#1066 - La Penya del Morro del 25/1/2017

i una sala de creuació. Demà torna la vostra qüestió. Ja, per supò. I si l'han cessada? Bueno, però jo sóc diputada de Creuça. Sara Riera, Catalunya Ràdio Palma. A l'esconsole de l'augment de visitants a l'Eco Museu de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, l'any passat van visitar aquest equipament prop de 30.000 persones, un 6% més que l'any anterior. Restèria d'Àneu a la Riera. Bona tarda. Els responsables del centre atribueixen l'augment de visites, el nou format d'activitats experiencials. Som visites dramatitzades, o activitats on els visitants han de participar d'una manera o altra. Jordi Avella és el director de l'Eco Museu. Estem treballant amb el nou vespre de postes, visites naturalitzades nocturnes, visites en jocs de detectivescos relacionats amb les esglésies, denúncies, els quarts de final de la Copa i el Barça defensa 1-0 de la Nadà. El tècnic blaugran ha defensat també l'afaena dels hàrvites de la Lliga Espanyola. D'aquí ha dit que tenen un bon nivell i que se'ls ha d'ajudar. L'entrenador de la Reial Societat Eusebio Sacristán diu que tot iixe 0-1 en contra l'eliminatòria està oberta. Huíses Abrán, dos semifinalistes més, a un quart de 8 se juga l'hiberolètic de Madrid, amb 3-0 per als matar les sers en el partit de Nadà, i a partir d'un quart de 10 se jugarà el cel de Madrid. Els blancs han de remontar l'1-2 del partit de Nadà. Diego López diu que l'agradaria seguir la pròxima temporada també en l'Espanyol. El porter s'ha dit pel milen fins al 30 de juny a Fegix, que ara els dos clubs són els que han de moure fitxa per fer un pas endavant. Clasificació de Rafa Nadal per a les semifinals del López d'Australia de Tenis. El Manacorí ha superat milor raonis en 3 sets i ara se jugarà l'accés a la final contra el búlgar Grígord Dimitrov. En la competició femenina ja estan definides les semifinals també. Venus Williams van der Wege i Serena Williams que s'enfrontarà a Lúthich Baroni. I el Comitò Límpic Internacional ha tret a Usain Bolt la medallador del relleu 4% dels jocs de Pekín 2008 pel positiu del seu company d'equip nesta, Carter. Carter va correr la primera sèrie a la final del relleu i el reglament diu que si un dels rellevistes dona positiu tot l'equip queda descualificat. Veus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... ...i parlarem sobre la visió ecològica del bisbe de Roma francès. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Tot el que puja baixa, tot el que comença a acabar, tot el que va bé. Si va bé, vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Però últim, últim, eh? Sí, bé. Últim de mi. A la penya del morro... Nya, nya, nya, nya, nya, nya. Bé... estan molt radiofònics això, cantar les sintonies. Què fas una foulcabada, què vols? Val, el WhatsApp de la Ràdio. Vinga, el WhatsApp de la Ràdio! Primè? Va ser en les zones! 98.FMA. www.radiodesvern.com I ara obrim un nou canal, ara, si se'ns veu, 777-015. Radiodesvern. Tens un do, podries anar a concursar la tele. Podries anar als concursos de la tele, allò que fa... ¿Qué habilidades tienes, Jordi? Tengo las habilidades de saber todas las falcas de los programas de radio donde trabajo en la radio de Sant Just. En directe... des de Can Ginestat. Comença l'Apena del Morro número 1.993. Bona tarda, família. Benvinguts al programa. Avui parlarem de la presència Sant Justenca. Els Òscars de Hollywood. A més també parlarem de totes les nominacions amb el Sergi Arrada, des de Fam de Cinema. I el Dani Martínez ens vindrà a parlar de calçots a l'espai de la cuina. El tècnic avui parlarà com cada dimecres, Alex Routh. He s'aportat un col·lega que sap molt de plantes. I acabarem el programa parlant de televisió amb el David Ávila. Tot això avui, a l'Apena del Morro, el control tècnic, l'Alex Routh. Andrea, bona tarda. Benvinguts a l'Apena del Morro. Tenim moltes coses per fer, eh? Sí, perquè hi ha moltes notícies. Per exemple, hem de començar parlant de la cruesa i l'absurditat de la guerra que són les protagonistes del Docs Barcelona del mes de gener. Hòstia, tenia música més potent. Diaris de Can de Herr. És el testimoni d'un fotoperidista, Louis Pellou. És veritat, existeix. Durant el període més intens de la Guerra d'Afganistan, es podrà veure aquest divendres a la Teneu de Sant Just. Andrea, bueno, parlem de documentals, parlem de coses que passen i de coses que reflecteixen la realitat diària a través d'un objectiu. Sí, la Guerra d'Afganistan, de fet, va començar l'any 2001, després dels atentats a l'11S, amb l'entrada de les tropes nord-americanes a territori afganès. Oficialment, un cop derrocat el règim taliva del poder, la guerra s'acaba l'any 2014, quan se celebra en unes eleccions democràtiques, i l'administració americana traspassa els assuntes de seguretat al nou poder. Però dia d'avui, la violència encara perdura. Un conflicte que ja ha deixat més de 20.000 civils i més de 15.000 soldats morts als últims 15 anys, sense comptar els ferits i el mig milió de desplaçats. Diaris de Can de Herr mostra l'experiència durant 5 anys d'aquest fotoperidista, Louis Pellou, a l'Afganistan, com viu el conflicte i com és la seva vida quan torna a casa. Les seves vivències a la guerra fan evolucionar Pellou i també les seves fotos. Aquest documental és, per tant, el reflex del punt de vista del fotoperidista al país en guerra, i mostra el que hi ha davant de la càmera amb cruesa i veracitat, i també la seva part més emocional davant de tot el que està experimentant. Juntament amb David Gallagher, Pellou és l'altre director del documental, i té una llarga trajectòria de més de 24 anys, en què guanya el multitud de premis entre els quals hi ha el Pulitzer Center on Crisis Reporting Grads. What the fuck? Pulitzer Center on Crisis Reporting Grads, això és nivell. Diaris de Can de Herr ha passat per diferents festivals, com ara el Docks Barcelona, l'any passat. Sí, que per cert, Docks Barcelona sempre és un festival de documentals de qualitat, porta, clar, el Joan González, per el 40, que s'enjusta, no? Perdó, si no fos s'enjust, no tindria qualitat. No, no diria mai. I val molt la pena, tots els documentals que passen cada mes, no només ha de tenir de s'enjust, hi ha uns quants ateneus i centres així populars per tot Catalunya, que ho passen, i aquesta vegada és el diaris de Can de Herr amb aquest fotoperidista de la guerra d'Agonistan. Sí, és un documental que es va fer el 2015, com deia en Palu, és un dels directors de Vinga la Guerra, és l'altre director, també ha passat per, a part del Docks Barcelona, també ha passat per l'Arizona International Film Festival i la Napolis Film Festival. Aquí s'enjusta el podrem veure divendres, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, en versió original en anglès, substituïlaven català. L'entrada costa 5 euros per a públic en general, i 3 euros per als socis i socis de l'Ateneu. Bé, no deixem el món del cinema, perquè hem de parlar ara dels Òscars de Hollywood. I és que, ladies and gentlemen, senyores i senyors, la ballerina s'enjustenca Lali Aiguader. Lali Aiguader. A partir d'ara, la bona xerena així, a Los Angeles, és la protagonista d'un curt nominat als Òscars de Hollywood. Home, home. Es tracta de Time Code de Juanjo Jiménez, que ha sigut nominat en la categoria de Millor Porma Traja. Senyors Tenka, senyors Tenka hauria de ser. En fi, Andrea, bueno, que encara no ha vist el curs, perquè no se l'ha baixat per l'Emule, o té més informació? No es porta a l'Emule. Estic molt directa. El Torre, Vítorre... Netflix. Sí, demà, però Netflix és legal, clar... Roja directa. Doncs a dia s'ha donat conèixer la llista denominats als Premis del Cinema per Excel·lència, i la ballerina s'enjusta en que és la protagonista d'un dels curs nominats, que, a més a més, Time Code, així es diu, el curt, l'any passat va ser premiat amb la Palma d'Or del Festival de Can. La Palma d'Or, mira. Doncs l'Àlia Guadena de les ballerines catalanes amb més projecció internacional. I s'enjust va començar allà a l'escola Tutuguri i a l'espai de dansa Marta Roig. Mira, mira, mira, mira. Senyor Talmón, eh? Senyor Talmón. Ha voltat per companies darrere d'Europa a més de 10 anys instal·lada a Londres. Enfa 4 va tornar a casa per desenvolupar la seva carrera com a coreògrafa i s'enjust segueixent la seva base d'operacions. Segons el seu director, el Barcelona Juanjo Jiménez, Time Code és una història de secrets i descobriments protagonitzada per dos vigilants d'un aparcament, d'uns quals treballa de dia i l'altre treballa de nit. Doncs, si volem saber si Time Code amb l'Àlia Guadé, com a protagonista, s'endura l'Òscar, sortiran de dubtes, vaja, el dia 26 de febrer, perquè allà se celebraran els Òscars, el dolvi fiatard de Los Angeles. Què hem de fer per veure aquest crometrat, ja? Doncs, no ho sé, la veritat. No sé com es veuen els curs dels Òscars. Deu estar estringint, no? Segur que tenen... Segur que tenen... Segur que la productora té una còpia amb contrasenya bimeo. Segur. Això és que és un clàssic, perquè ho vegin només distribuidors i gent de professió. Si, a més d'un curs, t'ha passat això. Hauríem de descobrir quina és l'agressa i la contrasenya. No, però potser fem Google i el podem veure. No ho sé, no ho sé. Ara l'Àlex es posa a l'obra. El títol és Time Code. Què estàs fent fins ara, Àlex? Deixa de fer coses marranes i estigueu pel programa, per favor. Bé, canviem de qüestió. Anem a veure si Time Code està... Estaria bé escoltar-lo per la ràdio, no? Online. Sí, però si Time Code està disponible online. Normalment aquests curs i les pel·lícules que estan nominades als Òscars no es poden veure així com així. I tenen un dret d'emició i tal. Bueno, en fi, va, canviem de qüestió. I ara parlem d'una exposició a Canji Nestar, que, justament, si inaugura aquest vespre, es tracta de les pintures i les escultures de l'artista Bertha Blanc T. Ivanov. Et dius així? Sí, Bertha Blanc T. Ivanov. A T. Ivanov. Sí, sí, sí. Jest és la primera exposició que aquesta artista presenta Sanyu. Sanyust. Sanyust. Sanyust. M'he agafat per tu. Però mai he dit Sanyu. T'has menjat dos lletres. Sanyust. Tens gana. Un, una mica. Tinc mandarines, també, si vols. Gràcies. Gesta està formada per una sèrie de pintures a l'oli i de cinc escultures figuratives que representa la manera de treballar i d'expressar-se de l'artista. Bertha Blanc T. Ivanov va néixer a Barcelona, va fer una exposició a Sanyust, on té el seu taller des de fa 8 anys. L'artista ha viatjat molt arreu del món i sobretot a Nova York, on també hi treballa. Per dos artistes d'allà. Asegura que és fora del país on s'inspira i que és a casa on crea. La mostra a Gest també compta amb una decoració i una presentació molt cuidada, que pretén que els visitants se sentin a casa seva i que ho deixin sense preces de les seves peces. A més, el taller de Can Ginesta compta amb diferents moquetes i catifes, perquè la gent se senti com a casa, també a algun sofà, etc. La gest de Bertha Blanc T. Ivanov tindrà allò que avui a dos quarts d'avui del vespre al celler de Can Ginesta, on s'hi podrà visitar fins al dia 19 de febrer. Recordem que aquest tipus de mostres s'hi no hauran sempre en dijous, però aquesta setmana per no fer coincidir la inauguració amb el ple que se celebra demà s'ha passat avui al dimecres. Molt bé, gràcies. No marxes, però perquè tenim el trailer, ja perquè s'agafa la feina i te'n vas, però un moment, us plau. Estive amb nosaltres perquè tenim el trailer de Time Code. Mira, que és el trailer. Escolta'm-lo bé. In the land far, far away. Ah, no, m'ho estigui mandant, és que no sé de què va. Surto una vigilant en aquests moments amb les pantalles, que mira les pantalles, allò que deia, amb no que és una vigilant de dia, de nit, però que hi ha l'aparcament de nit de dia. Hi ha algun cotxe o alguna cosa? Columnes. Sí? No parlen. No, no, no, sembla que no parlen. Perdona, fa dansa, perquè la Lídia de Guadé és una gran ballerina, és la millor ballerina que hi ha al món mundial. Ja està, ja està el... el curmatratge, ja està. Et deixa com amb l'expectativa, no? Bé, bàsicament per ràdio et deixo amb tota l'expectativa, perquè no em sabem res. És una música molt bonica, però que ara poden ser un món de coses. Bé, Andrea, bueno, moltes gràcies. Que vagi molt bé, cuida't, ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix a ràbidesber.com i a partir d'ara 7, els enjuus, notícies, edició Beste. Avui ho dic bé, eh? Sí. En l'escoltaràs avui? Ja anem a acabar el programa, eh? Vull dir, és normal que... No, el 2.000. L'últim, de la penya del moro. Ja ho vaig simulant. Sí? Andrea, gràcies. Som una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada i comandant totes les nominacions dels dos cars, i la de l'Àlia de Guadé. Així se sap una mica més, també. Bé, Andrea, allò que et deia? Sí. Una mandarina, una manera de veure-ho. Gràcies. I parlarem sobre la visió ecològica del bisbe de Roma francès. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic a costa del nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Continuem en directe a la penya del Morro i com que a Dimecres es defaja uns dies, Què tal, com estàs?Molt bé. Bé, me n'alegro. Escolta, hem de parlar com dèiem dels Òscars, perquè ja han sortit les nominacions. Des de Los Angeles, cap sorpresa, l'Alan amb un munt de nominacions. Ara ho dèiem l'Àlia Iguader Sant Justenca, que és una de les protagonistes d'un dels Cormatratges, que està nominat, que és Time Code, que ho hem sabut també avui. En fi, algun altre titular així que se'n escapi? Doncs bueno, com tu dius, l'Alan s'ha emportat un munt de nominacions. De fet, ha igualat el record de nominacions que estaven empatat ser Valdez Nudo i Titani, i ara ja són tres les que estan allà empatades amb 14 nominacions. Titani, ja no me'n recordava. Va ser la pel·lícula, que justament que em dius també Valdez Nudo, va acumular més nominacions en la història dels Òscars. Hosti, Titani, què? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Tenim aquest musical que està arrasat a tot arreu, que ha empatat, doncs això, a Titani, i hi ha Valdez Nudo. Tenim alguna cosa de l'Alan, perquè ara estem malalts ja de la sintonia de l'Alan, que ara ja estem esportant, fins que ja ens farà un furat del cervell a tots. Guanyarà segurament, no? Maston, Rayangotlin, o no? Maston no tinc clar, eh? Per què? Perquè em va encantar, de fet, ja he vist l'Alan, per fi. Ah, bueno, i què et va semblar? Em va encantar, em va encantar. Un hype o no? Hapexisteix, perquè molt bon explica la setmana passada. Sí, sí. És molt gran la bola que s'està fent sobre aquesta pel·lícula, però sí que m'ho vaig passar, també m'ha encantat. I dic que ella no té tot segur el premi de Milloc Trio, perquè Isabel Hubert, també ha estat nominada per ell, que, de fet, les dues, van guanyar el premi de Milloc Trio, el robot d'Or, Isabel Hubert per drama i Maston per comèdia, i ara s'enfrontaran els Òscars. Jo no sé qui guanyarà, perquè la Ciutad de les Estrelles és la gran favorita, però ell i Isabel Hubert tenen molts seguidors i molta gent que vol que guanyi. Veurem a veure qui és el que passa. De tot es manera, Ryan Gosling. Està nominat per això? Sí, sí, sí. I, bueno, Milloc, també està bastant complicat, perquè el gran favorit dels Òscars és Cassia Fleck, el germà de Ben Affleck, i també és un assistent al mar que s'estrena aquest cap de setmana, crec, o la setmana vinent, que és un drama i és el gran... a totes les quinieles, dels Òscars, és que Cassia Fleck és com favorit. També està a Andreu Arfil que amb la pel·licua de Mel Gibson està l'últim hombre, també fa un gran paper que fins ara era conegut per ser l'últim espiderman, i l'altre és Ryan Gosling, però potser hi ha moltes sorpreses. A vegades el Washington amb un drama amb fenses que també pot guanyar, perquè el Washington agrada molt la Jollywood, i també té el bot del públic negre. Sí, això s'ha comentat molt, que de cop i volta hi ha hagut una allà denominacions d'actors afroamericans, d'actors negres, perquè l'any passat recordem que va ser una gala polèmica, perquè no n'hi havia denominats, i històricament no n'hi ha hagut gaire els dos cars. Se'ls ha vist una mica llautó, de cop i volt, denominant tants? Bueno, l'any passat, realment, era per flipar una mica, que m'ha sortit tota aquesta campanya de l'Oscar So White, l'Oscar Tan Blanc, perquè no hi havia nominats d'altres etnies. I aquest any, realment, és que hi ha pel·lícules en protagonistes de color, que són molt bones. També hi ha l'Oving, que és una història d'amor basada en fet reals d'un home blanc i una dona negra, que ella està nominada com a millor actriu, de fet, ho fa genial, i també pot ser una persona que finalment es col·li allà i guanyi l'Oscar. Jo no tinc tan clar, aquest any. Bueno, que és el que passa, però sí que és veritat que hi ha més actors negres nominats. Per cert, repassem algunes categories les més importants, sobretot, de la gala dels Òscars, del proper 26 de febrer. Tenim, per exemple, la millor pel·lícula. Sí, doncs, a millor pel·lícula tenim, com tothom sap, la Ciutat de les Estrelles, també està la llegada, no? Perdona, perdona, la Ciutat de les Estrelles, d'aquí va? L'Alan. Ah, vale, vale, perdona, ja, ja, ja. Aquí, se li ha dit això, és la Ciutat de les Estrelles. Vale, l'Alan. I després deia que hi havia un altre, no? La llegada. La llegada, d'arriba, que és aquesta pel·lícula que es va estrenar allà a finals d'octubre, d'una invasió extraterrestre que no se sap si són bons o volents, i envien allà una lingüista que s'imida Adams, que tothom s'espera que estigués nominada a millor actriu i no ho està. Per tant, curiós, no? Que una pel·lícula extraterrestre estigui nominada com a millor pel·lícula? Fa uns anys, això era impensable a l'acadèmia de Hollywood. Doncs és una... Ja no només això, la llegada té 8 nominacions als Òscars. 8 nominacions als Òscars. Després de l'Alan, que té 14, les següents ja tenen 8, i una de les que tenen 8 és la llegada. Atenció a la nostra extraterrestre. Això va ser culpa de Peter Jackson, que veurí aquí tot un món amb el senyor dels anells espectacular, de friquisme general. Més coses, perquè, per exemple, tenim la llegada. Què més tenim com a nominada a millor pel·lícula? Aquesta pel·lícula que hem parlat de Mel Gibson és l'últim hombre, que és una pel·lícula de guerra també basada en fets reals, de la zona guerra mundial d'un home que es negava... per a la seva religió, a fer feus de la seva arma. Aquí, perdona, s'ha estrenat aquesta?Sí, sí, sí. Es destran a finales de desembre, i per mi estava entre l'umilló de l'impassat al cinema. Jo la recomano molt, l'últim hombre. És una pel·lícula que està molt ben dirigida, molt ben rodada, les setmanes de guerra són al·lucinants, molt, molt, molt violentes per això, eh? I el protagonista que està nominat, que és l'Anjogar Phil, l'Anjogar Phil, està realment molt bé. Molt bé. Quantes n'hi ha, perquè t'han nominades a millor pel·lícula? Ja fa uns anys.N'hi ha com 50, no? Llavors, no acabarem... Haurem de fer el programa 2001 perquè acaba de repassar tot les nominacions dels dos cars. A veure, quines són les altres? Doncs aquest drama que hem parlat amb el germà de Ben Affle, que es diu Manchester Frente al Mar, una pel·lícula que diuen que és la única que pots fer i front a l'Alan, que és Moonlight, que s'estrena amb reu. I és un jove negre que és homosexual, o sigui, té tot els... Els estereotips, no?, i els estigmes, ja. Guanyarà el vot dels negres, també els gays, no?, i és un drama que diu que està força bé. Que, per cert, també deu estar nominant, no?, algun de l'actor protagonista, no? Moonlight està com a millor pel·lícula, també està com a millor director, com a millor actor, no?, perquè és un... Com a trio secundari, sí, com a actor secundari, també. Vaja. Però protagonista, no. Jo adapto... Bueno, també té un Moonlight. Més un Moonlight. Estàs bo, sí. La setmana passada, que és una figura soculta, que són tres dones afroamericanes que van ajudar a la carrera... espacial dels Estats Units. Ah, sí? Això és un altre dia, el trailer. Aquesta pel·lícula, què tal, què? Jo crec que saps aquestes pel·lícules que no saps per què es colen al final, i acaben allà amb un nominació. No s'enduen re, o s'emporten jo, que se van de sonora, o millor cançó, o una cosa d'aquesta. Però no sé, jo realment no sé què fa, fibres ocultes, aquí entra tanta pel·lícula bona. Ja. Aquí està. Més coses. Sergi, ah... Sí, perdona, que està... Està parlant una miqueta, eh? No, perquè està parlant amb l'Àlex, i llavors està parlant de mal tenit de les sintonies. Digues, digues, Sergi, més coses. Un altre pel·lícula és un drama, també. És una xarxa de color. Com diem aquest any, hi ha un munt de pel·lícules afroamericanes nominades que es diu Fences, que és la que hem dit des del Washington, un altre és Lion, que aquest canviem els afroamericans pels indis, però indis de la Índia, amb el protagonista de l'eslam d'acMillionaire, i crec que amb de millors pel·lícules les hem dit totes, crec. Sí, hem dit l'Alan, de Rival, hasta el Último Hombre, Mantis de la Frente del Mar, Moonlight, i indis de la Índia, no? Aquesta que has comentat ara. Aquestes són algunes de les pel·lícules que estan nominades als Òscars, i també després tenim l'apartat del millor director. Per cert, Sergi, una pregunta que em faig, com és que hi ha tantes nominades als Òscars? Hi ha 8, en la categoria, per exemple, del millor pel·lícula, i fa uns anys només n'hi havia 4 o 5, que és l'estàndem, no? Des de fa 3 o 4 anys, potser 5, no m'atreveixo a dir una data exacta, van ampliar el número de candidats i poden ser entre 5 i 10. Però, bueno, normalment acostumen a ser 7 o 8... Massa, massa, massa. Com que és un premi que dona molta publicitat... Ja, ja, ja. I els dirà bé, no? La maquinaria de fer diners de hobby. Després, per fer una mica de crida, trasafixar en quina pel·lícula es va nominar millor pel·lícula i també millor director, no? Que són com les que ja puntuen doble. Bé, doncs tot això són les nominades a millor pel·lícula. Escolta, canviarem amb millor director, que millor director és una pel·li, és un grup de nominats que estan d'allà, i jo tampoc no sé molt bé qui hi ha. A veure, qui hi ha millor director? Doncs està el director de la llegada, el director canadeng Dennis Villeneff, que és el que va fer incendis, sicario, totes aquestes. Tenim a Mel Gibson per... Mel Gibson ha guanyat algun, Òscar, com el director? Doncs crec que sí, no? Sí, és que em sona. No va guanyar millor pel·lícula millor director. Segurament, segurament. Vaig a buscar-ho perquè ara feia temps que no estava nominat, no? No sé si va arribar a estar nominat, però jo crec que a Braveheart se'n va amb millor pel·lícula i millor director. Vaig a buscar-ho, sí. Hosti, amb Braveheart, és veritat. La triota i tot aquelles pel·lícules. I Apocalipto, també, és una de les últimes que hem vist, no? De Mel Gibson? Exacte. Sí, jo crec que Apocalipto va ser la darrera pel·lícula seva com a directe. Bé, més directors nominats. Tenim el director de l'Alan, que és el Damian Chacel, que és el que va fer també fa dos anys, White Plash, que també era molt bon i també va acabar nominada per tot arreu. Si guanya Damian Chacel, serà el director més jove, que guanyi... En guanyar un Òscar, hosti. No sé si té 31 anys, una cosa així. Mira, ho té aquí, Mel Gibson. Diu que va guanyar... Espera't. A la Wikipedia té una part de vida familiar i religiosa. Si dius, l'assaltem... O sigui, imagina't... Escolta, aquest home ha fet un munt de coses... Per exemple, va fer d'Expendable Stress, és una de les últimes mercenàries, que per exemple... Machete Kills també va sortir, fa un parell d'anys, i Bloodfather de John França Richard, com a actor. Bé, en fi, i Premis i Nominacions... Mira, va guanyar l'Òscar. El millor director per Braveheart, i ja està, eh? I després també aquell ànim la va guanyar per millor pel·lícula, però a Braveheart, o sigui que... A poc al·líctor de res, eh? T'ho he dit jo fa 5 minuts, però més lent. T'ho he dit que potser ho havia guanyat l'apocalipte? No sé què havia fet amb la passió de Crist. Això amb la passió de Crist, no. Bé, més nominats al millor director? Doncs tenim també el Kenneth Lonergan, per Manchester Frente al Mar, aquest drama amb el germà de Menafleck. Tenim també Moonlight, que és la del jove negre i gay, que és el director Salvarri Jenkins, que estàs en aquestes 5 pel·lícules. Molt bé, doncs, escolta, tot això és el que heu donat de... Pronòstics, Sergi, perquè ara ja comencen les travesses, comença ja a barrejar-se qui guanyarà, qui no guanyarà... Jo crec que el millor pel·lícula i millor director guanyarà l'Alan segur. Ja els premis d'actu i actriu ja pot passar-ho al segur cosa. Jo espero, no, que el boom aquest de l'Alan faci que hem bastant guanyi, perquè el Miyoto ho tinc una mica... Ho poso més en dubte. I, bueno... La resta... Jo crec que això era l'Alan. Jo guanyarà l'Alan, jo van de sonora millor cançó. L'Alan segur també. Vastuar-hi segurament també, fotografia segurament també. De totes formes, Sergi, et trucaré el dia següent. Encara que no fem programa. La veurem directa, eh? I et trucaré des de casa meva. Fem veure que estic fent el programa. Però, bueno, ja posaré sintonia amb la boca o alguna cosa. I ja m'ho explicaràs, valent? Proverem-ho a faltar, això, eh? Sí, no, bueno... Sergi, gràcies. És emocionant, eh? No, no. Escolta, va, que hem de fer una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Dani Martínez i parlant de cuina. Per cert, Sergi, vindràs a l'últim programa? Sí, en directe. La persona estaré allà. Perfecte, allà t'esperem. Que vagi bé, adéu-siau. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant dels calçots del Dani Martínez. No vull doblejar, eh? Sí, el calçó. No riquis, Dani, no riquis, Dani. Ice Cream. Ràdio d'Esper, 98.1, Ràdio d'Esper, 98.1. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Beus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Caps en just. Ha vingut a l'Indústria sense nom. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més aprofiteu. Gràcia. Gràcia. Gràcia. Gràcia. Gràcia. Gràcia. Gràcia. 3 quarts de 6 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro de Radio Desbert. I com cada dimecres, el Dani Martínez, que ens va explicar en les seves receptes de cuina, Dani, bona tarda. Molt bona tarda. Penúltima secció de cuina ja, a la penya del Morro, que avui amb què ens de la Iteràs? Avui us de la Iterer, ara estàvem pensant l'última, no? Penúltima. Penúltima, penúltima, penúltima. Va, que va ser l'última, i avui és la penúltima. Avui us deleito amb els meus calçats. Amb els teus calçats, eh? Amb els meus calçats, sí, sí. Avui parlem de calçats. Hola, calçotets, com vulguis. Si vols, parlem de calçotets. No, acabem bé, acabem bé els 2.000 programes, Dani, no prestem. A veure, el calçot és l'hidro de masses de l'astronomia catalana. Correcte. És el brúzis prístic, no? És el brúzis prístic. De les seves. Sí, sí, és el... bueno, el cotxe aquest tot terreny tan fabulós que tenia amb el que sigui, però això és el calçot. Anem al gra. Això és el calçot. Bé, ja. Una hortalitza llarga i prima, esvelta i d'un gust dolçenc. M'estic posant tonto. Sí, eh? La temporada de fred, la calçotada, és una de les festes gastronòmiques per excel·lència del nostre país. Sí, és una... Com que no podem concebre l'hivern sense calçotades amb els amics, amb la família, us volem donar una sèrie de consells per gaudir-les al màxim i també per reaprofitar. Farem algunes receptes de reaprofitament de calçots o fins i tot si no tenim l'equipament necessari. Si no podem fer una barbacoa, us ensenyaré una recepta per fer calçots d'una manera molt divertida. Ah, perfecte. És molt important, a l'hora de girar el calçot. Això, quan tu fas una calçotada, això és bàsic. Per vegades dels estris, què hem d'utilitzar per girar el calçot? No, no necessàriament. Adéu. Adéu. Adéu. Avui portem 4 consells bàsics que serien el mercat, la conservació, perquè us quedi perfecte i si no ens els acabem. Què passa? No ens acabem. És com reutilitzar-los. Exacte. Com reutilitzar-los. Comencem parlant del mercat, perquè on anem a trobar un bon calçot? El mercat. El mercat. Evidentment. Tot és un producte estrella arreu del territori català, el calçot té el seu origen al camp de Tarragona, concretament a Valls. La Fira del Calçot. Evidentment. Sí, tenen una web que es diu elcalçot.cat, però calçot a Mesa. A Mesa? Sí, el senyor Internet no deixa que hi hagi ser trencada, no es deixa, per això. Ah, doncs no sabia. Abans de calçot vam decidir calçot, que també podria ser calcot.cat. Calcom, no? O calcat, ja que hi som. Calcat. Doncs el que dèiem, concretament en situem a Valls, és doncs aquesta regió de Catalunya l'única que compta amb una indicació geogràfica protegida d'aquesta hortalisa. Aquest segell assegura que aquests calçots són de qualitat conreadats i collits a la zona que marca l'IGP i elaborats per productes catalans, tot i així, arreu del territori català. Hi ha molts productors que no tenen cap segell, però que també tenen una qualitat extrema amb com, per exemple, el vas llobregat i els gallecs, que també tenen molta qualitat de calçot. Bé, ja llocs, mira, a mi m'han explicat fins i tot que el perú, el perú els calçots no semblen bé i no els queden bé. Allà, les calçotades, com que hi ha algun català per allà perdut el perú, allà les calçotades no diries mai amb què fan calçotades. No em seves. Amb porros. Amb porros. Agafen porros. Però d'hortalisa, eh? Sí, d'hortalisa. Sempre estem parlant de vegetals. Sí, sí. I llavors un porro és molt gros, no? És enorme, sí. Però si hi ha menjar calçot és una mica indigna, depèn de per aquí. Exacte. Amb un porro, que has d'obrir més la boca, encara fa més l'efecte en gola profunda, no? Sí, és una mica... Tot això és curiós, no m'ho esperava. I la salsa romesco també la fan com aquí o no? Home, suposo que sí, que la salsa romesco... Perquè tu saps que el tema dels calçolles el més important és la salsa romesco. Exacte. La cosa de la salsa romesco és que tenim un producte que és molt car, que és el fruit sec. El fruit sec són... La mella, no? Clar, la mella i la ballana són fruit secs cars, que potser et gastes 15 euros amb fruit sec. Quin és el fruit sec més econòmic de tots? Més econòmic de tots. Jo diria les nous. Les nous? Si fa pensar-ho. Perdona, però no... Està bé, està bé, que no pensis, però les nous, per exemple, es pot fer un romesco amb nous? Sí, sí. Si els vols empinyons, és a dir, amb el fruit sec que vulguis, simplement és la textura que ha de tenir. És a dir, fins i tot pot ser una salsa pesto que va empinyons amb nous, és a dir, si és el que tenim hem de fer, hem de tenir una acció-reacció. Perdona? Acció-reacció, és a dir, que si no tenim un producte que és una ballana o una mella per qüestió de pelles o per qüestió que no en tenim, però tenim nous, fem servir les nous. Escolta, i com es conserva el calçot? Ho dic perquè normalment la gent el que fa és comprar-los un dia o dos dies abans de la calçotada. Exacte. Perquè els calçots es mantinguin no calen unes condicions de conservació amb exigents, tot i així cal tenir en compte que tenen molta més presència d'aigua que la ceba, amb el qual hem de procurar que estigui una mica més al tanto, perquè es fa molt bé abans que la ceba. Us recomanem que no els conserveu molt de temps i que quan els compreu no els estireu una setmana. És a dir, no digueu, els compro dinyons i els faig diumenge. És molt just, és molt just, és una mica, és a dir, millor comprar-los el que tu dius divendres per diumenge o dissabte per diumenge. I per lligar-hi perfecte un calçot què s'ha de fer? Què s'ha de fer? Doncs tractar-lo amb molt de carinyo com tots els productes, evidentment. Però vaja, què vol dir això? Dir-li que l'estimes, que no menjaràs cap altre calçot, que és el calçot de la teva vida. Clar, què fas el calçot? Te'l poses davant, no? L'ortaliça i dius calçot. T'estimo molt, calçot. Això també ho pots fer. Però l'elaboració tradicional del calçot demana foc viu, si pots ser de fusta de ceb, i per molts ho resulta complicat d'ofer-me aquest muntatge a casa per mancar d'espai, però tenim bones notícies perquè això no sigui un problema, podeu utilitzar el form o els fogons oberts al màxim per escalivar els calçots. També podeu fer servir altres tècniques, més enllà de la tradicional, i que us quedin molt bons a rebossar-te en una tempura, que és la recepta que us porto avui, i cruixent o bé en una base de sofregit, aprofitant la subtil·lesa del producte. Ara tindrem una recepta sobre el tema calçot. Un moment, abans de la recepta, Maria comentava una cosa, i és que les calçotades hi ha un problema bàsic, que és quan tu gires el moment del calçot. És un moment polèmic, és un moment de molta tensió, i llavors tu estàs allà, i llavors hi ha diferents formes de fer-ho. Una tècnica, per exemple, seria amb els propis guants, però clar, d'un calçot a calçot, és una mica més impossible, no?, girar el calçot. Tu, per exemple, agafes un calçot amb un guà, i és difícil haver de girar tots a l'hora, llavors agafa pal, després hi ha una altra tècnica, que no sis la coneixes, que és el filferro. Tu agafes un filferro i penitres pel cor del calçot, per la part blanca, i llavors et quedi com una mena, un calçot, un altre, un altre, un altre, com si cosissis, i et queda com una mena de faldilla de hawayana, tot de calçots. Això és fantàstic. Llavors pots agafar i llavors girar-lo d'aquesta manera. I ja el més pro que he vist jo a la meva vida amb el tema calçotades, quan has de girar un calçot, perquè es faci banda i banda, és una graella giratòria, que semblava una mena de màquina de tortura medieval, així com una graella, però amb reixa, però que feia com dos metres de llarg, i un tio allà i llavors la girava i llavors es volcava ella mateixa. Però tu saps que d'aquesta graella tenim la graella low cost, que és una graella doble, que tu fes així, poses els calçots, tanques la graella, i quan estan cuits d'un cantor fes així i es couen de l'altre cantor. Com, perdona? No la coneixes, aquesta graella. No. Si és el més típica i ho venen a tot arreu, això, l'Ebre Merlin, a tot arreu. La graella calçot park? Sí, és una graella que tu la poses a sobre de la barbacoa, i és una graella doble, és a dir, que tu poses els calçots, pim, pim, pim, pim, bueno, una graella, és com si fos si un... unes planxes metàl·lices, bueno, metàl·lices no, de ferro, com uns ferros, així. Tu, llavors, poses els calçots, pim, pim, pim, pim, la tanques, i d'unes de la volta és econòmic, perquè dubto que valgui molt, perquè és com... tu saps les graelles aquestes de... on posem la carn de les barbacoes, que són així com d'un filferro, però molt... bueno, filferro, no, un ferro bastant gruixudet, saps el que vull dir, no? Sí. Doncs com això, però doble. Ah. I amb... i de la manera que tu ho poses, i en el moment que s'ha d'adonar la volta, fas... pom, ja està. I pom, pom. Doncs tu tens... mira, ara és teva una... el poble, porta el programa 2000, també, que farem una... que sota de la sala de plens. La sala de plens, oi? Fantàstica. Que s'altim totes les alarmes, de fons, i d'estan molt bé. Cramant el llibre d'honor, allà, la firma del president, vinga, som-hi. Ai, que el firmarem el llibre d'honor, nosaltres. Ai, podríem firmar-lo. Podríem firmar-lo, no? Vinga, que ho tenim al calde allà, m'apunto aquí, en coses per fer, el programa 2000, aquests divendres que veia la sala de plens, demanar el llibre d'honor, home, sí, jo, molt guai, però sobre la firma de Puigdemont, eh, que estava l'altre dia, s'hauré de posar la penya del morro, s'hauré de posar la penya del morro. Amb la peda Puigdemont... Ah, fer com una partat, una flecha baix i posar penya del morro. Molt bé. Sí, Dani, alguna cosa més, ja, per anar a acabar la secció? Dos receptes. Dos receptes? A veure. Vale. Dos receptes, molts senzilles, econòmiques i fàcils. Comencem per una crema de calçots, una recepta fàcil, però imaginativa. Oh! Comencem amb 10 calçots, una patata, nata, oli i pastilla de caldo. I prou. És a dir, és l'únic que necessiten, i la pastilla de caldo és opcional. Aquesta és una recepta per a quatre persones i és de dificultat fàcil. La preparació són uns 30 minuts, és vegetariana i és apta per celíacs, en el cas de que no hi poseu pastilla de caldo. Què s'ha de fer? Trossejar tot i m'aixecar tot i amb una mica d'aigua i menin pit mena o què? Més o menys, correcte. Rentem els calçots, es trossegem i els posem en una paella amb una mica d'oli, fregim... Però, sense que s'acamin de dourar, a la meitat de fregir-los, afegim una patata talla-talladeta i deixem acabar de fer-lo del tot, cobrim amb aigua o caldo suau, si en tenim, i sinó una pastilla de caldo. Les pastilles de caldo sí que porten farina, amb el qual no seria apta per celíacs en aquest cas. Llavors, si no, doncs podem posar també una pastilla de caldo, que està més serveix, i ho deixem cobrar uns 20 minutets, afegim una miqueta de nata i ho triturem bé. Llavors, quan ja estigui llest per servir, ho podem fer dues coses, o servir-lo immediatament per menjar-ho un calent, o també menjant-ho fred, això sí, reposant, ho podem decorar el nostre gust amb una miqueta d'oli, crema de calçot i tal. Bé, ja acabem ja parlant d'una mini calçotada, això m'agrada. Aquestes receptes de la meva profe, sí, que en aquests moments s'està fent en el restaurant del Institut Martidot, que és un institut de batxillerat, ESO, i també té graus de cuina, i està situat aquí Sant Feliu, i tenim dues zones de restauració, una que està situada al carrer Josep Teixidó, i una altra que està situada al Palau Falguera, allà al Palau Falguera tenim un restaurant de pràctiques, que aquesta setmana estem fent aquesta recepta, una mini calçotada. Molt bé. 75 grans d'anmell atorrada, 75 grans de ballena atorrada, 250 grans de tomàquets madurs, un cap d'all, 3 centílitres d'oli, 6 llores, un tros de passec, 20 grans de vinagre de xerès, sal, pebre negre, pebre vermell, i un truquet per la salsa, el que podeu fer també és substituir una part de fruit sec per pa torrat, que d'aquesta manera també ens estalvia amb uns dinerets. Llavors, per l'elaboració de la salsa posarem escalivar al forn els tomàquets i el cap d'all, hidratarem les llores, traurem la carn, i hidratarem el pa amb el vinagre, parlarem els fruit secs i els tomàquets escalivats, triturarem els ingredients a la termòmics o a la tòrmics, i corregirem l'asseu ment, l'asseornament, ho corregirem de sal i pebre, i quan ja ho tinguem ho apartarem, llavors ens anem cap als calçots, netejarem i traurem la primera capa del calçot, tallarem i reservarem, molt important no tallar el tros de la rell de tot de sota perquè se'ns desferà el calçot, escaldarem lleugerament el calçot, que recordeu que escaldar-lo és posar-lo en vaigua volent, i llavors després introduir-lo en vaigua freda, molt freda amb gel, d'aquesta manera tallem la coxió, i quan haguem escaldat el calçot, el que farem és reservar-los, al passe fregirem amb tempura, al passe en aquest cas podríem fer-lo en el moment de menjar, per la tempura necessitarem 150 grups de farina, 50 grups de maïzena, 20 grups d'impulsor, 150 grups de bitxí, i bé simplement això és barrejar-lo tot amb molt d'ímpetu, que quedi una massa homogènia, sucar els calçots i fregir-los, llavors queda un calçot cruixent, divertit i molt bo, que podem sucar a la salsa que hem preparat romesco, també per acompanyar podem fer unes broquetes de botifarra, cançant-la de pollastre i costella. Molt bé Dani, doncs escolta, el prenem bona nota, a més ara és època de calçotades, jo ja n'he fet una tu? Jo també, un parell, no em sembla. I tinc un parell pendent encara, o si, si... Podríem fer una eh? Això serà un rebentar, un rebentar. No, jo estic per demanar-li mossèn, la plassoleta, la paròquia, i fer allà, vinga som-hi, vinga. La calçotada, la calçotada de final, no? Sí, calçotada, final. L'última calçotada. Potes de mascleta. L'últim sopar, no, davant de la paròquia, l'última calçotada. Ah, també. En fi doncs Dani, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que teniu tota la informació a la recepta danimestrapastissui.com. No, que té que veure això. No, és mentida. Ja us heu ensenyat els meus calçots, que tenia ganes. Sí, gràcies, eh. És una imatge que no podrem oblidar fàcilment. No. No haurem de connectar tot seguida amb Catalunya Radio per escoltar el vulletí de la 6 de la tarda i tornarem després amb la segona hora del programa on parlarem l'Àlex Ruiz, a la secció, el tècnic Parla, que sí, ara que comença a parlar s'ha acabat programa, perquè també és tot molt bonic. Sí, mira, sí, ara més bé, més bé. I avui el tècnic, l'Àlex, ha portat-ho un amic i parlarem una mica de mot, no sé en què ara d'aquí, però alguna cosa parlarem. I també tindrem el David Ávila, parlant de televisió exclusiva, sí, i de tot un amic. Que raro que ell parli. Dani, gràcies, que vagi bé. Adéu. Fem una posa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments. La publicitat, bueno, la publicitat de Catalunya Radio en el fons. Perquè, a l'altre, anem a Catalunya Radio i estem donant l'espogacitat, no? Perquè gràcies a ell, a ells, a ells... A veure que t'ho està fent l'olla, Jordi, va, anem a la publicitat. No, no, és a nosaltres, els escoltem a ells, clar, no ho entén, això de la publicitat. Deu anys i Catalunya Radio, les notícies de l'assist. Bona tarda, us informa Quim Belaguer. La nevada que aquesta tarda està afectant sobretot com Arques, com el Ripollès i la Garotxa ha fet avançar la tornada de classe en transport escolar, en alguns centres, o retardar-la en altres casos, en funció de l'estat de les carteres. Tot aquest superdiu s'està coordinant des dels Consells Comarcal. Anem cap a Girona, Maria Rovira. Bona tarda, des del Consell Comarcal, del Ripollès han informat que tots els alumnes de secundària ja han pogut tornar a casa, però no encara alguns de Primària ho ha explicat aquesta missòria al president dels Consells Comarcal, Joan Manso. Hem tingut cap títol de col·laboració secundària, en Primària sí que hem hagut d'organitzar algunes expedicions amb 44 per arribar i encara alguna, com per exemple la de Molló, sembla que té problemes per arribar, de fer-ne un sortit, sempre hem garantit la seguretat dels menors. Per tant, a la mesura que hi havia qualsevol possible dificultat, no hem establert els mecanismes de transport fins i tot. La Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. El Tribunal Constitucional italià invalida una part de la llei electoral que va impulsar a l'exprimèministre Matteo Renzi. Això obre la porta a poder convocar eleccions anticipades. Roma, Eduard Rovió. Bona tarda. Sí, el premi de majoria del partit que superi el 40% dels vots, no a la doble volta electoral entre els dos partits més votats si no aconsegueixen superar aquest llisto. Aquestes són les dues decisions més importants del Tribunal Constitucional, que aquesta tarda s'ha pronunciat sobre la legitimitat elitàlicum, la llei electoral volguda per Matteo Renzi, aprovada al maig del 2015, i pensada per només la cambra de diputats, ja acaba a ser concebuda juntament amb la reforma constitucional posteriorment rebutjada pel referèndum que pretenia abolir el Senat, Eduard Rovió, Catalunya Ràdio, Roma. Pocas hores abans de l'inici de la marxa pagesa, entre acturades arreu del territori, que arribaran a Barcelona, i sap de la consellera d'agricultura Maritxell Serret, reconeix que hi ha part de la societat que desconeix la feina de pagesos i ramaderes, ho ha dit en una entrevista a Catalunya Informació. El que hem de fer, entre tots, és explicar cada vegada més i millor com es desenvoluparà aquesta activitat, quins reptes té aquesta activitat, el gran nivell de professionalitat que hi ha en aquesta activitat. L'Audiència de Barcelona ha condemnat apenes d'entre 5 i 7 anys de presó, un lleonet i un amic seu per haver violat una jove que estava sota els efectes de les drogues i l'alcohol. Els fets van passar al domicili d'un dels condemnats al carrer Orgell de Barcelona l'any 2014. Segons la sentència, durant aquella nit, tres homes van violar la víctima diverses vegades, però un dels tres no l'ha pogut localitzar. La jove va identificar de manera rotunda els dos condemnats, tant en una roda de reconeixement en dependències policials com posteriorment durant el judici contra ells. El govern presentarà la primavera que ve una actualització del Plan Nacional de Lectura, que segons ha anunciat el Parlament el Conseller de Cultura Santibila. Es faran inversions en noves biblioteques, s'incrementaran a les partides per adquirir fons i es posaran en marxa programes per estimular l'àbit de lectura. El Ajuntament de Bousén el va gerant denunciar el fet que no es cobreixi la plaça de secretari i interventor que està paralitzant l'Ajuntament. Ja fa tres mesos quan ha demanat el Departament de Governació i el Consell Generau, via ella, l'Issascala. Bona tarda. El consistori que no havia presentat comptes des del 2009 ja ha redreçat la comptabilitat i ara ha preparat el pressupost pel 2017, però la manca de secretari li impedeix fer el ple on hauria de provar-lo i poder desbloquejar l'Ajuntament. L'Ajuntament de Bousén es queixa de no poder normalitzar la situació administrativa del consistori ni garantir, després d'un any i mig de legislatura, els serveis i les prestacions mínimes que corresponen als seus veïns, l'Issascala Catalunya Ràdio, via ella. Esport, Roger Boussà. El jugador del Barça de Bàsquet Àlex Renfrow estarà de baixa entre 6 i 8 setmanes. El jugador nord-americà es va fer una lesió al bessó intern de la cama esquerra i contra el panafinaicós. L'Usèndric assegura que té fins a 6 opcions per cobrir les baixes de busquets i niesta demà contra la Ràial Societat a la Copa. El Barça defensarà el 01 de l'Anada. El tècnic blaurant ha dit que els hàrbitres de la Lliga Espanyola tenen un bon nivell i que se'ls ha d'ajudar a la Ràial, el seu entrenador, Eusebio Sacristán, considera que el seu equip pot guanyar el Camp Nou i fer coses importants aquesta temporada. Avui hi haurà dos semiferalistes més, a un quart d'avui, que han de jugar a la Ibarra Atlètic de Madrid amb un 3-0 per als Matalacés a l'Anada. Hi ha un quart de 10 al Celtar Ràial Madrid. Els blancs han de remuntar l'1-2 del partit d'Anada. L'espanyol Diego López diu que li agradaria seguir la pròxima temporada al club. El porter s'ha dit pel milen fins al 30 de juny. Afegeix que ara els dos clubs són els que han de moure fitxa i fer un pas endavant. Nadal Dimitrov i Federer Mabrinca seran les semifinals de l'Open d'Australia. El quadra masculí al Femení, Venus Williams contra Juan de Begué i Serena Williams contra Lúcic Baroni. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i gairebé 6 minuts, us parla Andrea. En marxa la campanya serveis socials més a prop. És una campanya conjunta de l'Ajuntament de Sant Just i la Diputació de Barcelona, que ha arrancat per tal de conèixer les necessitats de la població major de 80 anys al municipi, per tal de poder activar programes socials existents o dissenyar-ne de nous. A Sant Just, un miler de persones superen aquesta edat. D'aquestes 217 mai han tingut cap relació amb els serveis socials municipals i 77 viuen sols. Sant Just solidari s'endereix a la campanya Casa Nostra, Casa Vostra. L'entitat Sant Just ha en cas d'afegir aquesta campanya en favor de les persones refugiades i migrants, amb un objectiu doble per una banda reivindicar la collida de les persones que afugen de guerres, de la fam, de la persecució política i per motius d'orientació sexual o per les seves creences, per l'altra acollir les persones que ja són aquí i que segueixen tant en dificultats per desenvolupar una vida digna. Trobareu més informació al web, casanostra, casavostra.cat. I la cruesa i l'absurditat de la guerra, precisament, són les protagonistes del docs barcelona del mes. Diaris d'Acan de Har és el testimoni d'un fator periodista, Lluï Palu, durant el període més intens de la guerra d'Afganistan. Es podrà veure de divendres a la Teneu de Sant Just, a les 8 del vespre, a la sala del Cincuantanari. L'entrada costa 5 euros per al públic general i 3 euros per als socis i socis de la Teneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora, més ampliada als Sant Just notícies, edició vespre, a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. Veus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... ...i parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Des del cap de Sant Juls posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Juls ha vingut a indústria sense nomes. Tot el que puja baixa, tot el que comença a acabar, tot el que va bé, si va bé, vull dir que a la vida tot té un final i la penya del morro no és una excepció. T'hi vendres 3 de febrer en directe des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Juls el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Fem salut per tu. 6 i 11 de la tarda. Hem vingut a la segona hora de la penya del morro. D'aquí una estona hem de connectar amb el David Avila, que ens explicarà coses sobre la tele, exclusives, TV3, els programes... Però abans de tot això anem ja a la mítica secció. El tècnic parla. No vas potifai? Un clàssic. Elic Ruiz, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Escolta, el tècnic parla, però potifai no. Ara, ara, ara. La diners per potifai. Avui veig que em veig acompanyat. Avui sí, mira, avui he trasparlat a King Geese i als grups del primer era saun. Us porto el meu amic Dani. Hola, moltes gràcies. Què tal, benvingut a la penya del morro. Ens fa molta il·lusió que estiguis aquí. Ja em veig d'aquí també. És un expert del primer era saun, no? Bueno, no. Continuem parlant amb grups del primer era saun, però... Bueno, no expert, d'afectivament. Però avui parlem d'un grup en concret que es diu The Growlers. The Growlers, que són d'aquests que són de fons. Sí, aquests. Exacte. Això es diu Silayongot Plus. Bueno, si busquem informació, ja trobaran una mica les cançons, però continuem parlant una mica de grups que us obtenen el primer era saun, i tant aquí l'Àlex com jo portem seguint The Growlers, fins que des del moment que van venir aquí a Barcelona i tal, la primera vegada, i... Quan fa que van venir? Fa com... 3 o 4 anys. 3 o 4 anys, pràcticament. I també a prevera. No, va ser a un concert a la sala Polo, després és un altre concert, que crec que va ser a la Salsi de Car, i a partir d'aquí tot ha sigut primer era saun, aquest any és el segon que venen el primer era saun, i aquí anirem a veure què tal estan. A veure, qui són The Growlers? Bueno, oblidem-nos una mica del fet que fa fora, perquè venen directament des de California, concretament d'Anapoint, que és el lloc on van començar a tocar ja pel 2006, i en l'actualitat no estan tots els components del grup, efectivament, perquè últimament canvia discogràfica i tal, han tingut una mica de problemes. O sigui, ha sigut ara el últim disc, que s'ha anat al Baix i al Tatlista? Sí, han sigut al Baix i al Bataria, i queden actualment Brooks Nielsen, que és el cantant, Matt Taylor, que fa de guitarra principal i chorus, i després queda Kaila Estraca, que és el que utilitza el sintetitzador una mica, i li segueix la guitarra. Exacte. Bàsicament el grup són dos guitarres, un Baix, un Bataria i el sintetitzador, i sobretot el cantant, que se li dona molta importància. Sí, és el més important, jo crec que hi ha una veu molt característica. És una mica surfejos, no? Sí, exacte. De fet, van inventar un estil, una mica entre cometes, que es diu Bitch God. Es va inventar a California. És un festival. No, no, és l'estil, i després va fer el festival. Si el Bitch God és una estil així que han creat una mica, que consisteix en combinar ritmes de percussió, una mica amb un riff de guitarra, que el riff és, més o menys, el cantarem per un tros de cançó, que és característic, que es va repetint constantment, i té molt de reverb, que això ho explica l'Àlex. Bàsicament el grup es basa en la guitarra molt limpia, tota clean, sense distorsió. Res en distorsió, si no veureu res de Tegròlers en distorsió. Fosa neta. I molta reverberació, i ja està. Clar, però eficaç. Li dona com un aire així molt trist, també, d'aquí al Bitch God, tant les lletres com la veu del cantant, li donen un to de veu molt surfer, però molt trista. Quant discos ha entrat? 5, de moment, de moment porten 5. Bé, ha entrat 5 discs, 3 EP's i 2 singles, de moment. De moment. Bueno, i l'ha verit molt. Sí, no, no, perdona, és que estàs parlant... Fa un moment del Bitch God, estàveu intentant fixar una mica aquests ritmes de percusió, d'arriba amb guitarra, etcètera, etcètera. I, fins i tot, no? Han fet el festival aquest, però és un estil que continuen o han evolucionat en els seus discos? Van evolucionant, han canviat una mica. Sí, d'acord, absolutament. Ha sigut canvi de discogràfica, una mica... S'han juntat amb una gent moltes vegades. Què passa? Feien aquest subestir surfer molt personal. El que estàs escoltant, sí. Això que escoltem és de... Jo crec que el que escoltem, que eren els quatre discos primers, era Stilte Growlers, perquè tot era el mateix, i des de l'últim, que, a més, la discogràfica, és del Juli en Casablanca, i aquí és on, a canviar dels intel·litzadors, són més una mica més poperos. Sí, més indi tot, és tot una mica més... Popero. Ah, a veure, a veure. És que, a més, sí. Bueno, aquest, això que escoltem ara, que és Chinese Fountain, que és del quart disc, que, més o menys, el tercer quart disc va ser quan van tenir el gran boom, perquè, més o menys, sempre han sigut coneguts. Allà al Califòrnia han sigut coneguts sempre, sobretot pel Beach God, perquè organitzen ells, en un munt de gent que té estils semblants i tal. Però, per exemple, amb aquests dos discos, que és el Hung at Herd i Chinese Fountain, ho van aconseguir a pujar més d'acord. Sí, van aconseguir un reconeixement com molt global, de estar a sales mig plenes, posar tècades sols... Sí, un pli sales, fins i tot. Un pli sales en dos dies. Vaig veure que en New York van fer el clàssic a un pla en New York, una sala una nit, i fan dues coses com aquesta. I diria que el Chinese Fountain ja té un sou més... més com el Cinque Discs, una mica més sintetitzat i més... Sí, la veritat, són cançons que... és més fàcil enganxar-te ells, és com molt més... no sé, té un altre rotllo, però, bueno... M'agrada molt. Home, això té poc a veure amb el que m'ha escoltat fa un moment, no? Exacte, sí. Aquesta és l'evolució aquesta que deia. És com un sou més complet, no? Sí. Bueno, aquest és el quart. El cinque és que jo crec que hi ha... El cinque, ara per allà tenim una cançó per posar, ja per parlar d'una mica de l'undicitat. Exacte, això ja... Això no treus a veure, ja? Exacte. Perquè hi ha un sintetitzador, no? Jo vaig escoltar això i ja dic, deu. Sí, sí. Però clar, què tocaran el Primavera, saun? Això... Sí, de moment... Sí, el Primavera saun està admiran, perquè ara mateix estan fent una gira de promoció... Sí, que acaba el Primavera, crec, no? No, no, no, no vas notícies, per cert. Acaba el Primavera saun d'aquí, però al final acaba el Primavera saun de Lisboa, que fan un altre llar, que és una mica... Ah, sí, sí, al Nors, al Nors, al Nors. En la gira hem posat més concerts, es veu, han ampliat la gira, i al final acaben el Primavera saun, però el de Lisboa. Que el Primavera saun de Lisboa, que es diu Nors, Primavera saun, és com el Primavera saun, una mica més resumit perquè no té tots els grups, però és el mateix en un altre lloc, òbviament. Doncs això que escoltem, és el Vía Ráun del nou disc City Club, que comparteix nom amb la gira, que es diu City Club, també, i que és això, està ara sobretot pels Estats Units, passarà per Londres, crec, passarà per el Regno Unit, després no desci algun lloc més d'Europa, i acabarà aquí a Lisboa, al final, i passarà per Barcelona. Per cert, hi ha algunes persones que no estan veient, a través de la webcam de radiodesbert.com, des d'aquí el rehi enviem una gran salutació, i recordeu que teniu un chat també a la vostra disposició, on podeu escriure el que vulgueu, a la mateixa webcam de radiodesbert.com, el que ens esteu mirant, si voleu fer alguna pregunta a l'Àlex o al David, o a que sigui, o a que sigui, o a que demani un altre taggó, rollers, un tema nou, una cançó, o quin grup dels primaris saunos agrada més, per exemple, o que diguin si és pop o no és pop. Si fem una pregunta, potser s'ha de val una mitja. Però, vaja, si voleu ja ho sabeu. Hem dit que això forma part del nou disc, d'aquest 2017. Sí. Que es diu Night Club, i està... Sí, Ticlap. Ah, sí, quasi. Hi ha una cançó que es diu Night Club per això, la confusió. Sí, i això, el que deia, amb què ha sigut... Ha sigut produït per... Ha sigut produït per Cold Records. Que és Julien Casablanca. Hi ha una cançó en concret, que és la d'aquesta que escoltem ara, la d'Alvia Raum, que ha sigut produït absolutament per Julien Casablanca. És a dir, el cantant de The Strokes, que tots igual coneixem, suposo, espero, espero. Està molt bé, de salut, aquest noi. Sí, sí, es veu que sempre apareix així, com a molts ulls, molt ben posats. Sí, sí, sí. Jo vaig anar a The Strokes l'any passat. No fa un parell d'anys. Sí, és veritat. Quan va venir, i la idea és que... Estava una mica allà, eh? Tot això de Julien Casablanca, és bé que se'ls hi van anar una mica en l'olla, amb el quartís, o així, van començar a fer gires amb tot Déu, i al final van acabar amb una gira amb el Julien Casablanca, que suposo que tot ve d'aquí. Perquè, si no... A The Growlers, dius. Sí, de Growlers, va estar amb Nightbeats abans, que era quan encara es mantenien, i després ja van començar. Sí, jo crec que el que més em nota de The Strokes, aquí és que hi posen aquesta equalització de... Com has dit? Com de telèfon, saps? No ho sé, és com tot una mica... Potser aquest és un dels grans temes de The Strokes, no? Jo em quedo amb... Jo m'atxopitjo. No te'n vagis àngels? No, no, no. Jo crec que... És que si no dic això, em peguen a casa. La que més reptilia, perquè això s'ha de dir primer, perquè si no em peguen a casa. Per mi, personalment, jo li dic ones. Deixa'm escoltar reptilia, perquè no sé si... A veure, aquests sou vosaltres, això no és... Com hem arribat, The Strokes? Perquè estàvem de Growlers, no? Sí. Julian Casablanca. És la clau de tots, és la clau de tots. També tenia aquest contacte amb The Growlers. Sí, ja és clar, com he dit, els famosos... Hola, Julian, què tal? Si ha pogut una mica els diners aquí, sí que... A veure, no és que no m'agradi l'últim disc, però, clar... Que sí que ha d'anicar-ne. Bé, ja per anar acabant... Escolta'm un altre tema, que és del... Hoopity hip. Ja per acabar una mica, una mica relax. I hoopity hip, té algun significat? Crec que no, crec que és justament per acabar de lligar-ho. Sí, és una transició del Disney. No és una cançó, però és una mica per acabar-ho de lligar amb la frase després, believe in the trip. Hoopity hip, believe in the trip, ja està. Això és la frase, constantment tota la cançó. És una mica com de transició, està molt bé. Sí, la clàssica cançó que passa a un altre. Sí, exacte. Dura 34 segons. És una transició. Posa, posa, posa, per exemple, espera. S'han fet gaire. Ara acabo. Perdona, amb l'anunci de Spotify amb el sopa. Oh! Si no es potify, recomiendo que... Well, en fi, ara ens anem per anunci. Però això és la música de Spotify, també. Sí, que al principi... Jo creia que era una cançó, però no. No era una anunci. La primera de cada el vaig a escoltar. Aquest és el tema One Million Lovers. Exacte. Un milió de mans. Però això l'ha posat l'Àlex Perià, perquè és fanboy. No... Doncs, bueno, us recomano, absolutament, que si pugueu aneu a veure de Groblers, perquè, a més a més, bueno, sí que m'ha estat parlant de l'últim disc, però he estat veient la playlist una mica del tour d'aquest any. I sembla que posaran bastants cançons dels primers disc i tal. Vull dir que, realment, si algú ho escoltarà tot i valdrà la pena, la veritat, perquè en directe són brutals. Moltíssimes gràcies per venir a vosaltres. Que vagi molt i molt bé. I, Àlex, ara hem de fer canvi, eh? Ja, ja, ja. Has de tornar aquí al control, que jo has de passar... Ara, a la gàbia. A l'estudi, sí, a la paixera, per fer secció, amb el David Ávila i per la televisió. Dani, n'haci per venir, eh? A vosaltres. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquests moments amb la televisió del David Ávila. Fins ara mateix. Fins ara la penya del morró. El magacín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria sense númer. Fem salut per tu. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. A M-D, metròpolis Barcelona. Tot el que va bé. Bé, si va bé. Vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del Morro no és una excepció. T'hi vendràs 3 de febrer en directe. Des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2000 i últim de la penya del Morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2000 i Últim de la penya del Morro. Però Últim, Últim, Últim, Últim, Últim. Prou Morro. Gràcies. Gràcies. Fem el David Havilà. Bona tarda. No, no ho n'has sobretot. Ja. No ho n'has sobretot. Però has vat una miqueta, però... Una miqueta, tu i jo. Però ja està. Ve diem que ara és aigua... Aigua xirri. Aigua xirri. Aigua neu. Hi ha una cua per... Per què? Ara estava parlada de... No, què? Hi ha una cua a l'entrada de Jurelló. Per què? Per què? Terrible. Ha sortit al poble al costat de comprar uns croissants. Sí. I en fi, saps què passa? Que estava dilleta fins ara. Ah, molt bé. La penyola del Morro s'acaba, ha entrat amb una repressió total. Normal. Estem tots igual, eh. Gordos i... Però... I fofos. I menjant croissants... Però una pregunta. I xetos, continuament. Però una pregunta. A mi m'han arribat el Morro. A mi m'han arribat sentia el rojo que deia que la penyola del Morro podria continuar... Podria continuar, potser o no. No puc dir res. No puc dir res. No puc dir res. No puc dir res, David. No puc dir res. Ara mateix no puc dir res. Està... Està... Que digui que m'empasso. Excusiva. No, sí. Jo el que sé fer bé és treure un altre ratx butu dels altres. Això està molt bé. Està molt bé. Doncs si no trobaràs d'aquí, de ratx butu... No, no, no. No trobaràs. No, el que vull dir és que... que... sé treure exclusives d'altres programes. Ah, sí? Les veus a casa, no? Xervitat, xervitat. Escolti, no... Sí, una exclusiva. Ah, vaja, a veure, ara, a veure... De què té l'excusiva? A veure, com que ara, escolta, tené donats moltes. A veure... L'últim dia et portaré un repàs de moltíssimes exclusives... Espero, espero dir... Bueno, esperem. Esperem el divendres que ve a la sala de penses a l'Ajuntament ja per fer l'últim programa de vida. Sí, amb l'Ajuntament. Tu arribes aquí senjurs i preguntes per l'Ajuntament on l'altre dia va venir Carles Puigdemont, que va estar aquí senjurs, i la gent ja t'informarà. Està al centre del poble. Està al costat de l'Església, costat de Can Gina, està. Una mica a tothom. El rentat veus, va, preguntes, i allà estem fent el programa. I què fas? Un resum de tots aquests problemes, què has fet? Parlarem... Parlarem una mica de... No, no, això és molt bé. Les exclusives que jo he tret... Parlarem una mica de la gent que hem entrevistat. Ah, molt bé. Una mica de... De com ha canviat la tele en aquests dies anys. Molt bé. De com ens vam conèixer tu i jo, que teníem una part de la visita. Potser això la gent no l'interessa tant, eh? No, però és una història maca. És com ens vam conèixer. Bueno, a veure, jo recordo pot. Crec que eren les 4 o 5 de matinada i em vaig llamar a casa teva. És l'única cosa que recordo. Però va ser una història maca. Sí, sí, segurament, perquè... Tu no em vas dir, tu em vas dir... I això, bueno, això ho diré. Tu em vas dir... Provem un dia, i si no... i si no... i si no m'agrada... Mira, 6 anys, eh? Així va, a moltes relacions han començat així, eh? Però un dia. I si no, jo ho acabarem. I 6 anys. Sí, moltes seines, jo pensava que duraré un... Mira, ser un dia i prou. I són les seines. Aquestes són les pitjors, són les pitjors aquestes. No les heu vist mai. Escolta, David... Exclusiva. Exclusiva, atenció. A veure, tu diràs, escoltem. Hi ha un presentador de televisió. Molt, molt, molt, molt, molt, molt conegut. Javier Cardenas. Bueno, ara estaré en parlarem. Ah, vale, vale. Hi ha un presentador. Molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt conegut. Vols fer allarg, això? Que canvies de cadena. Però què dius, ara? Però qui és? Però qui és? Però qui és? Comença. Jo he dit uns quants molts, si els comptes són els números... J, J, J. J, J. Torna a dir els molts. Hi ha un presentador. Molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt conegut. Que canviarà de cadena. Jordi González. No. No sé perquè... Jo has comptat amb números de moles, que... He comptat 8. 8Tb, és una pista, no? 8Tb és una pista. I eh... Perdó, diu... Ja en té prou, prou, prou? Ah, molt bé, molt bé, molt bé... Jorabcuní. Jorabcuní deixa avui televisió. O, què dius, ara? Jorabcuní deixa avui televisió. Oh, oh, oh, oh, oh. Què ha passat? Que has aventat que la penyal m'ho rockava i també ha decidit penjar-ho? Sí, de fet hem arribat junts, la mateixa temporada que ara comença a la 8TV i que també vaig arribar aquí. Escolta, total, que Josep Cuní deixa 8TV, hosti, que fort. I saps on podrien anar? No. Atravillós, penyola. Atravillós, penyola, què dius ara? Tinc una casa per a ti, allò amb la... No és una casa per a aquí. No es borneu, què faran? No, no, no. Però hi ha un programa informatiu. Amb la Pilar Raola, amb Pilar Raola també o no? Ah, això encara... Perdona, Pilar Raola... Bueno, bueno, bueno, Pilar Raola, televisió espanyola. Jo crec que Twitter s'enfonsa, ja t'ho dic ara. De moment això... De moment deixem un moment que ell podria marxar a televisió espanyola. Qui se'n vagi amb ell o qui no? Escolta, però hi haurà una pregunta. Si Josep Cuní se'n va de 8TV, qui entrarà? És una feina nova que tenen... Perquè si no, al final el 8TV es quedarà al fonserús, no? Ell va començar i l'acabarà ell... La tele de la luz, li diuen la tele de la luz. La tele de la luz, és una mica... Bueno, ara més, ara més motiu que mai. Bueno, en fi, doncs... Però ja durant molts anys ho ha sigut. La tele on només hi era ell. Clar. Josep Cuní, per tant, que deixarà 8TV... Podria, podria i... No ho sabem, llavors. Perdona, és exclusiva de Picherry, que és de... Si no ho sabem si ho deixarà o no. Està amb negociació. Ell volia deixar la temporada passada... I tota punta, tota punta que podria deixar. Mira, quan vam fer... Ara que estem aquests dies així, com una mica de flashback, i estem recordant coses del programa, aquests 2.000 programes que portem i tal... Ara que hi haurà això del Cuní, que va deixar els matins de TV3, vam entrevistar la Mónica Terribes, que la Mónica Terribes ho aniria aquí a la ràdio, quan era directora de... Sí, posa, posa. Ara, ja. El programa cada dia serà això. Ja recordant anècdotes dels 2.000 anys del programa. Ah, i dels 2.000 anys, dos mil anys. Dels 2.000 programes. Va venir la Mónica Terribes i acabava de... s'acabava de saber que Josep Cuní no continuava TV3. I li van preguntar... Escolta, Mónica, has fet una contraoferta a Josep Cuní? Perquè és cadés. Va venir com un silenci, una mica d'atenció, i després diu... No, però ja va començar... I després, quan va acabar l'entrevista, la Mónica Terribes, aquí fora, a la ràdio, diu... Hòstia, dius... Saps que ningú m'havia preguntat? No sé què era i d'altre. Vam dir que la Mónica Terribes potser, com a directora de TV3, ja li anava bé que el Cuní marxés. Saps? No ho sé, això no ho sé. Mira, jo t'explico una altra cosa amb la Mónica Terribes. A veure... En l'època d'aquella estava de directora... Sí. Va ser l'última temporada que l'Andreu, en afuent, estava, també, darrere. I ell es va sentir com molt dolguda amb l'Andreu, perquè l'última temporada, ell ja tenia més la mirada posada a marxar, que no pas acabada. Que no pas acabada tranquil·lament. Em sentia una mica dolguda, perquè moltes de les coses que feia eren encastallat, perquè els seus programes viralitzés... Ah, o... A Foyonero sortíem encastallat, per exemple, no? A Foyonero tenien un jurat, tenien membres del jurat... Mario Olivetti, i... I tot això ho recordo perfectament. Era una altra cosa, em sembla. I tenien molts dels convidats... Molts dels convidats que han acabat la castellada. El meng de Castefa, no? Ha acabat començant a fer coses, i quan va sortir... Clar, ella deia això, que sentia una mica dolguda, perquè el que va fer a l'última temporada eren més vendres, que no pas una altra. Potser haurien de fer el programa encastallat, aquests últims que queden, no? Podríem fer-lo encastallat. Podríem fer-lo encastallat, no? A veure si hi ha una ràdio, que no us escutxa de les espanyoles. Bueno, escolta, David... No ens tanquem portes, no ens tanquem portes. No, a mi em faria màndre, ara. Què? Hi ha un altre... Un altre presentador que... Exclusiva? Exclusiva? Exclusiva. Exclusiva? Hi ha un altre presentador que està una mica t'exclusives. Hi ha un... David, treu exclusives de totes les pedres. Que està relacionat aquí a Sant Just. Sí. Manel Fuentes. Sí, i que Mónica Tarrives, amb un corrent intern, va dir que, mentre ell es fos directora de TV3, no tornaria amb el Fuentes. Home, si haguessin de repassar tots els contractes, on la iaclosula assista amb el Fuentes aquí, en aquesta casa, no torno jo i no vaig, jo crec que... Podíem fer un... Podíem ajuntar uns quants, eh? Bueno, escolta... Manel, t'anava a dir... David, parlant de TV3, perquè hi ha... hi ha... hi ha rumol, no? Sí, sí, sí, hi ha... hi ha històries, no? Amb TV3 o què? A veure, explica'ns. Ah, mira, aquest vídeo... El que ens estrena, pujaria la pastisseria. Pujaria la pastisseria, perquè això és una cosa de la cubana. Què és una cosa de la cubana? No, no, no, no, es tracta d'un reality, perquè fins i tot van vendre ahir ells, i jo creia que ens l'endrien més com un doco reality, que és un reality en el que... veiem com el pastisser Cristian escriva per a pare els pastissos més espectaculars per fer... i veiem tot el procés, i veiem com ell és una mica excèntric. Ell em va dir ahir a mi que aquesta excentricitat, i no sé si és gaire bé el porto en el ruïne. Per què? Perquè, saps allòs, li encarregaven de fer coses, i ell estirava la-la-la, i que moltes vegades... Ja, no calculava per supostos, no? No calculava per supostos... Que la trava la pastisseria era, no? Sí, sí, i que, més o menys, va aconseguir reflutar, i després era un programa que s'havia de fer fa 4 anys, però que, com que la tele no hi havíem dit més, ha hagut d'esperar. Saps com s'havia de dir aquest programa? No. Tartistes. Com? Tartistes? Tartistes. Ah, tartistes. Però tarta en català està ben dit o no? És el que t'anava a dir, però el consell de TV3... I pastistes, per exemple? Això ja no hi ha, però s'havia de dir tartistes. I et dono una exclusiva, que és que aquest programa... Sí, una para exclusiva. Això sí, que és exclusiva, exclusiva. A veure, va a la exclusiva. Aquest programa acabarà per setmana fanta amb la inauguració del Port Aventura amb els cotxos, com es diu, amb... Molt malò. El Ferrari Wall. No, el que saps és que ara s'han associat als Port Aventura amb un parc... Ferrari. Ferrari Wall. Ferrari Wall! Doncs faran una mona espectacular amb els de Ferrari. Molt bé. Doncs escolta, maravillosa, fantàstic. Una mona de Ferrari. Més coses. Més coses. Bueno. Mira, t'explico. Avui s'ha gravat el programa especial de els 20 anys de saber-hi ganar. Ah, 20 anys de saber-hi ganar? 20 anys. Hòstia, que fort. 20 anys. 20 anys, tu. Saber-hi ganar. Es volia acabar. Sí. Avui s'ha gravat i sematrà segurament... Perdó, vaig buscar el rat de saber-hi ganar, sisplau, gràcies, Àlex. És mític. Sematrà segurament... a mitjans del dia 17 de febrer. Sí. La setmana del dia 17 al dia sematrà aquest especial. Molt bé. Que és també un especial, una mica motiu i tot ret. Molt bé. Doncs escolta, és una cosa així, maca. Molt bé. Més coses que et vull explicar. A veure, més coses. Més coses. Javier Cardenas. Javier Cardenas és l'ajuda de... la niña de los ojos. De l'espanyola. Què tal? Vegem què diem i què no diem. Per què? Un carder més debat. Què ens pot denunciar? Es va gravant el programa. Però què vol dir que ens pot denunciar, Javier Cardenas? Però si no em fer res, jo em diré res. Si jo me'l trobo els dimarts amb una altra mesura, patiré. Ja, no me'l trobo, tranquil·la, no et preocupis. Escolta, tenim un moment. Abans de Javier Cardenas, és que m'hi deixa molt. Pots posar Javier i Gannard? A veure, a veure. A veure. A lo largo de los programas, Roberto, siempre luce camisetas variadas, distintas, muy divertidas. Bueno, pues ahora, gracias a la magia de la televisión, señoras y señores, vamos a conseguir que cambie la camiseta de Roberto. Sí, sí, fíjense. Oye, oye, oye. ¿Quién afecta més ben aconseguido? Roberto, la magia de la televisión se ha cumplido. ¿Esa camiseta es de Moros y Cristianos? Uy, la llevado varios días. Uy. Ya la habíamos visto. Pues atentos, porque... No sabías que el Jordi Hurtado li va a posar la veu a Epible. Ah, no, no sabia. Y Cristiano... Espera, espera, espera. Ara, ara, ara, ara, comença. Ara, això és bo. Ara, ara, sí, sí. Con su camiseta de Moros y Cristianos, está apuntó a Roberto de Rap-P-Art. Esta prueba que lleguemos en dosados, todo el equipo entero de saber y ganar. Saber y ganar, de saber y ganar. En esta supercrupa, ¿qué has de contestar? Abre bien los oídos y presta atención. Ahí viene Juanjo, arreglo de Jijón. Moros y Cristianos, Cristianos y Moros, celebran una fiesta de antigua tradición. Desfilan en comparsa cada uno consumando al ritmo de la marcha el día del patrón. En una bella villadía alicante, se amonta este jaleo tan impresionante. Es un salao internacional de interés turístico. Mara de Déu, mara meva. ¿Dónde se celebra la fabulosa fiesta de Moros y Cristianos? De Moros y Cristianos, de Moros y Cristianos. ¿Dónde se celebra la fiesta de Moros y Cristianos? De Moro. Vamos. ¿Dónde se celebra el còil? En el còil. Mara de Déu, senyor. Quina bogeria. En ber i ganar, celebra 20 anys. Tu n'has de fer un rap. No. Dona, Damari. I què faran, què faran, David, a veure? No, no es pot dir. És una cosa... No, dic que ens han demanat... Avui he estat a la gravació i ens han demanat que respecteixin... Però, David, el programa ja acaba. O sigui, ja són els últims programes de la penyola del Morro. Vull dir com a mínim, no sé... No, un... Què fa? No t'ossis el... No t'ossis fora, però el que passa és que la to és molt forta. Ah, val, escolta, que et pensa alguna cosa. Prenta mel o llimona o alguna cosa així. Prenta mel o llimona, cifatós, tofidrin... Farigola, farigola va molt bé també, farigola molt bé. He equipat de dalt a baix. Bueno, total, que avui he anat a veure què és tan gravant el programa dels 20 anys especials de saber-hi i ganar, i no ens explicarà bé. Molt bé. I tothom m'ha donat molt... Quan he dit que s'acaba el programa tothom m'ha dit que... I què farem ara? I què passarà? I qui farà la penyola del Morro? Ah, no és el misteri. Escolta... Escolta, jo em vaig proposar fer la penya del Morro d'estiu, però si jo no sóc el teu cobre, a mi no hi coltin. Bé, escolta, David, alguna cosa més de televisió? Ho dic per anar ja acabant d'espai? Com que acabant, ja, però... A veure, tenim els trenes de TV3, no? No, no, tinc moltíssimes més coses. A veure, va. L'altre dia fa fer el jo pregunto. Sí? Saps que la gent del poble entrevistava el president de la Generalitat. Sí senyor. Jo, a la roda de la premsa... Sembla... Jo, això, per exagerciar-se. A la roda de la premsa vaig preguntar... Sí? Si em podien dir els perfils de les persones que entrevistaria. Ah? El president. I se'n va tirar pilotes fora. Bueno, sí, tots podem dir... Home, recordem... Perdona, David, recordem que hi ha hagut una polèmica després, en diferents partits polítics... No, no, ja ho recordo, que a diferents partits polítics han criticat les persones que van preguntar al president, que tenien moltes incidències polítiques, no? Amb sindicats, fins i tot... En fi, que molts de criticant que va ser una mena d'encerrona a Puigdemont. I tu això dius que vas preguntar-ho a la roda de la premsa? I què et va respondre? Ho vas preguntar i se'n va tirar pilotes fora, que és que no es poden dir els perfils dels que han participat. Clar, però aquí què va passar? Perquè els participants deien que si estaven afiliats donarà algun partit o no, no? Mira, el cas és que això es va fer, també és normal, que si són gent que... els participants es mantrien de la participació amb un debat. I es van fer a través d'avis notarials. Però també s'ha de dir que és normal que si t'agrada la política, participis en debats polítics i que, qui s'hi apunti això, sigui gent afiliada a partits polítics. L'únic que diguem que la televisió pública no va acabar de ser de la seva feina. Jo el que he trobat curiós és que avui, el segon esquina crítica de tele, perquè com que estava a la corpo, no ho ha criticat. Bueno, que planes ja som, no? Sí, s'ha dit una mica... S'ha greu que a la televisió pública solitònia és popa, però quan estàs a la mateixa corpo, s'ha de dir a l'advis coses que tinguis. Total. Que el programa de Puigdemont va anar molt bé d'audiència. Va anar molt bé d'audiència. També vaig preguntar si es farien més... Jo pregunto amb altres candidats. Sí, home, Inés Arrimadas, de cap de l'oposició, segurament... Si es presenta, sí que es presenta, perquè l'altre dia teníem entrevista a Catalunya Rai i no es va presentar, segons tinc entès, perquè ha preferit fer una entrevista en Terra 3. Qui em passa, t'he de dir, això ja aprofito ara i t'ho dic ara. Has passat a la localització de la ràdio, que a Dina creus que bé tindrem convidada? Ah, i tant, no ho he llet de la enviaré. D'avui... Volem convidar, vols seguir aquí, eh? Vindrà la setmana que ve. Qui vindrà la setmana que ve? Xantal Lladina. Xantal Lladina? Què dius ara? Escolta, però... Xantal Lladina, què està fent ara, la Xantal? Està presentant un programa, ens explicarà bé la setmana que ve. Està presentant un programa aquí a Sant Just, i es prenen... No em podrà parlar massa, però intentarem escarrepar-li una mica, després d'anar a un nou projecte audiovisual. Però on, i què farà, de televisió? Més... Més àudio, que no li fas visual. A la ràdio, una ràdio, està buscant ràdio, no? Sí, però no puc dir res. No puc dir res. Però que vindrà, vindrà. Clar, jo havia pactat una entrevista, més endavant, però no ha pogut ser. Doncs la setmana que ve, la veurem i estarem encantats d'anar-la. Avui, a Bertinos Borne, fa un reencuentre del crònic esmarcià. De crònic esmarcià? Sí, que fa 20 anys que es va estar anar... O sigui, doncs fa 20 anys, no? Sí, sí, sí. Ja ho veig. Nosaltres no podem fer 20 anys, Jordi. Bueno, escolta, David, estàs molt... Ah, no, però també podem fer 20 anys que es va estar... farà 20 anys que es va tornar a la penya del Morro... Això ja t'han enviat per tota la vida, David. A casa del Bertino anirà a fer-ho. Sí, sí, sí, sí. I avui, quin especial hi ha amb Javier de Serda? Què farà Galindo? Què s'ha fet de Galindo? Perdona, Galindo, què s'ha fet? No vull ficar a la pota. Està bé? És viu, és viu. Ah, va, va, d'acord, d'acord. Fa molts anys. Jo vaig estar a l'últim dia del crònic esmarcià, com a públic, en un dia en el que el públic era treballador de jazz music. Ah. I m'han deixat ser-hi, era de les persones que havia anat més de publicar el crònic esmarcià. I la productora va tenir aquesta diferència amb mi. I vaig poder fer fotos que l'espantaré al Facebook del programa, d'aquell comiat en el que se li van posar unes llaunes al cotxe del Sardà, i una mica, també, de fer-me una mica de motiu, tòquica... Jo vols anar a parar? No, que vull que parlen del reencuentro del crònic esmarcià, i que t'explicaré coses. Tu sabies que Maria Teresa Campós va presentar el programa del matí aquí a Sant Just. Què dius, ara? Quin programa? El dia a dia. El dia a dia? Però per què? Que tenien el plató aquí? Mira, sí, no, no t'explico. Quan treballava, ell a TV5 fent els matins, li van donar una onda. I van aprofitar les imatges de cadena i van dir que crònic esmarcià, i que el plató del dia a dia fos el del crònic esmarcià, el dia a dia, i ell va fer des del plató, des d'aquest plató, que és aquí a Sant Just. I van portar la norma dual, i ell va dir... Fixa't el que és del crònic, que és que ell va anar al plató, va entrar i va dir a Teresa, com... No estic d'acord en què... En el programa que es fa cada noix, el plató, i com no estic d'acord, me levanto y me voy. Ah, sí? En veig programa? Sí, no, que dius, xata, escolta. Si ho sabies, quan vas entrar al plató. Quan vas entrar, sí, quan vas dir que vas anar a Madrid, et diuen que és a Sant Just. Ja ho sabies, jo. I llavors avui els 20 anys de crònic esmarcià, en què consisteixerà? Parlaran una miqueta de comes, com anar a aquest programa... Perdona, a on ho faran? Després, t'explico cosetes que no se saben d'aquest programa. Al principi competíem amb el Peter Navarro, amb la Santrissa del Pelicanós. I quan hi anaves, et trobaves un mural en el que posava. Pelicanós. Ara em veig con la cifra. Pelicanós, 19 cròniques, 21. Oh! Però això, perdona, això, el mural del Cerdà, no? No, no, un mural en el que veies al públic. O sigui, una mica en plan de dir... Però això, el programa del cròniques, això? Saps quan tu passaves pels passatissos, del programa... Sí, però el pelicanó o el programa del cròniques? El... Evidentment posaven les audiències quan guanyaven, clar. Sí, però, escolta, aquí en plató ho posaven. El plató del pelicanó o del cròniques? Pelicanó, el cròniques. Vale, vale, vale. I, bueno, sempre posaven això en gran com una mica, també, per esperar els treballadors, perquè la televisió és una d'aquelles màgies que mai saps si hi ha una cosa potser on fa o no. I el Cerdà tenia molta por de les potes, l'hòstia, del segle. I ell anava que, al principi, anava que faria un programa totalment diferent, i, no ho sé, el final d'acabar fent coses pitjors que el tenen avarra. Però, bueno, més coses que van passar al cròniques martianes i que no s'estaven i que no es diran aquesta nit del reencuentro, que és que... Jo, que havia estat en molts dins de temporada, el Cerdà s'acostava al públic, i una vegada que hagués de competir contra el màximo Pradera, va dir que os quiera haber animado, puc dir-ho, una paraula que comença a ser i acaba per O i té una enlla, oi? Sí. Bé, no, no, ja fa. Vale, i això ho deia el... Os quiera haber animado... O. Això del Cerdà, no? Sí, i em diu que ara és que no es va ganar del Pradera. Oh! Que fort, que fort. Bueno, coses, interioritat, programa i de la competència competitivitat per l'audiència. Sí, i les últimes temporada que competia amb l'Andreu Bonafuente. Sí. Això també, això t'ho juro que ho ha d'escoltar les meves orelles. Des de la grava al públic li deia, no us gusta massa el programa d'Andreu o no us gusta massa el programa d'Andreu. No fotis, que fort, això. Aguanta això al teu propi plató, a teva pròpia casa. La curiositat és que el programa d'Andreu es gravava un metre al costat. Ja, ja, això és fort, eh. Estaven de paret amb paret, no? Alguna vegada es devien veure, no? Segur, sí, sí, i no es portaven bé. No, no, no. Després ja van estar millor. Bueno, escolta... Aquestes interioritats no te les hauria dit, eh? No, David, moltes gràcies. Moltes gràcies, David. No, escolta, t'ho agraïm moltíssim. Mira, ho hem de deixar aquí, perquè no tenim... Ara ve l'Andreu amb l'informatiu vespre i hem d'acomiadar el programa. Però ja he parlat amb ella, ara, eh? No, sí. Ah, a 20 minuts, sí. Perdó que no, eh. Diu que no va amb la mà. David, doncs parleu entre vosaltres i... Un minut o no? David, gràcies, la setmana que ve, l'última secció a l'Apenya del Morro. Cuida't molt. Mira, que mai diguem que és l'últim. Perquè a mi no m'agrada... La penúltima, la penúltima, va. La penúltima. Molt bé, David, gràcies, que vagi bé. Adéu-siau, una abraçada molt forta. Nosaltres que hem d'anar acabant el programa, agraïm tota la gent que ha fet possible l'Apenya del Morro d'avui amb l'Andreà Bueno, el servei informatiu, del Sergi Arrada, el fam de cinema i el Dani Martínez a la cuina dels calçots. I també a l'Àlex Ruiz, el Dani Azcarate, que ens han acompanyat amb el tècnic Parla i el David Avila, ara a la secció de televisió. El control tècnic, l'Àlex Ruiz, qui us ha parlat Jordi Domènec, tornem demà a partir de la 5 de la tarda, al programa 1994 de l'Apenya del Morro. Apenya del Morro. Veus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... I parlarem sobre la visió ecològica del Visba de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferits dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. La música sense etiquetes ni dates de caducitat. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Fem salut per tu.