#991 - La Penya del Morro del 30/9/2016

el seu rebuig frontal a les obres de la Sagrada Família. No creiem en cap urgència, pel fet que la seva obra de Gaudí s'acabi. Entenem que, com hem manifestat en moltes ocasions aquesta, aquesta és una gran farsa que arrosseiem des de fa massa temps, és una mena de moneda pasqua gegant. La Mosser del PP reclamava que, en tres mesos, el Govern municipal presentés una proposta per reformar tot l'entorn de la basílica i contemplés la possibilitat de comprar l'edifici del carrer Mallorca, que hi ha just al davant, per poder fer l'escalinata de la façana de la glòria. Finalment s'ha decidit remetre tot aquest debat a la comissió de seguiment de la Sagrada Família. I una informació de servei, la línia arreu de Rodalies, la del Maresme ha estat allà d'entre ablanes i masonets, per un atropellament aturdera. Esports, Jordina Terrell. Avui comença la Lliga CB de Bàsquet als tres equips catalans, però jugaran diumenge i a un derbi català, que no té res a veure amb el Barça, mentre que la Penya jugarà a la pista del Mursi. Avui el primer partit és a les 8 i enfronta el Madrid i l'Unicaja. El Barcelona i Lluís Pla en Agumà es convertirà demà en el primer tècnic català de primera divisió de futbol a aquesta temporada, ja que dirigirà de manera interint el Granada contra el Léganes, com a substitut de Paco Gemé. D'encarre en futbol, el Blauran a Matí ha estat descumbucat en França i per Espanya, Julen Lopetegui ha convocat els catalans Sergi Roberto, Jordi Alba, Gerard Piqué i Sergio Busquets per als partits del Premi, l'Itàlia i el Bània. També hi ha Andrés Iniesta. L'espanyol, per la seva banda, rebrà diumenge al Vila Real. Oscar Duarte, millora del Tormell, i ha fet gairebé tota la sessió amb el grup, però Vaptistao s'ha entrenat a banda. I Pep Guardiola, tècnic del Citi, afirma que amb Mauricio Pachetino és un dels millors tècnics del món. Ho ha dit en la prèvia de l'Espurt City, partit que enfrontarà el primer i el segon de la clasificació a la prèmia. Aquest diumenge. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Polèmica és la que teraz va apancer el Cor. En wave d'Amb 예쁘ccion. Molt braç. Bon dia. 檢er. Bona tarda, són l'Òndrea Bona. Huh! Bona tarda. Una de les novetats més destacades és que es podran fraccionar els pagaments de deutes tributaris. Per això l'equip de govern està ablert uns varems per pagar aquests deutes, de menys de 1.500 euros, d'entre 1.500 i 6.000 euros, i de més de 6.000 euros. Demà es posa en marxa senjors del projecte del regidor de proximitat. Es tracta d'una iniciativa que farà que els regidors i regidors de l'Ajuntament atenguin personalment els ciutadans de forma periódica a diferents punts del poble. Els primers regidors de proximitat seran just, fosalva, i sergi, i seguir. L'objectiu és atendre personalment els suggeriments i les propostes de la ciutadania en els diferents barris, sense haver de demanar cap tipus de cita prèvia. La primera trobada serà demà, de 5 a 7 de la tarda, al Casal de Joves, com deia amb fosalva i seguir. I un apunt més, boira i coet en concert, al Casal de Joves aquesta nit. L'actuació es farà a la sala utopia. Els senjors tens boires trenen temporada amb aquest recital a casa. El grup ha passat ja per festivals tan punters, com el primer vera saun de Barcelona, després d'haver guanyat la tercera edició del festival Bala-Parduda. Avui presentaran el rock instrumental del seu disc, si de la Rona naixés. El Casal de Joves, juntament amb els ambullants, coet i el seu disc passiu bé. Els coets també ja porten una bona trajectòria de festivals, si han tocat el Festival Altaveu i el Mercat de Música Viva de Vic. El concert serà avui a les 11 de la nit, a la sala utopia del Casal de Joves, i l'entrada serà gratuïta. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'onora i també a les 7 als senjors notícies edició vespre. Mentre estan, us recordem que podeu seguir l'actualitat de senjors del web de la ràdio Radidesvern.com. Fem una tarda. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa senjors. Soc una urbanita, ho reconec.Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Compenjat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim senyust en directe. Fem una tarda de matí de 10 a 1. De dilluns i divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2 a 4 a 8, a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres i 7 silomenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu.mop. Informatiucomercal.com. Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Des de Can Ginestar, comença la penya del Morro 1920. Què tal? Bona tarda, família. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Gràcies per la viva. Un moment, rebrem l'Anna Rubira, l'espai de carretera. Bona destinació. També tindrem l'hora de sergi Arrada, que ens explicarà coses de cara al cap de setmana, el casal de Joves. Avui aquesta nit, concert de Queti Boira, el casal i el Sergi, que ja està a punt, a punt, liat, però ens atendreu. La segona hora, recuperarem la visita de les glòries, aquesta setmana, el programa i, a més, també l'espai d'història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Tot això, avui, a la penya del Morro. Welcome to the radio show, The Hill of the Lips, que deia el Sergi, com era allò? No, The Hill of the Lips, la penya del Morro. Bona tarda, good afternoon. I el sergi em desdeen el mar. Bé, doncs, amb aquesta sintonia mítica de Javier Borrochaga, de l'arquestre Montdragón, el que fem és parlar de viatges a l'espai de carretera i manta amb l'Anna Rovira, que ja tenim el telèfon. Anna, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Rovira, com estàs? Hola, bueno, eh? Aquestes de viatge, avui, per si no et pots venir. No, no, no, no, no. Ja, però no podria venir. Bueno, Sant Feliu, ja ho hem fet algunes vegades, però també és un vius tu. És un lloc de viatge molt important, també. Hi ha un turisme allà, Sant Feliu, impressionant, no? Eh? Que tenim de tot el modernisme, eh? Ah, té la rota del modernisme. I tenim el Palau Falguera. Palau Falguera, que és l'únic, i les roses, i poca cosa més. Sí, poca cosa més, poca cosa més. Bé, atenció, perquè avui anem cap a una ciutat amb molta calma, capital no del Vagibragat, sinó d'una illa, el Mar del Carib. Estem parlant de l'Havana. Oh! Vamos a hablar de l'Havana, mi amor. Con Ana Lovila. Eh, bueno, a Ana Lovila, m'havien dicho, para toda Sudamerica y para todos los cubanos que nos puchen. Oh! Sí, yo no es perdona. Yo voy en la cuba, ya. Yo voy en la cuba. Eeh, parlem de l'Havana, la capital de Cuba. El 2012 hi havia més de 2 milions de persones, i això fa que sigui la tercera ciutat amb més població del Carib. No, mi amor? Sí, sí, sí. Perquè... Bueno, a veure, els inicis d'Havana va ser fundada al 1514 sobre els colonitzadors... Bé, sota els colonitzadors espanyols, i li van posar el nom, atenció de Villa de San Cristóbal de l'Havana. La Villa de San Cristóbal de l'Havana. Només amb el nom del final. Actualment, bueno, és l'aixa del govern i l'estat cubà, i és on hi ha les seus de les principals entitats estrangeres que estan a la illa, eh, que no crec que siguin gaires. Molt bé, molt bé, perfecte. Ana, que et tens més coses a dir o no? Sí, home, clar. Llavors, al 1982, la Unesco va declarar com a patrimoni de la humanitat el centre històric de la ciutat. Ja que els conjunts arquitectònics són els que estan més bencos al marx d'Amèrica i a Latina. De fet, la gent que ha estat a Cuba diu que és increïble les cares que hi ha, els colors i tot el centre històric, no? On hi ha les tavernes que estan posant romes o res? Bueno, jo no he estat, però no és com si no... com si hagués estat, però hi ha molts documentals i molts pel·liqües que, a més a més, també estan situades al centre de l'Havana, no? Com aquells cotxes antics, com si el temps no hagués passat, com si estiguessin encara als anys 50 i als anys 60. Havia dit que allà es va anar sense pres. És a dir, que tu te'l vas a un bar i esperes, esperes, que vingui a atendre el tot més parant. Tens que esperar a Mujalla, que t'he vingut a atender. Bé, entre els seus moments més representatius, hi ha, per exemple, el Capitoli Nacional, no? Un edifici mític de l'Havana. Sí, que és bastant semblant al de Washington, al d'Estat d'units. Tot i que aquest de l'Havana és bastant conegut, també és de color blanc i té una cúpula neoclàstica de 91 metres d'alçada, i a dalt de tot hi ha una estatua del Déu i el marcuri, que el Capitoli va ser construït a la dècada dels anys 20, més o menys, i van trigar uns 3 anys a inaugurar-lo, però després encara s'han fet coses a dintre. Després d'inaudar-lo, però que plogui amb calma. Molt bé. Per cert, tu desitgués qui estàvem escoltant de fons, fa un moment. Esquiela, fent-ho amb el projecte. Pujar la música. Sobretot la música. És... Bueno, que ja es para, ja. Youtube es para. Molt bé. Para, para, para, perquè aquí no es carrega, i millor escoltar-ho de tot. És el mític com Païs Segundo, Anna Rubíga. Que no sé qui és, com Païs Segundo. No. I no és quina cançó... Cançó, tu et penso, automàticament en Cuba? Perdona un moment. Perdona un moment, Ana. Escolta aquesta història. La negra Tomassa. Com va, gràve, com Païs Segundo? I l'energia que té la seva música i aquest bon rotllo que es transmet, que és ja de començar, va allà, de salsa, de cubà, de sol, de platja... Bueno, sí, de tot, de tot. Què et recorda, Cuba, que deies, fa un moment, que t'he tallat? La cançó, Pedro Navaja. Home, Pedro Navaja, també de Rubén Blades. Mítica. Sí, sí. A te la busquem. Això ho has dit, no? Que Rubén Blades... Passa a Cuba o no? Passa a la Bana? Sí, perquè la lletra ho diu, per la Bana o no? Ai, doncs... No me'n recordo. O no diu la Bana. Ara recuperarem el Pedro Navaja, a veure si el podem escoltar. Però, vaja, mentre tant... Seguim a la Cuba. Sí, perquè tenim la Catedral de San Cristóbal, no? Exacte, és un lloc que no pot faltar. És una edifició de criatura barroca, però és de segle VIII. I, a mi m'ha sorprès, que té dos campanats, i no són ben bé igual, sigui que estan a cada punta de la sala principal, i un dels dos és més ampla que l'altre. La Catedral de San Cristóbal. Que crec que és més ampla i té les campanes i les de Nova Esquerra. L'interior és bastant senzill i no està gaire carregat de decoració. Però a mi això és una cosa que m'agrada. Molt bé. Mira. Ara, ara... Ah, que bé. Ell, l'inconfusible. L'Ònica. L'Ònic. En la esquina del viejo barrio, lo vi pasar. Sí. Con el tumbao que tienen los guapos al caminar. Si, però no diu res de Cuba ni de l'Havana. No hi has creat que la cançó és llarga, eh? La 7 minuts, la cançó. M'ha anat bé. A mi aquesta cançó fa barbenes en Joan. No sé si ets l'Ònic, però de la ancha, de me llolao. I zapatillas, por sie problemas, salir volao. Lentes oscuros, pa' que no sepan que está mirando. Y un diente de oro, que cuando ríe se ve brillando. Como a tres cuadras de aquella esquina, una mujer... No m'agrada moure'm, eh? Dani, portes allà amb mi o no? Veiem el salsa, que a mi... No t'agafis tant, només. No em va rambutar. Un moment més d'aire. ¿Posa'n, Jordi? Acima i crec que passa a Nova York. Ah! La Quinta Venida. Ho acaba de dir. Perdona, la Quinta Venida. Passa a Nova York. La Quinta es porta a Cuba. Estàs una mica... Ara a partir d'ara, no? El ritme i tot. Més cor és de l'Havana, perquè també hi ha la plaça d'armes. Què és això de la plaça d'armes? Que és el punt on es va fundar la ciutat, exactament. I al 1828 es va construir una passiva cabella per commemorar el primer lloc on es va fer com una missa catolca. I ara és una plaça envoltada per el Deportxos. Hi ha el Museu de la Ciutat, ubicat al Palau dels Critants Generals, i també a la plaça hi ha el Castell de la Reial Porta de l'Havana. També és com un castell, és com un fort del segle XVI, i és el difícil més antic que hi ha a la plaça, que està rodejat per un fusà. Llavors, en aquest castell, si vol dir-li així, hi ha la Giraldina, que és una cosa bastant famosa de l'Havana. Giraldilla. Giraldilla, sí. És un símptom més catariscidàcia, exactament. I és una escultura de bronza que hi ha a dalt de tot, com d'un mirador. I es diu que era una dona que estava esperant que tornés el seu marit. Va ser tres anys esperant que el seu marit tornés. Ah, una mica perdona, com la Penelope de Odisseu, a Ulysses. Que també... I no va tornar mal. Ella també brodava a la nit, també, ella o no? No ho sé, perquè després potser la Viure es va dedicar a la prostitució, aquesta dona. A la prostitució? Perquè no venia el seu marit, es va dedicar a la prostitució? Sí, al cap d'altres anys va cansar i va dir, mira, com a amor de guanyar la vida. Bé, d'acord. Bueno, a part d'aquest castell de l'Havana, hi ha altres castells, com el castell aquest. Crec que t'agrada el castell dels tres reis del Morro. Perdona? Los tres reis del Morro. Mira, amor, això és molt bé, m'agrada molt. Això sí que t'agradaria anar a fer la penya del Morro a l'Havana. Claro, con un cubano, con un poquedillo cubano. Aquesta és l'altre d'oxim cubà, Dani? Jo sí, jo tinc un assento cubano catalán. Bueno, en fi... Millor no diré res. A part d'aquest castell, també hi ha el castell de Sant Salvador de la Punta. No són d'aire castells, són més fortavegres. Home, a aquella època ja no ens construïen castells, no? I tant, a més, una altra punta del món. Perdona, que acaba la cançó. Surpresaste de la vida, ay, ay, ay... Ay, date de sorpresas, sorpresaste de la vida, ay, ay, ay... No va a camatons esquinas, venga hierro matar, a hierro terminar. Ay, date de sorpresas, sorpresaste de la vida, ay, ay... Molt bé, Pedro Navarra, eh?Molt bé, molt bé. Molt bé, Pedro Navarra, sí senyor, sí senyor. Més coses, perquè hem de parlar del Museu de la Revolució, no? No ho podria faltar. Allà, en aquest museu es pot penjar d'una forma perfecta... Sí. La història més actual de la Cuba, que en aquest museu hi ha l'espatx del que va ser el president i dictador de Cuba, Fulgencio Batista, i algunes habitacions on es feien les reunions amb els ministres. A part, també hi ha fotografies des de l'inici de la revolució, fins avui, per exemple. I fos jo tot al jardí i al memorial Granma, que saps què és? Granma? Abuela, no? No, era un vaixell que va portar el seguim. I que van tornar algunes exiliats cubans des de Mèxic fins a Cuba. Van tornar a copar, per exemple, a Fidel Castro, a tornar a aquest vaixell fins a Cuba. I així es diu, a la memoria del Granma, fins a la meva vaixell. A part, al pati, al jardí del Museu de la Revolució, també hi ha cotxes... Tot el que es pugui haver de fer servir de la revolució, hi ha bastantes coses a les foles. Ja que parles de la Revolució, hauríem d'anar a un lloc molt famós i molt típic de l'Havana, com és la plaça de la Revolució. Sí, perquè no sempre és la plaça on hi ha, a les parentes o edificis, la imatge del Che Guevara. Sí, mítica. Sempre que va anar el Papa de Roma a Cuba, sort allà, el Roling, que van anar fa poc, també... També surt allà la Pasa de Revolució, no? Però no només hi ha aquesta imatge, sinó que hi ha una altra imatge, que és la de Caminos i en Fuego, que també va ser una altra... una altra persona ben forta a la Revolució, i hi ha una estatua al mig d'aquesta plaça, que és de José Martí, que es considera el para de la independència de Cuba. És una plaça que va sortir a tot. La veritat és que entre els catalans i els cubans sempre hi ha hagut... Una connexió, sí, especial, no sé si... Sí, m'hi ha molt, però no m'hi ha puigut, oi? Oi, no m'hi ha puigut, l'himno de Cuba. No, no, ni te la vull aponer. No m'hi ha puigut. No te'l puc posar, avui, perquè l'espotifai fa tot dur. Perquè l'internet, aquí, en Catalunya, no se coge tan bien como en Cuba. De totes maneres, anava a dir que no sé si és real de la guerra... del 1898, de Cuba, o abans, que hi havia molts catalans... que se'n van fer fortuna a Cuba. El meu avi van a Cuba. Per exemple, i, de fet, com diem, hi ha molta gent que van a fer fortuna allà, els indians, els indians, i que després venien aquí i es construien les cares igual que a Cuba. Com, per exemple, a Sitges, que estaven ple de cases colonials, era perquè amb la pasta que havíem fet, amb les exportacions, el xocolat, els puros, i tot el material que portaven d'allà de Cuba, venien aquí, i de fet... A veure si ho entenc bé. Índia de Jons és a Sitges? Índia de Jons no t'ho resabeu. Com que dius no sé què és d'Indiana. No, els indianos, que és com es deien, però no Índia de Jons. Són les persones que es deien així perquè se'n van fent les Amèriques i se'ls deien indianos, perquè se'n van com a les Índies. Però no eren les Índies, de fet. Són coses de la història. Estic buscant el tema del meu avi per fer una mica de... A mi m'encanta, aquesta cançó. De mutació. Sí, el que passa és que no... Tum, tum, tum. No balla tu, no? No, no. Aquesta la tenia. Què deu estar? A Beneres, el meu avi. Ja està aquí. Això també fa Sant Joan i Bermen, eh? Sí, és cert. Bé, hem d'anar acabant. Tu creus que, si hem d'anar a Cuba, hauríem de passar també pel museu de l'Havana Club, no? És un museu bastant simple, no és ni la fàbrica, ni com ho saien abans, ni res. És un lloc on estic a la història del rom de l'Havana Club, i com es fabricaven. I al final de la visita hi ha una visita d'agostació, d'un mini xupito de rom. És gran cosa més trobant. Ja que vas allà, tu, ho visites, no? Bé, doncs sí, la veritat és que té bona pinta. A més, l'Havana Club no és un lloc, també, com així, que fan rom i que és una taverna, que té molt bona pinta, també, de salsa i de ballar. És una altra forma, eh? Vale, vale. D'acord, d'acord. Bé, i ja per l'últim. A veure, que hi ha molts barets, potser un que s'hi unfica així, però els més famosos no són aquests. Treu-me el meu avi, ja.Per què? M'agrada molt, a mi. M'agrada molt, a mi. M'agrada molt, a mi. M'agrada molt, a mi. M'agrada molt, a mi. M'agrada molt, a mi. M'agrada molt, a mi. Molt, podies fer molts barins, sa calvenc, ja. No t'he quedat al saig, eh? I el meu avi és de touch. La tornada sempre costa. Beren morir a coberta? Beren morir... al peu del canot. Vinga, ara tots, traiem el Mocador. Beren catalá... sortí de la mar. El meu avi... No vol que guami... Ei, del mocador! No el paper del guió, Dani. Ah, perdó. Tu saps per què no van tornar? Per què no van tornar? Per què no han morit? Els americans... Prou ja, prou ja, prou ja. Bé, m'acabem ja, si et sembla, Anna, perquè hem de parlar del callejón de Amel. O sea, Amel, carinyo. Què és el callejón de Amel? Aquest callejón de Amel es diu Menjas, es transforma en un carrer amb molta vida. Hi ha artefracte, rumba, música i ha de tot, és una mica de salsa, també. I tot de començar amb l'artista Salvador González, que és calona, que amb material reciclat s'havia escoltures i murals de sants i coses que ell creia, de la religió en aquell carrer. Llavors, la gent va començar a portar coses i a fer més coses, i llavors el tio Menjas és un lloc on van turistes, van locals, i ja és un carrer bastant animat, estar a dir-ho d'això. Molt bé, doncs escolta, queda dit el callejón de Amel en la vana vieja, en Cuba. Si voleu anar-hi, recomanacions de l'Anna Rovira a l'espai de carretera i manda Anna. Moltíssimes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies. Que tinguis una bona setmana, per cert. Ja saps on aniràs aquest estiu, o no? Perquè t'entén de viatge? Colòmbia. Colòmbia. No, Guatemala. Guatemala, caldínio, Guatemala. Guatemala, que no és que sigui precisament un destí molt turístic, no? No ho sé. Ja t'ho descobriru. Anna, que vagi bé. Bona tarda. Adeu-siau. Adeu-siau. Com pa i segundo, com m'agrada. A mi m'encanta, eh. Nosaltres hem de fer una pausa per escoltar el vulletí de Catalunya Ràdio. No, no. Calla, que ve l'Aroa, ara. És l'Aroa, Carmona. Perdó. Fem una pausa per la publicitat i bé l'Aroa. M'hauria pistat, ara. Fins d'ara mateix, a la penya del Morroo. Vinga, fos-li, Dani. Ens despistes, Dani, ens despistes. Jo, és que jo ho sé, que són per si plor. T'he doig la vida, perquè mi vida és tu. A les folques ràdio d'esper, si tu anis ràdio d'esper, s'haurà d'anar-ne a Sant Just. L'hora d'anar-ne a Sant Just. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera, i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cut de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps. No s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns edivendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns edivendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara, amb més força, ara, amb més esports, ara, amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2 a 4 a 8 a 8 de l'Espra, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Bits. Bits. Molt més que nits de l'actrònica. Bits. Ara, divendres, dissabte, si diumenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu Mop. Informatiucomercal.com. Desperta't, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ara, escoltes, ràdio d'Esvern. Sintonitzes, ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esern just durant que vuit puntus. Un home, unes idees, un color, el blau, unes exclapes a la Barbar. Barbar. Sergi Arrada-Ruís. Tarda.Molt bona tarda, Sergi. Què tal, com estàs?Molt bé. Aquí hi ha una mica alienets que estem, però bé bé bé. Els divendres s'aconeix que s'està molt liat, sempre. Clar, és que a part... Aquesta nit arranquem una altra cop als espais joves i morim per tot el local, no? És el concert de Boira. El senyor, quina il·lusió i quines ganes. Ahir vam tenir, justament, a la gent de Quet, que ens explica moltes coses sobre el concert d'aquesta nit. S'han venut i a totes les entrades, sol d'out? Bueno, són un... És entre la gratuita. Bueno, i què? Però que no feu un record de tiquet de Boira? El grup català de Sant Just, que ho està petant a tot el món? No, bueno, ho peten molt, Boira, i ho petaran encara més. Tu vas anar...No fem tiquets. No volíem cobrar entrada i és entre la gratuita. Però és igual, eh? Ni un segell, allò de tipus... Si ell ho pasis a l'esafuera... Bueno, sí, sortiran per fumar, però hi podem posar el segell de l'alcaçaltre, però ja res preparat. El no haver pagat també és veritat, és de tuntaries. Escolta, Sergi, una cosa que tu vas poder-los anar a veure, a escoltar i a viure en directe quan van anar al Primavera Sound. Exacte, i em vaig emocionar molt. Perquè era les 4 de matinada i tu et trobes una bona dosi de l'alcohol a sobre o no té res a veure? No té res a veure, suposo que també suma, tot. Però perquè els conec de fa molt de temps, a la meitat d'ells... Sí. I els tinc molt de carinyo, i som molt macos, i veure-los allà a sobre l'escenari del Primavera Sound... M'ha impressionat molt i m'ha emocionat molt. Però no estava en l'escenari gran de sorra? No, no, no, no. No estava en un més petitó, però que emocionava igual. A veure tota la situació i veure com s'omplia l'escenari, hi havia molta gent que no els coneixia, perquè ells van tocar al Primavera Sound, us recordem, perquè van guanyar un concurs, i clar, quan ells van guanyar, ja no hi havia entrades al Primavera Sound de cap tipus. Clar. Aleshores, gent de Sant Just o amics, només hi havia els que ja tenien l'entrada comprada a mentalació. 4 anys abans, com és el teu cas? Exacte, i aleshores, clar, es va omplir de gent que jo no sé si coneixia el grup, però, bueno, es va omplir i el Cibà grava molt a tothom. La gent se'ls veia ja del concert entregats i tal, i per això no sé, a mi em va tocar la fibra. Ens agraden molt, Boira, i ens agraden molt, també, seguir-los. Han gravat un Balcony TV d'aquest de Barcelona TV, que conviden a diferents grups de música a tocar els terrats de la ciutat com tal. I avui, avui divendres, estaran al Casal de Joves de forma gratuïta per tothom qui ho vulgui. A més, ells em consten que estan molt contents i molt emocionats de poder tocar, avui, a Sant Just, el seu poble natal. Exacte, sí, perquè van tocar, crec, un cop fa anys, quan estaven començant, i tenien... Apenas tenien ja un parell de temes, no?, perquè la llei és un dels nostres tècnics, dels actes que tenim. La llei és un dels tècnics del Casal de Joves? Sí, el Cardona, la llei, no?, i teniu... Són com els oficials. I no sé si era un dia de la música, un d'aquests actes que... o una boxècia, o una cosa així, que ja tinc un grup que estem començant, no?, i van tocar res, una estoneta. Però, clar, és que ja s'han fet un nom i tot això, no han tocat mai ni a Sant Just ni al Casal ni res. I sí, ells estan molt, molt il·lucionats, però molt. Bé, doncs, els Boira, que tant ens agraden aquí a Sant Just, lògicament, i també ens fan molta gràcia, perquè els coneixem des de fa molt de temps, i ells diuen que toquen una música així com... ¿Com ho diuen rock progressiu o una cosa així popsicodàl·l·l... No ho sé. Com, perdona, obscura i intensa. Sí, sí, una mica fosca, no? Són sessí una mica foscos intensos. És una mica com un cigarrós. Ah, sí? Sí, sí, sí. Però d'aquí. A la catalana, mira, escoltam-nos una mica, perquè això que diem es transmet molt amb la seva música. Ara ha vingut el sovidor de la cançó perquè portem dos minuts i mig. No, aquest tema, per exemple, dura gairebé 10 minuts, que és el que escolten els arbres com la majoria d'ells, que són temes llargs, eh, temes realment com a mi m'agraden, com les bandes d'abans, que feien temes allò d'un minut de dors, una mica, i... Són temes com molt ambientals, no? I que deixen que vagin creixent la melodia i creen una atmosfera així molt xula. Molt bé, doncs avui, que estaran al casal de Joves, a partir de quina hora, Sergi? A partir de l'altre dia. A partir de l'altre dia. A partir de l'altre dia. Sí, senyor, els Boira, que tant ens agraden el programa, no podrien fer-hi, sí, senyor. Bé, dit això, Sergi, hi ha altres actes al casal de Joves, aquests propers dies, o què? Sí, i demà, dissabte, tenim el Labo, un altre cop a la laboratoriedat, que fem una sessió de cerigrafia, i, bueno, faran bosses de tela, no?, faran el disseny de la bossa de tela amb pintes. Perquè, demà, amb el Labo aquest, perquè recordem que aquí, en aquests tallers, que feu els dissabtes a la tarda, alguns dissabtes a la tarda de l'any, heu après a fer art de tot tipus de forma, recordo, amb foc, em sembla, no?, una vegada, una altra vegada, no sé si era amb unes... era amb unes pintures especials, no sé quina història. Bueno, en fi, i demà, com és això? Explica'ns una mica més. Cerigrafia. Què cerigrafia? El Labo és un cop al mes, és mensualment, no?, aquest espai de l'experimentació artística, i, bueno, la cerigrafia és l'art de imprimir... que, a sobre, de tela, no?, tindran bosses de tela d'aquesta de color cru, i faran un disseny que la posaran a sobre. Està molt de moda. Ara t'arriba un pare a donar una bossa d'aquestes, que dius, ja no necessito més, ja en tinc 30, a casa. Però són de Provo i tal. Em van donar una al Docos Barcelona, per exemple. Els llocs, la Salabè, que també no sé... El cellar que em mata, fins i tot, també en té. No sé si el Casal de Joves us heu plantejat i ha fet bosses d'aquestes com de robes grafiades. No, sí, com en planta Casal no, però, bueno, la gent que vingui aquest dissabte, que s'inscria al Labo, farà el seu propi disseny, no?, i, bueno, i després podrà sortir al carrer Mellal. Ah, bé, perfecte, estaria bé. A mi m'ho recordo, en Radio Esvern no té bossa d'aquestes. Som uns outsiders, també. Clar, em podria fer una per a el Festival de Sitges, i una mica de promo. Quan surti per la tele. Amb el Gorina i el Figueres, com va sortir aquell nen. Allò ja va ser uhit, no? No és tot a repetir, sobretot. És que ja no ho fa amb la crisi i tal, les hi han retallat molt, i només el que fan és el programa que t'anam de la ràdio i en directe. Però no és el mateix, et volem veure a tele. A la ràdio ja tenim molt sentit, Sergi. Bé, doncs el Festival de Sitges, que per cert comença d'aquí no re, no?, o quan comença? La s'haurà d'anar a venir, eh? Sí, sí, sí. El dia 7 ja ha reincallat el festival. Que s'haurà d'hi vendre, no? I vendre 7, exacte. Farem la primera connexió, Sergi, perquè ens expliquis totes les pel·lícules i allò que fas tu, que veus a 50.000 en un dia. Bueno, 50.000, no, però 15 o 20 tranquil·lament. I en dia, no? Sí, no, quantes veus? Vine en un dia... Sí, des de la 6 del matí que comences, ja vas fent fins a les 2 de matinada. Jo, cada dos hores, hora i mitja... No, que t'haig d'entrar a 5 i 7, així, diàries. Ui, ui, estàs perdent foll, eh? No, però si és dur a sempre, sí. Estàs perdent, eh? 5 o 6 només, 7 diàries... Trobo una poca mitjana, Sergi. Eh, bueno, ja em faig gran, eh? Ja, ja, ja. Ja no aguantes, ja no aguantes. Bé, ja em perdem, ja em perdem de tot això. Per cert, al casal de joves hi ha alguna cosa més per comentar, per exemple, els tallers que ja han començat, no? La setmana que ve començant. Rencant, clar, perquè són la primera setmana d'octubre. Ah, ja han començat les inscripcions, volia dir. Sí, Sumba Estable, ja que no vinguin bé. Vale, Sumba, fora, ja, però aquest ja no m'apunto, perquè ja hi està ple, no cal anar-hi. Sí, eh... Continuar el taller de teles acrobàtiques, que són dium... Aquest tampoc m'apunto perquè em fa bo. No, està yoga, que és nou, que són els dimarts... El què, el...? Yoga, yoga. El yoga no m'apunto, també, perquè em fa vergonya. Eh... trapezi, també. A veure si te les em fa bo, trapezi, ja és pànic, el que tinc. Els dimecres massatges... Aquest m'agrada, però que em toqui... Per fer i rebre, eh? Però que em toqui una altra persona... No ho sé, és que l'esquena... Aquesta és de sol, volia dir-ho. L'esquena és molt delicada. Els pilates, ja... cansa. Està passant de moda. I suma per adolescent? No, paradet ja, no paradet, no entro, eh? No, no. I vendres hip-hop, també. Hip-hop, hip-hop... No, diuen moltes paraulotes, no m'agrada. Bueno, escolta, no trobo res que em convenci, certs? També, un cop al mes, ara fem classes de prepart, que a mi jo algun dia et toca. No. I després et pots continuar amb la... pospart? Mira, pospart, encara. Pospart, encara m'agrada tot el que has dit. Des de pospart, quin dia van, Sergi? Venen pel matí, dijous i divendres. No puc, el matí i jo. Estic treballant, preparant el programa, no em va bé cap dia. Quina pena, quina llàstima. Ha complicat tot, eh? Afortunadament no tothom és tan complicat com jo, i els tallers ho patareu, una altra vegada. Hi ha algun que preveguis que no es podrà començar per què faltaran places? Bueno, el que està més cuix, ja et dic que és massatges. I el que hem... Com? Per què? Perdona, perdona un moment. Massatges, el que està més fluix? Sí, perquè la gent ho els vol rebre, però no fer-los. Perquè la gent és molt vaga, també, té molta petxorra. Però home, també està bé fer massatges i saber-ne fer... Jo m'agrada molt. Tu fas massatges, Sergi? Bueno, però la pena... De què de pena? En situacions així íntimes. Què vol dir, a partir de la set de la tarda, per exemple? Perquè ho explicaven a Porfixion, un massatge és una cosa molt íntima. I un massatge al peu és com a la Mia Wallace, no? Un massurman. Què li fa... Què li fa, Bruce Willis, li fa un massatge al peu? No, a la volta. A la volta li fa un massatge. Llavors dius, el temari, això és una infidelitat. Un massatge al peu, i a l'altre li agrada la màgia pregunta... que fa Samuel L. Jackson. Un massatge en los pies, tio. És una infidelidad o no, Sergi? Home, jo crec que no. Ah, no, eh? Depèn de la intenció. A on hauria de ser un massatge, perquè sigui infidelitat? A la perda de la intenció. No responguis. Depèn de la intenció? Sí. Depèn de com t'ho agafis. Pots fer un massatge al dit petit de la mà esquerra, i depèn de si és un massatge com així, com molt... Clar, és que potser... Això és infidelitat, ja, per tu. Més funcional, no?, de fer-me el peu i fas un massatge, o un massatge, ja, amb intenció. Clar, amb intenció de què? De guarrerió. Amb intenció que la cosa vagi més, no? Home, tu pots fer-ho i parar, després de dir que te dejo. Mira, tot tirat, que si fos un... L'aire indaltament, no? Clar, si fos com un tros de carnes. Ah, per favor, un respecte. Per cert, Sergi, parlant d'això, has vist el fantàstic, segur que sí, eh? En un si del Festival Euròtic de Barcelona 2016. Sí, està graciós, eh? Molt, m'agrada molt, a mi. Jo també, jo també soc d'aquests. Per la gent que no l'hagi vist, no sé si el podem recuperar, estem buscant, però és molt xulo, està molt bé, perquè explica una mica totes les hipòcresies de la nostra societat, no, Sergi? Que hi ha moltes, hi ha moltes. Escolta, mentre l'estem buscant, tens alguna cosa amb més del que salta jo per comentar? Doncs... no, d'aquests dies ja no. Ja està, eh? Ja fins a la setmana. Com a l'espai jove, a l'avo, als costos que comencen... Ja està bé, no? Sí, home, no cal... No és que t'ho pregunto perquè estem fent temps, però és molt bé, festival eròtico Barcelona 2016, no? Atenció, perquè ja porta amb quasi bé un milió de visites. Es diu Pàtria, i el que fa és, doncs... Com es diu això? Parlarà, sí, de la hipòcresia dels mites, una mica del que n'hi ha aquí a la nostra societat. Ara, escolta... Escolta, espanyola que... catalana, sí. Me llamo Marna Miller, soy actriz porno, y nací en un país hipócrita, donde la misma gente que me llama puta se paguea con mis vídeos. Un país que ama la vida, pero permite que se matee en nombre del arte. Arturus. Un país indignado por la corrupción, pero que sigue votando a las drones. Rita Barberà. Donde se salva a los mismos bancos que desaucian a miles de familias. M'agrada la música. Un país que se dice laico, mientras le ponen medallas a las vírgenes. El ministre Jorge Fernández Díaz. ...a los que migran como héroes, y a los inmigrantes como basura. Idoménic. Bueno, ja veieu per on va... Per on va l'anunci, està molt bé, i a més, clar, gràcies a les imatges, Sergi, que van apareixent... dels diferents païs que va representant. Aniràs al festival eròtic de Barcelona? No, ja fa molts anys que no vaig. Vas anar a una època? Dos anys. Quan vaig arribar als 18 i als 19. Per un moment pensava que quan tenies dos anys. No, no, no. Que precós els teus pares i la teva família. No, només es pot anar si ja tens 18 anys. Bueno, en fi, Sergi, moltes gràcies, que vagi... Això és una cosa jove, també. Que vagi bé i en retrobem dient que ve hi ha més coses del casal. No, desitja, sobretot. Clar, bueno, parlaràs amb l'Alejandro, però amb mi desitja. Amb mi també, diu. Sergi, que vagi bé, cuida't molt, un petó. Adéu. Pares, potes, pràvio d'esper. Cintonitzes, pràvio d'esper. Un aràbiu de Sant Just. Durant l'1-2-1. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i tens un pla baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols, Sergi? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Un Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol... o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara, amb més força, ara, amb més esports. Ara, amb més juguem a casa. Dilluns i divendres, de 2 a 4 de 8, a 8 de l'espre, no et perdis tota la qualitat de l'esport local. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara, de divendres i 7 de sidiomenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiucomercal.com. Desperta't, corrent, esmorzan, compren, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ara, escoltes, ràdio d'Esvern. Sintonitzes, ràdio d'Esvern. La ràdio d'Essenyus. Sintonitzes, ràdio d'Esvern. Sintonitzes, ràdio d'Esvern. You know the rules, and so do I I still commit myself thinking of You won't get this from any other guy I just wanna tell you how I feel Gotta make you understand That I'm never gonna give you up Never gonna let you down Never gonna run around and desert you Never gonna make you cry Never gonna say goodbye Never gonna say goodbye And hurt you We've known each other for so long You've just been aching us You've just tried to stay a day inside We won't know what's been going on We know the game and we're gonna play it And if you ask me how I feel Don't tell me you're cool, but you see Never gonna give you up Never gonna let you down Never gonna run around and desert you Never gonna make you cry Never gonna say goodbye Never gonna tell you why And hurt you Never gonna give you up Never gonna let you down Never gonna run around and desert you Never gonna make you cry Never gonna say goodbye Never gonna tell you why And hurt you We've known each other for so long You've just been aching us You've just been aching us You've just been aching us You've just been aching us Never gonna give you up Never gonna give you up We've known each other for so long You've just been aching us You've just tried to stay a day inside We won't know what's been going on We know the game and we're gonna play it I just wanna tell you how I feel Yeah I'm gonna make you understand Never gonna give you up Never gonna let you down Never gonna run around and desert you Never gonna make you cry Never gonna say goodbye Never gonna tell you why And hurt you Never gonna give you up Never gonna let you down Never gonna run around and desert you I'm gonna make you proud, I'm gonna say it now I'm gonna tell you how and where to I'm gonna give you love, I'm gonna let you down I'm gonna love, love, man, you said you Bona Tardos, Informa aquí la Atenció Catalunya Radio les notícies de les 6 més de 5.000 empreses catalanes, que facturen per sobre els 10 milions d'euros, segons primer, que hauran d'avançar el pagament de l'impost de societats, Silvia Mateu. És més de la meitat de les empreses afectades, segons el càlcul que ha fet el ministeri. La mesura l'ha aprovat aquest migdia, el Consell de Ministres amb l'objectiu de tancar l'any que complina amb l'objectiu de déficit marcat per Brussel·les. El ministre dius que Cristóbal Montoró defensava amb aquests arguments la mesura. No es una modificació del impuesto sobre societades, y es una medida de liquidez en términos de ello y, por tanto, entendemos que no vamos a perjudicar sustancialmente a la actividad económica. El Consell d'Empresa Jordi Baget qualifica d'inoportuna la reforma i qüestiona la seva legalitat. Analitzarem si, des del punt de vista constitucional, des del punt de vista legal, el govern té aquesta capacitat per a aplicar una mesura tributària amb efectes directes sobre el mateix exercici en el mateix exercici. La patronal de la Petita i la Mitjana Empresa ha acusat el govern espanyol de menys prear les pimes i de voler millorar la seva trezuraria a compte de les empreses. També ha criticat la improvisació de la mesura que comportarà dificultats financeres per les empreses. El partit socialista de Pedro Sánchez demana calma als militants i que no vagin demà les portes la ferrad per no exaltar més els ànims. Mentre estan al sector crític del PSOE, per evitar que es faci el Comitè Federal de Demà, en què Pedro Sánchez vol tirar pel dret i convocar primàries i Congrés. Els critics exigeixen que avui mateixa reuneixi el Consell d'Ètica i Garanties per que es creïu una gestora. Ho ha reclamat així el president de Castell a la Mancha, Emiliano García Paje. Como mínimo se tiene que permitir democráticamente reunirse a la Comisión de Garantías. Por tanto, en toda mi opinión, mi decisión, incluso mi voluntad hacia mañana, depende de que la Comisión de Garantías cumpla con el trabajo que le encomendamos democráticamente todos los militantes. L'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, es treu de sobre qualsevol responsabilitat en el cas de les tarjetes blagues. A la seva declaració davant del jutge, ha assegurat que aquestes tarjetes es fèiem servir com a complement retributius i que ningú sabia que les despeses no es declaraven el fisc. Todo el mundo estaba en la creencia de que eso estaba incluido. Y no había por que dudarlo. Nadie sabe qué tratamiento fiscal se está dando a ninguna de las retribuciones que percibe. Nadie está en eso. El ministre d'Exteriors Rus, Sergei Labrov, ha acusat els Estats Units d'habitar a atacar les posicions a Síria del grup extremista Front al Nusra, rebatejat recentment com a Jebat Fate al Xam. En una entrevista a la cadena britànica BBC, Labrov ha dit que Rússia sospira que aquest tracte preferencial al grup que es relaciona amb el Caida tingui aquest objectiu. Des del principi, creient que el pla dels Estats Units era protegir el Nusra, observar-la per si de cas per a un pla B o per a una segona etapa quan arribés el moment a Síria de canviar el règim. Les noies espanyoles de 20 anys inicien en el sexe 3 anys abans del que van fer les seves mares. És una de les conclusions de l'enquesta d'anticutcepció a Espanya 2016, que precisa que la data en què les joves d'ara comensen a tenir relacions sexuals és el 16,2 anys, 3 anys abans que les seves mares que ara volten el 50. Les joves actuals, però, ho fan de manera més segura, ja que un 82% de les encastades que tenien entre 15 i 19 anys asseguren que van fer servir protecció en la seva primera relació. Això enlloc o en front del 66% de les dones d'entre 45 i 50 anys. El preservatiu continua sent el principal mètode anticutceptiu. Ja un Macís anuncia en el disc. Tres i pobó de mans s'estimen molt. Malalts de cel? Sí, el cant d'autogalacti publicarà un nou treball el 14 d'octubre, on hi col·laboren Paul Riva, Marina Rossell, Anna Roig, Roger Mas, David Carabend de Mixima i Celent, cantant del grup Música dispersa. Si es pot escoltar a YouTube, el primer single que s'entén de fons i Pupotàmia, amb el seu videoclip corresponent. El músic ha explicat a través d'un comunicat que el disc tracta sobre els viatges que ha viscut durant la seva trajectòria on reflexiona sobre el seu passat amb una mirada irònica i entrenyable. I va regeixir els diversos com el Valls, la psicodèlia, el rock'n'roll o la psicodèlia. Escolos, Maria Guixà. Avui comença la lligarcia de bas que t'ho fa amb els tres equips catalans que jugaran diumenge. Avui comença les 8 a Montmadre i Tonicaja. Pel que fa els duels catalans, menres a Barça. La penya en canvi se'n frontarà amb el Múrcia. A primera divisió de futbol, el Barcelona i Lluís Plana-Gomàs convertirà demà en el primer tècnic català a aquesta temporada, la banqueta de primera, ja que dirigirà de manera interina el Granada contra l'Eganés com a substitut del destituït Paco Gémez. El blau gran amatí he estat desconvocat en França i per Espanya, Julen Lopetegui, el seleccionador ha convocat els catalans, Sergi Roberto, Jordi Alba, Gerard Piqué i Sergi Busquets pels partits del Premi Mundial contra Itàlia i Albana, que ha de jugar a la selecció espanyola. També hi ha Andrés Iniesta. L'espanyol rep diumenge al Vilarreal, és que el Duarte, millora del Tormella, ha fet gairebé tota la sessió amb el grup, però l'aptistao s'ha entrenat a banda. I en motor hi ha hagut domini de Mercedes, els primers entrenaments a Malaís. El seguit de la vida de les lliures per darrere els Ferrari de Fetel i de Raikonet. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno, bot de confiança dels grups de l'oposició en l'aprovació inicial dels impostos parlant que veies en just. Les ordenances es van aprovar al ple de setembre amb l'abstenció de tots els grups de l'oposició. Per 2017 es congela Libi a les famílies i les ordenances contemplen diferents bonificacions. Una de les novetats més destacades és que es podran fraccionar els pagaments de deutes tributaris. És la regidora d'Higenda, fraccionar aquests pagaments. Pot allegir la situació financera de les famílies que tenen aquests deutes. Per això l'equip de govern ha establert uns barems per pagar els deutes de menys de 1.500 euros, d'entre 1.500 i 6.000 euros i de més de 6.000 euros. Més coses, la Teneu vol celebrar el seu centenari l'any que ve amb una bona posada a punt de la seva asseguretat. Per això té projectades una sèrie d'obres que milloraran la seguretat de l'edifici. La Generalitat ens aconsegueix una subvenció per tirar-les endavant. Aquesta és la prioritat de l'entitat. Després cal que hau decidit no instal·lar-se a la Teneu. Segons el president de l'entitat, el projecte executiu de les obres ja està fet i compleixen tots els requisits perquè la Generalitat els atorgui la subvenció. Serà però una partida petita, ja que el govern català ha d'arribar a molts de Teneus. Des de l'estan just, esperen obtenir-ne una resposta a finals d'octubre. Aquesta setmana, el seu primer aniversari amb un torneig i un partit d'exhibició de dues campiones mundials, Gemma Triai i Lucia Sainz, que són la parella número 5 del World Padder Padel Tour. Demà, elles dues faran un partit d'exhibició al Senjors Padel Club per celebrar el primer aniversari a les 6 de la tarda. I a més a més es farà un torneig de padel. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada als senjors notícies d'edició vespre a les 7. Ens recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio Radiodesbern.com. Bona tarda. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport. Però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és a Radiodesbern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. I ara, si no, no et perdis tota l'actualitat de l'esport. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Radiodesbern, cada dia més a prop teu. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. A l'esport de l'esport de l'esport, es connecta a Vite les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. A l'esport de l'esport de l'esport, es converteix en l'esport de l'esport de l'esport de l'esport de l'esport. Com TOC. I també hi ha una mica de Núria Feliu, una mica de Plomes, i, a més a més, també, rebrem... Vam rebrem, escoltarem l'Anna Llevaria, que ja l'àvem rebre, en el seu moment, el dimarts d'aquí al programa, i que és la nostra coach, ja oficial, de la penya del Morro, i ens explicarà la seva història personal de com va deixar una feina d'advocada molt empagada, ho tenia tot per dedicar-se al que realment li agradava. Tothom aquí ens recuperarem aquesta entrevista fantàstica, a conversar amb l'Anna Llevaria, però, abans de tot això, les glòries caberateres. Veniu i farem tots, de nit a tots, un fill a tots. Amb pasta de l'hibert, com si és l'estiu. L'espectacle aneix la nit somriu. Vull que us alegreu, que us divertiu tots, amb l'espectacle, que l'he de cançons. Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo. Hola, bona notícia. Les glòries caberateres. Se n'obreu la festa com a bons amics, que aquesta nit és per als amics, perquè per a vosaltres ara i sempre són amics les meves cançons. Oh, bueno, bueno, bueno, ¿cuánta temps sense escoltar-vos i viure-vos al programa, capitana? Hola, buenas noches. Martínez. Qué tal, buenas noches. ¿Qué es la vostra vida, cómo esteu? Pues sí, nos vimos en el domingo, cariño. Bueno, ya, yo sé, pero por favor, a mi que sí. Hoy sí que venimos del palme del domingo, porque tenemos una resaca pot show. Emocional. Potser estem parlant del gran volo de les glòries caberateres, el tarratge en cultura, que és d'un tarrat al Raval de Barcelona, el diumenge que el pitjor dia per fer-ho perquè va ploure, però allà estava donant el cante i entretenint milers i milers de persones. Milers. A veure, milers, potser no tantes, que eren 30... 50. 50. Bravo. Bravo. Mete tú a 50 maricones en un terrao lloviendo. No es fácil. No es fácil, y además la gente va sortir encantadísima. Sí, está en locos todos. Sí, pero va anar molt bé el volo. A la xarxa social i al Facebook, ple de vídeos, de fotografies, rotllo, lo que el viento se llevo... Nos han llamado pesadas. Sí, los envidiosos del Teatro Catalán. Nos han dicho, ¿qué pesada la gloria tanto Facebook y cariño? Son los fans, no lo podemos controlar a todo. Però és que teniu molts fans, eh? Bueno, tenemos cuatro, pero son muy movidos. Muy, muy muchos. Son influents, eh? Sí, sí. De fet, les glòries, com ja sabeu, van actuar aquest diumenge als tarrages en cultura, que normalment sempre hi ha gent de nivell, i amb una qualitat mínima, perquè són un dels espectacles molt xulos, que porta la gent d'aquí, un petó de coincidències, amb la Lola i tothom, i... Sí, aquí hi va estar una excepció. Qualitat mínima la tenim. Clar, només. Minim, molt mínima. Bueno, com voleureu el volo del diumenge? Bueno, a ver, hubo un poco de coitos interruptus, pero bueno, porque se tuvo que cancelar a mitad, a mitad de hecho. Perquè va parar, va parar tot, no? La llum... Nosotros te hubiéramos seguido, pero viene una muchacha y nos apagó los focos, y dijo hasta aquí, pero la materia no se puede mojar, y la gente va a comprar aguas. Pero bueno, así, así. Bueno, pero luego, como la gente se ingrescó, pues seguimos el show en la portería, que fue muy bonico. Y bueno, es diferente, ¿no? ¿Cómo lo viviste, Jordi? A mí me agrada mucho, por ejemplo... ¿Estás leyendo otra cosa? ¿Estás en otra, eh? Estic llegint comentaris que us han posat... Al Facebook. Al Facebook, per exemple, que diu aquí, maravilla, Vicenç Mayans. ¿La conoceu? Maravilla. Una altra diu, francés, qui diu, quina maravilla. Sí, pero estos dos creus que no vinieron. Pero venen, venen, que no queden por la foto. No, es el vídeo, han visto el vídeo y se han emocionado. Joan Bentayl diu que es genial, felicidades. Otro que no vino. Rubén Dario dice que me ha acordado de ellas cuando empezaba la tormenta. Pero no va a nada, tampoco. Me dicen que a vosotros no van a ver ahora. Es que tenemos unos fans, esa gente de... Ay, ya, somos fans, somos fans, ¿cuándo hacéis? Dice, tal día, y luego te la vuelves a encontrar, y cuando hacéis... D'a dia, pero venir ya es que siempre están como... Por eso son fans, también. El día que vienen, ya dejan de serlo. Isaias fan, diu, quin patí avui? Un tampoco estaba, el falso. Tampoco vino. Bueno, en fin, lleguen que comenten... Palacio mental. Otra que no vino. Las fotos com mueven. Oriol Genís, Oriol Genís, sí que l'ha venido. ¡Eso, eso! Bravo, bravo, bravo! L'estif buscé mi català. Català! Oriol Genís, me deixo un comentari al Facebook. Ah, momento unicornio. Fantástica conjunción. És un català. Diu, fantástica conjunción de recursos a Sanogràfics. Sí, tuvimos un unicornio azul. Eso fue porque lo habíamos pactado. Teníamos un mariquita en Poblaseca y le dijimos... A eso de las siete ideas, tú tiras un unicornio azul. ¿Y lo hizo? ¿Pero qué va a pasar? Yo he hecho ver como si no que haya estado. ¿Qué va a pasar, concretamente? Como se hay en medio del bolo y de pronto una voz angelical dijo... ¡Un unicornio! Que era el marrosí. Y nos giramos todo y había un unicornio. Y fue como mágico. Sí, fue, dice, dios mío, un unicornio. El marrosí, que es muy buen dramaturgo. Y sabe dónde poner los unicornios en cada momento. Sí, estaba emocionado. Yo lo vi y dios, está rojo. Estaba rojo de emoción de un unicornio. Sí que va ser molt comentat. Va ser molt comentada, xarxes. La gent que deia coses durant l'espectacle... I vosaltres, com que li fotia, ho veurà en calpúbics. Sí, concretamente a uno. A dos, a dos. Bueno, uno más que otro. Es uno que siempre le gritamos en todos los shows. Que siempre viene a meter el pollo. Jo parlo poc, però perquè tenia por que plogués. Va ser un moment que vaig dir que venia cantat ja, perquè si no el vaig a veure i no ho veurem. No nos metés prisa, que nosotros ya llevamos... Nos somos profesionales de esto, ya llevamos el ritmo. Y no funcionamos a base de palos, no se otra. No, es que queréis ser más protagonista en la muchacha de conciencia. Pureo, apureo, no. Va dir ràpid, ràpid, però com que ràpid, ràpid. Però, cariño, ¿qué quieres que haga yo el show express? Bueno, pero no pasa re, no pasa re, perquè després veu continuar i veu acabar el show a dins de l'escala de la comunitat. Sí, pero nos cayó una bronca. Se ve que no se podía hacer. Se conoce que la que nos dejaba el terrao. Era el terrao, clar. Lo hablo flojo, para que no no soy. Treu la música, ¿qué pasó? Això és un terrat d'una persona que us elcedeix, que elcedeix a coincidències. Es una escalera, pero era concretamente... Era una chica que tenía un centro de yoga. Ah, de yoga, molt bé. Y dice, bueno, pues ya que pongo a las glorias, y luego a otro chico que canta también ese mismo día... Voy a empezar este mismo día un retiro de yoga. Ah, sí, que la noia que havia deixat el terrat on vosaltres veu actuar va començar un retiro de yoga el segon segona. Sí, no sé quin pis era. Sí. Y claro, se ve que se juntaron ahí, claro. Retiro, glorias, no... És que vosaltres veu baixar després a baix el hall d'això era el carrer hospital. No, carrer del Carme, al Raval de Barcelona. Us veu ajuntar al hall. I, clar, veu acabar l'espectacle allà, la gent aplaudint. Veu baixar amb ascensor, que va ser molt èpica. Ajuda-nos. Això va estar molt bé. Es que dice, pero ahora es porque nos metemos en la tensión. Y dice, pero ahora es porque subimos. Pactar a ver qué hacemos, y digo, venga, vamos a bajar otra vez. Ah, sí, fue. Tal cual está explicado. Es que se ha pagado. Teniu alguna cosa més a comentar, abans de passar a la radio novel·la? Odi perquè algú pensarà que no tenim guió avui, ni contingut, ni batida. No tenemos guió ni... Veníamos con tantos temas que dice, esto debería escribirlo. O sea, vamos a seguir solos. Yo quiero preguntar qué pasa con este muchacho. ¿Qué ha pasado? Dani, bona tarda. Buena tarda. ¿Qué ha pasado, Dani? Vetao. Aquí fuentes. Manel Fuentes. No, no. Mi fuentes no las voy a desvelar, pero sí, sí, me han vetado. ¿Qué ha pasado? Yo era muy feliz aquí con vosotras. Nosotras contigo, cariño. ¿Entró un muchacho? ¿Quién es este chico? Me estás robando un micrófono. ¿Cómo que te ha batat Manel Fuentes? No, aunque tengo unas fuentes. Ah, anava a dir es cota. ¿Quién es este señor? Hola, buenas noches. Hola, hola. Los miércoles por aquí, ¿no? Pues claro, cariño, ¿qué tiene tú? Preséntate. Oye, pero que entraba aquí con la luz roja y todo sin... pero sin importarle nada. Me sabía mal sentir que Manel Fuentes ha vetado y le podíamos llamar si quieres. Sí, pero David, truca la porta. El mejor colaborador de la ràdio que tenemos. Llama, llama. Llama Fuentes. Es casi como sorprendente. No, no, sois vosotres, que he començat a... Us he dit, us he dit... Cuidado, cuidado, y mira... Bueno, pero la polémica siempre buena, Jordi. Mira, mira, ja se va. El David Ávila és la persona que fa... És la persona que fa la televisió, la segona ordre del programa. Avui entrevistarem el poli izquierdo, director d'emergències de TV3. El programa diu menys de la nit que tothom queda enterrat i mort. I els herois de Catalunya són els funcionaris de la sanitat, els bombets, els Mossos... És així que bonito, no. Clar, perquè estava al terrat. Estava molt enterrat. Gràcies, David, és un plaer. Un plaer, eh? Estoy anonana... Anonana... No por unos, por otros, pero aquí no me dejan hablar. ¿Te lo has visto? ¿Se ha visto muy claro que aquí había un veto? Hablé una mano. Que no hable, que no hable. Sí, está totalmente. ¿Había hecho callar? Alguien de arriba, ¿no? Ve a callar a este. Tu després tens la secció de cuina, no? Sí. Avui fem la classe de cuina. Parlarem dels vinc magnífics estris que mai haurien de faltar en una cuina. Ah, el cuixarón. I, després, bolets i coses d'aquestes. Ai, qué bueno. Ara que hi ha la època, de los bolets. Un moment, anem cap a la radio novel·la, si sembla. Ah, sí, sí. És que, clar, no tenim la radio novel·la, ja. Quin capítol és, avui no hi ha... Jo crec que és el primero de la segunda temporada, o és el capítol... Narcos, sí són tu, que està passant a ta reu, però el mateix. Les glories les... Sí són tu, no? Un trailer de que vuelven les glories. Capítol és una temporada. ¿Lo tienes? Sí, venga. Después del verano... vuelve la historia jamás contada. Dos chicas. Una de pueblo. La otra no tanto. Tienes capítolos o más. ¿Cuántos serán? 14 o 15 capítolos. No sabemos con exactitud. Que dejaron la audiencia patitiesa durante la primera temporada. Vuelven con más energía. Más historias. Cosas que nunca se supieras. Las glories, la historia jamás contada. Sí són tu. ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Eres bueno! La radio novel·la que convocionó a un pueblo. ¡Sanjustes! No acaba nunca la música, sí. La música que nunca acaba. Venga, venón la nuestra. Venga, ya. La música del coro... que busca un final. Venga, que acabe ya, coño. Es peor que en los finales de la gloria. ¡Vamos! ¡Vamos! La historia de la gloria es jamás contada. Segunda temporada. Capítolo 1. Cosas. ¡Dios! ¡Qué duro fregar estos suelos! Nunca me quedan tan limpios como quisiera. ¡No me pise niñada que acabo de fregar! ¡Hòstia! ¡Vaya, vaya, señorita! ¡Vaya, no la había visto ahí tan agazapada! Perdónen, no quisiera dejarle pisada. No se preocupe, pise todo lo que quiera. Total, voy a tener que darle otra pasada. Estos suelos de terracota nunca se ven limpios, ¿verdad? Pero, muchacha, ¿por qué no usa usted fregona? Es muy útil. A Mar lo da mucho mejor resultado. Así me lo enseñó mi abuela y así lo hago yo. ¡Vaya, pero estamos en los 90, muchacha! Dígame de qué novela de Simonónica ha salido usted. ¡Oh, perdón, ni qué mal educada que soy! Ni siquiera me he presentado. Soy Cecilia. Cecilia Martínez, la del quinto. Yo soy Paca, la chica de abajo. ¿Oh, de abajo? Sí, ya sabe. Vivo debajo de las escaleras como los ratoncillos. ¡Ah, qué raó usted decir en la portería! ¡Amilia de portería, eso somos nosotros! Oí, dígame, Paca, ¿usted no va a la escuela? No, señorita, debo trabajar. No puedo ocuparme de esas tonterías. Oh, vaya, ojalá yo no tuviera que ir a la escuela. Es muy aburrido, ¿sabes? Usted tiene una carpeta muy hermosa. ¿Quiénes son todos esos muchachos? Pues Spandau Ballet. Estos son Durán Durán. Oh, y Michael Jackson. Uf, no conoce usted a Michael Jackson. No, muchacha, yo escucho música un poquito más underground, ¿sabes? Guillermina Mota, Lita Torrelló, Núria Feliu. Oh, Núria Feliu. ¿Conoce usted a Núria Feliu? Bueno, personalmente no. Pero me han dicho que es una persona muy innovadora. De hecho, dicen que Núria es a la copla catalana lo que el sonaré es a la música avanzada. Oh, vaya, y diga me, ¿tiene usted discos? Oh, mogollón, pues podríamos subir a mi casa. Tengo toscadiscos, ¿sabes? Podríamos encerrarnos en mi habitación y escucharnos a oscuras. Ya solas, ya saben. Ay, señorita, usted también. Bueno, me encantaría aceptar su propuesta, pero tengo que acabar el trabajo, sino mi madre. No se preocupe por mi madre. Con buen cerea la mía para que hable con la suya. ¡Vamos! ¡Vaya! ¿Qué habitación tan bonita tiene? ¿Y todos esos posters? Sí, bueno, pero debo estudiar mucho. Fíjese, aquí tengo algunos libros, algunos de ellos. Yo, por lo que intuyo, creo que le podrían interesar. Mire, Corintellado. Esther y su mundo. ¡Oh, vaya, este es un pelín, picarón! Carol, de Patricia Heismith. Creo que, si no me equivoco, la autora y usted son de la misma iglesia. ¡Vaya, señorita! ¿Va usted conseguir sacarme los colores? ¡Puedo quedármelo! ¡Oh, por supuesto! ¡Prometo guardarlos como si fueran míos! Reguélrelealo cuanto quiera y cuanto necesite. ¡Ay, se me ocurre una cosa! ¿Por qué no subimos al terrado? ¡Vaya, pero, pero, pero! ¿Y su madre? No se preocupe por mi madre. Yo hablaré con ella. Le diré que nos haga un bocadillo de mortadella de tofu. ¿Le gusta la mortadella de tofu? ¡Vaya, señorita, la mortadella de tofu! Es mi manjar favorito. ¡Mama, prepáranos un bocadillo de mortadella de tofu que subimos al terrado! ¡Vaya, pero su madre es maravillosa! ¡Esos rasgos vicinos! ¡Vaya, pero su madre es maravillosa! ¡Esos rasgos vicinos! ¿De dónde sois? ¿Ustedes no son de aquí, verdad? No, somos de Cuenca. Cuenca, esa maravillosa provincia de Castilla-La Mancha... ¿Es sí? Llena de ciervos, de agua, de resoli... ¡Oh, sabe lo que es el resoli! Oh, claro, el resoli es una malgama de aguardiente y café que se toma justo después de las comidas y que sirve sobre todo para digerir. ¡Vaya, señora, pero usted ha estado en Cuenca! No, no se equivoque. Cada una de las comidas es una de las comidas. No, no se equivoque. Cada noche, cuando voy a dormir, sueño con que llegara el día en que conoceré Cuenca. Cuenca es mi Shanadú. Cuenca es mi heberés. ¿Sabe? Muchos decían que yo estaba loca, pero no. Tú eres la prueba viviente de que Cuenca existe. ¡Así, señora, y es única! ¡Vaya, el terrado! Se puede creer que nunca antes había subido hasta que... Oh, sí, es maravilloso. A veces, por las noches, subo hasta aquí y veo como las estrellas tililan en el firmamento. ¡Vaya! ¿Por qué no hacemos cosas de terrado? ¿Pero como qué? No sé, como tender la ropa, como cantar, como bailar... ¡Vaya! ¿Sabe nunca había conocido a alguien como usted? No, ni yo. ¿Por qué no nos montamos algo juntas? Bueno... ¿A qué se refiere, muchacha? Pues a un show. Ah, va. Las músicas y las junas que le gustan a usted. Pero yo no sé actuar pequeña. Ni yo. ¿Pero a caso, eso tiene alguna importancia? ¿Acaso conoce usted a alguien que esté en los teatros de Barcelona actualmente y que sepa actuar? Claro, tiene razón. Bajemos a su casa y pongamos sus viejos discos. Seguro que algo se nos va a ocurrir. ¡Ay, pues estoy de subir y bajar escaleras! ¡No sé, usted perra! Vaya, pues no se ha quedado la mar ya pañado. ¿Dónde podríamos mostrarlo? ¿Quizás ya me me loca en algún teatro? Ah, sí, está usted loca. ¿Cree que en un teatro apreciarían estas sutilezas? No, se me ocurre algo más... multidisciplinar. Ya sé lo que está pensando. Espai brosa, ¿verdad? No, por supuesto que no. Algo con más aire. ¿Podríamos hacer en el terrado de la comunidad? ¿Qué? Sí, sí, invitaríamos a todo el vecindario. Y sería maravilloso. Vaya... Dios mío, es verdad, ha sido maravilloso. Oh, sí... Sí, la verdad es que nos ha quedado un show bastante travesti y algo mamarracho, tengo que decir. Pero no somos travestis. No, somos mujeres altas. Y recias. Dios, ¿sabe? Vaya... Señorita, yo también. A mí me ha pasado lo mismo. ¿Y sabe? La voy a echar mucho de menos. ¿A qué te va? ¿Qué se va? Sí, nos mudamos mañana a cuenca con mi familia. No quería decirla nada porque sé que usted se pone muy nerviosa. Y luego... Vaya... Pero siempre la recordaré como paca. La boyera de abajo. Se ha quedado un albete. Bravo. Un poquito. Una mica llarg, però és que és espectacular. Una hora condensada, dos o cinc minuts. No le hemos mirado para que te vamos a engañar. Porque como le habíamos hecho el domingo. Això és per la gent, que si té una mica... Però és la imaginación de la ràdio. Com a ràdio no ho sé. Sí, que han d'escoltar, sí. Ara deucen molt. ¿Cuánto gente tenemos que conectar? Justin Vivers, cinc Justin Vivers. Estan allà. Potser un salud a los cinco. L'altre dia deia que l'informatiu de la ràdio l'havia d'escoltar a 8.000 persones. Tot és giro, eh. Seriós? Sí, va mal, internet va mal. En fi, que risa me l'evola, que té més. Oh! Noies, moltes gràcies per venir. Els volo quedar a l'espai del Dani. No, perquè... Oh! I per Dani, que tenim... Què li ha fet, ara? És que jo me'n torno a curar, no, carinyo. Bueno, us lo perdono perquè sois vosaltres. Oh! La glòria, si la setmana que vénen, oi? No, la setmana que vénen, oi? Ah, l'altra, l'altra. I ja verem. Bona nit, tots. Bona nit, tots. Bona nit, tots. Tampas que és l'hivern com si és l'estir. L'espectacle neix la nit sobre el riu. Vinc-vos a la greu i us divertiu, tots. Amb l'espai... Fleta cançó. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Fleta la greu. Són molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer, i no? És el temps, no pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim senyust en directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, s'ha quedat relaxat amb estils com el gilaut, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Cent Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits. Molt més que nits d'electrònica. Vits, ara divendres dissabtes i diumenges a 10 hores de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Desperdanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadent. Treballant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. ... 3, 4, 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Hem posat els muntipitons amb aquest Always Look en the bright side. Sempre hem de mirar al costat positiu de la vida. Ara tenim el nostre coach d'Escència, qui és l'Anna Llevariana. Bona tarda. El programa ens fa molta il·lusió que estiguis la setmana més amb nosaltres. Avui ens vol explicar una mica en general per què ets tan fan del coaching. Sí, sí. Jo volia explicar a rel d'una experiència d'algun client, però he pensat qui millor client que coneixi més que jo mateixa. O sigui que tu, mateixa, també en algun punt de la teva vida vas canviar el que estaves fent per dedicar-te a això del coaching. Correcte. Què és això del coaching, ja que hi som? Jo ho explico millor, perquè això del coaching genera molta confusió. Sobretot perquè el coach esportiu és la figura que fa molt de temps que existeix i la gent es confoni. Diuen que és entrenador o no. Podríem dir que és entrenador de vida. Ajuda les persones. És com un acompanyament i ajuda les persones a desenvolupar-se personal i professionalment. És una mena de suport, per entendre'ns? Exacte. Seria una espècie de psicòleg, però no tractem patologies, sinó el que fem és ajudar a millorar. Encuratjar. Encuratjar, també, exactament. Des de la banda, donant suport i aplaudint. Exacte, donant suport emocional per moments de canvi, descobriment, auto-descobriment de coses de la vida. Realment això és important, perquè a tots ens ha passat alguna vegada que, des de fora, ens han agradat molt que ens diguéssim que el que estem fent ho estem fent bé. Clar. O no va per aquí. Sí, és una miqueta d'un suport emocional, sobretot per... Perquè mateix descobreixi les seves hostalents, les seves habilitats... I tot això ho vas descobrir quan eres advocada? Sí. A mi m'agrada explicar la meva història, perquè és un exemple i molta gent s'identifica. Aleshores, jo sí. Jo vaig sortir de la facultat amb un bon expedient acadèmic, amb una firma, amb un contracte laboral... important, amb una empresa molt important d'espais d'advocats a Barcelona. I ja vaig notar que el com no encaixava. Però si ho tenies tot, no? Tenia segurament una bona educació. La nena perfecta, que segur que agradava els seus pares. I malgrat això, no hi havia alguna cosa que no funcionava. Exacte. Jo sentia que hi havia algo que no estava bé amb mi, que jo no era feliç, que ho tenia aparentment tot, i que no m'omplia, no em realitzava. I vaig dir, aquí hi ha algo que falla. I què és el que fallava? O com a mínim, què és el que vas fer per posar-hi remei? Jo, com que estava tan perduda, no sabia què havia de fer. Aviam, em vaig escoltar a mi mateixa. És un treball que en el coaching fem molt. És un treball d'introspecció. Aviam, fes-te preguntes que tu t'ajudin a dir cap a on he de tirar. Que és el que m'agrada, que m'interessa, quins són els meus valors, com sóc jo, i hi ha res d'aquí. Bon moment, para, para, para, para, perquè aquí t'he de tallar. Clar, són preguntes molt transcendentals, que semblen simples, i de fet ho són, de fer, però que a l'hora de respondre a un mateix, és sincerament complicat. Sí, i molts cops no ens les fem per por a la resposta. Perquè nosaltres estem en una zona de confort, en una vida que portem molts anys construint, i quan et planteixes aquestes preguntes, fa por perquè dius, potser no vull escoltar la resposta. Perquè això significarà de construir tot el que he fet aquests anys, i tirar enrere. És com si tu estiguessis construint una casa, de cop i volta, quan vas a la meitat dels pilars, dius, ostres, aquesta casa em sembla que no és la que m'agrada. Em sembla que l'avui diferent. Què faig? Què fa les persones? Diu, l'acabo de construir, i ja m'he conformat amb això. Però clar, després tens 20 anys per davant o 50 o els que visquis, per viure dins d'aquella casa, feliç? Estaràs feliç? Això és el que jo em vaig plantejar. Canviar els patrons, els esquemes que ens han portat fins aquí, la nostra vida des de petits fins ara, no és una tasca realment fàcil, i si es vol fer, és més aviat profunda, amb un mateix. Fer-ho sol, això, és difícil o gairebé impossible? Aviam, és més complicat. Perquè tu et trobaràs amb molts bloquejos, et trobaràs que la societat admirarà diferent, admirarà potser amb els ulls, dir què estàs fent, tens molts parlals al cap, la gent del teu entorn, sobretot la família, o gent que més t'estima et qüestionarà molt, hi haurà conflictes, que clar, tu sol, superar això és molt complicat. Sense ajuda d'alguna persona que tinguis al costat, que et doni aquest suport emocional, el que dèiem, serà molt difícil. Tu dius per reflexionar un temps sobre nosaltres mateixos, però és que no tenim temps. És que anem molt atabalats sempre a tot arreu, entre la feina, la parella, la família, és que anem així tots. Bueno, però això són prioritats. És a dir, tu és veritat que estem en una roda del hamster que diem que no parem, no parem, però tot t'has d'obligar i dir, aviam, fos jo freno, i si la meva prioritat és el meu benestar, la meva salut, la meva felicitat, potser no haig d'estar corrent en tantes hores, o organitzar-te una miqueta. Jo penso que és qüestió d'organitzar-se, i sempre pots trobar 15 minuts per fer aquesta part de meditació, de dir, aviam, què necessito. Llavors, tu et vas trobar, que volies posar remei a aquesta situació, que hi havia alguna cosa que no encaixava. I què és el que vas fer? Jo vaig deixar tot, vaig deixar la feina, la superfeina, la família, me'n vaig anar a Madrid, vaig desconectar i vaig dir, aviam, a mi, què m'estimula, què m'agrada, què m'omple. M'agrada l'ajuda a les persones, per tant, vaig dir, la psicologia seria una cosa que m'interessaria. O sigui, que tu vas deixar el contracte que estaves a punt de firmar... No, no, que ja l'havia assignat. Jo estava, ja treballava. Ja estaves treballant en aquest debu fet com advocada, i vas decidir marxar a Madrid, i et va ajudar alguna persona o vas fer tu sola? Jo he tingut coach. Jo he tingut coach i mantors, que jo segueixo la seva estrella, diguem. M'ha ajudat molt. Vaig anar cap a Madrid, i què va ser a Madrid? Jo a Madrid em vaig matricular a distància de psicologia, i, a l'hora, anava fent els estudis recèniques, que, bueno, he anat fent dansa, teatre... I això no ho va fer, ja, aquí. Però ho vaig fer, a més, a nivell professional. I, aleshores, això em va ajudar molt, perquè en el teatre també es fa una feina d'autoconeixement molt, molt, molt potent. I bé, i així és com anar-te desenvolupant aquestes habilitats que parlàvem l'altre dia, de l'expressió corporal, del llenguatge no verbal, de la veu, del cos... I clar, tot plegat, jo em vaig trobar en un moment, no?, que deia, ostres, ara tinc el dret. Tinc els coneixements en psicologia, tinc tota aquesta part tan creativa i tan bonica. Què puc fer amb això, no?, i això d'agafar com una coctelera i fer un bon mig, i, aquí, aplicar-ho d'alguna manera ajudant a les persones. I d'aquí, que va sorgir el tema del coaching. I, a partir d'aquí, va sortir al projecte Astorrevolució.com. Sí, sí. Sí, sí. Astorrevolució és la meva manera de dir... revolucionat, a través de, arriscat, trenca amb tot, ja fes el canvi que vols fer. I així és com hi ha nomenat, diguem, la meva empresa, el meu projecte de coaching, perquè tinc una web, aleshores, doncs, escric, post, en el blog, etcètera. I es diu Astorrevolució.com. I de quina manera ajudes els altres? Perquè, clar, tot això és un procés que vas giure a tu, i, a partir de la teva experiència, ara el que viure és... jo també he passat per aquí. Exacte. Ara em toca a mi ajudar-te a tu, a que facis aquest procés, i el que faig és ajudar a que les persones es trobin. Perquè quan estàs tan perdut que no saps el que vols, dius, no necessito algú que em faci aquelles preguntes, que s'atreveixi a fer amb aquelles preguntes, i que jo li hagi de contestar, em senti oblidat a contestar-li. Llavors, el que fem és intentar descobrir què és el que necessites, què és el que vols, quins són els teus valors, i, a partir d'aquí, vagis trobant el teu camí, i quan facis aquest canvi, jo estaré al teu costat, perquè quan tinguis aquests bajones, no, tiren davant. Tu pots. És que, ostres, ara la família se m'ha posat de cara. Ara, ostres, és que no puc, és que tinc por, que em trobaré, i si m'equivoco, jo estic al costat acompanyant-te a tot aquest camí. Tu dius que en aquest procés hi sempre hi ha molts els i baixos, i que, doncs, hi ha dificultats a l'hora de aconseguir aquest èxit, gairebé personal, no?, et diria. Però que tu dius que això també és propi de la gent valenta. Sí, per mi és gent valenta. Jo admiro molt les persones que s'atreveixen a fer això, perquè realment fa molta por, és algú desconegut, al final la gent diu, m'és valent, me l'ho he conocido, que he bono por conocer, i jo, mira, em quedo tal com estic, i després és allò que dius, què tal, estàs? Bueno, vull tirant-ho. Si algú resbandia, vull tirant-ho. Aquí hi ha un símptoma, una mica, potser, d'aquesta... Que no li falta aquella coseta. Al final el coach el que vol no és treure't cap dolència, perquè no és cap dolència. Senzillament és millorar, créixer, que tu estiguis millor. Saps la piràmide de Maslow? Perdona, la piràmide de Maslow, que són les necessitats humanes. Ah, no la conec. És un tòpico, no? La base són les necessitats més bàsiques que necessita el ser humà, que és alimentació, la casa, diguem, està segur, i llavors van pujar les necessitats. I la punta de la piràmide és l'autorrealització. Això és el que una persona, al final de tot, per sentir-se feliç, és el que busca. Quan tu ja tens totes les altres cobertes, busques l'autorrealització. L'autostima és un dels pilars més importants de l'ésser humà, i la majoria, encara que no ho sapiguem, jo et tinc moltes vegades la sensació que la tenim per terra. Sí, l'autostima. Pensa que amb un procés de cotxe hi treballem moltes coses, van sorgint moltes coses. I, en pares, això, una de les coses que surt, és l'autostima, la confiança en un mateix. En un procés així de canvi, que tothom et qüestiona, dius, és que no, és que no val, és que què estic fent... No, no, i al final és que ho estigui a dia aviam. Tu has de creure amb tu mateix. Per sobre de tot, primer de tot, és creure. Quan tu creus i tens confiança, són capaços de qualsevol cosa. I quin és el temps d'aquest procés? O, com a mínim, el que tu vas viure en aquest canvi radical de vida? Mira, jo, el canvi radical, el vaig començar el 2009. 2009, 2010, va ser el primer any de punt d'inflexió. I fins ara. O sigui, pot comportar molt de temps. Però amb un procés de cotxe, que comencem amb una persona, depèn de l'entrada, quins són els seus objectius, com estigui de perdut, o depèn de la de la persona, i per bon vulguer anar. Ets més feliç que abans. Sí. Sí, sí. Completament. I per això penso que és possible, perquè dic... Ostres, si jo vaig poder fer-ho, si he estat capaç de llui, de contracorrent, de, com va dir, amb qualsevol cosa, superar conflictes, ho pots fer qualsevol altre. I, normalment, diuen que els conflictes més forts són els que tenim a nosaltres mateixos, no? Que a nosaltres som el nostre propi enemic. Sí, tu mateix t'autosubotees, no? Perquè, clar, són aquestes por que dèiem abans, com tens por equivocar-te, però, final, equivocar-se, què més dona, o sigui, quan t'equivoques és, realment, quan tu fas un aprenentatge. Va bé. Hi ha una persona que un dia va venir al programa, aquí a l'espai d'Essència, i ens va deixar anar una frase càrmica, diria jo, gairebé, que era... I què? I què? Què vol, què vol, eh? I què? I què? I, o sigui, qualsevol cosa, o sigui, qualsevol cosa que et passa a la vida, o que tu et preocupa... I què? És que li donem massa importància a les coses. O sigui, li donem una relevància a les coses que no fa falta, és a dir, aviam, sí que és veritat que hi ha situacions a la vida que no ho podem fer més i que no depèn de nosaltres, o un amor, per exemple, d'un cert estimat. Però és com afrontar-ho les circumstàncies, és la clau de l'èxit. Jo, un dia, pot estar ploent i a mi no em pot agradar gens la pluja, però com afronto jo aquest dia i dic, mira, ho diu la pluja, però faré la part positiva, em podré posar les meves botetes d'aigua i el meu pare aigua tan cuqui, i ja està, i sortiré al carrer. No tenim més temps, Anna. Moltíssimes gràcies per haver passat pel programa. Recordeu que trobareu molta més informació de tot això a la pagina web aztorrevolucion.com i ara ja t'haureu de llegir, també, tots els posts, els blogs, el blog que té l'Anna i tota la info que necessiteu sobre el món del coaching, i segur que si necessiteu ajuda, ell els ajudarà de forma encantada. Anna, que vagi molt bé i moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.Que vagi bé, va tardant. El just a la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec.Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenjat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. És una història de mort molt meca i, indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Que vols ser-hi, no? És el temps, no es pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí, de 10 a 1. De dilluns i divendres de 4 a 5 de la tarda, s'han relaxat amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns i divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres i 7 silomenges a 10 a 11 de la nit. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Junts, turant de 8 punts. Entre i tant, que les cortines només ens cal. Un ratx de llum, tu i jo, i una ampolla de vi i tenir-te amb mi. O sí, ja sabem que em marxa un boi ull i com de sí. Jucadar-me amb tu, aprenen el vi i ve de velojons, allarguem aquest petit cel de nit, que no s'acabi mai que demà, que mai haurem marxat cel de nit, que no s'acabi mai que demà, que mai haurem marxat, que molt prou i fa brassa, que mai igual, que jo per tu, vol demà vindrà, faran-t'ho dotar-me una mica més diu i ui, i no és fàcil haver-se'n d'anar. Mira, amor, que no ploraré, però no ja saps què hi ha de marxar. Un amor serà jo com si veritat. Semla-hi, que no s'acabi mai que demà. Demà hi hauré marxat, semla-hi, que no s'acabi mai que demà. Demà hi hauré marxat. Demà hi hauré marxat. Semla-hi, que no s'acabi mai que demà. Demà hi hauré marxat, semla-hi, que no s'acabi mai que demà. Demà hi hauré marxat, demà hi hauré marxat. Demà hi hauré marxat, semla-hi, que no s'acabi mai que demà.