#992 - La Penya del Morro del 3/10/2016

Per exemple, evacuar una part de la població que estigui en risc. El sistema es pagarà amb els suports d'altres ajuntaments de l'ongel i la comarca veïna, la Cegarra, amb qui, a més, es coordina a nivell de protecció civil. Rosa Pereira, Catalunya Radiolleida. Esports, de Mia Aguila. El blau gran Arraquitig no anirà convocat amb cruàcia per molestis del tendó de Quiles. Luis Enrique perd 12 jugadors pels compromisos de seleccions. El Barça està fent el pitjor inici de Lliga de les últimes 11 temporades. A l'Espanyol, ni Diego Reyes ni Óscar Duarte marxen amb les seleccions. Només seran 4, Caicedo de Michellis, Hernán Pérez Idiop. Per altra banda, Rubén Duarte s'ha fet uns 15 al torment. La Lliga de primera no ha reprend fins divendres 14 amb un les palmes espanyol. Avui es posen a la vent de les entrades de la Supercopa de Catalunya de Futbol que Barça i Espanyol jugaran el dia 25 d'octubre al nou Estadi de Tarragona. Tenen els socis dels dos equips, com els del Nàstic, que poden adquirir les localitats en exclusiva, amb un 50% de descompte a les tequilles del nou Estadi des d'avui fins diumenge 9 d'octubre. El València ha presentat aquest migdia Cesare Prandelli com a nou entrenador fins al juny del 2018. L'Italià diu que espira dur el València a la Champions. El ciclista català David de la Cruz l'han convocat amb la selecció espanyola per al Mundial de Qatar. Queda fora de la llista Alejandro Valverde. Fins aquí, les notícies. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més esports, ara amb més esports. Dilluns i divendres de 2 a 4 de 8, avui de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Voleu conèixer quan ja ho van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si s'agrada la sardana i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns d'avui de nou del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou, adeu del vespre, teniu una cita amb Ramon Vineu, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50 o, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic es millor y más divertido. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'època. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. En directe, des de Can Ginestar, comença la penya del Morro número 1.921. Què tal? Bona tarda, família. Avui el programa parlarem de la congelació del Lívi amb l'Andrea Bueno. I amb el senyor Benito parlarem dels comitès, les missions i les comissions. I, a més, també, avui, de comprens del programa, tindrem a la Palmyra Badell, amb la qual repassarem la història de la botiga o què hi havia, o què era calvi legut a la secció d'història de Sant Just. I a la segona hora, la tertúlia esportiva ja habitual dels dilluns. Andrea Bueno, Marro Meró, bona tarda. Bona tarda. Avui l'agada del dia... Atenció, ja estava esperant, de forma impacient. És que cada any s'imprimeixen més billets del joc Monopoly, que a billets reals hi ha a tot el món. Sí, home. Això segur? Sí, segur, segur. Encara és ben, eh? Encara és ben. Encara és ben, perquè vam fer una edició en europea, edició en... Hi ha una... Edició de Sant Just, properament... Molt bé, va, va, va, va. Bona tarda. Bona tarda, Benito. Hola i més petit. No puc dir bona tarda, benvingut al programa o no? Bé, com comentàvem, fa un moment. La congelació de l'Ivi a les famílies de Sant Just és un motiu determinant en l'extensió del partit de Móca de Catalunya, el PDC, en l'aprovació dels impostos a Sant Just. La seva por que em veu laia Flotats ha recordat que el partit portava ja anys reclamant que l'Ivi es congelés o s'abaixés, no, Andrea? Sí, tots els grups de l'oposició es van abstenir a la votació dels impostos i preus públics per al 2017 a Sant Just, el Partit Demòcrata català ha excedit... Partit Demòcrata català. Estàs tot perquè ens hem de acostumar, encara. Bueno, fem la broma, fem la broma, la broma o no? PDC, PDC. A les europeu, amb malidad, el nom, eh? A les europeu. Ja és bo? Sí? A la registra, sí. Jo no me la jugaria. Bé, no, s'han dit avui. Jo no me la jugaria. Laia Flotats, portaveu del Partit Demòcrata català, ha explicat avui que el seu partit s'hi va abstenir en aquest punt, perquè es congela a l'Ivi per a les famílies, però s'apuja a lleument al tipus impositiu dels immòbles no-residencials, per tant, a oficines, locals comercials o si hostaleria industrials, del 0,6% actual al 0,71%. Només s'incrementarà a l'Ivi en aquelles oficines o empreses amb un valor cadastral mínim determinat. Una de les novetats de les ordenances de l'any que ve és que es podran fraccionar els pagaments de deutes tributaris. Per això l'equip de govern ha establert uns varems per pagar aquests deutes, de menys de 1.500 euros, d'entre 1.500 i 6.000, i de més de 6.000 euros. D'altra banda, l'equip de govern vol ampliar la bonificació de la plusvalua fins al 95%, tenint en compte el nivell d'ingressos del nucli familiar solicitant, i donant resposta a la petició de les associacions de veïns del poble, el govern proposa bonificar fins al 75%, per la nova versió de les concessions dels nínxols del cementiri municipal. També es preveuen ajuts fins al 90% per millores d'accessibilitat als habitatges. I pel que fa al debat de les ordenances, que s'ha avançat, recordem-ho, un mes al setembre, l'AIA Flutats ha tornat a criticar el fet que s'hagin d'aprovar en un ple diferent al dalt per supòs previst pel desgivament. Per cert que ahir va haver-hi un... bueno, la Lina, el dijous de nit, a l'Ajuntament, el ple, un rifir raf, que es diu en català que... L'alcalde no va volent re. Però a l'entrada el joc. Perquè nem pot explicar això. Podem tenir més talls, o són de buscar? On estàs, sò andra? Aills, a la carpeta de talls. Passava que m'ho passaries i no... No m'has demanat, jo t'ho esperava... Això de la congelació de la lli, mentre el Jordi busca els talls? Jo no ho tinc perquè necessito saber on estàs. Però com es dieu amb aquests talls? Informatius talls, T30-09. Informatius taller i sèl·lian delictònic. T'ho dic, que té poc radius, jo n'heig de dir. 17? Gràcies, avui. Ah, sí. De temporada que estem té 30, 0,9, 3, 7 i no recordo... Moció, ordre... Crec que hi ha un cardió laia flutats. Nínxol, laia flutats. A veure, escoltem-la. Ciutadans, no? Convergents. Espera, contextualitzem. Ah, no, silenci. Contextualitzem. Simplement, perquè... Contextualitzem. Doncs bé, ara, a partir demòcrata català... Perdó. A partir demòcrata català abans era Convergència i Unió, després va passar ser Convergència Democràtica de Catalunya i ara a partir demòcrata català. Però encara costa una mica acostumar-se a que ara s'ha de dir a partir demòcrata català i a l'alcalde encara no havia acabat d'assumir aquest nom i va voler donar la paraula a laia flutats i va passar... Està costant, Andrea, t'està costant. No, és contextualitzant. Perdona, això és una bona contextualització. Va, tira'l, tira'l, tira'l, Jordi. Per què ha dit Convergència? Per què parla tan baixet? No, perquè ell havia dit que estava donant la paraula a les companys de Convergència i va rectificar i va dir, partit demòcrata català... Ciutadans, no? Convergència del partit demòcrata català. Ho estic intentant. Està costant molt bé, també. Bueno, fes l'esforç perquè aviat et tocarà fer-ho tu amb el teu partit. Oh! Oh! Ho sento. Ho sento, ho sento. Que és del PSC, no? Vull dir que ranta el que està passant al PSOE. És que he arribat. Perdó, eh? Perquè això ha arribat. A veure, t'he arribat. Convergència del partit. Demòcrata català, té Convergència. Jo tinc el dubte. Està costant molt bé, també. Bueno, fes l'esforç perquè aviat et tocarà fer-ho tu amb el teu partit. Jo tinc el dubte, perquè... Va demanar perdó i avui també ha demanat disculpament. La meva pregunta és, això ho hauria de mirar algú, és que si et presentes a les eleccions amb un nom, el regidor que t'ho treus o diputat que t'ho treus, representa el partit que vas... amb el qual et vas presentar. És a dir, els diputats de Junts-Palsí segueixen sent Junts-Palsí, no PDeC i ERC. No, no. Estàs equivocat. Oh, no, és clar, és el que és tingut. La reposta és que el Parlament, a les eleccions del Parlament de Catalunya, van fer aquesta coalició, van fer aquesta unió, però són dos partits independents, que són Esquerra Republicana i el partit demòcrata europeu. Però en un regidor, bueno, quan un partit es presenta amb un nom, no s'ha de mantenir el nom, durant l'assistatura, o es pot canviar... Junts-Palsí només és pel Parlament, no hi ha cap altre... No, no, no, però en el cas de Convergència i PDeC, poden canviar, així, a migdia de l'assistatura del nom. Aquí en Sant Just es van presentar com a Convergència i Unió, quan vam fer tot això al Congrés, on es va decidir que passaria la Convergència, es van separar, aquí en Sant Just no hi havia ningú de Unió. Per tant, va ser bastant fàcil fer el pas a Convergència Democràtica de Catalunya, i ara, doncs, estan... no sé si he surcinat al teu costat. No, però continua el programa. Bé, parlem ara de seguretat. Sí, amics, la Teneu reformarà les seves instal·lacions. Què dius ara? Home, molt bé, no? Bravo! Al bastat de música, atenció a alegria. Clar, perquè ara estan a l'espera que la Generalitat de Catalunya els concedeixi una subvenció per tirar-les endavant. Aquesta és la prositat de l'entitat ara, després que el Cau decidís no instal·lar-se en l'edifici. Tot reposant música de Teneu. A veure, Andrea, bueno, què està passant a Teneu? Perquè hi ha reformes. Sí, es faran unes reformes, estan pendents d'aquesta subvenció de la Generalitat, però, vaja, us en recordeu que el Cau anava a instal·lar-se a la Teneu? Sí, us recordo com si fos l'any passat. Doncs mira, exactament. Doncs ara han decidit que no ens instal·laran a la Teneu, perquè ha quedat una espai lliure a la plaça Maragall, doncs aniran cap allà, per tant, no cal fer aquestes obres de adequació de l'espai per al Cau. L'espai lliure què és el restaurant que hi havia? El local de la Seas, al costat de local de la Seas. Però era un restaurant allò abans? O no és el restaurant que hi havia per Maragall? No. Ah, estic parlant de la Teneu. Estic parlant de Cau. Ja ho dic ara, eh? Hòstia. Sincerament, no sé ben bé on és exactament aquella espai. M'imagino que sí, perquè allò està tancat ara. Suposo que van allà. Tornem, tornem a la Teneu. Doncs la Teneu havia de decidir totes les seves instal·lacions per encabir-hi la grupament Escolta. M'ha remestès molt tonto avui, eh? Digues-li. És que està cansat. Tots estem molt cansats avui, eh? No us excusa. Doncs ara el Cau, ara que se'n va a la plaça Maragall, ja no ha de fer aquests treballes amb aquesta finalitat. Tot i això l'entitat farà unes altres obres que milloraran la seguretat de la Teneu. Per això han fet tots els tràmits, perquè la Generalitat els concedeixi una ajuda per fer les obres. Segons ha explicat Albert Marcia, president de la Teneu, el projecte executiu ja està fet i compleixen tots els requisits perquè la Generalitat els atorgui la subvenció. Però serà una partida petita, perquè el govern català ha d'arribar a molts a Teneus. Des de l'entitat esperen obtenir-ne una resposta a finals d'octubre, i amb aquestes obres de millora la Teneu vol estar ben preparat per l'any que ve, perquè és l'any del seu Sant Anari. Bé, canviem de qüestió i parlem ara de la temporada de casa al parc de Cullxarola, que ja comença. Aquesta sintonia que fas... Sí, jo interrereixo. De no entendre res, és la mítica sèrie El hombre i la tierra. Andrea Bueno és una gran imitadora de Fèlix Latíques de la Fut de... Andrea, sisplau. Em vaig imitar... Estan sortiria un Josep Maria García i no... Està bé, però n'interessa. Jo també sóc bastant jove, no recordo ben bé aquesta sèrie, sé que existia, la dinava, però no era una filla de la feina. El senyor Benito sí que sap que era... segurament. El senyor Benito, espera, que ara entra el senyor Benito, espera, que ara entra... Ara entra el senyor Benito. Fèlix Latíques de Fèlix Latíques de la Fut. Però ràpid, ràpid, per favor, eh? Digue-li que ràpid, perquè hem d'anir... Bona tarda. No, potser que no funcioni, eh? Si estem a l'octubre ja no van els auriculars, eh? Hola, bona tarda. El d'un ja arribarem malament. Qui no utilitza el nombre de diosa empana? Què li fa, a veure... Què passa? Vostè sap què és això? Li sona? Nombre de la Tierra. Sí, senyor, molt bé, senyor Benito. 11 carros para el caballero. A veure, és que no saben ni... Tot va acabar amb aquella cançó de... Amigo Fèlix... Hola, amigo. Que estás en los cielos... Era parell, l'Alonso. ¿Vostè sabria imitar Fèlix Latíques de la Fuente? No. Amigo, el domo, este pario... Ahí va, molt bé. Perdona, a mi em son sona, eh? Vemos el León Careto... ¿Cómo es esto? Mi espada. Sí, sí. És que era la mateixa persona. Atenció, perquè... No esperas si la damos a las selvas de la Bazonas. Ja està, ja està. Ara que m'havia posat ja... Calla, que d'aquests moments ens ha de parlar del Comitè Federal del Pesso, que és una altra també temporada de casa, eh? Però... És un altre tipus de faun, eh? És el nombre de la Tierra, també. Bé, atenció, perquè fins al febrer es faran diferents tornades per de casa major, el Conxarola, eh? No, el Pesso, eh? És a dir... de porcs s'englàs. Recondueix-me això, eh? I de casa menor... Conills, tudons i torts. Andrea, bueno, tot a tu i jo. Doncs... Ara em deixo la feina bruta, a mi. Disapta la temporada de casa va començar amb una jornada de casa major. S'han establert 5 dissaptes per la casa major, de 8 del matí a 3 de la tarda, i per la casa menor, 18 dies, 18 dissaptes de 8 a 5. 3 aquests dies també es permet la casa de vacada, sempre amb unes captures màximes i d'acord a la normativa específica. Durant els dies de casa major, camins de les zones on es fan les batudes de la Vall de Sant Just, s'essenyalitzen i es tanquen, i la zona... s'essenyalitzen i es tanquen, i la zona queda controlada pel cos de gent rural, amb la col·laboració dels guardes del parc i de la policia local de Sant Just. Cal destacar també que les antigues zones de privades de casa que gestionaven les societats de casa 2 ara estan controlades per la Generalitat. I quan acabi la temporada de casa ja hi haurà guard. Molt bé. Anem a cap als esports, perquè ràpidament el futbol concert just ha sumat la seva primera victòria a enganyar per 3-1 el Corbera. Sí, no, Marc? Sí, primera victòria, com deies, per 3-1, en un partit disputat al camp municipal de futbols en Just, els locals van dominar allà de tot el partit, de fet, el minut 17 de la primera, i van fer reira, posava l'UA0, per als locals, el 36, Eric Atencia, ampliava distàncies amb el 2-0, i un minut més tard de la repressa del Sant Just s'entenciava el partit amb el 3-0 de Marrelles. Aquesta és la primera victòria del Sant Just en la Quarta Catalana, i se situa a Deser amb 3 punts de 9 possibles. D'altra banda, a l'Atlètic va caure per 3-2 a casa del Moja en un partit... A casa dalt? Moja. I d'on hi hagués aquest equip? Ara m'enganxes. Sí. No ho saps on és? Podríem fer la broma de... Però la farem. De Toma Pani. En un partit en el Sant Just, es van avançar dues vegades al marcador, en el 0-1 i en el 1-2. La derrota va arribar en el minut 78, quan els locals van transformar un penal que deixava el 3-2 en el marcador. L'Atlètic se situa a 5, amb 9 punts, a 6 del líder, el Can Vidalet. I si ens dona temps a una notícia més, que més destaca també la victòria del Senyor Femení del Bàsquet, que va superar l'escola Pia de Sabadell per 46-34. Andrea Tribal II va ser la jugadora clau amb dos triples consecutius, quan les visitants es van posar a només dos punts. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a ràdio desbert.com i a partir de les set, és la campanya de la Mare de Sant Just. Enhorabona. Fem una pausa de res. D'aquí uns moments amb el senyor Mornito. La podem fer de mi. Com? Podem fer la pausa de mi. Calli, calli! A mi, calia, calia, calia. Va, va, va, va. Ràdio d'Esper, si tu n'hi t'ses, ràdio d'Esper, la ràdio s'enjus. Des del nivell inicial, fins al nivell de... A classe, o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Primer van ser les zones. 98.1, F-A-M. Després, internet. Ràdio d'Esvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. I ara... Les coses... No, no, no. No hi he equivocat. Perdó, si no veniu. Podem tornar a començar, però... Venint de vostè. És que ara no tinc teràpia temporada. Com que comencem l'Espanya... Vol dir-ho com vol, també em posar-la. What's about? Més tard. Se'n diu, va, tarda. Bona tarda. Aquest títol de reacció és amb vossoxor. I dona, potser, equíbox, no? Dona equíbox, però és una mica per tocar la pèrroga. El Quim Monzó, que no m'ho conec personalment. Què li fa a puta pel senyor Monzó? No, però ell li rebenta molt que els posi títols amb anglès a les coses que es poden dir. A mi m'agradava més l'impensat. L'acció que es deia les coses importants de la vida. Mantenim-la. Que seria les coses importants de la vida amb un subgenre que és el WhatsApp. En algun moment de la nostra vida, perquè també havíem fet moltes seccions, eh? A llarg de la nostra col·laboració. Continuem, no, ara? Sí, sí, que parla com si ja no fessin programa. A llarg que havíem fet aquelles, vostè se'n recorda aquella que vostè posava dos o un final? Li tenia que anar cap al final. No me'n recordo. La temporada passada. El que passa és que allò va ser com el gran hit. A partir d'aquí, vostè ja anava a anar cap a ball, i actualment fa una mica el que pot. No, no, no, no, no. Avui té programa altra vegada, del microdicarge. Sí senyor, avui comencem la temporada nova del RAVBOOVIN. Un gran programa de ràdio que us recomano, avui de 8 a 9 del vespre. De 9 a 10, però a 8 a 9 us poso la radio, a 9 a 10 l'escultem. Que era el RAVBOOVIN, sisplau. A tots menys, avui no estem per part d'això, senyor Benito. Si no, dels comitès, les missions i les comissions. Això, Matí. Això sembla una mica com el mallor del mallor d'OMO, i altres coses de... Bé, escolti, senyor Benito. Comprender, exacte. Perquè... ¿Qué volíem tot això? Queridas rayos, radiollentes. ¿Qué hacemos ahora? ¿La Mola Francís? Vos temboles a la Mola Francís y a un pordo en ellos. Querida amiga. No, no, no. Por lo que muestre en su carta. Veo que está pasando por un momento de realmente apuro. Yo le diría a su novio. Bueno, etcétera. Vale. Què volíem dir? Gràcies. Ara aquesta setmana ha hagut un fenomen que no el descriuré, perquè segurament que l'han d'escriure molt de vegades. Vostè ja té col·laboradors. Amb molt més coneixement que jo per explicar... No et pensis, aquest és el problema del programa. Sí? Sí. Clar, clar. El que ha passat amb el PSOE. Però ja sap que jo vaig una miqueta, sempre una miqueta més enllà, o busco una mica l'ascència... Què ha passat aquí? La trifulca, aquesta. Però hi ha hagut una trifulca que dè un idò. Però bueno, no està bé, animat, el cotarro i tot això. Però d'on ha vingut això? Això ha vingut d'un element... Dels 17 membres que van d'inmitir de l'executiva del PSOE. Això és que era com un comitè. Ah, un comitè. Fadenal. Ah, un comitè fadenal. Fadenal, eh? Deixis de conyes. Quan amb un comitè hi ha qualifices i li pots un altre dimensiu. Això ja és l'hòstia. Fadenal, eh? Que no és fadenal. Malauradament no és fadenal. Molts voldrien que fos fadenal, però és fadenal. Toca de peus al terra i es fadera. Però sí, fadenal. Sí, fadenal. Sí, fadenal. El comitè és fadenal. Els hi podeu enviar. Què consisteix un comitè? Un comitè? No és res més que quan hi ha una massa molt poblada, de gent, de persones, que estan per un interès, per les quantes representatives d'aquestes persones, bé per l'enjar, bé per mèrits propis, bé per el medituratge, bé per una votació, bé democràticament, etcètera, s'entrien unes quantes que aquestes persones fan la tutela, la tutela, i vigilen que allò que és interessant per la massa, que és interessant per la resta de les persones, pel grup, en sí, es porti a terme i que no hi hagi ningú que en surti de mare. És a dir, que es pisi fora de té o que es posi de peus a la galleda o cors d'aquestes, que és una amigueta del que ha passat. Però un comitè, no? Això és un comitè totalar. El comitè d'empresa, per exemple. Després tindríem un comitè d'empresa, que és el mateix. Un comitè d'empresa que bé sigui. El comitè d'empresa, bé, ser unes persones que s'escolleixen, estrien, i aquestes persones tutelen o vigiben que han signat, que abans es deien, el conveni laboral. Ara ja no se'n diu res d'això. Jo la recordo una mica. El conveni del metal. Del metal. Clar, totes les empreses, de metalurgia, del metal. Estan en el conveni del metal. Després també hi ha el comitè de benvinguda. El comitè de benvinguda, aquest ja és més agraït. Aquest ja és més agradable. Vull dir, quan hi ha una recepció gran, sempre estem parlant del comitè, perquè hi ha molta gent. Quan la massa és una mica incontrolable, una cosa d'aquestes, perquè si som quadra gats, ja m'explicarà quin comitè farem. Ja som els pròpics comitès. I un és un mateix, ja deixa de ser una cosa que no és el sí mateix. No sé. Verso no ho seguiria. No sabries seguir-lo, vostè. No, aquell de cap ho seguiria segurament. Però, bé, aquí estem. I un comitè, jo deia, un comitè de benvinguda, aquí és un comitè de benvinguda. Quan es fa una vent, una vent d'aquests, que dius, mira, doncs rebarem a tothom que vingui, unes persones, també escollides, determinades. La manera de seleccionar aquestes persones, ja seria un altre capítol que ara no entrarem. Escolta, i el comitè olímpic, esperant, per exemple, el COE, que és el comitè olímpic internacional, és un altre tipus de comitè. Això pot ser un grup de persones que seleccionen o vellen perquè aquells equips, les federacions, portin, es presentin a les jocs olímpics. Recordi, això va ser una lliçó que ens va adonar, pels quals me regalen, al seu moment, que una cosa són els jocs olímpics i l'altra, les olimpiades. Ara l'hi explicaré. El joc olímpic és el fenomen en què tothom participa i es fan tots els events aquests dels jocs olímpics. Els 100 metros lliurem a la final de futbol. El Brasil, el Brasil, el Brasil. L'adoma de cavall. Això és el joc olímpic. Això és el joc olímpic. I les olimpiades és el període entre jocs olímpics. Ah. 4 anys és una olimpiada. Ah, no sabia això. I no dirà mai més olimpiades per jocs olímpics. Clar, mira, és bastant bé. Sempre s'aprenen coses. Ara estem amb una olimpiada. Ara estem amb un olimpiad. Ha passat el de Brasil. I vindrà l'ada... Tòquio, no? Tòquio? Sí. Però Tòquio ja l'ha fet quan jo era jove. No, no, ara ve... Tòquio l'ha fet l'any 64. Potser. És la primera que se s'apeteix. Roma en l'any 60. Tòquio el 64. Mèxic el 68. 72. Bé, escolti. 76, un real. Estàvem mirant perquè vostè ha dit que pararia dels comitès. I després de les missions. Un comitè... Vella per una missió. Hi ha tot un grup de gent que prèviament ja s'han reunit i tal. I han determinat... Nosaltres, com a col·lectiu... Ara parlem d'un col·lectiu. Com a col·lectiu tenim la missió de... Per exemple, sense fer masses... Tenim la missió de governar el país. Ah, veu? Bé. Heu quedat un comitè? Perquè aquest comitè... Vell-li perquè aquest col·lectiu arribi a governar el país. Bé. Què li ha passat? No han pogut. Com s'acaben els comitès? Els comitès, de Vell en Tuvi, hi ha l'època prehistòrica, quan l'home va començar a ser home, i es va fer comitès. I es feia un comitè entre la gent del poble, hi havia el gurú, i hi havia el... El comitè, com es diu ara, el retxicero, el patiller, el bruxot, hi havia el cap de la tribu, etc. I feien un comitè... Aquest era bastant medit. Tu i tu aneu a veure on estan els mamuts. I això va ser una de les primeres formes de comitè que hi ha. Escolta, les persones que estan als comitès són persones especials? No. Tenen cap, dos braços, dos cames... No, no són especials... Han de tenir una certa dot i una certa habilitat per allò que ha estat. Però no, d'aquí un comitè... No és important dir que està alguna vegada en un comitè a la vida, per exemple. Hi ha molta gent que... Hi ha molta gent que no està en cap comitè mai i no passa res. Hi ha vegades que sí que estàvem un comitè, doncs dius, home, té el seu riquillós. Perquè ja és la tercera part de la nostra intervenció que arribem a la comissió. Ah, clar. Comissió... Etimològicament podíem dir que no és una missió amb comandita. Amb comandita vol dir juntament, una comissió últimament... De festes, bàsicament. Una comissió de festes és una altra cosa. No es diu comitè de festes. Ara, una cosa és una comissió de festes i l'altra és la festa de les comissions. Que, precisament, ara, actualment, estan començant una de les grans festes mannes. Això sí que són uns jocs olímpics de la comissió que estan sentant en la banqueta dels acusats a un tal senyor àlias Vito, de la Gürtel, eh? I, per cert, també, nota aclaratòria i informativa, avui han posat data per l'inici del judici del cas Millet. Ah, sí? Del cas Palau. I com començaran? El març. Han deixat una mica de temps. Una mica perquè es puguin preparar una miqueta, no? El mínim... El mínim mort. La tundria fa, com què? 5 o 6 anys, de que es va iniciar, no? A l'escala dels judicis. Sí, un 6 o 7 anys, sí. Millos o més tant. Com s'acaben els comitès? Ah, els comitès... No han acabat gairebé mai d'una manera pacífica. Ah, no? És intrínsec del comitè. És intrínsec del comitè que hi hagi una tensió, una tensió... Però bueno, que hi hagi un conflicte d'interessos, que hi hagi un conflicte d'interessos... Divergències? Divergències, conflicte d'interessos... I llavors, en la tuya... Discussions... División de opinión... És correcte. Que recordar això, si vol, un dia farem un especial de com han acabat diferents comitès al llarg de la història. Porto la memòria, un comitè que va acabar... Un nou gairebé, que va ser del Juli César. Ah, va acabar de forma molt abrupta, no? Abrupta. I, si senyor, perquè va ser brutus, el que quan dava aquella manera d'acabar... Vostè, porta les coses, eh? Sí, preparades, preparades... Sí, senyor Domena, que és que jo... Hi ha un clàssic. Com va acabar? Qui la paraula va dir? Què va dir Juli César? Tu també comitè filmeu, no? Digui-ho amb llatí. Amb llatí? Ah, no el sé, amb llatí. Tu, cuoque, filini... Oh... Aquesta és la gran frase, no? De Juli César, que va passar la història. Tu, cuoque, que és el que va dir Pedro Sánchez, eh? Em veuràs entrar per la porta, el Felipe Quantal, i va dir tu, cuoque... Correcte. Felipe, mi... Fins aquí? On des, aquí, eh? Ara que m'està englescat. És que vostè sempre és el mateix, un mal rotllo. Escolti, no, no. Tenim el Ripoll, ara, amb la Palmyra, que ens explicaran una botiga... A la seva vida, cotidiana, fa el mateix. Però què vol dir? Ara entenc per què està sol. Si la sintonia acaba, ja. Ara entenc per què està solter. Per què? La sintonia de... De... de final. Visto ha sido todas, queridas amigas. Hasta la próxima semana. Se despide de vosotros. Sí. Señor Benito. Au, que vagi bé, bona tarda. Som-hi per la publicitat re, i d'aquí un moment amb el Manel Ripoll, i la Palmyra va dir que ens explicaran la història de la botiga de Calvi de l'Agost. Fins ara. Totes, ràdio d'esper, sintonitzes, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. L'hi ha d'anar dit tot un. Ràdio d'esper, durant de 8.1. I l'altre, ràdio d'esper, l'hi ha d'anar dit tot un. Cada lluny de nou, a Deu del vespre, teniu una cita amb Ramobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'esper. Lo antic es millor, y me es divertir. Ramobineu, si us plau. Ramobineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'e. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Very weird. hst fins a la setmana que berà 엄청. Vi mi sense l Paul Mosva. Artwork 20 minuts anem al punt de la sèrie de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morru i ara estem al succès. I avui, de fet, començarem un nou apartat dins la secció de l'Història de Sant Just, titulat Les botigues pel record. És un nom molt bonic, per exemple, Manel, i que, en la setmana rara, setmana, anirem descobrint aquelles botigues que, durant bona part del segle XX, van omplir els carrers del nostre municipi i de les quals, exceptuant dos casos, ja no existeixen. En tot això, ve d'una passejada d'altres estudis. Sí, que vam fer per la festa major el dia 2 d'agost. I el que vam fer va ser fer que ens en contactem al centre d'estudis per poder tenir el contacte de totes aquelles persones que havien... han format part d'aquella passejada literària que havien explicat a cada una d'aquestes botigues, perquè vinguessin aquí al programa de la nostra secció i d'unguessin a conèixer tota l'audiència d'aquestes botigues pel record, que, setmana rara, anirem tractant. De fet, avui ja tenim la primera convidada, no? Manel, aquí ja has portat. Avui hem portat a la Palmyra Badell. Palmyra, bona tarda.Bona tarda. Vinc del programa, em fa molta il·lusió que hagis vingut avui. A mi també. I avui, quina botiga serà la que recuperarem... Mira, és curiós, però jo sóc la primera, en canvi, el dia de la passejada, vaig ser l'últim. Sí, ah, mira... A veure, ja deien, els últims eren els primers. Ah, això mateix. Aquesta botiga, meva, meva no. Que jo anava... La tinc al record com tantes d'altres, eh? El que passa és que, a l'hora de muntar la passejada, ens repartim. I no, precisament, era la més bonica, perquè hi ha botigues com a calfo salva, com a cal valentí, que en botigues d'un disseny preciós. Aquesta, no. I, a més, ja no és la botiga, només conserva la façana. Estem parlant de, com diem, calvi labut, que estava situada al carrer Bonavista, en número 106, on avui en dia hi ha l'estudi de dansa d'utobori. I per situar-nos una mica. És aquesta, és aquesta. Per tant, si tu passes per allà, veuràs la façana encara, que es conserva, però de dintre... era una nau. No hi havia parets ni res. La casa del costat hi vivien la Tresina i l'Antonet, que eren mare i fill, que eren els que portaven la botiga. Què s'hi venia, allà? De tot. A veure, era el que se'n deia comestibles. Comestibles. I això per comestibles vol dir tot tipus de menjar? Sí, però abans podies anar a buscar vi amb una garrafa o una ampolla, i quan entraves a la casa entraves per una porta gran. I a l'esquerra hi havia el taulell. I arreder el taulell, la Tresina, que no s'equil·lava gaire perquè era una dona gran, grossa, i amb les cames així, molt fexugues. Tu em fa record de la Tresina, no? El que es movia era l'Antonet. A l'esquerra hi havia el taulell, i, davant, quan s'acabava el taulell, hi havia tot un seguit de caixes on podies trobar les verdures i la fruita. No n'hi havia tantes, com ara, eh? Perquè de fruites no hi havia ni pinyes, ni... ni... avocats, ni res tropical. Quin èpoc estem parlant? De quan... dels anys 50, 60. Perquè aquesta botiga, la calvilagut, aquí a Sant Just, quan va desaparèixer? Oi, potser va desaparèixer cap als entre els 60 i 70. I exactament, perquè altres persones que aniran venint expliquen la botiga on havien treballat els seus avis o la mentida dels seus pares. A calvilagut, per què t'escollien aquesta teva? Perquè tu hi tenies algun parentesca? No, no, no. A tu et diuen el dia de la passejada. Faràs aquesta botiga o tu l'escollis? Jo. Perquè, a veure, a Can Carbonell, el va fer el Joaquim. Com ets lògic? A Calfo Salva el va fer el Just. El Pep va fer el Valentí. El Gaspar Oriols va fer el Tovella. I jo vaig escollir aquesta. I el Perafón va fer el Colet, que no hi ha parentiu. Però, bueno, jo vaig escollir aquestes, perquè, a veure, jo, quan era petita, la mama era la que feia la compra. Me vol dir que jo n'és amb ella. Però sempre hi ha aquell moment que, oi, haig de fer el sofregit i no tinc ceba, nena. Vés a Calvilagut a buscar cebes. Jo, cap a Calvilagut. I un recordo que em deia, no triguis! Estava molt lluny d'on vivies tu? No, perquè jo vaig néixer aquí a la plaça dels estudis. Només havia de fer que passés a la plaça de l'Església, pujar les escales i era de seguida. I després anàvem a buscar vi, perquè després del taulet i les caixes que eren així, tu sí que ho veus, qui m'escoltin, no ho veus... Sí, sí, que tenim una webcama allà que va filmar anys registrant tots, i si et veuen perfectament. Encara m'agrada més això. Si ho hagués dit, m'ho hauria pogut posar més mudat. T'està molt guapa, per mirar. I després, arreder això, hi havia les botes de vi. I ara el fondó, que allà la gent ja no hi anava. Només hi anava l'entonet, omplia la garrafa. I vinagre, tot era a granel, tot es venia, com les mongetes, els cigrons, el sucre, l'arròs... Ells ho tenien en sacs, i et posaven en una paperina de mig d'aquí el que sigui. I de tot això que es comprava, crec que feien servir un element per veure quanta quantitat... Et venia a granel, que tu t'agradava molt aquell element, que sempre de tant a tant et demanava un favor. Això em va fer molta gràcia, ja que vam fer la passejada, perquè les se'm les anècdotes que cada un té de la botiga. Ells tenien unes balances, allò, no sé si balances o bàsculs. Tenien les balances per passar, ograr, les fruita i tot. Però després aquelles bàscules grans, que a mi em feien posar de peu, i encara me'n recordo el dia que va marcar 20 quilos, que jo pesava 20 quilos, perquè jo havia sigut molt primeta, era misto de petita, i pesava 20 quilos, i me'n recordo, mira, devia ser petita, no? I pesava en altra gent, però ho feien tall de favor, perquè abans anava a la farmàcia pesant-se. Però allò que... En Tonet, pesa amb la nena. Hi ha una nena allà sobre, m'agradava, perquè allò ens feien córrer aquella peça, i valoraven, com si fos un sac de patates, jo, eh? Em feien... em feien el pes, aquest. I una altra de les coses curioses, també, ha esperat d'aquestes paperines. Molt costat, avui en diem anar amb bosses de plàstic a tot arreu, però allà no, ja existia... I havia les paperines amb punxa, i havia les paperines que podien... que s'aguantaven dretes. I eren d'aquell de paper d'estrassa. I llavors allò es feia servir... El retardés feia servir pel vàter, que abans no hi havia ratllós, eh? Van començar a venir els... de l'elefante, que eren ja, però... la gent feia servir els del diari o els de qualsevol paper. Llavors, estàvem parlant, això has comentat que era anys 50, anys 60, aquests quan tu eres una nena petita. És el record que tens, és el record de la botiga d'una nena. És el record entrenyable que tinc. Després, de més gran, també hi vaig anar, perquè jo, quan em vaig casar, hi vaig anar a viure el carrer major, jo he seguit comprant i anava calvi logut a comprar. Potser no sé si quan em vaig casar encara hi era. Poder sí, no ho sé, però jo em vaig casar al saltant. Jo recordo que m'he anat a comprar sempre allà, la botiga nostra, allà hi ha calcolet. I venien més o menys el mateix als altres llocs? Sí, sí, sí. A mi m'ha semblat que a totes les botigues venien més o menys el mateix. Es venia el mateix, es venia el mateix. I el calcolet també venien i hi havia botes de vi. Arreda era les caixes de fruita, també hi havia les botes de vi. I una cosa molt curiosa, que a nosaltres avui en diem sembla estrany, és que aquí, tots els dies, si treballava dissabte, diumenge... No és que tinguessin un dia que... Va arribar una llei que el diumenge t'encrien les botigues. I la gent va dir, i com ho farem ara? Com ho farem? És clar, on s'hi ha vist? Van tancar les botigues i la gent es va espavilar. Per les botigues, en enobertes, sempre. Avui estic parlant amb la Palmyra sobre calvilagut, aquesta botiga que fa ja, a força anys, que hi havia el carrer Bonavista número 106. I, de fet, no sé si recordes alguna anècdota especial, o algun dia que tu recordes, especialment, de quan hi anaves. Jo recordo aquests dies que em pesaven. Aquests dies em fa molta gràcia pensar que em pesaven, allà, com un sac de patates. Ai, perdona. Deies que hi tenies moltes converses a vegades, que parlaves amb ells? Sí, sí, sí, perquè era... En tablaves conversa amb ells i ells te la... Era molt macos, era molt macos. L'Antonet era un noi solter, i, a més a més, era molt amic d'un veï meu, i la Tresina sempre em deia... Ai, que m'hauria agradat tenir una nena. I el que tenen nenes els hauria agradat tenir una nena. Un clàssic, eh? Això és un clàssic. I em donava caramels. Em donàvem uns caramels, i jo sempre he sigut molt llaminera, i m'encantava, saps? I bé, bé. I a vegades, saps que em donava, em tallava un trosset de pernil. Ah, home, això és fantàstic. Però, de fet, aquesta proximitat, que deia mare dels comerços, que no és així tu creus que avui em dia... El super ja sé que no, que és evident que no. I saps què és el que recordo? Molt maco. Que no sé si ara es fa, però suposo que alguna botiga encara es pot fer. Ves que et donin un paquet d'arròs. Digues que la mama ja ho pagarà. Ho apuntaven, una llibreta que tenien. I ho apuntaven. Fixa't. Fixa't. Clar, clar. O perquè no en tenia. Ara que sóc gran, penso que potser no en tenia. I les botigues... Fiaven. Fiaven. Fiaven el ciutadà, la població i els veïns. Sí, sí, el client, el client. De fet, el que arribo a la vista, aquesta és una de les botigues que hi havia, ja anirem repassant, que ja s'enjust fa molts anys i que ja han desaparegut. No les vam fer totes. Perquè n'hi ha moltíssimes en tota la història. Els últims 100 anys, imagina't. I després hem de sortir del carrer Bonavista. Jo et preguntava, el carrer Bonavista, també era com ara sempre ha sigut un eix commercial. Sí, sí. Abans quines altres botigues recordes que hi haguessin allà? Home, jo recordo que el que em diuen ara, l'antiga grange Carbonell, era... Anàvem a comprar la llet i llogurs, res més. Làctics. Làctics. És que no hi havia només callet i llogurs. No hi havia res més. No hi havia el mostrador ni... No, hi havia una taula de marbre i la Úrsula, que venia... La Úrsula era la tia del Joaquim i la Rosa. I al costat d'aquesta lleteria, on hi ha ara la Caixa, hi havia les vaques. Les vaques allà mateix. Allà hi sentíem... La farum. Ah, val. Però allò ja era normal. Després hi havia, entre mig, hi havia Cala Patrocínia, on és ara el bon rebost. Totes aquestes botilles es van parlar? Sí, sí, sí. Aquestes es van anar parlant i anirem venint setmanes. A Cala Patrocínia també hi anàvem a comprar, perquè el meu pare i la meva mare, quan eren nòvios, anaven a trobar-se allà a Cala Patrocínia. Ah, de secret. Sí, sí. Això existeix tota la vida. Després, quina altra botiga? L'antiga de Calfussalven ja no és del record nostre. Ja és més antiga. L'he vist en foto i és preciosa. A més, a més, es veu que hi havia hagut també la botiga de teixits. Això ja no el recordo. I, mira, quin és el canvi més gran? Tu creus que ha patit senjors als últims? De 40 anys, 50. Mira, tampoc hi ha hagut canvis bruscos. S'han anat fent a poc a poc i no te n'adones tant dels canvis. Però sí, jo el canvi que més trobo és el trànsit. El trànsit? Sí, perquè tu fixa't que la gent gran acostumem a anar pel mig. I és que ens vam criar al mig del carrer. El carrer amb bona vista i el carrer del centre del Raval. Sí. Creu, creu, també, tots, no? Sí, tots aquests carrers, bé, però és igual. Perquè abans hi havia molt poc de trànsit, no? Per no dir gaire bé què n'hi havia. Abans, els nens jugaven a la plaça que amb pressiós a futbol. I de tant en tant havien de parar per què passava, o el doctor Carbonell, o el doctor Rivalta, que passaven amb un cotxet naustin petit. Clar, perquè els doctors eren els qui tenien més quartos. Això mateix. I passaven amb el cotxet petit i pararven. Llavors, quan es feia l'hora d'acabar, era un senyal que els carros arribessin de l'altra banda de muntanya. Quan arribaven, llavors, els nanos deien, ep, que és l'hora d'anar a dinar. Però jugaven al mig del carrer. I de quina any es feien parlant, personalment? Quins anys eren? 40, 50. 40, 50, anys de pors guerra, també. I, a més a més, jugaven al mig del carrer de terra. Ah, no estava res faltat? O enfangats. Fins i tot quan plovia, no? I tant. Jo recordo, esfaltats, el carrer Bonavista, Monistrol, o la Rambla, sí, però molt bunyaguda, eh? El carrer Badó no estava esfaltat. El carrer Badó era, estava empadrat, i, a més a més, tenia, havien posat unes pedres travesseres, perquè els cavalls no li rellisqueixin. Fèren dependent? Sí. Però el carrer Bonavista estava esfaltat, fins al carrer Badó. La part de Calvi Lagut, la part aquesta del carrer Badó fins a Cabarse, no estava esfaltat. Bé, doncs aquestes són les històries, eh? Que amaguen les botigues de Sant Just, i que aquí el programa, que ha dit lluny, intentarem desgranar-ne alguna. Avui ho hem fet amb Calvi Lagut, que era, doncs, aquesta botiga de cabíures, no? Una mica... Sí, sí, eren cabíures, eren llounes, això, vins... Una mica de... una mica de tots. En fi, doncs, ho hem de deixar aquí... Era una mica de tot, però no hi havia tant de tot. Una mica de tot per ser per l'èpoques, no? Per dir alguna forma. Molt bé, moltes gràcies per haver vingut al programa. A vosaltres per convidar-nos. Molt i molt bé. A més, sabem que estarà els llunys, també. Aquella ràdio, el matí, just a la furta, amb la tertúlia... No, jo esperava haver-hi un convidable a dinar, però... No, no, no, no està enrotllada, és a parlar amb les altes esferes, altes altes, eh, altes altes. Altes i cap allà, cap a la plaça, per aquest. I al de tot. I també el Manel Ripoll, que la comedem, el que és a la tertúlia. Si vull, em quedo recordar que la setmana que ve... atindrem nosaltres la claustra Cardona, que ens parlarà de la botiga de Caramels de Can Cardona. Home, una botiga també... Per tots els nens de l'època era... Petita, petita, era, pel mira. Doncs que vagi bé, fem una pausa i anem amb Catalunya a res. El mira jugarà. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan ja on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa L'Audició, que se met tots els dilums de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cataluña Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. L'expresident de la Generalitat Artur Mas compareix a aquesta hora acompanyat de l'ex vicepresident de Joan Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. Aquí sentim en aquests moments compareixen a aquesta hora per valorar la petició del fiscal que els demana 10 anys de mobilitació, concretament Artur Mas, 9 a elles dues a Joan Ortega Irene Rigau, per haver posat les urnes al nou ENA. Seu del partit demòcrata català, Carme Clèries. Hola, bona tarda. L'expresident Artur Mas ha de carregar durament contra el govern de l'Estat espanyol, assegura que volen convertir en una autèntica que la rei judicial el 9 de novembre afirma que la democràcia i la separació de poders, el seu autèntica horticària i, més encara, si aquesta democràcia ve de Catalunya, considera que hi ha declaracions provenents a l'executiu de l'Estat que les podria dir un ministre de Franco i afegir a això. És un honor ser processat per part d'aquests poders espanyols per haver escoltat a la gent. És un honor, gran, ser processat per aquests suposats delictes. Si ens trobéssim en les mateixes condicions i sempre de manera cívica, democràtica, pacífica i en absència de violència, almenys escopar-la tornaria a fer exactament el mateix. Ho ha arreglat també l'ex vicepresidenta Joana Ortega. En aquests moments està intervenint l'ex consellera Irene Rigau, Carme Clàries, Catalunya Ràdio, Barcelona. L'expresidenta del Parlament de les Illes, Maria Antònia Monà, confessa davant d'un jurat popular que va exigir un soborn de 4 milions d'euros a una empresaria canvi d'obra pública. Monà, que és a la presó des de fa més de 3 anys per altres causes de corrupció, busca que li rebaixin la pateixó de pena de 4 anys de presó. Però el fiscal ja ha anunciat que no ho farà palma a l'arriera. Bona tarda, per segona vegada en un judici, l'expresidenta et més una operació corrupta, però s'ha negat a donar-ne els detalls. Entre plors ha afirmat que no podia rebalar res perquè està en tractament psicològic. Aquest fragment del relat de la confesió que escoltareu ara mostra una expresidenta inèdita. No solo estoy privada de la libertad física, sino que estoy muerta política, económica, socialmente. El cas prescanti-corrupció no avisa res de bon a aquesta actitud de Monà i no estan disposats a aplicar-li cap atenuant. Serà riera Catalunya Ràdio Palma. L'hospital més gran del sector opositor de la ciutat de l'EPA s'hi ha quedat definitivament destruït pels atacs aèrics d'avui. L'hospital estava fora de servei des de la setmana passada, quan va ser bombardejat en dues ocasions, però es confiava que pogués continuar prestant algun tipus de servei. Es creu que dues persones han mort en aquest últim atac. Se simplifica el distintiu dels productes aptes para celíacs. És un dels canvis que s'inclouen en el pacte pels celíacs, que ha estat signat per més d'un centenar d'empreses. A partir d'ara, únicament, s'haurà de etiquetar aquests productes amb el distintiu d'una espiga barrada acompanyat del text apte para celíacs. Això vol dir que contenen menys de 20 miligrams de glúten per kilo. Allí n'ha considerat de consum segur per a les persones amb aquesta malaltia segons els experts. Les vendes de cotxes a particulars al setembre creixen menys que amb mesos anteriors per l'acabament al juliol de les ajudes del Pla Píbe. Tot i això a Catalunya s'han venut un 22% més de veïcles que el mateix mes del 2015 i s'han matriculat més de 14.000 veïcles. Dues notícies que venen a donar una barça amb l'Ança, una problemàtica actual, els Mossos d'Esquadra van detectar 31 conductors beguts en un maco control que van fer diumenge a la matinada en una zona d'oci nocturn de Sant Felip del Llobregat. En total es van fer 255 proves, un 12% de les quals va donar positiu en el qual. I mentre estan en un altre punt del país, els Mossos d'Esquadra denuncien penalment un conductor de 39 anys, veient aquest cas del Carràs, el Segrià, per haver provocat un accident conduint sota els efectes de begudes alcohòlics i drogues, i no tenia el permís de conduir vigent per manca de punts. Els fets han passat aquesta matinada, una furgoneta investit pel darrere d'un tractor a l'altura del punt quilomètric 454 de l'A&E 2 dins del Terme Municipal del Carràs, el Segrià. El conductor de la furgoneta ha donat un resultat positiu d'alcohol ja de 0,81 i, a més, també ha donat positiu de substances estupefaents, concretament cocaïna i amphetamina. Com a conseqüència del xoc, els dos conductors dels vehicles implicats han quedat ferits de diversa consideració i han estat traslladats a l'Hospital R9 de Vilanova de Lleida. El conductor denunciat haurà de compareixer davant del jutjat d'instrucció quan sigui requerit. Lluís Enrique perd 12 jugadors pels compromisos de seleccions. En Espanya, Sergio y Roberto piquen alba, busquets i nieste i Denis Suárez amb la sub-21, i es diu que la desconvocatòria de Matí, és perquè el jugador ha comunicat que ja no té la motivació per seguir jugant amb el combinat gal. A l'espanyol, ni Diego Reyes ni Óscar Duarte van amb les seleccions, només marxaran 4 jugadors, Caïsedo de Micheli, Cernan Pérez i Diop, d'altre banda, Rubén Duarte s'ha fet unes 15 al tormell. El ciclista català David de la Cruz l'han convocat amb la selecció espanyola per al Mundial de Catar. Des del circuit de València informen que ja no tenen entrades per vendre per la cursa final de la temporada de MotoGP al novembre. La decisió sobre la tenista russa Maria Xeràpova sospesa dos anys per consum de Maldoni posteriorment a la seva prohibició. Xeràpova no va poder participar als Jocs de Riu. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. La congelació de l'Ívia, les famílies de Sant Just, ha estat un dels motius determinants perquè el partit demòcrata català s'hagi abstingut en l'aprovació dels impostos. La seva portaveu l'Eia Flotats ha recordat que el seu partit portava anys reclamant que l'impost de vents immòpules es congelés o s'abaixés. Recordem que l'Ívia per les famílies es congela, però s'apuja lleument al tipus impositiu dels immòpules no-resiancials, és a dir, d'oficines, locals comercials o, si jo estaleria, industrials. Una de les novetats a les ordenances de l'any que ve és que es podran fraccionar els pagaments de deutes tributaris. Més coses, al centre d'estudi, es commemorarà el 78 aniversari del bombardeig de Sant Just amb un itinerari guiat aquest dissabte. Julio Cho ha conduït aquesta ruta pels punts afectats per l'ataca aèria al poble durant la Guerra Civil. En aquest itinerari, Cho explicarà les conseqüències del bombardeig que es va produir a Sant Just justament el 8 d'octubre de l'any 38. També es farà la presentació d'una filmació sobre el refugi anti-aéri de Sant Just. La passejada és una activitat gratuïta i es farà dissabte. I es farà encarar a les 10 del matí des de la plaça Maragall. I una punt més. L'escriptor Sebastià Portell presentarà a Sant Just el seu darrer llibre. El jove mallorquí parrarà de El dia que va morir David Bogui a Cal Lliberté. Un llibre que poc té a veure amb el cantant Amèrica a mort aquest 2016. El dia que va morir David Bogui ha estat editat per la preu edicions i l'acte de Dijous comptarà amb l'editor Esther Andorra i també amb l'autor Sebastià Portell. La presentació tindrà lloc a Cal Lliberté a dos quarts d'avui del vespre. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies a Dixio Vespre a partir de les set. Mentre està, no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i a l'exerci socials, el Twitter i el Facebook. Bona tarda. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio desvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de dos quarts d'avui a vuit del vespre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Voleu conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa de la ràdio. Si us agrada la sardana i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa de la ràdio. Si us agrada la sardana i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa de l'audició que se met tots els dilluns d'avui a anar al vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou a Déu del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic es millor y más divertido. Rebovineu, si us plau. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'ècdote. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Gràcies. Què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora del programa. Des d'ara i vinc la set, com cadir junts. Tenim la tartulia esportiva de la penya del Morro. Avui som una bona conya amb l'Oriol Pasqual al capdavant. Ai, bones tardes, amics nostres. Molt content, no? Gràcies. Ara parlarem del Barça contra el Celta. A més, també tenim el nostre perico per excel·lència. No és manera de ripoll, eh? És Rafacano, Rafacano. Bon. I també el manera de ripoll, que és l'altre perico de la tartulia, no? Mics-mics. A prop, fa 10 anys que parles de ràdio i... És el altre cantó. Barromero Calla, que no t'he presentat en cap. Intento llenjar-me del micròfono, que ara sí que em convana del tema d'estar mig del micròfono. A prop, fa 10 anys que fa ràdio. Barromero té ampli. Ampli, incrustat. El Barromero, en presentable, bona tarda. Hola, hola. El Roncero. El Roncero. Què és la tiqueta que m'ateu posant? M'agrada. Que avui vull presentar una persona que ja fa molts anys que va ser dir marxar a viure a Brasil. I que, a més a més, també té una història amb ràdio d'Esber, perquè justament fa molts i molts anys feia el programa a part d'esports, perquè ho estic enrere. M'he recordat ara els meus programes a la ràdio, que és l'Edgar Costa i l'Edgar Bonetarda. Què dius? Bonetarda. Per això, per mi, el meu cos encara és l'Edgar Costa. Sí, va ser l'Àngel Lac d'Ebregi, a Brasil, encara. És per fer-me. Però tu has fet molts programes aquí a la ràdio, no? Jo vivia a la ràdio d'una l'època. Encara... Encara li guarda l'habitació, no? Encara tens roba per recollir allà darrere, sí, sí. L'ordinador ho hem anat ajar, no? Però molts anys veig tenir carpet. Vols dir? Faltant CDs, per cert, que no sé on deu anar a estar, l'Edgar. CDs o casets, d'aquells que es posava a la ràdio. Jo vaig començar amb casets, i amb rèdups que... És que quina colla ja, Lluís, què ho has fet? O Vintag, escolta, això... L'Edgar, que avui ens parlarà de com ha viscut ell en primera persona als Jocs Olímpics de Rio fa unes setmanes, però abans hem de començar parlant del Barça, que va caure derrotat contra el Celta, per 4-3, després d'una primera part, per oblidar. L'equip no podia fallar, perquè el Madrid havia empatat, de fet, uns minuts abans, i ho va fer. Però la reacció liderada per Piqué Iniesta, a la segona part, va salvar a mitges la imatge del Barça, o no? Comencem per aquí. Oriol, tu com vas durar el partit? Jo... Mira, ja he quedat ara aquí, que després d'un temps, jo avui no puc defensar gens l'actitud, en general, del Barça. I mira que tu ja ets el més positiu. Sí, menja amb mascareta, no? Vull dir, la resta... Vull dir... No sé, menja amb mascareta. Jo començo ja a faltar. No, a veure... Jo crec que ahir el Barça va cometre un greu error, tenir aquí per guanyar el Celta, i més un Celta que venia de perdre 0-4 contra l'equip de Madrid, un Celta que venia de guanyar els últims minuts al camp de l'Espanya, el 42 que va marcar el primer, vull dir que un Celta que aquest any no estava massa entonat, jo crec que el Barça, el Madrid, el Ponxar van sortir relaxats del plan. Bueno, aquests han Ponxat amb la calma i tal i qual, i no pot sortir com va sortir el Barça. Certament, i sense ser excusa, jo crec que després podem parlar de polèmica i tot el que vulgueu, però el primer minut hi ha una jugada que per mi és clau, que és que Neymar se'n va sol, agafen de la samarreta entre l'àrea openal o fora l'àrea, l'últim home del Celta, i jo crec que més igual si el minut és el minut 1, el minut 31 o el minut 55. Pot condicionar o no la jugada? Sense voler donar-hi la culpa de revitrar, perquè no la té, el Barça va sortir empanat, va sortir passiu, només recordo una jugada bona en tot el partit, que és una que es comença a passar la pilota amb el cap, de Turà, Neymar, Suárez, per allà que acaben un xuls fluixet de Suárez. Bona jugada, que el Barça va sortir adormit, va sortir empanat, més igual que hi hagi un error de darrers, que és que cada gol és arrots puntuals del Barça, una en pròpia porta de Matiè, una en Sergio Busquets, que després podem parlar de com està aquest noi, aquesta temporada, i dos de Teres Tegen, una passada que no la fa bé i un altre en el quart gol. Però jo no vull puntualitzar, o sigui, no vull donar la culpa puntualment al jugadors que potser la mantenir, sinó que és més l'actitud de l'equip. Es posa 3-0-7 i després a la segona part, campi qui pugui, el Barça ha intentat reclamar el desgavell, el Barça tenia qualitat, es va posar 3-2 amb Neymar i Piqué de Golaixados, torna a haver-hi una altra jugada clau, que és un penal com un piano que li fan a Neymar, que les tinen de la samarreta, que si el Xiula, qui saps si hagués pogut ser... Marc, estic dient que no estic donant la culpa... Un moment, un moment, Marc, deixa'm escoltar. Marc, són dos jugades puntuals. I després en parlem. I després agafa, i quan el Barça sembla que hi va, que té 20 minuts per davant, Teres Tegen comet un error, allà... Ha dit que ho sentia molt. Sí, que ho sentia molt, que era culpa seva i tot. No, no, però vull dir que... I aquí es va acabar el partit. No sé, jo crec que el Barça va sortir amb una actitud molt, molt, molt passiva, i no sé... Tu t'ho mires en com puc globar la temporada, i aquest any el Barça li costa arrancar. Si partits bons, aquells que dius que ha fet jugat bé i tal i qual, sèltric de Glasgow, i perquè el sèltric va fallar el penal, i no es posen una unia vera que hagués passat. Però partits bons, jo el Barça li recordo pocs. Sí que és veritat que per qualitat el Barça alguns partits els ha guanyat golejant com pot ser el camp de l'esporting de Gijón, com pot ser el camp nou algun partit que va fer contra el Bet... O sigui, el Barça té aquí per golejar. Però jo aquest any no és un Barça que el vegi massa finament entonat, que el vegi amb una manera de jugar un periódic que vagi enganxant un partit era l'altre bon. O sigui, aquest any li trobo a faltar alguna cosa. I més igual que a faltir Messi, més igual que a faltir que a jugadors que no hi siguin, i més igual la línia que va posar Lluís Enrique. Marc Romero, què dius tu? El cupó de tribunarisme ja l'hem complert ara. Jo avui venia amb dues idees al cap. La primera és que avui vinc a cobrar-me unes quantes factures, i la segona és que venia a defensar Teres Tegen. Anem a Pams. Començo per Teres Tegen. Teres Tegen, la caga, la caga. Això no hi ha més discussió. Ara, Teres Tegen, que és aquell portè que parlàveu que era de futur, que era el portè que vas... Sí, sí, i de tant futur. I un futur amb una mica de sort tan llunyà que no arribarà ni al Barça. I, per tant, quan parlàvem de que, mira, deixava marxar bravo, tampoc era un dilema, ara ens ho hem de menjar amb patatones. Però no venies a defensar. No, no, jo el que dic ara és que, com que ara vam dir que ens el quedàvem, ara el que no podem fer és, a la primera de canvi, ja està. Però és que ningú diu de penjar-lo, eh? A comès dos errors, del qual l'últim va ser. O sigui, i allà ha sortit, de què dius tu? Vull dir, allà ha sortit a demanar perdó i diu, per culpa meva, l'hem cagat i hem perdut el partit perquè els meus companys ja estaven marxacant i, per culpa meva, no passa res, és un mal contot. A Teresteguen, a Barcelona, quan la gent mirava el partit en els bars, es van enrecordar de la seva mare, de les seves cosines... Però és que és normal, perquè la caga dos vegades. És normal, però no per això s'ha de fotre-li allà. A Teresteguen, el pròxim partit... Sí, sí, a Teresteguen, el pròxim partit, molta gent pujant en dubte a la seva titularitat. Això per una banda. Tu has dit, Oriol, el tema de bosquets, el tema de bosquets. Quantes setmanes, quantes setmanes porto dient bosquets... Moltes setmanes porto dient... Quantes setmanes porto dient bosquets és el nou Xavi. És un tio que agafa la pilota, massa lent, que frena el joc. Però és que Xavi no em fora de ser i no me compareix amb Xavi. Sí, sí, però jo... És que Xavi també va tenir els últims anys de Xavi i per mi, sobren. Però Xavi té 35 anys, bosquets, quan s'entén. A mi em dona la sensació que bosquets és un tio... que ho espavila un altre cop o se li està acabant la gasolina. Perquè és un tio que és molt lent, no deixa que la pilota corri. No deixa, igual que Neymar ho fa vegades. Que hauria de deixar en abans la pilota i frena el joc del Barça, sobretot quan intentem sortir a la contra. Això per una altra banda. El tema de l'actitud, a mi em dona la sensació que ahir el salt no va fer res bé. Tothom parla de l'actitud del Barça, d'aquest Barça va jugar tan malament, però ahir el salt no va fer res bé. Va ser tot arrades del Barça. Quan el salt et guanya dos vegades, dos anys seguits, fotent-te quatre gols, vol dir que aquest equip fa alguna cosa bé. La pressió ahir del salt, i era una imatge que apareixia avui a la web de l'Ara, la pressió apretant a tot l'atac del Barça, asfixiant l'atac i al mig del camp del Barça, és impressionant. Ara, que el Barça ha de tenir qualitat per superar aquesta pressió. Inductablement, inductablement. Tu vas veure el partit, els quatre gols del Celta, no són jugada a la vorada del Celta, són quatre errors del Barça. Però quatre errors per què? Perquè el primer, Teres Tegen, li passa malament la pilota Busquets, l'agafa i vol. Per què ha de fer aquesta passada arriscada cap a Busquets? Perquè sempre surt amb la pilota controlada. No, anem més enllà, perquè la pressió del Celta que arriba fins als dos centrals del Barça impedeix que Teres Tegen pugui obrir pilota a les bandes, cap a Piquet, o cap a Jordi Alba. Només que la passada... I Teres Tegen ha de buscar una passada llarga cap a Busquets, que Busquets interpreta malament. Què passa de llarga, si és una passada curta res, el que més d'anar van a cometre més a l'esquerra que el que havia d'anar. Busquets interpreta malament. Però tot això que ve és devingut d'una pressió alta del Celta. És un error de passar i de control de Busquets. No discuteixo que no sigui un error de Busquets, però és un error que ve provocat per una bona pressió del Celta. Igual que el segon error que Busquets per una pilota absurda al mig del camp, el segon gol... El segon gol és una passada del port en profunditat, que Busquets ha de fer saltar, no el que veni saltant, i el que fa és deixar-hi la pilota al del Celta, que agafa una passada i gol. El tercer gol, masquera, no en pròpia porta. I el quart error del porter. No hi ha cap gol que el Sergi... Ai, que el Sergi, que faig una jugada elaborada, no fotem. Jo insisteixo, el segon gol és un golàs. El segon gol és un golàs, perquè independentment de la rada de Busquets, el segon gol és un golàs, perquè el... Ja, Gospa, si no m'equivoco a passar-ho del segon gol, queda molt escurat i és capaç de treure el xute. Per mi és un golàs, i ho deien també a la ràdio, el Celta, ahir, va fer una pressió per segona inconsecutiu, perquè recordem, l'any passat el Celta guanya 4-1 al Barça. Sí, però és que l'any passat... 4-1, és a dir... L'any passat el Celta va fer un partit de collons. Aquest any no, aquest any el Celta t'han fotut 4 i ha jugat malament. Jo crec que l'any passat va ser més mèrit del Celta, i jo crec que aquest any és de mèrit del Barça, perquè surt molt apàtic, perquè els 4 gols són errors del Barça, i no ha de sortir com va sortir. Són errors que van provocats per una bona pressió del Celta. Que sí, que són errors del Barça, però que són errors provocats per una bona pressió del Celta, i un bon plantejament. Ara, el Barça sí que fa una cosa que per mi és clau, que no va fer l'any passat, que és el xacar-se i dir... vinga, som-hi. I el Barça, aquest any, és capaç de, en mitja hora de la segona meitat, fotre 3 gols, i arriba a la rada de Teresteguen. Però si no, el Barça hi suma un punt, i per què no hauria arribat a sumar els 3 punts? Sí, però al Barça, ahir se'n xeca. L'any passat no. Quin és el calendari del segon partit del Barça? Juga el Camp Nou contra el Deport. Aquest cap de setmana que ve hi ha seleccions. I llavors se'n ho hem guissat a sumar el Camp Nou contra el Deport. Una de rota que hem vingut en un moment horrorós, perquè sempre que hi ha eleccions ja sabem que ara no es parlarà d'altra cosa, del Barça, és l'últim partit que tenim en ment. Jo crec que pot afectar el Barça. Seleccions, seleccions, seleccions. Jo crec que pot afectar l'ambient voler o no. Bueno, és igual. Creieu que pot afectar això l'ambient de Camp Barça o no? No, jo crec que no. Jo crec que hi haurà suficientment tertull. Jo crec que ara un parell de dies de tertull i de teres teguen. Un parell més de bosquets. I com que aquí són molt rebuscats les tertulles d'aquí són el que no hi ha. I ens podrem arreglar. A mi hi ha una cosa molt ràpida, ara que parlo de les seleccions. A mi hi ha una cosa que també no acabo d'entendre. I ja és una cosa que també la setmana vam comentar, que és el tema de Lluís Enrique, que porta bastants partits interpretant malament les possibles rotacions i tal. No entenc per què ahir hi niesta descansa si venen les seleccions. Quants partits has jugat ahir niesta? Només els importants. Quanta jornada portem? Perquè no deu estar fi. Tu ahir hi niesta el veus malament. És el millor del Barça i està malament. Igual no està per 90 minuts, perquè quants partits has jugat als 90 minuts? Quants? Molt pocs. Molt pocs. Hi ha algú que no va fiar... Lluís Enrique, Manel, Lluís Enrique va dir, de fet, ho va dir abans d'ahir, que hi havia jugadors que sabria que jugarien els dos partits amb la selecció i que els donaria descans. Jo crec que això és una altra cagada de Lluís Enrique. Descansin amb la selecció? Correcte. Si ell va jugar amb la selecció i el que no pots fer és... trobo completament lísil, la rotació i tot el que vulguis. El que no pots fer és deixar fora Ràquid i Iniesta. Un dels dos ha d'estar jugant. Això ho estic de por. Ja es va veure perquè Iniesta hi va fer una segona part de traca i mocador. Voleu dir alguna cosa més sobre el Barça? No, només volia comentar. Jo crec que és clau els cinc minuts que els agafa, que li agafa el Barça una pàjara molt mental, perquè et fa el gol el minut 30 i després el 33 el tornen a fer. Hi ha cinc minuts que el Barça, com si deixessin de jugar i desapareixen del camp, i això és molt greu. I que després jo entenc que Teres té la seva manera de jugar, i que no la canviarà, però que quan estem intentant remuntar un partit, no costa res agafar i fotre una puntada de pilota a un i allunyar-la. No passa res. Ningú el crucificarà i ningú el penjarà. Vull dir, és una cosa que, de tant en tant, Claudio Bravo també jugava amb els peus, però quan veia que no la podia enviar cap lloc, l'enviava lluny i no passava res i no s'acaba el món. Vull dir, jo crec que en aquell moment, el partit normal no passés, però en aquell moment que l'equip estem intentant remuntar i que ho estan intentant xecar i tot, cagar-la per una cosa així, jo crec que és greu per un porter del Barça, i és el que us deia, brava alguna vegada, l'havia llunyat lluny i ningú l'havia penjat i l'havia crucificat, perquè per un segon s'hauria saltat el model d'intentar obrir les bandes o intentar treure la pilota en curt. Edgar, allà a Brasil segueix el Barça? El Barça, com si fos d'allà. Els meus veïns tenen la tele al carrer, i partit del Barça, partit del Madrid es viu com si fos... Quantes hores de calatges hi ha allà? 5 ara i l'estiu nostre, que és el vostre ivern, 3. Déu-n'hi-do. Com, perdona? Com és que de 50 es passa 3 hores? Jo ara no ho entenc, ara digueu-me ignorant, però això no ho entes jo. Perquè quan aquí és estiu, per tant, hi ha més hores de sol, allà n'hi ha menys, amb la qual cosa s'amplia aquest de calatge, i quan allà... Això que fem aquí d'allargar una hora, allà n'allargueu 3. No, no, no, tampoc. N'allarguem una i restem una, igual que aquí, però ho fem al revés, quan nosaltres allarguem una, vosaltres en tornarem una, i considereu que llavors... 5, 4, 3. Molt bé, molt bé, aquí. T'he vist ràpid, aquí. Sóc P3, correcte, per això m'ha costat, l'oci. És de P3. I allà segueixes el Barça... La veritat és que estic ara disfrutant d'aquesta passió, perquè allà és que ja em rellisca tant. A mi només em fa feliç quan a Madrid la caga, i per això jo anava tan content aquest cap de setmana, que t'ho parla molt comenciats, com estan, i després en lloc de marxets. I tornes al punt de disc. No m'agrada el futbol. Normal. A més, t'agradarà més, encara, perquè parlem d'Espanyol. Basta! M'ha entredeta divertida. Bé, Rafa, que no, bona tarda. Hola, bona tarda! Hola, Rafa, bona tarda! Bé, hem de parlar d'últim enge, l'Espanyol, perquè els Blanqui Plaurs van empatar a zero, El Villarreal a casa, que... Ja està bé, ja està bé. Deixem-ho presentar el tema, perquè dic que l'Espanyol és 17. Ha sortit del descens, ha sortit del descens amb el punt. Jo l'oro a Europa. Amb 6 punts i continua però sense guanyar cap. Mira, jo m'empatge. És el segon cap de setmana que fa més bon resultat que el mar. No, ja, ja, ja. Està trist com això. El resum podria ser xoc de estilos? No, personalment, el estil va ser el mateix, exactament igual que va passar amb el Celta la setmana anterior. O sigui, no va canviar molt el tema en aquesta qüestió. Tothom a la redera, bueno, sí. Vas anar al partit o no? No, no, vaig veure el part de la tele. Va venir el concurs que vaig estar amb Sants. Per tant... Que no van estar amb el Carguris? No, Carguris era dissabte i jo vaig ser-hi... Vaig fer, bueno, la soca amb Sants. Vaig veure el tema de l'Espanyol. Però, bueno, no, però, que el que comento, la història del partit és que vén jugar amb un Villarreal, que va cinquè, amb uns davanters molt importants del Villarreal, que, per tant, els ve maturar a tots. Una defensa bastant fèria de l'Espanyol, això és el que més em va agradar, perquè personalment fa un parell de setmanes, tot la resta de partits, la defensa, fèria a aigües... Vaig jugar amb el Suplent, va canviar el 75, i Pató no va jugar amb l'italial del Sassuolo. Però que està molt bé, que està molt bé. Amb Pató amb el Villarreal, permetem-ho de meditals. Tant i baix, tant i baix, com el Leo Batistao i el Piatti, amb davantera, per això no vam marcar cap gol, perquè ja ho torno a dir que... Ja hi torna. És un jubilador. És un exjugador, és un exjugador. És un jubilador, no arriba, no arriba. I quan ha d'arribar, fa una tonteria allà a l'àrea... Va estar a punt de marcar una, no es veu? Tenia que haver-se tirat, si és un davantellers, es deixa calir, atropellin el porter i el defensa, i cauen a l'àrea, és penal o no? No, és penal. Si es deixa bastir, és penal. Es salta perquè vol, no sé què fer, no pensa ràpidament, perquè està jubilat, té una edat, i no l'ha arribat bé la sang al servei, i per les neurones... Un moment, parlem en sèrio. Els pel·lícules ho esperàveu, té algun punt contra el Villarreal? Home, jo tenia alguna esperança del que passa, jo estava tan cansat després de tot el dia en castells, que vaig dormir-me a una estoneta. Deixeu-me aquí. Gràcies. Tinc gran partit. Passem a segona. Parlant amb colers, en colers està clar. Tens parlar amb un perico que he costat? Aquest no és perico. Passem a segona, parlant de l'espanyol. Però per amor, és una mica perico, però és colers com tots vosaltres. Però què anava a dir? La temporada anterior era un tostón a l'estadi, era un tostón a veure l'equip jugar. Ara es veuen cosetes, es veuen coses d'allò... Com per exemple què t'agrada? Per exemple, van a veure dos jugadors que venen del bé, un és Marroca i l'altre és Aron Martin, que Aron Martin va fer una cabalgada per l'esquerra espectacular. Corra molt aquest noi? Sí, corra. Hi ha part un toca de pilota molt semblant al jugador que tingui vosaltres, com es diu ara. Jordi Alba? És igual, la va centrar al mig de l'àrea i Gerard Moreno no va arribar. Però bueno, sí, bo guardes. Això, a Europa o no? Ja esperem. Veig que he matat amb el time espanyol. No, perquè ja... Sempre estem amb el projecte, projecte, projecte, projecte, i no se solés. Sempre que siguis a la universitat no en treu mai el món laboral. Es feu a quart, no? Quan aquí juga l'espanyol, la propera jornada, a les palmes, o sigui que... Perdoneu, contra l'equip rebal·lació. Perdoneu, tenim comentaris a la webcam. La subversa s'ha malvar-se, és que hem perdut amb el Celta. L'Ermes, a la webcam, comenta que el Manel, perquè que ens feu seguir a través de ràdio desbert.com, si voleu, ja ho sabeu, i el Manel se l'il·lumina a la mirada quan parleu de l'espanyol. Diu que bonic que és veure el sentiment de l'afició. Ara, Rafa, no has de ser tan dur amb ell. Manel, què passa amb el partit d'Espanyol? No sabia si vindria el Rafa o no, vaig hora de tot el partit, per documentar-me, per poder-ne... T'acompanyem a la sentimesa. Fes-ho mirant a la càmera. Sempre es veu tenir alguna cosa que sigui... Alguna col·le, la visió... El teu va ser, com ha dit el Rafa, que a mi em recorda el mateix partit que vam fer amb el Celta. També el vas veure? El del Celta, sí. Si no, aquí els comento després. Ara, ara. Què passa amb l'Espanyol? Em va semblar un equip que té... Jo crec que reflecteix el sentiment d'aquí, que és Angel Flores, que ha passat, a les dues últimes hores, a tenir por o a voler donar manera consolidar la defensa per a partir d'aquí poder començar a atacar, i això es provoca que en dos partits seguits no s'hagi vist res del que s'havien vist les tres primeres jornades d'un equip valent, d'un equip que s'ho intentava tocar, d'un equip que sortia a atacar, d'un equip que volia la possessió de la pilota... M'és igual. El dia de la Real Sociedad fan un partit valent contra un equip que també teòricament l'ha de tocar i jugant a casa d'ell surten a atacar, a tocar-la, discutir la possessió de la pilota, ve el dia del Celta i no sé per què s'acullen enrere contra un Celta que... I jugant a casa? No, no va fer res als 90 minuts, i... Va ser estratègic, eh, el Celta? L'altre dia, quan tornen a fer el mateix, de tornar a ser culat, tornar a ser tirant darrere, d'acord que el Vila Real no és el Celta i que potser sí que li posin un equip més de respecte, però és que tornes a estar a casa i tornes a fer el mateix en dos partits seguits. Ja ho tinc, que estaré sentant la defensa per poder tornar a atacar, i per què ha vist que ha de començar a sumar d'alguna manera i que, d'altra manera, podria ser molt maco, molt espectacle, però no sumava i ara intentaré sumar així, però... Però allò d'allò d'allò, jo et dic una cosa, allò d'allò, va ser per culpar-te les baixes que tenia Piati i Leo, és això, i l'altre dia va ser estratègic, si és que va canviar totalment, en el minuts 70, van canviar les formes de jugada a l'espanyol, i va començar a atacar a Saco, fins que va acabar el partit. Ara em portaràs. I justament va veure un error en defensa que va provocar el primer gol del Celta. Ara, Rafa, em portaràs a la contrària, però em dona una sensació, i això ho hem comentat alguna vegada, a la tertúlia, que ja està passant ara, ara semanat, el nom de l'entrenador, el... El Quique Sánchez Flores. El Quique Sánchez Flores, i els dos últims entrenadors, que tothom arriba amb moltes ganes de fer jugar a l'espanyol... No, no, no, totalment a la contrària. Saps per què? Perquè l'espanyol sempre comença molt bé, i acaba molt malament. Ara comença molt malament, i acabarem molt bé. Dic, dic, va dir que tothom ve moltes ganes, tothom ve moltes ganes, tothom ve moltes ganes de fer jugar a l'espanyol, de fer-lo un equip que va a l'atac, que va a jugar, i després els tres, quatre partits ja... Bé, anem enrere, recollem, recollim files, i llavors hi ha aquella espanyol que no saps a què juga, que ho aguanyen a algun partit, de tant en tant... Mira, jo tinc clar, o sigui, tu quan proves una... quan proves alguna cosa, i et dones un cop a la pared, i et dones a provar-ho, i et dones a l'altre... No, no, recula, sí, sí. Recula, però... I anem a provar una altra cosa. No vanguem la moto, no vanguem la moto, de que l'espanyol serà un equip que jugarà a futbol... Clar, però quan saps... El Manchester City de la Liga Espanyola. Clar, clar, clar, clar... Vinguen com a chinos. El que havia escoltat aquí, en aquesta tertèlia, fa una setmana. És un projecte que comença el primer any del City, quan van començar, era un... Res, res. Enrere, enrere. O sigui, encara... Creieu que l'espanyol pot ser el Manchester City? El projecte és important. Serem els vers de castells. Tu t'ha afectat molt, eh, els castellers de Tarragó? Jo és per... Sí, jo sé, refes. I ho vas content. El tema. Escolta, alguna cosa més a l'espanyol, perquè hem de passar de segon a segona ve i a tercera... No fa falta. I després hem de parlar... Ja tenim prou. Bueno, hem de parlar, encara, d'aquí una estona. Hi ha l'arrecte final dels Jocs Olímpics, i com els va viure l'Edgar, eh, que això ho farem d'aquí... Ara, ara, ara. Però abans hem de anar cap als equip catalans de segona. Oriol, aquí tenim aquesta setmana. Aquesta setmana hem tingut un derbi català. El Girona Reus. Jo de Reus. Va guanyar el Girona amb un gol 80, un a zero, al final. Jo vaig estar veient la segona part del partit. Va ser un monòleg del Girona. Bé, sinó el que vaig estar veient jo. Fins que al final va acabar marcando. Jo crec que Victòria Mascura primera de la rota del Reus, que diu molt també d'aquest equip. I ara el Girona és... De fet, diré el revés. El Reus és cinquè, amb 13 punts, i el Girona és sisè amb 12 punts. Bon vermut, a Reus, eh? Sí, el Girona, com hi ha en els últims, crec que dels últims cinc anys, a quatre, ha estat a la part alta. Només hi ha un que va estar a punt de baixar a segona divisió. Bé, però molt bé. I d'altra banda, el Nàstic va empatar a casa un a un contra el Sevilla Atlético, i aquest any és completament el revés del que li passava l'any passat. Que l'any passat el Nàstic ho faria bons partits, el guanyava per èpica els últims dos o tres minuts, però aquest any no hi ha manera. Té un bon equip. Té un equip com per no patir, i ara mateix és cue, però és que la segona divisió, si us la mireu, entre el cue i el setè, si m'apures, són cinc punts. A la que enganxi dos partits seguits guanyant, ja està, crec que el Nàstic el que li fa falta és això, un parell de victòries, ja està. Però acaba de començar tot plegat. I els altres equips catalans? Anem a segonament, tot cas. Perquè a segona ve, justament, hi va haver un dèrbit, també, el Barça B Cournallà, va guanyar el Cournallà 0-1, va guanyar el 0-1 Cournallà, no? Això no va dir, no és l'Espanyol. Sí, sí, és igual. És al costat, tenen el camp al costat. Exacte, és com un gra... Per què no ho junten? No ho sé, suposo que perquè no facin valver la herba del camp de l'Espanyol. Però bueno, és com... L'ha impassat a la Copa del Rai, que fa dos menys jugant contra el Madrid, no? És com un gra al camp de l'Espanyol. Però, Rafa, quan va jugar contra el Cournallà contra el Madrid fa un o dos anys, ho han jugat el camp de l'Espanyol. Exacte, sí. Però per poder venir al Madrid... És que hi caben només mil persones al camp del Cournallà. No, perquè els mòmics li vam deixar. Clar, clar. Bueno, segona ve. Doncs això, el Barça B va perdre 0-1, primera derrota a casa, però sembla que està segueix líder amb el València B, i el Cournallà s'ha afegit, està entre els quatre primers, és quan em sembla. Per tant, ara mateix, això, tenim el Barça B al Cournallà dalt, i per la perbaixa, el llei de va guanyar i va sortir de la zona de decent. Recordem que el llei de té dos partits pendents encara... No, mentida, un partit pendent ha plaçat el va guanyar i contra l'hospitalet, i si guanya em sembla que és aquest dimecres el següent partit de plaçat que té, el llei de ja es posa 6-7, que és on li toca el llei de part alta. Per tant, d'un moment bé. No hi ha cap equip català en decent, per tercera, i dos en promoció. I abans de passar el personatge aquest, que guana en dos minuts... El millor de cada casa. El millor de cada casa, tercera, no? Tenim? Bueno, tercera, si voleu. No, no, no, no. Que per tercera és que sinó... Són tots on catalans. Anem cap al millor de cada casa, que no m'agrada molt aquest espai, on l'Oriol Pascual cada... Sí, sí. On l'Oriol... No, no, no. L'Oriol Pascual cada setmana ens porta un personatge del món del futbol, com a mínim curiós. Oriol, avui de quins parles? A veure, la primera setmana hem parlat d'Èric Zarate. Recordem, la setmana passada hem parlat d'Èrius Vassel. Avui parlarem d'un paio, que es diu Paulo Diogo. Paulo Diogo? Paulo Diogo. És possible? No, és portugès. És portugès, Paulo Diogo. És portugès, Paulo Diogo. Està bé. Sí. Posa el títol, la musiqueta, aquesta, perquè hi ha un punt d'agor, en aquesta història, que explicaré ara. Aquesta posada, t'ho ímpics. Sí, sí, sí. Aleshores. A veure, resulta que, en 2004, hi ha un partit de la Lliga Suïssa, que és on juguen... De fet, a Suïssa hi ha una colònia portugès important, i aquest home jugava a un equip en el 2004, jugava a Copa de la UEFA, el Cervet. També, aquí, conegut Cervet. Sí, sí, sí. Un equip d'un dels coneguts a Suïssa. Sí, un equip de la Suïssa. Llogava contra... Sí. Posa música. Van la gent, i jugava, això entrerem un altre dia. I total, jugava un partit de la Lliga contra un altre equip, aquest ja no s'ha conegut, que es diu Shaffhausen. D'acord? No cal, perquè el Cervet... que estava en plena disputa pel campionat de Lliga. Aleshores, durant una jugada del partit, el Cervet s'apropa l'àrea, i aquest home, Paulo Diogo... Fa quina anys? 2004. Va, d'acord. 2004. Paulo Diogo fa una assistència de gol a un companys seu, que, òbviament, fa el gol. Paulo Diogo es torna a boig. A l'hora de celebrar, tot l'equip se'n va celebrar el gol amb el davante que ha fet el gol, la redundància. Paulo Diogo agafa i s'enfila a la tanca dels aficionats suïsos. Què passa? El home estava casat, s'havia casat fa poquet, tenia l'anell de matrimoni, i l'anell de matrimoni se li va quedar enganxat a la xarxa. No, no! I, espera, que aquí no... Llavors, quan va baixar, quan va caure... No, no! No, no, no! Va perdre el dit. No! I això li passa per jugar amb en ells o cadena? No, no! Correcte! Li passa per casar-se. Ara! Ara! Ara! Ara! Però sí, sí. Llavors... No, no, però voleu saber el millor del cas? El millor del cas és que l'àrbitre es va costar cap a ell i li va treure el tarjet a groga. Li va treure el tarjet a groga per anar a celebrar el gol amb l'afició que no podia. O sigui, que el tio, en un mateix... En dos minuts... O sigui, a sobre té la conya marinera de que perd un dit i... Ai, ai! Va, va, va! Ja sobra! Ja sobra! Tarjet a groga! Espera, espera, espera! Parem el programa al moment! Però ho sóc! El dit va quedar enganxat. A veure... Hola, però... Què et truquen? Per què et truquen, ara? Ah, tenim molt de trucar del... de telèfon. Com va això? Hola, bona... Ah, no, espero que et despengis. Jo ho he fet, això, Carles. Hola. Hola. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Bona tarda. Sí, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Hola, soc el Sebastia Llià. El Sebast! Hola, Sebast! Home! Hola, Sebast! Hola, Sebast! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Buenas tardes, Sebast! Com ho va? Acostat, Sebastia Llià des de Madrid. Però quina sorpresa, Sebast! Què fas? Toma, aquí, aquí, ja escoltam-vos una mica. Vam vosaltres a faltar. Oh, que vull dir, que vull dir... Què vols dir? Escolta, un moment, un moment. Que vols portar alguna cosa més a la tertúlia, Sebast? Ara, ara. Home, és que he vist que estàu parlant de cornella de l'espanyol, i després algun personatge ha dit... anem a reventar una mica aquí el dira. Sebast, has trobat casa, ja, o no? Sí, sí. A veure, la cosa. No, no, no, no. És que... Un moment, un moment, un moment. Hem de parlar d'allà, a l'Inmicro, ja. Hem de parlar de Brasil, va. Què? M'explico, perquè ens va dir que va arribar a Madrid sense casa i sense re, i jo estava patint. Has trobat casa, ja? Sí, sí. Des de l'Ivendra, és que ja... Ah, molt bé. Has tractat bé, fill meu, a Madrid, eh? Eh... Sí, de moment no puc queixar. Discom una casa amb alguna altra bandera merengue, però... Estàs a prop del carrer Ferrat? Pobre. No. No, no, no. Ah, va bé, perquè hi ha hagut moguda. Just arribes tu i hi ha hagut moguda, eh? Però bueno... En fi, Sebast, gràcies per escoltar-nos. Que vaya bien, que te vaya bonito. Una abraçada, Sebast. I gràcies per trucar. Aquí et recordem molt, cada dia, pensem amb tu, i parlem de tu. Sebast, que vagi bé, una abraçada molt forta. Vinga. Adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu. Que bonic. Com marxeu de tertulia? Que tot no em posa gòria en altra vegada. Com marxeu de tertulia, trucareu algun dia, no? Home, i tant. I tant. Per rematar-ho. Per rematar-ho. No, ja està, ja està. És que puc fer un paral·lelisme. Manuel, tu que ets porter, quan et casis, no se t'ho coneixeu portar mai un anell. Perquè va haver-hi un altre jugador, un altre porter argentí, que es deia Neri Pompidó, de ja fa uns quants anys, que fent exercicis a l'entrenament, fer un exercici de ajupir-se, saltar el travesè. Ajupir-se, saltar el travesè. El tio se li va enganxar l'anell a l'arruc, que subjecta la xarxa del travesè, li va passar el mateix, el vaixar es barranca al dit. Quina força tenen aquesta gent? Cal dir que Paulo Diogo va seguir jugant sense dit, però Pompidó es veu que va fer-se 10.000 operacions estètiques i li van posar un bon nit. Però bueno, Paulo Diogo, el millor de cada cas. Jo pensava que aquesta secció era una secció de trobar estrelles molt coses mondials. La setmana que ve parlarem d'avantositats, per canviar una mica del tema. No, però si el tio les diu, el millor de cada casa. La setmana que ve riureu una miqueta, canviarem una mica el to. El millor de cada mà. Bé, i abans d'acabar, volem dedicar uns minuts al programa a parlar justament d'aquests jocs olímpics de Brasil, que ara potser ens queda una mica lluny, però que l'Edgar va viure en primera persona per estar-hi. No m'has evitat, perdona. No facis res perquè és una experiència única. Què recordes i com ho vas viure? Jo vaig estar visquant els jocs olímpics d'una manera que tenia ganes que acabessin, però després t'entra la nostàlgia, perquè és molt guap, uns jocs olímpics. Jo els de Barcelona els recordeu. No se't recordo a setmanes només. No sé què era més. Barcelona van ser 3, de fet. Sí, van ser gairebé 3. El jocs olímpics és un tema allà tregant olimpisme des de fa molt de temps. Llavors arriben els jocs olímpics i sí que passen molt ràpid. Després venen els paralímpics amb aquells parentes i amics, que de fet els paralímpics emocionen més. Però és més una cosa de ciutat. Els jocs olímpics són molt macos, perquè el Mundial, per exemple, el que vam viure fa dos anys, era més... no sé. És una cosa curiosa, però hi ha molt paral·lel al esport, a nivell de transformació... Una de les coses destacades és la quantitat de referències a Barcelona, que es feia. Era com el referent, encara, del que és fer bé uns jocs. I com era un dia a dia...? La inauguració ja es nota que és un referent, perquè tota aquella coreografia amb gent i tal, tot això... Sí, però... No tan despactacle, és com la ciutat volia aprofitar els jocs olímpics... per millorar la mobilitat. Ell ho deia, l'alcalde de la Río sempre s'amplia la boca de Barcelona. No, jo volia preguntar, passar una mica amb més professional, perquè tu estaves cobrint-ho com a periodista, anaves enviant diferents peces a diferents mitjans arreu del món. Com era un dia a dia els jocs olímpics? La meva feina era els jocs olímpics per fora. Jo no estava cobrint competició, però llavors era celebracions, problemes. Vaig tocar molt el tema del lòctig, el nadador, que tota aquella història va ser la història més morbosa dels jocs. Què va passar? És aquell... Era... Sí, exacte. Jo vaig haver de descobrir on era aquella benzinera, anar a la benzinera... Perdó, jo m'ho vaig perdre, això. Què va passar? És un paio, un nadador, que com tots... Per començar els jocs olímpics, a mi els de Barcelona em van pillar molt jovenet, però els de Río ja sé de què va l'assunto. La farbascència sexual que hi ha a la ciutat durant uns jocs olímpics és molt bèstia. Els atletes estan... que porten anys concentrant tot allò, són gens joves... Hi ha molta... Més l'olímpic. Surt en poc perquè estan preparant... I els guapos, tia, els guapes... I durant l'any que s'estan preparant, els dos anys surten poc de festa, perquè estan molt controlats... I llavors allà ja es junta tot plegat, i a més a més es junta a Río de Janeiro. No vols pegar de l'altre, és més xulo. El rei enlocti aquest, van sortir una nit de festa, amb dos col·legues més de l'equip americà de natació, i van passar-se bé, i tornant cap a la vila dels atletes, van fer una paradínia a una benzinera que van destrossar i es van barallar, però la versió oficial que ell van donar, van dir, ah, això és brasil, que ens han atracat. I després ensenyen imatges de la Cámara de Seguretat, ells entren a la vila dels atletes, amb la nova vila. Jo, com a ciutat de Carioca, us puc dir que si algú t'atraca, no tornes a casa amb el Moli. Segur, segur. En fi, l'altra part que comentàvem, com és el teu dia a dia, com a professional... Tots els jocs olímpics. Clar, és que depèn molt. Per exemple, qui és enviat especial esportiu, que segueix el bàsquet, segueix el que sigui, dius la competició i vius l'esport. Jo feia paral·lels, festes. Per exemple, Ocean Bowl, se'n va de festa, no? Seguir aquest tema. No està mal, eh? Aquesta cobertura. La premsa rosa, no? És la premsa rosa de les Olímpics. També les manifestacions, les protestes, els problemes... Per cert, parlant de manifestacions i problemes, hi havia la sensació abans que serien els pitjors jocs olímpics de la història del món mundial i que tot queia. Al final, la valoració... La valoració que em feu vosaltres, des d'aquí no sé quina és, perquè jo aquí vinc amb un orgull que ha sortit superbé. I la gent diu, ah, però teniu la piscina de color verd. Exacte. Això quedava molt divertit, molt diferent, molt original. No, però a part de jo, la sensació... Sí, que ho has morirà tothom, el pògues, el no vindré. Dius, home, tio... La sensació... La sensació és que han anat de conya, tio. Ens esperàvem la fi del món... Sí, que recordo, perdona, aquest alli, però a l'Olímpic que... Que hi ha aigua no estaven acabades... És fantàstic, és fantàstic. És un truc que tenen a Brasil i que ho fan molt bé. I és que sembli la fi del món, que tot anirà malament, i després no han sigut uns jocs, de dir, oi, què vés a fer tot, no, però han funcionat. Llavors, aquest funcionar ja és tanta triomfalitat. Clar. Que, bueno, el més bèstia era el tema dels atemptats, eh, pensar-se... I d'arromatoris, també, no? Bé, atemptats, no, clar. Què vol dir amb atemptats? Que de cop i voltera, manassa. Després del que va passar a França, les cèl·lules islamistes al Brasil... Clar, jo cobria molt tots aquests temes. I jo, realment... Jo dic, alguna cosa passarà. Perquè és que l'ambient estava entre... Bueno, que jo visc al costat d'una ciclovia que es va caure i van morir dues persones amb una onada, perquè la ciclovia no estava ben feta. Ciclovia, perdona, és un aviat ciclistàs. Sí, un carril bici. Un carril bici. Un carril bici que va per el mar, sobre el mar, i que té uns pilars que estan fets. De palla, no? Sí, llavors van morir un parell de persones d'elles. Això aquí no va arribar? No. No fotis. Va arribar l'un de les robatoris a la Villa Olímpica. Els ordinadors? Sí. Va arribar que van desallotjar un partit de l'Espanya de Bàsquet, el Paballó, i que no va venir ningú de públic, per exemple, per una vis de bomba. Una d'aquelles càmeres que tenen... Sí, sí, sí. És cargar un... Però, bueno... Totes bones. Això estan molt bé els jocs, tu. No, però són coses que passen, tampoc. Això és un moviment de molt que no s'havia d'acabar. Hi ha una cosa que s'ha de tenir present, i és que fer uns jocs olímpics en un país amb les dificultats que hi ha a Brasil, dificultats amb molts sentits, eh, que a vegades no ets conscient de el que representa fins que no ho vius. Pobresa i violència... No, pobreza... És una seguretat i el nivell econòmic de com està el país. No, violència i seguretat. Tot costa molt. Molt. O sigui, les obres costen molt. I que... El tema de la violència i la inseguretat, per exemple, és una cosa molt sèria. I que la ciutat, dius, ostres, el tema del crim organitzat, dels narcos i totes aquestes coses que són present en el dia a dia de río, fa molta por pensar. I ara portarem tot el món aquí. I què? I que tot això hagi funcionat bé. I que... Bé, nosaltres hem viscut molt intensament el tema polític. Veníem amb una presidenta que l'aparten. I que foten un fill de puta que representa la corrupció i tot allò pitjor que hi ha al Brasil i al món. I aquest tio és el que entra a la cerimònia inaugural i tothom el xiullava. He dit fill de puta, oi? Sí, però passa bé. Ho acabes de dir una altra vegada. Hem entès la teva opinió del personatge que m'ha donat el tram a Brasil. No, és pitjor, perquè el donen el tram és pitjor. És pitjor. Què li has dit? Bé, doncs... M'estava venint de decir... És una hora de... Jo també he parlat del bar que va causar furor als Jocs Olímpics. Espera, espera. Si mai anem a Brasil... Tu dic molt ràpid. A la Vila Olímpica els atletes no hi podien entrar alcohol. No sé què. Hi havia un bar de poble molt senzill que el regentava un senyor de l'Àden. Sí, és que tot portava bar. Sí, que semblava. És un bar de poble que de cop i volta van començar a anar als atletes, els tècnics, i tu anaves allà i vivies a la part d'Espirit Olímpic, que és nacionalitats diferents, cantant, i estat junts i lligant. Una amiga meva va aconseguir lligar-se un de l'equip de Vela d'Hongria. Ah, molt bé. I van entrar dins la Vila dels Atletes, i van navegar junts. I van entrar dins del Barça. Va, van fer sobirinisme. Sí, també. Aquí moltíssimes gràcies, Edgar. Quants diries d'estar aquí a Barcelona? Em queden dues setmanes i mig. Si voleu veure l'Edgar, enviar-li WhatsApps i Facebooks i tot això, perquè es queden molta gent de Sant Just, no? Sí. Edgar, gràcies. Oriol Rafa Cano i Maneu. A veure que bé, bona tarda. Nosaltres que ho hem de deixar aquí Aquí gràcies un dia més que us ha parlat també, Jordi. Domènec tornem demà a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de l'Apenya d'Amor. Nos hem ara amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno, el Carneban. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.