#1001 - La Penya del Morro del 17/10/2016

que treballen per la consecució i millora dels drets humans. També ha valorat el format del programa, que combina entrevistes i reportatges. L'acte d'entrega del Premi és farà el dia 1 de desembre, a la Universitat Ramon Llull. Solidaris, se met els dissabtes de 3 a 4 de la tarda. Esports, aúdals, Serra. Neymar i el Barça significaran divendres l'acte de renovació del contracte del Brasile, fins al juny del 2021, després de l'acord que van tancar les dues parts d'aquest estiu. Mentre estan qui ha firmat avui l'ampliació de contracte amb el Barça, és Javier Macherano, ampliat del contracte fins al 2019, amb una clàusula de rescissió de 100 milions d'euros. Andrés Iñesta, visa dels problemes que tindran per poder guanyar el cíti aquest dimecres a la Champions. Sergi, Roberto i Jordi Alba ja han treballat avui amb la resta del grup i podrien estar a punt per aquest partit. El Barça femení jugarà contra el 20 holandès als buitens a final de la Champions. La nada serà el miniestàdia, els dies 9 o 10 de novembre, mentre que la tornada serà el 16 o el 17 del mateix mes a Holanda. I mar Marques ja havia etjat a Austràlia des del Japó per disputar l'entepanúltima cursa del Mundial de MotoGP. Tot plegat després d'una gran festa a Tòquio pel seu cinquè campionat del món, el tercer a la categoria de MotoGP. Per la celebració de Cervera caldrà esperar fins que torni el pilot el 19 de novembre. Marques encara decorre a Austràlia, a Malaísia i al País València. Fins aquí, les notícies. Soc en Quim Masferrer i m'agrada comprar cap bravo, perquè pots trobar els millors productes de casa nostra. Literalment, bueno, en Jaume, en Pallet del Carràs, hola, en Henric, fes-te l'emportar. Què tal? La Marta, la madera d'Ozona, guapa. Productes de proximitat i gent molt pares. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'Audició, que se met tots els dilluns d'avui a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. Lo antic es millor, y es divertir. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística des del nivell inicial fins al nivell d'estat. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número 2. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica-te amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio Desvern. Despartanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Ràdio Desvern. En directe. Des de Can Ginestar. Comença la penya del morro número 1.930. Avui parlarem del 157 que recupera la parada de Riera Blanca Colblanc. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. El control tècnic l'Àlex Ruiz. La dada és la següent. Els elefants són els únics animals de la Terra que no poden saltar. Bona tarda i benvinguts al programa. Vinga, m'anem cap a les notícies de Sant Jus. La línia d'autobús 157 recupera la parada de Riera Blanca Colblanc. Bravo! Gràcies, senyor. Que bonic, eh? Quins records. D'aquesta manera, la parada d'origen i final del 157 seran més a prop de l'estació de Colblanc de la línia 5 del metro. Oh! Que bonic, que bonic. Quins records quan hi havia aquest 157 arribar al fin de Colblanc? Quan el 157 arribava fins a les Torres Màfries. Les Torres Màfries, és veritat, és veritat. Posa'ns el dia perquè la notícia ens ha impactat i hauria d'obrir la ronda titular del 324, com a mínim. Bé, com a mínim, hi haurà el Sant Jus notícies, això és important. Era una reivindicarcia ciutadana i del consistori Sant Jus Tenc de Feia Temps per tal que la parada d'origen i final del 157 estigués més a prop de l'estació de Colblanc de la línia 5 del metro. A partir d'aquest dijous, dia 20 d'octubre, el nou punt d'origen i final de la línia 157 d'autobús, que passa per Sant Jus, i també la 157 que va fins a Cornallà, serà la parada... Per què? Per desdopla, no? No, són autors diferents. El 157 ve des de Colblanc fins a Sant Jus i el 157 des de Colblanc fins a Cornallà. És veritat, és veritat. Es divideixen el pont desplogós. Doncs serà aquesta la parada 3.305, Riera Blanca Travecerà de les Corts. Què dius? Quasi tants programes com la penya del Morro. 3.305? Sí. Que fort! Sí, és la parada 3.305, sí, de TMB. Té moltes parades, m'agrada. Doncs hi ha moltes parades, molt grans. Allà mateix paren les línies de la 50 i la 62. M'agrada molt. Estem quedant com uns països i com uns polarinos, total. I quan anem a Barcelona anem al Corts d'Inglés a posar i baixar els carals mecànics. Jo t'ho recordo. Quan vaig a la capital, matabala tanta gent. Tants cotxes matabalen. Com vas? Doncs caminant. Amb mula. Endavant. Doncs allà, en aquesta parada, la 3.305, paren les línies de la 50 i la 62, de la companyia Soler i Sobret, que també donen servei a Sant Jus. Aquest canvi ha estat molt solicitat pels usuaris i usuaris de la línia 157, després que l'aposada en marxa de la nova xarxa de bus de Barcelona mogués la parada a Carden del Reg. A més era una de les prioritats de l'Ajuntament de Sant Jus tan clau de mobilitat a aquest mandat. I a partir d'aquest dijous, tornarem a tenir parada a Riera Blanca, amb travessera de les Corts. Perfecte. I alguna vegada tornaran els 157 fins a la Barceloneta, com en Tubi, o això ja és impossible? No sé si impossible, però a vegades porta pocs anys. Ja no tornarà això, no? Crec, amb el Devín ja es cobreix el... En fi, canviem de tema. I remember... I miss met me... Recordes Sant Jus? My lips were so afraid of... Sant Jus no sempre ha sigut el poble que coneixem habitualment. Ha canviat molt. Molt! La modernització de Sant Jus arreu de la instal·lació de la Fàbrica Sansón, s'entrarà a una conferència d'imecres a Can Ginestat. El catedràtic d'economia Carles Sodrià parlarà de com el ciment va transformar Sant Jus al segle passat. Són històries d'avui, històries d'ahir, històries de sempre del nostre municipi. La nostra experta en Sant Jus, Andrea Bueno, hi ha conferències que es fan a Can Ginestà. Té més informació d'aquesta conferència. Doncs Carles Sodrià és el convidat dels entrades poders en Justanx, per parlar d'aquest tema. A principis del segle XX... Una cosa, com és que tens un to diferent al meu? Doncs perquè jo soc informatius. Tots més de la broma. No, no, és més to de coses que van passar tal dia com avui fa molts i molts anys. A Sant Jus d'Esvern. Pobla, i si te... vinga. A principis del segle... he de fer-ho així. Jo ho faig així, si voleu. No, volia fer una mica... Revenberg, però és que no en blanqui negre, però no pot ser documental del mes. Però vaja, tira, tira. Doncs a principis del segle XX, Sant Jus era un poble de poc més de 1.300 habitants, majoritàriament agrícola, i la instal·lació de la cimentera Sant són el poble que va comportar grans canvis a nivell social i econòmic. Abans dels mesos de 300 treballadors de la fàbrica, hi havia moltes persones que no hi treballaven, però sí que dependien de la seva producció, com ara els transportistes. A més a més va fer canviar el tipus de feines, el tipus d'activitat, com en clau de gènere, i és que moltes dones van trobar feina a la cimentera, quan era gaire habitual que les dones doncs treballessin en fàbriques. Segons Sodria, el poble havia quedat al marge de la industrialització, i la instal·lació de la Sant Són el va fer entrar de ple, en la segona i nada una de l'industrial. La fàbrica va ser una revolució positiva, de forma econòmica, per Sant Jus, però també va comportar greus problemes vinculats amb la contaminació. De fet, la xameneia que tenim allà al costat del Walden, que era l'asseu de la Sant Són, l'haven fet tan alta, de fet, és de les més grans d'Europa, sinó de la més gran... Què dius, ara? Del món mundial. Doncs el món mundial, sí, sí, per intentar allunyar la contaminació que produeia la fàbrica, però, clar, no l'eliminava, només intentava allunyar-la d'aquesta manera, fent-la molt alta. Però allunyava uns metres en vertical cap al món, no? Sí, no la volem aquí Sant Jus, doncs fem una xameneia alta i... Comeré, és bona. Es va descartar un projecte que això està estudiat, que era una xameneia, que arribava a la fina Sant Feliu. Ah, sí? Sí, i el que feia era desembocar tot el fum cap al capítol de la comarca. I d'aquesta manera es menjaven tot el fum que feia amb Sant Jus. Finalment es va descartar, perquè no hi havia prou molts. Al final la Sant Són el que ha fet els altres, ja de cap allà. Ja, per això, per això. Exacte, sí, no t'ho he comentat, Jordina. No ho dic jo, ho diu Carles Sodria. Doncs, a tot plegat, em parlarà d'imecres a la sala editor-cònsul de Can Ginestar, Carles Sodria, en aquesta comparació, que situa el Simen transformes Sant Jus d'Esben. Serà a les 7 de la tarda i se'n marcan la pronomació de les festes de Tardó de Sant Jus. El Simen, eh? El Simen. Sí, sí, sí. Molt bé. Precisament, parlant de les festes de Tardó de Sant Jus, parlem... Parlem... És que és diners, és el dia primer de la setmana. Estem molt malament. De la nit de Sant Jus al carrer. Anteriors ben cureus, com a Shopping Night. Efectivament, això serà aquest dissabte a la nit, oi, Andrea? Bueno... Sí, al vespre, a partir de quarts de setmana a la tarda, al espai de la plaça Maleret, marcat municipal, Carri Creu, Raül de la Creu, i ara amb molta activitat. Hi haurà un espai xilaut, concerts, agustació de tapes. Moltes coses, no? Encara no he acabat. Tindrem activitats, aquest dissabte a la... Per això que l'espai es convertirà a Sant Jus. Ara que s'ha tancat l'espai... Hola, com ho sap, això, Andrea? Cultura general, sí, són informatius. Un espai xilaut, concerts, agustació de tapes i activitats familiars, són només algunes de les propostes d'aquesta jornada, que prepara'm Dona i Empresa, l'Associació de Comerciants, els assentadors del mercat i botigues no associats, molts comerços obriran enhorari nocturn, i els programaran activitats per tothom. Famílies, nens, adults, joves... Ha vist joves, nebots, cosins... Sí. Tindrà una de la matinada a Sant Jus. Sí, però hi haurà concerts que se llargaran fins més tard. Tot plegat començarà a dos quarts de set de la tarda, se llargarà fins la matinada. El mercat, per exemple, hi haurà una agustació de tapes per tothom. A quarts de set es farà la trobada d'antitats a les escoles, a les set es projectarà un vídeo sobre la shopping night, i les activitats es traslladaran a la plaça Malaret, amb aquest espai chillout, diversos escenaris, concerts, tapes i degustacions, menjar indúplats, vegans, fil de guada, refrescos dins, i també gintònic roses, espectacles infantils i familiars, i diferents concerts que, com deien, se llargaran fins la matinada. Això serà dissabte a la nit, en la segona edició de Sant Jus al carrer, anteriorment conegut com a shopping night, on els comerços ens fes la matinada, i l'any passat va desbordar la gent que hi havia al centre del municipi, però diumenge tenim Sant Jus al carrer. Molt bé. I és que és un altre moment històric del nostre municipi, perquè ja fa molts anys que sompla el centre de paradetes, de... no ho sé, gent, caminant, no? Sí, d'habitatge, exposicions, una mica de tot. Sant Jus al carrer, això. Paradetes i gent caminant. Passejar pel voltant de la plaça Bartaguer aquell dia, a lliure paradetes d'artesans, altres col·lectius, per difondre les seves activitats i els seus projectes. Tot començarà amb les matinades del drac de Sant Jus i la Colla Gigantera, dos quarts a deu des del Parc Maragall, i a partir de les deu... Ah, matinades, matinades, també és de forma de dia. Les matinades són a les 6... De bé, però aquí comencen una mica més tard, per ser, no?, quarts a deu. Ja aniries a les 6. Tardades, no, però les matinades són les que fan a Vilafranca, per exemple, o a Vilanova, que és un lloc que a les 6 del matí comença a tocar la gralla per tot el poble, i fa molta gràcia. Sí, molta. El que passa és que aquí els concerts el dissabte, com suposo que acaben tan tard, la gent no m'ha tinnat en el diumenge. Les deu, com deia, començaran a instal·lar-se les paradetes, els voltants de la plaça Bartaguer, i hi haurà actuacions de, per exemple, The Hathawson Elastic Band. What, sorry?The Hathawson Elastic Band. Que són un DJ resident o alguna cosa. Són grups de música, diferents acords, per exemple, també hi haurà el Just Ghost per el cor, els rats, band d'amdarà, per acusió... Molt bé. I el TNT Quartet, que van participar a l'UHAPI Day de TV3, hi haurà exposicions del Carreau Blau, de Help Wow, la Tombola Solidària d'Estanjo Solidari, un estan fotogràfic d'arropació fotogràfica, i una activitat sobre la separació de residus. I una punt més, és que també hi haurà el Fida Guapo, la Fida Guapo Polar, a quarts de 3 de la tarda, i els cicats parasistíries podran comprar la punt d'informació de la plaça Bartaguer per 11 euros a llarg del matí de diumenge. Quantes coses, no?Moltes coses. Més i més, més i més. Gràcies, Andrea, anem ara cap al esports, perquè el futbol son senjús, Marc, aconsegueix la victòria en un partit, en el qual van a Ramolc fins a falta de 16 segons pel final, quan un gol de mar Martí va poder fer el 4-3 definitiu. Per tant, emoció al cap de futbol. Vaja, bueno, el futbol sala.Ah, el futbol sala. El futsal senjús.Ah, el futsal senjús. Sí, correcte. Adéu, que vagi bé. Doncs això, emoció fins al final. A la bona Eibon, un partit o el senjús, com deien, va anar a Ramolc tota l'estona, però va ser molt superior durant tot el partit. De fet, les ocasions pluvien sobre la porteria del Montpadró, rival dels senjors tanks.Perfeia sol, per això. Aquest cap de setmana sí. Que ràpid que ets. Tot i així les faltes van marcar molt els vocals, que a falta de 12 minuts pel final de la primera meitat, ja havien entrat en bonos. En el minut 15 de partit, el Montpadró s'avançava, després de transformar, un doble penal, que posava el 0 a 1. Què vol dir, doble penal? Sí, clar, per favor. No xutar-lo dues vegades, sinó que és un penal de doble distància. És a dir, és com el hoquet, que té també les faltes aquestes directes, que li diuen. Més o menys senzillera. És més o menys senzillera sense barrer. No, no, no. És la distància d'un penal... El doble. 12 metres sense barrer ni res. Sí, sí, sí. Però no m'estaven posant. Per què l'hi venció la un doble penal? Perquè quan arribes a 5 faltes, les 6 hores, 7 hores, 8 hores, doble penal. Vull recordar que és futbol sala. No és futbol normal. Sí, sí, sí. Voleu classes? No, no, no. Escolta, futbol sala... Tothom està molt malament al futbol sala, però és que sigui un esport majoritari. Tothom... ojo, eh? Com que t'estàs explicant... No, no, no. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Surt d'aquí, surt d'aquí, Jordi. Fútbol sala, tanta història i tal... Tampoc és que sí... Està bé, que juguen bé i que fa gràcia, també. Perquè és empatitet, és com un... Un títol, un títol. És molt cúquic, no? Sí, és una cosa tàpica. No està encara, perquè la meitat de jugadors pel equip. A veure... Està sobrevalorat. Doncs us recordo parlar de gent al futbol sala. Els senjors... Heu d'anar a transmetre partits, vosaltres, no? Sí, hem d'anar a cap de setmana. A la segona meitat els senjors va seguir sent superior, però les ocasions no es va tancar. Finalment, en el minut 26, els senjors va poder empatar el partit amb un gol de Marc Vidal. El Montpadrós Pro va ser capaç de reaccionar ràpid en les dues jugades següents. Va posar a l'1 a 2 i a l'1 a 3. Els senjors no va baixar els braços i va seguir dominar el partit. Finalment, el minut 33 va poder escursar distàncies i a tres minuts del final posaven el 3 a 3 de la bitventurama. El partit d'empatat en l'últim minut va ser d'inferno i tots els equips es van volcar a l'etac de falta de 16 segons. Marc Martí va posar el 4 a 3 definitiu. És la segona victòria del futx dels senjors en les dues jornades disputades. Gràcies. Incident. Gràcies. Gràcies. Fem una pasa i tornem ara mateix amb el senyor Benito, parlant del Pilar, la Patria, la Rasa i la Cabra. Fins ara, fins ara. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'Estre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Una setmana més, continuem el consultori del senyor Benito. Una mica és el consultori de la vida, el consultori de les coses que passen, el consultori de les coses importants de la vida, amb What about, Mr. Benito? Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Domena. Bona tarda a tothom. Bona tarda. Bona tarda. ...molt, molt bé. Bones tardes, querides amigues, des de nostre consultor, una vez más, semana a semana, les despejamos sus trucas. De fet, la gent pot trucar per preguntar-li qualsevol cosa? Sí, sí. I per enviar donatius i tot això de coses. La panera, aviat d'arribar Nadal, Poden enviar una panera, perill... Què li fa falta? Ben ajudadot. Què li fa falta, el rebost? Hi ha alguna cosa que no tingui? No, no. Tinc de tot. Ara sempre en qualsevol detall. Entrem al darrere. En qualsevol delicatessen. Anem al gra, perquè la gent tingui que aquesta secció no s'avança i dispersa. Qui ho diu, això? Jo ho dic jo. Ah, ho diu? Vostè és la gent? Què? Vostè és la gent? Soc part de la gent. Soc una gent. Vostè és una... Molt ben fet. Per ell, no? Per ell, per ell. Vostè és una matonímia, doncs. Escolta, eh? La part per ell, la part per ell, tot. Escolta, una cosa. O sigui, ja sé que l'Àlex fa il·lusió, és un noi molt guapo, i és el nostre tècnic de so, i és molt de pati. És molt de pati. Però no repersonal per tu, eh, Àlex? Però és molt antiradiofònic parlar amb el tècnic de so. Perquè, bueno, però si... Vostè, miri, vostè em va dir, vinc aquí a fer una ràdio nova trencadora, que és trencadora... No s'ha fet mai parlar amb el tècnic. Jo parlo amb el tècnic. Però, escolta, no... A partir d'ara ja veurà com tots parlen amb el tècnic. Una ràdio nova i trencadora, i posa la sintonieta de la Mula Francis, perquè és una mena d'una vocació per a d'allò. Perquè aquí els ticots... Jo havia fet molta ràdio en la meva vida. Ah, sí? Ah, sí? L'home de la ràdio. Vostè què es pensa? Que això no és com un volet... Però on havia fet ràdio, vostè? Bueno, això no en parlem un altre dia. No, és que és mentida. Que no és mentida. On havia fet ràdio? Bueno, jo... Digui, digui, no tingui por. És una ràdio pirata, d'aquestes d'aquestes... No, no, no. No volguis a la nit. Sí, sí, sí. Ràdio macuto... Algú és de 22, algú és més cucha. M'hauria agradat un dia, si vol, fer un programa de ràdio pirates, com a vergi, ràdio pica... Ràdio pica? Ràdio pica. Vostè, un dia li faré un monogràfic de ràdio pica. No la conec, aquesta ràdio. Sí? Doncs mira, ara quan surti, hi ha el senyor Jero Romero, qui fora, que és el company amb el que fem, el removeu. Va bé, i darrere... Ha estat molts anys a TV3 fent de tècnic de sol, de molts programes. Sí, de TV3, etcètera. Quina era la ràdio pica? No, però la ràdio pica era una ràdio així, pirata. Sí. I que matia són els anys fins a principis dels 80. Finals dels 70, principis dels 80. La ràdio pica va fer un eslògan, que deia Porta Dimisión por fascista y por cabrón. Perquè no va deixar que els Rolling Stones tinguessin un concert en l'estadi de l'Espanyol de Sarrià. Escolta, ara hi ha una ràdio pica, que és una ràdio que està... Per la memòria, això, eh? Que sigui una altra que hi ha contra banda... Sí, però això existeix encara, un dia. Ràdio pica està d'una decisió concisa a FM. Bueno, ja en parlarem, un dia, d'aquí, però la mítica ràdio... I contra banda, i contra banda, també. També existeix, també existeix. Sí, una altra que no me'n recordo. Aquestes que van ser tan pirates ja són com legalitzats, no? Com legalitzats. I l'Albert s'hauria de fer pirata, ara, per canviar una mica. Per canviar la tendència. Una mica pirates ja estem aquí. Escolta, avui, vostè... Mira, jo, com es ment, el pregó que va fer el Pérez d'Andújar... Sí. Pérez d'Andújar, no? És que és un sonar com a hàrbit, aquest tio. Sí, perquè té nom de... Té nom d'Andarbit, eh? Molt, molt, molt. Les va mencionar, eh? Ah, sí? Les va mencionar el seu pregó. Però vinga, anem al cas que ens ocupa, que jo li destaco una cosa del que he passat durant la setmana. Vostè m'ha enviat avui una línia de guió, que és el com sempre, desbordant, que és alpilar la pàtria, la raça i la cabra. Tot en lligar. Ah, sí? Amb això què vol dir, senyor Benito? Això vol dir que... Espero que m'està fent un retrato. Sí, però... Ja està fet. Ha sortit guapo. Va a Twitter, això va a Twitter. Això va a Twitter. Si volem veure com és el senyor Benito, aneu a Twitter, a la penya del Morro. A veure, vull dir que m'ha vist pentina. Va, calla. Bueno, té a veure. La femèrie de més important que va passar la setmana... la darrera setmana, què va ser? Va ser una femèrida que passa de tant en tant, que és que el mig de la setmana, dia d'imicres... El mig era? El mig de la setmana, dia d'imicres. Vam fer festa, era festiu. Per què era festiu? Perquè era el dia de la vírgent del Pilar. Ah, 12 d'octubre. Fem tota raó. S'hi juntàvem vàries de femèrides, aquí. Un, que era l'entroïntació de la Verge, la celebració de la Verge del Pilar, però va ser també el 12 d'octubre d'un llunyà, en 1492, que a Colón va dir que va trepitjar Amèrica. Ah, sí, és veritat. I per això va dir el dia de la Hispanidad. Sí, senyor. De fet, els anys 80, el que jo comentava, van canviar i ja no és el dia de la Hispanidad, sinó la festa nacional. La festa nacional, això va canviar perquè... Perquè era massa... És la nostra... La excelència, el generalíssimo jefe de l'Estat, don Francisco Franco, va a Monde, va instituir que aquell dia era el dia de la Hispanidad, perquè era el dia de la Hispanidad, perquè els espanyols van fotre la pota d'Amèrica, i quan diuen que van fotre la pota és que va trepitjar Amèrica, i van fer aquella massacre, amb la qual no sé si està tothom content o no, però hi va ser això. I parlant de pota, per això hi ha una cabra? No, ja arribarem a la cabra. No som avançis, no som avançis dels aconteixements. Sí. I d'aquí, del dia de la Hispanidad, i del dia... Sucsèix que el dia aquest es va dir també el dia de la pàtria. La pàtria entesa... Clar, això de la pàtria, cadascú entén el que vol. En aquell moment, la pàtria era una indivisible. Hi ha gent que encara continua pensant que és una indivisible. Això és una i punto. Això sempre serà així, no? Jo crec que sí, però no canviarà. No, no canviarà, no canviarà, perquè aquests que diuen la pàtria és una indivisible, també van tenir el que es deia un imperio único indivisible, que va ser aquell imperi. Vostè se'n recorda, allò que... era en Felipe Segundo, que en Espanya no em que se ponia el sol. Vull dir, jo ho he sentit, això, aquesta frase. No, no ho he sentit. Però això era perquè era l'època gloriosa... De gran imperi. A segle X, potser, no? Sí, segle X. Finals del segle X, principis del 17... Exacte, exacte. Que hi ha interferències de tenir connexió amb els omnis o... No, escolti, escolti. No he d'anar d'aquí una cosa. Para, para. És una secció fòlida. A veure... A veure, vostè... Vostè és molt radiopirat, però veig que et li hauria de fer un paio de classes. Quan el tècnic de sol parla per l'auricular, només parla per nosaltres. Els ullens no ho saben, això. No, però estaria bé integrar-ho. El no saber-ho, el no saber-ho, senyor Benito, doncs no cal que li respongui. No. I digui, hi ha interferències. És l'Àlex que està parlant amb nosaltres. M'ha semblat una interferència a algú. Jo m'ha semblat que era... Però escolti, vostè... D'on va treure el títol del locutor de ràdio, vostè? Jo vaig a estudiar a l'universitat. A l'universitat? Sí, en l'opto de nom de Barcelona. Ràdio 1 o Ràdio 2? No, vaig fer ràdio... ràdio... ràdio. Ah, sí? Ràdio's variades. Ràdio's variades. I cúbito, i cúbito, i humero, també. Amb un professor que deia... Amb un professor que es deia Pardo, Pardo. Pardo? Pardo, que després va ser el Degà. Pardo és el de recú que fa el teatre? No, no, no, aquella és una altra. No recordo el nom, però el Pardo... I què li va ensenyar? Què és el que va prendre, vostè, de ràdio? M'hi dic, em va ensenyar una cosa, que en el món de les ràdios, quan el locutor tenia tos, feia xins en el tècnic, llavors el tècnic treia la veu i el feia. I la tornàvem. Sèrio? No, no, això és feia. Jo havia estat a ràdio Barcelona i es feia això. Escolta, ara no cal, però... El tècnic baixava... Escolta, ara no cal, baixar la veu, fent el lloc d'aquest detall, per exemple, amb els dos dits de la mà dreta, per exemple, talla, talla, talles el micròfon, i llavors ja pots... No, ja t'ho tornaré. O després també hi ha l'altre, que jo trobo més barruera, que és apartar-te una mica i fer... Però se sent igual. No els locutores pensen que d'aquesta manera, doncs no se sent igual, perquè per fer això... Abans la ràdio tenia una certa natedat, ara de que sigui una miqueta bruta i tant. Ara és molt bruta la ràdio, no? Sí, sí. Per què s'han brutit? Perquè s'ha humanitzat. Perquè ha vingut gent de la tele, no? A gent de la tele, no, però s'ha humanitzat, perquè el locutor és humà, llavors el locutor té tos, li piquen les parts nobles... Ja, però abans semblava que un locutor no fos humà. Penso, per exemple, amb Salvador Camilla, Penso, o de Pinto. O sigui, semblava que eren grans locutors. Eren grans locutors. M'estan estrenes terrestres, no? Ja ho teníem. Tant bo. Teníem... El meu amic o l'alma. Jo et miro molt, perquè era gent capaç d'omplir 4 hores... Sense dir res. Sense dir res. És que la ràdio és aquest secret. No, no, no. Us deuen pel camí. No. Perquè té col·laboradors que ho saben fer, això. No m'enganin. No els explota, però... No m'enganin. Vostè té col·laboradors. Perquè vostè es pensa que aquí és passada estona. No, no, no. I la ràdio cada vegada és més exigent. I encara que estiguem en una ràdio local, s'ha de donar un servei. És que jo dono un servei. No, és que ningú s'ha de donar. És que m'està recriminant. No, no, no, no. Aviam on hem d'arribar. Avui era el dia, perquè allò tampoc no en parla molt de nosaltres. Això... Fallits, fallits. Però un dia farem una... De cop ha evolucionat aquest programa, que estàs escoltant... És veritat, és veritat. Des del seu inicis. Perquè vostè va... Gairebé els inicis, eh? Sí, no, vostè. Vostè va estar des del primer dia. Des del primer dia, eh? Sí, portant... Quan fem el programa de 2000, que això ja està al caure, ja, ja farem 4 hores de vostè i la ràdio. I la ràdio. Llavors estàvem parlant de la patria, eh? Escolta un moment. Perdó. Allà perquè em porti aquí. No, ho dic perquè és que... Amb el tema de la patria, ara es recuperem, eh? Però com que això és d'avui, he passat amb vostè, arriba a l'estatua de Franco, de Capitat del Born. Toma Castell, tu. No sé si ha fixat. Sí, sí, m'he fixat, sí. També en polers dures tatuars franquistes han estat instal·lades. Una persona els ha llançat ous. ous. I demà s'oblidarà al públic l'exposició Franco Victoria República impunitat i espai urbà. És una mica escodilla parlajada, eh? Sí, sí, sí. No sé qui és el comissari d'aquesta exposició. Sé que els ideòlegs de Radera estan amb el colà, la colà... Després d'anys arrecunades als magatjems municipals, l'estatua de la Victòria i l'estatua ecuestra de Franco tornen a l'espai públic de Barcelona. Aquest pillons, a dos quarts de nou, han sortit dels magatjems de Villafabència, és una franca en direcció al Born Centre de Cultura i Memòria, on han estat escarregades per formar part de l'exposició Franco, Victòria, República, impunitat i espai urbà. La mostra del Born Centre de Cultura, sinagura demà, però clar, aquesta tarda, diu que ja s'està presentant ara mateix la premsa de manera extraordinària davant l'expectació que ha execat la col·locació de les dues peces a la via pública. En fi, això, avui, ara veurem d'aquí una estona, que és el que diran... Tenim un enviat especial. Sí, no tenim una. Ah, però si hagués pogut anar jo, m'ho hagués pogut dir. L'havies estat allà, per entrevistar-ne a Franco. Total, avui es dirà... per què decideixen fer aquesta exposició? És la pregunta de la gent, no? És evident que la gent està en contra que hi hagi una estatua de Franco. I, a més, el Born, però, com que formi part d'una exposició, ara ho estan explicant. És una mica rigurosos, i Franco no va bombardejar el Born. Esclar. Esclar que són dues estates de Franco, i les dues estan de capitades. Es veu que és com es conservaven de forma actual, i estaven així els magatzins municipals. I els magatzins de l'Ajuntament, a les estatues. Tampoc no les han portat d'enlloc, ni... No, en la ciutat. I els va fer un escultor que es diu Vila de Mat. De fet, fins al 2008, estaven amb un juic. I es podien veure fins que les van decidir treure quan va passar a ser gestionat per l'Ajuntament. En fi, veurem. Volem, perquè... Clar, a mi m'hauria d'escoltar la senyora Colau, que va ser el president de l'Ajuntament, que avui seran com, per exemple, Gerardo Pizarrelo, que és el primer dinant d'alcaldia, Ricard Vinyes, comissionat de programes de memòria, i Manel Rizques, que és el comissari de l'exposició, que donin una mica a la explicació de per què volen posar estatues de Franco de capitades. Per què hem de veure aquest fenomenú. De capitades és un accident, perquè es veu que el dipòsit municipal la van de capita. Si no, hauríem posat amb el careto i tot. Amb l'almendro allà sobre, i aquestes coses. Però jo no la crec oportuna, aquesta exposició, que valgui la meva consideració, si és que és oportun, dir-ho. Però jo diria que ens ho podíem estalviar i poder fer unes altres coses. El fantoig aquest no cal repassar-ho per uns carrers, ni perquè cal que invienta la bitxa el que a un temps posa. Sé que hi ha molta gent que li agradaria, tornar aquells anys gloriosos en què régimen uno, i ja està, i tot això. Que era l'ansalçament de la pàdria i l'ansalçament de la rasa. Ah, d'aquí ve la rasa. D'aquí ve el tema de la rasa, no? La papa espanyola, que és un es, l'espanyol. Hi havia aquella lladita que deia l'espanyol, quan no lliga amb la mà, no lliga amb la punta de l'espada. És un anècdota. És un anècdota d'un cavaller anglès, anar amb dos cavallers, un anglès i un espanyol. És com un acudit de l'època del segle XVII, no? Sí, un acudit d'aquells temps, entre un clavell i una rosa, saps? Són majestat i escoja. Són majestat i escoja. Escolti, senyor Benito, no tenim temps? Doncs ara s'aguanta i acabo. Però acabi, acabi. I aquests dos nobles, un cavallero anglès i un cavallero espanyol, anàvem passejant per un jardí, anàvem a anar a dama, i el cavaller anglès, que era més alt, la rasa anglès ho té, és una mica més alt. No, no, és una mica més espigadet. Els espanyols, de tant menjar cigrons i coses d'aquestes, ens hem empatitit, però ells no, ells amb el tès, veu que això fa créixer. I hi havia una rosa, i el cavaller, que a la dama volia la rosa, i el cavaller anglès, que era més alt, l'agafa la rosa i l'hi talla i l'hi dona a la dama. I el espanyol intenta agafar-la amb la mà, no arriba, es treu l'espasa i talla la rosa i l'hi dona a la dama. I diu, los españoles, cuando no llegamos con la mano, llegamos con la punta de la espada. Oh, senyor. Oh, senyor. Una vez más. Gracias por haberme cogido en sus casas. Senyorito. Pongues aquí. Si un altre dia hi hagi dut. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i la setmana que ve més històries. Moltes hores hem de fer una pausa per la publicitat, i d'aquí els moments amb el Manel Ripoll, avui a les botigues del record, en gràcia per parlar-nos de Can Colet, una botiga de senjús mítica que estava situada al costat de la floristeria Arrel, al passat de senjús. Fem una pausa i tornem ara mateix. Fins ara. Fins ara. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú com el juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota la coïtat de l'esport local. Ara anem al punt de 3,46 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, com cada setmana amb el Manel Ripoll, l'espai d'història de senjús. Benvingut al programa una setmana més. Ja portem dues, recordant les botigues pel record. De moment ja amb Calvi Legut i la botiga de Carmelz de Can Cardona. El primer que ha passat és el que ens hem repassat. D'abotigues que durant bona part del segle XX van ampliar els carrers del nostre municipi, i de les quals ja no existeixen. No, actuant dues que veurem més endavant, de moment encara n'hem parlat. De les dues que hi posem les, i la que parlarem avui, ja no existeixen avui en dia. Avui tenim amb nosaltres el Pere Font Grassa, que ara hi ha per tots, per aquestes vegades. Benvingut al programa. I gràcies. Avui parlarem de Can Colet. Era una botiga que estava situada al costat, d'on avui en dia hi ha la floristeria arregla, al passatge Sant Lluís, perquè els ullens obiquin la zona. I la n'hi hem descobert fer una sèrie de preguntes amb el Pere. Perdó. Primer de tot, jo volia saber, perquè sempre els hi pregunto quan venen a explicar aquestes botigues, per què vas escollir aquesta botiga i no un altre, si tu la vas poder escollir, sinó perquè aquí no hi tens parentès directe amb aquesta botiga. No, jo no vaig escollir res. Va repartir les cartes, no? I em van dir, mira, aquesta era prop de casa teva, vols fer que estigui, te'n recordes aquesta botiga? Sí, més o menys. I compraves? Sí, més o menys. Doncs bé, faràs aquest renectat. Ja està, molt bona adjudicada. Aquesta botiga, Can Colet, què hi venien? Era un sac de tot. D'entrada hi venien comestibles, embotits, famosos, però també hi havia una cosa molt especial, que eren sacs de gran. De gran, és a dir, blat de moro, cègul, mongetes, mongetes seces, cigrons, tot el que puguis imaginar, i molt de menjar pel bestiàdia, el bestiàdomèstic. Recordem que es funda l'any 1950, i a Sant Josep Verre encara hi havia moltes cases de gallines i pollas. Clar, de fet, quan ets bastant actiu? Del 50 al 83. De un i dos? De un i dos. A més de 35 anys. Jo recordo que jo què anava a comprar. Jo sé tota la vida anava a comprar. Perquè era fill de vidua, i quan anava a la fabriceta a preguntar a la mare, què vols que vagi a comprar? Vés a comprar cègul per les gallines. Cègul es barreja, barrejava ella, ho estic veient, amb pa dur mullat, feia com una mena de menjar per les gallines i els pollastres. Bàsicament anava a comprar això. Això és el que recordo jo del que jo feia. I com era la gotiga? Hi havia una parada? Sí, una parada molt petita a la dreta. Hi ha una fotografia que és una parada molt petita, una porta molt petita, i a dins un espai gran, i a darrere una escala, ja si no hi hagi la Montserrat-Sala aquí, que us ho podria explicar millor, una escala que anava a la vivenda del Fèlix i la Lola, els pares de la Montserrat-Sala. Clar, perquè això era el passeig de Sant Lluís. O on queda el passeig de Sant Lluís? Aquí mateix, aquí al costat. Entre Campressiós i... És un carrer que fa una curva. Sí, la Casa Païnal es diu Can Campressió, que és aquella tan gran, tan antiga, perquè es diu Passatge, ara és un carrer normal. Doncs perquè tenia un hort, que tenia un hort i es passava justet a Ranta Cantobella, hi ha una fotografia que es veu al hort dintor. I allà hi havia Can Colet. Can Colet, sí, perquè Can Colet és una casa que té davants i darreres, dona energia dels dolors i dona passatge a Sant Lluís. I llavors hi venien una mica de tot, com deia, de grà, eh? Si són les altres que tenen aquest del grà, que no ho havien vist, no ho havien vist. Llegums, llagums, no? Hi ha molts pobles a Catalunya, ara desapergut un de 50, desapergut a Calgarané. A molts pobles hi havia Calgarané, que venien de tot, veus que venien 25 o 30 sacs de llagum i de menjar per les bestioles, etcètera, etcètera. I això, a un lloc, venien altres coses, perquè Can Colet era una botiga completa. Una de les coses que em va fer bastant de gràcia que vaig trobar curiosa, com vas a explicar-ho, és que just a l'entrada tenien una cortina de plàstic, oi? Sí, ells sempre s'han dit que aquella primera cortina amb les 4 barres va ser de càlcul. Sí, això va ser molt curiós. Sí, i és veritat, hi havia una cortina amb les 4 barres. Cosa que després va proliferar, sense que ningú se n'adonés que era allò, evidentment tampoc no, no era una cosa tan explícita, era a saber veure-ho, i etcètera. I també tenien un rodolí, que era com una... Si vols comprar, per vendre un boll maratet, a Can Colet. És curiós, aquest. Sí, perquè això va ser un auka que es va fer, a cada botiga hi feien un petit... ara en diríem esloven, no? Sí, sí. Un petit rodolí, no? Molt bé, molt bé. En aquesta, que això sí que ho vaig trobar, que avui en dia, amb els ordinadors, amb els mòbils, tot aquests aparells electrònics que tenim, és com d'un altre món o d'una altra època, hi havia un senyor allà que tenia una habilitat molt especial. De fet era el patriarca de la casa, Magí, Sala i Colet, que era una persona, jo crec, molt intel·ligent, que va arribar a tenir dos o tres carros, molts carros per anar a buscar sorra al riu, després quan els fills es van fer grans, van comprar camions, tenien dos o tres marjors. Dos com mínim de camions i treballàvem per anar a buscar toxos, per anar a buscar sorra, etcètera, no? Aquest senyor de gran es va quedar sec, es va quedar sec, i tenia una memòria prodigiosa. Jo recordo de veure el visc que estava assegut d'un sac d'algun tipus de grà, i allà, la seva Nora, que despatxava, que era la Lola, la Lola Mitjanta, la Lola de Calcolet, li anava cantant les sumes del que anava posant el... que anava bastant l'esquena. I com ho feia això? Ell, eh... ella... es va comprar una cosa. ella apuntava al costat onions. Era com la calculadora humana de la botiga. I aleshores l'Ola deia, vol mirar el conte si era el client de tota la vida. No cal, si era un de fora. Deixa-ho mirar. De fet, això era habitual. No, és a dir, quan l'home es trobava que no sabia què fer, baixava, recorda, que es va quedar sec de gran, i baixava un fill per l'escala, però ell tenia la casa al costat, la casa al costat, i venia per allà, al seia, allà... Clar, perquè en aquells moments, de caixes registradores... Sí, tenien una bàscula d'Erquel. Una bàscula d'Erquel, d'Erquel, d'Erquel, d'en bé. Sí, en Erquel. Ah, sí, a Ferna, que és en Jus. Sí, quan tu entres a Sant Jus per l'autopista, i allò em de la capa de carretera, vas cap a Sant Feliu, a la Greta, hi havia una nau molt gran, que es deia Bàscules d'Erquel, i allà feien bàsculs o muntaven les bàscules, eh. El tal senyor Caballari, ets a dir, a la casa de Meccani, que va fer el Sant Jus, estava ple de bàscules d'Erquel, això que vull dir. Avui estem parlant amb en Pere Font, de Can Colet, aquesta bútica del record per la història que va haver-hi el pasatge Sant Lluís, aquí, al centre del municipi, d'un cosí de 35 anys, dels 50, els 80, i, clar, durant tots aquests anys va ser la mateixa família, la qual regentava, o sigui, van ser els mateixos. Els amos d'aquella propietat, de davant i de darrere, i ho portaven tot ells, sí, sí. I una cosa curiosa, també, quan, igual, surtin una mica de lo que es venia, no només a Can Colet, eren les mesures que es feien servir. Mira la introducció aquesta que vas fer al principi, clar, avui en dies, si ara en llegeix algun, expliquis a algú tan a mi com el Jordi, ens sonaran a Xino, tot ens serien mesures perquè nosaltres anem a mitjquilo, tres o tres quilos, però hi ha moltes, jo em vaig quedar... Jo he d'anar a l'explicació bastant raonable de l'explicar amb ell. Aquesta entrada de quatre ratlles, explicant com anaven les mesures, ho vaig posar no en funció de Cal Colet, sinó de la passejada que anava a fer a visitar botigues, perquè jo havia de ser el primer de parlar. Perquè això ve d'una passejada que es va fer al centre d'estudi, recordant moltes botigues de Sant Just, i la existència... Com que havia de ser la primera, jo vaig intentar posar el que era. Una mica d'introducció. I què vas explicar? Doncs mira, vaig explicar que una onça, la gent parlava d'una onça, que era en 33,3 grams. Per exemple, 3 onces, 100 grams, 49,9. Exacte, exacte. Una lliure, una lliure catalana, 400 grams. Una terça de can, la gent va comprar una terça de can. Ben fet, moltes gràcies, perquè no... Una terça de can, després vaig saber que eren 400 grams, no? Una terça de can. I anaves a buscar Colònia, recorda, anaves a buscar Colònia a l'aversaria de la senyora Laietta Oliveres, la mare del Francesc Fàbrica, es tenia una aversaria al carrerador, i deies, Laietta, posi'm un patricó de Colònia. Un patricó, home, això ens sona molt, no? 23,5 centilitres. Un patricó... 23,5 centilitres. Sí, sí, però això era, clar, granèo, també, no? Sí, és granèo, i jo vaig atrevir-me a buscar per internet. Els quimalets, perquè no ho sabia, evidentment. Però el sistema mètric de Simales va implantar Barcelona en 1871, a França en 1799. En desús, la mesura catalana antiga, que encara sobreviu per la gent gran, algunes coses del món agrari és on segueix més, no? Sí, el que passa és que si es va implementar el 1871, aquí estem parlant de 70 anys més tard, i m'agrata això, quan té l'oalca, el que hem fet servia, que és les mesures del feia, 200 o 300 anys. Sí, sí, encara no sé si és així. Ara no, ara vas al mercat, o vas aquí a les botigues... I ho agafes directament. Sí, o grans... Per grams, ara, a tots. Jo, com que aquest senyor era del món agrícola, que m'hi atractava amb carruatges i cavalls, amb la gisala de Gògolet, jo vaig fer una cosa, perquè també tenia en vi, més suet de dir-ho, ja me'n posaria amb el maca, de Can Colet, que es veu una bota de vi al mig del passat. Quin vi era? Sempre diferent, depèn de temporada, no? No ho sé. Per tant, sabia perfectament que un barral eren 15 litres de vi. Un barral, un barral. Una carga 50 litres. Un barral, això ho entens per uns dies, eh? 50 litres, un bot, 60, i una bota, 100 mil litres. Bé, aquestes mesures, justament agrícoles, canvien segons les comarques de Catalunya, eh? Ara anem tres comarques, a més, amb una o quatre comarques, i no són exactament aquests noms, eh? Ja no ho dic, si vas lluny cap a l'ebre o cap a Lleida. De fet, sent just tampoc no és que fos molt diferent, no?, els pobles del voltant, tenia... El que més o menys hi havia aquí, esplugues en aquella època, o que tenia alguna peculiaritat amb el tema de les botigues. No, les botigues hi havia cap peculiaritat, hi havia molt poques botigues, poquíssimes, no?, el poble era molt petit, hi havia botigues, curiosament, a la carretera, en funció també d'esplugues, no?, a la proximitat d'esplugues hi havia carretera. O sigui que al centre no n'hi havia tant, com a la carretera. No vull que neguessin tant, n'hi havia, però... Doncs a Calarcadi, el carrer madó que tenia tres portals, era molt gran, era importantíssima. Calarcadi, que hi venien? Que hi venien de tot, sí, sí. Clar, perquè ens estem adonant, també, amb aquesta secció, cada dilluns, que van passant diferents senjostengues i senjostengues, que van explicant com eren les botigues abans, que no hi havia molta especialització. Venia una mica de tot, sí. Tots venia una mica de tot el que tenien, i més o menys anaven molt semblant les botigues que les altres. Totes eren molt iguals, amb el sentit del gènere, no? Que viures en general, no? A Calarcadi hi venien estris de cuina, hi venien olles, venien com saiu paelles, venien coses més... Era més basat, hi havia de tot. Com que era molt gran, hi havia de tot. Jo ja no l'he vista, però aquells li van explicar, era així. Aquesta, l'especialitat d'aquesta, de potser més gran que d'altres... Van arribar a vendre de tot, però jo recordo que hi havia moltes sacs de grà, i la gent no va comprar grà. Jo no va comprar segur, que hi va regeu una mà, i posava a les gallines, no? Alguna cosa, amb aquests temps que ens queda abans d'acabar, que t'hauria agradat explicar-ho? Perquè, clar, l'espai que heu tingut, era una pàgina per cadascú, i els minuts que us van deixar per poder explicar, però alguna cosa que t'hauria agradat explicar-ho? Un cop vas a Merollegit i van dir... Ai, et veus deixar això? Amb aquesta cara d'especialitat, això? Jo em sap greu que, per exemple, la Montse Colet... La Montse Sala, perdó. Montse Sala a mitjans, sempre diu a Montse Sala Colet. La Montse Sala a mitjans, el seu marit, era el que van anar de viatge i no van poder ser-hi. Això és el que em va donar de vespre. Quan vam organitzar tot això, ja tenien paraulat amb les seues, no sé si anar al Perú... Escolta, i no els hi pots fer una personalitzada? No, els hi vaig ensenyar el text abans. Ah, directament, eh? Ja et van corregir el nom del tiet que vaig posar jo ennyera Josep. Clar, perquè ella també ho va viure tot això, no? Sí, va ser l'última dependenta. Ah, va ser l'any 80 estava ella venint allà. Sí, 7 o 8 anys amb la seva mare, ella sola. Jo ja no hi era aquí, no sé com va acabar, però van tancar, perquè ja no donava més de si, ja començava a veure cap bravo i altres coses. Clar, això era el començament dels 80, el supermercat. Va tancar el to vella, va tancar... Sí, de fet, una mica també ens reflecteixen tota una època, les bútiques aquestes que repartem. Bútiques de pobles, sí. I sobretot després de la posguerra i la dictadura, perquè ja quan va entrar la democràcia, ja van entrar els supermercats, que jo potser no n'hi havia... Un altre sistema de vida comercial, evidentment. Un canvi bastant important va ser el recasens, que eren baixant de la... baixant de la mercat a la dreta, hi havia el cal recasens, que era també molt gran. I van venir uns de fora, que venien els germans Clemente. Els germans Clemente van fer una mena de súper, una mena d'una cosa diferent, com que l'embargadura del local ho permetia, van començar a vendre més barat, a començar a córrer a la veu. El cal Clemente és substituït de cal recasens, que és el cal recasens de cal corrales. Van plegar la botiga amb els mariquets Clemente, i sembla que sí que va a donar un tom. I per això va perjudicar molt a molts altres botigues, suposo, no? Molt bé, doncs, Pere, moltíssimes gràcies per haver vingut per la ràdio. T'hem de portar més vegades, eh? Sí, realment sí. Si vols parlar amb l'onigen de la ràdio, s'enjusta. Quan vulguis, les golfes de Can Ginestar. No, no, no, no. Quan era? Abans de les golfes de Can Ginestar. O on era això? Servícia informativa municipal de San Justo Desverde. Sí, però on estem en situades? A l'Ajuntament. A l'Ajuntament. Funcionava dissabte i no menja. Ah, només dissabte i no menja. 3 hores, 3 hores o així. Bé, escolta, doncs, ja ho farem aviat perquè ens interessa... Bueno, com ho visc. Està escrit tot això, eh? Sí, o sigui, les misalànies, no? I tot arreu. En fi, Pere, moltes gràcies, que vagi molt bé. Nosaltres hem de fer una pausa ara, per aconseguir amb Catalunya Ràdio. Després tenim la segona hora. Sí, que jo em quedo. Hem de parlar de moltes coses. I, a més, també, conecrem amb Sitges, que avui és l'últim dia. S'ha quedat el palmarès aquest cap de setmana. I hem de parlar amb el Sergi Arrada. Fem una pausa i tornem, tot seguit, a la segona hora de la penya del Morro. ... Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport. Però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara, amb més força. Ara, amb més esports. Ara, amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre. No et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Jimmy. forwards Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui ho li en sabria. Un parell de notícies d'aquestes d'Alsades. que acaba de reaccionar. Ara ens indiquen que esteu a punt d'establir una comunicació per sentir aquestes declaracions. Acaba de reaccionar al Parlament després de la notícia que la Fiscalia General de l'Estat ordena a la Fiscalia de Catalunya de presentar una carella contra ella. Parlament, Núria Oriol. Hola, bona tarda. Doncs sí, declaracions que acaba de fer aquí els passadissos del Parlament. La presidenta Carme Forcadell, la presidenta de la Cambra, ha assegurat que tornaria a fer el que ja va fer, que es permeta el debat i la votació de les conclusions del procés de constituent un plec que va ser 27 de juliol. Escolteu com ha reaccionat. Que estic convençuda que vaig fer el que havia de fer, que vaig fer el que havia de fer com a presidenta del Parlament en compliment de les meves funcions, que sempre defensaré la llibertat d'expressió, que sempre defensaré que en aquest Parlament, si pugui parlar absolutament de tot, de tot allò que interessa els ciutadans i ciutadanes d'aquest país, perquè si no ho féssim així, no estaríem complint allò pel qual els nostres ciutadans i ciutadanes ens van escullir. Núria Oriol, Catalunya Radio Parlament. I la segona de les notícies que us avança amb la Fiscalia General de l'Estat ha demanat l'arxiu de la carella criminal presentada al Suprem per l'antiga convergència i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias contra el ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz pel contingut d'aquelles gravacions al seu despatx oficial l'octubre del 2014 a Madrid Lali Ferrer. Bona tarda. Les converses es van filtrar en plena campanya electoral a pocs dies de les eleccions del 26-J. Xavier Trias i l'antiga convergència acusaven Jorge Fernández Díaz dels delictes de violació de secret, prevaricació i malversació de fons públics. La Fiscalia no creu que s'hagi d'iniciar l'acció penal. Considera que no hi ha indicis suficients perquè les converses eren entre dos càrrecs públics que, precisament, tenen entre les seves funcions per seguir els indicis de delicte. Lali Ferrer, Catalunya Ràdio, Madrid. El Parlament aprovarà dimecres tramitar una proposició no de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Es tracta d'una iniciativa promoguda per la Comissió de la Dignitat que declararà nuls més de 20.000 consells de guerra sumaríssims del franquisme. Amb aquesta iniciativa es farà un gest legal sense precedents, no només davant l'esat espanyol, sinó també davant de Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. Milers de consells de guerra, des de 20.000 consells de guerra que es van fer a Catalunya durant aquests anys. El Parlament de Catalunya ha pres una responsabilitat històrica, assumir-te aquesta responsabilitat històrica i nosaltres els vam demanar que assumissin. El PSC de Badalona ha rebutge l'oferta del popular Xavier García Albiol de fer caure al govern municipal perquè considera que no és una persona de fiar a Badalona David Àngela. Bona tarda, el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Badalona a l'ex pastor ha qualificat de trampa l'oferta de Xavier García Albiol i ha reiterat que amb el BP no negociaran res. Dic que el senyor Xavier García Albiol no és creïble ni és de fiar. El govern de Badalona va ser en un partit que va ser a la presó. L'eurodiputada va dir que no estava preparat per tenir tasques de govern perquè liderà un govern municipal i avui es ofereix una trampa. També ha insistit aquest matí en acordar un programa de govern quan hem deixat que amb el partit popular no anirem ni a la cantonada. David Àngela, Catalunya Ràdio Badalona. Caroyna Ponset ha dimitit de l'executiva Estatal de Ciutadans En un comunicat, l'eurodiputada critica que el Partit no defensa en prou claredat els valors principals de ciutadans, com ara l'antinacionalisme i la laïcitat. A més, també critica que s'hagi acceptat el regionalisme no independentista. Els Mossos investiguen la mort d'una dona de 37 anys a Masquefa, a la noia. El cadàver l'han trobat a casa seva i presentava signes de violència. Masquefa, Antes López. Hola, bona tarda. Els fets han passat al carrer Concepció número 3. Els Mossos han rebut la visa quarts d'onze d'aquest matí. A l'any 2017, la nacionalitat espanyola ja estava morta quan han arribat i presentava signes de violència, segons indiquen Mossos d'Esquadra. La Maria Mercè Sain viu al bloc del costat. Un dia va venir a casa i em va demanar 20 euros. I em va dir que era per pagar el lloguer. I jo li vaig dir amb qui vius. M'hi he separat, però no et pot dir res més perquè no servem res més. Aquesta hora la policia científica encara és dins l'inmoble mirant d'agafar proves. A l'Àngel López, Catalunya, Ràdio Masquefa. L'Unió Europea et varteix que els bombardejos de Rússia i del règim siria sobre Alep podrien constituir crims de guerra. És el resultat de la reunió dels ministres de l'interior dels 28 a Luxemburg. Brussel·les, Albert Elfa. Bona tarda. Tu comunicat els 28 contra moscòpels, bombardejos a Alep. L'Unió Europea no estableix sancions contra Rússia, com demanaven sobretot els britànics, però l'avisen que el que està fent a la ciutat siriana de Alep, de liberadament hospitals i personal mèdic a escoles i infraestructures, podria ser considerat crims de guerra. També escondem la luz de bombes de barril, bombes de dispersió i armes químiques contra els barris de l'est de Alep. Tot plegat, fa que el representant de les Nacions Unides de la reunió, Staffan de Mistoura, hagi fet una crida desesperada. Si des d'ara i fins al desembre no trobem una solució per a Alep, la ciutat haurà desaparegut. El Bertel fa Catalunya Ràdio Brussel·les. Hi haurà una notícia sobre protecció a la nostra natura de Txell Vallesby. La Generalitat protegirà i totalarà la feixeda de la gravelosa la comarca d'usona on creixen arbres de més de 30 metres d'altura i de 300 anys d'edat. A més, amplia la llista d'arbres monumentals protegits amb 59 exemplars més, de diverses espècies i de 15 comarques diferents, a Catalunya es van començar a protegir arbres l'any 1987 i, des de llavors, s'ha anat en catalogat 220. Entre ells hi ha l'emblemàtic pit de les tres branques que continua dret tot i que fa un segle que és mort. Es pausa del Serra. El Barça ha anunciat que divendres es farà l'acte protocolari de la renovació de Neymar fins al juny del 2021, després de la Cora que van arribar l'estiu passat. El Barça és marxerà nou. Ha fet fins al 2019 amb una clàusula de rescissió de 100 milions d'euros. Andrés i Nia està a vista dels problemes que tindran per poder guanyar el cíti aquest dimecres a la Champions. Sergi, Roberto i Jordi Alba ja han treballat avui amb la resta del grup i podrien estar punts per aquest partit. En Bàsquet, Joan Carles Navarro té una lesió musculara a la cama esquerra que es va fer ahir davant el Bilbao, però el Barça no especifica en el comunicat si estarà punt per jugar divendres contra el fenervatge a l'eurolliga. La menys jugarà contra el 20 holandès als vuit anys a final de la Champions. La nada, el miniestadi, el 9 o 10 de novembre, mentre que la tornada serà el 16 o 17 del mateix mes a Holanda. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts, us parla Andrea. La línia d'autobús 157 recupera la parada de Riera Blanca, Coll Blanc. Era una reivindicació ciutadana i del consistori Sant Just, de feia temps per tal que la parada d'origen i final del 157 estigués més a prop de l'estació de Coll Blanc de la línia 5 del metro. A partir d'aquest dijous, el 9 punt d'origen i final de la línia 157, que passa per Sant Just, serà la parada 3305, Riera Blanca Travesera de les Corts, allà mateix paren les línies L50 i L62, que també donen servei a Sant Just. Més coses, l'Ajuntament de Sant Just ofereix un curs gratuït de manipulació d'aliments a les entitats locals. Les dues sessions seran demà i el dia 5 de novembre, al centre cívic Joan Maragall. En el mar de les actuacions anuals de formació que organitza el consistori, ara es posa en marxa aquest curs gratuït de manipulació d'aliments, adreçat a persones que formen part d'entitats Sant Justenques. El curs és gratuït i permet obtenir la certificació oficial, té una durada de 6 hores i cal fer inscripció previamente al equipament per participar i es farà demà i el dia 5 de novembre de 5 a 8 del vespre. I una punt més, 204 sol·licituds s'han presentat per la nova promoció d'habitatge públic de venda al març Lluïc, que farà promonçar. L'empresa municipal ha comptabilitzat un total de 204 sol·licituds per als 36 pisos que es faran al carrer Violeta Parra. Els sorteig públics que s'adjudicaran a aquests habitatges públics de venda tindrà lloc el 14 de novembre a les 7 de la tarda a la sala municipal de La Taneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada als senyors notícies d'edició vespre a les 7, mentre tant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio Radiodesverm.com i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Bona tarda. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és Radiodesverm. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, us trobareu el programa a l'audició que se met tots els dilluns i avui teniu el del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre tenim una cita amb Rambovineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Informa-te en el web cpnl.cat. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern. I és que allà tenim el Sergi Arrada. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Sergi. Què tal? Benvingut al programa una setmana més. Hem de parlar, com dèiem, de Sirius i del Palmarès, que hi ha hagut aquests dies, perquè ja s'ha acabat el festival. Sergi, tu hauràs estat allà com una setmana... Com un sombre, ja, directament. Veiem moltes pel·lícules cada dia entre sí, dos, set, ja s'ha acabat tot, i tenim el Palmarès que se'n va d'aquesta setmana. Què tal, tots? Doncs, bueno, a veure, el festival ve. El nivell micà està força bé, perquè s'han trobat a faltar més grans pel·lícules, com que sí que hi havia l'any passat. Hi ha hagut 4, 5, 6 que estan bé, que estan força bé, però, clar, si pensem que s'han projectat al voltant de 170 pel·lícules, dic que hi ha 6 que estan molt bé, i que està, doncs, bueno... Què passa, que tu tampoc no has vist les 170? Quantes has vist en total? Doncs... ja he perut el conte. Estic entre les 70, 7, 78... No, no, no, pots parlar, ets una veu autoritzadíssima. De fet, tu dius que s'ha arribat a aquesta edició, i que serà recordada per alguns motius, per la qualitat irrefutable del cinema sud-coreà, per la llibertat i la radicalitat del cinema mexicà, per la demostració de l'excellent salut del thriller, com que Dios no es perdone o la propera pell, per les dues pel·lícules sorpresa, Arrival i Call Back, o també per la meravellosa Hell or Highwater, i, sobretot, tu destques, per la gran victòria dins del palmerès de Swiss Army Man i de Grave. Però, malgrat això, no ha sigut una gran edició de sitges per tu. Bueno, el nivell mitjà no estava malament. Si tu podies anar a veure una pel·lícula i deia, bueno, doncs no estava malament. Però sí que s'ha trobat a faltar, això, com pel·lícules, que diguem, que ha sortit del cinema dient, quina pel·lícula que acabo de veure. Però aquesta és una generació que tenies altres anys? Bueno, hi ha anys que el millor, el nivell mitjà és més baix, però que sí que hi ha més pel·lícules d'aquestes que dius molt bona. L'any t'ha fet, per exemple, el nivell l'està força bé, i aquesta, doncs, ja et dic, o sigui, hi ha 5, 6, 7, com a molt 8 pel·lícules que estan molt bé, i ara després, doncs, jo hi ha 10 o 20, que, bueno, que estan bé, i la resta, doncs, són dolentes o, bueno, que ningú n'hi fa, no? De fet, el millor pel·lícula, el premi, de l'essecso oficial, ha sigut per Suisse Army. Estàs d'acord? Jo crec, bueno, com tu has dit, jo recordarà, sempre recorden les edicions pels premis, no? Aquest any és l'any de Suisse Army Men i de Crudo, de Greys, i el que ha de Suisse Army Men és una pel·lícula que a mi m'agrada molt, però crec que s'han portat masses premis en comparació a pel·lícules que jo crec que estan molt millor, no? Ja, per exemple, s'han portat també en millor interpretació masculina per Daniel Radcliffe, que no és el de Harry Potter. Sí, sí, sí, és Harry. Ah, i què tal? Com estan, aquesta pel·li? Està molt bé, o sigui, realment ell fa un paper, un paper que està molt bé, però, bueno, agraeix una pel·lícula que ja et dic, eh, que està bé. Però, a part d'aquest, s'ha anat al primer llorat jove, una menció especial per part del llorat jove, o sigui, són com tres premis que s'han dut a Suisse Army Men, que, bueno, jo crec que ha estat una mica, com entenc d'altres anys, perquè s'han de posar d'acord en una pel·lícula. Ja, i la millor pel·lícula de tot és per tu, que no sé si és la que vas votant, imagino que sí, que el de premis de bloggers i el de blogs i el teu embredciné.com? Sí, ha guanyat la pel·lícula que jo volia que guanyés dintre de la secció oficial. Quina era? De Han Maiden, no? La doncella. La doncella de Han Maiden. I de què va aquesta pel·lícula? Doncs és una pel·lícula surcoreana, de la mitjana del segle passat, no? No, és un estafador. És un estafador, un estafador que fa una dona molt rica del sud. El sud és la invaïda per els japonesos, i és una lladra que la contracta un estafador perquè faci de mainadera una dona molt rica. I, a més, que l'ajudi, m'ajudi als dos a estafar la senyora aquesta i que s'assemella, però què passa, doncs que la mainadera s'anamora també de la dona. Oh, que bonic. És una història d'amor al final d'això, no? No, no, no és un thriller, hi ha jengirs, hi ha moltes sorpreses, a part és un thriller eròtic amb escenes així lèsbiques, una mica pujadetes de to, que té toques de Hitchcock, és una pel·lícula amb la sonora, és impressionant, la fotografia, la manera de moure la càmera, o sigui, és un pel·lícul que n'està molt bé. Molt bé, doncs això és el que he donat desitges, Sergi, moltíssimes gràcies per tots aquests dies de col·laboració, cada setmana, cada dia de la setmana, doncs, connectant amb tu, ara ja pots descansar i ja pots fer vida normal, no? Sí, sí, una mica, bueno, aquest matí t'ho he tornat al cinema, però bueno... Ah, sí que s'ha de veure, però sí, ja està. El pas de la premsa de la xica del tren. Ah, i què tal? Doncs, bueno, entretinguda, una pel·lícula. Entretinguda, eh, tampoc no mates. Bueno, en fi, doncs jo me'n punturé de Handmaiden, la pel·lícula que arribarà... T'ho esperen a Espanya, eh? Sí, arribarà a Cartadera segurament d'on d'aquí unes setmanes, i quan arribi ja me'n recordaré tu, que és la millor pel·lícula que ha passat per Sitges segons el teu criteri. Dintre de la sexo oficial, eh?, hi havia una altra que em va agradar més. Quina? Però dintre de la sexo oficial és aquesta. Comanxeria Hell or Highwater, una pel·lícula nord-americana, que és aquí, també s'estrena, es dirà Comanxeria, que és una pel·lícula cinema negre, també és sensacional. I la pel·lícula sorpresa Arrival, l'arribada, que s'estrena també al més vinent, també és sensacional. Perfecte. Aquestes són les tres pel·lícules més bones. Molt bé. Doncs, Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé, i ens trobem divendres, que hem de parlar del que no era jove. Bona tarda. Molt bé. Adéu. Bona tarda. 6 i 20 de la tarda, i després de connectar amb Sitges, anem cap a la tertúlia esportiva de la penya del Morro. I ja estem a punt amb Lluís Pascual, a la meva esquerra, abriu el que tal, bona tarda. Gràcies, amics meus tots. També tenim el senyor Rafa Cano, amb nou look i nou pentinat, Rafa, bona tarda. Guapo. Hola, bona tarda. Gràcies. Gràcies. No, darrere, home, tu. I també tenim el Manel Ripoll, Manel, que tal, bona tarda. Fent Jordà complet. Fent Jordà complet, efectivament. En fi, la tertúlia esportiva, com cada dilluns, ja sabeu que si voleu participar, només que el que trogueu al telèfon de la ràdio, que és el 933723661. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Com a salt del Madrid. Escolta, hem de parlar de diferents qüestions, el Barça que va guanyar comodament el Deport, no sé si va anar al camp aquest dissabte, per 4-0. Sí, sí. Més si va tornar i va deixar bones sensacions abans d'enfrontar-se al partit del mes o potser de la tardor, que seria el que va passar contra el Manchester City i el Camp Nou, i també hem de parlar de l'Espanyol. Entre altres coses, a part que va empatar el Camp de les Palmes, vam aconseguir un punt, endermin amb ells el nou ambaixador. És un titular important. Sempre ho ha sigut, eh, ambaixador espanyol, perquè igual que el, com has de dir jo, el Segwari aquest, com has de dir, el de Formula 1, el Vetsuari, el Vetsuari. Ah, el Gersuari. El Gersuari. Ha sigut, han sigut, han siguts ambaixadors de l'Espanyol, encara que no oficialment, però ara mateix... Va ser un partit de altres vuelos. Ah, molt bé. Aquest home serà ambaixador oficial. Bé, m'agrada tot això. A mi m'agradaria començar amb l'Arlanda Marc Marquez, perquè anem amb el Marquez, es mereix un aplaudiment, i més que ha guanyat ja el seu tercer títol mundial de MotoGP, guanyant la cursa de Japó i aprofitant les caigudes de Rossi i de Lorenzo. És espectacular, Marc Marquez. És l'últim que heu tingut l'ocusió de veure què passa, no? No. No, no. T'has interès. No, és que jo no segueixo amb les motes ni... No tens això. Felicitats per guanyar i tot el que t'ho vulguis, però... És espectacular el que ha aconseguit Marc Marquez. Es veia venir, es veia venir també, no? No, tenim molta sort, no? Es veu? Perquè per guanyar s'havia de donar una cara amb vola d'aquestes que caiguéssim els dos, i va caure els dos, vull dir que... No, però bueno, però és igual. Però encara que ha caigut ara, les properes carreres serien... O sigui, estava a venir, o sigui... Vale, ha sigut abans, quantes queden de carreres? Ara no ho sé. Un parell o tres? Queden tres carreres. Però és que Marc Marquez és el pilot més jove en aconseguir els tres mundials de 125, 250 i 500. En fi, és espectacular el que ha aconseguit aquest tio, no? El triode. Sí, sí. És increïble. A més a més, a mi, és que Marc Marquez m'agrada molt dels pilots, com a caràcter, com a tio, com a competidor... Quan va sortir el confidat, allò que ha dormit a casa seva, amb el seu jetet de tota la vida... Jo no crec que sigui així, ja. Com tots, és un pilot molt i molt competitiu, com han de ser i han de tenir una personalitat molt forta i també molt... molt... molt curiosa per ser pilot. Però jo, dintre tots els pilots que veig, el veig també és normal. És que només has de veure el poblet d'on és, que és un poblet petitó, allà nosaltres amb un turó... Serbera, eh? Sí, serbera, serbera. També està en petitó, a veure. No, no, no. Jo no m'he recitat. Jo no m'he recitat. A veure, jo he anat a fer castells allà, i recentment vaig anar a fer castells amb la colla d'esplugues. No fas per la colla, no surti als dies d'esplugues. Ara, ara. I que la meva filla... Per ser la meva filla és la xereta de l'A8, de la torre... Sí, ja ho veig, eh? Bueno, en definitiva, vaig anar i és un poblet petitó, que quan entres fa pudor a fer-me. Psst! Bueno, en fi, és la dada, no? És tot de la... Cacas. Ho veieu normal. Perdoneu, perdoneu, això ho veieu normal, en una tertulia extortiva. Tu t'imagines el Torquemada, a tot costa que fan ara, o el Club de la mitjanidia. No, però jo dic... Anem a analitzar i anem a parlar... Ara, guanyant Mar Marquez. Diu, no, és d'un poble que fa pudor a fer-me. Ara, sisplau, però jo me'n refereixo, el poblet, el petit, de senzill, pues com és ell, un tipus com el seu poble, senzill... I tendre. I tendre, i que quan la vau fer cacas, doncs això... Bueno, escolta, deixem-ho... Com tothom, com tothom, un tio de... És igual, parlant de futbol, tio. Sí, deixeu, ja està, jo veig ara per començar el tema, però que veiem de qüestió, i la normal que parlem ara de la vau. Sí, parlant de futbol, va, som-hi. Perquè el Barça va guanyar còmodament el tempo, com deia, amb 4-0. Més si va tornar i va deixar bones sensacions abans del partit que va passar. Veuen el camp, que us va semblar el partit, i m'agradaria que parléssim, sobretot, de la primera part. Perquè la primera part del Barça va deixar una altra vegada. Una altra vegada, molt que desitja. Avui que no tenim el roncero, podem anar... Està fora, eh? El roncero català, ja. No, conyes a part. Jo crec que el Barça, la primera part, acaba 3-0 pel rival que té davant. Jo crec que el Deport no va fer res, absolutament no va fotre res en tot el partit. Jo crec que el 3-4-3 diu que està assajant per veure si calgués demà passar tant xampions contra el Manchester City. Jo la primera part del Barça, fins que no fa el segon refinya, fins al 2-0 del 36 o 37, jo el Barça només li conto una, arribada que Neymar ha rebat el pal i Suárez ha remat a fora, i el gol, joc lent, entrebancat, li costa, és un mal, estàs aprenent una nova tàctica, i costa i tens el Deport, que planta l'autobús a darrere, però no vaig veure una intensitat normal, perquè el Barça té jugadors assos, el Deport no va fer absolutament res, i sense donar-te compte, et trobes amb un 3-0, perquè et xuta el pal, una ocasió com una casa de Pagès i té una falta. Vull dir que jo la primera part del Barça la vaig trobar tot i el resultat 3-0, jo crec que és bastant enganyós. Més de mèrit del rival, que mèrit el Barça. Si no és un Barça que baixi, que baixi, que baixi. Però això ens està passant força sovint en aquesta temporada, és a dir, que el Barça, doncs això marca 3-4 goals o per individualitats, perquè poques jugades, o veiem com ens tenien acostumats fa un temps, o sense demà és lluny, i no fa un partit brillant, ni molt menys, però fa golejades. Perquè té el Barça té classe. Té uns tios a davant que et defineixen, i té un Rafinha que ara mateix està nestat de gràcia, i que té un equipàs, i que és un malcat quan hi pergolejada, però això ja fa 3 setmanes un mes, que ho vaig deixar aquí, ho vaig llançar aquí sobre la taula, de quants partits havien vist aquest any del Barça, que jugués bé, que jugués bé, a futbol, o sigui, un partidàs partidàs, jo li recordo el dia del Celtic, perquè el rival era el que era, i poca cosa més, vull dir, aquest any el Barça ha hagut molts partits que ha estat fluixejant, i que ha estat d'aquella manera. El rival són els que són, i el Barça, mira, la primera para que va 3-4, que es pogut acabar 4-5-0, si solet no l'envia al pal, però el joc no és el que era, i ja està, sense menys això. Manel, tu vols dir alguna cosa sobre el partit de... si espera, ara parlem amb el Mar Romero. Sí, sí, sí. Gràcies. Mar Romero. Manel, digues, digues. A mi el partit de la primera part, sí que potser no va ser un futbol molt fluït, i molt donat com altres partits, però vam acabar amb 3-0 a mitja part, que el dia contra l'Arabés vam fer el pena, i el dia que vam anar a Vigo també vam fer el pena. Vull dir, va aguantar el partit com havia fet, sense forçar-se més del que feia falta, perquè vindrà un partit de desgast molt important al Dimecres, i si el rival no t'apreta i no t'exigés més, i et fiques amb un 3-0, jugar un com ha jugat, perquè has de fer més, vull dir. Després ens queixarem que has desgastat l'equip que força més del que ha de forçar, jo crec que va ser suficient per què s'havia fet, i si a sobre hi va ser una tàctica nova, perquè com li va sortir fent els 3 goals, no sé on veieu tot el problema, és fer volar colons per fer volar coloms. Bé, deixeu-me parlar amb el Mar Romero, que està aquí, és també l'estudi. No, no, Mar Romero, que t'ha marbat tardar. Jo heu de saber d'aquí tonteries. Ara comences. El enxazo culés. Mar Romero, tu estàs satisfet del resultat, malgrat la primera part que has de fer el Barça? No he sentit res el que heu dit, però no estic d'acord amb res. No és estranya de tu. El problema és que nosaltres sabem el que dius, i tampoc estem d'acord. No, aviam, jo només he sentit una cosa del que heu dit aquí a taula, és que 3 punts més i mira, ja està. Estic bastant d'acord amb el moment. A mi al final, ja com que m'he tornat un resultatista, si m'enforten sempre, jo em foto 6, estaré igual de content que si no em foto 3, o no em foto 1. Vaig anar a partir del Deport. Quines sensacions? A mi em va donar una sensació que el Barça anava a mig cas, que en alguns moments s'hi acaba apretar més, però que anàvem a mig cas, entre altres coses, perquè el resultat va ajudar bastant, el Deport no va plantejar gaire dubtes. És que és això, el Deport no va fotre absolutament res. Per tant, tampoc vaig veure un Barça allò que dius, de quin partiràs, però tampoc era el dia per fer partiràs. El partiràs toca fer-ho dimecres. El partit del Deport. Un tràmit, 3 punts i vinga. Moltes gràcies. En quin moment ha arribat el City? Creieu que és un bon moment? El City, eh? Sí, sí, sí. Jo soc el que pensa que no hi ha moments. Segons siniestra, diré que serà complicat per al Barça arribar en el moment. No ha dit exactament això, però amb les baixes personalment, que no estar del tot recuperat, no sé si jugarà, no tinc ni idea. Jo crec l'espanyola a Champions de moment no el veig. Dita això. Ja està fotent la palcara aquí. Dita això. Jo soc de les que penso que no hi ha moments. Quan estiguem a Champions... Digues, quan estiguem a Champions. Quan estiguem a Champions. Quan estiguem a Champions. Jo soc el que pensa que no hi ha moments. Jo soc el que pensa que no hi ha moments. Que el Barça en tot moment està bé. I en un partit com aquest, en un partit on les revolucions van a mil, és igual el que hagis passat, el que hagis vingut, o el que hagis fet. El partit de Dimecres serà important. Jo crec que el partit de Dimecres després, si voleu fer en porre, jo crec que serà el partit... Parlem ara del partit de Dimecres a 3-4-9. El Camp Nou contra el Manchester City de Guardiola. Tu ja saps que jo m'ho atrapeixo les 5 hores. No se'm sembla que l'estàs tenint, no? No, no, no. Però de totes maneres, el City... Bé, ara com deia amb el Guardiola, i... Sempre que vingui el Guardiola, la culerada ens posem a tremular i hem d'anar a fer caca, la va burrapitament. Bé, depèn d'aquí, eh? Sempre que ha vingut el Guardiola s'han dut un bany, el pobre. Sí, t'anava a dir això, és que anava al Bayern... Sí, sí. No va guanyar. Si vas al Camp Nou, encara està allà. Sí, encara han d'escabar el Forat, que està allà. El que sí que a mi m'agradaria dir és que si el Barça guanya el partit de Dimecres, té tota la temporada com bastant no encarrilada, però... No, no, no, no. Si el Barça guanya Dimecres, guanya el triplet. No, no. Si el Barça guanya Dimecres, ho té tot a favor per passar 8 hores. O sigui, com que el City van empatar, si el Barça guanya Dimecres... Si el Barça guanya Dimecres, el Barça és que és virtual classificat a l'1-3. I anem més enllà, per què? Si guanyant un partit dels 3 que quedarien, ja és inclusió, és primer de grup. Les Champions la tens encarada. Les Champions la tens encarada. I després de tot el que ha passat a la Lliga, on el Barça ha punxat un parell de partits i tal, encara està segon, si no m'equivoco, a un o dos de la Lliga. El Barça de mateix està a quart de la Lliga. També, a dos de la Lliga de Madrid, hi ha un del Sevilla. Per tant, vull dir que estàs... El cap de setmana que ve hi ha un Sevilla de Madrid. Vull dir que el Barça, si guanya més talla, que tampoc ho tindrà fàcil, el Barça guanyant a més talla es posa allà de la Mal Madrid. Perquè el Madrid, aquests, tampoc, pujaran. Contra què juga el Madrid ara? El Madrid ara jugarà a casa... De Champions, parlo? Ah, de Champions. A casa contra l'Egia de Barcelona, que guanyarà 15-0. És el partit que Ronaldo aprofita per fer 7-8 goals i es posa com a pitjor. És el partit que... Compte? El Barça aquest de Barcelona. Compte per fer de veïn, per veure. Tenen una sortida. Compte perquè tenen una sortida pilota i un joc estratègic molt clau. El esport ho segueix molt de temps. Jo crec el partit de dimecres... Porra pel Barça City. Va, Oriol, què dius? 3-3. Per favor, per favor. Sí, jo crec que serà. Faré-lo de sempre. Si no juga Masquerano 3-2, si juga Masquerano 3-3. Masquerano... Parlem de moment. Què passa amb Masquerano? Això ja em parla molt de Masquerano. Ja t'he dit jo què passa. Masquerano firma la seva renovació avui... I Neymar... I Neymar ho farà de dimecres. Això és el que passa amb Masquerano. Desastre de Neymar. Desastre de Junta Directiva. Què fots renovant un tio que fa dos anys que no xuta a bola? O sigui... Però tu veus els partits del Barça o veus l'Espanyol? No, jo veig que al Barça. Surtosament ve que al Barça vaig al camp i tot el que tu vulguis. No moriria menys o... No, perquè els partits 0-0 són presentant. Masquerano, perdona, ha firmat la seva renovació avui? Sí, sí. Això, Oriol, no ho sé, la veritat és que no tenia aquí les dades. Pot ser una tàctica que és per treure algú de beneficis i si el volen vendre a final de temporada. És l'única cosa que se m'ho coneix. Aquest estiu va estar a punt de marxar. I Neymar ho farà de dimecres. Error, error, error. Per mi és un error. El que és un error és que cada any hi ha renovació a Neymar. Perdona, perquè és un error. Perquè Neymar és un jugador que no acabarà la seva carrera aquí i que no acabarà la seva carrera a el nivell al Barça. Això està molt clar. I, per tant, Neymar és un jugador que any que vagi passant, any que al seu nivell anirà baixant. Jo ho dic. Almenys al Barça. T'hauríeu de comprar una bola d'aquest tall? En juguem algú? Neymar té molts anys. Té molts anys, Neymar. En 3 anys el Barça. En 3 anys Neymar no està al Barça. Escolta, alguna cosa més al Barça? Perquè si no hem d'anar cap al Barça. Ah, sí, la por resmitat. 3 a 2? No, no, has canviat. No, no, no. 3 a 3. 3 a 3, punto. 4 a 1. Li pot al cor. Mare, el tu què dius? Jo dic 4 a 3. 4 a 3? Jo jugo al Camp Nou. Al Camp Nou, diré 1, 2, a 4. Va, va. I a l'altra, al Barça. Jo diré 3 a 2. Jo diré 3 a 3. Doncs 2 a 1, diré 2 a 1. Però ningú, només és tu qui ho veus fàcil. Bueno, escolta, anem cap a l'Espanyol. Això, això. Ah, sí? Sí, sí, 37 a la tarda. I aquesta hora hem de parlar d'Espanyol amb Rafa Cano. Rafa, què dius? Mira, tinc algunes coses per tu. Ara el teu tall de cabell, Rafa. Un moment, un moment. Què es penseu que això és la new cities? Estigueu. Estigueu la Nouamba. Estigueu la Nouamba per... Escolta. Bueno, com a l'Espanyol. De què vols parlar primer? D'Ander, mirant vell o del partit? Bueno, pues mira, parlant del nou... El primer, Rafa. T'ho he deixat avaluar perquè dius... No, no, parlant del partit, perquè és millor. Eh, que amb aquest punt heu sortit del descent. No, no, clar, clar. Estàvem cantats amb més principalment, però... Puc dir una cosa que ha dit abans fora del micròfon, el Rafa. Diu, li he preguntat jo. ¿S'ha d'estar content amb els 00? Contentíssims. Doncs ja està. No, no, no, no. Rafa, vinga. Molt contents. Per què? Perquè juguem amb les palmes que... Bueno, jugueu. Tu li estàs dient... Vam jugar amb les palmes, 19, 18 goals, em sembla... No, 16 goals, o... No sé, ara no recordo exactament. Però una porrada de goals, que és que... que ofensivament són bastant forts, que juguen també, juguen de meravella, i anar al seu estadi... Rafa, tu vas veure el partit, no suposo? Bueno... Jo vaig veure per primer... Per primer... Era SSC, era SSC, i no vaig poder. Però he vist un ampli resum del partit, i ja sí... Jo per primera vegada vaig veure la segona part, perquè de divendres a la nit i estàvem allà, i el vam estar en la segona part, i sort del Diego López, perquè si no teniu a Diego López, us treu dos paradons al Boateng. Ja. Jo l'Espanyol no li recordo cap ocasió de goals, a la segona part. Després, ara primer, no ho sé, perquè estic parant sense... Perquè no la vaig veure. A la segona part, el porté seu. També al Sant Trat Nou, el Diego Reyes Aquest, també va fer un bon partit, crec jo. Va jugar també l'últim, porta dos partits. Sí, sí, per això, per això. O sigui, també s'ha de felicitar a Marroca, a Aron Martín, a Víctor Sánchez, tot el seu desplegament... Que l'Espanyol porta dos o tres partits seguits sense encaixadors. El problema és que no es fot... És que jo crec que... I no encaixa perquè t'emportaràs. Lo que he comentat abans, no? El Quique Sánchez Flores és un tio que és un bon estratega, i com bon estratega, jo crec que ha de defiançar una defensa per tenir un bon atac. És a dir, que ha tingut baixes importants als partits més... Bé, els altres partits, que fa 15 dies. Ara s'ha recuperat, ha recuperat a Piati, ha recuperat a Leo Baltistao. Piati va tenir un remat al minut 6, que va sortir pel costat dret de la porteria. Després, el que comentàvem abans, amb el Manel, Leo Baltistao no s'entén com pot passar al minut 26. Una pilota, el Gerard Moreno, quan tenia la porteria davant, es va cagar... Es va cagar a la primera. Es va cagar davant del porter, no sé què li va passar. Saps aquestes pilotes que les veus tan clares, que no ets capaç de... Només s'ho fa un mes i... Jo confiava. O un Ronaldo... Però la va cagar. Però la va cagar totalment, perquè li va passar a Gerard Moreno, que ja estava fos. Estava fora. Jo confiava molt en aquest equip, jo confiava molt en l'espanyol, i el que havia fet jo. Tu confiaves o et vas deixar emportar per l'eufòrica d'aquí que sense flores? Una mica tot plegat. No, no. Una mica tot plegat. Contra qui jugarà? La propera. La propera. La propera. La propera. La propera. La propera. La propera. La propera. I a pereràνεia, però també tractar esa posició butter. A la Met's. A la Met's. Si que tenim això allda, si el projecte és per pimpar ranker, que la Espanyolaال no acaba snapshot Fortnite? Quants partits portem? A veure. Seguim clar. Buit jornades. Quant de suporta les Executive partits? No, 38, 38 jornades. Bueno, 38, vale, 38, vale, és igual. 38, d'haverat tranquil·litat. Estem una mica també... Acabem de començar, tio, s'ha d'arrancar. El que passa és que us estan enganxant com a xino. L'Espanyol ha guanyat un de 8 partits, tio, això. Si l'Espanyol vol entrar enxamp, no ens hauria guanyat tot el que queda. Però mira, parlem, amb el tema de les dades, amb el tema de les dades. Mira, tenim 9 goals igual que l'Eiber, que va avui té. Nosaltres anem 17, però tenim 8 goals. Que no ens ha sigut efectius, d'acord? Però tenim 14 en contra, un mes que les palmes. Les palmes n'hem ficat 14, perquè les palmes s'ha ficat... No sé quants. És la vostra lliga, aquesta, de fet, no? Les palmes, dic. L'Espanyol va fer un gran partit l'altre dia, tio. No, no, no, no. L'Espanyol va fer un gran partit l'altre dia, tio. Això que està fent, Jordi, això que està traient... Això que està fent de... Tarjeta groca, tarjeta groca. Això que està fent de treure dades i de dir que hem marcat no sé quants goals i només anem queixats tants... Això és d'aquí, que no suma punts, que pot jugar tot el bé que vulguis. Quan l'última et fa per la guardiola, pot jugar tant bé com vulguis. Això és d'aquí, que no suma punts. Quan l'última et fa per la guardiola, pot jugar tant bé com vulguis, que si després no guanyes, no serveix, per res. La lliga la guanya i més punts té. Però és al Barça, nosaltres no anirem a guanyar la lliga ara mateix. Tu en firmes. Rafa, la pregunta és... Top 10. Vale, però contesta. És l'objectiu de l'Espanyol. Mira, serem el millor equip d'Europa jugant a futbol. El millor equip d'Europa. Ara no guanyarem ni un partit. Si no guanyes ningú un partit, no pot ser el millor equip d'Europa. Bueno, sí, perquè... Però, Manel, tu vas veure el partit o no? Ara, va, vinga, Rafa, el suport del Manuel. A veure, a mi, per ser un partit plantejat per jugar, que és el que parlàvem abans fora de micròfons amb el Rafa, per ser un partit plantejat jugant fora de casa contra un rival que està en un moment de joc molt millor que l'Espanyol, només per la dinàmica que està tenint, i jo crec que va ser un partit que és el que havia de plantejar. Està tot juntet darrere, les línies juntes, i ja la tindrem. A mi em fa ràbia, que és el que hem comentat amb jurades anteriors, quan fa exactament el mateix plantejament jugant a casa. A mi em sap greu, però a casa jo entenc que ha de Santabàs i tot això, però que ha de ser una mica més atrevit del que és fora de casa. Però és el que vam parlar d'allò, que si és molt atrevit acaben fotre la nota. El que falta és molta millora. Té espai per millorar. L'Espanyol, ara mateix, Jordi, que es diu Diego López, que aquest tio els ha salvat de moltes coses. Un moment, perquè hem d'anar cap als catalans de segona. Felicitats al superànder Miran Bey, que jo en el seu dia li vaig fer una cançoneta i tal. Va ser un duel al Pisto. El casarà envajador del club portant el nostre escut arreu del món amb el seu esqueleton. Ah, molt bé, perfecte. L'Orenzo ja ho va fer amb el Barça, que portava l'escut al casc, i ara el Miran Bey ho portarà a l'esqueleton. A l'esqueleton, a l'espanyol, el trage que porta l'espanyol, un equip minoritari patrocinat en un esport minoritari. Se'n diuen minoritzats, no minoritaris. Equips catalans de segona, va. Comencem, Oriol, parlant del nàstic que va perdre contra el Valladolid de segon. Encara no ha guanyat cap partit. Les 10 jornades de segona han empatat sis i n'ha perdut quatre. Segueixen segon, ja no ha casat ni a fora, i ara mateix està a 5 punts de la salvació. El nàstic és possible que l'aixi, no? No, queda molta lligua, encara queda molta, molta lligua. Ho té molt malament. No està jugant gens bé, no està jugant a res. Té molt mala sort, té molt mala sort. Aquí parlem. Nàstic de Tarragona, Cueda, segona divisió. Hi ha equips molt pitjors a segona que el nàstic. A la que guanyis dos, tres partits, seguís que ha de fer del 17, el 6è, el Girona, que és el 6è. El primer que estan descents, que és el Cadis, es porten tres punts o més. Hi ha 15.000 equips. El Girona va empatar a segona, també, contra l'Oviado. Sí, aquest any el Girona a casa ha guanyat un partit, ha empatat 5, i com que va fer-ho fora a casa, el que és el que diem és que la segona divisió està molt igualada sense perdre a casa, però és que dos victòries o tres fan que et portin a dalt o baix, si no, miren els reus. Per acabar, abans de passar a segona ve, el Múrcia i els reus que va guanyar l'equip català. I els reus que va guanyar 0-2. Bé, bé, bé. Jo crec que és la revelació claríssima d'aquest any a segon. Estan patat amb el segon, que és el Lugo, 17 punts, estan molt bé, molt bé, els reus. I m'has de dir el mismo. Ara mateix aquests equips han d'anar sumant punts, perquè a la calç de baix els equips bons comencin a guanyar partits. Després també tenim a segona ve, el Barça, Bé, que va a quart. El Barça, Bé, va empatar a segon, que en delllevan bé. És l'únic equip català que estan els quatre primers, que és el Barça, Bé, que és el quart. Pujarà, veurem. Veurem. No ho veig massa bé, és que... Gerard, Gerard, no? La mig Gerard. Que el vam ficar allà, no sabem massa bé per què. Tens el Cornallà, que està bastant bé, també. Ara mateix és cinquè, perquè va perdre el seu partit, però va saber Cornallà, és que està molt igual. Escolta, a segona ve, en Lleida va cuar per la cua. Sí, per tant, en general, els equips no estan catalans a segona ve, no estan... En Lleida té un partit pendent. No, s'està prou bé, és la... Ja ho veig. En Lleida està cuà per la cua, el Nàstic està també... El Reus és l'únic que salva, potser. Pel tema del Barbut, perquè... Pensa que a segona ve hi ha 10 o 12 equips catalans, que hi hagi un en descens. Aquesta jornada no passa absolutament. De segona ve, relaxat. Us heu deixat l'espanyol, no? Anem ara cap al... La història, com ho diu això tu, Oriol? El millor de cada casa. I és que cada setmana, l'Oriol Pasqual ens porta uns personatges que no se n'entreu del món del futbol, i que Oriol, aquesta setmana, cap a on anem? Aquesta setmana anem cap a Alemanya. Cap a Alemanya, sí, sí. Concretament on? Concretament a Estudgar. A Estudgar. Molt bé. Explico una mica la història. Resulta que... Aquesta vegada parlem amb categories inferiors, una categoria regional. La regional alemanya, un equip que es diu Estudgar Quikers, que és un equip de... Quikers molt dicçut. Quikers a Sabata. No, Quikers també. Lesures aquelles la feien callos. L'entrenador espanyol també. Quikers a Sant Jaus Flores. Ell d'avui és altíssim. A Sant Jaus... Total. Què li va passar aquest home? Us explico. Va pujar un avió, anaven a concentrar-se per fer un desplaçament fora de casa, perquè si jugaven pujar de categoria. I va baixar de l'avió el crac de l'equip, un tal Sacha Bender, va baixar amb el nas trencat i amb un ull de l'avió. Què va passar a l'avió? Què va passar a l'avió? Es va donar un cop, es va allargar l'avau de l'avió, per exemple. La secció es diu el millor de cada casa, per tant, ha de pensar que hi ha el que passa, i és una cosa que normal normal no és. A veure, us explico. Resulta que havíem fet un entrenament prèvi el matí i clar, el partit era molt important i perquè no hi haguessin nervis, l'entrenador els va portar dinar a un bar, a un restaurant, i els va obligar a menjar pasta. Ustres. Pasta o manida. Que perdona, et van molt bé pels esportistes. Sí, sí, sí, correcte, correcte. Doncs van fer com una esmorzar de pasta, van dir, esmorzar de pasta consistent, perquè hem d'agafar l'avió, hem d'anar a jugar aquí, que ens hi juguem l'ascens de categoria de regional, d'acord? Total, què va passar? Que aquest tio opta per deixar la pasta de costat i comença a menjar un altre tipus de menjar més consistent. No, no, carn, peix, toca una miqueta de febada, això que ha quedat l'avió de l'avió. Aleshores. Agafa i té la sort o la desgràcia, que en el seu costat de l'avió teu, seu, el seu costat del seu lloc, té el defensa central de l'equip, que és un negre de dos metres, que és un pala, o pala, que amb el nom ja paga. Christian Ocpala, que era el defensa central de l'equip, un negre de dos metres. I què passa? Que clar, durant l'alegrament, el tio li comença a agafar mal de panxa, retor tijones i no pot d'anar a l'avió. I el tio es comença a trunyar. Ah, eh? Es comença a trunyar i un pet, que després de tants pets, a l'Ocpala li diu, xato, o para de trunyar-te o en revento la cara. No fotis. El tio es va a trunyar una altra vegada, s'aixeca el negre de dos metres i li va arrebentar d'un cop de puny la cara. Però, escolta, mai a tela, no? I el tio va agafar sense jugar. D'on troba què tal? Ei, el bo és que li van preguntar, escolta, Ocpala, per què li has arrebentat la cara al teu company? I la resposta és, m'estava provocant constantment tirant sapets tota l'estona, fins que no he pogut aguantar més prèvia avís. Ostres! Mare meva! Té-la, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I que consti que l'ha vist a l'entrenador, però no a fotre cas. Ocpala és la 80 de la Montessa, no? Sí. Correcte, correcte. Mira el que he vist, és més curiós. Sí, sí. I ell ho va haver d'explicar. Imagina't, el tio baixa de l'avió, s'està jugant la vida amb el partit de scents, i baixa el tio amb l'ull a la birula, i amb el nas trencat tot ple de sang i tal. No és la primera vegada que dos del marge d'equip es barallen entre ells i acaben malament. Tant greu com això, no em sona. És que t'imagines, li trenca la cara perquè és del tio, no parar de tirar sapets. Clar, per això. No, aquí senzillament es va quedar sense jugar. El qual posa dieta. Jo que si voleu, d'aquí aniré recordant el que podríem fer si voleu, que això ho plantejo ara, que és una vegada el trimestre, votar el millor... De moment tenim els 4, ja direm. Tenim l'Elisare T, que és el fachito aquell. Darius Basel, que és el del Teladro. Tenim a Paulo Diogo, que és el de la ment de matrimoni, que s'arrenca el dit, quan l'enell se li queda enganxat. I de moment tenim ara mateix també l'últim que el d'avui, el Sacha Bender. Per mi, el tio del Teladro, que es va taladre... Per l'una, per què era? Perquè feia... No, perquè resulta que durant l'entrenament va notar una molèstia, i a més d'anar a l'equip de metges de l'Estonville, el tio va dir, ui, tinc una lliga, que m'agrada molt. Aquest és un blau d'intre de l'Augungla, i per això va... El teladro que va fer es va ser fora de la saldilla. En fi, aquest és un perla. El millor de cada casa. Això ho buscant només trifondre la xarxa, no? Sí. Ho hem de deixar aquí... Oh... Rafa Cano, Manel Ripoll... Bona tarda. Bé, ens trobem la setmana que ve, amb més de dues esportives. I l'Andrea, bueno, al capdavant, agraïm tota la gent que ha fet possible l'apena del Morro d'avui, amb el Mar Romero, també, el Manel Ripoll, i el Perafón, el senyor Benito, i qui us ha parlat d'Ordi Domena complet i el control tècnic l'Àlex Ruiz. Corrent demà, a partir de les 5. Bona tarda. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de dos quarts d'avui, avui de l'Estre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes, i n'hi ha uns quants milers enregistrades? Voleu conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa l'Audició que se met tots els dilluns d'avui, a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre, tenim una cita amb Ramon Vinell, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta, a ràdio d'Esvern. L'Oantíc és millor i més divertit. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. A Sant Just servei local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Número 2. Número 3. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Número 4. Número 5. Número 6. Número 7. Número 8. Número 9. Número 10. Número 11.