#136 - La Penya del Morro del 25/10/2012

L'atenció és crear 6 o 7 punts semblants a tot Catalunya, des dels que es facilitarà les empreses, tutors, assessorament i fins i tot ajuda per trobar espais i finançament. El conseller de l'agat d'acció o organisme que veicula el programa, Josep Moragues, ha dit que volen ajudar 400 empreses en dos anys amb el següent objectiu. A més, el 50% d'aquestes empreses han d'initiar l'exportació, un 50% han de tenir un increment real de la facturació respecte al que venien tenint, i després aquestes empreses han de aportar ocupació. Després creiem que poden aportar més de 2.000 llocs nous de treball. El programa s'ha iniciat a Girona perquè la seva taxa d'activitat emprenadora està situada per sobre de la catalana i l'espanyola. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlar David Amadorleg, jugador del Rajoy Vallecano Hugo Maradona, germà de Diego Armando Maradona, ha parlat a la xarxa del partit que enfrontarà aquest dissabte al conjunt madrilell amb el Barça. El Barcelona hace siempre diferencia, nosotros cuando el año que jugamos perdimos los dos partidos en el no camp y en Vallecas hemos sufrido mucho los partidos, pero bueno, siempre es bueno jugar contra los mejores. De la seva bandàleg jugador del Barça, Max Guell, actualment el Paris Saint-Germain també ha dit a la xarxa que aquesta temporada els de Tito Vilanova són favorits per endur-se el màxim títol continent de la lliga de campions. A l'Espanya el Javi López continua fent treball al marge del grup per recuperar-se de la lesió que va patir diumenge contra el Rajoy. L'Andaluz és l'únic jugador absent a la sessió d'entrenament d'aquest matí. I notícies en xarxa. En directe, amatèndis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un progrés. A l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, el 98.0 de l'Àfrica, la durant la aprenderària del DJ, com? Comença un programa amb molta penya i molt de moirro. La penya del Morro. Ràdio d'Esvern, el programa de les tardes. Us parla, jo, salut, de Jordi Domena. Comenceu, moltes gràcies per aquests aplaudiments espontanis. Que tant ens agrada només començar el programa. Avui el públic ens ha vingut a veure directament... des de... Girona, una de les capitales de les provincies de Catalunya. Home, Carme, no em miri res així. La provincia és un concepte poc agraït i poc català. Però què vols que digui? Capital de la Vagaria. La comarca, no? Comarca. Perdona, és que és així. Ja, però és una cosa que no ha vingut a dalt d'aquí... Políticament... És poc estimat. Estàs molt reivindicativa. Treure'l a l'estalada que portes aquí... Home, no, no, però és que, clar, políticament... Estàs... que estàs va ben, ara, estàs va ben... Molt bé, Carme. Es veu bé? No, clar. Comencem el programa, allò que m'agrada a mi. Amb ritme, aplaudiments i tal, gent de Girona, i aquí te'n nueges. Però estàs bé o no? Veig com anoagada. Carme, què t'ha passat? Home, Jordi. Espera't, vols sortir fora un moment? Això és culpa meva. És culpa teva. Ja ho sé, que és culpa teva. No veu-ho. Però jo n'he fet re, jo. Estàs alçó perquè s'ha sent vist com va bé. Si no et m'he posat nerviosa... He arribat i m'ha sortit d'aquell furat que fa tan mal. Ai, estàs bé per això o no? Mira, entre el Carles... Estàs bé o no? Carme, segur? No, el tot. Què necessites? Retornant darrere i que no hagi passat el que ha passat. T'haig d'anar impossible. La feina vol morro, cada tarda, de sigles, eh, a ràdio d'Esvern. No, no, no. En fi, la solidaritat entre els companys de ràdio sempre s'ha fet pal·les en aquesta missora, per això t'ho dic. Per això t'ho dic. Avui anirem d'actualitat en Justenca, d'aquí uns moments del programa. A més, si avui tenim moltes coses al programa, eh, perquè tindrem a la Júlia etmella a Místeris de Catalunya, avui ens parlarà de l'agenda de l'estany d'Amunt Cortès, situada a la comarca, Carme, que t'agrada tu, del Pallars. A més a més, també tindrem les bandes sonores de la Clara Aguilar, que avui ens explicarà i a fons quines bandes sonores... quines cançons formen la banda sonora de la pel·lícula Oceans and Heaven. I avui el programa, també, d'educació canina amb l'Albert Capapell, ens visitarà el regidor de joventut Lluís Montfort, el programa. Comentarem amb ell algunes de les respostes de l'enquesta del Pla Jove, que m'han passat per aquí, per exemple. Això no surt publicat, el que comentarem avui, perquè se'ls preguntava als joves de Sant Just per finalitzar quines coses t'agradarien que es fessin els Sant Just per millorar la vida dels joves. Hi ha respostes, hi ha com 36 pàgines per respostes, molt diferents entre elles. Per exemple, hi ha un que diu, entre 12 i 15 anys, les respostes són més skateparks, un diu que hi posessin un centre comercial amb cinemes i activitats d'Oceans i Sant Just, un altre, per exemple, diu que lleguessin més coses gratuïtes. Jo, que et m'apunto. Després, un altre diu, i sí, sí, sí, organitzables per l'estiu, jocs a taula, un camp de FIFA Street, fer una sortida amb caballs en la platja a Port Aventura, o atraccions aquàtiques. És una de les coses que volen els joves de Sant Just. Té més grans?Més grans. Ho tinc per aquí. Per exemple, diu que hauria establir conjuntament amb la regidoria de cultura, un espai, una sala concreta per la realització de concerts, de petit i mitjà format adreçat a un públic jove. O, per exemple, una altra persona diu, donar més independència als joves, o que pensi que els joves som el futur del poble, que moltes vegades se'ns deixa en segon terme. Aquests són els més grans, a partir de 25 anys. I, per exemple, una altra resposta d'aquest grup d'edat diu que mantinguin el nivell del cas del dels joves i les propostes que fan. Per tant, hi ha una mica de tot. Veieu, ho comentarem tot, això, amb el regidor Lluís Montfort, d'aquí una estona. A més a més, també, avui, ens visitarà Dan Costa, un dels autors de l'exposició fotogràfica al pas del temps, que avui s'inaugura el celler de Can Ginestar, i acabarem, com que és dijous, amb l'Arnau Console, i els llibres de la penya del morro, tot això. Avui, el programa, bona tarda, i benvinguts a qui? A la penya del morro. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya, però, oi, de més, penya que morro. Aha! Perzer saludem també la gent que ens està veient a través de la webcam de radiodesverb.com, que gaireia més persones, cosa que agraïm, ja sabeu que podeu fer-ho, i també comentar les coses que anem parlant a través del xat de radiodesverb.com. com l'actualitat s'enjustenca, perquè avui hi ha hagut jornada de vaga a les farmàcies de tot Catalunya, com ve sabeu, s'ha convocat per protestar contra l'ofec econòmic pels impagaments de la Generalitat. Les farmàcies de s'enjust també s'hi han sumat, excepte aquí els tocava fer guàrdia. De fet, han sortit unes estadístiques i prop del 80% de les farmàcies avui a Catalunya han tancat. El municipi, per exemple, qui avui, la farmàcia que està oberta, és la farmàcia Bon dia. Sí, el carrer Salvador Escriu és la farmàcia que tocava torna de guàrdia, i aquest tangament està convocat des de la zona d'aquest matí fins a les 10 de la nit. El col·lectiu de farmacèptics va firmar aquí que el motiu de la Turada és que encara no han rebut els diners pendents de Juliol, que el govern català va assegurar que pagaria entre ell i avui. La Generalitat deu 190 milions d'euros correspondents a les receptes de Juliol i Agós. De fet, aquest migdia, segons l'acord de la conselleria d'Economia, s'han començat a tramitar ja aquests pagaments de Juliol, en aquest cas. A Sant Just recordem que avui, si el guaden a la farmàcia, s'ha d'adreçar a la farmàcia Bon dia. Canviem de tema, parlem del ple de l'Ajuntament d'avui, aquesta tarda, com que és l'últim dijous de mes, com cada mes hi ha ple a l'Ajuntament de Sant Just. He repetit totes les paraules dues vegades en aquest titular. Les ordenances fiscals es debatran aquesta tarda al ple municipal de Sant Just. De mitjana augmentaran un 3,5% que és l'augment proporcional al IPC i, a més, també s'incorporen bonificacions per Libi que han vist en la plusvalua i es fixarà una nova taxa. Tot puja cap al món. Sí, de tota manera m'agradaria matisar, perquè hi vam dir una cosa malament, que és que el Libi pujava en 10%, però aquest 10% que imposava el govern espanyol no és perquè el 2013, sinó que és pel passat, llavors el que fa aquest any l'Ajuntament és realment congelar l'impost de vents immobles, per tant, no s'augmenta. El que passa és que s'avoleix una bonificació que existia no només per Libi, sinó per als altres impostos, que és que si tu tenies domiciliat, tenies una bonificació, és a dir, un petit descont. Doncs això s'el·limina, llavors què passa, que si tu tenies Libi domiciliat, no ho veuràs congelat, sinó que, com que s'haurà eliminat aquesta bonificació, se t'augmentarà 1,5% que potser més o menys són 11 euros. La qüestió és que vinga, no? No, perquè es congela. La cosa és que es congela. Però en alguns casos, com que s'el·limina això, puja una mica, és a dir, no és que pugi. No és que sigui, pugem-lo i mig per cent. És a dir, a final d'any, sí que una mica, la gent que no ho tingui domiciliat no se li puja gens, i la gent que ho tingui domiciliat sí que se li puja, perquè s'el·limina aquesta bonificació per la domiciliació. S'entès, una mica? Sí, perfectament. Per tant, és millor no tenir-ho domiciliat. Si ja ho tenies... Clar, ja ho tenies. Tu tenies domiciliat perquè ho odies d'aquest descontes. Llavors, ara aquest descontes s'el·limina. Ja s'el·limina, no? Molt bé. Total. Això d'una banda, però el que es posa és algunes bonificacions o subvencions per famílies numeroses, en el cas de Libi... Nombroses, no? O numeroses, també es pot dir numeroses. Jo crec que és numeroses. És veritat, però s'ho dic malament. No ho sé, no ho sé. Ja ho mirarem. No passa res, no passa res. Femílies monoparentals, també... Algún dia havia de passar. Femílies monoparentals, també persones vídues majors de 60 anys. Aquesta gent té bonificacions a l'hora de pagar a Libi. Més coses, l'impost d'activitats econòmiques augmenta això i ja ho vam dir ahir. Correspondent a l'IPSL, de circulació, que també es manté congelat, doncs passa amb el cas de la gent que ho tingui domiciliat, com que s'el·limina aquesta bonificació, notaran aquesta moment del 1,5%. I pel que fa, també, a la Plusvalua, hi haurà un canvi important, que és que les persones que hagin patit una adació en pagament, és a dir, que hagin hagut de marxa de casa seva, però tenen aquella hipoteca, no hauran de pagar aquest impost, sinó que ho assumirà el nou propietari. I bé, aquestes són algunes de les novetats, o algunes de les característiques d'aquests impostos, aquestes ordenances que es debatran avui, per exemple, a la Municipal recordem que és una aprovació provisional, i que, llavors, sobre un mes... Sí, estirem davant, sobre un mes per presentar legacions, i espereu que s'aprovi, finalment, el ple de novembre. Per tant, avui a ple l'Ajuntament de Sant Just, Carme, recomanes anar al ple d'avui? Això de no dir, es preveu llarg, entens? Jo el recomano, perquè avui es parla d'ordenances fiscals, el que havia de fer, quan parlem d'impostos, sempre volem dir que no està bé, no serveix, o tal. Doncs avui potser és un dia per sentir el que hi ha, i tu com a ciutadà ho ets presentar legacions, després, durant aquest mes. Per tant, jo ara que avui és un bon dia per anar-hi. Molt bona idea. Canviem de tema, perquè aquesta és una notícia curiosa, en la que comentem a continuació, reacciona amb Sant Just, perquè sí, sí, sí, es vol elaborar un reglament de participació ciutadana. Sí, posa'm la música ja del... Ja existeix, eh, es vol revisar. Hi ha un reglament de participació ciutadana, que es va fer l'any 1989 a Sant Just, i que és el que hi havia gent al poble ara, que és una mica el que regula què pot fer la gent, o com pot participar vies de comunicació amb les coses que es fan a Sant Just. Va, tot això està on s'ha ordenat. I, ahir, hi havia, doncs, una trobada, per dir-ho d'alguna forma, entre gent de l'Ajuntament, o sigui, per part de l'Ajuntament, i per part... Obert a tothom. Obert a tothom, qui volgués anar. Què va passar? Que hi va haver poca participació per elaborar el reglament de participació ciutadana. No sé si ens en expliquem bé, perquè després de l'anàlisi tècnica i polític, s'havia de fer el ciutadà, i de fet va tenir lloc aquí a l'Ajuntament, però hi va anar poca gent. O sigui, hi va anar poca gent a regular com es pot potenciar la participació ciutadana. De fet, només 6 persones. Només 6 persones. De les quals 5 eren representants de diferents entitats locals i l'altre era l'exalcalde Lluís Segura. L'objectiu és aquest, que tu deies. És que, perdona, això és com una mena de... com es diu això? Potser la gent no vol participar tant. Potser és veritat. No passa res. Tu vols participar amb algunes coses? Amb el que m'interessa. Potser no et cal que potser ja t'està bé que algú altre elabori aquest reglament. Potser sí, potser sí. No sé si pot donar-se lloc a una paradoxa espai temporal amb aquesta notícia curiosa. Però vaja, Carme, informes. Hi van haver representants de l'Associació de Veïns de Sant Just, de CEPA, algunos ecologistes de Catalunya, de l'Assemblea Nacional Catalana, i de Jusgospel. Vam posar una mica les idees en comú, van fer una mica de debat, i a partir d'ara redactarà la diagnòsia global per determinar en quina situació es troba la participació ciutadana de Sant Just. I s'inclauran també les propostes que es van fer ahir, i també les dades d'anàlisi tècnic i polític. Hi haurà un document de consulta pública i després es redactarà al definitiu, que s'haurà d'aprovar amb propers plens municipals. La vella del Morro, sempre el servei de la ciutadania. Jo, que no és la ciutadania, també. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Un aplaudiment per la Carme, sí senyora. Ja sabeu que teniu més informació a RàdioDesvern.com i a partir de les 7, el Sant Just Notícies edició. Ves per fer-me una petita pausa, i d'aquí uns moments expliquem les gències curioses de Catalunya. La vella del Morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, també. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. I les gències de Catalunya avui, del d'estany, Montcortès. No sé si has estat alguna vegada. Doncs jo tampoc, però està a la comarca del Pallars. D'aquí un moment la Júlia etmèlia ens explica. Carme, fins després. Adeu, bona tarda. Sabeig la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals, també. Fins després. Fins després. Misteris i legendes de Catalunya. Com cada dijous tenim a nosaltres, a la Júlia etmèlia, una especialista en aquest tema, i que s'està fent una guia pròpia, pel territori català, on hi ha legendes i coses curioses. Ella mateixa és com una mena de... com a dir de ell, paranormal. Júlia etmèlia, bona tarda. Bona tarda. Avui veig que portes un collard com de color daurat, que segurament és per protegir-te d'algun mal afici. Sí, d'algun lloc, no? Sí. En fi, avui parlem de l'estany de Montcourtès, que està situat a la comarca del Pallars. Pallars Sobirà o Pallars Josep? Pallars Sobirà. Ai, perdó, Josep. Ja, és una estanya...És un misteri. Clar, per normal. Perquè no saps mai a quina comarca està, les setmanes que està a la comarca del Josep, i les setmanes que està a la comarca del Josep. Està pujant-ne-me baixant. Júlia, què era això de l'estany de Montcourtès? Doncs és un estany que està al Baix Pallars, i hi ha localitats com Peramè, Girre de l'Assalans, i Montcourtès, que és el que dona nom a l'estany. I aquest estany és un dels pocs llacs naturals que del Pallars, o sigui que no està fet per l'home, i té una funderia màxima de 30 metres que li dona un aspecte misteriós. Sí, molt misteriós, tothom sap que l'altre dels llacs amb aquesta funderia, 25 o 35, no, 30 metres és misteriós. A partir de 30 és misteriós, ja. Bueno, per això és un estany molt bonic, per qui li agrada la fotografia i per qui li agrada els ocells, perquè hi ha una gran varietat, i també hi ha molts recorreguts per fer caminant amb bicicleta, i si pot acampar, hi ha dutxes i bars, o sigui que està perfecte per anar-hi. A més a més, però no tot és tan bonic com sembla, Julià volia dir perquè s'ha d'anar en compte, no? Exacte, s'ha de vigilar molt si creues l'estany quan està glaçat, perquè, si no, us pot passar com els protagonistes de les nostres llegendes. I què el dia passat, els protagonistes de la llegenda? Doncs mira, la primera llegenda d'avui és d'un compte, el compte del Pallars, que quan un dia, mentre casava, es va dinsar dins de la capa de gel que cobria l'estany mentre es perseguia una presa, i va tenir tanta mala sort que el gel es va trencar i va estar a punt de morir ofegat. Si no ho va fer, va ser perquè va invocar la mare de Déu i li va prometre unes terres quan arribés a casa seva, i aquesta el va salvar. Ah, veus que és... És bona, no? Està bé, si home, bona, la mare de Déu és bona. I tant. Bueno, però quan el compte va arribar a casa, no li va donar les terres de la verge, i llavors aquestes van parar i el va deixar sec. O el va deixar sec. Exactament, el va deixar sec. Caram, la ira de la mare de Déu, la verge Maria. Exactament. Caram, tu. I llavors, clar, com que era el compte, tots els metges de la contra demanen a veure, li intentaven donar consells per treure-les la saguera, però ell sabia que no li marxaria fins que no li donés les terres de la verge, i així va ser, fins que no li va donar, no van li van marxar la saguera. O sigui que al final, final feliç. Exacte. Bé, totes aquestes legendes estan documentades, perquè la Júlia fa un exòstiu treball d'investigació. S'en va als llocs. En aquest cas, a l'estany de Montcortès, investiga, pregunta per allà... Pico, el sota l'aigua, consells... Sí, sí, i avui aquesta legenda sobre el compte del Pallars, que a mi no sé si hauríem de treure com una mena de muralina a cada legendes que expliques. O sigui, la muralina d'aquesta història, és que hem de fer casa a la verge. Sí, no ser vericiós, no. Exacte. I no posar-te els deus en contra, perquè si no pots patir la seva ira. Com aquesta altra història, per exemple. Què ha passat? Que diu que a l'estany també amaga un poble, en concret, una ciutat anomenada Pallars. A dins, a dins de l'estany. Exacte. Que va ser engolida per les aigües. Un estany de 30 metres, eh? Val, val, no, no. No hi havia grates cells a l'època, eren cases basetes. Molt, molt basetes. Un dia estava al peu de xinesos a dins, que ara és a dos metres d'alçada. Bé, no va, no estic estolent. I aquesta ciutat diu que va ser engolida per les aigües, quan els seus ciutadans es van negar a donar-li menjar a Jesús, quan se'ls va aparèixer vestit de cap d'aire. Ah. O sigui, la ira dels deus, també. Sí, sí, sí, sí. En compta. Sí, sí, sí. Aquesta és més breu, no? Sí, sí, ja està. Ja està, ja està, ja està, ja està. I també hi ha, amb l'última llegenda, que ha recullida per Jacín Bardagué. Exactament. Aquesta llegenda va ser recullida per Jacín Bardagué, el 1880, i alguna cosa. Molt bé. 82, crec. No sé si era 92, 82. El record periodístic s'assembla al meu, ja. Ja el treballa, digues. Bueno, i aquesta llegenda parla d'una dona, que entrava a l'estat de Montcortès, quan estava glaçat, també, per travessar l'altra banda, per domenjar la gent del seu poble. La gent de la dona diu que la gent del poble que estava al costat de la dona, no, diguéssim, de l'estany, van veure com el Geres trencava darrere de la dona, i li van començar a cridar, no et giris, no et giris. I què va fer ella? No el diu, va fotre ni cas. La fa girar, no? Exactament. És que sempre hi ha gent que diu que no et giris, no vinguis, no vagis... Però no ho expliquis. Sempre passa el mateix. No hi ha misteri. Ah, va, va, l'acord. Llavors, bueno, es va trencar el gel i es va enfonsar dins de l'estany. La gent de les voltants, que se la pot veure a la nit de Sant Joan, donant voltes per l'estany amb un sistèl de menjar. Bé, doncs aquestes són les llegendes del llac Montcourtès, situat a l'estany, situat al Pallars. Júlia, moltes gràcies. De fet, ja sabeu que aquestes llegendes són una mica excusa per conèixer nous indrets del territori. Exactament. I avui, doncs... I l'estany de Montcourtès és molt bonic. I has estat, clar. M'agradaria anar-hi, eh. Tinc l'oportunitat i aniré. Doncs ja buscarem l'excursió, no? Al Google Images posarem l'estany de Montcourtès i veurem si val la pena, que si dius que sí. Jo crec que sí. Júlia, que vagi molt bé, moltes gràcies. Fins dijous. L'Apella vol borró cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esber. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, se vol l'oficina de correus i presenta l'original del DNI, tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot, braia, trucant al telèfon gratuït, 900, 100, 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o Parlament 2012 a Montcourt. El just a la fusta. Parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots que la cosificada perrida. Tots a solucionar, amb el temps, tots a solucionar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Continuem a la penya del Morro. I, com que ja és habitual, tenim la Clara Aguila a l'estudi. Clara, bona tarda. Hola, bona tarda, Javi. Què tal, com estàs?Molt bé, molt bé. Aquí, no?Aquí. Molt bé. Ens agradarà molt tenir-te en primer lloc, perquè sempre il·lumines l'estudi i tot plegat. I després, perquè parlem davant de sonores, com cada setmana, ja sabeu que la Clara és una fan d'aquest gènere, d'aquestes músiques, d'aquestes cançons. I avui ens portes una pel·lícula més aviat contemporània, però que la seva banda sonora ha marcat molt, i, a més, ha venut molt cedès. Parlem, avui, de Oceans Elevamp, però també parlarem de les altres dues i com a atrologia, i vaig pensar, mirar a portar-hi algú més diferent de l'altre dia, que l'altre dia ens hem posat una mica sentimental. És veritat, amb el piano. La canya, i canviem una mica de registrar, perquè val molt la pena. David Holmes, també compositor de pel·lícules, com The Good German, Out of Sight, o Buffalo Soldiers. Per tant, avui que anem a fons la banda sonora de la pel·lícula Oceans Elevamp, també de la segona i la tercera? Una mica en general de les tres, com a atrologia. De fet, Oceans Elevamp és un remake, no? Sí, exacte, és un remake d'Steven Soderberg, que va fer originalment, però la primera dels anys 60 és de Lewis Milestone. A més a més, és d'ella de la mateixa manera. I, doncs això, la primera pel·lícula va ser el 2001, i després tenim Oceans 12, que és 2004, i Oceans 13, que és el 2007. Tu, Jordi, saps per què es diu Oceans Elevamp? Oceans Elevamp, Oceans 12. I perquè és el número de persones que hi ha al grup que han de trecar, o no? Exacte. I Oceans? Oceans, l'Ocea, perquè està allà a Las Vegas, que és l'Ocea Pacífica, el que està al costat. Oceans B, perquè el protagonista és Danny Oceans, que és el George Clooney. Ah, clar, home, clar. No pots perdre el George Clooney. Sí senyora. Que comença la primera, que acaba de sortir a la presó, que té un pla que vol robar els tres casinos del Terry Benedict, que és el paper de l'Andy Garcia. Sí senyora, és veritat. I aquella és aquella història que és el que està amb la seva dona, que és la Júlia Roberts. Aquí hi ha una història de venjança, d'amor, de... El que vol és fotre-li el negoci a l'aire. A veure, està molt bé. Per cert, ara que parlem de George Clooney, fa uns anys era una icona... masculí i un sexímbol. Sexímbol, sí. Ara que ja ha passat una mica, els anys, tu, Clara, com a nova generació de noia jove, com veus a George Clooney? Jo mai l'he tingut com un sexímbol. Mai l'has tingut, no? Home, és que el George Clooney, quan t'ho dius, potser tenia el seu 50 o 50, no? I ara estem als 60. Tens 60, George Clooney? No ho sé, però... Si prepiten T45, que ja és una edat... Clar. Clar. George Clooney en tota llibertats més. Quin sexímbol hi ha ara, així, en general? Així, a la meva edat, o... Molt de Hollywood, vull dir que... Home, el Ryan Gosling, per exemple. Ryan Gosling? Has vist Drive? Sí. El guapo que ell, el de... És molt món, aquest noi. Aquesta de moda. Sí, que és així com Rosette, i tant. La segona pel·lícula, Auxents 12, mentre anem m'escoltant cançons de la banda Sondora, de fet, passa 3 anys més tard de la primera, no? Exacte. Passa que han passat els 3 anys aquests, que després d'haver robat 160 milions de dòlars, que és el que fa anar a la primera, i, doncs, valorotípic, no? Han quedat que viurien una vida així amagada, que no hauria de retrobar-hi la seva identitat, però passa alguna cosa de cop i volta, que algun d'ells traeix la norma número 1, que és com entregar-los, dius qui va fer això en el paio que li van robar els 160 dòlars. Des d'aquí es comença, doncs, ha desenvolupat tota la història d'aquest... una mica de thriller, o com li puguem dir. I la tercera, de què va? La tercera és quan ells... se'n incorpora un altre mes, per això es diu Certín, i... exacte. Lògicament. A l'actual feren 12 a la Sondresa. No, però vaja, que continua la trama, eh? De casino... Exacte. Amb l'enemic, però... Molt bé, molt bé, molt bé. I què he dit de David Holmes, que és el compositor, Clara? A veure, jo trobo que és una banda sonora. Dic moderna, però perquè ens entenguem. El que em refereixo és que no ens trobem la típica, com se parla de la passada, allò amb l'orquestra, el casselpiano, molt així... La típica música de banda sonora, allò amb memòries d'Àfrica, no. Estem en una banda sonora que es combina amb coses electròniques, com els samplers, i que, a més a més, sobretot, té bastant de ritme. Sentim una mica ver com sona. Aquesta concretament és de la segona, i es diu ien on a carusel. Doncs, com sentim, jo diria que aquesta llen ove carusel és un exemple d'aquest to groiga funky, una mica amb aquest groove, que és una pel·lícula que, com que és d'acció i passant allò, moltes coses, la pel·lícula, on es fa posar en el ritme aquests, amb aquest exemple, o també en altres gènere, com també hi ha xilaos o més rotllo ambient. David Holmes, a part de treballar amb aquesta trilogia, amb el mateix director, ja va treballar amb una pel·lícula que es diu... Jo no l'he vist, m'has vist a tu, Jordi, que es diu un remant de molt peligroso, que es diu, en anglès, out of sight. Mira, del seximbul... Exacte, també és del George Clooney. I, no sé si la Nicole Kidman em sembla, també. Això no ho sé, però sé que és un dels George Clooney, això sí que ho sé. És que George Clooney és com una mica amb la Nicole Kidman, també passava el mateix, que fa uns anys. Més jove, eh? Era com un seximul, però ja ha començat a tenir una data, la Nicole Kidman. Sí, sí, sí. El botó que li ha passat factura. Sí, sí, sí. Oixent Gileman, jo crec que també es pot definir com una mena d'extensió de la música que feien en pel·lícules que amb el mateix director va treballar. Jo crec que una cosa molt important és el paper que juga en aquesta pel·lícula en concret. Jo crec que Holmes, el que fa és com combina gènere's, com el bebop, com aquesta que se'm sentint, amb un així toc jesístic, amb els moments allò més... més característiques de l'acció dels personatges com han complicat la trama, no? A part del bebop que més tenim, doncs cançons com, per exemple, el booby trapping o 160 million shane's men, moment en què... a més especial de la pel·lícula, que els de la banda li roben els 160 milions i el deixen en el milto milerari amb un pam de nas i, en plan, som-hi, et han de robar tota la pasta i d'enfrotar el negoci. Evidentment, molt característica, molt peculiar, aquesta banda sonora de Ocean's Eleven, que avui la Clara Aguil·la ens està destriant de forma minuciosa. Una mica, perquè, de fet, les tres pel·lícules tenen aquest aire, aquest toque d'Esto Funky, i la veritat és que congenia molt bé també amb l'imatge i amb l'estètica, la fotografia de la pel·lícula, el ritme, i li dona molta viril·la. De fet, la banda sonora de Ocean's Eleven i de les tres, doncs és un sagell particular i molt propi. Jo també crec que no sé estar-les a veure amb mi, Jordi, que són molt radiofòniques, sintonies molt radiofòniques. Sí senyora, sí senyora, la podríem tenir tota l'estona de fons, com les sintonies, i de fet hi ha molts programes que les utilitzen. Oi que sí, sí, sí. És que és la banda sonora ideal per a això, per a les sintonies. Però jo crec que, com tota pel·lícula també, hi ha el moment, com a pel·lícula comercial, en el bon seguit de la paraula, hi ha un moment romàntic, no? La banda sonora deixa aquest ritme estar així de jazzístics o funkies, i, per exemple, hi ha el tema Tess, que és el nom del paper de la Julia Roberts, que és el paper femení, amb el romàntic que té amb el George Clooney, i tota això, ui, aquesta música em sona molt, eh? Són For the Lovers. No és aquesta? No, eh? Això és el primer dels pares, tio, mira què et dic. Què dius d'ara? T'ho juro. És de Richard, no sé què, no? Tu que parlàvem de programes de ràdio i de bandes sonores. A veure, deixa'm explicar el que ha passat. Jo he posat a Song For The Lovers, el Spotify. I tu volies a Song For The Lovers. Ah, For Young Lovers. És que canya, és que he posat a Song For Your Love. És curiós, perquè has posat una cançó de l'adolescència, de la pròguita dels pares de la ràdio, eh? Tu has escoltat la pròguita dels pares. M'has pillat, però això fa molts anys. I trocaves alguna vegada, o no? És por que estàvem parlant de 111 i parlem de pròguita dels pares, però no vas trucar mai. Ja, ja, d'acord, d'acord. En fi, em sembla que tenim el tema que buscàvem, o al final no... Em sembla que no ho podem escoltar, eh? Jo n'he de quedar amb les ganes. Clar, hem d'acabar, o sigui, que si tens alguna petita pinzallada, oi, sí, 111, de bandes sonores. Una pinzallada molt petita, per fer una recomanació última de la band de sonora. De la primera, en l'especial, que també és la més coneguda de pel·lícula de les tres, 69 Polis, que és el moment en què els estafadors corren amb els sacs de diners, allò que va a un futur més esperançador, exacte. Doncs escolta, què millor que deixar-la a final de la secció, per escoltar-la bé. I el moment de la pel·lícula és quan els atracadors... S'envanen els diners. I en plan futur que ens l'espera per davant, per gaster i gastar. I aquí el diàleg, però després comença. Què diuen? American English. American English. Molt bé. Clara, Guila. Moltes gràcies. La Clara també la podeu escoltar, també amb l'Imanol, la Clàudia i l'Adrià. Que ens equipugui. Sempre era molt, molt seriós. Sí, molt, molt seriós. I que parlen molt de sentius, cosa que estava molt bé. Clara, que vagi bé. Bon dia. Bé. 5.43 de la tarda en directe avui dijous 25 d'octubre. i com cada dijous, la recta final d'aquesta primera hora de la penya del Morro l'acabem parlant de gossos. I ho fem sempre amb el nostre educador caní particular, que és l'Albert Capapell. Albert, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Com estem? Com va tot? Molt bé. Sí? O on estàs tu ara mateix? Ara estic avui a la França i fa no res que plogut i ara fa una xefó important. Estem una mica a tots, una mica també afectats per aquest temps tan boig, no?, perquè... I els passes de gris i coses d'aquesta. Sí, sí, i l'estat d'Ànim també. Mira, l'altre dia m'ho comentava un... Bueno, aquí, al marc de la ràdio, que està una mica com... Així raro i tal. Dic això, el que et passa és que el canvi de temps que ens afecta a tots, no? Una mica, no? Els gossos també pot afectar aquest canvi de temps que passem de l'estiu a l'hivern de cop i volta? Sí, sí, molt bona pregunta. I el que hi afecta molt és el que pensem. Tot el que sigui en canvi atmosfèric, i canvi de temps i tal, el que hi afecta molt. I què podem fer per ajudar-los? Tot i que encara tenim prou feina nosaltres, per estar bé, aquests dies. Què podem fer pels gossos? Bàsicament, amb saber-ho, jo crec que ja tenim molt de fet. Perquè saben que els canvi de temps els hi afecten, doncs podem passar per alt o determinar comportaments que no són habituals o que... Un canvi de tempesta, per exemple, potser que els gossos estiguin més nerviós. Però, si no li donem importància, estarà un altre cop com sempre. Molt bé. Per cert, que va sortir l'altre dia, no sé si vas veure'l als mitjans, que m'imagino que sí, una història que està rundant per alguns mitjans de comunicació, que és la història de Duc, un gos que li va passar una cosa molt curiosa, després de ser adoptat a una protectora, no? Correcte. Sí, sí, és una història més mala, més. Què va passar? Ho ajuntem tot una mica. El gos ja portava un temps amb la família, era una estrella molt jove. El cap d'un temps va decidir tenir la criatura, i en qüestió de 9 setmanes, que la nena del Tomàs tenia 9 setmanes, va passar alguna quehictòria, que no saben ben bé què és, que li va passar el bé bé, però el gos va saber ajudar-la. Era el moment d'imaginar la situació que els pares posen a dormir el bé bé, i marxen a dormir ells. I als 5 o 10 minuts, quan estàs a punt de dormir-te, veus que el gos, que a més és un gos per allò que diuen, és molt tranquil, entre l'habitació dels pares, durant, comença a donar voltes, fa comportaments molt estrans. Les pares, aquestes, s'estranyen, fins que un des es checa, i el gos continua, si comença a indicar-nos-ho també. Quan el gos veu que el tripés es checa, és com si li he dit senyalesa de la seva manera, li indica la porta. Podem dir que el gos estava avisant d'alguna cosa. Correcte. Ell estava buscant la manera de fer-li d'entendre aquella dos persona, que hi havia un problema. Llavors, el pare va ser aquí el gos, la mare va anar darrere, i el gos els va portar a l'habitació de la nena. I sorpresa desagradable, que ja no respirava. Que la nena, dius? No respirava.No respirava, la nena. No respirava. I, per tant, aquí entenem que el gos, duque, es deia, va anar a avisar els pares. Correcte, perquè la sensació del gos, quan els pares van arribar a la nena, va ser molt com si era relaxés, de cop, d'alguna manera. Com si digués, ja ho he aconseguit. A la nena, tot això, hem de dir que la van poder... Van anar al hospital, la van poder reanimar sense problemes, i no té cap sequela. A la nena, la van salvar. Tot això a l'ajuda del gos, perquè si el gos no hagués dit res, potser no s'hagués pogut salvar. Home, és que pensa que és qüestió de minuts. Quan una persona, i més quan estem parlant d'un nadó, es queda sense respiració, el cervell no aguanta molta estona sense oxigen. I això que és l'incin animal del gos, que sap quan una persona no està respirant, per exemple? Aquí està el secret, el misteri més aviat. El gos havia perdona que algú no anava bé en la criatura. I la seva infant va fer anar a buscar els pares i avisar-los. I, de fet, és una història, també, encara més bonica, quan sabem que és un gos que va n'agafar d'una protectora, no? Exacte, aquí és el gos de la qüestió, el que més m'agrada. És un gos que no s'ha enquinistrat, no s'ha preparat per ser cap gos senyal, de cap mena. És un gos adoptat d'una protectora com molts, com molts que tenim a casa, i que senzillament va fer un o el seu sentit comú. Ell va veure que algú no anava bé, algú no funcionava, i va dir, aquí, he d'avisar-los. Sí que és friscant que podem parlar de gossos de teràpia, de gossos d'existència, de gossos d'alarma, però perquè veient això ja va intrínsec en el gos. Bé, de fet, aquesta és una història, és un exemple, perquè moltes vegades diu que el gos és el millor amic de l'home. Exacte. Jo crec que més aviat per aquí. Totes aquestes històries... Hi ha moltes d'amítiques i de llegenda, pràcticament, com la de la pel·lícula de Hachiko. Hi ha molts gossos de llegenda que realment demostren la fraja aquesta de per què el gos és el millor amic de l'home. De fet, la història de Hachiko no és, o sigui, les recordes? Sí. Ens la pots explicar, perquè això va passar a Tòquio, no? Correcte. Des de què va passar hi ha un monument, que és un gosset, que és el gosset de Hachiko, que està allà a Shibuya, que és el mític encreuament, que veiem a totes les pel·lícules, on passen desenes de persones a l'hora, al centre de la capital del Japó, a Tòquio. I allà la història tenia por amb un professor, no? Sí, i penso que estem parlant d'una de les cultures, m'estic molt diferent de nosaltres. La cultura japonesa, en general, la cultura oriental, la cultura japonesa, la cultura que té molt amb tu respecte cap a la família, cap als animals, cap a tot en general. Què va passar amb Hachiko? Hachiko era un gosset que era tan fidel, per resumir-ho molt ràpid. Era un gosset que era molt bo, tenia un propietari, que era com diu el professor, i quan el professor va aparèixer el gosset, va voler quedar-te d'alguna manera amb el propietari. Sí, de fet, em sembla que l'acompanyava cada matí, des de casa, fins a l'estació de metro. I aquest recorregut el continuava fent. Exacte, i es quedava allà. El professor anava a classe, quan tornava a la tarda de treballar, estava el Hachiko, que l'esperava, el goss, i després anàvem junts cap a casa. Què va passar, que un dia el professor... Tinc entès que va morir, va morir, i no va tornar a la tarda, i Hachiko es va quedar allà esperant-lo, fins que el propi goss va morir. Sí, sí, sí. A més a més, en Riu, i com deia la cultura japonesa, és una miqueta enrereçada en algunes coses. I els van cantar tant la història de l'Hachiko, que quan el goss es va morir, el van disacar, i el van deixar en un museu. I a les poques setmanes de rebre milers de visites, van rebre milers de queixes d'aquest museu, i van decidir que el goss es mereixia un bon final, i el van enterrar amb el seu propietari. Que bonic, eh? I el van fer l'estat o aquella que tothom coneixés. I el goss el va enterrar amb el seu propietari. Sí, sí, jo vaig tenir l'oportunitat d'anar a Tòquio fa uns anys, i, efectivament, allà hi ha l'estatua al centre de Xibulla, i és increïble, perquè és un monument més, no? I la gent fa fotografies, toca el goss, no? Et diu que donarà sort, veus? També he entès que el fet que estigui aquí, aquest monument, és també com un recordatori per tota la persona que passen per allà. Diàriament, és un recordatori de dir, pensa que si tens un goss a casa tens un animal com aquest, com el fascico, i tens un animal fidel de per vida. Molt bé, doncs com aquestes, n'hi ha un munt d'històries on reflecteixen aquesta... més que amistat, no? Mira, que Espanya, i així documento també m'he adonat, perquè és una història molt semblant a la fascico, que era també un goss gran, amb un senyor gran, que el goss es va morir, el propietari es va morir a l'hospital, i el goss es va morir a la porta de l'hospital. Va trigar tres o quatre setmanes, que no menjava, no li no volia moure, i al final el goss es va morir. Per què creus que els gossos... Com és que els gossos tenen aquesta capacitat d'empatia amb les persones, molt més que altres animals, i no sé si és l'animal que en té més amb la raça humana, diguem-ho així? Jo crec que si no és el que més és un dels que més convidiu, és crear uns vincles, una relació amb les persones, més allà del que podem imaginar nosaltres. I amb la ciència i amb les mitjans que tenim avui, encara no sabem realment què és el que tenen aquests animals que fan empatitzar amb la persona. Home, potser estava pensant que també hi ha altres animals, tipus els dofins, que diuen que són els animals més llestos del planeta, després dels humans, però els gossos potser no són tan llestos, tenen una empatia emocional que potser no tenen altres animals. També pensa que per la seva manera de conviure, en molts gossos conviuen o han conviscut molts anys amb les persones, això i la seva naturalesa d'animal social, els fa aprendre del seu entorn. Un gos que conviu un humi familiar amb una família de dos o tres persones s'habitua a la seva comunicació, a la seva manera de viure, a les seves rutines, i això fa també que fos empatític. Nosaltres estem acostumats d'arribar tots els dies a treballar. El gossos, quan hem tingut un bon dia, un mal dia, quan estem enfadats, ho noten de seguida. Per cert, ja sabeu que, si voleu preguntar qualsevol cosa, l'Albert, que és educador de Caní, sobre el vostre gos, comportament, alimentació, salut, el que us vingui de gust, teniu el mail de la penya del Morro a robajimeil.com, on podeu enviar totes les vostres paticions, i nosaltres li traslladarem a ell. De moment, aquesta setmana, no hem rebut cap, Albert, però... Això és un bon assenyal que se'n porten bé el gossos. Que tu aquests dies també vas a fer visites, no? Correcte. Així d'aquestes últimes visites que has fet, sense donar noms, ni llocs, ni res, t'has fet pressa alguna cosa o alguna cosa que dius? Això es podria comentar, perquè... o un clàssic, no? El que passa més en... El que passa més és el... I em sap greu dir-ho, perquè, d'alguna manera, jo a mi em toca de... de refilon. Però és el típic a casa on el mascle vol ser el dominant, el mascle refereixo a l'home. La família és la que l'assumim, entre cometes. Això és el típic de la típica estampa. Perdona, però per què dius que ens toca de refilon? Perquè som homes, tu i jo. Exacte, perquè som homes i prenguem nosaltres. Ja, ja. En aquest mateix fil de casa, el problema, en aquest domicili, el 99% de vegades és per culpa del mascle Olpa. La manera d'imposar-se el gos, la manera de cridar-lo, de demanar-li coses, no és la millor manera. En canvi, veus que la relació amb la noia o amb la dona és supergola. Doncs vol dir que a vegades, depèn de la relació que hi hagi en el cas d'una parella que tingui un gos, la relació que tingui entre ells també afecta el gos. Molt, molt, moltíssim. Pensa que el que estàvem parlant, el gos empatitja amb el seu antor. Llavors, el gos sap que en tot moment, si la dona o la noia, és la que s'ha deix, també el gos és com una espècie de recolzament. Després, quan el noi marxa, el gos està molt sobre de la noia, demanen carícies, fem cosetes... Són dos gos diferents, podríem dir. Un gos és quan estan dos, i quan marxa el noi és un gos diferent. I com es pot solucionar aquest comportament del mascle? Esclar, que dius tu, masclalfa. Doncs primer, traient-ne la tele al canal 4, que pels seus programes que és com parlàvem l'altre dia, us difundeixen molt, i després hi ha una miqueta també... El canal en cantadors de perros fora, no? Exacte, això pot començar. Desintonitzar 4. És una tàctica radicala, aquesta. Després, què més? Després hi ha una miqueta dependent de com sigui aquesta persona. Després hi ha persones que ho veixen insegura per el que sigui, o tenen algun tipus de problema personal, o tenen alguna carencia, i després hi ha una miqueta fent prendre els que no han de pagar això amb el gos. Molt bé. Doncs escolteu, perquè no tenim més temps avui, voleu parlar directament amb l'Albert? També us podem posar en contacte amb ells, a través de la penya del morroarrobaijimel.com. Ens fa arribar la petició, i nosaltres... Per si voleu que l'Albert us vingui un dia a fer una visita, perquè el vostre gos té un comportament estrany. O li voleu consultar qualsevol cosa, d'informació, o també una revisió general, de com està la situació tot plegat, els comportaments, per veure que tot està en ordre, podeu fer-ho a través de la penya del morroarrobaijimel.com. Doncs, Albert, moltíssimes gràcies per acostar-nos a aquestes històries curioses entre els gossos i els homes, i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Que tinguis una bona tarda.Molt bé, Jordi. Molt bé, una abraçada a la porta.Que vagi bé, adéu. D'aquí uns moments nosaltres connectarem amb la xarxa per escoltar el bolletí de les notícies generals de la CIS, la xarxa anteriorment coneguda com ràdio, i després el bolletí dels senjors notícies. I a la segona hora del programa parlarem amb Lluís Montfort, regidor de Juventud de l'Ajuntament de Senjors, que ens explicarà algunes de les respostes que han donat els joves senjors tanks sobre l'enquesta del pla jove. Mira, ho tinc per aquí, ho vaig a buscar-ho, perquè concretament se'ls ha preguntat quines coses t'agradarien que es fessin a senjors per millorar la vida dels joves en diferents grups. Els grups de 12 a 15 anys, de 15 a 24, i de 25 a 34 anys. Per exemple, algunes respostes de joves entre 16 i 25 anys diuen fomentar mínimament les activitats d'oci nocturn. No hi ha cap local nocturn, d'oci ni cap sala de concerts, d'algunes zones alienes, a zones residencials. Com bé podria ser la zona dels polígon industrials. Amb una sala de concerts i algun bar nocturn, es podria evitar tota la mobilització de jovent que s'envada a festa per Barcelona, pel simple fet que senjors no disposem de cap local que s'adapti a les seves preferències. Tot local nocturn hauria d'acomplir amb la normativa vigent dins sonorització per evitar inconveniencies amb els residents propers dins de la seva àrea d'influència. O, per exemple, una altra que comenta, el trambaix només té una línia que comunica amb Sant Justes Bern. La línia T3, com a usuaria habitual la freqüència de passada del T3, és tan exagerament baixa, un tram que de 20, 35 minuts, que no surt a comptar a agafar-lo, mai per anar fins a Barcelona, diu aquest jove, per si no pogués empitjorar la volta que realitza passant per cornellalles plugues, i el temps de recorregut fins a Barcelona, la parada de Palau Reial, tingui una durada mitjana de 30 minuts. Si sumem el temps que triga un tram vi a passar, els resultats no poden ser més insostenibles. En fi, de tot això, en parlarem d'aquí uns moments amb el regidor de joventut Lluís Montfort. Ara connectem amb la xarxa i tornem després, per cert, que també... També parlarem amb el Dan Costa, que, juntament amb altres fotògrafs s'enjustencs, avui inauguren una exposició a Can Ginestar, i acabarem la segona hora parlant de llibres amb l'Ernau Consul, les novetats i els més llegits, i també del Saló de Lectura i el taller d'escriptura de la Teneu de Sant Just d'Esberna. Això serà a la segona hora. Tornem d'aquí els moments. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Bona tarda, us parlem en el Carba Jali Ramon. Els farmacèutics xifren en un 80% el seguiment del tancament patronal d'aquest dijous, a l'hora que el Consell de Collegis reitera la seva voluntat de continuar negociant amb l'andinistració i trobar una solució de moment avui, la conselleria d'economia ja ha començat a pagar els 99 milions d'euros de la factura pendent de Juliol, un cop s'ha rebut l'avançament del fons de liquiditat de l'Estat tot i que el conseller Andreu Mascolei ha alertat que no pot garantir que tots cobrin avui mateix. Els diners estan a Barcelona, els diners s'estan transferint a les farmàcies, no conec la mecànica completa, el normal és que el sistema que té organitzat i els col·legis farmacèutics ens garanteixin que avui els reben els diners, però jo no puc garantir que tots i cada un arribi avui en dia, però els diners estan aquí i s'estan passant que veu les farmàcies. El ministeri Dizenda segura en un comunicat que ja va transferir els 99 milions a la Generalitat abans d'Aïdi Marge, anuncia que avançarà 500 milions d'euros més abans que s'acabi aquest mes d'octubre. La subdelegada del govern espanyol a Lleida m'amançó a tret importància els vols d'avions militares que dimarts van provocar enumbroses queixes de veïns i ajuntaments de la Plana de Lleida, el Pirineu i la Catalunya Central. Ha dit que se'n marquen en l'activitat habitual de la formació dels pelots i ha culpat els que han obert el debat sobiranista de volet a morir la població. És molta casualitat que comencin a molestar uns vols que s'han fet de tota la vida en el mateix moment que s'envien cartes al Parlament Europeu també amb un possible perill d'invasió per part de l'exercici. Jo crec que els ciutadans són prou seriosos per identificar que és un alarme i qui està generant la por en aquest moment. Així mateix, en declaracions a la xarxa, l'alcalde de Cervera Ramon Royes parlava i d'un intent d'intimidar a la gent a l'hora que el president de la Diputació de Lleida Joan Ranya qualificava d'impresentable que l'exercit de l'aire realitzi vols a baixar altura sobre Catalunya de forma reiterada i demanava que deixin de fer-se. La tur és la principal preocupació dels Barcelonins i per primera vegada supera la inseguretat com a màxim problema. Segons l'enquesta de serveis municipals de Barcelona del 2012, set de cada 10 ciutadans consideren que han pitjorat la seva situació econòmica. Els humdets també constaten que la gestió municipal rep un 5,9. La millor nota dels últims 5 anys. El primer tenent d'alcalde Joaquim Forn ha de fugir del triomfalisme. És evident que no hem millorat en tot, no som triomfalistes, però hem avançat positivament i crec que les millores que hem implementat tant en matèries de seguretat també com amb neteja comencen a donar els surts fruits. Finalment, destagar que l'Ajuntament de Barcelona es manté com l'administració més ben valorada pels ciutadans. Segons l'enquesta, els Barcelonins puntuen en un 5,4 la Generalitat i sospenen en un 3,4 al govern central. Per visió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Serà el cobert a llarg de les properes hores arreu de Catalunya amb precipitacions de caràcter feble. Des d'aquest moment, encara plourarà el matí. A la tarda s'obriran clarines que avançaran de sud. Cap a Norte, les temperatures no variran gaire. Durant tot el dia, però es mantindrà el cel força núvol a temps plugés a les comarques del Pirineu. Disapta entrar a la Tremontana, que serà molt forta a la costa brava. Els núvols aniran desapareixent. Tot i encara hi haurà roxets a les comarques de la meitat nord-i-est. Amb navades al Pirineu, per damunt de 1.500 metres. Diumenge farà més fred. Baixaran les temperatures d'ambient de plena tardor. I encara pot haver-hi algun roxet a les comarques de la costa central. El nou model leon que s'hi ha de començar a fabricar a Martorell comportarà 800 milions d'euros d'inversió i 1.600 empleats directes, més 6.000 d'indirectes. A més, l'adecuació de la fàbrica per produir-lo amb tecnologia d'última generació ha permès incrementar la capacitat total de la planta un 10% fins als 600.000 vehicles l'any. Esports en xarxa. Bona tarda. Os parla David Amador del Barça davant que et rep aquest vespre. El vesícte es distambula en la tercera jornada de l'eurolliga. El jugador blaurana Marcelinho Huertas parla del rival. Un partido como todos sabemos en Eurolliga, duro, como siempre. Un rival que viene jugando muy bien, primero del grupo, así que creo que poco más que decir. Saber que va ser un rival que nos va a poner bastante duro, venir en el palau, siempre quiere demostrarlo su valía. Yo creo que un equipo como muchos americanos, jugadores sobretodo muy físicos, que van a venir a jugar un partido para competir. Entenis el mallorquí. Rafa Nadal ha anunciat que es perdrà els dos últims tornejos de la temporada a París i Londres. El de Manacó diu que no era una sorpresa, però que de tota manera evoluciona bit de l'esió de Genoll, que va patir abans dels Jocs Olímpics. Nadal diu que continuarà la recuperació a Mallorca. I el català Marcel Granoller s'ha clasificat per als quarts de final del torneig de València en superar el francès Gil Simón en 3 sets. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.05. D'aquí una hora comença el ple municipal corresponent el mes d'octubre i es debatran els impostos, taxes i preus públics a Sant Just. Els regidors i regidors tractaran l'avrobació provisional de les ordenances fiscals, el primer pas per aprovar-les de manera pròpia. I el primer pas per aprovar-les de manera pròpia. I el primer pas per aprovar-les de manera pròpia. I el primer pas per aprovar-les de manera pròpia. I el primer pas per aprovar-les de manera definitiva el ple del mes que ven. General la mitjana és que els impostos pujant en equivalència a l'augment de l'IPC, que es calcula que és del 3,5%. L'impost dels vents imobles es congele a Sant Just, tot i que, com que s'el·limina la bonificació per les persones que tenien aquests impostos domiciliats, la gent que hau tingut domiciliats veu com se li encareix la factura 1,5%. Recordem també que la quarta de les famílies que han de pagar l'Ivira en cabecer ha de deixar que aquest any només en el cas de les persones que no ho tenien domiciliats. També l'impost d'activitats econòmiques augmentarà només de correspondent a l'IPC i el de circulació es manté també congelat d'altra banda. A més d'aquests temes, els regidors i regidors també parlaran de l'ajudicació del contracte per la prestació del servei de neteja de edificis municipals i es tractaran tres motions. Tot plegar serà a la set d'aquí una hora. Les farmàcies de Sant Just, de la sala de plens. Les farmàcies de Sant Just s'han sumat a la daga per protestar contra l'ofec econòmic pels impecaments de la Generalitat. A Catalunya avui només obren les farmàcies i que els tocava fer guàrdia, que en el nostre cas és la farmàcia Bon dia, el carrer Salvador Escriu, el tencament està convocat des de les 9 d'aquest matí, que el motiu de la Turada és que encara no han rebut els diners pendents de Juliol, que el govern català va assegurar que pagaria entre ell i avui. La Generalitat deu 190 milions d'euros correspondents a les receptes de Juliol i Agost. Sant Just recordem que la farmàcia que obre avui durant tot el dia és la farmàcia Bon dia, situada al carrer Salvador Escriu. I acabem aquest vullet d'explicar en busca avui Sinegura, la ciutadana mostra de cinema arab i mediterrani de San Felio del Llobregat, el país convidat d'aquesta any és el l'Ivan. I des d'avui, fins dilluns, podrà veure pel·lícules i documentals per apropar-nos el món arab. L'estrena serà aquest vespre. Es projectaran dos documentals sobre el sàcar i l'entrada d'avui és gratuïta per tothom. La Inegura, si serà dos quarts d'avui, serà el vespre. La sàcara serà la sàcara. La sàcara serà la sàcara. La sàcara serà dos quarts d'avui del vespre. 10 minuts després començarà la primera projecció. Serà Hijós de les Nubes, l'última colònia del Baró d'Hongòria. Es podrà veure en versió original en arab amb subtítols en castellà. Les 9 i 5 del vespre es projectarà el somriure d'Esmara, que en aquest cas és de Mireia Salgado i Eduard Jiménez. Dura 25 minuts es podrà veure en versió original en arab amb subtítols en català. Els directors seran presents. Quan s'acabi la projecció, s'obriran debat amb tots dos. De fet, aquest últim documental forma part de la categoria del punt de vista de cineastes d'aquí. I de moment, això és tot més informació a partir de les 7. Gràcies. Think about you every day In the morning and in the afternoon I wish that I could see you soon And when I held you I felt so fine It was like the worst, nothing left on my mind It was like Rockaway Beach in the month of June I wish that I could see you soon I had no plans to meet you baby I had a million things to do baby But you hit my heart for the hard food I wish that I could see you soon The angels go How long do you can see her? And I'm like, there's sooner the better Do you really think she will wait for you? Well I have no way to say And there's nothing I can do I have no way to say And there's nothing I can do Now listen, now that I am across the sea I wonder if you're gonna wait for me Or if you're gonna find a new boy to spoon I wish that I could see you soon And if you wait a little my pretty friend Until I come back to hold your hand We'll be like birds when they break through a cocoon You know, I wish that I could see you soon It's been a while since I felt like this And now I found someone I really miss Under the sun, under the moon I wish that I could see you soon Angels, how long do you can see her? And I'm like, there's sooner the better Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say And there's nothing I can do Well there's no way to say And there's nothing I can do Go Angels again How long do you can see her? And I'm like, well, there's sooner the better Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say And there's nothing I can do Well there's no way to say And there's nothing I can do Well there's no way to say No he de ser i n'hi ha res que puc fer. Sí, sí, d'oigua de la tarda, continuem en directe a la penya del Morrut. Aquí una estona parlarem amb el Sant Justenc d'En Costa, que, juntament amb altres fotògrafs del poble, Indeguren una exposició avui a Can Ginestar, amb el títol El pas del temps, i després vindrà l'Arnau Consul per parlar-nos de llibres a l'Apenya del Morro. Però abans de tot això, home, tenim el regidor de joventut, Lluís Montfort, a l'estuïn número 1 de Radio Desbert. Lluís, bona tarda.Bona tarda. Lluís Montfort, a l'estuïn número 1. El doctor Slup! Saps per què et posem la cançó de la Rale? Que feia temps que no la posàvem, eh? Em temo que sí, i es fa fet amb marascut per altra banda. És cert que tu vas estar a la festa de Carnestoltes de l'any passat disfressat de la Rale, no, Lluís? okingueix mascareta i feminista, Lau Nazcosa, altres, nete folk. En telfen per a fer temps que no ho fem. Fem tot un cas ho fem que el直接. que es va fer, si m'equivoco, el maig d'aquest 2012, amb molts joves sànjos tanks, la majoria, m'imagino, de l'Institut de Sant Just, entre 16 i 25 anys, i també entre 25 i 34, i de 12 a 16. Per tant, tenim aquests tres grups. En principi, la emancipació era, o és la principal preocupació pels joves de Sant Just, aquesta és una de les conclusions que es desprèn d'aquestes 552 enquestes, per tant, dels 16.000 habitants, els 552 joves, que l'Ajuntament va fer el jovent del municipi el mes de maig. Podem marxar de casa, és la prioritat bàsica dels joves, que tenen entre 16 i 25 anys. M'imagino que no sé si us ha sorprès, aquesta primera conclusió d'aquest gran estudi que ha tocat també molts temes, Lluís. La veritat és que ens ho veurà una mica. Pensa que marxar de casa, moltes de casa es fa a més de 3 pilars. Primer, tenir una formació adequada que permeti trobar un lloc de treball, que és la segona, i després tenir un bon excés a l'habitatge. I com que aquestes, com a mínim, les dues coses, aquestes finals, la feina de més o menys de qualitat i estable, i un lloc assequible per viure, estan complicats, doncs això és el que realment és el que més preocupa. Hi ha algun altre de aquest top-five de preocupacions que t'hagi sorprès d'aquesta enquesta de joves? Sí, n'hi ha una que no ens esperàvem, que sabíem que existia, però no ens esperàvem que estigués tan amunt, que és la preocupació pel dèficit en el transport públic a Sant Just. Molta gent comentava que per la seva vida fins i tot laboral d'anar i venir a treballar a Barcelona, els era una incomoditat el fet que hi hagués un transport públic que no responien les seves expectatives, i també per sortir de nit i tornar-me a l'autobús, que era més complicat. Per exemple, això és el que ha respost un dels joves entre 16 i 25 anys, a l'última part de l'enquesta, que era lliure, deia que el tram baix només té una línia que comunica amb Sant Just, la línia T3, com a usuari habitual, la freqüència de passada del T3 és tan exageradament baixa, un tram que ha de 20 o 35 minuts, que no s'ho haurà compte agafar-lo mai, ell deia, per anar fins a Barcelona, per si no pogués empitjorar la volta que ha realitzat, passant per coronallalles plugues, fa que el temps de recorregut fins a Barcelona, a la parada de Palau Rial, tingui una dura de mitjana de 30 minuts. A més, si sumem el temps que triga un tram vi a passar, els resultats no poden ser més insostenibles. Aquest és una mica el pareig d'alguns joves de Sant Just. Sí, és veritat, i fins i tot fa poc ens en el que llegia algun tuit d'en Joan Pujades, en algun compensió, que també ho parlàvem aquí, era la manera més ràpida d'anar fins a Francesc Macià, que sigui el 51, que sigui el tram baix. Ara, de fet, estem intentant obrir camí, per veure si finalment desbloquegem el tram baix per l'aureàmiró. El que passa és que... Em sembla que està molt difícil, perquè justament l'altre dia parlàvem amb l'alcaldessa d'Esplugues, la Pilar Díaz, i ens explicava que no estan gaire per la labor, de fer-ho passar per l'aureàmiró, la carretera Rial, per connectar-se amb Feliu, i a Esplugues amb el tram baix i que preferien el metro. Per tant, en principi, això trigarà molt. Sí, el que passa és que nosaltres també hem sabut aquesta reticència i hem de contactar amb ells per explicar-los. Això és una cosa que és assequible, que està molt bé i suposo una millora. I què us han dit? De fet, molta gent que estava en contra d'entitats, de partits polítics, etcètera, d'Esplugues han començat a veure que això és una oportunitat que no es farà res si no es fa això, perquè totes les alternatives són molt més cares. Hi ha algun altre aspecte així que vulguis destacar, abans de començar a llegir, perquè en Lluís molt amablement ens ha fet arribar una cosa que no està publicada, que són aquestes respostes lliures del final de l'enquesta, que és una mica el que cada jove podria escriure de forma particular. Alguna cosa més, Lluís? Una cosa que no m'esperava i realment ens ha de fer millorar, és que hi havia molta gent que no coneixia el Consell de Joventut, i que s'hi feia. I això també és una cosa que et tindrem en compte. En la pregunta de coneixes el Consell de Joventut i t'agradaria participar-hi, hi havia un percentatge bastant elevat de gent, doncs que no coneixia. És el 79% de la gent. Tindrà en compte que vostè ho estem restringint massa entitats, i per tant començarem ja a obrir altres sectors i a gent individual que s'hi pugui incorporar. És una cosa que no ens esperava. Què era el Consell de Joventut? El Consell de Joventut, el que fa és compartir i dissenyar amb la regidoria les accions a matèria de Joventut, que participa en l'elaboració de Pla Jove i en el seu dels desplegaments. Jo regularment el reuneixo, li comento que és el que estem fent, rebo les seves aportacions i anem treballant de manera conjunta. Vinga, comencem a repassar algunes de les respostes de joves d'entre 12 i 15 anys d'aquest pla de joventut, aquestes enquestes que s'han fet aquí a Sant Justes Bern. Jo vaig dir, si tu vols anar a fer una encullerada, Lluís, pots fer-ho. Diu que hi posessin un centre comercial amb cinemes i activitats d'oci a Sant Just. Això és... com ho veus? Bé, això és una cosa recurrent. Fins i tot els nens de tercer, quan van a visitar l'alcalde, és la seva principal demanda, aquesta, sí, sí. Jo crec que bé, no sé si... no sé, no sé. Jo no estaria massa per la labor. Després, per exemple, poseu una bolera, un cinema i un casal que es facin tot el esports. Una bolera i un cinema, sent just? Bé, com que aquests resultats ja els teníem des del mes de juny, justificasseu en el casal de joves des del mes de juny, hi ha assisteies a bàsquet i portaries a fora, i estem obrint molt més també una cinta de Badminton, amb el qual cosa estem intentant donar sortida a aquesta proposta. Una altra jove de 12 o 15 anys diu, res, ens hem d'adaptar amb el que tenim. Home, que t'ha conformista, però vaja. Després una altra diu, no ho sé, ja fan moltes coses i trobo que està molt bé. Bé, sí, no està malament, però està acta de fer coses noves, clar. M'ha sorprès aquest jove que diu que els impostos no siguin tan cars. Una persona que ja està preocupada, que en principi no paga impostos de 12 o 15 anys, ja està preocupada per haver de pagar, Lluís. Bé, haurà de seguir pagant. Després, jugar a paintball, un joc de tirar-se pintura amb pistoles. També l'hem recollit en les activitats, aquest estiu que vam fer, que estaven allà fent aquestes activitats, se'n van a jugar el paintball, èxit absolut, repetirem per Nadal. Per cert, que tu ets regidor d'educació, també, i hi ha una persona que hi hagi menys hores de classe i que en més temps lliure. Consedit. La regidoria d'educació de regentament dels menjors pot fer alguna cosa? No, no podem fer absolutament res. De totes maneres mai va malament una quanta hores de classe. També hem fixat que molts joves de 12 o 15 anys parlen dels skates. Això sí. I del tema de l'esquetpark. A Sant Just, a principi, n'hi ha un que està compartint amb esplugues, no? Sí, sí, sí. De fet, hi ha bastanta gent. Quan té aquest punt així, urbà i lliure, volen anar per les places, i fins i tot també en el casal de joves els hem muntat unes pistes, que es s'autopia i van cadivendres. Alguns consideren que és poc per això. Hi ha el fet d'haver-se de traslladar fins allà baix... Sí, és poc perquè segurament és per un nivell d'aprenent. Després, un altre diu que es fomentés més l'estalcarrer i no a casa amb l'ordinador. Bé, no sé, Sant Just té moltes places públiques i molts espais on poder jugar. Tenim aquí els jovenívols i aquests espais que també ouvirem ara al costat de l'escola Montserrat Antiga, que també es podran accedir per jugar. I ja per acabar, aquest grup de 12 o 15 anys, un diu campionat de futbol, Badminton, etcètera, que és una mica el que comentàvem fa una estona amb aquestes noves activitats que hi ha al casal de joves. No, ens anem adonant que els tretes esportives tiren molt. I ens demanen més enllà dels clubs, una cosa com multisportiva. Potser parlarem amb les entitats esportives i ens podem donar un cop de mà amb això. Passem ara als encastats entre 26... No, entre 16 i 25, anem per ordre. Entre 16 i 25 anys, per exemple, un diu... Crec que s'estan millorant... Clar, aquests ja són més grans, ja m'escriuen més. Diuen, crec que s'estan millorant a la participació del jovent a Sant Just. M'agrada el nou plantejament de festa major dels darrers anys, per exemple. De totes maneres, crec que s'hauria de facilitar que els joves poguessin gaudir d'activitats nocturnes al nostre poble. No crec que faci falta que es promogui des de l'Ajuntament, però sí més no, que es donin més facilitats que els horaris tope i límit, ens imaginem de les festes. I sovint, el cas excessiu que es fa a les queixes dels veïns, fan que la diversió nocturna a Sant Just acabi quedant reduïda a només dos o tres dies l'any, com a molt. Sé que és una reivindicació recorrent i la potenciació de les festes d'estiu i tardor crec que van anar a aquesta línia i ho celebro. Ell mateix es contesta, fa com una reflexió. Sí, en aquí, ja fa anys que estem intentant portar una mena de pacte, entre fer coses realment que siguin potents i aquest descans veïnal que tanta gent ens demana. És veritat que tenim petits espais que no estan prou de desenvolupats i que jo crec que en els propers anys podem anar des de desenvolupant. Aquí s'ha de fer el cinema, qui cangin a estar, algunes nits d'estiu... Hem de tentar buscar nous espais per fer festes de mitj format. Fins al final, a matí, és complicat. Feu, en principi, des de la rejuïdia de joventut, aquesta enquesta la feu per fer... M'imagino, per fer-ne un cas, vull dir. Heu canviat algun plantejament a real d'aquesta enquesta, a part de posar les cistelles i portaries al cap de joves? T'he comentat del Consell de Joventut. És una cosa que ens ha fet reflexionar profundament. Estem intentant buscar corresponsals de l'institut perquè s'apuntin. Hi ha hagut 20 persones que ens han deixat la seu correu electrònic, que volen ser convocades a agarrar-nos del Consell. Això ens permetrà créixer i obrir-nos més. Per altra banda, també hi ha hagut una sèrie de propostes, de nous tallers en el cas del de joves, que els estem orientant en aquest sentit. Com per exemple? En visc a la gastronomia, tira molt. És una cosa que s'ha agafat molt en la cultura d'aquest país, i tallers de formatges, de tasques, de cerveses... Ah, sí? De tot això, un desenpunt de vistàries cultural i gastronòmic tira molt. I ja està fent un curs de cuina, per exemple. I es farà alguna activitat d'aquestes que comentes? El cas del de joves? Ho estem preparant ara. Segurament hi haurà alguna activitat d'aquest estil. Sí, una catada de vins o alguna cosa. Ho estem tancant. Hi haurà alguna cosa d'aquestes. En principi ens hauria de fer-ne uns tres, aproximadament d'aquí fins a final de curs. Després, un altre que diu... Primer de tot, canvia una miqueta la visió que tenim de les agrupacions juvenils que hi ha al municipi, ja que al meu cercle d'amistats, que hi hagi alguna festa puntual, ni s'acosten. Vol dir que la gent no va a les festes que s'organitzen. Ja que l'organitzar-la sempre a la mateixa gent, ja sap que serà una merda. Bé, una mica perruer aquest final, però vaja. No, però jo entenc el que m'està dient. Però l'AMDA és això de la concepció de joventut, que és a dir que s'havia d'obrir a gent nova. Per tant, intentarem. Per altra banda, també fixa-t'hi que amb temes que em mouen molt la gent com la festa major, els que han tirat de carro han sigut les entitats, durant en compte que s'han d'obrir a la ciutadania. Jo crec que el 2013 serà aquest pas que grocs i blaus, a nivell individual, col·laboraran per fer una festa major més gran. Aviam si, en aquest sentit, podem avançar-lo una mica més. Sobre aquest oci, a Sant Jus, i també quin paper tenen les entitats jovenils, un altre diu que s'ha de fomentar que hi hagi més oci pel jovent de Sant Jus. Si hi ha tants pocs bars per joves, no és casualitat, diu que la política de l'Ajuntament ho provoca. És veritat, això? No ho sé, si és ben veritat. Jo crec que l'Ajuntament no ho ha favorit excessivament. Sempre hem estat intentant donar suport, però mateix temps, mirar d'en cavir-ho amb aquesta delicadesa, que aquestes coses s'han de portar. Però també és veritat que molts bars no obren perquè no tenen clients en aquí, també. A vegades, en poblacions més grans, tenen més massa crítica de joves. Ens agrairia molt tenir un parell de tres de canginestats més a Sant Jus, però aviam què passarà. Em sembla que el parador de nit obrirà a partir del gener. Doncs vinga, això serà una gran oportunitat. La rejuaduria de joventut continua dient... Ha fet un gran treball durant els tres anys, amb en Lluís Moforra al capdavant. Moltes gràcies. Però això no vol dir que estigui tot fet. Moltes gràcies, també per recordar-m'ho. Comparem la situació de Sant Jus en pobles veïns, encara estem molt enrere. Crec que s'haurien de fer més concerts durant l'any. Encara potenciar la festa major, com ja has fet, i fomentar altres dades com les festes de Tardó o Els Cards. Les entitats de jovenils han de ser el pal de paller. S'ajuda a prou? Ja parlo de subvencions econòmicament, a les entitats jovenils, que ja s'han just? Bé, doncs... Hi ha unes quantes que fan una activitat molt potent, i estem a darrere... ajudant-los tant amb subvencions com amb material, amb coses que necessitin. Això intentem, no? Que passes que, bé, que els moments també són complicats, però tot i així aquest any mantindrem els ajuts respecte al 2012. Un altre diu més opció de pisos, tipus d'obra social, la caixa, o pisos com els de la carretera real per joves. Ara més que mai hem d'impulsar l'habitatge per joves del municipi, i també jo faig un altre comentari, que no el tinc aquí a mà, però que he llegit abans, on deia que menys pisos de compra i més de lloguer en aquests paquets d'habitatge i promocions que es fan. Sí, de fet, nosaltres, en el pacte de govern, ja el tenim, no? Incentivar els pisos de lloguer, perquè els pisos de la caixa es van entregar fa un parell d'anys, si no recordo malament, i la idea és anar avançant tot el que puguem amb habitatges de lloguer. Ves, que tal, les administracions tampoc ens ho posen fàcil. Només no ens deixen endautar els ajuntaments, sinó que, a més a més, les subvencions per lloguer i de protecció oficial estan acabant. Intentarem tindrem tot el que puguem amb el gra de les circumstàncies. I això és una cosa que hem vist clarament a les enquestes. I es pot fer això de canviar els pisos de compra pels de lloguer? Home, els pisos de compra que ja estan adjudicats, no? Clar, perquè... Que pas que si te'l retornessin a promonçar la manera del pis, doncs t'ho podries posar a disposició. Però, amb un se de fer, ja té un número substancial de pisos de lloguer, i, quan més n'hi hagi, més política de lloguer es podrà fer. Perquè el problema de lloguer és que quan entres, ens ha de veir certa rotació, no? Si es ocupa ràpidament, no és complicat que la gent hi pugui accedir. Quants més pisos tinguem, més rotació podrem fer. Després, una altra, ja van acabar en aquest grup d'encastats entre 16 i 25 anys, que comenta una cosa molt particular, que, clar, aquí que es culpa d'escriure, que vol, no? Home, això era suggeriment, clar. Hi ha un arbre a la cruïlla del carrer del Paseig de la Montanya i Miquel Reberter, per on transitem tots els alumnes per anar a l'Institut de Sant Just, que impedeix o dificulta molt el pas de bicicletes per la vorera. I ens obliga haver d'anar per la carretera en moltes ocasions repleta de vehicles i, a més d'un, ja l'han atropellat. Diu a mi, per exemple, així que demano respectuosament la regidora, o la regidoria, vaja, que solicitin la retirada d'aquest arbre que impedeix el pas. Això ho podeu fer? Ho hem passat, ho hem passat. No sé exactament com està el tema, ja ho seguirem. Perquè jo recordo que és veritat que hi ha un arbre que està just al mig de la vorera entre la rotonda que va cap a Can Mèlic, diguem, i la rotonda que va cap a l'Institut. És un arbre amb unes arrels molt grans i molt amples. Sí, sí, sí. Si hi ha d'anar a atropellar algú, doncs escolta, mans a l'obra. Val, ho teneu en compte, eh? Ho aprenem l'altre d'això. Gomet vermell. I després hi ha una altra que diu que la vida nocturna s'assemblés més a la sanfaliu. I visc a sanfaliu, ja. Bé, sempre ens quedarà a sanfaliu, no? El que ens està diguem. Bé, intentarem millorar si tothom ens ajuda. Val, després passem els encastats entre 26 i 35 anys. Un diu, esteu fent una bona feina que no només és pensar en el present i en guanyar eleccions, sinó que de debò té vocació a servei i construir un veritable teixit de joventut mitjançant els processos oberts i bla, bla, bla, bla. Sí, això ho vaig escriure jo. Ho vaig escriure tu o Lluís? El vas colar, no? Sí, sí, sí. Un altre diu, respeto por los jóvenes. No son todos unos porreros ni borrachos, como se dice en el pleno. Es verdad que se va diciendo el ple. Qui ho va dir, això? El company de Viglia Democràtica, quan vam presentar el pla Jove, no va dir ben bé això, però sí que va fer referència a aquests problemes, com estigmatitzar el jovent. Però podrà fer molt més del que puc fer jo, només amb el meu vot. Penseu que a molts dels que vivim a Sant Just, treballem fora de Sant Just, encara pitjor, diu fora de Barcelona, i triguem un munt en desplaçar-nos en transport públic, i no hi ha diners per tenir cotxe. En fi, com a mínim, un tram que no doni mil voltes per l'obrecat o un just metro que tingui un horari més llarg, això del just metro, el tram ja n'hem parlat, el just metro què? El just metro tenim dificultats també de finançament, i realment estem intentant ajustar-lo a màxima fluxa de viatgers. No sé què dir-li. Intentarem ampliar-ho, que no és tan fàcil. I la primera part de la pregunta era per picar-me, no? No ho sé, però tu pots fer molt més que evidentment els joves, no? Això és veritat. Jo he de canviar de fill, sóc una espècie com de l'alegat de classe. Treballem i aquí entires endavant. Tu ets una mica, des de fora, com el regid enrullat, no? Sí, estaràs bé. El Twitter, tothom et faig... Ah, fa com la Gràcia, et tens la fotografia. Allà, així, amb el mocador blau. A Twitter, em parles molt sincerament. Això està estudiat, Lluís? No sé, si em vegués la meva mare, no sé què diré. No ho sé, això va com va. Jo crec que ha estat el comets i ja està, endavant. I endavant, d'això, no? Una altra diu, així com crec que aquesta enquesta sobre l'autorització del cas del pot implica més els joves, crec que estaria molt bé que s'apliqués a tots els àmbits possibles del poble. És a dir, promoure més la participació de la població, no només dels joves a partir de referèndums, i també amb informació clara i concisa. És curiós que hi hagi aquesta reflexió, quan, precisament, ahir, a la trobada del nou pla de participació ciutadana, només hi van anar 6 persones. Bé, perquè no és fàcil. Jo crec que tampoc has de medir les coses per la gent que et ve, no? Si no, també has de medir les coses per la capacitat o les ganes que tinguis tu, de mica en mica, de fent tacadoli, tot aquest procediment que hem fet nosaltres a Juventud, no ha sigut un dia per l'altre. Després, una altra comenta que... Diu... Diu, prova? Aquesta ja la tenia apuntada per aquí. Prova pilot d'autogestió del cas del de joves. Això és possible. És a dir, que un grup de joves, com per exemple, el núcle, m'ho invento, però, per alguna cosa aquesta feta, pugui autogestionar el cas del de joves. I, per tant, no sé com... Clar, amb aquesta frase, falta molt contingut, no? Perquè es podria fer això. O hi ha precedents exemples... Com un equipament com el cas del de joves, nosaltres el que hem apostat és per un equip de professionals que saben treballar amb adolescents i saben molt bé. Per tant, el que sí que hem encarregat és realment una gent que sap fer les coses. El que passa és que qualsevol grup que vulgui desenvolupar qualsevol activitat d'una manera autogestionada ho pot fer. Per tant, qualsevol que tingui un projecte en el cas que l'acompanyaran i es pot autogestionar el seu projecte. I ja per acabar comentar que diu fomentar mínimament les activitats d'oci nocturn. No hi ha cap local nocturn d'oci, ni cap sala de concerts en just, que podria instal·lar-se en alguna zona aliena, a zones residencials, com bé podria ser la zona del polígon industrial, amb una sala de concerts i algun bar nocturn es podria evitar tota la mobilització de jovent que se'n va de festa a Barcelona. Pel simple fet que s'enjust no disposem de cap local que s'adapti a aquestes preferències. Tot local nocturn hauria d'acomplir una normativa vigent, dins sonorització per evitar inconveniencies amb els residents propers dins de la seva àrea d'influència. No sé si vol fer com una mena de zona armètica, el polígon industrial. Una sala, comenta, com una sala. Sí, una sala de concerts. Ara podria dir-ho típic de, o mirarem, o treballarem, però això queda clarament fora del nostre bar. És inviable, això? Només de l'Ajuntament, no. Si hi haguessin diferents grups d'entitats que fessin una espècie de coordinadora, una associació i, entre ells, aconseguessin el de sentar un local per fer-hi coses, potser hi podria m'ajudar d'alguna manera, suposo. Però, directament que l'Ajuntament munti una cosa d'aquesta, és que ara, amb la situació d'ara, no ho veig viable. Aleshores jugarem a la primitiva i a què passa. Diri, 35 de la tarda. Lluís, agraeixo molt que hagis vingut a comentar i que ens hagis passat aquestes respostes de temàtica lliure. Podem dir així de l'enquesta del Pla Jove. I deixem saludar a un altre dels joves Sant Just Tanks, que tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, que és el Dan Costa. Dan, bona tarda.Bona tarda. Perquè d'aquí una estona, em sembla que d'aquí una hora, justament, dos quarts de buit presenteu, sinagura, una nova exposició que ens hi n'està, sota el títol, El pas del temps. Molt bé, correcte. Com va anar la idea? Qui sou els que feu tot això? Doncs som quatre personatges d'aquí Sant Just, som jo, el Pau Ardèvul. Pau Ardèvul. El Jordi Rebollar, alias Rebo, i la Maria Iguader. I, aleshores, des de Juventud, se'ns proposa que presentem algun projecte per fer alguna exposició fotogràfica, no? I, bueno, hi ha bastant de gent a qui Sant Just que li agrada això de la fotografia i al principi era amb uns quants elements que estem així pensant en algun tema per fer una exposició, per impossibilitats d'alguns o el que sigui, s'ha acabat reduint a 4 a 4. Fotògrafs, no? Per tant, dona la casualitat. Dona la casualitat que hi ha. Que el regidor de Juventud estigui aquí. Per tant, això és una cosa que va sortir des de la regidoria, diguem-ho així, no? Va sortir que teníem gent que sap fer fotografies. Sí, no és que ens proposin, si no diuen, escolta, si proposeu alguna cosa amb cos, doncs se'ls hi presenta el celler de Can Ginestar. I enten dintre de la valuació de la comissió de Can Ginestar, que són els que triguen les exposicions en funció de la qualitat, i el fan triar, per tant. I, d'en aquestes fotografies, quantes n'hi ha en total? Doncs són 8 fotografies per cap. I a la hora d'això consisteix, sota la pregunta, què és el pas del temps, que és facilíssim, de fer unes fotos sobre això. Ha sigut una espècie d'infern conseguir-ho, però són això 4 persones fent una sèrie de 8 fotografies, que l'escua ha fet el seu aire. Per exemple, les teves, si te'n recordes, més o menys, que quan les veu fer aquestes fotografies? Doncs això, tota aquesta història porta un any i pico gestant-se. Fa un any va començar, i veu fer les fotografies durant aquest període de temps a l'últim mesos, i les teves fotografies, per exemple, com són? Són quadrades, de 50 per... Ostres, com dir-ho? La meva idea d'això era fer una mica de... Com que jo tinc un passat així científic, passat per la Facultat de Física, volia explicar una mica 4 pins d'allades del concepte de temps a nivell físic, o 4 curiositats interessants... Viajes en el temps... No, no, no. Més aviat, en física, el temps... És un concepte molt ampli, però 4 coses que, des del punt de vista normal de la conversa així de cafè, són curioses. Per exemple? Sí, coses curioses del temps. Sí, són tres fotografies on es veu una pilota que rebota. I jo el que faig la pregunta és que si el que em diguin, si la pilota està rebotant d'esquerra, a dreta o de dreta a esquerra, és a dir, quin és l'abans i quin és el després d'aquesta sequència? M'explico? Sí, sí, sí. Com que no tens... et falta algun element perquè tu puguis triar... quin és l'abans i quin és el després? La següent sèrie explica quin és aquest element que ens permet decidir abans i després. I aquesta sèrie és una tasa que es trenca. Quan tu veus una tasa que es trenca és molt fàcil que tu puguis dir... La trencada és l'última i quan no està trencada és això que és molt obvi. En realitat té molta importància. El que ens està dient és que qualsevol procés en la natura sempre evoluciona en un sentit que és el d'esordenar-se. I això és el temps. El temps és aquest sentit amb el que les coses avancen. M'explico? És un com filosòfic, també, a l'hora. Sí, sí. Tu has entès alguna cosa o no? Sí, ara ho estic acabant de sintetitzar. Però pugeu, mireu les fotos i penseu. Clar, sí. I després falta encara una cosa, però ja és la sorpresa final. No, no, digue-la malament. Això ja ha cobert sis fotos, me'n faltaven dues. En realitat no me les he fet de la patia, sinó com és que podem mesurar el temps. Si el temps hem dit que els processos van canviar cap a un estat ordenat, a desordenat, caos, entropia, paraules que potser sonen, el que ens permet mesurar-los són els cicles. Pel simplement que dins d'altres cicles, dia i nit, la del cicle de l'aigua, jo he fet dues fotografies que representen el cicle de l'aigua, això ens permet mesurar el temps. Un succes que repeteix aparentment sense canvis, això és un cicle, i en aquest cicle es consprimo un rellotge, però que és un instrument. El temps no és el rellotge, el temps és sempre que hi hagi canvi. Home, tot això és molt interessant, perquè jo soc un gran aficionat a pel·lícules de ciència-ficció. Per exemple, Back to the Future, no? Res el futuro. Això, com està ara? Perquè ja aniríem a acabar. Home, doncs està l'estonteria de la biblioteca, la pel·li. Tu que ets físic, i avui parlem del temps i aquesta exposició, creus que algun dia... o que... o sigui, científicament, això es pot fer? O què passa, aquí d'an? Home, la pel·li existeix, s'ha fet. Per tant, és possible fer-la, la pel·li. No, la pel·li sí, però... Fer... no sé, com... físicament... El pròxim dia que vulguis parlar de coses així, dius que m'ho prepari, perquè ara que vols que et digui, és possible o impossible. Home, jo soc de l'opinió que no hi ha res... Impossible. Impossible, prefereixo... Jo crec que la ciència es basa més aviat en... No diré, això és impossible, científicament demostrado, sinó qüestionar-se com canvia el punt de vista. Hi ha molts vídeos al YouTube que diuen... Que viatgen en els temps. Un prèven als 70. Piajes en el tiempo, això era un tio a l'inauguració d'un pont, una fotografia en blanc i negre, amb unes ulleres que encara no s'havien inventat a l'època i una samarreta que ara no s'havia dissenyat perquè ens faltaven 20 anys per fer-ho. I llavors, posa, possible viatger en el tiempo. Ei, clar, potser això és estupiar, eh? Ja hem de fer-ho, perquè mira, l'Eli a qui ens diu el xat diu molt interessant aquest tema de ciència i art. Ah, considerant la fotografia com un art, no? Sí. Home, sí. La veritat és que és... Ara anava a fotre el rotllo per omplir aquest minut que et queda. No, no, perdona. No, però jo sempre he pensat que, a través de la fotografia, es podrien explicar molts conceptes senzillets, la ciència, que de vegades em sembla una muntanya, i seria una bona manera. Masclar l'art i la ciència, simplement, com a divulgació. Doncs, escolta, per què no fem una secció, aquí a la penya del Morrodan? Sí, home, com estan les tarifes? No també com a la regidoria. Clar, és veritat, eh? Sí, home, com vulguis. És diferent, no? Com parlem d'això, eh? Clar, et donaria per la molta estona, no? És molt interessant. Si no, i si trobes algú que ho sàpiga fer, això? Tu. Clar, Dan, tu. En fi, doncs res, ja ho sabeu. A partir d'avui, i fins quin dia, aquesta exposició a Can Gin està? Doncs, no ho sé, exactament. Jo sólo amb el teu copo de l'art, saps? El temps passarà, o no? El temps és relatiu, i el temps és una cosa que està malentesa. El pas del temps ja es vorà, perquè hi haurà un moment que aquesta exposició deixarà de fer-se. No, estan deixant dir que aquesta ha sigut la meva manera d'enfocar la X, però els altres tres integrants ho han enfocat de manera totalment diferents, i estan molt bé. Ja han fet els altres, ho saps? L'altre moment s'ha centrat en objectes, en textures que s'han d'agradar pel pas del temps. El Pau ha fet una sèrie molt interessant sobre la seva àvia. No sé com la titularia ell, ell defèn la titula, però jo t'explicaria que és l'espera de la seva àvia, cap a algú, i és com li passa el temps en aquesta àvia. El Jordi ha fet una crítica sobre els llocs abandonats, on el temps els ha deixat com estan, i la vivenda, i aquestes coses. La frase que ella de com passa el temps, ja està i tu passes bé. A 25 d'octubre estem ja, del 2012. I ahir era l'agost. En fi, mira, ja per acabar, Leli diu, Dan, un crac m'ha agradat molt. Gràcies. Vaja, un tango. Moltíssimes gràcies, Dan i Lluís, per haver tegat uns minuts parlant de l'exposició sobre la Xarrada, que si n'avoro avui, d'aquí 3 quarts d'hora, el pas del temps. Gràcies al dos per venir. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer, un plaer, un plaer. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sembla.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Un plaer.Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.