Fèlix Martín. Hola, bona tarda. En aquesta escena edició s'hi han apuntat 43.700 persones. I aquest és el número de tall, a partir del qual atribueixen els 4.000 premis dobles. El número d'onys amb el qual tallem és el 33.731. Repartim els tresos, fantàstic. Repeteixo 33.731. És Josep Carreras, president dels Utolers de la Ciutat, després dels sorteig que han fet avui davant de la catedral de Girona. Ara els 4.000 guanyadors rebran un mail i han de confirmar en 3 dies que accepten l'habitació d'utel o restaurant que els han assignat. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. Esforç, Marta Garcia. En el Barça Rafinha es baixa per dijous per una lesió muscular en la camadreta, per tant, no jugarà la nadada dels quarts de final de copa contra la reial societat. L'ex tècnic blaugran en Lui Fanghal ha anunciat la seva retirada. L'Olandès, de 65 anys, va dirigir el Barça en dos etapes, a més també de la selecció holandesa, el baller demoníqui i el Manchester United. L'espanyol i Hernán Pérez hi havia la renovació del Júor fins l'any 2020. El fins ara blanc i blau Martín de Michellis ha afichat pel Málaga fins a final de temporada. Zinedins i Dan han defensat el porter del Madrid que ilhorna a base de les crítiques rebudes i afirma que està fent una gran temporada. El Madrid juga demà contra el Celta de Verizó, que ha partat de l'equip al Chile orellana per indisciplina. El català Marc Rosas deixa el Tenerife i torna ara a Mèxic. El club canariu ha fet oficial fa pocs minuts. Gerard Ferrés espera que la seva tercera posició en motos en el Dakar d'enguany li servís cap a aconseguir entrenar en un equip oficial de cara a la pròxima edició. El de Manjeu ha arribat a Extremadura. I debut en Victòria de Rafa Nadal en l'Open d'Australia de Tenis. El Manacorí ha superat en 3 sets Florian Mayer. També han passat a segona ronda Jocovic Montfilz, Raún Hitsch, Ferrer i Bautista. I en la competició femenina Serena Williams, Radbanska i Pliskova, entre d'altres també han passat a ronda. Fins aquí, les notícies. Durant de 8.1, ràdio Pesper. SINEMA SENSE LÍMITS Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. SINEMA SENSE LÍMITS Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria sense Númer. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. A Md, metròpolis Barcelona. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Aquí, a la penya del Morro. Perdona, això què és? Passejant per Barcelona de Francesc Pida-Lacerre. Què hi copi de la Serra? Parla o no? Sí, ara comença. Pots delcrar, és que l'altre dia m'ho deia, no s'ho deia. Diu parla molt, però no ve di res a la secció. Qui ho diu això? Què? Qui ho ha dit això? Una familiar meva, m'ho va dir. Una familiar seva. Sí, és mentida, s'ha de veure. No ho vull destabilitzar. Avui no vol cantar el Pida-Lacerre. Ara, en sèrio, una col·laboradora d'aquí a la ràdio, l'Ina Santa Bàrbara, sí que fa... Bona tarda! Bona tarda, la parròquia. No, escolta'm, potser és... Bona tarda, vics! Fas uns crits, no vas començar, però bé, eh? Vull dir, hi ha mala gent, una mica després de l'informatiu. Em trenpira. I llavors diu, Jordi, et vaig escoltar l'altre dia amb el senyor Barito. Molt bé, veu fer riure molt. Veus? Sí, ho ha dit ja. Gràcies, Lina, gràcies. No faci ullets que no l'està veient, eh? No, esclar. En directe... des de Can Gina està. Comença l'apenya del Morro número 1.987, l'any de l'Andrea. Ai, senyor, bona tarda, família, com esteu? Benvinguts al programa d'aquí un moment que ens posem el dia amb l'actualitat senjors penca. A més a més, parlarem de teatre i un obra al teatre lliure, de Gràcia... No, de... Dirigida pel Christian Lupa, que ens parlarem de la Rússia i tot això. I, a més a més, també tindrem els nens de l'Espai Essència amb la Neus Garrofe i a la segona hora les noves tecnologies. Andrea, bona tarda. Rússia, console, bona tarda. Bona tarda. Atenció, avui, la dada del dia... No és una dada. A partir d'ara ja no farem dades. Ja no farem dades. La frase del dia. Jo faig la frase del dia. Jo faig la frase del dia. Jo faig la seva veu també tan així. Jo no. Bé, diu... El destí és qui mezcla les cartes. Però nosaltres som els qui les juguem. Quines cartes? Ah, les de la vida. Saps qui ho ha dit, això? Schopenhauer. Molt bé. Ara veus un programa. Exacte. No obri que el faci ell, no? Exacte. En dic Schopenhauer. Bé, el senyor Schopenhauer. Atenció, perquè hem de parlar de vages d'aprenentatge i estudi. Perquè la setmana que ve s'initjarà la segona edició del programa Vars d'aprenentatge i estudi. És un programa dirigit a estudiants a partir de tercera primària que té com objectiu oferir-los pràctiques per millorar el seu aprenentatge. Avui tindrà lloc una sessió informativa a les escoles. Andrea Bueno, sisplau, il·luminen sobre el tema. Doncs és un programa dirigit a estudiants de tercer i quart de primària i primer i segon d'ESO. Impulsat per famílies de Sant Jordi i recolzat per la regidoria d'educació amb la coordinació de l'entitat de Lleure, Patim Patam, i que compta amb la participació com a experts d'un equip de la Facultat Blanquerna. Ara comença la segona edició d'aquest projecte, que es va impulsar a Sant Jordi després de constatar els dubtes de molts pares i mares a l'hora d'enfocar l'aprenentatge dels seus fills, si has avui davant o no, a l'hora de fer els seus deures. Aquest programa s'adreça a nens i nenes a partir de tercera primària, com deien, que és quan comencen a fer exàmens. Per tant, estudia de valent. Ja a tercera primària, ja. Controls. Controls. Exacte. Primer i segon. Primer i segon és el paradís, no? És més lleure. No ho sé, no en recordo. No hi ha exàmens, no hi ha res. Tu que estàs al canigó o no estàs. Primer i segon, tu que facin controls. No ho sé. El tercer control, què són? Definicions. Definicions. I classificacions. S'ha van fer una edifició de dues xifres? Toma. La taula del 6. La taula del 6. La més complicada era... 43. Ara no, ara no. La cinc, a partir de la cinc. Diu que m'arriu. Segura? 42. La pitjor de totes per això de taula és el 9. Perquè és fàcil. Clar, quin dematí. Una tàctica que sempre restava un número, no? Sí. La de zona completa, no? Sí, alguna cosa així. Sí. Per tant, són els controls que fan, no? La més fàcil era la del 5. La del 5 era molt fàcil. La del 0, la del 0. La del 2, la del 3, ja començava, ja. Ja ha complicat-se la taula, és veritat. Fins d'arribar a la del 8. Però és difícil, això. La del 7 i la del 8 era la pitjor. I 7 per 8, 56, que és l'únic que em sé. És la més complicada de totes. Molt bé. En fi, alguna cosa més? Sí, que la finalitat d'aquest tallers contribueix a la formació del que s'anomenen alumnes estratègics, alumnes conscients, els seus processos d'aprenentatge, per tal que puguin prendre decisions adequades, ara els activitats d'aprenentatge que faran a llar de la seva escolaritat, i el fet que aquests tallers siguin tallers de 15 alumnes, és la més complicada de totes. El programa comptarà amb 8 sessions per als estudiants, dues sessions per als pares i mares, i una taula rodona amb diferents experts que tancarà el cicle. Els tallers començaran el dia 24 de gener, per tant, dimarts de la setmana que ve, es faran de dos quarts de 6 fins a la set, i avui, a dos quarts de 6, en un quart d'hora, començaran a ser informativa a l'equipament de les escoles. Les inscripcions es poden fer directament al web de l'associació Patim Patam, que és patimpatampunca. Això porta patimpatam? Sí, és un dels organitzadors. La Júlia de la Júlia. Sí, avui hem parlat amb la Júlia. Patimpatam patum, el més i dona del capet. Molt bé. Votre pitgeu al barrofet. Ai, la vida. Barrofet. El barri barrofet, què era? Això és la buckets primària. Barrofet és molt lluny. L'altra banda del món és el viuen contentos. El barrofet, esclar. És un menet de globlàu. És veritat, sí, sí. Els pitofusts, no? Que fos. Cargamel, anem a una altra història, perquè aquest dissabte hi ha un taller sobre pobreza en barcadi Olíveres i Mercès Soler. Serà organitzat per la nostra dona, una activitat que has desenvolupat arrel de la introducció que facin tots dos. Què vol dir això? Que no ho saben de què parlaran? Home, sí. I arriben allà i, a dependre del que facin, fan una cosa o una altra. Bueno, jo crec que tindrà a portar un discurs preparat. Olíveres té previsió en un foc global de la pobreza al món i Soler parlarà de la seva pròpia experiència personal, perquè Soler és treballadora social i voluntària de càrretes. A partir d'aquests punts de vista, les persones que assisten als tallers dividiran en grups dirigits per un anemitzador per començar a treballar. El taller que organitza la nostra dona tindrà en compte diferents dades estadístiques sobre la pobreza al planeta, com ara que a Catalunya hi ha un 26% de la població en risc de pobreza a exclusió social, segons l'Idescat 2014, i que gairebé la meitat de la riquesa mundial estan mans de només 1% de la població, segons un informador som de l'any 2014. Arca d'Olíveres ha assegurat que aquesta és una dada escandalosa que demostra els perjudicis del sistema capitalista i ha assegurat que tots en tenim una part de responsabilitat. Per això diu que cal que la població desperti, que els mitjans de comunicació s'hi impliquin i que el sistema educatiu canviï per tal de fer prevar altres valors com la solidaritat i la justícia. Aquest taller es farà dissabte a dos quarts de deu del matí. És obert a tothom, i es produeu que s'acabarà cap a l'una. Organitza la nostra dona i col·laboren la paròquia i Sant Joan Solidari. Molt bé, per cert, aquest dia hi ha aquesta onada de fred, ja ho sabeu, suposo que demà arriba a temperatures molt baixes, ara mateix ja estan a menys 17, menys 25... A la pica d'estat segur que estan a menys 28. A Puigcerdà deien menys 7. Imaginat. Imaginat. I a la bona aigua menys 17, i ja... Aquí al complex. No, al port. Les caràteres tancades. Sí, sí, sí. Barro, risc de lleus. Hi ha una onada de fred i l'Ajuntament de Barcelona que ha ofert lluitjament i provisions a tota la gent que veu el carrer, sí, sí, el sense sostre. En fi, dins d'aquesta xerrada serà dissabte, no? dissabte al matí, en altres col·les. Bé, que hem de qüestió, atenció, perquè estem molt contents, el casal de joves celebra aquest any el seu 20è aniversari. Bravo! Bravo! Bravo! Casal, casal, casal, casal, casal, casal, casal, casal, casal. Jobes. L'hem més festes, el casal. Organitzes-les tu? Això és el que dirien, el casal. Ah, sí? Per fer, no?, perquè no es pot fer... Perquè no agraeixeu una pastoretx del casal. Ah, vinga, va. Sí, jo també. Carles Tolfest, clar, per això. Doncs en ràdio. Estan buscant entitats per organitzar el Carles Tolfest. Ah, sí? Sí, jo que estic a Dimonis de Sant Just, ens han ofert fer-ho en altres col·les, i... I què, i què? I no? M'ha fet molta mandra. Per què? Clar, Carles, voler fer-te, perquè és una responsabilitat, això. Ah, sí? Ah, sí? De comprar els frànfors, els gels... Bé, atenció, perquè... Per posar els gels en frànfors. Exacte, és que vol, que vol. Jo, una festa, no l'entenc, si és que no pots tocar un frànfors... En un gel, un gel, un gel, un cubata... No ho fem mai, això, eh? Trauma per suposat. A partir de sort de nit, tot és bàl·lic. A l'estómac ho agafa tot. Bé, com anem al casal de Joves... I treu tot, també. Ah, sí? Sí, sí, sí. Una hora passa una hora i altres tot. Sí, i després hi ha tot, sí, però... Bé, deixem ja de parlar de medicina, i parlem ara del casal de Joves, que se libra aquest any 20 anys. L'equipament juvenil us celebrarà el proper deu de febrer amb un sopar que plegarà diferents generacions. Doncs... M'estic emocionant. M'estic emocionant. Entre elles la teva, tu també eres molt de casal de Joves. No, ets molt de casal. Jo sóc de casal. Jo sóc pitjor que vosaltres, eh? Què? Jo sóc pitjor que vosaltres. Perquè tu no les veuràs. Jo sóc de l'antic casal de Joves, que estava a sobre del parador. Allà on hi ha el Rostaurant. Allà hi havia l'antic casal de Joves. Amb el Carles i la Consol. Estava ple de rates. I vam anar... Estava ple de rates. Estàs parlant de rates, rates. Sobre de rates barceles. Ai, perdona, això no es pot dir. Estava una hora infantil. No, no. Jo recordo fins i tot que hi va haver... Una mobilització aquí a la plaça dels rentapeus. I vam anar a campar. Vam anar amb joves. A menys de 20 anys, segurament. Perquè el Carles i la Consol, que eren els responsables del caral de Joves de Llors, els canvien de lloc. No sé què, i no podien. Perdona, això era la prehistòria de la joventut. Sí, ja no existia el caral de Joves 9. No hi era, no hi era. Abans que hi havia un caral de joves, no? Hi havia l'esplell, que t'ho venies de l'esplell. I el cau. I res. I, bueno, hi ha aquests metres quadrats que hi havia sol, perdó, no? Exactament. Sí, perquè eren bastant malutitzats. De fet, anàvem allà a buscar les claus dels bucs d'assaig municipal que estava endarrere el complexe esportiu de l'abona aigua. A Antim Verde, no? És la prehistòria, sí, sí. Va a buscar les claus allà, i et fotien els 20 minuts de caminar, on visc el que sigui. Mireu, Andrea, i tot aquelles que les han de buscar a les claus de la policia. És veritat, sí. I ara els bucs d'assaig municipals... M'he acomodat, que està. Antes? Sí, sí, no. Antes era molt diferent, la vida. Antes era una cosa de... Fia més fred. No, no, no, que vull estar amb una nada de bocaló. De bocaló, no, de fred. Noteu tan fred, com han dit? No. És que aquest és un tema que a mi m'agradaria posar a la taula. No et poses un paper de diari a dins? No, poso un balles. La meva aigua m'ho deia. Ah, molt bé. Del rotllo de caldón, no? Tu et poses un paper de diari a dins? Sí, aquí, per parar al pit, poso un paper de diari. Passa més el fred del vent. La BC, doncs és diferent. Calviari, ara. Estan calent. Per això, és diferent. I jo, a veure, aquesta tarda, sí. No toca fer fred, però no és un fred aquell que dius. A mi se m'ha conegut una mica la cara. I sí que és cert que ara quan... Sí, però així ja em va bé parlar a ser robat. Ara, a la parada, tu buss una senyora amb la que aconsegueixo cada dia, o pràcticament cada dia. Qui és? És una senyora molt simpàtica, que aconsegueixo amb ella i baixar... Agil, no et doni cara mèdlosa. No, no, i ara, és molt maca, és molt maca aquesta dona. Hola, Riem, saludai a tots. Perdó, això m'hi deixa molt. Us heu quedat entrevista en profunditat. Ja m'ha dit que he parlat d'ella a la ràdio. O sigui, us heu conegut a la parada de bus? A la parada de bus. I ens hem fet amigues, i ens hem fet amb d'anys. Però com fa això? Quan vaig estar de temps de baix, em va dir... Niña, hace mucho tiempo que no te veo. Clar, jo li he dit, no, és que estem de temps de baix, i tal... Però les relacions que es fan... No sé com es diu, eh? No sé com es diu, aquí queda el misteri. Però això no és la primera vegada que... És suro. Perquè la meva mare, justament, també... Jo he fet molts amics així. Obrim línies, Jordi, obrim línies. Qui ha fet amics, o nòvios i nòvies, a la parada... O els grins dels busos. Heu aconseguit punxar, per exemple... Potser em passa a portar aquesta, no? Punxar. El telèfon d'algú, per autobús, no? Que ens truquin. Mira, l'Àlex... Jo em vaig fer tan amiga. L'Àlex diu que l'Àlex és un heartbreaker. La seva nòvia és la conductora d'un autobús. Ah, sí? Que es van conèixer fa molt de temps. I, llavors, t'han picat i tal... Clar, t'han picat el billet, vols dir? Clar, t'han picat el billet i, al final, diu la nòvia. Diuen, què fas aquí, t'ens suvinill? No, ets tu. M'has robat el cor. M'has robat el cor i la cartera i el billet. Però, bueno... L'Àlex es feia tota la línia, eh? Tota la línia, sí, sí, tota la línia. Pel que sé, no és que... No m'havia d'estar en Sant Feliu, que estàvem sempre a l'universitat. A Castellà, sempre per la Castellà. S'ho dosà molt bé, en Castellà. Jo, una vegada... No, un dia em vaig fer molt amics d'un conductor de Jus Metro. Una amiga, mira, xerrava'm, de tant en tant, xerrava'm, perquè jo anava a l'universitat, em vaig fer amiga. Una amiga, d'un conductor. Sí, d'un conductor. Passa música a la festerista. No, no hi ha... Tu continua, tu continua. Ens vam fer amics i un dia jo estava molt refredada, em va dir, ostres, t'aniria molt bé a Farigola, no sé què. L'endemà, quan vaig tornar a la... Jo dic, ostres, no sé on comprar a Farigola. L'endemà, quan vaig tornar a la Fala Autobús, em va portar una superbossa plena de Farigola. I dic, ostres, quin detall. Molt bé. Veus que faríem sense els funcionaris de transport públic. Vull dir, que són atents, això. I tant, sí, i m'acabem d'anar-hi, i m'acabem d'anar-hi. Són malcarats, això. I porten coses de Farigola, la gent que està constipada. També vaig tenir una bronca molt forta. Ens pensem que són així tots. No tenen el canvi, oi? No. Però els fas sortir de la fràgia, que et diuen sempre... De canvi, oi? Clar, esclar. Les tornen dolços i amables. Han de sortir de la zona de confort, que és la zona aquella, que és un diàleg 40 centímetres quadrats. Cap al volant i els enolls. Aquella és com una mena de... com es diu això, dels toros. De manera. De la barrer de la toro. Estan sortint de la barrer de la toro per si tornava aquí. Sí. Bé, en fi, Andrea, alguna cosa més. És que encara no hem començat la notícia. Clar, bueno, sí. El Casal de Joves, com deia, fa 20 anys. Bravo! Sí! Andrea, explica'm, clar, què passa amb aquests 20 anys del Casal de Joves? Doncs que celebren aquest any 20 anys, a Casal va néixer l'any 97, amb l'objectiu de convertir-se en un punt de trobada del jovent de Sant Just a través de diferents serveis i activitats, i es devenia així un referent pels joves del poble. L'equipament juvenil ha estat també un equipament canviant, que s'ha sabut d'adaptar als nous temps, la llent i tabac, també la provisió de vendre alcohol amb festes juvenils, entre altres coses. La directora del Casal de Joves, que parlàveu amb ella fa uns dies, la Montse Martín, també destacava com un episodi important la pintada de la fastena del Casal de Joves amb tot de grafitis, que s'ha convertit en una referenda. Però no diguis pintada, perquè sembla que quatre bretuls, la Gina Natallà... I si ho van fer així, ho van currar? És una expressió artística. Totalment. Sí, sí, jo supera favor. Que poses totes les joves al Google i surt la façana. Per això del mosaic, pintada, sembla llixt. Ara va en pintar. L'acció de pintar? Sí, sí. Quan apinten la cara també és l'acció de pintar. Bé, doncs, per celebrar tot plegat, per celebrar aquests 20 anys, m'imagino que hi haurà més activitats. Tots l'any més pintades. Més pintades, tot. El dia 10 de febrer, a l'equipament, és preveu que s'hi esteixin moltes de les persones allà abans, per l'equipament, les darreres dues d'ecades. Molt bé, doncs no els hi cabrarà la gent, eh, perquè som molts. Andrea Bueno, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé, cuida't molt, i recordeu que teniu més informació ara mateix, a Ràdioes.com, i a partir de les set, al Sant Just Notícies, edició, vespre... Som una pausa de re, de dos anuncis? Dos, eh? Dos. I tornem ara mateix, parlant de teatre amb el Roger Consult. Dos anuncis. No passa en tres, eh? Res no, eh? SINEMA SENSE LÍMITS En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui, de nou, del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. EPISODE 2014 Avui, a les 9 del vespre, EMA de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un minut i arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda. Ara parlem de teatre, un moment, Roger, perquè tenim algunes qüestions. Com deia, en lliure de Gràcia arriba Cristian Lupa, que és un xaman del teatre. Exacte, això ho he agafat d'unes cites. No les seria cites, sinó que s'hauria dit del gran Cristian Lupa, un director polonès que és molt empagat. Ara parlem, però abans purer una cosa, aquest dijous ve... Carles Puigdemont, president de la Generalitat, a Sant Justes Bern. Home, sí, sí, sí, sí, sí, Carles Puigdemont. M'has dit molt bé, te'l. Carles Puigdemont. És que es diu així, que tome'l. No, com es diu? Carles Puigdemont. No desenviarem el Dani Martínez, allà, que cobreixi l'acte. Està molt orgullós, em sembla, el Dani. M'han arribat veus, tot un honor. I no li hem de dir-ho, tot un honorable. Però és que, a més a més, jo trec el tema de col·lació, perquè ara m'acabo a 70 fa un moment que tu actuaràs davant de president Puigdemont. Sí, tu. Sí, sí, sí, sí. No sabies que m'ha après que sóc tímid, sóc tímid. T'he enganxat, t'he enganxat. Vam parlar de l'espectacle víctor català i la senyoreta de l'escala. No, i la senyoreta, sí, no, la senyoreta de l'escala. Doncs va ser un regal de Nadal, just abans de començar les vacances de Nadal, ens van convidar a participar a l'acte de Cluenda de l'any víctor català, que és l'Àlbert, víctor català, que tindrà allò que el Palau de la Generalitat genera... És difícil de dir, eh? Generalitat. Generalitat de Catalunya. Exacte. El Saló Sant Jordi, ni més ni menys. Què dius, ara? Que és un saló noble. I avui, per exemple, és divertit, aquestes coses, perquè n'ha hagut d'anar a mirar tècnicament diferents coses de guió i això, i entres pel pati dels Tarongers, veus la Calenata Gòtica... Tenen prou focus? Doncs la veritat és que tenen els seus i no en posaran més. O sigui, que no en tenen focus. Tenen els focus que fan allà per conferències per actes diferents, però no és un teatre. És una sala noble. Tenen alguns que van amb un diferencial. Bueno. Encendria a pagar, no? Encendria a pagar i podríem renovar una mica els focus de la sala o no? Bé, això t'aprendries i hi ha pressuposts, perquè si hi ha pressuposts, doncs ho farien. No crec que es necessiti tant. Perquè si mai volem fer una cosa més teatral, que dubto que se'n faci gaire, ho deuen llogar o pot allogar o porta la companyia. Nosaltres fem 3 petites actuacions. Actuarem màxim de 17 minuts. Em sembla que tot està superminutat. A més, són de 6 minuts i 18 segons. Com? Com quan actuàvem davant de Lluís Quim, per exemple. Jo em sento una mica això. Em sento una mica... exacte. Un bufó. Un bufó que anem a donar. I a més, encantats d'actuar-hi per l'altra banda. Allà hi haurà parlaments. Ho presenta l'acte Laura Borràs, que és directora de la institució de les lletres catalanes i organitzadora de l'acte, i després parlarà al conseller de Cultura Santibila, respuig de Montpresident de Catalunya. La Irene Muñoz, que ens ve directament des de Figueres, parlarà i farà una glosa sobre qui era Víctor Català, entre el nebot de Víctor Català, que té 92 anys. I nosaltres farem ballar al mig. Amb el Pau Vinyoles, també. Amb el Pau Vinyoles d'Arriu, etcètera. El síscup Sant Justanquil·lustre no vindrà perquè hi ha... El passa. El passa. També ballar d'ina amb la Magikanyelles, la gent de l'espectacle. Està molt bé, això. No, va ser un regal molt relàcia. Un regal de Nadal, xulo. És una oportunitat, no sé si és una cosa que es xula. Actuar en el Saló Sant Jordi no és el que cada dia. Dita això, anem ara a parlar de teatre, perquè tenim el feixisme revisat per Cristian Lupa. Exactament, i aquesta marxa nazi... Això és una marxa nazi? És una marxa de xildre. Ah, diu que no, diu que no. Te'n tallem, si vols, te'n tallem. Podria ser. És una marxa militar. Com es diu? La Rosi Estrella. A veure què va dir el Donald Trump. Jo no sé si... És una marxa militar, però marxa és il·legal. No crec. No hi ha res. No hi ha res feixista. No hi ha cap símbol. No existe. Ni cap mena de ràpid. El feixisme. Jo crec que no. Però volia, sí. Això anirà canviant cap a una causa més malòdica per la segona obra que presentarem. Volia una cosa molt de... Això és les marxes. Per parlar, davant la jubilació de Thomas Bernhardt, que ho ha dirigit com el Cristian Lupa, que és un xaman del teatre... Era Polar o de Republica Tseca? Era Polonès. És el Cristian Lupa, director de Teatre Polonès. Molt sovint l'hem vist aquí a festivals, al Grec, sobretot fa uns quants anys, i ara, darrerament, sobretot, amb el temporada altra, que és el gran festival de Catalunya. Si no ho veuràs res del Cristian Lupa, sobretot, i us agrada el teatre d'art, el teatre que va una mica més enllà del divertiment, no us el podeu perdre, si us plau. És un dels grans directors a nivell mundial, a nivell europeu i també a nivell mundial. I sobretot, quan diuen de xaman, un savoir-faire pel que fa al tempo, les seves obres, normalment, durant unes tres o quatre hores, dues mitges, part, o vegades set, fins i tot. Però no són i no es resulten gens avorrides. Lentes, home, sí, ho seran, jo és, però gens, gens avorrides. I sobretot, aquí, el que m'ha assobtat, on va assobtar el restaurant i el temporada alta, de fet, una producció del teatre lliure i temporada alta, d'aquesta darrera edició de la tardor passada, perquè el Cristian Lupa, aquí, ha dirigit tres actors catalans. La Marta Angelat, que fa d'una de les tres germanes, la Marcea Arànega i 15 actors. I el Pep Cruz, que fa de Rudolf, que és una mica el protagonista. A més a més, quan es barregen Cristian Lupa i el Thomas Berger, diguem-ne que l'explosió ja és de redopla i d'orquestra sinfònica. Una cosa ja és el Thomas Berger, que és un dels grans autors europeus d'aquest segle XX que vam deixar, i que sempre revisita i ens fa la punyeta des de la tomba, perquè ja es va morir. I amb el Cristian Lupa, aquesta barreja és explosiva, si us agrada el teatre d'art, no us la perdeu. Els treballs de Cristian Lupa són sempre una experiència teatral, i estimulant, perquè és per els abans de teatre d'art. Sobretot, diguem això, quan treballa els textos de Thomas Bernhardt. I deia, parlaves sobre els tempos. Un director radical, el Cristian Lupa, que actua com els bons narcòtics, han dit alguna premsa, i va introduint, poc a poc, l'espectador en una realitat imaginària molt realista. Molt realista. Normalment les seves encenografies són d'un realisme, però d'un enginy fabulós, d'acord? En una realitat imaginària única, que és la de l'escenari. I això ho poden només assolir pocs directors. Per què ha revisitat aquesta obra del Thomas Berger, que parla del nazisme? Home, doncs entrevistat, quan el va entrevistar el mateix Cristian Lupa, va començar a xerrar de les darreres eleccions a França, o a òstria, i als partits neo-nasis, també a Holanda. El neofeixisme, els partits radicals de dretes, d'ultra dretre, estan tornant a Europa. I va agafar aquesta obra davant la jubilació, que la fan fins al dia 5 de febrer, al Teatre Lliure de Gràcia. 5 de febrer, al Teatre Lliure de Gràcia. Doncs la va agafar perquè tot i que passa en aquest moment nostre present, o diguéssim, a finals del segle XX, no passa a l'època de Hitler, vaja, ens planteja una situació d'una família de tres germans en els quals ho sabrem el passat del germà, del Rudolf, d'acord? Que va ser funcionari en un camp de concentració. Però com aquest Rudolf s'explica, es va escapar dels famosos judicis de Nuremberg on tots els nazis que s'hi van presentar van quedar ben retratats, d'acord? I va passar a treballar per la nova Alemanya Democràtica. I ni més ni menys que va solir una posició de magistrat. Però que la viuen amb una família, aquestes dues germanes i en Rudolf, la Clara, la Vera i en Rudolf, amb un ambient tancat, amb un ambient de por, de les quals només la Vera, la Marcea Aranagam, sembla que és, intenta molt criticar-ho i ho critica. L'altra cosa és totalment viure narcotitzats per aquest passat. Quan parlava d'aquest tempos lent, tempos lent de que sap ensenyar-nos i mostrar-nos sense cap mena d'avorriment el director Cristian Lupa, hi ha hagut molta gent que ha valorat moltíssim una primera escena que és quan entrem a l'obra i ens captivem ja només, perquè és una dona que està planxant. Està planxant una toga, la toga d'en Rudolf, la toga de magistrat de l'audiència d'en Rudolf. I poc a poc va saber per què és aquesta toga, és per una celebració, i va saber amb quina celebració serà, la celebració de la mort de Heinrich Himmler, número dos del partit nazi, com si diguéssim, i qui la portarà, un exoficial de l'exèrcit nazi, que ha aconseguit escalar en la Alemanya Democràtica fins a un dels grans llocs de la justícia alemana. Doncs a partir d'aquí ens dibuixa una germana que... que a tothom està totalment tancada i no pot viure sense el seu germà, com si diguéssim, per econòmicament el critica i critica, això. L'altre, en canvi, la mateixa, viure amb aquesta família tan tancada, amb aquesta presó, amb aquesta tomba de silències, sobretot, ha tornat babau, ha tornat tonta. És una persona que no pensa. Que sí que sent, però no pensa absolutament gens. Bé, doncs aquesta és l'obra que es podrà veure aquests dies al teatre lliure, molt interessant, tota aquesta posada en escena i m'ha agradat 4 hores, dues mitges parts, una aquesta obra davant la jubilació amb la Marta Angelat, la Mercè d'Ànega i el Pep Cruz. Sí, és un trio d'asos a nivell interpretatiu, és un pòquer d'asos a nivell de direcció i també a nivell de dramaturgia. S'estarà fins al dia 5 de febrer, una obra sobre nazis i sobre els neonazis d'ara, que estan triomfant entre cometes a Europa, i és teatre d'art, això sí, d'art d'alta volada. Si no heu vist mai una obra del Thomas Bebhart, agafeu-los i poseu-vos el cinturó per altra banda també, perquè és poquet a poquet. Però aneu-hi. Et deixo un pont de Mar Blava, que va del somni fins als teus llocs, des del cúdia morgon. Aquest és Lluís Llac, aquest? Aquest és Lluís Llac, qui és la cançó un pont de Mar Blava. Aquestes setmanes estrena a la sala Beckett de Karenes al cel, de fet, demà, fins al 5 de febrer, per tant, em sembla que just dues o tres setmanes, de la companyia Obscene, que se n'ha parlat molt, una companyia que ha estat per tot Europa, voltant i també fent les espanyes, amb el seu espectacle. A Fuente de Juna. Tots dos a Ura, que va estar a la Seca i que va veure molt bones critices, i ara arriba amb aquesta nova estrena de Karenes al cel. Diem que la companyia Obscene no és una companyia d'actors, que sempre repeteixen els mateixos actors, sinó que és més una productora on els tres directors, dramaturs, ideadors, sempre són els mateixos, d'acord? Però agafen diferents actors, diferents projectes, perquè si ara fan Fuente de Juna, o feien Fuente de Juna, aquesta obra de teatre, de teatre clàssica espanyol, doncs van agafar molts actors de text, però aquí, per exemple, han agafat una documentalista, un músic o uns quants músics, una petita aparta escènica amb un actriu. Per tant, què és això de Karenes al cel? Doncs és una espectacle que va sobre la mar Mediterrània. I ara aquí diem, ostres, clar, Mediterrània ara és un tema... Sí, és el tema, no? I és el que ells volen, oi tant, que és el tema, el tema dels refugiats, de totes les morts del mare mortum, que és el que està dient, però també volen fugir d'aquesta mena d'actualitat i que ens fa fins i tot a sèptics, ens fa ser sèptics amb aquesta realitat tan crua. Llavors, la intenció d'aquest espectacle sí que és parlar del drama del Mediterrani, però és fer-me tot també de la seva bellesa, de les seves cultures, de l'orgull de pertanya amb aquest sud d'Europa o nord d'Àfrica, o sud-est, o oest asiàtic, que ha sigut un braçol de tantes i tantes cultures, no? Fins i tot d'aquest desig, o orgull, perdó, de pertinència, però de la desgràcia, també, d'haver de marxar, que és aquí on tocaria, amb el tema dels refugiats. I sobretot el que volen és parlar-ne a través de gent real, no de casos reals, sinó de gent real. I per això, per exemple, l'espectacle veureu que és multidisciplinar, que barreja música, un documental, que ja està fet, i teatre. Llavors, per exemple, la persona que fa el documental o que ha fet el documental, que és l'Alba Sotorra, que ha fet un documental sobre... Es diu Kobane, que recordem que és aquella ciutat del Kurdistan, que va ser envaïda, va ser defensada durant setmanes i setmanes per les bones Kurdes davant d'estat islàmic. Doncs l'Alba Sotorra ha fet aquest documental. Hi ha l'Alba Sotorra i hi ha parts del documental, amb aquesta obra de teatre de llenguatges contemporani, perquè és un documental per veure el documental a l'obra de teatre de Carles Alcel, ha agafat fragments d'aquest documental. Música? Música, per exemple. Per exemple, hi ha l'Àlex Guitart, que a part de viure a Istanbul, és un expert intèrpret d'instruments d'acorda, d'Alematarravenia Oriental, més asiàtica, o les percusions de Riat Ahmed, que és una mi gran que ve de vac dat, o la música electrònica, sempre basada en els fons a la mitterrani, del muntal Marcel Vegès. Per tant, és un espectacle molt amè, que barreja, per tant, moltes coses i molts llenguatges, i no només que parla sobre el refugiat i el drama del muntal, sinó també de la mitologia, parla d'olícies, de les sirenes, de Dionís, que té molts capítols a la muntal. Hi ha una frase impactant que diu, cada vegada que pixes al mar, pixes de munt d'una tomba. Perquè al mar de la muntal hi ha hagut, no només ara, tantes i tantes guerres cristians musulmans, dels romans i de l'altre, del nord i del sud, els romans contra els punics, les guerres puniques, també van ser al mar. Ha sigut un gran cementílio, un mar que ha unit, però que també ha sigut una de les grans fronteres, àsia, àfrica i Europa. I llavors també ens volen posar una miqueta de dir, europeus, blanquets, que som nosaltres, entrem una mica en crisi. Si som realment un braçol de cultures, què està fent morint tanta gent, suposo, d'aquí, no? Molt bé, Roger, no sé si vols fer alguna cosa més, però si no ho hauríem d'anar deixant, de tot cas, aquesta és l'obra que s'estrena aquesta setmana, a la Celebèqueta. I aniràs a veure-la? Jo vinc d'entrenar-la, a veure-la, sí. Jo també, sí. Si estàs anant demà, sí. I fins el dia 5 de febrer. Jo vaig dir Jous, jo vaig dir Jous. Ja t'ho explica la setmana que ve, que tal. Perquè ara fa temps que no fem teatre, i a casa som de fer teatre. Sí, llavors anem a venir amb el teatre. Roger, moltes gràcies. A vosaltres, com sempre. Molt bé, nosaltres hem de fer una posa per la publicitat, i d'aquí res ja tenim la Neus Garrofer i els seus nens i nenes en l'última sessió d'Escència Creixa per aprendre, fins ara. Fins ara! blessings to the world. Aquest i març, a les 10 del vespre, a aquilo que té al Arabia la primera,, per altra part de l'edat, que s'ambuna molts serveis o fins i tot Correcte i personalitiesaugeadades. FFM. Després internet radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a próxima. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'industria sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar d'àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Unes setmanes més ens apropem amb la gent d'essència per saber què és el que fan en aquest indret del nostre municipi. Cursos, tallers, teràpies, creixement personal. Una mica de tot, i com sempre, amb la Neus Garrofer. Neus, què tal? Bona tarda. Com sempre, aquest mes, perquè cada mes aneu venint diferents tallaristes i paragocs que esteu allà amb les diferents disciplines d'essència i porteu diferents convidats. I si la setmana passada, ja fa uns dies, estem parlant amb els més petits d'essència, podríem dir, els babies. Els babies de la casa. Creixer i saber-se, que és així com li dieu a tots els grups que teniu alguns diumenges. I avui també ens visiten el Pol, hola, Pol, bona tarda. Hola. Hola, també el Joan, Joan, bona tarda. Hola, tarda. Hola, el Vial, que el tenim per allà també. I el Pol, hola, Pol, benvinguts als 3, els 4 de fet. I Neus, la setmana passada teníem tots nenes, i eren una mica més petites, perquè ells tenen 10 anys i són tots nens. Bueno, tenim la representació masculina del grup. Exacte, sense parar, no? Exacte. Però també hi ha nenes en aquest grup, sí. Creixer i saber-se té dos grups, un grup de més petitonets i ells, ja perquè, bueno, la manera de treballar ja ha de ser una mica diferent. Pol, explica'm què feu quan aneu amb la Neus o quan aneu amb altres professors d'allà d'essència. Doncs, deies per a vegades tranquil·lar-nos o jugar. Perquè, de vegades, esteu una mica alterats, potser? En general, eh, parlo? No, jo sí. I quins exercicis feu, a veure, Joan, quins exercicis feu, aquí, a essència? Bueno, també fem com pintar, dibuixar. Dibuixeu. Alguna exercici així que recordis que t'agradi de dibuix o de pintura? Sí, vam fer un col·laix. Un col·laix? Sí. I per què vam fer un col·laix? Algú se'n recorda que us va dir la O de posar en el col·laix? Digues, digues pol, digues. Aquell dia el pol diu que va arribar una mica tard. Acabar a arribar una mica tard. I que no se'n recorda. Ah, va, va, va. Per què em pica molt? Què us va dir, la O? T'algú se'n recorda? No, ja fa temps. Ja fa temps, bueno. Treballem a partir de tant en el col·laix com altres tècniques, doncs el tema de l'expressió emocional... No passa res, vols sortir? Què ha passat? Què és el telèfon, això? Que es truquen a tu, pol? Aquí truquen. L'alarma. Ah, és l'alarma, doncs apaga el pol. I ja està, no hi ha problema. Bueno, escolta, llavors expliqueu-nos una mica, perquè allà què és el que feu, a veure, expliqueu. Pues... Una mica de tot fet. A vegades molts diuen fer el que volguem. I també fem... A vegades també anem a fora, i també jocs d'activitats, de confiança entre nosaltres. Com per exemple, algunes activitats, pol, que te'n recordis? Pol, te'n recordes alguna activitat? El confú. El confú, aquest any és la nova cosa que vam fer amb el... Veig que el confú ha triomfat. Amb el gerat. Com us agrada molt el confú? I què és el que feu, el confú, pol? Traveiem propres de confiança amb els companys. Sí, i per exemple, algun exercici que recordis, especialment? Te'n recordes d'algú? Vull treballar amb una parella, ens tapàvem els rulls, algú... Sí. I els teníem que guiar, i nosaltres teníem que confiar en mi. I confiar en ell, no?, i de forma mutua. I vosaltres, què creus que et veu aprendre d'aquest exercici? Tu què vas aprendre, pol? Confiar-me amb els companys. Confiar amb els companys. És important confiar amb els companys? Sí. Per què? A veure, expliqueu-me. Joan, per què creus que és important? Perquè és important confiar amb els companys. A veure, digues. Que si un dia et passa alguna cosa, confiar que vindrà a ajudar-te. Clar, que no estareu sols, potser, no? De vegades, no?, fer grup... Exacte. Justament has dit la paraula clau, amb ells, amb els més grans, sobretot treballem molt, el tema de fer grup. Fer grup, fer el vincle, no?, per això el pol també et deia que fèiem exercicis fora, amb ells no només treballem dins les païdecències, sinó també sortim fora. A treballar tot això és el que significa anar amb grup, per sentir-nos. Hi ha com fer-nos un coixí emocional, que no tot de vegades... Entendre que no tot podem nosaltres i que necessitem els demés, a vegades, per sostenir-nos. I aneu tots a un col·le de Sant Just, vosaltres, o no? Sí, sí. A quin col·le aneu? El Canigo. El Canigo. Ah, veus que el Canigo ho triomfa molt, això, no? Joan, a més o més, coincideixen que són grups de la mateixa classe, i tots venen del Canigo. Sí. Escolteu, quina és la signatura, això ja és per curiositat meva, però quina és la signatura que us agrada més que feu el Canigo? Matés. Matés? Mira, una troncada, eh, avui? Ah, sí, sí, ja ho veig, perquè s'ha passat en anglès informàtica. Exacte. I a tu, Joan, quina és la signatura que t'agrada més? Educació física. Educació física, molt bé. Veus, si em van fer esports, sempre va bé, això és molt important. I a tu, Pol? Plàstica. Plàstica, molt bé, molt bé. I escuteu, què creieu que en general heu après tot aquest temps? Com fa que esteu en enessència? Quant temps fa? Jo, dos anys. Dos anys, eh? Sí. I què creieu que heu après durant aquest temps? El Pol també, i el Joan és una miqueta més nou, però també. Què creieu que heu après amb el que fem en essència? Que... Ara no sé dir res. A passar-ho bé? A prendre a passar-ho bé és molt important, eh? A veure, és que s'ha de saber, s'ha de saber passar-ho bé, perquè si no tota la vida, com... Ai, no em por, sempre, ai, que no podem fer... No sé què, que a mi és important no gaudir del moment, i estar tranquil. O que ara tots els adults s'ha de saber si em passarà molt bé. Oh, clar, i tant, i tant, i tant. I de tot aquest temps que porteu, què és el que més us ha agradat? Què recordeu de totes les coses que heu fet? Algun exercici, i així, que recordeu? O algun dia que digueu, miri, especialment, jo aquest dia m'ho vaig passar bé i em va agradar. Doncs quan vam practicar el confú, vam fer com si... com uns exercicis que eren estiraments, així, i em va agradar. Estiraments? Clar, treballem això, com diu el Paul, molt a partir del cos. Primer, per oxigenar el cos, perquè un cop el cos està oxigenat, a part de que, evidentment, és molt saludable a nivell físic, les emocions i tot aflora més, i és més fàcil treballar-ho. A més, amb el confú també treballaven molt el tema de la gestió, de l'agressivitat, com a impuls instintiu que tots els dels humans tenim, és important saber-la gestionar. Llavors, les de treure, però les de treure d'una manera canalitzada. Molt bé, doncs neus, moltes gràcies, una setmana més, d'essència, ja sabeu que teniu més informació, essenciadivolgació.com, que és la pagina web, on podeu veure tots els cursos i totes les històries que es fan, i aquest mes especialment amb els nens i nois i noies de créixer i saber-se aquests grups infantils que esteu anant cada dia a menjar. Us heu passat bé, a la ràdio? Sí. Voleu dir alguna cosa? És el moment, ara, perquè ja anem acabant. Voleu dir alguna cosa a dir? Voleu dir alguna cosa més? No, molt bé. Doncs que vagi molt bé, Pol, Joan, Biel i Pol, ens reiem aviat i ja sabeu que podeu venir quan vulgueu, que vagi bé, adeu! Bé, va bé, va bé. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i un adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense Número. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, advarteix els 15 presidents autonòmics reunits avui al Senat que els diners pel finançament tenen un límit. Aquest és el missatge que el govern espanyol transmet a la conferència de presidents autonòmics que encara continua a Madrid-L'Alifarré. Bona tarda. Mariano Rajoy ha posat els números sobre la taula i ha advertit que no hi ha prou diners per tot i per a tots. Encara no se recuperen la recaptació fiscal i per tant, l'Estat no podrà satisfer totes les comunitats autònomes. El nou sistema de finançament autonòmic serà una qüestió d'equilibri. Ximo Puig és el president de la Generalitat Valenciana. El calendario de un nuevo modelo de la financiación, que, además, hemos pedido que sea con carácter retroactivo y que sea cote a una discusión durante un año, que se circularice, que se haga en base a los números, en base a las cifras, en base a la realidad. L'Alifarré, Catalunya, Ràdio, Madrid. Mentre estan la tramitació d'alifarré, les esmenes a la totalitat de l'oposició als comptes d'exteriors, que pugen a 64 milions d'euros, i que, segons el conseller Romeva, s'orienta a construir un ministeri de la Futura Republica, Jordi Corbalán. Bona tarda. Ciutadans i el Partit Popular han carregat contra la política exterior del govern i contra un pressupost que incrementa fins als 6 milions i mig d'euros la partida destinada a les delegacions a l'exteriors. El president de la Generalitat Valenciana, va deixar clar que el seu departament és un dels pilars de la Futura Republica i el popular Juan Milian, assegura que el full de ruta independentista espanta Europa. Sentim-los. Volem construir un ministeri. Estem construint un ministeri als espels de punta als organismes internacionals, els governs i polítics demòcrates. La CUP reclama una aposta més decidida per la projecció internacional del procés i la cooperació. Jordi Corbalán, Catalunya, Ràdio, Parlament. La CUP reclama la compareixença al Parlament del Consell de Salut pel col·lapse als serveis d'Orgències. La petició que ha registrat avui considera que la situació de les urgències hospitalàries no és normal ni inevitable. En un comunicat, la diputada Olàlia Raguán considera necessari i indispensable la compareixença del Consell de Salut més enllà del debat pressupost. La CUP reclama la compareixença al Parlament del Consell de Salut pel col·lapse als serveis d'Orgències. La petició que ha registrat avui considera necessari i indispensable la superioritat de les slum i bumpes que han dit el Parlament de Salut i que ha aconsellat més enllà del debat pressupostari. El president de Rusia, Vladimir Putin, ha qualificat de tot el mem fals d'informe filtrat la setmana passada sobre la suposada relació entre Moscou i el president electe Donaldson, president electe dels Estats Units. Putin ha dit que aquells que el van ordenar, suposadament, en finalitats polítiques, són pitjors que prostitutes i no tenen límits morals. Segons el Ministeri de l'Interior, el detingut feia servir un pseudònim per difondre material de propaganda de diversos grups jihadistes i en suport de diverses accions terroristes. La construcció d'habitatges va augmentar l'any passat a les comarques de Girona entre un 25 i un 28% i va superar les previsions, segons un estudi del Col·legi de Prelladors de Girona. També destaquen la consolidació de la aposta per la rehabilitació d'edificis. Els productors de calçots avalls a l'Alcam esperen comercialitzar 12 i 13 milions de calçots a aquesta nova campanya. És una xifra superior a l'any passat i que es multiplicarà per 6 si tenim en compte la producció prevista a tot Catalunya. 9 rebutx dels jutjats d'Oscar als arguments de la Generalitat perquè les obres de Xichena es quedin al museu de Lleida. La secretària judicial desestima un recurs del govern i recorda que està esperant que la jutge ordeni el comís de les obres. Lleida, no alia Casellas. Bona tarda. En el seu recurs a l'execució provisional de la sentència, la Generalitat argumentava que no podia entregar les obres perquè no les tenia, perquè són en mans del museu de Lleida. Però la lletra de d'Oscar no considera un argument valití i recorda que el mateix conseller de Cultura Català, Sant Vila, va assegurar en un escrit del mes de juny que havia iniciat els tràmits per fer l'entrella d'aquestes 44 obres que són a Lleida. La lletra de mes recorda que cal dur a terme els tràmits necessaris per executar la sentència. Això suposaria comissar les obres que són a Lleida no alia Casellas, Catalunya, Ràdio i Lleida. I ara, una veu que no podrem sentir avui. L'Adaltonor català Josep Bros, que no cantarà aquest vespre bèrter de Jules Massenet al Liceu per una indisposició. Doncs no, segons un comunicat del Teatre d'Opera a Barcelona, el tenor Arturo Chacón-Cruz substituirà Josep Bros. El tenor plonès Piotra Beixaua i Josep Bros alternaven el paper de Bèrter en les 14 representacions d'aquesta producció perística que es fa a Liceu. Precisament el tenor mexicà Arturo Chacón-Cruz ha interpretat fa poc el paper de Bèrter a Budapest sota la batuta de Michel Plazón i al febrer cantarà el rol d'Alfredo a la Traviata, que es farà el Palau de les Sats de València. Esport, Marta Garcia. Luis Enrique no disposarà de Rafinha Dijós contra la Reial Societat perquè el Bratiler té una al·lació muscular en la Cama dreta i l'espanyol Jernan Pérez ha afirmat que l'Espanyol ha fet la presentació oficial de l'ampliació de contracte del Paraguayernan Pérez fins al 2020 i passarà a tenir a partir d'ara una clàusula de rescissió de 30 milions d'euros. Jernan Pérez ha comentat que el que vol en aquests pròxims anys és arribar al més lluny en l'espanyol i que espera que s'aconseguirà l'objectiu d'arribar a la Champions abans que acabi el seu contracte a la temporada 2019. Per la seva banda, el conseller delegat de l'espanyol Ramon Robert ha reconegut que la renovació de Víctor Sánchez estava molt a prop, que quedaven alguns serrells per polir, però que hi havia bona voluntat per les dues parts. I el director esportiu Jordi Lairdin ha afegit el respecte que si no hi ha cap sortida, de moment no han rebut cap alferta en febrer, cap jugador, durant aquests dies, si no hi ha cap sortida a l'espanyol, no hi haurà incorporacions en aquest mercat d'hivern i que seran, per tant, setmanes tranquil·les. De fet, és més, Jordi Lairdin ha afegit que les converses que té darrere amb qui, que Sánchez Flores, són més per parlar ja de cara a l'estiu que ve que no pas d'aquest mercat d'hivern. Au del Serra, Catalunya Ràdio. Corre allà al Prat. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts us parla Andrea. Andrea, bueno, la setmana que ve s'iniciarà la segona edició del programa Bases d'Aprenentatge i Estudi. És un programa dirigit a estudiants, a tercer i quart de primària i primer i segon d'això, que té com objectiu ferir-los pràctiques per fer més efectiva la seva capacitat d'atenció, de comprensió, de planificació, destructuració i d'anàlisi, fent més rendible el temps dedicat a l'estudi, per tant, millorant els resultats en l'aprenentatge. Són 8 sessions per als estudiants, dues sessions per als paradimares i una taula rodona per a diferents experts que tancarà el cicle. Els tallers es faran els dimarts a partir del 24 de gener a les escoles de 2.46 fins a les 7. Podeu fer les inscripcions al web de l'Associació Patim Patam. Patim Patam.cat. Obert al termini perquè les entitats de Sant Just demanin la subvenció per aquest any. El dia 31 de gener s'acaba el període per presentar les sol·licituds. La subvenció s'adreça en entitats sense l'interlocre que prestin la seva activitat o part de la seva activitat a Sant Just. Trobareu tota la documentació al portal web de les entitats de SantJust.org. I una punt més al president de la Generalitat i la consellera d'Enseñament presidiran dijous la presentació del territori especial Sant Just. Carles Puigdemont i Maritxell Ruit visitaran Sant Just dijous per assistir a la presentació d'aquestes deveniments esportiu que es farà el 14 de maig al poble i per fer una visita a l'escola de formació professional en Toni Algaró. El dia 14 de maig, Sant Just acollirà el territori especial on es deveniment esportiu d'àmbit nacional en projectes internacional, on hi participaran més de 600 esportistes amb discapacitat intel·lectual de Catalunya, l'Estat espanyol i altres països europeus en 3 disciplines esportives, bàsquet, ciclisme i tècnics. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels Sant Just notícies Edició Vesprala. Ens recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. directors cinema sense línids cinema sense fronteres cinema sense mesures En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer, la música choral. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.717.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a indústria sense números. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. informatiucomarcal.com I... Sí, sí, 13 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Tenim moments amb l'Hombert Blanco. Parlarem de noves tecnologies i d'altres qüestions. Atenció, perquè acabo d'agrair una notícia que a mi m'ha impactat força. Tenim l'Hombert al telèfon. Hombert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Escolta, acabi de fer secció d'aquí una estona al programa. Què ha passat? T'han liat un clàssic. Per curiositat, amb quin autobús vens? Amb el 63. Quina alça d'estàs, ara? Em queden 10 minuts d'estar aquí. Em queden 10 minuts d'estar aquí? Perfecte, molt bé. Avui parlarem... Esperem donar el Mobile World Congress aquest any. Doncs esperem aquí, Hombert, d'acord? Aquí estarem. Vinga, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. És una nova modalitat, que és trucar al col·laborador en directe per saber si ha de venir o no. Acabo de llegir una notícia que m'ha impactat molt. Diu que Airbus enllestirà el primer cotxe volador aquest any. Airbus vol tenir enllestit el prototip del seu cotxe volador abans d'acabar el 2017. D'acord? Els plans del director de companyia Tom Enders. Pot semblar ciència-ficció, però Airbus porta desenvolupant el projecte de crear el primer cotxe volador des del passat mes de febrer del 2017. És a dir, fa poc menys d'un any. Durant aquests 11 mesos, un equip d'enginyer ha estat desenvolupant el projecte al centre de recerca de la companyia Silicon Valley. I segons apuntant fons internes, el projecte ha estat força avançat. El prototip del cotxe volador, anomenat Baena, d'Airbus serà amb tota probabilitat 100% elèctric i autònom, i es podrà activar i manipular a partir d'una aplicació disponible per qualsevol esmarfó. De fet, el cotxe volador podria semblar un petit helicòpter o dron gran per a un o dos passatgers. El prototip que Airbus vol presentar al proper SES, que és el Consumer Electronic Show, que és un de les fes més importants de tenorsies del món a Las Vegas, podria obrir un nou sector de negoci per la companyia aeronàtica tradicionalment centrada en el transport comercial de passatgers. En fi, sembla ser que el futur ja és aquí, ja ho tenim, i que el cotxe volador serà una realitat durant aquest 2017. Tot això ho veurem o no d'aquí uns mesos. En fi, l'avança a tots molt i molt, i molt ràpid. Sí, sí, set ja de la tarda. Un altre notícia que em m'ha cridat... Un altre notícia que em m'ha cridat atenció és que el Ministeri de Defensa creia un registre dels espanyols que han jugat bandera. Un altre notícia que em va cridar l'atenció és que el Ministeri de Defensa crea un registre dels espanyols que han jurat bandera, no jurat bandera, no s'està ni què jurar bandera. L'objectiu és regular la dispersió dels juraments civils i fixar el període que ha de passar per repetir aquest acte d'importància i transcendència. Durar bandera és fer-li un petó a la bandera espanyola i això ho faran sobretot, tothom que ha fet la mili m'ha fet a jurar la bandera. El govern espanyol elaborarà un registre, això és veritat, centralitzat dels espanyols que hagin prestat jurament o promesa davant la bandera d'Espanya per recollir i gestionar de forma automatitzada les dades de caràcter personal. Aquest registre, del qual s'encarregarà de secretaria General Tècnica del Ministeri de Defensa, forma part dels seguides mesures aprovades per decreta el nou de gener per regular la jura de bandera per la població civil. Segons diuen, textualment, un acte que l'ordre ministerial d'importància i transcendència. L'objectiu del decret és regular la dispersió de les jures de banderes per civils i fixar el període de temps que ha de passar perquè una persona que ha realitzat aquest acte ho pugui tornar a fer. Perquè no desmareixi la importància i transcendència de l'acte, entre l'edat del jurament o promesa inicial i la seva renovació, hi ha d'haver un laps de temps del menys 25 anys. És a dir, que una persona que vulgui tornar a jurar la bandera ha deixat passar 25 anys a la seva vida. No pots estar jurant la bandera cada any o cada mes. Això no pot ser. Llavors, només en circumstàncies extraordinàries apreciades motivadament pel titular de l'ordre responsable, es podrà utilitzar la renovació del jurament o promesa sense necessitat de complir aquest ermini. Aquest és un tipus d'acte relativament habitual, tot ser a dir, quan existia el servei militar, l'Emili, el que et deia Àlex, i en el qual hi participaven tots els homes espanyols que feien l'Emili. I ara ja no en guujo la bandera, ningú ho fa. Per què? Perquè ja la gent ja no fa l'Emili. Amb tot diversos organismes i administracions ens seguíem fent. O sigui que tu de vegades depèn de si vas al ministeri de defensa, el ministeri de Cultura, potser tots els treballadors i funcionaris d'aquell ministeri a Madrid havien de jurar la bandera, o que em sé jo, o una institució, o un organisme. Per exemple, el 24 de setembre passat del 2016, 480 civils, ho van fer en un acte organitzat per l'armada espanyola dins el programa de la sisena edició de la setmana naval de Madrid, al passeig del Prado. La web de l'armada diu que amb aquest acte, els ciutadans han proclamat públicament el seu amor a Espanya i el seu compromís amb la defensa nacional basant la seva bandera. Que, bàsicament, jurar a bandera, com dit abans, és agafar i fer-li un petó a la bandera espanyola. El 9 d'octubre, per exemple, l'Ajuntament de la Localitat de DG, a Tenerife, em va organitzar un altre, n'explicava clarament el protocol a la seva web. I el protocol, per jurar a bandera, t'ho que em preguntaves a Àlex, que és això, que no saps què és. El teix ha de dir, espanyoles, jurar i s'ho prometeix per vostra consciència i honor, per fer la Constitució com a norma fundamental del Estado, con lealtad al rey, y si preciso fuera entregar vuestra vida en defensa de España, y la respuesta es sí, lo hacemos. ¿Pero te digo eso? Sí, lo hacemos. Porque si dius que no, ya no te he sentit, ni que juris a la bandera, ni que li facis un petó a la bandera espanyola. No, no quiero hacerlo. Veia a la casa senyor. També es concreten alguns consells, per exemple. Consells per jurar a la bandera espanyola. Això està decretat. No portar els llavis pintats. Perquè, si pots, de les llavis pintats, és possible que t'aquis la tela. Val? Sí, no sé que portis els llavis pintats de vermell, de carmí, i llavors fas un petó a la franja vermella. Però això tampoc no està contemplat. A més, s'ha de portar un calçet adequat a la superfície de la desfilada, que és moqueta, normalment. No vallis amb unes sandàlies de ballerina, per exemple. Se consella que els homes vulguin vestir fosc, i les dones vestit curt. Normalment no es descarta ningú per la seva indumentària. Normalment, diu. Normalment. Però, com ve, seguir cert protocol i sobretot sentit comú. Val? O sigui, que depèn de com va dir vestit, no et deixarà en jurar a la bandera. És un acte que defineix una jura de bandera per la població civil, és un acte militar, solemne, democràtic i públic. I ja per acabar, recordar que hi ha multitud de jures de bandera civil, com, per exemple, l'esquestell, a Manorca, a Guadalajara, a Los Santos de Maimona, a l'hospital d'Orbigó, i també a Catalunya. Catalunya també es fan jures de bandera civil. Per si algú que ens deia escoltant o tu, Àlex, vols apuntar-te. Cal recordar que més de 600 civils es van apuntar... el juny del 2015 voluntàriament per jurar la bandera espanyola a la caserna militar del Bruc de Barcelona, que és la caserna militar que hi ha allà, a la Diagonal, davant del RAC, sostint de la ciutat, venint a les pluges. Que, de fet, és el doble de gent que l'any anterior hi ha un rècord que supera tots els actes semblants que es van fer aquell any a Espanya. Per tant, és un acte que és un acte que és un acte que es va apuntar a la ciutat de Barcelona. I un rècord que supera tots els actes semblants que es van fer aquell any a Espanya. Per tant, hi ha més gent que jure a la bandera espanyola, a una caserna, en aquest cas, a Barcelona, que no passa el resto de l'estat espanyol. Jo m'he quedat impactat amb aquest titular, que era que a partir d'ara es farà un registre dels espanyols que han jurat la bandera. No, no et donen Àlex. Si l'Àlex em pregunta si et dona algun carnet o... Home, un carnet, no ho sé, però jo crec que un diplomà, sí, o un pin, amb la bandera espanyola, no? En fi, farem una pausa per la publicitat, i jo reflexionaré sobre tot això. A casa també reflexioneu, sobre tot, aquesta nit ho parleu amb família, si heu jurat o no he jurat la bandera, i tornem després de la publicitat amb l'Hombert Blanco parlant d'acordes tecnològiques. I ara mateix apanyem-ho. Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva Cinema sense condicions Els dimarts d'avui teniu del vespre Cinema sense condicions Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Cinema sense condicions Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de mil anys d'història Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana Primer van ser les zones 98.1 FM Després internet radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram i ara obrim un nou canal Comunicat amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015 Radio Desvern Cada dia, Més aprofiteu Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic Fem salut per tu! 4 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 4 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles 5 de cada 10 vehicles