Creixo l'interès per estudiar filosofia. Els cinc títols universitaris relacionats amb aquesta matèria han tancat la matrícula amb més alumnes que l'any passat i algunes facultats han incrementat el nombre de places per atendre tota la demanda que tenen. No parlem de xifres extraordinaris, però sí d'una pujada d'un 18% en el global de matrícules. Josep Montserrat, de Ga de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, ho vincula a la presència creixent de la filosofia als mitjans de comunicació, malgrat la seva pèrdua de pes als currículums escolars. El que sí que hi ha és una certa presència mediàtica de la filosofia relacionat amb la reivindicació de la permanència dels estudis de filosofia a l'ensenyament secundari obligatori de la història de la filosofia i de la filosofia, que això ha provocat moltes reaccions i no només de la gent de filosofia, sinó de la gent que és conscient del que significa un ensenyament de qualitat. Com ha resultat de l'increment de demanda aquest any per entrar a la carrera a la Universitat de Barcelona, ha fet falta un 6,2, un punt i dues d'ésimes més que el 2015. El que serà Marc López, fent parella en fenici en López, s'enfrontaran a Henry Incontinent i John Peirce. Marc Roca, segura que la seva prioritat sempre ha sigut renovar amb l'Espanyol i ha fet guix que li agradaria poder tenir el carisma que va aconseguir Raül Tamudon entre els aficionats blanqui blaus. Afermat fins al 2022, ho ha fet l'acte de presentació Dixerrenovació i el conseller delegat del club blanqui blau Ramon Robert ha explicat que es seguixen parlant amb Víctor Sánchez per ampliar el seu contracte. D'altra banda, estas setmanes se faran noves reunions amb els membres de la Grada d'Animació perquè se pugui reobrir aviat. De tot això, Ramon Robert em parlarà avui al club de la mitjanit. El 18 de desembre, a tres quarts de nou, és quan se jugarà el primer derbi de la temporada i si Barça Espanyol correspon a la setmana i jornada de Lliga de primera divisió. El Barça torna als entrenaments ara a les 6, tot i que sense bona part dels internacionals, qui sí que hi serà és Ivan Rakitich, alliberat de l'amistós que havia de jugar demà amb Croàcia contra Irlanda del Nord. I en segona divisió el Giron ha ampliat una temporada més el contracte de Sebas Coris ara fins l'any 2010. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern, ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de dos quarts d'avui, avui de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns i avui de nou del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vinerl, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. En directe, des de Can Ginestar, comença la penya del Morro número 1.940... Quanta sis? Quanta sis? We come well, we come well. Bona tarda a família, bienvinguts al programa. Avui parlarem del premi de recerca que ha guanyat el vaixell. La segona convidada especial, l'inústress en justell, Joaquim Carbonell. Parlarem de Cala Patrocínia i la granja Carbonell. A la segona hora, la tertúlia esportiva. Com sempre, el control tècnic, l'Àlex Ruiz. Andrea, bona tarda.Bona tarda. Marromero, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè el tall del dia... Calla, avui.Avui és aquest. Atenció, el Samar Fora. Baixen un pilot que és el que dirigeix el car i el copilot és el campèny i és el que li dona velocitat. Jo crec que el Carles Palau. A la rivada s'ha arribat a agafar... A TV3.Oh, milions! A TV3.Sèrio. Escolta, escolta. En un moment, al mateix circuit corren nanos de 8 anys i persones ja una mica més grandetes com jo, que tinc 54 anys. Han succes de fússers amb l'inventòries de les diferents categories. Han baixat pels costaruts carrers de Sant Just, costaruts de 120 carles, costaruts, uns vehicles senzils de fabricació artesanal, han construït amb dos eixos de fússer i quatre coixinets. La fússer ha enganxat a la fússer. Què diu? I la vòstua d'aquesta forma, els objectes, perquè et escapi de la fússer. El que dona voltes l'autocinet. Però és no te'n.Els meus dits ara... Jo no vaig entendre res. L'autocinet d'una volta... Has dit què? La carroceria és una qüestió. La carroceria costruda. Es fresca 40 anys, la cursa de cars cada cop té més participants i és una de les grans festes de Sant Just desver. L'únic que hem passat de gent... Lluís Salva! Quina il·lusió! Han pogut muntar el seu car i viure de l'experiència. Ja està? Vull viure l'experiència. Una experiència molt xula, molt divertida. Sí. O internet. Oh, quina pena! Bueno, un aplaudiment per TV3 i per la cursa de cars que hi van sortir. Ja està, ja està, ja està. Calla, ja, que ja t'hem sentit. Quins records! Quina il·lusió! L'atenció, el Salva! Perquè a més a més ahir van veure TV3 que a les diferents rendes informatives el teïna migdia, el 324 va sortir, ens va agradar molt. Va estar molt bé. Que xulo! Aquesta és el tall del dia. Va venir ahir a la cursa. A TV3, a TV3, a TV3, a TV3! Tant pel pallisser, on està el pallisser? Ja. Sí, que és veritat, que no va venir la Melero. No. Va venir aquesta noia que diu que costava. Perquè estava amb la Melero del 0-12 a l'endemà. Bueno, en fi, per cert, que... Si no et vols fabricar un car, de cuinets, trucaus, eh? No et podries fer-ho. Ah, sí. A TV3, què més queda? La CNN. Bé, atenció, perquè la dada del dia, avui és la següent, els problemes de compren... És la dada del dia, eh? Els problemes de comprensió de la lletra dels metges causen una 7.000 morts cada any. Què dius? Perquè la gent no entén la lletra, i llavors es pren una altra cosa que s'havia de fer... Jo pensava que els farmacèutics entenien sempre la lletra dels metges. No, no, no. De fet, hi ha una assignatura, que és paral·lela. Aquesta és una cosa molt durena, així que... Bona tarda. Bona tarda i benvinguts al programa. Comencem amb la notícia. Ui, ui, ui, ui, ui... Oh, oh, oh, oh, oh, oh, ja... Les notícies de Sanchu. Atenció, perquè estem molt contents, perquè la comissió de morts i desapareguts de Sanchu s'ha guanyat el premi Llorenç Prites i Puts de recerca. Home, molt bé, molt bé. Sí, amigos, és el premi amb el títol més curt de l'Història. Sí, és la comissió amb el nom més curt, també. També, coincideix, és una placa de fa quatre metres la que ha rebut aquesta entitat. Divendres es van aturar els premis de reconeixement cultural, de la comissió va ser reconeguda per la seva feina. Per cert, que s'enjust serà la seu d'aquests premis al 2018, però no vencem a esdeveniment, Andrea Bueno, com va anar aquesta recollida del Txec valorat amb 100.000 euros? Bueno, van... No crec que un Txec... No, diria que no, és un premi. Unes col·lucines? No, un premi plant amb una minestatueta d'aquesta, no? Una minestatueta? Bueno, sí. Doncs... Vaig en merda. Divendres es van aturar els premis de reconeixement cultural del Mas Llobregat i la comissió Sant Justenca liderada pel centre de l'estudis Sant Justencs va ser reconeguda per la seva feina de més de 8 anys sobre els Sant Justencs morts i desapareguts durant la Guerra Civil. Maria Quintana, que és la presidenta de l'entitat, agraït aquesta tasca a les persones que han tirat endavant aquest projecte, l'Ajuntament i els Sant Justencs que hi han col·laborat. Aquesta comissió està formada per 9 persones de l'entitat i de l'Arxiu Municipal i ha fet una curat treball d'investigar-s'hi recerca sobre el costumar de la Guerra Civil a Sant Just. El cost? El costumar, sí, sí, morts i desapareguts, exacte. Correcte. Fins ara no hi havia una relació de morts i desapareguts del nostre municipi durant la Guerra Civil. No tan a curada, exacte, sí, i aquesta comissió ha fet la feina i de fet segueixen treballant. Quintana va recollir el guardó juntament amb el secretari de l'entitat, Vicenç Durant, també donant suport a la candidatura i eren Josefina Modulell, el Mirabadell i Jordi Amigó, l'Arxivé Municipal, a més, el regidor Sergi Seguí i Lluís Montfort i l'Alcalde, Josep Perpinyà també va estar-hi present. També van anar. En qualitat de president del Consell Comarcal. No perquè els trucaran abans, perquè a vegades per saber si guanyaven, no ens ho van voler dir, però moltes vegades truquen els guanyadors, perquè vagin al concurs i estiguin al concurs dels premis. Potser us sabien, però no ens van voler dir res. Doncs és d'aquí un aplaudiment i la nostra Nora Borna, a la Comissió de Morts i Desapareguts de Sant Lluís, que ha guanyat el Premi Llorenz Prezes i Puig de recerca els premis de reconeixement cultural del Baix Llobregaix, sí senyor. I això que deia mare, el que deies, que durant l'acte de divendres també és el oficial, que s'han just acollir a la propera edició dels premis de l'any 2018. Home, qui ho presenta, això? Doncs no ho sé, potser estan buscant, a presentador. Anem a trucar, anem a trucar, anem a trucar. No cal, no cal. Va, canviant de qüestió, perquè hem de parlar d'una altra cosa, avui tindrà lloc al sorteig d'ajudicació de 54 pisos de promoció pública de venda al barri de Mas Lluís. Per què aquesta cançó? Perdó, és que la fosa sempre que parlem de pisos, perquè és concurs, que no s'ha dit que això és de saber-hi, no s'ha dit que anar. Avui, a les 7 de la tarda, a la sala municipal de La Teneu, hi haurà un acte públic davant de Notari. 54 pisos de promoció pública de venda al fantàstic barri de Mas Lluís. Tot el nervió d'això, eh? Sí, és molt important, això. Andrea, explica'ns com anirà aquest sorteig d'ajudicació. Doncs serà l'Anna Notari, és un sorteig públic que començarà a les 7, i si vam presentar un total de 204 solicituds, són 54 habitatges promocuts per promoció. Hi ha números, eh? Ojo que la gent que hi vagi avui, que és molta... Ho fan amb una rodeta d'aquelles de Vingo, que arregalaven el cint. I sura el caldo de la UEFA, reient-ne... De totes les calentes, no? Sí. Doncs són 54 habitatges promocuts per promoció, que es faran al carrer Violeta Barra 810. Inicialment, si havien de fer 36 pisos, però una empresa municipal fins al 54 definitius. És una decisió que es va prendre a la darrera Junta General de Promunse. Els pisos tindran entre 55 i 90 metres quadrats, i entre dues i quatre habitacions. El preu màxim de venda oscilarà entre el 130 mil i els 200 mil euros, en funció de la superfície d'autil de cada habitatge, amb Viva Inclos. Els peros també inclou en plaça de parcament i 3T. Així, doncs, el sorteig serà, com dèiem, avui a les 7, a la sala municipal de la Tameu. Molt trucava, el cal votar de Sant Just, han carregat. No el notari, no? Clar, clar, home, no el notari. No sabem si es portarà per ruca o es calve o no. Bueno, que senyor, hem de posar el caldo a Sant Just. Mira, avui no és un mal dia per trucar, però és que quan vinc de parlar molt de cas de cuixinet, no tenim prou temps, però abans de passar els càrs, deixeu-me dir que aquesta setmana és una setmana clau pel pressupost del 2017 a Sant Just. Sí, amigos. Aquesta setmana tindran llocs diferents reunions a l'Ajuntament per dematre sobre les partides de l'any que ve al poble, pressupostos, economia, diners, partides, fer una història molt important, solemne i bonica. L'única partida que s'ha tancat de moment és la de serveis socials, que és una de les partides de les prioritats de l'equip de govern per 2017. Quants diners estan destinats? Encara no se sap, el pressupost creixerà, però aquesta partida està tancada. Està tancada i reservada, perquè no es publica encara. Aquesta és la prioritat, i com és la prioritat, la resta del que es pacti de serveis socials. I com que què diu, repartirem. I quan sabrem els números exactes? Doncs aquestes setmanes estan reunint, aquestes setmanes els regidors i regidores de govern fan les teves paticions i demandes per al pressupost, reivindicant les seves necessitats i prioritats, i des de l'equip de govern haureu debat sobre què es destinaran els diners de l'ENCAB, però sí que hi ha tres areas prioritàries, aquesta que deien serveis socials, ocupació i via pública. De cara a l'ENCAB, a Josep Perpinyal, a l'alcalde ha recordat que el pressupost creixerà, i és que ara hi ha més activitat econòmica al municipi i més ingressos patrimonials. Molt bé. A mi m'hi ha dit que espera que el pressupost es pugui tancar i presentar abans que s'acabi l'any, com és habitual, però que sempre existeix la possibilitat de que es tanqui a principis de l'ENCAB. Si dius això és que la cosa va parllant. Bueno, suposo que ho estan treballant. Bé, una profunditat. Sí, com sigui, de moment, és proviscar el pressupost de 2017, es presenti, s'aprovi de forma inicial, el ple del mes de desembre. Molt bé. Doncs, Andrea, moltes gràcies. Bona tarda a cap als Cards de Cociners. Bona tarda. Bona tarda. Hem de parlar dels Cards guanyadors de la valoració que s'han fet i de com ha anat aquesta quarantena edició, una edició que era especial, perquè eren 40 anys i perquè van haver-hi algunes baixades... Costarudes. Ja ho parlàvem, cades costerades i boniques. Van baixar els pastorets, per exemple, la baixada nocturna que semblava... Per cert, el tema de pastorets... Tensió, tensió. Molt bé el tema dels 5 anys, però... És que van baixar caminant. Que vols que baixin? Ve en difusió. Sembla que és gent... Dins de la qual... Per cert, la baixada nocturna he vist fotografia. Tu és un vídeo. I se'n blava les fons de Montjuïc a les noves de la matinada, en 4 d'agost. Ho dic perquè no sé si hi ha anat alguna vegada, que hi ha totes les polseres, gent tirant les amunt... Paquis, no? Paquis, va bé. No sé, gent de Paquistan, va bé. Una mica era com les fons de Montjuïc, però va estar bé. Sí, el vídeo que visc és molt xulo. Molt bé. No sé com anem de temps, però parlem d'aquests paquis. Espera't de paquis. Deixem els càrrecs, avui. Per què no hi ha algú, vinga. És molt interessant. Això que tira, no sé si heu vist mai, que és una cosa que llença, i que després va ser a poc a poc. I es fan els xulos. Això és molt perillós. A mi m'ha caigut algun cop al cap. Aquí, a les rambles. A mi m'ha caigut algun cop al cap. A les rambles. Jo no volia dir que es fan els xulos, perquè la tira no era allò, no miren i fan veure que l'agafen sense... Però recollim del terra. Ja sé que vol terra, eh. Però va, podem parlar dels càrs. Ja els dic que, bueno, no sé com tu vulguis, si vols que dediquem totes les teves actituds de esports, parlar sobre... Les llumetes, que tant. Prima, molt interessant, ja explora, però els càrs d'acusionets han complert 50 anys amb un gran èxit de... Perdó, 40. Vinga, adéu. Aquest cap de setmana s'ha celebrat la Mítica Curs de Sant Justenca, que en guany ha estat més especial per aquest aniversari destacat. Els guanyadors en la categoria de la Vins van ser Dida García i Isaac Caballero. En infantil cadet van ser Francesc Gaule i Jordi Vescochea. Ah, va, Vescochea, família guanyadors, eh, de la vida. Espera't, espera't. En Fèmines, Neus Valdric i Julia Viledot. Una aplaudiment especial a la... Com ho dic, això? Viledric Valdot, que és el car que portava en comú, que durant molts anys van estar picades entre guies. Sí, s'han unit. Viledric, Viledric. Viledric Valdot, és el car comú de les dues, enhorabona des d'aquí. Molt bé. Una aplaudiment, un aplaudiment, sí senyor. Continua? Sí. Perfecte. Un altre aplaudiment, per... En categoria amics dels guanyadors van ser Marta i David Tomas. Perdona, que sempre guanyen aquests, també. L'hem passat de van guanyar, eh? No, no ho he mirat. Està amb tu i jo, sí. Però tu ja no ho guanyes, això segur. No, vam quedar primers. Senen Ardeu, potser que el guanyés l'hem passat. Voleu parlar de la vostra participació als cars? No, no. Jo estripo ara aquí el paper. No, que a mi em fan veja. Sí, estem comentant. No, no, no. Voleu parlar de la vostra participació als cars? Que és un tema que en aquesta ràdio sempre s'ha amagat. Fem sobre taula, va. I ara? És de por. És de por que se li pot dir res, no se li pot dir res. Va, doncs, perquè fa els veterans, Alejandro Vies, que ja els esportes van obtenir la primera posició, i en Junyors... Ai, el portes ja li han trobat. Què és que és això? Anem-nos-t'hi. Va, ara veus, cotxe, ja el va arrupar i... Veus una altra vez cotxe? Sí, sí, sí. Més comentada al dia. Ensenyors, per últim, els bansadors van ser Marc Espín i Albert Pereira, i per acabar, en màsters, revaliden la primera posició, Adrià Sandoval i Jean Busquets. Home, molt bé. Sí, sí, sí. Perdona, aplaudim en Pereira, vaig en Busquets que va tornar a guanyar i que... Per tercer any consecutiu, mínim. Allò que ens explica del programa, l'altre dia que es va assaltar una boda que tenia Mallorca per fer la cursa, va fer bé, doncs, va fer bé. Home, sí, sí, va guanyar la cursa. Va donar el sí, vull, a la cursa. Molt bé. Com parlàveu, una dels elements destacats de guany és l'estat aquesta baixada de nocturn, on cada cardo hi ha unes llums de colors que gairebé terminaven el camí i el sopar amb una truita gegant, Jonas va sorra, es potser haurà de conviccació de Cars, ho ha explicat aquest matí també. Què passa amb el tall, ara? No! Atenció perquè la truita que van fer, que la van girar, el que va ser el sopar... Com girar aquesta truita? Això és impossible. Com s'ho van fer? I ara ho? Tu no hi eres. No, jo no podia haver tingut una altra truita. A casa. Un dels moments més tensos va produir ahir el matí al box, quan malauradament un pare i un fill van tenir un petit accident Què va passar? Que va fer patir l'estat del salut del jove. Què va passar? De fet, el pare... Perdona, on va ser aquest incident? A la zona de boxes. I quin dia? Diu menja? Diu menja. Diu menja. El pare acampanyia el Cars, vam saber que el Car va quedar atrevat amb... no sé com es diu en català, un badent de... Sí, no sé com es diu en català. Un badent. Doncs amb això. I el pare va caure a sobre del fill i va estar a punt de... Bueno, a punt. Semblava que li podria haver causat alguna lesió... La fusta del Car. Correcte. Es va enganxar. Llavors el pare va caure sobre el fill, el qual estava sentat, doblegant-li completament la salut, els que venien i tal. Sempre hi ha alguna cosa, eh? Sí, sí, sí. Es va aturar la cursa durant una hora, perquè es va endur el nen a l'hospital més pròxim. Per sort, ahir a la tarda ja tenia la informació que aquest jove, en fi, doncs, està perfecte. Doncs nelegrem que al final no hagi sigut res, i que s'hagi sigut només un ensurt. A veure, els casats tenen aquesta part, també, més o més perillosa. Sempre hi ha alguna cosa. Sí. Algú en trencament, alguna rescada. No, o sigui, alguna ferida. Sí, sí. De fet, jo n'has vas explicat aquest matí, que l'únic moment en què la ambulància es va fer demobilitzar va ser en aquest moment. O sigui, que no va haver-hi cap incident destacat durant la cursa, si topades i coses d'aquestes, però res creu. O sigui, que el més destacat va ser això. Va ser la zona de boxes. Molt bé. Marromero, alguna cosa més així per destacar? Voleu fer un programa especial vosaltres, des que el juguem a casa en directe per Radio Desbent, que es va poder escoltar i com va anar el programa? Bé, bé, bé. La gent, els senyors es queixaven, els senyors grans. És clar, no estàs dient qui va això. Els senyors grans es queixaven. No em dius el nom del meu fill per la ràdio. Això els va passar més d'una vegada? T'ha quedat parlant de les llumanetes dels pàquis, o què? Marromero, això és un programa especial. Fem un programa especial de l'arts. De les llumanetes dels pàquis. D'això i de la Twitter. Com li van donar la volta a la Twitter? Remés. La gent no li va agradar com el juguem a casa. Bé, habitualment. No és notícia això. Per cert, que ha de quedar els anys vinents, que el veurà qui s'encarrega de tot plegat de l'organització, perquè molta gent de la directiva deixa el carregat. Com ara jo no es va sopar, per exemple. Jo no continuaré. Serà l'últim. I també molts dels que estan allà, membres... Jo es fa salva? No continuaré. No ho sé. No pot deixar-ho. És la seva vida. I si t'apuntes tu, Jordi? Què? No, aquí ja no pots. És cosa d'aquell cap de sonar. És que jo no puc. Jo sempre tinc alguna cosa. Sí, sí, és una cosa. Per cert, que també des de ràdio no es va tirar cap càrrega, tampoc. No, no, no. Què passa aquí? Jo ja ho he dit. Ja ho hem dit als juguem a casa que l'encavent és volentirà. Ah, bé, no ens dona temps a aconseguir cara. Fem el car, fem el car, entre tots. El fas tu? No, entre tots, entre tots. Jo el pinto. En fi, Andrea, moltes gràcies, que vagi bé. Sí, perquè si t'alta, tira malament. Ja sabeu que teniu més informació, ara mateix. A la ràdio es veu.com. I a partir de la set, els senyors notícies d'edició... Ves pre, Marc, Andrea, bona tarda. Bona tarda. Me'l poso les vostres coses que feu allà a Juntaig. Quan acabo aquest espai, a la redacció... No puc, què? No puc fer. I tornem d'aquí al moment amb el senyor Benito, que avui ens vol parlar de la distància entre la il·lusió i la realitat. Per què no ha parlat de la lluna? Per què no se'n fa pel de la lluna avui? Sopar de la lluna? No parlant de la superluna. No sé, no sé. No ho sé. No sé què dir. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de dos quarts d'avui, avui de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? No ho sé. Cada dilluns de nou, adeu del vespre, tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... a classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Gràcies. Gràcies. Estic esperant que siguin amb un 2 quart de 6 de la tarda per dir... Ara. Bona tarda. Són 2 quartes de 6 de la tarda. Continuem en directe de l'Apanyol del Morro, de ràdio d'Esvern. Ara és hora de la reflexió. En la ràdio, com deia aquell, la ràdio filosòfica i la ràdio tranquil·la. És per això que avui tenim una trucada. És un telèfon que vol contactar amb nosaltres. Hola, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, si us plau? Eh... Sí. En aquest moment no ho sabria vi. Ah, és una persona... No. Perquè avui justament... No fa gil·lensa. Com? Com? Què diu? Ja no fa gil·lensa, senyor Domès. Aquí has trucat. A veure, senyor Marito, ho vos té, eh? Ho he trucat jo. Ho he trucat jo, perquè he pensat que... Ja veia bé parlar una mica de la secció. Què passa aquí? Quina fantasia m'estàs pegant aquí? No, perquè vostè avui volia parlar entre la distància, entre la il·lusió i la realitat. És a dir... Això mateix, això mateix. Per exemple, podria ser que la il·lusió sigui arribar a l'hora per fer secció a la ràdio, i la realitat sigui que no arribi a l'hora, no? Bueno, això... Vull sentir de ball, això, eh? Sí, ja, ja. No sé què m'ho ha dit, però mira això. Ho he dit perquè... Una cosa és la il·lusió, una altra cosa és el món imaginari col·lectiu en el qual vivim, i l'altra és la realitat. Bueno, això ho has de dir amb vostè. Bueno, no sé, pregunto, perquè vostè és el tema que volia tocar avui. Per què vol parlar d'aquest tema? Bueno, ara d'aquí un moment, ja en parlarem. Sí, eh? Ara estic caminant cap a la millora. Però parlem-ne ara, on està ara? Sí, però on està? I mira, que per agafar-te donar el carrer, farem una experiència pedofònica. Un experiment? Vostè li agrada sempre experimentar, està? Sempre s'ha d'aprovar tot a la vida. Sí, sí. Que s'ha d'aprovar tot a la vida. S'ha d'aprovar tot. Ara, durant una estona, sentirem el sudoll d'un carrer on no passa res. A veure, silenci. Va bé? A la de tres, eh? Sí. Un, dos, tres. Sabeu, senyor? Sí, sí, no, bonic, eh? És bonic, és bonic. Això és un experiment, sonor. Jo crec que la radiofonia no s'ha fet mai. Clar, i amb això? Perquè, normalment, els de ràdio, els persones de radiofonia, inclòs dels locutors, eh? Sí, sí, sí. L'únic que volen és un pit de sorolls, la transmissió. La transmissió. La transmissió hi ha d'un pit de la cosa. La berborrea del locutor, diuen. Que sempre ha d'estar la berborrea del locutor. El pànic, el silenci a la ràdio, no? Què li sembla, d'aquest moment? Home, jo... Em passen poques coses en aquest carrer, eh? Sí. Però hi ha dos noies. Ah. Dos noies que anaven parlant. Jo no sé si l'habitòleg ho ha captat. No, això no. Però fluixetes, no han passat? Fluixetes, fluixetes. Ells anaven parlant amb el seu. Sí. Però, bueno, aquest és el ambient que respira amb un carrer on no passen. Ja, ja està. Normalment, en els carrers passen coses. Home, a veure... Però aquest no passava res. Però ni una fulla, prou que ha caigut, que du que després d'un cap de vent... No. Ni res, eh? No, no, no, res. Ni un cotxe de transidad, només aquestes dues noies. Clar. Però el cotxe ja no és res. És una mica com... Però... El temps passen, no? Tempos fugit. Tempos fugit, una mica. Una mica el temps fugit, sí senyors i senyors. Bueno... Però s'entona a compte que ha sigut d'això un document... No, no. Un document històric, que jo crec que ens hem de presentar els premis ondes de l'encabé amb aquest treball d'investigació en situ. Vostè per què? Vostè per què no ho creu amb mi. No ho creu amb mi, però... Si no... Vostè per què? Perquè... Desgeixem el archetype del nombre d' trajectory. Sí, sí, i tornem a la relació. Sempre hem parlat de propaganda. Recordem això. Això es sent just. Vostè és aquí, en droit i Un poble tranquil, un poble on no hi ha. Un poble tranquil·lot. Sí, també estem aquí. És una massa perquè llavors la gent s'ho passarà a venir i passarà com a molts barris de Barcelona. I d'entranquils i ara no som gratis. Com Gràcia, no? M'has de dir que s'enjús de quants anys a la nova Gràcia, o què? S'hem parlat de Gràcia, s'hem parlat de la Merceneta, s'hem parlat del Raval... No, però aquí es mantindrà. S'enjús van dir moltes vegades, però clar, és un poble molt curiós, perquè realment és una ciutat dormitori, és a dir que gairebé la gent, la majoria de gent ve aquí a dormir, hi ha servida el poble, el centre, però ja, tampoc, no molt. I després que el té una situació privilegiada, perquè està a 5 minuts de Barcelona, i és realment un poble. A partir de les 8 o 9 de la nit, ja no hi ha ningú. Sí, seré si seré si. No, no, és que està pensant que... que potser m'hauria d'anar una mica de rèplica, senyor bonito, o què? Però vaja, sí. Potser vagi sapànic. Doncs el pànic aquest que dèiem, el buit de la ràdio. Bueno, home, senyor bonito. Quina gràcia. Bona tarda, benvingut al programa. Bona tarda. Ara estic al telèfon. Ara estic aquí a la ràdio. Escolta, vols seure aquí, sisplau? Acaba de fer presència a l'estat número de la ràdio. Penge el telèfon, ja. Puc penjar el telèfon? Penge el telèfon. No sé si ja n'està parlant, ja l'he intentat la senyora del telèfon. És una mica de delai, eh? Sí, home, hi ha molt, perquè és en plan de... una mica de nasa i aquestes coses que passen a la ràdio. Sempre. Bé, escolti, encantat de veure el que ha de retrobar-lo. Com està? Ostres, sí que crida. Fa fred. Sí que crida. Fa fred, no? Fa fred, dic. No, fa un atemparat, diguéssim. Una mica fresculina. Hola, a l'Eix, bona tarda. Avui volíem parlar amb el senyor bonito de la distància entre l'il·lusió i la realitat, no? Per què vol agafar aquest tema, senyor bonito? Bueno, vostè sempre... vostè sempre em demana que faci una reflexió sobre el que ha succeït la setmana anterior. Sí senyor. La setmana anterior. Ah, va. Què va passar? Va passar que ens van donar. Ens van donar una mica per allà, no? Nos dieron con... bueno... La 7 i la 8. No, us diuen perquè... Clar, molta gent deia que això seria impossible, com el tema del Brexit, també deia que no passarà, i també deia que la pena no guanyarà, no? I ja està, clar. Això és una il·lusió que ens creiem tots, tothom ha creat aquesta il·lusió. Bueno, es passarà això... La il·lusió què és? L'il·lusió és una prefiguració del futur. En un futur dius que és una. Passarà això. I la realitat, què? És molt altra. La realitat, ja no ho és. D'allò que havies pensat, no. La il·lusió, quines il·lusions tenim a la nostra vida? De ben petit ells. No tenim la il·lusió dels reis... dels reis mags, del pare, no? Del pare, no? El pare Nadal, eh? Perdona, la pau al món. De sempre, jo demanava de petit... La pau al món, si... Jo crec que si recopilessin tots els dibuixos que han fet els nens... en paró de la pau al món... Bueno... Tindríem per complir... No sé... El macton els tenia amb voltors de cartrons i infinitud. Sí, que fort. Però és guai demanar-me la pau al món. Jo me'n recordo... Què s'ha de fer? Demanar-me la pau al món, no? Clar, perquè... És impossible. Jo no la demano, ja, és una atòpia. Però què és impossible? Anem al fons de l'ecostel. És impossible. Perquè han fet un concepte abstracte. Abstracte, per favor. És que no em surt. Abstracte, eh? Abstracte. Clar, i els propositions... La pau al món. I els nens, quan tu ets petit, dius... La pau al món. Clar, defineix món, defineix pau, etcètera, etcètera. Bueno, els nens tindrien que estar per una altra cosa. Però bueno, diguem que aquesta... S'esmerça aquest esforç de la pau al món que és il·lusori. Vostè veu a dir-ho. I per això... Llavors, què hem de fer cas? Hem de fer cas sempre al nostre instint. Perquè al nostre instint mai ens treuen, eh? Però al contrari... Escolta, no és veritat això. Perquè David Hume, em sembla que deia que... Qui? David Hume. El Hume? Ah, sí, home, sí. Deia que... M'ho pronuncia també, com si fos doc. Com s'ha de dir? No dius Hume. David Hume. Hume, no. Hume deia que tu... Quan estudiàvem era hume. Que els sentits s'enganyen Un home veu la lluna petita, eh? Sí. I pensa, home, més petita, no? A mi cap aquí, entre dos dits, bé, petit. Però després és més gran. És una mica més gran. És una mica més gran. Si parlem de lluna, avui és la més gran de... Avui és la més gran de l'Història del món mundial, no? Tot ho fa, tot ho porta així. O sigui, arribarà un moment que la lluna ens evolirà a nosaltres. No. Com a carrer, pel·lícula. Allí vaig estar escoltant un... un tema així... Un programa divulgatiu. Hi havia un astrofísic, com l'astronom. Un hàbil. Que deia que la lluna s'està... separant de la terra. Quina pena, no? 4 centímetres a l'any. Què diuen? Cada 4... Cada any està 4 centímetres més enllà. Però si ho en faci... Ara me'n faré com pena, aquesta dada. Sí. A mi també, eh? Em va colpir el cor. Em va marxant, no? Em va colpir... Un adeu continuat. Què farem sense ell? Què farem sense ell? Un adeu lunàtic, no? Vostè s'imagina... declarar-se... una dona sense lluna? No. No. Això és impossible, no? No. Jo sempre hi he esperat que hi hagi una plena. Jo també. Jo al dia és que hi ha núvol. Em creix una miqueta d'apè, no? No. Llavors jo m'hi declaro. Jo no vaig per aquí, però als dies que fan núvol, m'ha agradat aclarar... Una vegada vaig fer una nòvia. Sí. Després hi ha 3 setmanes d'aclarar-me. Esperant la lluna, eh? Esperant la lluna. Esperant la lluna. Jo també ho vull fer, d'això. És que queda col dill. Al final no em vaig aclarar, eh? No. S'ho va repensar. És una bona mesura, eh? De clar, i fins a l'any una plena. Tu vas mirant amb el percal de com anirà aquella relació. I la lluna té alguna cosa a veure amb tot el que ha passat opcióament? És a dir, li faria la pregunta si ens s'embutxa. Sí, ens s'embutxa. Té alguna cosa a veure que dona el tram sigui president i la lluna d'avui? No. Va, va. Això és una qüestió de realitat, eh? No, clar. Es faria il·lusió dir que la lluna de la lluna no és cert. Són dos fenòmens diferenciats, eh? Una cosa és la lluna, que és un satèl·lit de la Terra, que gira volt el nostre voltant, inatern des de fa molt temps. Això ja no s'hauria de dir-li. I l'altra és un fenòmen així ens espontani que ha sortit de... Vagi a saber què. Però també està orbitant, eh? Per sobre de nosaltres? Sí. No. Però també està orbitant, per sobre de nosaltres? Ojo, que aquest home orbitarà sobre nosaltres. Per tant, també... I n'hi haurà quatre centímetres més l'any? No, aquest al revés, eh? S'aproximarà quatre centímetres més cada any. I el tindrem aquí. Sentirem el seu alea al clatell. Només li dic això. Bé, doncs... Jo estic frisós, perquè si a l'hora de sentir l'alea al clatell ens fa una mica de passeig ullets amb aquell tupe que gasta, eh, no, totes les coses van una mica millor. Tot és més dolç. Costell li agrada, no? Trap, en el fons. A mi em posa, eh? A mi em posa. Vostès imagina el tram, allò amb uns calçotets de cuir, eh? Amb una habitació... Amb un barret de cowboy, no? Amb un barret de cowboy. No, no, no. Amb un barret de voy escaltre. Encara és un... Ah, també. Un forar, així. Un forar, allà... Bé, bé, bé, bé, bé, bé. Bé, bé, bé, bé, bé, bé. Bé, bé, bé, bé, bé, bé. Eh? Apatrullar la... Ah, patrullar la frontera, tu. Escolta, ja ho diuen que la lluna ens afecta més, no? Diuen, però no és... Vull dir que no s'ha d'haver... No, científicament, està comprat que no, però, literàriament, i... Sentimentalment, jo crec que sí, és més maco, és un relat més maco. La lluna ens afecta, la lluna ens posa... Allò, llunàtics, que diuen, eh? Sí, sí, sí. Doncs veniu tu, en sermenito ens fes una màquina. Veig ja que estic ganes de comiar d'arma. He fet venir, espereçament, i ara que... Però vostè... Jo no marco això, senyor Benito. No marca vostè. Marca el rellotge i... El banell està marcat com el rellotge. Aquest parla d'històries, no... No, que avui farem botigues del record fem. Entre vostè i jo se les intentaré. Senyor Benito, moltes gràcies per venir. A més, té gravació vostè, ara, té gravació. Jo l'hi he vist abans, allà, escrivint... És il·lusori, tot el que... La història, recordi-ho, la història és il·lusòria. Malgrat, malgrat, es vulgui basar en fets reals. Fem una pausa molt curta per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant de les botigues del record amb Manuel Ripoll i Joaquim Carbonell, avui de la Cala Patrocínia i la Grande Carbonell. Senyor Benito, fa una setmana que ve. Tinc una setmana que ve. Que vagi bé. Fem una pausa per la publicitat i tornem... Ja. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara, amb més força, ara, amb més esports, ara, amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de dos quarts d'avui, avui de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Tres quarts en punt de 6 de la tarda. Continuem en directe i, com cada dilluns, a aquesta hora hem de rebre el Manuel Ripoll per l'Espai d'Història de Sant Just i convertint-me en les botigues pel record. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, Jordi. Com a la setmana. Bé. Avui hem de parlar, després d'haver donat un vol, per la història de Calvi Legut, de Carmeir de Can Cardona, Calcolet i Calto Vella, amb diferents testimonis i convidats que hem tingut a aquests últims dilluns. Avui no parlem d'una botiga, sinó de dues botigues. Avui i dues. Volem fer-ho un complet descapitjament. A veure si ens dona temps de poder parlar de les dues. Però sí, avui parlarem per una banda de Cala Patrocínia i per l'altra banda de la Granja Carbonell. Les dues botigues estaven situades, perquè la gent s'obiqui, al carrer Bonavista. El cor de Sant Just. Sí. Avui hi hauria l'oficina de la Caixa al costat i enfront del Mercat Monicial, perquè la gent s'obiqui una mica. I per parlar-vos de tot això tenim el Joaquim Carbonell. Joaquim, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per venir al programa. Molt contents. Avui, per què... o a l'esperit d'aquestes botigues pel record, en la passejada del centre d'estudis, com és que vas escollir aquestes dues i no unes altres? Per algun motiu especial? Bé, vaig escollir l'antiga Granja Carbonell i la Petrocínia, perquè les dues estan ubicades al mateix edifici del carrer Bonavista 85, davant mateix del Mercat, com m'ha dit, el Manel. Resulta que jo vaig néixer allà. Fa especial il·lusió no poder parlar d'aquestes. Vaig néixer que en Carbonell, l'antiga Granja Carbonell, per tant, venia de gust, perquè conec bé la història de la meva família i també conec la història de la botiga que hi havia al costat que, com he dit, està dintre del mateix edifici de Can Carbonell, de l'antiga Granja. Hauríem de començar per una de les dues, no? Potser podríem parlar de Can Carbonell. La que prefereixi. No sé si algun de les dues que en guardis més bon record o no. Totes dues. Estic amb molt bon record i una continua dient-se, Antiga Granja Carbonell, que és la Granja, i que la Petrocínia, a través dels anys, va canviar de nom i ara és el bon record. De fet, aquestes diria que, junta anem-la, que parlarem la setmana que ve de Can Fossalva, són les uniques que segueixen el negoci, segueixen en vigor, o que segueix funcionar avui en dia. Clar, perquè la Granja Carbonell, hi ha coneguda per tots, quants anys fa que està aquí a Cent Just? La Granja Carbonell no és res més que la continuació de la masia de Can Carbonell. El meu avi feia de peges a la masia de Can Carbonell, a partir de 1901, una mica abans va comprar un terreny depant del mercat, que encara no existien, i va fer una edifici que va ser la edifici actual de la Granja Carbonell. Llavors, primer tenia el negoci de la llet, perquè l'antiga Granja Carbonell era una botiga que venien llet i l'àctics. Avui en dia s'ha diversificat molt, però primer tenia les vaques situades a Can Carbonell, de la Montanya, una petita quadra, que hi havia 6 o 7 vaques. Però després, com que va veure que el negoci funcionava bé, amb els anys va comprar el costat de la casa, va comprar un altre solar, que tot això era propietat de Can Cardona, va comprar un altre solar i va fer una gran quadra per 17 o 18 vaques, dos cavalls, el toro, corresponent per mantenir les vaques ben tranquil·les, i llavors va vendre molta més llet. I aquesta zona, perquè això em va sobtar bastant, quan ho vas explicar, on estaven les vaques és l'oficina d'avui de la Caixa, només o menys, perquè la gent es faci una idea d'on estava situat això. Exacte. Això és curiós. Avui en dia hi ha la planta baixa, l'oficina de la Caixa, del Carrebo Navista, de la banda del Mercat, conjuntament, tota la façana d'aquella edifici, que dona el Carrebo Navista i el Passatge Serral, allà hi havia la quadra. Aquesta quadra era molt gran, feia forma d'ela, pati, avonta, sí, hi havia... hi havia, dintre, establulades les vaques, els caballs, la feia de pagès i el toro. I a més a més, si guardaven els carros, que eren els que feien el transport de Can Carbonella, al poble, a la masia del poble. Un altre de les coses curioses que vaig... quan vaig estar preparant l'entrevista avui, i també quan vaig fer l'explicació, que era una cosa que guardaves certs materials, com per exemple el s'agil comercial, això és... ¿Et va arribar a tu d'alguna manera especial o simplement perquè entreginant per casa, o el tenies ben localitzat, o de quina època era, perquè això és... Sempre em fa gràcia quan es tronen aquestes coses així. Sí, era un s'agil que funcionava per a la casa, que jo l'havia vist de petit, i li aponen, doncs mira, com que la meva germana també es n'escuda allà, que encara hi viu, ella doncs el tenia per allà a casa, i un dia me'l va donar. Era un s'agil que deia granja, granja, i productes agrícoles, de Joaquín Carbonell, bona vista, 65, s'han just desvern, o 65 és perquè la numeració d'aquella època... És diferent. És diferent de l'edat. I també és curiós, o és més no interessant, sobretot perquè en altres botigues no ho han explicat, però suposo que n'havia passat més o menys el mateix en totes elles, però has comentat que li va passar a la botiga durant l'època de la Guerra Civil, no? Això que la van col·lectivitzar, o la van... Sí, sí, durant la Guerra Civil, que van col·lectivitzar... Practicament tot. Però ningú ho havia explicat i ho vas explicar, i ho vaig trobar interessant, aquest fet, per donar-ho, perquè ho coneixeu una mica. Van col·lectivitzar-ho, i en aquella època el meu avi era bastant gran, i no estava massa bé de salut, el que portava el negoci era el meu pare, que era jove, que era relativament jove. I el meu pare, no sé per quins motius, no va anar a la guerra. No havíem parlat massa d'això. No va anar a la guerra, i és el que portava el negoci, però ho van col·lectivitzar i ell cobrava un sou com a treballador de tota l'explotació agrupecuària, de peges i dels animals, i ho van col·lectivitzar, però després de la guerra va tornar a tota la família de Carbonell. I, de fet, a la granja Carbonell, tu has comentat que, sobretot al principi, si podia trobar llet, només llet o alguns productes láctics derivats de la llet, o al principi només venia el llet. Des de que... Tu recordes, clar, si, clar. Des de que tinc memòria només venia el llet, i els diumenges, especialment, els diuen que veníem nata, nata muntada. El diumenge és llet i nata. El diumenge. I per què només un dia a la setmana? Perquè era el esmorzar, una petita de la poliopetja. És especial. No dolça, eh. Era nata no dolça, i llavors a casa te la viues, de sucarà, perdona-la, i una mica de dolça. Era més dificultós, m'imagino, crear i fer la nata. Aquesta nata no estava feta per el meu pare, pel negoci nostre. Jo no era feta per una altra pecaria, que ara no recordo de Bonta-Venia. L'estiu tenia molt d'èxit, i sobretot la primavera, per menjant nates amb maduixes. No maduixots, maduixes, perquè els maduixots no es coneixien aquella època. Era un esmorzar especial del diumenge, menjant nata. Està parlant avui amb Joaquim Carbonell, justament de Can Carbonell, i ara hem començat parlant d'aquesta... Tia Garange Carbonell, no? És el nom que li he dit. Ara es diu així, però clar, segurament... Clar, perquè va canviant, no? El meu avi amb el segell posava granja i productes agrícoles. Després, més tard, quan jo me'n recordo, el meu pare va dir, li han de posar un nom, perquè no en tenia. La Fasana, eh? La Fasana no en tenia. I va dir, mira, li posarem antiga granja Carbonell. Amb el temps va canviar d'antiga granja Carbonell, portant el nom de Granjas la Catalana, que era una, diguéssim, una... Una cadena, no? Una cadena de... De Granjas la Catalana hi havia moltes. Però és que totes havien d'estar associades a la fàbrica de granja, l'empresa de Granjas la Catalana. I llavors va estar molt de temps dient-se granja... Granjas la Catalana, perquè només veníem llet de les granjas la Catalana, que es va associar amb la RAM, que també era una altra marca de llet. La RAM, que ja no existeix la RAM, no? No, que no, si no... Tinc mà, entenc? No. Un símbol d'un sol. Era un sol, eh? Gran, groc i blau, que la marxim. I llavors posteriorment, quan Granjas la Catalana ja va deixar de cristir, que llavors ho portava el meu pare i la meva germana i portava el negoci, van continuar mantenint el títol de Granjas la Catalana, que era en castellà, no? Sí. I fins que un dia la meva germana deia, braus, acabats, ja no venim llet de granja de la Catalana, perquè això no existeix, tornem a recuperar el nom. I des de llavors ens torna a dir, de granja carbonell. Des de quin any va ser això, més o menys? El canvi de nom. Sí, el canvi de nom. Dic perquè en té granja carbonell, és més o menys... Jo aquí sé que hi havia l'any 72 que es va fer una reforma gran, i aquesta és la última reforma que s'havia fet, o s'ha posteriorment se n'han fet més? Aquesta va ser la que va fer amb la forta, que es va canviar el de... Es va posar un taul ell, el que vull en dia en dia amb una barra, un taul ell, perquè abans el taul ell era una taula de màrbara amb potes de ferro, i a sobre aquesta taula de màrbara amb potes de ferro, hi havia les mesures per vendre la llet. Ah, i tots productes també, no? I després, en lloc de les mesures per vendre la llet, es va vendre els tetobrics, o les ampolles de llet de granja de la Catalana, i posteriorment els primers tetobrics, que eren unes piràmides de 3 cares, de 4 cares, i 3 cares, són les piràmides que a dintre hi va, i que havia un litre de llet. Es venia això. Llavors, clar, ja no ve de fer vosaltres les mesures, llavors es va aprofitar per fer aquest canvi, per modificar alguna cosa més de dintre, o seríem una mica com ho veuríem avui en dia, o després s'han anat fent reformes? S'han anat fent petites reformes, sí. Perquè, de fet, l'antiga granja carbonell de lletaria s'ha transformat en un bar de restaurant. Exacte, sí. Una granjeta, no, la granjeta. La granjeta, sí. Això li va dir molt de temps, la granjeta. Sí, sí, clar, estem parlant més o menys del 77, aquesta reforma, perquè va ser quan també van desapareixer les vaques? No, les vaques van desaparèixer una mica més aviat. Les vaques van desaparèixer al final dels anys 50. Al final dels anys 50, per tant, molt abans. I quin motiu va ser, de la desaparició de les vaques? Hi havia dos motius principals, que la feina de vaquer és molt esclava, perquè les vaques s'han de menjar dues vegades al dia, el matí i a la tarda. I després vendre la llet, evidentment. I llavors s'han de netejar, donar menjar, donar de veure... És molt esclava. Sí, això ho explicaves tu, l'horari que tenia el teu pare, fer unes jornades maratonianes, que tenia algú que l'ajudava, però vacances i diumenge no existien. Mai, mai, mai. Només feia festa el diumenge a la tarda. És una cosa que estem trobant bastant sovint, perquè també la setmana passada, quan parlàvem de Caltovella, els pares, els avis treballaven més de sol a sol, i després no teníem mai vacances, potser una estona, diumenge a la tarda. Era l'únic dia de les set dies de setmana. I quan havia de trencar per haver d'anar a dormir, perquè havíem de descansar unes hores i havia de dormir. Això, mentre tenia les vaques, quan van desaparèixer les vaques, llavors el diumenge vam deixar de vendre llet. Perquè veníem llet el diumenge, perquè si munys, aquell llet ja les va vendre. Sí, sí, sí. No hi havien fariguris ni càmeres fariguris ni càmeres. Perquè si no es veia molt bé, el veia molt bé. Lògicament, sí, sí. Déu-n'hi-do. I l'Auló, tu te'n recordes de l'Auló que feia? Bueno, un dels altres motius entre les vaques, també era que empodegaven el veïnat. Tota la zona centre? La zona centre, cosa que a Barcelona van començar a recomanar les restriccions... Les restriccions amb les vacaries. Les restriccions amb les vacaries, de que les anessin suprimint i venien llet amb botellades. Clar, perquè imagino que allà... Quan es va queja havia, més o menys? Últimament 14 o 15... Un 15 de vaques, i també clar, amb la ferum, amb l'olor de vaques, de fets, també. Imagino, no?, de córrer el pròpia i d'estable. Això també una mica afectava a tots els veïns de... de Carré Bonavista. Els veïns de aquella zona de Carré Bonavista, de tots, no?, perquè el Carré Bonavista és molt llarg, i evidentment la ferum no arribava a la carretera, ni arribava aquí al Campanà, però bueno, o veïnat d'allà del voltant del mercat i de casa nostra, doncs sí, sí, evidentment, se sentia o se sentia. I tu hi havies treballat, allà o havies ajudat, al par, alguna vegada, o fies coses per allà, o no, estaves bastant al... Bueno, d'anar al meu pare m'havia fet... m'ajudar-lo una miqueta, el manteniment de les vaces, però jo no he munyit mai, no? No he munyit mai una vaca. El que sí que feia eren a repartir llet. Això sí, perquè quan teníem les vaces distribuïen la llet a la botiga, i a més a més repartien per les cases. I què portaves, un cistell tipic? Amb els jarros de la llet, que eren jarros d'alumini, les famoses lleteres, de l'alumini us en portava 4-5 amb una mà i 4-5 amb una altra. I llavors, abans de l'escola, que anava a l'escola Núria, feia un recorregut por. A la set del matí, només llavarda, no vaig ser a l'escola Núria, feia un recorregut por, per disentre, repartir llet. Que bo, que bo. És impensable. Això vaig deixar quan vaig deixar de repartir llet, quan els pares no van fer l'escola a Barcelona. Llavors ja no hi havia. Aquest és un altre clàssic, que molts pares també hi botigues, de fa molts anys ho feien, treballaven tant, perquè els fills poguessin estudiar i enviar-los a l'escola. Mira, com que em sembla molt interessant, tot el que ens estàs explicant d'aquí, i malauradament avui no tenim més temps, perquè clar, venia a explicar-nos les botigues. Sí, perquè també tenia la Patrocínia que estava al costat. Amb la Patrocínia nosaltres et convidem un altre dia. Sí, quan acabem els dos que tenim, tornem a avisar si vols. Clar, i parlem de la Patrocínia, per compensar, no? Perquè realment em sembla molt interessant. Ja per acabar, tu, a la gran jacargonet, et fan descontes, tu? Ostres, ara que ho dius, ara no me'ls recordo, però jo diria que no. Ja, ja, ja, ja, ja, ja. Escolta, ho hauríem de fer, no? Apecades molt faig d'allò, descontes. Ah, molt bé. Jo aquí, moltes gràcies per haver vingut i haver-nos acompanyat. T'esperem perquè ens expliquis que la Patrocínia un altre dia, i que vagi molt bé, bona tarda. Molt bé, gràcies, vosaltres. Fem una pausa per escoltar el vulletí de la Sis, i tornem d'aquí al Morro. Fem una pausa per escoltar el vulletí de la Sis, i tornem d'aquí al Morro. Catalunya ràdio, les notícies de la Sis. Bona tarda, us informa qui li ens abria. La dona de 81 anys que mort d'aquesta matinada arreu al Baix-Cam en un incendi feia dos mesos que tenia tallada l'electra, l'electricitat i s'il·luminava amb espelmes. Els Mossos d'Esquadra creuen que ha estat precisament un espelma l'origen del foc. T'arregona Manel Sastre. Bona tarda. Segons han confirmat fons de la investigació, la dona vivia sol el número 18 del carrer Santana. Feia dos mesos que li havien tallat el suministament elèctric per impagament i s'il·luminàvem espelmes. Hauria estat una d'aquestes espelmes, la que per proximitat amb el Matalàs hauria provocat el foc i el fum, que s'ha generat que li hauria provocat també la mort per esfixia. L'Ajuntament de Reus ha confirmat que la dona formava part del programa d'ajuda a la pobresa energètica i se li pagava el suministament d'aigua, però no tenia constància del tall de suministament elèctric. Manel Sastre, Catalunya Radio, Tarracona. Notícies breus, Montse Quadreny. França demana que la Unió Europea reforci les seves polítiques de defensa, coincidint amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Els ministres de fer-se estrangers dels 28, on eixen avui a Brussel·les, Albert Elfa. Bona tarda. Els ministres d'exteriors dels 28 estan reunits hores d'ara amb els de defensa per analitzar el futur d'Europa de la defensa en l'era de Donald Trump, davant les seves amenaces de sortir de l'OTAN i no contribuir a la Seguritat Militària Europea, els ministres liderats per francesos i alemans aposta per enfortir la seva autonomia en temes com la Seguretat i la Defensa, tal com recomana el ministre francès de defensa, Genitz Ledrián. Jo aposto per l'Europa de la defensa operativa i no per l'Europa de les declaracions, amb una sèrie d'objectius que li permetin a Europa fer un pas endavant cap a l'autonomia estratègica per poder decidir per si mateixa. Albert Elfa, Catalunya Ràdio Brussel·les. Andessa ja ha instal·lat a Catalunya més de 3 milions d'acumptadors intel·ligents. Això suposa gairebé el 75% dels dispositius gestionats per la companyia amb una potència contractada igual o inferior a 15 quilobats. D'aquesta manera, la companyia s'ha avançat als requisits de la llei que s'han d'acabar al 2016. Més del 70% dels acumptadors antics ja s'hauran substituït els nous. La patronal de les petites i menjanes empreses de Catalunya segura que les elèctriques tenen prou marge per abaixar el preu de l'electricitat. Segons l'observatori de la PIMEC, les 5 empreses que dominen el mercat elèctric i que s'agrupen en l'associació espanyola de la indústria elèctrica onessa, van obtenir el 2015 uns beneficis d'uns 2.800 milions d'euros, un 13% més en respecte a l'any anterior. Un atac informàtic deixa al descobert més de 300 milions de comptes del web de cites Friant Finder Network. Segons informa Like It Sounds, especialitzats en incidents de pirateria, l'acció que va passar el més passat podria ser la violació de dades a internet més important que hi ha hagut fins ara. L'atac també va afectar als comptes d'altres webs del mateix tipus. 62 milions de perfils a camps.com i 7 milions més a penthouse.com. No és, però, el primer cop que uns pirates accedeixen als comptes de Friant Finder Network. L'any passat ja van deixar al descobert les preferències sexuals de 4 milions d'usuaris que buscaven relacions més enllà de la seva parella. El web no confirma l'atac, però admit problemes de vulnerabilitat. Amb la sortida de la lluna, dos minuts abans de les 6, a partir d'ara has fet veure a Catalunya el fenomen astronòmic extraordinari de la Superlluna. Aquesta nit la lluna es veurà un 15% més gran i un 30% més brillant que les llunes plenes que estem acostumats. Aquesta és la recomanació del divulgador científic Joan Català. La que surti la lluna, i, a més, és el moment per veure-la, perquè la lluna, quan serà xula, serà quan surti per l'oritzó. En aquest cas, la coincidència serà molt fina entre el moment de màxima, aproximament, i el moment de la fase de lluna plena. La coreògrafa i ballarina Solpico ha obtingut el Premio Nacional de Dança en la modalitat de creació que torga el Ministeri de Cultura. El jurat l'ha distingit pel seu talent creatiu, la forta personalitat artística, unit a l'audàcia de les seves propostes escèniques. Així ho ha valorat l'artista en declaracions fons d'insans a Catalunya Ràdio. Bé, bueno, valore molt positiuament, la veritat, perquè, bueno, mira, dona molt de penta i subidon, i ganes de tirar endavant. Uf, tot el que té un cafè és el cafè. I... amb el que està costant, no sé, perquè no m'ha dirat el dia. Sí, sí, sí. Picoca ha passat una temporada complicada per culpa de les lesions. Espera que, amb aquest premi, les administracions tinguin molta més sensibilitat a l'hora de promocionar la dança. No va jornada en el Mastres de l'Òndres, on, de si una hora, Marc López i Feliciano López debutaran en la competició de dobles contra Henry, Continent i John Peirce. Després, el nou número mundial en dimarri, se enfrontarà a Marin Cílic, el japonès Kate Michikori, s'ha imposat en dos sets, sis dos i sis tres, a Estanis les Babrinca. I la Franca també ha reconegut que li agradaria poder tindre i el carisma que va aconseguir-te mudó entre els aficionats blanquiblaus. Ui, s'ha fet l'acte on ha firmat la renovació fins l'any 2022. En Ixeacte, el conseller delegat del club Ramon Robert, ha reconegut que seguixen parant amb Víctor Sánchez per ampliar-li el contracte. A més, està setmana se faran noves reunions amb els membres de l'agrada d'animació, perquè se pugui reobrir aviat. De tot això, Ramon Robert em parlarà avui, al club de la mitjanit. A esta hora comença l'entrenament del Barça, que torna a l'activitat, que està en bona part dels jugadors internacionals amb les seues seleccions. Qui ja s'incorporà això sí és ràquitig. Aquí han alliberat de l'amistós que juga de macroàcia contra Irlanda del Nord. I en segona divisió, el Giron ha ampliat una temporada més el contracte de Sebascoris, que ara s'acabarà l'any 2010. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. La Comissió de Morts i Desapareguts de Sant Just ha guanyat el premi d'octubre, que va ser reconeguda per la seva feina de més de 8 anys sobre el Sant Just Tengs Morts i Desapareguts durant la Guerra Civil. Durant l'acte de divendres es va fer oficial que Sant Just acollirà la propera edició dels premis l'any 2018. Més coses que resumada Serrano Ferran Tost, Joan Vassaganya i Gina Pol seran els regidors de proximitat avui a Sant Just. Atendran el Sant Just Tengs i Sant Just Tengs i la Comissió de Morts i Desapareguts, que va ser reconeguda per la seva feina de més de 8 anys sobre el Sant Just Tengs Morts i Desapareguts i el Sant Just Tengs i Sant Just Tengs de les Escoles i el Centre Cívic, Joan Maragall de Set a Vuit del Bespre. Serrano i Tost atendran el Sant Just Tengs al Centre Cívic i Vassaganya i Pol a l'equipament de les Escoles. Recordem que aquesta iniciativa es va posar en marxa el passat mes d'octubre a Sant Just i té com objectiu que els regidors i regidores de govern atenguin personalment els sugeriments i propostes de la ciutadania en els diferents barris, sense haver de demanar cap tipus de cita prèvia. I acabem recordant-vos que aquesta setmana segueixen els actes del novembre literari. Dels 12 quarts de 12 es farà un club de lectura fàcil en català, basat en la lectura del llibre, qui és el culpable de Jaume Fuster, que el fein inscripció prèvia per participar-hi. D'altra banda, Dimecres, el periodista Víctor Ramela, passarà per Sant Just per presentar al seu darrer llibre, la filla del Capità de Groc, una novel·la guanyadora del premi Ramon Llull 2016, Dimecres a la set de la tarda, a la sala Isidor Cónsol de Can Ginestar i dijous es farà una nova sessió del taller de relats breus del Centre Cívic i Mere Javi del Conta presentarà dissabte al seu darrer Poamari. A la sala Piquet de la Taneu, el cap de setmana acabarà amb dues representacions de teatre. La Taneu amb l'estrena de la Ratera, de Gata Cristia Carac d'Ajust Teatre. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més amplia del Sant Just Notícies Edició Vespra a les set, mentre se'n recordem que podeu seguir l'actualitat local, al web de la ràdio Radiodesverm.com i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Fem una tarda. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, algun com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és a Radiodesverm, ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa, dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'Espra, i no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Una altra informació que se met tots els dinlluns de 8 a 9 del Vespra o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dinllun de 9 a 10 del Vespra tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Radiodesverm. L'oantíc és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació social. Informa-te en el web cpnl.cat. Radiodesverm, cada dia més a prop teu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta-te al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nomes. Fem salut per tu. Què tal? Bona tarda o tres minuts. De fet, tots ja, i arribem a un quart de set de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro. Tenim algunes coses obertes a aquesta segona hora, que serà un pèl diferent. Ja us aviso del que acostuma a ser els dilluns de si de set al programa. Rafa Canó, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, bé, bé. A tot el punt i preparat? Bé, els dilluns d'aquesta hora sempre... Tot segueix igual. No hi ha hagut esport, no hi ha hagut esport, no hi ha hagut partits, no hi ha hagut lligues... Està tot molt apagat. Bona tarda. Avui serà més tranquil, menys crits. Sí, serà més suau. A més, hem convidat una persona que ha donat el seu toc. Sí, hi ha la tertúlia, que ara us presentarem d'aquí uns moments, però abans deixeu-me comentar una cosa, perquè, mireu, ara mateix, de fet, s'està fent a la Teneu... Bueno, ara mateix s'està preparant, perquè d'aquí 3 quarts d'hora no falten ni 50 minuts, perquè comenci el sorteig de judicació de 54 pisos de promoció pública de venda al Maslui. De fet, hi ha hagut un total de més de 200 sol·licituds per 54 habitatges. Hi ha bastants números, si t'has presentat, que et toqui. Les fredes, les calintes, estan preparades. Això també... Tenim un membre de la tertúlia. I, llavors, són uns pisos de promúncia d'aquí de Sant Just a Maslui, que es faran al carrer Violeta Parra 8-10, i que, inicialment, s'havien de fer 36, però, fins i després, l'empresa municipal de promúncia va decidir ampliar la promoció fins als 54 definitius. En fi, de tot això, per què en parlem? Perquè jo havia pensat, truquem a la Teneu de Sant Just, i que ens expliquin una mica quina és la sensació que tenen, que la cosa està vivint, tot això. I llavors, Àlex, tu tens el telèfon de la Teneu, no? Tens el telèfon de la Teneu, Àlex? Senyor Marito, bona... Senyor Marito, bona tarda. Abans de re. Bona tarda, Senyor Marito. Bona tarda. Vol que l'indoli jo, això? Anem a trucar a la Teneu. Anem a trucar a la Teneu sense que us apiquen. Mira, va, és com, eh? Entrenquem, entrenquem, que ja sempre hi ha l'Anna. Senyor Marito. No has fet mai ràdio, vostè, no? És la primera vegada. A veure si ens toca alguna cosa, no? Anem a trucar a la Teneu de Sant Just. Vol trucar a vostè, senyor Marito? No, no, no, no, no. Es pot dir a l'Ispotify, aquí. Per aquests cascos? No, per aquests osculars només sentireu que estem atent en directe. Vostè, que no ha fet mai ràdio, no? És el primer dia que ve. Sí. Tardulia, sí. Estem trucant a la Teneu de Sant Just, a veure com està la cosa, més que res, per saber si hi ha molta gent, no ha arribat gent, i la gent està nerviosa pel concurs d'habitatges públics. Clar, ara mateix. Estem trucant a la secretaria, que ja sempre hi ha una noia que es diu Anna, molt simpatica. Un moment, no es puc atendre. Si us l'heu deixat un mensatge... Té la veu presa, no, l'Anna? No, a veure una cosa, eh... S'ha catarrat. D'acord. En tesos. Penge, penja, penja, perquè... I jo li vull deixar un missatge. Ja està. És una mica d'ultratumba, no? Tornar a trucar. És que m'agrada molt aquest missatge. Què dius, ni a Teneu de Sant Just, ni... Ha trucat. Ara aquest moment no el puc atendre. A més a ell, com si fos ell, el senyor Teneu. Està al lavabo, sempre. Hi ha molta sentitatge de Teneu. Tornem a trucar, si no, ja ho deixaríem. Això és l'editori de l'esportiu? No, avui hem dit que seria especial. Ah, bé. Però jo m'he preparat per... Que he sempre preparat per a tu. A alguns esports. Perquè és una mica... El senyor Vanito amb una camisa molt col·lè. Uefa, sí. Vull escoltar el missatge? En aquest moment no el puc atendre. Si ho la deixem a un missatge, apareu a l'escanyal. M'haig de menjar. Estem segurs que troquem el toc, eh? No... En principi, no deixarem cap missatge. Puc deixar un missatge? A telèfon és el de la Teneu. És el 3-7-1, 31-15, no? No, en principi, vull dir que... És aquest. Bueno, en fi... A la de Teneu no està. És igual, el senyor Teneu no està. No, no hi era el senyor Teneu. Troquem a la pinxeria de Teneu. Això és perquè està amb la Teneu. Escolti, senyor Vanito, vostè l'hem portat avui a la tertula esportiva com a convideta especial. Especial. Vostè ha vist alguna vegada el compartit en directe? Vostè a futbol? Algún Barça, algun espanyol. Sí. Algún Barça espanyol. No, Barça espanyol. No, vaig veure... Mira, vaig existir al Barça Electri de Bilau, on el Barça es va proclamar campió de Lliga, perquè el Madrid va perdre... Però de quin any parla? De quin any parla? No ho sé, hauria de ser el 80 i no sé quan. Estava el curit, estava el curit. Estava curit com a entrenador, no? Com a entrenador. Va ser un fenomen molt digne de... Sí. Vostè a les poques coses, però molt divertit, perquè comunicativament, era una experiència, perquè veies que el que es jugava en el terreny de joc no tenia res a veure amb el que passava a les grades. No l'entenc. No l'entenc. Què vol dir? Això també passa ara. Jo li explico la situació. Últim partit de Lliga. El Barça anava a segon, i el Madrid jugava a Tenerife, em sembla. Sí, crec recordar. El Barça jugava amb l'èric de Bilbao, i anaven jugant, anaven fent la seva l'èric de Bilbao, no jugava res. I a la primera part ja guanyava el Real Madrid. I tot el Barça... Perdó, perdó, perdó. Batalletes del món del futbol. Avui anirem a Eduard Beníctor, no m'agrada. Em sembla un fenomen espectacular, perquè... Llavors, a la primera part, ja guanyava el Madrid, tota la colorada... Què van ser aquelles lligues... Sí, de fent de futbol. Això no va ser 80, pico. Això va ser començament del 90. 91, 92... Jo vaig dir en directe aquest partit, de les poques vacinats, i vaig veure allò... Però a Bilbao va ser? No, va ser el Camp Nou. El que es deia, habitualment, la Lliga del Transistor. No? Llavors, a la primera part, això que guanyava el Madrid, tothom estava allò de Crep i els colorons, ja que no vaig anar a la llibertat amb el puro. O sigui, el puro, res. I la segona part, i després, ja... Ostres, que quan ha marcat un gol al Tenerife, que no sé què... Llavors, clar, totes les grans van començar a jugar, no? I els jugadors no en tenien res, no? N'anaven mirant i no sabien què passava, perquè clar... Un jugador feia un passi i tota la grada... No sé què hagi marcat el gol, i el tio deia. El camp de l'Espanyol, no? Sí, només ha dit un passi. Això passa al camp de l'Espanyol. Va anar un bon dia, potser, per ser en l'estrena. Bueno, bon dia. El públic estava pensant en una altra cosa. Estava pensant en una altra cosa. Si vol que li digui, jo vaig anar al partit que va inaugurar la TV3 el 11 de setembre de 1983, que va jugar a Barcelona o a Sassuna. Ah, una altra, per la història. Vostè sempre ha anat a molt de coses... I li diré una cosa. Li diré una cosa. A veure, com li explico jo, jo m'hi he canviat dels vestuaris del Barça, al costat dels del primera divisió. Perquè jo era jugador del Barça. Això no és poc bon, home. Què s'hi juga? Jo he defensat els colors del Barça. Jo també. Els colors del Barça. A la secció de Hockey sobre Irma. Ah, sí? Home, és bonito. Això sí que no ho sabíem. Això sí que em mereix un capítol. Hi ha hagut de fer tota aquesta per la final i per arribar al món de l'Oscar. Hockey. Hockey sobre Irma, eh? Sí. Vostè sempre l'herba. Vostè sempre l'herba més l'herba. Sempre. En qualsevol format, eh? No pisse la Irma, no pisse la Irma. Va, pa, allà està. A totes maneres, no, senyor Manito, on jugava? Però quan les temporada es va estar, a vostè, a l'Elit, de Llukey i Irma del Barça. Ja està 3 anys, 3 temporades. Això és l'Elit, eh? Vaig començar allà. Però era el primer equip o estava allò a l'Elivi? Vaig estar a l'Infantils, no? Ah, estava a l'Infantils. Bé, ara... Ens ha fas una mica ara el globo, no? No, el Camp Nou. Sí, perquè pensava que... Ens canveu el Camp Nou a la part... Per què jugava el Camp de Géspa? No, el Camp de Géspa. El Camp de Géspa, no? Allà sortíem i no ens deixàvem. Sempre hi ha un guarda que no ens deixàvem sortir a la trapitja al Camp. Però, bueno, no jugàvem on ja era l'Estat i el Ministadi. Encara hi és, això, el Ministadi. Per por, perquè ara va ser pràcticament la poca història. Abans d'haver-hi el Ministadi, hi havia... Entraves, hi havia una pista de latisme, un poliesportiu, un camp de rugby, 3 camps de futbol, i a la quinta, hòstia, del de tot que ja tocava al Real Club de Pono, hi havia el Camp de Géspa i sobre Irma. Teníem que anar des de l'Estat i la Bolera. I la Bolera no hi era? No, no hi era. Aquestes noies, bon noies. Tampoc hi eren. Fins que estem parlant de fa molts anys. De fa molts anys. Senyor Marito, gràcies per venir. Ja em fa por, eh. Si vostè m'ha dit 10 minuts, m'ha dit vostè. Ara que estava aquí... Ara ja li explico tot el més coses. No, un moment, esperi. A qualsevol moment, la història... No, no, una cosa curiosa. Una gada curiosa. Dongui-me el titular. Dongui-me el titular, i això ho anem d'aquí uns moments. Digue el titular del que va d'explicar. És que és molt complex. No és complex. A mi em va marcar un gol, un president del Barcelona. Molt bé, ja està. Aquests moments ho sabrem i ens explica la història. Però ara hem de canviar de qüestió perquè avui... Tornem a trucar, eh. Què? Tornem a trucar. Vols tornar a trucar a la Taneu? Sí, no. Tornem a trucar a la Taneu. M'ha agradat. Tornem a trucar a la Taneu per saber... Que passa que potser... Jo crec que tenim el telèfon malapuntant. Perquè... És molt curiós, no. Jo crec que hem de ser un altre... Salvan una mica les distàncies, eh. Sembla el contestador tomàtic del... Som una cosa, Alex. Busca d'aquí a internet, sisplau. Google, telèfon de la Taneu de Sant Just. Mentre estan, jo vull recordar una història. I és que... ara parlarem de l'Espanyol, ets un xoc. Justament avui, o ja fa, no sé, quan, hem sabut que ja tenim data del derbi. Serà el 18 de desembre. Diumenge 18 de desembre, a les 8.45 al Camp Nou. Barça espanyol. Barça espanyol. Rafa, amb una... Jo el veig. Ho veig bé, ho veig bé. Diumenge, a tarda, millor que... El Barça està així... El Barça està així una miqueta que no sap si... Què, va bé o no va bé... O va bé... I l'Espanyol va anent de pujada. Anent de pujada. Per cert, parlant de... avui és un dia per repassar història. Sí, una mica així, en general. Alex, t'arriba per la música de Rima, em veig bé, sisplau. Perquè tu, en Wins, vols explicar la història de com va anar... El Camp de Serria. Vosaltres en recorda el Camp de Serria? Sí, i tant. Passa de les courses... Ai, de les courses, perdona. El carrer d'Indústria, del carrer d'Indústria de Serria. Per una discussió que va haver una barberia... Molt important a Barcelona. Com una discussió? Una discussió amb una barberia, o no. Més que discussió, va ser... Una bronca. Una bronca, mira, i anem. Un matí de primavera, el senyor Hans Kemper... Estava en un dels salons d'una conaguda barberia de la ciutat condal. Hans Kemper? Hans Kemper. Té alguna cosa a veure amb el president del Barça, Joan Kemper i fundador? Sí, senyor. Qui era? Ell. Ah, Hans i Joan, no? Hans, Joan Kemper. No sabia que era un fill o alguna cosa. Joan li veu posar vosaltres, però té la Hans. Ja és jo. És així. El Josep Lluís és aquí, a la Xina Popular, saps? Sí, sí. Estava si calança, parlant de futbol, amb el Barbé. De quina any estem parlant, això? Això del 1900. Comencem amb el Zalabín. No recordo exactament. Quina època va ser la que va passar de la carrera indústria a Serrià? No me'n recordo. En un moment de la conversa va d'arribar l'Espanyol, la conversa. I al Suís va dir Sunrién. I dice, menudo problema tiene el español, van a echarle de los terrenos de la calle industria. No lograran levantar cabeza. Les quedan setmanes d'existencia. ¿Qué esto le hubo que decir, no? Clar, perquè no parlava català. Total, que l'Espanyol hi quedava setmanes al carrer? No sabria posar accent a Suís, però bueno, igual. I llavors... Amb el sillón contiguo, amb cara enjaunada, estava Don Genaro de l'arriba. Don Genaro de l'arriba? Un industrial barcelonès. Que al escoltar aquestes provocadores paraules, es va xacar i li va dir al Suís... Perdona, si Joan Gamper digués que no tenen caurem morts. D'aquí tres setmanes l'Espanyol no tindrà un caurem morts. I no... Està usted muy equivocado, señor Gamper. Mientras yo viva, el español también lo hará. Y si no tiene campo, yo le compraré uno. Oh! Ojo el dato. I aquest home va construir, va fer l'Espanyol de Serríà. Així, el ciutat industrial va comprar els terrenys que unien la ciutat de Barcelona. Com se'n vas per aquí? A la vila de Serríà, i va pagar 170.000 passetes... De l'època? De passetes, perquè això d'antigues passetes, són passetes. No són antigues, ni modernes, són passetes. Aquest tip. No eren el mateix, les passetes de l'any 90, que en l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà l'anà. I de les antigues... I anaguring el camp en l'any 1923 amb una capacitat de 12.000 persones. Tots hi han tingut part. Alpis també van participar els dos Gladars d'alsitlat... Com Víctoriano i Santiago. Com està allmt? I aquí hi va acabar. Hi ha una barbaria de la ciutat de Barcelona. Una important barbaria que no em menciono. No ho sé, no ho sé. Una gran barba d'aquella zona. Ja s'han perdut les grans barba d'aquí. Bona tarda. Sempre he lligat-se amb el Barba de tarda. Heu dit... perdoneu-ho, que talli. Heu dit 12.000 persones al primer estadi? Sí, seria. Estem en disposició de dir que ni des dels seus orígens a l'espanyol va omplir el seu estadi. Potser així, 12.000 persones. Si se li embarà una mica la mà, aquest home. Sí, no, 12.000 persones s'acabarà la tranquil·litat. Com a dada curiosa. Ara comença la bona. Com a dada curiosa davant de l'espanyol, davant del camp de l'espanyol. Vostè ho va viure, no? Sí, de Sarrià. Hi havia un altre camp davant, que es deia el Camp del Vergada. Què? Vostè sempre porta la dada desconeguda. Sí, la dada desconeguda. Vostè era el dia de la transició? Aquesta, que m'han d'entendre. No, el 23. Si no s'hauria portat un pic. Vostè era el Barber. Vostè era el Barber. Vostè era el Barber. Vostè era el Barber. Vostè era el Barber. Vostè era el Barber. Vostè era el Barber. Vostè era el Barber. Tenim un parell de coses pendents. Tenim la trucada de la Teneu, que ara hem trucat al telèfon autèntic. I després tenim el titular. Qui no vol l'acord, que és que vostè... Era el Barber. El Barber era un penalt. Va fer un gol. Va fer un gol. No va ser de penalt ni res. Per què hi va? Anem a trucar a la Teneu de Sant Just. 2.47 de la tarda. Parellament tenim aquests pisos d'ajudicació. 54 pisos, què? Parlarem d'esports. Calla, calla. Que vull parlar amb la noia. L'Anna. La noia és com la noia. Teneu a dir qui? Hola, bona tarda. Qui és l'Anna? Hola, Anna. Hola, què tal? Mira, estem en directe. Molt bé. Què tal? Com ha fet? Aquí no fent. No et vull molestar. Està fent programa. Hem vist que d'aquí 30 minuts comença el sorteig de pisos. De promoció de Mas Lluís. Hem trucat per saber com hi havia l'ambient. Hi havia gent, perquè hem vist que hi ha més de 204 sol·licituds. Una mica tot això. Hi ha gent o què? És una altra diferència? Sí, estic d'acord amb el camp per la finestra. Ah, val, està bé. No en llences, eh? Estan justos també. Fa fred o no? No, no, no. A veure, un moment. No t'apel·leu a l'Anna, per favor. L'Anna és molt simpàtica i molt maca, però no posem d'ella. Diu que no. Quanta gent calcules que hi ha ara mateix, davant de la Taneu 200 just? Davant de la Taneu... 15 o 20 persones. I segons la policia municipal? 3. A veure, deixem com... Estan arribant des de lluny, d'aquí unes tornes. Sí, segur, perquè... A veure, en principi el sorteig és la set de la tarda. Es fa la celebrant o la sala de dalt? La celebrant. I per llei? No, més organitzar l'Ajuntament, ojo. Què vol dir, ojo? Això va fort, no? Que no, que no, organitzem la Taneu. I llavors tu optes a algun dels pisos? No. Diu perquè en total sempre han anat 204 solicituds per 54 habitatges promocuts per promunse, que es faran al carrer Violeta Parra, 810. Temes sorteig? Has vist ja les voles? Fredes, calentes... Sí, alguna cosa per l'estil? Jo no ho he vist. Ho està muntant a l'Ajuntament i a la sala de grana. Em diuen per què que truqueu a anar al carrer. Què és el joma que en preciós? Sí, tinc el joma. Passa'm mal, perquè ja parla veu. Passa'm mal, passa'm mal. Passa'm mal perquè... Està promunçada. Sí, gràcies Anna, gràcies. Gràcies, merci. Està ocupat, el joma. Què mentides? Si aquest home està ocupat, el joma que en preciós. En fi, no, Anna, jo... Hi ha algun home calb que s'assembli al calb de les voles de la Champions, com fan els sortejos de la UEFA? Ah, sí, no ho sé. No, val, val. Ho havia sentit un rumor que venia ell a fer els sorteig. Ah, no ho sé. No ho sabem. Anna, gràcies per la teva generositat. Immensa. Estigues atenta, perquè en qualsevol moment... No ho vull, eh, en qualsevol dia et truquarem. Ai, home. Home, és que no et seguim per la xarxa social, que ens agraden molt que el teu perfil de Facebook és Anna. Ateneu-s'en Just, això és meravellós. I després... Ho he de reclamar, encara. No ho arreglis, que ens agraden molt. És com si el Facebook no em deixava posar a Ateneu. És com si em posés Jordi Radio Esvern. M'agraden molt. I després... I després l'altre, és que has fet un like a la pàgina de Radio Esvern. A les últimes hores. No enteniu gaire, no? Oh! Bueno, sí. Quants... A veure... Aquí s'acaba la trucada. Aquí el meu cor de xarxa social m'ha... m'ha... s'ha ferit. Quants likes teniu a la Taneu de Seng Just? Anna, ateneu. No, ja està, tinc feina. No, no, no, no. Quants likes teniu? Quanta gent segueix a la pàgina de Taneu de Seng Just? No gaire, no gaire. Jo us fa un like per ara si m'ajudeu. Vens a dir una... Anna, gràcies, eh. Que vagi bé. Un petó. Adéu, cuida. Que és maca, Anna, eh. És molt maca. Sí, però... Sí, maca, maca. Escolta, eh, que teníem aquí... Senyor... Senyor Beníton, no em miri amb aquesta cara, eh. Per què em mireixi ara? No ho sé. Què? Què? Ha dormit fins i tot a vostè, això, a l'Anna. No, el què? No, és maquíssima, l'Anna. Sí, el quasi m'hi ha enamorat. És molt maca, és molt maca. Escolta, acaba remat a la història, o no, del president del Barça que li va marcar un gol? Ah, sí, veritat, sí. De quina any és? Això hauria de ser el... L'any... L'any 72, eh. L'any 72. Reven per bueno, eh. Reven per molt més bueno, eh. L'any 72, l'any 44. Com va anar, això? Això va anar perquè el club on jo jugava a hockey i sobreherma, en aquells moments, que era el club de futbol júnior, que encara hi és, eh. Com vostè feia infantil. No, ja no era infantil, jo ja era... Estava... estava en juvenils. En juvenils, eh. En blanc i negre era l'erba. Sí, el uniforme del... No, és que no hi havia herba, eh. Ah, no hi havia herba. Doncs jugàvem sobre la terra més dura que... que va parimar, això. Saps? És ara que jugues sobre herba. I llavors jugàvem sobre la terra. I allà, en el júnior, feien un dia una confraternització, el dia del... El dia del soci, el dia del club, i no sé què, llavors es convidava un altre equip a fer un partidet. I van convidar al Barça. Llavors es feia al Barça i... i els veterans o gent d'allò de... Barça contra Barça. Barça contra júnior. No estàs entenent, eh, Jordi. El júnior feia la diada del seu. La seva diada, no? El dia social, no sé què, i convidava un altre equip perquè vingués a jugar un partidet. Seria un equip que deia el júnior. Neymar. Hi ha un equip que es diu júnior. Vostès fan tertúries, potser, o fan tertúria de poques altes? Jo pensava que era una categoria d'oqueí. Andivini. Pensava que era una categoria d'oqueí. El júnior. No, el júnior és un club. Va, és un club. El júnior de Sant Cugat. Que té la categoria de júnior, també, no? Seria molt extents explicar-li perquè es diu júnior. Però això ja ho deixarem... Total, que vostès fèiem el júnior i el Barça era el convidat. I el Barça era el convidat. Llavors, dintre de... llavors, com a jugador del júnior, hi havia el que era president del Barça, el Vicenç Montal. Ah, Vicenç Montal. El esports? No. No teniu una ganja de part, Vicenç Montal? El Montal era del tèxtil, home. Sí, era el tèxtil. Quina categoria jugava vostè, júnior? Jo? No, el júnior. Júnior era l'home del club. Com pot ser, si us haig de posar aquí... Ponent del duodinàmico, tal. I llavors vostè va jugar, no? Jo estava allà, com d'espectador. Llavors els que van venir del Barcelona, els faltava un porter. Jo sempre he jugat de porter. Llavors van dir, bueno, tu, nano, hi posa't de porter aquí, amb nosaltres, amb el Barça. Jo vaig dir, bueno, posarem... I tot eren ganàvies, eren veteranos... I tot això. I el Montal jugava amb el júnior, perquè havia sigut... sòsic del júnior. I va jugar, i vam fer un partidet. I amb una jugada va sortir el senyor Montal, i va fer gol. Però vostès va deixar marcar? No. Ah, no. No, no, cali, perquè no es va deixar marcar. No, no, no, no. I va marcar el gol de forma la... Sí, us desformava. Aquesta és una mica la... Era fora de joc, era fora de joc. L'acció és que portaven aquella època com eren. Perquè, clar, ara... De canya de bamboo? De canya de bamboo. És que m'interessava això. Però que anaven com on s'amorais, al segle XVI. Però què diu canya de bamboo? Estem parlant de l'any 70. Estem parlant de fa 400 anys. I té l'any 70. Jo me'n recordo d'això, de les guardes. Les guardes eren de fusta, de fusta. Les guardes eren... Eren unes canyes de bamboo, eren? Exacte, sí. La que era la part de la cama, que tenia a la colxat i tot això, per la part de la cama de l'espinilla. Era més divertit abans, no? Sí, eren unes canyes de bamboo protegides. Clar, no, la canya sense parada. Ara només falta aquella frase i t'admiti que abans era ok. No, no era ok, però... Protegits onàvem, eh? Les portes anaven a portar amb les guardes... No, res. Ni careta, ni res. Ni pitrera, ni res. I no li va tocar mai... Em va notar l'impacte alguna vegada, perquè havíem d'agafar velocitat a aquestes pilotes. Bastanta, i mala gent. I les pilotes eren recautxotades com ara? No, la pilota joc i sobreherba és... La fusta, oi? No, és un queer. És un ànima de fusta. Tot de fil ben trenat, ben trenat, i després dos casquets de cuir. Eren similars a les... I a l'oquei que hi ha a la sala recreativa? Sí, les de crics. Sobreaire, allò que fan... Sí, sí, sí. Com? Pots repetir el sonó, oi? Com seran fos? Més enllà del Salon Deportivo, ha anat a fer alguna cosa. T'he traït del futbolí. Aquestes màquines que vos dius... Cric, cric, cric, cric... Més enllà que surt aire per sobre, jo és el més proper a l'oquei que conec jo. Més enllà de tenir... Gràcies per l'experiència. És que jo més, si tothom... Tinc una sorpresa, perquè... Fa 10 minuts que he de marxar. Tenia 10 minuts, sí. Vols rematar-ho a alguna furia? No, que d'espai de l'Història... Li he fet això. No, encara. Bueno... No, encara avui no, ahir tampoc. Això. Vostès estan aficionats de l'Història. Estaven al costat del Camp del Bargada. Estaven en furia. I havien de marxar a la 6 i 10. A l'altra banda de la carretera de Sarrià. Què passa, maravilla? On estan les 3 carabeles, una cosa així? La 6 carabela, això és un verd de senyoreta. De la Vingu de Sarrià. Quan va ser la Vingu de Sarrià... Allà hi havia un camp que es deia... El Camp del Bargada. I feien... I feien futbol? Des de les 8 del matí. Fins a les 3 a les 4 de la tarda. Quins dimarts? Continuament. I vostè anava a veure el futbol? A mi m'hi doia, m'hi doia. Perdona, digui-m'hi. Però què té a veure això amb Berga i la comarca... No, perquè el club es deia a Bergada. Ah, però el club de Bergada no entenc què feia a Barcelona. Jo tampoc, però... Està allà. D'on ve el nom de Juniors? D'on ve el nom de Juniors? I quins colors tenia? Quins colors té? Encara el justament. Jo diré que no ho he dit abans. És que no l'esculteu perquè ho ha dit abans. Ho he dit abans. Blanc i negre, sí. No me'n recordo. Blanc i negre. Blanc i negre. Blau i negre. Quina mala combinació? Blau i negre. És molt elegant. No, no, vostè... Blau i negre no combina, però tota la vida. I tant. Però no ha anat vostè a classe d'estètica. No en té ni idea. El nom d'on ve. Avui el Domenic va de Blau i de negre. De pantalons negres? El nom ve perquè el van sotar. El van fundar uns germans que es deien Serraima. Vam fer l'estadi. Un dels germans de l'estadi. Estem repassant tota la història de l'estadi de Barcelona. Un dels germans és el de l'estadi que es diu Joan Serraima. Doncs eren 8 germans, 7 germans barons i una noia. I van fundar aquest club per fer diversos esports. Llavors es van dir els juniors perquè eren els fills del Serraima. Clar. I tenien els primers instal·lacions esportives, els van tenir, on ara està la illa davant la illa. I era xespa o era terra? Jo sempre era terra. Com era? Com era? Era com jugar sobre la terra. Arribaven amb els anous. Parlen d'història. Jo he jugat amb l'Almeda. Sí, els cap de futbol de terra. Era un camp on millor no anava perquè podia sortir pel lliçat. Era un passat de fang sempre perquè era un forat. Jo era portat també de futbol. I jugava amb un forat de... Pots creure que jo també era portat. De fangada. Aquí també. Està molt desprestijada. Jo he jugat de portar molts anys. Ja sé que va fer de portar de discoteca. No compta, no. No pot portar de discoteca sense domenat? No. I a més hauria de ser del bord de aquell. La papa no pot entrar-t'ho. No. M'he fet de la cola. Segueu bo que jo mai faria de portar de discoteca. No estic prou fort. En fi, senyor Benito, moltes gràcies per haver vingut. Hem fet un repàs de tots els estadis. Comencem per l'estadi de Serria. Passen pel del Bargada. El Bargada, eh? Sí. Que vagi bé a la tarda, eh? Bona tarda. Fem més coses... No, no. Perquè hem d'acabar la tertúlia. Rafa, tenies el programa especial avui de seleccions. Tenies alguna cosa més, no? Tenia una notícia que s'agrada molt dels pericos, que és a Marroca. A Marroca... Fins al 2022, he fitxat... Què hi ha a Marroca? A Marroca és un noi que va arribar a les categories inferiors. I que... Una sensació. Sí, una sensació. Amb el bé, ja... era el que portava tota l'equip, diguem-ho així. O sigui, el que despuntava... El que despuntava de tota l'equip. Per tant, Quique Sánchez Flores el va fer pujar al primer equip, perquè el va fixar amb ell i apunta a moltes maneres. Hi ha molts equips, entre ells, equips inglesos molt importants. Quina polícia juga? Ara mateix està de lateral, sinó... Al mig del cap, diré que és mig centre. Sí, sí, sí. Però em sembla que no juga exactament amb el seu... Amb el seu lloc original. Sóc la sensació, una mica, ara? Sí, la sensació. Hi ha uns que porten una mica d'aire jove a l'equip, i jo crec que si continua amb aquesta proyecció, donarà a parlar. Bé, doncs Marroca, escolta't tu. Marroca. Una bona felicitat. Si no, s'ha d'enxampar algú. Ah, Ivanen i el Diop, el Papa Diop, està a la venda per 5 milions d'euros. És que tenia Marroca perquè els Papa Diop... Comparteixen posiciós. Molt bé, gràcies, Rafa. Ja està, de res. A veure, a l'altre del penyol anem cap al bàsquet, va. Sí, perquè de Barça, a veure, és que ja no hi ha notícies. No, tenim no. Hi ha hagut segona divisió i segona ve, que també hem perdut els equips catalans. He vist que hi ha notícies, tipo Messi al entorn de Messi. L'altre, la tristesa de Messi. La tristesa de Messi. Que vol marxar i que vol marxar del Barça. Cancelo posava aquí, que estan buscant un lateral dret per suplir l'Eix Vidal i es parla d'aquest portuguès de València. No hi ha notícies de Can Barça. No n'hi ha, no n'hi ha. Anem a parlar d'ara de bàsquet. Anem a parlar d'ara de bàsquet, perquè hi ha hagut... I va haver el que l'Oriol definiria com a derbi català. Andorra. L'Andorra Manresa va guanyar al MoraBank 93-91 al camp del Manresa. No hi ha manera que et segui el cap. De fet, el Manresa té molts números i punts per baixar... I va estar a punt de... No va ficar l'últim triple... Per guanyar. Per guanyar. Trem a sobre, que també estava llegint, que és el primer partit que l'Andorra guanya a domicili. Ni així aconsegueix sumar al Manresa. Després també va jugar al Divina Joventut, que jugava al camp de les estudiantes. Divina Joventut. El patrocinador és divina. Però trobo que no ho sabia, això. Per d'una segurança. És molt bonic, no? Divina Joventut. 24 hores. No, no. És com... Divina Joventut. Ja no tornarà, no? La Joventut, la Divina. Depèn del que pagui. Per cert, l'esponsor del Barça estava amb mores de sapiguer que és esponsor. Ah, sí? Si era català, o què? No, català és com... Però un altre matí, lligat. Lligat, però amb la samarreta. A la banda de la samarreta, canvient de esponsor. I per el que he escoltat avui el TN... Ho diuen aquesta tarda? Aquesta tarda és... bueno... Es decidien. Entre el que estem comentant. M'ho ha vist a les estudiantes Divina Joventut. Va guanyar a les estudiantes 83, 71, i que tampoc va ser molt partit pel Joventut. I l'altre equip català era el Barça. El Barça sí que va guanyar a 99,83 al camp de Lucan-Múrcia, i segueix patat amb les mateixes victòries i derrotes que el Madrid, però pel basquet de Baraja està en segona posició de moment. Molt bé. Alguna altra equipa, si que vulguis comentar... Tenim els equip catalans de segona ve de futbol, si vols, i dic com estan les clasificacions de segona ve. Molt bé. Doncs sí, repassem-ho, no? No, perquè jo crec que ja ho tenim així. Això no ho fa l'Oriol, però... Anem. Dels equips catalans, recordem que hi ha el Girona, el Reus i el Nàstic. D'acord? D'aquests tres, l'únic equip que va guanyar al partit va ser el Girona. D'acord? El Girona va guanyar 0-1 a Lucan-Múrcia, i segueix en zones de play-of-descents, a dos punts de poder estar en zona de descens directa. I els altres dos equips catalans van perdre, el Reus va perdre contra el Corcón. Cosa que ha provocat sortir d'aquestes zones de play-of, actualment és 8-1, i el Nàstic, que no ha aixecat el cap, és coer de la clasificació, va perdre el seu partit... Ah, no, va guanyar, perdó, 1-0. M'he confonsió, va guanyar 1-0 al Getafe, però tot i així no aconsegueix aixecar cap. Vaja, aquí. Estava últim amb 13 punts, però com diu l'Oriol, amb 3 puntets, surt de la zona de descens. Hi ha algun altre equip català... Segona divisió, no? Segona, que tenen per aquí? No, ja n'has de... Segona, bé. Segona, bé? Segona, bé. No el repassarem tots, però sí que direm les clasificacions que estan més ben clasificats i més mal clasificats. Tenim en zona de descens, per jugar la fase de descens, a la segona divisió, el Bar saber que és segona, amb 28 punts, i el Badalona, que és 4, amb 24, i a zona de descens, actualment hi tenim a l'Espanyol, amb 14 punts, els mateixos punts que tenen, llei d'hospitalet, de les 4 posicions de descens, 3 de moment les ocupen equips catalans. Manuel, alguna cosa més sobre el futbol català? Ja tenim el futbol català. Les categories inferiors, perquè, si no, en Rafa, tenim una última hora sobre el patrocinador. Sabem ja el patrocinador, que estarà la samarreta del Barça, fins al 2000... És increïble que aquesta notícia l'ha d'anar del guirrafacano. 2021 serà Amazon, tot com. Amazon. Hosti, Amazon. La samarreta vindrà tal com... Ah, sí? Per tant, aquí, sota el pit... Amb el logo habitual d'Amazon, amb la reta aquesta, que puixa que va molt... Està mal amazons, no? Portant la cosa a casa. Vindrà més si portar-te els paquets, ara que ha de maritar. Sí, no, ballar paquets. Jo crec que més si es convertirà en un paquet. Molt bé, Rafa, veig que... Segur... No, i el 18 de desembre segurament que serà un paquet. Sí. En fi, nois, ho hem de deixar aquí, perquè no tenim més temps ja. Hem d'anar acabant el programa. Rafa Carna, gràcies, que vagi bé. Ah, pleixo. I nosaltres, que acompanyem el programa, gràcies per fer-nos companyia durant tota la tarda. Tornem demà a partir de la 5. L'Andrea Bueno, el senyor Benito, també avui el Joaquim Carbonell i també l'Ana de la Teneu de Sant Just. Molt maca. El control, com sempre, l'Àlex Ruiz, qui us ha parlat Jordi Domènec. A partir de la 5 de la tarda, ara, uns minuts de públic. I després, deixem amb l'informatiu, Vespre, l'Andrea Bueno. Fins demà, que vagi bé. Adéu-siau. A les botes, pràdio d'esper. Cintornits, pràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Pràdio d'esper. Durant el 8.1. Pràdio d'esper. Durant el 8.1. Tots sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport. Però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara, amb més força, ara, amb més esports. Ara, amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'esper. Ara, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic es millor y más divertido. Rebovineu, si us plau. Conet de tal català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic aconsegueix fer-ho a les escoles. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta-te al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'industria sense nomes. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Déu veus que es canta canta tren de catalans perquè la gent té unaELL i jaimiento reproducció i es veu que em co doses. I, sobretot, exploteu que va perCarl, que té l'actitud l�ane d'alben women, perquè no hi ha cap tyair. I'll take a picture of the life we had From my conviction that my love will bring it back But when I reach out, you'll seem like I'm still my impression I think there's deep within your soul, in your soul But when you look around, see me standing there I'm only wondering if I chance you, you still care And though I had to see somebody new Don't see me staying here and I'm still dreaming about you, about you But when you look around, see me standing there I'm only wondering if I chance you, you still care And though I had to see somebody new Don't see me staying here and I'm still dreaming about you
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.