i l'Òrdic Club de Barcelona. La Universitat de Vic central de Catalunya té aquest curs un 6% més de l'unes que l'anterior. Considerem que aquesta és una dada excel·lent, tenint en compte el context general, i que val el projecte de la Federació entre els centres de Vic i de Manresa. Anem a la capital de la Vaja, és Isaac Bilalta. Hola, bona tarda. Tot i que els preus de les matrícula no són més cars que en d'altres centres al rector de la Universitat de Vic central de Catalunya, Jordi Montanya, defensa així el projecte de la Federació Universitaria que es va aprovar ara fa dos cursos. Jo crec que la valoració no pot ser més que positiva, perquè amb les situacions que té la Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya, el descens dins del sistema universitari català ha sigut d'un 4% i no salta sempre escut un 6%. Per tant, això és molt positiu. Jo diria que es posa de manifest com una proposta molt creïble, molt valorada. Montanya és molt optimista, però el que fa el projecte de la Facultat de Medicina creu que es podrà iniciar els estudis al curs que ve. Isaac Bilalta, Catalunya Ràdio Manresa. Esports, Marta Garcia. L'acord del Barça amb racuten com a nou patrocinador principal del club és per les pròximes 4 temporais amb una cinquena d'opcional. L'acord que s'ha presentat este migdia suposarà uns ingressos de 55 milions d'euros anuals fixos, més 6,5 en variables. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha explicat que la primera trobada amb els japonesos va ser gràcies a Gerard Piqué, el nom de racuten, una de les principals empreses japoneses de vendes on-line, lluirà la samarreta del primer equip, a l'estanques i la façana de l'estadi i als carnets dels socis i entrades, entre d'altres. L'acord també inclou un partit del Japó i un segon d'opció. El pilot de MotoGP, Àlex Rins, podria estar fins a un mes de baixa per lesió a l'Esbert Reves T8 i T12, després de la caiguda que hi ha tingut guia en el test del circuit de Xest. Es tracta d'una informació del seu equip a falta del diagnòstic oficial dels metges de l'hospital Nou Doctor de València on l'ha evacuat. El Barça Lassa de Vázquez, jo avui, en la pista de l'olimpiacós grec, en partit de la setena jornada de l'eurolliga i a la mateixa hora, 20 bars a tornar, del 16 anys de final de la Champions Femenina de Futbol, les blau granes dominen l'eliminatòria per l'Una Zero de la Nava. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Ho veurem sobre la visió ecològica d'Ovis de la Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense númer. MENORES I ara, avui... En directe! Des de Can Ginestar, comença la penya del Morro número 1.948. Bona tarda, família. Benvinguts al programa. Avui parlarem de la visita de Víctor Amela a Sant Just d'Esvern. A més a més, també tindrem avui el programa de l'Anna Llevaria, la nostra coach particular que ens parlarà de la veu i de com ens delata. I la cuina amb el Dani, avui parlarem de la Carxofa. I també, Yes Weekend, amb la Julià Mazz. I amb el David Ávila, entrevistarem la Mireia Mambó, que és una dels protagonistes d'Esqueramus, el teatre Victòria de Coll de Góma. El control tècnic, com sempre, l'Àlex Ruiz. Andrea, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Veig que també tenim el David Ávila aquí. Què passa? No sé si a final no tenim la Mireia Mambó, o què? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Bueno, no ho sé, però espero que sí que la podem tenir. Però, que tingui una notícia de primícia, referent a Víctor Amela, que es paga a Sant Just... Sí, però què ha arribat a Sant Just? A veure, a veure... Vides personals no volem aquí, eh? A veure, a la tarda. A la tarda, a los cities, potser? No, que tocarà més suena, de públic. Ah, sí? Ah, bueno, està bé. És la dada, no? És la dada. Anem a comentar això, o no? Sí, gràcies, David, eh? T'ho tocarà més suena, però anàvem a parlar. David, David, gràcies, eh, per aquesta dada tan interessant, per tirar el sumar i el programa, eh? És imprescindible, però. Sí, molt, molt, molt. Gràcies, imprescindible. Avui, atenció, perquè la dada del dia és la següent. Els rat penats sempre donen... quan surten d'una cova? Sí. El rat penats, quan surten d'una cova, sempre surten cap a l'esquerra. Per què? No ho sé, però sempre surten cap a l'esquerra. És la dada del dia. Bé, gent que no sap anar cap a la dreta. Podríem dir... Podríem dir que són anglesos, potser, els rat penats. Ah, cert, segurament. Perquè van cap a l'esquerra. Bona tarda i benvingut al programa. Vinga, va, som-hi. Per cert, deixeu-me recordar que d'aquests dies estem sortejant un menú per a dos persones gastronòmics del bolet, del mirador, de Sant Just. Si voleu participar, només cal que ens truqueu ara mateix el telèfon directe de la ràdio, que és el 93372-2903-372-2901. Teniu fins la seta del vespre per participar. Només cal que ens truqueu, us demanem el vostre telèfon, les vostres dades, i ja està, no té cap mena de misteri. Gratis, no? 93372... La trocada la pagueu vosaltres, eh. 93372-2901, el telèfon de la ràdio, per si voleu participar. En un sorteig per un menú per a dos persones, un menú gastronòmic del bolet. És llarg, eh? Sí, sí, sí. Comencem parlant de Víctor Amela, que sempre que dic Víctor Amela, penso en aquell liquidit de Víctor Amela. No me'l sé. No me'l sé. No, no me'l sé. Atenció, perquè avui aquest bon home... Víctor, a partir d'ara. Amb Víctor. Sí, amb Víctor, a víctorar. Presenterà a Can Ginesta, la seva darrera novel·la, la filla del capítol groc, que, per cert, a part de ser un èxit de vendes al Sant Jordi passat, va guanyar també el premi Ramon Llull, el 2016. El novembre literari portarà el periodista, avui a Sant Just, i una obra de teatre destacada per aquest cap de setmana, la ratera de Gata Christie. Però això portarà a Víctor Amela? No, no, són coses diferents. El de Víctor Amela s'acaba avui. El veur és el mateix titular, que era Víctor Amela, fent de Gata Christie amb una perruca d'àvia. No crec que em la barba, també, no? El novembre literari portarà, avui a Víctor Amela, a Sant Just, a Can Ginesta, a...Amel·la. Oi, oi. De fet, me l'expliques, eh, que vull saber. Veni, veni. No coneixes veni? No, no, la filla del capítol groc està enviatada en la zona del maestrat en temps de les guerres carlines. Això sí que m'ho sabia. Explica la història de Thomas Pena Rocha Pena Rocha, conegut com el groc, que és un personatge literari notable per les seves llums i ombres, i és que segons Amela, per uns, era considerat un heroi i per altres, un criminal. El groc vivia al Forcal, que és el poble on Amela passava les vacances quan era petit. De fet, 150 anys després de la meva mort, la gent del poble es seguia parlant d'ell, i quan Amela era un nen, sentia, encara seguia sentint històries del groc, tot plegat de fer que es plantejés que havia fet aquest personatge perquè tants anys després de morir encara se'l recordi. Doncs Víctor Amela presentarà avui a Sant Just la filla del capítol groc, en el mar del novembre literari. Serà un acte conduït per la Carme Verdoi. Acompanya Carme Verdoi. Perdona, Carme Verdoi presenta l'acte? Sí, a dos quarts d'avui, de la Salis i del Conso. Què dius, ara? Ah, sí? Escolta, perquè la podem trucar, eh? Home, truquem-la. Potser està nerviosa o potser està nerviosa, o no? Bueno, però escolta, a l'Ex, tens el telèfon de la Carme Verdoi, aquí hi ha un paper reunió amb tot el telèfon de la ràdio, dels col·laboradors i col·laboradores i gent que fa Just la Fusta, gafa'l, sense el seu permís, veureus que Carme Verdoi i posa el telèfon. Què estarà fent, la Carme, aquestes vegades? Potser està buscant. Probablement, sí. Avui anàvem amb un vestit molt maco, jo crec que quedarà molt bé per l'acte d'avui. Mentre l'Àlex va trucant a la Carme, només recordar-vos que aquest cap de setmana es representarà a la Taneu, la ratera de Gata Cristi, el disabte i el diumenge disabte. Hola? Carme Verdoi? Hola. Hola, Carme Verdoi, bona tarda. Què tal? Com estàs? Que estàs nerviosa? Carme. Que estàs nerviosa? No, encara no. ¿Qual et posaràs nerviosa? A quina hora? Jo crec que d'aquí una hora. D'aquí una hora? Es trucaven o d'aquí una hora? Molt bé, fins i tot. Carme, volíem transmetre la nostra solidaritat, energia, positivisme, i que segur que t'anirà molt bé amb Víctor Amela. Ves en compte que Víctor Amela diu que són la tronca i corazones. Ah, sí? És molt simpàtic. Sí, la vomai d'entrevista d'ahir va ser molt agradable, de veritat. I li vas dir que avui es coneixeríeu? Sí, li vaig dir. Ah, i què et va dir? Cuida-ho, Víctor Amela! Cuida-ho, Víctor Amela, que és un bandarra! Bueno, fins i tot. Escolta, abans d'això, de què parlareu avui, a dos quarts d'avui, de Can Ginestar? Doncs parlarem de la filla del capità Grò. Sí? És la novel·la que ha escrit Víctor Amela, que va guanyar el premi Ramon Llull d'aquest any. I llavors, això, ell vindrà a fer la presentació, i ell sols parlar a ell, però bé. Parlareu del fons erús, per exemple, i de russitis, o això d'àmbits? Jo crec que al principi, no. El que passa és que hi ha un de preguntes obert al públic, si tu ve en Jordi vols donar per preguntar... Home, si ve de vitamina, segur. Ves en compte, perquè els tenim per aquí. I és possible que pregunti alguna cosa, segura de la qüestió. Bueno, en fi, Carme, que vagi molt i molt bé. Gràcies. Serà un acte amb multitudinari, segur? Clar, home, i tant. Trobo que es fan una sala prou bastant petita, no? Perquè em percebi a la sala Isidore Consul. No sé cabrar, per això. No sé cabrar, no sé cabrar. Si poden posar una pantalla gegant, a fora, a l'estel·lit de Tangi. Sí, segur que sí. Vindran barret. Ah, sí? Diu que sí. Estàs saltant de la gràcia, el Carles Hernández. L'hi trobo literal, eh? Doncs escolta, Carme, que vagi molt bé... A veure, si ve... si ve amb barret... Víctor Amela, tens un repte, que és quedar-te al sobreret. Per què? Perquè sí, molt bé, endavant. Perquè jo crec que està bé, així, com a repte. El repte de la jornada, el repte de la Carme. Sembrava, però va, Carme, que vagi molt bé. Cuidat molt, tot veig, d'estar a la furta del matí, com a tots. Sí, molt bé, sí. Tinc un dia, Jordi, a visitar-m'ho. Però és que no tinc espai, quan seria? Tens tot molt ple, sempre. Però, bueno, sempre es pot trobar un espai, no? El temps, que és l'espai que es mou més. El temps. El espai comú dit. El espai comú dit. Ja vindré algun dia a dir que... Avui és 3.4.11, ja saps? Sí, a 3.4.11 el temps, molt bé. El pot ser tu, el temps, algun dia? Sí, però inventat, eh. No m'aplou, o no... Avui fa fred. Carme, que vagi molt bé, cuida't molt. I gràcies per atendre la trucada de la ràdio. Igualment, una abraçada, Carme. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Ai, senyor, Carme, que és maco, eh? Gràcies, Carme. En fi, continuem parlant de més qüestions, perquè ara ens hem d'ocupar del servei enllas, que és un servei on, durant l'últim any, s'ha fet aquí a Sant Just. Un 50 joves han estat atesos. És un servei d'acompanyament al jovent d'entre 14 i 25 anys, que es va posar en marxa ara farà un any, aproximadament. Sí, és un servei d'acompanyament al jove d'entre 14 i 25, i també per les seves famílies. L'objectiu del servei enllà és assessorar el jovent a la seva presa de decisions personals, acadèmiques i professionals, a través d'una persona especialista que tenen els joves de forma individual. La psicòloga Sara Molina és qui atena les persones que soliciten el seu servei i els interessats poden contactar amb ella a través del telèfon mòbil, per WhatsApp o per correu electrònic. D'aquesta manera es pretén facilitar la comunicació amb el jove que requereix aquest servei. Com veieu, és una manera de contactar molt directament amb la Sara Molina. I podeu contactar amb ella directament a través del telèfon com deien per WhatsApp, el número 654-3315 a 28, 654-3315 a 28 o ve a enviar un correu electrònic a l'adreça enllassesarrobasanjos.cat. Molt bé, que anem de qüestió i ara parlem ara d'un acord entre el consorci del Parc de Collserola i el RAC per millorar la mobilitat i fomentar bones pràctiques al passeig de les aigües. Aquesta, de fet, és una de les àrees més visitades de Collserola. Andrea, es coneix que tu vas de tant en tant a passejar, agafar la mà amb persones un dia avall i fa una mica de coses. Avui, Andrea, rios, que no has mai après de... Em visualitzo a mi agafada amb tot de gent de la mà i fent una sèrie de coses molt bé. És un plan de diumenge a qualsevol. Cada escut té molta imaginació. Per cert, que hi ha hagut una última hora de Bob Dylan, que ara en parlarem. Sí, m'acaba d'arribar ara mateix una edificació del recent premiat de la pausa. Sí, de la pausa. Parlem de la bona aigua de la carretera de les aigües. Què està passant? És a formalitzar l'acord que va ensignar la vicepresidenta del consorci, que és Filadíaz, l'alcaldessa d'Esplugues, i el president del RAC Josep Mateu. Els objectius d'aquest acord són millorar la mobilitat i la seguretat viària i reduir l'impacte ambiental de les activitats al passeig de les aigües, que és, com deies, una de les àrees més visitades del Parc Natural de Collserola, que arreu al voltant de 3 milions anuals de visitants. El Parc de Collserola o la carretera de les aigües? La carretera de les aigües. La carretera de les aigües de 3 milions d'habitants. L'any de participants, què dius, ara? De l'any anant, ja n'ha agafat la mà fent coses 3 milions de persones. És que jo vaig amb molta gent, quan vaig al passeig de les aigües. 3 milions, potser no s'han passat una mica. Ho dic perquè a Barcelona hi ha 2 milions i mig de persones. 3 milions, trobo que són moltes. A veure. És la meitat de Catalunya, què diu, ara? Però què? A veure, no és la mateixa. És la mateixa que a moltes vegades. Segurament, hi ha molta gent que repeteix la ruta, clar. A veure, sí, és veritat. A més, això, des dels nens públics, les xifres, com ho comptes? Són aproximades, i per cada vegada sempre van una mica, però ara 3 milions s'han passat una mica, crec, ja ja. Jo no ho he trobat tant. A veure, depèn de quin dia vagis. El Carles està dient que és un expert en el passeig de les aigües. Depèn de quin dia vagis, sí. Disaptes, jo menja, ja van 2 milions. A llarg de tot l'any, o sigui, cada cop que hi vaig, sempre em trobo gent allà, corrent, amb bicicleta. La festa. El 2008, el 2008, el 2008, el 2008... Què dius? Això no s'aguanta per allò. Què passa? Un milió més que el 2008. És un any i compta-ho. Va, posa, acaba això. Per aconseguir aquests objectius, l'acord d'estableix una sèrie de línies estratègiques, com són, desenvolupar un pla de mobilitat i senyalitzar les bones pràctiques de convivència i seguretat entre avionants i ciclistes a la carretera de les aigües. Per tant, entre els 2 milions d'avionants i els miliós de ciclistes. A més o menys, aquesta és la proporció. Hi ha més llenant, suposo. Això ho estàs dient, tu. Jo crec que és... no sé si hi ha més gent passejant o amb bicicleta. Sí, més gent passejant. A més, el RAC també promoure una acció de voluntariat ambiental vincula de la millora de la mobilitat sostenible i segura el par natural de Collscerola i el passeig de les aigües. Molt bé. El Bob Dylan, perquè això s'ha sabut ara fa un moment, diu que Bob Dylan, notícia d'ara, per què ho ha rebreu ara mateix, aquí al mòbil, diu que Bob Dylan no anirà a recollir el novel i elega altres compromisos. Això diu Bob Dylan. Després t'ha confirmat que si l'acceptava, ara renuncia a assistir a l'entrega. Però l'acceptava. L'acceptava, però no hi va. On no entreguen, on no es llora el premi? Es facia, és tu com. Segons ha pensat l'agència France Press, el cantant nord-americà a l'agat tenia altres compromisos per no assistir a l'agala. Justament aquest dia no pot, no? Diuen, mira, no em va bé. En el nou, d'aquest dia, té una guarderia. Té una guarderia, la nena la guardaria, per exemple, o l'Atenida Antista, un sopar... A veure si no li va bé anar a recollir el novel. La guarderia d'aquest premi, o que li hagin atorgat a ell. Perdona, aquest tema està Bob Dylan. Això és Bob Dylan. I si no, és molt maco, eh? No tinc el Javents, tot. Ja, ja, per això. Jo conec Blowing in the wind, per exemple, o alguna cosa per l'estil. Aquesta sí, la Carrolling. Diu que l'acadèmia del premi ha assegurat que el cantautor ha de fer arribar una carta personal confirmant aquesta decisió. Des del moment en què es va confirmar que el novel de literatura d'en Gwany havia carregat. Diverses han estat les fases per a les que ha passat la notícia. En un primer moment l'organització va assegurar que els havia estat impossible trobar-lo, i tot la seva web havia d'esborrar la notícia. Tot això ha passat, eh? Sí, sí, sí. És veritat. Al fi, no pot anar perquè té altres compromisos. Bob Dylan, el premi novel de literatura. Moltes gràcies! Tengueu'n'hià! Now you don't talk to love! ¿Quants se'n treuen? No he tingut temps de donar compromisos o de... No ho diu aquí. Si no té agenda. No ho sé. Diu... No, no ho diu aquí. Bueno, en fi... Andrea, moltes gràcies per haver-nos acompanyat durant aquesta tarda. Que vagi molt bé, recordeu que teniu més informació. Ara mateix a Ràdiodesbert.com i a partir de la set. Els són justos i serà edició, són justos. Andrea, moltes gràcies, bona tarda. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb l'Anna Llavería, la nostra coxin particular sobre la veu, i si la veu ens pot delatar o no a la nostra vida. Fins ara. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Cervei Local de català. Ens trobareu a les escoles. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Ens parlem d'una tarda, continuem en directe a l'apenya del Morro de ràdio. N'hi ha cada setmana que tenim a la nostra coig particular, l'Ana Llaveriana. Hola, bona tarda. Ho veig bé, eh? La passada va estar l'únic amb el don. Sí, acostipat. És normal amb el canvi de temps. És terrible. Ha de posar una bufanda. Ja em porto. Tardà hauria d'anar més. Va ser alguna cosa així especial per estar millor? M'ha dit Carme. M'ha dit Carme, exactament. Però cap remei així de l'àvia. No, no tinc rapè de l'àvia. És frenadol, que és Mano de Santo. L'Anna, com ja sabeu, és col·laboradora habitual de l'espai Esència. S'enjust, i, entre altres coses, ella treballa molt amb la veu. Per això també ens agraden molt que vinguis a la ràdio a explicar-nos aquestes coses, perquè avui ens vols parlar o el tema seria si la veu, quan l'altres parlem, la nostra veu ens delata. Ens delata, i potser és un mirall del com som. Un mirall, exactament. Així és, Jordi. I per començar m'agradaria explicar-vos una història meva. Una història? Ah, sí? Sí, per posar-vos així en situació. Alex, et posa una mica de... sintonia, música, d'explicar històries. Així... No, l'altra, m'heu quedat jo. Sí, sí, aquesta és l'altra, l'altra, que és un piano així. Aquesta Anna veus explicar històries. Ah, mira, posa't la veu així, l'història. T'escoltem a temps, també. Doncs imagineu-vos una adolescent amb ganes de viatjar i veure mons, que per primer cop a la vida organitza-m'uns amics en l'escapada a Madrid, no massa lluny. No, demà de qui ets tu aquesta, eh? Ets tu aquesta, no? Sóc jo, sóc jo. D'hi està, el donant aquest to així, dramàtic. Està bé, està bé. Doncs aviam d'agafar un vol, que ja saps que no dura més d'un hora, i de seguida estaríem a la capital per caudir d'un bon cap de setmana, i ja, imaginat, ens volíem de ganes. Els nostres pares, però, eren una mica reticents a deixar-nos anar tots sols, donat que era el primer cop que marxàvem de viatges sense cap tothom. Finalment, després de jurar-los, que aniríem amb molt de compte, ens vam poder convençar i ens vam donar el permís. Molt bé, fins aquí tot bé. Fins aquí tot bé. Però dies abans, i això ho ressolarà a la setmana passada, em vaig començar a notar així, encostipada. Sí. La cosa va d'arribar a una sinocitis no diagnosticada. És a dir, el metge no ho va dir, jo no vaig anar al metge. Però després més tard vaig saber que era una sinocitis. Has patit, Jordi, alguna sinocitis? No, però és aquesta congestió, una sal de tots els mocs aquí, per un fes terrible, que més pujada el cap al cap, et fa molt mal de cap, però... Effectivament, s'ha taponat totes les ruïdes, el nat, el front... Bueno, és terrible, no? Les ruïdes el recomana que no volis, perquè la presa atmosfèrica és pitjor encara, i pot tenir incluso conseqüències greus. El cas és que el de matí que havien d'agafar el vol, jo ja em vaig començar a sentir pitjor a pitjor, pujo l'avió i un cop se'n l'aire, veig que això va cap a pitjor. I tu no ho sabies? No, no, no. Perquè encara no t'havien diagnosticat. No ho sabies res, però un mal de cap, comencen a nomenar un ment, i hi ha mitja del vol, doncs sento que el cap m'explota. Allà aguanta amb les mans al cap, plurant d'allò, no podia parar d'enflorar del vol, fatal, fatal. Clar, els meus amics em miraven, amb cara de que no podem fer res, impotència total, i jo patint, tots patint, i clar, els ànims que comencen a baixar, d'aquesta fina de setmana, serà un rotllo patater. Tu imagina't, allà, l'avió, que no pots fer res. És que no pots anar a un lloc, que estic malament d'ho devies passar. El cas és que un cop a Tarrags el primer que van fer va ser anar corrent a la sala d'informària de l'Europa de Barajas, i aleshores els explico el que em passa i em donen un antiinflamatori. Fins aquí, correcte. Fins aquí, correcte, però jo el mal de cap encara he de continuar de tenir. Què passa? Que jo havia de trucar als meus pares, perquè tenia ordres de trucar-los, un cop hagués atarrat a Madrid. Clar, perquè estic tranquil. Efectivament, que tot estava bé. I clar, jo no els volia fer patir, perquè sabia que si els deia la veritat que m'havia passat, ells estarien patint i, alhora, serien capaços de venir a buscar-me a Madrid i dir-hi que torna cap a casa. Així que vaig pensar que una mentida piatosa seria la millor solució, perquè la medicació havia tant fer-hi efecte i ells no s'haurem de preocupar i mai sabria enrere el que havia passat. Així que agafo el mòbil i els truco per dir-los que ha tot anat genial. Val, per no preocupar-los. Un clàssic, no? Tot va bé, exacte, i m'ho quedo per mi, per no preocupar els altres. Doncs ara m'agradaria que fessin tots un exercici de visualització. Tant que els ulls imagina't que tu tens aquest mal de cap, que el cap se t'estabilia, que tens un altre... Està punt d'esplotar, molt mal de cap. I que tens llàgrimes, inclús, els ulls del dolor. Però pensa en una frase, sense sortir d'aquest estat físic del dolor, pensa en una frase, intenta dir-la, supereufòric i feliç i alegre. Clar. Això no pot ser. És que és impossible. Perquè et fa tant de mal el cap que no pots donar una sensació d'alegria ni tranquil·litat. Exacte, perquè, a més a més, la veu... Doncs de fer un esforç és sobreumar, no? Sobreumar, perquè la veu el que fa és delar-te el teu estat d'ànim real. La veu delar-te el teu dolor, l'anciatat, l'alegria, el teu tristor. També delar-te els nervis, inclús les mentides. Clar, tot això ho podem saber a través de la veu. Clar. Que fort. Aleshores, jo et pregunto qui no ha dit una mentidera, i quan l'estàs dient, et notes que tens una veu inclús tremolosa, titubejant... Que potser baixes flujet al final, exacte, això ens ha passat a tots, no? Exacte, i només els bons actors són capaços de fer sense que el públic no s'adoni. Per això són actors, no? I per això es sàgen. Mira, ara ets de preu moment, ara, perquè avui i aquests dies estem fent un sorteig per un menú gastronòmic del bolet per dues persones al restaurant El Mirador. I tots els ullets poden trucar, si volen, i els ve de gust, el telèfon 93372-2903-372-2901, i sembla que tenim la primera trucada a la tarda. Hola, bona tarda. Hola. Amb qui parlem? Amb la Laura. Laura... Laura Pon? Home, Laura Pon, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, bé. Mira, només pel simple fet de trucar i participar, ja tens el número 1 d'aquests sorteig que farem d'aquí uns dies, per anar al Mirador de Sant Josep. Ja no era bona, però espera, perquè per tenir-lo del tot, et presento a l'Anna Llevaria, que és la nostra coach particular, Anna Laura, Laura Anna. Anna Laura. I, justament, l'Anna és una cotxe especialista en la veu. Sí. I ara he sentit que detecta les mentides. Sí, efectivament. I la Laura, a més a més, és una gran cantant que tenim aquí a Sant Just, i que està fent... és un actriu de musical. Està a l'Institut del Teatre. Jo, Laura, si vols aconseguir el número 1, et demanaria que cantessis una cançó. I llavors així ho podem fer una mica de coaching amb la cançó i la veu, eh? Hòstia, Jordi, ara no sé què cantar, què canto. La que tu vulguis... Va ser la música un moment, Àlex. Ara és el moment de la Laura. A què tu vulguis, Laura? Alguna cosa de musical? I algun musical? Algun musical, tipo què? Tipo... jo què sé... Tipo, tipo gris, no? Ah, tipo, tipo gris. M'ho fa anar, Àlex. Alguna que sàpigues, clar, eh? Tipo gris, alguna que sàpigues... Va ser de musical o qualsevol cosa? Va, qualsevol cosa, va, qualsevol cosa, sí. Vinga, va. A veure, va. Tinto les notes d'una venera, plava com l'aigua d'un mar entit, blanca d'escomà, dolça com l'aire, gris de gavina, dourada d'imatge, vestida de nit. Oh, bravo, bravo, bravo! Escolta, Laura, de quin musical és, això? No. De la Sirvia Pérez Cruz. De la Sirvia Pérez Cruz, és que veus... Creus que ha mentit, o no, aquí? No, ja hi havia molta veritat. Laura, moltes gràcies per trucar, que vagi molt bé. No penjis, perquè ara l'Àlex t'agafarà el telèfon i tens el número 1 dels sortets que farem. No sé quan. Sí, i d'aquest, què estàs fent, ara? De Major Halls. De què? Major Halls? Què és això? Major Halls és un teòric del teatre. És molt baixuc, el que explica, dramas, tots. Una mica pesat, tinc aquí dos patrecors de llibres, un de 500 diubes i un de 300. Estudia, Laura, que et convé. Vinga, que vagi bé, un petó molt fort. Adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu. En fi, doncs, si voleu també ser com la Laura, i teniu el número 2, 93372-2901, 93372-2901. Perdona, però és que, com que anem fent el sortet... Ah, sí, que és que maco, no? Aquesta improvisació, així, cantava. Sí, sí. De fet, si truqueu, estimem tu gens. No es preocupeu que no es farà encantar. Depèn de la vostra habilitat, si jo encara la Laura cantava. Estàvem, però, justament, de la veu. Estan molt bé que hi hagués la Laura cantant. Sí, perquè jo també la Laura, segurament, a l'Institut del Teatre, treballar a aquestes tècniques. Són unes eines que es treballa per entrar a la veu, i són unes eines molt específices. I, aleshores, això és el que jo aplico amb els meus clients, a l'hora d'ajudar-los a preparar les exposicions, però també per preparar-los a comunicar-se i relacionar-se millor amb el seu envit personal o professional. I tens algun tipus de secret per una bona gestió de la veu, perquè estiguem bé, perquè no se'ns no t'inerviosos quan estiguem a la feina o a casa amb la parella. Exacte. Surt dos coses, dos factors bàsics que s'han de treballar. El primer és la respiració, perquè és gràcia de la qual entra i surt l'aire del nostre organisme, el que produeix la veu i després el cos, que és un té lloc, la respiració. Llavors, quan la respiració tot sabem que és inconscient i nata, i tothom, naixent, sabem respirar. És veritat? Sí, però no. Ah, no? No. És mentida. Ens pensem que respirem bé. Exacte. Aquesta és una tan bé, no? Exacte. Perquè a mesura que van passant els anys, anem a acumular amb vi, si hi ha vits poc favorables, que el que fan és que acabem respirant malament. I una respiració correcta són tres fases, no dos. És la inspiració, l'expiració, però també la pausa. Ah, això és important. És molt important fer aquesta pausa. I després, el que passa és que ens acostumem a respirar molt ràpid de forma superficial. Si qualsevol persona li dius, indica un munt de respiració, t'indicarà volmons o inclús gola i coll. I el que hem de fer per una respiració correcta és ser una respiració diafragmàtica, ventral, baixar l'aire fins a les tomes. Sí, això sempre ho he sentit. Té menors que s'espera aquí baix, perquè aquí dalt estem com... Saps què passa? Si ens deixem la respiració aquí dalt primer, que tensionem tota la nostra cos, la part superior, la tensionem i això suposa un bloqueig. I alhora, la respiració ventral ens ajuda a gestionar millor l'aire i que no ens quedem sense respiració, que a mitja de la fase... Que sembla que estiguem hofegats, no? Exacte. I que no podem ni acabar una frase. Això també pot ser símptoma que anem hofegats per la vida. Sí, exactament, és que literalment és així. És una metàfora molt visbol, però és així. I després, el segon element importantíssim és el cos, que és un télloc de respiració. Llavors, el cos és com el recipient, d'on entra i surt l'aire, i, per tant, quan surt l'aire, tu penses que surti igual si estàs de peu, que estàs sentat, estirat, o... Allò que s'hi intenta parlar ara, amb la gola així que pomo. Clàssia, és molt difícil. Clar, perquè estàs bloquejant tota la larimge. Per tant, és important que fem un bon treball sobre la veu i respirar-hi el cos. Les dues coses. De tot, la manera en què ens assaia Mercadira, com caminem, inclús les tensions musculars, provocades per l'estrès, l'ansietat o els trastors emocionals, causen bloquejos en la nostra cos. I així empadeix cap a si l'aire correctament. Per tant, us encoratjo que cuideu molt bé la vostra veu i que no subestimeu el paper pel vostre benestar i el vostre èxit a l'hora de comunicar-vos. Doncs ho farem, i per cuidar-nos la veu, per exemple, no fumar, no fumar, no fumar. Veure a l'aigua és molt important, també. Molt important. No prendre liquícies ni molt freds ni molt calents, per exemple. Això vol per la gola, no? No cridar, sí. Ah, clar, clar. Tranquil, clar, molt bé. Moltes gràcies per haver vingut a aquestes setmanes. Que vagi molt i molt bé, que les trobem... No, no, però dins els procets. Sí, sí. No, clar, que vagi bé. Gràcies. Una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Dani Martínez, que parlarem de la Carxofa, avui a cuinar. Fins ara mateix. 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arquíòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem els racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. Fins a minut gerrem el punt de la sis de la tarda. Gràcies a tots i a tots. Fem l'espai de cuina amb el nostre cuiner gastronòmic particular. Veig que no has apagat el telèfon abans d'entrar a l'estudi. Gràcies a tots i a tots. Tens les alarmes de la penya del Morro? Sí, que ens podeu servir a través de la penya del Morro. Avui hem de parlar de la Carxofa. No, no, no, no. Volia anar-hi, però no. No pots anar a veure el Víctor Amela? No, sí. Ens anem a parlar de més cuina, però això serà a la set de la tarda. Avui hem de parlar de la taula de cuina vegetariana. Avui hi ha cuina de cuina vegetariana a la cuina Miracle. Vinc a la indústria i veig que la cuina és meravellosa. Exacte, i la setmana que ve de cuina parceliàx. És un curs que un sí pot apuntar de forma puntual. No cal que faci tots a l'hora. Pots fer-los tots a l'hora o per separar-los. En aquest cas són 30 euros i surten molt bé de comptes. Està bé, 30 euros, no és gaire. Per cert que estem surtejant un menú gastronòmic del bolet. Ho sé. Per anar al mirador de Sant Just. Els nostres ulls ens poden trucar al 93372-2901. Si us ve de gust, fins a la set de la tarda, encara hem trucat. 93372-2901. Dit això, avui parlem de la carxofa. Correcte. Fregida rebossada en forma a la brasa bullida, o a les fulles o a cor. Quantes cores, no? Ens podem fer amb la carxofa? Sí, m'estima o no m'estima la carxofa. Això no ho sabrem mai. És temps d'aquesta floca pritjosa i s'ha d'aprofitar, perquè és de les poques verdures, de la qual encara respecta l'estacionalitat. És aquest temps que viu la carxofa, per dir alguna manera, per aprofitar-ne tot el sabor que el saber contractar-la. Preneu nota. Molt bé, comencem, parlarem de la carxofa al mercat. Per comprovar una frescó de la conservació, a l'olla, a la cuina... Comencem, la carxofa al mercat. Com saber com escollir una bona carxofa? Bé, hem d'escollir les peces més tancades i fortes. S'han de seleccionar les més grosses i pesades, en proporció de la seva mida, amb les fulles grans, compactes, formades, que siguin apinyades. Pot ser que les fulles més externes siguin fosques, però normalment és un símptoma de fred, i no altera la qualitat d'aquest producte. Després també s'ha de comprovar la frescó. Per què hem de seleccionar una carxofa és prou fresca? Es pot prema la carxofa a prop de l'oïda, o sigui, ens la apropem, i s'escolta un crec-crec. Perdona, ara en un moment. M'estàs dient que tu te'n prepes la carxofa l'oïda? És clar, s'ha de sentir, s'ha d'escoltar els productes. Hi ha una pel·lícula que està molt bé, que es diu El Xef, del Jean Reno, i està molt bé, perquè això ho fa molt, que escolta el producte, s'ha d'escoltar el producte. La que això ha costat?Sí. I et diu que has de fer amb ella. Si l'has de fregir, si l'has de... El producte t'ho diu. Depèn de com estigui una cosa. Potser per fregir-la no, però per fer un purè, o el que sigui. En aquest cas, la carxofa no en farem purè. Si hi ha un mercat de Sant Jos i veieu el Dani, agafant-se tot d'aliments posant-se la orella, no és que s'hagi tornat boig. Que també ho estic.No, és que senzillament, estàs captant una mica l'ascència dels productes inventaris. Per tant, si una carxofa, quan tu la premsa escolta un crec, vol dir que està fresca. Exacte. Si les fulles estan toves i sobrem facilitat, potser que ens trobem amb un cor endurit i sec. Amb el qual... Una mica. Si les fulles estan toves i sobrem facilitat, ens trobem amb un cor endurit i sec. Sí, sí. Fins aquí la reflexió. En fi, anem a la conservació. A veure, on s'ha de guardar la carxofa? Doncs bé, hem de tenir els llocs frescos, tant aviat com sigui possible, arribar a marcar tots els úpers i deixar-la en un lloc fresc. La nevera és massa fresca? La nevera és massa fresca.No pot ser nevera, no? No, havíem. Sí, havíem. Evidentment que pot estar la nevera, quan tenim fora, doncs... És a dir, tu pots posar-la amb aigua i posar-la nevera sense cap tipus de problemes. No pots tenir la nevera. Però pot quedar fora, també, si no està molt calent de superfície. Molt bé. Després, per exemple, on es pot guardar? Hi ha gent que ho posa amb aigua? Exacte. Hi ha gent que la deixa la nevera i es conserva una setmana ben bona. També hi ha gent que ho posa amb aigua. Hi ha gent que ho fa de diferents maneres. Si ho fiqueu amb aigua, hi ha diferents trucs, també, no? Perquè us duri més temps. Com fa, exemple? Em sembla que després ja en parlarem, però ja us faig 5 cèntims, podem posar-la amb una mica de bicarbonat, per exemple. Podem posar-hi una mica de llimona. Quan tallem la carxofa, la deixem amb un pot amb aigua, i ho posem a la nevera. I introduim aquests productes, o una mica de bicarbonat. El problema de la llimona és que ens altera el sabor. Es pot alterar una mica. Si no volem que ens alteri massa, podem posar bicarbonat o julibert. Per netejar, com es fa per netejar una carxofa? Perquè molta gent s'ho pregunta, i jo, per exemple, no sabria netejar una carxofa. Com es fa? Per netejar, i que no ens queden aquestes mans negres, que queden unes mans lletxíssimes, es recomana parlar-les i tallar-les amb guants. És de calatge, això. Un cop a punt, en crú, cal ruixar-les amb el suc de la llimona, o fregar-les amb el cítric perquè no s'oxidin. O bé, deixar-les en remull en un bol amb aigua freda i aquest suc de la llimona. Veieu que són diferents trucs, diferents eines, per fer servir, com ve. També podem afegir aquest julibert, aquest bicarbonat, el que tinguem per casa, també. També és convenient treure els pèls que envolten el cor de la carxofa. Sí, sí, clar. També es poden resultar desagradables al paladar. Això ens ho tenen supermatxacat a l'escola. A l'escola de cuina ens ho matxacen molt, perquè això és una cosa que, quan ve un client, els palets aquells són molt desagradables, amb el qual hem de procurar, si us plau, treure-li aquests palets, netejar-la. Ja sabem que quan fem unes carxofes per un platet de verdures, o per si les fem per algun més senzill, és a dir, si no ho fem tant o per alguna coqueta, que posem a sobre alguna coca, o alguna cosa d'aquestes, ja sabem que la carxofa es queda en norris. Quan li treus les fulles, quan li treus el cor, oi, el cor, els pèls del cor, quan li treus una mica la tija, quan li treus tot, la carxofa es queda amb no res. Ja ho sabem, per això és considerada una flora, no? Perquè les flors es queden en norrers, i també perquè les flors són boniques, com la carxofa. Vull dir-ho com a poètic. Dani, crec que t'està afectant que vingui Víctor Amela. Bueno, a veure, estem creant aquí com si Víctor Amela fos el gran poeta de Catalunya. Primerament, has dit alguna poesia? Víctor Amela és un llibre, només, que jo sàpiga. Tampoc no cal que vingui jo què sé. No sabem ni si és per llull. A veure, que és Víctor Amela. Atenció, perquè hem de parlar ara de la carxofa del Prat, que és la reina del Baix Llobregat. És que m'agrada molt la paraula carxofa. Jo estaria tota la vida dient carxofa. Votor floral de la carxofera, carxofa, una mica... Això ja ho feia de li. Per què és la reina a la carxofa del Prat? Doncs sí, Jordi, la reina del Baix Llobregat és derivada del carx silvestre, situada a l'extrem d'una tija més o menys gruixuda i, en part, aprofitable. Amb folls exteriors dures i interiors comestibles, que, quan és tendre, evidentment, la costa del Prat, fins al garraf, i de manera especial, els camps de Sant Boi del Llobregat i del Prat del Llobregat, resulta com totes les zones... A veure, ajuda'm a dir-ho, Jordi. El tija? Del Taiques. Sí, com si fos del Delta. Ah, va, del Taiques. Exacte. Recomenable per... No sé què vol dir, però del Taiques. Exacte. Recomenable per córrer... Perdona, perdona, tu vols dir com totes les zones del Taiques. És a dir, del Delta, del Ballura. Va, va, ja està, ja està. Llavors, la preparació i el consum requereix l'eliminació de les parts externes dures, com que comentàvem, abans de recocció, amb els plats guisats o menjar-les, quan es fan elebrades o senceres. També es poden fregir, rebossar, fernegrills o chips. Molt bé. La carxofa del Prat està en procés de veure reconeguda, oficialment, la seva pròpia indicació geogràfica protegida. A hores d'ara ja té un segull que garanteix l'origen del producte que arriba als mercats. Com a informació, el seu preu d'aquí ho són 3 euros, i la podem trobar el gener, el febrer, el març, l'abril i el novembre i el desembre. 5 minuts arribem al punt de les 6 de la tarda. Ho recordem que durant aquests dies estem sortejant un menú gastronòmic del bolet per dues persones, pel restaurant El Mirador de Sant Just. Si us ve de gust participar, ja sabeu que només cal que... És una nova expressió radifònica que es posa de moda. Només cal que truqueu el 9372-2901, 9372-2901. Dit això, Dani, ja per acabar. Avui ens portes una carxofa al vapor amb vinaigretes de llimones. La recepta del dia. Per 4 persones, els ingredients són els següents. 8 carxofes. Què fas, Dani? No cal, no cal. No, no, sí que és normal. Millor. 4 carxofes, suc de mitja llimona, sal marina fina, pebre negra acabat de moldre, 4 culleradetes d'oli d'oliva verge extra de premsada i també julibert trinxat. A veure, anem cap a l'elaboració. Com se l'alabora tot això? Doncs bé, tallarem la base de les carxofes, traurem les fulles més dures i tallarem les puntes. La minarem tal com es veu... Bueno, tal com us indiquem. La minarem també a aquestes carxofes i deixem macerar uns minuts en aigua bona i llimona per evitar que s'engreixin, enagreixin, perdó. S'enagreixin. És molt important, el que ho comentàvem de... Perquè la llimona és acida, no farà acid, no? Correcte. Escorrem-les i cuem-les el vapor durant 5 minuts a foc mínim i per la vinaigreta diluïm un pulsim de sal amb una cullerada de suc de llimona. Incorporarem l'oli tot remenant fins que s'emulsioni. I quan tinguem aquesta emulsió, el retirarem, presentareu les carxofes amb una mica de julibert per sobre i les amanirem amb aquesta vinaigreta de llimona i un toc de pebre. És un plat molt senzill de fer, molt bo i que ens treu poc temps. I el bo de fer-ho al vapor és que ens aguanta molt més el sabor. Quan volim una verdura, el sabor se'n va més. I si ho fem al vapor, els sabors queden més a dins, llavors la carxofa serà més gustosa i, a més, també serà més saludable. Uns apunts colineris que podem treure de aquesta recepta són, per exemple, que hem de treure les carxofes tendres, hem de triar-les molt bé, com us hem comentat abans, amb les fulles ben apinyades, el tronxo torgent i les puntes arrodonides. El tronxo torgent, sempre. Torgent, torgent. Si no està tronxent, Jordi. Si no està torgent, el tronxo no és malament rei noi. Si el tronxent no està tronxo, tronxarem les puntes. Les puntes arrodonides i sense punxes. Les puntes arrodonides també. Per marina, qualsevol aliment, també utilitzem aigua bona per preservar el mínim de nutrients. La vitamina C de la llimona té un efecte antioxidant i evita que la carxofa se'n negreixi un cop a la tallada. Perfecte, gràcies. És com l'àvia Martínez, m'agrada molt això. Els remei's de l'àvia. Està bé, està bé, està bé. No cal, no cal, no cal. Dani, gràcies, cuida't molt, continuo estupendo, com sempre. I la setmana que ve, què farem? La pruna, per exemple? Més i millor la setmana que ve, que se'n diu, no? Ah, no el sé. El que surti. El que surta. El que salga per internet. Molt bé, Dani, cuida't bona setmana. Fem una pausa per la publicitat i tornem després del bulletí de Catalunya Ràdio, perquè ara hem de connectar a les 6. A veure què ens diuen les informacions generals de la Corpo. A veure quina notícia comencen. Jo ja friso per saber el titular. Fins ara mateix. A veure què ens diuen les informacions generals de la Corpo. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cataluña Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Més de 75.500 persones van rebre una ajuda social per pobresa energètica al 2015. I gairebé 4.000 van ser derivades entitats del tercer sector. Això segons dades de la Generalitat. En conjunt prop del mò percent de les llars catalanes viuen una situació de pobresa energètica. El cas de l'àvia de reus mort en un incendi revela una problemàtica de la qual es tenen molt poques a les reals. Saber quants talls de suministament es fan al dia o disposar. Els distants de clients vulnerables són algunes de les dades, quantitats com l'aliança contra la pobresa energètica, fa temps que reclamen. Els talls que es produeixen a cadascun dels municipis... Aquesta informació no és pública. Les companyies no la donen. És molt difícil per un ajuntament avaluar quines persones estan en una situació de risc. Si no tenen la informació, per exemple, dels talls que s'estan produint al seu municipi. El cas de reus també ha arribat avui al Congrés dels Diputats. Podem demanar la compareixença del màxim responsable de gas natural i sidrafeiner a la Comissió d'Indústria de la Cambra. Ara veurà si la mesa acaba tramitant la petició. Notícies, veus? Montse Quadreny. La dezena d'immigrants amagats en un camió de mango ha arribat enganyat cellissa de mun. Havien pagat una màfia perquè els portés fins al Regne Unit. El secretari d'Igualtat, migracions i ciutadania, Oriola Morós, ha anunciat que la Generalitat es farà càrrec d'aquestes persones, de nacionalitat curda i iraniana, i ha explicat els últims detalls que els han confirmat. No sabem tot i sabem que això, que es pensaven que havien pagat amb alguns diners per portar-los fins a Anglaterra i que, quan han sortit del camió, es pensaven que ja havien arribat, que estaven a Anglaterra i estan a Catalunya. El president, el que va ser president del govern espanyol, socialista Felipe de González, ha tornat a carregar contra Pedro Sánchez, exsecretari general del PSOE. Diu que dubta que pugui parlar d'Espanya més de mig hora seguida, en el partit que en el país, aquestes declaracions, González les ha fetes a la revista francesa Política Internacional. L'Ajuntament de Barcelona ha adjudicat a les companyies, Vodafone i Telefònica els serveis de telecomunicacions municipals. El nou contracte obliga a les empreses a complir les condicions en matèria de legislació laboral, medi ambiental i d'igualtat de gènere i fiscal. El servei incorpora millores, com ara la gratuïtat del telèfon de tensió al Ciutadà, i la implantació del servei wifi a tota la xarxa d'autobusos. POSTRUD, és a dir, POSVERITAT, ha estat escollida paraula de l'any pels diccionaris Oxford, tant britànics com nord-americans. Es tracta d'un concepte utilitzat sobretot en l'àmbit polític. Segons els diccionaris Oxford, POSTRUD s'utilitza per descriure una circumstància en què la informació veridica és menys influent en l'opinió pública que les emocions o les creences. Arran del referèndum sobre la sortida del Regne Unit de l'Unió Europea, de la victòria de Donald Trump, aquest any se n'ha disparat l'ús, un 2.000% en relació a l'any anterior. I, finalment, no anirà arreglar el premi novel·le de literatura. Bob Dylan no hi anirà al dia 10 de desembre. El cantant i poeta nord-americà ha enviat una carta a l'acadèmia sueca, que té altres compromisos previs que l'impedeixen a assistir a la cerimònia de l'Òscar. El comunicat de l'acadèmia del novel·le diu, però, que Dany Dylan es mostra molt onorat pel guardó i que desitjaria rebre-la en persona. L'entitat organitzadora del premi també diu que respecten la decisió de l'artista i que la incompareixença d'un premiat estocolm per rebre el novel no és habitual, però tampoc excepcional. Recorden els casos d'Adoris Lessing i Harold Pinter, que no van viatjar a Suecia per motius de salut, i el d'Elfride Gelinec, capatillat de Gorafòbia. Durant l'últim mes, Dylan ha fet anar de Corcoy l'acadèmia amb el seu rebuig a comunicar-se amb el jurat. Quan es va anunciar el premi el 13 d'octubre, Dylan feia un concert a Las Vegas, però no va comentar res amb el públic i l'acadèmia no va poder contactar amb ell. No va ser fins a finals d'octubre que el cantant es va posar en contacte amb l'acadèmia per dir-los que acceptava el premi, un guardó que segons va dir el va deixar sense braules i que considera 1-1-1. Escolts, Oriol Rodríguez. L'acord del Barça em recuten com a nou patrocinador principal de clubes per les properes 4 temporades, amb una cinquena d'opcional, i s'ho posarà uns ingressos de 55 milions d'euros anuals fixos, més sis i mitja en variables. El nom de recuten, una de les principals empreses japoneses de vendes online, lluvirà la samarreta del primer equip a les tanques i la façana de l'estadi, i els carnets i entrades, entre d'altres. Aquest acord també inclou un partit del Japó i un altre d'opcional. El pilot del MotoGP, Alec Rins, podria estar fins a un mes de baixa per la lesió a l'Esberta, l'Abrez T8 i T12, després de la caiguda que ha tingut, el TESC es fa al circuit a Xest, es tracta d'una informació del seu equip a falta del diagnòstic oficial, dels metges de l'hospital nou d'octubre de València, on l'han evacuat. El Barça la sàbast, que també juga a la set de la tarda, a la pista de l'Olimpíacos grec, és un partit de la setena jornada de l'eurolliga, també a la set, 20, Barça, és la tornada dels set cents a final de la Champions Femenina de Futbol, les blauranes dominant l'aliminatòria per un gole 0 del partit de Nadà. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. Ara hi portarà Víctor Amela a Sant Just per presentar la seva derrera novel·la, la filla del capítol groc. El periodista i escriptor ha guanyat aquest any el premi Ramon Llull amb aquesta novel·la. Explica la història de Thomas Pena Rocha Pena Rocha, conegut com el groc, un personatge literari notable per les seves llums i hombres, si és que segons Amela per uns era considerat un heroi i per altres un criminal. L'acte tindrà allò que avui a dos quarts d'avui de l'ESPR, a la sala llegidor console de Can Ginestar. Una tertúlia a la Taneu tractarà divendres del paper de les ciutats en un món globalitzat. Joan Sobirats, professor de ciència política de l'Universitat Autònoma i director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques, conduirà aquesta tertúlia que també debatrà sobre el paper que juguen les ciutats a l'organització política del segle XXI. De tot plegat em parlarà de divendres sobirats a les 8 del vespre a la sala piquet de la Taneu. I una punt més, una cinquantènada, joves han estat atesos al servei enllà durant l'últim any. Aquest és un servei d'acompanyament al jovent, d'entre 14 i 25 anys, i a les seves famílies, que es va posar en marxa ara fa un any. La psicòloga Sara Martí Salamorina és qui atén a les persones que sol·liciten el seu servei. Que sol·liciten el seu servei. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més ampliada als enjornotícies edició vespre a les 7. Mentrestant, no recordem que podeu seguir iodesvern.com i a la xarxa socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. I en diferit els dissabtes a les quartons del matí. Beus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, a Vincuda Indústria, sense nom. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet. RàdioDesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. RàdioDesvern, cada dia més a prop teu. Sortim. Conduint. Dius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. RàdioDesvern. RàdioDesvern. RàdioDesvern. Contemple amb els mòbils. I també el programa que hem penjat a les xarxes. El sinó és el que serveixi de precedent. acabem de fer un Manequins Challenge. El programa que hem penjat ara ja a les xarxes. Al Twitter de la penya del Morro, el podreu veure amb David Ávila. M'ho he passat molt bé, de fet només he vingut. De fet només he vingut. Com que ho fa la Roja, hem de fer nosaltres. Sí, sí, sí. Hi ha hagut algun cap d'un equip de no sé quin, de Cartagena... També. També. Semblava més por. No, que una altra cosa. No, això era... No, això era Aíbar, em sembla, no? Ara els jugadors aquells... aquells ho fem molt bé, que en Xález, també. Diferent. En fi, va, anem cap a la secció de la Julià Mas. Yes, weekend. Juli, què tal? Bonne tarda. Hola, bona tarda. Hola, benvinguda al programa una setmana més. Estic amb més participat en Mannequin Challenge. Sí, sí, sí. Ara tenim una costura també molt divertida. Aquí m'ho passen molt bé. Sí, molt divertit. Em sap greu, perquè l'Andrea, pobra, no puc... Fem-ne una altra. Fem-ne una altra. És que és de penjat, és de penjat, és de penjat. No és molt gaire, no és veridifònic, no és veridifònic. Hauríem d'estar en silenci. Si la Gràcia és no moure ni una pastanya. Però pots parlar, però sense moure't. Sí, però no fem ràdio. A veure, i tothom parla sense moure'ns. Ha descat. És la Gràcia. No, no pot ser. Bé, doncs... Sí, ara ho estem penjant a Twitter. M'ho imagino que d'aquí un moment estarà. I l'Andrea Bueno, que ho ha gravat. És molt maco. Andrea! Bravo! Gràcies! Gràcies! Sempre et drap a un somriure, l'Andrea. Animo a tots els sanjos tanks. I a tota la gent que va de públic. A tots els problemes que... Que vinc a saludar l'Andrea. Tu tens un rotllo que te la guantes. Va, anem a la qüestió. Perquè, Júlia, hem de parlar de cores del cap de setmana. I és weekend. Avui continuem amb el que vam començar. El titular seria...? Seria Ruta Modernista, seguim amb la Ruta Modernista per Barcelona. Recordo que la setmana passada va per la plaça Raial. L'anterior. És veritat, és veritat. Fa dues setmanes vam fer... clar, clar, és veritat. Vam fer la plaça Raial. David, tu que véns a la zona, pren nota. Els milions més interessants de Barcelona. Aquí on posen el llestat de telèfon? No, aquí no. Trobem la Rambla, no? Això, ja ho coneixeu. La plaça Raial, ja els ja sortim a la Rambla. El carrer s'enfarran, després podem agafar la Rambla. I en aquella època, perquè estem parlant del segle XIX, el segle XIX ja no hi havia gaire espai en la zona d'una persona antiga per construir. I llavors ens trobem amb el Palau Güell, que és una cosa curiosa, perquè en aquella època la gent així amb més diners ja no es construia a l'una antiga, que estava ja bastant d'agradada. Hi havia moltes senyores de... feines dubtables, diguem-ho així. Senyores dubtables. De conducta dubtosa, no? Sí. Senyores que pacten de tu i fuma. Sí, senyores. I llavors crearàs una mica de Rambla i allà hi ha el Palau Güell. I allà hi ha el Palau Güell, que és curiós, perquè gent amb tants diners com eren els Güell, com és que es van construir allà. I bueno, hi ha la història, que la cosa és que el avi del Güell, que era el Macenes, de Gaudí, tenia un espai allà i llavors el va voler mantenir la seva espai allà, a la zona de Rambla. Ai, el costat de... Ja, ja, ja. A tu tenies 7 fills, t'ha conegut. Gaudí té 7 fills? No, el Güell. Ah, Güell, perquè jo ho dic perquè no m'ha d'anar cap fill, no? No, no, jo crec que no. Va, va, va, va, va. S'ha de ser la família i totes les obres d'aquí tectòniques que ens ha de deixar. El Palau Güell va ser la primera obra d'Antoni Gaudí. Sí, que tenia 34 anys en aquell moment. Que curiós. És la primera obra brossa. Fas part, eh? Fas part, eh? No, encara han quedat bastant anys, per fer la primera obra. I llavors, d'això, ho trobem per allà, no? Està bé, què més hi trobem? Doncs, a propè, hem de seguir Rambla-Munt, i trobem un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, que tot i que no sé, una construcció modernista en sí. Bueno, la trobem allà, i ja que passem per davant, doncs ens hi fixem, no? És el famosíssim teatre, el gran teatre de l'Iceu. Home, el teatre de l'Iceu, home, és molt bonic, i curiós i simpàtic, no? I vaig estar a la setmana passada. Ja està, ja està, la dada... No, pel tema del sonda. Per portar teva, no? No, pel tema del sonda. Ah, vas anar a la gala, el sonda? No. És veritat, a veure. Està agafant decles, ja està. Per fora, amb les senyores d'aquestes, que ja m'agrada un moment. Sí, sí, sí. Perdona, estem al gran teatre de l'Iceu. Un sol edifici que té, exacte. L'Esteu ja els incendi, és una mica, no?, l'Iceu. El van construir per primera vegada el 1847, que abans era un convent de Trinitaris, i es va cremar al cap de... res, com 14 anys, el 1861. He fet la suma bé, no? O sigui, que s'ha cremat al diverses vegades, el l'Iceu. Exacte, el van tornar a construir el 1861, un tal Josep Oriol Mestres, que va fer molt més simple. Va fer una simplicitat exterior, que amagava un dels teatres lírics més festuosos del món. I és un altre cop, el següent incendi, que va ser en 1994. Sí senyor. Jo acabo d'arribar. Tu acabes d'arribar, eh? Tenies poquetes. Jo ja feia... jo me'n recordo, eh? Jo vaig anar a cobrir-ho, per com a perill. Gafar decles, no?, de l'operari que va tirar a l'esporna. De la brilla. Que van ser les cadires, no? Es va dir una cigarretta, oi? Sí, però... Però què va fer? Va ser caure... crec que les cadires van quedar de fusta. En un moment va caure, i totes les... la platea, amb flames, i això és el que va incendiar tot. Doncs per les imatges quedaran el record... El fum. I el l'Iceu, crec. Sí, sí. Estan bé les dades que portes, eh? Estan bé. Això, clar, va ser l'any 1994. Exacte. Que fort, que fort, que fort. I va obligar a que el Toni Sena reconstruïa aquesta vegada, intentant remodelar o tornar a semblar-se el primer a l'original. Mm-hm. Aquesta música. Molt bonica. Recorda, no?, l'Iceu. L'operarà, no?, què és això? M'ha d'envatar a flair? Potser? Sí, no? Ostres. És la meva cançó que tenim d'operar. I després vinc jo parlant de la Beneno. Avui parlant de la Beneno, tu? Sí, m'agrada molt. Estic a favor de la Beneno. Continuem per la ruta, però no continuem, mare. Doncs després, si seguim a l'altra banda del carrer, la ruta passa per davant d'un comerç de llarga tradició, que és l'antiga camisaria bonet. La camisaria bonet. Jo, que la veiem per fora, ja n'hi ha prou, perquè el 2002 va canviar d'apropietaris i d'activitat. A veure, si vosaltres podeu no hi han adivinat, que es pot dedicar a una botiga a les rables. Ara mateix. Sí. Una botiga d'hítica de Barcelona de camises bonets. La visaria bonet. Ara us venen, això, souvenirs, no? Souvenirs, directament. Sevillanes, un mandat de Sevillanes Barcelona de la Levera. Amb l'op Barcelona, no? Amb aquests mexicans, algú molt d'aquí. Bé, escolta un moment, Júlia. Perdona que fem un alto en el camí, però és que avui tenim un sorteig d'un menú gastronomi del bolet per dues persones. Només els ullens. A través del telèfon de la ràdio, que és el 93372-2901, de l'Ajuntament d'Esquadra. Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Què tal? En qui parlem? A Roser. Roser, què més? Sánchez. Hola, Roser. Com estàs, Roser Sánchez? Mira, estic aquí amb el Julià Mas. Hola, Julià Mas. Hola, Roser. Que es coneixeu? Sí, tant. Escolta, Roser, no, que... Ens estàvem escoltant. Avui, per fer el sorteig, tenim diferents proves per fer la gent que truca. Abans ha trucat una persona ja, que no ha tocat la Laura Pons, que no se la coneixes, que ha cantat una mica. I ara, Roser, tendrem a fer una pregunta sobre la secció que està fent. Tu tens la pregunta? Jo tinc una pregunta per fer. Espera, Roser, que t'enganxaran. A veure, David, de què és? A veure, una persona s'estan fent diversos musicals. Sí. I m'agradaria que em poguessis dir el nom de... Si no, el tres... Què dius? Deus musicals. Dos musicals que s'estan fent a Barcelona. Són fàcils. Roser, els musicals t'agraden? Sí. Jo crec que tres és molt. Està fent l'escaramut. Escaramut està fent, de moment sí. Suga, crec. Suga, esfaraviat. El que heu dit? Sí, el Geronimo Stilton. El Geronimo Stilton es va fer... Bueno, sí, està bé, està bé. És que què dius? Un aplaudiment per la Roser, perquè tens el número de Roser per participar al sorteig d'un menú gastronòmic del volet del restaurant El Mirador. Ara tens alguna vegada, El Mirador? Fa molt temps, eh? Molt bé. Doncs és una bona equació per Nari. Gratis, eh? I el sorteig del programa. Ara l'Àlex t'agafarà les dades, d'acord? Vale. Vinga, merci, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu, adéu. Bé, doncs continuem per aquesta passejada. Com que no vol la cosa, ens havíem trobat, com deia mare, la camisaria moneta. La teva divans, que això se me'n pregunta fàcil, eh? Perquè justament ja demà me'n vaig amb la filla de la Roser. No m'havia d'anar al teatre a veure'ns, que era munt. Ah, sí? Ah, està bé, tu et queda a casa, no? Sí, sí, sí. És un poble, fins i tot. Perdis, perquè d'aquí una estoneta, la Mireia Mambo. Avui també estem a la Mireia Mambo. Que guai, no? És una de les actes principals, que va estar a Cisterac, també. D'aquí al moment la trucarem i parlem amb ella del programa. Però, vaja, després de la tia camisaria bonet, per on continuem, a la Rambla de Barcelona, què hi podem trobar? Doncs vam seguir al costat de la camisaria bonet, i ara al Cacera l'Òpera, al costat del Liceu, al costat de la camisaria bonet, que és un local d'atmòsfera confortable, que es veuria l'any 1929, l'any 30, bàsicament. El local de l'antiga xocolateria de la majorquina. Home, mítica. Sí, tot a 16 mítics, al final de la zona el Raval. I l'interior està molt ben conservat i destaca en les cadires Tonet, que són molt maques. Sí, sí. I mirar els vixentistes amb figures femenines que evoca en personatges de diferents Òperes. De fet, si teniu alguna cita o de canal amb algun productor, un mànager, rei musical o alguna cosa, queda molt bé quedar al cafè de l'Òpera, sempre. Sí, està molt bé. Jo us ho recomano. Quantes cites has tingut allà? El cafè de l'Òpera, molt bé, amb controls i sobrenos. Jo sempre... Però gràcies a resultats positius o...? Sí, sempre. Sempre em ve la imatge de la imitació de la Montserrat Caballé a minoria absoluta, el programa de Ràdio, que ja deia El Malaurat. Malaurat. Teatre de l'Elisa. Continuem per l'Arrambla, perquè una mica més amunt a l'esquerra ens trobem a l'hotel Espanya. Exacte, el Carrer Sant Pau, que és un dels establigents amb més previsió de la història a l'hotel Ega de Barcelona. I a l'hotel Espanya, que es va construir Domènec i Montaner, no sé si tens alguna cosa a veure? No, no, ja m'agradaria. Per la gràcia meva no tingués a veure, perquè tu imagina't que ara un dels edificis que va dissenyar Arquitecte de Domènec i Montaner em pertanyés. Home, canviaria les coses. Sí, sí, no estaria aquí, segurament. Una altra dada. Està tan important com la de la primera hora del Victor Amela. Què? El Victor, que es diu David Ávila, que es dedica a les cintes per adults. Sí. El cinema porno. El cinema porno, però a més, amb un cinema porno... Gay. No, no, no. A més, a Twitter, estic posat. I has tingut coincidència. Jo tinc molts més tweets. Aquesta dada, què ve, això? Perquè tu et dius Domènec i Montaner. Tu et dius Domènec i Montaner. Gràcies, David. A part del que ha fet a l'òpera, ja hi ha hagut l'Espanya, no? És de Domènec i Montaner. I, a més a més, també hi ha la Bucaria, allà al costat. Ja hi ha la Bucaria, que està presidida pel mosaic ceràmic de Joan Miró. Que l'ajuntament d'enstal·lant 76. Jo, a mi no és perquè em permets anar aquí d'anterior. No. És un símbol de la Bucaria. Sí, només és preciós des de fora. Les imatges aèries també són molt... Són impressionants. I que has tingut un tàximos d'identitats també emblemàtics d'aquesta popular via barcelonina. Molt bé. Alguna cosa més, Dúlia, perquè ho estem fent un repàs per a la Rambla. David, ja que vens tu per ensenyar-te com és Barcelona. Jo hi treballo per allà. Què dius, ara? Sí. Ah, va, va. Pensava que per un moment més pantal que a la dreta hi ha un... Hi ha un peep show. Ah, no. No, és el meu alter ego. Ja, ja, ja. Doncs jo proposo que ara, aquí, que ja hem visitat una mica la zona del centre, en el que hem fet fa dues setmanes, doncs ja podem agafar el metro i allunyar-nos una mica, i podem anar fins a la Sara de Família a veure, evidentment... La Sara de Família. Home, molt bé. Que s'ha fet transport. Fins a la Sara de Família, la ruta modernista, no? Sí, perquè tinc una pregunta. Vosaltres heu visitat mai la Sara de Família? Sí, per dins. Per què no? Perquè molt poca gent d'aquí... Molt poca gent ho ha fet. La visita, és curiós, no? De fet, hi ha més gent de fora del món que la visita, que no hi ha gens d'aquí, o sigui que... És normal. Estudia en totes les tècniques i tots han visitat-hi, no? És molt bonica, eh. He proposat veure'l abans que caigui l'any. Mireu abans que caigui pel seu propi pes. És cara, l'entrada. El 25 euros em sembla, no? La més barata, la més... que són 15 euros, que es fa que es palmati... I després, si vols anar a la audioguia i visitar les torres i pujar, són 29. Que ha fet ara fa pocs, ha fet una cançó, la Mónica Naranjo, que em sembla que... Ah, a veure, escoltem-la, escoltem-la. Escolta'm-la, escoltem-la. Però t'emociones que ja siguis elaborador, calla. Ai, ai... Aquí he hagut la convocatòria. Aquí. Cama, què és? Així? Cama, has vist el pos que té porat, avui, al Facebook, o no? No. Té per tu un pos de com estan preparant el plató número de TV3. Aquesta, ara a la tarda, hem fet un Livestream, una mica a treballar allà. Ja he començat, hi havia una visita guia de TV3, jo t'agradarà a tu i explicarà coses, el plató i tal. I aquesta cançó és de la marató de TV3, d'en Guany, no? Exacte, amazing race. I què té a veure amb la seva família, això? Bueno, que està gravada dins de la seva família. Està gravada dins de la seva família. I això, sí. Aquest és quan entrem a les gaites, no? Sí, són molt més estulors. Ja, ja, ja. Les gaites, potser, sobraven una mica. No, que bé, que bé. Sí, tot com molt èpic, no? Sóc el que no heu tingut, llavors, està bé. Avui vull agrair. Vos crida una mica massa, però... Massa què? Massa gaita? No, crida una mica massa. Però, escolta, pot cantar per me'n cuidar, eh? Sí, i mira, a veure si parla, a veure si cantem. A veure, ara ho farà, però... Ui, bé, sí, bé! L'engin, l'engin. Ara, xorra de veu, que et peta la corda vocal, eh? La Mónica de Neuho. Va, va, va, Mónica, va. Ara, ara. Cinc tants, cinc. Cinc tants, cinc. A més, els vídeos trencats, no?, de la seva família. En fi, doncs, en Mónica de Neuho acabem avui l'espai. Júlia, moltes gràcies. Per haver vingut una setmana més, avui acabaran aquesta ruta modernista. No, no, no. Ja que he ida, fa tot el tema de cultura i parlàvem dels musicals, verbos, que ara parlarem d'un musical... Però, escolta, David, però una cosa, això ja ho dic jo. Intento guanyar-me. Intento guanyar temps. Calla, calla, calla. Calla. Que hem de fer una pausa per la publicitat. Ho recordem que d'aquí uns moments entrevistarem a la Mireia Mambo, que és la protagonista, una de les protagonistes de Scaramooj al musical. Mentre en Mónica Nanjo acaba amb aquest filet de veu a un gaudí i a la seva família. Gràdiut d'esper, 98.1. Gràdiut d'esper, 98.1. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Un, dos, tres, aquí estamos con usted otra vez. Le ofrecemos un confuso alé. Doncs, efectivament, aquí estem una altra vegada amb el David Ávila, David, que tal, bona tarda. Bona tarda, Jordi, que tal com estem? Unes setmanes més, molt bé. Jordi, tinc moltes notícies de tele. Però quina vols fer, comencem? No, no, no, no, avui no em sap greu, però no tenim temps de parlar. Avui hem de començar amb una altra història, David. És que aquesta nove que sentim és la d'una dama, que és tota una revolució italiana, no perquè ella sigui de Barcelona, sinó perquè avui tenim el telèfon, una de les veus més dolces del teatre català i nacional. És la Mireia Mambo, la Camila. Una de les protagonistes del nou musical que es pot veure el Victòria és Caramonx de Goll de Gom. Mira, tenim el telèfon. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns, que el vingut del programa ens fa molta il·lusió que estiguis aquesta tarda amb nosaltres. I enhorabona, perquè des del passat 23 de setembre, que esteu amb la nova producció de Goll de Gom. Què tal, com ho sentiu? Doncs molt bé, molt bé. És una il·lusió que ja tenia de sopar temps, perquè clar, vaig tenir la molt boníssima oportunitat de treballar amb l'Àngels Goyalons, que ja havia treballat amb ells. Fent Madicel. O sigui, que ja era una cosa com una referència allà, no? Aquesta empresa era com... Mira, si algun dia treballo més, mira que m'agradarà i molt més també, perquè sabria que s'ho faria en català i no en castellà, que és el que estic acostumada. Sí. Ha sigut molt difícil per tu fer un musical amb totes les cançons en català, perquè clar, et vam veure si era meravellós, estupenda, perfecte, però jo era en castellà, no? Exactament. I per la gent que no en conèixer, clar, és això. Jo fa 3 mesos o 4 mesos no parlava res de català. Què dius? Que fort! És que jo vaig néixer aquí a Barcelona, però molt més per les circumstàncies de la família que a ningú d'altra cosa. Jo després em vaig anar... No tenia un any i em vaig anar a Madrid amb la meva mare, i clar, vaig créixer allà, i després em vaig anar a Londres a estudiar. O sigui que no... Però, escolta, si tens un català... Si tens un català meravellós, digne de guanyar el Gran dictat, eh... Però és veritat que vam tenir, tant jo com l'Anna, vam tenir una joia de persona, l'Helena Fortun, que és una actriu, ella mateixa, i que de veritat que ens va ajudar... Jo és que no ho sé, no sé com ho ha fet, que no et fondi. No, no, ho ha fet molt bé. De forma meravellosa. De fet, Jordi, una de les coses... Preparant l'entrevista i buscant informació amb la Mireia Mambo, una de les coses que més li ha costat a la Mireia, de fet, amb el tema del català, i segurament et sonarà com a anècdota, és l'Ada... Vols que et vull dir un ou? Com? Perdona? Pots explicar-ho bé, això, la Mireia, o no? M'he perdut alguna cosa. Bueno, ja... El que va passar és que vam tenir la primera... com la primera lectura... d'això, d'això, d'això... Bueno, amb tota la companyia i tot això. I clar, jo encara no tenia el català. I llavors, què va passar? L'honor mal, que jo anava com llegint, amb aquesta il·lusió per al nerviosisme, també de d'estalla amb tota la companyia, i també que em sintessin llegir aquestes coses. I clar, amb tanta concentració, a vegades no és bona. Vaig llegir una cosa malament. I era això. En comptes de vols que et vull dir un ui? Vaig dir, vols que et vull dir un ui? I a tota l'escala va ser com... Mira... Què li deies? Li van la banda, li deies això? Si ho deia a la Clara Mulalera, que fa de la Fanny, que és com una... És com una amiga barracria d'alguna cosa així. Esclar, Clara, que clar, a més, no tenia ni ou. Bueno, escolta, tu d'on has vidat el Cremuix a la Camila, que és un actriu de la companyia, de la part de la companyia Tinaran, que hi ha la Laura d'Esquerra Mux, que té un fort caràcter, però amb un doble fons, molt maco i molt bonic. Com definiries tu, a la Camila? Doncs és més o menys això, sí. És l'actriu de la comèdia de l'art, és una companyia de la comèdia de l'art, que va, deixa a Itàlia per revolucionar Francia. Una mica així. I el que fan és que... Bueno, ella té com una persona que amagava la companyia, que és el René, de la que està enamoradíssima, però tenia així, ella sap molt bé que ella vol aconseguir certes coses. Ella vol dir un actriu de les grans, i clar, sap que ella sap molt bé que l'amor podria impedir aquestes coses. És una nena que treballa molt amb les seves armes de dona, però també té aquest cor que a vegades no sap molt què és fer amb això. Recordem que és la situació de l'18, no?, finals del... 1789, eh? Finals del 18, i tu et formes part d'aquesta companyia de comèdia de l'art i t'inaran, que, per mi, protagonitja un dels moments més divertits de l'espectacle, és quan hi ha la representació de comèdia de l'art i feu el show, no?, que és una mica comèdia de l'art dins el teatre, que és molt xulo. La veritat és que sí que té... Potser que som la part més còmica o més muda de tota la història. Divertida, sí. Quan te'n vas a la nobleza, ja estan com més refinats. Estan més encarcanats, que la gent està com més freds, sí. Sí, sí, sí. Però sí, no sé, la veritat que a mi m'agrada molt, perquè té aquest personatge, particularment, té moltes... molt de batches, moltes coses diferents que explorar, durant l'obra, durant la història, i a dins d'ella mateixa. O sigui que ha sigut una preciositat, explorar-la totes els nivells, la veritat. Amb el tema de cadèies de preparació d'actriu i tot plegat, en l'obra, farem un reu molt perdíssim, spoiler. Mireia, hi ha un moment de l'obra en què... Clar, és una mica pujadet de tot, en què no es veu res, però que s'incinua molt. Ah, sí? Jo em va a mi. Sí, m'agrada molt, m'agrada molt, també. Com, com? M'agrada molt, també, aquell moment. Et va costar molt fer aquest tipus de senes o no? Mireia. Bueno, al principi és veritat que vaig... Jo ja, quan estava amb el... el chat, sí que és veritat que vaig pensar... Bueno, doncs, a vegades, que t'agradaria, venia amb una mica menys de roba, potser. Un moment pachina, no? Sí. Sí, una miqueta, perquè no seria còmoda, jo ho sé. I vam tenir també una experiència amb això, però hi ha un altre dia, sí, ara que... No, no, no, no, no, mira, què va passar? Què va passar, un moment pachina? Ens interessa molt, un moment pachina. Què va passar? És que no puc explicar-ho. Ja, ja, ja. A veure, mira, més o menys s'intentaré. Però hi ha un... no, no, no, és que no crec... Ai, no, sí, a veure... Aquest va quedar sense roba? La pachina, quan es... Quan es va obrir la pachina es van portar la teva roba, una cosa. A veure si no, no. Bueno, escolta, no, que estem parlant amb la... Ja, amambo, que amb aquesta alegria que desborda. Ja veieu que ens encanta parlar amb tu, que és una de les protagonistes d'Esqueramuix, el musical. Tu havies vist... Vau veure la pel·lícula d'Esqueramuix, per cert, o no? Doncs no, no, no, no l'hi vaig veure, perquè, bueno, no és una pel·lícula que... que a mi particularment m'hi havia, no? M'havia cridat l'atenció. Però sí que és veritat que... que clar, que té tanta cosa bonica. Jo em vaig inspirar una mica més en altres coses que van parlar de les vives, de la personalitat interior d'aquest personatge, que ve a ser una mica això de la... de la Josephine Baker i totes aquestes dones, no? Que treballaven molt amb el seu cos, però que tenien... S'havien molt bé que tenien el seu cap. Clar. Clar, jo vaig inspirar-me en això de totes maneres, clar. Veient la pel·lícula, com que sóc tan semblant a l'Enor, direm que no passa res si no l'he vist, perquè, clar, som totalment impuestas, no? Clar, igual, dos gotes d'aigua. De fet, cantes, balles i, a més, amb vestits d'època, que també són... M'imagino que d'on tenia la complicació de portar-los. Sí, sí, sí que és veritat que són complicats, però sí que t'ajuden molt a ficar-te en el personatge. La veritat és que la Monsa Menosa ha fet un treball que no... És que no... O sigui, jo no havia vist mai això. I és superbonic. És superbonic que l'he afectat també des de fora. A mi se m'agrada, m'agrada molt, això. És veritat que alguna persona amb algun canvi ràpid, sí que potser canta una mica, a tothom, no? Això. Però sí, sí, sí, són precisíssims. Són precisins, la veritat. Uuuh! Uuuh! Fins i tot un moment que arribem per uet, tampoc tan lluny, eh? Tampoc tan lluny, perquè home va ser l'Adoloris Benkartier, que va ser una mica el gran personatge, no? Que va ajudar i que va triomfar aquest últim any, ja fa un parell d'anys amb Cisterac, amb aquella experiència musical de la mà del Terrat, van al Tivoli... Va venir la Wopi Goldberg i et va veure amb persona. Mireia, què recordes d'aquella experiència? Wopi Goldberg, Vallenta fent de Cisterac. La veritat, que aquesta sí que va ser clar. Cada cosa que ha vist en aquesta professió, la veritat, que estic molt agraïda per cada experiència. Aquella va ser meravellosa, en tots els sentits, però també vaig passar uns nervis, aquella nit. Aquella nit, no? Sí, perquè sabia que ella estava ahir al teatre. Me'n recordo perfectament, em vaig agafar... Perquè crec que estava... No sé si estava com una mica encostipada o alguna cosa. I crec que havia après un ibuprofen, o alguna cosa així. I em van dir... Això, que et vas agafar, el ibuprofen, és molt possible que ara et trenqui molt, molt més del que t'agradaria. I jo vaig pensar per mi, mira, molt millor, perquè no puc... No t'ho recomanaven per l'energia, no? I tu, mentre has fet la funció, vas veure la Wopi Goldberg, la platea, o no? No, no, no la vaig veure des de l'escenari, no la vaig veure perquè... Bueno, jo hi ha una cosa també, això és un secretat triomf, de mi mateixa, i és que jo porto lleres, i per no veure la gent, per no posar-me nerviosa, no em poso les lentilles, quan faig una funció important. Actives sense lentilles? Que no et posis nerviosa, però això t'ajuda a concentrar-te, no? Sí, molt, molt, perquè és que si veig la gent ja no puc, és veritat que em poso molt nerviosa. I clar, aquell dia de l'estrena, jo vaig pensar... No, no, no. No em serveixen per res perquè ja em coneixia tota l'escenari. Ja vaig dir, no, no. En compte, no t'equivocis algun dia, et pensis que el públic es troba una banda o una altra, i llavors, com que tu vas que t'acara la paret. En fi, David, hem d'anar acabant. No sé si vols fer alguna cosa. És el gènere dels musicals, amb el que et sents més còmode i amb la que t'agrada més fer, sobre els escenaris o no? Uf! És que no ho sé, sí que és veritat que ara mateix em trobo molt còmode en experiència. O sigui, ja jo sé unes coses que abans no sabia d'interpretació, sobretot, perquè sí que és veritat que jo... No sé, fa uns temps jo deia que no, que jo actriu, no em pots dir actriu, em pots dir cantant, em pots dir ballarina o el que sigui, però actriu és veritat que és una cosa... Si ve, ja li tinc molt de respecte a totes les disciplines. Això de la interpretació és una cosa que mai no t'has d'aprendre. Quan puja a l'altre de l'escenari ets un actriu, perquè m'és que era músic. També va estar a Londres treballant amb el musical de Charlie, la fàbrica de xocolat, vull dir que... Home, una mica d'actriu, sí o no? Bastant, bastant. Potser una mica, potser. M'agradaria molt, moltíssim, de fer alguna cosa de televisió. Encara no he pogut, perquè jo què sé, jo... És veritat que penso moltes vegades que no hi ha papers per al meu partit, aquí. He de tenir paciència, potser, o he de trucar a les portes i veure què passa, no? Però no ho descarto, i m'agradaria molt, o sigui que estic tan bé, fins i tot estudiant per això també, per mirar, per ser millor actriu, siguin a l'escenari per televisió o sigui per el que em toqui ser. Mireia, fins quan estareu al teatre Victòria? Doncs mira, no hi ha una data final, però jo li diria a tothom que agafin l'oportunitat ara mateix, perquè és d'aquestes coses que, si no ho aprofita ara, potser després és massa tard. I això, per exemple, a mi no m'agrada gens quan em quedo sense veure una cosa. O sigui que jo diria, mira, ara que ens aproximem a... Nadal, sí. Perquè no fer aquest regal, que és una meravella d'obra, no perquè jo la sigui tens, sinó perquè la veritat és molt bonica, fer aquesta professió de poder transmetre una història que fins i tot té una cosa de la realitat molt bonica, i que t'emociona, et fa riure, et fa plorar... No ho sé, és una bona estoneta culturitzada. Mireia, Mambo, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé. Aquest és Caramuj, el teatre victòria, el nou musical de Goll de Gom, cuida't molt i un abraçada molt forta. Gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé, que vagi bé. Bé, bé, bé, bé. Oh, que bonic que era Caramuj, eh, preciós. La, la, la, la, la... Ja em sento com si fes el musical, ja. A mi se t'ha destacat una coseta. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Ja em sento com si fes el musical, ja. A mi se t'ha destacat una coseta. És que és Caramuj. A diferència d'altres musicals que podem veure a la Cartallera de Barcelona, és un musical de producció pròpia que han fet els de Goll de Gom, i animar a tothom un regal per les seves processes. Escolta, que tenim una trucada en aquest menú gastronòmic del bolet que estem fent al restaurant al Mirador de Sant Jus, on hi podeu participar trucant al 9337239101, 9332, 2900. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Home, aquí parlem. Mira, parlem del Salvador. Ja m'ho pensava, és que és l'únic que... Sí, era el que faltava. Salvador, bona tarda. Salvador Pon. Perdona, Salvador Pon. Salvador Pon. Correcte, correcte. Tota la família ha trucat avui. El Salvador es condenia tant. I de Pon tampoc, tampoc, tampoc. Escolta, és que primer ha trucat la teva filla. Ara fas tot el que ha trucat la teva dona. De moment no ho sabia. Després trucar... Sí, clar. Després trucar el gos. El gos no el tenim, però podem anar a buscar el gos del Bahí. A l'hor del Bahí. Hosti, tenim un hamster? Què dius, ara? I com és que tenim un hamster? Mira, el vam comprar perquè pugués participar... perquè li poseu un mini telèfon. Ellos generen electricitat a dins de la bola. Exacte, sí, allà una rodeta d'elles la donen voltes. Bé, escolta, a la Laura l'hem fet cantar, a la Rossell l'hem fet una pregunta trampa, a tu no... Tu què, també? David, vols fer-la una pregunta per tenir el número 3? No és molt més fàcil, eh, perquè hi ha segur que els homes se'ns han de fer preguntes fàcils. Mira, Salvador, jo tinc una pregunta perfecta, mira. Ara acabem d'intervistar a la Mireia Mambo, que és protagonista del musical Escaramor. Sí senyor. Però abans la Mireia Mambo havia participat en un musical que és Cisterak. La pregunta, qui és? La pregunta és, tu on podries dir el nom de l'actriu protagonista de la pel·lícula, Cisterak? Ostres. Hòstia, però... Aquí sí que ja m'has pillat. Jo és que saps què passa, que de musicals vas una mica fluix, eh? Goupi? Goupi? Escolta, puc utilitzar... El comodí la trucada. Ah, això, el comodí pel comodí. Sí, sí, hola, bona tarda, em trucava a mi. Què tal? On demanen per la protagonista de la pel·lícula de Cisterak? Vale, eh, whoopie-whalmers. No, però jo sóc jo la trucada. Whoopie-whalmers. Sí senyor, whoopie-whalmers, efectivament, Salvador. A veure, bona. No sé si m'ha contestat. Sí, la Rosé. No, a Fàmper, no. Oh, contacte la dona. Bueno, fi, escolta, moltes gràcies, Salvador. Molt bé. Merci per trucar. Molt bé, i felicitats al programa. Moltes gràcies per trucar. Tens el número 3, que si acabéssim el sorteig aquí, aniríeu a algú de la família. Aniríeu a algú de la família, que és fantàstic, eh? Que vagi bé, salve, una abraçada. Adéu, adéu, adéu, adéu. Bé, doncs, si voleu participar, ja és res. Tenim 4 minuts més avui al programa, eh? Que és el telèfon 9-3-3-7-2-20-9-0-1, 9-3-3-7-2-20-9-0-1. Veus que és fàcil, dir-te'n? És el cambrer de complicació. És el mirador de senyors amb el menú gastronòmic del bullet, eh? Allà, si voleu, us podeu prendre un menú que és... Bueno, almenys repasseir és brutal. En fi, David, hem d'acabar el programa, eh? Bé, escolta, avui abans d'acabar el programa, m'agradaria comentar un parell de coses, que és que ahir a l'Hormigueró vam fer una prova, que és que van posar un noi que té síndrome de Downs, i vam fer una prova, és com reaccionaries si una persona que té síndrome de Downs ens fes les proves de selecció. Una entrevista? De feina. I va ser curiós la reaccions. Aquests... Vull que esculteu un dels fragments d'aquest gag, o gag, o la càmera oculta que els hi vam fer, aquesta gent, i com van reaccionar? A veure si ho podem escultar, perquè veus que l'Àlex estava tenent la trucada, que va agafant les dades del Salvador. Això és com diu l'Albertó. A veure si podem escultar... el d'Hormigueró, ahir, no? Sí, sí, sí. A veure, escoltem-ho. Al davant de... Hola. Hola. Hola. Hola. Soy el jefe de contratación. Soy el que veo si os ajustáis al prece y loo. Estás nerviosa o... Sí. Un poquito. Normal, hay gente diferente de vistas. Mucho antes quiero gente... auténtica. ¿Vis agorrado en mí o no? No, no. No, verdad. El profesor, ¿no? Sí. Y jefe es como tal. Como tal, sí. Los ciudadanos tienen la magistera y yo puedo ejercer. Veus? Aquesta és el que va passar ahir, no? Va poder veure amb síndrome de d'una tenent entrevistes de feina. Aquest és un actor que es diu Pablo Pineda, que ha participat en diverses pel·lícules i en sèries, i és real que té el títol de Magisteri i que no li deixen exercir com a mestre. Bueno, és un experiment que hem fet a l'ormiguero, no? Sí, la conseqüència d'aquest tall la tenim ara. Veiem si podem escoltar. T'he vist un poco sorprendida. Sí, un poquito. ¿Por qué? Porque sé si me le dan. Me sorprende porque nunca he hecho una entrevista con... contigo o con... Contigo. Contigo, contigo, contigo, contigo. M'has dit que m'ho sento, hija. Veo algo distinto que es que eres y no me dan, pero a mí no me parece raro. Y distinto físicamente. Ni yo soy una pi, ni tú eres una... Todo para... Todo para ese sentido que estamos todos muy exterios, perdona. Exterios tipados. Toma. Tu ves a la gente con síndrome de dan, que en general, a los síndrome de dan, en un puesto como este... ¿Por qué somos iguales? ¿Por qué saben lo que somos? ¿Qué sonas? Aquest gag d'ahir acabava amb una frase preciosa, que és límite més un prejudici que un cromosoma. I aquests gags són unes proves, uns gags, uns vídeos, que fa dels unitats del programa, que es diu Jordi Molto, i que són fantàstics. David, moltes gràcies. David, gràcies. Que vagi bé, nosaltres hem d'acabar el programa. Gràcies a tots per fer el programa d'avui. Tinc la sensació que ha passat molta gent per al programa. Avui hi ha hagut un programa d'entres, d'hortega... Només falta Víctora Mela, però... Es fa de públic. A veure, això què és? És un rumor o què? Víctora Mela, vull presentar un llibre, i la teva dada és que hi va anar de públic a tocar amb més suere. Sí, el podràs veure d'aquí dues setmanes. I què fa de públic? Participa o...? No, va de públic. És un amic que treballa en aquest programa. Aquesta és la dada. Jo no he acabat de treure'n. Però per què no em creus? Tornem demà a partir de la cinc de la tarda. Gràcies a tots per fer possible el programa, que us ha parlat Jordi Domena, que el control tècnic l'Àlex Ruiz. Us deixem ara amb l'informatiu vespre. I l'Andrego Bueno, adéu-siau. I bona tarda, aquesta bona tarda. Sí, i que dic que tots els enjustencs que vinguin a veure'l. Gràcies, Jordi Domena. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... I parlarem sobre la visió ecològica de Vísba, de Roma, francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferits dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Realitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense números. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. RadioDesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. RadioDesvern. Cada dia, més a prop teu. RadioDesvern.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.