L'Institut de Ciències Futòniques de Catalunya ha organitzat avui el test més gran en moments que s'ha fet mai per posar en qüestió les teories d'Einstein sobre la predicció de la natura. Purificació, Barcelona. La prova novenedat és de vell de com a objectiu demostrar que la natura és impredictible tal com afirmant les lleis de la física quàntica i contràriament al que defensava Einstein i que, per tant, l'univers és més complex del que es pensava. En l'experiment hi han participat milers de persones entre les quals hi havia alumnes de secundària. A través d'un vídeo-joc, en una plataforma on-line, havien de clicar zeros i uns de manera aleatoria i enviar-los a una dutzena de laboratoris connectats arreu del món que són els que gestionaran les dades. Els resultats poden ser útils també per aplicacions futures sobre encriptació d'informació o per una nova computació quàntica que milloraria les possibilitats dels actuals ordinadors. Esports, de mi aquí, Bar. El Barça debuta la Copa aquesta nit al Camp de l'Àrcol és de Lacan. A les 10, un hora abans, per Catalunya Ràdio, és la nada dels setzents de final. Samuel Omtiti amb l'alta mèdica ha entrat a la llista. L'Àrcol no hi ha entrat. La Federació Espanyola ha confirmat que no podrà jugar amb el primer equip per haver estat inscrit tard. Luis Enrique reserva els 11 titulars habituals per rebre el Real Madrid dissabte al Camp Nou. El defensa francès Germí Matíé ha tingut una recaiguda de la lesió al sol i allarga la baixa al menys 15 dies més. Avui hi ha set partits més de Copa, tots de nada dels setzents, excepte el del Real Madrid que juga la tornada a casa a partir de la set contra la cultural Leonesa, amb un asset a favor del partit de nada. L'Espanyol ja s'ha entrenat a la ciutat esportiva just en arribar aquest migdia del Corcón. Al Baró Bázquez s'entrena amb normalitat mentre que Piatí té molèsties. En embol, avui hi ha dos quarts de nou, hi ha dos partits de la Lliga Soval en Presència a Catalana, Vada Óscar contra Friking Granullés i Puente Genil contra Barça Lassa. Beus de la Perròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... ...i parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francès. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferits dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Beus de la Perròquia. El Nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Jos d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 Estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Conecte-te el català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora-l. Des del nivell inicial fins al nivell d'... ...a classe o des de casa. a punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Raja Ràdio. En directe, eh? Des de Can Ginesta. Comença la penya del Morro número 1.958. 8, eh? 4 a més 4 era 8. Tota el bona tarda. Un salut d'avui amb ell privilegiada. Us parla Jordi Domènec, que t'haurà fet la set la penya del Morro. Avui, família, parlarem del dia internacional de la ciutat d'educadores. Amb l'Andrea, bueno... A més a més també parlarem amb el Dani Martínez, de Salses Clàssiques, de l'Espanya Cuina, i amb l'Anna Llevaria, la nostra coach de pensaments automàtics negatius. Que això és un clàssic. I també a la segona hora. Atenció, Andrea, t'interessa això, perquè avui entrevistarem el Sergi Cano, que és un dels responsables de la nova entitat de Sant Just la Ginesta. Què és això? És una estona al programa exclusiva. I també també tindrem el David Ávila per parlar de televisió. Tot i que m'acaba d'enviar un missatge que avui va pilladíssim. Però, bueno, David Ávila, calla la boca. El control tècnic, l'Àlex Ruiz. Andrea, bona tarda. Atenció, perquè la dada del dia avui és la següent. És una dada que són quatre paraules. Una és un animal. Les rates... no vomiten. Aquesta és la dada del dia. Bona tarda i benvingut al programa. És fort, això. Segurament menjaran coses que no s'entenem bé. Que menja rata vomitaràs, potser. A veure, aquest tenim per aquí. Tenim 3 notícies, no? Unes notícies. No serveix aquestes? Tu vas ser millor que jo. No serveix els primers. Ho he fet de veritat, perquè si no serveix... T'has carregat el guió. Atenció, perquè avui a Sant Jordi es conmemora el dia internacional de la ciutat educadora. Sí, senyor. Bravo. Quin gran dia. No sé què serveix. Fem-ho. Ara t'ho explicaré. L'objectiu d'aquesta jornada és crear consciència de la importància de l'educació a la ciutat. I és que a les nostres ciutats hi ha molts actors que eduquen no únicament l'escola o els pares, mares i tothom. Per exemple, un semàfor t'educa. I et diu si has de passar, si està en vermell, o si t'has de frenar... Perdó, si està en verd és el reviv. És que és un semàfor que a mi no em vaig perdre la classe de semàfor al col·le. Andrea, explica-nos més coses sobre què ens educa a part dels pares, mares, tothom i semàfors. Doncs el 30 de fet posarà una mica en context, s'han just format part de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores des de l'any 94, una entitat que plega 480 ciutats de 35 països dels 5 continents. El 30 de novembre de 1990 va aprovar a Barcelona la Carta de Ciutats Educadores amb l'Ea General de l'Associació Internacional ha declarat com a Dia Internacional de la Ciutat Educadora. El regidor d'Educació de Sant Justa, en Josep Salva, ens ha explicat que la idea és fer d'aquest concepte que tots tinguem en ment que la ciutat pot ser fet és una eina de transformació social. Dos objectius més d'aquesta jornada són fer visible el compromís del govern local i demanar a la ciutadania una implicació activa en el projecte educatiu de Ciutat que començarà a caminar el mes de febrer. La ciutat ha de ser una manera estratégica i participativa que ha de servir, entre altres, per planificar les influències educatives a la ciutat, col·laborar amb les escoles en les seves tasques i posar l'educació a l'agenda de la ciutat. I per commemorar tot això, aquesta tarda a les 6, a partir de les 6, hi haurà diferents actes de Sant Justa, a la Plaça Antoni i Malaret i a les escoles. Per exemple, es llegirà el manifest del 30 de novembre intervindran alumnes de l'Institut de Sant Just i a l'actuacions musicals. Què actua, Manel? Alguns alumnes dels tallers de música que s'han d'ajudar. Sí, molt millor. Molt millor que s'ha parat. Manel, per favor, espavileu-me, Manel. A mi no m'agraden gaire. Què dius, ara? Perquè tots els mesos hi vam fer reir, o? Jo sí. Qui traia disques aquí? Antonio Rosco. Has vist el videoclip de l'Hospital de Sant Joan de Déu? No. Molt interessant. Ha sortit avui. Antonio Rosco. Ha gravat un videoclip aquí. Ah, sí? Per felicitar el Nadal. I ara, com ara, la construcció d'una ciutat educadora simbòlica, en uns llocs de caixes. I també es farà un brenat saludable per tothom. I col·laboren al Taller de Plàstica Municipal Carraublau, l'Institut del Tallers de Música de Sant Just i la xarxa 06. Molt bé, Andrea, moltes gràcies. De res. No m'aginen, encara. Perquè hem de parlar ara de Sant Just Solidari que presenta avui el canji de la llibre Mirades, 25 anys d'amistat. Bé, després d'aquesta pausa dramàtica comentar que... Minutos musicales. Bé, musicales. És una publicació, aquesta mirades, 25 anys d'amistat, recull testimonis i projectes de la germanament de Sant Just i la ciutat Nicaragua, de Camuapa, Andrea. Pobles germanats fa 25 anys. També, fixa't. Ller de tot aquest 2016, Sant Just Solidari ha fet diversos actes per celebrar aquests 25 anys de germanament amb Camuapa, com un sopar multitudinari o una sovasta solidària pel Sant Just al Carrer. Aquell llibre representarà una mena de punt i final a les celebracions, però el president de l'entitat, Lluís Casals, ha deixat clar que la germanament continua per fer un repàs del que ha representat aquesta amistat de 25 anys. En aquest sentit, un dels objectius de fer aquell llibre és explicar a tothom tota la feina que s'ha fet a Camuapa, els darrers 25 anys, i què ha significat per Sant Just aquesta germanament, a portant testimonis i experiències. Això serà avui a Can Ginasta. Per tant, és possible, bastant probable, que allà també s'hi reuneixi moltíssima gent, molts brigadistes, que durant anys i anys han anat a Camuapa a fer els seus projectes des de Sant Just. És molt probable, sí, sí. La dada. Mirades també pretén inspirar altres pobles de ciutats per començar llassos en altres territoris. I d'altra banda, hi assistirà també Adrià Vaz, que és director del programa Solidaris, de Catalunya Ràdio, un espai guardonat amb el premi memorial Joan Gomis 2016, per donar veu a institucions, col·lectius i persones que lluiten en favor de la justícia social i els drets humans. També hi assistirà l'alcalde, Josep Martíñá. Tot plegat serà avui a dos quarts d'avui del vespre. La selecció del consul de Can Ginasta ha estat la sisena edició del cicle novembre literari. Molt bé. Per cert que Damat també se celebra... El tens o no? Àlex. Això. Antonio Rosco. És un videoclip que s'ha rodat a Sant Joan de Déu. Ah, molt bé. I apareix ell, sí, amb tots de nens i nenes que estan allà. I llavors sembla que hi ha un missatge. Hi ha un missatge que tinguin un bon Nadal que estan allà ingressat a Sant Joan de Déu. Molt bé. És un vídeo que s'ha publicat avui, oi? En sembla? Mira, escolta, escolta. És aquest o no? Àlex. S'haurà Antonio Rosco passejant per l'octíl de Sant Joan de Déu? Sí o no? Però potser te l'he passat, eh. Jo l'he vist avui com si fos nou. Ah, sí? Ja han passat aquestes coses, eh. Sí, potser. Que s'ho va fer la coneixia. Ah, ja ha passat, eh. La que ens la coneixia. Treu-la. Però vaja. Però està bé el vídeo. Mira, el blog. Sí, sí. Jo m'agrada molt. Perquè ets jo el Ferreiro. És la mateixa música. Bé, atenció, perquè hem de parlar del Dia Internacional. Una altra Dia Internacional. De la lluita contra la sida que se celebra demà. Bé, atenció. Aquesta és una música com... Atenció, atenció. Més el que el de joves s'hi sumarà el Dia Internacional de la lluita contra la sida fent diferents actes informatius sobre aquesta malaltia, que afecta a prop de 37 milions de persones reu del món. De fet, l'any passat, 36,7 milions de persones de tot el món vivien amb VIAC. D'aquestes, el juny passat, 18,2 milions tenien accés a la teràpia antirretrovírica. Uns 3 milions més que l'any anterior. Per tant, ho ha d'anar a dar una mica més positiva pel que fa al tractament i al seu accés. Per tant, ho ha de fer per fer pel que fa a la informació i al accés als tractaments. De fet, el president de la Fundació Sida i Societat, el doctor Jordi Casabona, ha explicat que aquest és un dels grans reptes pel que fa a la sida, facilitar la informació i l'accés al tractament i fer un servei integral més propers a la ciutadania que pateix el VIAC. La informació, per tant, és un element molt important a l'hora de prendre mesures per prevenir la sida i altres malalties de transmissió sexual. L'any passat, 2 milions de persones van contraure la infecció pel VIAC arreu del planeta. Un altre dels grans reptes, segons el doctor Jordi Casabona, és el desenvolupament social, econòmic i educatiu de la societat. En aquest sentit assegura que s'ha avançat molt pel que fa al tractament del virus, però que s'ha de treballar més en relació a la prevenció. Estan just com d'elles, s'assumarà el dia internacional de lluita contra la sida demà amb una campanya al Casal de Joves, a partir de les 6 de la tarda, l'equipament es farà una campanya de lliurement gratuït de preservatius, una estanda informatiu i es mostrarà en cartell al voltant de la prevenció d'aquesta malaltia. Unes une coses que estic mirant i efectivament és de fa 3 anys. Tengo una microbiò guilder a Sant Gend las CM. O馀ira en serà issue. Que vagi molt bé a visitar per parlar de coaching i de pensaments automàtics negatius. Això m'interessa. Andreu, gràcies. Que vagi molt bé. Recordeu, a partir de la set, els enius, notícies d'edició vespre, i ara mateix, tota la informació que voleu, a Ràdio Desvergo Bujal. Adéu. Adéu. Que t'hagis de passar a la sala. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Espiritualitat, notícies d'actualitat... ...i parlarem sobre la visió ecològica de Vísba de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre... ...i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia! La veritat amb 7 anys de garantia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... ...divolguació de temes interessants, entrevistes... ...tot allò que paga la pena té ser comentat... ...tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats... ...de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Bonet제. Mercury Trauron de casa. 5.23 de la tarda concret. que hagin estat al vell mig de Sant Just i, com cada setmana, hem de parlar de coaching amb l'Anna Llevaria, que és la nostra coach particular de astorrevolucion.com. Anna, bona tarda. Bona tarda. Doncs vinc de programa una setmana més. Han anat molt de nit d'aquí, això d'entrada, ja us haig. I avui més, perquè m'he llegit que avui ens vols parlar dels pensaments automàtics que generem nosaltres, i parlar moltes vegades que el nostre cervell no el podem controlar. No el podem controlar. Són pensaments inconscients, a més o a més. Vale loco. I, de fet, avui pensaments automàtics negatius. El que tècnicament m'has apuntat aquí, el guió, distorsions cognitives. Sí, perquè es pot dir de diverses maneres, es pot dir també creences irracionals. La manera més fàcil de dir-us són pensaments automàtics negatius, que és més fàcil, i en català. Aleshores, per situar-nos, la setmana passada parlàvem de les preocupacions, preocupacions, ens ocupem de coses del futur, el que està en el present. Per tant, ens avancem a fer, i això en genera un malestant, genera que estiguem sempre pensant en negatius, pessimistes... Sempre pensant en el que passarà o en el que ha passat, i mai en va aquí i ara. Una mica el cervell, allò que dèiem, que ens va buicotejant el moment... El saboteix. I ara, ara, ara. En sabotejar, ara, que és al final, la vida és ara, és avui. És veritat. És veritat. Però, bé, sota aquests pensaments que estan tipificats. El primer enfero va ser un psicòleg americà, que es diu Albert Ellis, i els va tipificar en 10, i aquí diu que són 12, però estan tipificats, o sigui... Està estudiat. Estudiat, que són 10. Totes les pensaments negatius no són iguals. Cada escut té els seus, però es poden generalitzar amb 10 categories. I avui en parlaré més. Ah, bé, m'interessa, això. Aleshores, què són, exactament? Què són, realment, aquests pensaments automàtics negatius? Són pensaments distorsionats que fem les persones de nosaltres mateixos, del món en general, de nostre entorn, però sobretot del nostre futur. Ah, del que pot arribar a passar i sempre de forma negativa, no? Sempre tot és un terastre. Sempre és negatiu. I, a més, sempre és inconscient. Normalment no ens som conscients. I això és molt perillós, perquè si deixem que passeixi lliurament pel nostre cervell i que ens s'apoderin de nosaltres, diguem això, ens pot acabar condicionant el nostre comportament, també el nostre caràcter, i, fins i tot, podem enmalaltir i tenir depressions, tenir por, que les por portes a l'extrem s'acaben convertint en fòbies. I són normals aquests pensaments? És a dir, que nosaltres tinguem pensaments negatius, és una cosa habitual, ens ha de preocupar. Habitualíssim, o sigui, ens passa a tothom. A tothom, l'únic que hem de prendre consciència, és a dir, ojo, que estic tenint aquests pensaments per això, per evitar que se'n vagi més allà i acabem tenint una fòbia, una por irracional, d'acord? I com es generen? Com generem les persones aquests pensaments automàtics? Perquè també s'ha estudiat això? Exactament. Sempre es formen de forma inconscient, de forma espontània, normalment d'una experiència que nosaltres hem tingut anteriorment, i s'interioritzen de tal manera que tu creus. Tu creus completament i, a més a més, sempre es porten a l'extrem, o sigui, dramatitzem molt amb aquests pensaments. De traumes, no? Una mica estàs parlant? No, no de traumes, no és de traumes. Si hi ha qualsevol experiència que tu aprens, de cop i volta l'interioritzes i es porta a l'extrem, és que fa com que es diu que si fos una catàstrofe, no? Aleshores solen ser sempre en relació amb el futur i cadascú té els seus relacionats amb les seves pors. Aleshores, per exemple, posa uns exemples. Relacionar-te amb la parella. És que la meva parella m'abandonarà. Aquesta és una por, és un pensament negatiu automàtic que molta gent té en relació amb la parella. Em deixarà, no? La meva parella no em voldrà. De quin temps cansarà de mi, és que tot això... Exacte. En relació amb la família, per exemple, no seré capaç de donar una bona educació als meus fills. No seré un bon pare. No seré un bon pare. Clar, no sóc clar. Què farà sense mi en el futur? I ens estem avançant sempre en el futur, com deien. En l'àmbit laboral, perdré la meva feina, em fotran al carrer, sempre estem amb la cosa negativa. No li vull dir això al meu jefe, perquè si li dic... Sí, que això tal. Segur que això tindrà repesàlies, no? Exacte. Després també podem identificar part que representen el nostre ment, com frases curtes, també de vegades com imatges, i posarem més exemples, perquè la gent que ens ho escolti sàpiga d'aquest que estem parlant. Per exemple, tots els homes són iguals. Sí. Tot em surt malament. Ningú m'entén. Sempre la cago amb totes les decisions que prenc. Llavors, què tenen en comú? Aquestes frases, què et ressona, que sigui tot igual? Doncs... que soc un d'astres, no? Soc un d'astres. No sabeu això per res. I això què és? Generalitzem. Sí. Generalitzem, i sempre ho portem a exagerar. O sigui, no només exagerem, sinó que exagerem i etiquetem. I això és superperillós, perquè de debò tot els homes són iguals. No. De debò ningú t'entén. No hi ha ni una sola persona al teu entorn que no t'entengui. Clar. O sigui, aquesta forma de generalitzar, de pensar i de parlar nosaltres mateixos en aquest dia, a la quinterna que tenim, el que constitueixes d'aquest pensament automàtic negàtic a diem, i això ens conduit a un pessimisme, una preocupació i un malest. Escolta, en començar aquesta xerrada, has comentat que tot això es va estudiar, no? Tot això es va catalogar i és l'Albert Tellis, aquest psicòleg americà, qui va posar una mica a etiquetar, va dir quins eren aquests pensaments negatius. Quins són? Ara anem a veure. Són 10, eh? Són 10. I aquí diuen que són 12. Però anem a veure els 5 més rellevants, els que més ens resonen a tothom, d'acord? A veure. Aviam. A l'Umar 1 té una palabra, ja sigui rara, però jo ara t'ho tradueixo. Es diu indiferencies arbitràries. Indiferencies arbitràries. Sí. Bé, aviam. En veritat, el que vol dir és treure conclusions que no estan recolzades per cap fet. O sigui, aquí és quan fem de bruixots, quan volem esbrinar el nostre futur i quan interpretem sobretot pensaments negatius en el que a més creiem que pensaran de nosaltres mateixos. Per exemple, jo millor no parlo amb aquest grupet de gent, perquè si dic algú es pensaran que soc tonta i que estic fent el ridícul. I llavors no parlo. T'estàs inventant, perquè no saps si ho pensaran. Clar, que potser sí, però que no ho saps, perquè ningú sap el que passarà en el futur. Afectivament. I jo no sé el que estàs pensant tu de mi. Però jo ja m'estic fent cabòries, de què sóc, que el Jordi pensa tal. Aquest no sé quantos i tal, clar, és que estic... A més, ens bucotegem una mica nosaltres mateixos. És terrible, eh, la ment. Em canso ja només de pensar-ho. Pensa, eh? Sí, sí, sí. És esgotador. La ment és esgotadora. Però mira, Jordi, el que hem de vigilar en aquest cas amb aquestes indiferencies arbitràries és que no succegi el que en psicologia s'anomena profecia autocomplida. I què vol dir? Que aquests pensaments negatius que tenim, els assumim de tal manera que nosaltres acabem comportant-nos de manera que es compleixin, per exemple. Ah! O sigui, no, no, no. Ai, ai, ai, has caigut. Ja s'ha passat la bombeta, no? És allò que tu vas dient... Al final, tant, tant, tant, que tu creus. No, que tu creus i que sobre passa. I que més passa. I que sobre passa, per exemple. No agafo la moto... Perquè si agafo la moto, sóc amb caig, val? Llavors, bueno, agafes la moto, allà, ja l'agafes amb por. I quan estàs damunt de la moto, comença a te'nvelejar, comença això, no la ve, i tu dius, que sabria que em cauria, pam, a causa. És que és un clàssic, és un clàssic. I això ve originat pels teus propis pensaments, no? Pels pensaments, pels pensaments. I això es diu profecia autocomplida. Tren nota, també. Sí, bon punt i jo, profecia autocomplida. I llavors jo ja ho sabia que passaria, no? Aquestes frases, no? Veus, ja t'ho deia, és que ja ho sabia. Tot això, en el fons, ho han generat... T'estàs sugestionant. Autosuggestionant, correcte. Després hi ha una altra que diu sobregeneralització. Exacte. La sobregeneralització és que quan tu experimentes un esdeveniment negatiu, el que fas és extrapolar-lo amb totes les futures situacions que tu tinguis similars. Per exemple, el meu ex em va deixar. Per tant, tots els nòvios que tindré partidària, tots en deixaran. Això és un desastre. S'en va cremar la primera vegada que es fan els canalons. Llavors ja no farem mai més canalons. Perquè tots en cremaran. Estàs generalitzant una situació que tu et va passar una cosa en aquell moment i et penses que et passarà ja per sempre més. Clar, perquè hagi passat una vegada no vol dir que passi sempre, no? Clar, efectivament. Després hi ha una altra que diu raonament emotiu. El raonament emotiu és creure que les nostres emocions negatives que sentim en determinat moment són una veritat racional. Per exemple, em sento trist perquè la meva relació sentimental no ha funcionat, doncs, jo concloeixo que soc un desastre com a parella. Una altra vegada, todo negativo, terrible, terrible. I això ho fem constantment. Clar, i a més és que de forma inconscient com dius tu. Hi ha alguna manera de controlar aquests pensaments... Després ens ho dius, no? Perquè això és molt interessant. Després, per exemple, hi ha una altra, també, pensaments automàtics negatius que estan catalogats per aquests psicòlegs, que és el pensament del tot o res. El pensament del tot o res és el que podríem dir ser un supermega dramàtic de la hòstia. És a dir, per exemple, com que he suspès una o dues assinatures, no seré capaç de treure'm la carrera. Clar. Molt exagerant, no? Molt exagerat, però és que hi ha moltíssimes... No, és que ens passa tot això. Hi ha gent que em porta més al límit. Com que tinc 30 anys i estic solter, doncs no trobaré mai parella, em quedaré sol per a la resta de la vida, moriré sol. Clar, exacte. El tema de l'edat és un drama, eh? Perquè no, no, o sigui, un drama per nosaltres mateixos, per la nostra ment, per com està inculcat tot, no? És això que dius tu, tinc... Per la pressió social, no? Tinc 37 anys, soc dona i no he tingut un fill, encara, per exemple. Això, més que pressió social, és que biològicament... No és el que hi ha, si tens 37 anys i he tingut crios, doncs... Vull dir que no, però s'endula el cas, després que hi ha dones, que han tingut en 40, no? Vull dir que... bé, sí, que sí. Doncs sí que per altres temes ho vols parlar un altre dia. Tot o res. Després hi ha una altra que és etiqueta. I etiqueta vol dir que no només posem etiquetes natives als demés, sinó també nosaltres mateixos. I això també és molt, molt, molt perillós, perquè dius... Soc un mal estudiant, porto dos anys a l'atur, soc un fracassat. Ens posem etiquetes i hem de vigilar molt perquè aquestes etiquetes ens marquen definitivament el caràcter i la nostra conducta. Sobretot quan ja comencem amb els nens petits. Amb un nen tu li dius, ets un vago. És que ets un vago, és que no et fas res. Ojo, ojo, ojo, perquè l'única cosa que aconseguim és que aquest nen es cregui i assumeixi que realment ell és un vago. Aleshores actuarà amb conformitat amb el que tu li estàs dient. Aleshores, si dius, ai, és que no ordenes l'habitació, o és que no el fas els deures. Com que m'has dit que soc un vago... Clar, tu mateix em ho has dit, no? Llavors arriba amb aquesta funcionalitat. Exacte, ell ho actua així perquè tu que ets el seu pare li has dit així. I això també ens passa en els adults. Nosaltres mateixos ens diem, per exemple, jo faig algo malament, ai, és que soc tonta. Ai, és que m'he intropassat, ai, és que soc tonta. Ai, no sé què. Jo, al final, jo m'ho crec, em baixa la meva autoestima, i després, per exemple, amb l'exemple que diem abans, estic amb un grup de gent, no parlo perquè soc tonta i vull ficar-hi la puta. Perquè jo m'ho crec. Per tant, tots aquests pensaments negatius, que, com diem, poplen el nostre cervell, i hem de conviure en ells. Tu des abans, que és molt important prestar atenció, quan passi això, no? O sigui, ser conscient una mica de la nostra vida, dels nostres pensaments que generem i dir, és que ara estic pensant això. Llavors, jo pregunto, hi ha alguna forma d'habitar aquests pensaments automàtics negatius? Sí, mira, per primer punt, hem de prendre consciència, hem d'identificar cada vegada que jo tinc aquest pensament. Això és molt complicat, perquè clar, són pensaments inconscients, però el gent de traspassar a la consciència. És difícil, però en pràctica, i, bueno, qüestió de passar-ho amb un hàbit, és possible identificar-los i saber de quin tipus és. Jo què faig? Com em parlo a mi mateixa? Aixejarant, sempre dic, és que tot em surt malament, o m'etiqueto a mi, etiqueto els demés, identificar qui és... M'invento coses que passaran, i que no em passen encara i sempre són negatius. Una mica, què és el que em passa a mi? Observació. Clar, és complicat, perquè tot això... Mentre vols parlar de la teva vida, no pot ser, això. O parlar de la teva vida o tot és observant. Doncs es pot fer les dues coses. Amb el mindfulness, amb la meditació... Ah, sí? I després hi ha un segon procediment, no? Sí, és racionalitzar. És a dir, un cop jo he identificat. Jo estic pensant sempre això. El que he de fer és canviar-ho i racionalitzar-ho. Això que és tan emotiu, que és tan dramàtic, que és tan extrem, passar-ho amb una frase molt més normal. Per exemple, la frase que deia amavants, no? Amb aquesta gent no parlo, que segur que faré el ridícul, es pensaran que soc tonta. D'acord, doncs la forma racional de dir-nos aquesta frase seria... Aquestes persones no sé exactament què pensen de mi, doncs, si vull parlar per-ho, si no no, però no perquè pensi que creuen que soc tonta. L'altre exemple, com el meu ex em va deixar, penso que totes nois em deixaran la forma racional, seria... A veure, el meu ex era una persona, em va deixar, ara estic com una altra persona, que és totalment diferent, no té per què deixar-me. No és un mal estudiant, ojo, no. El fet d'haver suspès un examen no em converteix en un mal estudiant, perquè segurament hi ha moltes altres assignatures que he aprovat. D'acord, o sigui, passar-les a ferrases racionals. Per tant, la realitat, una mica, és a dir, això que estàs dient tu o que penses tu ha passat, no ha passat, i quina vari científica gairebé tens per dir que el que estàs dient és veritat. Exacte, sí, sí. Deixar de sabotajar-nos al final. Clar, i després també hi ha un tercer i un quart, no? El tercer és gestionar les nostres por, perquè molts cops aquests pensaments venen de por que nosaltres tenim. Hi ha gent que a aquesta por se li surt més amb el tema laboral, per exemple, hi ha persones que és més amb el tema de la família, amb els fills, que és sobreprotector. Aleshores, identificar on tens tu aquestes por. I a partir d'aquí, intentar gestionar-les. Com podem gestionar una por? Doncs incrementar la nostra comunicació. Per exemple, jo tinc por amb el tema de la futura dels mosquells. Parlo molt amb els mosquells, en comunico. Intento no establir una bona relació interpersonal. Si les poso més cap a mi mateixa per una baixa autostima, em treballo aquesta autostima. I la quarta, com deia Elsa Ponset, en un dels programes de redes, el que hem de fer és incorporar àvids. Una sèrie d'àvids que ens ajuden a evitar aquests pensaments automàtics negatius. I serien, un, millorar la nostra dieta. Perquè el que mengem també alimenta els nostres pensaments, no només el nostre cos, i no ho sabem, no ens som conscients, però el que mengem també afecta el nostre coco. Després, dormir bé, per tant, descansar. Afecta moltíssim, si jo no descansso bé, tinc ansietat, tinc estrès i això farà que tingui pensaments més atius. Després, fent-nos amics, trobar noves aficions, fer exercici, tot això, vida dinàmica, no, vida activa. Dedicar-te temps a tu mateix, el teu oci. I després, aprendre coses noves, ser agraït i ajudar els altres. Ser altruista. Molt bé, Anna Llevaria, moltes gràcies. Una setmana més per haver vingut al programa. Ja sabem el que hem fet, o això que hem escoltat avui, que són quatre pins allades sobre aquests pensaments negatius. Espero trobar, amb més profunditat, a la pàgina web de aztorrevolució.com i, a més, també, els cursos de l'Espai Essència, aquí a Senjurs. Anna, vas fer l'altre dia un curs? Sí, al mes d'avui hem fet un curs. Molt maco, molt bonic amb dones, per augmentar-se el teu estima, de creixement personal, macíssim, el jimí, un petonet a totes. Era de la veu, també, no? Era del cos i de la veu. Com gestionem el cos i la veu per augmentar la nostra seguretat, la nostra confiança, va ser molt bonic. Segurament farem noves edicions i altres cursos que estem plantejant per mamis. Molt bé, doncs aztorrevolució.com. Allà trobaré tota la informació. Anna, que vagi bé, bona setmana. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments a l'espai de cuina amb el Dani i Martínez. Avui parlarem de salses clàssiques. Tu cuines, Anna? A poquet. Fem una pausa i tornem de seguida, fins ara. Beus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat... ...i parlarem sobre la visió ecològica del bisbe de Roma francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'uns del matí. Beus de la parròquia. El nou kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Juls d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Un sort si per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense Número. Ràdio T'esper. 98.1. Ràdio T'esper. 98.1. 98.1. 98.1. 98.1. Oi, quina música, no? 3 quarts de... 3 quarts de 6 de la tarda. Continuem a la Paja del Morro de ràdio d'Esvern. I com que a la setmana hem de parlar de receptes culinàries amb una persona que ve feta un... un pincell, es diu? No sé quina és l'expressió, però és un pincell, no? No ens hi matem coses. Dani i Martínez, bona tarda. Quan una persona et va així, com tu, al·legant amb la camisa, amb l'americana, amb aquest porte de... M'he fet un Daniel. M'he fet un Daniel, es diu? No, però n'has fet un pincell, no? El que passa és que un pincell és com raro. L'Àlex em diu que sí i no et faré. Més cas. Pots trucar, sisplau? Això, Maria Quintana. Si no ho saps, Maria Quintana. Ah, bueno, també, també. Ara ho sabrem. Dani, a casa me n'hem de parlar de cuina, i avui ens portes diferents receptes, com per exemple... Avui receptes d'un tema concret, que és molt important de fer de la cuina. Perquè, clar, diguem que la matèria bàsica no sempre és la mateixa, però podríem dir que sempre és molt semblant. Exacte. Doncs sempre és pasta, molt bé. Si tu ho fas una cara, si tu ho fas, per exemple, un peix, si tu fas diferents coses, és el mateix. Però de què m'ha acompanyat tot això? Clar, doncs això té una cosa que va canviant, un producte que és el que anem variant i anem fent el nostre gust. En aquest cas, la sals. Un moment, ja ho has dit. Hola, bona tarda. Escolta, t'han trucat i no dius bona tarda ni res, tu? He dit, hola. Ah, sí? No t'hem sentit? No t'hem sentit. Jo estava pensant quin mal educat. Andreia, sóc el Jordi, que estem fent programa amb el Dani Martínez. Hola, Jordi, què tal? Hola. Estàvem... Teníem un dubte, tu que ets informatiu, i que, per tant, tens el nivell C de català, com a mínim, com a periodista d'aquests... Sí, i el D, i el E, i el F. Quan una persona va molt ben... com es diu això? Bastida. Bastida i tal. A mi em sembla que aquesta persona va fer-te un pincell. Ha anat fent un pincell. Això em sona, a mi. Punta en blanco, però pincell. M'enganxes? Punta en blanco. Pots buscar-ho, per favor, al Google? I tant, segona. Punta en blanco, sí. Punta en blanco, sí. Però ara, ha anat fent un pincell. En castellà sí que està vendit, no? I l'heig de fer un pincel, o tampoc. No, sona molt malament. Ha anat fent un pincell. Quan pintava quadres, per exemple. A veure, que ja ho tenim. Digues. Hi ha diferents coses a Google, però... crec que sí que m'accepta anar fent un pincell. O, fins i tot, ha anat fent un figurí. Un figurí. Un figurí. Però ha anat fent un pincell, també, no? Sí, ha anat fent un figurí, o ha anat fent un pincell. Perfecte, gràcies, Andrea, bona tarda. Segons la franquia.com. Adéu, adéu, que vagi bé. Bueno, Dani, vas fer-te un pincell. Gràcies. Dit això, avui volíem parlar de les salses, no? Sí, avui parlem de les salses. Com ha de ser una bona salsa? Una bona salsa ha de ser una salsa que resalti, que destaqui, que enriqueixi un producte, que acompanyi i que no es converteixi en protagonista en molts casos. Com, per exemple, si fem una salsa amb un peix o una carn, que volem que la carn sigui protagonista i tenir de segon actor aquesta salsa. En el cas de les patates braves, per exemple... Les patates braves, ojo. Aquí la salsa sí que és la protagonista, i les patates braves també ho són. Però si no fos per les salses, les patates braves no tindrien cap sentit. De fet, les patates braves l'important és la salsa. No les patates en sí. Perquè pot ser una salsa... Unes paraules braves lamentables, però les salses són més importants. És això que vas en un xiringuito i et posen un merdufo de salsa re amb el poquet i dius el cambrero. M'he pogut haver-hi una salsa, per favor. Les salses més típiques quines són? Podem trobar-ne de diferents com, per exemple, la salsa maunesa, que és la típica. També tenim la meravellosa salsa tàrtara, que també és imprescindible per acompanyar un peix, a la planxa o un salmo fumat. I també tenim la salsa rosa, que és molt coneguda, però que cada vegada està perdent la seva força. Salsa rosa és igual a la maïonesa, més ketchup? Correcte. Jo li fegeixo una mica de soja, perquè a mi la soja em torna boig. Ah, una mica de soja, no està malament. Una mica de soja i una mica de pebre, llimona... Ui, però ja vas molt fora, aquí. Ja ho veig. Després també hi ha la salsa de tomàquet, que és un clàssic, també. Salsa de tomàquet, que com va, això és fregit tomàquet, i ja està. Exacte, és un fregit tomàquet. Tot això es pot trobar de pot, no? Tot això es pot trobar de pot, però és molt millor si ho fem a casa, part del que és molt més fàcil. Per exemple, comencem per la primera salsa, que és la maïonesa. Correcte. La maïonesa, no. Atenció, perquè la maïonesa és una salsa que, en principi, és fàcil de fer, Dani. Sí, és una salsa fàcil de fer. Quin ingredient necessitem? És una salsa que els ingredients són molt senzils de trobar. És l'oli de girassol, o un oli d'oliva refinat, que no sigui molt àcid, que 200 grams. També necessitarem un rubell d'ou ben fresc, sal, i unes gotetes de suc de llimona o vinagre, el que tinguem per casa. Molt bé. Com ho preparem, això? Llavors, com ho preparem? En un vas de batadora d'aquests allargats, o en un bol, batrem el rubell d'ou, amb unes gotetes de suc de llimona o vinagre, i sal. I ho anirem incorporant lentament l'oli, sense deixar de batre velocitat moderada. També ho podem fer amb una batadora manual, però és més laboriós i més complicat de lligar la salsa. Això és la tècnica típica de fer. Però en restaurants hi ha aquests llocs que et diuen, poses tot l'oli, poses l'ou, i deixes el túnic quiet. I quan ja comença a fer-se com una massa, com una pasta, vas pujant i l'hi vas incorporant un aire, i llavors és quan tens ja la maionesa. Són diferents maneres de fer-la. Jo recordo que allà a l'escola de cuina t'ho fan, no? Posa l'oli tot seguit, posa l'ou, ho deixes allà i vas pujant lentament quan veig que allà ho tens més o menys a punt. Bé, més coses, per exemple, hi ha variants i derivades, que es diu de la maionesa, com, per exemple, l'electronesa, la salsa rosa o cóctel, o el chantillí, l'andalusa, d'anet, de tofona, de peixes, de gambes, tot això són diferents. Quina és la teva preferida? La salsa rosa, sense dubte. Com la fem, la salsa rosa? La salsa rosa la fem. És la maionesa a la qual afegim una salsa de tomàquet o ketxup, un suc de llimona, una salsa perrins, un brandy, tabasco, sal i pebre. Arran d'això, hi ha diferents variants i cadascú que a la seva ho fa amb el que tingui a casa. Però la gràcia és fer-ho amb aquests fantàstics ingredients. El brandy, el tabasco, que ens aporten aquesta potència, la salsa perrins, que ens aporta aquesta furtó, que també és molt agradable. La llimona, que també ho tranquil·litza tot, és a dir, va allà, la salsa perrins i diu, i tu calma't, que jo sóc més acida que tu. I llavors així es va calmant tot. Bé, també hi ha de tofona. Però això és una bona especialitzada, no? A veure, no és que sigui molt especialitzada, és que simplement li afegim la tofona picada o una mica d'oli de tofona, que és més barato. Jo vaig aprendre a fer salsa, per exemple, perquè per les pastes també en farem salsa carbonara, per exemple. Sí, avui no en farem, però... Avui no en farem, però jo vaig aprendre a fer salsa carbonara, salsa pesto, també està molt bé, amb alfàbrega, dona molt de sabor, és molt fresca. I després vaig aprendre, en un cor de cuina, a fer salsa la matriciana, que no sé si la coneixes, és una salsa italiana, sobretot amb benxobes i el caparres, que és així com una mica ácida, és forta. Em recorda la salsa putanesca. Sí, no conec la salsa putanesca. La salsa putanesca, va, que t'explica una història. Una historieta de la salsa putanesca. Sí, la salsa putanesca és italiana, és una salsa que es fa servir molt productes enllaunats, la citonina, que si tàperes, que si olives... I són tot productes enllaunats. Per què són productes enllaunats? La història, no sé si és veritat o no. Per tant, la història de la salsa putanesca. La història, no sé si és veritat o què. Perdó, vols una mica de música italiana? La necessito. Alex, a veure si trobem, si us plau, la música italiana. Molt bé, perfecte. Aquí una tarantela, no? Imaginem que ara estem a on anem. D'on és la salsa putanesca? Ostres, ara amb pilles, però és italiana. Naples, per exemple, podries anar a Naples. Podries anar a Naples, i no? Perfecte. Doncs mira, estem a Naples, fantàstic. I tu, ara imagina't, ara utilitzaré paraules una mica lletges, que ets una puta. Aquesta salsa... Para, para, para, para, para, para, para, para, para. Dani, què fas? Explica't la història. Aquesta salsa, no, no, no. Però estem fent un programa normal de ràdio. Aquesta història, no. És que ara m'has trencat, aquí. No me l'estic inventant, eh? A mi me la van explicar. Has dit putanesca. Per què m'ho dius, amic? Imagina que l'Alex és una puta. Però els vacaris, això no se'ls hi pot dir. Si no és vacari, és estudiant en prèptiques. Ah, doncs... Digue-m'ho a mi, va, digue-m'ho a mi. Doncs aquest nom bé de la... T'ho hem dit, que m'han anat. T'imagina que ets una puta. I, doncs bé, aquest plat, el que tracta és que les putes, com que treballaven, de nit i, bueno, de dia, feien totes les seves feines, les seves tasques, no podien anar a comprar aliments frescos. Llavors, compraven aliments enllaunats. I d'aquesta salsa és derivada d'això. De que la seva feina no els hi permitia també pels diners, perquè tampoc els hi arribava pels diners, compraven aliments frescos i compraven aliments enllaunats. Per tant, la salsa putanesca, que veia a ser una mica la salsa de les putes. Sí, correcte. Ho dic perquè moltes vegades la putes... És que ve d'aquí, ojo, perquè ve d'aquí. Però això és veritat o tu has inventat? No, no, això m'ho van explicar en un curs de cuina. No sé fins a quin punt és realitat, però a mi és el que em va explicar un professor i em va passar una momentada. Sí, una momentada de sants. Ja tenim l'història per comentar quan demanem, per exemple, rabiolis amb salsa de putanesca. I com que a més és una mica picantona la salsa... Sí, clar, ja, ja, ja. No entri ja més en detall ni continuïs. D'altres maneres, la salsa de putanesca, com es fa a la salsa de putanesca? Doncs és una salsa de tomàquet amb aquests productes enllaunats, de launa de conserva, i també li posem uns picants, com, per exemple, podrien ser una guindilleta, una cayena, o alguna coseta aquesta que ens doni un toc de furtó. Amb tonyina, amb olives, amb el caparres... És fantàstica, és una salsa molt bona, molt completa. Però té furtó, dius tu. Té furtó, perquè pica, perquè porta la cayena. Molt bé. Escolta, veig que tens més salsa aquí. Per exemple, tens la beixamel, també un clàssic. No moscada, no? Explica'm la beixamel que et veig. La beixamel, a mi m'agrada molt, perquè sempre... La beixamel, digue una cosa, no és fàcil de fer. I et diré que algú n'ha fet una merda. El que passa és que la beixamel té una cosa, que serveix per uns canelons, serveix per una esvergínia al for, una mica de beixamel per sobre, també per fer una lasanya. Vull dir que és molt interessant. No sé si és fantàstic a la beixamel. La gràcia de la beixamel és que el primer que hem de fer és un rux. Això, en termes de cuina, ens referim a farina més manteca. És aquesta barreja que fem farina més manteca. Com la fem? Pusem tant per tant, TPD. Quan parli de TPD, vol dir tant per tant. Què vol dir això? Que farem servir la mateixa quantitat de manteca que de farina. Què fa? WTF. Això ara dic insacudits. Com WTF, doncs TPD. TPD és tan important. És com l'ol, també per exemple. Sí, correcte. I llavors faríem servir uns 80 grams de manteca per 80 de farina. Llavors posaríem aquesta manteca en una olla. Quan la tinguéssim ben calentona posaríem la farina, aniríem desfent, aniríem d'aurant aquesta farina. I els rucs tenen diferents tipus de color. Rucs, perdona, escriu, R-O-U-X. No com l'animal. Rucs, no, rucs. Exacte. I la idea del rucs és que podem donar-li diferents tipus de rucs. Per exemple, si li donem més torrat, és a dir, més temps de cuinar, pot ser un rucs rosa. Si és un rucs que està molt cramedet, que té un color molt fort, és un rucs bastant potent, no?, d'aquests... Ara no em surt el nom. Rucs... Bueno, sí. I diferents, depenent del rosc, del negre, del morer... I llavors tenen diferents tonalitats... Com el reis, Max. Exacte, més o menys. I la gràcia del rucs aquest més negrós és que el fem servir per salses com l'espanyola, o per, també, quan volem lligar alguna salsa o fer-la més espesa. Dani, hem d'anar acabant, perquè la beixamel té el seu procés. No, és molt fàcil. Per elaboració, és molt fàcil. La manteca i la farina que ja ho hem comentat, posem el llitre de llet, ho deixem bollir sense deixar de remenar. Importantíssim. I quan ja ho tinguem això, posem les espècies, que sigui neu moscada, que sigui pebre blanc, que sigui salt, tal i qual. I ja ho tenim. I deixem bollir una mica i fa fora. Beixamel per tots. Dani, moltes gràcies. Ara molt la història, aquesta de la Putanesca, que m'ha explicat. La setmana que ve, a veure si portes més històries de la cuina i de receptes i com venen els noms, que això sempre fa. Història de la cuina, això no s'ha fet mai, no? No ho sé, si ho ha fet algú, segur que un botx. Per què no fas una secció de la història de la cuina? I què va passar, per exemple, al segle XVIII? I com va néixer, quina recepta? Són molt interessants, aquestes històries. Mira, tu. Hem de fer una pausa. Gràcies, Dani. Gràcies. Per escoltar. Ui, algú ja t'hi ha agradat. Se m'ha acudit la història del Txucho, quan t'he vist estornudar. Ai, tu sí. Ah, sí? Se m'ha quedat l'explicat. Va, col·letem a Catalunya de ràdio, fins ara. Bona tarda, s'informa qui li en sabria. En llibertat, l'activista que els mussos d'esquadra han tret del banc expropiat el barri de Gràcia de Barcelona, on suposadament ja està tancat des de diumenge. No volien allargar judicialment l'ocupació en superar les 72 hores la seva presència. La policia segura que la seva oposició s'empara en la legalitat. Barcelona, Marc Horado. Llibertat pel jove que s'havia amagat l'anomenat banc expropiat, els mussos l'han tret cap a dos quarts de sis, després que una gent, un gos de la unitat carina i dos sanitaris del sistema d'emergències mèdiques, que li han fet una evaluació i que ha determinat que estava bé de salut, entressin al local. Els mussos asseguren que l'han desllutjat perquè la legalitat els ho permet, no especificen a qui es refereixen concretament, però donaran a entendre que els consideren que no s'hauria complert les 72 hores, que marca la llei per fer més difícil fer per algú en qualsevol cas, sucrellen que hagi el simpatit entre el noi o ell mateix, però ho poden demostrar, que ho passin davant del jutge, i serà la justícia qui ho determinarà. La travessera de Gràcia Torna està oberta al trànsit, i unes 50 persones es concentren davant del local, donant suport a l'anomenat banc expropiat, han descomvocat, de fet, el brindis que teníem previst, per la set de la tarda per celebrar que havien tornat al local, per fer el seu compte de Twitter, la ment se'l van acropiat aquesta acció, i diuen que en actualitat la policia defensa anar al local d'un especulador a Gràcia, a qualsevol preu, sense límits legals ni econòmics. Marc Curador, Catalunya Ràdio Barcelona. Hi ha encara una altra cosa a aquestes alçades de la tarda. El ministeri dient de vol crear un nou impost sobre les begudes ensucrades, una decisió que afecta directament les finances de la Generalitat, si l'hi hem ateu. Segons diversos grups parlamentaris, el ministre Montoro els ha explicat que divendres ho aprovarà el Consell de Ministres. Això impedia que la Generalitat pogués aplicar aquest mateix impost prevista als pressupostos que ja són al Parlament, però encara no se n'ha aprovat. És el mateix que ja va passar fa 3 anys amb l'impost dels dipòsits bancaris. La Generalitat el va anunciar i poc després se'n va crear un debat estatal de tipus 0. La llei diu que les comunitats no poden aplicar un impost idèntic a un destatal. El govern espanyol es tornaria a avançar ara amb l'impost sobre les begudes ensucrades. La Generalitat prevèia ingressar 41 milions amb aquest impost, però no va tenir res a veure amb el que van fer les eleccions. La Generalitat no pot tornar a fer res. Però, si no, no hi ha res a veure amb la Generalitat, que no és res. ... La advocacia de l'estat està estudiant 5.0 per pressupostos del 2017 per la partida destinada al referèndum. Ho ha rebalat el nou delegat del govern espanyola de Catalunya, Enric Millo, que confia que això no invalidia el diàleg amb el govern català. que mantenguamos esa mano tendida al diálogo, al entendimiento, a buscar soluciones a los auténticos problemas que tienen los catalanes. No ho pas endavant per l'accés universal a la salut a Catalunya. Aquesta tarda el Parlament ha donat llum verda perquè el projecte de llei continui la seva tramitació parlamentària. Parlament Núria Oriol. Hola, bona tarda. El projecte de llei vol garantir la cobertura sanitària tant als residents empadronats a Catalunya com als immigrants irregulars. El Partit Popular nega el suport d'aquest projecte perquè entén que hi haurà un efecte crida. Portem el conseller de Salut, Toni Comín, i la diputada popular Marisa Txandri. Tothom té dret a tota la cartera des del primer moment, des del primer moment en què demostra la seva condició de resident. Després ens queixarem del turisme sanitari que hi és i que els propis no vinguts a relats parlin malament dels seus compatriotes irregulars. Núria Oriol, Catalunya Radio Parlament. Dona el tram, confirma els nomanaments de dos dels pilars econòmics del seu futur equip de govern. Estiven Manoix Xinax, directiu de Olmenxacs, i productor de Hollywood serà el nou secretari del Tresor. I Will Burrós, un inversor multimilionari, ho comprarà la carretera de comerç. Segons un comunicat oficial del president electe, aquest tàndem serà clau per tirar endavant un programa de govern que per tant crea 25 milions de llocs de treball en els propers 10 anys. L'OPEP, l'Organització de Països Productors i Explotadors de Petroli, retallarà la producció diària de crú per primer cop en 8 anys. Ha decidit reduir l'extracció de crú en 1,2 milions de barris, situar-la en 32,5 milions de barris cada dia. El mercat ha respost en pujades de preu. El barril de crut i posbren el de referència a Europa per fixar el cost dels combustibles s'ha encarit més d'un 8%, i ha superat els 50 d'alors. La Comitiva Funabra amb les cendres de Fidel Castro viatja de Santa Clara, que serà la primera parada del seu viatge final de 4 dies fins a Santiago de Cuba. Un dels pobles que visita pel qual passa és San José de Las Lajas, on hi ha els enviats especials de Catalunya Ràdio, Anna Cortadas i José Antonio Rodríguez. Hola, bona tarda. San José de Las Lajas a una trentena de quilòmetres de l'Havana. Les cendres de Fidel Castro han de passar en qualsevol moment i la gent les espera a la carretera. Sona música de la troba cubana i un discurs del comandant ara mort on parla de quan ell ja no hi sigui. Una dona ens explica que la seva família va veure el 1959 al llavors líder guerrier que va passar en direcció a l'Havana en l'anomenada Caravana de la Libertat. Eso va ser una cosa histórica, porque pasó para aquí mismo y ahora venlo ya por última vez. Estamos diciendo un hasta siempre. De cop es fa el silenci i passa la Comitiva, tot molt de pressa. Molts es queden amb les ganes d'un adeu més llarg. José Antonio Rodríguez anà Cortadas a Catalunya Ràdio, Sant José de Las Lajas. Esports, la mia, i la... A les 10 del vespre, Ercolés Barça anava de setz anys de final de la Copa, on era abans per Catalunya Ràdio. Sembola un tití amb l'alta mèdica entre Atalallista, però no Marlon per una qüestió burocràtica. Luis Enrique reserva els 11 titulars habituals per rebre el Madrid dissabte al Camp Nou, perquè fa el Francesc Matí allarga la baixa per lesió, el sol i almenys 15 dies més. Granada de setz anys accepta el del Real Madrid, que juga la tornada a casa a partir de l'asset contra la cultural Léonès amb un asset a favor de l'anada. Els altres, a l'asset formantera Sevilla i Toledo Vila Real, a les nou Múrcia Celtas, Guijuelo Atletic de Madrid, Granada Ossasuna i Córdoba Málaga. A l'espanyol Quique recupera Alvaró Vázquez, de cara dissabte a la Lliga, Piati Temulesties, en un genoll, però no està descartat. Avui debut a l'Atletic Barceloneta, a la Lliga de Campions de Vaterpolo Masculí. Almenys reben a casa el partisan de Balgrat a dos quarts d'avui. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts us parla Andrea Bueno. Avui, Sant Just comamora el dia internacional de la ciutat educadora. L'objectiu d'aquesta jornada és crear consciència de la importància de l'educació de la ciutat i és que a les nostres ciutats hi ha molts actors que educen, no únicament a l'escola o als pares, mares i tutos. Per tot plegat avui, a partir d'aquesta hora, la plaça Antoni Malaret i l'equipament de les escoles es fan diferents actes oberts de tothom. Per exemple, la lectura del manifest del 30 de novembre a intervencions dels alumnes de l'Institut de Sant Just i actuacions musicals. Hi ha la plaça Malaret, diversos jocs infantils i familiars i també un brenès saludable. Aquesta tarda s'ha fet l'ancesa de les llums de Nadal a Sant Just. A dos quarts de sis s'ha procedit a l'ancesa de l'allumant Nadalenc al poble un any més que un promès amb l'estalvia energètic. Durant tot el mes de desembre i fins al final de les festes de Nadal, les llums ens endran cada dia dos quarts de sis i s'apagaran a les 11 de la nit. Aquest any hi ha 176 elements acoratius nadalencs distribuïts per tot el poble, tots ells leds, per tal de reduir la despesa energètica. I una punt més Sant Just Solidari presenta avui a Can Ginestar a llibre Mirades 25 anys a mi estat. És una publicació que reculta estimonis i projectes de la Germanament de Sant Just i la ciutat de Caraguenca de Camó, a pobles i germanats, des de fa 25 anys. A més avui també intervindrà Adrià Vas, director del programa Solidaris de Catalunya Ràdio, presentat amb el premi memorial Joan Gomis 2016. Tot plegat avui, a partir de dos quarts de vuit del vespre, a les sales i del consul de Can Ginestar. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels Sant Just Notícies edició vespre a les set, mentre tant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just a la web de la ràdio, ràdiodesvern.com, bona tarda. I sobre la visió ecològica de Vísba de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. El nou qui a Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior intel·ligent. Assistem dinàmics per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just Desvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Qui a Cinque Estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb set anys de garantia. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense númer. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern. Cada dia, més aprofiteu. Sí, sí, 13 de la tarda. Benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona parlarem amb el David Ávila, que, com sempre, que a Dimecres ens explicarà coses sobre la televisió. I, en aquest cas, sobre el Zoom, diguem-ne, que és una de les pròpies pròpies de la televisió. Sí, sí, 13 de la tarda. Benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona parlarem amb el David Ávila, que, com sempre, que a Dimecres ens explicarà coses sobre la televisió i, en aquest cas, sobre el Zoom. D'igualada, el festival de televisió que va anar l'altre dia. Però abans hem de parlar, aquí, al programa, d'una nova entitat a Sant Just. La Ginesta és un col·lectiu Sant Justenc que té l'objectiu de donar vida al poble, impulsar la cultura popular i retornar el valor històric de les places i carrers com a centre de la vida als barris. Que és ben bé la Ginesta. En parlem ara mateix amb un dels seus impulsors i creador i membre fundador, que és el Sergi Cano, i el tenim al telèfon Sergi. Bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Gràcies a res. A veure, d'on neix això de la Ginesta? Explica'ns. Bé, doncs... Bé, som un grup de joves que som aquí a Sant Just i veiem que hi ha poques coses a fer, que si volem fer coses, sempre hem de sortir a Barcelona. I vam començar primer muntant una assemblea, però com que ens faltàvem mitjans, vam decidir considerar-nos com a entitat. I ha sigut una subvenció. Clar, de fet, no sé si... Com fa que us heu format com a entitat? O hi ha, realment, amb els vostres estatuts i teniu president? No, no, no. De fet, no s'hauríem entitat, sinó que s'haurem sècions de la Teneu. Però sí, sí, sí, el procés serà el mateix. Estem en via de fer-nos. Ens hem de reunir, dius? No, no, no, digues, digues, escolti-ho. Dic que ens hem de reunir pròximament amb la Teneu per acabar-ho de tancar, però sí, sé que això. De fet, heu parlat amb la Teneu, ja, o no? Sí, sí, sí. Heu parlat amb la Reunió, i he estat molt contents, i heu dit de acabar-ho de tancar. Ara no sé com és reunió. Clar, també, un dels altres... dels altres manifestos, o un altre adjectiu que dieu, és donar vida a les places i els carrers de Sant Josep, retornant al valor històric dels espais públics, com a centres de reunió i oci de la població, i aconseguir anar teixint vincles entre veïns i entre entitats. Creieu que ara mateix això no passa? Creiem que no. Perquè, almenys, no tant com ens agradaria. Perquè sí que és veritat que tu pots veure, en tot cas, places amb nens petits i els seus pares, però no és un lloc on tu puguis baixar, a saber que hi haurà algú, saber que acabar d'unir i venir de plaça i saber que podràs fer alguna cosa, sigui el que sigui, que trobaràs gent, que creiem que és una cosa que fa anys sí que potser ho podies trobar, perquè també dins de casa seva la gent tampoc tenia res a fer, i estava amb els veïns. I ara pensem que s'ha perdut una mica, que ja no coneixes el veïtant com el coneixiu davant, i aquestes coses. Clar, i de fet, això és una llàstima, no? Perquè aquí ja s'enjust que més poble no es pot ser, no? El centre no coneix els teus veïns, doncs això és una pena. Per tal de complir-ho, voleu fer dinars. Supars, per exemple, populars als dissabtes d'estiu en alguna plaça. Organitzar diferents activitats, que per vosaltres ara no es fan o es fan poques, perquè, per exemple, de sopars, estic pensant que hi ha algun de l'estiu. Després també voleu fer nits de glosa. Vingo. Tardes de música acústica en directe. Recital de teatre, poesia, performance d'un artista. O sigui, són moltes coses, no? Les que voleu fer? Sí, sí, som... bueno, potser... Tens en tenim, però potser són coses que s'hauran de fer poc a poc. Però sí, la idea principal no és fer una cosa. Per exemple, sé que hi ha el que rellengua, que algun any s'ha fet nits de glosa i tal, però és una vegada l'any, i 5 minuts després no torno a fer res. I el que volem muntar és intentar que cada divendres, per exemple, hi hagués alguna cosa que sigui constant. Que la gent ja va així per saber que hi haurà alguna cosa. Quanta gent sou? Doncs ara mateix entre el 10 i 11. 11 persones, eh? Totes sou de Sant Just, de Dueixo. Sí, sí, sí. De fet, són totes del Cau. Ah, són tots del Cau. I quants anys tenim, aproximadament? Entre 17 i 19. I llavors notàveu que una mica, com veus tu, aquesta falta de fer coses als espais, perquè els espais públics, una cosa que recalcau i que voleu molt, és això, que les places de Sant Just tinguin vida, no? Mm-hm. Després, per exemple, veig que un dels altres objectius, aquest m'agrada molt a mi personalment, que és fomentar l'orgull Sant Justenca. Sí. Que és a dir, dues termes accions, dieu que facin que les veïnes i els veïns conèixen la història del seu poble, les coses més mítiques, i se'n sentin orgulloses. Què vols dir, que hi ha una baixa autostima a Sant Justenca? No, no, tan baixa autostima, sinó com falta de consciència a Sant Justenca, podríem dir. Per exemple, jo és el referèndum que tinc, però si tu vas a Berga, allà la gent se sent molt seu, la petonsada se sent molt seva, tot el que sigui d'allà se sent molt seu. En canvi, aquí hi ha molta gent de Sant Just, però com si fos desplugues, falta la veritat de qualsevol poble. Clar, però aquí està pensant, que tenim nostre. Que tenim, doncs tenim, per exemple, cansi tenim, que és un lloc molt nostrat. Sí. De fet, un d'aquests objectius, això de feccions, és tenir coses nostres. Per exemple, un dels... Al principi de la presó que tenim ara mateix, és fer un seguici, fes-te de tardor, i també seguir una celebració molt nostra, que és el de la gent que s'ha de sentir molt seva, i això que contribueixi a sentir sorollós d'aquest poble. O sigui, un seguici per fes-te de tardor. A l'estiu, per exemple, de Sant Feliu, on hi ha diferents entitats culturals del poble, involucrades i que fan una mena de cercabil·la, per dir-ho d'alguna forma. Sí, clar, vindria a ser això, però... Bueno, pensem que es podria fer millor, i volem fer millor aquí en el repòble. I com seria, llavors, això? Bé, clar, el bo és que hi ha un any, per preparar-ho, encara. Sí, sí, clar, ara tenim just un any per fer-ho. I com seria aquest seguici? Doncs ara no està tancat. Fem reunir-nos amb els entitats i tot, però la idea seria... Doncs dividir-ho en dos parts. Una que seria en una plaça, que podria ser la passacampació, per exemple, que cada cosa hi ha faci el seu guai, amb una música pròpia, i després una part de cercabil·la, i tenen pels que resten en just. I tot això a la nit, no? Clar, m'imagino. Sí, sí, clar. Algun dia concret de les festes de tardor, perquè, per exemple, ara, per festes de tardor, hi ha el shopping night, no? Ho han fet aquest per segon any, el dissabte a la nit, després al matí, ja, no?, s'ha eniusat al carrer. Ho hauríeu pensat, on ho ubicar-ho, això? El que va sortir de l'últim reunió va ser fer-ho divendres. Però està de parlar, perquè també, inclús, es pot parlar que no sigui per festes de tardor. Cada queda bastant a fer. Sí, queda molt a fer. A veure, jo sé que t'estic fent moltes preguntes, ara. Tranquil. Sobre què fareu, què no fareu, però vull recordar també que esteu... els primers passos, com a projecte. I per què ho heu escollit el nom de la Ginesta, per aquesta nova entitat? Realment, vam fer una pluja d'idees, i suposo que volíem alguna cosa que tingués a veure amb la Terra, o si fos més... No sé com més... Això de la Terra, del país, no català, però més autèntic. I va sortir la Ginesta i, com que tenim canginat... A veure, hem perdut la connexió. No podem tornar a l'Àlex, és clau, a recuperar-ho. Jo crec que és el que li anava a dir el Sergi, que em recordava molt que en Gin està, no? La Ginesta, que en Gin està. I, de fet, és molt curiós, perquè hem fet una samarreta, que, de fet, l'estan venent, si no tinc malentès, d'euros, i que, sota el títol, no ets de senjús si no has fet una birra kanji, si no has participat als cars, si no ets blau o groc, si no has pujat a la penya del Moro, si no t'has colat a la bona aigua per la festa major, o si no t'has quedat fregida a l'Eina XII. Tot això, si no has fet tot això, no ets de senjús. I ja comencen a vendre aquestes samarreters. Recuperem la connexió amb el Sergi. Sergi, hola, s'ha penjat. Justament quan estàvem parlant d'això de la Ginesta, que em recordava que en Gin està, també, una mica, no? Sí, sí. No va ser... No va ser pensant, tenim que en Gin està, deia, amb la Ginesta, sinó que va sortir el nom de la Ginesta i em deia, doncs, ja que tenim que en Gin està, doncs queda bé. I aquestes samarreters, que estaven comentant ara, que les veneu a 10 euros, em sembla, amb aquestes lletres de nois de senjús, si no has fet una birra kanji, no has participat als cars, si ets blau o groc, has pujat a la penya del Moro, t'has colat a la bona aigua per festa major, t'has quedat fregida a l'Eina XII. És realment que només ens han passat aquí a senjús, no? Clar, clar, clar, és el que buscàvem. Per cert, que abans, també, a la samarreta aquesta, que, si algú la vol, què és el que ha de fer? Doncs... o posar-se en contacte amb la pàgina de Facebook que tenim, que es diu la Ginesta, enviar un missatge per ja, dient el color i la talla, o si no, enviar un mail a la Ginesta.senjús a www.revazemail.com. Fins el 31 de desembre, si algú ho vol, deu euros per avançar, per començar a imaginar-ho, també de fer una mica de caixa, no? De caixa, sí, per mi era mateix, no tenim ni un duro. És possible que molta gent, ara, que ho estigui escoltant, us preguntin, molt bé, tot això està molt bé i és fantàstic, no? Doncs intentar fer vida a les places o sortir als carrers i organitzar un munt d'activitats. Però, clar, per això es necessita temps i també es necessita gent. Ho dic perquè a senjús, no sé si ho heu pensat, però, de vegades, és un handicap que la gent faci coses i vagi als llocs. Clar, clar, però això és també el que voler, també. Si per aquesta condició d'aquella cosa es moga la gent, ja podríem dir... o no ni intentem canviar. I, per tant, cada quant creieu que podríeu estar preparats per organitzar un acte o una activitat des de la Ginesta? Cada quant? Cada quant, cada quant. Una vegada al trimestre o una vegada al mes, ho fareu o què? Us heu marcat una mica alguns objectius? No, no, perquè, realment, fins que no comencem a... És cru, però és així, fins que no comencem a tocar peles, no podem saber per com ser optimistes una vegada al mes com a mi. Clar, de fet, tot això, tot això que estem parlant, jo crec que no és possible sense la col·laboració de l'Ajuntament, no? Clar, perquè, clar, és qui gestiona, realment, les coses que passen a les places, per exemple, també porta la programació de les festes de Tardó amb el Seguici, que volíeu comentar i que voleu impulsar. Heu parlat amb algú d'Ajuntament, no sé, amb el regidor de Cultura, per exemple, Sergi Seguí. Sí, hem parlat amb el Sergi, amb el Just i amb l'Ònica Patre. I què us han comentat? Doncs que estan també contents d'aquí amb la iniciativa, i, clar, hem d'ajudar-me a tot el que sigui possible, i endavant, que hi ha tot el suport. Molt bé, estem parlant amb el Sergi Canu, que és la unitat que ha nascut a Sant Just durant les últimes setmanes, que es diu la Ginesta, i que intentarà revitalitzar una mica, fent activitats a les places i als carrers de Sant Just, i també fent una mica vida a la poble, no? Que tu dius que s'ha perdut una mica. De fet, a veure, aquí a Sant Just ens enganyem. Sempre ha sigut un problema, no?, a l'hora de sortir, per exemple, perquè aquí no hi ha locals, dos i nocturn. I llavors, vosaltres, el que intenteu és donar sortida a això. Mm-hm. Molt bé, doncs Sergi, no, a veure, clar, moltes gràcies. Moltes gràcies. M'agradaria comentar una cosa. Home, espera, doncs, digues, digues. Tenim un altre gran projecte, que no l'hem picat del Facebook encara, però, bueno, per això me n'en parlarem, que és que no sé si coneixeu Can Costa. Can Costa, sí, al carrer de la Creu, no? Sí, exacte, i la que hi ha a casa s'enxula, que hi ha a la planta Antoni Maret. Sí, correcte, que ho s'ha atal·lat, no? Doncs tenim l'intentió d'intentar fer-hi un casal popular. Fer-hi un casal popular, allà? Sí. Estic obert a tothom, també, on he fet xerrades, debats, qüestions, festes... Això, des d'un àmbit popular per a tothom, autogestionats... Perquè si no m'ho equivoco, això també ho porta l'Ajuntament, no?, això s'ha aprofitat a l'Ajuntament. Sí, és veritat seva. I estem amb conversa de mi, a veure si tenim suport, si realment funcionaria, però és una vegada que més il·lusions fa, perquè si tinguéssim un joc de referència, on anar, on fer... on té vida de joves, però també de gent més gran, jo crec que seria la clau pel poble. Perquè ara mateix, allà, a Can Costa, què hi ha? Doncs no hi ha res, que s'ha encat. S'ha encat, eh? No hi ha res. Sí, sí, sí. I per això recuperarà una mica també aquest espai que va quedar allà durant les obres de la plaça Malarètica. Em sembla que no s'hi van restaurar per fora, o...? Per fora, jo diria que sí. Per dins no sabem bé, perquè, clar, no hem pogut entrar-hi mai, tampoc. Però, clar, això és una casa chula, gran, que ens donaria moltes possibilitats, també és una plaça al costat, és ideal. Per tant, també en converses per saber qui es farà, no?, a Can Costa, perquè em sembla que l'Ajuntament, que ara no ho té clar, per dir-ho d'alguna forma, no? No, no, no. No sabem bé què fer. Molt bé, doncs, Sergi, gràcies per atendre'ns. I en temps, home, tornarem a parlar, a veure com està la situació, i com ha evolucionat tot, i no sé si ja tindreu preparat algun primer acte, perquè em sembla que de moment no, però... No, però estem muntant, eh. Ah, sí? Està un muntant, ja? Sí, però no es pot dir. Ara es pot dir. Dades, se sap o no? Bueno, no reles sabem, però tampoc es podem dir, però no... Tampoc es pot dir. No podem pegar-les. D'acord, bueno, doncs, ja estarem atents. El Facebook també es pot seguir amb la Ginesta. Sergi, que vagi bé, gràcies, bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu. Dos minuts anem al punt de dos quarts de set de la tarda, fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí un moment amb el David Ávila i la seva secció de tele. Fins ara, Medeix. Beus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... I parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francès. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Beus de la parròquia. El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 Estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. www.canalnaselves.com que a Catalunya tenen molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles que arrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, a vinguda a l'Indústria, sense n'hi ha. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com li va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio Desvern, cada dia, més a prop teu. Radio Desvern. 98.1 FM. Radio Desvern. Radio Desvern.com Un, dos, tres. Aquí estamos con usted otra vez. Le ofrecemos un concurso alegre destinado a probar sin que ni un cortador arriba con este su mal humor y transforme en puré de su televisión. Ai, un, dos, tres. Quina sintonia mítica, aquesta prova passada pels ulls, eh? La parlaveu més ben dit i els instruments, el xaval de la PECA. 6.34 de la tarda, David Ávila, com estem? Bona tarda, com estem? Bona tarda, David. Molt bé, molt bé. Que vas anar al partit balzum, d'igualada? Sí, sí, dissabte. Ens va fer una mica una treva, la pluja. Podem parlar amb moltíssima gent, com, per exemple, amb els actors de Merlí. Vas parlar amb els actors de Merlí, els vas tenir la propòstica fort. Quina buga, aquella. Vas tocar-los? Sí, sí, sí. Bueno, tocar-los, no. Tocar-los, no. Esculques poc i casasculques poc. Que s'ha de saber, no? Perquè saps que hi ha molt de mitisme i molt de fanatisme quan van estrenar l'últim capítol de l'última temporada, els cinemes urgentes, una segona era... El cinemes d'Ori, Arribau. Arribau estava ben rebentat i allò ja somlava el passeu de la fama de Hollywood amb Sebastia Stallone. I els dies 12 de desembre tornen a fer, aquests cinemes d'Arribau tornen a acollir tots els actors, i el director i el creador de la sèrie, per veure hores abans que se meti a TV3... L'últim capítol. Tots els actors de... de Marlene. Per a para, una cosa espectacular. Sí, ja ho veig, ja. Tu seràs David o no? No, no, no hi seré. Bàsicament perquè, com que és un acte, però els fan... No els fan tu. Jo no és que sigui fan, jo és que directament hi ha que hi ha... que actual la sèrie de... Després d'haver fet tantíssims temes, entrevistats, tantíssima gent, i em coneixen i em veuen una mica com el pesat, que sempre ens trobem a tot arreu. I saps que es van entregar els premis al Festival de Televisió d'Igualada, David no t'ho vas perdre, vas enigualada, fa fred, probable de la pena. A la comarca de la noia... Vas començar... Vas parlar amb molta gent, no? Sí, sí, sí, vaig poder parlar amb molta gent. Per exemple, Marli va guanyar la sèrie a millor sèrie espanyola, no? Bueno, millor sèrie nacional. I... un munt dels actors que vam poder parlar va ser amb l'actor Marcos Franz, que és el Gerard, en la sèrie de Marli. Ah, Marli, escolta, com està el Gerard? Què li passa? Doncs l'art dilluns passats, podem fer spoiler o... Sí, sí, digues, digues. Bueno, aquest va tenir molt bona obviència, que la majoria de gent ja l'ha vist. Va tallar amb la Monica Villamore. Oh, van tallar el fill... Ah, és que al final era una mica tòxica, no, aquella relació? Bueno, en fi, no, no, no, t'estàs confonent d'actor. T'estàs dient aquell Joan, que passessin el Gerard, que era el noi que sortia amb l'Oxana, aquella noia que era... Perdó, no, ja em perdó, ja. En la que estava, en la que tenia un fill. Ja, no, no, em perdó, em perdó. Però, per explicar una cosa, voleu saber què li passarà en aquests dos capítols que li queden els Gerards? A veure, escoltem-lo. Sí, podem saber el futur del Gerard. Escoltem-lo. Podem, Àlex, o no? No, espeto, ben engano. Bueno, no la pateixis. Doncs Marlissa... Marlissa acaba el 12 de desembre. 12 de desembre, va, d'acord? Molt bé. I tot pinta que les audiències són molt bones. I tot pinta que hi haurà tercera temporada. Tercera temporada, Marlí? Home, això és una mica primícia. Tot i que no és segur, encara, no? No, ja ha signat res. Però no és que sigui primícia perquè clama el cel que hi haurà tercera temporada. És una cosa que ja es va dir al rodatge de la segona temporada. Bé, doncs escoltem... Escolta'm, el Marco Franz, que ho deia. Sí. No ho sé, i no vull saber. La primera temporada era com... Què, Héctor, què passa a la segona? Però ara és com... No ho sé. Suposo que sé que l'Héctor té... no només la sèrie, sinó el meu personatge Gerard, el té molt bé en les seves mans. I sé que el s'haurà portat molt bé. Crec que la tercera temporada el Gerard jugarà un paper bastant guai. Jo penso que sí. D'altra banda, això, aviam si podem escoltar, que el Gerard ens explica... No, jo t'ho dic ara, que no podem escoltar-ho, David. Em sap greu, però, vaja, què li passava? Perquè si tu vas parlar amb ell... No hi ha massa spoiler, en el sentit de que... És que... com vens fuma, David? Home, clar. Ens vens aquí al peix d'una manera... Però no, no, no. El Gerard, escolta, s'haurà d'expobilar una mica per si vol... aconseguir l'Oxsana, tornar amb l'Oxsana... Sí, ja ho veurem, ja ho veurem. ...pararà al futur en l'any. D'altra banda. Per què vas parlar amb el Marcos Franz? El Marcos Franz, una de les facetes que em va sorprèn, és que és la música. I tot i l'èxit... Hi ha molta gent que es veu pensar aquest nano, s'ha aprofitat l'èxit de Marli per fer cançons. Ell canta des del que era per aquí. Ah, ja feia cançons abans, no? Sí, i de fet, a l'ha d'haver participat en una sèrie com Marli, no li ha obert les portes. No, jo crec que no. La gent pensa que sí, però és que vaig estar tot Marli la primera temporada que a les discogràfiques els era igual. Si estava a Marli, o com ja estava a Cuentame, o com ja estava que segur que els era igual. Va ser la segona que el tio em va dir, no, no, tio, que me la suda Marli, m'encanta la teva música, fem això. Jo vaig pensar, molt, algú que realment escolta de manera proberta, no? Molt algú que li sua a Marli, no? No me falta que digui. No, home, no. Per cerca, el Marcos Franz va estar a l'ACBO o no? M'ho sembla millor. No, no, no, i es farà, de fet, ja el podeu veure, ja feu que hi ha aquestes plataformes com Netflix o l'ACBO, que et tenen tots els capítols en la sèrie, i que els pots veure al teu gust. I una d'aquestes sèries que es pot veure, a la nova i arribada ACBO, és The Young Pope, amb el Jotlaw, i que també hi participa el Javier Càmera, i en l'últim capítol, el Cisè, i participa el Marcos Franz. El Marlo no vaig córrer amb ell, no tinc cap escenari amb ell, en un xerrant, uns 10 minuts, que està amb el Camerino i tal. Un tio molt obert, molt simpàtic, molt visionari, molt actor, molt artista. És un tio que té molta experiència i es nota. No sé, va ser parlar amb ell i vaig pensar, joder, aquest tio, aquest tio m'ho agrada. Vaig estar amb el Javier Càmera, que surt amb Fadamic, el sonatge del Jotlaw, i que el seu espanyols i tal, doncs vam estar parlant, vam dinar junts. Un tio molt simpàtic. El tio li vaig dir, mira a Marli, i es va mirar a Marli, i li va encantar. Ah, molt bé, no? Sí, sí, sí, sí, escolta, que el Javier Càmera, que és un dels millors actors del panorama nacional i internacional, li agrada una sèrie amb la que fas, escolta, jo estaria supercontent. I tant, i tant. Un d'altres actors de Marli que vas parlar són els presentadors de les campanades, Atenció TV3, que ja vam saber fa uns dies, Carlos Cuevas i Elisabet Casanovas, seran els encarregats de donar la benvinguda al 2017 des de la televisió autonòmica catalana. Sí, de fet, en Carlos i l'Elisabet Casanovas expliquen una mica com seran les campanades que es farà. Per tant, es plantegem. El moment que ens ho diuen, diem, va, anem. Tenim 20 anys, 21 i 22, nosaltres jugarem la que tenim. Si entenem que ens has trucat a nosaltres, perquè no volem que ens fem els sèries. En aquest sentit volem fer unes campanades molt dinàmiques, molt divertides, molt properes... On resum ser molt natural, tal com sol, tal com... No es tracta de fer coses tirades, perquè de tu a tu algun molt divertit, algun molt proper, i espero que la gent t'ho faci molt bé. Per cert, David, on estaran? Ho saps o no? Faran a Barcelona. Barcelona, però... Per exemple, a Torrec Bar o... Jo la canvis. On seran? No se sap, no se sap. Nosaltres no ho sabem, però sí que ho saben. Ah, ni tu volien dir. Ah, bé... Però, escolta, una altra de les coses que hi sorpreses, normalment de les nits de catanyes, no van anirant vestits els presentadors de la campanada. I saps que, normalment, a vegades, les noies, fins i tot, és notícia de com no van vestides. En aquest sentit, els dos actors ens diuen que no esperem... que vagin a grans revolucions, en aquest sentit, que ell vagi com el Ramon Gartia, i que, sobretot, l'Elisabet ens diu que... no ens esperem que ella vagi com la Pedroig, que és això, no és el que els hi pertorga. No sé si vull dir que, abans i després de les campanades aquest any, hi haurà una festa. No, no, no, aquest no és. Aquest no és, eh? Aquest encara no, perquè parlava de la festa. A veure si podem recuperar sobre el tema del vestit. Però, vaja, si no... Això que deien de la festa, qui era, David? Ara, la festa és una mica la programació que podem veure aquest... Ah! La nit del 31 a Tema. Que és primíssim, una mica, això, que ets explicant el Carlos Cuevas i la David Casanovas. Però, abans d'això, aviam a veure com aniran vestits. Els dos presentadors. Potser perquè també pel meu caràcter, però... Sí, no ho sé. No hem mirat cap tipus de vestuari, ni pel Carlos i per mi, encara, però el mateix. Si ens han trucat per això, per les de Txodrim, i fer una cosa amena i fresca i tal, els vestits seran molt atò, diguéssim. Jo crec que no anirem de cap a la Ramon Gartia. Exacte, com la Pedroig. Exacte. Perquè no, ni ho busco ni em correspon. Potser serien els més joves en una de les campanades a TV3, a la història o no? Sí, sí, sí, sí. Perquè el propi Carlos Cuevas, quan era més petit, ja va fer-ho des del pla i ja les va fer. Possiblement el Carlos Cuevas sí, va ser un dels actors més joves que ha presentat les campanades a TV3. Escolta, parlaves de la programació especial. Sí, doncs mira, aquest any, els actors de Marlí, això va dir el Rocco, ahir, a l'AraCities. Però també es dic que els actors de Marlí faran com un especial a la nit del 31. Però el dissabte, els actors de Marlí, el Carlos Cuevas i la Lidat Casamobas, m'han demanat explicar una miqueta, una miqueta, una miqueta, com serà aquest especial del 31. Podem dir que abans i després de les campanades aquest any hi haurà una festa xula. Aquests últims anys, en capítols de Polònia, de Cracòbia... Exacte, doncs aquest any hi haurà una gala, tant abans com després, es parlarà pel moment de les campanades, però tant abans com després hi haurà un esdeveniment amb totes les hores de TV3 i que passen dues, també, i festa, una mica. I de la qual no volem dir res més. No pot. No pot. No pot dir res, eh, per mi encara falta una mica. Per cert que l'actriu Julià Molins va guanyar el premi auguri com a jove actriu promesa, no? Sí, sí, sí, la Julià Molins ha pogut veure en sèries com cites, que era la parella del primer capítol, en què enganyava el Vial Durant, o que també l'hem pogut veure en altres sèries com... 6 germanes. Doncs la Julià Molins està molt i molt contenta, perquè aquest premi, de fet, és el seu primer premi a la seva trajectòria a la pràctica. És un honor rebre aquest premi, perquè és el meu primer premi, i, a més, hi ha moltes joves promeses aquí, avui, per exemple, dins tots els Amarlí, i moltes noies que també poden rebre aquest premi, i que, malauradament, a mi aquest any és un plaer, molt feliç. De fet, la Mònica Randall... Espera, espera, espera. No, no, no, és que és una de... Ah, no, no, perdona, m'ha pensat molt jo ara, no? Sí, sí, sí, Mònica, espera. Que volia dir que la Mònica Randall... Mónica Randall, fan de la Mónica Randall. Ara us explicaré algunes anècdotes de la Mònica Randall. Que volia dir que la Julià Molins està participant a la TV6 Hermana. Ah, sí, sí, sí, sí. Perquè, malauradament, per tots els fans de la sèrie, s'acaba el febrer. Doncs bé, en principi, el febrer ja acabem. Sí, ja ha sortit, hi ha notícies que surten, ens fan dir que no era una notícia, però hi ha uns últims notícies, i jo suposo que el febrer ja hi estarem, però bé, molt contenta, i hem fet un equip supermaco, i he conegut molta gent i he pres un motiu. Una altra de les coses és que per la gent que no ho sap, la sèrie 6 Hermanes és una sèrie de caràcter històric. Mm-hm. Ostres, això de treballar en una sèrie en què t'has d'anar d'època i tot plegat com ha de ser, doncs la poca de Juli ens explica una mica com és l'experiència de treballar en una sèrie, com aquesta, i de tira diària. Doncs molt guai, primer, perquè és una altra època, i la festiment dels pantinats i tot ja et porta una altra cosa, i és molt interessant, i des que descobreixes i coneixes coses noves de l'època, que potser no sabies, perquè no t'hi has ficat allà, no? I, bueno, en una diària anem superràpids rodant, cada dia es fan una cosa com 12 secuències per un plató, i potser va a si fa uns secuències, i això et dona una carrerilla i una experiència de merda. I de salvar-t'ho, l'arriba feina, no?, perquè estan ràpid, que no vols, no ho trigeix, i bé, molt contenta. Bé, doncs la Júlia Molins, eh? Ara sí, parlem de la Mónica Randall, perquè va guanyar el premi a tota la trajectòria. Sí, ara que hem parlat amb un actriu que té tota una trajectòria per davant, per fer un fa, i per rebre tot tipus de premis, ara en parlem amb una que els ha regut tots, com, per exemple, el premi Sant Jordi de 100 km de Fi, que otorga ràdio 4, o aquest any el premi a tota la trajectòria del festival Zoom. La Mónica Randall està molt contenta de rebre aquests tipus de premis que l'apremien a la trajectòria, però, sobretot, el que li agrada és sentir s'estimada pel públic. El va estar molt bé. A mi la veritat és que em fa molta il·lusió que la gent es fixi, que, bé, si et donen un premi a tota una trajectòria, que ja tinc la data que, lògicament, però vol dir que les persones s'han fixat amb la feina que has fet, i els hi has agradat, has deixat alguna petxada en el seu cap, en algun lloc, el cap se'ls queda, o del cor en algun lloc, i llavors fa molta il·lusió que la gent es recordi, clarament, eh? Una altra de les coses que us volia explicar és que la Mónica Randall, com que porta tants anys de la professió, molts no saben com van ser els seus inicis. De fet, la Mónica ens explica com van ser en aquest país. Els inicis van ser al teatre, aquí a Barcelona, quan era molt jove, llegellament. Tenia 18 anys i volia ser triomf, els meus pares no volien, allò va ser una lluita familiar, perquè la nena, cúnic a filla, volia ser triomf. I li semblava espantós, perquè li semblava... Aquella època, si el trio, era una cosa una mica especial. La Mónica Randall, Jordi, no sé si tu la recordes, una mica, o...? Què? Només hi tinc la meva preferida. Doncs mira, la Mónica Randall és una d'aquelles actrius que és com una senyora. La senyora, de tota la vida, és la Concha Velasco Catalana. Bueno, de fet, ella és molt amiga de la Concha Velasco, m'ho he explicat a l'entrevista, però t'explico una cosa. Quan li vaig demanar a l'entrevista i li vaig demanar... Estàs, em puc fer una foto amb tu, em va dir que sí, però aquí no ens la fem, que l'enllum no sortim gaire a favor. Oh, veus, és que té raó. I té raó, perdona, i té raó, i té raó. I després li va dir amb el noi que ens va fer la foto. Deixa'm la veure i li va dir amb el noi. I després em va dir a mi, tu no has sortit a favorit, tornem-la a fer. Ah, tu no has sortit? Tu no has sortit a favorit, eh? Sí, sí, m'ho va dir, tu no has sortit a favorit, tornem-la a fer. I un altre company de cop li va dir, escolta, aquí hi ha uns nois que fan molt de xivarris, i això és per ràdio, et saturarà la veu i no quedarà bé. Veus que bé, que tentec amable, no? Eh? Que tentec amable. I sobretot una de les coses que li agradava era que la feina quedés bé. Que la feina quedés bé, eh? Vaig llarve perquè tothom, una senyora, allò senyora, però que a més era atenta i amable. Però s'ha de dir que si abans recordàvem els inicis, ara s'ha de dir que ella no vol tornar a la televisió, i ara ens explica els motius per què no vol tornar. Per què no? No em penso treballar més, perquè no en tinc ganes. I perquè sempre en truquen per fer de rica, senyora Mona, rica i com caràcter. I m'hi ha avorrit com una ovella més dina. Si algun dia em veus treballar, serà perquè em donen un paper de dona normal i que em estimuli. Només em veurà amb aquesta pinta que em veus tu a mi avui. Només em veurà així i m'he cansat. Potser si n'és vestida d'una altra manera, a la gala, no? Potser hi ha un altre paper. És a dir, aquell dia anava vestida com una senyora al·legant. La títica senyora al·legant que va a l'òpera? És molt al·legant, sí, sí. Com la Vicky penya a nit i dia. Espera, espera, espera. Com ho files tan prim? Perquè hem de parlar de nit i dia. Ara la segona temporada, el rodatge, el mitjans de gener. El 16 de gener. Ja està tot marcat, ja. Ja saps tot, no? Ja saps tot. Mira, us explico els actors que hi haurà. A veure. Josep Maria Pou. Home. Miqui Esparver. Perdona, què farà el Pou? El Pou farà... El Pou farà un personatge d'un llibreter. Un llibreter? Un llibreter. Perdona, si la primera temporada... No seria aquesta que ens agraden molt. Un personatge d'un llibreter, una mica amb nit i dia, això. Ara, puja, puja, puja. Nit i dia, TV3. Una sessió en sèrie. Clara Segura. Estic fent la promo. Clara Segura. David Bardeguer. Mario Gas, que tampoc sortirà, perquè va morir treballat a un penya segat. Nit i dia, la sèrie de TV3, que estàs esperant. Torna segona temporada. Va, ja no... Ja està, no sé què més dius. Escolta, David, no, no, total, que ja s'ha matampurat amb la Clara Segura, que això està confirmant, no? Si torna la Clara Segura, tornarem a ensenyar-nos amb els misteris de la Sara Grau. M'agrada molt. I també us dic que Ramon Fonseret que fa un home que... que està ficat en la política. Ah, un polític. Ramon Fonseret, que és Torallor. És de Torallor? Sí, és l'actor protagonista de molts muntatges dels jocles abans de marxar a Madrid i tal, quan estaven aquí fent el Mr Floyd, i Pujol i tot allò. Ubu i tal, Ramon Fonseret, que poques vegades l'hem vist a la petita pantalla i que ara tindrem l'oportunitat de veure'l, no? Sí, sí, sí. I us he de dir una cosa, que és amic de la família, i que ha fet un parent que li cuida l'ort. I que, escolta... Aquesta és la dada que dones, no? No porto la dada... Sí, sí, no, no. Segur que no. Segur que la venguàrdia no portarà la dada que un familiar teu cuida l'ort de Ramon Fonseret. Aquesta és la dada de... Sí, un aplaudiment, perquè realment... Abans avancem sempre a la venguàrdia, i jo perió dic com aquestes dades que donen. Uh, escolta, més actor que podrem veure en aquesta temporada. Miquis per bé, perdona. Sí, Miquis per bé. Serà el dolent o no? Ja tenim dolent? No direm qui serà el dolent o no. No ho saps, això no ho saps. Això no ho saps. D'entrada, us diré que hi haurà Miquis per bé i que farà de... un artista. I també hi haurà l'actriu Lluís Amallol, que farà d'una important que l'arguis pesat. I el Miquis per bé serà com el seu representant. Molt bé. Perfecte. Però aquí, d'aquí veig dolent, és el pou. De totes les que dius, el dolent veig el pou. Ara, també et dic una cosa... El Ramon Fonseret també podria fer-ho. També podria ser el Ramon Fonseret, que és aquella pinta que fa. També? Sí, però, escolta, abans era un perfil psicològic d'un que setjava les llalles, no? Una sessió en sèrie. Aquesta vegada sabem què serà o no? Aquest any hi haurà una trama política i també tractarem... tractarem sobre... una mica també la vida dels forences. I aviam a veure com anirà. Això, us dic que el rodatge començarà al set de gener i tot pinta que la podrem veure més abans del que ens pensàvem. La Clara Segura, perdona. En Rodi del Primavera, això et demano dir? Clar que la Segura l'hem entrevistat l'altre dia. En Rodi de la Primavera. Bé, escolta... A més de Clara Segura, podrem veure David Verdaguer, Alvar Pujol, Oriol Vila, Michael Fernández, Alana Lascón, a la Victòria Pajés, a la Rutiopis i a la Mar Tull de Molina. Bona nit. David, moltes gràcies. Una cosa també. Espera, espera, espera. Una ultimíssima denúncia. TV3 i TV3 preparen un talent show musical, un concurs musical, en el que estarà presentat per José Corbacho. Ah, mira, veus? Al final no és allò que deies tu, eh? No, no, no. I, bueno, jo els vaig dir que sonava per un concurs, i tot va dir si seria el mestre, jo els vaig dir que no se sabia. Ja, ja, ja, d'acord, d'acord. I, a nivell, també aquests concurs es podrà veure. Per altres autonòmiques, ja el presentaran la Lolita. Molt bé, perfecte. I la setmana que ve, si hi ha programa, portarem a una de les periodistes que en sap més de sèries de Catalunya. Ella és la Silvia Comet. Ah, molt bé. L'ACBO de Netflix. I de totes aquestes sèries que estan tant de moda. I en parlarem una mica d'ella, sobre sèries americanes i de sèries. Perfeït. David, moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé, una abraçada. Adéu, adéu, adéu. Moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible l'apena del morro d'avui. En retrovem demà a partir de les 5. Avui, el programa amb l'Andèia Buen, els serveis informatius, l'Anna Llevarilla, la nostra coach, el Dani Martínez, el nostre cuiner, el Sergi Cano, que han d'explicar la nova entitat de Sant Just, que ja ha aparegut i que serà protagonista en els propers mesos, o no, esperem que sí, ja veurem, la Ginesta i també amb el David Ávila a la tele. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, el control tècnic, l'Àlex Ruiz, i que us ha parlat Jordi Domena. Que vegem ara amb l'informatiu vespre aquí, a Ràdio Desler. Bona tarda, l'Àvila. Bona tarda, Òscar. Bona tarda, l'Àvila. Bona tarda, l'Àvila. I parlarem sobre la visió ecològica de Vísba de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. Qualitat amb set anys de garantia. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles que arrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic a costa del nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense Número. Fem salut per tu. Fem salut per tu.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.