#1067 - La Penya del Morro del 26/1/2017

Ai, a la penya del Morro? Els 20 anys de saber-hi-ganar. Ah, 20 anys de saber-hi-ganar? Saber-hi-ganar. Perdó, vaig buscar el rap de saber-hi-ganar, sisplau, gràcies, Àlex. És sòmitic, això. Escolta, tenim un moment. Pots posar saber-hi-ganar? I la camiseta és? De Moros i Cristianos. Ara, ara, ara, ara, comença. Això és bo. Sí. Con su camiseta de Moros i Cristianos, esta punta, Roberto, debat pear. Esta prueba que le hemos endosado, todo el equipo entero de saber-hi-ganar. Saber-hi-ganar, de saber-hi-ganar. En esta superclova, ¿qué has de contestar? Abre bien los oídos y pesta atención. Ahí viene Juanjo, arreglo de jijón. Moros y Cristianos, Cristianos y Moros, celebran una fiesta de antigua tradición, desfilan en comprarsa cada uno que ensubando al ritmo de la marcha el Día del Patrón. En una bella villa de alicantes se amonta este jaleo tan impresionante. Es un salao internacional de interés turístico y voy a estudiar... Mara de Déu, Mara meva. Donde se celebra la fabulosa fiesta de Moros y Cristianos... De Moros y Cristianos. De Moros y Cristianos. De Moros y Cristianos. Al ultimante fiesta de Moros y Cristianos y Seguros, estoy que se celebra en Alcoi. Se celebra en Alcoi. Se celebra en Alcoi. Sí, en Alcoi, en Alcoi, en Alcoi. Mara de Déu, senyor. Però, en tot, quina bogeria... Això és un moment històric de televisió. I ara sabrem que anar celebra 20 anys. Tornaran a fer un rap? És el que es pregunta a tothom? Mmm... no. En directe... des de Can Ginestar. Comença la penya del Morro número 1.994. Ah... ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah. Vale. Aleg, grava la sintonia de fons que després sortim amb gravacions, sintonia de fons de forma rara, de ser fet a, a, a. Bona tarda i benvinguts al programa. Avui parlarem de diferents qüestions en Justenques. És últim dijous de més, per tant, ja ple, és ple. És ple, ple no del 15, i parlarem de tot això. A més a més, parlarem de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Sí, no, no espantem. Amb el Pau Rahm, el nostre politòleg de Capsalera, entrevistarem el director de l'Ustalera que es fa a la biblioteca nacional de Catalunya, la Perala 29, que és el Pau Carrillo, i avui parlarem amb ell sobre aquesta obra, Oriol David Bardaguer, van estrenar la setmana passada amb cert èxit, i, a més a més, també avui amb dona i empresa, com cada últim dijous de més també ens vindran a visitar per parlar de paradors que enamoren. I acabarem amb el Sergi Sánchez i el seu espai d'història, avui, sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Ostres.Apassionant. Àlex Ruiz, el control tècnic, Andrea Mono, bona tarda. Bona tarda.Atenció, perquè la dada del dia, avui és la següent. De 2 frases, què tenim? Un 33% dels cavallets de mar, un de cada 3, són homosexuals. Aquesta és l'edada de la natura. Bona, perquè després diguin que són homosexuals, no és de la natura. No, no, clar, és natural, totalment. Bona tarda i benvinguts al programa. Va, anem cap a les notícies de Sánchez. Com ho saben, això? No ho sé, perquè diu que estan tots assidgers. Va, que avui hi ha ple a l'Ajuntament del nostre municipi. Sí, amicós. El ple del mes de gener ampliarà el part d'habitatges per persones en risc d'exclusió social de Sant Just. També es parlarà de mobilitat i es debatran dues motions. Avui se celebra el primer ple de l'any, per cert, i per primera vegada aquest ple es podrà seguir en directe, a través d'Internet. Però fins i tot no es podia seguir per Internet? En directe no.En directe no. L'endemà. El ple passat es va fer una missió en proves i ara ja és oficial. A partir d'avui, qui no pugui venir al ple, s'ha d'anar a l'Internet. Ja tinc plan, perquè la sala estarà buida. Tinc plan per aquesta nit? Sí, no. Que estic plent. Això és un programa. Més igual. Plent. Doncs això que avui se celebra aquest primer ple de l'any, ple de janet i preveu a aprovar les bases d'adjudicació d'un total de 8 pisos socials. L'objectiu és arribar els 21 pisos a finals d'aquest any. La sessió també modificarà les bases d'adjudicació d'aquests habitatges per escursar el període del lloguer de 5 a 3 anys, per crear una llista d'espera que s'actualitzarà cada cop que surti un nou habitatge en convocatòria pública i en funció de la situació econòmica dels solicitants, i per incorporar una puntuació nova per a persones solicitants que estiguin dins del circuit d'atenció a la dona víctima de violència. En clau urbanística, el ple preveu tractar també la modificació del Pla General Metropolità a l'entorn de la plaça als Estudis Bells, del Trabanda. Els regidors i regidores votaran la desilludació de Sant Just a la ret de Ciudadès, per la bicicleta, per una organització que permetre impulsar... Sí, ja sabia que havies de fer... Eh... Doncs per què, a partidades? No, no, no és això. No els sortiran allà amb visc i tots els regidors i ballant. Vovent les caderes. Estaria bé, eh? Segur que t'empararies de no haver vingut al ple? Segur, segur, segur. Segur, segur. Passa del Barça, vine al ple. Doncs és una organització que permetre impulsar iniciatives i aconseguir que el desplaçament amb visc sigui més segur i incrementar infraestructures per potenciar-ne l'ús. I també es votaran dues motions. Una d'elles la presenta a Ciudadans per debatre la Constitució d'un grup de treball per la regulació de clubs i associacions de cannabis. L'altra la presenta al PSC demanant l'inici urgent dels processos de concertació territorial amb els municipis en matèria d'ocupació. La per final del ple comptarà, com sempre, amb els preus i preguntes dels regidors i regidors i del públic assistent. Serà tot això a partir de les 7 de la tarda. Queden menys de dues hores. I per què ningú ha arribat? Fa tots els minuts, no? Fa una setmana que té l'alarma del ple. Doncs si voleu seguir avui al ple o podrà fer com deia'm a través d'internet, la primera vegada que es pot seguir a través d'internet. Tinc un missatge pel regidor i tota la gent que vagi avui al ple, sisplau, posa'm una música de missatge institucional, per favor. Aquesta mateixa és el començament. És un missatge pel regidor? Sí, per tota la gent que vagi al ple. Potser no hi caler. Queda, que estic fent missatge, home. Des de la penya del Morro, avui, assistents al ple, regidors, regidores, ciutadania, persones en general, no l'embroteu gaire, per favor. Perquè divendres que ve, anem nosaltres a fer l'últim programa de la penya del Morro. Per tant, deixeu-los, sisplau, net amb condicions, i no... Seria molt greu que arribéssim mai, i es dius que diràs-me posades. Ja, com a neteja l'escala, també, de tant en tant. Doncs no ho sé, per si de cas, perquè agosta molt malament. Llavors jo, per si de cas... Potser avui el ple fa una crida, perquè els a la penya del Morro no embrotem, la setmana que ve, la sala de plens. Potser serà l'últim programa, igual. Ho cremarem tot. En fi, canviem de qüestió, anem ara cap al concurs internacional de fotografia de Sant Just. Vamos allá. Sí, perquè torna... M'estic cansant ja, eh, de l'Alan? No, l'Alan. No l'he vist. Sí, sí, sí. Doncs l'Alan... No és notícia, avui és de Just. Però torna... Torna el concurs internacional de fotografia de Sant Just. L'Agrupació Fotogràfica ha convocat la vuitena edició d'aquest certamen internacional. Les tres seccions seran lliure monocrom, lliure de color i fotografia de viatges, carreteres i camins. Andrea, bueno, que és una fanàtica d'aquest concurs de fotografia internacional, perquè té Instagram, el mòbil, té més coses sobre l'edició de la qüestió. Sí, l'Agrupació Fotogràfica ha convocat aquesta vuitena edició, que compta amb un gran recolzament del món de la fotografia i d'associacions com la Federació Internacional de l'Art Fotogràfic, la FIAP, la Societat Fotogràfica d'Amèrica, la Confederació Espanyola i la Federació Catalana de Fotografia. El passató de Genès va obrir el termini per presentar fotografies i es tancarà el dia 5 d'abril. La vuitena edició del concurs comptarà amb aquestes tres seccions, lliure monocrom, lliure color i fotografia de viatges, i tancar-los de 25 euros, independiment de les fotos que es presentin. Hi haurà un total de 55 premis, 10.000 euros, a repartir entre diferents guanyadors. En concret, el millor autor del saló rebrà un premi de 400 euros i un ensigní especial, FIAP, que és un pin blau. Això és molt bé, això és molt bé, jo té una ensignia fiat, pin blau. Els 400 euros, no? No. Que l'esconada de les entitats patrocinadores atorgaran també tres medalles d'or, argent i bronza, una persecció i una medalla d'or FIAP també ho tindran un premi en matàl·lic de 200 euros. Trobareu tota la informació relacionada amb aquest concurs, al web AFSanjust.com. Que és el web d'Auropació Fotogràfica Sanjust. Gràcies, Andrea, no ho sabia. No sé per què esteu a posar la confrontació. En fi, va, canviem de història i parlem ara de dues activitats destacades al nostre municipi. La primera, a dos quarts de vuit, l'acte sobre la novel·lista i política italiana Natàlia Ginzburg a Cal Llibre T. Avui hi ha la llibreria del carrer Bonavista. La novel·lista serà la protagonista d'aquesta acta de la mà de les editores Maria Buigues de Club Editor i de Silvia Querini de Lumen. A més, ara s'ha acabat de publicar al llibre de Ginzburg la ciutat i la casa d'edita d'en català per Club Editor i en castellà per Lumen. Natàlia Ginzburg va ser una dona revolucionària per la seva època, va morir l'any 91 i va haver de frontar una joventut difícil però va saber sortir-se a Navas de Valentí i de sentit comú. Aquest de rellibre, la casa i la ciutat ha explicat les històries creuades d'un grup d'amics que viuen a Roma i Amèrica, un llibre segons a Querini bastant fos, tenc que es veu la soledat. Com moltes de les seves obres, aquesta és una novel·la que podia haver estat escrita perfectament en els temps que vivim, tot i que es va escriure l'any 84. Doncs avui que el llibre té organitzar aquesta acta amb Maria Buigues i Silvia Querini sobre Natàlia Ginzburg a dos quarts de 8 a la llibreria. Molt bé. I una altra activitat a les 8 Can Ginzburg amb els dos actors Ferran Ranyer i Joan Faneca, que avui fan una altra conversa del món il·lustrat. Sí, és una nova conversa organitzada per aquesta entitat. Dos actors amb una extensa carrera en el món del teatre i la televisió. Ferran Ranyer és actor de teatre, cine i televisió, professor de drama, director i productor i ha destacat d'alama d'acompanyes com el Joglàs i de Goll de Gom. Els seus inicis estan lligats a Sant Just on va viure fins als 20 anys, ja que va ser un dels fundadors del grup de teatrat d'Esvern. El director i professor de mim, pantomima, clau i teatre gestual. És un dels fundadors de l'acompanyia Volras que ha plegat després de 35 anys i 15 anys de feina. Faneca, Sant Just ja és tota la vida. I també ha participat en diverses series de televisió com ara el cor de la ciutat i en pel·lícules com l'enfonsament del Titanic. Doncs avui tots dos conversaran a les 8 del vespre a la sala editor-consulta Can Ginzburg on una activitat oberta a tothom com deien organitzada pel món il·lustrat. Molt bé, Andrea, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix sobre el set, els senyors, notícies, edició, vespre. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí un moment amb més històries a l'Apenya del Mordor. Molt bé, deixa això, que això és el nou col·lamdari de la ràdio que està aquí posat. Fem una pausa. Veta aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. El vespre va Babilònia. La dium d'espera l'horita 8.1. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Avinguda a l'Indústria, sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit i que també en tal adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Fem salut per tu. flashy Fem salut per tu. sınqui 25 de la tarda wa caida a la ja la beers fa czyli de capsellera, és com estàs? !! Abb fu sol. que ha posat el nom d'un franquista declarat a un carrer. De dòi ja en parlarem. I d'Andrea Levi també, que ha comparat alguns ajuntaments catalans amb Donald Trump. I justament comencem parlant de Donald Trump, perquè no fa ni una setmana que és president dels Estats Units, i ja ha començat a complir algunes de les seves promeses electorals l'última al mur. Sí, per Twitter, com és habitual en ell, anunciava gran dia per a la Seguretat Nacional, demà. Entre moltes altres coses, construirem un mur. Donald Trump té previst assinar un fons per la construcció del mur a la vegada que pot iniciar mesures per reduir el nombre d'immigrants i legals que actualment resideixen als Estats Units. Juristes experts ja han avisat que les mesures impulsades per Trump, que perjudiquin o persegueixin una religió concreta, podrien ser inconstitucionals i ser recorregudes. Però és d'alguna aigua. Quines són les altres mesures que parla Trump? És molt ràpid, vegin això. Tu has begut molt lent. Perdó. Quines són les altres mesures de les quals parla Trump? Ara sí, encara que no va concretat, segons l'agència Reuters, que utilitza fons del Congrés i experts en emigració, aquestes altres mesures a control de la emigració serien un veto temporal de diversos mesos de durada a la majoria de refugiats i la suspensió d'avisats per a ciutats a Síria i 6 països més al pròxim Orient i l'Àfrica. Aquesta prohibició d'entrada no afectaria a les millories religioses per seguides, però no es descarta que en un futur aquestes polítiques es tornin més saberes. Fa pocs dies de fet, va treure el d'Estat Unit de l'Associació Transpacífica, cosa que ja et diu molt de si. Sí, és un tractat comercial per això. Per informar, és un tractat comercial tirat endavant per Obama, la seva administració, amb 11 països del pacífic per frenar la influència de la Xina en aquesta regió. D'aquesta manera, a la vegada també pretén reforçar els lligams econòmics amb els països signants a l'acord. Diu, feia molt de temps que en parlàvem. El que hem fet és una cosa molt bona per als treballadors nord-americans. D'aquesta manera, Trump no només compleix una promesa electoral, sinó que dona un gir de 180 graus a la política comercial feta des de la Casa Blanca en les últimes dècades. El NAFTA, que és el tractat que també pretén renegociar-lo o abandonar-lo, sinó i acord, és el que afecta a Mèxit, a Estats Units i a Canadà. I, de fet, els seus assessors ja han iniciat els tràmits per tal d'aquella nova acusació comenci el més fet possible. I el TTIP, l'acord comercial amb la Unió Europea, és un practicament perfecte que ha fet tirar de les inauguracions. Bé, per cert, abans de deixar de parlar de Donald Trump, una última qüestió, saps que Trump també ha dit a les últimes hores que dona suport a la tortura als interrogatoris com a mètode efectiu per combatre el terrorisme? Doncs aquesta notícia pot ser nova, però no ho és. És a dir, Donald Trump ja es va pronunciar dient que ell s'ha fet presó a favor de les pràctiques de l'ofec d'aigua, no me'n recordo ara com es diu, però té un nom en concret, ell s'ha fet a favor. El seu vicepresident es troba en contra, però bé... El nou president dels Estats Units, Donald Trump, creu que funcionen les tècniques d'interrogatori utilitzades en el passat, contra la lluita del terrorisme, i considerades com tortura. Diu que funcionen i que, de fet, ha assegurat que ha parlat amb els seus caps d'intel·ligència, que consideren que són tècniques com l'ofegament simulat, que es diu, que poden donar resultats en contra del terrorisme. Trump va indicar que està disposat a combatre, foc en foc, per fer front als jihadistes de l'estat islàmic i no d'escarta tornar a utilitzar aquestes tècniques d'interrogatori que van acabar amb l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca l'any 2009. Diu que ha parlat amb persones, Donald Trump. Bueno, com que també he dit, això que fa que ha parlat d'aquesta manera... M'ho quita de pinyon? M'he agafat així. Doncs he parlat de... Perdó, estic de l'una del castellà. Diu que ha parlat amb persones del més al de la cúpula d'intel·ligència, i li ha preguntat si la tortura funciona. I la resposta ha sigut que sí. Fixa't-ho, eh? Fixa't-ho. En fi, va, canviem de qüestió. Anem cap a una altra història. Diu que Donald Trump... Vamos, tindrem... O sigui, tindrem notícies i tindrem per comentar coses. Llàstima que el programa acaba ara. Ara quan anàvem a comentar tot, el programa acaba. Bueno, en fi, fa pocs dies que... Comentàvem, repassem ara les pixades forades de tèixer del món de la política. Comencem pel bisbe d'acord d'Uvaca. Ha parlat de la masquita de la ciutat, no? Sí, segons el bisbe, que insisteix en la tèsi, que deixa davant del caràcter musulmà de la construcció, la masquita és d'origen visentí. Diu que els califes no tenien arquitectes propis. Ni van crear un ar nou. No és ar musulmà. Els moros només van posar els ines. Això no és nou, ve de lluny. No va ser fins que l'Ajuntament d'Andalusia ho va requerir, que en els follotons surístics no apareix la denominació musulmana, i van destacar sempre la de Santes Iglesias Catedral. Bé, abocament de qüestió. El Partit Popular, com dèiem fa un moment, posa el nom d'un franquista declarat a un carrer. Sí. Juan Navarro era el proprietari de Casa Pepe, un bar decorat amb simbològia franquista i fascista, ubicat al poble del Muradiel. Bé, jo, com sempre, quan llege una notícia així, sempre penso a Alemanya, per exemple. Es permetria això amb simbològia nazi i els bàstiques. A partir d'aquí, continuem llegint la notícia. No, és que et puc donar una dada. Una dada que va en relació amb això. A Alemanya hi ha una persona que tenia ampolles amb la cara de Hitler, com tenia aquest senyor en el seu bar producte, amb la cara de Franco. A Alemanya hi havia la cara de Hitler, que estava sent investigat i potser acaba la presó. Molt bé. En un país normal, democràtic, que ha fet una neteja com ha de ser del seu passat històric i polític després d'una dictadura, ha passat això. Anem a veure una notícia de l'estat espanyol. Doncs Navarro, mort al 2013, havia dit frases com... Era una gran il·liure, però avui és l'escòria del món. Hitler o Franco, un dels dos, faria falta ara a Espanya. Hòstia, Hitler o Franco, t'imagines? Hitler faria els discursos en alemany, i la resta no en tindrien res. Si fotien càmeres de casa a tot arreu. No es pot tenir tot. No es pot tenir tot. També deia que jo no somiu en Franco. Jo somiu amb nenes de 18 a 20 anys. L'edita Agatvell retatendrà. Queda una més. Les zones haurien de ser la cuina fent les feines a la casa. Tenim un tall aquest. Sí, el podem escoltar amb ell, per sentir-lo. A veure, escoltem-ho. Juan, que te gusta el carrosón de sonido del móvil. Totalment espanyol, de gracia te cae de muera. Espanyol i franquista, també. Sí, de Franco, total. De la feina, entre mi, Franco, i l'Aida. ¿Y por qué? Porque es una democracia y ahora está en la dictadura roja. ¿Usted conoció a Franco? Yo era pequeñito, mi madre sí. Me voy a casar aquí a Muevella, a la finca de Muevella. Ahí tengo el Zorro, si hablo en el siguiente mundo. A ver, et dic una cosa. Escolta'm el personatge, perquè és l'APM. Tant que fa... Arriba a Espanya, digue-me. Que agafa el telèfon. Trobo... Començo a tindre moltes coses. Només friquis, com aquest, poden arribar a aquest nivell d'absurditat. De totes maneres, per molt que primer ens faci gràcia, perquè ens unirem com amb la distància i la ironia, és patètic i lamentable. Sí, però si mires la gent que apareix en el seu local, no tots eren així tan persones il·latrades com ell. Hi havia uns altres que sí que aparentment teníem dos dits a front, igualment pensaven com ell. Se deia que el Mouradial tot ja està governat per als socialistes, el PP ha aprofitat que l'alcaldès estava de baixa i junts amb l'ascensió de ciutadans han tirat endavant aquesta proposta. El PP municipal defensa que se l'ha donat al carrer per la seva condició de veïdre al poble, no per Franco, ni res de tot això. El portador de Ciutadans, el Mouradial, diu, no em sembla ni bé ni malament la proposta, i per això ens hem acimigut. Molt bé, molt de ciutadans, també. Això sí que tots els partits ja han mostrat la seva disconformitat a l'actuació dels seus companys al municipi. Andrea Levi diu que, de part popular, diu que compara alguns ajuntaments catalans amb Donald Trump. Doncs sí, Andrea Levi, secretari d'estudis i programes del PP i diputat del Parlament, va centoritzada a Espejo Público, on va criticar que les webs d'alguns ajuntaments catalans no hi hagués la versió en castellà. Un cas igual d'important, com paroles sexuals, com l'aliminació del castellà de la Guàrdia de la Casa Blanca ordenat pel president dels Estats Units Donald Trump. Per Levi, la decisió de Trump és un error, i és que si hi hagi líders polítics que s'han caixat molt de Trump i no diuen res quan els ajuntaments de Catalunya no es tracta aquesta qüestió. De ben això, Susana Grisso, la presentadora del programa, li ha recordat que, des de Catalunya, Euskadi i Galícia, també és que la Guàrdia del Congrés de Diputats només existeix elevació en castellà o anglès, descendent de les llengües cooficials. Espera, la resposta de Levi és... cal seguir treballant en aquesta cooficialitat de les llengües, perquè és una riquesa del nostre patrimoni cultural i la normalització és el millor respecte a aquestes llengües. Però què es pensen que són idiotes? No, pregunto, eh? Perquè et diuen una cosa i després fan una altra. Es pensen que ens vam mal dit o què? Has dit que pensen que són idiotes, doncs mira, et dono un comentari de Rajoy, perquè tu mateix et responguis. Rajoy ha criticat que també que la página web de la Generalitat no tingui versió en castellà. Obviant que des de fa anys aquesta web es pot trobar en català, castellà, ara n'és i anglès. En fi, sense comentaris. Inés Arrimadas, la cap de l'oposició del Parlament de Catalunya i del Partit de Ciutadans, ha deixat plantada a Mònica Terribas. Oh, oh, és el dolent del Jimmy Macleon, si explico. Jo la protesting sobre la unitat independentista institucionalment de Calàs, sentir la cap de l'oposició. Ella també ho va entendre així quan fa unes setmanes li van demanar. Però ahir es va saber que seria la porteuda de l'exocutiva de Ciutadans a tot l'Estat, i el partit s'hàsim en més modificar la seva agenda i que l'han traient a Antena 3. Quan vulgui, som aquí per parlar del que la cap de l'oposició consideri, i considera, ho he dit diverses vegades, que el president Puigdemont desaten els problemes dels ciutadans. Doncs avui, els problemes de la societat catalana, visus pels ciutadans, no es tractaran els mitjans públiques catalans, sinó en un plató de televisió a Madrid. No compartim les seves prioritats, però les respectem i esperarem. En fi, els ous quadrats, que ve de tema, no ho sé, que també els ous quadrats de la setmana són per... el senador del Partit Popular Eugenio González, per la seva felicitació a una mica empresari pel seu aniversari. Va dir, fes com jo, retira't i segueix menant, com jo, que menú l'ombra, que treballin els gilipolles. Aquella era la felicitació? Sí, la podem escoltar, si us plau. Escolta-lo, sisplau, que és senador del paper i exalcalda, no? Exacte, de Gador a l'ombria. A veure, escoltem-lo. Ah, com jo. Retira't i segueix menant, com jo, menú l'ombra, però que menú l'ombra, que treballen els gilipolles. Aquesta és la felicitació de l'home en qüestió, que va ser alcalde, a un amic, m'imagino, a través d'un vídeo per WhatsApp, alguna cosa per tu. Escolta, molt bé, molt bé, no? Està bé, sincer, davant de la gent, m'agrada tot el que ha passat en aquest país, als últims anys, dient-ho a la cara, no? Ara pots escoltar entre feliç aniversari o que treballen els gilipolles? A veure, la resposta és clara. Abans de l'aniversari que treballen els gilipolles, és el que tothom diu. També, com deia, és exalcalda de Gador, el Maria, i després de la polèmica creada ha demanat disculpes, pròtica afirmat que es tractava d'un vídeo gravat en un context privat i de manera totalment irònica. També he recordat que les seves paraules es troben fora de context, ja que tot és una broma dirigida una mica en motiu del seu 65% aniversari. Tenim unes grans bromes, depèn d'aquí, tota la gent que, per exemple, ha perdut la feina o ha perdut la casa durant aquests anys, potser no li ha cobrat la Santa Gaire, bé? No, per a veure, no es pot estar en tot. No, clar que no, ho entenem perfectament. També considera que algú de mala fe ha intentat aprofitar aquestes imatges per donar-hi unos fora del que pretenien i buscant perjudicar-lo interessadament. En fi, vinga, va, passem a una altra qüestió. Bé, repassem els moments més informals que dius tu de la setmana començant per Francisco Maruenda. Hombre, director del diari i la ració en un càssit, ja. Sí. Doncs a veure, no us vull espantar, però l'epocalipsis podria ser inminent. No he vist el terra obrir-se i expulsar fog, ni fons a les quals brolin sang, ni els 400 anys de l'epocalipsis. És més inquietant, encara. Francisco Maruenda ha defensat a Pablo Iglesias. Oh, molt bé, no? Que es troba malament, sobra d'un cop al cap o alguna cosa? No ho sé, però ho va fer en una sèrie de tuits que us llegiré ara. Diu, no tinc cap interès en enfortir o d'habilitar a Podem i Rajón. Això ho tenen els que volen carregar-se al secretari general. Bueno, a veure, si tampoc no és copa lògica, eh? No, defensar, defensar, no l'ho hi ha. Ah, ah, ah, va, va, va, d'acord. Perquè es continua, diu, et recordo, Rajón, que et vaig defensar quan t'atacaven per als habitatges, no puc deixar de criticar l'assetjament a Iglesias. Em recordo del Partit Comunista. Rajón, en comptes de debatre sobre pobres energètic, educació, etcètera, us consumiu en lluites internes. Bueno, ell que li va bé ja creia una mica de problema. Sí, perquè a tot això Rajón va respondre, ajuntant la portada de la razón on es podia llegir. Rajón no pactarà perquè busca la queiguda d'Iglesias a vista alegre. I Rajón afegirà el text. Un altre mes. En fi, Pau, moltes gràcies. Una setmana més, com sempre, amb el nostre politòleg de Capsalera, dijous que veia última secció del politòleg. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona pausa per la publicitat. I tornem d'aquí uns moments parlant de la nova obra que s'ha estrenat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, una altra producció de la perla 29. Es tracta de l'hostalera dirigida pel Pau Carrillo. Parlarem amb ell d'aquí uns moments a la penca del Morrofencerat. Bona tarda. Bona tarda. Ah, elicher, elche, elche, elche Anem a la networking. A veure, 5 i 42 de la tarda, recordem que d'aquests moments hem de parlar amb el Pau Carrió, director de l'obra l'Ostalera, una hora que vam anar a veure l'altre dia, i que donen menjar a la mitja part, macarrons, concretament, o sigui, si hi heu d'anar a sopar, bé. Avui dirà, home, és trist que els teatres i les obres hagin d'adonar menjar i sopar perquè la gent vagi. És un recurs, va-l'hi i l'hi cit. Em parlem tot seguit amb el Pau Carrió. Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix. Bé, d'aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, el que ens ha deixat de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va Babilònia. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. Parlem de Teatre, de la Perla 29, que ha estrenat una nova producció a la Miloteca Nacional de Catalunya. Es tracta de l'Hostalera, amb Laura Obert i David Verdaguer com a protagonistes. L'obra tracta com el seu nom indica que regeix un hostal i tots els homes que hi passen cauen rendits als seus peus. És un text del 1750 i que ara s'ha actualitzat l'Itàlia de fa uns anys. El seu director, Pau Carrió. Pau, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Jo estaria explicant la recomanada de l'obra perquè no el conegui. Tots els clients no cauen rendir els seus peus. Hi ha el compte de Riprafrata, que és l'única passadilla. A partir d'aquí hi ha tota la comissitat i tota la història. Què heu fet per actualitzar-la als nostres dies un obra de fa 250 anys? Bé, en el fons tampoc remenem gaire coses. El que fa és matisar determinades coses, però el conflicte de l'època s'hauria sent vigent. En el fons són dues persones que diuen que no valencien res l'una de l'altra i comencen un combat. Un combat que té a veure amb l'enamorament, amb la passió, amb els plaers. A partir d'aquí l'una i l'altra acaben desdint-se una mica del que veien al principi. El que passa és que es nota que està escrit de fa 250 anys. No sé si ho has trobat, però la valoració de l'home, de la dona, quina rola hauríem d'ocupar. Jo tinc la sensació que quan ens pensem que hem avançat molt ens hem fet un flac favor. Jo no crec que siguem una societat tan poc masclista, com perquè moltes de les coses que diuen no es pugui sentir pel carrer. O no ho sé, és que ara mateix aquest senyor Cantriet, com a president dels Estats Units, és bastant més masclista del que els meus personatges són. Segurament. Per tant, em sembla que no. Hi ha moments que això produeix una comissitat, perquè pot semblar que aquest personatge és molt masclista, però en tot cas, em sembla interessant de veure que homes i homes seguim tenint alguns problemes en aquest sentit, i que de cop els homes, que una dona sigui lliure i pugui triar tant la seva vida econòmica com la seva vida sentimental, no acaben de portar bé. I això em sembla que passa a la vida. Sí, tens raó. Són els sentiments, una mica, de vegades, que costa gestionar-los. Hòstia, ara m'he quedat pensant que si donen el tram apareixés a l'obra, a l'hostal. Seria guapo. Clar, és un pretotip de misògen absolut. No m'ho he plantejat, però em sembla que en tot cas tenim uns quants exemples de misògen. I tant, i tant, i tant. Ara m'ha quedat, m'ha agradat. Escolta, com era la direcció dels actors? Ho dic perquè el Javi Beltran està esplèndid, no sóc el primer ni l'últim que ho dirà, perquè fa una construcció de personatge, això com molt divertida, que és jugar molt bé amb el cos, les cares que posa entre aristocràtic i festigoset. I clar, hòstia, això com va sortir durant els assajos? Li vas proposar tu, ho va treure ell? No, això pertès ja des de la versió, en el fons veig que jo amb el Javi ja hi havia treballat, i en el fons vaig decidir tant que aquest personatge parlés que està allà, com que fos aquesta mena de noble espanyol de cadent feixanta com si fos de napelli o de l'erlanca. Totalment. I de fet això ja ho vam començar a treballar en la versió i jo li vaig explicar, i a partir d'aquí vam començar a buscar referents des de les vegades i les coses donades. Aquest gest que és com del Rafael, o ja això que és com de no ho sé, i es construïn a poc a poc els dos mesos de set. Escolta, hi ha música en directe, perquè a més alguns actors saben tocar algun instrument, de fet tots toquen, però hi canten, hi ha el Jordi Oriol, que fa el Fabriz, que també toca, fins i tot hi ha, és el regidor de la perla, que li ha donat una guitarra, que et toqui i tal. Estàs content del resultat de l'obra? És el que t'esperaves tu, un cop hi has estrenat i tal? Sí, mai és ben bé, res el que et fes, perquè no pots esperar tot. Tu t'imagines moltes coses i ho intentes projectar tot dins del teu cap, però clar, no arribes a tots els detalls. Per tant, sempre és més del que havies pogut imaginar tu sol, perquè no és només el teu servei, sinó que són no sé quantes persones que estan sumant idees a això. Però, home, estic contentíssim perquè estem plens gairebé cada dia, i això és el millor que ens pot passar. Creus que té alguna cosa a veure que t'uneu macarrons a la mitja part? Home, en tot cas, forma pas de la idea, que els espectadors siguin clients, i que anar al teatre no sigui només una experiència que s'ha assegut a les foscues, que aquella gent comença a parlar i tot els escolti, i després a pelveixis. No, en el teatre pot voler dir forces més coses, i entre altres coses, això, viatjar en una espai diferent, formar part del mateix espai que la ficció, compartir taula amb altres persones, menjar a veure, tot això també forma part del teatre. I, de fet, la idea també va ser tema, o va ser del brògic de la perla donar menjament? No, que encara és els costos de producció, no? No, no, la idea va ser meva des de fa bastants anys. De fet, jo vaig voler començar a fer l'hostalera, quan vaig tenir aquesta idea de fer l'hostal, que la gent pogués asseure i menjar i veure, i després ho han anat parlant varias vegades amb l'Oriol, i ja ens hem posat a parlar-ho, i vaig dir això, i va dir, bueno, som-hi, és que ha complicat, però som-hi. Clar, perquè com ho feu? Hi ha alguns cuiners que estan preparant cada nit el càtering, o què? No, no, els macarrons, els cuinen al restaurant Gatlau, cada dia, o cada dos dies, aleshores els deixen en un punt del procés, que nosaltres els acabem allà a la nau, form... form micro, i vinga. Està plat, tot unes... No, no, micro, no, no, una forma enorme. I, de fet, ens serveim 215 cada nit, no, de fet... Perdona, quants macarrons, dius? 215 plats de macarrons. 215 plats de macarrons cada dia, de dimar-se de diumenge a la biblioteca nacional amb l'hostalera. De fet, és molt bona idea, incloure el públic com si fos part dels clients, i, de fet, això també soluciona el problema, avui en dia, quan s'adaten obres de fa 250 anys, són els aparts, no? Sí, clar, hi ha alguna cosa aquí, hi ha molts aparts, i hi ha també uns monòlegs que s'han fet per dir amb confiança a la gent, és a dir, en el fons és el moment en què ens confessen determinades coses i determinats pensaments, i en aquí, que nosaltres públics hi som present, i és evident, és molt fàcil, és molt fàcil perquè només cal que et mirin, i tu diuen, i és més natural, que no pas fer algú que està dins d'una capsa, sinó que cal que decideix parlar en un agent que hi hagi la foscor. Estem parlant amb el Pau Carrillo, que és el director de l'hostalera, aquesta obra que es pot veure aquests dies per la 29, com diem, amb l'Aura Obert i el David Bardaguer, que no hem parlat d'ells, però vaja, una parella protagonista espetacular, no? Sí, jo vull dir que quan vaig decidir que aquest projecte els tenia a la nevera, i quan vaig decidir d'arranjar-lo, és perquè vaig... no estava treballant amb ells, i ara ho heu fet 3 o 4 anys, o entrec 5 anys, i vam treballar amb algú, i amb ells vaig veure que hi havia una química, i vaig dir, per què no fem això? Vinga, va, ho començo a moure, si no ho hagués fet sense ells. Has notat que és el que s'ho passa amb ells, sobretot quan diuen aquest tema de les cançons, no? Ha costat molt trobar les cançons adequades o no? Vaig d'escoltar molta música de l'època, i en el fons és d'escoltar, i pensar en quines lletres s'assemblaven, o eren adequades una mica pels esparcades condos personatges. I després, amb l'Arnau Valldé, les hem arranjats, perquè les puguin tocar entre els 7 actors. De fet, clar, això està situat a una Itàlia dels anys 60 o 70, si no m'equivoco? Sí, 60. Vem dir com l'any 60, fins als 50, fins als 60. Ha hagut de fer molta labor audiovisual, he mirat pel·lícules d'aquella època o no? He mirat bastantes, a mi m'agrada molt fer l'ini, i tenia molt mirat i molt estudiat, i hi ha algunes petites referències, de fet, a l'obra. Com per exemple? Algun trosset de tex, que és de la Bolxedita, ja ve del cartell que hem fet, que és exactament una mena de reversió del cartell de la Bolxedita. Perdó, el cartell m'encanta, perquè recorda, com dius tu, aquests cartells, que és bé, de Hollywood, i no sabies que era el de la Dolxedita exactament, però així com amb un tecnic color, no? Sí, sí. Com que hem intentat reproduir el mateix. I hi ha cançons, les peces, diguéssim, musicals, que també surten a la Dolxedita, alguns petits... Bé, són petites referències, en el fons, que des del món visual i el món bàstic, també. Sí, home, és que sí, es nota, i, a més a més, es crea un bon ambient i una bona energia de festa, només començar, i amb la música directa també. No sé si, Pau, teniu previst continuar? Ho dic perquè ja sé que és la primera setmana, justament, però, vaja, teniu pleg quasi bé cada dia, no? Sí, ho tenim tot pleg, cada dia. No ho sé, estem mirant a veure si podem, potser, fer-ho una mica més, perquè, en tot cas, després anem de gira, i fem gira fins a mitjans d'abril per Catalunya, i, aleshores, estem estudiant el teu teatre, que podem fer. Els macarrons també se'ls enviren del restaurant, o ja anireu al... No, de gira no ens emportem els macarrons. Ah, no hi ha macarrons de gira? No, perquè de gira, en el fons, pensem que anem a teatres, a teatres, estàndards, etcètera. Ha de fer una petita relació. La gent de comarques, no? Però jo li vaig dir que se'ls poden portar de casa, se'ls poden portar un tàpid. Se'ls poden portar la Carmallola, no? Sí, sí, sí. Aigualada. Molt bé, doncs, escolta, moltes gràcies per haver-nos atès, Pau, enhorabona per la feina, que vagi molt bé, l'hostalera de la Perla 29, dirigida pel Pau Carrillo, a la bruta nacional de Catalunya. Que vagi bé i que tinguis una bona tarda. Adéu-siau. Adéu, gràcies, adéu. Dos minuts i arribem al punt de la 6 de la tarda. Nosaltres hem de connectar tot seguit amb Catalunya amb la radio per escoltar les notícies de la 6. I tornem després a la segona hora del programa amb les dones de dona i empresa. Avui parlant de paradors que enamoren. I també amb la història del Sergi Sánchez. Avui el conflicte rus-ucrania del 2013 i la independència de Grimea. No va d'allí, Àlex, perquè això promet ser gros. Fins ara mateix a la penya del Morro. Vull a Grimea. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix a la penya del Morro. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix. Fins ara mateix a la penya. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix.