En directe... o no. Des de Can Ginestar, comença la penya del Morro 1954. Però de tonteries, perquè aquest és un programa seriós. D'aquí uns moments parlarem de la penya del Morro 1954. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. És un programa seriós. D'aquí uns moments parlarem amb el José Luis Infante i la coneguda ja per tots Anna Blasco, s'enjusta en cada pro, que han iniciat un projecte comú sobre passejades per la ciutat de Barcelona i concretament pel barri de Sants. També, també, durant aquesta primera hora, parlarem amb el David Ávila de Coses de Tele, com sempre, que ha de parlar aquest home, i després tindrem a la Gina Paul, regidora de polítiques de gènere, de l'Ajuntament de Sant Just, que decidiré, troler, que avui ens explicarà, em diran, explicar-nos el nou suport jurídic per a dones maltractades de l'entitat dona i empresa de Sant Just, i acabarem, com sempre, els dijous parlant d'educació canina amb l'Albert Capapell a l'espai de filosofia d'Occvill Beach. Sí, sí, no. Avui la dada del dia és que... Ahir va ser 23 de novembre, i demà és 25. Bona tarda, i benvinguts al programa. Vinga, va. Què tal? Continuem al programa. Ara us explicaré una història que he hagut a les meves mans fa un parell o tres de dies, i la veritat és que tinc molt d'interès, perquè, a més a més, també hi ha una Sant Just, implicada que d'aquí uns moments contactarem, però abans, tinc un full que diu, la millor manera de conèixer la història amagada del barri de Sants a Peu. És una idea del José Luis Infante, i la veritat és que ha generat tot un moviment dels guardiants de la memòria amb una ruta dels oficis antics d'aquest barri, a més a més, tan proper a Sant Just, que queda aquesta banda de la ciutat. I és per això que hem convidat avui el José Luis Infante aquí al programa José Luis, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Doncs vingut el programa. Em fa molta il·lusió que estigui d'aquí. Gràcies, gràcies. Has vingut caminant o... Sí. Has vingut caminant. Sí, ha aprovechado, bueno, es un día de lluvia, y creo que con el tráfico era una muy buena oportunidad para venir en transporte público a aprovecharlo y luego hacer caminando desde la parada. ¿Cuántas han estrigat des de Sants fins d'aquí? Una hora. Una hora, eh? Perquè tu sempre vas caminant a tot arreu? Lo intento. Lo intento. Yo creo... Bueno, lo que tiene Barcelona... Bueno, yo soy perubano, vivo aquí hace unos 13 años, y lo que me enamoró de la ciudad de Barcelona es que se puede caminar. ¿Por qué esto...? Pero uno pasa. Bueno, debes entender que en Perú hay en Lima, de donde yo provengo, son aproximadamente 11 millones de habitantes. Entonces el concepto de ciudad, claro, es muy diferente de aquí, ¿no? Clar, aquí Barcelona, el que li passa és que ja no pot creixer més, perquè ja, jurídicament, té monjuic, t'activitabo, té els dos rius... I, per tant, a tots, una de les coses que més et va enamorar o que més t'ha impactat de la ciutat, que pots anar caminant a tot arreu. Llavors, a partir d'aquí, et vas inventar aquestes rúters especials, ¿no? Sí. Más que inventar, és com... He descobert-ho, com ho has dit, jo he viva en Sants des de hace cuatro años, i em vaig començar a caminar per el barrio, per conèixer els meus vecinos, de manera normal. I em vaig començar, a primer, a dar-me'n compte de la història que té el barrio, no tota la història importante, primero, como frontera entre Barcelona y alrededores. Sants és un barri revolucionari, també, per excel·lència, obre, no? Luego, claro, con todo el tema del textil, las fábricas textiles, Cambaló, la España Industrial, el Vapor Bell... Sí senyor. Y entonces, a partir de ahí, y todo el tejido comercial que se desarrolló alrededor de todas estas fábricas. Y desde esa época se empiezan a desarrollar ciertos oficios, que continúan a día de hoy. Entonces lo interesante es que descubrí caminando que en mi barrio existen los guardiants de la memoria. Els guardiants de la memoria. I què és això dels guardiants de la memoria? Son hombres y mujeres que hacen el mismo oficio de generación en generación. Y en algunos casos, lo fuerte es que no tienen relevo. Y por eso para mí es una oportunidad única de invitar sobre todo a las familias y a los niños de ver aquello que está a punto de desaparecer. Un tiempo donde había más tiempo, que era el tiempo de los abuelos, donde no había móviles, cables ni ordenadores, donde la tele era en blanco y negro si la había, porque hoy parece que vivimos una carrera loca porque no llegamos a nada. El tiempo ya no nos pertenece y queremos hacer cuatro cosas a la vez. Pero en cambio, a través del caminar, podemos explorar y conocer a esta gente que es otra clase de oficios, oficios donde se toman el tiempo. Y esto es un poco la ruta para ser visible a estas personas. I això ja fa molt que ho faci, o no? Sí, tome en cuenta primero que son gente que personas, que en algunos casos son mayores y están jubiladas. Y pues primer contacto con ellos y entrar a una confianza me ha tomado básicamente un año, es conocer sus historias, escribir sobre ellos, tengo un pequeño blog en el cual he ido lanzando post sobre cada uno de ellos, que básicamente son cuatro. Una encuadernadora, un lugar donde hacen cerámica, eso es impresionante, es cerámica a Bad Jorri, son ocho generaciones de ceramistas. ¡Uy generación! Desde 1793. Y eso se parachará ahora. Espero que no. Bueno, el señor Bad Jorri es el último de esta saga de ceramistas. Entonces tú imagínate, es una persona que de alguna manera, a través de sus manos, te transmite un conocimiento que no ha sido cortado. Él te enseña fotos o te enseña escritos de, por ejemplo, del señor Kross que ahora es una calle. Hosti, clar, si això és molt... Entonces es potente, ¿no? Esclar, està com connectat, no? Está com lligat. Mira, deixa'm parlar perquè tenim ara el telèfon a una senyostenga que ens coneixem molt bé aquí a la ràdio, perquè hi va col·laborador amb molts anys, que és l'Anna Blasco. Anna, bona tarda. Hola, Anna. Ui, que ens demà que l'hem perdut. Bé, intentarem connectar d'aquí uns moments, però anava a dir que això surta arreu d'un projecte on vau guanyar un concurs per justament fer activitats familiars. I llavors la teva és aquesta, després hi ha l'Anna Blasco, que és justament per... A través de la Mindfulness. Amb passejades a través de la Mindfulness. I ara n'hi ha una altra. Ell ha desenvolupat una ruta al rededor del mercat de Santa Caterina i ho relaciona amb la comida saludable. Llavors, els tres vam ser els ganadors d'una iniciativa creada per dues entitats, Mamaproof i Lassum, que buscàvem generar una ruta. Una ruta que invita a les famílies de Barcelona a conèixer les nostres ciutats d'un altre punt de vista. Invitar-los una mica a desconnectar i a desacelerar, com jo ho dic. A veure si podem parlar amb l'Anna. Perfecte. Ara, Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Ara sí, ara podem escoltar bé. Justament estàvem parlant amb el José Luis, una mica justament per desconnectar, no? Això que deia mare de les famílies. I amb aquestes propostes, que va guanyar el concurs pertinent, i doncs que aneu fent. Dèiem que, Anna, tu ets ja coneguda per nosaltres, perquè ets en justenca tota la vida, i, a més a més, també vas col·laborar aquí a la ràdio durant molts anys. I ara tens aquest projecte de passejades de mindfulness, o com ho hem de dir, això? Sí, no, ho dius molt bé. Sí, és un concert molt nou, però sembla que està una mica tada moda, però sí, mindfulness, està superbendit. Escolta, i què presenten les teves passejades? Perquè ara hem escoltat el José Luis, que fa això dels guàrdians de la memòria, a través una mica de la història del barri de Sants, i les teves passejades com són? Doncs les meves passejades, el que pretenen és ensenyar això del mindfulness, a fer una mica de relaxació en família, i estar pendent mentalment de la qui ara, i aprendre una sèrie de tècnica, que la gràcia, diguéssim, és que ho puguin rodar tant als petits com als grans. És a dir, que no sigui una cosa que un dels dos que li ha desconnectat, sinó que puguin fer una cosa que és una eina Montessori, que es diu l'Empolla de la Calma, per exemple, i l'han de construir tots junts. Després, ens han anat superbé la ramla nova de Plaça de Sants, la meva ruta també és Plaça de Sants. Això te n'ha de dir, és casual, o havien de ser a Sants? És casual, eh? Sí, perquè de fet la meva inicialment es va pensar a la zona de l'esports més aviat, que és on treballo en el centre obert municipal, però per un tema de permisos i delocals, veient a Teparà Sants també, així que és fantàstic. Molt bé, i llavors, com funciona això? Neu passejant, i llavors us pareu en alguns llocs també puntuals, i feu exercicis de mainfull més. Sí, quan ja sortim del centre, on ho fem, anem a la ramleta aquesta, com us deia, i fem un exercici de tuar-nos una mica, de parar, de fer un exercici de respiració, i després fan una setmana de fotos amb unes pinces que hi ha per fer-sums amb el mòbil, etcètera, que també implica a tota la família, i després fan un taller de Haikus, que són uns petits versos que també... L'exercici és això, està pendent del moment actual i valorar el que s'està vivint mentre passeja i plega. Bé, doncs com dèiem, estem parlant amb l'Anna i el José Luis de màquets projectes, que tot això es fa tant el teu com el teu José Luis, es fan caminant, perquè caminar, de fet, això és la primera cosa que diuen els metges, s'ha de caminar, perquè a més caminava molt bé, no, José Luis? Sí, jo soc un ferviente creyente de que la única manera de poder contemplar tu entorn, primer, és caminant, però caminant des d'un punt de vista del passeig, que ara crec que està perdent, sobretot, en les ciutats. O sigui, anem a mil i, en realitat, ja caminar s'està convirtint simplement en unir un punt a un altre, de metro a casa, de casa al cotxe, del cotxe al treball. I passear, perquè aquesta ruta tracta de passear per poder conèixer, descobrir els tesors de Sands, se t'ha de fer amb calma. Sí, sí, però... Anna, has fet el camino a Santiago, o l'heu fet a vosaltres? No, però l'heu pendient, eh? No, no, no, jo sóc el independent. Jo sé què l'he fet, això ho... Això ho vaig a dir, home, és clar, és veritat, perquè, clar, caminant el temps ha passat una altra manera, també, no, Anna? Això no és tan a dones. Sí. Mm-hm. Perdona, és que no sé si m'has preguntat allò, però ho tens tu com de molt lluny. Sí, no, estava dient que caminant el temps passa d'una altra manera, no? També, doncs, és una altra història. Bueno, te devuelve a una dimensión humana, ¿no? Mm-hm. Perquè, claro, también hay otro tema importante. Estamos y preconectados a la tecnología. Sí. No es que esté mal, pero simplemente es lo que es. Pero lo que ocurre es que te disocia de tu cuerpo. En cambio, caminar lo que te permite y caminar desde un punto de vista de conexión contigo mismo te empieza a devolver a tu dimensión real. Escolteu. A part... Sí. A part caminar ja de per si relaxa, és a dir, el que fem també al final és un taller com de massatge i de relaxació, i si no s'hagués caminat prèviament, igual que feiaoga, no? Si no s'activa una mica el cos abans, el tema d'induir la calma mental és més complicat. Per això també el camí no té molts punts a favor de la calma. Sí, algun dia està escoltant i vol participar, perquè això ho feu a l'hora, o primer va un, després va l'altre, o són dies diferents. Són dies diferents. En realitat, intentem no cruzar-nos, no todo por la difusión, pero si cada uno tiene su propio espacio, y tiempo venga para hacerlo. I això ho promou l'Ajuntament de Barcelona, o què ho promou, això? Esto es, como te comenté antes, son iniciativas privadas. Entonces, hemos juntado Mamaproof, y que es una iniciativa que busca dar recomendaciones positivas a las familias en Barcelona y Madrid, y LASUM, que esté especializado en hacer rutas, sociales, ¿no?, y que se integren a los diferentes componentes de la sociedad a conocer la ciudad. Entonces, se unieron y lanzaron esta iniciativa que ganamos los tres. I si algú vol participar, fer-ho, més informació, on pot anar? En la web de LASUM, que es LASUM.com. LASUM és L-A-Z-Z-U-M. LASUM.com. LASUM.com. Molt bé, doncs, Anna, no sé si vols afegir alguna cosa més. Has pensat fer una passejada de mindfulness per qui sent just, Anna? Home, doncs, mira, i avui li recomanava el José Luis, que és passejet per cantinestar. Molt bé, això és extraordinari, va. No seria gens mala idea. Després és un lloc molt mindful, també. Sí, home, perdona, aquí, sota aquestes moreres, els jardins, amb la vista modernista. Amb la vista que té, eh? Sí, clar, ja està, aris, fos, quitar, però això de dia, o l'aposta de sol. A part de vist que ja en el suelo ponen pequeñas indicaciones para hacer ruta a los kilómetros que tiene... Sí, senyor. Yo realmente invito y, como estaría pendiente, vendré a hacer esas pequeñas rutas que ya están señalizadas. Sí, senyor, això ja fa uns mesos que ho van impulsar des d'ajuntament, aquestes rutes verdes, per anar caminant per qui per sent just, i en segon són algunes de les rutes de 20 minuts, 40 minuts... Molt accessible, eh? Per anar fent, no? Això, clar, a Sant Just ho tenim, però, per exemple, a Barcelona, com a gran ciutat, això no hi és o sí que està indicat, els llocs mesturístics, potser. Jo entenc que sí, però d'esta manera, com l'he vist ara, no? Un punt ben, que està... Sí, bien señalizado, superclaro, y de esta manera no... Molt bé, doncs, Anna, merci per haver-nos atès enhorabona per el projecte, que vagi molt i molt bé, i per Sant Just vens algun dia o ja no? No, ja t'has... Ah, sí? Vinc a si tota la setmana. Ah, a veure, a fer una última cosa... Sí, clar, el que vulguis. Mira, la propera ruta present, que és la que jo faig, serà el 14 de gener, el Tata Íntic, que és una escaleta de Sant, i no sé si heu parlat de la ruta de l'Anna Pérez... Sí, sí, he comentat. Una altra guanyadora, sí? Sí, sí, hem fet una pincallada. Doncs tot això, a la web, l'azum.es. Que vagi bé, Anna, merci, i res, 14 de gener, m'imagino també Facebook, també ho vas posant per allà, i tal. Molt bé, Anna, gràcies, que vagi bé. Gràcies, a totes gràcies a vosaltres. A tu, a la tarda. Adéu. Bé, doncs hem d'anar a acabar la xerrada. Moltíssimes gràcies. Lluís, merci per venir. Vull invitar, si no et molesta, a los oyentes, perquè tota la història de cada uno de los oficios antiguos y de estas personas, un poco de desarrollado post. Entonces, si invito a entrar un poco a mi blog, que es el Tano.es, por si les apetece, poder leer sobre esto. I tant, perquè, a més a més, és això. Explora la ciutat caminant, i, a més a més, amb el barri de Sant, que també té molta connexió amb Sant, perquè estem molt a prop, i hi ha moltes famílies que són d'aquí, d'allà. En fi, que vagi molt bé. Moltes gràcies, Jordi. Gràcies per venir, i una bona tarda. Adéu-siau. Igualment. Txau. Bop, premis i mostra d'avui visual en català. Del 17 al 27 de novembre, arreu de Catalunya. Bop, puncar. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que, fins ara, mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat a la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa. Hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques amb un penal en un basse en Madrid. Pots quedar clasificat a per vida. Tot se soluciona, vol temps tot se soluciona. Bé, aquí una vegada, un programa de comptes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de comptes, de l'Associació de Mestres Roses Sensats. Els podreu escoltar? Els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Gràcies a tots. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Caps en just. Ha vingut a la indústria sense nomes. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Continuem el programa i atenció perquè com que de Nadal ja comencem a saber quins seran els programes de televisió que ompliran la Greella per aquests dies festius que ja venen i com sempre el primer en saber-ho tot és debitàbila. Bona tarda. És de fa molts anys, no? Tenia un contracte en exclusiva que no podia fer res més que només fos l'anunci de la loteria de Nadal. Hem de parlar ara dels programes que venen ja, però ja ho sabem, per Nadal, quins programes hi haurà? Sí, mira, per exemple, us puc dir que parlem de les campanades. Hi ha les campanades, home, mítica, nit. Hi ha totes les 32 que hi haurà a totes les cadenes. Ah, bueno, a televisió espanyola. Podrem veure els jurats de MasterChef, els jurats masculins, Jordi Cruz. M'agrada molt, Jordi Cruz. M'agrada molt, Jordi Cruz és una campanada, està molt bé. Les va fer fa un any, i em regorgo el que em va dir que no li havia anat gaire bé, i que em donava una mica de dolma i a culpa perquè estava molt despistat. Però què ha de passar? Que vas donar els quarts en lloc de les hores? Com va anar? Bueno, crec que va tenir força crítica. No em facis viven bé. I el tornen a posar. Això és televisió espanyola així, no? Va tenir crítica i el tornen a posar. Molt bé. A veure, potser un any torna a caure de manualàries, que també va tenir moltíssimes crítiques. I que va dir un record per a totes les madres de los negros de Tiópia. Molt bé. Doncs també, mira, la televisió espanyola això, i ara Jordi Cruz i Peter Rodríguez, el dret de la Masterchef, seran acompanyats amb Vanigar Diburo, però no hi haurà la Samantha Vallehona Jera, que és la part femenina del jurat. No sabem per què. No té ni idea, però sí que ho sabem, perquè com que hi ha Vanigar Diburo, l'altre se l'han carregat. Però això... Una mica llet. Una mica llet, una mica llet. A TV3. A TV3, a veure. A TV3, la nostra... Mira, tu i me creus que ve? Parlarem, us tindré talls, amb els presentadors de les campanades de TV3, que són el Carlos Cuevas i l'Elisabet Casanodes. Que són actors de Marlí. Els actors de Marlí que són el Paul Rubio i la Tânia. Hòstia, la Tânia em cau molt bé, aquesta noia. És molt simpàtica, no? Sí, sí, sí. L'únic molt dolça i molt simpàtica. Sí, tens uns molt bonics. I el Cuevas també té uns uns molt bonics, també, el Cuevas. I el Cuevas s'ha de dir una cosa. Què? Que és un tio que ha tingut molt èxit des de que era petit. Ben del pla. I és un tio encantador, és un tio superamable. A mi sempre m'ha tractat de conya. Molt bé, David. I s'ha de dir que sempre que et consells una entrevista i no van amb els fons pujats, i podrien anar-hi i no hi va. Molt bé, sempre la teva pinzallada, el fumòmetre. Un dia farem el fumòmetre amb tu, David, perquè sempre portes la dada de quin és l'actor que porta els fons pujats i qui no. Sí, sembla important saber-ho. Llavors tenim els Marlí fent les campanades. Què passa? A dir que no, l'orella? O què? Que això és molt capitalista, no? Això ho diria el Marlí, l'orella. Per això et dic el Marlí que diu que no pot donar les campanades. O el que de nit s'estaria lligant amb alguna dona. També. Alguna mare desconsolada, que el seu fill és suspès, el treball de recerca. Escolta, David, tot això és TV3. Però, per exemple, sabem antenna 3. A 3.30, què farà? Sí. Per exemple, a 3.30 hi haurà antenna 3 l'Alberto Txicote. Home, l'Aquistina Pedroce. L'Aquistina Pedroce que jo és un clàssic, no? El que passa és que aquesta noia em fa molta pena, perquè tothom... O sigui, l'agafen per saber quin vestit portarà. Perdona, però ella és la primera que hi juga amb això. Podria jugar a portar un vestit espectacular i maco, i cada vegada juga més com no anirà vestida que l'Aquistina Pedroce. Perdona, perdona. Seria un bon gag, eh? O sigui, aquesta anya amb un collal i suèter, i pantalons o alguna cosa, tot tapat, saps? Tapada fins a dalt de tot. I llavors, què dic? Que passo? Aquest és l'Aquistina Pedroce. Anyo nuevo, vestido nuevo. Alguna cosa, no? I fer un gag. Això podria estar bé. Però no ho farà, no ho farà. Després, a la sexta, ah, Frank Blanco, presentador de... Fabiando, i una de les col·laboradores d'aquest programa. Ah, bueno, bé. Aquest és la Irene Junquera. Irene Junquera, ah, Irene Junquera. La ex Pedrerolo, no? Sí, sí, sí, sí. I que també està sortint amb un medalho olímpic. Ah. El diant. Com es deia? Una setmana que vam anar al final. Ja, bé. Ja te'l diré. La dada, també. El fumòmetre i el noviòmetre, faràs tot, també, ara. Una altra cosa. Sí. A TV5 hi ha quatre, les faran conjuntes, i les faran Carlos Sobera, presentador d'èxit de First Date, i l'Albert, que ha sigut presentador d'èxit de programes com Supervivientes, o de Gran Hermano, límite 48 hores. Ah, bé, molt bé, molt bé. Doncs... Hi ha d'haver una cosa. Què? Un dels noms que sonàvem, per ser les campanades, són els de les campos. Ah, i què, i què, i què? Però... no estàs amb el permessor, doncs, moments, la campos. Què li passa? La campos? La mare interessa? Què li passa? Ah, problemes d'amor. Què dius, ara? Però no estàvem amb aquell noi tan ric i tan famós, i tan... no sé què. Però no tan ric? No, tan ric en humor, això sí. Qui era? Qui era, que no me'n recordo, ara? Vigote, eh? Vigote Arrocet. Això, Vigote Arrocet. Què passa? Àndale, què passa amb la mare interessa? Fa junts. Fa junts. El que passa és que amb ell l'han enganxat sortint d'altes hores per la matinada, quan han abraçat amb bona dona, que no és la... Oi, oi, oi. Però escolta, tu hauries de fer un sexo al cor, eh, David? Jo ho estic veient. Va, fem el programa, va. Deixa la tele i passa del cor, que tu... Tu es passarien bé. També, no, no, no, no. Jo també vull fer la tele. Ah, sí, tu vols fer-ho tot. No, però ho dic... Escolta, que necessites recordes, però la feien uns altres nois, i jo me'ls vaig carregar a aquesta secció. Sí, quina? La secció de tele, la feia un altre noi, pau... Ah, sí, pal, Marco, Oriol Martí Ramírez. Escolta, eh, veig total que la veredesa de campos no ho farà, per tant, no cobrarà, perquè tots aquests presentadors cobren, no, per fer les campanades? Sí, sí, sí, sí. Havia dit que els de Marlí cobrarien 1.000 euros cadascun. 1.000 euros? Trobo poc. Molt poc, sí. Perquè TV3 no està per massa... Però escolta, 1.000 euros per fer les campanades, però si això és... Quan cobra... La xocolata del lloro. Quan cobra, eh... O sigui, jo, per exemple, el Jordi... El de Tavió Española, de Masterchef, com quan cobra? Segurament més, no s'està pel cacet, però també he dit que TVE Española tampoc es poden retirar massa escur. Bueno, al final no hi ha ningú que pari... Per exemple, jo puc explicar una cosa. El dia 12, TVE Española celebra 60 anys amb una gala a Madrid, al Madrid Arena, i la producció l'ha fet amb jazz músic, i els locals li han donat un pressupost retalladíssim, però un amic meu que vol anar a treballar, i li han dit, escolta, ho estem valorant, perquè no se sabem si tenim pressupost o no. Hòstia, que fort! Que fort, nen! Bueno, al final, quina retele que paga més per les campanades? Potser TV5 o potser... Segurament la Sexta, i entre altres, parlem de la Pedroig. Amb la Pedroig potser és la més ben pagada a totes, no? Podria ser, eh? Podria ser, eh? Podria ser. En fi, escolta, i per exemple, que no els més alternatius, que no s'hi fan campanades. La 2, per exemple. La 2, confiarà amb la gent de Catxitos. Ah? Si cada campanaada serà com un record musical... Catxitos és el programa de música, no? De tele espanyola. Com? És un programa de música, de televisió espanyola. Sí, un programa de música, de televisió espanyola. Ai, tinc una exclusiva que et donar-te. Ai, una exclusiva? Sí, però això és ben va, eh? A veure, és exclusiva. Quina? Mira, el dia 2 de desembre... Sí, eh? Bé, a cantar. Un cantant internacional... Oh! Ah, amb un espacial de noig de bona televisió espanyola, i bé agrava la seva actuació aquí a Sant Cogat. Ah, Sant Cogat, a tot espanyol, a Sant Cogat? Sí, sí, sí, sí. Internacional, però de Sud-Amèrica o Nord-Amèrica? De Gran Bretanya. Hosti, l'Adel? No. Ui, sí. Més que a etxet en cara i tot. Més que a etxet que a l'Adel? Sí. La Bea John C. És vida niga? No, no, la Bea John C. No és vida niga. Ah, vale, ja em pensava. Però no ho sé, és viure. Però no és la Bea John C. És un home. Un home? Un home. Havia fèrem part... Un home que... Perdona. Un home que és... Clar, està viu, no? Clar, està viu, si no no, vindria. És viu. Eh... PM, són les seves inisials? La seva diners fials són R, Pesopla, Ray Charles, no, perquè... Robbie Williams. Oh, Robbie Williams, bé! Quina gràcia! Robbie Williams ve a gravar un parell de cançons per a l'especial de la col·legió espanyola. L'heig d'agradar cap al Dani Martín. Dani Martín, del cantó del loco? Sí, també ve a gravar aquí un parell de cançons. El cantó es buja rat. Escolta, està molt bé, m'agrada molt, perquè, a més, s'assembla una mica, no? El Dani Martín és una mica el Robbie Williams espanyol. Una molt petita escala, eh! No, però tenen aquest posat així, com de canalla, que fas fantatuatges per portar-hi americana i samarretes, saps? I vols que digui una cosa? Sí. Que el diner creix pel pont, ja us explicaré tot com ha anat perquè encara saps qui va. Que tu, no? Jo. Clar, bueno, ja, en fi. Que hi haurà públic, allà, m'imagino, no? Hi haurà 50 persones de públic. No toquis la cara al Robbie Williams i arriba amb el cotxe i amb la finestra baixada, eh! Que no torni un cop de puny com altres cantants internacionals. Li diré a la meva amiga, acompanyant, que migui les mans, perquè és molt fan. I després no vagis dient... M'ha pegat, m'ha pegat! Que fort, ho estem vivent d'ahir. Abans d'ahir la nit, i ho hem escoltat al programa, nosaltres. David, alguna cosa més així de teleimprovitzada, o què? Perquè vull ser una mica... I de tele, mira, per exemple, us puc dir que la temporada que ve... Sí? torna qui en quiera casarse con mi, hijo. Ah, bueno... A partir del setembre d'octubre, es comença a gravar la primavera. I et dic que això anirà a partir de la pròxima temporada presentat per Luján Arguell. Luján Arguell és una clàssica. I una altra cosa, José Corbacho, fitxa, per TV3... Hòstia, Corbacho, ara fa temps que no feia res. Com està, aquest home? Està molt bé. No, home, no, fa tant de temps. Va fer spoilers de 0. Ah, sí, és veritat. Home, però és un canal més minoritari, que només veu la gent abonada, o que té la contraseñada del llombi. Però... Sí, una altra cosa. Què farà Corbacho a TV3? Encara està per definir... Sona algun nom d'un concurs. Un concurs? Sí, sona un nom per fer un concurs. Però a la tarda? No em vull mobilar, perquè no ho sé ben bé. A la tarda, o se'n van al? Podria ser a la tarda. Diari? Podria ser. Podria substituir un que ja ara que s'acaba? Podria substituir el Gran dictat. Però la pregunta és això, que encara no se sap, eh? No se sap, eh? En aquest cas, després hi surt la nota de princes. José Corbacho fa altra cosa, però és un... José Corbacho, l'ha fitxat per TV3. Això és cert? Això sí, però no se sap què farà, no? No se sap què farà, però hi ha molts rumors de que podria fer aquest concurs. Podria ser, podria ser. Sí. Escolta, una altra cosa. Un dels plats forts de TV3 per aquest 2017, o Happy Day, tindrà el nou jurat, serà la Gisbella, l'anglès, i el Peter Vives, i serà presentat per l'Anna Simon. I això és el Happy Day, no? Sí, el Happy Day. Que torna a partir del gener. I una altra exclusiva. Un primís. Molt bona gràcia. No et fa el sopar, què? Per presentar el sopar. I el problema és que ha tingut problemes familiars. Vaja. Fa pocs de dir-me el pare. Vaja. I no ha pogut dedicar-s'hi el programa a fons. També està amb el programa de ràdio, no? I aquest programa s'han d'arribar unes quantes setmanes a la seva estrena. O sigui, s'hauria d'estrenar el tener i, possiblement, vagi un tal més tard. Eh... Des d'aquí faré una abraçada al Roger. Sí, i tant, i tant, i tant. Doncs escolta, David, mira, ho hem deixat aquí. Ja està. Gràcies una setmana més per les teves notícies i primícies de TV, que les trobem a faltar, eh? No, per fer-te un barató, però, clar, la tele passen coses. I, bé, creus? Com que aniré al Zoom, parlaré a els portaris llecles dels de Marli, l'aigua darrere... Bona tarda i t'ha patat, eh? Que fa fred, avui, també, una mica. Vinga, va, adéu, adéu. Et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR-Motors, a les seves instal·lacions de Sant Jos d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Qui a 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. Bop, premis i mostra d'avui visuant en català. Del 17 al 27 de novembre, arreu de Catalunya. Bop, puncar. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els queixaptes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilòni. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, i fa uns 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta-te al nostre cap i porta la teva terjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per a tu. CAP SENT JUS ha vingut a l' Industrial sense n instinctוע. Despertanta, corrent, esmorzant, Treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. Treballant, celebrant, vius connectat, vius connectat, vius connectat, vius connectat, vius connectat, I try to give you consolations when you're not made to let you down. I try to give you consolations when you're not made to let you down. I try to give you consolations when you're not made to let you down. I try to give you consolations when you're not made to let you down. I try to give you consolations when you're not made to let you down. I try to give you consolations when you're not made to let you down. I try to give you consolations. I try to give you consolations. I try to give you consolations. I try to give you consolations. I try to give you consolations. I try to give you consolations. I try to give you consolations. I try to give you consolations when you're not made to let you down. La fuita d'aigua de la Vall de Brón de Barcelona ja s'ha reparat, però tant l'hospital com uns 10.000 abonats continuen sense suministrament d'aigua. Ara a les 6, per tant, ara aquesta hora, és previst que l'hospital de la Vall de Brón faci una roda de premsa per explicar la situació al centre sanitari que està derivant les seves urgències a altres hospitals. Barcelona, Gonzalcalva. Bona tarda. La fuita ja ha estat reparada. Ha estat al costat mateix de la Vall de Brón en una canonada que suministra aigua tant en l'hospital com al veinat del costat. El cap de dia dels bombers de Barcelona a la Verventosa ha explicat que s'està intentant portar aigua a l'hospital per vies alternatives. Ara mateix el que s'està mirant de treballar s'està treballant de forma coordinada amb els serveis de suministrament d'aigua i elèctric per mirar de restituir, com més aviat possible el servei d'aigua prioritàriament a l'hospital i a partir d'aquí a la resta d'usuaris que no tenen ara mateix servei de distribució d'aigua. Les causes de la fuita encara no se saben, però fa pocs mesos també n'hi va haver una altra de característiques semblants al carregant d'oixer, com el Calvo a Catalunya Ràdio Barcelona. Notícies breus Montse Quadrenya. Ha de colau anunciat en declaracions al matí de Catalunya Ràdio que multaran les plataformes Airbnb i HomeAway amb 600.000 euros cadascuna per continuar anunciant apartaments turístics sense licència. El que no pot ser, insisteixo, és que les administracions ens tremoli el pols amb els forts i, en canvi, siguem forts contra els febles. Jo crec que això ha de canviar. I grans companyies que fan grans beneficis i que salten la legalitat i es pensen que no els passarà res i que seran impunes, això s'ha d'acabar. I s'ha d'acabar amb l'habitatge, s'ha d'acabar amb el turisme. Les dues plataformes han anunciat que hi presentaran recursos. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el secretari general del PP, Maria Dolores de Cospedal, assisteixen, han assistit al enterrament a València de Rita Barberà, tot i que la família havia demanat que no volia la presència de polítics. Rajoy ha assegurat que per ell va ser un honor ser amic de Rita Barberà. Defendia con convicción aquello en lo que creía y, para mí, que compartí muchas cosas con ella en el Partido Popular, fue un enorme honor ser su amiga. Y por eso estoy hoy aquí como otros muchos militantes de mi party. El govern de Colombia y la guerrilla de l'esfarc han firmat un nou acord de pau. El líder guerriller, Timoschenko, ha demanat que l'acord entre ambigor immediatament i ha tornat a parlar de perdó. Reiteramos nuestra solidaridad con todas las víctimas de esta larga guerra. Sea cual sea el bando al que hayan pertenecido. Así como nuestra petición de perdón por las consecuencias que para ellos hayan podido provenir de nuestras manos. Tres famílies han ocupat i legalment avui un bloc de pisos a Sant Feliu de Guixos el vagen prodant. És el primer edifici de la Generalitat que s'ocupa d'aquesta manera a les comarques de Girona. Isabel Gironola. Bona tarda. La difici que ha ocupat forma part del patrimoni dels germans al lloc que va atar la Generalitat l'any 2004. El coletiu dignitat el condicionarà perquè les tres famílies en 6 adults i 10 menors i puguin viure. Joan Fernández porta veu d'aquest coletiu. El que es demana és que aquestes famílies puguin tenir una situació digna, amb la qual des de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guixos i des de la Generalitat de Catalunya se'ls pugui ajudar per pagar els serveis. Aquestes famílies ja van ocupar fa uns mesos, uns pisos buits a Santa Cristina d'Arru que eren propietat d'abans. I Isabel Joanola, Catalunya Ràdio Girona. Els curmatratges catalans TimeCode de Juanjo Jiménez i Grafit i de Lluís Quilez han estat presseleccionats pels Òscar. L'acadèmia de Hollywood decidirà el 24 de gener si estan entre els cinc finalistes. Tarragona, Ricardo Oigues. TimeCode, produït per l'escola de cinema de Reus, va fer un sal mediàtic vertiginós per guanyar la Palma d'Or de Canes i ja acumula a prop de 50 guardons. El director de l'escola Rausenca, Daniel Villanueva, destaca la importància d'aquest reconeixement per guanyar prestigi i captar nous alumnes. Està sent un viatge aquest de TimeCode fenomenal. I bé, aquest nou input, aquesta nova notícia, farà que els indecisos es decideixin. Però la veritat és que treballem un boníssim nou any. Grafit i la cinta apocalíptica de Lluís Quiles ja ha estat guardonada a Sitges i ha rebut al Melies d'Argent el millor cormatratge europeu. Esports, la mia Aguilar. El blau gran Andrés Iniesta es troba en la recta final de la seva recuperació com ha mostrat un vídeo difós pel club. Després de clasificar-se per 8 anys de la Champions, com a primers de grup, el Real Madrid Gareth Bale s'ha d'operar d'un torment i estarà uns dos mesos de baixa espert al clàssic. El central de l'Espanyol, Diego Reyes, creu que l'equipa de Somnià que pot aspirar les places europees. Els Blanqui Blaus fa 6 partits que no perden. En Bàsquet el Barça recupera Justin Dolman i Víctor Claver per jugar a demà a la pista del Gala de Tessara i Turca a l'eurolliga. A l'esport 3, a les 9 d'aquest vespre, Real Madrid unics casant. La Federació de Tunisia ha confirmat el 28 de desembre amb un Tilívia Girona. Demà a les 10 del matí, primers entrenaments del Gran Premi d'Avodavi de fórmula 1 que tanca la temporada. El líder Rosberg defensa 12 punts d'avantatge sobre l'altra candidat, el títol Luis Hamilton. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. Unes 50 de joves han estat a Tessos al servei enllà durant l'últim any. Aquest és un servei d'acompanyament al jovent d'entre 14, 25 anys i a les seves famílies que es va posar en marxa ara fa un any. L'objectiu és assessorar el jovent a la seva presa de decisions, personals, acadèmiques i professionals a través d'una persona especialista que atén el joves de forma individual. La psicòloga Sara Molina és qui atén a les persones que s'oliciten al seu servei i es pot contactar amb ella a través de WhatsApp, el telèfon 654-33-15-28 o enviant un correu electrònic a l'adreça enllaçesarrobasantjust.cat. Més coses, més de la meitat dels estudiants de quart i tercer i quart d'esto i segon de batxillerat de l'Institut de Sant Just s'han sumat avui a la vaga d'estudiants contra les revalides que estan incloses a la Coneguda com a Lleibert. Recentment el Govern espanyol ha anunciat que suspendria aquestes revalides, però des del sindicat d'estudiants i desconfian i per això han convocat aquesta vaga general avui. Des de l'Institut han confirmat que, de tercer d'esto, un 55% dels alumnes de segon de plevaga de quart d'esto, un 62% i de segon de batxillerat, un 52%. Els estudiants de primer de batxillerat no han fet vaga, ja que es troben inversos en plena setmana d'exàmens. I un a punt més dissabte se celebra la segona fira de nominació d'origen de Sant Just. L'esplanada del casal de joves acollirà durant tot el matí de dissabte, aquesta fira de carrer, que pretén donar conèixer l'activitat i els productes artistes i emprenedors de l'estat espanyol. Hi haurà diverses carpes amb propostes ben variades, com ara miralls fets amb material reciclats, perfums artesanals, cerdès artesana amb el col·lectiu Mandrágora, impressió textil i pintura. Tot plegat amenitzat amb música en directe, carreg de dos joves músics Sant Just Tengs. La fira tindrà lloc a l'exterior del casal de joves, a 11 de matí a 3 de la tarda i en cas de plujar se celebraria a la sala utopia de l'equipament. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menjar les xarxes d'edició vespre. Mentre estan us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com www.santjust.com www.santjust.com Vox, premis i mostra del virus per no haular en català. del 17 al 27 de novembreまでu de Catalunya. S.M.O.T.A.R.D. S.M.O.T.A.R.D. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les S.M.O.T.A.R.D., el funk, el sol, o la música electrònica més suau. S.M.O.T.A.R.D. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. S.M.O.T.A.R.D. Club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 de maquina. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més ràbiaos actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Babilònia. Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus ha vingut a la indústria sense nom. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio Casper, Durant de 8.1. Crida Ramon Martínez. Total, benvinguda a la segona hora de l'Apenye Mamorro. D'aquí una estona parlarem amb l'Albert Capapell, que és el nostre educador caní particular a la secció de filosofia Dogville Beach. Avui parlarem dels sentits dels gossos. Per tant, si voleu, ja sabeu que ens podeu escriure per qualsevol consell, sobre gossos, educació canina, el que vosaltres vulgueu a la penya del morroarrobagmail.com. Però abans hem de xerrar una estona en motiu del dia... del dia contra la violència de gènere que se celebra demà divendres 25 de novembre. I com que d'últim dijous de mes, aquí al programa, estem molt contents perquè rebem a les dones de dona i empresa d'aquí de Sant Just i, justament, demà, dia 25 de novembre, és el dia internacional contra la violència de gènere. I des d'aquesta entitat Sant Just, han iniciat un projecte per atendre dones maltractades i donar-li suport. Avui comptem amb la presència de la Desire Triller, que és advocada penalista. Desire, bona tarda. Bona tarda. Gràcies per venir. I, a més, també, amb la regidora de polítiques de gènere de l'Ajuntament de Sant Just, que és la Gina Pol, ja coneguda també per tot. Gina, bona tarda. Bona tarda. Benvingudes, les dues. És un tema aquest, que, vaja, és un tema molt seriós, és una xacra social, malauradament, hi ha d'haver un dia per recordar aquestes qüestions. Potser pot semblar una pregunta tonta, deixaré, però per què inicieu aquesta assessoria jurídica a dones maltractades des de Dona i Empresa? Doncs, bueno, tot i que hi ha un dia que us recordi, pensem que és una feina que s'ha de fer cada dia. I, com a dones, aquí a Sant Just, aprofiten que eren dos advocades dins de l'associació de Dona i Empresa, bueno, apropant-se al dia aquest de la violència... contra la violència de gènere, vam pensar que seria una bona opció per presentar un projecte de assessorament a la dona maltractada a Sant Just, no? Que potser, doncs, tractant-se de dones, una dona que està al darrere d'un telèfon, que, a més, té coneixements jurídics, i que pot ajudar... Entenem que pot ser un bon tret de sortida en aquest tipus de... Perquè el suport, en què consistiria, concretament, des de Dona i Empresa? Mira, el suport consistiria en donar respostes legals a qualsevol dubte que pugui tenir una dona maltractada o que hagi estat maltractada, o que pensi que potser la seva situació en què està passant aquell moment pot ser de maltractament, no? Vindria a ser un assessorament legal bastant ampli, és a dir, des del punt de vista tan penal com civil, no? Si hi ha una dona, per exemple, que encara no ha tingut cap tipus de violència física o cíquica, i pensa que potser hi ha cosetes que no acaben d'anar bé i de més, des de Dona i Empresa podem donar assessorament, en aquest cas seria un assessorament civil, per donar-li sortida i que potser aquella situació... bueno, sortida aquella situació i que no s'arribi a donar, i, per tant, seria una prevenció al tema de violència, no? I en el cas que s'hagi produït, que hi hagi algun tipus de violència, que sigui física o cíquica, doncs, des del punt de vista penal, dotar-li de totes les eines, drets, totes les coses que té assessorar, amb què és el que pot fer, com no pot fer, com ho ha de fer, i d'aquí introduir-li dins del circuit que ja hi ha establert. Clar, això anava a dir, perquè hi ha un circuit de tensió a les víctimes de violència masclista, que l'Ajuntament i la regidoria de polítiques de gènere que s'encarreguen, que funcioni, és compatible que aquestes dues tasques? És totalment compatible. Hi ha part complementa el servei que hi ha a Esfara. Hi ha un servei psicològic, que la persona es demana cita i se li fa una consulta psicològica i comença a treballar-se amb aquesta persona el temps que faci falta, i hi ha un suport jurídic però que està ubicat al Consell Comarcal i dona servei a diferents municipis de la Comarca. Per tant, la sensació és de llunyania, que no que està lluny i que és difícil adreçar-se, de fet, el nivell de consulta és molt baix. I quan donem pressa a l'explicar, nosaltres estem en actiu, treballant amb jutjats de violència, coneixem el moment, el dia a dia, sabem quina és la situació i com la podem orientar. A mi jo me'n pensava, és fantàstic, perquè ens permet complementar un servei que ara estava flús, que no acabava de funcionar tot i que el Consell Comarcal ens ofereix perquè puguem allò fer naus, però jo crec que si elles són dones de Sant Just, que les poden conèixer, que la proximitat ajudarà molt, perquè hi ha molta por a l'hora de consultar. I si consulto i se m'obro una caixa de trons, que no sé com gestionar, doncs ells saben com orientar-les, i poden dir, mira, fes aquest pas, o penses si has d'anar aquí o allà, i l'àmbit jurídic que tothom ens fa molta por si no hem fet mai re a nivell judicial, per tant, elles són com la cara mable de dir, mira, a veure, parlem-ne, què us està passant? Jo crec que pot ser un bon complement i pot ser molt útil. El primer pas és el més difícil sempre, tu que tens experiència en aquest sentit, que ets una advocada penalista amb el tema d'aquest maltractament en les dones. Moltíssim. Costa molt primer, a nivell personal, reconèixer que la situació on t'estàs potser no és la normal. I donar el pas a vegades costa moltíssim. Hi ha vegades que... les primeres consultes que hi poden haver i sobre això no és tan a nivell personal, sinó una mica d'arribat, no? Tinc una amiga, o escolta si passa una situació d'aquestes que he de fer, que ho s'ha de fer algú... Si passés, no? Una mica hipotètica, com si no n'és amb mi, no? Sí, sí. A vegades pot ser una mica complicat el fet de donar un pas, no? Però pensem des de la dona i empresa que el fet de tenir a l'altre... a l'altre banda, a algú que es dona, de Sant Just, que pot ser proper, doncs crec que pot ajudar a qualsevol dubte que hi pugui haver en això i potser a donar el pas, no? Des de donar empresa, clar, també, com emprenedores, com a dones emprenedores, doncs si veiem que aquesta dona també necessita recursos en el sentit que necessita... Es troba en una situació que potser s'ha de separar, diguem-ho en un pas prèvi o després és igual, en què hi ha d'adotar-se a aquesta dona de recursos econòmics i no ha treballat mai o té algun problema... Nosaltres som aquí, som dona i empresa, som dones emprenedores, com a xarxa de dones emprenedores, que coneixem el negoci de l'emprenadoria, podem empoderar aquesta dona, potser... A veure què és el que s'ha de donar bé, a veure què pots fer, ajudar-la una mica a sortir d'aquesta situació també a nivell personal, econòmic, perquè aquesta dona pugui començar, potser, en el món laboral, no? Creiem que tenim les dues vessants i que la persona que la dona se'n pot sortir bastant bé, no? De fet, aquí a Sant Jordi, en aquest circuit que deiem, que de moment està establert, hi ha 30 dones i 25 nens i nenes que ara mateix estan incorporats. Hi ha un... Tu que decidir cada dia o cada dia estàs en aquests casos de forma permanent, quins són els més freqüents? De violència? Sí. La petita, diguéssim... Les faltes de respecte que hi ha versos a la dona i la violència sícica és la que es dona d'una manera... Molt repetida, que després ja deriva una primera violència física i d'aquí va incretxendo. Per tant, abans de la violència física, hi ha una síquica. Normalment. I com es pot detectar aquesta violència síquica? Com ho podem saber? La dona? El fet de remarcar-li a la dona, que hi ha situacions que no ha de suportar, unes faltes de respecte que no ha de suportar com a dona, doncs el fet de que li digui que d'alguna manera no pot anar, el fet de que hi hagi adjectius posacius de l'home versos a la dona, hi ha molta feina d'educar dins d'això. Perquè s'adoni, perquè tingui les eines, com per saber que la situació que està patint no és normal. M'imagino que aquesta feina de conscienciació també és una feina que ha de venir des de l'administració pública del que podem fer per eliminar aquesta xacra social, perquè sí que és veritat que en els últims 10 o 15 anys s'avancen molt, però no suficient, perquè veiem que a dos per tres notícies, encara, fa unes setmanes aquí a Esplugues, al costat, i cada setmana arreu. Llavors, com a ciutadans, com podem fer-ho? O com ho feu des de les polítiques de generar l'Ajuntament? La desiret té raó, l'educació és fonamental. Per tant, és que des de molts minuts, la dada que convinguem, si és a 6è o si és abans, han de poder saber quin és el rol de parella que han de tolerar. Hi ha coses que no li has de permetre ni en el primer nòvio, ni en el teu amic, ni el teu pare, ni el teu cosí, perquè a vegades no és només entre parelles, a vegades, l'entorn familiar també treballa en aquesta, rebaixant la seguretat de la dona. Quina és la figura de l'home dins d'una persona? En aquell entorn de la dona, una mica. Per tant, hem d'educar molt en dir, això ho pots permetre, això ja és passar-se de la ratlla i fins aquí. I aquest límit, a dia d'avui, no està clar. Ens passen noies de l'institut, no se van fixar el límit. Total, si em va dir que em canvies de roba. Total, si em va dir que aquest dilluns no n'és a dinar amb les amigues. Total, sí, total, total. Total és que t'està controlant la vida. I tu ho estàs permetent i ho consideres normal. Aquí és on la relació es va consolidant, es tenen fills, i un moment que, a través d'una consulta, diu, això que m'ha estat fent és violència psicològica. És que aquella bufetada que em va donar aquell dia, era perquè pensava que està per damunt meu i que em pot controlar. I el problema és aquest, quan ho veuen en un moment que dius, ara hi ha molts vincles creats. Si ho aturem des de jovenets, és molt més fàcil. Però, com diu la Desire, ja arriben amb una... Clar, la franja més freqüència, un 40, 45. Quan hi ha criatures ja són més grans i diuen, fins aquí, ja està, ja en tinc prou. Però aquest prou ha trigat molt a anar a arribar. I no és culpa d'elles. És el model que tenim, la mare que et va dient... Home, com t'has de separar, si és que sempre ha estat així. Aquesta tolerància de l'entorn és la que s'ha de frenar. Has de dir, prou, et deixo abans que depengui de tu per qualsevol cosa. Malauradament, i que per això es diu sacre, és una cosa que estarem com molt instaurada a la societat. Per això costa tant de radicar. Clar, per això costa tant canviar. De fet, aquí a l'Institut de Sant Just, per exemple, feu algun tipus de xerrades o altres coles de Sant Just, fruit de les xerrades que es fan a l'Institut, que tracten les relacions igualitari, es venen empreses passegatjades amb treballar aquest tema, fruit de després del debat, hi ha noies que s'han adonat que diuen que és que jo a casa meva estic patint maldractament, o que és veritat que el meu company no m'està respectant. Però fins que algú no t'ho fa veure i ho veus com des de fora, et converteixes en una gent extra, és veritat que tot allà... És com quan anem al metge ens diuen coses, i sento que tinc totes les malalties. Doncs és una manera de veure-ho des de lluny i dir-ho. Això no pot seguir així, però costa molt, eh? Que apreni la decisió, com diuen. Sí, sobretot, no és una cosa que no s'explica fora les amigues, no s'explica els pares, no s'explica els veïns. Una cosa que... Tu deixes a casa... I potser no deixes entrar que algú t'ajudi. És una mica que, si després algú t'obre els ulls, o veus que... Ostres, doncs igual és aquí, és aquí on hem de... L'ostres doncs igual potser he de fer alguna cosa, perquè, de fet, el fet de sortir d'aquesta situació depèn moltíssim de la dona, que és realment... Bueno, se senti forta per poder sortir d'aquesta situació, se n'adoni i comença a fer accions per parella mateixa, perquè, de fet, canvia moltíssim la dona que ha estat amb aquesta situació, quan ja se n'adona i comença a fer coses, l'autostima li creix, es converteix en una altra dona, realment, quan surt de tota aquesta situació de por, diguéssim, i torna a ser ella i demés... Jo he preguntat una mica què és el que podem fer, entre tots, com a societat, però el que és evident és que qui és protagonista, qui és la dona. Perquè aquí és aquí... Tu, des de l'amic que l'escolta el professional, el que sap quines eines hi ha, és com estan a l'escolt d'activa. I a vegades ho veus, i a mi es queda soltant com tristes, comencen a haver capítols de depressió, et diuen que amb la parella últimament passa una etapa dolenta, és que aquell entorn seu estigui com més... com més atent, no? Llavors, depèn què dius. Clar, és que això ja li ve de lluny, és que és veritat que una vegada m'havia comentat que havien tingut una discussió molt forta. I ja veïns, ja veïnat que ho sap on és. Es nota. Tu saps si el teu veïnat s'acaba en tirant els plats pel cap, són discussions familiars. Hi ha un moment que arriba a la policia, perquè els han quedat de nit, perquè fa en sol, allà hi ha un cas. Tu alertes i actuen als professionals, però si quan tenim alertes, hi ha un punt d'on es tirar. Per tant, primer consell, si veiem o escoltem alguna discussió, per exemple, això és més enllà d'una cosa, d'una cosa puntual, potser, o és una cosa molt forta, depèn de cada cas, truca a la policia, perquè clar, això és un altre, no? Molta gent el que fem és preferir no posar-nos mai en la vida dels altres, que cadascú té la seva història i que escolti com amb les seves parcelles, no? Però quantes vegades no has vist notícies a la tele, no? Que hi ha hagut un cas d'assassinat i et diuen els veïns que estan molt mal·laborades, aquelles notícies, que els veïns et diuen, sí, ha fet temps que hi ha molts dies. Clar, si ha fet temps, perquè no hi ha més. És per implicar-te, tu pots ajudar que allò es pugui resoldre alguna manera. És que, clar, jo no m'ho vull ficar, no? Som bona gent, ella és molt amable, una dona que està al circuit em deies que tu no saps com es transformen, com són a dins de casa i com són a fora, com tenen una transmutació de caràcter que mai diries que aquella persona t'està maltractant psicològicament a casa teva. Hi ha un perfil de maltractador? Sí. No, diria que podia ser qualsevol, no? Però sí que és veritat que... El que diu ella, normalment portes en fora, ningú diria que aquella persona realment portes a dins, és una altra cosa, perquè és com un canvi de xip absolutament brutal, no? I potser això la dona encara li dona més por de dir, bueno, si ho dic, és que qui em creurà? Vull dir, si és molt amable a fora i... Però sí, vull dir. Precisament estem en el tema de violència. Realment el que diu ella és prova, vull dir. És molt vàlid, es pot fer servir com a prova en el judici i demés, i és completament creïble, no? Perquè moltes vegades la dona té por per això de, bueno, qui em creurà? I què es farà? Hi ha moltes coses que es poden fer perquè la dona... Per exemple, un cop s'engegui aquesta assessoria jurídica des de dona i empresa a seguir per una dona, que és la primera vegada que, per exemple, truca... Depèn de la situació en què es trobi la dona, perquè si és una situació prèvia, que ojalà... en què encara no ha començat realment el que és una violència psicològica, però que ja et pots intuir una mica, doncs aquí serien mesures de caràcter civil. Si hi ha fills pel mig, si hi ha... si hi estan casats i demés, doncs, bueno, realment fos una separació, fer un divorci, una guardia i custòdia per agafar els nens, pensió i demés. Hi ha només de cara... per la via civil, diguéssim. Sí, sí, sí. Si ha començat el tema de violència i tot això, el primer que s'ha de fer és escoltar la dona realment per veure si està preparada o no, per encarar un procediment judicial penal, perquè, bueno, és difícil. Són complicats? És difícil, a vegades, donar el pas a aquest de si vull denunciar el procés, però que, com a mínim, la dona sàpiga quines són les seves... Eines que hi ha....els seus drets. ...que pot demanar una ordre de protecció, que pot demanar la policia, el jutjat, pot demanar una ordre de protecció que se li pot conèixer. Depèn del cas i, de més, se li concedeix. Tot i que, a vegades, no és automàtic, per això. Hi ha cosetes que s'han de mirar. Bueno, i a partir d'aquí, si hi ha nens pel mig, també hi ha unes mesures de caràcter civil que es poden fer, ja des del dia segon que es denuncia, i a partir d'aquí hi ha un judici que és més o menys complicat, depenent del tema, si estem parlant d'una situació més o menys greu. Clar. Ja en molts casos, sí. És molt concret. Jo sí que et pregunto una forma molt genèrica. Hi ha casos que hi ha molta història arredera, hi ha casos que hi ha partes metges, hi ha casos que no. Jo només t'ho preguntava perquè jo què sé. Jo hi havia alguna dona que ens estava escoltant, i potser es podia sentir identificada. M'imagino que són les preguntes típiques que us fan i us arriben. Sí, però precisament s'agrairia que qualsevol dubte es truqués. I es preguntés, escolta, això què? O sigui, ja està molt bé, ja volem això. Tot i que potser la dona li pugui semblar una tonteria. Doncs truca i pregunta. A moltes vegades també hi ha el component clar. Si estem parlant de dones maltractades, com deies, tu amb aquestes faltes de respecte amb l'autostima baixa, amb la vergonya, amb el que diran, no sóc ningú, i tot això és el que fa que el maltractador et fa sentir així. Per tant, és un doble esforç, encara, per aquesta dona, que està en aquesta situació. I el sistema que no ajuda és molt complicat. Tu vas a la policia, depèn qui et té, no té la sensibilitat que hauria de tenir, miris que vull fer denúncia, quina denúncia vol fer. Jo crec que a vegades no fem la feina que volem fer elles, però ho assessorament de dir, vingui, és important que denuncii, perquè això queda registrat després quan es vagi a judici. És important que la tingui comptabilitzada, perquè si he de fer un ordre allunyament, el que poden fer són superimportants. Perquè ella pugui vestir bé un expedient, perquè puguin anar judici amb tota la informació, que la jutge o el jutge pugui decidir amb el màxim de coneixement de causa. Per tant, ja sé que són molts espos que han d'anar superant, i el doble que hauria de fer una altra persona, una altra situació judicial, però han de pensar que cada vegada m'hauria trobat algun suport, no?, quan no sigui l'advocat d'ofici, si no la psicòloga, si no aquell company de fet. Vull dir que tothom pot fer un pas d'ajudar cada pas. I, a més a més, que una dona en aquesta situació, si és ajut... Clar, jo no em puc posar a la pell, és impossible, però si és ajudar per dones, és molt millor que per homes, no?, perquè... És bastant clau, de fet. Normalment... Que ho feu, això, és fantàstic. Bueno, hi ha dones que se senten més tranquil·les per anar amb una altra dona, que pararan amb un home. Amb un home mosso, no?, o amb una policia. No tot arreu aconsegueix, però sí que, per exemple, la persona referent dels Mossos d'Esplugues Sant Josep és una dona. Tot això ajuda, és que és molt... Sí, però a vegades, el fet de posar-ho en mans d'aigua a la policia, ja de primera, sense saber-hi, que se t'escape de les mans, vull dir, a vegades, el que precisament oferim és... La prèvia. La prèvia, de fer el pas d'anar a denunciar a la policia el local. Sí, perquè la policia mosso i de més han d'actuar després d'ofici, que no s'ho poden quedar i deixar, i dir, bueno, ja farem, vull dir, no?, vull dir, han d'actuar, aleshores, si no vols que es posi en marxa tot un mecanisme, què només estaves preguntant, o només estaves... Doncs aquí és on volem anar, amb un previ, perquè tu, realment, després vagis bé, amb tota la informació, cap endavant. Si no t'hi m'ha entès, encara, encara, ara mateix, no està disponible aquesta assessoria jurídica o sí, des de la dona i empresa? Està de moment en un projecte embrionari d'aquí en breu. Tindrem un telèfon on es podrà trucar, que ja vindrem, tornarem aquí a la ràdio, a dir el telèfon, i a posar-ho en coneixement. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies a les dues per haver vingut al programa i haver posat una mica de conscienciació, perquè jo crec que també, des dels mitjans, hem d'anar fent aquestes coses. Són petits espatlles llavors per canviar tota una societat i una manera de fer-hi, de pensar que no és ara, sinó que porta molts anys, i els pares, els nostres pares, i generacions, i generacions. En fi, decidiré Triller, advocat de penalista de dona i empresa, gràcies per venir, per la tarda, i la Gina Pol, regidora de Polítiques de la Genera de l'Ajuntament de Sant Jordbà, a tarda. La ràdio de Sant Jordbà El nou qui es porti aigua et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a l'esquadra. Sistema de frenada d'emergència. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR-Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria aquí a 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. Bob, premis i mostra de l'Odivisoan en català. Del 17 al 27 de novembre, arreu de Catalunya. Bob punca. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell. Que fins ara mutis. 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests breus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Per qui poques en un penal en un Barça-Madrid pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. Smooth Jazz. De dilluns i divendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns i divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'associació de mestres rosa sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. A veure què ens aprecieu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acostat al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DMI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Des del cap de Sant Just ha vingut a l'industria sense nom. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre. Gràcies per trigar-nos. I la educació que anirem amb el nostre educador particular, que no és altra, que l'Albert Capapell, aquí ja tenim el telèfon, Albert, que tal, bona tarda. Bona tarda, Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Com va tot, Albert? Bé? Molt bé, molt bé. Escolta, avui hem de parlar d'aquesta setmana, parlant de gossos i tal. Avui hem de parlar sobre el sentit del gos, que és un tema que n'hem parlat poques vegades i que tampoc no hem aprofundit gaire, però clar, jo sempre he escoltat de dir que els gossos tenen molt sentit, molts sentits molt desenvolupats, tipus del factor, l'oïda. Tot això és cert, Albert? Sí, és cert, és bastant cert. Tot i que m'agradaria desmitificar alguna coseta, que ja també alguna vegada hem parlat amb una miqueta per sobre, sense aprofundir, per exemple, el tema de la visió, que ja com a creença popular o com a servidoria popular, diuen que els gossos veuen en blanc i negre. Ah, sí? És mentida, no veuen en blanc i negre, o en del tònic. Jo he sentit que algun gos veu en del tònic. Seria algo similar, però no és exactament això, tampoc. Tampoc. És més aviat, per entendre'ns, és que la seva vista està més adaptada a... com és un animal de predador, està més adaptada a caçar, a buscar moviment al seu entorn. I llavors no tenen tant de cèl·lules, per dir-ho ràpid, que seguin receptores del color, sinó que tenen moltes més destinales a receptores del moviment. Això és el que fa que tingui en un aspecte de llum una miqueta inferior o bastant inferior al que tenim nosaltres. Per tant, els gossos d'entrada... Perdona que t'hagi pel gos, per tant, no veuen tants colors com veiem nosaltres, i, de fet, nosaltres, ja ens perdem moltíssims, perquè se suposa que també tenim una vista limitat a comparar-te amb altres animals, que ho veuen, que és el munt de llupi, però no tenen tants colors com nosaltres. I perceben una mica de menys llampants, els colors. Llampants. I, per exemple, el vermell, no se suposa que no el perceben, per tant, com el perceben nosaltres, s'apropa més de l'espectre dels blaus, del seu aspecte de visió, de s'apropa molt dels blaus, els violetes, i tota la resta de colors més calents no els tenen tan... No ho veuen tan bé, però és curiós, per exemple, en parlant de la vista dels gossos, que no s'ha... És una cosa que a mi sempre m'ha interessat, perquè si tu ara fas memòria i tens un contacte ara amb un gos, o algun que has distingut, que no et conegui de res, el que segurament faci d'entrada és un cop d'estàs apropant a ells, intentant sumar-te. Veritat que et has trobat alguna vegada... Sí, sí, sí. Tenint el gos a centímetres, el que fa el gos és intentar sumar-te les mans, el pantaló, una miqueta als peus... Per què fan això? Els gossos de prop, de curta distància, veuen molt malament comparat amb nosaltres. Ja, independentment dels colors, quan estem parlant de visió de proximitat, d'una visió de 30, 50 centímetres de distància, aquesta percepció al gos la té molt dolenta, veuen borrosa en aquesta distància. I llavors, per això, moltes vegades, quan li apropem la joguina, o li apropem la mà per acariciar-lo, el primer que fan és en sumar-nos. Per tant, segons el que dius, la vista és un sentit que no és dels més desenvolupats i que tingui, en canvi, l'olfacte sí, no? Sí, l'olfacte és el que més pensa, que la vista... Nosaltres som animals molt visuals i ens reconeixem molt per la vista, però ells no reconeixen res per la vista, reconeixen alguna forma, algunes coses sí que les poden reconeixer, però necessiten d'altres sentits per afirmar la seva sensació, o sigui que potser podríem dir... Tant d'un dia com l'olfacte són els dos grans sentits que l'ajuden en aquest aspecte. Jo anava a dir que potser podríem dir que, per nosaltres, el que és la vista per ells és l'olfacte, no? Exacte. Per saber on estan, situar-se, qui tenen davant, qui no... Reglar, aquí hi ha diferents sentits, no? Tenim el tacte, tenim l'oïda, tenim el gust. Tu dius que també, per exemple, el que menys utilitzen... Això també és una mica com nosaltres, no? Les persones... És el tacte, no? És el que menys tenen desenvolupat, no? Les també ens costa, també... Nosaltres sí que tenim, perquè l'organ més gran que tenim al nostre col és la pell, llavors tenim un sentit del tacte molt afinat, però ells, realment, el tacte que podem mantenir, nosaltres el tenen molt atrofiat. Sí, però nosaltres no... Perdona, nosaltres davant de la vista, davant de l'oïda, clar, no és el que l'autoritzem més, no? Potser el gust és el que menys, per nosaltres, no? Jo no utilitzem més, però sí que és un que està molt afinat, aquest sentit de la evolució. En canvi, els altres... Podem percebre que un mosquit està oposant-se a la nostra clatell. Això és veritat. En canvi, els gossos, no? Quan tenim tant sort per entendre'ns, tenim tant sort per tot el cos. Clar. En canvi, dir que els gossos no, no? El cap a l'apel que no els deixa aquesta... Clar. Ni deix que arribi aquesta informació. És veritat, és veritat, és veritat. Per tant, el tacte seria, en aquesta clasificació que estem fent de sentits de canins, el que menys desenvolupat tenen. Sí. Això a vegades podem veure que gossos que van caminant per la vorera i trepitgen, sense donar-li gaire importància, trepitgen pedres, pats i plàstics i vidres, i no s'arriben a fer mal ni a sentir malament. Que això a nosaltres ho faríem d'escalsos, i segurament, de fet, qui vulgui fer la prova que intenti caminar d'escals per la muntanya. Ja. Notarem una diferència important com a ells, i com ho fem nosaltres. Si aneu al Pedrafoca, la baixa d'aquella que hi ha, encara encara més. Per tant, tenim el tacte, el que menys. Després, quin vindria? La vista, potser? La vista, perquè, com deien, és un sentit que està molt enfocat a la seva evolució, la seva línia evolutiva, que venen dels gossos, però, clar, no acaben de tenir, o com nosaltres entenem, un gran sentit de la vista. Així que és veritat que tenen un sentit de la vista molt desenvolupat per ser un animal caçador. Però per viure en societat humana, després tenen algunes carencies de nivell visual. I, de fet, hi ha... que això és una cosa que jo no sabia, o que no tenia la dada, que també pateixen en fermetats de la vista, com catarates i això sí que ho sabia, però també, per exemple, hi ha gossos que tenen miopies, hi ha gossos que tenen hipermetropies, també que desenvolupen hipermetropies. Llavors, és una cosa bastant atenient a compte, sobretot quan veiem que els gossos, de seguida que comencen a tenir una edat, les formes i les persones que venen de lluny, sobretot quan es fa la nit, ara li veuen que es fa la nit molt d'hora, comencen a sentir còmodes, quan no acaben de saber que és allò que s'està apropant. Llavors va una miqueta per aquí, si la nostra bossa està fent gran, o la nostra bossa s'està fent gran, però tenen en compte que els apropaments, amb terceres persones, hauríem de ser una miqueta més sòpils, més fins. De menys a més, estem parlant avui dels sentits dels gossos, tenim el tacte, la vista, i ara qui em vindria? L'uïda o el gust? Jo diria l'uïda, perquè aquí estaríem una miqueta a l'apare, però jo diria l'uïda. Per què? Perquè realment és un sentit que utilitzen molt, com nosaltres, permanentment, que estan utilitzant, i jo que la visió i el tacte, però arriba a ser més el seu millor sentit. L'uïda, per exemple, com a curiositat, diré que nosaltres, si no recordo malament de les meves classes de natural, i si no han canviat... El tamari, no? El tamari, sí. Nosaltres tenim dos... L'uïda tenim dividida en dos, l'uïda externa i l'uïda interna. La que es veu i la que no, no? I ell, exacte, i ell tenen... l'uïda interna, l'externa, però també tenen l'uïda mitjana. Ah, sí? Que és l'any que s'encarrega, d'alguna manera, totes les ones que va emmagatzemant l'uïda externa, l'aurella, com per entendre, totes les ones, l'uïda mitjana, les transmet el timpà. Allò d'una miqueta, fa de traductor. I l'uïda interna seria, com a passar a nosaltres, l'encarregada de l'equilibri. Una miqueta, entre d'altres, moltes coses, només important que podíem dir. Per tant, important l'uïda, també. I també, com a curiositat, que pensa que hi ha gossos que tenen les urelles cap amunt i gossos que tenen les urelles cap avall. Ah, sí? Per què, això? Això ve molt per la raça, obviament. Però és molt curiós, perquè si veiem el moviment de les urelles, en Gatx també es pot veure molt fàcil, podrem veure que, moltes, sobretot, les que tenen les urelles cap amunt les van movent com si fossin parabòlics, a vegades. Ells tenen el cap quiet i van modificant la urella. És veritat, és veritat. És com el de còmic, és molt descobridor, però això passa, amb els gossos. Sí, sí, és part del seu llenguatge. Ells utilitzen també el moviment de les urelles per comunicar-se amb la resta. Les urelles que van darrere, per exemple, són una clara bandera de timpo, per exemple, o les urelles molt pies cap amunt, és que alguna cosa t'està interessant. Ja, i així com nosaltres tenim millor la vista que ells, per exemple, o millor que afinem més, que dius tu, la vista és que la tenim millor. Ells tenen millor l'uïda que nosaltres? Sí. Sí, eh? Sí, perquè ja et dic que estan més especialitzats, i a més, pensa que d'aquests 3 sentits que portem, els 3 sentits estan enfocats a activar l'animal. És a dir, activar els instins, activar els nivells fisiològics, tot una sèrie de respostes. La vista, sí, i l'uïda. Podríem dir que sentits d'activadors. Són aquests 3, la vista, l'uïda i el gust, per entendre'ns. El gust, el gust, no, el tacte, la vista i l'uïda, no? Ah, el tacte, perdona, que m'he liat el gust. I ara, perquè ens queden el gust i l'olfacte, l'olfacte, ja hem dit que era el número 1, però entre mig tenim el gust. Per què estan important el gust per ells? I per nosaltres, per en canvi, no tant, potser? És superimportant perquè va vinculat a l'olfacte, principalment. És un sentit, el gust i l'olfacte són sentits que van lligats, van molt de la mà. Comparteixen òrgans, com, per exemple, l'Organ Bomero Nassal, que alguna vegada ja havien comentat, que és un òrgan que utilitzen per enxumar, però que a la vegada fa la boca, llavors és una miqueta... no, és el palarar. No és una miqueta intermit. I el fet del gust és una miqueta curiós, perquè tot el que he pogut trobar i tot el que he sentit i llegit, parla de que els gossos tenen un sentit del gust, i jo que nosaltres, perquè nosaltres som capaços de distingir molts sabors i moltes varietats i textures, i ells potser no són tantes varietats. Però és curiós, perquè gràcies a estudis que feien en aquest sentit i tal, van trobar que els gossos són els pocs animals que poden percebre un olor que es diu un ami, i no sé si et sonarà alguna cosa. Unami, de tsunami, no? Unami, va bé, va al bon camí, perquè a l'origen de la paraula ja coneix, també. Ah, mira, sí. I és, bàsicament, l'olor unami és un olor que s'identifica amb la cad. És un olor que té, per entendre'ns, és un sabor que té molt a veure amb el ferro, amb les coses d'així tipus metàlics, que nosaltres no som capaços de distingir, i que ells, tant per l'olor com per gust, són capaços de distingir aquest olor, aquest olor concreta. A part, també, poden reconèixer el sabor a marc, perquè, principalment, és una de les coses que fa que, en naturalesa, puguin distingir el que poden menjar-se i el que no. Normalment el sabor a marc està associat a coses que estan en descomposició. A llavors és interessant, també per la seva línia evolutiva, ha sigut molt interessant que això es mantingui en el seu cert. Sí, que curiós, el gust, com un dels sentits més importants. Albert, hem d'anar acabant i arribem al últim, que és l'olfacte. Com deien, l'olfacte és el més important de tots, no? Sí, mira, si et dic que l'olfacte del gust és entre 10.000 i 100.000 vegades més potent el de les persones, què em diria? No, et diria que quan hi ha una flatulència ho deuen passar molt malament. Això és el que et diria, perquè és molt bèstia, no? 10.000 vegades més que nosaltres, amb el tema de l'olor. Sí, i això és un càlcul aproximat, perquè fixa que les rades parlen d'entre 10.000 i 100.000 vegades, parlant d'una variació important. Però de tota manera, el que sí que hi ha en números, per exemple, per posar-nos una idea és que el gust... O sigui, nosaltres, les persones, tenim acumulat del nas 5 milions de receptors, aproximadament, de receptors olfactius, mentre que el gust té entre 200 i 300 milions de cèl·lules, receptores d'olfes de les olors. Això, evidentment, fa que el gust tingui un ventall riquíssim, d'olors que el rodegen, i fa que pràcticament aquest animal visqui en un món d'olors. De fet, ell tenen el seu cap, segurament, si poguessin entrar d'alguna manera, tenen tot un mapa al seu cap, perquè tota la memòria i tot l'olfacte va creant un registre i va fent un mapa olfactiu de persones, de llocs, de textures, molt més fiable de lo que fem nosaltres amb la vista. Bé, doncs, tot aquestes són les curiositats del món dels sentits dels gossos, i, clarament, és una altra història a part. A veure, com et deia, no tenim més temps avui, em sentireu, però continuarem parlant d'aquesta qüestió, i d'altres, les que tu vulguis, en aquest espai d'educació canina del programa, a l'espai de filosofia d'Oc Bill Bitts de la penya del Morro. Ja sabeu que, si us voleu posar en contacte amb l'Albert, només cal que ens envieu un mail a la penya del MorroarrobaGmail.com, per qualsevol dubte que tingueu sobre el món dels gossos. Albert, que vagi bé i que tinguis una bona setmana. Molt bé, igualment, Jordi, un abraçada fort. Un abraçada, va, tardant. Boc, premis i mostra d'Audivisual en català. Del 17 al 27 de novembre, arreu de Catalunya. Boc, puncar. Bet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Més a prop teu. Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus, avinguda a l'Indústria, sense nomen. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Són les 7. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Jus.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
#1027 - La Penya del Morro del 24/11/2016
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Episode Sections
Espai Dona i Empresa
1:01:2025 de novembre. Dia contra la violència masclista