#993 - La Penya del Morro del 4/10/2016

En directe, des de Can Ginestar, comença la penya del Morro número 1.922. Què tal? Bona tarda, família. Avui el programa parlarem dels agents de qualitat nacional que li han donat a l'escola Montserrat de Sant Josep. El Roger Consult, des de Tamboret, ens parlarà del nou musical de Dacoll de Gomes, i l'Anna Llevaria, la nostra coach particular, ens explicarà de com és important la nostra autostima. I el racó solidari, la Sofia Quiroz, ens parlarà de què és? La paralisi serà Brats. Andrea, bona tarda. Bona tarda. Maradero, què tal? Com esteu? Hola. Avui l'edat del dia és que l'escarvat, l'escarvat, aquest animal tan bonic, pot viure 9 dies sense el seu cap abans de morir. És cert? És cert. Si neta estargo hagués sabut, potser s'hauria fet escarvat. Bé, bona tarda i benvingut al programa. Anem a les autistes de Sant Josep, perquè l'escola Montserrat, com deia, té el Sagil de Qualitat Nacional i twinning pel projecte My Country, Your Country. I'ts a recognition for this project, no, Fren, català, perquè no tothom té aquest Sagil de Qualitat. És un reconeixement per aquest projecte col·laboratiu que va a l'escola... Què? Que va fer. No oblidat-ho. I ho has quitat, això? Jo. A la calla. Que va fer l'escola a Montseny de Polonès per conèixer noves cultures i treballar a l'anglès i també les noves tecnologies, nius tecnologies. Exacte, sí, es treballava en temes socials i culturals de forma cooperativa i twinning és la comunitat d'escoles més gran d'Europa i ofereix una plataforma per treballar en xarxa. Aquest Sagil de Qualitat Nacional que ha obtingut l'escola Montserrat a Val als Mèrits del Centre en el març d'aquest projecte, My Country, Your Country, és un projecte que té un triple objectiu. Perdona, com has dit? És un projecte que té un triple objectiu. No, el projecte, com has dit? My Country, Your Country. Ah, està bé, està bé, està bé. No, és que fa bé, és que fa bé. És un projecte que té aquest triple objectiu, que és treballar les cultures en diferents països, potenciar la llengua anglèsa i millorar la competència digital dels alumnes. Segons la coordinadora del projecte, la Mireia Munoz, els alumnes han aconseguit aquests objectius i per treballar els costums i la cultura dels seus països, l'escola Montserrat i el Centre de Polonès han fet intercanvis de cartes i han fet també jocs i altres treballs a través dels quals parlaven d'ells mateixos i de les seves cultures. Per exemple, els alumnes s'enjusten, van explicar ampliament tradicions com el Nadal, la Pasqua o el Sant Jordi. El projecte va acabar amb una conversa a través d'escaip entre les dues escoles on els alumnes polonesos van cantar una cançó en polac i els catalans els van ensenyar diferents embarbosaments en català i en castellà. Segur que l'han fet allà de 16 jutjors d'un jutjat, menjant fet de d'un penjat. Molt bé, Jordi, sí, sí. Doncs, quan s'acaba el projecte, els centres envien el servei nacional de tuning, tota la documentació i els temes que s'han treballat a la feina feta, i per obtenir el servei, el projecte d'avui ha aconseguit l'excel·lència en diferents àrees, com són la innovació pedagògica, la comunicació, interacció i col·laboració entre les escoles i l'ús de la tecnologia. Molt bé, un aplaudiment per l'escola, Montserrat. És un moment memorable. El nostre reconeixement i el nostre aplaudiment i suport a aquesta escola del nostre municipi, que ens posa molt i molt content d'obtingut el servei de qualitat nacional de tuning pel projecte My Country, Your Country. És que no he escoltat mai que hi existia això. Bé, doncs... I passa i a Sant Just ho tenim. Dit això, passem les informacions del dia. I altres municipis no. Clar, no. Aquí va la idea. Sant Just sempre són els millors. Un espai chillout. Concerts. I activitats familiars. Són algunes novetatges a la nit de Sant Just al carrer d'aquest any. Hola. No m'agrada ràdio per taxis. Dona-li empresa. I hi ha aquesta festa jornada que se celebra per segona vegada. No, atenció, perquè tindrà lloc el 22 d'octubre, el que abans he de dir a la Shopping Night. I ara també se li pot dir així, no? La nit de Sant Just al carrer, però... L'altre dia ens van dir que no, que l'ajuntament... O no sé qui, no ho sé qui. No m'ho vull posar. Doncs que a mi era la notícia sencera. No passa res. Però jo sóc part de dir-li Shopping Night. Està molt de moda als anglicismes. Per això, per això. Doncs Shopping Night o la nit de Sant Just al carrer, o aquell dia que obren les separades fins a les 12 de la nit, Andrea, què passarà? Més tard, fins i tot. Sí, és una iniciativa de dono i empresa que mantindrà obert molts comerços en horari i nocturn al poble. Les activitats seran de set a la tarda a una de la matinada. I tindran el punt neuràlgic a la plaça Malaret. A banda de l'obertura de les botigues fins tard, a la plaça Malaret ens estaran dos espais diferenciats, unes faran actuacions i activitats diverses, i un d'ells és aquest espai que comentaves, el Chillout, una de les novetats del Shopping Night d'Anguany. També hi haurà un escenari més gran, unes faran espectacles de més embargadura, d'altra banda, les emprenedores de dono i empresa han preparat diverses tapes i degustacions, plats vegans, fideguada, refrescos i vins, a més d'un peculiar gintònic rosa. Oh, com va! I els bens i nenes també tindran el seu espai, per això s'han programat activitats per tota la família, hi haurà concerts i exhibicions de ball, i, com deien, la nit de Sant Justa al Carre tindrà lloc al proper 22 d'octubre, i també comptarà amb un espai de fotografia per fer retrats familiars. Sí, ens parlem ara d'una ruta que es farà aquest dissabte pel poble per commemorar el 78è aniversari del bombardeig de Sant Just durant la Guerra Civil. És una activitat gratuita, Andrea Bueno, si la volem fer, què és el que hem de fer? Simplement presentar-nos el dissabte, a les 10 del matí de la plaça Maragall, no cal fer inscripció prèvia, és una activitat gratuita. Diuen el límit, i si es presenten 3.000 persones... Bé, doncs 3.000 persones que prendran coses molt interessants. Perquè a partir d'on m'agafen? També, el Julio i Xoa té la veu potent. El centre d'estudis commemorarà aquest 78è aniversari del bombardeig amb un itinerari dia d'aquest dissabte, o Xoa conduirà aquesta ruta pels punts afectats per la tacaèria al poble durant la Guerra Civil, i explicarà les conseqüències del bombardeig que es va produir a Sant Jos justament el 8 d'octubre de l'any 38. Per tant, dissabte mateix ens farà aquests 78 anys. També farà la presentació d'una filmació sobre el refugi antiari de Sant Jos. És una activitat gratuita, es farà dissabte, rancarà les 10 del matí des de la plaça Maragall, i demà podrem conèixer més coses amb el Julio Xoa. Julio Xoa és el pep cruz de Sant Jos, és aquell home, no? Sí. Fins i tot per la física. És aquell home, en general. Sí, és aquell home que sembla pep cruz. No ho dic jo, s'han molt de Sant Jos. Són persones que són més uns del municipi. No és que ho dic jo, ho diu la ciutadania. I la Maria Quintana també ho va dir a la fusta. La Maria Quintana és la ciutadania. També hi ha moltes coses. Atenció, perquè hem de passar al tema dels esportius, per fer-ho tot i per xèrio, perquè Sant Jos comença a preparar-se per acollir l'especió en l'Olympics. Un esportiu per esportistes amb discapacitats intel·lectuals. Quan serà això? Doncs serà el 14 de maig de 2017, quan Sant Jos t'acollirà 3 proves diferents al bàsquet. Ves com es va de sèrio o no? Sí, tant. Quan toca, després no em fa riure. És igual, va. Perdona, perdona, de bàsquet, ciclisme, i tenis. L'especial olímpics té per un objectiu integrar persones amb discapacitats intel·lectuals a través de l'esport i l'edició que acollirà Sant Jos l'any que ve preueu comptar amb més de 600 esportistes arreu de tot l'estat. El Sant Jos l'esperen... Ja m'heu volviat. El Sant Jos l'esperen proves de bàsquet, ciclisme i trenis, 3 pràctiques esportives en 3 espais diferents, com són el Paballó de la Bona Aigua, el Parc Ciclista i el Mèlic Sport Club, la regidora de esports que resumarà Serrano ahir en va a parlar. L'especió olímpics també inclou en el llistat d'activitats esportives solidàries que es produeixen a Sant Jos. De fet, Serrano ahir va destacar que l'Ajuntament vol potenciar l'activitat de la pràctica esportiva, però sobretot la idea de la ciutat inclusiva. Tot i que encara queda més de mig any perquè arribi la data de l'esbalveniment, l'Ajuntament ja està treballant en la sensibilització dels ciutadans i ciutadanes. La regidora també va explicar que s'està treballant amb les escoles perquè els alumnes s'apuntin a trencar barreres. L'especió olímpics compta amb una fundació, que es pot fer una donació per a persones amb discapacitats intel·lectuals. Per més informació, podeu consultar el web www.specialolímpics.org I és que ahir el programa d'esports de la casa el juguem a casa va venir la regidora d'esports que resumada Serrano. Entre altres qüestions va dir que hi hauríem millores al camp de futbol i també a l'escola en Montserrat, que són alguns dels objectius de la regidoria d'esports de Sant Jos. Sí, perquè, com d'elles, ahir ho va explicar. Abans de final d'any, hi haurà la millora de les pistes de l'escola en Montseny i que un cop acabi la temporada de futbol s'iniciaran les millores previstes al camp municipal, com ara col·locar la Gespa Nova i també fer un camp de futbol set. Aquestes són algunes millores en clau esportiva que es faran de Sant Jos als propers mesos i tot plegat va venir perquè ahir l'Alla Flutats, portaveu del partit demòcrata català de Sant Jos, reivindicava des de la justa la fusta una solució per la saturació dels equipaments esportius del poble, de la bona aigua. Resumada Serranoc va assegurar que s'està treballant per solucionar aquests problemes. Ai, bé. No res, res. Fins aquí les notícies de Sant Jos. Moltes gràcies, Andrea i Marc. Que vagi bé, ja teniu més informació. Ara mateix, a radiodesvert.com. I a partir de les set, els Sant Jos notícies d'edició. Bé, per demà parlem del cor d'hípica solsolet. D'alguna de les coses. Tornem d'aquí uns moments amb el Roger Cónsuls i al teatre ens parlarà de Escaramuix, la nova de Dagoll de Gón. Fins ara la penya del Morro. Gràficos fets. Gràficos fets. Gràficos fets. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Gràficos fets. Gràficos fets. Gràficos fets. La teatre... Em m'agrada. Endavant que t'agravi. Recorda una història d'amor. Teva o...? Sí, és veritat. L'antiga, l'antiga, si intunia de teatre. Però que teníem una nova. No ho entro en cap. Què fem, llavors? Aquesta, d'això. Aquesta, sí. De la vola de teatre, de teatro, de la taneu de Sant Just, Tamboret, El Roger Cónsol, Roger, bona tarda. Bona tarda. Ens visita cada setmana per explicar-nos com està la qüestió teatral de la cartallera Barcelona. I la veritat és que aquesta setmana ens portes un parell de goretes moltes, eh? Sí, sí. D'aquí es parlarem de perruques... Perruques i màscares. Perruques i màscares. Sí, de les dones sàvies de Moliart, però abans hem de parlar de la nova estrena de Goll de Bom, que va tenir lloc de vendre'ls passat. Exactament, exactament. Estem parlant de... Caramuj. Ai, ai, ai, ai, que arriba, el forro. El forro d'aquest... És la veritat, era... És justament això. El Torro català o la UB de Vendetta català. Exacte, o català o francès, perquè ja veurem que és una màscara francesa i que ara està situada a la revolució francesa, però és això, un justicier mascarat. I aquí, doncs, ho tindrem... Serà el gran èxit. I a veure, tu, a Jordi, quants mesos creus que durarà, això? O anys? Jo crec que estarà, com a mínim, dos trimestres. Dos trimestres, sí. Sí, que igual que pel mes demà, jo així, podrem dir que s'acabes caramuj, potser. La temporada, potser. La temporada. I podria ser també que d'aquí a dos o tres anys, tal com fan en Maricel, que l'han fet quatre o cinc vegades, no. Tres o quatre vegades. A més, si en repetim, tu creus o què? No tant. Perquè Maricel és un clàssic nostrat. Maricel és un mite nostre, no? És d'Àngel Guimarral, de Goll de Gom, català. I tenim molta reposició, va anar al Teatre Nacional de Catalunya. I tant. Tens raó, tens raó. Canvi, jo és caramuj, no la veig tot, que sigui original també de Goll de Gom, perquè la lletra és del Vots, i la música del Guinovari, exactament. Però no... És que Maricel és molt Maricel. Jo crec que és una producció 100% de Goll de Gom, d'èxit assegurat, on han volgut apostar molt fort, que a altres produccions que la mateixa companyia ha fet, i ara recordo de Flodenit o Boscos en Dins, que van ser grans produccions, però em sembla que tothom no tenen aquesta espectacularitat, i sobretot per una cosa, perquè es caramuj va dirigida a tots els públics. És tal com diu el Vots el programa de mà, eh? És un retorn a aquelles tardes de diumenge després de dinar, quan feien pel·lícules de l'Erol Flynn, quan feien es caramuj de l'Estywer Granger, quan feien la Rosa Azul, per exemple, o vés a saber el què, no? O, per exemple, el Forro, que parlàvem abans. Ah, no, el Tulipant Negro, no la Rosa Azul, el Tulipant Negro. Correcte, correcte. I pel·lícules de capa i espasa. Per tant, molta acció, molta esgrima, musical, màscar, esbrillentó, té tots els ingredients de Goll de Gom, té tots els ingredients per ser un gran èxit. Però, i aquí està la cosa, que et deia que parlàvem ara, tu i jo... Clar, Maricel és un mita fins i tot català. És una obra d'Àngel Guimarà, és Cristians contra Árabs, és la nostra història, la història de Catalunya. I, en canvi, aquí és caramuj estar situada a l'any 1789 en plena o justa punt de començar la revolució francesa i, per tant, en plena revolta burgesa contra la aristocràcia i contra els rics, que només fan la seva política, d'acord? I, per tant, parla de rebel·lió. El que sí que és cert és que, i això m'agradaria parlar-ne ara, al principi, és que tot fullejant el diari, aquest diumenge, no mirava pel·lícules de capa i espasa, vaig agafar sense voler l'ara i em vaig trobar un article de l'Ignasi Aragai, que, normalment, publica a les seccions de diàleg, on hi posava... Scaramuj Puig de Món. Com? Puig... Puig de Món. Adoreix del no res, de forma inesperada, per burlar-se del noble i del prala. Es passa juganera, la cara enmascarada, i un posat de pacient desesperat. Es presenta els balaus, ses muntins de les festes, com que va dir... Ivan Lavanda. I sentíem abans Toni Vinyals, d'aquestes lanes a Sant Martíni, que capitenitzen, el que em parla de capitans i escaramús i màscares, capitenitzen, ni més ni menys, aquesta gran producció. 18 actors sobre escena. Està aviat, està dit, això, eh? 18 actors sobre escena. Scramuj, Scramuj, Scramuj. Bé, doncs ja es poden veure els uns que m'agradullen. I ja estàvem parlant de la crítica, aquesta, no? Més que una crítica és una... Jo suposo que l'Ignasi Aragai va veure a Scaramuj i va dir, home, va rell, que a mi de cap a casa va reflexionar una mica per què a Scaramuj, ara. Home, perquè de goll de gom, perquè en Votsó, ens pica l'ullet constantment, i aquesta és l'actualitat de l'obra, amb el procés i amb la política espanyola i catalana d'avui en dia. Què està fent la societat catalana, si no una rebel·lió? Què està fent la societat del 15M? Podem, Podemos i companyia, sinó una rebel·lió contra qui? Contra la burgesia d'ara o contra l'aristocràcia d'ara, que és la classe política. I d'això ens parla aquesta obra. Ens parla d'algú que es revolta contra l'aristocràcia, que mana i fa i desfà amb els seus interessos, que és senzillament la classe política. Només acabo amb això de l'Ignasi Aragai ara mateix, al principi parlaves, perquè parlo mig de memòria, de la reina Maria Antonieta. Qui és la reina Maria Antonieta? Aquella que la revolució francesa li va tallar el cap. Una de les frases que se li recorda més de la reina Maria Antonieta és dir, ah, el poble no té pa, doncs que mengi impestissos. I ara, que estaria dient al ministre Montoro, ah, retallem les subvencions al tercer sector, doncs que mengi impestissos. De fet, jo vaig tenir l'oportunitat d'anar-la a veure, dientres el dret a Victòria i... I què, i què? Com a gent, sí, m'agraden molt. Ara, vaig trobar que, a veure, vam entrar al teatre les 9, no és difícil tocar-te una de la matinada, eh? Però vas a dormir o no? No, no em vaig a dormir. A més, jo vull dir que durar 2 hores i mig, eh? Ja en Maricel era molt llarg i aquest tipus de coses, ja que compres una entrada que et val molts diners, fan aquestes llarges produccions, suposo. Em va agradar també la cenografia, molt xula, molt ben aprofitada, molt ben dissenyada, dos mòduls de la dreta i a l'esquerra de la cenàrica. Recreuen diferents espais. I, a més, també m'agraden molt tot el manatge que es fa a la comèdia de l'art. Perquè és un de l'Escaramuix originalment... A veure, no les vellos res, eh? És un dels personatges que està treballant en una companyia de teatre, a la companyia de l'italien. Sí, per aquí, per allà. I hi ha un moment, que per mi és un dels moments més divertits a l'obra, que recreuen l'espectacle que fan els propis... De fet, és d'argument. Dins d'aquest context de revolució social de la guerra de la revolució francesa, hi ha una companyia que està assajant un obra que representarà ni més ni menys que Versall, és en el casament d'un marquès. Tant d'entenc que la cenografia... tot d'una ha de representar els baixos fons de París, però tot d'una ha de representar un palau com Versalles. I això és tot el que deies tu, de la màscara. Aquesta companyia d'Italians, que és la companyia protagonista, serà que és la primera cançó que sona a l'obra, és com està assajant aquesta funció que han de fer per aquesta Buda. I amb aquesta obra, atenció, perquè hi ha un dels protagonistes de l'obra, que és en René, que és un penques, que es guanya la vida fent d'actor per aquí, per allà, que està enamorat de la Camila, i que porta una màscara dins d'aquesta obra de la comedia de l'art, que ells han de representar. És que ara, Mugen, sí, hi ha una màscara de la comedia de l'art, no de l'obra en sí, sinó de la història del teatre francès. És que ara, Mugen, la comedia de l'art, amb l'èxit tan gran que va tenir francès era un personatge. Va passar a ser aquell espadetxí fanfarró que es feia el Fortaxón, però, en canvi, tenia por d'una rata, que era el que pintava fanfarró, el que té molts noms, i que a França, quan li van posar aquell deix poètic, també perquè escriu cartes i tot plegat, que va desembocar el Cyrano de Bergerac. Atenció. Cyrano de Bergerac seria un escaramux sense màscara, doncs és de bé la màscara típica francesa d'un espadetxí comés, escaramux. Bé, doncs ja ho sabeu, si voleu anar-hi, durant uns quants dies la podreu anar a veure, al Teatre Victòria de Barcelona. I, per cert, ells estan genials, els actors. Li van la banda, està brutal i espectacular. També el Toni Vinyals, l'unista i fa d'escaramux, fan moltes lluites d'escrima. Això no en volia parlar, ja. I estan molt ben aconseguides. Saps per què estan tan bé, suposo? Doncs perquè ja ha treballat, ni més ni menys, que el gran especialista espanyol, a nivell espanyol, d'escrima, que és un tal que suc esperança i que, senzillament, està a darrere de moltes de les pel·lícules d'espases que hi ha darrere del cinema espanyol. Es nota, es nota perquè realment hi ha un treball darrere, quan ja treballes, veu, clar. Però aquest Jesus Esperanza, més a més, és... Era un espadatxí que feia escrima, que havia anat als Jocs Olímpics, es va quedar sense medalla, i quan se li va acabar la carrera d'espadatxí i d'esportiva, com si diguéssim, es va descobrir i es va formar amb l'escrima artística. Però després també hi ha molta lluita que no va amb escrima, segons he estat llegint, que ho va dirigir el Quique Inchausti. Molt bé, Roger. És una qüestió, si et sembla, perquè hem de parlar, ara, de perruques, com deien? De més, molt llarg, de més comèdia de l'art, de més teatre clàssic, de més comèdia clàssica, perquè és que ara Mujo m'afons una comèdia musical. I ens traslladem del paral·lel. Entrem cap a dintre Ciutat Vella. Podem passar pel carrer Gran de la Rambla, pel carnau de la Rambla, fins a Niva, aquelles galeries Maldà, que hi ha un cinema que, ja sé que és la seqüela teatre, i no és la de cinema, però sí que us agrada, amants del cinema, i voleu pagar poc, voleu pagar una entrada i veure quatre sessions. Estar-s'hi des de quarts de quatre de la tarda, fins a quarts de dret de la nit, amb uns ulls que s'acaben com a televisions, i al costat del cinema de Maldà, a dintre de la galeria de Maldà, hi ha l'antig cercle Maldà, o círculo Maldà, ara dit, el Maldà. Les dones sàvies de Molièr, que es pot veure des d'aquesta setmana, fins a principis de novembre, i que, efectivament, és una de les apostes de la temporada del Maldà. Exacte, és una de les apostes de la temporada, però que comença volent, amb literatures, en diu un long-seller, perquè s'estaran un mes, de moment, un mes, de moment, i no agafen dissabtes divendres, o sigui no agafen cap de setmana, s'estan de dilluns a dijous. Atenció, el Maldà de dilluns a dijous. I m'ha agradat molt perquè han apostat fort, el Maldà sempre està apostant fort. Aquest petit teatre d'unes cinquanta places sempre té coses que cal mirar-se les amb bons ulls. D'allà va sortir, per exemple, llardinada Nadal. Per exemple, que tornaran a patir. Que tornaran a apreciar, i que va guanyar l'any passat, espectacle de petit format del butaca. Un butaca, espectacle de petit format. Vol dir que d'allà va sortir del Maldà. Exacte, doncs aquí tornem a agafar les dones sàvies, un Molièr, comèdia clàssica. Molièr es va formar, també, amb la comèdia d'art, que parla de mare, de francesa, més a més, també, com Escaramus, com parlava mare. Però, atenció, perquè el senyor Lluís Hansen, dramaturg i director d'aquesta època, ha adaptat les dones sàvies de Molièr per dos actors. Dos actors, sí, ho ha sentit bé. Les dones sàvies, que és una comèdia típica de Molièr, que hi sortien, doncs, 8, 10, 12, amb la seva companyia. Molièr sempre feia el paper protagonista, i aquest cas parlava dintre d'un saló. I la gent es pensava que el món, la altra societat, que es critica a criticar a Molièr, pensava que tot el món girava, i el sol, i la lluna, i les estrelles, i la política girava en torno d'aquell saló on passa l'obra. Les dones sàvies, doncs, com deien, tindria, ara ja no ho he anat a buscar, però 8, 10, 12 personatges, sobretot per criticar aquest afany de saber i aquest intel·lectual que creu, que sap molt, i en el fons és un estúpid i un arrogan, i això és el que critica Molièr. Doncs bé, aquestes dones sàvies, que també surten criticades a l'obra, són les dones sàvies que es pensen que saber molt dins del seu saló, el representen dos actors. Tots els personatges el representen dos actors. I això és el que jo vull valorar, d'aquest joc interpretictiu, que trenca les convencions del teatre de Molièr. Vull dir que aquestes coses que a Barcelona es veuen bastant poc. O sigui, dos actors fent trasvestiment, fent fragilisme, o sigui, canviant constantment de personatge, amb aquesta versió de les dones sàvies del Lluís Hansen. Que ells són l'Àlvar Ferrer i l'Enric Embràs. I que, a més a més, ens han dit que avui no hi podien ser, però que tard, tot d'hora, tindrem en aquest plató perfecte. Amb algun entrevist d'aixís, penseu que s'estan un mes que van començar aquest dilluns passat el dia 3, i teniu un mes per anar a veure el Maldà les dones sàvies de Molièr. Per cert, que la setmana que ve, camion de qüestió, hi ha un programa a la Marília Sánper, que és la directora de l'obra que es pot veure, a la vequet, la nova vequet del poble nou de Barcelona, i que em van parlar el primer programa de la temporada, que hi havia sàxio teatral, fa tots els programes. Exacte, o sigui, que la setmana que ve parlarem amb ella. Una de les autores més trencadores del teatre contemporànic català. Sí, sí. Per cert, abans que margi, abans que margi, a Tamboret, aquí a la Teneu de Sant Just, ja hem començat el curs, no? I tothom n'està molt content. Teniu el Joan Faneca, que és... Exactament, el que sóc a mi. El X vol ras, dic X vol ras, perquè el X vol ras ja es va disoldre fa uns anys. Es va disoldre lamentablement, i... Però, vaja, que durant molts anys ha estat pels escenaris de tot Catalunya i de tot el món. Doncs en Sant Joan Segalés i el Joan Faneca. Sempre el que intentarem a Tamboret és intentar agafar professionals com la Copa d'un Piques, però que tinguin alguna cosa a veure amb Sant Just. No sé, Jordi Domènec, Clara Segura... Joan Faneca, Joan Faneca, Joan Faneca, Joan Faneca, Ferran Reñez, Jordi Domènec... És de Sant Just, i... I aquella, aquella. No estava pensant que va començar a ser la passada, no? Tamboret, no va començar aquest dilluns passat. Ah, ahir, ahir va començar. I a més a més, portem ja... Estem sobre límit. El límit per començar a fer un curs eren 6 persones. Estem a 7 persones, el curs encara resta obert. Sé que, a més a més, hi ha dos o tres persones bastant interessades, segons en van dir, però s'intentarà, els primers dies, sempre, deixar portes obertes. Les coses costen de començar. Tamboret és una escola nova. I, a més, també va començar el curs per joves. I si aquí algun jove, mínimament interessat en teatre, que vulgui fer teatre a la Teneu, a partir de 14 anys, a partir de tercera edat, diguem-ne així, d'acord, 14 o 15 anys, també, perquè ha començat, i som 4, el curs seguirà durant tot l'any, farem petites obretes, perquè tinc la intenció de no fer gaire ni teòria ni pràctica, no sé, gaire es lloc si no anar a practicar teatre sobre l'escena, i que tothom està benvingut. Portes obertes a la Teneu, portes obertes per fer teatre a Sant Just. Gràcies, Rosíe. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Ens trobem dimarts, que bé, collat molt, i nosaltres fem una pausa per la publicitat, i ara mateix, de quin moment, tenim l'Anna Llevaria, la nostra coach, que, des d'ascència, avui ens parlarà de com és important tenir una bona autostima, fins ara mateix, al programa. Fins ara. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esber, cada dia, més a prop teu. Bona tarda. 20 minuts ja hem arribat al punt de l'accés de la tarda. Continuem en directe al programa des de radiodesber.com. Ens podeu escoltar també o a través de les aplicacions d'Android i d'iPhone, o el 9.8 FM, com ja és tradicional. D'aquí uns moments parlem amb l'Anna Llevaria de l'Espanya d'ascència, de l'autostima, però abans deixeu-me'n recordar-vos que si voleu contactar amb nosaltres per qualsevol qüestió, teniu el mail de la Penya del Morro a robajimeil.com o el telèfon del directe per si voleu preguntar-li qualsevol cosa a l'Anna, per exemple, que és el 9.3.372.2901. 9.3.3.2.2901. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. He tingut el programa una setmana més, com ja sabeu, des de l'Espanya d'ascència de Sant Just, al barri sud, on fan molts tallers d'aquesta mena personal terepeútic, vaja de tot tipus, i l'Anna és una de les coachs que hi treballa, i a més a més també té el seu projecte personal, i la seva empresa anava a dir que és actorrevolució.com. Avui deien que voldríem parlar de l'autostima, no? Sí, perquè és un tema que ha sortit a les altres xerrades que hem fet, i sempre és algo que la gent li agrada parlar-ne, problemes que hi ha darrere de l'autostima, i és interessant. Què és l'autostima? L'autostima és la percepció que tens de tu mateix, és l'auto-evaluació que fas de la teva personalitat, del teu caràcter, també del teu físic, una miqueta com t'avalues. Moltes vegades ja diuen que és ser feliç, no? Ser feliç, per exemple, és estar bé amb un mateix sense dependre dels altres. És a dir, estimar-se, no?, a un mateix, sense esperar que els altres t'estimin per estar bé. Això és la teoria que he dit en paraules, és molt bonic. És molt bonic, però és possible, eh? L'autostima és estimar-se, es valorar-se, és creure en un mateix, és confiar, és estar segur... I clar, tu, a la teva feina, t'has trobat que en moltes vegades, el que hi ha darrere d'aquestes inseguretats, o aquestes pors, és un problema d'autostima. Exacte. Com et veig per l'altra vegada, no?, en un procés de coaching que estàs en un procés de canvi, de transformació, et poden una miqueta embelejar els tus pilars, la gent et pot mirar en plan raro, a assenyalar-te, aleshores, aquí, la teva asseguretat, la teva autoconfiança, pot una miqueta veure'ns en perill. Aleshores, en el procés de coaching, treballem molt, això. També d'altres circumstàncies a la vida, doncs... que és molt, molt típic, seria un cas de desamor. De cop i volta t'abandonen, ja no t'estimen, i jo, ostres, la persona que m'estima, perquè estava en un cantó, ja no m'estima, i això és una situació que fa baixa molt la teva autostima. Clar, de fet, aquest és un altre tema, no?, el no. Quan ens diuen que no, les coses que nosaltres demanem i el que volem, com gestionem aquest no? Pot ser un drama, una mica. Clar, sobretot estan rebutjant, i quan tens rebutjat no et sents estimat, i, aleshores, aquí, encara que tu tinguis una bona valoració de tu mateix, en aquestes circumstàncies és complicat apujar els ànims. I per què ens importa tant el que tinguin els altres? Doncs perquè tenim una necessitat... Tots humans tenim una necessitat bàsica, primordial, que és sentir-nos estimats. Quan no ens sentim estimats i valorats, aleshores, parlem-nos-ho. És així. Sí, sí. La necessitat que tenim de ser estimats. Clar, i es pot controlar aquesta necessitat? O ens acompanyarà fins al dia que morim? No, jo, clar, que ho pots treballar, t'has de treballar tu mateix, i, per sobre de tot estimar-te, tu mateix, valorar-te, i que els ludes de més... Mira, li han de donar a la importància relativa. De fet, tu, a la teva Ginaweb, a torrevolució.com, per detectar si tenim una autostima baixa o no, perquè, clar, aquí hi entrem en moltes coses de la nostra façana, la nostra imatge, però com som nosaltres per dins, no? Moltes vegades no t'has de resaveure. Penses, mira, aquesta persona té una autostima increïble, i potser rascues una mica, no? Deus haver trobat tu amb la feina i penses, no? Doncs potser no, moltes vegades sí que són com coraces, o màscares que ens posem, però mira, és veritat, a la web tinc algunes preguntes, per exemple, li doni importància més a les coses que faig malament que a les coses que faig bé? Això seria una senyalda? Ostres, ojo amb la meva autostima. Centrar-nos en les coses negatives, més que potser amb les positives que ens passen a la nostra vida. Exacte, és que tu t'ho faig malament i, sobretot, el generalitzar. Quan hi ha generalitzes, ja és l'opitxó, perquè és que sóc un patata, és que res en surt bé. No, ojo, et pot haver sortit una cosa malament, et pots haver equivocat, però no vol dir que tu siguis dolent, siguis un patata, no valguis per res, no generalitzis. Intenta veure les coses positives. Clar, i també la culpa, aquí, entre una mica. Nosaltres mateixos som massa estrictes, potser. Som-hi, ens estem tot el dia autocríticant, autoevaluant, escoltant, hem de donar una miqueta de marge. No sé qui va dir algun dia que ens agrada com autoflejar-nos, fins i tot, a nosaltres mateixos. Una cosa que per aquest, tampoc no ha sigut tan dramàtica, escolta, passa d'això, ens hem equivocat, i quin problema hi ha, però estem allà, amb el foet, tot el dia donant-nos. No, parem, ens centrem en la rumiació, la rumiació és estanclat en el passat. Ai, perquè he fet això, perquè he dit l'altre, i ja veus tu, si li hagués dit això i l'altre, no guanyem res. Estan clats en el passat, l'únic que ens provoca és pensaments negatius i sentiments, encara més negatius, sentiments de frustració, de tristesa, perquè tu no pots canviar el passat. Aleshores, no t'he sentit, estàs amb un bucle que no et deixa vençar. De fet, el passat no es pot canviar, perquè ja ha passat, el futur no sabem què serà, perquè encara no ha vingut, per tant, només tenim una opció, no? El present. Per tant, donar més importància a les coses que fem malament, a les que fem bé, això ja és un síntoma, i altres claus... D'altres, mira, jo m'agrada molt dir això, quan fem bé les coses, sempre diem, clar, això ha sigut sort, o no ha sigut de casualitat, o ha sigut gràcies a no sé qui, no havíem un moment, has fet algo ben fet, valora tu, he fet això bé, he sigut bo amb això, escolta, posa'm prèmio i m'ho valoro, m'ho reconec. Però sempre t'endim a quan fem algo bé o ens la surt bé, que és tot casualitat. En canvi, quan ho fas malament, ets tu, el patata. Clar, aquí, de fet, és una responsabilitat malentesa, perquè tots som responsables de les coses que fem a la nostra vida, i nosaltres hauríem de portar, no?, una mica allò... Les regnes del nostre destí i de les coses que fem, i, per tant, ser conscients del que fem i deixem de fer. Però, clar, si totes les coses dolentes que et passen són culpa teva i les bones són dels altres, això... Això és una senyal que tu no t'estàs valorant prou. I ho he fet jo i em responsabilitzo de l'obò i de l'odolent. Clar, que sí. Després, una altra cosa, per exemple, que t'importin molt les opinions dels demés, que t'importin massa, que no diguis les teves opinions, potser perquè... Ai, no, és que opino diferent i ara hem de portar a la contrària. Bueno, no passa res. Al final, una persona segura, amb una bona autostima i autoconfiança, pot pensar diferent, i és una manera de comunicar-se de forma assertiva. És a dir, tu tens la teva opinió, no vol dir que no té sa que nadie de tu estreze vol dir que tu escoltes, que acceptes i toleres, i respectes les opinions dels demés, però que tu tens la teva opinió i d'aquí no tan de moure. De vegades passa sovint que nosaltres tenim una opinió, o potser no tenim formada, que serà una altra qüestió, i ens diuen el que pensen sobre un tema a una altra persona, i diem, ah, sí, sí, és això, o una altra, i ens anem enganxant una mica a les... el carro que va passar en part davant, no? Sí, i moltes vegades això es falta de seguretat, o que et fa por, potser, opinar diferent que els demés, no passa res, tu tens la teva opinió. Aleshores, treballant aquesta autostima, pots dir, no, no, jo penso això, i no passa res, dic-ho al contrari. És que aquesta feina és molt important, que totes les opinions són vàlides, i cadascú té la seva, i tu tens la teva, i jo tinc la meva, però això no vol dir ni que tu tinguis raó, ni que jo tinguis raó. Aleshores, a ells té una altra autostima, des de punts de vista diferents, però no passa res, no? No passa res, el cas és que això, les persones que no confien prou, en si mateixes, es pensen que l'opinió dels demés realment són superiors, que van per sobre, i ells, com se senten inferiors, acaten tot el que els demés els diuen. Bé, arribat aquest punt, perquè segur s'ha fet aquestes preguntes a algun moment de la seva vida, que el mateix dona aquest punt per reflexionar. Segurament, molts pensen... Home, potser sí que dona més importància el que diuen els altres, o crec que tinc la autostima una mica baixa, i em deixo arrossegar de forma fàcil pels elements externs, per dir-ho d'alguna forma, i em pregunto com podria augmentar la meva autostima. Tu tens algunes claus per donar-nos, Anna? Mira, et diré quatre claus. La primera és començar per l'acceptació. Accepta les teves limitacions i els teus recursos. És a dir, tu tens unes limitacions físiques, mentals, i de context, és a dir, t'ha passat el que t'ha passat a la vida, que no ho has escollit tu, situacions determinades, i un cop acceptis la realitat, que és el que hi ha, no tira res endavant. Situacions determinades? Aquí entrem al tema de la nostra infància, com ens han criat els nostres pares, o per exemple... O en torno a algun aconteixement, és a dir, mirar el que dèiem abans, on és amor, m'han deixat. Doncs accepta aquesta situació, accepta que t'han deixat. Si tu et quedes enclat en el no, no vull acceptar, no vull acceptar les meves limitacions, d'aquí no tirarem endavant, perquè et quedaràs tot el rat orgumiant amb aquella cosa que no fas bé, amb aquella cosa que t'ha sortit malament, no tirarem endavant. A mi m'agradaria ser el femetre 90 i tenir uns pectorals molt grossos i els ulls blaus, però no els tinc, llavors... Aquest és el problema, mira, els ulls blaus, et pots posar lentilles, pectorals pots anar al gimnàs, sí que el podem desenvolupar... I en poc teniu... Però dic que són les limitacions, no?, que és acceptar una mica les coses, perquè hi ha coses que depenen de nosaltres, però hi ha coses que no depenen de nosaltres. Totalment, fins que no acceptes allò que no depèn de tu i que és el que hi ha, no tirarem endavant. Llavors, si t'ancles amb les coses dolentes, el tòstima baja. Moltes vegades posem més energia i més atenció amb les coses que no depenen de nosaltres, que amb les coses que realment depenen de nosaltres. Això també és un factor a tenir en compte. Totalment, això és... Precisament és el que treballem en un procés de coaching, és a dir, què és amb les teves mans que tu puguis canviar i que puguis millorar. I el que no accepta-ho per t'hi endavant. La clau de tota transformació és l'acceptació. Acceptació seria igual a consciència, també? També. A consciència? Quins recursos tens? Quins recursos pots desenvolupar? I quins ja has arribat al teu límit? Molt bé. Per tant, algunes claus per augmentar l'autostima. La primera, l'acceptació. Correcte. La segona? La segona, jo poso. Valora les teves coses bones, les teves virtuts. Jo, amb els meus clients, els he dit que fes-me una llista de les teves virtuts i dels teus defectes. Bueno, de les defectes és eterna, eterna. Sempre és molt més llarga, no? Molt més, no? O sigui, potser 10 vegades més llarga, perquè la de virtuts se'n queden amb 3 i amb prou feines. Aleshores, això no pot ser. És a dir, el que passa que la gent ens costa, perquè amagat darrere d'una humilitat, és que jo soc humil, perfecte, està molt bé, que no siguis narcisista ni egocentrista, però partir d'aquí valora. Si tu tens una cosa bona i tu ets bon fent alguna cosa, perquè no pots arredejar d'això, perquè no pots reconèixer, jo sóc bona en tal. Per tant, saber les virtuts que un té, això és molt important. Saber-les i saber-te donar un copeta a l'esquena i dir, jo sóc bo amb això, i no em fa vergonya dir-ho als 4 vens, clar que sí. De fet, també, aquí jo sí que tinc moltes feines que no t'escolten a la vida, però no sé de qui són. Algú va dir algun dia que és important, o que com a mínim hem de treballar de les coses que ens donin fàcils per nosaltres. Què se't dona fàcil qualsevol cosa d'això, treballar d'això? Jo sóc més de... no només que et sigui fàcil, encara que t'ho hagis de currar, però que et motivi, que t'agradi, que t'ompli. Per tant, la primera era l'acceptació, per augmentar la nostra autoestima. Valoració de les virtuts, la número 2. Exacte. I la número 3? Comparar-se. Aleshores, jo sempre dic, comparar-te en clau positiva, és a dir, trobar un exemple, un ídol, una persona a la que sigui, que sigui referenteu, per intentar copiar, que et motivi, que diguis que aquesta persona... amb... no sé, amb... com es diu això, a mi... És un... amb motiva, no? Amb motiva, a seguir els meus somnis, els meus reptes, perquè jo vull arribar a ser com aquella persona. És un ídol per mi, no? Exacte, aleshores, perfecte. En clau negativa, surten les enveges, surten els cel·los... Això és terrible. Terrible, perquè no altra vegada ens assentrem amb totes les nostres coses negatives, i això fa baixar la nostra autoestima. I segurament potser ens pot ajudar a pensar que no som ni la primera, ni l'última persona al món, amb tants milers de milions que han passat per la Terra, que li passi el que ens està passant nosaltres. Clar, que efectivament, si som milers de persones, situacions igual, clar, que els ha passat a tothom, i de pitjors, encara. I això també t'ajuda, no? Una mica, potser, a desmitificar i a desagraujar, a desgramatitzar el que et pugui passar. Exacte, aquell referent que diu mal de tots els consola de muchos. Exacte, consola de tot, de tot. De totes, això. I hi ha l'última clau per poder pujar l'autoestima? No, estimar-te per damunt de tot. És a dir, tu has de tenir una cosa clara, per més enamorat que estiguis a la teva parella, per més que estiguis els teus amics, els teus familiars, per més que vulguis mantenir la teva feina, per damunt de tot, està la teva dignitat i el teu honor. Aleshores, la barra de medir, de com els demés et respectaran i et valoraran, la poses tu. Com jo en valoro mi? Serà com els demés en valoraran a mi? Per tant, respecte un mateix, els altres també els respectaran. Aquesta seria una mica... Quan tu tens l'autostima baixa, els demés són energies, això es nota, i, al final, depèn de com, algunes relacions de treball, algunes relacions personals... Té sovén a la xefa, que digui jo. Molt bé. Anna, moltes gràcies per venir al programa una setmana més, perquè tu sí que es puja l'autostima a tots, com vens aquí, i escoltar-te és un plaer, doncs sí que la setmana que ve ens veurem amb altres qüestions. Jo sabeu que també teniu la pàgina aztorrevolucion.com i d'aquí unes setmanes hi ha el curs sobre la veu a Essència. Exactament, serà els dijous del novembre, pal de matí. Perfecte. Anna, que vagi bé, va a tardar. Gràcies. Tots aquí et connectem amb Catalunya Ràdio i tornem després a la segona hora del programa. Fins ara mateix, a l'Apenya del Morro. La música coral del Vespre és el que s'acaba de fer. A aquest març a les 10 del Vespre, la música coral més de 1.000 anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu Mop. informatiucomercal.com despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, dius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. A l'escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Catalunya Ràdio, les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. Rússia ha desplegat nous sistemes de defensa antiaèria a Tartus, la seva gran base militar en territoris sirià i l'única que té a la Mediterrània. El secretari d'Estat nord-americà, Joan Kerri, havia assegurat que el seu país manté la voluntat de aconseguir un acord de pau per Siria. Però el mateix temps criticava en aquests termes, Rússia i el règim sirià. El règim sirià i Rússia sembla que han rebutjat la diplomàcia en la seva cursa per obtenir una victòria militar sobre els cossos trencats, els hospitals bombardejats i els nens traumatitzats. La gent que es pren la pau de manera seriosa es comporta de manera diferent de com Rússia s'està comportant. El nord de Siria continua en els combats amb bombardejos massius sobre instal·lacions civils, hospitals inclosos que han provocat la indignació dels països occidentals. Notícies breus, Joan García. El primer ministre d'Hungria ha vist que el seu país és el que ha de fer. El primer ministre d'Hungria, Víctor Orban, presentarà a dilluns al Parlament una esmena de la Constitució per prohibir el reacentament col·lectiu de refugiats al país. Es preveu que el text es voti el novembre. El govern manté el desafiament a Brussel·les i vol agislar contra el sistema de repartiment d'emigrants de la Unió Europea, malgrat que el referèndum de diumenge no és vàlid, perquè la participació no va arribar al mínim equigi per llei. El primer ministre, però, s'agafa el fet que la immensa majoria dels qui hi van votar ho va fer en contra de la collida d'emigrants. Ple, el Congrés dels Diputats d'Ara, Pedro Sánchez, exsecretari general del PSOE, no s'ha acostat a la cambra baixa. Aquest matí tampoc assistida a la reunió del grup on la majoria de diputats socialistes s'han mostrat contraris a unes terceres eleccions. Madrid, Àngels Lafuente. Bona tarda. Tot i no assistir a la reunió del grup César Luene, sí que ocupa el seu escó de diputat. La reunió del PSOE ha fet aquesta reflexió als militants socialistes. El futuro del partido socialista siempre lo van a decidir los militantes. Por eso les pido, aprovecho también para pedirles perdón, casi de una manera colectiva, y que traten de mantener la calma y la seguridad. Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid. Els advocats dels afectats per l'explosió de premiat meten que hi haurà moltes dificultats per cobrar les indemnitzacions, que va ser provocada. Premià de mar, Miquel Harquer. Bona tarda, el col·legi d'advocats a Mataró, que ofereix aquests dies un servei d'assistència jurídica urgent. A les 39 famílies ha fet varteix que s'estan trobant amb propietaris amb cobertures molt baixes. A banda d'això, els perits hauran de determinar si l'explosió va ser un accident o va ser provocada. En aquest últim cas, encara no se sap si els propietaris del pis on hi va haver l'explosió tenien una segurentia. Julio Naveira, d'agada al col·legi de Mataró, advarteix. Si no és un accident, sinó que és causa imputable el propietari de la vivenda. En aquest cas, la responsabilitat és quedar amb aquesta persona, els seus serveus, i amb l'acompanyar de seguretat. Miquel Harquer, Catalunya Ràdio Premià de Mar. Desmantallada les comarques de Girona, una de les xarxes més importants introducció de droga a Europa per carretera. El balanç és de 6 tonnes i mitja de xix i la quantitat més gran d'aquesta droga confiscada fins ara. Girona, Isabel Joanola. Bona tarda, el cap de la policia espanyola, de Girona, Francisco Pamplona, destaca la importància de l'operació. Estan passant una facilitat tremenda des de los países africanos o norteafricanos por toda la península ibérica i llegan hasta países de Europa. Hi ha quatre detinguts, fins ara, totes les quantitats importants de haixís que s'havien interceptat a les comarques de Girona, havien arribat per mar, però no per carretera. Girona, Isabel Joanola, Catalunya, Ràdio i Girona. Unes travesses de fusta malapilades a les vies del metro van provocar la nit de divendres passat desperfectes a diversos vegons dels trens que circulaven per la línia 5, Joan Garcia. Aquest material s'havia deixat al costat de les vies entre les estacions de Maracall i Congrés i el pas dels convoys ho va desplaçar de manera que les travesses no s'havia deixat al costat de les vies. I, per tant, a cada metro que passava. Tema B, segura que en cap moment hi va haver perill per la circulació, en canvi, David Quintero, del sindicat CGT, no ho veu igual. Si, amb un d'aquests moviments, una travessa es fica sobre el rai i la mala fortuna que passa una roda per sobre, la conseqüència directa és un descarriament. Ara, Tema B, està fent la valoració dels desperfectes que van vometre a la part baixa d' alguns metros per renovar 700 metres de via en aquest punt de la línia 5 per evitar vibracions. Esports, Damia Aguilar. L'exlaurant Xavi Hernández ha declarat que el Barça de Guardiola és únic i repetible i que, com a aquest equip, no n'hi ha hagut cap altra. La plantilla del Barça ha fet avui un primer entrenament amb família completat amb jugadors del filial. Durant l'entrenament han rebut la visita del seu excompany Pedro Rodríguez, que va fer el Xelsi. TV3 presenta aquesta tarda el documental marcats per Tamudo, que s'estrena diumenge. També es presenta avui la cinquanta dosena edició del Ràil i Catalunya Costa d'Aurada, que es disputa la setmana que ve a la demarcació de Tarragona. La tenista Rosa Maria Xeràpova, sancionada per dupatge, podrà tornar a competir a l'abril del 2017, el TAS Li ha reduït la sanció de 25 a 15 mesos. La sanció de Tarragona ha fet avui la cinquanta dosena edició del Ràil i Catalunya Costa. Fins aquí les notícies. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Andrea Bueno. Ara hi ha 579 persones apuntades a les listes d'ocupació. El vas llobregat també s'ha reduït l'atur el mes passat, trencant la tendència a Catalunya i al conjunt de l'estat espanyol, on ha augmentat. 19 persones van trobar feina el mes passat a Sant Just, i el vas llobregat 115, arribant ara als 49.165 caturats. El municipi es trenca per tant la tendència a l'Alça de la Turca, que va créixer en 36 persones a l'estiu. L'escola Montserrat obtea el Segell de Qualitat Nacional i Twinning 2016 pel seu projecte My Country, Your Country. Es tracta d'un reconeixement que ha rebut el centre pel projecte col·laboratiu que va fer amb un centre de Polònia el curs passat, on es treballava en temes socials i culturals de forma cooperativa. Aquest Segell, que ha obtingut l'escola Montserrat a balar els mèrits al centre en el marc d'aquest projecte, que tenia un triple objectiu, treballar les cultures de diferents països, potenciar la llengua anglèsa i millorar la competència digital dels alumnes. I un apunt cultural, l'escriptor Sebastià Portell presentarà Dijous a Sant Just al seu darrer llibre. El jove mallorquí parlarà del dia que va morir David Bogo i aquell llibre té, un llibre que poc té a veure amb el cantant d'Amèrica a mort aquest any. El dia que va morir David Bogo i ha estat editat per la breu edicions i l'acte de Dijous comptarà amb l'editora Ester-Andorra i també amb l'autor Sebastià Portell. Tot plegat, tindrà lloc Dijous a aquell llibre té a dos quarts d'avui del vespre. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als senjors notícies d'edició vespre a les 7 mentre tant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio radiodesvern.com Bona tarda. En definitiva, cinema sense condicions els dimarts d'avui de nou del vespre quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer, van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, ràdiodesvern.com Li va seguir Facebook, i també va ser un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Cada dia, més a prop teu. www.informativcomarcal.com Per l'ús de mòbils, GPS www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com Sí, sí, totes de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Des d'ara i fins a les 7. Consenyem en directe al 98.1 FM. També podeu fer a través de ràdiodesvern.com o a través de l'aplicació amb Android i iPhone. I durant aquesta segona hora, comencem amb la Sofia Quiroz de qui és la paralisi cerebral. Sofia, que tal? Bona tarda. També tindrem l'Hombert Blanco amb l'espai de les noves tecnologies. Què tal, l'Hombert? Bona tarda. Comencem amb l'Hombert perquè hem de parlar sobre una qüestió molt interessant que és la colonització de Mart. A la terra que sembla ser que cada vegada som més a prop de poder fer viatges turístics. Doncs sí, mira, just fa una setmana ens va sorprendre un dels emprenedors més famosos que sonen més a brotear aquests dies. Parlem d'Elon Musk, el creador de Tesla, el creador de les famoses empreses SpaceX. I és per això que l'altre dia vam presentar el seu pla, la Neda Vermell. Un pla que prometen que abrataríem molt el preu. Parlem, fins i tot, de 100.000 dòlars, un preu per començar una nova vida. Realment, molt, molt, molt barato. Creiem que és el futur i sí, ja ho veiem possible. De fet, hi ha una data, ja em sembla. Sí, tenim una data. Parlem concretament del 2022. És una nova especial que promet que portarà fins a 100 persones per viatge. I és un d'aquests factors que els ajudaran a fer més assequible el preu. Una nova vida la pugui començar tothom. I això? Hi ha un pla, m'imagino, que ja estarà programat. Sí, mira, la cosa parteix el plantejament de que un dia la vida en aquest planeta deixarà d'existir o ens exigirem com a espècie. El plantejament el que passa és que això passarà d'aquí milers anys, segurament, i nosaltres no ho viurem. O simplement viurem assajent a la Terra. Arribarà un punt que la Terra no donarà més ací per poder alimentar, fer que tothom visquem bé. Llavors, aquí apareix el plantejament que vostè deia de visitar i colonitzar altres planetes. És una necessitat que, com a espècie, donem el pas. Perquè si no hi et dic que ens exigirem o no purem ser creixent... Però això no serà ni avui, ni la setmana que ve. No, però d'aquí 100 anys potser sí. Tu saps com està creixent la població? El d'estudis tindran que d'aquí 100 anys ja haurem d'anar a viure a mar. No, però potser serien més còmodes visquen a mar i tindríem un comodin com a sobreviver, com a humanitat, què som. Doncs aquesta és la idea del Lilon Mask, del Senyor Mask, que... Però de Sofia, tu què opines d'això? Sí, però... Sí, però no sé. Jo apunto una mica més lluny. Més optimista? Sí. D'aquí 100 anys encara podem ser tranquils a la terra. Jo vull començar a fer ja. Sabeu que tens ganes d'anar a mar. T'has informat, per tant, perquè ja veig que tens ganes d'anar, com fer-ho per arribar a mar l'any 2022? Estem parlant d'aquí 6 anys. Realment és una avorrada. Ara mateix és impossible anar a mar. Hi ha cap empresa, ni cap agència gubernamental que hagi presentat el pla per poder anar a mar. Ni que vols tu busc, l'hi he de tot. No arriba. En prou feines arriba. I la gràcia és que podem anar-hi tots. Com ho estic dient, podem arribar a anar-hi tots. Amb 3 anys, ja prometen que començaran a enviar un pèl d'anys, prometen que començaran a enviar naus per fer reconeixement i trobar acuifes o trobar coses per poder viure. I la gràcia és que havíem presentat projectes, havíem presentat prototips, altres empreses o altres agències i no es podia tornar. Afirmament que no es podia tornar. Doncs el senyor Masq, el creu que et fa molts un últim llunari, ha presentat i diu que podem tornar, que és un gran punt. Com ho farem? Si no sabeu, la empresa Space X es caracteritza per que vol laboratir els preus per viatjar a l'espai exterior. Per fer-ho, es basen en dos coses. La primera, com ho he dit, que muntarà moltes persones. I l'altra, que també ho fan amb coses tipus satèl·lits, és que tot és utilitzable. I d'aquesta manera, un avió valmosines. Nosaltres no es podem permetre un avió per fer només un viatge. Per tant, fem que l'avió l'utilitzi moltes persones i moltes persones a cop. Aquest concepte el volem portar, com ho he dit, al l'espai. Aquest coet és una veritable bestia. M'ha deixat 140 metres, 140 metres concretament, per fer-ho una idea, una escala així, és una xamaralla i mitja de Walden, és una bestialitat. I es va separant, primer vola, llavors es posa en hòrvites, posa una volta al voltant de la Terra, i un cop... Perdona, és com a Armageddon, perquè estàs dient que és una pel·lícula de Bruce Willis. Sí, però està aquí al costat, no sé, en Cèrtics, però jo confio en aquest senyor, precisament dels meus ídols, en quant a multimilionaris es tracta. Llavors un cop es posa una volta, el problema és crear cita a Benzina per poder arribar a Mart. Llavors surto a un altre nao igual, que no porta passatger, sinó que porta a Benzina. Llavors es posa al costat, i llavors recarreguen la Benzina per poder arribar a Mart. Llavors van cap a Mart, 100 persones durant 3 mesos, aquí és curiós, perquè ens han promès que hi hauria entreteniment a bords, hi haurien restaurants, hi haurien pel·lícules, hi ha sempre 3 mesos. 100 persones allà dintre, és gran, no? Són 50 metres. I per tu ja tenim Netflix, Netflix un restaurant, i la gent que sigui simpàtica ja està. Llavors s'ha acabat 3 mesos. Et conformes en poc també. És un sacrifici que s'ha de fer per poder arribar a Mart. Per la humanitat, no? Clar, no sé si és aquest projecte ben bé, perquè crec que no n'hi ha gaire, sembla que és l'únic. Hi ha dos, jo recordo dos, però crec que hi ha aquest, i que després hi ha un altre, que és com un reality show, volíem fer un reality show que la gent pagués en dones teles per poder costar ja el viatge a Mart, però aquests no tornaven. I era petit tot, això és una bèstia. Això és autentic. Ho dic perquè ens anava que hi havia un català que es va apuntar. És en aquest? No, això és una empresa, i aquí et deixen tornar. I això no és cap reality show. I aquí ho reutilitzen tot. Segueixo explicant el viatge. Estem anant per les estrelles, que per l'horitzó estem veient Mart, i bueno, atarem a Mart. Oh, oh, oh! I aquí vareix, ens col·linitzem, descarreguem, muntem el nostre poble. Ah, ho hem de fer nosaltres, clar. No sé si no crec que... Perdona, en aquesta tripulació, segurament hi haurà alguna persona que serà com el capital. El cap d'obra, no? Això que sí. O sigui, no ens tiraran allà nosaltres amb 4 tubes d'oralites, sinó que hi haurà una persona que sabrà com funciona tot, i on van els planos de tot. Són la ciència ficció, ja et dic, però són 6 anys, que és molt sorprenent. De moment m'agrada, 3 mesos veient un restaurant i arribes allà a Mart, molt bé, atarem. Atarem, comencem a muntar les coses, i ens establim allà com a colònia permanent. Volem tornar, però un problema molt gran és que Mart és gran i no tenim suficient benzina com per tornar a la Terra. Què fem? Fabriquem la nostra pròpia benzina a Mart. Ah, aquí estàs, també, la cosa. Molt bé. Veient tot això, perquè, clar, més a més, també hem de generar la nostra pròpia benzina. Crea la nostra benzina, especial, no? La nostra destilaria de patroli... Una destilaria de patroli? No, patroli no. Especials Quimega, que no en tinc ni idea. Ja, ja, ja. I, bé, barregen, i al cap de dos anys... Perdona, per què tornar? Si ja pots ficar-te allà a viure, fer una... Sí, però imagina't que volem tornar, no sé, de possibilitat de tornar-hi. A més a més, la nau ha de tornar per poder baratir els costos. Ojo, aquí. I m'ho ha oblidat, mentre estan tot atarrat a la Terra, tot atarrat, o sigui, ha tot atornat i es tornen a reutilitzar les vegades que falli falta. Val. Per tant, deixen allà sense nau. No, deixen, la nau es queda allà perquè l'has d'ampliar a la benzina. Ah, va, va. Com que és que tot torna, no, no, tot torna amb tu al cap d'un temps. Sí, exacte. Quant de temps està previst que estiguis allà a Mart? Pots estar el que vulguis, pot morir allà si vols, però pots tenir la possibilitat de tornar al cap de dos anys. És que et veig molt motivat, eh? Sí, mira, no em faria res. Com val un viatge? La gràcia és que et dic valia 100.000 dòlars, però ho veiem més... Gràcia, que et morts. El cost hipotètic ara ha portat la persona a Mart, amb el model actual seria 50.000 vegades, més, o sigui, 50.000 per... 100.000 dòlars. Molt. Però parlant de milions de dòlars. Millions de dòlars. Correcte. Sí, sí, sí. Jo no aniré a Mart, eh? Jo crec que sí, una ràdio allà, no? Sí, bueno, a mi sí ho pagués l'Ajuntament, això. Estan dispudats a ser els primers conillets dins de Sant Just per arribar a Mart, no? Jo no m'ho faré bé. No sé si té els diners, però, com a mínim, m'ho faré bé. Allà s'ha de crear, dius, una... Una nova societat. Ah, sí, una... O s'ha d'ajuntar, crec que era... S'havia d'agafar aerògen i fer unes reaccions químiques per convertir... Per robar, per poder tornar a terra, per convertir això en un vestible. Estan tot pensant, no? Estan tot pensadíssim, tot pensadíssim. Però hi haurà ciners allà? No ho sé, moltes. Hi havia Netflix a la nau, suposo que pots entrar a nau i mirar el net. S'han de fer alguna cosa, no?, un centre comercial. Dos anys, no sé, amb una nau. De dos anys, o menys, que vagin naus, com si fossin trens, surts de notació. La pregunta que fem és, quan hi ha d'aquí, per exemple, el 2022 comencen a arribar humans a març, a través d'aquest projecte, després ja ho coloritzaran, doncs durant aquests 3 mesos, a part d'avarar Netflix i restaurants, si hi ha noies i noies i jo, m'has d'anar a solter, doncs fan altres coses, segurament... És difícil, eh? Llavors... Llavors, no sé... Ja et dic jo, que s'ha de pescar per fer-ho, ja reproduirà l'humanitat... 3 mesos, potser que donem temps... Llavors, quan arribin a mar, no, llavors ja era les primeres. La primera criatura nascuda a mar. Sí, que no podia... Vaig llegir que la primera criatura nascuda a mar no podia tornar a terra. Clar, perquè no, perquè no té el pesat. No, no, no, perquè els veu que la massa, els músculs o els ossos, s'acostumen a una gravetat, llavors, si els portes a l'altra gravetat, és... moren, no estan preparats per una altra gravetat i moren. Bé, doncs sí, com sigui... S'han de quedar els nens, s'han de quedar a viure allà. On vaig, els nens no poden veure mai la seva àvia, per exemple. Que pugui anar a la nau i veus que hi faci. Llavors, un cop allà, el que jo he dit és que un cop allà a mar esclujarà, començarà a néixer a nens, més naus, més naus, més persones, més humans... De reformar-les, de reformar-les... ...merrecursos, llavors arribarà un moment que mar passarà com a la terra. Sí, volen plantar, esperant-ho perdis, volen plantar plantes i que tu has de fer una atmosfera que puguis tot molt moderna. I barnacles, hem vist tot moltes pel·lícules, però hi haurà un moment que mar passarà com a la terra que estarà superpoplada. I llavors que... Un altre planeta, no? Sí, mira. No m'atreveixo a dir que no. 2016 tenim xifra, 2016 aproximen que haurà un milió de persones visquen al planeta vermell. Al 2016? Al 2016, un milió. A la meitat de Barcelona? No està mal, per ser un altre planeta. És que està aquí costat, durem encara, jo crec, no? Hi ha dades a tot això? Sí, mira, tant de temps. Hi ha algú que ha fet, per exemple, un calendari de què passarà els propers anys en aquests viatges especials? Perquè, clar, això ja ho tenim a tu, Calla. Correcte, l'empresa aquesta, la part presentada d'aquesta nau, que és enorme i tot modern, que tota terra sol de peu. No sé si hi ha vídeos a internet de les nous espaties que tenen, com es diu el propulsor, a terra sol... Això o no ho podem veure? No ho podem veure. Voleu veure el Twitter? Sí. M'han sonat a penjar el mort i farem un retuit. I així ho podrem veure el Twitter. Aquí diuen que comencen a enviar un coet més petit, que li diuen el Red Dragon, que començarà a investigar. A investigar a Mart, que tenim aquí, i aviam què trobem. I aviam si van la NASA a enviar altres coses i trobem alguna cuifa o coses així que podrien ser a evitar l'importància. Al 2020 comencen a preparar la missió, i al mínim dos càpsules, aquestes més petites, seran enviades a Mart directament a través d'uns coets nous que també van presentar per enviar altres coses. Al 2022, la tercera expedició sense tripulació, utilitzarà... començaran a moure equipament més potent a Mart. I al 2024, al setembre de 2016, la primera tripulació amb la NASA aquesta gran es moure i aterrarà, sortirà a terra en direcció al planeta Roig. Bravo! Al 2024, al setembre, doncs allà ja estarem ja al 2020 de Mart, no? Alguns, alguns. Molt bé, doncs, Humber, hi ha algun tipus de... per acabar, no volia ser jo l'avocat del diable, però d'obstacle, alguna cosa que impedeixi aquesta missió, o això ja serà així. Aquestes tres obstacles, el primer tot era els nens, que no podrien tornar a la terra, els nens petits. O sigui, era impossible que tornessin a la terra. Specialment, els tres obstacles, tipo el que hi ha molta radiació d'un espai, i no han acabat d'explicar com acabaran d'avarallar-se amb la radiació. Després, parlem que els nens crítics que diuen que per aquests diners, perquè aquesta quantitat de diners és impossible perquè és molt barat, un 50.000 vegades ràpid és una bestialitat, diuen que és molt flipat aquest home, que té ria, mira-li, té la terra, i... però que no ho veu enviable. Hi ha gent també que diuen que faltarà energia i faltaran recursos, l'aigua, l'aigua és una mica així sèptics, els bons sèptics diuen que estan esperant que la NASA digui que treballi una cúifer, perquè mentre tant, hi ha molt poca aigua a l'atmòsfera. Perquè a partir d'un esmòtic s'acabarà, s'acabarà, s'acabarà. Hi ha poca, no? La cosa és treure aigua i energia de mar. Clar, si no hi ha, tot se'n va a norris. No podem tornar a terra. Ja. No podem... A principi... L'aigua és clau. Ja, però no s'ha descobert que hi hagi aigua a mar. Sí, s'ha descobert que hi havia... Va sortir fa uns mesos que havien provat, literalment, aigua a definitivament a mar. Ah, sí? Han estat sòlids, però havien provat aigua a mar. Sí, perquè està congelada, no? Està congelada, exacte. I estàs suposant que hi hagi una cuifer o cosa així. També. La mar és curiosití, la va descobrir. Sí, sí, sí. Després, bueno, hi ha altres planetes que diuen que tenen aigua segur, segur. Un satèl·lit o Saturn, que està segur que hi ha aigua líquida. A més a més. Després tenim el problema que durant l'espai més profund no es poden comunicar, costa comunicar-se. Llavors, hem d'intentar mirar com comunicar-se amb una recoba amb la terra. O sigui, costarà. Bé, doncs són algunes de... Problemes? Jo confio, jo confio. Confio o no? Bueno... Sofia, com has vist després d'aquesta explicació? Sofia, com has vist tu? Et vens? A veure, ja no sé què sèptica, però crec que em costaria una mica més que l'Humbert, anar-me'n cap allà. Tots més d'aquí, no? Bé, doncs, Humbert, molt de gràcia. Moltes gràcies, Humbert, que vagi molt i molt bé. Ens trobem la setmana que ve amb més coses de tecnologia. Per cert, avui l'herit no ha pogut venir. Un botànic que té un examen. Ah, té un examen. Una abraçada i que estudi força. Que vagi bé, Humbert, gràcies. Bé, molt la tardada. Bé, nosaltres farem una posa per la publicitat. I d'aquí uns moments Sofia ens explicaràs què és la paral·legi cerebral i sobretot què fa la Federació Catalana d'Antitats sobre aquesta malaltia a l'espai del Racó Solidari. Fins ara mateix, a la penya al Moro. Gràcies. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més aprofiteu. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Aquest timars, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un i una, l'altre. Dintre es veu, dintre de nit a nit. 6 i 32 de la tarda en directe l'és de l'apany del Morro de ràdio d'Esvern. Humberts, has trobat alguna cosa més? Perquè, a més a més, ara... Perdó, en un moment, M'has comentat que algú l'està fent en directe la presentació dels seus telèfons mòbils. Correcte, correcte. Ves-ho seguint, perquè d'aquí els moments preguntarem si han presentat alguna cosa i la nova versió del Nexus, que és el que s'espera. Mentre estan notes, parlem amb la Sofia, el racó solidari, que avui dius que ens vols presentar cada setmana. Ens parles d'un tema que jo crec que són temes de malalties científics, molt interessants, i que, a més a més, ens poden passar, no? Podem conèixer sempre algú que li pugui passar, o si no, és informació que tenim al nostre bàsquet. Avui ens vols parlar de la Federació Catalana d'Antitats de Paràlegis Cerebrals. Doncs sí, em va semblar interessant, perquè tinc una amiga, que ara mateix el germà està passant per algú així, i vaig pensar doncs no estava més que la gent sàpigui que hi ha solucions i que es pot fer alguna cosa. Quan es va fundar aquesta Federació? Doncs es va fundar el 2000, i llavors des del 2008, el seu objectiu és millorar-lo, van estar de les persones que tenen aquesta malaltia, i, bueno, entre d'altres discapacitats també, i volen integrar-los en l'ambient social, en la societat, perquè és una mica difícil, no és igual que nosaltres. Clar, de fet, això t'ha d'anar a preguntar, què és exactament la paràlegis Cerebrals? Doncs, a veure, no cal ser molt científic, ni tenim moltes llums per entendre-ho, però són un conjunt de transtorns del desenvolupament psicomotor, i, llavors, són permanents i estan causats per una relació al servei produïda, pot estar produïda durant la gestació, al par o durant els 3 primis anys de vida del nadó. Llavors hi ha una sèrie de característiques distintives que cal saber que aquesta malaltia és permanent, o sigui, és per tota la vida, també que no augmenta ni disminueix, o sigui, les conseqüències poden canviar cap a millor o cap a pitjor, però, saps, no hi ha ni augmenta ni disminueix el mà. Llavors, també té efectes físics, o sigui, pot afectar la nostra postura o el nostre moviment, i els dents causats repercuteixen en el procés de la maduració del servei, és a dir, en el desenvolupament del nen. Clar, el servei és l'òrgan més important, un dels que tenim més importants al nostre cos, i el que, a més, donar les ordres, produir-se tota la informació que ve de l'exterior, i fa que tot flueixi com ha de fluir, no? I és el que triga més en desenvolupar-se. És curiós. De fet, els objectius de l'associació d'aquesta fadalació, quins són? Doncs, el que volen és defensar la dignitat als interessos i els drets de les persones que tenen aquesta malaltia, per això, per aconseguir la seva integració social i laboral. Després, també volen assessorar els membres en els aspectes tècnics i legals relacionats amb les seves activitats, les que poden fer. També volen promoure l'estudi, la informació i la difusió dels problemes que afecten aquesta gent amb aquesta malaltia, obviament, perquè volen que la gent estigui conscienciada i, no sé, que sigui algú que ens preocupi a tots. Clar, moltes vegades el que ens passa és que hi ha molt desconeixement, molta ignorància sobre aquestes malalties, parar-hi i celebrar-ho, per exemple. Fins que no et passa a tu? Com m'afectarà? No ho sabem, no? I, realment, segur que quan et passa per primera vegada ho coneixes a algú, que li passi... Doncs aquesta por i aquest desconeixement fa que no sàpigues ben bé, que és el que... No saps com reaccionar? Clar, com va passar, no? En canvi, aquesta federació el que fa també és divulgar, doncs, conscienciar també a la societat que això existeix i com actuar també davant, per exemple, d'una persona que té paral·lis... Exacte. I explica'ns una mica el projecte que dura termes aquesta federació, Sofia. Doncs hi ha diferents projectes, d'acord? I, llavors, un d'ells es diu respir familiar, que va dirigir a les famílies de les persones amb aquesta malaltia, adarides a la federació, òbviament, per tal de que puguin disposar de períodes de temps necessaris per generar una dinàmica familiar normalitzada. O sigui, per evitar situacions d'estrès i incrementar l'autoestima de les persones amb paral·lis cerebral, perquè costa, és un procés d'adaptació, primer de tot. Després també hi ha un programa de vacances que... que, bueno, vaig trucar, perquè vaig dir, això ho hem de... Saber. Exacte, ens hem de assegurar. I em van dir que estava molt bé i que era... dins d'un ambient l'actiu familiar, estava... no sé, estava molt bé, li agradava molt. I, llavors, aquesta iniciativa, doncs, és per mesos de 16 anys, i que gaudeixen d'un any de vacances accessibles i d'un oci inclusiu adaptat a les seves necessitats, òbviament. I, llavors, em acompanya a professionals qualificats perquè puguin estar més, atendre'ls... I també perquè els malalts de paral·lis cerebral puguin sortir de casa, no?, perquè potser... Clar. El primer que un nivell cap és que estigui a casa i que no es mogui, per exemple, i que no es surti d'aquesta manera, doncs poden tenir contacte amb l'aire, amb la natura, amb l'exterior, i és una bona forma, també, per augmentar-li la qualitat de vida. Sí, perquè sigui el més normal possible per així dir-ho. Hi ha un conte accessible a tots els nens i nenes que es diu, jo també vull ser artista. Sí, és molt interessant, és un projecte que consisteix en la creació d'un conte adaptat per qualsevol infant que tingui o no discapacitats. I, llavors, perquè a més de la lectura que puguin realitzar a nivell individual, o sigui, es pot utilitzar com una eina educativa en els centres per a les escoles, a les biblioteques, que és també molt interessant. I, llavors, estarà escrit en llengua catalana, castellana, francesa i inglesa, i també en Braille, que és important, perquè potser tampoc hi pensem i els infants que també tenen aquesta discapacitat, doncs puguin també llegir-ho. Llavors, segons les necessitats dels nens, estaran adaptades i podran integrar-se en el conte, fer-lo així, més accessible a tots els infants i donar-li l'oportunitat de poder conèixer diferents sistemes de comunicació. I ja per acabar, avui estem descobrint aquesta Federació Catalana d'entitats de paral·lis i cerebral, doncs que vellen justament per defensar la dignitat, els interessos, els drets de les persones, en paral·lis i cerebral, a part d'ordinar i impulsar projectes com aquests, el tema del voluntariat també és important, perquè tot aquestes associacions que ens presentes cada setmana tenen una part de voluntariat important, perquè, clar, no hi ha prou diners tampoc per efecte de la feina que es necessita. I potser el voluntariat és una de les parts més importants, perquè el que et demanen és gent amb ganes de fer, amb ganes de passar-s'ho bé, de tenir, doncs, no sé, ajudar aquesta gent, aquests infants, a que, no sé, apropar-se més el que faria un noi normal, no? I llavors, això demanen, doncs, gent amb ganes de passar-s'ho bé, i això alegria i sobretot actitud. Xerrinola. Exacte. I ja per acabar, quina pagina web es poden adreçar per si algú vol més informació? Doncs es poden adreçar la pagina de fepccat.wordpress.com. Molt bé, doncs tot això és el que podeu descobrir i veure en aquesta pagina. S'ofia, moltes gràcies. De res, a vosaltres. 20 minuts i la set, Humbert, a veure, explica'ns, perquè estem els us posats amb aquesta convenció de Google, que està presentant els nous productes. Què trobem? En directe i ràpidament. Tenim un mòbil que es va filtrar allà, veiem que és bonic i molt minimalista, s'havia filtrat com et dic, doncs se'm sorprenen amb el software, em parla, per exemple, una intel·ligència artificial. Per tant, a quin mòbil és aquest? Es diuen, ara, no es diuen Nexus, es diuen Pixel, per el que estem veient aquí, Pixel justa. O sigui que Nexus ja desapareix del mercat? No, el mercat, exacte, es comprenen a ser els Pixels. Però a partir d'ara, els mòbils de Google, en el de Nexus et diuen Pixel. I, com sabeu, els Nexus són els mòbils insignia d'Android, que són l'exem que ha sigut per a la resta de fabricants. Com es dic, els centres ens entren molt amb la realitat virtual, tenen un nou assistent virtual, que és que... Un nou què? Un nou assistent virtual. És una Siri que té intel·ligència artificial, a més de ser una Siri que parla de part i tot, i té tot el poder de Google darrere, té tota la informació que necessites. O sigui, podem mantenir convencions normals, ens l'han ensenyat, i molt interessant. Hem vist també que és una càmera espectacular, diuen que és la millor càmera, i, finalment, ara estem veient... Diuen, clar, ells que hem de dir també. Quants megapixels hi ha a la càmera? Això sabem o no? Sí, mira, justament ens han passat una foto, ens han trobat una foto, tenim una abertura de dos, de dos a llum, i tenim 12,3 megapixels. 12,3, no està mal, eh? 4 GB de RAM, un processador molt bo, tot alumini, i és molt bé, realment pinta molt bé. Després, ens diuen, demà hem acabat apareixer, càrqueses infinitament personalitzables. Pots posar la foto que vulguis, ells han sortit fotos de Google, el que tu vulguis. Mapa és superchur, pinta molt bé, eh? Molt bé, tens bones sensacions. De moment, sí, l'haurem d'aprovar, però... Hi ha comentaris a la xarxa sobre aquesta convenció. Justament el Twitter... Recordem, això també es fa a Califòrnia, com tot el que fa al món de... A Califòrnia, correcte. De les tecnologies, ho dic perquè allà, ara mateix, deuen ser, doncs, potser, les que... les 12 del migdia o alguna cosa per l'estil, no? Sí, sí, sí. Deuen ser 6 hores o 7 hores menys. Cuidao, que és car, 649 dòlars. Tenim dues versions, una gran i una més petita, no s'acrifica... Més car que el Nexus habitual, no? Sí, sí, sí. Això vol ser la competència... No, però baixarà, baixarà, jo crec, a baixar. Però això serà la competència directa de l'iPhone? Sí, sí, sí, el que pretén. Molt bé. No sabem res més, ho deixem per aquí, però també suposem que presentaran 9 escosetes i realment pinta molt bé tot. Molt bé, perfecte, Humber. No, anava a dir que... No, què fas? Que tens pressa? Ah, no, no, no. Té 3 hores regular i no anava, ja. Escolta un moment. Volia preguntar si a la xarxa estan dient alguna cosa. Comentar-hi o en general... Sí, mira, la gent té... Bé, els haurien de dir com sempre és tothom al vol. I, en canvi, la gent d'iPhone diu que és lleig i coses així. M'hauríem de preguntar l'Erik, ara no hi és, però l'hauríem de preguntar a l'Erik. Clar, que li sembla, no? Que jo sóc una ferrilla infant de pel. Bueno, en fi, doncs... Humber, gràcies, i Sofia, que els vegin molt bé, eh? Cuideu-vos. Fas endavant, que bé. Adéu, bona tarda. Anem a l'Àfrica. 3,4,7 de la tarda, recte final del programa, i atenció, perquè avui hem sabut que una de les... el millor croissant de l'estat el podeu trobar a Barcelona. La partisseria Canal guanya el concurs el millor croissant artesà de mantega que guanya a la nova edició. El concurs, el millor croissant artesà de mantega d'Espanya, s'ha convertit en un esdeveniment popular que porta cohes de gent a les portes de l'establiment cada any. Rep el guardó. Aquest matí, a l'escola de pastisseria del gremi de Barcelona, s'ha celebrat la nova edició d'aquest concurs que ha guanyat la pastisseria Canal de Barcelona. En Toni i Vera, al car davant, que s'han posat a 42 pastissers, més que havien presentat els seus croissants artesans. La pastisseria Canal, amb establiments al carrer Montener i a Calvet de Barcelona, va néixer l'any 1970 i va introduir la innovació en la tradició. A la vora Bruixeria i Pastisseria Clàssica i Contemporània, hi té ser rei de Càtering, un jurat format per reconeguts professionals de la pastisseria, entre els quals hi ha Lluís Costa, que és el dirador del pastisser, que va guanyar l'anterior edició, o també en Toni Vallart, de la pastisseria Triomf o Francisco Moya, responsable de pastisseries de Modernist Cusin, professor de Culinary Institute of America, en valorat dels croissants presentats, tenint en compte els següents espoltes, el Guls, l'alveolat, el follat, el color, el format i també l'acabat. El campionat organitza el gremi de pastisseria de Barcelona per incentivar i premiar els coneixements i habilitats dels pastisseris artesans en bruixeria. Entre els guanyadors d'edicions anteriors hi ha pastisseries com Valls de Chocolaters, Oriol Balaguer, Ochiay, Suït Bay, Abram Balaguer o Turull o Hoffman. En fi, doncs aquesta és una de les notícies més llegides del diari ara, avui, el millor croissant de l'estat que el poder troba a Barcelona i concretament a la pastisseria canal. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb la reita final del programa. La música choral Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Si sents 10, 777-015 Ràdio d'Esvern, cada dia, Més aprofiteu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu Mop. informatiucomercal.com Despartanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, treballant, celebrant, sortint, conduint, dius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. M'agradaria que tinguéssim una altra informació. M'agradaria que tinguéssim una altra informació. Doncs ja anem a cap a nou, el programa. Falten ja pocs minuts amb l'Andrea Bueno al servei informatiu. Arribaran a ràdio d'Esvern i a nosaltres ens toca dir adéu. Quina pena, quina llàstima, no patiu, perquè tornem de març. Agraï tota la gent que ha fet possible la penya, l'almorro d'avui, amb l'Andrea Bueno i el Mar Romero a les notícies de Sant Lluís. El Roger Quonsol, que ens ha parlat d'Esqueramuig, a la secció de Teatre, a l'Anna Llevaria, que ens ha parlat de l'autostima. I a la segona hora, ara, amb l'Hombert Blanco, parlant d'aquests viatges a març i amb la Sofia Quiros, de la Federació Catalana d'Ontitats de Paral·lesi Sara Bral. Fuda parat també, Jordi Domena, com sempre, tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Ara es pot res, ràdio d'esper, si tu n'hi t'has ràdio d'esper, la ràdio de Sant Lluís. Duran de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper. Duran de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper. O dos devia mordar quan ha sortit tres arrenpells. No ho et matràs, però et veus en el mirall de la censor i et trobes guapa. Uns amics, quan sona el claig, són des de l'altra banda del carrer. Sob un motor accelerant sobre el pont de Vallcaca. Que soni un rock'n'roll, que baixin les parcianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una luna clara. Al barri d'on, tranquil·la, li he caigir arribat el dia gran. La cara de la Teresa s'il·lina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarras, un salud en el semàfor i somrius. I mentre arrenca el més jove, abans que se'l mengi la nit, et mirau just i juraries que diuen que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor resonant com un exercit de timpals. L'amor ja es va propanant com un incendi forestal. Teresa Rampell, avui l'amor per fi, retorna la ciutat. La mina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre te propes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus maluts, el balanceig de les arrecades. I ja no importa tant, ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa un anemí que feu les paus amb un brindis de cubates. I mentre et cantem i les dones al món amb la barbira de passeig, m'assonien en robant la dona amb la teva cara, amb la teva cara. A les tel·les en derrompen uns minuts els videotweets. I ara li solito un periódisc estressat pels tevetits. I a l'amor rejurenies que diu que bé l'amor, que bé l'amor, que bé l'amor, ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va apropegant com un dinostupital. Tresa l'ampell avui, l'amor per fi retorna la ciutat. L'amor retorna tresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan vallen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I fordaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga.