A tarda, Xiuan, confirmat a aquesta misura, Fonsa Coupaires, recull el document intern de la CUP, que ha de valorar dissabte el seu consell polític, Inklinglow, també, la proposta negociada amb el govern pels pressupostos de la cimera de totes les forces polítiques i socials. Es specifica que l'objectiu és celebrar-la com molt tard abans que acabi aquest any o com a molt a principis de l'any que ve. I per què fa la Comissió d'Experts Internacional pel Dret Autodeterminació, es preveu per filar-la també la setmana que ve. Núria Oriol, Catalunya Ràdio Parlement. 15 dies després de l'obertura de l'audiolet de Viladecans, 5 municipis de l'Ara i del Delta del Llobregat s'han unit en una campanya per promocionar el comerç de proximitat. Gavà, David Àngela. Bona tarda. Gavà, Castell de Fels, Sanbói, El Prat i Viladecans. 5 municipis que s'uneixen per primera vegada i a pocs dies de l'inici de la campanya de Nadal per defensar el comerç local. En aquest context, el que el deixa de gavar, Raquel Sánchez, ha assegurat que la campanya no s'ha ideat en contra de ningú. No és una campanya que hem plantejat com a reacció explícitament, però sí que hi ha una part aquí d'intentar que aquest fet de l'opertura de l'audiolet no sigui entès com un atac al comerç de proximitat. La iniciativa es farà visible als 5 municipis a través de la retrolació d'autobusos amb falques radiofòniques i a les xarxes socials entre d'altres dies. David Àngela, Catalunya Ràdio, Gavà. El futbol club Barcelona informarà molt aviat de l'acord amb un nou patrocinador principal. La Junta Directiva té prevista en aquest tema abans d'acabar aquest 2016. Aquest acord, però, no vol dir que, que tard, es desvinculi de forma automàtica del club Leurana. El govern espanyol ha garantit avui que els jocs mediterranis es faran l'any 2018 a Tarragona, després de la reunió que hem mantingut avui amb l'Ajuntament de Tarragoni. El Virgil i l'Argentina s'enfronten aquesta matinada en partit de clasificació pel Mundial 2018 amb Neymar Messi, Maixerano i el Blanqui-Blaude Michelis. L'Albiceleste està ara mateix fora de les places que donen dret a jugar aquest Mundial. El president de la Lliga de Fútbol Profesional, Javier Tebas, lamenta la relació que té amb el Barça i la negativa del club Leurana assistir a l'acte on va rebre el premi Fair Play. I el Barça de Bàsquet juga aquest vespre a partir de les 9 al Palau de Leurana amb els alguiris de caunes entrenat per jací que viixos. És un partit que correspon a la sisena jornada de l'eurolliga. Fins aquí, les notícies. ... Ve't aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sensat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Més a prop teu. Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus ha vingut a l'Indústria sense númeres. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Desperta't, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ara escolta's pràdio d'esper, si et donis pràdio d'esper, pràdio de Sant Jus, de la vida que et dono, pràdio d'esper, durant tràvio.com i per la vida que et dono, pràdio d'esper, de la vida que et dono. En directe! Des de Can Ginestar. Comença l'apenya del morro número 1944. 64.000. Bona tarda al programa. Bona tarda al programa. Faig una bona tarda al programa, clar que sí. Avui hem de parlar de coses de Sant Jus. Es trena l'exposició 100 anys a l'arribada del Morcent. Antonino Tenes, el nostre municipi. Història viva i recent de Sant Jus. A més també parlarem de la ressacosa victòria de Donald Trump amb el nostre politòleg de capçalera, que és el Pau Ramam, i també també tindrem educació que anirà com caigui. I atenció, perquè avui el programa farem un especial de la quarantena cursa de cars de cuixinets que hi ha aquest cap de setmana al nostre municipi. A partir de les 6 i fins les 7 del vespre parlarem amb molts dels protagonistes d'aquest esdeveniment únic al nostre municipi. Amb el Marc Ruiz, que vindrà a visitar la ràdio, que és un dels membres de l'organització. Connectarem amb Jus Fosalva des del circuit de cars que, a aquesta hora, l'estan acabant de muntar. També parlarem amb els guanyadors de la categoria de màsters i veterans de l'any passat i també de la baixada especial de pastorets i tot això amb estratègies, consells. A tu també et podem entrevistar. En fi, el control tècnic, l'Àlex Ruiz, Andrea, bona tarda. I tal, bona tarda. Avui la dada del dia és que, si s'erradiquessin les malalties cardíàques, la dada del dia, si s'erradiquessin les malalties cardíàques, el càncer i la diabetes, l'espectativa de vida de l'ésser humà seria de 99,2 anys. Són les malalties més comunes i més mortals, no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Bona tarda, i amb aquest ponrotllo benvinguts al programa. Sí, sí. Bona tarda, i amb aquest ponrotllo benvinguts al programa. Sí, sí. Bé, anem cap a les notícies de Sant Just, Andrea. Bé, perquè hem de començar... En parlant, hem de començar parlant. El cicle aprenem plegats. Unes sessions de treball adreçades a famílies amb fills i filles entre 6 i 16 anys. És un projecte que té com objectiu acompanyar les famílies en la criança i desenvolupament dels seus fills, no, Andrea? Sí, és la quarta edició d'aquest cicle i encara queden places per participar-hi. És un projecte coordinat per un equip de professionals de l'educació, la psicologia, la psicopodagogia i l'art, que té com a principal objectiu acompanyar aquestes famílies en el desenvolupament personal dels fills i filles i del seu creixement, a través d'una... Perdó. Què passa? Que necessites també una mica de creixement, tu? Sí, exacte. A través d'una sèrie de sessions, les famílies poden compartir les seves experiències, dubtes i preocupacions amb aquests professionals i amb la resta de famílies. I per adaptar aquestes necessitats a l'objectiu del cicle, són dues tranches d'edat, famílies amb nens i nenes de 6 a 12 anys i amb fills de 12 a 16. Durant les sessions es treballen els temes que es proposen des de l'equip de dinamitzadors, però primer es tracten les preocupacions que plantejan els participants, d'aquesta manera es poden compartir amb les altres famílies l'experiència de creixement i de criança dels fills i filles. Les inscripcions al projecte es poden fer a través de les escoles d'en Justenques, o a l'Ajuntament de Sant Just. Justament les escoles d'en Justenques es sumen a la recollida de sabates contra la violència masclista. L'iniciativa pretén recollir sabates vermelles o pintar de vermelles sabates que no utilitzem per fer una instal·lació durant el dia contra la violència de gènere, que si no tinc valentès, això serà d'aquí... El dia 25 de novembre, no? Sí, és una de les campanyes que s'està fent des del Consell Municipal de les Dones, l'Ajuntament i altres entitats per comemorar aquesta jornada. Les escoles públiques Montseny, Montserrat i Canigo, i el Centre Pilotes Proceats, han sumat a la campanya fent una crida a les famílies i al alumnat perquè portin sabates vermelles o velles que després es pintaran de vermell. El dia 25 s'utilitzaran per fer una instal·lació al parador, com a símbol de la sang de les dones assassinades i el dia 25 de setembre, per portar sabates a les escoles, és el 18 de novembre. Just dona i els amics del barrisut estan col·laborant en aquesta campanya, amb tallers que es faran fins al dia 16, el Centre Civil Salvador Espriu, per pintar el calçat, i el Casal de Joves també recollirà sabates entre el 14 i el 21 de novembre. I una altra de les campanyes de lluita contra la violència masclista fa referència a un taller que impulsen des del casal de joves. No en donis la lleuna, es tracta de decorar lleunes de tot tipus amb frases positives en clau de gènere. Aquesta manera podeu col·laborar amb el Dia Internacional contra la violència de gènere a Sant Just. Que serà, com recordem, el 25 de novembre. En fi, canviem de qüestió. Parlem ara d'una exposició que s'inaugura... Quan? Aquesta setmana? Avui? Aquest dia? Ja està inaugurada. Ja la podem veure. Es tracta dels 100 anys de l'arribada del mossèn Antonino Tenes a Sant Just. Eren altres temps, eren temps de bonança històrica. Eren temps d'altres temps, que no és una paraula. De guerres, també. A l'arribança de guerres, mossèn Antonino Tenes va portar el nostre municipi moltes i moltes coses i, entre elles, va escriure i recopilar un munt d'històries senyustenques de segles i segles que la majoria es van cremar durant la guerra civil i que estaven a l'església de Sant Just. Ui, quantes coses saps? Això no m'ho imagino jo, eh? No, segur que no. Això ho diu la història del municipi i més ho diu el Ripoll, que fa 4 o 5 anys que ve el programa i l'escolto al seu espai. Molt bé, això està bé. Història de Sant Just. En fi, Andrea, explica'ns aquesta... Què, què rius? No res, res, que està bé, això. No rius de forma malèbola. No, i tu, per favor, adeu-me en guàrdia. Explica'ns aquesta història, que es pot veure ja el salí de Can Ginesta. Doncs correggeix-me el cim, sí, correggeix-me, sí, m'equivoco. El proper 13 de desembre es compliran 100 anys des que Musser Antonino va ser nomenat rector de la parròquia. Sí, va bé, continua't. Dies després, el dia 29 de desembre, el Sant Anari de la presa de possessió del seu càrrec. Musser Antonino Tenes va ser Musser de Sant Just durant 37 anys, fins al 30 de desembre de l'any 53. 53, correcte. Dia, malauradament, de la seva mort, al 72 anys. El 72 anys, sí, senyora. És una exposició que hem fet conjuntament al centre d'estudis, l'Arxiu i la parròquia. Es pot visitar el cim de Can Ginesta fins al 30 de novembre del Sant Anari de l'arribada del mossèn a Sant Just. Fa unes setmanes, com ve recordaràs, també se'l va retromenatjar a l'església. Sí, senyora, durant les festes de Tartó. Bastant molt bé, aquell homenatge. No vaig poder anar, però bastant bé. Sí, jo me'n diré que va ser un èxit. En fi, hem de canviar de qüestió. Si voleu, jo se'l veu, eh? Aneu a veure aquesta exposició, el cim de Can Ginesta, on explica una mica tota la història de Musser Antonino Tenes, dels seus personatges capdals del segle XX de Sant Just d'Esvern. 5 i 18 de la tarda, per cert que no veig que estigui de Mar Romero, per aquí, què passa? Està molt tranquil. Està molt tranquil, sí, fa esports i tal. A veure, tot això de dir perquè jo no vull mentir els ullens, voler un menguardi de no ser sincer. Però avui és l'aniversari de Mar Romero. És veritat? Sí, ja vull dir. És el seu aniversari i... Segurament ho sap ell, també, eh? Clar, clar, clar. Probablement, sí. És el seu aniversari. Què passa, que no ha vingut a la ràdio? No, no, no. No, perquè sí que el seu aniversari no podia venir avui. Ha deixat feina feta. No podia venir? No ho sé, que tindrà coses. O sigui, el tio és el seu aniversari. Sí. Suspitosament. I no bé. No. Fem una cosa, anem a trucar-lo i a dir-li què passa. Què està passant? Està de festa. Àlex, truca Mar Romero, perquè nosaltres esperem com a mínim... o... que vingués amb la secció de esports. Una notícia, una notícia. Jo sé el que esperava, que és el que acostumem a fer a vegades a la ràdio, per no portar pastetes. Jo crec que per això ha dit que no podria venir el dia 10. Per això despecteja't, per no portar pastetes. Sí, perquè porta des de la setmana passada dient que el dia 10 no podria venir. Per tant, per Suspitos. Anem a trucar-lo i... Bona tarda. Què podria parlar amb Mar Romero, és plau. Amb qui, perdó? Amb Mar Romero. Sí, sóc jo. O la Jordi Domènec. No sóc Jordi Domènec, sóc el director de Catalunya Ràdio. Hola, bones. M'he trucat per oferir-te un programa. A quina hora? Perquè jo estic ocupat. A les 3 de la matinada. Mira, m'agafes lliure aquesta hora, casualment. Perfecte. El salari com el pactem. No, no, no cobreré res. Ah, és a cobrar? De totes maneres, si vols, vine avui a les 3 de la matinada a Catalunya Ràdio per començar ja a preparar tots els papers i una mica tota la història. Has de portar alguna cosa en especial? Sí. Microfons i auriculars. Que anem últimament una mica malament, aquí a la corbó. Hòstia, però saps on passa això, també, el de crear els auriculars? A on? Bé, el de cobrar, també. A on passa això? A on? Bé, a veure, passar allà... Eh, Mar Romero, Mar Romero, que avui és el teu aniversari. Moltes felicitats. Un aplaudiment per Mar Romero. Moltes felicitats. Bon dia. Per molts anys, a l'una per molts anys. No, pareu, pareu, pareu. Anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys. Vinga, tot. Anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys. Et diríem super. Volem que super tu passis. Fins i tot i les apaguis. Bravo! Sí senyor, Mar Romero. Que t'enganxem amb el moment. Mar Romero, moltes felicitats, moltes felicitats. Tant tu, aquests... Felicitats. Compte, Mar Romero. T'ho vols fer feliç avui, i vols matar dos trets... Ai, dos trets. Dos trets. Vots matar dos, dos, dos, dos, dos trets. Què passa? Home, ja que esteu cantant i ja que l'Andrea no va poder cantar l'altre dia, que canti avui alguna cosa... Jo t'acabo de cantar a l'Anjians. Potser no, no, però ella sola. T'acabo de cantar. Primer, no has vingut avui perquè és el teu aniversari i no has volgut portar pastetes. Això ja ho sabem, o sigui que... Bé, a partir d'aquí... Retratador. És una mala persona, això, per començar. I després que... És el teu aniversari, molt bé, d'acord. Si no ho li has portat pastetes, ho entenc. Però, home, i la notícia dels porcs, que sempre ha començat el programa amb els porcs, avui ret. De fet, de fet... Sí que vinc a la ràdio de fet. Així pot ser a sota de taula. On estàs, ara? Sí. No, no. Dic que, bueno, després de l'informatiu ja ho veuràs com... Sí, sí, després vindrà. Ah, però no és avui? Ha dit que després vindrà. No és de mal, però és especial. Sí, però el Marc també fa cròniques i fa coses amb... Ah, l'informatiu, també. Sí, després vindrà porrents, però estigui... Per telèfon o serà...? No, vindràs, no, Marc? T'esperem. Amb microfons. Amb microfons. Molt bé. Marromero, moltes gràcies, que vagi molt bé. No, vosaltres, home, gràcies per trucar. Quants fas? 12, 13, no? 19, 19. És tot un nom, ara. Podeu seguir fent programes, encendí, tot. Està tot correcte? No, no, no. Ara farem tota la programació de la ràdio, perquè supervisis, si et sembla. Vale. Vale. Vinga, supervisor. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, adéu, adéu, adéu. En fi, fins aquí l'especte de les notígens. Andrea, moltes gràcies. Ara veu que teniu més informació. Ara mateix, a RàdioDesbert.com i a partir de les set, els enjurs, notícies, edició, veig, però... Andrea, bueno, gràcies. Hola, tardes. Fem una paura per la publicitat. I d'aquí un moment, amb el Pau Rama, a la Pènia del Morró. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençac. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. El vespre va a Babilònia. La viunda espera durant la vuit quarts. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense Número. Ments que Obama tenen el 2008 com en el 2012. Llavors els demòcrates van aconseguir 69,5 milions 2008 i 65,9 milions del 2012. Aquest cop Clinton s'ha quedat a 59,6 milions. Que són més que els que hem tingut, per exemple, tram. Resultats pitjors inclús, el propi tram, han sigut pitjors que els de McCain i Mitt Romney, els quals van obtenir millors. En tot això s'ha de tenir en compte que de nou passa com a l'any 2000. És a dir, el GOR va guanyar en vots però va perdre les eleccions. És la idea que ja s'ha de transmetir a la setmana passada. L'important no és tenir més vots, sinó més ben repartits. Llavors perquè veiem la importància d'aquest fet, Clinton ha obtingut un centenar de milers de vots més que tram, el que ha anat de república, ha aconseguit 306 compromisaris, que ho t'han afavorçat en el col·legi electoral, i en canvi, Clinton només ha obtingut 232. Quines poden ser les conseqüències de tenir tram com a president dels Estats Units? Doncs ara comencem per l'economia. Un republicà en temes econòmics aplicarà mesures restrictives. Per tant, el que vivim a Europa. Llavors, en aquest cas, que l'economia no acaba d'enlairar-se, això serà un problema. És més probable que hi hagi una petita ponxada, perquè fins ara, per exemple, a Europa es veia com un globus. L'economia americana era el globus d'Europa que tirava d'ella cap al món. Ara aquest globus és més probable que es tingui menys força o inclús es l'estigui un l'un a l'altre. Això és en matèria econòmica. Després, està el fet de la lluita contra el canvi climàtic. Clarament, per tram diu que és una conspiració de la Xina. Exacte. Per tant, tram no aplicarà cap mena de llei ni restriccions en matèria de contaminació i tampoc no respectarà tots aquests protocols famosos de Kyoto, de París, etcètera, etcètera, que es passava pel forró, bàsicament. En la mesura del possible, sí. Tot es destinarà quants menys inés possibles. És a dir, en temes climàtics, la cosa no va gaire bé. I en temes de terrorisme i islamofòbia, doncs... Fa mal de dir, però, tant en l'islamofòbia com el terrorisme islàmic, es necessiten l'una a l'altra. És a dir, l'islamic ja li convé que criminalitzen a tots els musulmans perquè aconsegueix, en certa manera, que aquesta gent que es veu expulsada, s'apropi més les seves postures i, per altra banda, demanar un atac terrorista l'islamofòbia creix. En fi, doncs, donant el tram, que ha sigut la sorpresa, aquests dies està ja analitzant qui és el tram, d'on ve, totes les coses que ha fet. Ens estem posant al dia. És una persona molt mediàtica als Estats Units i que durant molts anys, per exemple, va ser el presentador protagonista... El aprendit. Exacte, el que va fer Lluís Bassat en el seu moment a la sexta. Dona el tram, ho va fer... Assasin que Lluís Bassat pot ser president del govern? Podria ser el futur president. En fi, va, anem cap a la quadratura testicular. Pau, avui comencem pels ous quadrats de la setmana que són pels sacerdor d'Itàlia Giovanni Cavalcoli, per les seves paraules sobre els terratrèmols que han afectat l'Itàlia els dos últims mesos. Què ha passat? Segons Cavalcoli, les lleis amb les quals s'autoritzen les unions civils homosexuals han provocat un càstig d'Ivi en forma de terratrèmols. Ah, molt bé, també. Molt bé, l'home. Sí, intel·ligència, la mostra. Aquestes paraules han creat indignació a tot el país. Des del Bàtica se l'ha reprobat i el sacerdor ha perdut el programa que presentava a la misura catòlica Radio Maria. Tan Radio Maria com el Bàtica han demanat disculpes a totes aquelles persones que s'han sentit ofeses. El sacerdor va fer aquestes declaracions en resposta a una pregunta que li va fer un oient del seu programa de ràdio, deia, les que trastofes naturals, com el terratrèmol, poden ser conseqüències d'un poble i d'un legislador que fallís contrari a Déu? La resposta del sacerdor va ser, és té la impressió que aquestes furfenses de la llei divina, penseu en la dignitat de la família, del matrimoni, de l'unió sexual, fan pensar que estem davant d'Ioma un càstig d'Ivi. Molt bé, molt bé. Terratrèmols, per culpa de l'ésser humà, no? Pels uspecats i a conseqüència d'un Déu castigador. Exacte, perquè, escolta, els terratrèmols fins ara no hi havien existit mai, i s'ha de dir que, davant les crítiques rebudes, que el col·li no s'ha deixat de cuquinar per les crítiques i ha recomanat el Bàtica, repassar el catexisme. Bé, continuar repassant més pixades fora de teus, de la política començant per l'intercanvi de tuits entre Albert Rivera o Gabriel Rufián. Sí, Rivera va ser un article de Fernando Sabater, deia Sabater, el Rufián, l'esquerra de veritat, la que va lluitar contra el terrorisme, i va donar suport a les víctimes. Aquests Rufianes també feia referència als lligents de Podem. La resposta de Rufián ha estat, potser el més que no ha fet cuits amb el cognom, Albert Rivera. És molt primo, en referència al fundador de la Falangejo, s'ha en Toni Primo, de Rivera. Bé, molt bé. Gràcies, Toni Primo. Gràcies. Gràcies. Tram no només es convertirà en president dels Estats Units, sinó en el nou element negatiu, amb el qual comprarà qualsevol adversari polític. La frase de tots els populismes són el mateix, és el comodí que utilitzen. Un parell d'exemples els trobem a El Mundo i el país, l'Amèrica Blanca, l'Anglaterra Imperial, la conquesta del Mediterrani o el cuirçat potenquin. El secessionisme català vol la conquesta del Mediterrani. Sí, sí. Molt bé. Més especificament diu que Tram, Iglesias, Lepen o Puigdemont són l'expressió d'un problema. El país, per la seva banda, en el seu editorial parlava de Rufián amb aquestes paraules. Es fa servir el discurs com la continuació de la violència per altres mèdodes. És el que ho faci amb tanta violència. Observem els centres en l'Amèrica que representa Tram, el Regne Unit de Nàigel Farats, la França de Marín Lepen o l'Espanya de Gabriel Rufián. Meravellament, nova topada entre Pablo Iglesias i Albert Rivera. Què ha passat? De nou l'enfrontament és per una comparació amb Donald Tram. Iglesias va criticar per Twitter Donald Tram, dient-li fascista, i volia que l'enfrontament era un pàpid millor. Però això no l'importava perquè no en entrevista, va dir que Iglesias estaria encantat amb aquesta victòria del populisme. A tot això la resposta d'Iglesias va ser també per Twitter, diu que un joc d'extremcentre l'amascota de Rajoy a mitjana que m'interessa l'ignorància i la falta de vergonya. Seguim amb les comparacions de Catalunya, a conseqüències del viatge que ha fet el rei Felipci Zé, juntament amb dos ministres del govern espanyol. de l'oposició a mostrar la seva disconformitat, un d'ells a Esquerra Republicana, deia, el viatge del rei a un resin tan absolutament antidemocràtic no és res de nou, però almenys és denunciable i totalment qüestionable a nivell democràtic. Això ho va dir Gabriel Rufián, porteu del partit. L'esposta de Rafael Hernández, que és el porteu del PP al Congrés, ha estat que el viatge és oportun i es fa per protegir els interessos econòmics de les demilès d'espanyols que treballen en el sector naval i d'infraestructures, afegint que Rufián no és qui per denunciar els països que vol néven lleis per qui està a favor que Catalunya no es compleixi la legalitat vigent. A tot això, ets a dir que és sí que Catalunya és com la ràbia saudita on allà tenen les mans als lladres, el PP hauria d'anar més en compte perquè més d'un està presuntament fixat per posar la mala caixa. Molt bé, Pau, passem ara cap a l'humorista Passo Pesa. Repassem ara els moments més informals de la política començant per una carta al diari de New York Times. Sí, l'escriptor Argentin Martín Caparrós fa un article d'opinió en forma de carta dirigida de Felip Sisè en què li demanava que et digui, és a dir que és una altra feina. Capdiqui és, capdiqui, no? Exacte. Llavors, uns fragments són aquests. La seva única opció per no ser una nota al Pau de Pàgina, que el senyor Samajestar, un paràgraf perdut, és abdicar. Imaginau el cop, vostè a la pantalla, en un sent que vol ser un ciutadà més, com tots, viure com un mes, fer les coses pel seu propi esforç, perquè va entendre que privilegis com el seu, per pur mèrit de braçol, ja no tenen cap sentit en aquest temps. Que tots els espanyols han de ser iguals i que això ho inclou. I que, per això, declara caduca i caducada la institució que representa i proposa acabar-la. Aquest és un fragment de la carta que ha escrit el de New York Times, que ha escrit el director gentil Martín Caparrós. Sí, perquè més endavant l'autor li ha reconegut com quan fer-ho. Diu, no li dic que ho faci ara mateix, perquè podria semblar una capitulació, qui saps si d'aquí un parell d'anys, quan acabin de jutjar el seu conyet fraudolent, quan el seu pare ja no soni a elefants difuns, o a rivistes de revistes, quan aquest episodi s'hagi difuminat a les memòries. Quan ja no sembli que el problema de la seva institució són els seus grans errors i accessos sinó la propa institució, per ser la grandesa inmersesible del sugest. Per cert, que Miquel Iceta ha tornat a ser notícia. Sí, ha versionat el seu propi hit, aquell de Pedro Mantente Firme, Líbranos de Rajoy del PP. Per dios, allò que m'ha dit. Exacte. Sí, semblava com un rebrendo d'aquells americans. Aquest cop ho he fet per donar suport a Hillary Clinton, després que és a Estrelles Internacionals de la Música, com m'adona, o que hi té per donar suport a la candidata demòcrata, 17 era el que feia falta. Va, va, que va dir 17. Recuperem les paraules que no tenen perdo. Des del recor a Roosevelt, el nostre desig de victòria, de Hillary Clinton. I si m'ho permeteu, perquè potser ho està veient per streaming, vull dir-li una cosa a la Hillary. Go, Hillary, go. For goodness sake, go for it. Don't let Trump win. We are all with you. Moltes gràcies a totes i a tots. Mare meva. A tu, Miquel, a tu. I acabem si amb el nostre crit. Sí. Visca, visca, visca. Bé, Catalunya socialista. Era el que deia Miquel Viceta. De fet, no. Jo volia dir que aquest home no té vergonya, ni la coneix, ni sap el que és, no? No, però obre, s'ha de dir. Més que no té vergonya, el que sé és una obra de café, de senyir-s'ho, com es diu, perquè primer va ser Pedro Sánchez, ara és Clinton, a tots aquells que et donen suport, cauen. La traducció del que he dit vindria a ser com vinga, Hillary, vinga, deu meu somi, no permetis que Trump guanyi. Estem tots amb tu. Però s'ha de dir que, a part de tu, Jordi, hi ha més gent que la qual no li ha agradat. Alguna d'elles és Quim Menes de los Santos. No se se el coneixes? Quim Menes em sona, vagamentment. Doncs mira, ho ha comentat la Senna amb el seu assil, sempre respectuós. Escolta'm-lo. Pues el payaso, se puede ser mamarracho, y luego, además, se puede hacer el imbécil. O sea, pero vamos, lo de estos, esto es que no tiene nombre. Hoy ha sido recibir el apoyo y sigue bajando las encuestas. O sea, como las sigan apoyando, es la primera vez que ve un señor que, en vez de tener pelo, tiene un liquen o un musco que sale de mitad de la frente y hace así una extraña boluta de un color naranja, raro, ningún ser humano. Yo en el libro de las razas humanas nunca he visto a uno que tenga el pelo naranja. Bueno, en el rock sí, pero... y le sale de aquí, de mitad de la frente, como si fuera una idea, como si fuera una idea, como si fuera una idea, de mitad de la frente, como si fuera una idea, extravagante. En fin. Aquest era l'Àfim es los Santos. Sempre, doncs, això s'entrassa en l'important, en el físic de les persones encoltes a les idees. Molt bé, doncs, Pau Rama. Moltes gràcies, una setmana més per haver vingut el programa. Estarem atents del que passi ara a Estats Units, perquè, com ahir, parlàvem de Sergi Pond, que estava a Wisconsin, arriben ara quatre anys apassionants de política nord-americana... Els dos anys primers del mandat segur, perquè té el poder legislatiu i l'executiu. Després vindrà la renovació d'un terç al Senat i tota la renovació de la Càmbra de Representants. Llavors, veurem si hi ha un canvi de poder o es manté igual. Molt bé, Pau, que vagi bé. Cuida't, bona tarda. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí un moment amb l'Albert Capapella, l'espai de filosofia d'Oggy Elvit, educació canina, avui parlant del llenguatge dels gossos. Mira, justament, en el que parlàvem del nou president dels Estats Units, tornem d'aquí un moment. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys d'estat, que és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DMI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Fem salut per tu. Corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, per l'escoltes pràvio d'esper. Sentonits pràvio d'esper. Meraveu de Sant Just. Durant l'octubre. 3, 4, 6 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro de ràdio d'Esberri, com sempre hem de parlar d'educació canina, la filosofia, amb l'Albert Capapell i l'Albert Quetal. Bona tarda. Molt bé. Tranquilament, passant la tarda. És com una tarda rarota, no? És com una... Escol·lejar de propreda, també. Sí, sí, és veritat. Els gossos ho noten, també. I va quedar pendent que, bueno, es va quedar pendent, que quan hi ha un canvi a nivell social, no sempre comencem, al principi, el fet de com m'afecten gossos, la setmana passada es va quedar pendent el canvi d'horari. Sí, el canvi d'horari? Van fer aquest canvi d'horari a nivell general, i home, no és la cosa que més noten a si a priori, però sí que és veritat que pateixen, clar, ells no canvien l'horari per entendre'ns llavors. Anden durant uns dies, entendre que la rutina habitual seva, es trasllada una mica més en el temps. Per cert, ja sé que si voleu, i us ve d'acord, i teniu algun cosa sobre els gossos que no acabes d'entendre, o voleu consell, només que el que ens envieu un mail a la penya del Morro a robajimeil.com, la penya del Morro a robajimeil.com i nosaltres trasllagarem el vostre dubte sobre el món que n'hi ha a l'Albert Capapell. Albert, la setmana passada vam estar parlant del llenguatge dels gossos, és a dir, el seu comportament, un llenguatge que ens ensfiquen i ens ensfiquen algunes coses per ells, per nosaltres, com les interpretem, i avui volem continuar una mica per aquí, perquè ens van quedar algunes coses al tinte, com se sol dir. Per exemple, avui tu volies parlar de què veiem en el tema dels gossos, què significa, què no significa, allò que no veiem, que això també és molt important, passen coses, però que amb el nostre gos no sabem què és ben bé, i perquè no les veiem, Allò que ho veiem, però que no ho sabem identificar o que està passant i estem com una ben als ulls, amb el nostre gust. Més aviat que és allò que senzillament és impossible per ser-nosaltres, per tal i com nosaltres en tenem el món, però que sí que perceben ells. Llavors aquí sí que hauríem de tenir en compte, allà enxerrem una miqueta, el nivell de l'usor, l'assuor, el canvi corporal, fisiològic. Collons que ens escapen, moltes vegades, però que ells tenen molt en compte. Per tant, continuem amb el tema que veiem, el llenguatge dels gossos. A simple vista, nosaltres ja podem detectar si un gos està còmode o no? Sí, tant. De fet, és la seva especialitat. El seu llenguatge, tot el seu llenguatge corporal, tot el que fan, van caminar a comunicar el seu entorn si aquell animal està còmode o no, o vol marxar o està una miqueta estressat, o tot el seu llenguatge, ho fan caminar a això. Llavors hem de pensar que tot allò que veiem, d'entrada, està molt bé tot allò que podem observar, tot allò que podem entendre a nivell visual, però hem de pensar una miqueta més enllà. No només ens hem de quedar amb allò que estem veient, sinó que un cop hem vist alguna cosa, perquè no sé si l'haurà sentit alguna vegada, les notícies es diu molt, quan hi ha alguna notícia de gossos, que han separat algun gos o ha passat alguna cosa, sovint recorrem a la franja de... no sé què ha passat, no sabia què ha passat, però s'han començat a esbarallar, o han començat a discutir-se, o sense... A priori ha vingut res, no, els gos estaven tan tranquils i de sobte s'han començat a barallar, no és exactament així, per això ho he diferenciat entre allò que veiem i allò que no veiem, perquè allò que veiem és com la punta de l'iceberg, així pronunciat bé a l'anglès, és com una miqueta al síntoma. Nosaltres veiem habitualment comportaments molestos, quan s'intenta l'atenció que és que salti sobre d'una persona, que ho ordi molt, que faci determinats comportaments, nosaltres això ho veiem, però moltes vegades no som capaços de veure més enllà, que és la segona part, que és allò que no veiem, de forma que quan nosaltres detectem alguna cosa inusual, hauríem de recorrir a què ha passat abans, per exemple, què està passant en aquell moment i què ha passat després, que és tot el que habitualment no veiem, però no perquè no podem veure-ho, sinó perquè senzillament la nostra atenció s'ha carat en aquell acte puntual, en aquella bronca, en aquella bordada, en aquella estravala de la corrella, no hem sabut veure tot el que ha passat abans, que moltes vegades, sinó totes, també és un llenguatge més sotil, més sotil de lo que nosaltres podem veure així a priori, però molt molt molt rica i molt molt interessant, que és del que de lo que més m'agradaria vull parlar una miqueta, perquè és realment de si ens fixem, si som capaços de veure allò que no veiem habitualment, estarem ajudant molt a la nostra companya o a la nostra company pelut, a que no entri directament en conflictes o a que ella mateixa pugui resoldre aquella situació. Com per exemple? Com per exemple això que m'admiro, jo estic passejant pel carrer i em trobo amb algú que parla altra vorera de passejar també, i el seu gos comença a abordar, els meus continuen l'abordada, com cada uva per la seva banda de la carretera no entren en contacte i en conflicte, però aquella altra persona ja està castigant, ja està intentant corregir aquell comportament del seu gos, perquè no acaba d'entendre què està passant i de sobte el seu cos ha començat a abordar. Molt segurament, molt probablement, aquell altre gos que ha començat a abordar abans ha fet tota una sèrie de comportaments que nosaltres no hem pogut veure. Aquí és on hem de ser l'insist. No només ens hem de quedar amb aquesta reacció que no ens agrada, sinó que hem de pensar què estava passant abans, perquè no li donem prou importància i molt probablement aquests gos abans hagin intentat aturar-se, per exemple, ens hagi mirat a la cara, intentant demanar-nos ajuda o intentar demanar sortida d'aquella situació, perquè tot el llenguatge, com deia al principi, tot el llenguatge que ells tenen el seu cos està enfocat a fer entendre això, doncs si el meu gos no està convençut d'anar cap a una direcció, és molt probable que s'aturi. Ara, ara bé, si jo no m'aturi i continuem caminant i la corretja continua tensa i hem de caminar, és molt fàcil que el nostre gos comenci a deixar d'avisar-nos. A vegades ho hem comentat, no? Què passa quan jo et dic una cosa i no em contestes? I si te la contorno a dir, no em contestes, i al final te l'he de dir cridant, i llavors sí que em contestes. Quan crido sí, a d'ella, què entenc jo? Que t'he de dir les coses cridant perquè em sentis. Això és un problema, no? Això és el problema principal del binomi d'entre persones i gossos. Aquest malentès que per una banda el gos, la gosa, deixa de comunicar-se perquè entén que no és útil, amb el seu home o amb la seva humana, no li és útil, i això està provocant situacions que a nosaltres tampoc ens són agradables, aquesta serie de discussions, aquesta reaccions, jo he conegut molt els gossos que estan en un estat apàtic i passen d'aquest estat a l'agressivitat entre cometes, a una reacció en qüestió de dos segons, i sense haver fet el priori cap d'aquestos comportaments. Perquè ja els ha fet tantes vegades i ha rebut tantes bronques per fer-los, o se li ha ignorat tantes vegades que aquest gos entén que no és viable, i llavors la solució del conflicte es complica una mica perquè hem de tornar enrere. Hem de fer entendre que ara sí que les estem sentint que no cal que cridi, perquè nosaltres sí que podem sentir-li quan es veu normal per entendre'n, i a partir d'aquí comencem a arreglar el problema, però clar, és que va ser un treball previ perquè el gos ja està molt habituat a cridar per dir les coses, són aquests gossos que no ens entendran cridar com bordar-se només, quan jo dic que el gos ha de cridar és com mirar un altre exemple, el fet que moltes persones que tenen gos hauran pogut veure que si viuen en un pis, per exemple, quan el gos vol sortir o vol ser pipi o la gossa, vos acaben molts rascant la porta, se't planten davant una esponeta, i quan tu li dediques una miqueta d'atenció, de seguida va cap a la porta o la cap a la finestra que té cap a la terrassa, i rascar la porta, això és molt bé perquè hi han creat un entendiment, però molt abans, això per entendre, és el gos ha de cridar, això és un crid. No hem estat capaços de veure que durant uns minuts abans estava intentant sortir, no trobava la sortida, potser anava cap a la porta i ens quedàvem mirant, però com nosaltres estàvem amb l'ordinador, no ens entenem compte, és tot una sèrie de subtileses que ja et dic que si les atenem, en el seu moment, si som capaços de veure allà que no veiem, estarem creant una comunicació i un vincle superinteressant amb el nostre gos gossa, i estarem apitant molts problemes de comportament, tan a dintre de casa com al carrer. Estem parlant amb l'Albert Capapè i una setmana més, el nostre espai d'educació Canina, parlem de gossos avui una mica genèric, són molt detalls, cada gos també és específic, moltes vegades no es pot aplicar a tots, però sí que hi ha aquestes coses una mica en comú, perquè tu com a educador Caní fas un treball molt específic amb cada cas, i potser sí que es repeteixen alguns, però cada gos té una mica el seu tractament. Exacte, no hi ha una fórmula o no hi ha un protocol per fer que cada animal, o que qualsevol animal acabi entenent la situació, sinó que, com ve dius, cada animal té els seus complexos i les seves històries i és completament diferent, i que poden tenir coses a veure, per exemple, aquest exemple que es comentava de rascar la porta o de posar-nos la pota sobre, és molt evident, però és molt freqüent, perquè el dia és molt fàcil i, molt cològicament, no tenen gaire més alternativa. Jo he hagut gossos que s'hauria ensenyat que en comptes de fer això de rascar la porta, al costat tenen una campana, això ho veuran un vídeo de la Gran Bretanya, al costat de la porta tenen una campana abasalçada, i aquest gos, que l'acord que vol sortir, toca la campana amb la pota. Clar, acaba que vol sortir, toca la campana amb la pota i sap que sortirà en aquest moment, no? Però és molt heavy, perquè ell ja s'ha acusat tan bé, aquest animal, que només toca la campana i s'asseu al costat de la campana. Esperar-se, que bo, és una mica com el gos de paulòf, però al revés, no? Exacte, te anava a posar l'exemple, aquest exemple, ja estic tan bé, hem trobat un punt tan solo d'enteniment amb aquesta família, que la persona pot estar veient la tele, pot estar rentant els plats, pot estar fent qualsevol, en una altra habitació de la casa, que si el gos o el gos vol sortir, no tindrà cap problema. Ostí, això és molt fort, i llavors, encara que estiguin rentant els plats fent el menjar, o venir a la tele, o el que sigui com dius tu, el gos toca la campana a aquest costat de la porta, s'espera, i quan ja acabin els seus amos i la gent de la casa per poder treure'l, el treuen, està allà com esperança, un 10 o 15 minuts, el temps que siguin a ser-hi. Ostí, que fort. Jo recomanava això com el tema de Pavlov pels mecanismes, d'aquests que... de les inèrcies i... De l'associació, no? Exacte, exacte, perquè com era això del Pavlov? Tu te'n recordes? El Pavlov és molt senzill, el Pavlov va ser un senyor que durant un científic, que durant un temps va dedicar al seu temps, al seu treball, a esgarinar com funciona el sistema d'associació, del cervell, del gos, per altres històries. No és que busques res concretament en el tema del comportament que n'hi, sinó que estava buscant altres històries. I el que va fer senzillament és que amb una sèrie de gossos que tenien, durant un temps, tocava la campana i una miqueta, un minut després, se li posava a menjar el gos. I el xofre molt ràpidament fa que el gos entengui que aquella campana significa menjar, és una associació molt senzilla d'idees. I el que realment se li va descobrir, que no anava en aquesta línia, però va descobrir que un cop tocava la campana, el gos començava un procés intent, fisiològic, que no era voluntari, sinó que era inconscient, del qual el que nosaltres parlem, allò que estem parlant avui, allò que veiem i allò que no veiem. Nosaltres veiem simplement que el gos, un cop sent la campana, comença a amoure la boca com un senzill que escaja en la boca, fa una miqueta aquest soroll, perquè realment estan salivant ja, que és aquesta anticipació. És senzillament va fer això, va fer un estudi que anava per una entrevista, ja et dic que no anava per aquí, però va descobrir que el gos té la capacitat d'anticipar i de crear tota una sèrie de respostes fisiològiques. Això també és molt important, ho entenem, perquè tot i que aquí ho aproveiem menjar, això podem notar nosaltres, per exemple, quan sortim al carrer. Si sortim a passejar al carrer i nosaltres tenim un problema diari per entendre'ns amb un gos, amb una zona concreta del passeig, l'animal ja sortirà previst posat a trobar-s'ho, perquè entra dintre de la seva rutina, la campana que utilitzava Pablo, en el nostre cas es converteix en l'Ernest o el Cullar, el moment que li posem aquella corretja, el gos ja sap el que es trobarà al carrer, i llavors tot el seu cos comença a preparar-se per aquella situació, comença a generar una sèrie de neurotransmissors a la sang, comences a passar-se, comencen els músculs a preparar-se i llavors és molt més difícil tractar aquell problema. També és una dada interessant perquè precisament parla d'això, de lo que no veiem, de allò que no només que no veiem, sinó que no podem percebre. No entenem a vegades perquè el nostre gos ja surt directament a buscar baralles, que cometes. Clar, segurament potser perquè està amb tota aquesta energia acumulada i necessita treure-la de cop, o casco, tindrà la seva història. Sí, va molt per aquí, va molt perquè si a l'última, si ahir, per exemple, que va sortir l'última vegada que vam sortir, es va trobar amb aquella, jo moltes vegades dic el plan broma, aquelles són els arxienamics, aquells gossos amb els que sembla que no es portaran mai bé, doncs quan surti avui també sortirà amb la idea que em trobaré aquest animal a l'arquerre, llavors he de sortir preparat perquè no m'agafi per sorpresa. I això no és una cosa que torno a repetir, no ho fa voluntàriament l'animal. No surt amb aquesta idea que tu podríem tenir nosaltres, sinó que el seu cos, fisiològicament i involuntàriament, comença a dispassar tota aquesta sèrie de mecanismes, activar aquestes mecanismes, que després et dificulten molt aquell passeig. Tot i que a vegades no ens trobem, no té per què trobar-nos aquest cos, però ja surt el gos amb aquest punt d'estrès, aquesta activació que fa més difícil el passeig. Albert, moltes gràcies, una setmana més per la teva llum i la teva sapiesa del món dels gossos, que vagi molt i molt bé que tinguis una bona setmana i ens trobem, i jo els trobo bé amb més històries d'educació carina i casos. Vaig portar algun cas, Albert, la setmana que ve, algun cas que t'ha gestuat. Mira, si tinc un entremant que pot ser interessant, ja t'ho comentaré i si de cas ja t'ho comentaré la setmana que ve a veure com va. Perfecte, Albert, que vagi bé, bona tarda, adeu-siau. Molt bé, bona tarda, Jordi. Adéu, adéu, bona tarda. Nosaltres hem de connectar amb Catalunya Ràdio, tot seguit, per escoltar el mulletí de les 6 de la tarda, i tornem després amb un especial dels carts de coixinets amb moltíssimes, moltíssimes coses. Ens acompanyarà el Marc Ruiz de l'Organització i, a més a més, també parlarem amb el Josep Fossa Alba, el Josep Miquel Ruiz, el Jean Busquets i la Rosa Barbé, que seran també alguns dels protagonistes d'aquesta edició de la cursa de carts de coixinets. D'aquí us volm ens una hora de la penya del Morro i de la ràdio dedicada a la cursa de carts d'aquest cap de setmana. Fins ara. Fins ara mateix. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Dona el tram i verà com amas reuneixen en aquests moments a la Casa Blanca. Segons els mitjans d'informació és la primera trobada des de l'elecció, però les càmeres no han pogut captar ni tan sols l'arribada de tram a l'edifici en abortades. Aquesta és la primera reunió que tenen els dos homes per parlar de la transmissió de poders. Tram assumirà la Presidència el 20 de gener. També està previst que reuneixin l'actual vicepresident Joe Biden i el seu succesor, Mike Pence. Per aquesta nit s'esperen més manifestacions anti-tram a moltes ciutats dels Estats Units. En les d'aquesta matinada els manifestants cridaven, no ets el nostre president. Les concentracions més importants s'han fet a Ogland, Baltimore, a la Universitat de Michigan i a Nova York, entre d'altres. I a tot això hi ha la primera ministra britànica, Theresa May, i el president electe dels Estats Units, Donald Trump, han acordat a profundir en la relació entre els dos països que el govern del Regne Unit qualifica de especial i prioritària, Jordi Brou. Els dos leaders han mantingut una conversa telefònica. A França, mentre tant el president Francois Hollande ha interpretat el resultat de les eleccions nord-americanes com el fruit de la còlada i la por des de la Comissió Europea el seu president Jean-Claude Juncker demana a Trump claradat. Volem saber quina serà la seva política exterior, quina serà la política climàtica del senyor Trump, i en definitiva quina serà la seva política global. I això s'haurà d'aclarir durant els pròxims mesos. Vuit pacients a Manurexia Saber, crònica i resistent a les teràpies, se s'admetran a partir del mes de gener, a un tractament neuroquiròrgic pioner a Europa. El lideren neurocirurgiants i psiquiatres de l'Hospital del Mar de Barcelona. El tractament consisteix en la implantació d'electrodes amb punts molt concretes a cervell, ho explica la doctora Glòria Villalba, neurocirurgiana i membre de l'equip de recerca de l'Hospital del Mar. Vamos a colocar el electrodo en unas zonas del cerebro, que lo que controlan es el estado de ánimo, el grado de ansiedad, los circuitos se recompensa, porque a través de regular estos circuitos y mejorar estos circuitos en las pacientes con Anorexia Nerviosa, indirectamente controlaremos el apetito. El Parlament aprova per una limitat instar el govern atirant davant una reforma integral de la tensió primària. La CUP s'ha abstingut en diversos punts perquè considera que la proposta és massa genèrica. Parlament, Núria Oriol. Hola, bona tarda. L'emoció presentada per Ciutadans aposta per enfortir la capacitat resolutiva dels ambulatoris en el màxim nombre possible de patologies. En aquest sentit, la Càmera Catalana veu bé que els equips de tensió primària puguin gestionar directament les agentes hospitalaris a proves diagnòstiques i despacialistes. Jorge Soler és el diputat de Ciutadans que ha defensat l'emoció. No hi ha dubte que en aquest segle cal parlar de competències, de tota la cartera de serveis que cal concretar. No pot ser que la gestió sanitària no s'aturi per endreçar, per definir exactament qui fa què i on ho fa. Núria Oriol, Catalunya Radio Parlament. La Generalitat denuncia les dificultats d'arribar acords amb les companyies elèctriques i gasístiques per combatre la pobreza energètica. Segons el conseller Jordi Baiget, continuen les negociacions perquè sumeixin part dels rebutges que no poden pagar les famílies vulnerables, però no s'avança. A la platja de la Platera de l'Estartit dins del Parc Natural de les Illes Medes s'hi han alliberat avui 800 exemplars de fartets. Són exemplars de peixos en perill d'extimció. Girona Hegebat, Joanola. Bona tarda. Aquests peixos, els fartets, de mida molt petita, són d'una espècie endèmica que ha anat disminuint els últims anys a la Mediterrània. La col·laboració entre els parcs naturals del Delta de l'Ibra i de les Illes Medes va fer que el 2015 a l'Estartit en Cedís 200 exemplars per repoblar dues bases controlades del Delta. Ara, un any després, han tornat a l'Estartit uns peixos procedents d'aquella captura. Isabel Joanola, Catalunya Ràdio Girona. I aquests que ara sentireu ja tenen data de presentació d'un nou disc a Catalunya. És d'un any i mig de no tocar a Catalunya, segur que serà molt intensa. Al Sentim, Xarango. Serà el 12 de maig al poble espanyol de Barcelona a la primera edició del Cruïlla de Primavera. A la banda i al festival ho han anunciat a través d'aquest vídeo a la xarxa social, i les entrades ja estan a la venda. Està previst que el nou disc de Xarango arribi a la Primavera. Abans, al grup de Sant Joan de les Averesses, el presentarà al festival Vinyarroc, Villarrobleu, Albacete. Amb aquesta anunci i el cicle Cruïlla de Tardol, Xartamen confirma la voluntat d'ampliar la programació més enllà de la seva edició estival. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts. A finals de mes arrenc el cicle aprenem plegats, una de les sessions de treball adreçades a famílies amb fills i filles entre 6 i 16 anys. És la quarta edició del cicle aprenem plegats i encara queden places per participar-hi. És un projecte coordinat per un equip de professionals de l'educació, la psicologia i la psicopadagogia, que és un projecte que s'estableix amb dues franges d'edat, famílies amb nens i nenes de 6 a 12 anys i amb fills de 12 a 16. Les inscripcions del projecte es poden fer a través de les escoles s'enjustenques o d'adreçant-vos a l'Ajuntament de Sant Just. Més coses al poeta Maria Menén serà protagonista de la propera conferència del cicle Geografies Literàries de les Seas. Aquest despre, a les 8, el filola Carnau Vives parlarà del poeta i de la seva estreta vinculació amb el Montseny, a la conferència el Montseny de Maria Menén. Menén va ser un dels poetes, prosistes i crítics més destacats de la cultura catalana del segle XX. Va néixer a premiar, però durant la Guerra Civil es va refugiar el Montseny, a una masia de Viladrao, propietat del seu amic Jaume Bufill. La conferència sobre Maria Menén serà avui a les 8 del vespre, a la sala piquet de la Taneu. I una punt més per recordar-vos que demà es lliuren els premis de reconeixement cultural del bas llobregat, els quals opta la comissió de morts i desapareguts liderada pel centre d'estudis s'enjustencs. És l'única candidatura s'enjustenca a finalistar els premis. La comissió de morts i desapareguts opta el premi llorens, preses i puig de recerca pel seu treball sobre els s'enjustencs desapareguts i morts durant la Guerra Civil. Han estat 8 anys de feina, que encara duran. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als senjors notícies d'edició vespre a les 7. Fem que podeu seguir l'actualitat de s'enjust al web de la ràdio d'Etern.com. Bona tarda. Aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. El dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. Més aprofiteu. Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Des d'ara i fins a la set, comencem un programa especial a la ràdio i aquí els programes tardes de ràdio d'Esvern. Des d'ara i fins a la set el dedicarem exclusivament a parlar de la quarantena edició de la cursa de Cards de Cucinets. I és que en total seran 120 els Cards que participaran aquest cap de setmana en aquesta quarantena cursa de Cards de Cucinets. Són 12 Cards més que l'edició de l'any passat i per categories repassarem quines s'han inscrit, i també les classificacions, els canvis de reglament, els horaris... I també tindrem molts protagonistes perquè connectarem d'aquí uns moments amb el circuit on tenim el Josep Salva. Parlarem amb el guanyador de l'any passat de la categoria de veterans que ens explicarà algunes estratègies i consells des dels 12 anys que es tira el Josep Miguel Ruiz. I també parlarem amb un altre guanyador de la categoria reina, la categoria Master, que és el Jean Busquets, i que també es va proclamar campió d'aquesta categoria l'any passat, a més d'algun altre sorpresa. M'acompanya aquí a l'estudi número 1 de la ràdio el Marc Ruiz, que és un dels membres de l'organització. Hola, bona tarda. Benvingut al programa, gràcies per ser aquí d'entrada. Esteu nerviosos a la cursa de Cards? Una miqueta. Falten dos o tres dies. És normal que ara s'acabin de polir les últimes coses, no? Aquest matí han arribat les bales de paia en el circuit. Sí, aquest matí han arribat les bales de paia. Això és important perquè les bales de paia, és que quan arriben ja la cosa comença a tremolar sent just. Sí, ja comença a fer-la un ron, la cosa, i ja està a punt. Vem que en total s'han inscrit 120 Cards, no? Sí. Més que l'any passat. Això sempre és una bona notícia. Sí, sí, és molt bona notícia, i tant més Cards hi hagi millor, perquè és l'ascència dels Cards. Si no, la cosa estaria una miqueta fomuda. S'havia parlat molt que faltava gent a l'organització, i de fet encara em falta, però s'han parlat que la cosa estava una mica més... Difícil, és una cursa, és un esdeveniment que costa, perquè realment muntar un circuit urbà, com és el circuit de la cursa de Cards. Des de l'arrecte de Canigo, el que refreixes, fins i tot el Pedro, en fi, no és fàcil, no? De totes maneres, sembla que aquesta crida que feien fa uns anys ha tornat a fer afecte. Sí, ha fet afecte, no? Ara mateix l'organització estem... estem estables en quant a número de integrants, però això no vol dir que no continuem buscant gent que estigui disposada a col·laborar des dins dels Cards i per poder tirar endavant la cursa. Però clar, des de... Des de l'organització? Des de l'organització, doncs sempre ens falta algun punt d'apoll o algo que continuem buscant gent. Quanta gent segur ara mateix de l'organització dels Cards? Doncs ara mateix, mira, te'ls puc dir, mira, que és a l'Òscar. L'Òscar, que és el president, l'Òscar Carcia. Després tenim el Just. El Jonas, l'Iris, la Susa, el David, el Xavi, el Raül, l'Alba, l'Albert, el Ferran, l'Ignasi, el Marmangot, el meu company de Cards, el Jean Busquets... I tu mateix, que sou una quinzena de persones les que esteu ara mateix portant l'organització, que això després s'amplia el dissabte diumenge amb tots els voluntaris. En fi, connectem ara mateix amb el circuit, perquè ja tenim el Just. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Just, benvingut al programa. On estàs ara mateix? Ja veig, explica'ns. Ara mateix estic dalt del circuit a la sortida, que estan provant el temàfor les persones de la crua que estan instal·lant-lo, i m'estan acabant de mostrar... Sentos sorolls. Perdona un moment, sentos sorolls? Què és això? Perdona, Jordi. Que sentos sorolls? Què? Què és téu aquí? Uns quants, no? Sí, aquí hi ha totes la gent de l'esplai, que si vols podem anar a dir que diguin alguna cosa per la ràdio. Home, sí, sí, m'imagino... m'imagino que has trobat un parell, de fet, just els de l'esplai, sempre de forma històrica, són les persones que han ajudat a muntar el circuit aquestes hores prèvies, aquests dies prèvies amb les bales de palla, no? Mira, sí, de fet, Jordi, aquí tinc un dels membres, el Bernet Maynés. Home, Bernet Maynés. Podem parlar? Bones. Bona tarda, Bernet, escoltes? Sí, sí. Hola, Bernet, escolta, què tal, això, de posar palles? Com ho portes? Bueno, una mica cansat, però bé, verem-ho. Quantes... Quantes n'has posat, tu, ja? No porto la conta, però et podria llegir moltes. Més de dos? Sí, sí. Des de quina hora estàs aquí? Jo, des de les 8.30. Des del matí? Sí. Mare meva, però escolta, però ja estàs posada les palles, no? Aquesta hora? Sí, sí, sí. No és veritat, no és veritat. I què les esteu embossant, totes les bales de palla? Sí, embossant i presentant. Molt bé. De fer les bales de palla, potser la feina més feixuga, aquests dies previs, el que passa que segurament és la més important, no? Perquè és el que fa que tot el circuit estigui ben condicionat de forma segura per les caigudes, les topades, amb les tanques. Aquestes palles són especials o no? No, no. No tenen res especial. Podria donar el cavall teu, la cabra o la vella. Per tant, són bales de palla que mengen els animals, no? Sí, sí, correcte. Caliran extra súper, però... D'on venen aquestes bales de palla, just? Venen d'una persona que truquem, en Lluís, que és molt simpàtic, un home que ell és per la serra de Lluida, i ara crec que no en sé el poble de memòria, serveira, serveira. Venen de serveira les bales de palla. Escolta, primera dada ja per apuntar el programa. Tu has de dir que el número venen unos 635. Perdona, 636 bales de palla? 635, si per això ho porten des dels 8 i mitja, i encara els hi queda, jo crec que una estona llarga. Normalment això arriba, que això és un clàssic també, abans del cap de setmana, arriba els dijous, que és ara mateix, i, doncs, a primera hora del matí, com hem escoltat ja, que el Verne i molts altres estan a dos quarts del nou, ja, al carrer Freshers i Canigo i tal, posant-les, i fins a quina hora esteu, més o menys? Ells avui tenen la feina d'embossar i presentar totes les bales, fins que acabin. Fins que acabin, o sigui, aquestes 535. Hi ha dies que han acabat de la set de la tarda, i hi ha dies que han acabat les 12 de nit. Això va al ritme, una mica, de les plats, i de les persones que puguin venir avui aquí a ajudar. Jo crec que estàs aquí, a peu, que no, al circuit. Creus que avui acabareu cap a la set o cap a les 11 de nit? Això fa pinta que a la set no està ni de conya. M'amor, o sigui, que avui, cap a les 11 de la nit, home, si voleu n'ajudar, també podem fer una crida, no? I podem fer una crida. Sí, que segur, la gent anirà massa a ajudar-vos. Exacte. Sí, però tenim alguna recompensa per la gent pobra de l'esplai, que els tenim aquí esclavitzats, posant les bales de palla? Ah, nois, reben uns diners per fer aquesta feina. Reben uns diners, va, va, d'acord, d'acord, d'acord, llavors ja... No estaríem esclavitzats. Va, retiro el que he dit. En fi, doncs, just, merci per haver-nos atès. Espero que tinguis una bona... Gràcies. Una bona tarda. Si hi ha alguna última hora informants, però... Sí, oi tant, puntualment faré passar informació si hi ha alguna novetat al programa de circuit. Per això et deixem apuntar una cosa. Just, tu t'has... Què era aquest xoroll? Està provant ara mateix el so del semàfor, eh? Aquí tenim el semàfor en directe. Ah, val, d'acord. Per cert, un record, el Jaume, eh, que durant... Sí, Jaume Ja la veur, durant molts i molts anys, va ser la veu mítica dels cars, atenció al semàfor. I mira, mira, escolta, el so del semàfor. Exacte. Estic fort, m'estic molt nerviós, ja ara mateix, perquè... Eh, s'adona? A veure? A donar-li? A veure, torna a donar-li. És l'operari que està provant. Diu-li que torni a donar-lo, eh, per... Està fent feina, jo no puc anar-li a dir... Per ràdio d'Esber. Ah, va. No, anava a dir que des d'aquí un record, el Jaume Ja la veur, que ens regeixem un parell d'anys, i que, des de llavors, qui fa la veu d'atenció al semàfor? Eh, el Jonas, el Jonas Bassó. Jonas Bassó. I s'acarrega de fer la sufira. Mira, mira, el semàfor, aquesta és la clàssica. Aquesta és la clàssica. Sí. Aquest xoroll que estem ara escoltant de fons, és la sirena que, doncs, s'amet, justament, per donar el tret de sortida, d'alguna forma, a tots els cars, quan conformen la grella, i estan a la recta de Canigó, per ja començar la cursa, no? Exacte. La recta que ve del padró, atenció al semàfor, i s'acera aquesta música, i avall, tu. Clar, aquesta música, d'on ve? De Lleida, també? No, no, no, no, no. No sé d'on ve, la veritat, però, escolta... Sí. És que... Perdona, és que és una música mítica, també. És que... Clar, els cars estan ple de coses, de recursos, que formen part del nostre imaginari i sonor, i l'altre, aquesta. El tret de nou anys d'història permet que es crein moltes llegendes i moltes mites al voltant d'aquesta activitat. Sí, com per exemple, alguna llegenda així curiosa, que a tu t'hagi arribat i dius, aquesta gent sobre els cars, just. Home, hi ha la mica gaire història de les goitiberes basques, que van venir i van ser estraits, com van venir, eh? Com? A veure, a veure, perdona, un moment, un moment. Perquè les goitiberes basques eren uns... Hi ha uns mitjos de ferro que s'hi muntaven sent bascos. Sí, però un moment, d'aquí d'anys estem parlant. Tu sabria dir que jo era molt petit. Jo era molt petit. T'hem parlat de fa 50 anys, no? No pot ser, no, perquè cata 40. El 90, el 80... Estem parlant de fa uns set anys, potser. Que, 20 anys? No, sí, 20 anys, potser, no? Sí, potser hi ha uns 20 anys. I què va passar? Perquè aleshores venien com colles convidades, diguem-ho d'una forma? Sí, portàvem les bicis, havíem vingut aquests de les goitiberes, algun any també... Què són aquests de les goitiberes? Perquè fem baixada especial, no? A banda dels cars? Sí, una baixada especial, que no estic amb cars, que venen sols, només. Era com una espècie de carro gran, de ferro, a més, amb rodes normals, no anaven en coixinet. I si pugeven, sí o set, vull dir que era bastant espetacular. Sí o set? En una mena de... de carretó. De carretó. De carretó. Estan allargats, no? Sí, sí, sí. Estic una mica allargat. Sí, sí. I allà, si fotien set bascos, hi ha mai. Hosti, però això va ser impactant, no? No és impactant, perquè... Quan em dius ara, al final de la meta, no teníem prou de distància per frenar. No frenaven, no? I tenia algun accident greu amb una persona que patia una factura oberta a la cama. Què em dius ara? Perquè no va treure la cama en el moment de la goitibera? Sí, sí. La goitibera va impactar al final del carrer Bonavista, on hi ha el rebu al final, que ja és fora del circuit, però sí. I l'impacte va fer saltar totes les tanques, i una tanca va anar a patar a la cama, i el senyor va mirar i va facturar la cama, factura oberta. Va ser bastant impactant. Bé, això va passar, com diem, fa uns 20 anys, i el misteri o la llegenda on està aquí? Just. Això que va ser molt bestial, tia, és el misteri, no? No, no, sí, sí, té raó, però pensava que... Però això va passar... Perdona, perdona, no. No... Just, jo ho dic perquè això va passar a veritat, no és cap llegenda, això és real. No és real, atenda. És real, per segur, com que havies dit que hi havia llegendes, no són carregats. No, després els curadors sí que tenen més que llegendes mites de com guanyar, això sempre ho tenen, que això els cuinets amb viete, amb gasolina, que a qui fa de baixar el segon rebol, no es fa de baixar. Ah, això... Així, ara has de fer-ho de emputxar, t'has de sopar de... 1, 2, 3... Sí, sí. Si es van emputxar així, i t'entrava fer més embrantida, això són tontes tècniques i mites que els curadors tenen per intentar guanyar el segon. Clar, de fet, en parlarem, avui, d'aquí una estona, amb alguns dels protagonistes, perquè d'aquí, al moment, trocarem el Josep Miquel Ruiz, que de la categoria veterans, des de tots els anys, que es tira, i va ser el guanyador de l'any passat, d'aquesta categoria, i li preguntarem si alguna vegada ha posat benzina als cuinets coca-cola, també, o això m'ho estic inventant jo. No ho sé, com ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com que ja ho sé. Com collons no sale, però si és possible que suposo la acquisa a un Mash CC, ha de tirar 10 anys seguits. 10 anys seguits,by 됐ia. Però avui hi ha de tirar-me i... picture fora d'elecció, ja tinc prou d'aguanyar, sempre. buffet... anir a comprar. Com fa aquestaersonatge just? Doncs mira, 10 anys, però de dret també. Merci i un abraçada molt forta. Un abraçada i moltes gràcies a vosaltres. A vosaltres, que vagi bé. 5 minuts arribem al punt de 2.47 de la tarda. Estem en aquest programa especial de la cursa de Carles amb el mar Ruiz de l'organització, que parlaven de... que n'hi havia 120 inscrits. I hi ha diferents categories, no? Sí, hi ha diferents categories, que van des dels més petits que són els alevins, que hi ha 27 cards. Hi haurà després estan els infantils, que aquest any s'ajunten, infantils i cadets. Per la raó de que a la categoria de cadets no hi havia suficients cards, com per fer tota una categoria. I s'ha decidit ajuntar-les. En total, fan 19 cards. Després tenim les fèmines, que hi ha 10 cards, la categoria amicta, que són 7, els veterans, que són 17, els junyors, que són 7, i de seniors masters, que seran 33 cards. I, de fet, hi ha coses amb el reglament, que han canviat en guany. Sí, una és la fusió d'infantils i cadets, que ara s'ha acabat de dir. Per què s'ha afortunat, al final, aquestes categories? Perquè la categoria de cadets no arriba al número d'un suficient per ser una categoria sola, i s'ha decidit ajuntar-la amb els infantils. Això ha sigut criteri de l'organització, i, bueno, hi ha una categoria amb molts més cards i avall. Per tant, aquest és el primer canvi de reglament. I n'hi ha més. Després, al principi de setembre o així, vam anunciar que els veterans, abans era per participar de veterans, havien de ser de més de 30 anys, i aquest any, com que els cards fan 40 anys i això, es va decidir que, per ser de categoria de veterans, havies de tindre més de 40 anys per poder-hi participar. I això sembla que continua fent força a la categoria de veterans amb 17 cards. I hi ha algun altre canvi de reglament? Perquè cada any es canvia alguna cosa, no? Sempre, hosti, si algú pot trobar curiós després de 40 anys, es vegi canviant el reglament de tant en tant. Bueno, però sempre ho intentem canviar per millorar, per tindre més fluïdesa o que hi hagi menys contratems a l'hora d'organitzar la cursa. Per exemple, aquest any, el desdublament de Senyors Màsters, sempre ha sigut per posició de cursa. Els cards que quedaven en millor posició es classificaven per Màsters i els que quedaven en pitjor posició es classificaven per Senyors. Però l'any passat van haver-hi diferents confrontacions a les baixades, que els cards no rendien el 100% i deixaven passar els altres cards per poder passar a la categoria de menys cards. Tenint això, bons cronos, si em refereixo a bons cronos, estan dins de les 10 primeres posicions. Explica molt bé, potser costa una mica d'entendre si no estàs acostumat. Hi ha la categoria de Senyors i Màsters, que és on hi ha més participants. I se'n sembla que la gent que té 18 i 40 anys, si no m'equivoco. A partir de 20 anys. A partir de 20 anys. Llavors, què passa? Que tota aquesta gent que en guany em sembla que són 33 cards, comencen a fer les baixades del diumenge a primera hora per decidir qui se'n va a Senyors, qui es queda a Senyors i qui se'n va a Màsters. I els primers classificats de cada baixada se'n van directament a Màsters. Quina és el problema que passava? Que hi havia gent que no volia competir en Màsters. Perquè és evident que allà hi havia els millors de la cursa de cards. I el que feien era deixar passar, com ve dius, als altres per quedar quarts, per exemple, i assegurar-se que van a Senyors. I clar, tu trobes, per exemple, que és el que va passar l'any passat, en algun moment un card completament adorat, deixant passar el primer, el segon rebó, als altres per assegurar-se la quarta classificació, i fins i tot a Senes tan absurdes com que has dit que jo no vull passar, passa tu. Clar, això no pot ser, no? No, això no pot ser. Per tant, el que s'ha decidit és a raó de la posició en la que aquí dels cronos ja es desdopla la categoria. Per tant, directament, depèn de la crona que facis al dissabte, aquest any, a primera hora del diumenge, o de fet, ja quan se sapien els cronos dissabte a la tarda, se sabrà qui és Senyor i qui és Màster. Sí, perquè no hi hagi confrontacions a les baixades, que no hi hagi aturades a mig del circuit, deixant passar i tal. Per exemple, si són 33, doncs no sé com anirà exactament la distribució, però per tindre una idea, els 17 millors cronos serien per Màster i la resta, que serien uns 16 cars, serien els Senyors. I això no s'havia fet mai així, amb el tema de cronos? No. Amb el telèfon, el Josep Miquel Ruiz, que ell competeix amb la categoria de veterans, és tot un expert i, efectivament, un veteran. Perquè diu que des dels 12 anys que es tira. Josep Miquel, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Gràcies per atendre'ns. No, res, home. Josep Miquel, explica'ns, perquè ara ho parlem, això, que amb Senyors i Màsters arribaran... El 17 de tarda ja s'assebrà. Tu, que poses tants anys tirant-te. No sé si gairebé totes les edicions, aquest de 40 anys... No totes, però sí, sí. Des del l'any 81. Des del l'any 81, imagina't. Això sempre havia sigut un problema, el tema de Senyors i Màsters, i passava com l'any passat, que fins i tot... És que... És que passa, que et escucho molt bajito. Ah, m'escoltes, baixet? Sí, però això no sé si ho podem arreglar. De totes maneres... Ara, m'escoltes millor? Una mica. Bueno, farem un esforç. Si no traiem la música de fons, si m'escoltes molt i molt baixet, pengem i et torrem a trucar. De totes maneres, Josep Miquel, jo volia preguntar-te que, des dels 12 anys que et tires, d'on ve la teva afició dels cars? Bueno, la meva afició em vien des que... Per casualitat, des d'on vivia, era propicio para que nos pudiéramos tirar con cars, desde que éramos unos niños, porque yo vivía en la parte de Camelic, y allá, en aquel tiempo, se podía hacer. Cogías, te hacías un car, y te tirabas como todos son bajadas, y ahí practicábamos. M'estàs dient que abans que començés la cursa de forma arreglada i amb les dades de cap de setmana, vosaltres, uns quants de vosaltres, ja us tiràveu pel poble? Sí, tant. Hacíamos una cursa dos semanas antes. Dos setmanes... Estava independiente entre nosotros y entre los amigos. Això és boníssim. Dos setmanes abans de començar la cursa, ja us tiràveu vosaltres per camelic. Sí, sí, tant. Però, clar, aquí no hi havia cap mena de... No, eran otros tiempos. Sí, perquè, clar, això ara està... Això és impossible, però... Això està prohibidíssim, ara. De fet, la policia local, aquests dies abans i tal, ha arribat a multar a persones que... No, ja no hacemos esto, pero... Sí, però el que jo et volia preguntar és, això va ser abans de la primera edició de la cursa de cars? O no? No, no, no. Ya era cuando ya estaba, pues, ese día, el sexto... más o menos 10 años. Tu, Josep, Miquel, juntament amb el Joan Carles Ruiz, que no sé si és el teu germà... Sí, es mi hermano. L'any passat veu que, de primers d'aquesta categoria de veterans, però no és la primera vegada que trepitgeu el podi, no? No. Bueno, nosotros ya hemos quedado varias veces segundos en venceranos y tercero en máster. Pero primero fue el año pasado. La primera vegada, no? Escolta, després de tants anys, quina sensació vas tenir quan estàveu recollint el trofeu de primer premi de la cursa de cars? Bueno, en realidad, yo es que ya, como primero, había ganado Señor y Junior en mi época. Pero, claro, no con mi hermano. Yo con mi hermano son los últimos años, más recientes. ¿Cuántos trofeus? Bueno, sí, cuando quedas segundo está muy bien, y cuando quedas tercero también está muy bien. Y cada final ya es un premio. Pero como quedar primero no hay nada. ¿Cuántos trofeus has guanyat? La sensación te dura varios meses. ¿Cuántos trofeus has guanyat, Josep Miquel? Ganar, ganar tres veces. Tres trofeus has guanyat. Sí, bueno, tengo más trofeos, pero entre segundos y terceros. Bueno, no, no, jo em refereixo a primer, segons i terceres. Quants tens en total, dels calmarès? El palmarès, ara. No lo sé. Puede que uno diez o así. Un idó, eh? Deu trofeus. A més a més, tu, si no tinc mal entès, vas veure construir el primer cart de tots. Sí, bueno, no es de todo cierto, porque yo, cuando ya empecé con el tema de los cartes, ya había gente que estaba participando. Pero sí que llegué a ver cómo construir el cart... Bueno, que yo considero que es el mejor de siempre, de todos los tiempos, que es el cart que lleva Jandro y Alex Porta. Quin cart? ¿Cómo? ¿Quién cart es, per tu, el millor de tots? El cart que lleva a Jandro y Alex Porta. Ah, el cart de Alejandro i Alex Porta. ¿Y por qué creus que es el millor de tots? Bueno, no es el mejor cart, es el mejor equipo. Ah, es el mejor equipo. Pareja son los mejores, para mí, sin duda, este siempre. ¿Por qué? Porque se ha juntado un buen copiloto con un buen piloto. Y además es un cart que les funciona, porque, ya te digo, es un cart que... Bueno, supongo que todas las maderas no sean las mismas, pero ese cart hace ya como unos 36 años que está participando. Sí, de fet, l'any passat, que també van córrer en la categoria de veterans, van fer-li el millor crono, perquè van guanyar l'any anterior, portaven el dursal 201, i van fer 52 segons amb 495 centèrimes. Clar, això és una autèntica barbaritat. No, no, perdona, és que estic mirant i van fer millor temps que la categoria de màster, que se suposa que són més joves i són els més ràpids. Sí, sí. Bueno, es que en esto de los cart, se ha de juntar todos, se ha de juntar un buen cart que corra, porque ha de ser equilibrado con el peso, porque no debe ser, a lo mejor, no tiene ni por qué estar bien hecho, pero el peso sí es muy importante, la distancia entre ejes también es importante. Unos cojinetes que corran, que los nuevos están demostrados que no corren, y de han de tener un rodaje para que vayan más rápido, todo eso influye en el cart. Mira, ara fa un moment... Es la técnica, la técnica, sí, yo sé que hay un buen cart, pero los dos no tiran nada que hacer. Escolta, tu tens algun truc, alguna estratègia especial per guanyar? Bueno, aparte de un poco de la suerte, para lo que es ganar, han de ser los mejores de cada categoría. Y tu como no hay. Ahí tiene que ser el copioto que tenga mucha potencia, porque no hace falta que sean muy veloz, a largo plazo. Porque es potencia de salida, y enseguida te sube de saltar. La inercia del cart, y del peso, pues ya te lleva. Pero es la potencia que tenga, el nervio que tenga, cada uno saliendo. Luego el piloto, pues, la técnica que tenga conduciendo, claro. He escoltat que es pot posar benzina als cuixinets, per exemple. Això ajuda, o és un mita, o què? Bueno, yo pongo gasolina. Tu pares benzina? Sí, que bastante bien, pero hay gente que emplea otras cosas. Per exemple? Yo lo que no emplearía nunca es aceites, discosos, porque eso es lo que hace es que frena, o grasa. Eso nunca. Hay gente incluso que va rápido y no los limpia. Los limpia antes de los primeros cronos, y ya es todo hasta el final. Es como... Se evitan de que se les llene de polvo. És un misteri, una mica. Es algo que no he hecho nunca. Sí, cadascú té la seva història. En fi, tu dius que és el millor cart, el de Viesca i el Portes? No. Yo digo que es el mejor conjunto. Sí, el mejor cojoto. Sí, però, escolta, dius que és el millor, però ahir l'any passat els veu guanyar vosaltres perquè ells no van aconseguir podi. Què va passar? Bueno, mi hermano y yo aparte de que también decen cuándo, pues nos merecemos algo así como quedar primero, y ahí habíamos años buscándolo, pero tuvimos suerte. Tuvimos suerte de quejando, y iba en ese momento primero llegando a la segunda curva, pues tuvo un propiedad con el que iba a segundo. Y, bueno, en fin, le tuvieron un percante entre los dos, se fueron con todas las pajas y tuve la suerte de meterme por el cuerpo que había y poder ganar. Molt bé, doncs, Josep Miquel, moltes gràcies per haver-nos a ter, adrejem moltíssima sort. Sortireu primers, aquesta vegada. O sigui que... bons cars, eh? Que vagi bé. Moltes gràcies. Merci, merci. Adéu, adéu, adéu. Vim i no hi arribem al punt de la setmana tarda. Continuem en aquest especial. D'aquí uns moments parlarem amb el Jean Busquets, que és guanyador justament de la categoria màster de l'any passat, i continuem amb el Marc Ruiz, aquí a l'estudio número de la ràdio, en aquest programa especial. Hi ha horaris que... bueno, sempre es mantenen, no? Perquè això cada any la gent ja sap que els disabtes ja els entrenaments, i després que el diumenge ja les baixades i les... El disabtes ja les cronos, i el diumenge ja les grelles i les diferents eliminatòries, no? Sí. A veure, els horaris en sí són una miqueta aproximats, però sempre ens intentem mantenir en hora, perquè no s'allarguin més de la conta. De fet, els finals del diumenge, que és el dia que hi ha més gent, és a cap a l'una, a quarts de dues... Sí, a partir de l'una a una i mitja, en principi, ja es comencen totes les finals, perquè després, a partir de les tres, així, ja estigui tot... tot donat. I hi haurà algunes sorpreses a aquesta edició. Com, per exemple, hi haurà una baixada nocturna al 17 de la nit. Sí. En principi, serà que, per les 19 hores, aproximadament, sí, tot va bé, serà una baixada nocturna fins a la meta, fins al... O sigui, es baixaran uns grups de cars, de aproximadament 4, 5 cars, serà un tipus de baixada com... com el Carxon 10. A veure, diu alguna manera. La gent pot anar disfressada. Sí, serà una baixada a poca velocitat. Serà quan hagi acabat la crona, no? Sí, després del tercer crona, una baixada nocturna, això... Festiva i tal, tu pots baixar amb el teu... Amb el teu... amb el teu fill o qui vulguis. I serà en grups reduïts de cars, a poca velocitat pel circuit. No serà cap crona, no serà cap cursa, no servirà de res per la... per res. D'exhibició i també una mica per celebrar aquests 40 anys, no? Aquesta quarentena d'edició. Hi ha un sopar, que això no s'ha fet mai, o poques vegades, que és un sopar de germenó entre tots els participants, també tota la gent d'organització, al dissabte de la nit. Sí, dissabte de la nit, es farà un sopar, es farà una... una gegant truita de patates... Ah, sí? Sí. Cap a les 6 i mitja, aquesta truita li donaran la volta, perquè és una truita que fan sencera, sinó que no la fan... puixonada. Però com li donaran la volta a una truita tan grossa? És una truita enorme que hem publicat pel Facebook, una fotografia, un exemple, i si algú està interessat, doncs al costat de la meta, on estan l'ambulància, li donaran la volta a la truita. Ah, i pot ser una bona experiència, a veure. En fi, tenim més protagonistes en aquest programa especial. Parlem ara amb el Jan Busquets, que va ser guanyador de la categoria màster de l'any passat, que, com diem, se suposa. Se suposa que són els que corren més, però l'any passat, la categoria veterana va fer, com diem, la millor cronò. Jan Busquets, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Hem vingut al programa. L'any passat, com diem, tu vas quedar primer, juntament amb l'Adrià Santdóbal. Era la primera vegada que aconsegueu podi? Bueno, no, la primera vegada que aconsegueu podi, no. L'any passat vam guanyar, l'anterior també vam tenir l'assort de guanyar, i durant la transcurse hem estat a màsters, hem fet alguns varios podis, podríem dir-se. Si porteu dos anys seguits guanyant en la categoria màster. Teniu algun truc especial? No sé, ara ho deiem, feu entrenaments demagat per mesluir... No, no, la veritat és que no. Els dos podríem dir que portem molts anys en els cards, són bastant veteranos, i arribar al dissabte dels cronos, i endavant, a veure què passa. L'any passat vam arribar als cronos, havíem tocat quatre coses, ens vam estampar, vam tenir càrreglats del car, i al final van haver, però no entrenem, l'Adrià Santdóbal. Aquesta és un altre, que és el tema del car i de les peces, que es van perdent a mesura que van passant les baixades. Perquè normalment un car d'aquestes característiques, de forma regular, com a mínim, fa 5 o 6 baixades al cap de setmana. Són 3 de cronos al dissabte, i després, si fas les primeres eliminatòries, depèn de la categoria, potser no es elimina ningú, va, posem 5 o 6. La que hem passat ens sembla que veu fer, quantes baixades? 8 o 9, potser, no? No, no, jo recordo un parell de prova, més els 3 cronos són 5, i crec que són 4 o 5 carreres, eh? O sigui, si tu maci. 9, en total. Clar, llavors, el car es va... es va fent malbé, a mesura que va baixant, no? Vosaltres és un altre tema que és important saber-ho, perquè moltes vegades no sé com ho solucioneu vosaltres, tot el que... A veure, l'important és que, o familiars, o un dels dos, en aquest carnevatre, són grans dels dos, sigui manetes, jo dic, jo, per exemple, no soc gens manetes, soc molt durant en construint coses, i em vols que us semblis un pilot que ens servirà molt. I això, quan es trenca, quan passen coses així, has de calre, clar, no hi ha més remei, o s'arregla, o no pots baixar. Mm-hm. Clar, tot això són coses que passen, i que només us haig quan portes molts anys, no? Perquè tu, quan ens portes, Jan? Doncs, més o menys, crec que aquesta era la 23a edició que em tiro jo. Sí, 23 anys, tirant-te allà. Sí, sense parar, cada vegada ja estic allà. Hòstia, però tu ets un malalta de cars, no? Sí, sí, sí, no, no, no, mai aquest any tinc una bola d'un amic meu que és a casa menor, que no ho sap, però li he posat una excusa perquè dius, són els cars, que no et perds els cars per rei, menys la 40 edició. Però què li has dit, què li has dit? Com que també treballo i saps despalmar-t'hi, entre una cosa i l'altra, i em sortia molt car, tot. Jo vaig dir que em seia molt de greu, però que no colla. De fet, Jan, tu tens alguna estratègia, o que ja que portes tants anys tirant-te, per guanyar l'any passat per aconseguir... La estratègia és molt difícil, la estratègia. Hi ha 4 coses que es poden dir, que es poden parlar entre el pilote i el copilot, però això es parla un cop, a veure si us la agraeia, quina fugiració surts... I llavors, quan es parlen les coses abans, no pots parlar res. Sí que és veritat que es diu que els cronos s'agafen la primera curva per fora, per entrar més ràpid, tot un cop en carrera. Normalment, el que tothom sap és que la gent busca l'interior, tothom vol anar cap a dintre, que els primers tenen que frenar molt, perquè no els diuen per darrere i enviar-los a la palla, i els últims, que és una mica... Sobretot de màster, és una mica la lutaria. Tothom està en un temps molt curt, i la gent va saco, com si diguéssim, a la primera curva, i estratègies, o sigui, es parlen coses, però de lo que pots parlar del principi, a lo que passa a la primera curva pot ser un món, llavors. És molt difícil, la veritat. De fet, per exemple, la primera curva sempre diu la primera vol, que després de la recta de Canigó, per cert... Tu corres o...? Jo corro, jo corro. I tu com el copilot que estàs darrere, estàs darrere, vas empanjant el car. També fas allò que ara ens comentava el Jus, fa un moment, que n'hi ha molts que ho fan, que aprofitem i fan com una mena soroll, quan estan... A la sortida? A la sortida, com ho fas tu? Sí, jo sí, jo, tot molt, de comparar tremola amb el pilot, i comptar fins a tres, o entre d'ara, i sortir a la vegada, i sobretot que hi m'ajudi molt a l'hora d'emputxar jo, que és un moment fonamental a l'hora de cursa, el que m'ajudi molt, aixecar-me el car o emputxar endavant, és fàcil tirar el car endavant, això sí que ho fem. Llavors arriba la recta, que són 200 metres, aproximadament, no? I llavors acorra, acorra, com puguis, acorra, acorra, acorra. Acorra fins a l'amor, fins que s'acabis... Sí, jo, no me'n intento calcular una miqueta, quan intento saber, que clar, això és molt difícil dir, és molt difícil dir, però ser-ho és més complicat, intento saber quan és el car que corra més que jo, i llavors, si jo seguís corrent és una tonteria, perquè aniria fregant el car, llavors quan ve que el car hi acorra una mica més que jo, és quan em cujo el car. I tot això és el que es viu, i després el que et fa... Clar, i a veure, aquí hi ha moltes patacades, no? Perquè el moment idoni per pujar el car quan tu estàs corrent, això és molt difícil de saber, perquè moltes vegades... Jo crec que és el que ho sent quan està corrent, no et poden explicar ningú, ni ningú et dir, tens que pujar ja, o perquè molta gent es va a una farola ja, quan estàs a la farola has de pujar, no ho saps, no ho saps, és el que tu sents. I després arriba el primer revol, que per l'esquerra un revol tancat. Per fora o per dins? És general que la clàssica... El crono o la cursa? Bueno, el crono, tu dius que millor per fora, no? La gent diu que el crono, obrir-se una miqueta, per llavors tancar-se, i que van en ràpid... Pots perdre'm qualsevol, i qualsevol et dirà una cosa diferent. Jo sempre he escoltat el meu pare i em deia, sí, sí, el crono obra, et ve per la dreta, i quan hi ha una xapa al terra, quan la passis, just tancat, llavors tothom et dirà coses. Jo faig així, i després de les curses, depèn. Depèn de la posició que surts, de com entres a la curva, que tot depèn. No hi ha una estratègia exacta que dius, fas això i guanyes, no? Perquè pots anar a primer, fer-ho tot perfecte, i que et donin cop a la cadera i em veuràs a la paia. Pots anar per fora i entrar per dins, que passa de tot. Has tingut grans caigudes, gent? No, la veritat és, per sort, no he tingut grans caigudes. El cop que em vaig fer més mal va ser perquè saltant a la curva, em va trepitjar la cadera, i sí que em va fer bastant de mal. Però el que són caigudes, sempre a Rossa Espanya, alguna tonta, però portes el que diguis, no, no et vull mai. Com surts del primer rebol? Ja és el 80% del teu resultat a la cursa, tu creus? Com surts del primer rebol? U, el segon rebol és molt complicat. Tothom diu que el primer rebol és el més difícil. Tots els curradors que porten molts anys, acaben dient que el segon rebol és el més difícil. És el rebol on, realment, si l'agafa el repit i ves, el que et trobes més avantatge, per mi. Des de la meva manera de veure-ho. Això, no ho sé. Després, repassem, perquè després d'aquest primer rebol, hi ha aquesta recta, que ja en fila abans de la zigazaga aquella, i el segon rebol i la zigazaga, no? Sí, la zigazaga aquesta, per mi, és la més complicada. Sí, per què? Perquè ja et dic que si la tens que agafar bé, però a la manera repita. El primer rebol sempre la pots agafar bé, però tots acaben frenant molt, i la sortida, en la gent si veus també tot surten del car per donar córrer, en canvi, la primera, la segona perdó, és la que realment compta, perquè l'agafes més ràpid i l'agafa més bé, i llavors és quan tens més marge d'error. Si la fas malament, pesa molt de temps perquè et xoca sau contra la paia, en canvi, la primera, normalment, hi ha més pinys, hi ha més coses, i la gent surt més igualada. I respecte al que m'ha dit abans, si surt primer, o bona posició de la primera curva, tens del 80% de la cursa? Sí. Sí, no. Sí, però és que... No ho sé, no ho sé. Jo crec que no. Jo, per exemple, l'hem passat, no, perdó, fa dos anys, que ho guanya també, vaig sortir segon de la primera, i vaig acabar guanyant, perquè la segona, ells, clar, estan nerviosos, em veu que vaig pergadera, la vol agafar massa ràpid, però no agafa bé, tècnicament, se maca per la paia i el poso per dintre. I llavors, és una miqueta la primera, tens molta avantatge, però la segona també t'ho he d'estar cap a fer bé per guanyar. Moltes gràcies per haver-nos atès, esperem que et vagi molt bé. Moltíssima sort, per aquest cap de setmana. Tu tens alguna cosa especial... Sí, tipus... no sé, poses... A la versió. A la versió, sí, alguna cosa. Jo no havia guanyat mai, i quan vaig guanyar just em va deixar el casco, un amic meu, el Dani, em va deixar un casco, i l'any segon li vaig tornar a demanar i vaig tornar a guanyar, i aquest any ara està pensant de trucar-lo, a veure si me'l deixava. I poques coses més, no, no. Doncs molt bé, Jan, gràcies, que vagi bé, i que tinguis una bona tarda, i ara ja dissertei, diumenge, també unes bones baixades, eh? Adéu, Veris, vaja per casa. Adéu, adéu, adéu, adéu. Vuit minuts ja que arreglaran el programa d'una idea, les persones amb les quals estem parlant avui, i, Marc, no sé si t'ha fatal fer alguna cosa més abans d'acabar. Doncs voldria donar les gràcies a tots els comerços que han fet possible tirant davant a la cursa, perquè... A vegades de fa uns anys patrocinen els diferents premis, no? I de diferents cronos. També, perquè és una forma d'obserquer a l'organització els comerços i també a la gent que guanya, perquè la xapeta dels guanyadors també surt el nom del comerç, i és un record permanent per tots els guanyadors. I d'on idòs que teniu? I ja és l'ut de bonaigua instal·lacions, el més on gallego, Xavier Villar, Bon Rebors, Antia Granja Carbonell, el Bar de Canji, la Castilleria Sant Just, Mística Informàtica, Bromunça, Suauto, Valport, Valport, Immobiliaria Jovellar, Optica Vellar, Engelen Volkers, Restaurant la bonaigua, Gestoria Brull, Futografia d'Esvern, Bambokers, Finca Espalao, Pachmont, Tallers Sant Just, Carpinteria Borrajo i Cuinamiracle. Em sembla que no m'ha deixat cap. Tots aquests són els patrocinadors i que vosaltres hem vist el bon carregat de buscar, no? Sí. Nosaltres, juntant el meu company i el Jan, també, anàvem fent rutes per Sant Just i intentant anar pels comerços, i intentant vendre-ho, i intentant contactar amb aquests per veure si estaven interessats en publicitar-se durant la cursa. I una anècdota que ha sortit aquest any és que ha sortit una nova modalitat de patrocini, que és el patrocini de... de rebòls o de trossos del circuit, per dir-ho d'alguna manera. Per exemple, aquest any tenim en el segon rebòl estarà patrocinat per Finca Espalao, que l'espiker ha d'estar assabentat, perquè fa tota la publicitat de la segona curva Finca Espalao, i també volia el nom que cada cop passessin els cas i tal, que sigui la segona curva patrocinada per Finca Espalao. Molt bé. Ah, està bé, està bé. Perdona, la curva de la Caixa, de Montmeló, doncs una mica també que ja comenci a sonar. Mira, perdona, Marc, però és que el temps ens tira a sobre, i tenim a la Rosa Barber, el telèfon, que és una de les integrants de l'entitat de Pastoreig. Rosa, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. Però tu no ets a la Rosa Barber? Hola? Sí, sí. Bona tarda. Bona tarda. Però tu no ets a la Rosa Barber? Sí. No... Perdona, no et fas bé, o de Rosa Barber? És que et dic japònica. Està de fònica, va, va, ja, ja, ja. Hòstia, ens la voleu colar i no ens la col·leu. Bé, escolta, de totes formes, si no la Rosa Barber, qualsevol integrant dels Pastoreig, has dit perquè feu una baixada especial, o aquest dissabte de la nit, o el dissabte durant el matí o tarda, què fareu? El diumenge, el diumenge, els pastorets que també estan bojos, perduts, com tots els que estiran amb càrrecs, estiran... Sí, i diumenges tiraran, o no, o no, o no... Clar, ja ho veieu. No se sap, no se sap. Escolta, i clar, els pastorets celebreu 5 anys, i ho voleu celebrar també d'aquesta manera. Ho estirareu de forma especial, tipo les ovelletes, per exemple, empanyant el càrrec. O com un pastís d'aquests que surten gent a l'intre, per exemple. Per exemple, no? No. A no? No. Normal, no? No, normal, no, perquè els pastorets mai fan re normal. Clar, però jo t'ho pregunto, què faré, o què faré? A més que si t'ho explico, quina gràcia té. Ah, llavors ja no s'ha de sorpresa, no? Clar, o clar. I, a més a més, és que us atasseu 40. Us atassem 5 només, per tant. Bueno, però escolta, està molt bé. Per primera vegada els pastorelles tiren amb un car, i, clar, serà curiós que al mínim veure què fan, un car o més d'un car? Ah! Surpresa. O potser és d'una ovelleta directa. Deixeu-me una roda o una ovelleta amb patins, no? Sí, i nosaltres volíem saber coses, però veig que no ens en sortirem d'aquesta. Rosa, moltes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé, i aquest diumenge, en algun moment del matí, no sabem quan serà... Sí, serà cap a la parada de les 12 o així. Ah, cap a les 12. No es pot dir la hora exacta, perquè com que no és exacta, però just entre els quarts i les sèries. Home, farà molta gràcia, això, farà molta gràcia. Rosa, doncs que vagi bé, enhorabona, i tu no corris gaire, eh, si et pots fer mal. Potser et tiro, o...? Per això t'ho dic, vés a en compte, eh. No et facis mal. Que vagi bé, bona tarda. Adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu. En fi, nosaltres que ja volem d'anar deixant-ne aquí, moltíssimes gràcies, Marc. Digues, només es volia afegir una cosa, que des d'aquí voldria fer una crida... per aquí vulgui fer de controlador per als revolts. El dissabte a la tarda. Perquè hi ha hagut vacants d'última hora, i necessitem gent per què faci de controlador de revolts a la cursa. Bé, més que a la cursa durant el període de dissabte a la tarda. El dissabte a la tarda, eh. Segur que el dissabte a la tarda volen sumar-se a l'organització de cars. Què hauria de fer? Haurien d'anar a la tarima d'informació, que està a la sortida, i portar el seu DNI, i dir que volen fer de controladors. Molt bé, doncs... Marc, moltíssimes gràcies per haver vingut avui, durant aquesta hora especial que hem dedicat a la penya del Morro i a Radio Desbert, per parlar de la quarantena cursa de cars de cuixinats. Serà tot un esdeveniment aquest cap de setmana a Sant Just Desbert. Que vagi molt bé i que tingueu molta sort. Gràcies. Nosaltres volem de deixar aquí. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda, en una nova edició de la penya del Morro, a l'Àlex Ruiz, el control tècnic, Jordi Domen, el coneixem ara amb l'informatiu vespre amb l'Andreu. Bé, adeu-siau i bona tarda. Veta aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les esp...
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.