. Es diu El Porvenir, eh? Sí, El Porvenir. Bé, sí, finalment... L'horitzinal, estupendo, eh? Ah, sí, millor, millor, millor. Finalment acabem els rapes d'avui amb un drama nord-americà, firmat per Matros i protagonitzat per Vigo Mortensen, Missy Pyle, Catherine Hunt i George Macey. Es tracta del capità fantàstic, no? Captain Fantàstic. És el trailer. No sé dada que no haya leído antes en un libro. Aunque sobreviva lo que sea que les estés haciendo, nunca estarán preparados para el mundo real. Yo pienso exactamente lo contrario. Es falstrato y falco. Casi me das. Si hubiese querido darte, lo habría hecho. Hola, abuelo. Hemos decidido que vamos a solicitar la custodia de los niños. ¿Van a separarnos de ti? Es una posibilidad. Que nuestros hijos lleguen a ser reyes filósofos me hace inmensamente feliz. Abaja, Roca, de què baixa? A veure, és una pel·lícula que... Diuen que probablement guanyi bastant el festival de Sàndon. Sobretot gràcies al Mord Tencent, que diuen que fa gran papí, que és el que aguanta el pes de la pel·lícula, i ens explica que estaria al vent, que és un pare de família, que té 6 fills, i que viu com en un bosc, aïllat de tota la civilització. Si mai cap dels seus fills ha sortit d'allà, no? I diu, allà amb la seva dona, fins que la seva dona es mor. Aleshores ell decidirà que és hora de sortir d'Ebremont i tornar a la civilització també de relacions amb la família materna dels nens. I ara aquí és on veurem aquest xoc cultural i identitari, i també les relacions entre una família i l'altra. Jo crec que és un film bastant interessant, té molt d'aquesta utopia, no?, dels films de Hollywood, que sembla que tot sigui tan perfecte i tan brillant i com tan emotiu, però sí que és cert que potser falla una mica en el final, que clarament no el detallaré, però que sí que potser et manté una tensió emocional molt forta durant tota la pel·lícula i al final acaba de caient una mica, i això ho acuses i et quedes potser amb un gust no tan bo de veure com aquesta pel·lícula, tot i això. Ja et dic, és una pel·lícula de Hollywood, una pel·lícula molt americana, però que està molt bé, molt alegre, també, molt emotiva, i que, per tant, doncs és una bona proposta. Mira, sí que t'ho n'hi ha un mític. No, s'ha ensenyat molt bé. Que allà que hem de fer... Tu avui estàs negatiu, no? No, que hem de fer les notícies, ara, no, molt positius. Mira, la festa del cinema, mama, perdona, això és molt bona notícia, ens ha agradat molt que serà l'octubre, entre el 24 i el 25, ja el 26. Ja t'has fet la teva acreditació, Jordi Roca? Sí, ja la tinc. Ja saps què podeu fer a la pàgina de la festa del cine punets, que us ha d'emprimir, segurament us ha volgut enviar un mail, eh? Sí. Podem imprimir el vau, si ja aneu, en aquest cas costarà 2,90. M'agrada molt, perquè ja no cal reservar com el feia abans, la primera festa, o la segona que vam fer. Te'n recordes que havies d'anar a dir-hi tal i qualsevol? Sí, ara ja només ensenyen això a la taquilla i ja ho tens. Està molt bé. Van evolucionant. Ha evolucionat tant la festa del cine que ara en fan dos. Una de la tarda que era l'original i una altra també el maig. Tot i que el maig no va tan íntegit, diuen que per culpa de la Champions. Ah, bueno. Ara veig de gust el cinema, amb aquest temps que fa? Sí, sí, suposo que sí. Aleshores, perquè aneu pensant en quines pel·lícules n'hi ha de veure, ja us avanço, que una de les grans pel·lícules que s'estan anant és la Noia del Tren, amb l'Emili Bant i Rebeca Fergo, són com a protagonistes. També Inferno, amb Tom Hams i Felicity Jones, i d'animació Ozzy, o també fins i tot una pel·lícula biogràfica sobre Snowden entre altres. Però bueno, ja ho anirem parlant, però apunteu altres. Però bueno, ja ho anirem parlant, però apunteu 24, 35, 26, 3 d'altes perfectes per anar al cinema en preu molt raonable. Dos amb 90, em sembla, que és, eh? Dos amb 90. Ah, que serà molt bé. Se tira, se tira. En fi, i una altra notícia, ja per acabar... Trista, amor, Curtis Hanson, que va ser el director de LA Confidencial, i ha mort al 71 anys. Doncs sí, com tu dius, el director Curtis Hanson, ha mort al 71 anys, aquesta setmana, concretament al Dimecres, i s'ha informat digital espai de la seva casa de Hollywood Hills, durant el passat Dimecres. Bueno, el podré recordar també per altres títols, perquè va ser director de SweetKill, un que va ser un cili de terror de TV, que potser ara a nosaltres no em sona tant, que va ser del 73, però que va ser bastant famós, també Cos Blanc, Timonis Sinocios... En fi, un gran director de cinema de Hollywood, doncs hem de expeditar aquesta setmana. Molt bé, doncs, Jordi Roca, moltes gràcies, una setmana més, que vagi molt bé, i en retrobem Divendres, que ve, amb més cinema. Cuida't molt. No plogui, sisplau, en treu alguna cosa. Pensem-te algun conjur, potser puc fer. Doncs potser la dansa de la pluja, que és el que feien... Jo el que voldria, Domènec, és que ho demanessis, el meteoròleg de la penya del Morro. Si vols, ara, el màxim que puc fer és posar-me el meu teocat, que és la... Per què no li dius? Perquè jo, a més que la saber el temps, vull que algú m'expliqui com puc canviar el temps. No, el temps no puc canviar, és una cosa que ja ho sabem tots, això és el que hi ha. El que pots fer és comprar-te una capellina d'aquestes, que comença a ploure a Barcelona, comencen a aparèixer 50.000 persones, majoritàriament ara, que comencen a vendre... T'has aguissat amb això, o no? Sí, perquè són gent llesta que està a la guai del negoci. Doncs perdona, no són tontos, no. Feran la primera pela. I jo recomano que... Per què tens el que estic jo a la RAM? Per plogir per vendre'ls? Per vendre'ls tu, no? Mira, perdona, estic veient les previsions, i això... No pinta bé, no? Per dir-ho, que vagi bé. Adéu, va, tarda. Adéu. Adéu. Connectem amb la redacció de Radio Desvern. Allà tenim el Mar Romero, el Mar Romero, va, tarda. Hola, bona tarda. Ui, aquesta és molt alt. Què fas, tan alt? Això ho deia amb les àvies abans. Quan plou creixes, i ho entens febre, també. Però jo em refereixo al de volum, no de... Doncs llavors estàs fort, que també. No, no, no, no, no. A veure, Mar Romero, sisplau, última hora de la redacció... Bueno, a veure... Però què hi tens tant, avui? M'has de tirar la sintonia, l'última hora, com ahir. Última hora, sempre, fem un briquin... Vale, sisplau, m'ho hauré d'apuntar per tenir-la sempre a mà. Vinga, digues. Això és una momentia, aquesta. L'última hora de l'any 1987. Què passava a la redacció de Radio Desvern? Mira, això és una bona cosa. Què passava a la redacció de Radio Desvern l'any 1987? Crec que passava el mateix que ahir, que avui. No veig, no veig. No veig, no veig. Sempre apareix el programa de esports. Doncs juguem a casa. Escolta bé, escolta bé, escolta bé. No sents els corredistes? Calla, que vull escoltar la redacció. Corre, jo. No sent res, eh? Estic molt calmada, trobo la redacció. Bueno, és que anem molts hores. No, avui ja juguem a casa. El programa de esports de la ràdio, a partir de dos quarts d'avui. Avui, abans, l'informatiu. Què teniu, sí, ja ho sé. I després, el vits, que és un programa... De la nit electrònica. Sí, ho sabem. T'ho hem concretat una mica més. Esports amb pilota i sense pilota. Esports sense pilota i amb pilota, està bé. No pluralitzis, no és amb pilota. No. Avui farem un resum de la setmana, de les notícies de la setmana, pendents també del cap de setmana ja, perquè aquest dissabte tenim trànsit, la primera de la temporada, si ens permet el temps. Però... vaja, i després també parlarem amb el nou rei del club de Portiu Espanyol de l'Hospitalet de Lliuregat. Què dius, ara? Per què vols dir una escola de l'Espanyol? Sí, de totes maneres, deixem que et comenti, perquè ara mateix a la redacció... Ara mateix? Ara mateix. Això m'agrada. Un dels temes que està bullint és el tema temps, el tema pluja, si ploureu aquesta nit o no. Ja t'ho dic jo. Sí. Aquesta és la dada. Mira, predicció. Estic aquí a predicció... Carles, bona nit, Carles. Hola, bona nit. No, amb el Carles t'hauria d'estar allargar molt més, però... Hola, bona nit. Doncs justament... Ja has d'explicar-les... Hauries d'intentar començar a imitar el Carles. Per què? Bueno, estaria bé. Tu comento, perquè millor és el programa. Per què millor és el programa? Perquè el millor programa hauríem de dir coses concretes. Per exemple, la predicció general que estic buscant aquí, comarca, comarca de... Catalunya. Divendres matí, no? Tarda? No. Però per què només hi ha matí o tarda? No, però m'he trucat, no? Bueno, aviam... Diu que ha entramit i molt han no volat a la veritat. Jordi, escolta. Espera, s'espera. Acaba, aquí, ja ho he trobat. Calia un moment. S'esperen alguns ruchats i xàfags al litoral, al sud, i central durant tota la jornada, o sigui, plorar. A tot arreu, va. A banda, a partir del migdia, també s'esperen els punts de llar de muntanya. Això ja no ens interessa, perquè ja no és Barcelona. Escolta una cosa. Si plou, jo començaria a promoure el hashtag... No te'n lo perdonaré, nunca colau. Bueno, està bé, mal apunto. No te'n perdonaré, nunca colau, no? Com ahir va dir... Com va dir Toni Alba, ahir... Hòstia, no me'n recordo que ho ha dit. Dos dies seguits liant-la molt, eh, la colau. El dia sense cotxes i després pluja la Mercè. Jo no vull dir res, no vull dir res. Colau División. Maga colau, com diu aquest. Bueno, en fi... Moltes gràcies, eh. Vinga, va, va, va, sí, vinga. Sí, sí. Compte, no trenguis el cable dels auriculars. Bé, doncs l'altre hem d'acabar el programa aquí. Ho recordem que d'aquí uns moments, amb l'Andrea... Bueno, ja l'informatiu, bé, però amb totes les notícies de Sant Just, i tornem de la tarda en una nova edició i setmana. Última, ja de setembre, de la penya del Marro. Que vagi molt bé, i sobretot, que aneu amb cotxe i amb moto. Per descomptat, aneu molt en compte, si plou. És el consell, el consell del dia. Adeu-siau, caos i bé. Bona tarda. Bé. Bé. Bé, bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! I know that it's a wonderful world, but I can't feel it right now. Well, I thought that I was doing well, but I just want to cry now. Well, I know that it's a wonderful world, from the blue sky down to the sea. I can only see it when you're here, here with me. Sometimes I feel so full, I'll ever just come spilling out. Some come through the sea, I give it away so easily. But if I had someone, I would do anything and never, never, never let you feel alone. I won't, I won't leave you on your own. Oh, my dream, dreams are for fools to let you down. Well, I know that it's a wonderful world, but I can't feel it right now. Well, I thought that I was doing well, but I just want to cry now. Well, I know that it's a wonderful world, from the blue sky down to the sea. I can only see it when you're here, here with me. And I wish that I could make it better, I'd give anything for you to call me. Maybe just a little later, oh, we could start again. Well, I know that it's a wonderful world, but I can't feel it right now. Well, I thought that I was doing well, but I just want to cry now. Well, I know that it's a wonderful world, from the blue sky down to the sea. I can only see it when you're here, here with me. Oh, I know that it's a wonderful world, I can't feel it right now. I got all the right clothes to wear, I just want to cry now, cry now. Well, I know that it's a wonderful world, from the blue sky down to the sea. I can only see it when you're here, here with me. Oh, I know that it's a wonderful world, when you're with me. I can only see it when you're here, here with me. I want to come with you, I want to run with you. I'll give you all, I love it to you. I'll give you all, I love it to you. Does it feel good? Does it feel good? Oh, darling. Does it feel good? Does it feel good? Oh, darling. Does it feel good? Does it feel good? If I parted till the morning, would you stay with me? Girl, would you play with me? Or would you hate on me? If I ran all out of money, would you pay for me? Or would you stray from me? I need to know it, babe. If there's something I could do to make you see the light. Girl, that I treat you right, I do it every night. Every second that I'm with you is a special world. Like I'm your only man, and you're my only girl. I'll give you all, I love it to you. I'll give you all, I love it to you. Does it feel good? Oh, darling. Does it feel good? Does it feel good? does it feel good? does it feel good? Oh, babe, oh, darling does it feel good? does it feel good? I'll give you all I'll give you all I'll give you all I'll give you all Oh oh, does it feel good? Oh oh, does it feel good? I'll give you all I'll give you all