per si va girar a Europa i no actuarà en el 3 de febrer de Barcelona. La discogràfica del grup anunciat que per circumstàncies imprevistes han vist obligats Bligh i Mercè a plaçar aquesta gira europea. Sí, que en les pròximes 48 hores anunciaran les noves dates de 1975, havien de presentar el seu segon disc, que ha estat escollit com el millor de l'any, per la revista New Musical Express i que ha acumulat dues nominacions per als Beta Wars, els premis de la indústria musical britànica, que es lliuraran el 22 de febrer a Londres. Precisament s'apunta a que la cancel·lació de la gira podria tenir a veure amb l'actuació prevista de la banda a la cerimònia. En el final es basa en el guanyador del partit València Gran Canaria. El Moravan Candorra s'enfrontarà al Madrid en els quarts de final. Els blau granes i els madrileis, per tant, només es podrien trobar en una hipotètica final. En fórmula 1, Walter Ibotas ocuparà el lloc de Nico Rosberg a Mercè, mentre que el lloc de botes a Williams serà ocupat a la per Felipe Massa, que fins ara està barretirat. També en motoros, pilots de la carn Nani, Roma i Laya Sand, han arribat a la mitjana a Catalunya després d'acabar quart i setzena. En l'open d'Australia de Tenis, eliminació en la primera ronda dels catalans, Albert Ramos i Marcel Granollers. En canvi, han passat a la segona ronda Andy Marri, Tomas Verdić, Kei Nishikori, Marin Silić, Jäu Guilfetsson, Gav Federer i Babrinca. En la competició femenina, la cap de serien número 7, Garvin i Mourusa, ha superat la neo-zelandesa Marina Eracovic per 75 i 64. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Voleu conèixer quan ja on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns d'avui de nou del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vinell, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Radiodesvern. Radiodesvern. Radiodesvern. Radiodesvern. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense números. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. A M-D, metròpolis, Barcelona. Gràcies a tots. Gràcies a tots. Gràcies a tots. Dibendres a la penya del Morro. Quins són els setmanes moderns? L'arquitectura. El cinema. L'arquitectura del cinema. La dança. Teatre també pot ser o no? El teatre no l'incloa com a tal. Com pot ser això? La clasificació de les arts de la mitjana. L'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música. La dança, la poesia... La poesia a barra de literatura. Això és el que deies tu. I el cinema. Escolta, el teatre... Com és que no hi és el teatre? Com és que no hi és el teatre? Com és que no hi és el teatre? Com és que no hi és el teatre? Però trobo gravíssim que no estigui al teatre. Aquí, entre totes aquestes arts. Home, a veure, el teatre és una disciplina superantiga... que ve des de l'època grega. No descobrirem ara les tragèdies gregues. Tu et diries diem, eh? En directe. Des de Can Ginestar, comença la penya del Morro número 1.986. Que fort! Fort, infinit! La indeneixement de la Carme. Bona tarda. Carme Verdoid, el matí. Que guapa, que li diuen les seves amigues. Doncs efectivament, bona tarda, amics i amigues i família en general. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla Jordi Domena. I amb saluda, també? Sí, i cordina i tot. Adreu, bona tarda. Buena tarda, què tal? Avui parlarem de la tertulia dels 20 anys del Parlament de Catalunya que es fa a la Teneu, aquest divendres. A més a més, també rebrem el capítol número 1. O sigui, el rebrem directament del senyor Benito amb la Barcelona Turística. Capítol l'O. I a més a més parlarem dels diferents mossents de la Paròquia, un tema apassionant amb en el Ripoll a l'espai d'història de Sant Just. I a la segona hora, ah, hi ha lliga! Andrea Bueno, tu que ets el Madrid. Bona tarda, què tal? Bona tarda, bona tarda. Saps que és el dia més trist de l'any? Sí. És el tercer dilluns de l'any. El tercer, eh? Sí, i què vols dir amb el tercer? Ah, molt bé. És bo. Se m'acaba de córrer ara. El final diu que és del Sevilla. El control tècnic, l'Àlex Ruiz. I atenció, perquè la data del dia... Avui té a veure amb el Madrid. Cristiano Ronaldo. Té un 3% menys de grasa corporal que la Supermodel en general. Menys. Aquesta és la data del dia. Les noies acostumem a acumular més greix que els homes. Bona, no et pensis, eh? Jo tinc unes xiches, unes tendències greixoses. Jo també, però jo soc supermodel i tu ets Cristiano Ronaldo. Perdona per tu. Bona tarda i benvinguts al programa... Sí! Com us agrada, això. Va, posem-nos el dia amb l'agenda d'aquesta... Sento superbaix, no? Estic en una mena de vàter. Sí? Sí, vaig a apropar-me el micròfon. Atenció, perquè la Taneu acollirà a aquest divendres una tertúlia que repassarà els darrers 20 anys del Parlament de Catalunya. El periodista és com de documentals, no? Sí, sí. Déu, fes-ho bé. Sense ficció. Presenta. Elles van sortir en els crèdics i tenen el Montse Vasses. El periodista no Montse Vasses, no, com es diu, Montse Vasses. El periodista Josep Maria Martí Rigau, cronista parlamentari i analista polític des de fa més de 15 anys, conduirà a una tertúlia en base al seu darrer llibre, l'escó invisible, que no era un escó, d'una persona que no es presentava mai i que sempre feia tard, és com ell, l'escó invisible. Exacte, sí. Un Parlament que té superpoders, un polític. Doncs és Martí Rigau, director del programa Parlament de TV3, i ha treballat a la Càmera Catalana durant prou de dues dècades amb la qual cosa ha viscut moments clau a la vida parlamentària. De fet, Rigau assegura que el Parlament de Catalunya ha passat per tres grans etapes. El primer va ser la de les majories absolutes de Jordi Pujol, després el Parlament va començar a agafar una mica de notorietat mediàtica, també el tema de l'estatut i tot plegat, i ara la tercera és la que estem vivint ara, el procés de desconecció de l'estat espanyol. Segons Josep Maria Martí Rigau, ara el Parlament concentra una gran atenció mediàtica nacional i internacional, i és que assegura que també hi ha molt d'interès en el dia a dia, parlamentari, per tres eixos de debat que es donen simultàriament. També és el procés de desconecció. El següent debat és el debat dretes esquerres, que ho he fet al revés, ara és senyorat, he fet la dreta... Això ràdio no interessa ja, no la gent no ho veu. És que soc molt... és Blumondei. I l'altre debat és sistema anti-sistema. En aquest sentit, Rigau també ha destacat que un altre dels punts interessant és que ara la societat civil ha entrat en escena al Parlament, així d'on s'hi vendrà a escondir aquesta tertúlia, la Taneu, titulada l'escoin visible 20 anys d'observació directa de la vida parlamentària catalana. És un grup de tertúlies de la Taneu i té la lloc a les 8 del vespre, a la sala piquet. Molt bé, doncs això serà aquest divendres, 20 anys del Parlament de Catalunya, vist des del punt de vista d'un periodista que fa més de 15 anys que hi treballa. Hi ha un parell de 3 d'anys, que ell s'ho inventarà una mica. Perquè es fa més de 15 anys i la tertúlia és els últims 20 anys. No, no, però 20 anys que fa que treballa, el Parlament, el Parlament... Va, va, va, aquí posa que fa més de 15 anys que és analista del Parlament 15 anys del Parlament de Catalunya. Fa més de 15 anys vol dir 20. Ah, va, va, va, va. Atenció, aquesta música que sonarà ara per parlar de les entitats de Sant Just, t'agradarà. Oh, com agrada! Què és? Entitats de Sant Just. Avui parlem de les subvencions per aquest any, que el dia 31 de gener s'acaba el període per presentar les sol·licituds. I això que sona de fons és l'Alan. Home, ara sí! No, no, jo no tinc la beure. Estic al·legit, maravallosa. M'agrada molt l'avant de sonora. A més, com que va sonant, parlem-ne, ja en parlarem. Mira, hi ha una cosa de l'Alan que no... O sigui, crec que està bé, perquè és com una mena d'homenatge, Hollywood, aquests musicals, els anys 40, els cantant de Bajo la lluvia i aquestes coses. Però, sincerament, trobo que l'han volgut actualitzar tant, perquè, clar, els personatges comencen a cantar i tal, però, clar, el Hollywood d'ara del 2016, i van pel carrer, la noia que treballa... Quina anys tenia? Ara 17, però la pell la van fer l'interessant. I, clar, no sé, la veig com freda desengelada. Els dos estan molt bé, el rei en Gosling i aquesta noia. L'en Mastó, que té uns ulls així com de... de vidre. I freda, no sé, freda, freda. Jo li hauria que envieta el color, l'edició, no ho sé. De la pel·lícula, no, de la pel·lícula, en general. I ara, aquest tema, que està sonant, està bé perquè, durant tota la pel·lícula, te'l van posar. Al final dius, estic, quin tema més guapo, perquè tècnic embut una mica, no? Van posant tota l'estona i està molt bé. Rei en Gosling és molt guapo i toca el piano. A mi no m'agrada gaire, no? No m'estou. Sí? Sí, sóc més de rei Andrei. Ets de les meves. Va, Andrea, anem a la qüestió, perquè l'escusa era posar la lala... Torn a posar-hi el començament, la sintonia. Ara, ara. Molt bé. Ara, cada vegada que parlem de les entitats de Sant Juls, posarem aquest tema. I ara ho fem perquè el 31 de gener s'acaba el període per presentar les sol·licituds, no, Andrea? Sí, ja s'han publicat les bases per a l'aturgament d'aquests ajuts i la formalització de convenis per activitats d'utilitat pública o d'interès social a desenvolupar durant el 2017. Les subvencions s'adrecen a entitats i ens en hem de lucrar que pristin la seva activitat o part de la seva activitat a Sant Juls. Les sol·licituds, a més, estan organitzades per àmbits, per tal de facilitar ates que a les entitats, secció social, comerç, cultura, solidaritat, educació, esport, joventut i altres. Així, el 31 de gener s'ha acabat el termini per presentar les sol·licituds dels nous ajuts i les justificacions de les subvencions correspondents a l'any passat. Trobareu tota la informació al portal web de les entitats a Sant Juls, que és SantJuls.org. El ejército republicàny no ha deixat el mado. No, no, no, no, no, no, no. No sembla que les farides encara són tancades. Aquesta és l'himne de la CNT anarquista revolucionari per a excel·lència durant la guerra civil. I el posem perquè el centre d'estudis, el CE, recordarà dissabte els fets de la guerra civil, la GC. Sant Juls, S-J. Amb una passejada, Jordi Amigo, J-A i Francesc Riera, FR, condirant-li a Peu del Poble, P, de Poble. De Poble. En un acte que ha estat marcat la comamoració dels 80 anys de la guerra civil espanyola, la passejada anirà lligada als esdeveniments del juliol del 36 i del gener del 39. Sant Juls t'hi arrancarà des del cementiri. La passejada començarà dos quarts de cinc de la tarda dissabte al cementiri i seguirà per la vinguda d'industria, la plaça dels estudis vells, la plaça a l'església, els carrers bona vista i creu, i s'acabarà la plaça Antoni Madaret. És gratuïta i és oberta a tothom. I, com deien, forma part d'aquests actes que organitzen les xarxes de Sant Justencs i d'altres entitats per celebrar, per comamorar, de fet. Recordar els 80 anys, ja més de 80 anys, de la guerra de civil espanyola. Molt bé, que és com més de 80 anys... Més de 80 anys és que va començar. Andrea, moltes gràcies, ja sabeu que teniu més informació... Un moment, no marxin encara. Un moment, Àlex, perdona. Sí, per un moment. Abans de trobar l'efecte d'Àlex... No passa res, Àlex, ja t'entenem. A veure una cosa, el senyor Benito no hi és. Què dius? No ha arribat encara, no ho sé. Però ja ho fa, això. Ara el trucareu, no? Ah, sí? Ah, bueno, aquí és la directora del programa. Truca, truca, truca. I dius, el senyor Benito, a veure què fa? Normalment fa això, normalment no arriba a té. M'està fent un programa repetitiu, el programa. No, però pensava que era una secció que ja estava així pactada. Cada dia el senyor Benito començarà així. El trobarem, mentre estic venint. I segur que els dirà que està l'autobús. No és mala idea, seria una forma de revolucionar la ràdio. Tu imagineu que ara tots els entrevistats de la ràdio i els col·laboradors fessin això. Se'ls truca 10 minuts abans, i llavors entren a l'estudi, mentre surten per telèfon i parlen... Se'ls truca el senyor Benito? Sí. A veure si hi ha senyal, perquè... Potser és de trucar a una altra persona, a l'Àlex. La l'Àlex sap llegir i sap marcar números de telèfon i sap distingir els números. La persona a la que la mano està disponible. Deixis una ensenya després de la senyal. Senyor Benito, sóc el Jordi de la ràdio. Altra dita, el presentador o director del programa, l'Apena del Morro LPM. Res, no res. Que estem fent aquí el programa, encara no ha arribat, i l'hem trucat per saber si està bé, si està feliç. Ara és quan allò que li ha passat a l'usatge, i aquest missatge serà l'últim del seu contestador de la vida. Però és igual, per mi serà un orgull que ara li hagi passat algú, i aquest sigui l'últim missatge. Sí, és el teu últim missatge. Andréa, fora de l'estudi. Senyor Benito, moltes gràcies, que vagi bé, i esperem veure'ns en l'altra vida. O no. Què diu? Ah, sí, sí. Uno, uno. Si tu prets un, ara. Alu, alu. Tens que mirar, una mica. Com que passa el procés, Molt bé. Hola, bonito. Moltes gràcies. Sobretot, eh? Molt. Perdona, Andrea, però això no em fa... Tranquil, no em fa prou gràcies. Bueno, en fi, escolti una cosa... Que maco, tens una veu. Trobo que quedem millor que el programa per telèfon, que no pels per microfons. Fem-lo per telèfon, doncs... Fem-lo per telèfon, mira i teniu clar, perquè no fem per telèfon. Sí, aquí tens avui. Mira, a partir de demà, tota la penya del morro amb telèfon. Andrea, bona gràcies. Ja sabeu que teniu més informació per telèfon.com i a partir d'ara set, els enjurs, notícies, edició, vespre. Esperem que arribi el senyor Benito. Així, mira, ja el veig. Ja sé que les escales de Can Gina està. I d'aquí uns moments, la Barcelona Turística, capítoló, amb l'inigualable i inestimable senyor Benito. No. No estina, veu? Veu, veu, veu. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si s'agrada les sardanes i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa, l'Audició, que se met tots els dilluns d'avui, teniu el vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou, adeu del vespre, teniu una cita amb Ramon Vinerl, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. La música és molt bona. El antic és millor i més divertit. La música és molt bona. Veiem l'Audició de la Càrrec, i ho esperem. Avui també hi ha una cita amb Ramon Vinerl i la Càrrec de l'Albert. Avui també hi ha un paio d'Esvern cada dia, més aproc teu. A l'Audició de la Càrrec de l'Ajuntament, s'ha presentat l'Audició de la Càrrec de l'Ajuntament. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria sense Número. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. A M.B., metròpolis, Barcelona. Ràdio T'esper durant T-8.1 amb el Ràdio T'esper i el Ràdio T'espera. 5.26 de la tarda, per mi no es comença a mucar, per mi és un orgull i un honor el dia més trist de l'any. Vostè sap que a Wiss Blumonday hi ha algoritme i a través d'uns estudis científics de tot el món s'han posat d'acord, científics de tot el món i de Bellvitge, també. S'han posat d'acord per dir que, justament, avui és el dia més trist de l'any. El tercer gener, però això ja fa anys, el programa que em fa, que el fa 10 anys, no? Doncs ja, des del primer any, ja ho estem dient, això. El dia 7.No, el dia 7 no. El tercer dilluns de gener és el dia més trist de l'any. A través d'uns algoritmes, a través d'unes altres coses. Deu ser que jo tinc unes fricontreres. Perquè és bo que ja estem ja encarant ara el final, que és la costa de gener. Com es diu costa en català? La costa de gener. I llavors, esclar, estem arribant a final de mes, hem tingut totes les despeses, estem gordos del Nadal, i per això avui és el pitjor dia de l'any. I jo el que neva a dir és que per mi és un orgull i un plaer, que justament aquests dies, que és el pitjor de l'any, trobar-lo a vostè. Per mi això sempre crec que... Té alguna concordància o m'ho haig de prendre? No ho sé. M'ho he de prendre bé. M'haig de parar, ha sigut casualitat. Sí, ha sigut casualitat, ja més trist i apareix vostè. Perfecte. Doncs... Bona tarda, Àlex. No l'hi havia saludat encara. Bueno, ara ja estic. Puc començar, no? I tantem que això no és una radio local. No és una radio local, això? No, que és una minçona municipal. És diferent. I en categories, en categories. Avui vull parlar de Barcelona Turística. Avui començarem... El títol genèric seria Barcelona Turística, que diríem com canvien les ciutats al llarg del temps. I d'això, jo... Fa una mica de historiador, com el Lluís Permanyer. Bueno, només que historiador... Se sent el picot i el Lluís Permanyer, vostè. Jo també. O ell, de mi? No ho sabem mai. Ell del té més crespo, que diríem, castellà, més estirat. El té com més delineant, més delineat. A mi se'n cau una mica. A mi parla així, com d'aquesta manera. La Barcelona del segle XIX. A mi és com una mica més niatxiar. No, no. Com canvien una mica les costes. És una mica... no és historiador, sinó una mica de persona que... contemplador de la ciutat, de les coses que... Perdoni una cosa aquí. No es volgués ser antropòleg, ni social. És que no ho és. Perdoni una cosa. Li puc fer una foto del Bigoti. Li demano el permís, eh? Sí. Una foto del Bigoti, en primer pla, per penjar-la a Twitter. Fas-hi, fac-hi. I dir, aquest és el Bigoti del senyor Benito. Espere que molt pentino, eh? És el perill del ratell, no? És el tinc llarg, ara, eh? El tinc llarg. Què se les deixen per fer de... de gaudir? De posture. Perdoni, no volia dintre. Fas-hi la feina, cada feina. Però, m'interestant, vostè fa la feina. Jo li demanaria al nostre amigàleg, que se'ns posés un tall de cançó que hi he demanat, que és del Pi de la Serra. Això ens remuntem als anys 70, encara vivia el Franco, i va fer aquesta peça de Barcelona. Perdoni, això què és? Passejant per Barcelona de Francesc Pi de la Serra. Qui és el Pi de la Serra? Parla o no? Sí, sí, ara comença. És a l'època del Cis, galàctic i tot això, no? Bueno, una altra banda, això ja ho comentarem un altre dia. Farem una mica de mapa d'això. Però no és ben bé el galàctic. Perdoni, els jardins de Montjuïc, mentre vol compondre aquesta peça. No, però cascantí. Cascantí, de coment, no? Sí, ella era de més d'inspiració, sonia de la Fonsa. Ah, d'acord. Potser no, jo he estat ràt. I per què ens pots dir de la Serra ara? Perquè és un preàmbul per parlar de tot el tema, que ja he vist, si s'ha fixat, és posar capítol un i un altre jo farem el capítol dos. Dilluns que bé. Pot delcrar, és que l'altre dia m'ho deia, no? Sí, parla molt, però no ve a dir res a la secció. Qui ho ha dit, això?Què? Qui ho ha dit, això?Una familiar meva, m'ho va dir. Una familiar seva?Sí. No, és mentida, s'ha vist. No el vull destabilitzant. Avui no vol cantar el tio de la Serra. Què és això? Estic intentant fer temps, una mica. Ara, en sèrio, una col·laboradora d'aquí a la ràdio, que mira, diré el nom. Lina Santabárvera. Sí, que fa...Bona tarda! Ja ho veus de la parròquia? Vostè volia ser el seu programa capsel·lera, els dimecres. A dos quarts d'avui fa...Bona tarda, vics! I fer uns crits, només començar, però bé. Vull dir, ja per agafar la gent, una mica després de l'informatiu. Clar, i llavors diu... Jordi, et vaig escoltar l'altre dia amb el senyor Baritu. Molt bé, veu fer riure molt. Veu?Sí, ho ha dit ella. Gràcies. Lina, gràcies. No, no. No faciu llets, que no l'està veient, eh? Va, vinga, va. Ara, ara, ara, ja està, a veure. Un dimecres cap al tard, he pensat que fa una estona, i el que no estic enamorat... Per què llarga les consonants, enamorat? És el que val un cafè, ara que les tinc, les gasto, i així ja no les tindré. Un llotge deia l'hora i les fa el lleueix per mi. No tinc el foc que em demana qualsevol oberçador. I un fill fa baixada o fa pujat. Ja no recordo el que fa... És com progressió, no? ...una noieta. Que vol escoltar-la tot, d'ac. ...que cants una chata larga. Ja no. Acosto i em diuen bon dia, com bon dia. Si fa fosc, com que la rima és difícil, em mirei a escalar amb a tosc. Tos, tosc, tosc. I estic sola, i espero que pretendem aquesta noia m'intriga pels seus ulls i al seu accent. La llengua sembla el Pink Floyd català, tot el Pink Floyd. Ja li diré quan m'ho vegi. Sí, sí. Ara ja. Ja anem tancant-ne. Per què es tortura d'aquesta manera? En un momentet anem al gra. No siguin pacient, home. La ràdio. La ràdio és immediatesa. Si deixis de moda i de coses, vostè faci la ràdio com s'ha de fer. Això no és l'estil del vinil. Què fa vostè? Rebovinè. Això no és rebovinè, sisplau. Jo recomano a la gent que es escolti aquesta cançó. El microdibuixat. Això no és el microdibuixat. Què? Sap que és el microdibuixat? No, no. No pot ser. Una temporada, m'adona. Jo recomano a la gent que escolti un dia amb calma, que escolti aquesta cançó del Francesc Pidolaferra, que deu ser dels anys principis del setembre, una cosa així. I parla d'una Barcelona... De dos. De dos en català. De dos en català. El Porta. No, jo no tampoc diria tant. Una cosa així. Podria ser fins i tot una mica a Bob Dylan, una mica de Johnson. Ell és més de la banda Johnson. Ens en tirem molt de la moto, avui, eh? Però no parlem del Kiko Pidolaferra, que me l'aprecio molt, m'agrada molt el seu treball, perquè... És músic, ara. Ho sap, no? Fa temps. Fas l'Àngels. Fas l'Àngels, és músic, és músic. Em deixen arrencar, ho estarem aquí tota l'estona pelant la pava. Hem d'anar a acabar la secció, ja. Sí? Doncs s'aguanta. Avui s'aguanta. Doncs volia dir una mica com canvia la ciutat. Això ens ho cantava el Pidolaferra, que va ser a Barcelona, ja et dic, de la primera de la DECA, de l'Àngels de l'Àngels de l'Àngels de l'Àngels de l'Àngels de l'Àngels. I una ciutat una mica com si dighéssim com familiar, una cosa posada... Estava a mà de tothom i ja veu, allà passajava. Fixis un detall de la lletra. Vostè no s'ha fixat, perquè estava pendent del trascó. Senyor Domènech, que sigui l'última vegada que el veig de l'estajar amb el mòbil, mentre jo estic parlant. I vostè no treu profit de el que jo dic. Estic penjant la fotografia al seu bigote Twitter. Fixis un detall que diu... Tinc quatre passetes, que és el que val un cafè. Ara que les tinc, les gasto i així ja no les tindré. Un cafè, quatre passetes. Quatre passetes, però estem parlant de l'any... De l'any 70. Abans de Gris. No, però de l'any del segle passat. Del segle passat. Llavors aquí era una persona propera, una miqueta familiar, fins i tot una miqueta... Una miqueta provinciana. Menys del que és ara, eh? Ara és més provinciana. I poc a poc aquesta ciutat va anar evolucionant i ens va portar amb la democràcia i tot això. Vam tenir allò dels Jocs Olímpics. Vostè no es recorda? De les Olímpies? I tant, i tant, per favor. Gairebé, gairebé, gairebé... De totes maneres... A fer què? Doncs a veure... Igual hauria de ser voluntari. A veure, hauria de ser major. I aquesta ciutat... No, però aquesta ciutat que canvia, que es transforma, no que n'havia de dir que això era l'any 70, i potser ho diria, home, el senyor Pupi de la Serra, el que està fent és cantar en català, quan aquella a poc estava prohibit. No, no, prohibit, prohibit del tot, no. Però estava molt vigilat, molt vigilat, això sí. Però, bueno, ja es feia cançó en català i aquestes coses. I aquesta ciutat ha anat evolucionant i s'ha convertit una miqueta en un mirall del món. No en el mirall del món, que molta gent ve aquí. Per què ve aquí? Perquè és barato, hi ha uns charters baratos. Fan uns creuers, una cosa que veia el port de Barcelona gran, un barco, com una cara vela, però a l'Oestia. És com una illa de cases, o més. I s'aturen, llavors baixen una gent, els posen amb un autocar, els passegen per Barcelona, i els tornen, comprenen quatre cosetes... I, samant, i això ha sigut una mica el canvi que ha fet aquesta... aquesta bossa de Barcelona, que, mica en mica, va desplaçant els habitants de la ciutat amb un fenomen que es diu gentrificació. Gentrificació. Un altre dia ja en parlarem d'això, que són fora dels barris. Ara, això, passarà amb Sant Antoni, és el que diuen... Ara està començant a passar, ja ha passat el rebal. Vaig passar per Urgell, l'altre dia, i el mercat està punya. Està punya, està punya. Ara faré una mica de rotllo al mercat de Santa Catarina, amb un espai públic molt gran, i és el que ara tot el barri patirà un canvi increïble. Hi ha la gent ben estant. Sobretot vindran estrangers que llogaran pisos, i aquests pisos els rellogaran a turistes, que faran un procés que mermen la qualitat de vida de la ciutat. M'expliqueu l'altre dia... M'expliqueu l'altre dia d'un amic meu, però que hi ha gent que cada dia, hasta la gent que ha guanyat el mercat de Sant Antoni, s'està trucant, d'immobiliàries i d'empreses que es dediquen a això, per saber si venen els supis. Que no els venen, eh? Sí, sí, escolti, vostè vindrà al supis i no m'interessa. Però li podem oferir això, no? I cada dia trocant, trocant, a tots els veïns de Sant Antoni. Això fa res, ara mateix està passant. I pot ser que algun tio de més menys després de dir, va, sí, va, te'l venc, te'l venc. Clar, busquen això, no? I allò es converteix en un pis turístic. Ara va l'horitzona de la zona. Això ha passat ja al Bor, n'ha passat a Ciutat Vella, Barcelona, de nou, diguem... Sants, el Raval també, no? El Raval, el Raval... Era el Barretxino abans, el Barretxino, i després ja ha passat al Raval. Sants és l'únic que em manté amb essència, eh? Això ho entenc. Que ho vulguis, escolti. És un barri meravellós. Llavors, jo els hi recomano. Jo, el dissabte que vinem, dia 28, fem una obra de teatre, que es diu... Perdó, i tot això per dir... No, no, no. És per al flotari, que t'ho explico. No, no és per al flotari, no. Ni propagandístic, eh? No. Jo ho recomano, ho dic, així. Farem una obra que parla de tot això. I perquè veiessin una mica el canvi que ha passat de la ciutat que hem vist el Pi de la Serra, el passejant per Barcelona. Ell passeja tranquil·lament. Ara Barcelona ja no es pot passejar tranquil·lament. No és cap Barcelona. Ell diu que es troba qualsevol Barcelona. Ara, qualsevol Barcelona ja no el trobes. Ara, entre les bicicletes, els hoverboards, els patinets... Els guiris de peu. Els que porten la maleta amb roda. La mare que els va penets de viena. No es pot. Llavors, hi ha una cançó d'una gent que ha fet una cançó que és això, una miqueta contra aquest canvi de Barcelona. I si vol la sentir, i després la comentem una mica, si tenim temps, i si no, queda aquí i la comentem al convidat. Comentari de música, no? No, fem música que ens serveix per il·lustrar el tema que parlem. A veure, escoltem-la. La cançó es diu Barcelona no és tan ben de... De qui és? D'un grup de líder. La nena, la nena, la nena... Són la que jo. Les fijes de Barcelona. Que viuen a serriar. A veure, em vols susfets per nena. De la Xina o de la Índia. I després s'ha escandalitzat. Ui, ui... Quan algú els falsifica. No, eh, gens autèntics! I si els venc per sobreviure. Ets un lladre que fas viure. Les sabates hem trencat. De lluita per Barcelona. I la gola ens hem deixat. De pensant a les persones. Però ens diuen ara no. És que això ara no toca. Que millors te calla d'ets. Sigueu llestos i discrets. Que ara toca treballar. Per 4, 50 l'hora. Els pijos de robador. Que és un illa del rebal. No volen callar els impobres. Ni mirar ni prostitut. Que hem parlat amb la venguàrdia. Que és un diari molt cascó. Valorant-los de la història. Aquest barri està de boda. El cap i d'una encerta glòria. Alguns maten, vots l'adonen. M'he comprat un souvenir. És un soro de gaudir. Ara vaig al burri-king. A comprar-nos roba el pare. I després torno a creure. Qui són, aquest grup? És el que m'he d'escoltar. Que ara ve l'UO. Un gran viatger diu el nota. Come on, are you stupid? Quan ho has viatjat has fet el guiris. Guiris, go home! Has vist un margell! En el nom del capital. En els nostres barris de ressets. Ens enmorren la memòria. Ens amaguen la veritat. Feixen viures als productes. Fas a queixar el dissident. Ens mossega l'il·lusió. Envien-nos als dragons. Que ens vulgueixen i ens fareixen. Perquè ho viu el producte. Però no en rendirem. S'ha acabat d'aquesta farsa. Aquí estem i aquí estarem. Al teu costat caminarem. T'han sumat la lluita nat. L'esperança. L'esperança sempre es queda. L'amor no es pega polera. Les ciutats no són empreses. Barcelona no és tan vella. Ara ja pot parlar. Senyor Benito, el veig reivindicatiu. El veig defensant aquí... Ara facin totes les preguntes que vulgui fer-me. El veig allò flauta, però m'agrada. No allò flauta serà... Fas-ho-ro-ma. A veure, molt de qui són... Aquesta bona gent, qui són? Aquesta gent es diu un grup... Un grup de teatre, que es diu Teatro sobre la Marxa. Teatro sobre la Marxa. Que també l'alfeixi sobre la Marxa. Una miqueta és l'estil de l'altre teatre. El qual jo formo el pare. Cuidado el que diu. Per què no va cantar? Perquè a mi no em deixen cantar. És una peça que s'ha arreglat. Espero que l'hi hagi agradat. El sé que és en primís. Això no ho escolten radios. No, cap ràdio l'escolten. De fet, és l'única. El que s'ha fet aquest espectacle és que veig que està frisós. Tranquil, home. Què farem masses cafès? Jo estic molt tranquil. L'única cosa és que hem de passar amb el senyor Amaril Ripoll. I vostè ha d'agravar el programa que fa. Sí. Vull dir que no ho dic jo. El ben a reclamar. És vostè que hauria de marxar. D'altres maneres... Fins aquí hem parlat del primer capítol... El preamble i drugs. Això és una persona naturística. Em parlarem abastament la setmana que ve. Què li sembla per acabar... Si posem la versió del Meiterrani o Can Fetara pel Refugiats? Mare meva, quin perill. És massa fort. No, no, és una mica patillero. Senyor Benito, gràcies. A veure, és això, o no? Sí. Però aquesta és la versió de Can Fetara. Sí. T'he pintat, t'he pintat. Senyor Benito, la Fetara pel Refugiats i el Meiterrani. Sí, és aprofitar-se una mica. Però, bueno, que quedes conjuigut. Hi ha gent que... Benito, gràcies. Gràcies a vosaltres, senyor Benito. Gràcies, òbvi. Qui surt aquí? Estopa, em sembla. Estopa. Ho hauríem de dir. No surt cap migrant d'aquests. No han anat als camps de migrants. Això és per recaptar. No veia la conta, home, això és per recaptar. Això és per ajudar... Ens deixin de xacar-nos a la camisa, tu, i que... Ja està bé, ja està bé! Ja està bé, ja està bé, ja està bé. M'ostumbraron mis ojos como un récord al camino. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'Audició, que se met tots els dilums d'avui, tenal del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem! Cada lluny de nou, a Déu del vespre, teniu una cita amb Ramon Vinerl, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. El antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Gràcies a tots i a tot. Gràcies a tots. Fem una ullada a la nostra pròpia història, amb l'espai Història de Cent Just, en Manel Ripoll. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'Audició, que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern. L'oantic és millor, i més divertit. Ramon Vineu, si us plau. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. 98.1 FM. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, a vinguda a indústria, sense nomen. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Fem una feina. Què tal? Bona tarda, amics, amics, família, nens i nenes. Que diu aquell benvinguts a la segona hora de l'Apenyà del Morro. D'aquí uns moments parlarem de futbol, parlarem com sempre del Barça, la tertulia esportiva. M'acompanyen ja els tertulians de cap celera i de guardia, que són per una banda Oriol Pasqual, Oriol Boa Tarda. Bona tarda, senyors, tot. I després, què t'has fet de l'Espanyol, ara? No. Això deia un perico molt perico. Molt, molt, molt, molt. Quimet Pla, sí, exacte. I també Manel Ripoll, que ell és de l'Espanyol. Exacte, sí. I que ja ho sabem, encara que vagi de color. Què tal, Manel Boa Tarda? Jo sóc el de Guàrdia, no? Ell és de la Capsalera. Sí, Boa Tarda, Manel. Bé, com deiem avui, que no li posa plodiment, el Manel, el que... Lleva la plodida abans, no? A la primera hora, no? Està bé. Bé, és que el públic també és així, eh. Si ja t'ha vist... Clar, el públic ja no... Està tributent, el públic, eh. El programa sempre, eh. S'ha d'arrencar una mica pel dimetre. No li surt, a dir-ho. Avui sembla que venien de Cardadeu, no? Cardadeu, sí. Cardadeu, Cardadeu. Bé, eh... Bé, a veure, Cardadeu fa fred, ara. Bé, tot arreu fa fred, eh. Abans que es converteixi en una conversa d'ascensor... No, conversa d'ascensor. Què hem fet? Ara sembla que baixaran les temperatures, eh. No, que la mà de venir al fred si varia aquest. Veus que amb tu també sàpigues converses d'ascensor? Deixa-me dir un paquet de coses. La primera... Ja lliga, ja lliga, ja lliga. La primera és que ja lliga. Va, Oriol, no miri així. Fa dos setmanes, era un d'aquestes, i ara ja lliga, eh. Sembla ser que... Sí, punt. Sí, però el que fan és tres punts de diferència. Ara en parlarem, eh, però fins ara. Semblava que la lliga estava perduda. El piqués, la liga no guanyarem així. I tothom ja... A veure si la Copa, la Champions, només ens queda això. I ara, a la volta, la liga ha tornat a aparèixer. Jo encara crec que no, però després jo ho comentaré. Bé, després també tenim, per exemple, la primera volta de segona, on el Girona ha quedat segon classificat, que en parlarem de tot això. I del bàsquet, que va perdre el Barça del Camp de Tenerife, a contra de la Copa i tal. Sortets de Copa, sí. Però avui podríem començar a parar en el Madrid, no? Un dia que punxa, no? Un dia excepcional. 40 partits que no perdien. Ho ha fet contra el Sevilla. Fixa't que si Ramos... Si Ramos no hagués marcat el gol en minut 90 al Camp Nou, ara mateix el Barça seria líder. Què vol dir això? El Sevilla seria tercer. Amb un partit pendent, és veritat. Però si el Barça hagués guanyat el Madrid al Clàssic, i no hagués desfet que Ramos empatés el 90, ara mateix el Barça seria primer, el Sevilla segon, i el Madrid tercer amb un partit menys. Tothom, ara hi ha lliga, sembla que ha tornat... A veure, jo, sincerament, ni tampoc pensava que no hi havia lliga fa 3 o 4 setmanes. Ni tampoc ara penso que hi hagi aquí la superliga de competició, que això ja es vorà. No sé com ho veieu vosaltres. A Real del Barça que va guanyar 5 gases contra les Palmas, i el Madrid, com diuen, que ha de perdre contra el Sevilla 2-1, amb un gol amb pròpia porta de Sergio Ramos. Sí, sí, això és la conya vanina. Això és el millor, després de tot el que hi ha hagut a la setmana. En fi, Oriol, com ho veus tot això? A veure, jo primer diria que tranquil·litat. Lliga ja ha estat sempre. Jo, per mi, si un equip no se'n va 10 punts amb uns, ja lliga. I això ja m'he acabat moltes vegades. Sí, i a mi em fa falta gairebé ningú per al Sevilla, que aquí sembla que el Sevilla no pinti res. I el Sevilla, perdona, va segon, a un punt del Madrid, o sigui, al Barça 2, però al Sevilla 1. Sí, però al Sevilla veurem si aguanta... Recordem que jugarà a la Champions el mes de febrer, si passa contra l'Eister a Quarts de final, tindrà un rival dur, ja veurem si s'aporta dos eliminatòries, com són el Lliguer i la Champions i tal, que el Sevilla té un equip, que es quedarà entre els 4 a 5 més, òbviament, però ha competit la Lliga al Barça al Madrid, a llarg o durada ho veig molt complicat. Bueno, ja veurem. Jo primer és això que dèiem, que deu punts... Fins que un equip no se'n va 10 o 11 punts amb un, la Lliga segueix estant-hi. Ara, el Madrid ha perdut el primer partit després de 40 partits, un partit que tenia guanyat el 85, recordem, no es calia i fotessin un bany ni res, no? És que el Madrid va perdre de la mateixa manera que ell ha hagut molts partits que ha guanyat o empatat, que és el minut 90. El Madrid aquest any hi havia quantes vegades, hem dit que la Flowal Cool que tenies hi d'an, que per mi hi ha gent que diu que és veritat, que toma de su propia medicina, perquè el Madrid perda de la mateixa manera que guanyi, que ell guanya, que és el final, l'últim minut. Però és que el Madrid ha guanyat aquest any, em sembla que eren 11 o 12 partits entre Lliga i Champions, 11 o 12 partits en els últims dos minuts, i aquest és el primer que punxa en els últims. Vull dir que la variable encara és 11 victòries, una de rota. Jo crec que a Lliga, per molt que digui la gent, jo crec que segueix depenent de com estigui al Barça. Jo sí, el Madrid comença a fer el burrull per partits perfecte, però el Madrid ara té un calendari propici per no tornar a perdre. Vull dir, té una eliminatòria de copa contra el Celta fàcil. M'agrada saber la difícil que el Madrid es deixi anar... Esclar, clar. El proper partit rival... El proper rival difícil del Madrid, crec que és el que se'n va el madrigal, d'aquí 8 jornades. Ara el Madrid li ve... no sé si és el Granada, l'Esporting, l'Espanyol, el Madrid té un calendari ara propici... Mira, d'entrada, les Palmes la setmana que ve. Correcte. El Barça va col·lejar que quedés de setmana 5-0. Després també el Madrid juga contra la Real Societat, diu menys de 29. Però el Bernabéu. Estim dient el Bernabéu. Correcte. Al Granada Real Societat 0, Madrid 3, recordem-ho també. Després se'n va contra el Celta, jugar contra el Celta Valaí 2. Res. Després també el Madrid veig que se'n va amb l'Osassuna, a Pamplona. El cué de primera, que aquest any baixarà ella al Granada, se'n van a segona, abans d'aquí 10 jornades, i a Matemàdic Amèdia seran. El Madrid té un calendari relativament fàcil. Fàcil. Fàcil, home. Si el Madrid tenia alguns punts per perdre, era ahir. Esclar, és això. S'han completat expectatives. Tampoc això vol dir que es lliga. Jordi, el Barça ha de visitar el Calderón. Rep l'el·lètic de Bilbao. Se'n va i puro, que és un camp molt difícil per al Barça, que patirà. Vull dir que al Barça ara tindrà dos o tres partits dels propers 4. Tenien contra la real societat en la broma copa. Que veurem si al Barça se n'en surt. La sort d'aquest any del Barça vindria a ser el calendari. El Barça, a les últimes jornades, juga contra equip relativament fàcils, mentes que al Madrid, a les últimes jornades, jugar amb el Barça, jugar amb el Sevilla, o sigui que al Madrid sí, que tindrà un final de temporada més complicat. Jo crec que al Barça tindrà uns quants partits, gens fàcils, de setmana que veig jugar i puroa, després tornar a jugar al Camp del Betis, un miquet és els més fàcils que té, després l'el·lètic de Bilbao, tornar a jugar fora a casa al Calderón, vull dir que el calendari que li ve al Barça no és gens fàcil. Jo, per mi, segueixo pensant que sí, sí que hi ha lliga, però jo, aquest any al Barça, no m'està demostrant res. Perquè un partit no fa primer... O sigui, el partit de les Palmas, si anem a parlar de les Palmas, si voleu, jo, per mi, és el primer partit d'aquesta temporada. Abans de parlar de les Palmas, ja que estem parlant de calendari, un moment a la I Plus, a les 8.45, després a les 12 del mig del Betis. La veritat té dos a casa, aquí, però perquè és l'última jornada, la primera volta i la primera de la segona. I atenció, perquè després arriben dos partits a un quart de 5 de la tarda, com l'altre dia les Palmas, primer contra l'el·lètic de Bilbao, a casa, correcte, i després contra l'Alabés, també a un quart de 5 de la tarda, que marxem ja a l'11 de febrer. I després, el Barça contra l'Eganet, encara no ha fet un horari, i, efectivament, després hi ha arribar l'el·lètic o el Barça. Per això vull dir que el calendari, jo, per mi, el Barça tindrà partits que seran bastant complicats. Si el Barça sap treure partit de l'Eiver, de l'el·lètic de Madrid, el Calderón, i el de casa contra l'el·lètic de Bilbao, que jo no crec que sigui un partit fàcil, perquè mira com es va patir per passar. Vull dir que si el Barça tira aquests tres partits endavant difícils, i segueix aquest, perquè, per mi, és com està el València aquest any, però ja pot creure que 4, 5 dies després hi haurà lligues. Però jo vull els telèfons, 9.01, 9.03, 3.03. Això és molt greu. A veure, jo crec que a opcions de poder anar a poc a poc, retallar aquestes distàncies, i el que estàveu comentant en aquest febrer al Madrid, pugui pujar, però el Barça va pujar balaïdos, que ningú... Sí, però cada any el va sapunxar balaïdos. Però el Barça ja ha pujat, el Madrid podria ser que hi pujés allà, i la real societat no és un equip que sigui fàcil de guanyar, que l'acaba al Bernabéu, que no seria un partit fàcil. Llavors, que el Madrid... Aquí, 25 metres de febrer, mantenint les distàncies. I aquí el Madrid punxa a l'hospital de la ceràmica, no que li diuen ara, doncs podria ser el moment en què es canviesin aquestes coses. És tirar molt enllà. Jo crec que és molt difícil que el Madrid punxi. Ara, que pot passar i que és possible, evidentment, perquè tenien compte com juga el Madrid, a qualsevol minut, mira el Sevilla, poden capgirar... Però és que hi ha el Madrid, jo vaig estar veient el partit, Manuel i Jordi, i el Madrid, aprenent els tres pals, hi ha gent que diu que va fer un partit, va sumar... Tres pals al Madrid, tot el que prova, prova de fora a l'àrea. Ronaldo només comença a la segona part, sí que en té una, però xuta sense angla que el porti al Sevilla la treu. Però jo el Madrid no li recordo una ocasió, una ocasió que diguis clamurosa a part del gol, per marcar. I el Sevilla tampoc, vull dir que ahir, el Sevilla, guanya més per empenta perquè ole sus huevos, que fins al final hi van, perquè a qualsevol altra equip, quan li empata el Madrid, el primer que fa és tirar enrere, i espereu que no fotin el segon al Madrid, i el Sevilla té els nassos d'anar a fotre-li el segon. Jo crec que això és el que descentra el Madrid, que el Madrid s'ha acostumat a que quan un equip li marca, tots al darrere, el Madrid iniciativa i en una te la pot fotre. Jo crec que a vegades va tirant davant, i els últims 10 minuts de partit són una passada, amb el Sevilla intentant-ho, amb un arbitratge o de Carme. Justament, efectivament. Carme instantani, tota aquesta última setmana, s'havia comentat si Sergio Ramos o no, en el partit de tornada, el pitjor del vuit anys de la Copa del Rei, va marcar el gol i va, en fi, no sé si ho heu vist les imatges. Sí, però jo aquí m'agradaria parlar d'una polèmica, Jordi. Sí, però Sergio Ramos, deixa'm situar-ho, perquè si els ulls també ho saben, quan va marcar el gol es va senyalar el seu número, que ho dic aquí, estic jo, i només en una part de l'afició. L'altra part, que de fet era una majoria, demanava com perdó per haver marcat, per allarjar tot tot el pitjor del vuit. Pel seu passat sevillista, i llavors, de cop i volta, es gira cap a una part, senyalar el seu número, que ho volguin dir, l'isa uns. Per vosaltres, m'imagino que els seguidors més radicals del Sevilla, que estaven allà, us deia que el gol, i, en cap i per la resta, els que sou més pacífics o més normals, em sap molt de greu haver-vos marcat. Clar, a veure, això és una... perdoneu-me, una tonteria com una casa. Perquè això que els jugadors vagin demanant... Se l'ha de censurar per incitar a Ramos d'allò, perquè contra el València el Barça més talla, Jordi, per celebrar el gol... Però que els jugadors... Haurem de demanar perdó per un seu exegiu. Escolta, noi, què has de fer? És Sergio Ramos. Sí, però això no només ho veus, és Sergio Ramos. Són molts jugadors els que ho fan. No ho celebra, perquè, escolta, doncs no marquis. Clar, escolta, si te'n grego et sap, no marquis. Clar, no facis aquesta paparina. Total, que ahir va passar això del dijous, perdó, i ahir Sergio Ramos va tenir la mala sort en una falta marcar-se un gol en pròpia porteria. Evidentment, clar, l'alegria i l'abroma i l'aguassa a tot el Sanchez Pinjuan... Bueno, encara riuen ara, no? Clar, això són coses d'aquelles que no pots preveure, no? No sé si ha d'editar alguna cosa, Sergio Ramos, després de tot això, ho ha fet declaracions. Sí, Sergio Ramos va fer declaracions, i ell va dir que crea que era un dels millors partits que ha jugat com a madridista, que li va encantar la tàctica del... Tot el revés, no? Sí, sí, que ell va fer superbé. Em deuen guanyar al Madrid, em sembla que és la primera vegada que es marca un gol en pròpia porteria. Sí, segur, segur. Ramos ha hecho un partido sensacional. O sí, és el mateix que va dir Ramos, va, per tirar pilotes fora, perquè és realment el carme, això. I també va gravar molt el Zidane, dient que ha de digerir la derrota, perquè a nadie le gusta perder y menos así. A més, el Madrid, aquests 11 que deies tu, no? M'agraden molt l'article que hi havia en el món deportiu, que deia el Madrid provar la seva medicina. És a dir, és el que ha canviat la FIF, ha fet ells... i fa endurant tota la vida, que és marcar l'últim minut. Però Problas, o sigui, toma su pròpia medicina per primera vegada, record, el vegant segueix sent 11 vegades. Aquesta temporada, 11 a 1. Aquesta temporada estem parlant, eh? 11 a 1, perdona, què és la dada? Victòries a partir del minut 85, o sigui, goals, goals, perdó. Goals, a partir del 85. Hi ha hagut uns partits que el Madrid... L'únic partit de la primera volta. L'únic partit de la primera volta, entre Lliga i Champions, diguéssim, de la primera part temporada, entre Lliga i Champions, en el qual el Madrid li havien empatat guanyant, va ser el camp de les palmes. Que anava guanyant dos a un, el Madrid ho anava guanyant una a dos, i a les palmes els va marcar el minut 80. 80 o 82 van patar les palmes. I en els últims 7 minuts es van tancar darrere, i el Madrid no va poder... i la va tenir, eh, per marcar, i no la va fotre. Però entre Lliga i Champions aquest any hi ha hagut molts partits, però 11, comptava l'altre dia, el nou esportiu, en els quals el Madrid havia marcat goals a partir del 85 en amunt. 11 és una bestiesa de partits, eh. 11 són molts partits, clar. No sé si per on ha anat de sort, o és la manera que té el Madrid de jugar, i d'anar-hi fins a últim moment perquè amb el Barça ho hauria escòpit possible que fessin un goal a l'últim dia. I són les dues coses, Manel, és la manera que tenen ells d'anar, d'anar, d'anar, però també la sort de fotre-la, ja. Perquè mira el Barça contra el Villarreal, el que ha fet la va tenir i va xutar el pal. L'últim segon hi ha hagut partits aquest any, el camp de la Real Societat, el Barça també la va tenir l'últim moment. Vull dir que va com va. Jo segueixo pensant que el que us deia abans... Sí, perdona un moment, eh. Abans d'en canviar de tema, parlem de les Palmes, ho sembla bé? Jo, abans de tot, jo repeteixo el que deia abans, que jo crec que no s'ha parlat d'això, però jo trobo completament lamentable que després del Barça celebrar la victòria més talla, un camp on ens van robar, on va haver-hi molta hostilitat per part de València. El Barça marca el 2-3 amb un penel clar, que el recordar-ho, i tothom ataca el Barça, premsa de Madrid i dient... Que era provocació. Que era provocació, que què ha de fer? És que Neymar 4 partidos, que no sé què, i quan Ramos agafa i celebra els goals davant del Sevilla... No és incitar provocació, tampoc. Si ho trobo, completament lamentable. Oriol, això és el de sempre. Però jo crec que aquí no ens hem de callar aquí. Ja hi tornem a ser, amb el que és el de sempre, entenc que no sigui el de sempre. Fa falta algú que surti aquí i digui les coses com han de ser. No pot ser que alguns de calgui, alguns d'arena, i aquí estic parlant de premsa, no estic parlant de directiva. Jo al Barça l'altre dia rejava molt... Parlant de caduris... Però si ho sabem, això. Depèn de quin diari... També en Ferràvia. Oriol, això ja ho sé. I et diré més. I els diaris de colers, Mundo Deportivo i Esport, també fan el mateix, depenent de si li passa al Barça o no. Però és exactament el mateix que el marca i el diari o has. És exactament el mateix, d'una banda o de l'altra. I cada vegada, cada dos, eh? Estan molt polaritzant. Jo no veig la mateixa intensitat. O sigui, jo, quan llegia i la nit, o avui al matí, la premsa tan esportiva, com no esportiva... Més que avui era l'endemà del partit de copa, jo no vaig trobar cap diari... Que és que així... Que és que això és de la provocació d'incitació. Ni d'aquí ni d'allà. I quan va ser el revés, tot els d'allà, i els d'aquí l'únic que vam fer, va ser treure el paraigües i l'escut, intentar evitar amb els menors de fançans amb raó del que era. Que t'estan fent una assistència agòlica. Pots anar a tu a matar, a intercometes, o sigui, a atacar. Ataca? Doncs no. La premsa aquí és que a vegades la premsa aquí no és tan imbècil. Perdonareu-la. Em vaig emprenyar bastant. Parlem del Barça 5, l'espalma 0. Bé, la veritat és que un altre partit, on es preveia una golejada, així va ser. L'espalma tampoc no va ser un rival que va oferir gaire resistència, i el Barça que va dominar, en tot moment, tant a la primera com a la segona, per 5 goals, on Messi i Suárez també van marcar, i es va estrenar, que això, clar, aquí estava una mica... Doncs que molta gent deia... És la novetat. A l'Eix Vidal, amb passada... amb passada... Passada assistència del Cácer. Això és una cosa que hem pensat fa una setmana. I va fer l'assistència el primer gol i va participar en el tabset. Exacte. En fi, com va veure el partit, i no sé si és tot el que era amb mi, però un partit tampoc no hi havia gaire complicació, per provar realment i que descansessin alguns jugadors, tipo Sergio Roberto, que a mi personalment em va agradar que l'Eix Vidal s'hagi posat ni que sigui per un partit, una flona de festiu, però que, com a mínim, fes un paper digne, mai més ben dit, un paper que estigués bé com a data del dret, perquè així, Sergio Roberto, podria ser una opció al mig del camp, tot i que ara no sabem si això ho trigarà o no. El camp està sobressaturat, ara amb Rafinha, Denis... Sí, però... Andrego, més ràquit, amb mosquets... Però voleu dir que Sergio Roberto no té... Pregunto, no té més opcions que algun... Sempre ha estat mig, s'ha vist. Algú que estigués actualment del mig camp, ha estat reconvertit a l'altre dret, però per obligació i per força, no per què realment vulgui. Els que juguen al mig del camp, Rafinha, és dels que més m'agrada. A mi també m'agrada, però, per exemple, no crec que sigui Roberto, és millor que Denis Suárez o és millor que Andrés Gomez? Sí, sí. Ho dic perquè això no és una opció. Andrego, no poca poquet va despertar, va fer un molt bon partit. Jo, per mi, el partit del Barça a les Palmes, és el primer partit de temporada, ja han passat 6 mesos, ha passat mig any, que s'hagi de dir això, que el primer partit que el Barça fa un partit complet als 90 minuts. Jo crec que el Barça fa un partidàs. També ajuden les Palmes, que és un equip que la toca, que la remena... Lo veus, això, que et trobes un equip que no s'ha tancat ràdere, perquè si hagués vingut una Ivaro, o el dia de la laves, que està encara ràdere, potser el suplent no haguessin trobat aquesta facilitat que va donar les Palmes. Exacte, sí, però jo crec que per mi va ser el primer partit del Barça, en el qual va jugar bé durant els 90 minuts, que van haver-hi moltes ocasions, que la primera part, Javi Baras, va fer un partidàs, o sigui, si la primera part no acaba 3 o 4 a 0, és perquè el porter de les Palmes fa un molt bon partit. I atenció, perquè és un porter relativament baixet, no sé si... Amb un va ser civil i ets a l'amafotre. Ja ho sé, però que a primera vista podries dir, que va que aconseguir una falta o... Escolta, és un tio baixet que la portaria a l'Ivé. Va tapar-ne una per allà més. És un porter que deu estar per sota. No cal animar les estadístiques perquè segur, de la mitjana d'alçada, dels portes d'allò espanyola, per sota segur. En canvi, va treure un pèl de pilotes, com aquella falta que l'Eo Messi va picar. I va treure-lo en un contra o a més, sí. En treu o a més va rematar sol. Jo em pensava que era un porter que realment podria... Però clar, per la seva presència física, però clar, és Javi Baras. Les aparences enganyen. Sí senyor, Javi Baras, que va estar al Sevilla i, com dieu, ja va fer... Sí, que va parar un pan a la Messi i va tenir el Barça moltes ocasions. Jo crec que el partit d'Aïll, jo li faig un paral·lelisme. El partit que el Barça va jugar contra el Málaga, si més no, la primera part. La primera part d'Aïllar, el primera part del Málaga, són exactament iguals. El Barça, el contra el Málaga, va tenir dos pilotes al pal, va tenir ocasions a punta pala. L'única diferència és que allà, que a Méni, te les va parar totes. I allà es va començar a parar, a parar, a parar, a parar, fins que la de Suaret no la va poder parar. A la segona part, el Barça, ja et dic que hauria pogut acabar el descans en Paguissa, perquè Andrego, més i més, s'hi van fallar dues ocasions pro-cantades, a part de les que va parar el suporter. Doncs que a la segona part, a mi em va sorprendre, que inclús el Barça va seguir anant i va tal, i en dos minuts et va fer dos o tres gols, que va desguertir-te tot. A l'Espanya els va xutar només una vegada. Vull atendre que molt bé Teres Tegen, que per fi, ja ha deixat la portaria zero. I jo crec que el Barça va fer un bon partit. Jo, que escric el bloc sempre a cada partit, vaig posar una reflexió que us allanço vosaltres, que és de Cabrón, però ho podeu dir, o sigui... Neymar no juga, el Barça guanya bé. I això es demostra que aquest any Neymar no està fent una bona temporada. I Neymar aquest any no ha jugat... El primer partit vol de Neymar, i ho vam dir la setmana passada i uns passats. L'últim partit que va fer Neymar, ho va fer molt bé, un bon partit. A Vilarreal, la setmana passada, va jugar molt bé. I el partit de Copa, també. Vull dir que... Neymar, perdona, Neymar, si voleu, ara que no ho sento. Ho he comentat vosaltres al partit, però jo ho sé, Neymar no juga. És que tens tota la raó del món, Oriol, per mi. Perquè Neymar és un jugador que, per la seva forma de jugar, és un jugador que frena, relentit del xoc. És a dir, tots els jugadors intenten fer-ho... Aguanta massa la pilota. Si arriba a Neymar, ja a tota la defensa ha tingut temps de posar-se. Perquè no és jugar el primer o el segon toc. Aguanta la pilota, no sé si espera els companys, intenta-lo en contra un... Vull dir que... Té moltes ganes de tenir la pilota als peus. I li costa molt deixar-la anar. I això, clar, va a la contra del joc del Barça. Això només n'hi ha un que ho pot fer. Aquí al Barça només n'hi ha un que pot fer això. Llavors, clar, si tens dos, és massa. I a part que Neymar... L'altre dia va fer un partit molt bo, si jo els reconec. Però havíem de veure també el tant per cent d'intents que en un contra un... Neymar se'n va. No, no, no, però les dues primeres tempurades de Neymar al Barça... són espectaculars. A la primera et dona el sextet... Molt triplent, no sé què collons va ser, però la primera tempura de Neymar al Barça és brutal. Et dona la Champions, et dona la Lliga. La segona va ser molt bona. Aquest any, que Neymar té el cap més fora que dins, perquè ha tingut ofertes de molts equips, hi ha hagut totes les problemes extrasportius, n'hi ha hagut ningú que l'hagi sapigut reconduir, recolocar, no sé com explicar... De quin país és Neymar? Del Brasil. Com deia aquell? No sé, falta dir-ne de més. No hi ha hagut el Barça que hagi tingut més de dos o tres... L'únic rival d'o. Perquè la resta de Brasilès... El rival d'o era el típic brasil·lè de que ets de festa... Per això t'ho dic, era l'únic. Ara tots els altres... Romàrio, Ronaldinho... Romàrio va aguantar un any i mig ja està, ja el següent. Vull dir que... Ronaldinho, les tres primeres tempurades de CDU... D'adavantès, eh, perquè... Jo crec que a Neymar... Sí, però què m'estàs dient? Que a Neymar a 23 anys s'ha acabat? No, al Barça, o que a un equip. Perquè aquests jugadors... Jo crec que s'han parlat bastant de l'estiu de Neymar si segueixen. Tenen cicles, o sigui, aquests jugadors, i us hi fixeu, són jugadors que tenen cicles per diferents equips, i que realment, clar, els imou molt el tema econòmic. I que és normal, perquè venen d'on venen, i també els seus representants, que acostumen a ser familiars... La quarta, la quarta tempura deia que està a Neymar al Barça, potser. No, és la tercera. Jo diria que és la tercera. Sí, jo diria que és la tercera. Jo, les dues primeres, em trec al barret, perquè fa unes tempurades acollonants, però aquesta, fins a l'últim partit de Villarreal i el de Copa, jo, a Neymar, no marcava gol des de l'octubre. Això que dius, entrar sempre cap al dins, tocar-t'ho... Ha estat un grau per sota del que és Messi i Suárez. Clar, aquests dos estan de bon nivell. I ara Suárez ha de ser recuperat una mica, molt superior que Neymar. Però jo espero que sí, que hem esperat això, que els presidentes tenen aquests sigles i tot, però que d'una manera o altra, més sigui Lluís Enrique, més sigui el seu antor, més sigui el que sigui, es pugui reconduir perquè hem tingut Neymar per molts anys més, perquè per això que deiem, que és un noi molt jove, i... vulguem o no, Messi tindrà la seva data de caducitat, i aquest noi encara tindria molt futbol a les cames, el dia que retires. I aquest any fa 30 anys, a Messi. Hem parlat amb Messi que li queden uns quants anys. Li queden uns quants anys, però potser no està primera línia en l'explosió, i jo crec que a poc a poc Messi li retiran enrere i s'acabarà convertint un Xavi, s'acabarà convertint un Iniesta, un jugador, arredera amb no tanta arribada, no ho sé, jo... No ho sé, ja ho veurem, però Messi, en els últims dos anys, és veritat que fins fa dos anys, Messi anava a tres o quatre sprints d'aquell pel partit, que ningú l'enganxava. I ara va molt capitar molt poc a poc, i... Sí, però igualment, un despring d'aquest, o un driblin que dribla tothom t'enganxa. Sí, sempre, un caos, un caos. Més si hi ha molta gent que pronostica, i jo també vinclo que acabarà segurament jugant al mitel camp, perquè també és normal, o sigui, ja no tindrà aquella escutxa. I les espècies, les passades que et donen? És el impacte col·lar. Els canvis de joc que fa i les passades que donen... Ara que penses en les passes, que és increïble, increïble. En fi, el Barça, que com diem aquesta setmana, descansarà entre setmana, i que no descansarà, no? Que hi ha copa. Aquest dijous, dijous l'Anada i dijous a Tornada. Aquest dijous l'Anada no eta. Aquí no eres la Tornada. També són a les 9 i 4, els dos partits. O sigui, contra la real societat, el dijous. És en Madrid, dimecres a casa, contra el Celta, i el Barça, dijous a Noeta. 9 i 4. I el diumenge a Lliga, a Ipurua, també 3 quarts de 9. Bé, doncs mira, no tenim ni l'Anada. Dilluns que ve, ja parlarem de la Copa, si voleu, de l'Anada, de veure què ha fet. Partit de Lliga i Ipurua. Molt bé. Canviem de qüestió, i parlem ara de la segona, A. No parlem de l'Espanyol, no? Jo per mi no cal, van perdre contra València. Manuel... Escolta, escolta, escolta. Manuel, tens els dos minuts d'amor, ja. Perdona, a l'extrema sintonia de l'Espanyol, sisplau, que ens l'havien pesat, i això no pot ser. Què passa, que ens el passem de llarg, quan no guanya el temps? Va jugar contra... Va perdre el camp de l'Espanyola. I com va anar, si el Manuel? El resum seria que l'Espanyol fa una de les coses que s'ha fet més bé l'última temporada, que és fer d'aquí Pespirina. Va fer un partit molt dolent. La veritat és que no hi ha per on agafar-lo, perquè el València no tenia res de l'altre món, i portava unes jornades... Des que ha començat el Lliga a fer-ho molt malament, tot i que va tornar Diego López, que normalment donava una seguretat arredera molt important, és que no hi havia manera que fessin tres passes seguits. És cert que jo no vaig anar al partit, perquè jo estava a la penya del Moro i el van fer a les 12 del matí, per tant, no el vaig veure, però sí que vaig veure el resum, i la manera que va fer el postpartit i va explicar Quique Sánchez Flores, i va ser un partit de que ets molt dolent, si aquest és aquí, segurament t'agaria amb els 11 jugadors que van sortir a Mestalla. Bé, de l'Espanyol, que... Tot i així, segurament... va perdre contra un equip que ja estava... Bueno, està en mig desmentallat, perquè està entrenant l'utilit... Poro. En fi, una alegria per la gent valencianista, i una excepció per reformar l'Espanyol, que la seva Lliga... L'Espanyol... Hi feia una anàlisi a la ràdio, a l'escoltant després de la partit del Barça, Jordi Baster, que a mi em va agradar molt, perquè és molt sencer el que... O sigui, molt real el que deia, que deia, fins fa 4, 5 anys, la salvació dels equips estava amb 42 punts, i en els últims 5 anys la salvació està entre 25 i 30 punts. A aquest any hi haurà com deu equips de primera divisió, que estarà la segona volta tocat als nassos, perquè tens... Acaba la primera volta, hi ha dos equips que només han guanyat un partit, i això jo ho trobo bastant lamentable. És bastant lamentable, que són el Granat i l'Ossuna. Després tens esporting, 3 punts per sobre, després hi ha 4 o 5 punts per sobre i el València, el Leganes, però cada després, a 6 punts, hi ha molts equips, que fins a arribar al 7 he classificat que tindria opció de copa, sempre que no hi hagués cap sorpresa, però habitualment a la final de la copa hi arriben equips que cada any són els 6 primers. A la final de la copa hi ha un equips de primera divisió, que fins a arribar al 7 he classificat que ja no és el lètic, o és l'elètic, encara? El 6 és la real i el 7 és el lètic. Clar, amb 29 punts. És una utopia, hi ha uns equips de primera divisió, que s'han de pensar què collons fan, quin mèrit té jugar una divisió a la qual salvar-se està tirat, i en Europa és molt complicat, perquè hi ha uns equips de primera divisió, una regal societat, un elètic de Bilbao, si m'apures... Ara sembla que l'Aiber està posat a la pomada i en les palmes que està fent el Celta, però és que hi ha 10 equips del 7, el 16, a la que passin 5-6 jornades a partir del mes de març, aquella gent jugarà per passar l'estona. En fi, anem cap a la segona? Sí, suficient de l'Espanyol, sí. Anem cap a la segona. És que ha acabat ja la primera volta de la segona, i atenció perquè el Girona ha acabat segon clasificat. Per tant, una bona primera part, una bona primera volta del Girona, potser una de les millors primeres voltes dels últims anys. És la primera volta del Girona des que està a segona divisió ara, i des que hi va estar els anys 60, 70... O sigui, la millor primera volta del Girona a les seves històries a segona divisió. Brutal. Porta 8 partits guanyats als últims 9. Cal recordar que el Girona va començar a lligar molt malament, perdent partits de fora a casa, empatant els de casa, va arribar a estar l'últim amb el Nàstic, allà els dos últims. Llavors va començar a jugar bé, com fa sempre. I mira, escolta, jo només espero que la cinquena sigui la bona. Perquè el Girona hi ha hagut 4 anys... Quants cops has jugat, Provocia? 4, 4 cops. D'aquestes 4 hi ha hagut 3, que s'han quedat... L'últim minut. L'any de l'Almeria, que van perdre 0 a Montilí, i després allà va sonar Quimera. Les altres, l'any del Lugo, que va ser segon tota la lliga, i va agafar-hi el Lugo l'empat al 1.90. I a més, això desanima molt. El Play-Off va guanyar 0-4 a la Roma Hereda, i va perdre una cinc a casa. És que això és... I això desanima molt, eh, si hi ha algun jugador... A l'entrenador del Girona, que segueixen el mateix, com es diu, matxin, molt bé. El primer va ser Rubi, crec que va ser el primer. I després ja va venir matxin. Una passada. Jo crec que aquest any a veure si per fi és el seu any, i jo estaria molt content que pujessin. Cal dir que el primer és el Llevan, que aquest va sobrat. El Llevan li treu 7 punts al segon, que és el Girona, i li treu 12 al tercer. A Girona és segon i li treu 5 punts. També haurà de fer promoció de scents al Llevan, igualment. El primer és pujant directa. El tercer, 4-5-6-F, en la promoció. El Llevan pujarà sobrat, és qüestió de saber quan. Està 12 punts de la promoció. I el Girona ara mateix està molt bé. Oriol, tens el millor de cada casa? Home, i tant. Anem al millor de cada casa amb la sintonia de Baby Elephant Walk. Hola, és el Girona. Avui què ens portes? Quin és l'esportista que ha escriat? Avui parlarem de... He fet com una sort de triangle de les vermudes. Té una hògica, riureu bastant. El personatge final, que culmina al top, C-O-C-O-C-O-C-O-C-O-C D'acord? Però prèviament us posarem en tassadents perquè avui és que, clar, volia fer això perquè és que era... És per... per... pijar-se d'arribar mai millor dit. Avui parlarem... de... de pipí. Però d'aquí és de pipí. De orinar. Orea i sal. Altra mentida, orinar en un partit de futbol. Bé, a veure... Era futbolista, coq. N'hi ha alguns que... n'hi ha alguns que no ho fan. Perdona, i... i no... o sigui, no... no és que no disimulin. És que tu no te n'adones. És que tu... o sigui, tu un jugador que està 90 minuts al camp i pel que sigui... Ara, també era estrany, eh, que et vingui un atac... Precisament avui parlarem de jugadors que han intentat dissimular i no han fet sense... No ho han aconseguit, eh, perquè tu pots anar jugant i mira, escolta-t'ho, mala sort, entre el cap i la fill... I els ciclistes... els ciclistes, mentre... Però vull dir... Sí, però... Però el jugador, entre l'assuó i tot... Sí, sí, sí. Jo recordo... I jo recordo... Pipino, però... Quan l'esperava que la jugava, Víctor Ruiz, que va demanar permís a l'entrenador... per poder-la lavar al bastidor, i va sortir, i va tornar a entrar. O sigui, coses d'aquesta... Era educat. Avui com es diu el protagonista? Ja ho he dit. Es diu coq. Però coq, diguéssim, que és el summum dels disbarats. Sí. A veure, hi ha jugadors, eh. Coq vol dir tita en anglès, eh? Vull dir que ja va per aquí la cosa, no? Sí, sí, sí. No, no, exacte, exacte, aquest era holandès, però... Aleshores, posem... Hi ha hagut molts jugadors... que han... que han pixat durant un partit... Els ciclistes són els especialistes. Però avui parlaré de porters, d'acord? Seran els porters, tres porters... els quals han intentat dissimular... i... i... i, bueno, aquí s'endula glòria escoc, però clar... Pararem del primer, que és un conegudíssim... De fet, va ser el primer porter que se li va acudir a fer això. Porter que ja coneixereu molts. L'Hemann... L'Hemann, perdó. L'Hemann de... Porter de l'Arsenal, que en aquell moment jugava a l'Estuttgart i en un partit de Lliga de Campions, el tio, mentre s'atacava a l'Estuttgart, es va posar darrere la porteria, però, clar... No és un partit, allò, de... No, no, és un partit... De champions. Què passa? Que just... va entrar a bancar-se, o sigui, just, després de fer pipí, es va com entrar a bancar, clar, les càmeres no estaven per allà. Llavors es va veure la imatge com el tio s'entra a bancar darrere la porteria, i les càmeres diuen que fot aquest darrere la porteria, el van estar enregistrant, i, òbviament, es veu com el tio es baixa als pantalons i urina darrere la tanca de la porteria. Però, que és evident... Per favor. Quants milers de persones hi ha al camp, no? Sí, sí, sí, són camps importants, i... i, vaja, tothom et deu. Aquest primer jugador, diguéssim, L'Hemann, no va tenir cap conseqüència en el partit, vale? Perquè va atacar el... no sé quina era l'equip rival, va atacar, i ell repeteix el porti d'estudia, i en aquell moment va poder bloquear la pilota, cap problema, 2010. Clar, el següent porter, aquest, ja va ser una mica l'azmerreir, eh? Perquè aquest va ser l'any 2009, un porter que es deia Paul Gozard. Paul Gozard jugava a l'Oklang City, Mundialito de clubes. L'Oklang City és el campió d'oceania de cada any, vull dir, i per tant, ja s'hi planta cada any. Què va fer aquest home? Aquest home, Paul Gozard, a mig d'un partit, contra un equip africà, el Mugam, vull dir-vos com es diu, macembe, macembe, durant un partit, això, els seus jugadors de l'Oklang, comencen a atacar, el tio es pixa, o sigui, es pixa, té ganes de fer un pipí, i se'n va darrere la porteria, però clar, just en aquell moment, l'equip, el macembe aquest, li pren la pilota, i comença una contra, comença una contra, clar, que no podia anar corrents amb els pantalons baixats, i quan atacen, diuen, però què passa, aquí on està el porter, total, que un del macembe va xutar des de fora l'àrea, i no sap com un defensa, sota pals, va treure la pilota, però de miracle, partit pels cinqueicis, allò, va treure la pilota sota pals de miracle, i clar, es veu que total públic, quan va sortir, a part de la bronca, i va sortir el seu company, que li van dir de tot, va estar, a les pantalles d'allà al camp, van enfocar com el tio estava pixant darrere, i tothom es va descullonar, o sigui, tot el camp, van posar en imatge tot el camp el que... el que sus necessidades. Però aquest es va quedar en un casí, el defensa, el defensa el va salvar sota pals, o sigui, l'Eman no passa res, el tio bloque la pilota, aquest, un defensa la salva sota pals, però té el dubtós d'un ordre que tothom veu com pixar allà darrere, i la bronca tothom sí pixar d'ell, clar, coq, diguéssim que és allò, en mig d'un partit de la Lliga holandesa Excelsior, no és guiera, però ell estava a l'excelsior, agafa el tio, i se'n va pixar allò, què passa, que l'equip rival pren la pilota, veu, encara no hi ha porté, i el tio més t'ha xutat alluny, avança, avança, i quan està l'aire petita... No, no, no, xuta i fa gol, clar, tothom flipant, on és el porté, on és el porté, on és el porté, i l'enganxa empixant darrere la porteria, però aquest sí que va fer gol. No es va donar ni conta de la contra, i aquest va encaixar el gol, i clar, què passa, és que aquest és... Sí, sí, clar, clar, que us perdona, clar, què passa, aquest és, diguéssim, les poques imatges que ja es pot veure pel YouTube, de fet, jo l'he vist pel YouTube, i és bastant... Coque, coque, coque. Ca-oca. Diguéssim que, de pipis, jo vull el personatge, diria que és coque, però també m'agradaria, ja que hem fet aquesta escala, no? Diguéssim, l'Heman, que és el que agafa, i comença el festival, el primer porté, en el qual es pixa en públic, però, per sort, no li passa res, perquè quan xutan el tio pare és darrere la porteria, i la bloque, a l'altre porté, que no doni temps a cavall, un defensa és qui corre i la salva sota pals de Miracle, i és el... Mira que és complicat, en Arran de Guants, ficar-te a pixar, vull dir. Manel, tu què et porté? No ho facis. Tu no ho has fet mai, tu ho has fet mai. Ho trobo molt complicat, perquè si a vegades, per córrer a altres sabats, en Arran de Guants, imagina't anar... Avui no ho facis. Jo, a vegades, miro la lluna on les estrelles, i vosaltres em despisto i ho anàvem fent gol, perquè estava mirant les musseranyes. Molt bé, Manel, molt bé. Jogava a un equip contra l'Excelcior, és un equip de partit de copa holandesa, l'Excelcior va guanyar per 4-0, i el seu equip es deia C-C-B-A-P-L-D-O-R-N. Qui, el del Coc? Sí, el del Coc es deia A-P-L-D-O-R-N. O sigui, l'Excelcior. Era un jugador matera. Sí, sí, clar, clar. Manel, Oriol, ho hem de deixar aquí. Avui no teníem temps per parlar de la bàsquet. El Barça va perdre, i ara han fet el sorteig de copa, i tot el Barça està en les pitjors temporades, segurament, de la història. És millor veure això del millor de cada casa. La setmana que ve, he preparat una graella de l'eurolliga per veure que, des que s'ha creat l'eurolliga el 2002-2001, és la pitjor racha del Barça en 17 anys a la seva història. En fi. Manel, Oriol, moltes gràcies. Que vagi bé, que tinguem una bona tarda. Molt bé. Ens trobem dilluns que ve. I nosaltres que hem acabat el programa, gràcies per fer possible la penya amb el morro d'avui. I la història turística de Barcelona. No, però ell de Barcelona. Amb l'història turística de la Paròquia, sentiu, amb els diferents capallats avui. Manel, gràcies. Aquí us ha parlat Jordi Domena, que el control tècnic Alex Ruiz. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda en una nova edició de la penya del morro. A la seva mare, amb l'informatiu vespre, dient re, adéu-siau. Bona nit i tàpats que fa fred, avui. Molt bé. Voleu que es coneixin més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Voleu conèixer quan hi ha on van ser estrenades? O aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa l'audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vinerl, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio Desvern. I més divertit. Rebovineu, si us plau. Ràdio Desvern, cada dia més aprovteu. Rebovineu, si us plau. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense noma. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè que tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com.