#1047 - La Penya del Morro del 27/12/2016

és el bisbe més carismàtic que ha tingut la demarcació de Girona pel temps que va estar en el càrrec 28 anys i pel seu terenà proper que va fer, per exemple, que fos el primer bisbe que va decidir no viure al Palau Episcopal. Segons ha informat el bisbat, el cos s'ha donat a la ciència per voluntat de camprodon, escrit a les seves últimes voluntats, com a gest d'agraïment pel tractament que va rebre fa uns anys, com va tenir un infart. Clara Jordà, en Catalunya Ràdio, Girona. Esports, el Roger Boussard. El Consell d'administració de l'Anàstica ha acordat aquest migdia a la rescissió del contracte del fins ara entrenador Vicente Moren, el que va dimitir i vendre es passat. A la seu substitut, Juan Merino, firmaran les pròximes hores i dijous dirigirà el seu primer entrenament. A l'anàstica de la salvació, a 6 punts. Encara segon, el Girona ha incorporat els laterals Pablo Mafeo i Angelinho. Els dos arriben sedits procedents del Manchester City. El club Gironi també podria anunciar una sortida. L'Espanyol tornarà aquesta tarda la feina amb un entrenament a portes obertes dels Blanquiolaus. Ja amb la mirada posada el partit de Lliga del dia 6 de gener contra el Deportivo. La Lliga Ciberabàsquet, avui dos partits en presència catalana. Anuncia d'aquest vespre que deixa el càrrec que ocupa des de l'any 99. Ho comunicarà a la Junta d'Accionistes, que es farà a les 8 del vespre. Fins aquí, les notícies. ... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. D'Ivandres es projecte la teneu una llar al món, el documental del mes de desembre. El film relat a l'experiència dels infants que s'han vist obligats a abandonar a casa seva a causa de la inseguretat de la guerra. La llar al món es podrà veure d'Ivandres a les 8 del vespre de la setmana del 50 a l'anarí de la teneu, i es van dur el premi al millor mig metratge a la derredició de l'IDFA, el festival més destacat del documental internacional. Més coses, el 7 de gener obrirà l'aula d'estudi de la biblioteca Joan Margarit. Fins el 29 de gener, l'equipament obrirà la seva aula d'estudi per donar servei als estudiants que tenen època d'exàmens a principis d'any. L'horari que farà l'aula d'estudi serà els d'Ivandres, d'un quart de 9 del vespre fins a la mitjanit, els dissabtes de 4 de la tarda fins a la mitjanit, i els diumenges matins de 10 a 2 i tardes de 4 a 9 del vespre. I una punt més d'Ivandres sobre la convocatòria per adjudicar 32 orts municipals de Gancardona. Són uns conreus d'usartícula que surten a concurs per tal que els puguin explotar persones i famílies. Són 32 orts, com deien, de 50 a 75 metres quadrats cadascun. Fins el 13 de gener es podran presentar les sol·licituds per optar a un d'aquests orts. La vigència d'ús serà de 4 anys com a màxim. I això és tot el moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a les 7, els senjors notícies edició vespre més ampliada. Mentre està, no recordem que podeu seguir l'actualitat de senjors de la ràdio desvern.com. Bona tarda. Així estem dinàmics per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just desvern i Badalona, reconegudes amb la categoria qui acinca estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i un adreça de correu electrònic, acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DMI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, a vinguda a l'Indústria sense Númer. Programa especial de Reis a ràdio desvern. El 5 de gener, des de les 4 de la tarda, truca el 93-372-3661 i emporta't un regal que els Reis Macs ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis, 5 de gener, a les 4 de la tarda, a ràdio desvern. Per Nadal, escolta, ràdio desvern. Enregistrats des de Can Gina està. Comença la penya de les festes especiales, a l'indústria del programa en 1274. Què tal? Bona tarda, família. Bona tarda, Adrià, bona tarda. Avui dia 17 de desembre, que, de fet, aquest és el primer dels 3 programes especials de la penya de les festes. Un resum d'alguns dels pitjors moments que hem viscut aquí, el programa últimament. Estem gravats, per tant, no entenc deu trucar-nos. Ara no hi ha ningú a la ràdio. Vull dir que estem enregistrats en un caset. Avui, Andrea, recordarem la trucada al 012 després de l'agressiu anunci del reciclatge de la Generalitat de Catalunya. Sí, l'actor Joan Negrié, que vam entrevistar i que triomfava, i que triomfava el Club Capitola amb l'obra Josey Tomaito. I, a més a més, recordarem quan vam trucar a la Nia Senkwan, directora dels documentals d'OTE, el reencuentro amb el David Ávila, que estava malalt, com sempre, de tot això, i ens ho va explicar. I, a més a més, també recordarem quan vam trucar... És no per a mi el trucar, el programa, no? Vam trucar a la seu del PDeCAT, per saber si era PDeC o PDeCAT. I al final, bueno, ja ho escoltareu. I la protagonista d'Esquerra Muig, de Dagoy Dagom, la Mireia Mambo, que també va passar pel programa, i l'espai de botigues pel record. Fem una cosa, una mica de senjús, clar, perquè he dit una mica d'aquí, no? O sigui, que tot això, amb la pel mira medell, tot això ho escoltareu avui. Benvinguts al programa especial de primer de 3 de la penya de les festes. Molt pràctic, tot això, que dius? Molt pràctic. Molt econòmic i molt radiofònic. Un excusa com una altra per nova de treballar aquests dies. Bona tarda. Vinga, adéu. Adéu. La penya de les festes. Un programa amb alegria, diversió i xerrinal·la. Que ben de tema, perquè avui, Andrea, no ens ho saps, però s'ha presentat el nou anunci després de la mítica campanya en bas on va sobre el reciclatge de Catalunya. Ho ha presentat el conseller de Mediambient, i no sé si has vist l'anunci, però és aquest d'aquí, escoltem-lo. Encara creus que els residus no són un problema? De veritat, ho creus? Ah, que no és el teu problema. Ja reciclaren els altres, oi? Però qui? Els teus fills? Els fills dels teus fills? Per ells, ja serà massa tard. Oh, marralló. Jo he vist l'anunci avui i m'ha donat marralló. Qui era el nen? Una agència de publicitat, no m'ho imagino. Generalitat de Catalunya. Sí, de Catalunya, que vam ser a morir, no? L'altre era més... Bueno, a més, se n'enxava més, no? A veure, jo m'he quedat molt planxat, després d'escoltar aquest anunci. Segur que també m'han vingut ganes de reciclar. M'han vingut ganes de que els meus fills no siguin massa tard per ells. No decidir-te. Jo he pensat que m'ha quedat una mala sensació al cos, a més, com que m'increpen. Jo no reciclo, o sigui... Ho reconeixes, oi? Ho reconeixes, oi? No sé, però m'ha deixat mala sensació. I m'hauria de trucar a la Generalitat de Catalunya. Perquè ens pugui... No sé, per dir... Per entonar el meu culpa, i per dir que sí, que a partir d'ara intentaré reciclar. Que m'ha arribat. M'ha arribat molt l'anunci. I llavors estem trucant al 012. Em sembla que és el telèfon. Truca, truca, Àlex. 012, són 3 números. 012, truca... Vits que no ho va fer el mateix efecte amb tu, aquell anunci de l'envas on vas? No, l'envas en vas amb... No em feia por. I del 2012, consultiu a la seva operadora. Què diu? Generalitat de Catalunya. Benvinguts al servei de Tanció Ciutadà. Bona tarda. Em pregunto per la Melero. Una informació prèvia de les condicions legals i d'utilització d'aquest servei. No, no, no. Ens estaríem aquí tota la tarda. Amb aquest punt d'estabilitat. Espera, perquè ara... Per continuar, si us plau, digui ara, de forma resumida, el motiu de la seva consulta. He vist l'anunci de reciclatge i estic tocat. Un moment, si us plau. Vale, espero. Home, és que és veritat? M'ha encantat. Un assumpte de mail. Bueno, volen que sigui breu, no? A veure, amb qui ens passen... En aquests moments, tots els agents es fan ocupar. Vaja. La tercera posició a la sala d'espera. Ah, tercera? Si no pensa, li donarem el codi de la trucada. També podrà valorar en poc segons la tensió rebuda. Ah, molt bé. El sistema d'indicarà que ho fes. Com es diu, vostè? Senyoreta. Hola. Ah. Ja està. I es deixen així? No passen ni música. Però una algú, no. Quins és? Què és això? L'anunci. Jo no reciclo. Tu tampoc recicles els teus fills. Ho patiran. Bona tarda. La seva consulta fa referència que ha vist el nou anunci de reciclatge. Sí, la veritat. Hola, bona tarda. Mira, és que l'he vist avui per YouTube i a través del Twitter. I és que... no sé, m'ha comafactat, no? Perquè he vist aquell nen que m'interpelava. I em deia que, doncs, si no reciclava els meus fills, els fills dels meus fills ho pagarien encara. I... bueno, no ho sé. Era per... Era per l'amalgú de la conselleria de Mediambient? No, som un servei centralet. No li podem enviar a la trucada. Però, si ho desitza, et poden donar informació per què parlem de l'apuntament de Mediambient. Doncs sí, més que res, perquè... Em sento malament, però veja que ha funcionat, també. Per altra banda, vull dir que només veure l'anunci, he reciclat, que jo no reciclo mai, i he baixat el carrer i he fet tot el papers que tenia sobre l'escriptori, el contenidor blau. D'acord, en un moment, sisplau, li cerquem el número. Gràcies. Molt maca, aquesta noia. Sí, sí, malgrat. La Miriam de la Genaiitat. Queda-ho estallar al Palau de la Genaiitat, no? Sí, segurament. Que quedi constància que és efectiu. Què? Que quedi constància que és efectiu. O sigui, jo m'ha tocat, jo m'ha simpat en aquesta música, que encara recordo més aquell nen, no? Després del paper, tocarà també fer el mateix amb els gots de plàstic i aquestes coses. Ja. Si ens facilita un telèfon mòbil, li enviarem la informació per la setmana gratuïta. Ah, un telèfon mòbil. Sí, us he dit. Sí. Tinc un fixe. No, amb el fixe no és possible. Només podem enviar-ho als mòbils. Doncs, i si no, puc apuntar-ho ara? Sí, sense problema. Gràcies. Vostè dirà quan pots? Ara mateix. D'acord, doncs és el 9-3. 9-3. 4-0-9. 4-0-9. 8-7. 8-7. 5-8. I aquest és el telèfon de la Conselleria de Mediambient, eh? Sí, és el Departament de Territori i Sostamilitat de Mediambient. Perfecte, doncs. Miri en moltes gràcies. Vostè per la trucada... La Melero no està per aquí, no? Com diu, perdoni. L'Ena García Melero no està per aquí. Dispensi, no podem donar informació sobre aquest canvi. Ah, val. D'acord, gràcies. Bona tarda. Vostè per la trucada. Gràcies. Així, sisplau, m'interessa molt. Gràcies. Sí, a veure si era... Bona feina. A veure si podem... Ha penjat? Àlex, has penjat. No podem valorar, llavors, ara... No podem valorar. Bueno, escolta, fem una cosa. 5-23 de la tarda, continuem el programa. Tenim el telèfon de la Conselleria de Mediambient per trucar. I per partim, les que ens sentim molt malament... Fem una cosa, truquem ara, no? Som asiats i tant. Sí, 4-0-9-8-7-5-8. I ja matem el tema, perquè és que tampoc... Molt amable amb mi, eh? Molt amable, molt amable. Estem trucant a la Conselleria de Mediambient, perquè, clar, ens estem una mica tocats, i també volem saber quina és la reacció que ha tingut davant la ciutadania catalana i el poble català. Jo sí que reciclo, eh? Ara recicles. Jo reciclo, sí. Ara i sempre. Hola, bona tarda. Hola. Què és la Conselleria de Mediambient? No, és un altre número. La Conselleria de Mediambient, català 012, m'han donat el 4-0-9-8-7-5-8. Se n'ha equivocat. És la biblioteca de Mediambient, però només és biblioteca. Ah, això és la biblioteca? O sigui, aquí deuen tenir tots els exemplars de la fauna i de tot Catalunya. Sí, bueno, sí, sí. Clar, Mediambient, no? És la natura, els Pirineus, la Costa Brava... Tot, no? Molt bé, i el telèfon... Mira, és el 9-3-4-4-4. 9-3-4-4-4. 50-0-0. 50-0-0, perfecte. Què vol parlar amb algú? Bé, no, miri, jo... No hi pots dir sap el nom d'alguna persona? No, és que soc un ciutadà català, i he vist avui l'anunci, el nou anunci dels residus, del reciclatge. Ah, sí? M'ha afectat molt, perquè he vist aquell nen que m'interpelava i em deia, si no recicles, ho pagaran encara, els fills dels teus fills. I vostè l'ha vist? No, no l'he vist, no. Però no el vegi, eh? Ostres. És que és molt fort, és molt fort. I llavors, clar, jo m'he quedat una mica així malament... No, ho dic perquè l'agència de residus de Catalunya té un altre número de telèfon diferent. Ah. Bueno, si vols, pots trucar aquí. Sí. Però si és per un tema de residus, bueno, tenen un altre número. Hòstia, però quants departaments? La casa és gran. Perdona, no té sentit. Hi ha molts departaments, clar. Perquè l'agència de residus està ubicada en un altre edifici. Perquè on està la biblioteca? On també està la biblioteca vostè treballant, ara? Bueno, és que la biblioteca ara mateix està dins de la Biblioteca de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Ah, val. O sigui, a la UB. Sí, està ubicada aquí abans... A Llegonal. A la Biblioteca sigui la conselleria. La conselleria està al costat de la Estació de Sants. Ah, va, tot queda aquí. La conselleria de Territori. Llavors, la sectorietaria de Mèdia Ambient està ubicada a Llegonal, la Vinguda de Serria. I per aquest dubte que tinc jo, que és una mica per tocar per l'anunci d'avui, amb qui hauria de parlar vostè creu? El tema aquest de residus, perquè seria millor que truquis a l'agència de residus, que és el que s'ha de fer. Sí. Estan ubicats a Dr. Rus, que va a 3 torres. Sí, a 3 torres. Dr. Rus, 80. Una mica més amunt, això, per la nova zona bona. Com? Quin és el telèfon? El telèfon, espera, espera, moment que... Espera, espera, que tal busco. Veig que no hi ha molta feina, la biblioteca, avui. Com? Veig que ja està molt tranquil·la, la biblioteca, avui. No, que no escolti molt soroll de fons. El tema dins d'un despatx, nosaltres. Ah, va, va, és un boníssim. No parar la gent agafant llibres de la fauna de Catalunya. Increïble, no? Sí, sí, la fauna i tot, sí. Ha vingut tots els temes, era millor. La fauna a Catalunya, depèn de quin barri de Barcelona vagi, trobarà una fauna que... Tela, eh? Tela, perquè... T'ha posat la cosa complicada. Sí, doncs una aquella de... Passeig Colom, hi ha una fauna que... Prenc notes, senyora. A veure, un moment, que ara... Espera, espera, que ara no trobo el telèfon. Bueno, si no, ja... Ja trucaríem un altre dia, vull dir, que tampoc no... No, home, espera, espera, que... A veure. A veure, perquè... També hem de fer coses nosaltres. A veure, un moment... Paco, no... Estoy llamando, Paco, ahora no. Ahora no me va bien. Espera. No, estoy hablando con la señora. Sí, es la señora de la bloteca. De la bloteca de la fauna de Catalunya i Bèrica. Espera. No, déjame. Paco, que estoy llamando, no puedo colgar ahora, Paco. Bueno... A veure... Ha trobat el telèfon, ja, o...? Perdó? Sí, sí, espera, t'escarema. No, Paco, déjame. Déjame, que estoy llamando, Paco. Oh... No sé, no, senyora. Està buscant el telèfon. Jo veig que t'hi diga. Bueno, vale, pues... Perdona, eh. Desculpi, eh, és que... El meu marit, que m'atabala. Espera, un moment, eh. És que ara, mira, ara mateix... Si vols, mira, i si no, espera't. Fem una cosa, fem una cosa. T'has de saber del que té el... Sí. Sí, sí, sí. També te'l donaran, eh. Ah, 42.00, hosti, un telèfon. Tinc un full ple de telèfon, senyora, que no t'agafi ni apuntant per aquí per allà. Però, bueno, fem una cosa. Jo truco i, si de cas, ja ve informaré. No l'avui molt a estar més, perquè veig que està molt enfainada. Moltes gràcies, eh, que tingui una... El 567.42.00. Sí, sí, sí, ja he pres nota. Tinc molts telèfons, aquí, a apuntar. És el primer que m'ha donat. Ah, sí, sí, perdona, perdona. Gràcies, senyora. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, tarda. Oh, oh, escolta, jo, per un moment... He patit, ja, per un moment, eh. Que no m'agafava, no m'agafava. Sí, sí, sí, no, molt bé. Escolta, dos quarts de sis de la tarda. No em resolt el que volia amb ell, que era saber què passava amb l'anunci 9 del reciclatge de Catalunya. I, a fer, Andrea... Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria sense Número. La penya de les festes. Un resum d'alguns moments que hem fet els últims mesos a la penya del Morro. I ho fem ara per no haver de venir a treballar. En Sant I és un fill renegat d'una llarga nissaga d'urcas tristes de comarques de Catalunya. I la Rosó és una nena prodigi televisiva dels primers 90 i ja porta 10 anys vivint junts. La seva història d'amor va començar juntament amb un trepidant projecte musical que els havia de portar al capdamunt de la Sena Catalana. Els anys han passat i aquest dia no ha arribat. Avui, mentre esperen que les portes sobrin i el local somplit de gent per recuperar part dels diners que han perdut en la seva darrera gira, una mica losers, com veiem, no tindran més remei que preguntar-se cap on va el seu projecte musical, cap on va la seva història d'amor, i quina de les dues coses està destruint l'altre. Aquesta és la xinòpsis. Aquesta és la xinòpsis de l'obra Juicy Tomato, que es pot veure automàtic o automàtic. Ara ens explicarà el Joan Negri. És una obra que es pot veure al Club Capitòl i que l'Evan Estranalla fa temps a la Salatrona. No va passar per la muntaner i ha tingut molt d'èxit. Joan, bona tarda. Bona tarda. Molt bé, gràcies per atendre'ns. Abans de res, enhorabona. Sí, abans de res. Escolta, no, enhorabona. Perquè que estigueu al Capitòl, per veure l'Estranat fa un parell o tres d'anys, com deien, primer a l'atro, no passen per la muntaner, ho dic poques obres de teatre, tenen aquest recorregut llarg, no? Sí, bueno, no és tan bell, a l'obra. És només un any perquè la vam estrenar. Un any només? Sí, però sí. A l'anys ara la vam estrenar a la muntaner, i un mes abans de l'atro. Tot plegat és fa un any. Hosti, no sé per què tenia la sensació que portàvem aquest tema ja... Perquè hem fet tot la muntacarratera, que molt s'hagi la rusó. Sí. A veure, explica'ns la mica perquè heu... És a la salatrono, no? Perquè això ho produïu vosaltres, des de Tarragona. Exacte, sí, sí, és una proyecció de la salatrona. Heu donat una mica amb el clau, no? Que vas quan trobes algú... Hosti, està bé. Com va anar tot plegat? Perquè això ho ha escrit el Joan Llago, que és de la calòrica, també d'una altra companyia. Li heu demanat vosaltres, o com va ser això? Sí, el fet és que l'Anna i jo ens coneixem a la companyia Tessins del Nacional. Sí. Però a part d'aquella companyia de dos anys. Sí. I es va entendre molt i molt bé, i per dir que algun dia havien de fer alguna cosa. Això ho vella jo sol, no? Sí. A mi se'n vol córrer, però això ho parla amb el Joan Llago, que és una cosa que a mi m'encanta. M'agrada molt, molt, molt com escriu i a ells n'hi ha que té, i com explica les coses. I si volies que hi hagi un text parlant de Molina i per mi, i va dir que sí, que estava encantat, que ho volia fer, i així ho anava. I jo m'aniria segura, m'agafava la direcció. Perquè era el directe que la fa molts anys que l'heu treballat ell. I penso que és un dels millors directors de Catalunya. Bé, Joan, per tant, tu has tingut aquí també un protagonisme, doncs vegem molt important amb tot aquest projecte. I ara esteu aquí al Club Capitòl. Com ho està anant, la cosa? Bé, estic molt content, perquè estan molta gent, i el millor és que el producte s'ho ha d'espectar, que s'ho ha d'entendre, però per dir-nos coses bones, el producte es va carregant de comentaris positius, i et dic que no estic més content, perquè sigui el target que sigui, doncs l'obre agrada als arriba, tant si hi ha gent que treta com m'ho, tant si hi ha gent gran, com jove, tant si hi ha gent de la professió, com a públic normal, i clar, és una cosa que no... No m'ha vingut ni a passar mai, ni a l'altre. Tampoc, o com anàvem l'altre dia, que és ser realment com una manera de... Com és això, no? Que es posen de tot els astres perquè això passi. Perquè, en tant que hi ha gent de professió, no s'hauria pensat. Sí, de fet, parlem una mica de l'obra, perquè l'obra, o el show, o els duets, o tu... Com ho definiries, tu? Què és el que feu vosaltres? Nosaltres, què és el que fem? Doncs, clar, el que fem amb l'espectacle és l'hora dreny a l'espectacle musical que el Fàcil Arrozó ha estat preparant en un poble de Catalunya. És a dir, l'espectacle és, justament, una hora abans perquè comenci la nostra... El que ens trobem és romàntics. Vosaltres ja el que fa el Fàcil Arrozó per les festes nostres. Sí, perdona, Joan. T'hem perdut una mica. No sé si... T'has mogut alguna cosa, però per un moment hem perdut la cobertura. Dèiem això, que els protagonistes estan dues... Una hora abans, no? De que comenci el seu show que vam fer per Bolos per tot Catalunya, no? Exactament. Si el Fàcil Arrozó prepara la nostra cançó, que és un espectacle de duets romàntics i musicals, i arriba en un teatre, on arribaran de la funció, no hi ha ningú al teatre, no tenen camarins i han de canviar-se l'escenari, i en aquest espai de temps és on passa tot, i ho seu tomato. De fet, és una mica també allò que se'n diu un meta-teatre, no? El teatre dins el teatre. I tu també tens molta experiència amb això, amb això, com dèiem, de la salatronó. Heu fet molts espectacles, tu ja portes molts anys a dins d'aquesta professió. El que expliqueu a l'obra passa de veritat. T'ha passat alguna vegada, tu, abans de començar algun volo? Sí, tant. Jo tenia molt clar que volia parlar d'això. Amb el senyor que li vaig comentar, que volia parlar del tema de les xires a Catalunya. I sí, sí, sí. Passa que arribes a teatre, doncs no hi ha camarins. No tens... La condicionada, la vestiu, o pel funció d'hivern, o si només hi ha una persona que s'encarrega de tot, i ja està a la vegada portant la porca d'hila, fora, al carrer, i l'espectacle dintre del teatre. Venen les entrades, no? I és el tècnic de llums, també, a l'hora. Sí, sí, i llavors, com a programadora de la salatronó, també complica-ho, i vius companys, no?, que són parelles a la vida real, i el camarí no estava discutint. Oh! Com si no passés res. Com si no passés res a fer l'espectacle i a fer... Però... Escolta, això és meravellós, no? També té una part així, com curiosa, però és una part increïble, com que el teatre ho cura tot, no? Sí, i també no hi queda tràpia. Bona nit. Jo crec que es passa molt a uns altres d'aquest ràpid. És tan màgic el que passa quan sobren les situacions. Pujar el teló, no?, que has d'oblidar de qualsevol tunderia, de qualsevol... de qualsevol problema, i és algo molt... molt especial. Sí, clar, això ho diuen també molts actors, moltes vegades, no?, que es puja de l'escenari, doncs escolta, tu. És una altra sensació. Quan fas aquesta obra, et passa el mateix que amb altres, per exemple, que vas fer amb el T6, o cada obra té la seva història, o tot sempre és igual quan tu puges de l'escenari? No, cada obra té la seva història, perquè cada obra és tot això que faig tot plegat, o menys, però en aquest cas, jo sóc tomada com calana, i ho entenem molt bé, som molt amics, i a l'escenari tenim molta complicitat, doncs és que ens és igual. Vull dir, cada dia, cada dia, cada dia, que les més hi ha d'anurant de funcions, que portem, les hem disfrutats, no?, perquè realment... ho comentàvem també l'altre dia, és que és curiós que hi hagi més o menys gent, més empregada, o menys, cada dia, cada dia, nosaltres dos, acabem la funció molt feliços. Però molt, eh?, i molt desfeita la feina, també. Però vosaltres sou parella a la vida real o no? Això no és que t'anarà a un punt de vegades, ja. Clar, perquè és que m'imagino que tanta complicitat, tanta història arriba el moment que dius, bueno, ojo, què passa aquí? No, no, no. No crec que respongui, si no vols, eh? No, això m'he dit gent com el Toni Serella, Rosandreu, la mà de la tele. Exacte, exacte, que, per cert, Rosandreu també va sortir de tron, o no? Exacte, però m'ha dit que se m'ho treu, sí. Hosti, quan d'anys porteu allà a la Trono? Perquè, un dia, s'ha de fer un monument, no?, a la Trono de Tarragona. A veure, parleu-ne una mica. Quan d'anys porteu? Gràcies. Mira, a la Trono, la sala de Trono com a càrporta, farà 14 anys al Fabri de l'Aïcadè, 14... sí, 14 anys. I això, programant petits formatges des del primer dia, i llavors tot això arriba a la companyia en Trono Villegas, que tot venen autogràfos, importants de Rosandreu, etcètera, que això ja es remunda molt en delany. I jo que no t'hi vull, perquè, si no, em valeran el meu mig. Però tu portes des de fa 14 anys, des del començament, a la sala? Jo porto la sala des de fa 10 anys, des de fa 2 anys. Des de fa el 2005, a la sala, sí. I escolta, Trono Villegas, qui era, era un home o qui era? Trono Villegas, qui era un home, és molt curiós. Trono Villegas era una prostituta que hi havia a l'apartalta, i que va morir, justament, al costat de la sala Trono. Hosti, va morir allà al costat de la sala Trono? Sí, a la Trono Villegas. Hosti, a la Trono Villegas, i per això li vam posar aquest nom. Escolta, jo deia allò del monument a la sala, perquè vosaltres intenteu també programar, i que la gent de Tarragona no es quedi sense aquesta part teatral, que moltes vegades, doncs, si no és així, no arribaria. Quina és la línia una mica que segueixes o que segueu per programar? Nosaltres, evidentment, programem teatres de paper informat, sobretot teatre contemporànius que volem, nosaltres, promocionar són les companyies joves emergents, la nova dramaturgia catalana, i que ho hem aconseguit, no?, perquè ja, a llarg d'aquests anys, doncs podríem dir que, no sé, que ens han posat companyies com en Jordi Casanovas, amb la seva primera producció, o en Egos Teatres, amb la seva primera producció, moltíssimes companyes. De fet, no, estava pensant que, hòstia, a la sala... Descobrir, allà a les saletes, al metge d'ost, a alguna casa de Barcelona, o de... a la misènia de Barcelona, doncs l'esperarem a la sala Trono, perquè puguin saber que és el que serà realment plàssic, no?, en lliures de català de 15 anys. Sí, estem parlant amb el Joan Negri, que és un dels actors de José y Tomeito, aquesta obra que podeu veure ara al club que pitola Barcelona, i, a més, també, és un dels que coordina i gestiona aquesta sala Trono a Tarragona. Escolta, què és més difícil actuar per tu, o gestionar una sala? Sí, absolutament. Gestionar una sala és molt, molt més difícil. Jo, clar, són deu anys de gestió i d'interrompuda d'una sala de teatres i de programació, d'un equip de treball, a més a més, amb un festival internacional cada dos anys. Porto vius de teatre, un lliure més programa de sala, sinó que és gestionar-la, i la gestió sencera comporta molta, molta feina. Perquè tu en vius a Tarragona o a Barcelona, o a la Nova? Jo vius a Tarragona, i això és tot el que vull saber, perquè no poden dir-me com és que a Tarragona hi ha visca a Barcelona. Perquè, sinó com el que seria possible, si la reta potser no és com a funcionar, sigues en tres per la nit. Jo viuria a Tarragona, però clar, la que va a la funció no pot tornar. Llavors, vius a Barcelona, i vas dir que vingui a Tarragona, i així hi ha dret o en cotxe cada setmana, evidentment. Escolta, estem parlant de Josep Tomàs, també. Quin recorregut tindrà aquest obra? Perquè va ser, com dèiem, una mica la sorpresa de la temporada passada. Ha tingut molt èxit, la gent ja està anant, i està molt bé. Tu com ho veus, això? Com ho preveus? Jo, mira, sempre dic que a mi no m'agrada ser perillós de futur. Jo crec que a mi m'agrada molt viure l'Aquí i l'Ara. Ara estem al capital fitroquista de Gener. Després, a les primaveres, perquè les agentes de l'Anaïra i l'Ineves per sobre, molt sincronitzades, i tenim altres projectes, però tenim un pare de tres setmanes. I també farem gira per a algunes classes que ha quedat pendents per Catalunya. I, a dir, que ja estan tancades molt per dades. I després ho veurà, perquè a Argentina ens han convidat tornar a l'estiu que ve, algunes qüestions de Mesa d'Amèrica ens han convidat per l'estiu. Bueno, hi ha unes opcions que volem mirar a Madrid, hi ha unes opcions que no hi ha res tancat per dir-te. Per tant, jo el que espero és que tothom que pugui vingui al capital per anar a un superdi, a aquest Nadal, i fer-hi tomàtoles i tothom que intervés. I tant, i a més ho passen bé, riurem i veurem teatre de petit format que se'n diu amb dos actors, vosaltres, que esculteu, esteu esplendits. Joan, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé i molta sort amb el futur. Un abraçada molt forta.Un abraçada, gràcies. Adéu. I tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant. La meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense nom. Vinga, coneixe-lo a ERMotors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria qui ha cinc estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb set anys de garantia. Programa especial de Reis a ràdio d'Esvern. El 5 de gener, des de les 4 de la tarda, truca el 93-372-3661 i emporta un regal que els Reis Macs ens deixaran. Un regal que els Reis Macs ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis, 5 de gener, a les 4 de la tarda, a ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta ràdio d'Esvern. De 11 diventres de 4, 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 diventres i de 4, 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya de les festes. Un resum del millor, del pitjor, del millor, del pitjor, de la penya del morro durant els últims mesos. El que hem fet ha sigut a fer 4 coses, així d'ajar a la primera i ja estàs, eh? I és que, com comentem, el passat diumenge més de 4 milions i mig de persones, i a la primera, de la primera edició de operació en triomfo, el que ens va donar és el 25% de xerre a tot l'Estat. Es van interessar per la trobada de tots els concursants de la primera edició de operació en triomfo dins del primer documental de OT El Reencuentro. Avui, a la penya del morro, tenim la directora d'aquests tres documentals, que és la Nia Santjuana. Bona tarda. Bueno, ha tornat i ho ha fet per la porta gran, no? Sí, la veritat és que ha estat... La collida ha estat un èxit absolut. Nosaltres sabíem que teníem un producte molt xulo i un programa molt guai, que la gent l'està esperant molt, però això ha estat més del que esperàvem, molt content, sí. Per cert, ara comentàvem el diumenge acompatíeu contra l'estral del Jordi Evole, el debat de gran hermano, l'emergència de TV3... Tot i així, veus ser líders d'audiència... Quina valoració en fas d'aquestes audicions? Home, la veritat és que és el que dic. Estic molt content, és més el que esperàvem, perquè la competència, més aquell dia, era molt forta. L'estral és un documental xulíssim, que a vegades s'havia fet molta promoció i havia tingut molt bona collida, i la veritat és que és gran hermano, que sempre funciona molt bé. I estem molt content, perquè et dic, amb aquesta competència tan dura, m'ha aconseguit un resultat més veritat que el fenomen. Era una cosa que molta gent està esperant. Va ser un fenomen que va superar moltíssima gent, fins i tot el seu programa espanyol, en el seu començament ja fa molts anys. Va ser complicat tornar a reunir tots els concursants de OTA i trobar una data? Sí. Va ser molt complicat. La part... El programa ha tingut moltes cases molt complicades, però el més difícil és agafar 16 persones que estan enactiu, amb molta feina, amb unes vides que m'aparten famílies, i volos, i discos, i fora del país, i trobar una data comuna per tots que tots poguessin viure. Doncs aquest dia, la veritat és que ha estat difícil, però al final, fins i tot... Fins i a darrere d'ara no vam tenir la confirmació que era del Juan, però ha estat difícil, però, bé, exitos, per nosaltres no existeix, trobar-los a tots 16. Tu vas treballar com a guionista de OTA, Jordi, tu no ho sabies, però la Nia va ser guionista a partir de la tercera, fins i a la última. I va ser, Nia? Sí, sí, vaig entrar... El primer operació que vaig fer a Quieges Música va ser la darrera edició de televisió espanyola OTA3, i des de les hores, si he treballat a redacció, de resums i de bales, des de les hores, fins i a darrere, fins i tot. I com et sents de passar de fer, com a exemple, de guionista, d'operació en triomfo, ser la directora d'un dels problemes estrella de televisió espanyola d'aquest any? A veure, jo he sortit molt amb la feina que ha fet, i la feina de redacció guió de operació, i jo de operació en triomfo és una feina molt sola, molt... És un dels problemes guais que jo crec que et pot tocar fer en un moment de redacció televisiva, de talent, és molt divertit, i ara, doncs, clar, et porta unes altres complicacions, la feina, ara és una mica més estressa en això, sí, però bé, el pas d'una a l'altra, de bé, avui dia és un camí poquet a poquet que vas fent, i em sento molt afortunada, he tingut aquesta oportunitat. Escolteu, ara us expliquereu una cosa. La Nia, dura en el documental, ha fet moltes tasques, però escoltarem un tall de veu, i després us explicaré una de les tasques que ha hagut de fer la Nia. Escolteu el tall número 1. ¿Qué recuerdos tenéis de los castings? Yo nunca olvidaré, nunca olvidaré Mireia, por ejemplo, que constava en tres días, dos o tres días de castings, i me acuerdo de ella, que apenas nos conocíamos, que ya pasó la primera prueba y estaba... ¡Mamá, he pasado, mamá! ¡Mamá! ¡Mamá, que me quedan sólo dos, tío! ¡Que me quedan sólo dos pruebas! Doncs us explico. Això és un tall en el que l'Àlex fa referència a els castings d'aparación triunfo. I després, tot seguit, veiem a la Mireia, una de les concursants, com truca la seva mare. Una de les tasques que havia de fer la Nia era recuperar tots aquells imatges que els concursants deien, doncs, inserir-les en els documentants. Oi que sí, n'hi ha o no? Exacte. Una feina molt, molt fosciosa. Nosaltres, quan ja vam intuir que semblava que el projecte anava a tirar endavant, i això és fa bastant de temps, es van incorporar un parell de persones, un parell del Jorge i el Luis, que van començar tota una tasca de catalogació del material d'arxiu que nosaltres aquí és músic. Tu penses que va ser tan bestia el fenomen, que va ser tan de volum, perquè ens anem al canal 24 hores, que fèiem molt, molt, molt de volum de material d'OT, que hi ha catalogada una part. El que vam fer és anar a un treball de catalogació de tot això, que és com un minutat, i després tots portàvem unes bíblies, totes les reverses, portàvem unes bíblies de 6 quilos de minutats de gales, de xats, de resums, de càstings. I cada cop, la història és que ens hem vist tant, tant, tant, en aquest material, que un cop allà el reencuent, però quan deien, ostres, te'n recordes això, deien, ostres, això ho tenim. Això també, això també. Hi ha un munt de coses més que ells esmenten, que podrien haver entrat, que no han entrat perquè a sala, per qüestió de ritme, muntat, o el que sigui, no, aquí no ens encaixa bé. Però la veritat és que ha fet una feina molt minució de... Podem reproduir-hi a l'extensès del programa de centros. Bé, aquest dret, el diumenge va ser el primer, no? De quants programes en total seran? Són tres programes, tres programes especials, aquests, documentals, i després hi ha el concert en directe, el dia 31 d'octubre, per a TVE. Un dels moments més emotius del passat diumenge va ser aquest. Rosa... Ja, ja, ja! I... és val. Vamos a fallar. Ara sí. Lo más bonito que nos ha pasado, chicos, y aquí estamos. Lo más bonito que nos ha pasado. Oh... Y vamos, lo que vivamos es lo más bonito que nos ha pasado. Que bonic, que bonic. Com veus aquest moment, vosaltres? Nosotros estamos explorando como contuntos al control. El control va ser molt emotiu. Clar, perquè ells estaven en una sala, i vosaltres estaven en un control, a part, monitoritzant tot el que passava allà. Sí, tu penses que vosaltres estàvem a la sala de Cata de Vins, de la casa on... de la casa on acabam jugant, per fer aquesta gravació. I no vau aprofitar per obrir alguna ampolla? No, res, res. Era moltes hores de feina. Comencem així de bon matí, que si m'ha acabat malament. Ja, però... No, penses que va muntar un control. O sigui, la tècnica és que és música, no muntar un control brutal. Hi ha algunes fotografies que van ser de making of, amb això, un control, una barbaritat. La gent de la casa quan ho va veure, va dir, estres, era irreconhecible. I estàvem allà a la sala de Cata de Budaqueta, a baix, i ja estaven just un pic per sobre nostre. I la veritat és que nosaltres... esperàvem que fos molt xul, que fos... i que és molta veritat, que és molta emotivitat, però ens va sorprendre amb escreix. Amb la qual cosa vam convertir aquesta emoció. I alguna cosa que no s'hagi a més d'aquests documentals i que ens puguis avançar d'alguna coseta, d'aquell moment que ho han veut allà, alguna cosa que ens puguis avançar o no? Sortir sense el primer documental és que et seré sincera. Ho vam planificar d'una manera que... O sigui, estic contenta, perquè el minutatge que vam fer és el que ha sortit. Tot el que veieu és tot el que hi ha, el que hem pelat. Són, bueno, tal, aquest procés de ser repartit, però no hi ha res. No hem deixat fora del programa res que digués, això és superxulo, superpotent, i ho has de posar aquí. Vam ser com el programa del documental amb 3 minigales, una mica així de sats, no? Perquè ho van assajar abans, ells? No, ells no sabien res sobre què passaria el dia del reencuentro. Ells van arribar allà i no tenien ni idea. No van saber fins al dia que van arribar on era, al lloc. On és la casa, per cert? Era prop de Vilafranca, del Panader. Mm-hm. Aleshores, era una casa, és una masia on fan... on fan també esdeveniments i fan... fan bodes, són cestes, buscàvem un lloc... que tingués com 3 espais que fossin prou diferenciats. De fet... Per fer 3 sets diferents i fer-los en un mateix dia. I ells no sabien res de res. Ells van arribar allà, de fet, era una de les postcatàniques. Ara arribaran aquí davant matí. Ells van arribar molt d'hora, molt d'hora, i els hauran de posar... s'hauran de posar a cantar, a veure les veus, tothom. Ja sabeu que les seves pel matí no estan preparades, sense calentament ni re, però escolta, va ser que a mi cas i va sortir molt bé. La veritat és que es van veure en moments amb motius, per ells, també, i sobretot nosaltres, com a espectadors, no? Poder veure tot això va ser molt impactant. I el morbo estava servit, perquè després de tants anys, tema visbal i tema xenoa, la gent estava esperant la reacció. A les xarxes, i molta gent, clar, mireu el visbal, que segurament serà de tots ells, el que ha triomfat més a nivell mundial. I la gent li va sorprendre que el visbal estigués així, com abcent. A tu també? No, la veritat és que jo m'ha semblat molt sorprenent tot el rebombori que he hagut a la xarxa. La veritat és que estic encara amb la postproducció. A poc no m'he enterat molt. Però sé que hi ha hagut molt de rebombori, perquè diuen que el visbal estava fred, estava out. La veritat és que nosaltres no ens va fer aquesta percepció. És veritat que ell era... Amb molts d'ells sí que no feia moltíssim temps, i ell sí que es van veient més. Amb la qual cosa, entenc que potser arribes a un... i et costa una mica més de calentament. És la única deducció que puc fer, perquè és que jo, amb ells, fora de càmeres, jo era interactual moltíssim, superintegrat. I ara suposo que hi ha aquesta cosa... Clar, és que sí. Cada pla que ha sortit el visbal era... A veure què fa el visbal. I després la Txenoa també... Mira la Txenoa, què va passar amb la Txenoa, com està la Txenoa, com... O com dissimula, es fa la forta. Són coses que tenia aquest morbo afegit. Això ho sabíeu vosaltres? Sí, tant que ho sabíem. I tant, si nosaltres anàvem a ser-sals. Però després ho vaig veure allò tot tan natural, saps? Sí. Potser no em para analitzar... Jo fan les xarxes per tu, després, que no et para analitzar. Sí, jo tampoc no volia enferrar. Fem això perquè passarà això, altra portarà aquesta reacció. I ens ho van donar tot ells. Val com va ser, és com nosaltres ho hem ensenyat. I després ja tothom fa les lectures que vulgui per això estar. I tot això d'anar a vi, ja és divertit. David, última pregunta. Nia, ens pots avançar alguna cosa del que podrem veure en aquests dos documentals que ens queden per veure? Sí. Jo crec que aquest segon, és un d'aquests que t'atrapa, et quedes enganxat, perquè els que diuen s'assinceren molt a nivell de vivència, a nivell de com van viure, sobretot, dels processos de la fama i de les mafes, i com alguns dels no ho van viure fàcilment. I crec que és molt interessant el contingut de la conversa. I l'últim és una bomba emocional. Per què? Amb una sorpresa música al final. Per què? És una bomba emocional, perquè ells s'enfronten a imatges que durant molts anys, ells no han repassat imatges del programa. Aleshores, estem com una mena de cinevestiu, perquè tenen un feeling amb la nina brutal. I perquè jo entenc que era el final del dia, i ja s'acabava la història, estan més joves, no? I és un programa molt bonic, molt bonic, molt xulo, molt xulo. S'ha sabut que, finalment, no he viscut cantarans escondidos, per tant, ja estàs esperant aquest moment, que això és aquest moment ja o el proper? Cantarans escondidos de concert, oi? No, el documental. El documental, no, cantarans escondidos. Ah, no? El documental no. Ah, va, d'acord. És el concert, és el concert on cantaran. I mi música és tu, vos? La cantaran el documental? Això haureu d'esperar per veure-ho. Ah, va, va, d'acord. Tu penses que nosaltres, aquests documentals, són uns documentals de conversa, hem tingut un moment de recordatori a través de la música, que ha estat aquest primer, el segon, tenim a través d'objectes i vivències, i el tercer, a través de les imatges, i si hi ha alguna pinzallada més musical, que alguna pinzallada més musical hi haurà, ja estarà sorpresa. Home, al primer hi havia moltes pinzallades musicals, perquè estaven allà i sortien a cantar i recordaven les cançons. Sí, perquè vam recordar a través de les cançons. Però ara deixem les cançons enrere, i anem cap a altres temes. Molt bé, doncs, Nia, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt i molt bé, i a continuar amb la post-po, que deveu anar de cul, pobres. Exacte, ja, ja, ja, ja estem a l'estrim final. Data, entrega. Molt bé. Un petó, que vagi bé, gràcies. Moltes gràcies, un petó per tots. Adéu. Adéu. A les portes d'Àlvio Desper, sincronitzes d'Àlvio Desper, el ràpid de Sant Jordi, l'horantament per tu. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu, els plats del sopar que ningú té el valor de rentar, i penso amb tu a cada moment des que el sol treu el cap, pel taga merent, i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats fins al llit, els veïns dels tercer que s'amqueixen dels teus clips d'ahir. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te els llançols, durant 5 minuts més fent el goix fent l'amor, esforçant-los la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. I quan et dono peixet, en els jocs que t'agrada guanyar, la vida és tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamarí. I quan et dono peixet, en els jocs que t'agrada guanyar, la vida és tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamarí. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El regidor de la CUP Avic, Joan Coma, declararà finalment davant de l'Audiència Nacional Espanyola. Avui l'han detengut els Mossos, perquè a l'octubre es van agacompareixar. Se l'acusa d'un delicte d'incitació a la sedició, perquè va firmant un ple municipal que, per fer una truita, s'han de trencar els ous. Es preveu que el trasllad d'Inamadreta, aquesta mateixa anècdota, demà declari a l'Audiència Nacional Espanyola. La portaveu de l'executiu Neus Monter, ha expressat el pressuport de l'executiu, a Coma, i denúncia un vergonyant calendari judicià al pal del 2010. El govern espanyol, entestat amb la judicialització constant de tot allò que ha estat polític, acaba l'any 2016, tant com el va començar. Ciutadans, en canvi, ho veu diferent. Sentim el diputat Carlos Carritosa. Es curioso que, a pesar de que, con una mano, el govern practica las detenciones por medio de la consellería de Interior y los Mossos, con la otra, parece que se están solidarizando con la CUP. Noticias Breos, Quim Oli Bares. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reclama el Parlament els informes sobre els precedents en els quals la mesa de la Càmbra Catalana ha vetat o limitat l'etremitació d'initiatives independentistes. La magistrada d'aquest tribunal, Maria Eugenia Alegret, que investiga Carme Forcadell per desobediència, ha requerit aquestes noves dil·ligències, per la fiscalia que vol demostrar la desobediència de Forcadell. El govern no s'aparta del compromís de celebrar el referèndum al setembre de l'any que ve, com a molt tard. I ho troba compatible amb treballar per pactar-lo amb l'estat. Amb tot, la portaveu del govern, Neus Montet, varteix que si a l'altre costat no hi ha resposta, no estan disposats a perdre temps. No deixarem d'intentar que algú altre, no només nosaltres, algú altre, segueix a la taula per tal de negociar. I, a partir d'aquí, veiem que ens hem de dotar d'un marc temporal, perquè el que no estem disposats és a perdre el temps, però tampoc que ens facin perdre el temps. Catalunya superen els 10 primers mesos de l'any el nombre d'empreses exportadores de tot el 2015. Entre gener i octubre han venut a l'estranger de manera habitual més de 16.600 empreses catalanes. És el 34% del total d'empreses exportadores del conjunt de l'estat. Són dades del Ministeri d'Economia analitzades per acció, l'agència pública per la competitivitat de l'empresa catalana de la Generalitat. Transcendeix en més detall sobre la mort del cantant George Michael. La seva parella ha explicat el diari britànic de Telegraph, que va ser ell qui el va trobar mort al llit el dia de Nadal, que em van anar a buscar-lo per anar a on dinar. L'estilista Fadi Fawaz, que sortia amb Michael des de feia 5 anys, també ha reconegut que tot havia estat molt complicat recentment, però tant ell com el músic estaven esperant, diu que arribés el dia de Nadal. La mateixa publicació apunta que fons pròximes en músic afirmen que s'alluitava contra una edicció a l'eroïna i havia hagut d'anar a urgències diverses vegades. La causa de la mort de George Michael, segons el seu mànager, va ser una aturada cardíaca. El Museu d'Occesar de Lleida ja és oficialment d'interès nacional. Ho ha aprovat avui el govern, Lleida Noèle Casellas. Bona tarda. L'objectiu és protegir la col·lecció artística d'aquest equipament a Randall i Tígem Laregó per les obres de Sixena. Això suposarà que han vist ja que la Generalitat guanya pes en el museu. Ho ha explicat el conseller de Cultura, Santi Vila. El govern col·lamina la incoherència d'un expedient que declara Museu d'Interès Nacional, el Museu de Josep comarcal de Lleida, i que, en conseqüència, obliga la Generalitat a tenir un pes majoritari tant en els seus òrgans de govern com en el seu pressupost. Noèle Casellas, Catalunya Ràdio Lleida. Esports, Roger Boussà. Juan Merino afirmarà a les pròximes hores com a nou entrenador del nàstic de Tarragona. Aquest migdia el Consell d'Administració del Club ha acordat la rescissió del contracte del fins ara tècnic Vicente Moreno, que va dimitir i vendre es passat. Dijous Merino dirigirà el seu primer entrenament. A l'aeroportat als laterals Pablo Mafeo i Angelinho. Els dos arriben sedits del Manchester City. El Club Gironi també podria anunciar avui una sortida. L'espanyol ha tornat aquesta tarda la feina amb un entrenament a portes obertes. Els Blanqui Blaus ja amb la mirada posada al partit de Lliga del dia 6 de gener contra el Deportivo. A la Lliga CP de Bàsquet, avui dos partits en presència catalana. A un quart d'avui, Barça València, i a tres quarts de nou, Manresa Estudiantes i el joventut, el seu president Jordi Villacampa, anunciarà aquest vespre que deixa el càrrec que ocupa des de l'any 99. A la junta d'accionistes que es farà a les 8 del vespre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno, un tram del carrer Carles Mercader, serrestringit al trànsit de vehicles. En concret, és el tram que va des del carrer Buena Vista, per on fins fa pocs dies podien circular els cotxes en sentit de baixada. La setmana passada es va instal·lar una piló en l'entrada del carrer Carles Mercader per tallar-les circulacions vehicles i només es permet circular els cotxes fonararis que vulguin accedir a l'església. Més coses fins al dia 2 de gener, segueixen marxant la campanya Cap Infants sense Joguines, Sant Just. Diferents comerços Sant Just Tengs han sumat a la campanya solidària per tot, per dalt, que tots els nens i nenes del poble tinguin alguna joguina a aquestes festes de Nadal. Un regal o una sèrie de botigues de Sant Just, com són Cal Lliberté i l'Asistallaria Vallart, el carrer Buena Vista, Jeanine Patschwork, el carrer Miquel Robertet, o la papereria l'Escrival, Carre Salvató Escriu. I una punt més Sant Just participarà del programa Roba Amiga. L'Ajuntament acaba de signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Un Sol Món, Caixa Catalunya i l'Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials per tal que Sant Just et dareixi aquesta campanya que s'està posant en marxa a tot el país. També col·laboren Caritas Catalunya i l'Associació d'Economia Social Solidensa. Aquest any, entre el janet i el setembre, s'han recollit 50.224 quilos de roba usada a Sant Just. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies d'Edició Véspera a les 7. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio RadioDesvern.com i a la xarxa socials al Twitter i al Facebook. Moltes gràcies. Internet RadioDesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. RadioDesvern, cada dia més a prop teu. Informatiucomarcaral.com El dout KIA Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just Desvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria KIA 5 Estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. I el cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. La penya de les festes. Un programa amb alegria, diversió i xerinal·la. Per cert que l'Aia Fordat ja ha vingut a la ràdio en representació del PDC, que és el que ha fet la catalana de Sant Just. PDCat? PDCat ara ja. Democrata, europeu... No, no, no, PDC. Proposa impulsar una sèrie de trobades o xerrades informatives obertes a la ciutadania sobre els tractats de lliure comerç. El TLC. El ple d'octubre es va declarar... Que són el TTP, el TTP... A veure, espet, que estic acabant la notícia, perquè... no, no, no, ho faig perquè... N-O-T, perquè... O-T. M'estou fent a cobrar els dos, ara, perquè estic anant llegint la notícia, sisplau. El ple d'octubre es va declarar contrari a els tractats TTP, C, E, T, A... I T, I, S, A, a través d'una emoció... A, I, N, D, R, E, A, és a dir, Andrea, té més informació. Doncs... Perdó, el ple d'octubre es va declarar contrari a aquests tractats, i des del partit demòcrata català, PDeCat, PDeC, l'únic grup que... Fem una cosa, com s'ha de dir? PDeCat o PDeCat? Va, s'ha de dir el PDeCat. Jo dic PDeCat, ja no és PDeCat. Si ho diu això, el PDeCat. Però et truquem el PDeCat? Truquem el PDeCat. Jo dic PDeCat perquè el Twitter del partit és PDeCat, s'ha d'anar acollitzant. Ara, ara, ara. És un grup que va votar contra el document, considera que és massa d'hora per opinar-ne. La seva portaveu proposa informar prèviament la ciutadania a través d'un seguit de conferències informatives. Recordem que els grups que formen part de l'equip de govern, movem-se en just entesa, Esquerra, Republicana i el PSC, van presentar al ple una moció que critica aquests tractats i la seva negociació. Perdona, estem buscant el telèfon del PDeCat, i he posat PDeCat, telèfon a Google, telèfon de l'esperança. No és broma, eh? No entenc per què. PDeCat. Potser no és PDeCat, eh? Vaig a posar PDeCat. Potser per aquí t'espero. Jo segueixo, mentre ara entén. Enllarga't una mica per què em deus buscar el telèfon. No m'interrompiu. Interrompiu? Diuen que s'estan duent a terme aquests tractats amb poca transparència en les negociacions, i a més asseguren que rebaixen estàndards en clau medi ambiental, de salut i alimentari, que endavant amb el vot favorable dels grups de govern, l'abstenció del Partit Popular i Ciutadans, i el vot contrari del Partit Demòcrata Català. Molt bé. Has regalat la notícia, Andreu? Sí. Una aplaudiment per a Andreu. Què et surt amb PDeCat? Sí, sí, sí. Partit demòcrata.cat. Això és un acord. Busca conversència i ja està. Llavors, partit demòcrata europeu català. Aquí per això és PDeCat. PDeC, hauria de ser, no? Partit demòcrata europeu. La participa del disseny del logotip del partit. Notícia, això ens interessa. No hi ha una part de... Contacte. Contacte. Presentació, direcció, notícia... Escola, escola, escola, escola, escola, escola, escola, escola. Aminista, jo tinc grans. A punt de res, plau, Àlex. Pots que ho direm per entendre el telèfon? Sí, és públic. 93-236-3100. Ara he de trucar a tothom i si se'n tornaran les línies. A veure... 2-3-6-3-1-0-0. A veure... No estàs fent promoció. La idea és que es posi de turmas, no? Demanem directament per ell. Estan trucant en directe ara el PDeCat o el PDeC. Com s'ha de dir? Perquè tenim un dilema, llavors... Però creiem tot el tipus de música i trucant d'en sèrio, no? Escolta, no li diràs tu ara l'Àlex, que m'ha de fer de la feina. Jo no parlo. Tu no cantaràs avui? No. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Truca de ràdio d'Esvern, perquè estem comentant una notícia sobre el partit. I no sabem com hem de pronunciar. Si PDeC o PDeCat... Gràcies. Això ho dic, no ho sap ni... No ho sap, això ho dic, no ho sap. I no et posen... Potser ets de passant mal de part que ho responem. Home, no. A veure... Hola. Hola, mira, amb qui parlem, just plau? Sóc el Xavi de Prensta. Hola, Xavi, mira, sóc el Jordi de ràdio d'Esvern. Hola, què tal? Estàvem comentant una notícia sobre el partit. I no sabem com hem de dir si PDeCat o PDeCat. PDeCat. PDeCat, eh? Sí. Perquè el comencem... oi, què fotries, era PDeCat? Sí, quan els militants va haver d'anar al Ministeri d'Interior i els militants van tradificar el nom de PDeCat. Perfecte. Doncs, Xavi, ja està. Un problema resolt. Merci, eh? Gràcies. Adéu, adéu, adéu, a tarda. Bé, ja està. Perdona, hauríals d'haver preguntat... Hauríals d'haver preguntat quan els lliurarà aquest nom i que ens vagin dient ja el següent. Molt eficient, eh, PDeCat? Ja anirem truquant. A més de dir. Doncs he de corregir totes les notícies. Bé, ja se'ls van. Anem cap a Espes, va. Segur? Sí, anem cap a Espes. Ara es pot despargir d'esper, sincronitzar despargir d'esper, per l'àmbit de Sant Just, l'úrbate d'en Porto. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria sense Número. La penya de les festes. Un resum d'alguns moments que hem fet els últims mesos a la penya del Morro. I ho fem ara per no haver de venir a treballar. I ho fem ara per no haver de venir a treballar. Bona tarda. Quan tornem aaryros. Aquí estem una altra vegada amb lasomà loudly. Bones tardes, Jordi. Gal تال. No, no, no, avui no em sap greu, però no tenim temps de parlar de tele. Hem de començar amb una altra història, David. És que aquesta no que sentim és la d'una dama, que és tota una revolució italiana. No perquè ella sigui de Barcelona, sinó perquè avui tenim el telèfon una de les veus més dolces del teatre català i nacional, és la Mireia Mambo, la Camila. Una de les protagonistes del nou musical que es pot veure el Victòria és Caramonx de Goll de Gòmila. Tenim el telèfon, Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns, el vingut del programa ens fa molta il·lusió que espiguis aquesta tarda amb nosaltres i enhorabona, perquè des del passat 23 de setembre, que esteu amb la nova producció de Goll de Gòmila, què tal, com ho sentiu? Doncs molt bé, molt bé, home, és una il·lusió que ja tenia de setembre, perquè clar, vaig tenir la molt bona oportunitat de treballar amb l'Àngels Vanallons, que ja havia treballat amb ells, fent Madicel, doncs que ja era una cosa com una referència, ja, aquesta empresa. Ara, com... Mira, si algun dia treballo més, mira que m'agradarà, i molt més també, perquè sabria que s'ho faria en català, i no en castellà, que és el que estic acostumada. Sí, ha sigut molt difícil per tu fer un musical amb totes les cançons en català, perquè clar, et vam veure si era meravellós, estupenda, perfecte, però jo era en castellà, no? Exactament, i per la gent que no em conèixer, clar, és això, i jo fa tres mesos o quatre mesos no parlava res de català. Què dius? Que fort! Sí, és que jo vaig néixer aquí a Barcelona, però molt més per les circumstàncies de la família que a ningú altre cosa. Jo després em vaig anar... no tenia un any, i em vaig anar a Madrid amb la meva mare, i clar, vaig créixer allà, i després em vaig anar a Londres a estudiar, o sigui que no... Però escolta, si tens un català... Però si tens un català meravellós, digna de guanyar el Gran dictat, però escolta, no era bona. És veritat que vam tenir tant jo com l'Anna, vam tenir una joia de persona, l'Helena Fortun, que és una actriu, ella mateixa, i que de veritat que ens va ajudar, jo és que no sé com ho ha fet, és que no et puc dir. No, no, ho ha fet molt bé. Ho ha fet molt bé, de forma meravellosa. De fet, Jordi, una de les coses... Preparant l'entrevista i buscant informació amb la Mireia Mambo, una de les coses que més li ha costat a la Mireia, de fet, amb el tema del català, i segurament et sonarà com a anècdota, és l'Ada, vols que et vull dir un ou? Com? Perdona? Pots explicar-ho bé, això, Mireia, o no? M'he perdut alguna cosa. Bueno, el que va passar és que vam tenir la primera... com la primera lectura d'això, bueno, amb tota la companyia i tot això. I clar, jo encara no tenia el català. Llavors, què va passar? Lo normal, que jo anava com viagint amb aquesta il·lusió per al nerviosisme, també, de d'estalla amb tota la companyia, i també que em sintessin i així, aquestes coses. I clar, el tant de concentració a vegades no és bona, i ja em vaig llegir una cosa malament, que era això. En comptes de vols que et vull dir un ou, vaig dir, vols que et vull dir un ou. I a tota la sala va ser com... Mira... Què li deies? Li van la banda, li deies això? No, si ho deia a la Clara Mulalera, en xafada la Fanny, que és com una... Pobre Clara. És com una amiga barracria d'alguna cosa així. Pobre Clara, clar, a més, no tenia ni ou. Bueno, escolta, tu dones vida al Caramuj, a la Camila, que és un actriu de la companyia, de la petita companyia Tinaran, que hi ha l'obra d'Escaramuj, que té un fort caràcter, però amb un doble fons molt maco i molt bonic. Com definiries tu, a la Camila? Doncs és més o menys això, sí. És l'actriu de la comèdia de l'art, és una companyia de l'art, que ve de... que se va, deixa a Itàlia, per revolucionar Francia. Una mica així. I el que fan és que... bueno, ella té com una persona que amagava la companyia, que és el René, de la que està enamoradíssima, però tenia així, ella sap molt bé que ella vol aconseguir certes coses. Ella vol ser un actriu de les grans, i, clar, sap que ella sap molt bé que l'amor podria impedir aquestes coses. O sigui, que és una nena que treballa molt amb les seves armes de dona, però també té aquest cor que a vegades no sap molt què fer amb això. És que recordem que és la situació de la 18, no?, finals del... 1789, eh? Sí, finals del 18, i tu formes part d'aquesta companyia de comèdia de l'art i t'inaran que, per mi, hi ha un dels moments més divertits de l'espectacle. És quan hi ha la representació de comèdia de l'art i feu el show, no? Comèdia de l'art dins el teatre, que és molt xulo. La veritat és que sí que té... Potser que som la part, potser una mica més còmica o més muda de tota la història. Divertida, sí. Quan te'n vas a la noblesa, ja són com més refinats. Estan més encarcanats, que la gent està com més freds, sí. Sí, sí, sí. Però sí, no sé, la veritat que a mi m'agrada molt, perquè té aquest personatge particularment, té moltes... molt de batches, moltes coses diferents que explorar, durant l'obra, durant la història, i a dins d'ella mateixa. O sigui que ha sigut una preciositat explorant-la, tots els nivells, la veritat. Amb el tema de cadèies de preparació d'actriu i tot plegat, en l'obra faré un reu molt petitíssim spoiler. Mireia, hi ha un moment de l'obra en què, clar, és una mica pujadet de to, en què no es veu res, però que s'incinua molt. Ah, sí, jo em va a mi, sí, m'agrada molt, m'agrada molt, també. Com, com? M'agrada molt, també, aquell moment. El que ve de l'àrquic, et. Et va costar molt fer aquest tipus de senes, o no? Bueno, al principi, és veritat que vaig... Jo, ja quan estava mal assat, sí que és veritat que vaig pensar... Bueno, doncs, a vegades, que t'agradaria, venia amb una mica menys de roba, potser. Un moment patxina, no? Sí, una miqueta, perquè no seria còmoda, jo ho sé. I vam tenir també una experiència amb això, però hi ha un altre dia, sí, a la mà. No, no, no, no, mira, què va passar? Un moment patxina ens interessa molt, un moment patxina. Què va passar? És que no puc explicar-ho. No ho sé, no ho sé, a veure, mira, més o menys s'intentaré. Però hi ha... no, no, no, és que no crec... Ai, no, sí, a veure, que em vas quedar sense roba? La patxina, quan es... Quan es va obrir la patxina es van portar la teva roba, o alguna cosa. Bueno, escolta, no, que estem parlant amb la... Mira, ja, amambo, que aquesta alegria que desborda, ja veieu que ens encanta parlar amb tu, que és una de les protagonistes des que ara m'hoja el musical. Tu havies vist... Veure la pel·lícula és que ara m'hois, per cert, o no? Doncs no, no, no, no l'hi vaig veure, perquè no és una pel·lícula que a mi particularment m'hi havia, no? M'havia cridat l'atenció. Però sí que és veritat que, clar, que té tanta cosa bonica. Jo em vaig inspirar una mica més en altres coses que van parlar de les vives, de la personalitat, de l'interior d'aquest passmatge, que ve a ser una mica això de la... de la... Josephine Baker i totes aquestes dones, no? Que treballaven molt amb el seu cos, però que tenien... S'havien molt bé que tenien el seu cap. Clar. Clar, jo vaig inspirar-me en això. No totes maneres, clar. Veient la pel·lícula, com que sóc tan semblant a l'Enor, no... direm que no passa res, sí, si no l'he vist, perquè, clar, som totalment impuestas, no? Igual, dos gotes d'aigua. De fet, cantes, balles... I, a més, amb vestits d'època que també són... M'imagino que d'on tenies la complicació de portar-los. Sí, sí, sí que és veritat que són complicats, però sí que t'ajuden molt a ficar-te en el personatge. La veritat que la Montse Menó s'ha fet un treball que no... És que no... O sigui, jo no havia... És que no havia vist mai això. I és superbonic, i és superbonic que l'aspecta també d'estar fora. A mi m'agrada, m'agrada molt, això. És veritat que alguna persona amb algun canvi ràpid, sí que potser que són una mica futurs, no? Sí. Però sí, sí, són precisíssims, totes les que hi tenen, la veritat. Oh! Oh! Tu has fet el meu que riem en vergüet, tampoc tan lluny, eh? Perquè va ser l'Adolonis Benkartier, que va ser una mica el gran personatge, no? Que va ajudar-hi, que va triomfar aquest últim any, o ja fa un parell d'anys amb Cisterak, amb aquella experiència musical de la mà del terrat, van al tio, li va venir la... La Wopi-Golver et va veure amb persona. Mireia, què recordes d'aquella experiència? Wopi-Golver, veient-te fent de Cisterak. Bueno, la veritat que aquesta sí que va ser clar. Cada cosa que ha vist en aquesta professió, la veritat, que estic molt agraïda per cada experiència, aquella va ser meravellosa, en tots els sentits, però també vaig passar uns nervis, aquella anís. Aquella nit, no? L'anís la vaig conèixer, perquè sabia que ella estava ahir al teatre, me'n recordo perfectament, que em vaig agafar, perquè crec que estava... no sé si estava com una mica encostipada o alguna cosa, i crec que havia après un ibuprofeno, alguna cosa així. I em van dir... això que t'has agafat, és molt possible que ara et tranquil·litzi molt, molt més del que t'agradaria, i jo vaig pensar per mi, mira, molt millor, perquè no puc amb els meus... No t'ho recomanava per l'energia, no? I tu, mentre has fet la funció, vas veure la BopiGolbert, que la platea, o no? No, no, no la vaig veure des de l'escenari, no la vaig veure, perquè... bueno, jo hi ha una cosa, també, això és un secretat triomf, a mi mateixa, i és que jo porto lleres, i per no veure la gent, per no posar-me nerviós, no em poso les lentilles, que em faig una funció important. Actua sense lentilles, que no et posis nerviosa, però això t'ajuda a concentrar-te, no? Sí, molt, molt, perquè és que si veig la gent ja no puc, és veritat que em poso molt nerviosa, i clar, aquell dia de l'estrena jo vaig pensar... no, no, no, les lentilles ja no em serveixen per res, perquè ja em coneixia tota l'escenari, ja vaig dir, no, no. En Compte, no t'equivocis algun dia, que està una banda o una altra, i llavors, com que tu vas, que t'acara a la paret. Bueno, en fi, David, hem d'anar acabant, no sé si vols fer alguna pregunta. Una, és el gènere dels musicals, amb el que et sents més còmode i amb la que t'agrada més fer? Sobre els escenaris o no? Uf... És que no ho sé, sí que és veritat que ara mateix em trobo molt còmode en experiència, o sigui, ja jo sé unes coses que abans no sabia d'interpretació, sobretot, perquè sí que és veritat que jo... No sé, fa uns temps jo deia que no, que jo actriu, no em pots dir actriu, em pots dir cantant, em pots dir ballarina o el que sigui, però actriu és veritat que és una cosa... Si ve, ja li tinc molt de respecte a totes les disciplines. Això de l'interpretació és una cosa que mai no t'haurà de prendre. Quan puja el de l'escenari ets un actriu, perquè em sistera que ara més que la música també va estar a Londres treballant amb el musical de Charlie, de fàbrica de xocolata. Vull dir que una mica actriu, sí o no? Bastant, bastant, bastant. Potser una mica, potser. I projectes de cinema o televisió, et podríem veure a la petita? M'agradaria molt, moltíssim, de fer alguna cosa de televisió. Encara no he pogut, perquè jo què sé, jo... És veritat que penso moltes vegades que no hi ha papers per al meu partit. He de tenir paciència, potser, o he de trucar a les portes i veure què passa, però no ho descarto, i m'agradaria molt. O sigui, que estigui tan bé, fins i tot estudiant per això també, per ser millor actriu, siguin a l'escenari, sigui per televisió o sigui per el que em toqui fer. Mireia, fins quan estaréu al teatre Victòria? Doncs mira, no hi ha una data final, però jo li diria a tothom que agafin l'oportunitat ara mateix, perquè és d'aquestes coses que, si no ho aprofita Sara, potser després és massa tard. I això, per exemple, a mi no m'agrada gens, quan em quedo sense veure una cosa. O sigui, que jo diria, mira, ara que ens aproximem al Nadal, perquè no fer aquest regal, que és una meravella d'obra, no perquè jo la sigui tens, sinó perquè la veritat que és molt bonica fer aquesta professió de poder transmetre una història que fins i tot té una cosa de la realitat molt bonica, i que t'emociona, et fa riure, et fa plorar... No ho sé, és una bona estoneta culturitzada. Mireia, Mambo, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt i molt bé aquest escaramux al teatre Victòria, el nou musical de Goll de Gom, cuida't molt i un abraçada molt forta. Gràcies, d'evolució. Que vagi bé, vagi bé. Adéu, adéu, adéu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense nomen. El nou qui es porta, et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència, porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmit per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria qui a cinc estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb set anys de garantia. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. El 5 de gener, des de les 4 de la tarda, truca el 93-372-3661 i emporta un regal que els Reis Macs ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis, el 5 de gener, a les 4 de la tarda, a Ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. De 11 diventes de 4, 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'esgut jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4, 5 de la tarda. Smoof Jazz Club. Smoof Jazz Club. T'hi esperem. La penya de les festes. Un resum del millor, del pitjor, del millor, del pitjor, de la penya del morro durant els últims mesos. El que hem fet ha sigut, fa 4 coses. Així, a dotjar a la primera, ja estàs. La penya del morro i de dilluns a l'esgut jazz. La penya del morro i de dilluns a l'esgut jazz. La penya del morro i de dilluns a l'esgut jazz. Avui començarem un nou apartat de l'esgut jazz i de l'esgut jazz i de l'esgut jazz. Aquelles botigues que duren bona part del segle XX van omplir els carrers del nostre municipi i de les quals, exceptuant dos casos, ja no existeixen. El que vam fer va ser que ens en contacte amb els centres d'estudis per poder tenir contacte amb aquelles persones que havien format part d'aquella passaja de l'etrèria que havien explicat cada una d'aquestes botigues, perquè vinguessin al programa i aconeixin tota l'audiència aquestes botigues pel record, que és setmana darrera setmana. De fet, avui ja tenim la primera convidada. Manel, aquí ja has portat. Avui hem portat a la Palmyra Badet. Palmyra, bona tarda. Bona tarda. Vam venir del programa, ens fa molta il·lusió que hagis vingut avui. A mi també. I avui, quina botiga serà la que recuperarem en aquesta demòria? Mira, és curiós, però jo sóc la primera. En canvi, el dia de la passejada vaig ser l'últim. Ah, mira. Sí, sí. Jo ja deia, els últims potser eren els primers. Això mateix. Aquesta botiga, meva, no, que jo anava... La tinc al record com tantes d'altres, eh? El que passa és que, a l'hora de muntar la passejada, ens repartim. I no precisament era la més bonica, perquè hi ha botigues com a Cal Fossalva, com a Cal Valentí, que eren botigues d'un disseny preciós. Aquesta, no? I, a més a més, ja no és la botiga. Només conserva la façana. Estem parlant de, com diem, Cal Vilavut, que estava situada al carrer Bonavista, en número 106, on avui en dia hi ha l'estudi de dansa d'utogúria. Ho dic per situar-nos una mica. És aquesta. Per tant, si tu passes per allà, veuràs la façana encara, que es conserva, però de dintre era una nau. No hi havia parets ni res. La casa del costat hi vivien la Tresina i l'Antonet, que eren mare i fill, que eren els que portaven la botiga. Què s'hi venia, allà? De tot. Era el que se'n deia comestibles. Comestibles, per comestibles vol dir tot tipus de menjar o... Sí, però abans podies anar a buscar vi amb una garrafa o una ampolla, i quan entraves a la casa entraves per una porta gran, i a l'esquerra hi havia el taulell. I arreder el taulell, la Tresina, que no circulava gaire perquè era una dona gran, grossa, i amb les cames així molt fexugues. Tu doncs em recorda de la Tresina, no? Que s'movia era l'Antonet. A l'esquerra hi havia el taulell, i, a davant, quan s'acabava el taulell, hi havia tot un seguit de caixes on podies trobar les verdures i la fruita. No n'hi havia tantes, com ara, eh? Perquè de fruites no hi havia ni pinyes, ni... ni avocats, ni res tropical. Quin èpoc estem parlant? De quan... dels anys 50, 60. Perquè aquesta botiga, la calvilacuta, aquí és en Just, quan va desaparèixer? Potser va desaparèixer el cap als entre els 60 i 70. Exactament, perquè altres persones que aniran venint expliquen la botiga on havien treballat els seus avis o la ment de teus pares. A calvilagut, per què t'escollen aquesta teva? Perquè tu hi tenies algun parentesc? No, no, no. Tu et diuen el dia de la passejada. Faràs aquesta botiga o tu l'escollis? Perquè, a veure, a Can Carbonell va fer el Joaquim. Com és lògic? A Calfo Salva el va fer el Just. El Pep va fer el Valentí. El Gaspar Oriols va fer el Tobella. I jo vaig escollir aquesta. I el Perafón va fer el Colet, que no hi ha parentiu. Però, bueno, jo vaig escollir aquestes perquè, a veure, jo, quan era petita, la mama era la que feia la compra. No vol dir que jo n'és amb ella, però sempre hi ha aquell moment que, oi, haig de fer el sofregit i no tinc ceba. Nena, vés a Calvilagut a buscar cebes. Jo, cap a Calvilagut, i recordo que em deia, no triguis! Estava molt lluny d'on vivies tu? No, perquè jo vaig néixer aquí a la plaça dels estudis. Només havia de fer que passés a la plaça de l'Església, pujar les escales i era de seguida. I després anàvem a buscar vi, perquè després del taulet i les caixes, que eren així, tu sí que ho veus, que hi m'escoltin, no ho veus? Sí, que tenim una webcama allà que va filmar anys registrant tot. Encara m'agrada més això. Si ho ha dit, m'hauria pogut posar més muda. Estàs molt guapa, ets molt guapa, per mirar. I després, arredera això, hi havia les botes de vi. I ara el fondó, que allà la gent ja no hi anava. Només hi anava l'entonet, omplia la garrafa. I vinagre, tot era... Granel, tot es venia, com les mongetes, els cigrons, el sucre, l'arròs... Ells ho tenien en sacs. I et posaven en una paperina de mig, de kilo, del que sigui. I de tots aquests, de tot això que es comprava, ells creuen que fèiem servir un element per veure quanta quantitat et venia. Granel, que tu t'agradava molt aquell element, que sempre de tant a tant et demanava algun favor. Em va fer molta gràcia, ja que vam fer la passejada, perquè les són les anècdotes que cada un té de la botiga. Ells tenien unes balances, allò, no sé si balances o bàscolars. Tenien les balances per pesar, o grà, les fruita i tot. Però després aquelles bàscules grans, que a mi m'hi feien posar de peu, i encara me'n recordo el dia que va marcar 20 quilos, que jo pesava 20 quilos, perquè jo havia sigut molt primeta, era misto de petita, i pesava 20 quilos, i me'n recordo, mira, devia ser petita, no?, i pesaven altra gent, però ho feien tall de favor, perquè abans anava a la farmàcia, pesant-se. Però allò que... En Tonet, pesa amb la nena, hi ha una nena allà sobre, m'agradava, perquè ell abans feien córrer aquella peça, i valoraven, com si fos un sac de patates, jo, eh?, em feien el pes aquest. I una altra de les coses curioses, també, és parlar d'aquestes paparines. Molt de costats, avui, en diem anar amb bosses de plàstic, però allà no, ja existia... Hi havia les paparines amb punxa, hi havia les paparines que podien... que s'aguantaven dretes, i eren d'aquell de paper d'estrassa, i allò es feia servir, es retreia a servir pel vàter, perquè abans no hi havia ratllós, eh?, van començar a venir els de l'elefante, que eren, ja, però... la gent feia servir els del diari o els de qualsevol paper. Llavors, estàvem parlant, això has comentat que era anys 50, anys 60, aquests quan tu eres una nena petita. És el record que tens, és el record de la botiga d'una nena. És el record entrenyable que tinc. Després, de més gràntima, hi vaig anar, perquè jo, quan em vaig casar, hi vaig anar a viure el carrer major, i jo he seguit comprant i anava a calvi a l'agut de comprar. Mm-hm. Bueno, potser no sé si quan em vaig casar encara hi era. Poder sí, no ho sé, però jo em vaig casar al saltant. Però jo, recordo, m'he anat a comprar sempre allà, la botiga nostra, allà hi ha calcolet. I venien més o més allò mateix als altres llocs? Sí, sí, sí. A mi em va semblar que, de convocament, es preguen totes les botigues, i el menja el mateix. Es venia el mateix, es venia el mateix, perquè calcolet també hi havia botes de vi. Arrer a les caixes de fruita també hi havia les botes de vi. I una cosa molt curiosa, que a nosaltres avui en diem sembla estrany, és que aquí, tots els dies, si treballava dissabte, diumenge, no es quedésserà un dia que... Va arribar una llei que al diumenge t'encrien les botigues. I la gent va dir, i com ho farem ara? Com ho farem? Perquè és clar, on s'hi ha vist? I no, van tancar les botigues i la gent es va espavilar. Però les botigues eren obertes sempre. Avui està parlant amb la Palmyra sobre calvilagut, aquesta botiga que fa ja, a força anys, que hi havia el carrer bona vista número 106. I, de fet, no sé si recordes alguna anècdota especial, o algun dia que tu recordes especialment de quan hi anaves. Jo recordo aquests dies que em pesaven. Aquests dies em fa molta gràcia pensar que em pesaven allà, com un sac de patates. Ai, perdona. Tenies moltes converses a vegades que parlaves amb ell? Sí, sí, sí. En tablaves conversa amb ells i ells te la... Era molt macos. L'Antonet era un noi solter, i a més a més era molt amic d'un veí meu, i la Tresina sempre em deia... Ai, que m'hauria agradat tenir una nena. El que tenen nenes els hauria agradat tenir un nen. Un clàssic, eh? Això és un clàssic. I em donava caramels. Em donàvem uns caramels i jo sempre he sigut molt llaminera, i m'encantava, saps? I bé, bé. I a vegades, saps que em donava, em tallava un trosset de pernil. Ah, home, això és fantàstic. Però, de fet, aquesta proximitat que deia amada dels comerços, que no és si tu creus que avui en dia... El súper ja sé que no, que és evident que no. I saps què és el que recordo?Què? Molt maco, que no sé si ara es fa, però suposo que alguna botiga encara es pot fer. Vés que et donin un paquet de ros, digues que la mama ja ho pagarà. I ho apuntaven, una llibreta que tenien. I ho apuntaven, sí, però no fer-me anar a mi amb diners. Sí, cert, clar. O perquè no en tenia. Ara que sóc gran, penso que potser no en tenia. I les botigues, fiaven. Fiaven els ciutadans, la població i els veïns. Sí, sí, sí. O el client, el client. De fet, el que arribo a la vista és una de les botigues que hi havia. De les que hi havia a Sant Just fa molts anys i que hi han desaparegut. No les vam fer totes, eh? Vam fer un primer test i aniràs. Perquè hi ha moltíssima, en tota la història, que l'estim 100 anys. I després hem de sortir del carrer Bonavista. Jo preguntava, el carrer Bonavista també era com ara, sempre ha sigut un èxit comercial. Abans quines altres botigues recordes que hi haguessin allà? Home, jo recordo que el que em diuen ara, l'antiga gran jacar Bonells, era... anàvem a comprar la llet i llogurs, res més. L'àctics. Làctics. És que no hi havia només ca llet i llogurs. No hi havia res més, eh? No hi havia el mostrador ni... No, hi havia una taula de marbre i la Úrsula, que venia... La Úrsula era la tia del Joaquim i la Rosa. I al costat d'aquesta lleteria, on hi ha ara la caixa, hi havia les vaques. Les vaques allà mateix. Allà hi sentíem... Monyi i la farum. La farum, però allò ja era normal. Després hi havia, entre mig, i hi havia Cala Patrocínia, on és ara el bon rebost. Totes aquestes botigues es van parlar... Sí, sí, sí. A Cala Patrocínia també hi anàvem a comprar, perquè el meu pare i la meva mare, quan eren nòvios, anaven a trobar-se allà que la Patrocínia. Ah, de secret. Eh, sí. Això existeix tota la vida. Després, quina altra botiga? L'antiga de Calfussalven ja no és del record nostre. Ja és més antiga. L'he vist en foto i és preciosa. A més a més, es veu que hi havia hagut també una botiga de teixits. Jo això ja no els recordo. I, per mi, quin és el canvi més gran, tu creus, que ha patit senjurs, als últims, això, 30, 40 anys, 50? Mira, tampoc hi ha hagut canvis bruscos. S'han anat fent a poc a poc, i no te n'adones tant dels canvis. Però sí... Jo el canvi que més trobo és el trànsit. El trànsit? Sí. Perquè tu he fixat que la gent gran acostumem a anar pel mig. I és que ens vam criar al mig del carrer. El carrer Benavista i el carrer dels carrers del centre del Raval. Del Raval. Sí. Creu, creu, també, tots, no? Sí. Tots aquests carrers, bueno, però és igual. Perquè abans hi havia molt poc de trànsit, no? Mira, abans els nens jugaven a la plaça que en preciors a futbol. I de tant en tant havien de parar per què passava. O el doctor Carbonell o el doctor Rivalta, que passaven amb un cotxet naustin petit. Clar, perquè els doctors eren els que tenien més quartos. Això mateix. Passaven amb el cotxet petit i paraven. Allavors, quan es feia l'hora d'acabar, era un senyal que els carros arribessin de l'altra banda de muntanya. Quan arribaven, llavors, els ànims deien, ep, que és l'hora d'anar a dinar, però jugaven al mig del carrer. De quina anècdota hem parlat, aproximadament, quins anys eren? Els anys 40-50. Els anys 40-50, no?, anys de pors guerra, també... I, a més a més, jugaven al mig del carrer de terra. Clar, no estava res faltat. O enfangats. Fins i tot quan plovia, no? I tant. Jo recordo... Esfaltats, el carrer Bonavista... Monistró, o la Rambla, sí, però molt bunyaguda, era. El carrer Badó no estava esfaltat. El carrer Badó era... estava empadrat, i, a més a més, tenia... havien posat unes pedres travesseres, perquè els cavalls no hi rellisqueixin. Ara hi feia tant de pendent.Sí. I... Però el carrer Bonavista estava esfaltat, fins al carrer Badó. La part de Calvilagut, la part aquesta del carrer Badó fins a cavar-se, no estava esfaltat. Bé, doncs, aquestes són les històries, eh?, que amaguen les botigues de Sant Just, i que aquí el programa, que ha dit lluny, intentarem desgranar-ne alguna. Avui ho hem fet amb Calvilagut, que era, doncs, aquesta botiga de capigures, no?, una mica... Sí, sí, eren capigures. Hi ha unes... Això, vins... Una mica de... Una mica de tots. En fi, doncs, ho hem de deixar aquí... Una mica de tot, però no hi havia tant de tot. Ah, bueno, una mica de tot per ser per l'èpoques, no? Ah. Pel que hi havia. Moltes gràcies per haver vingut el programa. A vosaltres per convidar-me.Molt i molt bé. A més, sabem que seran els lluny, també. Aquella ràdio, el matí, al just de la furta, amb la tertúlia... No heu convidat-me algú dinar, però... No s'ha enrotllat, és a parlar amb les altes esferes. Ara, ara... Altes altes, eh, altes altes... I cap allà, cap a la plaça, per d'aquí. Cap al de tot. I també el Manel Ripoll, que la comedem, a la tertúlia... Vull recordar que, la setmana que ve, atindrem nosaltres la claustra Cardona, que ens parlarà de la botiga de Caramels de Can Cardona. Home, una botiga també... Per tots els nens de l'època era... La botiga era pel Mira, molt bé. Doncs que vagi bé, fem una pausa i avui anem amb Catalunya Ràdio. Adéu pel Mira, fuc ara. ... Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR-Motors, a les seves instal·lacions de Sant Jos d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Qui a cinc estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb set anys de garantia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Jos. És una cosa molt dura, eh, la pujada de l'Iva... Està menjant pel costat de feina, que són gent més o més prou. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva, com el que va passar a Islàndia. El jutge no estava al costat d'ells perquè he de trobar una solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Jos. Sempre és una cosa que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè hi ha d'esperança, no? Si es fa bé. Just a la fusta, vivim Sant Jos tan directe, cada matí, de 10 a una. Música de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Muts jazz club, t'hi esperem. 110, 777, 015, Ràdio d'Esvern, cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. A MDA, metròpolis Barcelona. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, al teu ordinador o dispositiu MOV. Informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. Són les set. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Diu i vendràs el projecte a la Taneu, una llar al món, el documental del mes de desembre, un alfim relat a l'experiència dels infants que s'han vist obligats a abandonar a casa seva a causa de la guerra. Ha guanyat el premi al millor mig matratge, el Festival Documental de Referència Europa. Amb aquesta notícia, obrim els Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dimarts, 27 de desembre. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada. El 7 de gener obrirà l'aula d'estudi de la biblioteca Joan Margarit. Fins el 29 de gener, l'equipament obrirà l'aula d'estudi per donar serveis als estudiants que tenen època d'exàmens a principis d'any, just després de les vacances de Nadal. Divendres sobre la convocatòria per adjudicar 32 horts municipals a Gancardona són uns conreus de 50 a 75 metres quadrats per al consum personal. La vigència dos alhora serà de 4 anys, com a màxim. I fins el dia 2 de gener segueixen marxa la campanya de cap infància sense joguines. Diferents comerços, s'enjusten, s'ensometren iniciativa, perquè tots els nens i nenes del poble tinguin alguna joguina a aquestes festes. Què tal? Bonetarda. Divendres es projecta a la Taneu una llar al món, el documental del mes del desembre. El film del director d'anècdotes, Andrés Cuefort, relada a l'experiència dels infants que s'han vist obligats a donar a casa seva a causa de la inseguretat de la guerra. El passat mes de setembre, de fet, Unicef publicava una informa on aixifrava en 50 milions el número de nens que es veuen obligats a viure al lluny del seu lloc d'origen dels quals més de la meitat han fugit a escapar de la violència. Entre 2005 i 2015, la xifra de nens refugiats es va duplicar i, a dia d'avui, s'estima una quantitat de 31 milions de menors vivint fora dels seus països d'origen, incluent 11 milions de refugiats i sol·licitants d'asil. S'enjust notícies. Una llar al món explica les històries de nens, com el magomet, l'ali, l'eda o la mel, que han hagut de fugir dels seus països d'origen zones en conflicte com Txechènia o l'Afganistan. En aquest documental també es mostra la lluita dels educadors i educadores, perquè aquests infants tenen les eines per construir un nou lloc en el món, on sentir-se com a casa. A més, el documental entra dins d'una de les escoles de la Creu Roja, que hi ha dinamarca, creades per acollir aquests nens i nenes. Un espai de 1120 infants cada any aprenen el funcionament bàsic de la societat acollida. Mentre el govern de nens revisa els seus casos de sol·licitud d'asil i abans d'escolaritzar-los, si tot va bé, en un centre públic del país. On allà era el món, es va endur el premi, el millor mig matratge, la derrera edició de l'IDFA, el festival més destacat del documental internacional. A Sant Just es podrà veure divendres a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Teneu, en denès subtítolada en català. El preu de l'entrada serà de 5 euros, però per a els socis i socis de la Teneu serà de 3 euros. Ara passant gairebé 4 minuts de les 7 de la tarda, el dia 7 de gener obrirà l'aula d'estudi de la biblioteca Joan Margarit. Fins al 29 de gener l'equipament obrirà la seva aula d'estudi per donar servei als estudiants que tenen època d'exàmens a principis d'any, justament de les vacances de Nadal. Sant Just, notícies. L'horari que farà l'aula d'estudi serà els divendres d'un quart de 9 del vespre fins la mitjanit, els dissabtes de 4 de la tarda fins la mitjanit i els diumenges matins de 10 a 2 i tardes de 4 a 9 del vespre. D'aquesta manera es facilita els estudiants en JustTanks, un espai adequat on poden estudiar i preparar els exàmens del gener. Un tram del carrer Carles Mercader s'ha restringit el trànsit de vehicles. En concret és el tram que va des del carrer Bona Vista, fins al passat ja a Mercader, però fins fa pocs dies podien circular els cotxes en sentit de baixada. La setmana passada es va instal·lar una pilona d'entrada del carrer Carles Mercader per tallar la circulació als vehicles i només es permet circular els cotxes funeraris que vulguin accedir a l'església. Sant Just, notícies. Aquesta és una de les accions que s'estan fent a Sant Just per millorar la mobilitat i la seguretat diària al poble. En aquest sentit també s'ha instal·lat un punt bici al parador, amb 32 aparcaments per a bicicletes, aparcaments per a patinets i un punt de reparació amb veïnes i inflador de rodes. A més, també s'ha començat a millorar la visibilitat d'algunes crílles del poble i la pintura de nous pasos de vehicles. Tota la informació local a Sant Just Notícies. Divendres, dia 30 de desembre, sobre la convocatòria a parat judicar 32 horts municipals a Can Cardona. Són uns conreus d'usortícula que surten a concurs per tal que els puguin explotar persones i famílies en total són 32 horts de 50 a 75 metres quadrats cadascun, una grandaria adequada per al conreu i al consum personal. Fa 20 anys que Sant Just va començar a posar disposició de la ciutadania, aquests espais de conreu per al consum personal i familiar. Sant Just Notícies. Del 30 de desembre, al 13 de gener, es podran presentar les sol·licituds per optar a un d'aquests 32 horts, que se situen a Can Cardona al passeig de la muntanya, davant de l'Institut de Sant Just. La vigència d'ús de l'hort serà de 4 anys com a màxim. 10 d'aquests horts es destinen a persones jubilades i 13 a majors de 65 anys. Dos horts són per entitats, 3 per a persones d'entre 18 i 30 anys, 3 més per a persones d'entre 31 i 64 anys i un hort per a projectes socials i educatius de l'Ajuntament. Les persones interessades poden presentar les sol·licituds a l'Ajuntament del 30 de desembre al 13 de gener i trobareu més informació al web municipal. www.santjust.cat I obrim plana solidària quan passen justament 7 minuts de la set de la tarda. Tota la informació local a Sant Just Notícies. Fins el dia 2 de gener segueixen marxar la campanya cap infants sense joguina a Sant Just. Són diferents comerços s'han sumat a la campanya solidària per tal que tots els nens i nenes del poble tinguin alguna joguina a aquestes festes de Nadal. Sant Just Notícies. Per col·laborar amb la campanya s'ha de comprar un regal a una sèrie de botigues de Sant Just. Com són que llibre té i les distalleria avallart, el carrer Bonavista, Jenin Patsworth, el carrer Miquel Reberter o, a la papereria, l'escribar al carrer Salvador Espriu. Cap infants sense joguina és una campanya de l'Ajuntament de Sant Just oberta a tothom que pretén garantir que arribin regals nous i adequats als nens i nenes de les famílies més desfavorides del poble. I Sant Just participarà del programa Roba Amiga. L'Ajuntament acaba de signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Un Sol Món que aixec a Catalunya i l'Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya, per tal que Sant Just s'adhereixi a aquesta campanya que s'està posant a marxar a tot el país. També col·laboren càrites i solidància. Aquest any, entre el janet i el setembre, s'han recollit 50.224 quilos de roba usada a Sant Just. L'objectiu d'aquest programa és doble, d'una banda destinar els beneficis obtenuts a associacions sense faig de lucre, de caràcter social, i de l'altra recuperar la roba usada per posar-la a la venda amb botigues de segona mà o reutilitzar-la com a materials primes, alhora que es redueix la quantitat de residus que requereixen tractaments finalistes. Els contenidors per posar la roba s'han instal·lat a diferents punts de Sant Just. A l'ataral de la carretera reial, davant de l'entrada del parking d'Alcaprabo, de l'Illa Walden, el carrer Miquel Reverter, cantonada en passeig cansegrera, a la cantonada entre els carrers nord i creu i a la descelleria municipal. Solidància és l'empresa que s'encarrega dels contenidors. L'entitat recull la roba, la selecció, la etiqueta, la transporta i la vent a les seves botigues de segona mà a preus molt assequibles. Si no es pot reutilitzar, deporten a la descelleria. Tota aquesta feina la fan persones en situació de risc social. D'aquesta manera l'empresa col·laborarà a la seva inserció sociolaboral. Els contenidors de roba amiga, per tant, es pot depositar roba de vestir, roba de la llar, com ara llançols o tovalloles i complementes, per exemple, sabates, boses de mà i cinturons. Tot el que es dipositi ha d'estar net i en bon estat i s'ha de ficar en una bossa tancada. I, quan passen 9 minuts i mig a la set de la tarda, parlem d'activitats de Nadal. Tota la informació local a Sant Just Notícies. Jocs, tecnologia i música, aquest Nadal, el casal de Joves. L'equivament jovenil ha preparat diferents activitats gratuïtes per joves de 12 a 18 anys aquesta setmana. Sant Just Notícies. Demà dimecres, per ara, el casal de Joves és el cas de Sant Just Notícies. El cas de Sant Just Notícies és el cas de Sant Just Notícies. El cas de Sant Just Notícies és el cas de Sant Just Notícies. Demà dimecres, per exemple, a dos quarts de sis, es farà una mostra de jocs de taula que repetirà els dies 2 i 4 de gener. Dijous a les 5, tindrà lloc un circuit de drones, un espai on es podrà fer volar de manera segura, un quadricòpter, crear un circuit i fer proves d'habilitat i curses, i divendres a les 5 que ara ho queda Nadal. Trobareu més informació al web casaldejoves.com. Pau, Riva i The Mortimer zacturan divendres a Sant Just. L'artista i la banda portaran a sobre de l'escenari de la Taneu, l'espectacle, Gises de Netserit o capítol 0 de la Guerra de les Galàxies. Sant Just Notícies. Aquest muntatge consisteix en un conjunt de cançons, tradicionals vinculat al disc llibre del mateix nom, editat per columna. L'espectacle planteja una història paralela entre la vida de Gises i la Guerra de les Galàxies, tot intercalant narracions amb Nadales, amb Humor i amb Ironia. Pau, Riva i The Mortimer zacturan a la Taneu amb Gises de Netserit o capítol 0 de la Guerra de les Galàxies, divendres dia 30 a 2, quarts d'11 de la nit. Les entrades es podran comprar de forma anticipada per 10 euros o per 12 euros, al mateix dia de l'espectacle. El circ twister estarà Sant Just fins al dia 8 de gener. El circ s'ha instal·lat a l'esplenada del carrer 11 de setembre, on serà fins passat reis. Ofereix descomptes i promocions per a tota la família. Sant Just Notícies. Més d'una trentena de persones formen part de la família del circ twister, que ofereix números de tot tipus. Acruàcies, màgia, pallassos, números d'alçada, números amb gossos, entre d'altres. Jordi Pérez, director tístic del circ twister, ho ha detallat al Just a la Fusta. Equilibris, tenim màgia, tenim pallassos. Pels més petits hi ha una gran sorpresa, que és la Patrulla Canina, autèntics gossos, Jack Russell, que fan coses espectaculars. I també, pels més petits, apareixen personatges de la televisió, botargas, que són personatges de la tele, un d'ells és el Mínium, hi ha hula hobs, hi ha números d'alçada molt amb una qualitat artística forta, destacada, hi ha música en directe. Els pallassos tenen un pavé molt destacat, en les funcions del circ twister. El Justin és un d'aquests personatges que acompanya el protagonista del circ. Los pallassos soy el que ayuda a mi hermano, que es el protagonista del espectáculo. Viene buscando trabajo y le damos la oportunidad de actuar con nosotros. Y soy el que leva detrás, que le ayuda, que le molesta, bromea con él. Pero yo, antes de esto, hacía un número de altura, pero por un motivo de lesión, tuve que volver a empezar primero. Els horaris de les funcions del circ twister varien de benent del dia, però pràcticament cada dia hi ha una funció a les 12 del migdia, i d'altres també a les 5 o 4 de 6 de la tarda, i a les 7 o 4 de 8 del vespre. Els dies laborables la funció és a les 7 de la tarda. Se'n tenim de nou Jordi Pérez, director tèxtic de l'espectacle. Els laborables, que seria de lluns a divendres, serien a les 7. Els dissabtes hi haurien 3 funcions, a les 12, a les 5 i mitja, i a les 7 i mitja. El diumenge fem dues, una a les 12, que és la matinal, i a les 5 i mitja. Aquestes funcions de les 12, el dissabte, els diumenges, i el dia 5 de gener són funcions on el nen, s'hi porta el fryer que hem repartit a les escoles o les botigues, entre totalment gratis. Des del dia 1 de gener hi haurà una funció a dos quarts de 6 de la tarda i el dia 5, dia de la cabalcada de reis, a les 12. L'entrada infantil costa 7 euros, però també ofereixen diferents comptes i ofertes per a tota la família, com ara dos per uns, o rebaixes de 3 euros en el preu. I ara seguim parlant d'altres coses per fer Sant Just a aquests dies. L'artista Ignasi Rosés presenta el celler de Can Ginasta una nova exposició. Rosés va exposar Sant Just fa uns 15 anys, com a pintor realista, i ara torna amb unes propostes ben diferents. Sant Just Notícies. L'exposició que es presenta a l'estat espanyol és l'exposició de l'estat espanyol de Sant Just. La llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat de la llibertat és l'exposició de Sant Just Notícies. L'exposició que es presenta a la sala granda de Can Ginasta és un recull de moltes obres d'Ignasi Rosés, una mostra retrospectiva amb obres des del 2006 fins a l'actualitat. Comta també en peces de la seva mostra Fundaments, que ha voltat per altres espais de la ciutat. Fones peces que es basen en la construcció i la destrucció de les coses i en la seva cara més primària. Sentim Ignasi Rosés al Just a la Fusta. Aquestes coses que estan... amb aquest estat de Fundaments, però que és com una cosa indeterminada, o s'estan construint, o s'estan de construint. És a dir, o estan amb decadència, o estan en procés de construcció. És aquesta cosa que estan dibuatat, que és una cosa que estan trànsit, que no se sap quina direcció hi va. Té múltiples referències, d'exemple el paisatge, l'objecte cotidià, cosa més senzilla, l'arquitectura... L'exposició d'Ignasi Rosés es pot veure fins al 22 de gener al celler de Càngine Està. Tota la informació local a Sant Just Notícies. I arribem a un quart de 8 del vespre. Els pages dels Reis Mags de l'Orient reculliran les cartes als nens i nenes, els dies, dos, tres i cinc de gener a Sant Just. Queda poc més d'una setmana perquè arribin ses majestats al poble per repartir regals als infants en Just Tengs i els seus ajudants reculliran les cartes que encara no se'ls hagi fet arribar. Els pages estaran els dies, dos i tres de gener, doncs a una del migdia, al costat del mercat municipal i al dia cinc, dia de la cabalcada de Reis, de cinc a dos, quarts de set de la tarda, al renta Pèus, just abans de l'arribada dels Reis a l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies. La 65ena, cabalcada de ses majestats, el Reis Mags de l'Orient, entre allò que el proper dijous, cinc de gener. Malsió, Gospa i Baltasà sortiran del Casal de Joves amb les seves carroces i enfilaran els carrers Sant Just Tengs fins arribar a l'Ajuntament a la set de la tarda. Allà, adoraran el naixement del Passebra i saludaran a tothom des del balcó del Consistori. A més, abans de l'alcalde, Josep Perpinyà, rebran la clau màgica que obre totes les cases de Sant Just per tal de poder deixar tots els regals que aportaran. Durant la rebuda dels Reis, se sortejaran diferents regals per als nens i nenes que hagin comprat un globus al passatge Sant Lluís. La cabalcada passarà entre d'altres carrers per la Plaça Campraciós, Carribador, Bonavista i Creu i Ramle de Sant Just, fins arribar a l'Ajuntament de Casal de Joves. Us recordem també que a Ràdio d'Esvern em trobo en programes especial Reis Max el dia 5 de 4 a 6 de la tarda, on els nens i nenes que truquin entraran en la carta que estem preparant des de la ràdio per ses majestats del Reis d'Orient. Ara passen dos minuts d'un quart d'avui del vespre a fer-me un cop d'ull a la resta d'activitats de la setmana a Sant Just. Demà dimecres activitats esportives per persones majors de 60 anys. És una activitat gratuïta que organitzen des de l'Ajuntament i des de la Bonaigua. No cal fer inscripció prèvia per participar i començarà demà a dos quarts d'11 del matí. Divendres de 9 del matí a 9 del vespre a tornets de bàsquet de Nadal, el complex esportiu municipal de Bonaigua. Organitja el Club de Bàsquet Sant Just. La secció de Valls de Saló de la Teneu farà el seu ball de cap d'any al cap de setmana. Començarà dos quarts d'una de la matinada del dia 1 de gener del recent estrenat 2017. El preu de l'entrada és de 15 euros divins si es compra el mateix dia. Inclocava cotilló i altres sorpreses. A l'entrada s'han de comprar a la Secretaria de la Teneu. I una punt més perquè la Casa Regional d'Extrema dura també farà ball de cap d'any a dos quarts d'una de la matinada a la seu delentitat. I una punt més abans d'acabar l'agenda, només per recordar-vos que aquest divendres de 17 dies 30 i 31 de desembre ràdio d'Esvern amatrà el resum de l'any del 2016 de 10 a 1 del matí i de 5. Avui del vespre informant-vos del més destacat que ha passat a Sant Just allà d'aquest 2016. 19 minuts passen de la set, de la tarda, l'agenda ens ha acompanyat al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. Divendres es projecta a la Teneu, un allar al món, el documental del mes de desembre, el film relat a l'experiència dels infants que s'han vist obligats a abandonar a casa seva a causa de la guerra. Aguanyat al premi, el millor mig matratge, el Festival Documental de Referència Internacional. El set de gener obrirà l'aula d'estudi de la biblioteca Joan Margarit. Fins el 29 de gener l'equipament obrirà la seva aula d'estudi per donar servei als ciutadans que tenen épocs els seus estudiants, que tenen èpocs d'exàmens a principis d'any. Divendres sobre la convocatòria per adjudicar 32 horts municipals a Can Cardona. Són uns conreus de 50 a 75 metres quadrats per al consum personal. L'avigència dos de l'hort serà de 4 anys com a màxim. També hem explicat que fins al dia 2 de gener segueixen marxa la campanya cap infants sense joguines senjors. Diferents comerços senjors tens, s'han sumat a l'initiativa, per tal que tots els nens i nenes del poble tinguin alguna joguina a aquestes festes. Doncs aquesta ha estat tota la informació dels senjors notícies d'edició vespre d'avui dimarts 27 de desembre. L'actualitat local tornarà demà al matí, al just a la fusta, també als vulletins d'horaris de ràdio d'Esvern, i a l'una els senjors notícies d'edició migdia. Mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de senjors del web de la ràdio radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Us ha parlat, Andrea, que acabeu de passar un molt bon dimarts. Que vagi bé. El 5 de gener des de les 4 de la tarda truca el 93-372-3661 i emporta un regal que els Reis Macs ens deixaran a la ràdio. Programa Especial de Reis, 5 de gener a les 4 de la tarda a ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta ràdio d'Esvern. La ràdio de reis, 5 de gener a les 4 de la tarda a ràdio d'Esvern. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un alquimisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar alguna solució. Sí, sí, qui estigui davant. Si hi pels nous interessos de Sant Just. Sempre ha estat a cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja veu... Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. 777-015 Ràdio d'Esvern, cada dia, més a prop teu. On the backs of six, the cobblestone. On the shoulder, head, mile, a line. Come on, walk the further horizon. Come on, up where, hands and mind. Come on, walk the further horizon. Come on, walk the further horizon. And I left the house this morning. Little's the ring in the filthy air. I'll swim across to my corner. Home wheels of fire I can roll down in. Come on, up further horizon. Come on, up where, hands and mind. Come on, up further horizon. Com un bul surten els? La la la la la la la la la la la la la la la la la la La, la, la, la, la... I see you lying in the garden In the garden of a thousand sides You hold pictures of our children And dancing in the sky there with light May you feel your arms around me. May you feel your blood mixed with mine. The dream of life comes to me like a catfish dancing on the end of my line. The sky of blackness and sorrow, the dream of life. The sky of love, the sky of tears, the sky of war and sadness. The sky of mercy, the sky of theory, the sky of memory and shadow. Your burden fills my heart tonight, the sky of war and internet. Sky blue and sky blue, sleep your eyes. Come on up for the rising, come on up with your head tonight. Come on up for the rising, come on up with your head tonight. Come on up for the rising, come on up with your head tonight. Come on up for the rising, come on up with your head tonight. Con la misma fuerza es la luz de la mañana. Desde el este llega hasta esta cama. Con la misma fuerza es la luz de la mañana. Con la misma fuerza es la luz de la mañana. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.