#988 - La Penya del Morro del 27/9/2016

En directe, des de Can Ginestar, comença la penya del Morro 1917. Bona tarda, família, benvinguts al programa. Avui parlarem del ple de setembre de dijous a l'Ajuntament de Sant Just, i també també del Festival de Teatre, TNT i del TNG. Amb el Roger Consul a l'Espai de Teatre, la nostra coach Anna Llevaria ens explicarà per què és tan fan del coach i a la segona hora l'Eric Pomar ens explicarà per què és tan car que repara la pantalla del mòbil. Coneixerem la història de l'Ari, que va patir l'Aucemi als 30 anys i ha creat un projecte amb el seu nom per vostre fons per la malaltia. I acabarem el programa avui parlant del còmic Sant Man amb l'Edu Martínez. Andrea, bona tarda. Bona tarda. Atenció perquè la dada del dia, Andrea, avui és que la boca produeix... A més, aquesta és el que t'adico a tu avui. Sí. La boca produeix... No, bé. Perquè em consta que el regal d'antista d'aquí poc... M'han de dronquejar el del seny. Diu que la boca produeix un litre de saliva al dia. Només? Com? Ah, no. M'han de dronquejar el nom. És molt. La Andrea Rivas té? No em busquis. No em trobaràs aquí. Bé, atenció, perquè, com deia en fa un moment, el preu de setembre tractarà les ordenances i impostos per l'encavella de Sant Just, però això ho parlarem d'aquí uns moments, perquè el titular del dia avui és un altre. I és que està en perill la recollida de taps de plàstic a l'Hidera de Sant Just, l'Associació de Veïns. El consistor ja ha reduït la subvenció anual d'aquesta entitat, i això dificulta que puguin transportar els taps que cada any recollen amb fins solidaris. Fins al lloc dels tets no n'atendré, perquè la tenim aquí. Andrea, bona tarda. Bona tarda, què tal? Què ha passat amb els taps de plàstic i la recollida que l'Associació de Veïns fa cada any i que ara mateix està en perill? Què pot passar? Què pot arribar a passar? Encara no ha passat res. Encara no ha passat res. Per tant, estem una amiga amb prevenció del que pugui passar. Sí, estem atents, perquè el consistor ja ha reduït la subvenció municipal que ha torgat l'entitat per tirar endavant els seus projectes, aquesta subvenció que ha torgat les entitats municipals... Sí, un clàssic. Sí, doncs fa més d'un mes que l'Ajuntament ha reduït aquesta subvenció en 700 euros, i només el transport dels taps a la Fundació C1, una vida de cans, ja costa l'entitat veïnal uns 500 euros. Un moment, un moment, un moment. Ara, per les màquines... Sí. Para-la tot, ja. 700 euros... De subvenció. De subvenció et tenen l'any. Menys. Els han redit 700 euros la subvenció. 700 menys. Sí. I que és una mica el que potser destineven a la recollida de taps. Exacte. Per tant, matemàticament, no queden diners per recollir els taps de senjors. I els senjors. Sóc unatge de les matemàtiques com del CIN. És un crac, Jordi. Gràcies. Per favor. Sí, sí. Doncs el transport, com deien, a la Fundació Seura, a Vila de Cans, que és on es reaprofiten aquests taps que recollen a tot Catalunya amb fins benèfics, sobretot fins estinats a nens i nenes, que ho passen malament, doncs aquest transport ja costa uns 500 euros. Per això estan en converses amb l'Ajuntament, reivindiquen una subvenció major per poder fer front al transport d'aquests taps a la Fundació Seura, perquè van ells des de l'associació amb la seva furboneta cap allà a transportar aquests taps. Des de l'inici de la campanya de recollida, fa uns 6 o 7 anys, l'associació de veïns de senjors està recollit 8.000 quilos de taps de plàstic en tots aquests anys. Deu n'hi do, no? Sí. Molt bé. A mi m'agradaria de taps de plàstics. S'han fet moltes coses. Estan ajudat a molts nens i nenes, també, amb aquesta incidiva. Són 8 tonnes, eh? Ostres, Jordi. Estàs avui en falla. Era amb les mates, molt bé. És així. Doncs ara que està recollida per ella, però des de l'entitat confia en que s'arribarà una entesa amb l'Ajuntament per t'adaposar amb més facilitats per transportar aquests taps. Si buscarien també altres iniciatives en cas que no sabria l'entesa. Esperem des d'aquí que no desaparegui i enviem una forta abraçada als demics de l'associació de veïns de senjors en aquesta recollida de taps, que, com diem, tenien aquests fins benèfics i que han fet possible molts projectes. Demà i demà... Bé, canviem de qüestió, posem música èpica perquè hem de parlar de l'Ajuntament de Senjors d'Esvern. És la dieta, això? Sí, amics, és l'alcalde José Perpinyà, dient, mi nombre és... Màxios! José Perpinyús. Sí. El ple d'aquest dijous. Ja el tentangeria i mi ben policial. I atenció perquè, bueno, hi ha un... hi ha uns conspirador. No, no, va, anem a la histònia, La història, perquè el ple de setembre tractarà les ordenances i impostos per l'any que ve a Sant Just. Aquest any, el curs d'història els ha debat un mes abans de l'habitual, perquè normalment això ho fan el mes d'octubre. Exacte. Però, per què? Ara no ho explicaré, Andreu, bueno, la sessió de demà passat també tractarà l'adversió al pacte d'alcaldes i alcaldesses per l'energia i el clima. Andreia, sisplau, fes un dones llum més ben dit amb aquesta qüestió. Doncs, a veure, les ordenances fiscals i reguladores dels press públiques estan acostumant a debatres als plens d'octubre, s'aproven de dalt a fa l'octubre, si exacte. Sí, sisplau, ja ho sap tu tant. Segons ens han informat, quan hem vist aquest matí, l'ordre del dia del ple de dijous, que ja es pot consultar la seva electrònica del Sant Just. Ho veu avançant, no? Sí, de fet, en comunicació no el tenien, però jo com... Què dius? Oh, perdona. No, perquè l'han penjat. No, té una explicació. Els arriba. El que passa és que jo he vingut molt d'ara a treballar avui. No t'ha fet ells mateixos. Perdona, ells. Perdona, ells. Perdona, perdona. I estava allà penjat. Suposo que l'han penjat i perdona, i jo ania avançant. M'has avançat. M'has avançat molt ràpida. Pronca de comunicació, o no? No, ja ara, perquè t'has avançat. No, no, de fet, els he preguntat això. He vist l'ordre del dia, que es tracten les ordenances a aquest ple, si sempre es fa l'octubre. I han dit què? I van tenir l'altra via. Deixa'm allò. Han tirat el cafè, que tenien aquell moment al matí a l'ajuntament, que està emprenent, i llavors s'han portat... Han posat tot, madame, va. M'ha explicat que les ordenances s'han tancat amb temps aquest any, i veuen que han anat bastant bé de temps, i es debaten aquest ple de setembre, lloc del ple d'octubre, el pressupost en teories de batrar el desembre, que és el que està previst a dir, ja ho s'aprovaran de forma provisional a aquestes ordenances, els impostos, el que pagaran els enjustangs. També s'aprovarà definitivament el Compte General del 2015, integrat per pressupost a l'Ajuntament i al Depromunse, i d'altra banda, el ple de demà ha passat també de batrar, com deies, l'adversió dels enjusts, el pacte dels alcaldes i alcaldesses per l'energia i el clima. Això em sona com una cosa de superagois, no? El pacte dels alcaldes i alcaldesses per l'energia i el clima. Que pica plametons. Una mica subvenció, així... Vull subvenció. Facte. No sé, com una trobada, no?, de superalcaldes. No pot ser riure. Sí, no és que m'imagino una alcalda... Perdona. Perdona, Jordi, perdona, perdona. Sí, que estava riant jo, era ser el Marc. És que m'he imaginat com un plaer amb tot alcaldes, amb... com es diu? Amb malles. Amb malles i capa, tot verds, tot verds. Superalcaldes no ho sé. I laus. Un representant el vent, l'altre representant l'aigua, un altre representant el sol... Capità Planeta. Capità Planeta... La Liga de la Justícia. Sí, dels alcaldes extraordinaris. Doncs... També el ple comptarà amb dues mocions d'una banda, un document presentat pel grup municipal de Ciutadans, per rebutjar la resolució del Parlament de Catalunya relativa a la línforma i conclusions de la Comissió d'Estudis a procés constituent, i d'altra banda, una moció del grup de Convergència en suport als 25 anys de la Marató de TV3. També es devetar en altres temes administratius de l'Ajuntament i Aconòmics, i la per final del ple comptarà, com sempre, amb un tort de preis i preguntes, dels regidors i regidores i del públic assistent, de tothom començarà el set de la tardar a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Josep Dí i Jocs. Per cert, que tenim en exclusiva la cançó que sonarà a la sessió del Pactes d'Alcaldes i Alcaldeces per l'energia i el clima. Sí, d'aquesta d'aquí, no sé... Bueno, hi ha hagut molt raó un bòrit... Oh! Això és per Juan Intrís, això és per Pinyà, no? Tothom en peu? Mira, Gina Paul, l'estic cantant. Sí. Rodejada... I d'aquesta és... Quina és la humanitat? La humanitat planetària. No veu-me similar, les dues, clar. Són diferents, són diferents. Ja mateixos, eh? Sí. Què és aquest? El dolent. Som els planetaris! Nosaltres no ho hem dit. Mítica, mítica, sèrie, capital planeta de la nostra infància. En fi, hem d'acabar aquest apartat de les notícies dels enjuus amb una altra... Te'l treu, ja, el cap de pèrde. Amb una altra història perquè... A partir d'avui ja es poden fer les inscripcions presencials per la vintena caminada popular de les seies per Cullserola, l'activitat al voltant de l'aigua. Mira, fixa't, i les fons de la Serra de Cullserola, que per cert, un incís. Perquè venim cap aquí a la ràdio. Per la zona de Sant Pere-Màrtid, que es va cremar ahir, una pena, tot allò cremat, el començament de la carretera de les aigües, sembla que vagis per Mordor. Pressa Mireia, no? Pressa Mireia, pressa Mireia, tot allò amunt, la vida és que fa molta, molta pena, al costat del club de Tenis. En fi, digues, Andrea. Doncs que la vintena caminada popular de les seies ja per Cullserola serà aquest diumenge, i a partir d'avui sobren les inscripcions presencials. Aquest any d'entitàlia ha donat un to didàctic i sostenible a la caminada, a porta per anunciar l'aigua a Cullserola molt per veure, i plantegi una automàtica que afecta directament tots els senjors tencs i senjors tencs i l'entorn natural de la Serra de Cullserola. Aquest esdeveniment estarà basat en 3 adjectius, popular, didàctic i responsable. Han explicat que des de les seies Francesc Blasco, per exemple, que s'ha volgut implicar les escoles de Sant Just, treballant aquest tema a les aules, el tema de l'aigua de Cullserola, i també s'està treballant en una col·laboració continua del part de Cullserola. Des de les seies han fet algunes accions de neteja de les fonts i de la Serra, algunes havien quedat amagades, com ara la font de les seies, que va fer l'entitat els anys 80, aproximadament, i que es visitarà. I bé, doncs, per tota aquesta implicació de les seies, el Consorci del Parc ha deixat que l'entitat transiti, i totes les persones que hi vagin, transiti per camins, on normalment està restringit al pas a col·lectius de gent. Com deia, amb la vintena caminada de les seies, començarà a les 9 del matí, diu menja el Molí Farine, que acabarà el pati del Raurà de la Taneu, al voltant de les dues. Són 12 quilòmetres de recorregut, hi haurà habitualment diferents punts de control, i un esmorzar, que es farà a la plaça Mireia, que estarà la teoria, no sabem si han canviat el punt de esmorzar. Sí, al principi, sí, perquè la gent n'hi... Vull dir, està tot cremat i tot negre, i la idea és que tot és rustoll xichungo, però la gent podia continuar caminant. No hi havia retanyat, i hi havia gent que anava passejant al d'inici de la carretera de les aigües amb normalitat. Molt bé, doncs els participants durant també una pulsera identificativa de la vintena camina popular de l'entitat, i al final de la ruta... Què passa? A veure, què passa? A veure, un moment. Què passa, què passa? Ostres, que no comencem avui. Va, que ja, que anàvem a acabar. Un moment, un moment. Que al final de la ruta és molt interessant això, repartirà unes guies que regala el consorci del Parc de Natural de Colxarola. Hi ha explicacions on l'Àngels poden fer el web des de l'agost, a Sant Just.org i presencialment avui demà he passat d'avui de 9 del vespre al local de l'Àngels de la Taneu. Podem anar a buscar només la guia? Eh, bueno... No, jo pregunto, jo pregunto. Per tots, faran segurament una guia per família. Ja està, Andreia, ja està? Sí. Gràcies. Bé, ràpidament, parlem d'esports, perquè el senyor Masculi ha incorporat aquest estiu a les nostres noves incorporacions. La més destacada, la de dos metres d'Alsada. Suposo que parlem de latisme, no? No, no, el jugador de dos metres d'Alsada Oriol Pelaez. Hem parat de bàsquet, doncs. Sí, club bàsquet Sant Just. Ah, doncs, desculpa, desculpi, tot poderós. No, no, no, tot hem... Ninguna ja. Es tracta de Oriol Pelaez, és un jugador que jugava a categories més altes, però que per tema de lesions, després d'una temporada molt dura, va decidir venir a jugar a Sant Just. I de fet, què ha fet? De fet, les altres tres incorporacions són un jugador de Vilal Acants i dos de bàsquet Almeda. De fet, són jugadors que venen recomanats per l'entrador de l'equip, que els coneixia Quique López. Ahir va parlar Quique López, que és també el director esportiu del club, va parlar del senyor Masculià, que l'any passat hem de recordar que va ser un equip que se li va escapar a la opció de pujar a categoriar en els últimes jornades. Ja ha dit que per intentar platejar-nos si es podrà pujar o no, s'ha d'esperar com va la temporada. Bé, doncs això va ser ell, el juguem a casa, el programa d'esport local de la ràdio, i, a més a més, també, el Quique López, que és el director esportiu del bàsquet, va assegurar que el bàsquet Sant Just necessita ampliar la base de jugadores femenines dins de 14 i 18 anys. Per tant, una mena de crida, no? Sí, de fet, ell va dir que a la base, per sota de 14 anys, el club hi ha força jugadores, el club té gent i té noies. El problema està entre aquesta de 14 i 18 anys, on les noies decideixen o deixen de jugar o marxen a un altre club, i, llavors, el que succegeix és que els primers equips de bàsquet femení els costa conformar plantilles llarges. De fet, el senyor es femenia només compta amb 8 nou jugadores per aquesta temporada. Tot i així han incorporat dos noies noves del poble, de Sant Just, i, diumenge, s'estrena la lliga o un quart de buit perquè la setmana passada es va suspendre el partit per Guterres. Un moment. Perdona, eh? M'acaben de passar... Ara mateix fa un moment, un vídeo que ahir es va penjar a YouTube. Ja té més de 3 milions de visites i apunta a ser... No el nou Gangnam Style, però ve d'Àsia, i apunta a ser el nou èxit viral que triomforà les xarxes amb les properes hores, dies, setmanes... És de Sant Just? No, no, no, no. Es diu... P-P-A-P... Ui! Pen, pen, apple, apple, pen. Home. I són així. No, eh? Jordi, trobo. No ajudis, això. I have a pen, I have a apple, uh, apple, pen, I have a pen, I have pineapple, uh, pineapple, pen, apple, pen, pineapple, pen, uh, pen, pineapple, apple, pen. Gira la càmera, sisplau. Això, clar, per la vi no es pot veure, però és que realment la coreografia del tio és impegable. I això sí, això és el que... No la tornes a posar, Jordi, estàs ajudant, que torni un fenomen com aquest. Això triomforant. Gràcies, Andrea, Marc, que vagi bé. Bona tarda. Ja sabeu que teniu més notícies. Ara mateix, a Ràdio de Berfón.com. I a partir de l'acet, el fem fer notícies d'edició. Fem una paura de... De fet, no farem paura, perquè el Roger ja està trucant a la porta per entrar. Per tant, donem per ja el Roger Consul a l'espai de... Què tal, Roger?Bona tarda. Bona tarda, com estàs?Molt bé, doncs mira. Sí, sí, feliç, feliç. Molt bé, nosaltres també, de tenir-te... Hem de parlar de teatre, perquè... Escolta, tenim un parell d'acordes molt importants. Ens va quedar una cosa pendent la setmana passada. Sí, hem de parlar amb el Pau Palacios, de la Grupació en senyor Serrano, que és en Justany, i ha triomfat el lliure com una mala cosa. I qui no obtingues posibilitat de veure l'alt lliure de la setmana passada, escolta, amb aquest cap de setmana, Terrassa, Festival TNT, i ara parlarem, tornen, la Grupació en senyor Serrano. Sí, senyor, i a més a més també tenim la nova temporada del TNC, en marxa ja, i ja sabem moltes de les coses que passarà. Si et sembla, comencem parlant del Festival TNT. Exacte. I l'entres, truquem el Pau. Perfecte. Perquè, mira, havíem fet un guionplan de TNT a TNT. Allò, el TNT m'exalta el nou i m'amora el vell, que deia el J.B.Foy i el poeta J.B.Foy, doncs una mica s'hi va passar això. Què és el TNT? Uyens, us preguntareu. És un festival que té molts anys, unió d'altres, un festival de dansa que hi havia a Terrassa, un festival que es deia Teatre Terrassandansa, i després el territori, noves tendències, es van unir i van fer Terrassa, noves tendències. I aquí, doncs, aquest teatre multidisciplinar, contemporani, trencador, explosiu... Ara, és que té com un nom explosiu. TNT, exactament. On hi ha noms, ja n'han passat parlant amb els noms més grans, d'aquest tipus de teatre performatiu, amb molta dansa, amb molta videodansa, amb molta performance, o sigui, aquella acció en directe, que només es pot veure, que no és cap guió, apres, ni cap personatge interpretat. I això és el que ens liga amb l'agrupació, en senyor Serrano. Però comencem, comencem. El TNT comença aquest dijous, dia 29, avui és dimarts 27, doncs d'aquí dos dies, i comença amb un dels pares, diguem-ne, un dels pares sudamericans, argentí, a Finca de Madrid, va fundar la companyia que es deia... No, l'Himalaria no es diu, però ara en sortirà, com es deia, es deia, es deia... Però l'altre dia em van parlar, també, que es diu el Rodrigo García, que em van parlar, i presenta el seu nou espectacle, que es diu 4, a partir de la Quarta Sinfonia de Beethoven, i tants temes i tant, tant, tant diferents com, senyors i senyores, el doggy style, les campanes, plantes carnívores que es mengen insectes, nenes de nou anys, galls, partits de tenis, tot això amb dansa, videoprojections, acció física, jo recordo una de les imatges més fortes que jo he vist mai en teatre, en aquest tipus de teatre, és amb un actor Ferli, això jo igual em va comentar la setmana passada, però amb un foet, mentre aguantava una paixera, aquest actor, i li posaven litres i litres d'aigua, per tant ja es trencava aquí el realisme per passar una cosa de realitat, i veies l'actor sofrint, perquè agafava aquella paixera amb les mans que li anava caient, i ell havia de pujar. Si voleu saber què és tot aquest batibull, aneu a veure'l, perquè és teatre bastant... que podíem, això ens ajudarà al Palau Palàcies, quan en parlem, definir aquest tipus de teatre, i aviam, doncs, què us sembla, també esperem les vostres trucades, si aneu mai al Terrasa, una bastant dència. Espera perquè li pots preguntar a tu mateix. Pal, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda. És per atendre'ns. A més, ara mateix estàs a Itàlia, si no tinc malentès, no? Sí, sí, sóc a casa. Ho he quedat a viure allà. On et trobes d'Itàlia, concretament? Doncs mira, visc al nord, molt al nord, a la frontera amb Òstia, en una zona que són les Dolomites, i re, una zona que en realitat tothom parla alemanya, encara que sigui d'Itàlia, perquè fins fa cent anys era Imperio Ostro-Ungeres, un lloc ben estrany. Què et sembla el TNT, el Terrassa en Noves Tendències, que ja porta alguns anys a casa nostra i que s'està, bueno, ja s'ha consolidat i continua, no? El teatre, perdona, el TNT, per nosaltres, és com a acompanyir, per mi personalment, és com un oasi en mig del desert, perquè durant molts anys ha estat, realment, la única finestra de qualitat i ben equipada, i ben preparada, i amb una bona comunicació, que hi havia pel teatre més contemporani, menys convencional, no només a Catalunya, sinó també a quasi a tot l'Estat espanyol, perquè després de la crisi econòmica, a partir del 2008, i, segons jo, amb una intenció etiològica molt clara, es van eliminar tots els festivals de teatre contemporani de l'Estat, i va quedar el TNT com un bolet, i és l'únic que m'han tingut la flama, i cada any creix i creix, i tot el que porten és espectacular. Tenen una programació tremenda, espectacular. Sí, ara n'estàvem parlant... El primer ordre europeu. N'estàvem parlant en l'estrena del 4 del Rodrigo García, que és, potser, un dels pares, que et sembla, tu, d'aquest tipus de teatre dintre, potser el panorama teatral, o no sé si dir-li teatral... sota Amarica o espanyol, d'aquest tipus de teatre de noves tendències. Sí, bé, el Rodrigo, tot i que ell és argentí, ell ha desenvolupat tota la seva carrera des de Madrid. La carniteria, no? Ell mai ha estat considerat com un autor argentí en la línia de teatre argentí, no? Ell té una línia, en realitat, que sí, que barreja coses argentines, però és bastant europea. Diguem que veu de fons més europees que no sud-americanes. En tot cas, jo sempre que em demanen que posi etiquetes al teatre, jo em nego, perquè per mi és tot teatre, punt, final. Això és una cosa que et volia preguntar, que et defineix el teatre, perquè aquests nous creadors, doncs que amb aquestes espectacles tan trencadors, on barregeu tant, a vosaltres, molt, maquetes i vídeo en directe i tot plegat, ha explotat la definició, diguem-ne, no sé si dir-li canònica, eh? Ara mateix no em surt les paraules per a teatre. El final, la definició més bàsica del que és teatre és... hi ha una persona mirant i en directe amb les altres persones fent, i s'establés una relació ambiu entre els que estan fent i els que estan mirant. Després del que estiguin fent és indiferent. És a dir, el que caracteritza el teatre per mi és això. Si vols, més contemporàneament, ja em diuen arts ambiu. Exacte, sí. Performatives, performatives. Però al final és el mateix. A l'antiga Grècia, que és d'on ve tot això del teatre, el teatre no tenia res a veure amb el teatre convencional, que avui hi havia un teatre convencional. Les tragedies gregues eren una cosa espataran plena d'afectes, on feien servir tota la tecnologia que tenien en el seu moment. I on ja estaven dies i dies, hores i hores? Aquesta relació directa entre espectador i intèrpreta, o performer, o com vulguis dir. Escolta'm, per exemple, que parlem del teatre grec i de tota la història del teatre, de les persones que s'endèien actors, que representaven uns personatges i va i tot d'una gent com el Roger Bernat, Rodigorcia, o vosaltres mateixos, us carregueu l'actor. Us carregueu, no l'actor, el performance, sinó el personatge. A què ve, tot això? A partir d'aquí. Jo crec que hi havia una cosa en l'antiga, en les meves tragedies gregues, que era el cor, que en realitat no era un personatge. Tens raó. Però no hi havia una cosa en l'antiga, que era el cor, però no representava a ningú amb nom i con nom, i en realitat el que feia sovint era afegir un altre punt de vista, no? Que és el punt de vista d'algú que sovint es dirigia directament a públic, i que és el que s'ha fet més contemporànic, trencar la quarta paret i dir, vinga, la ficció ja no s'aguanta, el teatre, la creació d'aquesta quarta paret ja no s'aguanta, perquè el cinema, la televisió, tota una altra sèrie d'art ja han agafat aquesta manera de concebre el teatre, aquesta suspensió de la realitat. Llavors, en lloc de suspendre la realitat, el que fem és accentuar-la, no? I, per tant, portar la realitat a dir, eh, el que estem fent estàs acceint aquí i estic explicant-ho a tu, i és la cosa que passa entre nosaltres. Estem parlant amb el Pau Palacios, que és un dels membres de l'agrupació en senyor Serrano, i que, justament, aquest cap de setmana passat, vau estar fent la trilogia al teatre lliure dels vostres últims espectacles. Recordem l'ocell de Catastrof, sobre catàstrofes a partir dels ocells de Cominola. Els ocells aquells de Cominola... Això no són els actors? Sí, que és una mica la marca, no? Perquè, realment, van fer forat, no, Pau? Sí, sí, ja hem fet millor els ocells, no? Sí. A tot arreu, ja us ho sé, ja us ho relacionen amb els ocells de Cominola, l'agrupació en senyor Serrano i tal. Com valores aquest pas pel teatre lliure, ni més ni menys? M'ha estat un plaer, primer de tot ha estat un plaer, en Murma, perquè nosaltres feia 5 anys que a Barcelona només havíem aconseguit actuar un festival grec, que realment actúes dos o tres dies, i feia 5 anys que no aconseguíem estar més temps aquí a Barcelona, que hem actuat 10 dies a Nova York, que hem actuat 10 dies a Shanghai, però aquí a Barcelona semblava com... Quan creus que arribarà això, Pau? Quan actuareu 10 dies a Barcelona? Perquè ara ja heu estat una setmana, o sigui, hem fet des de dir... 4 dies, 4 dies, 4 dies. Per tant, quan creus que arribarà això? Quan tindrem una cartallera normalitzada per aquest tipus de teatre, o d'art performativa? Ho veus a prop o ho veus una mica més a prop que fa... Abans de la crisi? El lliure sí que tinc la impressió, i després, parlant i escoltant el Lluís Pasqual, quan va fer la presentació de temporada i va parlar del que presentaria, ell, d'alguna manera, va dir, obrim tota una altra manera de representar i de tipus de teatre, aquí el lliure amb el Sèlior Serrano, però la nostra intenció és que això continuï. I de fet, sabem de gent, de companyies que coneixem, que ja estan en contacte, també, amb el lliure, per la temporada minent, portar aquest altre tipus de teatre, que, segons jo, hauria de tenir un espai normal, irregular... L'havia tingut, l'havia tingut, també, el lliure. Ara ja la sala Aeroxima, que va no obrir fa un parell de temporades, és una sala més aviat de deforament limitat, vull dir que no, vull dir, tampoc no és... La sala Aeroxima, que és on nosaltres vam presentar a Perdi per el Patat Juliol durant el festival grec, la sala Aeroxima és fantàstica, no va perfectament equipada amb una línia artística molt definida, i està claríssim que hi ha d'haver teatres com aquest, però jo defenso que els teatres públics tenen l'obligació de mostrar tot el que es fa en el territori, diguem, i hi ha tota una gent que no té cap accés, i que no depèn de la qualitat del propi treball, sinó d'una sèrie de prejudicis i de relacions ja establertes, que sembla que només puguin produir o presentar un tipus de teatre. Parlen d'aquest Virdi, perquè el vau estrenar a la sala Aeroxima del grec, o el vau portar, no sé si, a la sala Aeroxima del grec, però és el que porteu el TNT, i perquè els senjoteques que ens estiguin escoltant, escolta, el micro obert, per dir, veniu a veure perquè veureu això i això. Sí, sí, nosaltres el que vam fer amb Jordi, els vostres espectacles sempre ens costa una mica explicar-los al començament, perquè tenen moltes capes i expliquen moltes coses. Però per fer-ho curt, diguem que hi ha una famosa fotografia, que té a veure amb el tema de la inmigració, que és aquest grup de nois que estan intentant saltar la tanca de Melilla, just a la zona on la tanca de Melilla toca amb el camp de gols de Melilla, i llavors tens els jugadors de gols balans, i a dalt penses de la tanca que ets nois que estan intentant saltar. Brutal imatge, brutal imatge. Els mòbils que toqueu són tremendos i supercontemporànics. I a partir d'aquí... I a partir d'aquí el primer que fem és un anàlisi d'aquesta imatge, desgrossar l'element-parladament. Avui en dia sembla que les imatges no em l'efectin, no? Perquè els preveiem una imatge... Si hi ha tantes, un bombardeig. Entraiem la primera impressió i vinc a la següent, no? I llavors, a partir de la pregunta, quanta estona dediquem, normalment, a contemplar una imatge, és poc. Llavors, nosaltres el que proposem és una manera de mirar aquesta imatge, i la tenim en escena durant 20 minuts, i durant 20 minuts no fem res més, que mirar aquesta imatge i desglossar cadascun dels seus elements, analitzar-la a nivell estètic, a nivell formal, etcètera, etcètera. I després ho encadarem amb una gran migració que tenim muntada amb escena, amb 2.000 animals d'adminiatura, què em dius, ara? 2.000 animals d'adminiatura? T'ha deixat una migració cap a un determinat lloc. En realitat, és una reflexió sobre el món de la migració, del poc sentit, de les fronteres... I sobretot també jugar amb els ocells, les migracions dels ocells. Escolta'm, doncs, només una última intervenció, perquè també hi ha només 3 minuts de secció, estem parlant amb Pau Palacios, que ni més ni menys deu ser dels uns els pocs o únics, s'enjustem que té un llaó de plata de la final de Venècia. Escolta'm, s'ha molta il·lusió, això. Com va anar? Com ho recordes? Ho recordo, doncs mira, precisament ara aquesta ta de Barcelona, com són molts dels de l'agrupació... Exacte, aquesta agrupació. I ara, quan vaig tornar a casa, em vaig portar el llao a casa. Molt bé! Molt bé, bravo! Molt bé! Felicitats, felicitats per... Perquè una mica jo, a vegades, per saber el guió, ho parlava. De li, miró també van fer molta fama fora de les nostres fronteres, i després aquí, ah, sí, que tenim aquests, no? Em sembla que l'agrupació de Barcelona ha estat fent com això mateix, i per això em sembla una gran pena que, com veies, els teatres públics d'aquest país no postin quan hi ha tanta qualitat. Pau, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Enhorabona per la feina. No ho hem dit, però serà aquest dissabte, això. Aquest dissabte... El dissabte les deu del vespre a tothom al TNT, a Terrassa. A tocar, a tocar. Correcte, que vagin molt bé, i gràcies per atendre'ns. Bona tarda, bona... bona sera, bona sera. Adéu, adéu. Bé, doncs al Festival TNT, com diem, noves tendències que diuen ells... Terrassa, noves tendències, on, lloc per explorar aquests nous llenguatges, per formes, digue-li com vulguis, de teatrals. Però aquesta setmana, i acabarem amb això avui, Roger, si et sembla, hem sabut quines serà algunes de les peces i obres de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya. Exacte, ara citarem una mica les primeres, perquè després ja ho anirem fent durant tota la temporada, però tornem allò del TNT, TNT, de m'enamor el nou i m'enamor el vell, d'acord? Perquè m'ha agafat ara el clàssic, perquè, com sempre, des que el Xavier Albertí doncs és director del Teatre Nacional de Catalunya, diu que l'ha rebifat el Teatre. L'ha sexejat, ara ja no és només una sala d'exhibició, s'hi fan moltes altres coses, sessions d'un dia, però estudiosos, és tota una altra concepció, diguem-ne més gran, però sempre comença els tres primers dies, quatre primers dies, amb coses com Sarsuela. Molt bé. Per reivindicar... Escolta, amb Sarsuela Catalana o el paral·lel, tot aquest teatre que desconeixem, o hem volgut la política cultural catalana, la menys tingut, i escolteu, comença ni més ni menys que amb l'aplec del remei, aquest dijous, obra del Josep, pensant que a més a més és la primera Sarsuela amb català, i tu em diràs... Escolta'm, això es va estrenar l'1859, es va fer després... Sí, i després es va representar el 1864, però des de llavors... No s'ha representat... Nunca més. Però, com pot ser? De fet, el Teatre Nacional també té aquesta funció. Exacte, el Repartoli Teatre del català i l'aplec del remei, doncs ho és. Parabellament, i això ja no és clàssic, s'estrenen la sala petita, el coratge de matar, del Suec Lars Noren, una relació, veureu, molt nòrdica, molt fosc, molt violenta sobre pares i fills, però la vegada volíem acabar amb aquests clàssics, amb el TNT i els clàssics del TNC. Estanció, atenció, perquè arriba la Celestina, una producció madrilenya del Teatre de l'Avedia amb el Centro Dramático Nacional. Què hi fa?Exacte, Fernando Arroja. Exacte, per tant, escolta'm, quins esteu aquí, escoltant de Tarcer, de Bachillerat... Tarcer de Bachillerat. Per favor, si hi ha algú... Si hi ha algú que ens escolta... I està fent Tarcer Bachillerat, que es truqui. Igual, igual, no anem enlloc. Però saps qui fa de la Celestina? Carmen Machi? José Luis Gómez. És un personatge tan... Tant pes que, com a l'antiga, el fa un actor. Celestina?Exacte. No és la primera vegada que, també, s'intenta agafar personatges clàssics del Teatre... La Bernarda Alba, fins i tot. Bernardo Albo.Bé. I després tenim aquest llull, digue'm, digue'm. Però no, per acabar, ja, què hi ha? Mira, doncs, torna... Ara del nacional també ha de viure de les entradetes, el gran èxit que va tenir l'any passat, el senyor Àngel Llàcer, amb el molt soroll per no res, portar la comèdia musical dels anys 20, però això serà cap al novembre, però avui voldria també llull. És l'any llull. Doncs té una preciositat, crec que jo, de teatre social, dirigit per la Teresa Bilar d'ella, això es veurà el dia 27 i 28 d'octubre, només. I llull què va fer? A tot arreu, amb moltes cultures, la ara, la jove, la cristiana, i va intentar cristianitzar-los, en aquest cas. Va tocar-los, els àrabs, els joveus, va aprendre les llengües. Doncs aquí han fet aquest llull a la nova ciutat, on les noves ciutats contemporanes estan plenes de races, i fan aquest matxembrat de races d'actors diferents, de diferents cultures, per perdre aquesta por a l'altra. Vas veure tu amb el soroll per no res l'an passats? No, no. Ja hauré d'anar, oi? Sí, m'agraden. M'agraden tot, m'agraden tot, m'agraden tot, m'agraden tot, m'agraden tot. En fi, Roger, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Ens trobem la setmana que ve, amb més teatre a la penya del Morro, amb l'aula de teatre en Temburet. Exacte, apunteu-vos, i les últimes places comencem la setmana que ve. Sí, apunteu-vos. Hurs de mim, del Joan Faneca. Ah, oh, que bé. Sí, home, xbol, ras, dilluns, dilluns, dilluns, dilluns. I encara hi ha places, però corraran, volaran ràpid. Roger, gràcies. Que vagi bé. Un petó. A tarda. Som una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb l'Anna Llevaria d'Escència, que avui ens vol explicar per què és tan fan del coaching i per què es va fer coacha. ić Comencem la accessories photographers. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Radio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Radio Desvern. Durant 88.1. Per a les potres, radio Desvern. Cinturines, radio Desvern. La ràdio de Sant Just. Durant 88.1. Radio Desvern. Durant 88.1. Per a les potres, radio Desvern. Durant 88.1. Everybody, always look on the bright side of life. 3, 4, 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Hem posat els muntipitons amb aquest always look on the bright side. Sempre hem de mirar al costat positiu de la vida. Ara tenim la nostra coach de Sensei, qui és l'Anna Llevariana. Bona tarda. Ens fa molta visió que estiguis una setmana més amb nosaltres. Avui ens vols explicar una mica en general per què ets tan fan del coaching. T'he pensat que tu ets el millor client? Sí, sí. Vull explicar a rel d'una experiència d'algun client. Però he pensat quin millor client que coneixi més que jo mateixa. O sigui que tu mateixa també en algun punt de la teva vida vas canviar el que estaves fent per dedicar-te a això del coaching. Correcte. Què és això del coaching, ja que hi som? Jo ho explico millor, perquè això del coaching genera molta confusió. A mi m'agradaria que tinguéssim una llista i els agents que em fóni. Ets entrenador? No. Podríem dir que sóc entrenador de vida. Ajuda a les persones. És com un acompanyament, i ajuda a les persones a desenvolupar-se personal i professionalment. És una mena de suport per entendre'ns? Exacte. Seria una espècie de psicòleg, però no tractem patologies, sinó el que fem és ajudar a millorar. Encorejar? Exacte. Donar un suport emocional per moments de canvi, descobriment, autodescobriment de coses de la vida. Realment això és important, perquè a tots ens ha passat alguna vegada que, des de fora, ens han agradat molt que ens diguéssim que el que estem fent... Ho estem fent bé? Clar. O no va per aquí? Sí, sí, sí. És una miqueta un suport emocional, sobretot, perquè un mateix descobreixi les seves ensostalents, les seves habilitats. I tot això ho vas descobrir quan eres advocada? Sí. A mi m'agrada explicar la meva història, perquè és un exemple i molta gent s'identifica. Aleshores jo sí, jo vaig sortir de la facultat amb bon expedient acadèmic, amb una firma amb un contracte laboral important, amb una empresa molt important d'espais d'advocats a Barcelona, i ja vaig notar que el com no encaixava. Però si ho tenies tot, no? Tenia segurament una bona educació, eres la nena perfecta que segur que agradava els seus pares. I malgrat d'això, hi havia alguna cosa que no funcionava. Exacte, jo sentia que hi havia algo que no estava bé amb mi, que jo no era feliç, que ho tenia aparentment tot, i que no m'omplia, no em realitzava, i vaig dir, aquí hi ha algo que falla. I què és el que fallava? O com a mínim què és el que vas fer per posar-hi remei? Jo, com que estava tan perduda, no sabia què havia de fer, i vaig dir, em vaig escoltar a mi mateixa, és un treball que en el coaching fem molt, és un treball d'introspecció, de dir, aviam, fes-te preguntes, que tu t'ajudin a dir cap a on he de tirar, que és el que m'agrada, que m'interessa, quins són els meus valors, com sóc jo, i arrel d'aquí... Bon moment, para, para, para, para, perquè aquí t'heig de tallar, clar, són preguntes molt transcendentals, que semblen simples, i de fet ho són, de fer, però que, a l'hora de respondre un mateix, és sincerament complicat. Sí, i molts cops no ens les fem per por a la resposta. Perquè nosaltres estem en una zona de confort, en una vida que portem molts anys construint, i quan et planteges aquestes preguntes, fa por perquè dius, potser no vull escoltar la resposta. Perquè això significarà de construir tot el que he fet aquests anys, i tirar enrere. És com si tu estiguessis construint una casa, i de cop i volta, quan vas a la meitat dels pilars, ostres, aquesta casa em sembla que no és la que m'agrada. Em sembla que l'avui diferent. Què faig? Què fa les persones? Diu, bueno, l'acabo de construir, i ja m'he conformat amb això. Però clar, després tens 20 anys per davant, o 50, o els que visquis, per viure dins d'aquella casa, feliç? Estaràs feliç? Això és el que jo em vaig plantegar. Canviar els patrons, els esquemes, que ens han portat fins aquí, a la nostra vida des de petits fins ara, no és una tasca realment fàcil, i si es vol fer, és més aviat profunda amb un mateix. Fer-ho sol, això, és difícil o gairebé impossible? Aviam, és més complicat, perquè tu et trobaràs amb molts bloquejos, et trobaràs que la societat admirarà diferent, admirarà potser amb els ulls de dir què estàs fent, tens molts parlals al cap, la gent del teu entorn, sobretot la família, la gent que més t'estima et qüestionarà molt, hi haurà conflictes, que clar, tu sol superar això és molt complicat, sense ajuda d'alguna persona que tinguis al costat, que et doni aquest suport emocional, el que dèiem, serà molt difícil. Tu dius parar reflexionar un temps sobre nosaltres mateixos, però és que no tenim temps, és que anem molt atabalats sempre a tot arreu, entre la feina, la parella, la família, és que anem així tots. Bueno, però això són prioritats, és veritat que estem en una roda del hamster que diem que no parem, no parem, però tot t'has d'obligar, aviam, jo freno, i si la meva prioritat és el meu benestar, la meva salut, la meva felicitat, potser no haig d'estar corrent en tantes hores, o organitzar-te una miqueta, jo penso que és qüestió d'organitzar-se, i sempre pots trobar 15 minuts per fer aquesta part de meditació, de dir, aviam, què necessito. Llavors, tu et vas trobar, que volies posar remei a aquesta situació, que hi havia alguna cosa que no encaixava. I què és el que vas fer? Jo vaig deixar tot, vaig deixar la feina, la superfeina, la família, me'n vaig anar a Madrid, vaig desconectar, i vaig dir, aviam, a mi, què m'estimula, què m'agrada, què m'omple, m'agradava l'ajudar a les persones, per tant, vaig dir, la psicologia seria una cosa que m'interessaria. O sigui, que tu vas deixar el contracte que estaves a punt de firmar... No, no, que ja l'havia assignat, que jo ja estava treballant. Ja estaves treballant en aquest debu fet com advocat, i vas decidir marxar a Madrid, i et vas ajudar alguna persona, o vas fer tu sola? Jo he tingut coach. Jo he tingut coach i mantors, que jo segueixo la seva estrella. M'ha ajudat molt. I te'n vas anar cap a Madrid? I què vas fer a Madrid? Jo a Madrid em vaig matricular a distància de psicologia, i a l'hora anava fent els estudis recèniques, que, bueno, i n'ha fet dansa, teatre, i això no ho va fer enllà, aquí, però ho vaig fer a més a nivell professional. I a les hores això em va ajudar molt, perquè en el teatre també es fa una feina d'autoconeixement molt, molt, molt potent. I així és com i en el desenvolupament, aquestes habilitats que parlàvem l'altre dia, de l'expressió corporal, del llenguatge no verbal, de la veu, del cos... I clar, tot plegat, jo em vaig trobar en un moment, que deia, ostres, ara tinc el dret, tinc els coneixements en psicologia, tinc tota aquesta part tan creativa i tan bonica. Què puc fer amb això? Jo això he d'agafar com una coctelera i fer un bon mig, i aquí aplicar-ho d'alguna manera ajudant a les persones. I a partir d'aquí va sortir el projecte Astorrevolució.com. Ah, sí, sí, sí. Astorrevolució és la meva manera de dir... revolucionat, atrevesta, arriscat, trenca, en tot, ja, fes el canvi que vols fer. I així és com m'he anomenat, diguem, la meva empresa, el meu projecte, de coaching, perquè tinc una web, a les hores doncs escric, post, en el blog, etcètera. I es diu Astorrevolució.com I de quina manera ajudes els altres, perquè clar, tot això és un procés que vas giure a tu, i a partir de teva experiència, ara el que dius és jo també he passat per aquí. Exacte, ara em toca a mi ajudar-te a tu, a que facis aquest procés, i el que faig és ajudar a que les persones es trobin. Perquè quan estàs tan perdut que no saps el que vols, dius, no necessito algú que em faci aquelles preguntes, que s'atreveixi a fer amb aquelles preguntes, i a partir d'aquí, vaig a trobar el teu camí, i quan facis aquest canvi, jo estaré al teu costat, perquè quan tinguis aquests bajones, no, tira endavant, tu pots. És que, ostres, ara la família s'ha posat de cara. Ara, és que no puc, és que tinc por, que em trobaré, i si m'equivoco, jo estic al costat acompanyant-te a tot aquest camí. Que tu dius que... en aquest procés, sempre hi ha molts els i baixos, i que, doncs, hi ha dificultats a l'hora de aconseguir aquest èxit gairebé personal, et diria. Però que tu dius que això també és propi de la gent valenta. Sí, per mi és gent valenta. Jo admiro molt a les persones que s'atreveixen a fer això, perquè realment fa molta por, és algú desconegut, al final la gent diu, m'esbalto, me lo conocido, qué bueno por conocer. Jo, mira, em quedo tal com estic, i després és allò que dius, què tal, estàs? Bueno, vull tirando. Clar, anem malament, no? Vull tirando. Aquí hi ha un símptoma, una mica, potser, d'aquesta... Que no li falta aquella coseta. O sigui, al final, el que vol, no és treure't cap dolència, perquè no és cap dolència. Senzillament és millorar, créixer, que tu estiguis millor. Saps la piràmide de Maslow? Perdona, la piràmide de Maslow? Sí, que són les necessitats humanes. Ah, no la conec. És un tòpico, no? La base són les necessitats més bàsiques que necessita el ser humà, que és alimentació, la casa està segur, i llavors van pujar les necessitats, i la punta de la piràmide és l'autorrealització. Això és el que una persona, al final de tot, per sentir-se feliç, és el que busca, no? Quan tu ja tens totes les altres cobertes, busques l'autorrealització. De fet, l'autostima és un dels pilars, potser, més importants de l'ésser humà, i la majoria, encara que no ho sapiguem, jo tinc moltes vegades la sensació que la tenim per terra, no? Sí, l'autostima. Jo, com un procés de cotxin, treballem moltes coses, van sorgir moltes coses, i en pare és això, una de les coses que surt és l'autostima, la confiança en un mateix, perquè, clar, en un procés així de canvi, que tothom et qüestiona, dius, és que no, és que no val, que és que què estic fent, no, no, no, i al final, és que ho esteu a dia aviam. Tu has de creure amb tu mateix, per sobre de tot, primer de tot, és creure. Quan tu creus i tens confiança, tens moltes coses. I quin és el temps d'aquest procés? O, com a mínim, el que tu vas viure en aquest canvi radical de vida? Mira, jo, el canvi radical, el vaig començar el 2009, 2009, 2010, va ser el primer any de punt d'inflexió, i fins ara. O sigui, pot comportar molt de temps, però en un procés de cotxin, que comencem amb una persona, dependrà de quin siguin els seus objectius, com estigui de perdut, o depèn de la de la persona, i per bon vulganat. Ets més feliç que abans. Sí, sí, sí, completament. I per això penso que és possible, perquè dic, ostres, si jo vaig poder fer-ho, si he estat capaç de lluitar contra corrent, de combatir amb qualsevol cosa, superar conflictes, ho pots fer qualsevol altre. I, normalment, diuen que els conflictes més forts són els que tenim a nosaltres mateixos, que a nosaltres som el nostre propi enemic. Sí, tu mateix t'autosub, s'abotees. Perquè, clar, són aquestes por que deiem abans, com tens por equivocar-te, però, final, equivocar-se a quin més dona, o sigui, quan t'equivoques és, realment, quan tu fas un aprenentatge, va-te bé. Hi ha una persona que un dia va venir aquí al programa, aquí a l'espai d'Essència, i ens va deixar anar una frase càrmica, diria jo, gairebé, que era, i què? I què? Què vol, què vol, eh? I què? I què? I, o sigui, qualsevol cosa, o sigui, qualsevol cosa que et passa a la vida o que tu et preocupa. I què? És que li donem massa importància a les coses. O sigui, li donem unes relevàncies, coses que no fa falta. És a dir, aviam, sí que és veritat que hi ha situacions a la vida que no ho podem fer més i que no depèn de nosaltres, o un amor, per exemple, d'un cert estimat. Però és com afrontar-t'ho les circumstàncies? És la clau de l'èxit. Jo, un dia, pot estar ploent, i a mi no em pot agradar gens la pluja, però com afronto jo aquest dia? I dic, mira, ho diu la pluja, però faré la part positiva. A mi m'agradaria posar les meves botetes d'aigua i el meu paraigua tan cuqui, i ja està, i sortiré al carrer. No tenim més temps, Anna. Moltíssimes gràcies per haver passat pel programa. Recordeu que trobareu molta més informació de tot això a la pagina web aztorrevolució.com i allà ens veureu i podeu llegir, també, tots els posts, els blogs, el blog que té l'Anna i tota la info que necessiteu sobre el món del coaching i segur que si em necessiteu ajuda, ell els ajudarà de forma encantada. Anna, que vagi molt bé i moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, va tardar. Fem una pausa per escoltar el Vulletí de Catalunya Ràdio i tornem, tot seguit, a la penya del mor. A la segona hora, avui, a les noves tecnologies en Larry Pomar, que ens explicarà per què és tant car, reparar la pantalla del mòbil. I, a més a més, també tindrem els còmics de l'edulfin. Fins ara mateix. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Som a 24 hores escasses perquè el president Puigdemont obri el debat sobre la qüestió de confiança i els grups de l'oposició al Parlament l'acusen de pretendre devaluar el debat de política general amb aquesta qüestió de confiança que comença a demà. Ciutadans i el Partit Popular adverteixen que la via independentista només portarà, diuen, a la frustració. Parlament Jordi Corbalà... Bona tarda, quan falten 24 hores perquè el president obri el debat sobre la qüestió de confiança, no pot servir per devaluar el debat de política general de la setmana que ve. Escoltem Fernando de Paramo de Ciutadans, el popular Enric Millo i el benedant Efatxín de Si que es pot. Señor Puigdemont, no se vaya inventando referéndums constantemente hasta que le salga lo que usted quiere, porque el pueblo de Cataluña ya le ha dicho muy claro lo que ellos quieren. És un debat entre independentistes que només interessa als independentistes. A qui li toca explicar-se i sortir una mica de l'ambigüetat és el president. Jordi Corbalà en Catalunya Ràdio Parlament. Notícies breus, Montse Quadreny. Treuen del fons del mar la barca de pesca que es va enfonsar la setmana passada amb centenars de refugiats davant la costa d'Egypte. Les autoritats marítimes egípcies han fet l'operació en les últimes hores i només de reflutar-la ja hi han trobat 26 cadàvers més. La xifra de costos recuperats se l'eva així fins als 179. Tot i que encara falta revisar a fons l'embarcació. L'Audiència de Madrid ha condemnat a 4 anys de presó Miguel Ángel Flores, el promotor i principal acusat per la mort de 5 noies a Madrid Arena en una festa de Halloween el 2012. Dos empresaris més també se'ls condemna a 3 anys de presó, però la sala sol el responsables de l'equip mèdic de la macrofesta i l'excap de la policia municipal. La sentència considera aprovat que la mort de les 5 adolescents va ser conseqüència d'un excés d'apurament i del bloqueig també del trànsit de persones dins del local. La forament era de 10.000 persones, ni van entrar més de 16.000. Es retalla molt el déficit autonòmic mentre creix el de l'Estat. Catalunya ha reduït els números vermells gairebé un 80% fins al juliol. És perquè aquell mes va rebre l'ingrés de la liquidació del sistema de finançament autonòmic. En relació amb el PIB, el déficit català arriba al 0,09%. En el cas de l'Estat ha passat al contrari, ha hagut de pagar el que devia les autonomies i per això té més déficit. La Diputació de Barcelona entra al projecte Escola Nova 21. L'objectiu és crear una cinquantena de xarxes locals que ajudin a implantar aquesta experiència en 456 centres educatius. Barcelona, Montse Polet. Bona tarda. Amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona, el 78% dels centres d'escola Nova 21 que estan a les comarques barcelonines organitzaran en xarxes locals per compartir l'experiència. La idea és fer grups d'entre 6 i 10 centres educatius que posin en comú metodologies i recursos. En una primera fase, la Diputació de Barcelona destinarà entre 100.000 i 150.000 euros a la creació d'aquestes xarxes locals. Montse Polet, Catalunya Radio Barcelona. Les pintures de Joan Miró, que el govern de Portugal volia subestar per aixugar el déficit públic, s'exposaran finalment i de forma permanent, a més a més, en un museu a Porto Pèvila. L'enterior govern portugès de Signacum Salvador tenia la intenció de vendre aquestes obres, però la Fiscalia Portuguesa va iniciar diversos processos judicials per prohibir la sortida de l'estranger i també la subestar de les quadres. De fet, avui mateix, el primer ministre del país, el socialista Antonio Costa, anunciat que les obres de Miró es quedaran a Porto per ajudar a consolidar el creixement del turisme a la ciutat. D'aquesta manera, les 80 peces de Joan Miró, la majoria d'elles inèdites, i que inclouen 6 de les seves pintures sobrecomglomerades l'any 36 i també 6 sobreteixims de l'any 73, es quedaran definitivament a Porto. La jornada de Champions, com deiem, comença avui. La jornada de Champions, com deiem, comença avui. Quan Carlos Navarro és dubte per als pròxims partits del Barça Lassa de Bàsquet, s'ha sumat els problemes físics que també tenen Raiz i Pau Ribas. La primera semifinal de la Lliga catalana i el cap de setmana ja comença l'ACB. I també en Bàsquet, però des dels Estats Units, Pau Guàsola ha començat la pretemporada amb els esports de Sant Antonio i el pivot de Sant Boy. Reconeix que el seu objectiu és tornar a guanyar l'NBA. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Fa més d'un mes que l'Ajuntament ha reduït la subvenció de l'associació en 700 euros i només el transport dels tabs a la Fundació Seur a Viladecans. Més coses al ple municipal de Dijous tractarà les ordenances i impostos per l'any que ve a Sant Just. Les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics acostumen a debatres als plens d'octubre, el que ha decidit avançar un mes el seu debat al ple. Dijous s'aprovarà de forma provisional. D'altra banda, també es debatrà l'addesió de Sant Just, el pacte dels alcaldes i alcaldesses per a l'energia i al clima, i comptarà també el ple amb dues motions. D'una banda, un document presentat pel grup municipal de Ciutadans per rebutjar una resolució del Parlament de Catalunya que té a veure amb un procés constituent. I d'altra banda, una emoció de convergència en suport a la marató de TV3. I una punt més d'Iran de resistencar el període per sol·licitar exposar Can Ginestar a l'any que ve. En concret, les sales d'exposició són al celler i la serà aponent. A grans trets, la documentació que cal presentar per sol·licitar exposar a la Casada de Cultura és la instància solicitant que trobareu al web municipal Sant Just. El currículum de l'artista i un book de l'obra. I això és tot de moment. La situació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies Edició Vespre a les 7. Mentre està, recordem que podeu seguir informats de tot el que passa a Sant Just, al web de la ràdio radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Bona tarda. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, hem de musicar. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, és la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pet Quintana. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdiodesvern.com Li vas seguir Facebook, i t'ho faré. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdiodesvern.com Li vas seguir Facebook, i t'ho faré. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdiodesvern. Ràdiodesvern.com Ràdiodesvern.com Ràdiodesvern.com Bona tarda. Benvinguts a nou a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí uns moments parlarem amb l'Edu Martínez, d'un còmic Sant Man, del qual és molt i molt fan. Però abans de tot això, deixeu-me saludar a l'Èric Pomar, que ja tenim l'estuvi número de la ràdio. Bona tarda. I també a la Sofia Quidós, que comença avui a la penya del Morro. Bona tarda. Benvinguda al programa. Bé, ara ens explicaràs quina història vols explicar-nos avui, justament. Sofia, relacionada amb l'Ari, que quan tenia 13 anys li van diagnosticar una malaltia. Però abans hem de parlar d'algunes qüestions geinològiques amb l'Èric Pomar. Èric, atenció, perquè avui ens vols explicar per què és tancar a reparar la pantalla del mòbil i també solucions per reparar una mica el mòbil en general, no? Sí. Aquí no seria trencat alguna vegada la pantalla del mòbil, per exemple. Això és un clàssic. Quan et cau el mòbil, el que és minut, aquells segons, sobretot si cau mirant la pantalla abans quan li has de donar la volta el telèfon. Tu has atacat el mòbil i dius, per favor, que no us hagi trencat la pantalla ni hagi passat res. Ens avui anem a donar una mica de solució a tot això, no? Sí, el que dic. El moment de trencar-se la pantalla pendant quin mòbil es pot trencar una mica més fàcilment o pot ser una mica més complicat i sobretot influir molt si tu portes un protector de pantalla, que poden ser d'altres maneres. Ara han començat a sortir molts productors, però que són de vidre templat, que no és com plàstic. Si es trenca, es trenca el protector. No s'ha arribat a trencar la pantalla si el protector és bo. Els meus els hi ha passat que amb protectors s'hauria de trencar la pantalla igual. És com una mena de plàstic, una mica més gruixut. Exacte, però que és rígid, és completament rígid. De fet és com una mena de, quasi bé, segona pantalla, però sí que és un protector important. És molt més que no aquell film que hi ha moltes vegades i que donen com a protector de pantalla, que és molt, molt, molt finet. Exacte. Però el problema és si no portes un protector quan s'atcau, que te pot passar dos o tres coses, que no s'ha passat res el telèfon, que s'hagi fet una petita línia o el telèfon que he dit totalment destrossat. Clar. De fet, a mi em va passar una cosa que em vaig... vaig cagar amb tots. El que més fot és quan s'atcau des de no molta altura i se trenca completament la pantalla. A mi em va passar això en cop. Sí, això és veritat. Me'l vaig emportar en un correfoc, que te sent just. I llavors va combatar una espurna, un tros de, no sé què era, de polvor a la pantalla. I durant uns quants mesos vaig tenir a la pantalla una taca negra que era, doncs, directament cremada. La pantalla cremada, però un punt. I un dia se'n va caure a terra i es va cremar... i es va trencar tota la pantalla a partir del punt negre que tenia inicialment. Per tant, moltes vegades també s'han en compte, perquè si tenim una esquerda ja pròpia deia que ara no passa res, perquè doncs mira, no hi ha problema, no s'ha trencat, però si torna a caure té més facilitat que s'hi regui tant. Per aquell punt, no, que no pas una pantalla que sigui... Si se t'ha caigut quatre o cinc cops ja i no t'ha passat res, pues tindràs la sisena a lo millor i se trenca. Clar. El rotllo és quan no només se trenca la esquerda de dalt, sinó que també trenca o la pantalla táctil o es trenca el que és pantalla-pantalla de darrere, que llavors sí que aquí ja es disparen un montón els preus que és canviar-ho completament. Però el drama és això, és quan es demana el pressupost de reparació. Ara hi ha companyies telefòniques que ja ofereixen, com una mena de seguro que tu pagues a la mateixa factura del mes i que ja t'ho cobreixen. Però si ho portes a empreses de terceres o així, poden cobrar des de 80 euros fins a 200 euros o inclús més. La pantalla és tan cara. Clar, és tan cara, perquè és això. Si tu pots arribar a un distribuidor que només et pugui, ell pugui aconseguir el vidre de dalt de tot, de la pantalla, clar, això normalment és més barat. Però si tu te'n vas, per exemple, a l'Apel i tu ho portes a l'Oficial, perquè te canvin la pantalla al mòbil, només has de trencar el vidre dalt, però ahir no ho canvien només el vidre dalt, ho canvien tot, completament. El táctil, la pantalla i el vidre de sobre. Clar, això se te'n va molt. Sí, jo recordo que en un son Xperia Z2, que és el que em va passar allò, amb 160 euros reparar la pantalla. O sigui que estem parlant d'una despesa important. Exacte, sempre seran bastant més barats portar-ho a la gent que repara que no sigui oficial. Que no sigui, clar, amb això te la jugues. Si tu tens algun conegut que hi ha anat, per exemple, la meva mare és una destroyer amb els mòbils. Ha trencat 4 en un mes. Llavors, nosaltres sovint porten un lloc que ens van cobrar 30 euros i ens van canviar completament la pantalla. I de moment funciona perfectament. Deixa'm parlar amb la Sofia, que sembla que fa poc ha patit un incident important, amb la pantalla. A veure què et va passar. Bueno, el que a mi em passa és que no se'm trenca mai al mòbil i ja estava un dia caminant i em va cobrar des de dos centímetres. Què dius, ara? Però què està passant? T'ho juro. I se'm va fer una esquerda en tot el vidre. I la vas haver de... Què vols dir, això? De reparar i de regalar? Bueno, jo és que estic a l'acompanyar a Orang. Llavors, ells el que fan és que tu vén anar a buscar el mòbil i et donen un de substitució. Clar, això és el millor de tot. Exacte. Jo, per exemple... A mi em van donar un el que passa que no m'ho pagava. Vaig haver de pagar jo el mòbil de substitució durant la setmana que el mòbil el van enviar. Em sembla que va ser a Madrid. Ho envien a Madrid, no? Aquí a Barcelona no hi ha serveis tècnics de reparar pantalles, o què passa? Doncs sembla que no. Ja pel també ho envien. El tema de les pantalles de mòbil, que són un drama, ja ho tens bé per això, o no, Sofia? Sí, mira, me la acaban de portar avui. Ves en compte, eh? Ara és com allò que has d'anar molt en compte, perquè no es trenqui. Bé, els mòbils són fàcils de reclar, Eric. Sí, ho són bastant. Acostumen a ser bastant fàcils de reclar. Sempre podem comprar el component que sense trencar la pantalla per i bé, o per algun lloc així, que es pugui vendre i no acostuma a ser molt car. Ara, qui te la jugues tu? Si tu obres el telèfon, ja automàticament pesa la garantia. Si li passa alguna cosa, ja és a compte teu. Però si és un mòbil d'aquests, que tampoc és molt car, però que no és difícil de treure la pantalla, que pots veure que porta fàcilment dos tornis o alguna cosa, venen kits ja per internet per poder reparar tota la pantalla, i hi ha tutorials al YouTube i tot això. Sí, però a mi que és d'escores, com diu un amic meu, diu, a mi obrir la Xbox em fa molt de respecte. Doncs obrir el meu mòbil també, fa un respecte increïble, perquè realment els mòbils, en principi, a veure, sí que, com dius tu, estan preparats perquè s'obrin, però a mi em fa com cosa, obrir el meu mòbil. Si no ho veus molt clar, millor vas allà. De totes formes, com dius tu, hi ha diferents pagines web, que si voleu xafardejar com sobre el vostre mòbil i quines parts té a dins, ho podeu fer... Sí, per exemple, hi ha una web que es diu iFixitit, que aquests es dediquen a quan sura algú nou, l'agafen i les munten, i ho graven directament. Encara que no s'hagi trencat ni res, un urinador, encara que sí, un urinador és fàcil d'obrir-ho. Qualsevol mòbil, inclús aquests, els samsung nous, que són completament de vidre, que no saps com els pots obrir, correctament els obren, i t'ensenyem com fer-ho. Bé, doncs si voleu iFixit, és la pàgina, o també si no hi ha molts tutorials a YouTube, perquè YouTube és un clàssic de... Bona, amigos, benvingudes, vamos a estosar este iPhone, i comencen a ensenyar-te com reparar o com obrir un iPhone. I després ve el dilema de si val la pena i l'estarta diners, o ja millor... O ja tal canvia, si és un mòbil més antic, potser el millor, sí que ja et planteja és canviar-lo. Tu creus que val la pena reparar un mòbil? Depèn. Jo depèn del que val el mòbil... No. Bé, segurament se us ha trencat el mòbil, i ens voleu explicar què és el que heu fet i què us ha passat, ho podeu fer trucant-nos al telèfon de la ràdio, que és el 93372-2900. Avui us preguntem com se us ha trencat el mòbil i què és el que heu fet si se us ha trencat. 93372-2900. Bé, dit això, Sofia, cada setmana avui és la primera a ens explicaràs diferents qüestions solidàries totes? Sí, totes. I llavors avui us parlarem una mica sobre les propostes de voluntariat d'algunes fundacions del que prederen a fer i per aquí van destinades. Així que començaré parlant-vos del projecte Ari. El projecte Ari, què era això del projecte Ari? Doncs forma part de la Fundació Josep Carreras i va néixer a qual l'Ari, als 13 anys. Tornava d'un viatge a Anglaterra i no es trobava gaire bé. Així que finalment va anar a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona on van diagnosticar-li l'Eusèmia. I des de llavors la seva vida va canviar. Tenia llargues estàncies hospitalitzades, tractaments d'aquí més teràpia i radioterapia i un transplant que va formar part del seu dia a dia. Llavors, com va ser mesura d'edat, continuà el tractament amb l'equip de l'Hospital Clínic de Barcelona. A causa d'això, l'Ari, juntament amb unes amigues i companyes de classe, va decidir organitzar un concert solidari com el projecte final de Batxillerat. I era un concert de música. Sí, exacte. I què va passar? Doncs que després d'acabar el tractament i que semblava que tot anava bé, el concert l'Ari es va trobar malament i es veu que va tornar a recaure la malaltia. I llavors, què van fer? Van decidir destinar els fons recaudats a millorar el dia a dia de la gent que patia aquesta malaltia a l'Eusèmia. I a partir d'aquí es reconvertia el projecte concert solidari amb un projecte real que continua avui en dia. Exacte. Llavors, el repte d'aquest projecte consisteix en avançar nous programes a domicili. Consistir el projecte solidari és un projecte real que continua avui en dia. I és un projecte real que continua avui en dia. I és una part de l'experiència de les persones que estan avançant nous programes a domicili. Conseguir obrir l'hospital de dia que no està obert per les nits. I al cap de setmana crea un nou espai d'estança reduïda, ja que ara només hi ha la possibilitat de codiar serveis d'urgències de l'hospital. Això a Sant Joan de Déu. Exacte. I què els hi permet als pacients i a les pacients? Doncs una vigilància continuada, intensiva i personalitzada a dia i nit, que és un projecte solidari que ja s'ha de formar habitual. Ara cap a on van a parar? Clar, van a un compte de l'hospital clínic per posar en marxa aquest mateix projecte. I llavors, és molt important perquè per inscriure't com a donant de mà i do la ocia has de tenir entre 18 i 55 anys i tenir una bona salut, és clar. I llavors, qualsevol persona amb aquestes característiques és apta, però especialment el que volen és gent entre els 18 i els 35 anys. Hi ha alguna pagina web on puguem descobrir una mica més informació? Exacte. La pagina web és www.projectaari.com Doncs aprofundim una mica més si et sembla ja que hi som aquesta donació de la mà do la ocia, que el nostre país és completament voluntària. Exacte. Això vol dir que qualsevol persona inscrita, com a donant, estan disposició per donar cèl·lules mare de la sang, a qualsevol persona del món que ho necessiti. Llavors, la gent es pensa que és molt difícil el transplantament de mà do la ocia, però l'únic que et fa, o sigui, tu t'has de presentar com en unes proves, i si veu en què ets apta, doncs et fan una analítica. Llavors, en el moment en què tu ets apta, ja comença tot el procés de tants pelentaments i tal, però que la gent es pensa que és molt dolorós i tal, i realment és molt menys del que ens pensem i ajudem amb molta gent. Llavors, el nostre és una esperança per a molts pacients amb l'eucèmia i altres malalties de la sang, ja que consisteixen a substituir les cèl·lules malaltes del pacient per altres se'ns donant. Llavors, és un projecte molt interessant i no és difícil de participar-hi, ja que només amb la difusió que fem nosaltres ajudem a que cada cop més gent se sabent d'aquesta fundació i sigui més les persones que es fan donant. Des de fa uns anys l'associació de cardiopaties congènites i que ara van treballar conjuntament en el territori català amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb cardiopatia congènita. Llavors, què passa? El problema que hi havia és que els pares i les mares dels infants que estaven ingressats a la unitat de cures intensives del hospital, compartien llargues estones esperant fins que podíem passar a visitar els seus fills o familiars. Està molt estona la sala d'espera de l'hospital. Exacte, és un problema. Partíem molt de temps, realment, no? Llavors, el que pretén la Fundació Coravan és constituir l'impuls de l'associació de cardiopaties congènites i la finalitat de garantir serveis d'atenció directa a les persones amb cardiopatia. Llavors, a les seves famílies i els professionals de la xarxa pública i privada de serveis de Catalunya que tinguin relació amb el món de les cardiopaties congènites. Bé, per tant, la Fundació Coravan i l'associació de cardiopaties congènites, com dius, treballen conjuntament aquí a Catalunya, sobretot. Exacte. Llavors, qui passa? Si tu no saps en què ajudar o no tens clar què podries aportar, ells t'ofereixen diversos tipus de voluntariat, per així dir-ho. Llavors, està el voluntariat d'hospital que és de dilluns a divendres al matí de 10 a dos quarts d'una del migdia acompanyant i durant suport i també a les famílies, no? Sí. Llavors, què fas? És acompanyar, donar suport i entretenir els infants i adolescents a l'hospital materno infantil de la Vall d'Hebron per fer més agradable la seva estada a l'hospital. I també informes a les famílies sobre les repercussions de les cardiopaties congènites i els serveis que ofereix l'associació. Llavors, tant dins de l'hospital per fer a les famílies, no? Exacte. I també hi ha la qüestió dels pallassos d'hospital? Sí, que és molt interessant, perquè és durant els caps de setmana, concretament als diumenges a la tarda de 4 a 2 quarts de set del vespre. Llavors, el que tu has de fer és una mica d'animació dins de l'hospital materno infantil de la Vall d'Hebron. És a dir, que si també vols entretenir d'aquesta manera els infants que també no necessiten quan estan en aquesta època tan difícil de la seva vida en un hospital i estan ingressats durant molts dies, doncs sempre aixecar un somriure, no? Tot i que no és fàcil, eh? Fer riure els nens i les nenes. Són molt crítics. Sí, en general. En fi, alguna cosa més per acabar, Sofia? Doncs també hi ha un voluntariat de suport escolar a domicili, perquè què passa? Aquests nens, aquests infants que no poden anar a l'escola perquè estan hospitalitzats, el que pots fer és fer-los com un seguiment, no? Llavors aquest voluntariat no té una durada concreta perquè depèn de la disponibilitat horària a la família i de les hores en què tu vulguis dedicar-li. També tenim el voluntariat d'informació i sensibilització, que l'únic que consisteix és en donar a conèixer l'existència de les cardiopaties congenites i el serveix que ofereix l'Associació de Fundació, perquè la gent doncs tingui més consciència. O sigui que els pares de la presó són de motellers, puntuals, de motor... Serà per tipus de voluntariat a l'hora d'ajudar aquestes pacients amb aquesta malaltia. Hi ha alguna pàgina web on ens puguem adreçar, si volem més informació? Si volem més informacions, podem ficar a la pàgina www.aacic.org i et poses en contacte amb l'Associació d'informació i incorporació a l'equip de voluntariat. Sofia, moltes gràcies, per haver vingut al programa avui i preparar-nos una mica més a l'Eusèmia i a les coses que podem fer també per ajudar amb aquestes fundacions. Que vagi bé, Éric, també. Tinguis una bona setmana i ens trobem d'i març que ve. Bona tarda. Fem una paura per la publicitat i volem de còmics amb Ledo Martínez. Avui, Sant Man. Sinema sense límits. Sinema sense fronteres. Sinema sense mesures. En definitiva, sinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Informatiucomarcal.com Gràcies a tots els que han fet el programa. Gràcies. Gràcies. No en mires així. Perquè no va al pilot vermell de la ràdio. Això és un clàssic. El pilot rojo de la ràdio. Entre oner. Estàs anant de l'aire. I no se'n sent. Perquè mira, això és... Saps de quan era això? L'altre dia que va haver-hi... No sé si vas a saventar, perquè si tu tu no m'ha informat i aleshores estàs vivint a Sant Just, de la tempesta elèctrica, Vull dir que et sona alguna, això? Sí, em sona. Estava en casa cagat de por. Sí, ojo, i els nens a casa també, no? Sí. Ojo, perquè el llam aquest... Va patar el pilot. Va fer patar... Es va reconfigurar la taula. Ja ho faré jo després, no et preocupis. Sí, no, no, no. No, mentre fem un programa, no. Ja ho faré jo. Carles ha entrat a escriure alguna cosa aquí. Sí, ha entrat a configurar la taula, però ara, mentre fem programa, és un moment dium. Si ho tinc apuntat allà, jo. És igual. Total. Perquè jo sàpiga la gent que t'està escoltant. Són traginells de la gent de dalt. No, no, no, no, no. A veure, Carles, saluda. Hola, què tal? Ah, es pensarà que parlo... Ah, ho he sentit al pilot! Què creu, què ets un creu, Carles? Ja està, perquè ara no m'escolto a mi. Per què no m'escolto ara? Ara m'he sentit molt baix del cop, però no passa res. Ja ho solucionarem. Total, que tota la tempesta elèctrica va fer que... No deia per res. No, no, no, és que tu preguntes... Ja està, perquè veigis, perquè veigis. Ara mateix, sants és el pilot o no? Sants és el pilot o no? Sants és el pilot o no? Sants és el pilot. Ja està, però ja està. Bueno, dit això. Vinc a parlar el Sandman, perquè el primer dia que em vaig venir, te n'agradaves? Sí. Vam fer un petit testet, alguns còmics. Aleshores vam parlar tu i jo de què t'interessaves saber més coses sobre els còmics que vam parlar. Molt, m'interessa molt. A mi és un dels que més m'agrada, tot i que he anat parlant amb gent d'aquesta setmana, i algun que em diuen... Sí, no està mal, però va. És veritat que és un còmic que... com ho diríem, per juvenàlios, però a mi m'agradava molt. És un còmic que m'agradava molt, i el trobo molt interessant. Perdona, quin és? El Sandman. Sandman. És que ara... Tant és que jo no soc molt ignorant. No l'he sentit parlar mai de Sandman. Sandman és un còmic que, Vértigo, va publicar l'any 86, amb Grape, diguem-ne. Saps què? Em parla de Grape. Sí. Va tirar una sèrie de còmics durant set anys. Aquest còmic va durar set anys en sortit tot el que seria la història que va crear Neil Gaiman, que és un autor que ara mateix... tot aquell era el còmic sap qui és, ens recordàvem, si m'ha tingut Premis, el Premi Bram Stoke, el Premi Hugo, tota una sèrie de Premis per les seves novel·les, i també per la seva novel·la gràfica, pel seu còmic, que va voler crear un còmic que fos no d'heroi, no de superheroi, sinó una cosa diferent. Es va imaginar la història de set germans, que era el diner en català i després el diner en anglès, perquè tanadonis de la... Les traduccions, però això sempre passa. Aquesta esforça graciosa. En cinema també. Els títols no tenen res a veure amb el que ens trobem. Aquesta té un punt de graciós, que és somni, destí, mort, desitj, desesperació, deliri i destrucció. Aquests són els set germans? El pare es va lluir i la mare posa en els noms. No, és que el Neil Gaiman, el que agafa, la gràcia del còmic en sí, és fer una... una forma entropomòrfica d'aquests anys metafísics, no? De tot això. El que fa és posar una família, que són tots aquests, en el que el principal, el primer còmic, diguem-ne, la primera història és de somni, no?, del dream. Deia-lo de l'anglès perquè són totes les set des, són set des, somni, destí, mort, desesperació, deliri i destrucció. Va, va, va, però això està bé, veus? Sí, és clar, és curiós. Ho hauríem d'haver conservat d'alguna forma, no?, però somni, com ho dius, clar, és complicat. Tot i que té un d'això, que és morfeo, d'alucinació. Es sonarà de morfeo, de mòtrix. D'alucinació. Aquest també li diu un morfeo, perquè em sembla que està molt basat en mitologia, en clàssica mitologia, fa una barreja aquí bastant bèstia entre mitologia clàssica, mitologia moderna, moderna o contemporània, com vulguis, i aleshores agafa aquest personatge molt feo. I el tanca, durant 70 anys, en una gàbia amb un bruixot, que el tanca perquè vol capturar, aquest bruixot que vol fer és capturar la seva germana mort, que és la germana gran. Bé, no ho aconsegueix, captura'm aquest, i el que passa durant 70 anys el té capturat, i després aconsegueix sortir, se'n va a l'infern, s'esvenja d'aquests de gent que el té capturat, i a partir d'aquí comença a sortir una sèrie d'històries fora de la principal o la primera, que és aquesta, que t'acaba d'explicar, i llavors van explicant diferents històries, va regent molta mitologia, va regent històries fantàstiques, la veritat és que és un còmic que val molt, molt, molt la pena, ja et dic, no només pel seu auto, que ja ha fet moltes coses, com per exemple les tardes, no sé si són a la pel·lícula les tardes, la novel·la és seva, i també ha fet Coraline, i American Cots, bueno, tot això són novel·les seves, i el il·lustrador, que no és només un il·lustrador, tenen varios il·lustradors, com el Sam Cate, la Jill Thompson, és una dona, això és un Mcnaze, Marc Hentzel, té tota una sèrie d'il·lustradors, el principal és el Sam Cate, que és amic seu, que fa com una espècie de, com tu escriuria, un col·laix, unes històries, que és prou atractiu per a l'hora de llegir, perquè et posa en aquell ambient que et volen explicar amb el somni, o del regne del somni, o de l'esperació, també quan et parles de l'esperació, et posa tota una il·lustració que et porta directament amb aquesta idea. En total diria que són un 75 números... Sí, un 75 números. Posa la bicimèdia, són 75 números originals, i que són els finals dels 80, començament dels 90, això. Sí, el 86, fins al 96. Diu que els primers capítols, els primers 20 capítols, són històries de terror. És aquesta història que t'he explicat abans del somni capturat. Va com a explicar històries de diferents somnis. Per exemple, hi ha un capítol en concret que m'agrada molt. Una convenció de Malsons. Queden tots els Malsons per fer una convenció. I ara hi ha un que és el... No me'n recordo exactament el nom. El corantin, corantin, em sembla que és. Sí, sí, sí. El coràntio, coràntio, això. El que tinc en castellà és el coràntio, que el que tenen en totes dues té boques, i el que fa el coràntio és menjar-se els ulls de la gent. És un Malson. És un Malson que quan va a la realitat, a l'estat físic, menja els ulls de la gent, i dins d'aquesta història... És com si el Malson es fes real, no? Bé, és que tots els Malsons hi ha uns Malsons, que per exemple, que fan una de les històries que t'expliquen aquest còmic, és mentre aquest senyor del somni, hi ha com un imperi del somni, de tots els nostres somnis, els crea algú, que és el Santman, amb aquesta bossa per seriu Santman, perquè és una bossa de sorra, que el que fa és crear somnis, i crea Malsons, i ens fa somniar, perquè puc ser humans. Aleshores, aquests Malsons fan una convenció, i ells el que aprofiten és que no està el jefe, el Santman, i se'n van de farra, i els menys els ulls d'uns altres... És tot un còmput d'històries, diguéssim que els Santmans, jo me n'estic fent ara, són 10 tomos a l'edició que han fet ara a Planeta, que els podeu trobar tranquil·lament a qualsevol llibre dia, fins a l'Antifat, quan se vol la podeu trobar, i són 10 tomos on hi ha moltes històries, no només és una història, sinó que et va rejar la història de això, el somni amb les seves germanes d'esperació, que se'n va anar a buscar a l'estrucció, perquè l'estrucció ha plegat de les seves responsabilitats... Segons això, diu que posteriorment tot evoluciona cap al gènere fantàstic. És una mica el terror, i acaba incorporant la menys, com dius tu, de la mitologia clàssica i contemporània. És un autèntic que és qui no... qui no estigui molt... com diríem... molt acostumats a dir còmics. És una molt bona recomanació, penso. Qui és? El mort, qui és? El personatge mort? Des, no? Des, que és la germana gran. D'aquests set germans, que ja t'has explicat. Sí, el somni, el destí... I és la germana gran. I després hi ha l'estrucció, que és el germà gran. La germana gran és la protagonista, podríem dir, o no? No, no, és que el protagonista principal, el que sempre surt a totes les històries, és el somni. És el somni. Però fa una història, potser fa una història amb desitx, o potser es fa una història amb deliri, i fa una història sencera amb deliri i somni buscant-ho. Saps per què t'ho pregunto, això? Perquè acabo de llegir que la revista Empire va col·locar el personatge de mort en el lloc número 15 dels millors personatges de còmics. I atenció, perquè el somni... No, el somni, el número 6. Sí, perdona, són els personatges molt bons. La història en sí... Però és que el número 6, i jo, una cosa, estem parlant del número que hi ha, vaig a buscar aquesta llista, ara tinc curiositat. No he buscat aquesta llista. Però són personatges molt interessants. O sigui, la història en sí és interessant, i els personatges, la idea d'agafar això, les coses que no es parlem com a mort, o desesperació, o desitx, o destrucció, es posa com un ent, que té una responsabilitat, com una feina, que és per tota la vida, per tota... No només ni la vida, sinó per tota la creació. És una espècie com d'una història fora d'això. Si no vols exigir-te o complar-te tots els còmics del Sandman, perquè són un món d'això, agafen els personatges, que són força interessants, i fan spin-offs del Sandman, com pot ser de Dreaming, Lucifer, Sandman Mystery, The Eighth, o Death Boy Detective. Bé, tots aquests, que són també com és molt recomanables, si no vols fer-te tota la història del Sandman, agafar aquests personatges que són interessants, o per persona bona estona, la idea és bona, és posposar... Disirte aquests d'això, diguem. Acabo de trobar aquesta, per un moment. I el primer és el Frodo? No, no, no, això és la música, per exemple, amb un fric i tal. Però en l'últim lloc, en el cinquenta lloc, quin diries que hi ha? El batman? No, està parlant. El batman està... Jo he parlat de la secció, i fa tres dies que hem parlat. És un de Marvel. És l'últim. És el que tanca, dels 50 millor personatges... Crec que sí. El 49 i el capità Haddock. És el capista que et dono, que no és capista, però vaja. I el... Tu et vaig a dir... Una pista diu que... el va crear tot Macferlain. I era una gent de... una necessitat de la CIA. El personatge aquest era una necessitat de la CIA, operatiu, que va fer un tracte amb el Dimoni Malvolgià. Aquest és el que tanca la llista. Una gent de la CIA. Sí, aquí és el que diu, eh? De Marvel. Constantine? No. Comença a aparèixer. I acaba per... Spawn. Sí senyor! El que tanca la llista és com es veia així, que no li haguessis mai... Era el bueno. A puntar la llengua. Aquesta també és molt recomanable, Spawn. Un dia parlarem. L'han portat aquí el número 5. He arribat a dir el número 50, per això. El número 6 de la llista... Ja, exacte. El número 5... Va, mira! Tinc una altra. Sí, el número 5 et donaré... Estàs puntant una secció, un dia. No passa res. El número 5 et donaré dos. I tu has de triar. Quina creus que és? Ah, vale, vale. O dret, per tots. O Spider-Man. El número 5, eh? El número 5 de personatges més... De personatges... Dels millors personatges en el revista Empire, que va publicar ara els 50 millors personatges... O Spider-Man? O Judge Dredd. No és fàcil, eh? Jo diria el Judge Dredd. Doncs no, Spider-Man. A mi la idea del Judge Dredd m'agrada. És un personatge que m'agrada. El número 4. Vinga, va, depèn'm aquest joc. John Constantine o... Wolverine. El Lobet, no. El llopató. El llopatòtics, mena. El número 4, estem parlant. Jo diria que el Wolverine. Molt bé. I el 3, Constantine. El 3, Constantine, eh? Sí o no? Sí, sí, sí. Sí senyor. No sé si estem molt d'agor aquí. Escolta, hem de parlar d'això. Anem al pòdium. Vinga, va. El pòdium... Tercer. No en el segon, ja, perquè... El tercer... Era de Constantine. Era de Constantine, correcte. El primer i el segon es disputen dos. Digue'm el segon. Quins creus, Edu, que són... Quins creus, Edu, que són... els dos personatges de còmic, perquè ara veurem si està en primer i segon lloc, més important de l'història del còmic, segons la revista Empire. Que n'hi ha dos. N'hi ha dos. Quins són aquests dos? Que estan al capdavant de tot, a dalt de tot. Personatges. Personatges de còmic. Han fet pel·lícules, han fet pel·lícules. Un pot ser de fe, un és de fe. No ho sé, sí. Un és de fe, el hombre mascarado, Batman. No. No, Batman sí. Batman és un dels dos primers. Batman està al segon. No sé, et dic l'altre. No, no, no. Batman està al segon i el primer personatge... Superman. Sí, senyor! Gràcies! Molt bé! Que sàpiga a tothom. Digueu ara mateix. Això ho han d'improvisar tu i jo. Escolti, que jo no estic gens d'acord amb aquesta llista. El primer... Jo posaré el primer a Batman. El primer és... Perquè Superman... M'agrada. Vaig de reconèixer-ho. I ara mateix la gent que li agrada el còmic i ens estigui escoltant... Ara mateix s'estan tirant les mans al cap dient però què dius? Té tarado? Perdona, Superman és la referèdia que tenim tots com el millor personatge de còmic. Perquè és un superhome i té molts poders i ningú el pot agafar. Però no... Saps qui m'agrada mirar Superman? No, no. El... El Kevin Spacey. A la pel·lícula, no? Sí, sí. És que molt, és que molt, és que molt. Demà, jo et puc llegir de dir being the first count of love for the distance to the best Superman from the... És que és del 1938, Superman. Ojo, perquè... El dia parlant de Superman. Ha aparegut de forma constant durant 80 anys traient números de còmic i... No em fotis la secció, l'aire. Un dia parlant de Superman. Sí, com vulguis, perquè m'interessa. Però si jo em passa que ja s'ha acabat, ja amb el Superman. No. Ah, no? No, t'ha dit una coseta, només una coseta més. És que... ara tu se'n friqui com ets i veient com està Hollywood, tu no penses una història com aquesta. No he fet una pel·lícula de Superman. Correcte, una història. Pel·lícula o sèrie? No l'han fet cap perquè el autor que ha parlat i diu que si es fes una història o una pel·lícula de Superman ha de ser bona. O sigui, ell no ve en el dret a qualsevol que passa per allà. No, no, no. Va dir que ha sigut una bona pel·li. No és com era re, Martin. Farem una sèrie, aquí tenim els drets i després va sortir bé, però clar, no estaríem parlant d'això. El tio va dir que es fes una bona pel·li. No com a l'interna. Podríem posar-ho... Pitchers d'adaptacions cinematofràgiques de còmic. Sí, sí, sí. És un gran vaixell, a punt de tal que aquestes... Ah, a punt tu. No les has fet tu, a punt de tu, tu. Ah, ja. Un col·laborador que entra sense boli a fer ràdio. Tinc aquí... Un boli, un boli, un full, sempre ha de tenir un locutor. Bona, va, digues, digues. La cosa és, no han fet d'això perquè ell va dir que no volia fer una pel·lícula dolenta. Aleshores es va trobar una oportunitat de fer pel·lícula del Sandman amb la Warner Bros. I el Josef Gordon Leavitt. Amà. Saps qui és? No. És aquest noi, que és un home ja... xe derecho, que va fer de Robin a la última pel·lícula. Ah, sí, amà, de Batman, no? Exacte, que ha sortit de diverses pel·lícules. Com te n'hi ha, amà? Diu, no he dit el meu nom a la pel·lícula al final, escriu, m'ho soc el Robin, el companyer de Batman. I van posar-te aquest gany, i s'acabava la pel·lícula. I s'acaba la pel·lícula, i s'acaba la història, perquè el nou any ja no va ser aquí, i ja no... No, després va venir Ben Affleck contra Superman, el millor que va ser el primer... El primer xusco... No l'he vist, mira què et dic. Jo també l'he vist, però jo l'he vist. Però s'ho vols callat, eh-do. M'has vist molt, les crítiques. M'has fet criticar una cosa i no saber-la vist. De n'hi ha, amb un fill de les crítiques. Total, Sandman, la matem, això, ja. I Josep Gordon-Levitt agafa aquesta pel·lícula per fer de actor principal, sí, de Sandman, i de director, cosa que és difícil. Agafen a Eric Heiser... Heiser... Heiser... No conec. Que jo tampoc el conec, però és el guionista, que és molt important, perquè surta tota la resenya, el que és molt important. I al març, aquest senyor, el Josep Gordon-Levitt, diu que hi ha una discussió interna entre... entre la gent que agafa la pel·lícula, i ell, que no li agrada com està funcionant el tema, t'ho deia, que ho plega, ve-les, i s'ha acabat ximpunt, i ja no hi ha pel·lícula. No hi ha pel·lícula? Però què vol, aquest home? Bueno, que no s'hi fiquin gaire, sembla. No li agrada gaire. Doncs que faci del guió, i punto. Ja, bueno... No, el guió, en realitat, està fet. Ja, no, no, però vull dir... La pel·lícula, sí, però bueno... Una cosa així. M'heu de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Ara, la saman, comprenes? Molt, molt, molt. Tot sencer val uns 250 euros a la mateixa. Ah, mira, doncs... Sàpigues. Fica, els còmics, on ja no en parlarem, econòmics no són, eh? Molts. No són... Home, a veure, 250 euros. Però, bueno, quants còmics hi ha? És que és trist, perquè aquí, o sigui, et posen el còmic molt car, per exemple, l'Adrià, que em parla amb el Javier Casado, que em porta aquí. La Trigón fa a França, tot arreu. Ens va comentar que a Bèlgica, a l'Estat, subvenciona els còmics. Veus? O sigui, no a la persona que vol comprar còmics, sinó a l'eitorial. Els friquis. Exacte. I, aleshores, poden baixar molt més el preu, i un... no, no, no, no. No, no, no. No passa res, però m'imagino com... M'imagino un primer ministrat a Bèlgica no anar a treballar amb unes malles, una màscara, per exemple. Això seria molt gran, és que us votaria. I això t'agradaria. Bueno, Edu Martínez, moltes gràcies, eh, que vagi bé. Fins la setmana que ve. Ja volem anar a parlar. Fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tothom, i per haver-nos escoltat tan bé. Us ha parlat Jordi Domena. Tornem demà amb més coses a l'Apenya del Morro. Deixem ara amb l'informatiu vés per als senjors notícies a Ràdio d'Esvern amb l'Andrea. Bueno, per saber tot el que ha passat a Senjors de l'Andrea, el dia d'avui fins de marat. Fins aquí el programa d'avui. Gràcies a tothom. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui.