En aquest cas se estrenarà a la llotxa el set de maig i esperem que tingui una continuïtat exportant-la a molts altres llocs. J.P.P. Català, radiolleida. El teatre Bertrina de Reus ha presentat la seva nova programació per comemorar la vintena temporada des de la seva reobertura. Anem a la capital del baix camp, Manel Sastre. Bona tarda, una de les obres destacades és l'electa de Ramon Badaula. La picó li ha començat aquest matí. Sí, aquest matí. També s'han programat, però les peces revolta de bruixes i la desaparició de Wendy de Josep Maria Benet i Jornet. La primera era una producció del teatre lliure amb la jove companyia i la segona, una producció de la Sala Beckett amb la col·laboració del Bertrina. El director tònica Sarès Creu que l'humanatge Benet i Jornet és obligat. El fet que s'ha produït en els últims anys, en les últimes dues dècades a Catalunya, un fenomen que és insòlit. Una rebifalla brutal de l'autoria teatral, del teatre escrit, del teatre de paraula, del teatre escrit en llengua catalana. I això s'explica per la figura de Josep Maria Benet i Jornet. A la nova temporada del Bertrina també hi ha música amb Paula Valls, Ramon Mirabet, Fito Luri i la camarata 21. Manel Sastre, Catalunya Ràdio Reus. Esports Oriol Rodríguez. El Barça ha d'aixecar un 2 a 1 en contra. L'Atlètic Club de Bilbao amb 4 de 10. Si vols ser els quarts a final de la Copa, Lluís Enrique ha deixat fora de la llista de convocats Andre Gómez, Aleix Vidal, Mathieu Massib. Avui també a la Copa, Córdoba, el Corcón, a l'Empata Serió de la Nada, Vilareal, Real Societat, 3 a 1 pels Vascos i a l'Aves Deportivo, a l'Empata 2. Mentre estan al director executiu del Barça, Òscar Grau defensa la posició de la club de respectar el paper dels hàrbitres. Grau també en tempró, les crítiques de Piqué, però pensa també que des de la club s'ha d'impulsar al respecte al col·lectiu. Avui comença el Mundial d'Envola a França, ho fa amb un França a Brasil. Espanya jugarà demà contra Islàndia. La selecció catalana de futbol sala també jugarà dos amistosos contra Brasil. Els dies 29 i 31 d'aquest mes. I els organitzadors del Dakar han hagut de cancel·lar l'etapa nou per a vista avui entre el saltat xelesitor perquè les assistències no han pogut arribar a la sortida. Veus de la parròquia? Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... I parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferits dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia? 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. I, recordeu, 60 i més. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible que pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nomes. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern. Cada dia, més aprofiteu. Ei, a la penya del Morro! La demanda que va fer Josep Perpinyà molt il·lustríssim alcalde de la nostra vilapoblació municipi que la gent vingués a empadronar-se sense just. Com, com? No t'entens? A veure, Andreia, l'alcalde... Treu-me una música. És que no és una persona que en parla i música no puc. No pots. A veure, Andreia, sí. Hola. Mira, l'alcalde va dir que la gent vingués a inscriure-nos a empadronar-se sense just. No, però això no diu per res. Que podria dir, ah, per fer més impostos. Que també no ho diu perquè els municipis de menys de 20.000 habitants no tindran garantides allò. Però això va haver-hi un raó bon gori fa un any. No se'n recorda, que van dir que la ràdio desapareixeria... Sí, que sí. Segur, segur. Tot el dilema de Madrid. Tot el dilema de Madrid i tot l'UOV de Cadaqués. Això és una... Sí, és el nou referent català. En directe. Des de Can Ginestar. Comença l'Apenya del Morro número 1.983. Què tal? Bona tarda, família. Benvinguts al programa. Un dels projectes urbanístics més ambiciosos de l'Ajuntament de Sant Just. Amb Andrea Bueno, a més a més també, inaugurant una nova secció de cinema amb el Sergi Arrada. Avui ens parlarà de Sitges contra Corrientes. Sergi és Sitges, sempre. I també la cuina del Dani i la Soraya, que és la presentadora de Tuxi Queci. Avui l'entrevistarem amb el David Ávila a les pages de televisió. El control tècnic l'Àlex Ruiz, Andrea Bueno, bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè avui la dada del dia és la següent. Què, què? Els insectes pals. Saps que hi ha uns insectes que es diuen els insectes pals? És veritat. Que és com una mantida religiosa. Tenen relacions sexuals durant un màxim de 10 setmanes. O sigui, poden estar 10 setmanes tenint relacions sexuals. De dues setmanes seguides. 10 setmanes seguides tenint relacions sexuals. No és top. De veritat. Bona tarda i benvinguts al programa. Ja m'ha agafat un bajó. No dormen. Dona les piles, Jordi, o què? Jo. Però em sembla poc molt poc sa. Bé, atenció, perquè hem de començar parlant de les notícies de Sant Just i com sempre el que obre la portada era una notícia més interessant. I avui és que ja sabem dos dels projectes i urbanístics més ambiciosos de l'Ajuntament de Sant Just. Un. El corredor verd. Bravo. Dos. El desenvolupament de la carretera Royal. Sí. Molt, m'agrada molt. Són dos dels projectes urbanístics més ambiciosos de l'Ajuntament per aquest mandat. El Consistori té un món de projectes urbanístics sobre la taula per aquest any, però aquests dos són els que més destacaran en aquest mandat. Andrea, com sempre, té més informació de tots els projectes urbanístics que es fan a Sant Just, perquè a casa seva a l'observitació té una maqueta del poble i a casa seva també va apuntant les coses que es fan al carrer. Tu no? No, jo no sóc d'informatius. Doncs pensava que sí, però ets de la penyada del Morro. No tens prou atenció. Pel que fa a la construcció del corredor verd, l'objectiu és obrir una nova entrada al Pernatural de Collserora des de Sant Just a través d'aquest corredor que aniria des de la perbaixa del part de Torra Blanca, just darrere de la part de Torra Blanca del tram. És un runner. No és un runner que es troba malament. No, i ara, però... No, pensava que era això. No, aquest corredor hi havia un espai gran. Aniria des de la perbaixa del part de Torra Blanca fins al complex esportiu municipal de la bona aigua, per tant, treballant tot el polígon sot oest. Molt bé. La creació del corredor... Està bé, perquè sí, ja no cal anar per la claveguera i pels canals i... Exacte, i és com més maco, també. Saps més com és especificat, tot plegat, més xulo. La creació d'aquest corredor, compta segons l'alcalde amb el finançament necessari, tiraria endavant en diverses fases. La Riera, volia dir. Molt bé, eh? Gran seria, no? Molt bé. L'alcalde s'ha mostrat com... No s'ha mort. No he vist mai un caput de la Riera. Tots veient la Riera? Jo no he vist mai cap caput de la Riera. És que ara és l'última temporada. Ja hem matat... Bueno, hem matat, a veure, l'últim capítol, abans de marxar al Nadal... Ja, ja, ja. La Riera, la Riera, m'agrada molt. Doncs l'últim capítol, abans de Nadal, van matar... van matar, van fotre-li un païll de trets a l'alcalde... Què dius? De la Riera. En sèrio? Que és... que és el Père Quillouet. I a que no ets qui és la seva secret d'aria? Maika Duenyes! Maika Duenyes! Maika Duenyes! Maika Duenyes! I llavors li van fotre un païll de trets i al final... Tron a cosetar la Maika? No! En principi no. Podia ser, podia ser, Maika Duenyes. El Père Quillouet és bona persona? Detectava-me una mica, no? És una alcalde una mica... Van matar tots el Père Quillouet? No, està anestant bé, perquè només està viu i està a l'hospital, ara. Van jugar amb nosaltres durant totes les festes. Ja passa això, sempre al final de la sèrie. Al final de temporada. En fi, el corredor, el corredor. Exacte, el corredor. Ha començat aquest mandat, l'alcalde com a mínim s'ha mostrat comenceut en aquest sentit. El projecte és el creixement de Sant Just a través del desenvolupament de la carretera reial. Per a mi n'hi ha explicat que aquest sector té un gran potencial i que en algunes zones està desaprofitat i per això s'han carregat un estudi a l'àrea metropolitana per tal que determini els usus que se li poden donar a la carretera. Després de fer aquest primer anal·li, es determinarà quin usus se li pot donar a la carretera. I d'altra banda, per tu, fa a la via pública i als equipaments... Ara. Què? Que és l'altre segon projecte del mandat. No, ja t'he explicat dos projectes ara. En un... que ràpid. M'agrada molt que soc molt ràpid d'allò. I l'altre desenvolupament de la carretera. La carretera reial què es farà? Farà un altre carril, per exemple? No, en sector de la carretera reial hi ha molts sectors que estan desaprofitades i potser ja es pot construir algun altre hotel, més empreses... No és hotel, és el que necessitem. No, potser sí. Potser sí, potser sí. O no, restaurant. O què sé jo. Exacte. Doncs això l'àrea metropolitana dirà que els sectors es poden aprofitar. I d'altra banda, pel que fa la via pública i els equipaments, els plans que es materialitzaran aquest any són dos parcs nous a la cruïlla entre la Rambla de Sant Just i el Carremajó, allà on diuen que haurà d'anar a parar de la Futura, a parar de demàtre'ls de Sant Just i al part de l'11 de setembre, Miquel Rebert té el sector conegut com a xinxilla. També es crearà un camp de futbol set de Géspa entre el juliol i l'agost i es farà una rotunda nova a la vinguda de la Riera, precisament, en Blazco de Garai, per facilitar la mobilitat al Policón Soto. I ara el que podrem veure a Sant Just durant els propers anys, en aquest mandat. Va, canviem de tema. I és que canviem de tema però continuem parlant de l'Ajuntament, perquè l'Ajuntament ha obert la convocatòria per 12 nous plans d'ocupació. Ja es poden presentar les instàncies per acollir-se a aquests plans que contractaran una dutjana de persones del nostre municipi. Per tant, 12 persones poden arribar a trobar feina en els propers mesos. Són contractes de 5 mesos i un sou mensual de 1.100 euros bruts. Que això et queda... M'ha estat més. M'ha escoltat amb 800 euros, no? Sí, només. Ah, sí? Ostres. 1.100, no sé, dic jo, eh? Potser, potser, bueno, clar. Si són bruts, hi ha una retenció que no te la paguen. 1.000 euros, una cosa així o no? Potser. Potser preguntarem. Són uns plans subvencionats per la Diputació de Barcelona. Els 12 llocs de treball que està previst cobrir són dos llocs d'oficials pintors i dos d'oficials d'obra civil, un oficial Serreller, un oficial Fuster i una persona de suport per als següents departaments. A la regidoria d'actes i festes de caps de setmana, a la Conselleria de l'Escola de Bressol Municipal Marrex, suport d'oxiliers administratius amb diferents ambits a l'Ajuntament, Biblioteca i L'Arxiu, suport tècnic d'arquitectura, arquitectura tècnica, suport tècnic del servei de personal i suport per al desenvolupament de projectes específics de l'àrea de serveis de la persona. Les persones interessades han d'estar inscrites a la Borsa de Treball de Sant Just i al Servei d'Ocupació de Catalunya. Per més informacions, heu d'adreçar el servei municipal de promoció econòmica de dilluns a divendres de 9 a 2, el carrer Campatruceta sense número aquí al costat de la ràdio, el web promocióeconòmica.santjust.net i l'alcalde de Sant Just ha reconegut la manca d'instal·lacions esportives al nostre municipi. Descansi en pau, la pista del latisme. Tot i això, Josep Perpinyà, també convida a reflexionar sobre la condició de nois i noies de fora del poble que formen part dels clubs Sant Just Tengs. És a dir, ja falten equipaments esportius al nostre municipi. Això ho heu fet. És una evidència que ens posa molt tristos. La veritat. Ja està, Jordi. Ja està, ja està. No passa res. Jo volia una pista del latisme. Per baixar tota la cartolla i tot l'escudella. Però, finalment, no pot ser realistes. Sempre pot sortir a córrer pel carrer. Jo no vull anar a Sant Just. Jo no vull anar a sortir a córrer pel carrer. Perquè m'atracin. Doncs l'alcalde de Sant Just ha reconegut que no hi ha prou instal·lacions. Però de la mateixa manera que diu que no hi ha prou instal·lacions, diu... Però és que potser la gent que hi ha Sant Just fent esport no és de Sant Just. Volem dir, no se les mereixen. Anem a veure com va tot això, perquè Andrea Bueno es deu posar una mica llum a tot plegat. I sí, efectivament, també, que està prevista al costat de la bona aigua. També, Andrea. Bé, la setmana passada ha fet tot això bé. Una mica arrel de les declaracions de Borja Llorens, que és director esportiu del Bolíbol Sant Just, que reivindica des del Just a la Fusta aquesta manca d'installacions al poble per entrenar les hores que requereix el bolíbol amb unes condicions mínimes. L'alcalde, abans de reconèixer aquesta mancança, també ha assegurat que les entitats esportives en entès que ara per ara l'Ajuntament no pot fer una inversió de més de 2 milions d'euros que costaria cobrir aquesta pista i, a més a més, dir-la i això. És un mite que no passarà mai, no? Per què? Des que jo vaig néixer sento que la bona aigua es cobrirà. La pista? Sí. Però amb la crisi i tot això... Clar, clar. Tens el temps, Jordi. Segurament no acabarem veient. Per vinyà considera que una solució... Tu creus? No ho sé. Jo crec que no. El dia que ho vegi, el dia que ho vegi! Per vinyà considera que una solució que està reivindicació pot ser fer inversions puntuals a les pistes escolars, de fet ja se n'estan fent, i l'alcalde també ha convidat a reflexionar sobre la gran quantitat d'esportistes de fora de Sant Jospe, que practiquen esport al municipi o que formen part d'entitats esportives Sant Jostenkes. Segons l'alcalde, el percentatge és considerable i, de fet, ha dit també que l'esport està morint d'èxit a Sant Jospe. Segons per vinyà, la bona aigua compta actualment amb més de 3.000 usuaris i usuaries. Més de 3.000 usuaries i usuaries a la bona aigua. L'alcalde ens convida a reflexionar. Anem a reflexionar. Obrim ara el nou espai Reflexions a través de l'alcalde Sant Jospe. Acompanya Andrea Buenos, dels serveis informatius de Ràdio d'Esberra. Andrea, bona tarda. Obrim aquesta línia de debat i de reflexió on ens podeu trucar si voleu el telèfon de la ràdio estimat, Juyens. El 9332, 2901, 9332, 2901. Avui la pregunta que fem és, hi ha massa gent de fora de Sant Jos que utilitja els equipaments al nostre municipi i no ho haurien de fer? Per respondre a aquesta pregunta, només cal que truqueu el telèfon de la ràdio, 9332, 2901. Jo penso que sí. Comencem ara al debat, perquè no truca ningú. Llavors jo penso que sí, però hi ha massa gent que, a fora de Sant Jos, ve 3 mil persones. És que són moltes persones. És que compta totes les entitats que hi ha. Avui dia a la bona aigua. Sents a comptar amb equips de futbol i tot això, o molts usuaris. Però la majoria no són de Sant Jos, no? Reflexionem una mica sobre això. Molta gent, no és de Sant Jos. O sigui, ve de fora al nostre municipi, i per què no van al seu municipi? Perquè potser no hi ha equips d'aquell esport concret al seu municipi, no sé si esplugues, per exemple, tenen... esplugues, no diré, va, Sant Jos d'Espi. Potser no tenen equip de vole i vol, ho desconec. Però potser no tenen equip de vole i vol, nens o joves que volen jugar vole i volen, demanem qui s'enjust, per exemple. El municipi més proper venen els vole i vols s'enjust, i, a més, fan que guanyin moltes coses, perquè últimament està guanyant moltes coses als vole i vols s'enjust. Per mancant-se d'altres esports, els municipis sí que venen aquí, que aquí a Sant Jos hi ha una gran oferta d'activitat esportiva, m'imagino. Per tant, estem morint d'èxit realment, no? Aquesta seria una mica la reflexió. Però hem d'evitar morir, per tant, hem de revifar. Fem una cosa, anem a trucar a la bona aigua, aquesta hora de la tarda, per saber què opinen ells directament, si hi ha més gent que ve de fora de Sant Jos o no. Ho dic perquè és l'última que preocupa la població, i hem de fer una mica de reflexió, perquè no podem construir nous equipaments en just, per culpa de la gent de fora, perquè si fos la gent d'aquí, sí que podríem fer-ho. Bé, estem trucant a... Vas dir que era un lío espectacular. L'alcalde convidia a te'n reflexionar. És el que estem fent, eh? La reflexió és el que té, que comences per una banda, i després no saps mai per no acabar. No, m'estic endurant, eh? Sí, no reflexionàs mai, no? T'estan trucant a la bona aigua, a veure si ens poden atendre. És que tenen molta gent. Els nens van passar la reflexió, no? Això és una mica allò, si la ràdio no... Si no trobem la ràdio, la ràdio trobem tu. Exacte. Anem a veure si algú era a la bona aigua. Potser no hi anem, a la bona aigua. És l'hora de l'esport, ara? Sí, era estrany. Últimament estem trucant als llocs on s'agafa mai el telèfon, perquè els he sort. A l'Ajuntament sí que ens agafa el telèfon, la recepció. Perquè estan obligats, estan obligats a... En aquests moments no podem atendre la seva trucada. Per favor, intentiu de nou més tard. No, més tard, no, que fem programa... Escolta, senyora. Ui, que malcat. Bueno, en fi, era una gravació, em sembla, per això, Andrea. Què dius? Ah, sí? Sí, sí, sí. Bé, doncs d'aquí una estona intentarem tornar a trucar. Andrea, moltes gràcies per la teva aportació al programa, com sempre, brillant. Fins aquí l'espai de reflexió. Gràcies, Josep. Que vagi bé, Andrea, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a Ràdio.org.com i a partir de la set, el sentiu és notícia, edició, vespre. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada i la nova secció de cinema. Intentarem també trucar a la bona aigua. Ah, sí? Molt bé. A veure si estem a les banderes. Fins aquí. Bé, us de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... I parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francès. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Bé, us de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a una indústria sense nom. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador al dispositiu MOV. Un informatiu comarcal.com 2 quarts de 6 de la tarda i no veurem un setembre. Avui una nova secció de cinema i ho fem amb el Sergi Arrada. Sergi, bona tarda. Molt bona tarda, quina soleditat. Sí, perquè és una secció l'altra part del cinema. Sí, ja t'ho tenim acostumat a escoltar-te, des del casal de joves, amb un to. En canvi, avui hem posat interesses d'art. Estem intensos, no? Estem intensos. Aquesta és una mica el que volíem transmetre. Aquesta tarda va molt bé. Sempre una faixugó i una soleditat, per tots. Llavors, no tenim sintonia. Aquest és el primer punt de la secció. Volíem parlar de cinema i de l'altre cinema. És The Other Cinema, avui, de Sergi Arrada. Quina sintonia posem, Sergi? A mi m'agrada. Però potser és massa bajona, potser. És molt sí de bajona. A vegades és més animaleta, més mogudeta. Què vols? Canvien-la, canvien-les, plou. Posa una més... Sí, molt bé. Hi ha alguna cançó a la banda sonora de la màscara? Ah, la màscara. Aquest serà el referent a partir d'ara? A la nova secció de cine? La màscara? De Xincarrib, pregunto. La màscara té mascos, eh, per la ràdio. De masc. Ara està a l'Àlex. Hei Pachuco, de la màscara. Ah, mira, Àlex, ja ho sentis, no? Doncs ara l'Àlex està buscant un treball d'arquologia, que és el que més li agrada buscar a Spotify, les cançons, eh. Diu, clar, no. Així pots posar Hei Pachuco. La tens? A veure, espera. Diu que valent. A Spotify valent, no? Que va... Bé, mentre no comencem la secció, què tal, Sergi? Com estàs? Molt bé, molt bona tarda. Ja, bona tarda, bona tarda, bona tarda. Però veig com molt content, no? És que no em dic era una secció de cinema. Tranquil·la, o no? No. Bueno, és un altre cinema. Era altres cinemes, altres cinemes. És veritat. Bueno, com és... és hambre de cine, eh, no? Poden posar... Ah, molt bé, gana de cinema, no? Una mica... passem per la picadora, les pel·lícules de la setmana. Bé, tot clar. Després, com que ve el Dani Martínez de fer la cuina, tot quedarà molt bonic, els dimecres. Però ens hem de posar a entrar una mica en matèria. Gepet Xoco, que ja arribarà demà, no? Vale. Entrem una mica en matèria, perquè hem de parlar de Sitges Tour a Contracorriente. Què és això, Sergi? Doncs, bueno, les paraules ja ho diuen, eh. És un tour per al festival de Sitges. Sí, són cinc pel·lícules agafades de la darrera edició del festival de cinema de Sitges. Sí. Que las distribuéis la... Bueno, la empresa Contracorriente. Perdona, Gepet Xoco, és aquesta. Tarda? Bueno, és més animada, eh, no? Sí, és més animada i m'agrada que l'abans. Vale, doncs vinga, va, comencem amb aquesta sintonia. Comencem la nova secció amb Sergi Arrada. Gepet Xoco, cinema. Sergi Arrada, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, ara. Ara sí, ara sí. Bé, hem de començar parlant de Sitges Tour a Contracorriente. Què és això? Doncs la distribuidora a Contracorriente, eh, que distribueix moltes de les pel·lícules que passen pel festival de cinema de Sitges, ha escullit cinc pel·lícules d'aquesta última edició, i les estrena als cinemes de tota Espanya, i aleshores va començar aquest cap de setmana passat, i durant cinc setmanes, cada cap de setmana, estrena una pel·lícula diferent. I les canes collit, perquè les tinc aquí, 30 Busan, l'autòpsia de Jane Doe, Shin Godzilla, Somnia dentro de tus sueños, i Mera-ni The Girl With All The Gifts. Són pel·lícules a aquestes cinc, que valen la pena, que tu també les hagués estrenat? Doncs potser la Cammage seria la de Somnia, però, bueno, és una tria bastant interessant de lo que va passar per Sitges, són pel·lícules comercials, són pel·lícules que majoritàriament estan força bé, i, bueno, són pel·lícules curioses. Potser la millor de totes és la primera, a 30 Busan. Queda estrenada que cap de setmana? Es va estrenar just el cap de setmana que t'abans. I, bueno, són una de les pel·lícules més comercials de l'any a Corea del Sud. És una pel·lícula de fombis, però no és una pel·lícula de terror, és com un thriller d'acció, i està molt bé, està molt bé. És una pel·lícula que recomano molt, tothom que la veu li agrada, i tothom està boig per aquesta pel·lícula. O no es poden veure aquestes pel·lícules, en algun cinema és en concret o estan a tot arreu? Sí, estan en algun cinema és en concret. Ho puc buscar ara mentre parlem, jo sé que al Verdi les passen segur a Barcelona. Sí. Però, bueno, ara confirmem exactament, perquè també en llampes ho veig obregat, jo crec que també en algun cinema també es poden veure. Però, bueno, podem parlar de moment de la resta de pel·lícules, si voleu? Sí, per exemple, a Trento Busan, aquesta que ja es va estar en un parell de setmanes, aquest cap a setmana l'autòpsia de Jane Doe, que aquesta pel·li de què va, també és de fombis? No, aquesta és una pel·lícula molt curiosa. El director és un director europeu, no sé si és de Finlàndia o d'un cantor d'aquest. Va ser una pel·lícula fa uns quants anys, és molt curiós que es deia Troll Hunters, cantador de Trolls. Mira, jo aquesta la vaig veure i em va semblar molt interessant. Era un documental que em sembla que passava, va ser un documental a un país nòrdic, noruega o... Sí, no sé si era Finlàndia, noruega. Era com una mena de documental molt realista, com si fos veritat que hi havia Trolls per la muntanya. No estava mal. Sí, era bastant divertida dintre això, però no hi havia una pel·lícula. I ja he trobat el cinema mentre parlam en això. Doncs ara es prenen aquesta segona pel·lícula i és bastant curiós. Es troben una noia morta, entarrada en un sotan, que el cos no s'ha de fer ni res, hi porta molt de temps morta. I li han de fer l'autòpsia, li fan l'autòpsia, doncs passen un munt de coses estranyes durant tota la nit. Oh, és que, clar, la gent que treballa això els tenen autopactors, també, i fent autòpsies i tota aquesta història, és una feina que fa una mica de cagui. Després també tenim una altra pel·lícula d'aquesta recicletura contracorriente, les millors que ha seleccionat la productora cinematogràfica, Shin Godzilla, que ha d'estar anant justament aquesta setmana que ve. Sí, aquest cap de setmana just es trena la autòpsia de Jindou, i la propera setmana és la Shin Godzilla, que és com una nova versió de Godzilla, que pensaràs una altra, doncs sí, una altra, que aquesta és bastant curiosa, perquè ensenya molt més la basant com política, en plan, què passaria si ara arriba a la sobta un monstre llegant, com afectaria la societat, els polítics que farien... Perdona, Donald Trump, la setmana que ve, serà el nou president dels Estats Units. No sé si té alguna cosa a veure amb això, o no? Sí, sí, a mi ho té alguna cosa a veure amb el president. Perquè Godzilla, en el fons, representa, metafòricament, a l'ésser desconegut, que em veig la societat, no? És una mica... Donald Trump, també. La primera versió que em va sortir era una mica la por a la bomba nuclear, no? La por de la bomba de... després de la bomba de Hiroshima, no?, ha sortit allà a Godzilla. Però tu en parles de la quina versió, dels anys 50, amb l'enquí negre? Sí, sí, sí, sí. Perquè, com a de fet, a Godzilla suposa que és un monstre que es va veure... un animal que es va veure afectat per la radiació de la bomba de Hiroshima, no? Exacte, per això. I ara és una mica, doncs, també, de la brutícia que hi ha en els marcs, de una base anacològica a la història. Molt bé. Donde aquest és, Shin Godzilla, que també es trena aquesta setmana que ve. I Tenim Insomnia, dins dels sueños, una altra pel·lícula que a tu no et va convèncer gaire? De què anava? És un nen que... que s'orfa, no?, l'adoptar i tal, i tot el que somia... bueno, mentre ell està dormint, tot el que està somiant es converteix en realitat, quan es desperta, desapareix. I clar, té un somni... un malson, que sempre li persegueix, i clar, és un monstre. I pot fer mal a la gent mentre ell està dormint. Ah. Una mica Freddy Krueger, no? Sí, però no hi afecta, i afecta la gent que està voltant. I després tenim ja una última, que és Melanie, the girl with all the gifts, que és una mica la noia amb tot ja dels dons. Sí, aquest és un futur distòpic, també té a veure amb els infectats, amb els zombies, no vull desbalar gaire, també té una base en ecològica, i els famants del videojocs, qui hagin jugat a un joc que es deia The Last of Us, té molt a veure l'argument amb aquest videojoc. Home, The Last of Us és molt... molt que et son de nou, ens ha quedat per la Play 4, i era un videojoc en un món així, més o menys real, la protagonista era una noia, i que barrejava la fantasia amb l'acció. Sí, sí, és un món que queden molt poc a les persones vives, la gent s'ha convertit en infectats, és que no vull desbalar gaire. Molt bé, doncs aquestes són les 5 pel·lícules, 30 of Us en l'autòpsia de Jane Doe, 5 Godzilla, Somia dentro de tus sueños, i Melanie, the girl with all the gifts, que s'han estrenat arrel del festival de cinema de Sitges, a través de la productora, a Contracorriente, durant aquestes setmanes. Quines cinemes ho fan, Sergi? Doncs mira, a Barcelona tenim el Verdi Park, el cinès de Diagonalmar, l'Arena Multifines, el Balmés Multifines en versió original, i el Gell Mujicaria. Després a Cornallà tenim el Afec Cinemes vol Hd, l'Hospitalet l'Afec Filmax, i si la resta és tan més juny, Terrassa, Badalona... Escolta, de dos cinemes que has dit tu, quin és el teu preferit? Dels que he dit, clar, jo és que soc molt amant de la versió original. Clar. Jo aniria al Balmés Multifines. Però tots els que has dit són versió original, no? No, el que fa Diagonal no, l'Arena tampoc... I Cariassí, Verdi Park... I Cariassí, Verdi Sís... Tot i que el millor cinema per tu, sempre has dit que és el fenomen. El fenomen, és fenomenal. Per cert, fenomenal, que vaig anar l'altre dia a veure Rock One, d'Estar Wars, allà, el fenomen. Sí, molt bé, molt guapo, una experiència i tal. Però el passe era... La sessió era dos quarts, 11. I fins les 11, menys 10, no... Primer que no... Van obrir les portes molt tard. I després que la pel·lícula no va començar fins les 11, passades de les 11. Intenten ser bastant puntuals, eh? Doncs aquell dia no sé què passar, però... Són humans, eh? El calp del fenomen... Ja m'escoltarà. Bé, escolta, eh, que tenim també el tema dels globus d'or. Ara vaig a dir una cosa que no s'ha dit mai. L'avançada dels Òscars! És com si els globus d'or, pobres, quan canviaran de data? Perquè si que algun dia canviaran de data, se'ls hi ha al carrer de tots els periodistes, no? Aquesta mítica frase. Què tal els globus d'or? Va ser el diumenge a la nit, ja sabem que l'Alan va ser la gran triomfadora, però va deixar també altres estampes pel record i per la memòria, no? Sí, sí, bueno, l'Alan, gran guanyadora, però és que va trencar tot el rècord. És la pel·lícula amb més globus d'or de l'història, eh? Quants es trenen, l'Alan? Aquest divendres! Oh, la gent té moltes ganes, no?, de començar a ballar i cantar pel carrer, com si estiguéssim en un musical dels anys 40 de Hollywood. Doncs a veure si té èxit, perquè després l'Alan al cine musical com que no... no el s'agrada. Perdona, són ríces i l'àgrimes? Va ser tot un èxit en el seu moment. I va estar parlant de pel·lícula que té més de 50 anys. Sí, després també que no havia esperat ser termànors. Són els musicals que jo, amb el... cantar-te abajó la lluvia també, Sing In The Rain, està molt bé. Perquè últimament, que els musicals que han fet, que han sigut Hertz-Prey, per exemple, no sé, algun altre... South Park, que també era com un musical, no? A veure, que hi ha gent que ha tingut èxit, ha estat Chicago... Ah, Chicago, Molin Ruiz... Showgirls, compta com a musicals? No. No, hi havia música de fons, però no... Ja, i allà va anar a una barra també, no? Vaig veure també l'altre dia... Molin Ruiz també està bé, va tenir fons èxits. I després també un altre pel·li musical, que vaig veure l'altre dia parlant de televisió, horrorosa, o sigui, la Cher era la qui regentava un local, som la que es triptis, també, de Los Angeles, i no sé si sortia Cristina Aguilera, potser, no ho sé, però... Ah, és de Quina Dilla... Però lamentable, no, o sigui, l'Ossagüent, una cosa horrorosa, per això et dic que els musicals tenen raó, potser no... Burlesc... Burlesc, sí senyor, o que bo que ets, Sergi, burlesc, sí senyor, era... Però sí, la pitjor pel·lícula dels musicals de la història de cinema, o sigui, era horrorosa, horrorosa. En fi, l'Alan, rei en Gosling, tothom em parla molt bé. No l'he vist, tinc moltes ganes de venir aquí en mateix divendre, a veure si és per tant... El problema que tenen els globus d'or és que vota molt poca gent, perquè tothom diu, no, els premis que entreguen la premsa estranyera de Hollywood, clar, la premsa estranyera de Hollywood el millor són 70 persones. Clar, 70 persones. Perdona, la premsa estranyera qui és? La gent que ha escriu de Hollywood, però que no és de Los Angeles, és això? O que són europeus, o... Val, i són 70 persones. Tu veus que donen els prems els globus d'or, potser només. 70, 80, 90, sí. Així com els Òscars hi ha com 3 o 4 mil acadèmics, hi ha una bestialitat. Clar, el que passa també amb els Goya, que han d'anar mirant d'altres formes i anar retallant, la gent de 80 anys que ja aniva al cinema, a pagar filla, aquestes coses. Clar, imagina't, no? Bé, doncs veurem a veure què tal. L'any ja en parlarem amb el Jordi Roca, que comentarà el divendres als estrenes. Sergi, doncs, hasta aquí la nova secció, que per cert no té títol ni res, però li haurem de buscar una secció, no? Un títol, per exemple, la gana de cinema, que és comembre de cine.com, que el teu blau, però en català. Sí, ara em ve la gana de cinema. Ara em ve la gana, molt bé. Ah, Sergi, cuida't molt, un petó. Adéu, petucó. Adéu, petucó. Adéu, adéu, adéu. Fem una porra per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Dani Martínez, que ens explicarà moltes coses de cuina, amb la seva jaqueta i la seva camisa. Fem-te aquí un moment a l'Apena del Morro. Beus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... I parlarem sobre la visió ecològica del Visbe de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Beus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga l'apena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats per a la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. La cuina del DNI. La cuina del DNI. Gràcies. Bé, hem de parlar de cuina i de reaprofitament culinari. El malbaratament alimentari provoca la pèrdua de milers de tones d'aliments. per cent, que és molt, la meitat, mentre que al món hi ha uns 800 milions de persones que no tenen els aliments suficients. En fi, són unes dades que contrasten molt les unes amb nosaltres, sense anar més lluny a Catalunya, llancem 35 quilos de menjar per persona i any. Sí, quasi bé, quasi bé la meitat del que pot passar una persona. És per això que avui Dani ens oferiràs consells per millorar la planificació de la compra, la conservació també dels aliments i ens proposaràs un seguit de receptes per aprendre, elaborar plats amb restes d'altres àpats o aprofitar parts d'aliments que habitualment destimem. Això vol dir que són les sobres una mica, no? Exacte, el que hem de fer una mica, bueno, hi ha hagut una temporada ara, hi ha hagut aquest xou del Nadal que va començar durant la nit del 25 i va acabar el dia 6 de gener, que hi ha hagut aquests dies que hem menjat molt, hi ha hagut molts menjars sobre la taula, això no vol dir que tot s'hagi menjat, perquè hi ha moltes vegades que jo reconec que a mi m'ha passat aquest any, em va sapiguer molt de greu, que es fa molt de menjar i després es llença molt de menjar, que dius, ai, n'hem fet massa quantitat i hi ha productes que no es permet, que no permet la seva reutilització o que es guardin, com és el cas de molts aperitius, hi ha molts aperitius, molts piscolavis, que no pots guardar res perquè s'estoben, es fan malbé i és un rotllo. I què hem de fer per no llançar els aliments? Què hem de fer per no menjar els aliments? Per no llançar, no, per no llançar, menjar-los, o sigui que els volem menjar, per no llançar-los. Hem de planificar bé la compra, això és molt important, hem d'evitar la compra per impuls, això ho portem dient molt de temps. No es pot de comprar quan té gana, això és el pitjor, no és super, quan tens gana és horrorós. I el millor és anar amb un pressupost que ja tinguis al cap, és a dir, me voy a gastar 100 euros, doncs aquests 100 euros són els que t'has de gastar. Passo compra, eh, 100 euros? Home, depèn, no et pensis, si ets una família de 4 poc faràs amb 100 euros. Bueno, és que és depenent del que vagis a comprar. Home, si com, si... Jordi, per quantes persones estàs acostumat a comprar? Jo per dues persones, o una persona depèn, o una o dues. Amb 100 euros està... Més que satisfet. Exacte. La meva demanda personal. Però una persona i una família de 4 persones amb 100 euros no assoleix tot el que ha de comprar per una setmana, per exemple. Amb el qual això és el que volem dir una mica, tancar-nos una mica el mateix poc. Home, jo crec que vaig molt fort, Dani, però vaja, això que... Sí, no, no, no, podem entrar al debat. Que es truquin, que es truquin. Quan gasteu a la compra? Exacte. Estimats lluyents. Tenim el telèfon, 100 euros a la setmana. Sí, família, sí, família 100 euros a la setmana, sí. Jo, família de 4, sí, 150, 200, depèn. Quan gasteu? 93372, 2901. 93372, 2901. Compre de la setmana, que es diguin. Compre de la setmana, és veritat. No, no, que ens ho diguin, perquè és molt interessant. A més, consells, per exemple, planificar bé la compra. Això és molt important, cuinar una quantitat justa. Clar, és que moltes vegades diem, en els programes de cuina ens fem molt pesats, en les seccions de cuina. Hem de planificar un menú per tota la setmana, i d'aquest menú hem d'extreure els ingredients que farem servir, i d'aquests ingredients hem de comprar... Aviam, això és el que solen dir en les seccions de cuina, perquè és el més còmode, però això no fa ningú, només ho fan als restaurants, perquè ho necessiten. Perquè diuen, ostres, necessito tant de... no sé què, tant de uns quantos. Això sí que és normal, perquè ho demanen, però nosaltres que anem a comprar no tenim aquesta necessitat. Perquè diem, ah, mira, això em pot anar bé per divendres. Això em pot anar bé, no sé què. Ah, mira, el vó de debò ha tret uns no sé què, no sé quantos, que me n'aniran bé per demà a la feina. I això és el que va pujant la compra, i el que ens fa a nosaltres una mica homopagos, homopagos sàpients, perquè quan comprem menjar, fet, el deixem de fer nosaltres. Saps el que puc dir? També aprofitar el menjar sobrant, eh? Bé, per un altre dia, o per a l'obreure un nou plat? Exacte. Llavors, jo he preguntat ni quines receptes avui es portes a veure entrem ja en matèria, que siguin receptes per aprofitar les sobres, el menjar que tenim a la nevera. Avui parlem 100% de verdures. És un producte que es fa servir, o s'hauria de fer servir, en moltes llars del món, s'hauria de menjar cada dia a verdura, i avui portem, per exemple, un pastís de verdures, que podem fer amb 300 grams de restes de verdura cuïta variada, és a dir... Que potser broccoli, potser... Monjeta... Monjeta... Pleides... Monjeta pleides, clar, patata també, patata també una mica, potser... Patata... Bé, tot això. Llavors, dos ous, sal, pebre, un gotet de llet, mig got de crema de llet, i amb això faríem el que és el pastís de verdures. Anem, però, a l'elaboració. En un bol posarem les verdures cuïtes, afegirem els dos ous vetuts, amb sal, pebre i un gotet de llet, i mig got de crema de llet, com havíem comentat anteriorment. També, ho barrejarem tot i posarem en un molla que pugui anar al forn, potser un molla d'aquests deus aida a llançar, pot ser un molla de ferro, fins i tot de silicona, que ara els venen molt gufons. Llavors, esperem que el forn estigui ben calent i ho deixarem fins que quedi callat, és a dir, que quedi com un flam. Llavors, quan veiem que estigui callat, el que farem és més o menys uns trenta minuts, val? Són trenta minuts a 180 graus. Quan estigui tot cuït, ho traurem del forn. Llavors, com ho podem presentar? Podem presentar-ho de la següent manera. Es pot menjar fred, com calent. Ho podem decorar amb unes fulles de menta o una branqueta de julibert. Una altra manera d'aprofitar verdures i hortalises és fer un gaspacho, que ja ho coneixem, però un gaspacho ja seria més d'estigua, és aquesta nota que us volem fer nosaltres. Un gaspacho també és una bona manera de re-aprofitar verdures. Hem de reciclar, això és molt important, com per exemple les closques d'ou, que et n'anen a l'orgànic, el bric de llet, l'obera de cartró, el pot d'espès i és tot això. Ho hem de reciclar en el seu lloc, cada quatre. Tu recicles? Jo sí, sempre. El groc, el plàstic, el vidre albert, el papel blau. Encara que siguis de plàstic. Molt bé, Dani, passem a l'altra recepta. Per exemple, la crema de verdures, que també va per aquí, restes de verdures bollides i una mica de tot això, i llavors, clar, tot és més fàcil, perquè això es posa amb una mica d'aigua, amb un pítmer i pum. Per una crema ja saps el que necessitem. Aquestes restes de verdures, patata, ceba, oli, sal, pebre i formatge tou opcional, li dono un gustet. I llavors, simplement és això, enroci una mica la ceba amb una mica d'oli, afegiria amb la patata i també enroci una mica aquesta patata i aquesta ceba. Afegiria amb les verdures cuites, que podria ser pasta, naga, porro, champignons, etcètera. Ho deixaríem 10 minuts i posaríem aigua fins a cobrir-ho, cobríem 30 minuts i trituraríem les verdures i les passaríem per un colador xinescical. Molt bé, doncs fàcil, eh? O sigui, amb el que sobra. També ja veig que ja receptes a tot tipus, per exemple. Digues. No, volia fer un incís. L'altre dia vaig veure un capítol de Maestratxef Junior d'Amèrica, que feien una crema, no diries de què farien la crema. No, de què? De cargols. Una crema de cargols. Sí. Oh, quina fàstic, no? Jo vaig dir, però una crema de cargols. Aquí a l'allà una coma molt, però una crema no és una cosa una mica desagradable. En fi, també hi ha una hamburguesa de verdura. Sí. Què és això? Bueno, una hamburguesa de verdura seria com una de vedella, però simplement la faríem amb verdura, mozzarella, all o l'idoliva i farina de galeta i restes de patata i mongeta tendre cuida. Passaríem per la paella, la patata i la mongeta tendre, amb una mica d'oli i poc d'all, una mica d'all, també. Llavors escalfem-ho, xafaríem amb una forquilla, feiríem la mozzarella tallada d'aus, un cop desfet aquesta mozzarella, feiríem aquesta farina de galeta i ho barrejaríem un altre cop. Finalment rebossaríem les hamburgueses amb farina de galeta, que recordeu que és aquest parrallat, i les fregiríem. Guardarem la mozzarella que ens obri dins d'un got d'aigua a la nevera i evitem embolicar-la amb paper d'alumini. I simplement així quedaria una mica aquesta recepta. És una recepta força simple i que ens pot portar a que els nens, per exemple, mengin verdures. Molt bé, són les receptes reutilitzables de menjar que es pot tornar a aprofitar. Hi ha un munt, també es poden trobar a internet. Exacte, tot això podem trobar a internet. La coca de samfaina, la cassola de macarrons amb escalivada, la truita de culos... En fi, són receptes com diem per reaprofitar el menjar. Però això que quedi ben clar, no és agafar un pebrot que tinguem a la nevera. Això de reaprofitar ens referim a que si, per exemple, fem samfaina... Demà, per dinar, farem samfaina. I acompanyarem unes salsiches, per exemple. Doncs a l'hora de sopar, per exemple, agafem aquesta samfaina i fem una pizza amb samfaina, per exemple. Ah, molt bé. I això és la idea, no? Reutilitzar una mica aquests ingredients. Recordeu, un últim apunt, les pizzas, les amanides i aquest tipus de cocques i tot això, accepten el que vindria a ser tots aquests tipus de verdures i tot això. És a dir, simplement, aquest últim apunt. Molt bé, doncs Dani, moltes gràcies. Ens trobem la setmana que ve amb més històries de cuina. Nosaltres hem de connectar amb Catalunya Ràdio per escoltar el Vullati de les 6 i tornem després, entrevistant avui, a la Sorolla. Bona tarda, us informa a qui li en sabria. Francesco ens avisa que no plegarà encara que la justícia ni l'habiliti. Aquesta és la reacció de l'exconsellor de la presidència després que la Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que el condemni a 9 anys d'inhabilitació per la seva participació a la consulta del nou ENA. Barcelona, Carme Clèrias. Hola, bona tarda. Home, estic esclar que no penso plegar de la política perquè li digui la Fiscalia al Suprem l'estat i recorde que el seu compromís és amb el poble de Catalunya i no amb ningú més i referme el seu compromís amb el referèndum. Jo no plegaré perquè m'ho digui ni la Fiscalia ni l'Estat espanyol ni cap Tribunal Suprem. Ells avui anuncien que volen que plegui, perquè això de l'inhabilitat és això, no? Volen l'inhabilitat, doncs que sàpigui que jo no penso plegar. Com s'ha avisat que si algú pensa que es pot carregar els polítics catalans a base de sentències, va molt equivocats a saber a assegurar que hi plantarem cara. Carme Clèrias, Catalunya, Ràdio, Barcelona. Té una altra compareixença. La primera, en aquest cas, de Donald Trump com a president electe dels Estats Units. El mancat republicà ha atret credibilitat a les suposades informacions comprometedores sobre la seva vida privada i també financera, que el Kremlin tindria sobre ell, sobre els possibles conflictes d'interessos amb els seus negocis, a firma que ha sedit el control als seus dos fills grans i sobre la resta de coses de les que està parlant, en parlem i també en rebem informació des de Washington. Sàlias Arrades. Bona tarda. El seu equip i ell mateix han estat contundents les últimes informacions filtrades per mitjans com la CNA o el New York Times sobre els blincles de Trump i la Rússia d'Abledir Putin. Són falses, una cassa de bruixes, una desgràcia, una vergonya. La llista d'adjectius és llarga. De fet, el pròxim vicepresident Mike Pence ha acusat els mitjans mainstream dels Estats Units d'intentar deslisitimar les eleccions i la nova administració. I Donald Trump ha tornat a qüestionar les agències d'intel·ligència. Aquest sense sentit ha estat difós, potser, per part de les agències d'intel·ligència. Qui ho sap? Però, potser, per part de les agències d'intel·ligència, cosa que seria una taca norma en el seu expedient, si ells en realitat han fet això. Perquè una cosa així mai s'hauria d'haver escrit, mai s'hauria d'haver enclosat i mai s'hauria d'haver fet públic. En tot cas, Donald Trump sí que admés que Rússia va hagejar els demòcrates al Partit Demòcrata durant la campanya, però també considera que els demòcrates s'haurien d'haver protegit millor. Seria Cernades, Catalunya Radio Washington. La iniciativa de dues nenes de vendre braçalets per ajudar una amiga d'11 anys malalta de l'Eusèmia ha aconseguit recaptar fins a un milió d'euros, en només 3 anys. Una xifra que es dedicarà a la investigació del càncer infantil. La Glòria Garcia, responsable de captació de recursos de l'Hospital de Sant Joan de Déu, detall a la bas que tindrà un projecte com aquest en la investigació. El milió d'euros ens permet mantindrà 12 contactes d'investigadors durant 3 anys. Això és la meitat de plantilla del laboratori actualment. L'impacte és enorme. Avui en dia, la recerca que s'està fent amb oncologia a Sant Joan de Déu no s'entendria i no seria la que, sense la iniciativa de les porcs serà escandela. L'aeroport de Girona ha tancat el 2016 amb 1,6 milions de passagers, que és la pitjor xifra dels últims anys. Malgrat això, des del patronat de turisme, seguren que s'ha tocat fons i que a partir d'ara es començarà a remuntar. El director general del patronat de turisme de Girona Ramon Ramos té clar que el 2017 serà el de la remuntada de l'aeroport, amb l'afegit que els turistes que hi arriben, cada vegada es queden més al territori. L'aeroport de Girona, jo crec que ha tocat límits a la baixa. També és molt important. Fa 5 anys, com us deia, estàvem a 5 milions i mig, però les xifres eren que un 30%, un 20% es quedaven aquí, les restes se'n anaven cap a Barcelona. I ara te diria que d'aquest millors 600 i picomil, pràcticament el 90% ja es queden aquí. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. I ara parlem del festival Folk Internacional Tradicionarios. I inaugurarà aquest divendres la trentena edició amb una trobada de tots els rups de tots que van intervenir l'hivern del 1988 en el primer tradicionari. Per celebrar aquest aniversari, el festival s'allargarà excepcionalment 6 mesos fins a la revetlla de Sant Joan. Jordi Fabregas és el director del festival i ens explica per què. Es veig és que aquest sector de la música darrere, la música tradicional, oberta i aclèctica, té prou de potència on mantenir una programació llarga i tensa en aquest cas durant aquests 6 mesos. El pont d'Arcalís, Riu Rosa Zaragoza, Maria del Parmonet, el nou mestre de jubilaria i masclat que tancarà el festival, són alguns dels rups que ompliran la programació. El tradicionari d'aquest any té un pressupost de 235.000 euros. Esports, Marta Garcia. El Barça sempre anirà a l'Etic Club en la torna dels 8 anys de final de la Copa. La jornada va ser a l'Estat, en el seu cas, a l'Estat de Marca, que de seguida van anar a l'estat d'un partit de Nadar. L'enfrontament d'avui començarà a un quart de 10. També avui, a la Copa i a partir de l'Estat, Córdoba al Corcón amb empata 0 en la Nadar, Bilarreal, Rial, Sositata, 3 a 1, Pelz, Vascos i, al ves de Portivo, en la Nadar també van empatar a 2. El director i exegotiu del Barça, Oscar Grau, defensa la posició del club de respectar el paper dels hàbitres. Entén les crítiques de Piqué, Comencem a arribar a Chilecito, on, des de demà, hauria de començar la desenatapa en final de Sant Juan. Enviat especial de Míya Guilar. Bona vespreada. Bona tarda, avui el Dakar és un dia de molta paciència. La primera moto podria estar ja aquí a Chilecito en uns 25-30 minuts. Ara mateix han passat pel vivac de Salta, 121 motos i quarts de 135, 50 cotxes de 69 i 39 camions de 48, que són els mateixos que estan viatjant cap al final d'aquesta novena etapa suprimida de Míya Guilar, Catalunya Ràdio, a Chilecito. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Bona tarda, són les 6 i gairebé 7 minuts, us parla Andrea Bueno. El corredor Vèrtia, el desenvolupament de la carretera Ràial, són dos dels projectes urbanístics més ambiciosos de l'Ajuntament aquest mandat. Algún histori té un munt de projectes urbanístics sobre la taula per aquest any, però aquests dos són segurament els que més destacaran aquest mandat. Ara l'Ajuntament han carregat a l'àrea metropolitana diversos estudis per tirar-los endavant. I per què fa els projectes d'aquest any destacant dos parcs nous a la cruïlla entre la rambla de Sant Just i el carrer Majó i el perdalons de setembre amb Miquel Reberty, el sector conegut com Xinchilla. Més coses, el propè 19 de gener tindrà lloc la presentació oficial del territori Special Olímpics de Sant Just, que es farà al maig. El municipi acollirà el propè 14 de maig a aquestes deveniments d'àmbit nacional, un projecte internacional, que vol fomentar l'esport i alliure com havia d'integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual. El 14 de maig, Sant Just serà territori Special Olímpics, un esdeveniment que plegarà més de 630 esportistes amb discapacitat intel·lectual de Catalunya, l'estat espanyol i Europa, les disciplines de bàsquet, ciclisme i tenis. I una punt més, Tamboret comença 2017 amb nous cursos de teatre. La teatre de la Taneu ha iniciat l'any amb una nova programació d'activitats per adults a partir de 16 anys. I encara es poden fer inscripcions per participar-hi. Un dels nous cursos és el joc creatiu sobre creativitat i espontaneitat, i l'altre curs serà sobre la interpretació davant de càmera, escena i televisió. Per a més informació podeu adreçar-vos el correu, tamboret.santjust, a robajemeil.com o a la secretaria de la Taneu. I això és tot de moment. El tornarà en menys d'una hora, més amplia dels senjors notícies d'edició vespre a les 7. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat, senjors tenc a el web de la ràdio radiodesvern.com. Stopήσ proves, Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... ...i parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia! 60 i més! El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... ...tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre... ...i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. 60 i més! Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu! Cap Sant Just ha vingut a indústria sense nom. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Caps en just. Ha vingut a la indústria sense nomes. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben. Ràdio d'Esben.