La Penya del Morro

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

#1049 - La Penya del Morro del 29/12/2016

Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.

Episode Transcript

Exacte, ho recuperarem avui i també l'entrevista que l'hem fet a la Maica Duenya es parla de la ratera i les botigues pel record avui amb el Perafons. Bona tarda, benvinguts a l'Espanya de les Festes, número 3, una excusa com una altra per no haver de treballar aquests dies. Realment, què faràs piqués avui, també, aquí? M'ho haig d'explicar, no? Clar, com tu? No, no, jo em vaig a treballar. No saps tota la feina que tenim? No, jo poso play i que sí. No, jo treballo, treballo. Bé, comencem amb les notícies de Sant Just i atenció perquè la Teneu de Sant Just ja no és, ja no és ara, aquesta hora de la tarda, les 5 i 10, ja no és el que era. I és que s'ha reduït dràsticament l'aforament de la sala del cinquantenari de la Teneu, coneguda com, amb el terrorífic nom de la sala de dalt. L'Ajuntament ha comunicat a l'entitat que ha reduït l'aforament de la sala a una quarta part de la seva capacitat. És a dir, si abans hi havia 4 persones, ara només hi cap una. Andrea, bueno, té més informació. Doncs així és, això implica ara canvis de programació de punes. Així és, efectivament. Només hi cap una persona, ara. Jo crec que m'ho ha d'exemple. Ah, va, perdona, perdona. La tècnica van les 4, però vaja, això implica les mateixes. Maria Quintana. Sí. Això implica ara canvis en la programació d'alguna de les activitats d'aquest any. L'Ajuntament ha comunicat a la Teneu que, per motius de seguretat, la sala del cinquantenari només podrà donar capuda a 56 persones, quan ara hi ha 196 cadires a l'espai. Aquesta reducció notable de la capacitat farà que molts dels actes previstos a la sala del cinquantenari les properes setmanes s'hagin de traslladar a la sala gran. L'Ajuntament ha pres unes 150 cadires que es venen. 15 euros cadascuna per si... A quant? Sí, 15 euros cadascuna. En necessito per casa meva. Albert Macià, 22, és el usuari que m'aprenyava. Ho dic per si algú l'interessa. Doncs ja ens ho serem en contacte amb ell. Tot i això hi haurà activitats que no acostumen a comptar amb un públic superior a aquestes cinquantenar de persones, com ara el documental del mes o els recitals de jas. El president de la Teneu que, curiosament, es diu Albert Macià. Ah, 22. Això no ho sé. I que, per tant, se seguiran fent a la sala del cinquantenari. Pel que fa a les obres de teatre, per exemple, els pastorets... Ara, ara, el pastorets, si ells sols, són 300 persones. Com a moltes vegades, el centre de caros, que hi ha hagut més gent a la sala de públic. De fet, l'Albert Macià ha dit que només els actors ja són aquestes cinquantena de persones. És que potser algun dia hem de presentar a Josep un altre dia de la Maria. És el que he dit ell, eh? Ara, per exemple, el president de la Teneu ha de canviar d'empresament aquest any, per exemple, i traslladar-se a la sala del cinquantenari, igual que la propera obra de just teatre, la ratera, que es trenarà el novembre. Això, d'igual, el president de la Teneu, comporta més mal de cap del que sembla, perquè els escenaris són diferents. Tu prepares una escenografia pensant en un escenari i després el canvien, problema. I que la sala del cinquantenari també té mala sonoritat a l'hora de fer recitals de música. La sala de sobrinar de la sala del cinquantenari. Perquè aquí a la ràdio, o sigui, no és que... És que no m'has deixat acabar. Doncs que la Teneu de previst fer obres de millora de la seva seguretat allà, el primer semestre del 2017, coincidint amb el Siú Santenari, però potser ja podrà entrar més gent. Però què faran les cadires, Andrea? Doncs, no ho sé. Les que no venen al Gualapop, doncs... Per què no truquem a la Teneu? Ah, Carles, hem estat en un gestos amb les... Aquesta hora de la tarda, i preguntem... T'ho hem trucat a l'Ex, please, a la Teneu. Home, sí, truquem. Truquem per saber una mica què passarà amb aquestes 150 cadires que a partir d'ara hi ha el dia sobre. Perquè, per exemple, podríem fer una paradeta a Sant Josep Carre, aquest moment, amb totes les cadires, Gualapop, ja ho hem dit... Aquí a la ràdio... Com anem de cadires, aquí? Aquí a la ràdio, amb molt malament de cadires. Estic trucant a la... Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. Hola. Hola, bona tarda. Qui és de la Teneu 200 just? A veure, baixant-ho tot, eh? Estan baixant tot, sí? Hola, bona tarda. Hola. Ho heu fet. Jo ho preferia de nou, eh? Tornem a trucar. Tornem a trucar. Potser no hem sentit. Jo crec que, si ens sentia, i potser la música... S'ha fet la tonta? No ho sé. No, és la Anna de la Teneu. Sí, està molt bé. Estem intentant trucar una altra vegada, perquè, clar, això és un drama, volem saber una mica com estan vivint aquesta situació, perquè, a més, ho han comunicat aquesta setmana, no? Sí, i a partir del moment en què s'ha... Ah! Sí, no, no, penja, penja, penja perquè no ens podran escoltar de totes maneres... Ara ho hem d'absolucionar. Andrea, deia que això els han comunicat aquesta setmana, no? No sé si aquesta setmana o la passada, però en el moment en què els van comunicar ja era efectiva aquesta reducció d'al·laborament, doncs ja no poden entrar més de 50... no poden entrar més de 56 persones a la sala. Bueno, en fi, doncs estem a punt. Va, passem a una altra història, perquè ara recuperarem la trucada. Molt bé. Aquesta trucada la farem. A veure quin ambient es respira allà i... Sí, clar. I a veure si se n'ha plantejat què fem amb les cadires. No sé, aquest és el tema. Què fem amb les cadires que hauríem d'haver? Ara ens podem passar ja amb això, però és que aquí la ràdio... Truca, truca, truca, perquè... Gràcies, Carles. Sí, perquè ara hem acabat de reglar això. Molt bé. No pot ser. Volem saber què passa. Si després de la solució tècnica que hem fet ara, tornem a trucar i ens diuen, hola, bona tarda, i no ens escolten, ja el deixem. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què és l'altre negoci en just? Sí. Mira, soc el Jordi de la ràdio. Sí. Mira que estàvem fent el programa i hem sabut que hi havia... això de la reducció de l'aforament de la sala 50 Nari. Sí. Què tal? Què és l'Anna, tu? Sí, clar. Un aplaudiment per l'Anna. Bona tarda. Bona tarda, Anna. Què tal? Bona tarda. Com ho heu rebut, això? Bueno, vam rebre una carta certificada. Per carta? Ni una trucada, ni res. No, no, no. Senyor Donipost, amb una carta certificada, amb la notícia. Senyor Donipost. Per què estàvem fent la notícia? Dic, truquem un moment a la Teneu i atraquem l'Anna, una mica gent directa. I després preguntem-li què fareu amb les 150 cadires que ho sobren. Perquè aquí a la ràdio tenim espai. Per 650 no ho sé, eh? Sí, sí, sí. Què fareu? Ja aneu bé. Bueno, de moment les deixarem a la sala, perquè ara sí... Vivim al límit. Tenim algunes idees, a veure què us sembla. Per exemple, vendre-les a Wallapop. De moment no. Després, per exemple, també podem posar una paradeta de cadires a Sant Josep Carré, que és el que té un menjar. Ah, mira, també es podrien treure allà. No és mà idea. I després portaràs aquí a la ràdio i fer-ho amb una mica de magatzem. Bueno, seria bé, però de moment només el que ens les cadem. Les cadem, eh? Molt bé. Es queden les cadires, es queden les cadires. Molt bé, Anna, molt bé. Perquè l'esperança és l'últim que he fet. Sí, i les cadires també. Anna, molts ànims. Vinga, gràcies. No, a tu, que vagi molt bé. I ara has fet-ho tot a baix, a la sala gran. Sí, sí, sí. Molt bé, gràcies, Anna. Que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. Que és maca, Anna. Molt maca, molt maca. Sempre he disposat d'ajudar-la. En fi, jo crec que no us agrada cap de les propostes, eh? No. Jo crec que la que més agradat és la de la ràdio, eh? Portar-les cadires a la ràdio. Hem de començar parlant de la modernització de Sant Just arreu de la instal·lació de la fàbrica Santson que centrarà una conferència avui a Can Ginestar. Què ha passat? És canvi. És canvi. És canvi. Molt bé. Molt bé, molt bé. En fi, Andrea, digues, sisplau. Doncs el segle... A principis del segle XX, que ballava el 1920, Sant Just era un poble de poc més de 1.300 habitants, de l'agrícula, i la instal·lació de la cimentera Santson al poble va comportar grans canvis de nivell social i econòmic. A banda dels més de 300 treballadors de la fàbrica, hi havia moltes persones que no hi treballaven, però sí que depenien de la seva producció. I, a més a més, la seva instal·lació va fer canviar el tipus de feines que hi havia al poble, tant pel tipus d'activitat que es feia, com en clau de gènere, i és que moltes dones van trobar feina a la cimentera, quan era habitual que les dones treballessin. Era una altra època, era en uns altres temps. Era temps d'entubir. Ara l'expuya, ara. Segons ha explicat Carles Sodria, al Justa de la Fusta, el poble havia quedat de fet al marge de la industrialització, i la instal·lació de la Santson el va fer entre de ple, en la segona una d'industrial. La fàbrica va ser per tant una revolució positiva, de forma econòmica per Sant Just, i social, però també va comportar greus problemes vinculats amb la contaminació. Doncs, de tot plegat, en parlarà, avui, a la sala agidor cònsul de Can Ginestar, Carles Sodria, que és catalàtic d'economia de la UB, a la conferència, el ciment transforma-se en Just desdarn, serà la set de la tarda i l'organitzar al centre de l'estudis. Molt bé, doncs el ciment, tan important pel nostre municipi, de vegades no li donem clar l'importància que té, per exemple, aquí, a Can Ginestar, el pàrquing, ara és de ciment, abans de terra. I abans tot això era camp. Tot això era camp. Tot això seran ciments. Vaig una vegada que per aquí va passar un triceratops. Què dius ara? Doncs, avorament, sí. Primer va ser el de la Sant Sant Pro. Què era del programa aquest que fan avui a la ràbia? Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'industria sense nom. El nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Avui el programa ens fa molta il·lusió poder parlar un estona amb un actor que celebra el seu 50 anys de professió d'alt dels escenaris amb l'obra una vida al teatre de David Mamet i que es pot veure aquests dies a la seca al Born. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Com estàs? Bé, estic encantat de la vida escoltant-vos. Aquest projecte que esteu a la seca quan comentàvem una vida al teatre de David Mamet, és un projecte que el vas buscar tu o te'l van proposar i ha coincidit amb els 50 anys? Com m'ha anat això? M'ha anat molt bé. És el director i productor d'aquesta obra. Em va oferir aquesta obra, i el mateix temps que estem fent l'obra, hi haurà unes taules rodones per parlar del procés que hi ha hagut des del teatre independent fins al teatre que es fa avui en dia en Catalunya. Vam veure el mar Martínez, la Clàudia Benito, les taules que ha fet el programa. I també podries participar. I també podries participar. I és veritat que podries celebrar-ho. Aquest diumenge de fet, amb la Bel Folk, el Mar Martínez, l'Albla Florejar i la Clàudia Benito, per exemple, amb la Carme Sansa, com a moderadora. I també un altre. Amb el Sánchez Sinisterre, el Toni Cabril, el Pau Miró, Jordi Casanóves... que ha estat envoltat de la gent, de la professió. És la meva feina i és també un lloc de relacions imprescindibles. Quan la gent que fa en teatre és imprescindible, que en relacionem amb els companys, i per tant, no només ara estic volat de gent. I afortunadament no només de teatre, tinc amics a tot arreu. Creus que has tingut el reconeixement que et mereixies? Més i tot. Més i tot. Sí? Sí, home, i tant. No, és que jo dic que Enric Majó és un actor per mi, eh? Arriba a indicar. Em vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure l'altre dia. Vull que no ho descobrirem ara, ara, en Enric Majó, eh? Però em vaig tenir l'oportunitat d'anar-lo a veure. Enric, és que a mi em vas agradar molt, noi? Què vols que et digui? Em vas fer molta gràcia amb aquest mamet que estàs fent a la seca? No, va a dir que és un mamet molt amable i molt divertit, i que ens tracten els actors amb molta tendresa, i que ho fem amb molt de gust, en Daphnis, en Valdú i jo, som dos generacions que no tenen res a veure l'un amb l'altre, i en canvi, en allà, diguéssim, per edat, per diferència generacional, ens portem molts anys, ell i jo. I esclar, en allà, el mamet t'ho reflexa molt bé, i nosaltres ens ho passem molt bé fent aquesta història que ve a partir de mamet. Que, de fet, tu interpretes el actor, el personatge, que és l'actor gran, que una mica de conseller, també fa de guia moltes vegades, el actor jove. A tu també et passa com el personatge que interpretes i de tant en tant s'ha t'oblidat del text o no? No, això no pot passar mai, si passa, i si passa és... Pots ser horrorós, espero que no em passi. No, segurament. Si se t'ha passat amb 50 anys ja no et passarà ara, ja, no? No se sap mai, això, saps? La memòria és una cosa, és un muscla, que ja a vegades pot fallar. Aquesta obra de mamet parla, segons diuen els experts, sobre les por, les obsessions, també les alegries dels actors. Hi ha qui diu que l'ofici, aquest matí amb en Jordi Basté, parlau de l'ofici de l'actor, és un dels oficis més meravellosos del món. Estàs bé, d'acord, tu, que has treballat tants anys amb aquest ofici? Sí, mira, l'ofici aquest és fantàstic. És fantàstic, perquè és un ofici que mai no... que mai no... que mai no estàs graduat, saps? Que cada estrena és un... és un examen. I és un examen imprescindible. I per tant, mai pots estar còmode, no? I per tant, cada... És un ofici que mai no l'acabes de tenir del tot apamat, saps? Que sempre te'n pots endur sorpreses. I l'art és això, l'art evoluciona. I per tant, nosaltres estem dins d'un món de cultura i artística que sempre pot haver-hi una diferència i sempre pot haver-hi una novetat, i que és imprescindible que sigui així. D'aquests 50 anys, ja que... Igual, hi hauria 50.000 records, bons records, també mal records. No has volgut dir uns directors aquest matí, ho hem sentit l'entrevista Raku, però podem repassar així ràpidament grans èxits de la teva carrera quan vas estrenar cap als anys 1965 amb l'Adolfo Marcillac, i va fer després el celebrat Marat Sade, per exemple, un obra que va trencar una mica els esquemes. Aquí, a Quaràs, va escriure, sobretot, però sobretot el teatre, aquí, a Espanya, al país. I tant, i tant. La companyia d'Adolfo Marcillac i la companyia Núria Espert, exacte, que volia parlar de llibertat. Així, com la companyia Adrià Agual, eren uns referents imprescindibles i que van fer que el teatre d'Espanya canvies. Fos un teatre diferent. Sí, perquè te'n recordem que després també vas passar pel també molt celebrat llibertat de la companyia Núria Espert, amb aquella senografia del Fabià Puigcerbé, que s'anava canviant amb aquella fabulosa lona. De tot això, suposo que en parlareu amb aquestes trobades teatrals, amb aquestes taules rodones, d'aquell teatre independent que ja fa 40 i més, i que de com de la memòria. El Ricard Salvat, aquí vaig tenir l'honor de tenir com a professor, després també recordarà una cosa que vam fer tu i jo i molta gent més l'any 2003, als versos contra la guerra, amb el qual vaig tenir l'honor de sèrie, allà, a la plaça del rei. El Ricard Salvat parlava gairebé cada dia les seves classes de la memòria. Recordem, el teatre català, aquest teatre català, que ara està triomfant arreu d'Europa, arreu del món, d'aquests ginnicis, d'aquests ginnicis tan precaris, que potser també no només els ginnicis, sinó també, a moments d'ara, també, les companyies joves no hi ha prou circuit, no s'ha quedat un circuit prou important, perquè es puguin auto mantenir, etcètera, etcètera. Mira, la memòria que es farà dedicar al Ricard, el Ricard va fer una cosa molt important en aquest país. Va fer el que apuntava que el teatre català estigués a l'alçada de qualsevol teatre que s'estava fent en aquell moment, en el món. Jo no puc oblidar la primera vegada que vaig estar a Venècia, va ser fent ronda de mort a ciner amb el Ricard Salvat, en el avianal de Venècia, que d'allà on anaven totes les millors companyies del món. Per tant, el Ricard sí que és un... És una figura imprescindible en el nostre teatre. I que igual no s'ha recordat prou. Perdona?I que igual no s'ha recordat prou. O que les noves generacions no el tenen potser molt en compte. No, la desmemòria és un palombre avui en dia. Ah, sí, sí. I això, noi, tots ens haurem víctimes d'això, saps? Després la recordo també amb la ronda de mort de ciner, amb l'avianal, devia ser aquella ronda de mort, amb la primera o segona ronda de mort, però tu vas fer el Quim Federal amb l'Altran, amb la última ronda de mort, per fer el lliure 9, diguem-ne, que també, per cert, estava fantàstic. Estàveu tots fantàstic, i em deia el seu muntatge de dir... Jo, que no l'havia vist mai, doncs de dir... Ja és un muntatge d'aquells que creus que és important. Amb aquell moment, 20 anys enrere de llavors, o, perdó, 30 anys enrere de llavors, doncs encara més. La última pregunta, no sé si el Jordi després t'han volgut fer més, recuperen això de l'any 2003, amb aquests versos contra la guerra. Que vas organitzar tu, de fet. No sé si vas fer també la tria de poemes. No, la tria de poemes me la vaig demanar i me la van enviar... Un grup de poetes em van fer aquesta feina. La de la maturgia me la van fer ells. L'ordre i els contactes. Jo, una mica, em manegaves els contactes i a tu, aquí, o passa el micro allà, no sé què, no sé quantos... Ja va ser una experiència molt maca, única, de fet, perquè es va veure només una vegada, però va reunir tanta gent a favor, en contra de la primera guerra dirac, com si diguéssim, la que també hi vam participar... El 2003, sí. No seria hora que hi hagués també... Com veus, el compromís de la gent de teatre avui en dia? Ningú agafa les regnes per fer un acte com aquest avui en dia. Per exemple, amb l'Europa, que no obre les fronteres. Tens tota la raó. Tens tota la raó, noi. No sé què ens està passant. A tots, a tots, que no ens cau la cara de vergonya amb el que està passant a Europa. El teatre sempre ha sigut... O sempre ha sigut. L'art, del diàleg, l'art de la protesta, també, contra els poderosos, els manaires, diguem-ne. Però sí que hi ha hagut obres. I, per exemple, en parlàvem, en aquest programa fa un meset, l'estrena del teatre lliure va anar per aconseguir diners, per el vaixell que ha desrescat de vides humanes cada dia. Potser el que està dient és que s'ha burgesat el teatre. No sé si Enric té aquesta sensació després de tants anys. No, no, no. Desgraciadament, no ens podem burgesar en el teatre. Pensa en els sou que estem cobrant i pensa en la quantitat de tur que hi ha dins el sector de trios i actors. L'altre dia de dia...No, no et hem de burgesar. Llegia una dada...Mana? No, no tinguis, digues, perdona. No, el teatre normalment només és el reflexe del que passa socialment. I socialment, en aquests moments a Europa està, tots plegats, estem, som una panda de desvergonyits, que no ens cau la cara de vergonya, pensant en l'exili d'aquesta gent que estan tancats amb mal vivint amb fred, amb aigua fins al coll, perint les dones, amb barracons i altres, ofegant-se en el Mediterrani, i nosaltres estem en una mica mirant cap a l'altra banda. Tots, tots, eh? Tots. Excepte per aquests voluntaris, que són capaços de jugar-s'ho tot per anar a salvar vides a l'aigua, mentre els altres estan a contra d'ofegar, i molts d'ells afegant-se. Sí, senyor, la veritat és que tens la teva raó del món. Però això no és perquè fiquem uns burgesets als actors, no, la societat en general, i el teatre només és un reflexa de la societat en què vivim, les més i menys que això. Ens hem acomodat, estem en una situació molt còmode per a tots, i de vegades oblidem, justament, aquestes qüestions. En fi, Enric, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Molt bona. Ens ha fet moltíssima il·lusió parlar amb tu, justament aquests dies, que està celebrant a la Seca, amb una vida al teatre de David Mammet, els teus 50 anys de... I amb el tàcnic que només em fa 15, que és a dir, que això. Home, que li queden uns quants, eh, per arribar als teus estats. De fet, jo, que a Catalunya, amb els dits a la mà, pots comptar els actors, els actrius, que ens celebrarà els seus 50 anys en de l'escenari. A veure, a veure, no, no, no, no, són molt bona cullita, eh. Hi ha molt bona cullita aquell any. No, però que no dic de qualitat, sinó de quantitat d'actors que han arribat als 50 anys. T'en dic uns quants del mateix curs, que jo, és a dir, acabem començant... 10 minuts endavant, 10 minuts enrere. El Joan Pere, en Carlos Canut, i així podríem dir-nos quants. Sí senyor, és veritat, és veritat. Ara t'ajunta a tots i fa alguna cosa, eh. Un sopar, que és... Això segur, això segur. Enric, que vagi molt bé, moltes gràcies i moltíssimes felicitats. Bona tarda. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. El nou client Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmit per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Qui a 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, que el tomo sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. El 5 de gener, des de les 4 de la tarda, truca el 93-372-3661 i emporta un regal que els Reis Macs ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis, 5 de gener, a les 4 de la tarda, a Ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. Programa especial de Reis a Ràdio d'Esvern. La penya de les festes. Un resum, d'alguns moments que hem fet els últims mesos a la penya del morro. I ho fem ara per no haver de venir a treballar. Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! Bona tarda, senyora! 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Programes especial de Reis a ràdio d'Esvern. El 5 de gener, des de les 4 de la tarda, truca el 93 372 3661 i emporta un regal que els Reis Macs ens deixaran a la ràdio. Per Nadal, escolta Radio d'Esvern. La penya de les festes. Un programa amb alegria, diversió i xerinal·la. Estava acabant el programa. Fem una cosa. Sabem qui són els nous ministres del govern de Mariano Rajoy. Està acabant el programa i em sabria molt de greu acabar el programa. Està acabant el programa. Tinc el telèfon de Moncloa, no el tenim. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Està acabant el programa. Sant Just Notícies, edició Bésfara.