En directe, des de Can Ginestar, comença l'apenya del Morro número 1.942, no? Bona tarda família, avui el programa entrevistarem la Clara Segura pel seu paper a la treva de la Bella Roel, i també parlarem del programa treva, però no té res a veure amb la Caroline Capsteig d'Educació als Instituts de les Escoles, i també eines per motivar-nos per anar al gimnàs amb Humbert Blanco i Eric Pomar, tatuatges i piercings amb la Sofia Quirós i amb l'Edu Martínez ens comentarà la visita que va fer l'altre dia al Saló del Còmic. El control tècnic l'Àlex Ruiz, Andrea, bona tarda, va Romero, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. La dada del dia, atenció, perquè la dada del dia és la següent, els molins de vent sempre giren al contrari de les agulles del rellotge, sempre, depèn d'on vingui el vent, menys a Irlanda, aquesta és la dada. Doncs no me la crec. Perdona, però això no t'hi expliques, m'ho pots explicar o no? Dadescurioses.com. Bona tarda i benvingut al programa. Anem cap a les notícies de Sant Just, avui què passa, em sento baix o sóc lluny del micròfon, parlem de les notícies de Sant Just, com deien, i hem de començar parlant del segon fòrum Sant Just Teng de residus. El segon fòrum Sant Just Teng de residus, és un fòrum Sant Just Teng de residus. Tindrà com a objectiu seguir debatent sobre el model de gestió de residus, més favorable per Sant Just, i és obera tothom. Andrea Bueno, que fa molts anys que no recicla, té més informació. No és veritat, això. En aquesta ocasió s'analitzarà si és possible millorar la recollida selectiva amb el model actual, s'explicarà en què consisteix el model de recollida de residus porta a porta, es presentaran estudis de viabilitat d'implantació del porta a porta Sant Just, s'exposaran els diferents models de taxes de residus i la importància de les campanyes de comunicació. La primera sessió, el repte dels residus de Sant Just, es va fer el passat més de juny, i amb la participació de l'àrea metropolitana i de l'agència de residus es va exposar la situació actual de la recollida selectiva, tant en municipi com a l'entorn metropolitària, a Catalunya en general. A Sant Just la recollida selectiva del residus és d'un 51%. L'objectiu de Catalunya està fixat en el 60% per l'any 2020 i el d'Europa en el 70% pel 2030. El fòrum Sant Just Teng tindrà com objectiu també debatre sobre com podem actuar per assolir aquests reptes, i és que, segons Lluís Montfort, regidor de medi ambient de Sant Just, les dades de recollida de residus de Sant Just no són gaire positives. El segon fòrum de residus serà oberta a tothom i tindrà lloc dijous, dia 10 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. Molt bé, doncs com hem de reciclar, que hem de fer amb els residus, tot això és una mica la història. Per cert que demà a Can Ginestar, a més a més també, hi haurà una conferència que acostarà els assistents a la comèdia italiana de la segona postguerra, que situem-nos a través del cinema d'Ettore Escola. Tot això se'n marca dins del cicle històries del cinema. Doncs sí, Ludovico Longhi, que és professor d'història del cinema a la Universitat d'Autònoma, impartirà aquesta xerrada de mà a la Casa de Cultura. Ettore Escola va morir a principis d'aquest any i va ser un dels directors i autors referents de la comèdia italiana, una corrent cinematogràfica crítica i irònica, com molts altres directors de cinema italià. Ettore Escola es va formar a la revista humorística Marco Aurelio, una publicació editada durant el feixisme, i d'aquí també van sortir noms tan destacats com ara Federico Fellini. La xerrada de mà amb Ludovico Longhi pretandrà també reflexionar sobre l'ús de la ironia cinematogràfica a partir de la figura d'escola. També s'analitzaran les dimensions sociològiques que s'amaguen a la història del cinema sota el paraigua de la comèdia crítica o la comèdia humana. Per tot plegat, Longhi s'ajudarà de diferents recursos i alguns fragments de pel·lícules. La conferència amb Ludovico Longhi porta a partir tu la comèdia a l'italiana, ens havíem estimat tant, i serà de mà a 2.47 de la tarda a Can Ginestar. Perdona, em mato i tanto. Sí, però fixa't com ho he dit el Jordi, eh? És que no ho estàs dient bé. És que és Escola. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà. Escolà, escolà. Sí, si la sofèrie syrupa així colors, doncs tots ens plau. L'és世na ja ho ha fet. ödits accompaniedus, anys ja ha sigut un tancat calcular la cursa. On em van dir? A Can Ginestar. Ja en vol. Si no emathlon, GiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaiaPC. Com parlo italiano? Ristret. Dove vai. Dove vai, com estàs? Dove sei. Jo m'hi llamo Andrea. Ah, sí? Ah, jo em dic Jordi. Com estàs, Jordi? Jo vaig aprendre una paraula que és estróbulo, que és... Xarc, ara em surt en anglès. Tauró, això. Com estróbulo? I tu dius, perquè em vaig aprendre aquesta paraula com vaig en itàlia. Doncs per res. Va, anem amb altra cosa. Hem de parlar, ara, del poeta Maria Menen, que serà el protagonista de la propera conferència del cicle Geografies Literàries de les Seas. Què passa? Teniu calor? Veniam. Digue-us el filòleg Arnau Vives, parlarà del poeta i de la seva estreta vinculació amb el Montseny. I Montseny. Sí, ara conferència. El Montseny de Maria Menen. Maria Menen va ser un dels poetes prosistes i crítics més destacats de la cultura catalana del segle XX. Va néixer premia de mar, però durant la Guerra Civil es va haver de refugiar el Montseny, on el Masia de Viladrao, propietat del seu amic Jaume Bofill, i aquells indrets van centrar i enviar en part de l'obra literària del poeta, el van inspirar. Durant la seva estada a la Masia, Menen també va escriure fidelment un diatari on relatava el seu dia a dia, les notícies que li arribaven de la Guerra Civil i sobretot on explicava com evolucionava el seu entorn i el paisatge. La conferència serà una d'aquestes qüestions, que s'han de fer amb el filola Carnau Vivars a Dijous. Recordeu que totes les xerrades de les seves es fan en divendres. Així tindrà lloc que hem passat a les 8 del vespre, a la piqueta de la Taneu, i per complementar-la diumenge, hi haurà una excursió a Arbúcies. Les inscripcions han de fer ja el correu sees.senjust a robajemeil.com i la sortida serà diumenge a les 7 del matí des del part del Paradeu. Gràcies, Carles Martínez. Anem cap als esports. Carles... Carles... Carles... Carles Martínez. Carles Martínez. Carles Martínez. El seu ràdio per valorar el Cros Escolar del passat cap de setmana. Carles Martínez va començar valorant molt positivament els més de 500 corredors que van haver-hi. En aquest Cros Escolar, va arribar a firmar que si tinguessin més places, omplirien totes les places, però que només, en aquestes competicions, només es poden apuntar a clubs del baix i obre, que es limita pel que fa el nombre de places. Com dic, va valorar molt positivament tota la competició. I també va parlar de la cursa solidària de l'Hospital Sant Joan de Déu, que també és d'Utter Maquís Sant Just, però que per d'altra banda no va anar tan bé en les dues últimes edicions com és el cas del cròs escolar. És possible que l'any que veniu no hi hagi, per tant, cursa de l'Hospital. És possible que està sobre la taula un dels motius pel qual Carles Martínez va dir que això es passa, és segurament perquè no s'apunten clubs en aquesta competició, en la cursa solidària, sinó que s'apunten les persones individualment, i això fa que molts clubs no puguin apuntar a tots els seus corredors. I a més a més també va destacar que aquesta cursa és de pagament. D'altra banda, pel que fa el Club Atlatisme Sant Just, Martínez va assegurar que ara mateix el club segueix creixent, però sobretot de valorar el bon ambient i el bon rotllo, podríem dir, que allà dintre de tots els atletes. Per cert, aquest cap de setmana, si no tinc malentès, hi ha una cursa de Sant Feliu de Llobregat, de... de... de Atlatisme, o no... un popular. La Sanci. La Sanci pot ser? Sempre s'ha de fer la Sanci. Aquí va ser el primer any que se'n va fer. Tu vols parlar de Sant Feliu, però jo vull parlar dels càrs. No, però de 5 km i 10 km. Doncs s'ha dit que serà la Sanci. Què passa amb els càrs? Atenció, nosaltres dijous. I nosaltres divendres. I diumenge i serem. Ja ho explicaré. Molt bé. Amb qui parleu vosaltres dijous? Amb qui parleu vosaltres dijous? Doncs amb gent protagonista, que serà sense cap mena de dubte, un referent en aquesta cursa de càrs. No ho sé, en qui parlarem. No, escolta, dir que diumenges la 40 en la cursa de càrs. Què passa? Para, para, para. Què veig aquí que em volen vendre una motiu? No t'hi dius. Para, para. Si no us heu enterat, ja us podia preguntar si us tirareu aquest any. No, no us tirareu. Per què? Perquè el Jordi no ha volgut. Oh! Perdona, i aquest cop pasc. El Jordi té coses, crec, i jo tampoc no estic supermega fina per tirar-me. No he entrenat aquestes coses. M'he trobat avui... L'ha impassat tampoc. M'he trobat avui a la Mari, que és la senyora de la neteja de la ràdio, que és aquí un poquet d'una abraçada, que diu... Ui, que no us tiragis té any. Digo, no nos tiramos. Diuen, Andrea queria i tu no. Diuen, a veure, una cosa. Ui! A veure, música de tensió, música de tensió. És que li vaig ensenyar el vídeo. Clar, i llavors hi ha una cosa. Dic, Mari, jo acabé hecho polvo el año pasado. Però és clar, l'Andrea estava sentada tot el rato, i només feia que conduïa a l'esquerra, i jo estava empanyant el car tota l'estona. Sí, és veritat. Amb baixada. Amb baixada, és veritat, eh? Què? Amb baixada. Estaves empanyant amb baixada. No, no, la recta primera de Canigó, que són 200 metres, és tot desbaixada. És una baixada que... Ja més el car que ens van deixar és tan lleuger... Ja, és que és fatal. És que no ha estat pràctic. El ridícul que vau fer és per culpa del car, no? Què? El ridícul que vau fer és per culpa del car. El ridícul que fas tu cada dia amb aquesta ofenda. Pots atacar al nivell personal, però... No, no és personal. Ho has fet tu, sí. Va, que hem d'acabar, gràcies. Però què vols trucar, avui? No ho sé, a la policia o en altra cosa. Que vagi molt bé! Ja teniu una informació ara mateix a RadioDasberg.com, i a partir de les set, els enjurs, notícies, edició, vespre. Fem una paura per la publicitat, i uns moments parlem amb la gran Clara Segura, que ja està al Teatre Villarroela amb la treva. Fins ara. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui, teniu del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Música. Ara, la informació del basll obrigat al teu ordinador, el dispositiu Mop. Informatiu comarcal.com. Música. 5.24 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro de Radidesberg. Gràcies, Toni. Bona tarda. Bona tarda. Molt xula. Vaig anar a veure a la Villa Roel. Música. O sigui que vas anar a veure la treva d'una tal dona, el Margulis, que es va inspirar en la guanyadora del premi púlitzer, l'Inci Adari, una fotògrafa de guerra, que interpreta el personatge de la Sara, que interpreta Clara Segura. O sigui, és aquella obra que l'any 2009, quan un matrimoni s'intenta recuperar de les seves respectives ferides. La Sara, que és una prestigiosa fotògrafa de guerra, que li ha eslatat una bomba a l'Irak, i el James, que és la seva parella, que s'intenta recuperar d'una crisi nerviosa. Aquesta mateixa. I el seu apartament és l'escenari d'un equilibri. Silencions de voluntats fracturades. Ho haurem de preguntar. Sí senyor, sí senyor. Que fan amics que es renden una visita d'un amic, editor, i la seva parella. Que amb la seva inconsciència i frivolitat, representada per la Mima Riera, desbunta els principis fonament en la vida del matrimoni. Efectivament, amb la Clara Segura, el Ramon Medaula, el David Selves i la Mima Riera. I tenim el telèfon a la Clara Segura, Clara, bona tarda. Bona tarda, Clara. Gràcies per atendre'ns una vegada més. Ens fan moltíssima il·lusió. I abans de res, en Nora Bona, per l'obra, per les vostres interpretacions, per la feina ben feta, perquè esteu exquisits i estupendus amb la Treva, que es va estrenar ara tot just fa un parell de setmanes. Sí, sí, sí, estem gràcies. Gràcies per anar. És que és veritat, és veritat. Tu ho saps. I tu, Anna, cartells cada dia o gairebé cada dia, de seguidors exaurits, vaja, localitzats exaurits. Sí, sí, no, no, estem... T'hem molt contents perquè... És un obra... que en un principi... podria ser com una mica exclusiva, no? Diguéssim, en el sentit de... la vida d'un fotoperidista, li interessa a tothom o... Però en realitat, tant alones, que és una obra pròpia ben escrita, com per a qualsevol professió si s'identificava, qualsevol parell en crisi també, qualsevol persona que estigui ara començant una nova relació també, vull dir que parla de persones, no de professions, però és veritat que, com a taló de fons, d'alguna manera està les professions, aquestes dues persones que tenen... un nivell de risc i compromís que potser no és les nostres professions més habituals, però, a l'hora també, hi ha aquest taló de fons de les guerres del món que estan passant a tot arreu, i com ens posicionem nosaltres des del nostre apartament... Tu interpretes... Exacte, exacte, de fet... Vaja, jo volia dir que el text és una perla que ho ha trobat la gent de la brutal, no?, amb el Manrique, el Selves i tal... Tu, clar, com actriu del gran recorregut i bagatge, quan arriba un text d'aquestes característiques, què penses, Clara? Mira, jo crec que va ser un text que, intuïtivament, veiem que podia estar bé, però, sobretot, sobretot, ens en vam adonar, i, amb això, inclòc... la traductora, que és la Cineja Navarra, el propi Julio i la resta de l'equip, i tot, que, a mi de que anàvem desglosant-lo part de part, PSP, la Rèplica Rèplica, veiem que ben escrit estava, que van definir que estaven els personatges, que complerta era l'obra, en aquest sentit, perquè, d'entrada, són aquestes coses que va passar amb el teatre ben escrit, que no és evident en una primera lectura, no sé com dir-t'ho, però quan comencen a poblar-ho a actors, i comencen a fer els seus matisos, i comences a xacar-ho de cop veus la riquesa que hi ha de fer. Hi ha moltes capes, clar, clar, efectivament. Doncs la veritat és que és... És increïble, i jo recomano moltíssim de debò. Doncs el Sant Justan, i ja sereu que heu de fer, a més a més, això dura fins al 15 de gener. Parlaves, Clara, que no és una obra exclusiva de reporters de guerra, sinó que totes les professions i totes les persones, si poden sentir-les reflectides, és les bombes d'un gran text, mai més van parlar, tothom ha parlat d'això de bombes. El Julio Manrique deia a la presentació que és una història sobre gent que ha d'aprendre decisions. Totalment. I això ho ha de fer tothom, sovint a la vida, prendre decisions. Tots han de prendre decisions, algun dia o altre, o molts més dies dels que ens pensem, no? I també, jo penso que és cert que ha creat com una mica d'espectatives entre la professió periodística, perquè, bueno, o potser és que els periodistes te'ls fan una altra vegada al teatre i no t'ho diuen, no? Però aquest cop sí, quan ens anem adonats, que un dia ve aquest, un dia ve l'altre, i tenim la sort de que es queden i parlem un moment, i, d'alguna manera, també hem constatat que l'autor estava molt ben informat i que, per ser un gran autodiadral, no va quedar-se a la capa externa de voler fer un retrat d'aquest tipus de gent, sinó que crec que van a les llagues, als problemes reals, que en el fons són problemes humans, no problemes professionals, no? Però que realment, perdó, que realment que els periodistes, alguns ens han dit que aquestes converses hi haurà cas en la meva dona, que en aquest sentit crec que el tio ho ha fet molt bé, ho ha fet molt bé. Estudiant la Sara, estudiant el seu comportament, finalment, has entès i transmet... Què fa que una persona decideixi jugar-se a la vida, anar a la guerra, a fotografiar, a reportar aquests principis del que parla l'Obernal, els principis periodístics, i si realment val la pena jugar-se a la vida per aquests principis? Bueno... No sé, la veritat és que... Mira, una persona en Justenca, l'Àlex Mincordoba, que també és periodista, que també havia treballat a la ràdio, fa molt temps, quan li vaig explicar quina obra que hi ha, em va dir... em va estudiar un mail superexpansion, benvinguda a l'enganxa, que et causarà el tema del fotoperiodisme de la guerra, o els reporters de guerra, no? I realment alguna cosa ha passat, eh? Que fascina des de fora, des d'una persona alien absolutament, en aquesta professió, fascina el punt de dir com podeu viure amb aquesta semicotidianitat de l'horror de la guerra d'aquesta malina, com podeu fer fotos sense... O sigui, que l'únic filtre que hi poseu és la càmera, com ho filtra això, el cos humà, com tornes aquí a anar-li que, a un dia, ja has d'anar a comprar-te un llit, i tot aquest... aquest dilema, doncs, jo crec que ens l'ha obert a tots els que fèiem l'obra, i, bueno, hem necessitat això, llegir a lliure de la Dàrio, hi ha algunes pel·lis o documentals sobre fotoperidistes, i sentir-los parlar, sobretot, no? I després també tenen dones que cadascú és un món, que cadascú també té unes guerres internes, que, a vegades, són més fortes que les guerres externes, i que, a vegades, són ferides, que un porta que, d'alguna manera, va a curar-les amb una guerra exterior, i després també la perversió de veure que la guerra és un negoci, no? I que ells... que formen part del xou, no? Perquè, si tenen un tros de l'obra que ella porta a un fixer, jo no sé on llegia, i ens parlaven els periodistes, que val un fixer en l'època dura, en l'època de guerra. Un fixer per la gent que no hagi vist l'obra, perquè no sàpiga? No, dir que és la persona de contacte resident del país, Nadiu d'ella, de sigui, doncs, de Dirac o de Siria, que acompanya els periodistes i els fotoperidistes a la zona, no? En el temps, i en l'obra, expliqueu que sense ells ens podria fer res. Clar, per veure la feina dels fotoperidistes, per exemple, hi ha el wallpaper foto, que això de tant en tant, ens sembla que arriba aquí a la Santa Mònica, però clar, el gran dilema d'aquests professionals, d'aquests periodistes de guerra, que és el de sempre, no? Interferir en el que passa o no, i quedar-te darrere l'objectiu i no ajudar. Això, Clara, ho has treballat d'alguna manera, o què opines tu d'això? Bueno, això, per sort, és un dels punts que... que peta en la funció, peta en acció, diguéssim, i d'alguna manera... Bueno, jo crec que allà estem, no? Allà estem tant a l'habit com jo, corran-nos a veure què deu voler dir fer això. Però, com que això és impossible, perquè no sou fotoperidistes ni menys temps per fer-ho, ni per apropar-m'hi, com sempre, els actors, d'alguna manera, també, hem sentit en alguna altra circunstancia, però potser una sensació similar en què... som un frau, o que estàs enganyant la gent, o que vius gràcies a les històries dels altres, no? Vull dir que, d'alguna manera, bueno, per fer aquesta feina... No, clar, per fer Macbeth no has de haver... No, no, però jo preferia més, per exemple, que la Sara defensa més la seva feina dient que són necessaris, perquè justament es pugui veure el que està passant i... Transmetre la realitat, encara que no puguis ajudar aquella mare que li acaba d'explotar una bomba a Irak i té els seus fills als braços, no? És aquesta duresa, realment, la d'aquesta feina. Sí, jo crec que sí, jo sóc a part de per què ho defenso, perquè la Sara te m'ho defensi. No, d'alguna manera, bueno, ja hem de defensar els personatges, però sí que penso que s'han de fer les fotos, però sí que penso que hem de saber què passa al món. Ara, l'altra part de la història que també es tracta dins de l'obra, i que penso que és una obra més complexa del que potser en aparència, és que estem sobressaturats d'imatges, d'alguna manera, també, i que... Que no ens afecten fins i tot aquestes imatges, no? Hi ha tantes, tantes que, finalment... Queda aquí d'això modificat, que se'n parla econòmic entre... entre les hélits econòmiques, ja no dic els governs, que tampoc una foto... Bueno, ha mogut o empesa el cor de la ciutadania, però no sé si el cor d'aquí pot fer canviar realment la situació que veuràs, és tan cru com un diner en un banc, no? Però per això ja penso que sí que s'han de fer, però és veritat que on està l'impacte, no? I què crea fins i tot ara, comar a l'impacte? Això, no? On està? Ell ha dit que heu rebut l'assessorament d'un fotògraf plàssid Garcia Planas. Ell, què en pensa d'això, també? Ell és reporter. Sí, amb qui treballa és amb el Guillermo Cervera, que és amb qui les fotos que podíeu veure o que es poden veure mentre es fos en funció el hol de la Villa Roel, no? El Baie Baie Cabull. Exacte. Pormem que la representació es complementa en el hol del teatre amb l'exposició fotogràfica Baie Baie Cabull de Guillermo Cervera. Digues, digues, Clara. Jo crec que ens va anar molt bé la xerrada que ens va venir a fer el plàssi, perquè d'alguna manera també... veus totes les llans que es va fer el fotoperiorisme, no? Vull dir que es pot explicar la guerra una forma més crua, més literal, més èpica, o es pot explicar la guerra en la paradoxa del costat, no? Vull dir que potser, com a vegades veia el plàssit, no cal ensenyar el pas de setmana santa en el sentit, la cruesa, perquè això ja no afecta i en canvi en una contradicció, com un preservatiu al costat d'un tank. T'està també t'explicant que la guerra... que també hi ha una part de negoci, que hi ha una part de pràmit, que hi ha una part... una cosa molt cruel, però que la vida també continua, no? Estem parlant amb la Clara Segura de la Treva, l'obra que es pot veure aquests dies a la Villarruel. Té aquesta baçant tan crua que estem centrant ara, però és que el text, com diem, i també vosaltres, ens porteu al públic cap a uns llocs, perquè cap a aquesta cruesa i després cap a l'altra banda, amb una comocitat increïble, no? Que hi ha moments que es talla l'ambient, que es pot tallar amb un ganivet de l'atenció que hi ha i que genera tot aquest tema que estem parlant, però després la banalitat del dia a dia, no? Aquesta és una mica, Clara... La contradicció de l'obra, de veure uns conflicte per la televisió. De l'ésser humà, és una cosa molt profunda, això. Totalment. Jo crec que és l'essència de l'ésser humà, no? De dir... no sé... Neix un nen i es mor algú a la mateixa moment, i no et dona temps d'anar a un lloc perquè t'esperin. És com una cosa molt... És com si inclús grupets, que inclús escomi, no? Vull dir que hi ha un punt de l'obra... I també la intel·ligència del text, no? Crec que... sí, que fa que això... que hi ha una part molt... Això, que s'instal·laria el drama perquè ella acaba d'arribar, després d'estar dos setmanes en coma, i ha estat quatre mesos d'un hospital a Alemanya, pendent de veure com evolucionava, i el dia que arriba era el dia que té menys ganes de parlar d'això, arribar a el Richard amb una nova novia, no? I... i... que per tots globus, no sé com dir-ho. Que sí, que sí. Perquè la vida conviva en les dues coses, la vida a la mort, la... l'otragic i l'ocòmic, i... i, bueno, i tots també tenim referents vitals de coses que ens hem basat en moments que era un desastre i estaven plorant, i que hi ha hagut alguna cosa que dius que és que la vida també és això, no? Sí, sí. En fi... Jo crec que una part de l'arquesta paradoxa és que, a vegades, hi ha alguns futbolidistes que volen fer més, no?, posar-hi més atenció en aquesta part, perquè això, perquè per veure això, que la vida, malgrat la guerra, i, doncs, ens explicava el plàcid que... a l'Ivan, quan hi havia guerra i estaven bombardejant algunes hores de virus, un senyor va obrir la seva part beta de souvenirs, algun nou del matí, i... i els va dir, però, per què? I l'altre li diria, perquè no, no, i és veritat, no? M'agrad tot, no? M'agrad tot. Sí, m'agrad tot. Doncs, clar que la veritat és que esteu estupèndus, és una obra que jo vaig sortir encantadíssim i la recomanem moltíssim. Hem de canviar ara de registre, perquè... Tinc entès que ja ha començat... Després t'ho hem de preguntar, això, eh? Ja ha començat la segona temporada de nit i dia, no?, el rodatge, o com està la cosa? No, encara no. Ah, no, encara no. Escolta, però... Spoiler, spoiler, tio. Espera, espera, espera. Com està la cosa? Aquest hem allat tots pendents, amb la gran sèrie de Catalunya. Ja està, ara s'estan començant a moure totes les preproduccions. Sí, sí, vull dir, que ara ja hi ha els capítols, que em serà que gairebé tots escrit. Tant ha arribat, ja, els quidots? Ha arribat, ha arribat. Quin nou cas, quin nou cas, què serà? Qui serà l'antagonista? Serà un pederasta, serà un... És que... que ens haurem d'esperar. Que ens haurem d'esperar. Però que bueno, que ara... ara s'ha d'anar ja tan tot. També és veritat que l'ha de passar. I n'hi ha molts que... que no poden dir. I que no poden dir, no? A la pantalla. Segur que Mario Gar, tu que no puc, diu. Diu que no... diu que no podies. Mario Gar, si dic que teniu, no puc. No puc, no puc. Per dades, per dades. Sí, per dades, per dades. I la Carme Sant. Exacte. Escolta, no, no, ara falta una mica, que ha estat per producció, però... Comencem, si tothom va bé, rodar el Gener. El Gener, mira. Perquè ara s'està matant Marli, no? Sí. Demana el suposo que se m'ha atrat el Crac. Si no, agoco, i després suposo que l'El Crac mirarà a Niquiria. Molt bé, preveure, avui ja estem veient. Mira, preveure. Escolta, per cert, que és un càrrec d'una mica, però té una altra projecte, és que no para, noia. Conillet, no? Que torneu de gira, no? Sí, és de gira. Conillet, vam fer una gira així... d'estiu, diguéssim, i vam quedar... a bastants llocs que... no podíem col·locar-los a l'estiu, i llavors el van al plaça, això, a la primavera, ara, aquesta, i... Molt bé. I llavors que eren, sí, una gira d'uns... Rejectors de mort. Això va bé, molt bé, no, molt contenta. Molt bé. M'ho passo molt, no sé, no? Home, clar, premi nacional de teatre... És que estem tan orgullosos, sempre. Com a Sant Justencs, clar. En fi, que vagi molt bé, gràcies per atendre'ns. Enhorabona per l'obra, la Treba, i un petó molt fort. Cuida't molt. Moltes gràcies. Que vagi bé, adéu. Fem una pausa per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments parlant d'una altra projecte que no es diu la Treba, sinó que es diu el projecte Treba. Mare de Déu. De la Treba, a Treba, a Treba. Anem parlant d'aquí uns moments amb la Caroline Capte, i fins ara mateix. · S'està parlant d'una altra projecte. Mare de Déu. De la Treba, a Treba, a Treba. Mare de Déu. S'està parlant d'una altra projecte. S'està parlant de una altra projecte. S'està parlant d'un moment amb la Caroline Capte, i fins ara mateix. Mare de Déu. Sí. Mare de Déu. Mare de Déu. Mare de Déu. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. I una setmana més continuem amb la gent de l'espai essència del nostre municipi. Canviem de mes i aquesta vegada tenim una vella coneguda del programa, que és la Carola Incavste i Carola Incav. Bona tarda. Bona tarda. Una setmana més, un mes més, d'essència, tot psicoterepeuta d'essència, ja ho sabem als nostres oients. I, a més, també ets formadora del programa Treva, que ja em van parlar, ens hem anat a emparlar la temporada passada, no sé si vam fer una pinzallada per sobre tot això, però per recordar una mica què és el programa Treva, Carola Incav, ens ens fa una mica de memòria, què és això? El programa Treva és un programa que és per les escoles on es treballa el tema de la interioritat, o es treballa la relaxació i la meditació. I són una sèrie de tècniques que s'ensenyen als docents perquè ells després ho puguin aplicar dins de l'aula. Per tant, fer relaxació amb els alumnes, fer relaxació a les escoles a través de classes d'autoria, per exemple, o altres. Bueno, es pot fer durant tot el dia, o sigui, depenent de què és el que es fa, Treva es pot ficar, inclús, a una hora Treva, on només es treballa aquestes tècniques, o, si no, coses com, per exemple, les 9 del dematí, en totes les aules es fa un silenci. Això és una cosa més o menys nova, o ja fa molt que ho porteu, Carola Incav? No, el programa ja ha portat anys, però clar, això tu has de pensar que antigament a les escoles, per exemple, quan exigia en veu alta, o quan es feia alloració, totes aquestes coses, el cap i a la fi, el que també es busca, més d'altres, és el buscar que el nen es concentri i arribi a l'escola. Estic, per tant, relaxat, disponible i tranquil, i d'aquesta manera segur que és molt més productiu. Exacte. I, per tant, també, més l'atenció i es concentra més. Mira, per parlar-ne, avui has portat una convidada, que és la Ainoa Vigil. Ainoa, que tal, bona tarda. Hola, molt bona tarda. La meva programa també. Gràcies. Explica'ns per què tu ets professora d'una escola on s'aplica Treva, no? El programa Treva. Sí, aquest any no, però l'any passat sí. I quines diferències vas trobar... Explica'ns una mica des del teu punt de vista com a professora de tot això que estem comentant. Doncs les diferències són moltes. És a dir, jo venia d'una escola que no es feia el Treva, no aquest projecte, i després, quan vaig arribar a l'escola nova, doncs sí. Aleshores, els nens, d'acord, el clima de treball, el clima a l'aula és molt més tranquil, més relaxat, estan més disposats. Vull dir, amb això nosaltres, abans que ha dit la Carla i no, en quin moment, no?, fer-ho servir al Treva, doncs nosaltres, per exemple, les relaxacions sempre abans de venir del pati, després, doncs per començar fèiem una petita visualització o una relaxació, i ells ja estaven com més atents o més capaços d'agafar aquesta informació. Tenien més ganes, perquè... També tota la jornada escolar des de les 8 del matí, fins a la 5 de tarda, que depèn de gaire centra, però més o menys que se'n van. Clar, és que el nen, l'arena, passa per uns estats d'ànims molt diferents, i potser quan tornen del pati és quan estan més dispersos, no?, en el pitjor de tots. Sí, i aleshores nosaltres ho feien fixe, i ells ja ho sabien que tocava arribar a classe i fer una petita relaxació, i això ens ajudava molt, i també nosaltres perdo a terme el que volíem fer en aquell moment. I aquesta reflexió, relació, i reflexió també. Com era, era tots els alumnes al seu lloc, sentats tranquil·lament? Sí, depèn. Depèn, pots fer una relaxació assegut a la cadira, no?, on vas relaxant les diferents... bueno, traient tancions de les diferents parts del cos, o bé fas una petita visualització en aquell mateix moment, o si la vols ser a terra, doncs també, tot depèn de l'espai una miqueta, no? Caroline, hi ha molts municipis, no?, que tenen, ara mateix, el programa treu els seus centres i les seves escoles. Sí, sí, hi ha moltíssimes escoles a nivell de tota Espanya, inclús hem estat a Canàries. El que passa és que ara hi ha municipis, inclús, que el que estan fent és, a nivell d'ajuntament, ampes i escoles, tots van cap a aquest programa, i llavors cada centre aporta uns quants docents, perquè es pugui formar amb això, i llavors aquells docents tornen a l'escola i fan com la comissió treu allà, no? Tu ets formadora, de fet, no?, d'aquests docents, com ens ha explicat alguna vegada, aquí ja sent just, hi ha algun centre que faci el programa treu. Encara no, Jordi, encara no, estem allà, estem allà intentant-ho. Perquè això està dirigit a tots els estaments de la comunitat educativa, perquè tant els docents, que també ells, d'aquesta manera, segurament que fent la relaxació, també relaxen els alumnes, i també dieu a l'AMPA també, perquè és això de mares i pares. Clar, a veure, el primer també, i m'agrada que l'Ainoa, que és mestre dins d'una escola on fan el programa treu, clar, i jo, mare d'aquesta mateixa escola, què és el que passa? Després, què és el que fa anar amb el meu nen? Què és el que fa l'Ainoa? Que resulta que l'Ainoa li diu a la meva filla que tanqui els ulls, no? I llavors està bé que amb els AMPAs, que els pares i mares sàpiguen, que no estan fent res raro amb els nens, no?, que simplement s'està amb vells i portant-los a la presència. Abans, quan l'Ainoa estava dient després del pati, és tal com tu has dit, no?, és importantíssim entendre que el pati per als nens és algo molt heavy. Allà passa, clar, amb molta energia, amb un avall, ser tan lliures, no ser tan amb la pressió, no?, d'haver estat tan tancaig, durant moltes tornes, escoltant el professor o la professora. O abans d'un control o d'una prova que hagin de fer, doncs també va molt bé relaxar una miqueta, perquè sempre estan com més nerviosos, no?, del que s'hi trobaran i d'aquesta manera, doncs, bueno, ho comencen diferent. Ara, sempre entenem que la relaxació no és només el massatge o la pluma, el passar a la pluma. Trebes són nou tècniques i es poden utilitzar qualsevol d'aquestes nou tècniques per relaxar els nens en aquests moments. Quina franja d'edat estem parlant? Perquè hi ha una franja o són tots? No, no, no. Ara, per exemple, a Vilassar de Mar s'està treballant amb els infants fins a l'institut. Fins a l'ESO i en Batxillerat, i, per tant, des de primària, secundària. És que, abans has dit una cosa molt important que l'Ainoa m'ho va comentar i per telèfon diu és que m'ha canviat amb mi la meva vida. Si vols explicar que, a més a més, amb els nens és amb un mateix. Sí, tant. Moltíssim una vegada realitzes el treve són eines i recursos que tu tens per conèixer-te a tu mateix, i regular-te una miqueta a aquests estats d'ànim. Per exemple, si el mestre està molt nerviós i tot és com que és un caos, primer ens hem de preocupar per uns mateixos, per mi mateixa, i dir, bueno, estic molt nerviosa, què passa? Perquè això es transmet als alumnes. Potser sempre enfoquem una miqueta que són ells, els que estan nerviosos, però realment som nosaltres qui transmetem aquests nervis. I, aleshores, una vegada arribes a aquesta conclusió, tot es fa més relaxat, més paït, més tranquil. I a la vida diària també, abans, amb el tema de les respiracions, és un mètode que funciona moltíssim. Quan estàs en un moment d'ansietat, millor no arribar-hi, doncs respires, fas una respiració, i, aleshores, això també ajuda, ja ajuda per tot. Abans d'acabar discutint, tens eines. És a dir, fins aquí, marca el límit, una miqueta, fins aquí hem arribat, o bé ho pots fer d'una altra manera. I com ho reben els alumnes, tot això? Els alumnes? Sí, com ho reben. Per exemple, a l'escola nova... Ara ens posarem a tancar els ulls, farem una respiració, ens relaxarem, i farem una visualització, o l'exercici que toqui. Si parlo de l'escola nova, com que és un... No veig una escola que hi ha servei jo, que porten 5 anys ja amb el programa. Clar, aquests alumnes eren experts, és a dir, em van ensenyar a mi. Aleshores, estaven superacostumats. Ara, dia d'ara, en l'escola on jo treballo, no fem el treba, però sí que de tant en tant puc introduir alguna relaxació. Els hi encanta. És més, ho demanen. Ho demanen, directament. Això és maravendós, no? Això dels mantres, jo dic quin mantres i nosaltres no em fem mantres. Però ells hi encanta. Ells hi encanta, sí, molt bé. Abans has parlat dels nous tipus diferents de treba, que hi havia quins són aquests, perquè són diferents tècniques i exercicis que heu catalogat vosaltres mateixos. Sí, està demostrat amb estudis i científics, tot això està avalat per a la Universitat de Barcelona. I llavors, amb les diferents tècniques, hi ha molts exercicis. Hi ha d'estar el mindfulness, que ja ho hem parlat aquí més d'una vegada, no, el prendre consciència de la teva atenció, de com estic jo i com això afecta els que estan al voltant. El tema de la respiració, que ha dit la Inoa, que per mi és fonamental. Una altra que m'agrada molt per l'escola, dins de l'aula, és el tema de la postura. Com canvia la nostra postura, no? Com jo em presento envers els altres. Quan estem cansats, no? Quan on està cansat, com està el seu cos? Està molt abatut. Això els nens els hi arriben, i ells mateixos també. I com ens va afectant? La posició a la cadira, no? Totalment. Tot el dia és important també, perquè en la posició... Si hi ha moc per la classe, teniu en compte aquestes coses. Tot això té a veure amb l'energia, amb la relaxació, amb el moviment. Amb el moviment, consciència sensorial. I com dius, això està demostrat per la Universitat de Barcelona, que després els resultats són molt més positius de cara als alumnes. De cara als alumnes, i també de cara als mestres. Es redueix el nivell d'estrès dels mestres, i també s'augmenta la concentració dels nens. I llavors, òbviament, això els resultats es veuen, després amb els resultats econòmics, ah, hi ha acadèmiques dels nens. Això està basat en el doctorat de Luis López González, que és una minència en aquest camp. I llavors, a partir de totes les proves que hi ha anat veient, s'està al recull, com es veuen els resultats. I es fa proves d'abans de passar treva, després de passar treva, i com estàs al començament i com estàs al final, no? Jo me'n preguntava si era molt nou, perquè volia saber quant anys fa que s'aplica més o menys això, però, Carola, jo això no l'havia escoltat mai. I tampoc no ho veig ni a la televisió, ni he vist gaire ni reportatges, ni els mitjans de comunicació. Saps el que passa, Jordi? Està el tema curricular, i està el tema que els nens han de saber les tables abans de passar de tercer a quart. I s'està donant moltíssima, i no va dient que sí amb el cap, però es dona moltíssima importància a això, i llavors ens dona por perdre temps, entre cometes perdre, perdre temps en què els nens siguin més persones. I és una inversió, perquè nosaltres, com a mestres i com a mares, doncs volem... i pares, volem, per exemple, que els nostres fills siguin, sempre ho diuen, competents, que estiguin preparats, preparats. Quina millor preparació, que gestionar-se un mateix, conèixer el seu cos, saber en quin moment es troba, saber com afronta la vida, amb el treu aquests recursos als tens. Aleshores, abans quan reies, fins quina edat, no? Doncs tota la vida. Tant de bo, jo ho hauria sabut abans, i ho hauria pogut portar a terme, no? És a dir, és que és una forma de vida, una persona que fa el treu, s'ho creu, i realment ho veu, no? Perquè és molt positiu, et canvia la vida totalment. Tens qualsevol dificultat, qualsevol conflicte, i t'ho replanteixes diferent. De fet, és com fer relaxació. Avui en dia estem acostumats, i acaba de mirar. De fa uns anys, no? Potser amb el yoga, que va ser com la primera activitat, tota llet, teràpia, dir que li convulguis de concentració, relaxació, amb un mateix de l'alt adult. Però, clar, si es comença des de ben petit, això és una cosa que pots portar amb tu durant tota la vida, no? En fi, estem parlant amb la Caroline Capsteck, i l'Ainoa Vigil, d'aquest programa treu, que és aquesta proposta d'intervenció pedagògica per portar aquesta relaxació a les aules de moltes escoles i molts instituts. Perquè, per anar acabant, perquè, com sempre, el temps ja s'estira a sobre. Sempre, a la segure. Clar, sempre es parla de l'educació, que és un dels temes pendents. Perquè, sóc petit, em sembla que en aquest país estic sempre escoltant altres models, que són molt millor que el espanyol, el català. Com està aquesta situació ara? Perquè, realment, clar, és que és una cosa molt i molt complicada, no? Digues... Digues, Caroline, què passa? Sí, és molt complicat. De cop, l'altre s'ha fet el silenci, i no sé si és que no em voleu parlar o preferiu... No, saps què passa, Jordi? És complicat, sí. I es pot donar voltes i voltes sobre el mateix. I sempre estem buscant, doncs fora d'Espanya, les coses funcionen molt millor. Hi ha sistemes del nord, que es diuen que funcionen molt millor, i es veuen els resultats, tot. També és un tema, que és que jo d'estar fora i no així em permets, veig, i és el cançanci del mestre. Hem de tenir en compte això. Llavors, el docent, més que la formació que se'ls està donant, jo, com a cuidadora de cuidadors, crec que és molt important cuidar els mestres. No és tan important, i espero que ningú ara se'm tirelcoy, però no és tan important el currículum que se li està donant que els nens han de saber-te. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, ha votat a Nova York prop de la Torra, que porta el seu nom. En un moment de depositar la bolleta, ha assegurat que tot pinta bé. Hores abans, també a Nova York, la seva rival demòcrata, Hillary Clinton, ha votat i s'ha mostrat confiada en la victòria. Enviat especial a Nova York. Salias Sarnadas. Bona tarda, efectivament, ja han votat tots dos. L'últim estat Donald Trump, perquè és el que va estar fins més tard, i la nit fent campanya a Michigan, fins molt tard. La policia ha tancat el carrer de Manhattan, on Trump i la seva dona Melania han dipositat al vot. El millonari ha estat molt abasiu davant les preguntes de la premsa. M'agradaria que estigués molt bé. Avançament, li havia aconseguit una entrevista d'una hora, a la cadena Fox, on es mostrava convençut que guanyarà. Però l'ambient metinera ha estat Hillary Clinton, amb el seu marit Bill. Expresident, ell, espirona presidenta, ella, ha votat a Chapacoa, la localitat del nord de Nova York, on van anar a viure quan van deixar la Casa Blanca. Els Estats Units recordem-ho. les presidencials solen votar només la meitat dels electors, però aquest cop pot ser diferent. La web de referències i el ClialPolitics, li dona a Clinton un 81% de possibilitats de victòria. Cel·les Arnadas, Catalunya Ràdio, Nova York. Notícies breus, Montserquadreny. La CUP ha denunciat avui davant de la Fiscalia de Barcelona un tuit del lider del PP català Xavi García Elviol, on s'instava l'Inxal tenent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona i Jose Téllev. Segons la CUP, García Elviol podria haver incorregut en un delicte d'incitació a l'odi i amb la seva violada volia atamorir Téllev. García Elviol va assegurar que el Twittera Iróni, que a la Fiscalia, ha de determinar si investiga els fets i si són delictius. Un dels dos jutges que controla el centre d'internament de la zona franca de Barcelona, descarta que els interns, amutinats la setmana passada, hagin estat víctimes d'agressions per part de la policia. Segons han explicat fonds judicials a Catalunya Ràdio. Aquestes mateixes fonds s'ofrellen que els interns m'han explicat a la metge del centre, que s'havien autolesionat i que per això presentaven diversos talls. Uns talls que s'haurien fet amb les rajoles que van trencar d'un dels lavabos nous. La Guàrdia Urbana de Barcelona posa prop de 2.000 denúncies per infraccions relacionades amb la tenència i responsable d'animals. Quan encara falten tres mesos per comptabilitzar, l'increment ja és del 20% respecte l'any passat. Segons hades d'aquest cos policial, la majoria de denúncies són per dugossos potencialment perillosos sense murió o sense lligar. S'han fet prop de mig miler. També hi ha prop de 300 denúncies per dugòanimals sense sensar o sense microchip i més de 150 per falta de licència. La Guàrdia Urbana recorda que cal recollir les deposicions d'animals i complir la normativa en relació amb la presència de gossos al carrer. Els bancs d'aliments de Catalunya necessiten 15.000 voluntaris més per poder fer el gran recapte del 25 i 26 de novembre. Els organitzadors preveuen habilitar, voldrien habilitar 2.500 punts de recollida d'aliments arreu de Catalunya. Per cobrir-los, es necessiten 27.500 voluntaris. Però, a dia d'avui, quan falten dues setmanes llarges per la campanya solidària, no s'han inscrit ni la meitat de participants que fan falta. En el gran recapte de l'any passat, es van recollint més de 4.600 tones d'aliments per a persones necessitades. El repè Lleida Ta, Pablo Hacel, anirà a judici el 23 de novembre per la cançó amb amenaços de mort a l'alcalde de Lleida, Angel Ros, la Fiscalia demana un any i tres mesos de presó pel tema mentiros que va ser publicat a YouTube fa dos anys i després retirat per ordre judicial. Lleida, Per Joan Alvarez. Hola, bona tarda. L'escrit de Fiscalia remarca que la cançó conté expressions dirigides a l'alcalde com àngel Malparit, i que la cançó és una de les que s'ha de fer a l'alcalde de Lleida. La Fiscalia remarca que la cançó conté expressions dirigides a l'alcalde com àngel Malparit, admareixes un tret de punyalaré, m'has arruïnat o t'arrancaré la pell a tires. El repè Pablo Hacel, recordem-ho, ja va ser condemnat per l'audiència nacional a dos anys de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme per cançons de suport als grapo oeta, entre d'altres. La condemna va ser ratificada pel tribunal Suprem al març de 2015. Hacel, llavors, no va entrar la presó perquè no tenia antecedents. No va entrar la presó perquè no tenia antecedents a Catalunya. Esports, Marta Gràcia. L'exjuaor del Barça Adrià no corre i assegura que no ha comès cap delicte fiscal i que sempre ha pagat tots els impostos. A Adrià no li investiguen per un presum de frau a isenda de més de 600.000 euros per no declarar dels guants dels seus drets d'imatge. El Barça va pagar més de mig milió d'euros per una declaració complementària del juaor l'any 2014. El Barça és un mínim de dos mesos després que s'ha confirmat que s'ha trencat un dit del peu. Això vol dir que no podrà jugar el clàssic contra el Barça el 3 de desembre. El coordinador general dels Jocs Mediterrani i de Tarragona, Javier Villamayor, acusa el Govern espanyol de passivitat. Villamayor, que no amaga que iixi ajornament és un entrebanc, reclamar el Govern espanyol ara un compromís fer-ho de cara a assegurar que els jocs se facen en el 2018. Partit unic dels budents de final de la Copa del Rei de Futbol, Sala a partir de dos quarts de nou, Sala a l'Esnou, Catgàs Santa Coloma, Movistari Ínter. A l'Esnou també se juguen dos partits pendents del Loca i Lliga, Noia Barça i Dica al Coi. En segona, el Girona ha arribat a un acord per renovar una temporada més el migcampista Rubén Alcaraz. I el tripulant català Dida Costa ja ha pogut solucionar els problemes en l'embarcació i, en les pròximes hores, espera poder participar ja en l'arregatà Benderglob. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Andrea Bueno. Jaume Pons a l'ordre i en igual seran dos dels protagonistes del novembre literari d'aquesta setmana a Sant Just. Demà a dimecres tots dos presentaran 3 llibres a cada llibre té. Igual, presentarà Molsa i el Tubercle, i jaume Pons a l'ordre que la foca els ossos. L'acte tindrà lloc de males, 8 del vespre, a la llibreria del carrer Bonavista. D'altra banda, hi haurà més actes literaris al poble aquesta setmana. Per exemple, dijous a les 7 de la tarda es farà un tallet de relats breus al centre cívic. Joan Maragall, per un preu de 12 euros, amb 40. Més coses, aquesta setmana ha començat el procés de renovació dels consells escolars. Aquest procés renovarà parcialment aquests consells, que són els màxims òrgans col·lectius de decisió i participació de les escoles, i estan representats a professorat, els pares i mares, el personal d'administració, l'AMPA i l'Ajuntament. Allà es va iniciar el procés que seguirà amb la Constitució de les Meses Electorals abans del 16 de novembre. Les votacions tindran lloc al dia 29, a l'Institut, a l'Ajuntament. El dia 1 de desembre, a l'escola Montserrat i Montseny, el dia 2 a Canigó. La Constitució del Consell Escolar dels Centres i la presa de possessió dels membres serà abans del 22 de desembre. I una punt més, a l'abent dels tiquets, per assistir al sopar d'aniversari de l'associació Amics del Barri Sud. El barri celebrarà en guany 56 anys existència i l'entitat ho m'amorarà amb un sopar i una festa. El sopar serà el dia 19 de novembre, el casal de Jovas. I els tiquets, per assistir-hi, ja són a la venda. Es poden comprar per 10 euros el kiosc de Salvador Espriu i el centre cívic fins al dia 13 de novembre. El sopar d'aniversari tindrà lloc el dia 19, a les 9 del vespre. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies Edició Vespre a les 7. Mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Josep al web de la ràdio radiodesvern.com. Fem una tarda. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. Ràdio Desvern. i ve de poble il·lustre del nostre municipi, que és Edu Martínez. Edu, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda.Bona tarda, Edu. És que ja em vaig fer un pec sinc, ara, eh? Un pec sinc, a la llengua. A la llengua, tu és un pec sinc?Sí. T'has durat en 3 o 4 anys.És un marrano. Bueno, ja anava d'això.Què? Que sí. És que és que ets... El lloc de dir doncs no, perquè no era un lloc que... Tu dius, sí, sí, us portava per això, no? Bueno, en fi...Per què et posa un pec sinc a la llengua? No ho sé, Edu. Vas a dir que totes les persones que porten... Ara començarà a trucar a totes les persones que porten un pec sinc a la llengua, dient que no... Quantes en coneixes que porti un pec sinc a la llengua? Una conec, segur. Una conec, una conec. Aquest tio està... No, no, no, conec una persona que porta un pec sinc a la llengua. I l'Àlex diu que també hi ha un... un... un jefe seu que no sé d'on és, que també... que també porta un pec sinc a la llengua. I hi ha molta gent, segur. Tots els que porten pec sinc a la llengua, no dubteu que és per alguna cosa sexual. I ho deixem aquí. Entro fort aquí, eh?M'has matat. M'has matat, Edu, però... És que m'ha passat, Jordi, que t'entro amb aquest tema, perquè jo, tot motivat de mi, he preparat la secció... M'ha quedat de parlar del saló del manga, de cómics, de coses així... Sí. Hi ha un problema tècnic, aquestes coses que ens passen als amateurs, i no he pogut portar del que volia portar. I els estic parlant de xorrades. Això no ho expliquis, Edu. Va, anem a parlar del saló del cómic. Tu també. I van a ser milers i milers de persones, una edició que ho va petar. I la veritat és que sí, vam tenir la sort de anar-hi i ens ho vam passar molt bé. Milers i milers de persones, 4 dies, en el pont. Sí, en vara de molt... Vaig tenir una idea que el tot em deia, que el pont va anar-hi moltíssimes gent. Moltíssimes gent, moltíssimes gent. Allà a la fila de Barcelona, allà a la viva de Maria Cristina, i vam ocupar un parell de papallons. I, a més a més, també, un espai públic que hi havia fora del recinte viral, on feien concerts i feien... que això em va agradar molt. Carauque. Carauque de japonès. Això va ser una cosa que jo encara... Per a tothom que vulguin anar-hi vinent... Sí. Hem de dir que el Saló del Manga no s'està centrant només en còmics, sinó que en tota aquesta cultura occidental. Sí, perdona, aquest... No deixi-m'ho, Liz. Para un moment la música, treu la música un moment. A veure, acabo d'escoltar un nen... Avui estem, que l'opetam. Silenci? A veure, això... Això és un ofit petit. És una cosa que no saps fer mai ara. Has vingut amb el Pere, amb el teu nen, de... de... de... de... quants... 9 mesos, no? 8 mesos. Parlo, sí, estic a familiar, l'he hagut de portar. Espera, espera. I no se m'agradaria que no estigués per casa. Perdona, però sí... Això és el pitjor que li va passar un locutor de ràdio, que el seu fill no li agradi la secció que està fent el seu pare. Sí, és un més crític. Estava tranquil fins que has començat a parlar de... de piercings i de... coses. Bueno, de totes maneres, Edu, a mi em va agradar molt... va anar a veure... els friquis, bàsicament, eh? Perquè hi ha molts friquis... No només hi havia friquis. Que es disfressen, sí. Otacus és un nivell superior, eh? Allò era en friquis. Els otacus són els que es disfressen. Allà a Japó, a Tòquio, per exemple. Però... Que n'hi havia de molt bons. N'hi havia 1 o 2 de molt bons. No, hi havia uns quants... Hi havia este globo i este... i este bol i esta cinta. Aquí sóc i sóc Goku. Hi ha uns que treballen molt, eh? 6 mesos de fe i veia uns que... Però hi ha uns que es posaven a la tirita i es pensaven que eren aquí... Sí, hi havia un en concret que portava una tirita sola a l'ull. Sí, sí. No sé, l'hi han preguntat. D'on ve? I em va dir... Edu! Soc una palea del manga. Vas parlar amb algú, no? Perquè tenim un tall, avui. Tenim un tall, o no? Ah, no? No tenim un tall, tampoc. No tenim un tall, però no... Però t'agrada, jo també... Però és de por. Bueno, en fi, Edu, també vam veure altres coses. Això era molt, cuina i japonès. Vam veure un Dora Yaki. Un Dora Yaki, que això és el que menja el Doraemon. Correcte. És la diferència... Jo vaig descobrir en aquest saló, i aquí... Perdona, i té penyaqui? Això és una altra cosa, no? També té... El Yaki és la salsa que porta dins. I després ja, Yaki-chan... És el recubierto. Yaki-chan, sí. Però això no té res a veure amb les salses. No, és una altra cosa. Yaki. Repartes panes, com panes. Sí, sí. Vam veure un taller de Dora Yaki, autèntic de Japó. Va venir una mare de Tòquio per cuinar els Dora Yakis, i va dir que van haver d'adaptar les planxes que tenien cerrar-les pel mig. Parlem una mica de còmics. Va venir Fungi-Illo, que és l'autor que més ha venut... El de l'aire condicionat. Això està molt ràpid. No. L'autor que més ha venut de S.C., que és un autor de poble brutal... Què és S.C.? S'agradava. S'ha de fer publicacions. És una... Un editorial que publica... Varis autors mangas. Com el Milky Way. Ah, sí? El Fungi-Illo. I diferents coses. Ja, de la vida. Per cert, que el Saló del Manga... Tenim un tèi fet. El Saló del Manga també vam poder veure altres coses curioses, o com a mínim, per mi, que jo no havia estat mai, que són moltes... Aquest nen necessita teta. Perquè són moltes coses curioses com, per exemple, una escola de dibuix. De dibuix. Que n'hi ha moltíssimes, ja no ho sabia. És a dir, que tu pots ser dibuixant d'anime. Hi ha cursos. Hi ha cursos de dibuixant per ser... Per totes les que vulgueu. Il·lustrador d'anime que tenen. Clar, hi ha un productiu, hi ha una història. Com que, per exemple, posar els gorsos, tenir l'estiu, una mica d'això. En general, tu que has estat en altres edicions, en altres edicions, també, del Saló del Còmic. Cada cop va més. Sí, vas veure aquella cosa. Però no, no, pregunto. La història d'anime, de cultura oriental, cada cop va més. Perquè va començar aquest saló. Va començar a la farga d'hospitalet. Sí, senyor. Sí, senyor. Per qui ens diuen que... I aleshores es van passar a la Fira del Montjuïc, juntament com amb el Còmic. Sí, sí. I van adquirint pavallons. Perquè ara fan cinema. Perquè venen molt merchandising. És veritat, és veritat. Ves veure samarretes. Tot, tot, tot, tot. Ara la serveix és a cara, eh? Això també ho vull dir, perquè a veure... Si ens senten des d'aquí algú... Al responsable de la Fira de Barcelona, baixi la serveix. Dos euros i mig, una borrada... Era massa, massa, massa, massa. Dos euros i mig, tres i mig. Dos i mig, no, tres i mig. De tot manera, Edu va ser una experiència mística. I també... No podia faltar també l'espai pels gamers que estaven jugant, un joc que no sabien ni el que jugaven. Sí, és un nou joc. Aquest nen necessita un peoró. Espera, si tu... Sí. Això és que sí. Saps qui sembles? La diputada de Podemos, que va a portar el senyor Alcumés. Perdona, hem de conciliar la vida familiar amb la vida radiofònica. Ja ho veig, ja ho veig. Hi havia un gamer, un nou joc, que no ens han recordat com era, però hi ha un Instagram penjat a la penya del Morro, on podeu veure que és tan... Un Instagram a la penya del Morro? Sí, que ets bo. Com que soc jo? Amb el teu Instagram. No hi ha res a passar. Això va ser... no, no. A veure, deixem-ho explicar perquè les coses s'han d'explicar bé, perquè si no, no se'n tenen. A Instagram, ara hem posat una opció, que és rotllo Snapchat, que tu pots publicar un vídeo o una fotografia durant 24 hores només. No sé qui és la gràcia d'això. No li trobo la gràcia d'això. No li trobo gens la gràcia. Em posen nerviosos. És com aquesta messaja que se t'ho distribuirà en 24 hores. Per què? Per què fan això? A mi no m'agrada gens. Perquè són coses afímeres. Snapchat va funcionar molt bé, ho han copiat, i després també no és el mateix el que queda per pètuo, el perfil d'Instagram, que el que és afímar. Però a mi em fa un efecte rebote. Però no ho miris, ja que aquest nen li agrada... Què fa? Fa una fotografia per considerar la vida laboral al Twitter. I familiar. I ho fas Snapchat d'aquest. No, no, no. És per Twitter, no, per Twitter. Això que ha de passar per allà. Sí, puc fer-ho. Ara que ja hem desviat el tema dels còmics, perquè avui no parlem de còmics. No he pogut parlar de còmics. Us heu fixat quines postes de sol aquests dies per fer Instagram. Ah, sí, sí, perquè són... Em porto a dos o tres. M'han fet 4 o 5 de followers. Sí. 4 o 5. Això passa molt quan hi ha canvis de temperatura. Quan hi ha canvis d'estació, d'hivern, estiu i d'estiu. Aquí la vaja es veu molt bé. Passa molt bé. Aquest nen hagi de menjar també. No ho deixo aquí, Edu. Moltíssimes gràcies. Ja estan allà. Ha arribat, ja. Perfecte, molt bé. Edu, que vagi bé, Pere. Semana que ve, es porti els tais. Parlem de la setmana que ve. Avui ha sigut una mica descofament i la setmana que ve ja entrem a tope. Edu, que vagi molt bé. Pere, mua, cuiat molt. I en trobem d'Imar, que ve amb més còmics. Adéu, si ja ho heu. Se n'està menjant. Fem una posa per la velocitat i tornem d'aquí uns moments a l'apenya del Morro amb més coses. Fins ara. Gràcies. Cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Informatiucomercal.com. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Què passa? La ràbia de l'institut. Una nova tata aquesta setmana per comentar? Jo és que vaig a un altre insti, això que... Ah, tu no vas a un insti de l'institut? No, anava i faig el... A Barcelona. Pue Tamaragall. Pue Tamaragall. I l'Umberi i l'Èrica, sí que estan aquí. Sí, que anem aquí. Però no ha passat res d'abaforar. No ha passat res, aquesta setmana. Aquesta setmana no hi ha hagut... No hem cramat res. No hem pitat res. No ha hagut que grafiti fora d'allò. No ha explotat cap perere. No hem cramat res. Bé, està bé. En fi, hem de començar... parlant de diferents coses. Per exemple, avui, Umbert, Éric, ens voleu proposar coses per anar al gimnàs? Sí, perquè tots són uns vagos i avui portem unes eines que ens ajudaran a anar al gimnàs. Quines eines són aquestes? Són nenes digitals, com tu ho has dit, i són coses petites aplicacions o petites webs que ens ajudaran a aconseguir les naps. Posar-nos ben fortes. Perfecte. Per on comencem? Sí? A veure, algú dels dos. Hola, algú en aquí? Sí. Pornhub, sufareix a comprar Vine. 6 segons són més que suficients. Com? Perdona? A veure, aquest és el titular. Pornhub, compra Vine. No, sufareix a comprar Vine. 6 segons? 6 segons són més que suficients. Bé, a veure, anem a la campanteria. Sí, perquè... Què és Pornhub? Bueno, l'aplicació és la web per a de continguts adults més importants del món. Ah, sí? Has de portar el web. No em preguntes com ho sé. Ho han dit? No ho sabia. Doncs la cosa és que la mort de Vine, a partir d'això, ha provocat certa revolució entre els seus antics usuaris, tot perquè Twitter, la propietària, tancaran els pròxims mesos de Vine, després de la gran de ballar d'usuaris... Vine tancaran, per tant. Twitter tancar Vine. Però crec que té a veure això amb el Gimnas. Ah, aquí anem. Ah, va. No, no, el Gimnas, no, no. Això és a part. Fem les notícies, primer. Ah, va, al Prés, fem les notícies i després parlarem del Gimnas. Perdó, perdó. Per cert, Vine és una xarxa social, que el que fa, bàsicament, és fer vídeos de 6 segons. Aquí el títol, els 6 segons són més que suficients. Clar. I venint d'una pagina porno, ara ho entenc tot. De fet, per alguns 6 segons, és molt. De tot manera, a mi m'agradaria saber, Vine, per què desapareixerà? Doncs perquè Twitter està passant per un mal moment i han portat ja, diguéssim, que els vídeos estan passant a les xarxes socials grans, els vídeos escorts, timopresco, pis... I sobretot el Snapchat. Està mudant. La cosa és que està mudant. I això ha portat el vis a president del portal de vídeos per adults de PornHub, enviar a una carta al jefaso de Twitter que anuncia la intenció de comprar Vine. El senyor aquest a la carta, directament aposat, amb els 6 segons són més que suficients. Té uns nassos bastant grans. Però la veritat, si hem de ser realistes, si Twitter es vengués Vine a PornHub, que hauríem bastant baix, cosa que creiem que no farà que ho venguin. Jo crec que serà un faral. No, no. Més notícies. Atenció, perquè us ho hauràs de remfer. I del tren, que s'apliqueu, que remfer tindrà wifi gratis a l'AB, però només podàs gastar 20 megas. És a dir, que no podés veure cap mena de vídeo de YouTube, ni PornHub. Correcte. Sí, ja fa... Aquesta setmana ja ho han anunciat, que posarien remfer, i que posarien wifi a l'AB, només de moment. Ah, només a l'AB. I, per el que vaig escoltar, només la trajecte de Madrid a Sevilla. Ah, va, molt bé. El primer cop. Sempre pensàvem a l'AB de Barcelona. Exacte. Rolies. Jo m'estan d'anar a mi. Bueno, serà molt baixa, molt baixa velocitat, aquest wifi, però el que destaca és que només podràs fer 20 megas de bus, que 20 megas, un ver, que s'envia 3 fotos per WhatsApp. Ah, ara sí, l'altre cop, sí, això és veritat, però per altra banda, he d'intentar com un Movistar Plus, que ho vam fer amb una corta en Movistar, en Movistar és el que faré tot l'infrastructura, una infraestructura super complicada, amb repetidors tunnels i coses tot bé complicades, però ho faré des del mòbil, o en la tauleta, podem veure continguts de Movistar Plus. Ara és un servei, tant en internet com en continguts, són un servei gratuït, pels usuaris de preferent, però si som turistes, si som els leve, haurem de deixar-nos allà a la cartera. Perdoneu, la següent notícia té a veure amb el WhatsApp? Sí, la següent notícia té a veure amb el WhatsApp. Atenció, perquè hi ha nous emoticones a WhatsApp. Nous emojis i s'alimina... i s'alimina el pressa. Sí senyor, sí senyor. Aquesta és la dada del dia. De fet, no sé si us heu pogut actualitzar el WhatsApp, però ha sortit això, no? I la paella. He vist la paella, la paella emoji. Sí, sí, és una sòlida de emoticones. Un paillàs ho hem de sortir. A veure, anem a repassar quins són els emoticones nous, per exemple. I aquest el nas gran. Veig un albucat també, que és nou, veig aquí una... Una pastanaga. Sí, perdona, jo em pensava que hi havia... que més emoticones no podíem posar, més emojis, també conegut com a... Un caramal. Veig que hi ha una cara com somrient, però amb diagonal, no? Podem creure els dits, no us ho perdeu. Ah, podem creure els dits. Ara, ara, ara, ara. No podem fer el símbol surfero, també. El símbol surfero, quan estem agustipats. I també, perdona, quan dues persones donen la mà, que això és molt important, també, és com un trato cerrado, no? Llavors poses aquest emoticona. Està bé, està bé. Hi ha gambes, també han emposat. Un gorila. I, o cuidau, han alimentat el pressa. Què dius, ara? Han alimentat el pressa. Sí, que semblava... La cosa és que semblava una part del cos trasero, al cul, directament, i han decidit, perquè està a mateixa raó, però perquè han eliminat el pressa... És perquè semblava una altra cosa. Perquè semblava un cul, però si a mi m'hi va anar, em va anar molt a pressa. Era un dels... Era un dels emojis que més utilitzava... Jo era forma personal. I on pregunto si es carraran a la Virginia? Espero que no. Espero que no, espero que no. Ni el papino, ni el gogombre. Bueno, en fi, abans de parlar del tema dels gimnàs... Ah, no, però si hi ha moltes motícies aquí, però... És una para. Tenim un altre que és els nous MacBook Pro, són, com esperàvem, difícils de reparar. I és que el gurú de la reparació d'Andrea Minutigital i Fixit s'han apropiat d'un dels nous MacBook Pro, han fet la prova, i... Han fet la prova. Com els hi ha anat, a veure. Sí, ja va presentar fa dues setmanes els nous MacBooks, i, bueno, tal com s'esperava, el soldat absolutament tota la placa, ja no es pot treure res, ni RAM, ni el disdu, ni inclús les bateries, són molt més complicats de treure-les. Si tens algun problema, hauràs de portar directament a l'apel, i ells ja valoraran si te'l canvien, o miraran ells de reclar-lo. I, llavors, a iFixit li dona el nous MacBook Pro un 2 sobre 10, 2 sobre 10, en escala de poder reparar el teu Mac. Això vol dir que, si se respanye el Mac, ja l'ha de pagut oli, i que millor comprat una altra cosa. No puc comprar-t'ho, però sí que portar-lo a aquest al repari. El repari no és que te'l canvien, però això sí, quan se t'acabi la garantia, ha d'haver ordinador, perquè ja no et podran reparar de cap manera. Això no passa amb altres ordinadors, comparar, exemple, amb Windows, que sí que a l'hi pot canviar absolutament tot de dintre, inclús la RAM, el disdu, i la gràfica en alguns cop, en alguns també. És complicat, però es pot arribar a fer. És molt, molt, molt més complicat. Però, bueno, també van presentar els nous Macs la fa dues setmanes, i... i el que es destaca més és perquè porta, si el veieu fotos, que suposo ja n'hauré vist, entre tota la tecla, tota la barra de tecles de la funció, les han tret i han substituït per una pantalla d'interactiva, és a dir, que depèn de quin programa estàs fent servir, et surten diferents coses. Per exemple, si estàs fent servir a Spotify, o algú així, et surt tota la cançó, i és táctil a aquesta pantalla, veus tu pots interactuar amb l'ordinador de la manera, no ho sé, és una manera més nova, ja m'havien vist en algun altre portadil de fa molts anys de Windows, però ara que ho haguessis posat a tàpid, és clar. Bé, de fet, a l'Àlex em comentava que si puja més de 60 euros, no? Una repressió o alguna cosa per l'estil, que moltes vegades et diuen que el reparen i ni el reparen. No, no, sí, et roba. No et reparen, Eric. Depèn de com, clar, no els has de repareixer. Clar, clar, clar, perquè és massa cat. Perquè hi ha un component que els hi val 10 euros i triguen mitja hora a fer-ho, clar. Sí, oi, mitja hora. Tu tens... algun MacBook, o un iPhone, o tu ets més d'Android? Sí, sí. Però dels arcaics. Dels arcaics? Quins són aquests? Blackberry? No, no tant, però... Vaig amb un Sony, així, blanc, molt bonic. Amb un Sony blanc? Molt bé, molt bé. En fi, alguna cosa més, Humbert, abans de passar a les eines per anar als gimnàs? No, ja està. Doncs escolta, anem a parlar dels gimnàs i d'eines que ens poden ajudar apps i gatges diferents per fer esport. Comencem parlant dels llibres d'àudio. Què són, això? També coneguts com a ebooks i estrenem, estan reaccions amb els gimnàs, perquè segons un estudi de The Warthorne School que ha estudiat el comportament humà, ha descobert que les millors... una de les millors maneres de fer una activitat entre cometes obligatòria és connectar-la o relacionar-la directament amb una activitat que ha directament ens agraden. L'estudi ha sigut realitzat sobre l'àmbit d'anar als gimnàs concretament i ha descobert que els usuaris que llegen ho llibren molt adectiu, com els jocs la fem durant els entrenaments, han anat un 51% més que els usuaris que no han estat motivats per aquesta eina. Podem reproduir... Això està clar, és una eina que ens ajuden molt i no ho hauria sentit mai, però realment ha descobert... Perdona, el llibre d'audio, el llibre aquest... És un senyor que té molt bona veu, que va llegint un llibre. Sí, ja ho tens, però què té a veure amb els gimnàs? O què et diu? Vés els gimnàs? No, no, no, és el llibre, és un llibre normal, però a la manera... Quan reaccionem, una activitat segons els de The Warthorne School... Perdona, com es diu això? The Warthorne School. Escolta, vens que et trobes una acció molt elaborat. A veure, està buscant-sint. De buscant-sint, sí. Quan reaccionem una activitat agradable, amb una activitat desagradable, l'activitat desagradable se'ns fa més agradable, però sempre aquests estudis estan bé. Podem reproduir aquests llibres amb aplicacions com audible.com o audiobooks, que són llocs de pagament, però tenen llibres de prova i així podem veure si els resultats d'anar al gimnàs acabaran més al gimnàs. Però l'altra opció gratuïta és que podem anar a la web de biblioteques a Barcelona i podem baixar llibres que tenen ja pujats ells de manera totalment gratuïta. He anat a preguntar ara quan anava a la biblioteca i ells se'n veuten en disponible. Ah, molt bé, perfecte. Bé, una altra, lògicament, això fa servir tot el que hi va al gimnàs, és el tema de música. I ara Spotify farà un mes, més imatges, van actualitzar i van treure una actualització amb una acció per als usuaris que tenen prèmium, que depèn de com tu t'estàs movent et van posar en música, amb més ritme o menys ritme. I automàticament, si els teus gusts et van posar, et van crear en llista. Això ho vam veure en un èpoc que vam treure de l'any de la picoda. Ja fa molts anys aquell que era al quadrat que això també ho feia. I depèn de si t'anaves movent que anava baixant el ritme de la música o de la nova música. Això és un clàssic, depèn de, per exemple, si vas a fer footings, us recordar el carrer, et detecta el ritme cardíac directament i llavors et posa d'una cançó que és més canyera o més canyera o més. I hi ha una altra en digital per anar al gimnàs que ens pot anar molt bé, que és el Google Calendar Habits. Sí, què era això? Això t'incluses, te pots programar el que són les rutines, el que tu tens, si vas al gimnàs, depèn de quin vas i hi ha una persona que t'ajuda i te crea o com una mena del tren. El que et diu el personal trainer? El personal trainer, exacte. Doncs això, i llavors, t'incluses, tu pots programar, em faig una altra i et va avisant i te va fent... Bueno, està bé, és com a Google Calendar, però d'una mica de gimnàs, no? Exacte. I ja per acabar tenim el Google Fit i l'Apple Health. Sí, això és molt útil si t'anima l'Apple Watch. Si t'anima l'Apple Watch, algunes smartwatch aquests d'Android, que poden... poden, també, sobretot, és com una mena de podòmetre, que ho estava calculant a les calories, té el que vas perdent. Molt bé, doncs escolta, m'han agafat moltes ganes en els gimnàs, eh, quan sortia a quedar a ràdio, tot això que és a les seves tornesses i els gadgets. Humbert, Eric, moltes gràcies. Ja res. Que vagi molt bé. Fem una pausa d'arrere, d'arrere, de dos minuts, i d'aquí uns moments, amb la Sofia i a recte final del programa, avui ens vols parlar de tatuatges i de piercings. Sí. Tu portes un piercings, sí, al llari... Porto cinc. I tatuatges en portes algun? No m'ho diguis ara. Després de la publicitat, fins ara. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana. Un programa realitzat per Maria Quintana.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.