#1070 - La Penya del Morro del 31/1/2017

sense penll a la ciutat. Anem a la capital de l'Orgell de l'Oi Barrera. Bona tarda. L'Ajuntament redacta un document únic de protecció civil municipal per afrontar situacions com terratrèmols, fenòmens meteorològics sabers o alertes per risc químic, per exemple. A més, tots els agents implicats tindran una aplicació al telèfon mòbil per gestionar ràpidament aquestes situacions. Jesús Fierro és el primer tinent d'alcalde. És aplicar noves tecnologies, que això ens permet fer un sal endavant des d'un punt de vista de geolitzar, a un moment donat, si és necessari activar qualsevol d'aquests plans. A l'Oi Barrera, a Catalunya Ràdio, la seu d'Orgell. El grup es concessprime l'escrínectro del juny a Barcelona. La banda liderada per Bobby Gillespie atarrerà l'11 de juny a la sala resmetades per presentar el seno a disc Caos Mosis, publicat l'any passat. Serà una oportunitat per veure un dels grups referents del pob anglosexor dels 90 en una sala. Després que les seves últimes visites han estat a festivals com el Vida de Vilanova, el fesinal de Ben i Cassim o el Primavera Sound. De fet, actuaran a la mateixa sala on el 2010 van tocar en directe el seu álbum més celebrat, Escrima Dèlica. Les entrades es posen a la venda demà dimicres, a l'esdeu del matí a un preu únic de 40 euros. Esports, Marta Garcia... Dos novetats en el Barça per visitar-te Mar Calderón, perquè Racinha i Jordi Massí vendran en la llista de convocats en el lloc de Dinia, molesties i del porter Teres Tegen. El Barça és un partit que es seguira fent rotacions en tots els partits que puguen, perquè l'objectiu és mantenir bé físicament els joahors fins a final de temporada. Les negociacions entre l'espanyol i el Vilarreal per Caïcedo estan estancades perquè el club Groguet no vol acceptar una opció de compra obligatòria del joahor a final de temporada. Pel que fa a l'arribada de Sergio García, i mateix negocia a la seva eixida de l'Alrayán-Cataríà. Està mitjanissa tancar el mercat de Fijatges, el reus incorporar el migcampista Marco Ostebar, mentre que el Girona i el Magister City acorden posar punt final a la sessió del lateral Angelinho, a partir d'ara jugarà cedit al Mallorca. El Trial Indor de Barcelona, que se disputa a Domenge, s'ha presentat este migdia. També en Motor Tito Rabata Caigudis ha trencat un dit de la mà, un dit del peu, i també té un trencament parcial d'un lligament del genoll. Això és el primer test de pretèmpora d'Ansepang, Malaísia, on, en la jornada, avui ha dominat Andrea Yanone per davant de Màveric Vinyales. En la lliga de Baterpolo, partit de la 13ena jornada barceloneta en Mataró, i en futbol sala Amistós, Catalunya i Brasil, a partir de dos quarts de deu des de Sabadell. Fins aquí, les notícies. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Pele... Aquest dimarts a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible que pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'industria sense númer. Gràcies. Tot el que puja baixa, tot el que comença a acabar, tot el que va bé, si va bé, vull dir que a la vida tot té un final i la penya del morro no és una excepció. T'hi vendres 3 de febrer en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Però últim, últim, sí. Ai, a la penya del morro. Ja li portaré un dia. Estimo que per la ràdio no es poden ensenyar fotografies. Això que diu és que ja no pot ser. Ja li portaré un dia. Home, o me'l porta avui o ja no m'ho porta. Què vostè, què se'n va? Sí, que no li queda clar. Vaig enviar un missatge per WhatsApp l'altre dia, tot el programa. Però jo pensava que era un gosset d'aquells de conya. No, un gosset d'aquells que diuen. Sí que la cadena. Els meus amics diuen que no. Ja vam dir-ho, que el programa acabava aquest divendres amb l'últim especial de la penya del morro. Programa 2.000, que per cert. Doncs ara m'ha fotut. Espero que vingui vostè. Sí, jo vindré. Va ser l'últim de l'últim, jo vinc, jo estic allà. Jo estic allà. Compte amb mi, compte amb mi. Què hauré de fer? Ja hauran que anar bé. En directe. Des de Can Ginestar. Comença la penya del morro número 1.997. Bona tarda, família. Ara hem vingut el programa. Avui parlarem de la pàbimentació de la nova rotonda de Can Melli. També també parlarem de teatre amb el Roger Consol en l'última secció de la penya del morro, que diu que farà un balanç a la secció. També tindrem avui la Natza Ferrer, periodista, i ja coneguda per a tots, que serà de molt, i que ve a presentar d'aquí dos dies aquest llibre de curs de feminisme per microondes, el seu nou llibre. A més a més també, Eric Comar, Humbert Blanco, Sofia Quiroz, a l'espai de noves tecnologies i coses diverses de la Sofia, i acabarem el programa parlant de còmics amb Lledo Martínez, com cada dimarts. Andrea, bueno, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, atenció, perquè avui la dada t'interessarà. Sí? O cada dia? Mentre dormim. No me'n deixis. No, en interessa molt. L'espero en ganes. Mentre dormim, no podem olorar. No? Aquesta és la dada del dia. I si dormim, tampoc... Quan tu dorms... Sí. Ell no pot olorar res. No? Ni xocolata, ni veïnilla, ni arrosa... Com, com ho sap, què he fet aquesta dada? Perquè està dormint. Quan està dormint no s'entena. Això no pot olorar res. És que era així. No t'enteres, perquè olores. Bona tarda i benvinguts al programa. Comencem parlant de les notícies de senjors, com sempre, i ho fem amb senjors solidari, que s'ha de dir de la campanya, Casa Nostra és Casa Vostra. La campanya s'ha afegit en favor de les persones refugiades i migrants. Ja són més de 47.000 persones i entitats adarides al manifest i a la campanya. Sí, Casa Nostra té un doble objectiu per una banda, reivindicar la collida de les persones que afugen de les guerres, de la fam, de la persecució política i per motius d'orientació sexual o per les seves creences. I per l'altra, collir les persones que ja són aquí i que segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. Des de senjors solidari, l'entitat va creure convenient adarir-s'hi pel motor, que mou a l'associació que es treballa per la igualtat i la dignitat dels pobles. Casa Nostra, Casa Vostra és una iniciativa que neix de la Societat Civil i té una profunda preocupació per la situació que viu amb milers de persones migrants i desplaçades per força dins i fora de l'Unió Europea. Les accions que mouen la campanya passen per actuacions sobre el terreny, per exemple, ajudant des dels camps de refugiats i també a nivell jurídic i polític. De fet, la Federació d'Ongers de Catalunya i el Tribunal de Justícia Europeu per denunciar els acords d'Europa i Turquia que atenten contra els drets humans. Altres accions també passen per fer més campanyes de sensibilització. Des de senjors solidari, abans d'adarir-se a la campanya, ja s'havien fet diverses accions en favor de les persones refugiades. Ara l'entitat també s'hi ha afegit, una iniciativa que ja compta més de 47.000 signants i que tindrà com a principal acte reivindicatiu un concert multitudinari al Palau Sant Jordi de Barcelona el proper 11 de febrer, però també destaca la jornada a la collida de signatures del manifest que es farà el 5 de febrer reu de Catalunya i una manifestació al dia 18 a la plaça Urquinaona. Trobareu més informació al web casanostra-casabostrapuncat i allà és on ens hi podeu adarir també. Un gran concert el que s'espera al Palau Sant Jordi d'aquí un paio de setmanes, el dia 11 de febrer que ho han dissabte, i a més a més hi haurà un munt d'artistes convidats i que estaran allà durant suport al refugiat. Diria que sí, diria que sí. A més de gairebé 15.000 persones que té l'aforament del Sant Jordi. En fi, hem de canviar de qüestió, parlem ara de plans urbanístics de Sant Jordes Bern. Avui, la nova rotonda de Can Mèlic. La nova rotonda de Can Mèlic. La nova rotonda de Can Mèlic. Demà es pavimentarà la zona de la nova rotonda de Can Mèlic. Demà es pavimentarà la zona de la nova rotonda de Can Mèlic. Poden comportar diferents talls de trànsit puntuals a la zona. Si ets Eric Avidal i vius allà, que sàpigues que si has d'anar a casa teva, Eric Avidal, atenció, si vulgui. Si és possible que tu no arribi a la misió. Estic parlant d'Amèrica Vidal, que vius d'una casa en Just, a Can Mèlic. Eric, ens estàs escoltant. No t'entendrà. Eric, vos heu d'entrar en qüestió. Entrar en qüestió? Sí, és una expressió que vaig aprendre primer. Ara estàs fent una acció. Sí, sí. És com una mena de... De present superpresent. De present superpresent, no? És una nova condiversió verbal. Sí. Sí. Un present superpresent. Té que forts. Present al quadrat. Pel que fa la rotonda de Can Mèlic, demà a partir de les set del matí, es faran els treballs de pavimentació amb esfalta a la zona de la rotonda. Perdona, aquest és el... Ja hem començat? Sí, és el micròfon que tenim ara mateix en ràdio d'Esvern amb la rotonda. I mira com sona. No veig si és per demà el que pots fer avui, no? Ui, vinga! Estan fent diferents obres, estan treballant, tot això, vull dir que... Oh, comiga! Oh, comiga! Sí, cuidau. Una viga de la rotonda. Una viga de la rotonda. Per pavimentar-la. Aquesta rotonda promet molt. Que t'ha aprovat molt. Doncs a partir de les set del matí, bé, amb la teoria partidària segons la penyada del morro, es faran els treballs de pavimentació amb esfalta a la zona de la rotonda, a la vinguda 11 de setembre, que consisteixen en sanejar, pintar i instal·lar senyals, i també vigues pel que sembla, entre d'altres. L'objectiu és millorar la seguretat diària per vehicles i per vianants, i part del de minimitzar les molèsties del trànsit. Les actuacions es faran durant tot el dia de demà, de set del matí avui del vespre. Per tant, i tot i que no es prevista, és possible que es produeixi alguna restricció de trànsit puntual. D'altra banda, també demà es treballarà durant tot el dia, el camí de la muntanya per netejar canals i arranjar sots. O sigui, que demà, Can Mellin, serà una mica de zona de guerra. Bueno, i el camí de la muntanya, doncs també en aquella extensió, doncs aquestes tasques de manteniment poden provocar interrupcions al pas de vehicles, de forma puntual, durant tot el dia de demà. Molt bé, perfecte, Andrea. I no marxen encara perquè hem de parlar de la coral harmonia que actua aquesta tarda a l'auditori de Barcelona en el Mar de Festival Canta Gran. Canta Gran o Canta Gran? No, abans s'ha comat. I amb exclamació al final. Canta Gran! Canta Gran, exacte. Doncs la coral és una... T'has espantat? Una mica. Va, la Gila, veu una mica d'aigua. Gràcies. Bé, la coral és una de les corals... Per remoure-la. Estan fent ràdio, eh? Estan fent ràdio. Estan aquí els sons. Vale, eh... Tenen presència? Perdona, això és... Bé, estic fent ràdio. Veus? Que guai, això. Atenció, perquè la coral és una de les corals convidades al festival. La coral... Coral harmonia, no? És la coral així, molt tranquil·la. Amònica. Exacte, avui. A fapla. Sí, tant. T'esperem. Ah, la coral harmonia. Doncs a participar avui d'aquí poc, d'aquí una hora, aproximadament, el festival Canta Gran, que és l'expansió dels concerts de Nadal de les persones grans, que l'Ajuntament de Barcelona organitza l'auditori des del 2002 i que posa al capdavant les corals de gent gran de la ciutat. El concert presentarà la cantata Totemps, escrita per cor de gent gran, solistes i un petit ensemble instrumental, format per piano, violí, cleninet, contrabaix i percussió. Canta Gran pretén incrementar el rol actiu de la gent gran, la seva participació a la societat, i fer que el seu valor repercuteixi en altres generacions. El concert del qual participarà la coral harmonia, serà avui a dos quarts de set de la tarda, i el preu de l'entrada és de cinc euros. O sigui, es podeu comprar per internet el web de l'auditori www.auditoripuncat. Molt bé, Andrea, moltes gràcies. Com sempre, ja sabeu que teniu més informació ara mateix a Ràdio d'Esber.com, i a partir de les set, els enjuus, notícies, edició vespre. Andrea, cuida't i mucho. Sí, també. Hasta luego. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment, Roger Cónsol, fent un balanç diu de la secció de teatre, de la penya del Morro. Què vol dir, doni-te'l? Que ja porta molts mesos. 4 o 5, no? 4 o 5, bueno, escoltant. Resumir és tot això? Sí, amb un minut. Gràcies. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva. Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, hem de musicar un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Després, internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Radio Desvern, cada dia, més a prop teu. Radio Desvern, cada dia, més a prop teu. Tot el que puja, baixa. Tot el que comença, acaba. Tot el que va bé. Si va bé. Vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del Morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2000 i últim de la penya del Morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2000 i Últim de la penya del Morro. Per Últim Multimàtic, Últim de la Penya. Ara, ara, ara. Bé, cinc i vinc i cinc. Continuem en directe a la penya del Morro de Radio Desvern. En directe? Sí, sempre. No estem gravats. Estic molt nerviós. A vegades dubto si estic gravat jo mateix com m'escolti. Estàs bé? Roger i Conso, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa. Avui hi ha última secció de teatre de la penya del Morro. Primer que em fa molta il·lusió, però que ja has vingut. Tenim una trucada. Ja comencem? Què vol dir això? No ho sé, potser... Surpresa, sorpresa! Tant, tant, tant, tant, tant. Però avui volem fer participa al Ruyent, no? Exactament. Seria això. Jo volia fer una mica de balanç. A veure. Només hem fet tu i jo, ens coneixem de fa molt de temps. Però al fons la secció de teatre, de teatre, dos anys, fa dos temporades i aquesta d'aquí. Andem per aquí, per allà. Però, escoltem, fem una mica de balanç del que hem parlat tots aquests anys, de com ha anat el teatre. Per tant, també m'ha servit per dir de quins teatres he parlat més, de quins teatres els he fet més cas i menys cas. La Beckett? He parlat una vegada, tio. No has parlat mai. Una vegada i més que sé, la setmana passada fa dos. Ets molt poca alternatiu. S'ho han tibacat ja. Ha sigut una secció molt comercials. Per això avui obrim telèfons i podeu trucar si voleu el 9332-2901, si us haurà el teatre i voleu parlar de teatre, perquè a més el programa hem fet moltes entrevistes i el teatre també ha sigut una pota important. El programa en general, perquè aquí són molt de teatreros, 9332-2901. Sembla que tenim una trucada. Hola, bona tarda. Aquí parlem, sisplau. Joan. Joan, què més? Joan Sàlvia. Home, sisplau, sisplau, gran Joan Sàlvia. Moltes gràcies per trucar. Què és el que t'ha impactat més aquests últims anys de teatre a la teva vida? Aquests últims 10 anys. De fet, el que volíem fer és obrir línies perquè el programa ha tingut 10 anys d'història. Doncs quina és l'obra? Això no ho pensen tu, oiens? Quina és l'obra que us ha impactat més o menys? O mai tornarà a veure una companya com aquesta? Dels últims 10 anys. Dels 2.000 programes, no? Què hem fet? Mira, n'hi ha hagut unes quantes. No m'has hagut. Quedaré amb una. Adreça desconeguda. Adreça desconeguda. Per què? Doncs perquè primer, l'obra es va escriure a l'any 1932-1933, i la senyora que la va escriure ja va veure el que passaria a l'Alemanya-Nasi. Al veure, diguem, les cartes que s'escriuen entre un jueu i un alemany, que viuen tots dos d'Estats Units i l'alemany torna a casa seva, i són íntims, però íntims íntims. I després, com es van separant, i sobretot com a l'alemany, diguem, renten el cap amb el nazisme, i arriba a fer bestieses contra el seu amic, això em va impactar molt. Com són d'aquelles obres que sembla que preveuen el futur, no? Sí. I si està escrita abans i tot. Aquest any, l'any de secció de Teatre de Penya del Morro, també hem parlat bastant, algunes vegades, de nazisme, de neofeixisme, i de fet, l'última secció que va ser en directe, o sigui, fa 15 dies, van parlar d'una obra que ara no me'n recordo, no me'n recordaré el títol, però una mica desqueixava o anava a exemplificar això que està passant amb aquesta Europa, no? I la crescuda dels neofeixismes, i tractava aquest tema, ara m'estic quedant molt malament, Joan, perquè no me'n recordo d'aquella obra que van parlar, però està molt bé que hagis... Què la feia, dresses conegudes? I on? Aquestes va ser Villarroel, podem dir, els dos o tres anys, i va ser el Luis Omar i el Fernández. Exacte, públic, públic, banda i banda. Sí, Fernández. I ara estan sent dues temporades, dues temporades. Primers actors d'aquest balanç... Són cartes que s'escriuen entre ells, no? Sí, de fet, no hi ha... Jo la recordo d'anar-la a veure. Això fa 3 o 4 anys, per tant, sonant entre aquests últims 10 anys i també dins del sector de teatre de l'Apenya del Morro, mai hi ha interacció entre ells, però sempre sonen amb aquestes cartes, amb aquesta distància. Doncs moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies, Joan. Gràcies. Això és el Jordi, un aplaudiment pel Jordi. Bé, merci, Joan, per trucar. En fi, ja sabeu que si voleu i us ve de gust, podeu trucar i parlem nosaltres, el 9332-2900. Bé, ha penjat, ha penjat el Joan, està bé. Ara que parlem de la Villarroel, el primer programa de la secció de teatre de l'Apenya del Morro van parlar, ni més ni menys, que de El Crédit. Què dius, ara? Jordi, el sonant. Però que no m'amoria tens, prodigiosa, no? Sí, prodigiosa, me n'he fet un guió de fa dos hores. Oh, tenim el trucada, no? Però quan fas això? Fa molt. El Crédit fa 3 anys, per això que el 2013 es va estrenar, va estar durant gairebé un any, he de dir que jo no l'he vista. Jo tampoc... Però ara la FANAL 104, un grup amateur, que també hem parlat molt de grup amateur. Sí, i el Crédit ens va estrenar a la Villarroel. Sí, senyor. Bé, tenim el trucada, sembla, això és el programa de risc. Hola, bona tarda. Hola. Aquí parlem. Amb Cecilia Carrasco. Home, sí, del 2050. Sí, senyor. I el Joan Sàlvia era dels pastorets de Sant Just i de Just Teatre. De Just Teatre, per dir-ho. És que m'estan bastant molt, això, que truquen els trios, clar, del poble. A veure, escolta, Cecilia, quina és l'obra que més t'ha impactat als últims 10 anys? Mira, als últims 10 anys, la que més m'ha intentat va ser una que van fer a l'auditori de Cornella, que es diu Barcelona. Ah, Barcelona. Molt maca. Del Pau Miró. Del Pau Miró, o el Clube, potser. Amb l'Embo Vilareçau, no? Amb l'Embo Vilareçau. I per què t'ha agradat? La millor misc, clar. Mira, era... en certa manera, jo la guerra, pues, bueno, clar, per l'edat no la vaig viure, però sí que el record dels meus pares, és molt emocional, perquè es fa viure, realment, doncs ho quedaves algun en aquell moment, no? Sí, sí. A tu, veient l'obra, et va recordar, perquè recordem... A veure, l'obra està situada justament en el bombardeig, no? Ah, bombardeig, exactament. Exacte, exacte. I em sembla que recordar perquè sí que la vista, a través de la filma TV3 i fa uns quants anys, la van passar per televisió a un Nadal, comença com si fos una comèdia, no? Vull dir, els bons anys de la república... Bueno, aquest és el que jo volia comentar, que els meus pares explicaven que els seus pares els volien fer veure una miqueta que no passava res, que tot se reclaria, el que tenia una caseta fora se n'anava fora, i com si no passés res, et feien funció, feien cantar, ni ballar, ni tot, fins que realment se'n donen compte, que és una massacra. Va ser pels bombardejos aquells tan greus que van haver-hi a Barcelona. I la veritat és que... Aquí a l'auditori em emociona... Que bé, sí, bé. A l'auditori fem una lámpara que la fan servir per tot, la Guerra de los Rous, una lámpara enorme, i jo no sé si se'ls va trencar, perquè la van tirar a terra amb un so, fum, mouns per terra, pedres... Va ser molt, molt emocionant. Això era... jo recordo també el visionat per televisió, que això passava, també, però són uns efectes especials. Crec que això ho va dirigir el Sergi Balbel, també. Sí, senyor. El Sergi Balbel, el mal tema realisme, és molt curat amb tots aquests detalls que tècnicament es poden fer i semblen molt reals. A mi m'agrada molt, Sessi, dos coses. Una, que hagis parlat de l'auditori, de cornellat, tu que ets una cornella nensa, d'adopció, i molts anys aquí s'enjust, i gran comedianta, també. Però, escolta'm, has fet... Has fet nou. Ara t'ho anava a dir. Perquè el teatre, que amb el Jordi Abans ho parlàvem abans de ensetrar la secció, deia, escolta'm, parlem de teatre en general. L'últim dia, no fem ni agendes, ni parlem d'un tema, parlem, obrim línies, la gent que digui una miqueta que li ha impactat, i tu has fet una cosa que el teatre provoca, que són les emocions de l'espectador. Per tant, ens has portat, sense que t'ho hagis fet, la rebu de la recepció del teatre, l'emoció recordant aquest obra que et va impactar tant. Lluís Pasqual va dir que la diferència entre el cinema i el teatre és que quan tu recordes una obra de teatre, ho recordes com a la vida real. Com un record viu. Canviu, quan vas a veure una pel·lícula, no. Recordes la pantalla, o recordes el fotograma, o la fotografia, o el frame, aquest moment. Però clar, és que al fons el teatre està passant allà. O sigui, està passant ara i aquí, no? Jo sempre us dic, ella que és un actriu del 2050, que el teatre és una energia de l'escenari cap al públic, cap a la platea, i que el públic rep aquesta energia. Amb molt de respecte cap al setè art, cap al cinema. El cinema t'explica una història, te l'explica molt ben feta, però no hi ha cap energia que surti en directe, com deia molt ben Jordi. I és per això que el teatre, quan et toca, et toca molt més. Si li vols dir alguna cosa més. Hi ha una altra obra que també em va impactar, i jo sempre li recordo amb el Roger, que per ser teatres necessita molt poca escenari, una cosa, necessita un públic integrat, agraït i connecti. I és una que també van fer l'auditori de Cornellà, que es diu... Bueno, com faldes, ja lo loco, però no me'n recordo. Xugar, sí senyor. Xugar, que és un musical. La pel·lícula s'ha dit que ningú no és perfecte, però si és de fa poc, sobretot és el musical que es diu Xugar. No, no, no, es deia... Ja fa temps, eh? Ah, però ja es va treure una producció. Bueno, sí que cantàvem i ballàvem, però bueno, només que la pel·lícula, eh? No era ni un musical, era tot tan bàsic, i a més, eren els artistes de Cornellà. Ah, de teatre mater, diguem-ne. Exacte, sí, no era cap contractat ni res. I la veritat és que amb quatre caixes, i la gent que ens vam integrar tots, aplaudint i cridant, cantant les cançons, molt maco, molt maco. Doncs Cecilia, moltes gràcies per haver-nos trucat. Moltíssimes gràcies. Per convertir la teva experiència en nosaltres, i que et vegi molt bé. Un petó molt fort. Moltes gràcies, un petó. Gràcies, gràcies. En fi, avui estem revent trucant als ullins, eh? Sí. Un pedaç sogui, sí, bueno, jo me l'he preparada. Mira, això és el moment dels guions. Vale, vale. Els ullins ens puguin veure. Però m'ha agradat que la Cecilia parlés de Cornellà, i m'ha agradat que parés de teatre mater. Perquè tant el teatre mater, com el teatre de fora de Barcelona, sí que l'hem tractat. Sí, senyor. Per exemple, us trobo a trucar. Ja, pareu, ja, ullins, sisplau, pareu, ja. Tu ets el director dels pastorets. Abans em presentaves com això. I ara, tamboret, també. Tothom aquí evoluciona, no? Evoluciona. Ves començar així, i ara... Ara, mira, tens una escola de teatre. Tens una escola de teatre, eh? Tinc una escola de teatre, què va? És com la Nancy Toonion, dels teatre mater de Sant Just. Escolta'm, no, però ara que has sonat un telèfon, suposo que hi ha algú que s'està esperant, però vull acabar amb això que ha dit la Sessi, no? Sí. A Cornellà hi hem anat unes quantes vegades, perquè cada dos anys, i a coincidir d'aquest, i fa dos anys, o fa dos temporades, que hem fet també secció, el Festival de Pallassos de Cornellà. Ah, sí, senyor. I moltes de les rees trenes que s'han vist a Barcelona, és dir, ei, s'enjust, en separa l'autopista de Cornellà. Si no ho vis això, aneu a Cornellà. Hi ha obres de lletra com ara a Barcelona, que acaba de dir la Sessi, doncs s'havien recomanat, aquí, a la penya del Morro, igual, també, que amb això del teatre mater, que la Sessi ha dit, doncs, que en Falda Cieloloco, ella l'havia vista en una manera molt simple, no? Aquí hem parlat de Moret, 1213, del país cor meu, que és una cor país meu, perdó, que és una coral, que ha vingut dues vegades a la sala del cinquantenari, hem parlat de l'Espaià, de les xarxes d'ars escèniques, de quan va venir Mama Mia, que va ser un èxit a la sala municipal, a la sala gran de la Teneu. Desplugues, que eren desplugues. Un moment, Roger, que té una persona que ens traspana el telèfon. Això no ens passa. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquí parlem. Home, Amèlia. Amèlia, per favor. Fa un mes estava entrevistat amb aquest programa. Amèlia, els teus peus sempre, guapa. Què dius tu? Què expliques? Quina és l'obra de teatre? Què vol dir teatre per tots els programes que apunteu amb la penya del Morroquès? Què vol dir la penya del Morroquès? Que tens molt mor, tio. Tens un morro d'altres pitjors. Perquè tenim molt de morro, eh? Molt, molt, molt de morro, sempre, sempre ha sigut així. I, Amèlia, gràcies, gràcies. Durant tots aquests temps i aquests anys de programa, que portem 10 anys, per exemple, la farem al programa 2000, el Divendres, que, i últim, de la penya del Morro, què és el que t'ha agradat més de teatre, que has vist, que t'has impactat? Mira, jo he vist que em vaig veure una obra fa poc, que es diu el Curiós Incident del Gos Amici, que em va anotar de debò. La interpretació del... El Pòl López. El Pòl López. Mira, i el programa Sena, tot allà és que em va arribar... Em va arribar molt. Doncs aquesta és una obra que es va estrenar l'any passat, al lliure, i va tenir tant èxit. Vaig veure-hi tantes vegades les funcions, que aquest any ja porta, em sembla, dos mesos i algun dies més el teatre poliograma. I aquest passat diumenge va ser l'última funció del Curiós Incident del Gos Amici. Per cert, qui no l'hagi vist l'obra també té una gran novel·la, perquè tot això surt d'una gran novel·la, i l'adaptació teatral. Però, clar, la interpretació del Pòl López, com deies molt bé, no hi és, ni el ritme també molt bé, Mèlia, que veiem aquí, ja anem fixant-nos-hi, eh, amb el ritme de la posada en escena, que també l'ha valorat molt la Mèlia. Per mi és una de les coses més bones que li he vist al Mèlia. I vaig anir amb el meu net, que és ben nou anys, amb una mica de recèl per si el nen no ho entenia. No entenia. I el nen també ho anava, li va agradar. I això que és llarga, eh? És llarga. Dos hores i no es fa llarga, gens llarga, però dura dos hores i hi ha algú, amb l'intermedia, ja? Internet, internet. El director, Mèlia, no sé si el Manrique havia vist alguna cosa abans, no ho sabia, no em consta. Però va ser una bona feina, també, no? Sí, sí, sí. El Manrique sí que és perfector de televisió i de teatre, ha deixat bastantes coses, però jo ara ho acabo de dir, crec que és una de les millors posades en escena que li ha vist el Julio Manrique. Així és de ritme, està molt, molt i molt bé. Molt bé. Doncs, m'agradaria per trucar, gràcies, un petó molt fort, seràs molt la trucada, i que vagi molt i molt bé. Molt bé, molt. Roger, què està passant, tu, del teatre? És molt bonic. Molt bonic, tant de dia com de nit. És un poeta més. Em sento molt fort. Moltes companyies de teatre, a la Teneu, no? Quan em vas proposar de fer una secció de teatre, vaig dir, aviam, que em va parlar de Sant Just, perquè hem de parlar d'artistes de Sant Just, i hem parlat molt sovint de la Clara Segura, perquè la Clara Segura, de la Lali Iguade no n'hem parlat gaire. La Clara Segura és molt col·laboradora, més del programa, ja. Hem parlat del Jordi Galí, hem parlat també de... La Clara Peia, aquest mateix any, amb la Lali Iguade, també. La Lali Iguade, l'Andalta Domingo. Aquella que la Lali i l'Iguade... Estàs a l'Òscar. La Clara Segura també està a l'Òscar. No, que tant, no, però m'agraden... Ah, vale. Go Insights. Sí, Insights. No, que també hi havia, per exemple, la Lali Iguade va guanyar el millor cormetrat de Part Time Code, que volia participar, i ara se'n va amb aquest mateix cormetrat de l'Òscar. Impressionat. L'heu vist, el cormetrat ja va estar penjat. Tu l'has vist? Sí, que l'he vist. Jo l'he buscat per tot arreu, i no l'he trobat. Em sembla que a Vilaweb, que jo soc bastant fan de Vilaweb. A Vilaweb, eh? Sí, o comim la notícia, potser no era tot el... Igual era el trailer, estic quedat molt malament. Després també, per exemple... Molt bonic i molt ben pensat. Sí, un altre actiu que et dius Marta Domingo també. Un reconeixement, un record a la guapa de la Marta Domingo, que el tio s'enjustenca, que també hem entrevistat alguna vegada al programa. El Jordi Galí, per exemple, sempre que has vingut a la fila de Targa, o a Valgre, coixis d'últim, no sé si alguna vegada el vam entrevistar fins i tot. I després també vull que quedi molt clar també al Pau Palacios, que aquest any el vam entrevistar. I recordo, Pau Palacios és l'únic s'enjustenc que té un globus de plata, no un globus, un lleó de plata de la Vianal de Venècia. És veritat, és veritat. Jo jo em faig un lío. Em faig un lío. Hem d'anar ja a acabar la secció, Roger. Si voleu, encara podeu trucar. Última trucada ja, 933722901. Deixa'm dir-te, Roger, que moltes gràcies per aquest temps que has vingut a fer la secció. Perquè, a més, tu vas començar-la... Calla, calla, que estic molt adormit, que va ser aquella, que estic molt adormit. No, no, no, jo tinc propi pel metge. Mira, que fa molts anys que vaig dir que ha vingut a fer una secció de teatre per motius i... Un principi no hi era, els primers anys no hi havia aquí. No, però després vas marxar, després vas tornar a fer la secció. Vull dir que és una de les seccions d'això. Intermitents. Escolti, meravellós i fantàstic. O sigui que, Roger, moltíssimes, moltíssimes gràcies per sempre estar disponible i per venir al programa quan t'ho hem demanat i també col·laborar amb nosaltres amb la secció de teatre, que l'altre dia una persona em va dir, escolta, escolta la secció de teatre i em va anar molt com el fa aquest noi. Ah, sí? Li vas donar un telèfon o no? No, collons. Li vaig dir, mama, és el Roger Cónsul. Vull dir que és un projecte experimentat de Sant Josep. Segurament... Un mita, un mita de la Sena Sant Tenga. No t'ho va dir gent del Teatre Nacional de Catalunya, perquè tot i que avui deu mil del que hem posat, he vist que dels dos grans teatres públics, el lliure i el TNC, el lliure guanya, però per pallissa, les vegades que hem parlat del lliure, que no pas del TNC, la conviades i continuo parlant de teatre. No, no, un plaer molt gran, Jordi. Tinc una sorpresa per tu, que no t'esperaves. Sí, perquè tu he vingut aquí a fer sorpreses i la penya del Morro... Jordi no ho sabia que hi havia. La penya del Morro sempre sorpren a tu. No ho sabies tu? Sí, a veure, deixa'm saludar la persona. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Home, la teva mare, Roger. Exacte, i gran actriu, gran actriu. I professora del català. Sí, és veritat. Gràcies per trucar-nos. Home, com vaig a oblidar-te, per favor, si vam fer un espectacle... Si us plau, si us plau. Per favor, no està provat. Ara, com que proven tot en català, potser sí, anava a dir que vam fer aquell espectacle d'Ovid i Molló, si no me'n recordo malament. Te'n recordes o no, tu, per un Sant Jordi? No, per tant, jo que de Sant Jordi puntual a fer algun espectacle i els que el col·laboràveu a l'únic fantàstic... Jo vaig col·laborar també, mama. Bé, escolta, Romi, quina obra de teatres has vist, que també és teatrera, com nosaltres, i que t'hagi impactat durant tots aquests anys i que avui vulguis comentar? Durant aquests anys són moltíssimes, però una de les últimes que he de veure, que em va agradar moltíssima i és un final espectacle, és el llardinàs de Nadal. Molt bé, també n'havíem parlat aquí, amb l'Apenya del Morro. Sí senyor, sí senyor. Una obra del teatre Maldà, que segurament l'any que ve igual tornarà, perquè com diuen les actrius que vam parlar, l'Aina Oguet o l'Abron Agusi, això diu, és com fer els pastorets, però amb el llardinàs de Nadal. Exacte, cada any el mateix, no? No, però de veritat, és una obra molt fina, molt maca, més ogi, jo veus i molt senzilla. Molt senzilla, però elegantíssima. Mira, Romi, m'agrada molt que hagi estat d'aquest tema i aquesta obra, perquè justament el seu director, que és l'Albert Díaz de la Ruta 40, durant molts anys també ha col·laborat el programa. Ah, molt bé. També he sigut amic del programa, i a més va ser col·laborador, durant molt de temps, que feia entrevistes així com falses per començar i tal. O sigui que, mira, des d'aquí també li hem vist una abraçada. Moltes gràcies per trucar, Romi, un petó molt fort. Moltes gràcies. En fi, ho hem de deixar aquí, Roger, perquè ara entrevistarem a l'Anat ja fa res. Aquest i jo us ve a Sant Just, ve a... Ara que és un monsta de la ràdio, és que jo estic tremolant. A Caldo et fotré. Si no ho fas bé, a Caldo. O sigui, la tindrem per telèfon. Això com a mínim, la distància, jo crec que arribaran els quichus. Em sento més tranquil. Roger, moltes gràcies. Que vagi molt bé, una abraçada molt forta, i ens veiem i qui vulgui veure el Jordi, el proper corset de Tamboret, és amb el Jordi Domènec, l'actor davant la càmera. Sí, i darrere el micro. Que vagi bé, Roger, una abraçada molt forta. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí hi ha moments nats, perquè aquest i jo us ve a Sant Just, presentar el seu llibre Curs de Feminisme per Microones a Cal Lliberté. Fins ara, mateixa, depèn de l'Amor Ros. Molt bé. Aquests anys el programa... Gràcies. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Fem, després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Fem, després, internet, radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. Gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. T'ho pregunto perquè quan una acaba d'estirar un llibre, potser no és el que esperàveu. En el teu cas, és el que tu pensaves. És més del que jo m'esperava, perquè ja tenia ganes d'arribar molta gent amb el llibre, i que la cosa funcionés. Des que va sortir el setembre, ara estem per la quarta edició, i el llibre és el que s'ha de fer. No és un llibre que es fa per la qüestió. No hi ha molta expectativa, sinó que es costa molt. Tu dius que hi ha sortida pel feminisme. Hi ha sortida encara pel feminisme. No, hi ha sortida. Hi estem ja en la cursa. És necessari que no podem pensar-ho encara. Aquell llibre parla dels greuges que patim les dones, i s'ha de fer a les dones, i s'ha de fer a les dones. Molts dels homes, amb qui he comentat la necessitat de continuar difonent el missatge del feminisme, s'han espantat. De què tenen por? Els homes tenen por de perdre els privilegis. El feminisme, que com ve sabeu, defensa els drets humans, i per tant els drets de les dones. Tot i que el 2017 encara hem de recordar que les dones tenen por als homes de perdre els privilegis. Què passa? Que les dones, aquests privilegis, no els tenim, i també els volem. Llavors no es tracta tant de prendre res a ningú, sinó que les dones tinguin el que es mereixin, i amb això s'ha de relaxar el personal. Però de seguida ho veuen com una... amb aquesta por de dioma, ara perdrem nosaltres tot el que tenim, però el que tenen els homes no és just per les dones. Ni l'any passat ni el segle passat. Gairebé et diria que és una cosa... És la història de l'humanitat. Hi ha una historiadora anglèsa molt bona que explica molt bé les dones, l'espai públic i l'espai privat que hem ocupat les dones. Les dones, històricament, han ocupat l'espai privat perquè no se'ls ha deixat l'espai públic. Se les ha catalogat. Sembla que naixem nosaltres preparades per netejar i cuidar. És una cosa que portem en els nostres gens de dones. I, naturalment, tot això és una qüestió cultural i una manera d'organitzar les societats que li han anat molt bé allà de la història que les dones s'ocupin del que s'ocupen. Però és evident que portem massa segles com per continuar aguantant. I, a més, no sé si recordes, però ens van dir que el segle XXI seria el de les dones i estem al 2017 i cada vegada estem més enrere. No ha arribat, no? De fet, el maltractament a la dona, és una cosa que gairebé és una cosa ancestral. Des que l'ésser humà, l'home ha aconseguit, segurament, les seves coses. A través de la força. No ve d'ara, però, clar, canviar aquesta forma de fer i de relació per desgràcia que hi ha hagut entre l'home i la dona, de fa tants i tants segles, estigui clar, és com el faciu. Hem de canviar el món, entens? Perquè funcioni, hem de canviar el món. El que ens coneixem, que està com establert, ho hem de modificar, perquè donem per normals, entre cometes, no és una paraula que m'agradi, però ja enteneu què vull dir, coses que realment no ho són. I ho tenim tan a press, que el que hem de fer és desaprendre. Mira, l'altre dia llegia, ara hi ha una revista científica que treu un estudi, sempre una revista científica, més importants, doncs igual se li fa cas, que han calculat que les nenes aprenen a subestimar el seu propi nen ara des dels 6 anys. Entens què vol dir això, no? És a dir, que el fet de ser nen allà genera un problema i se senten inferiors que els seus companys, que són nens, i això és molt important en el món de les dones, perquè aquesta baixa autoestima genera molta frustració i genera també que es produeixin molts casos de violència. És molt greu que només pel fet de ser dona, a partir de 6 anys, com diu aquest estudi, gairebé ja es tingui l'autostima baixa. És brutal. Imagina't una nena de 6 anys que ja es creu inferior que els seus companys, masculins només perquè veu que ella és una nena. Doncs això és el que li estem donant, estem alimentant això a través dels mitjans de comunicació, de la publicitat, de la televisió, de com està muntat el món, d'aquest llibre que té un món per endavant i que pot ser el que vulgui i fer el que li dona la gana. Home, jo crec que per això és tan necessari i segurament per això arribat ja, com dius tu, a la quarta edició el llibre que has fet, perquè prendre consciència de tot això, jo crec que és una mica el procés en el qual ens toca estar i posar una mica de nord a justícia. En el llibre, curs de feminisme per microones, que, per cert, com hem comentat, es presenta aquest dijous a la set que el llibre té, que s'ha de ser injust a alguna vegada, ja? Sí, però no em preguntis coses perquè... Què vas venir a fer? No, no, però fa molts anys jo tenia una companya de la facultat que era de Sant Just i havia anat a casa seva. I després també per la proximitat. Jo he anat moltes vegades a TV3, i tot queda així una mica prop i conec gent que hi viu, però no em facis preguntes i còmodes perquè no puc dir res de Sant Just, més que és molt bonic. Ja, clar, clar. El Walden, no? El Walden, efectivament. En el llibre parles des del teu punt de vista del feminisme i de com està una mica estructurat tot això i de la dona i avui dia de l'operació biquini, dels contes infantils, dels mitjans de comunicació, de l'humor, dels diaris esportius. Traïtes molts temes. Com vas anar preparant el llibre? No, però anava tot el dia... Jo ja havia recopilat molta informació perquè jo no sóc nova en això, i jo fa molts anys que denuncio el masclisme en els mitjans de comunicació. Llavors ja tenia una feina prèvia. Però el que anava fent era totes les... perquè el llibre està ple d'exemples, el més actuals possible, quan el vaig escriure, el podria canviar tots, anar recopilant aquests exemples i després buscar partemàtiques, i això és molt clar. I el que volia donar a entendre és que això que has dit tu abans, que hem de prendre consciència de tot el masclisme que tenim al voltant, llavors fer una cosa molt de proximitat, és a dir, de la vida quotidiana, que la gent no es pensi que això és un assaig complicat, que parla de no sé què, no sé quantos, no. Això és el món en el que vivim i les coses que tenim més a prop. Llavors vaig fer una feina prèvia de documentació, llavors em vaig posar a escriure, estava escrivint, anava traient cada vegada més exemples, que és una cosa molt depriment, perquè ens surten moltíssims cada dia. Clar, per cert, una pregunta, tu estàs a la competència i allà també escrius els guions de l'Angelines, tu? Sí, moltes vegades. És que això és boníssim, perquè tu escrius els guions de l'Angelines que són supermisògens, però clar, que estan dit per l'Òscar, que és un home, no? Això, com es menja, això? És un triple sal mortal que hem fet, aquesta temporada, aprofitant també la sortida del llibre i tal, i aprofitant que ja saps que l'Angelines jo tenim una relació complicada. Llavors, va molt bé, és el mateix sistema que he fet servir per llibre, perquè en llibre hi ha molts sentits de l'humor. Jo crec que el que es diuen en llibre és tan bèstia que és més fàcil en passar-s'ho amb sentit de l'humor, però també és una manera de trepar, no? Saps que no? Sí. En el cas de l'Angelines, és una mica el mateix, hi ha una denúncia de moltes coses en els diàlegs que tenim, i suposo que tothom entén que l'Angelines és la paròdia, és per tant de qui ens anem d'enriure, i per tant no és l'exemple a seguir, precisament. Escolta, a la competència esteu bé, he tingut molt tots els reconeixements possibles, hi ha programa per anys o cada any és un drama, això? Mira, et dic la veritat, no en tenim mai ni idea a nosaltres, mai ni idea, i tu dic sincerament, jo cada any penso, mira, aquest serà l'últim, perquè tens la sensació que estem a la 8ª temporada, ens fan molt bé les audiències, però penses, bueno, la gent s'encançarà, en un moment donat, o nosaltres, en un moment donat, se n'hi podem dir, però sembla ser que és una màquina que té molt ben posat l'engranatge ni se n'està cantant l'audiència, ni ens n'estem cansant nosaltres, però clar, ens n'hem fet grans també, i jo no sé els dos que fins aquí m'ha anat pensant fer bauetes. Escolta, jo els veig tota la vida, us veig allà tota la vida, eh? Tu els veus tota la vida, no t'hi tens molts mal, eh? No, no, al contrari, us vull el millor segur. Nats moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé la presentació, que més a més estaràs acompanyada de l'últim, perquè la Marc, que és periodista, i que serà aquest dijous a la seta, que el llibre té. Un espai, jo no sé si ho coneixes, però que t'agrada molt, que és molt... No sé si t'agradarà, però m'agrada molt, i això és molt xulo d'aquí de... Me n'han parlat molt bé, així que hi vaig amb moltes ganes, però no hi he estat mai. Molt bé, Nats, gràcies, un petó molt fort. Que vagi bé. A vosaltres una abraçada. Adéu, bona tarda. Bona tarda a les notícies de les 6. I després, amb l'Èric Pomar, l'Homber Blanco i la Sofia Quirós, i l'Edo Martínez també a la secció d'acòmics. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Bona tarda, la firma porta implícita la descomvocatòria de la vaga prevista pel 9 de febrer, tant sindicats com consellers, tant satisfets, pel que suposa de marxar enrere en les retallades, i de millorar tant pels alumnes com pels docents. S'hem arribat a un bon acord, un molt bon acord pel sistema educatiu de Catalunya, perquè millora les condicions... de tensió a l'alumnat, i també les condicions laborals dels docents. Per tant, això és una millora per a les que es comparteixen, i per a les que es comparteixen, i per a les que es comparteixen, i per a les que es comparteixen, i per a les que es comparteixen, i per a les que es comparteixen, ens han après tots dos milions de generacions de referèndum. Senyora Pixar, perquè forwarda els docents. Per tant, això és una millora del sistema educatiu. Per primer cop, amb molts anys, en comptes d'anar cap avall, nosaltres estem anant cap amunt. Mòn…. Montse Publit. Noticia, Εsprèals. Montse Quadrant. de dos a cinc mesos al període abans de fer un tall de suministrament. Josep Codorniu és el director del servei i el client de Gas Natural Fenosa. Quan un client té un problema de pagament d'una factura, hi ha una devolució bancària, ens informen que no ha pogut pagar. Nosaltres esperem, farem gestions durant cinc mesos, fins a situar-lo en una situació possible, tall. I amb aquests cinc mesos farem, com a mínim, set comunicacions. L'acusació demanarà entre dos i set anys de presó a sis activistes contra la màt, la línia de molt alta tensió, per l'acció on un noi es va enterrar dins d'un cotxe a Fallines, el Gironès, i on hi va haver enfrontaments amb els Mossos. Els fets arribaran a judici tres anys després. Girona Maria Rovira. Bona tarda. La campanya T66, judici de molt alta tensió de suport als activistes, ha fet públic que les acusacions els demanen una pena global de 36 anys de presó i una indemnització d'uns 28.000 euros. Se'ls acusarà atemptat a l'autoritat des ordres públics, coaccions i faltes de lesions. L'operació per alliberar l'activista antimàt que es va trinxarar en un cotxe sota terra en què el seu cos havia de construir la torre. T66 va durar 11 hores. Durant aquest temps hi va haver enfrontaments entre els Mossos d'Esquadra i un grup de manifestants que li donaven suport. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. La dona de Francois Fillon, el candidat conservador a les eleccions presidencials franceses, hauria cobrat més de 900.000 euros en dos llocs de treball, suposadament ficticis segons noves revelacions del Senyor Sateri Clécann Aranxénet. Avui, investigadors antifraus, han escorcollat la cambra baixa del Parlament per recuperar documents que permetin aclarir si Penelo P. Fillón va fer o no la feina per la qual va ser contractada. La Fiscalia ha obert una investigació. L'Ajuntament d'Arbúcies a la comarca de la Selva consolida l'aposta per les energies renovables amb una quarta planta de biomasa d'entrar en funcionament al mes de setembre. Girona, Maria Rovira. Bona tarda. La primera planta de biomasa va entrar en servei el 2006 i amb aquesta quarta instal·lació, Arbúcies tindrà tots els equipaments municipals climatitzats en aquest sistema o explica l'alcalde Pere Garriga. Amb aquesta quarta planta de biomasa, tancarem tot el cercle i tindrem tots els equipaments públics connectats i preparats per funcionar amb aquest petroli local que tenim nosaltres. Tenim 90 equipaments autosquadrats i més del 90% són boscos. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Ferro Carrils de la Generalitat ha creat un web per promocionar els espais que té la companyia a estacions i altres instal·lacions. L'objectiu és posar-los a disposició d'empreses i emprenedors per fomentar-ne l'ús i augmentar els ingressos de la companyia. El president de Ferro Carrils en Ricticon ha citat alguns exemples. Espais i estants també per accions singulars. Hem organitzat sopars amb una endana de l'estació de Plaça de Catalunya i, per tant, un lloc de restauració. El Bibliotrenc, alguns de vostè recordaran, el supermercat virtual, també espais i instal·lacions per rodatges, de pel·lícules, d'esports publicitaris... Segona jornada de la passada de la 080 Barcelona a Faixon, instal·lada al Teatre Nacional de Catalunya, Òscar Callau. Bona tarda. Josep Abril, que ja va ser guardonat per aquest certamen per fer la millor col·lecció del 2014, agava tot just ara la seva desfilada titulada Ays Ulls. I qui es prepara per omplir de moda l'escenari de la salapatita del TNC, és Míriam Ponsa, que desfila a l'Asset del Bisbrà. La creadora Vajenca subintria temes d'actualitat social per inspirar-se. Després de guanyar el premi a la millor col·lecció primèbre, estiu 2015, aquí a la 080, amb Dones Mula, ara presenta la Ruta dels Balcans. Faig una petita intenció sobre el moviment migratori, etc., que hi ha en tota aquesta regió. El que passa és que l'inspiració real és sobre els pobles i sobre la gent dels balcans, que jo he estat aquests dos últims estius i que he estat bastant. I per mi aquesta col·lecció és com un record, és com un record d'aquesta visita que jo he fet entre aquests pobles. A dos quarts de 9 d'Òlvia expressarà el torn de Cústua a Barcelona, Òscar Callau, Catalunya, Ràdio a Barcelona. Esports, Roger Boussà. L'Ugent Rècord és segura que seguirà fent rotacions en tots els partits que pugui, perquè l'objectiu és mantenir bé els jugadors físicament fins a final de temporada, refiner i mesips són les novetats de la llista de convocats per jugar demà l'anada de les semifinals de la Copa del Rei contra l'Atlètic de Madrid, el Vicente Calderón. L'espanyol, l'Aron Martín, passa a tenir d'ursal del primer equip. El 12 lateral l'estrenarà aquest cap de setmana al Camp del Málaga, pel que fa la possible sortida d'Acaïcedo. Les negociacions entre l'espanyol i el Virarreal estan estancades, ja que el club Bruguet no vol acceptar una opció de compra obligatòria del jugador al final de la temporada sobre l'arribada de Sergio García, el jugador negocia a la seva sortida de l'Alrayán, Cataria. Aquesta mitjanita estanca el mercat de fitxatges, el Girona incorporat al jugador colombià Joan Mójica, que arriba sedit del rei Ovellicano fins a final de temporada. Aquest matí Angelínio ha finalitzat la sessió amb el club Gironí i ha marxat també sedit al Mallorca. També avui el Reus ha incorporat el migcampista Marco Stévar. I aquesta nit, a dos quarts de 10, a Sabadella jugarà el partit amistós de futbol sala entre Catalunya i el Brasil. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i gairebé 7 minuts. Us parla Andrea Bueno, Sant Just Solidari, seditarit a la campanya Casa Nostra, Casa Vostra. L'entitat Sant Just ha afegit aquesta campanya en favor de les persones refugiades i migrants, i ja són més de 400.000 persones i entitats adherides al manifest i a la campanya. Casa Nostra, que és a vostra, té un doble objectiu. Per una banda, reivindica la collida de les persones que afugen de les guerres, de la fam, de la persecució política i per motius d'orientació sexual o per les seves creences, i per l'altra, acollir les persones que ja són aquí i que segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. Demà es pavimentarà la zona de la nova rotonda de Can Mèlica. Els treballos poden comportar diferents talls de trànsit puntuals a la zona. A partir de les 7 es faran aquests treballes a pavimentació. Em vas faltar a la zona de la rotonda de la vinguda 11 de setembre, que consisteixen a ensenejar, a pintar i a instal·lar senyals, entre d'altres, per minimitzar les molèsties del trànsit, les actuacions es faran durant tot el dia de demà, de set del matí a vuit del vespre. Per tant, és possible que es produeixi alguna restricció de trànsit puntual. D'altra banda, també demà es treballarà durant tot el dia el camí de la muntanya per netejar canals i arranjar sots, sonastàsques, de manteniment, que també poden provocar interrupcions del pas de vehicles de forma puntual. I una punt més, el trambaix amplia el seu servei en hora punta de tarda a partir de demà. L'autoritat del transport metropolità ha aprovat aquesta ampliació del servei de 5 de la tarda a vuit del vespre. Els dies feiners a les línies T1, T2 i T3, després d'analitzar les dades obtingudes d'un estudi sobre el funcionament d'aquest trànsit públic els darrers 3 anys, i que ha constatat que el nombre de viatgers s'acosta als de les hores punta del matí. Per això, a partir de demà, la freqüència de pas dels trambies d'aquestes 3 línies passarà de 5 a 4 minuts, entre les 5 de la tarda i les 8 del vespre, de dilluns de dijous feiners a la línia T3, que és la que passa per Sant Jos, la freqüència passarà de 15 a 12 minuts. I això és tot el moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada als Sant Jos notícies edició vespre, a les 7, mentre tant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jos del web de la ràdio, radiodesvern.com. Bona tarda. Bona tarda. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Bona tarda. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Tot el que puja, baixa. Tot el que comença, acaba. Tot el que va... bé. Bé, eh, si va bé. Vull dir que, a la vida, tot té un final. I la penya del Morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Jos, el programa número 2000 i últim de la penya del Morro. Pumbidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2000 i últim de la penya del Morro. Però últim, últim, eh? Morro. Toni, sí. Continuem en directe. Ara anem al Morro d'aquí a una estona amb l'Edu Martínez, l'última secció del programa de còmics, i també amb la Sofia Quiroz, l'Humber Blanco, que està en a punt d'arribar, que diu que muntaran una cosa... Bé, mai vista a la història de la radiodifusió catalana. Abans de tot, Teri Pomar, bona tarda. Bona tarda. Com estàs?Molt bé, molt bé. Aquí acaba el programa, ja. Vull dir una mica... Saps com quan ja s'acabes? Vull tancar la porta, la clau, el verdier, tot el que es va acabant, fent neteja, no? Sí, sí, a la part... És com quan et mudes. Quan et mudes, tancar les caixes... Clar, vas agafant els paquets... El Teres té una mica de bruta a l'estudio. Ja m'encarrego, que són molts anys, aquí, a la tarda, no? Més o menys que també he quedat ben ordenadet, i que no se'n digui que ho hem brutat. No m'has deixat com tu m'has tirat. Bueno, està més net, que jo. Està de net?Sí. Per ser Éric, que... Ara ho deia abans de començar, que tu ja et tu et jove, i vas començar ja molt més jove, encara, no? Sí, ja fa anys. Quants anys tenies quan vas començar el teu programa? Crec que va ser quan tenies 10 anys. 10 anys?10, 11 anys, perquè va ser el mateix. És que era... era veritat, és que era... Va ser el mateix any que començava 6 anys. Va ser el mateix que començava 6 anys. 11 anys, crec. Però a més, tu ja venies de fer ràdio, no? Perquè havies estat a ràdio Flashback. Mira, els primers carrers de ràdio. No. Tu venies de ràdio Flashback o... Venia d'un de l'Espluga FM. Ah, l'Espluga FM. D'un amic meu del Ferran Andetxaga, que tenia un programa, també. Sí, sí. I abans, en Catalunya, ràdio amb el... amb el Josep Ferrer. Amb el Josep Ferrer, és veritat. Però tu ja dius que després desperteu una carrera metòrica, que ja s'ha consolidat a apenyar el burro. Llavors, Érico, estic... Tens d'acord amb la primera cosa que has fet, o no? Me recordo que em vas fer llegir una notícia al diari, crec que era del temps. No deixa el diari. Ara vas fer llegir. Fixa't, ara ja... Seríem pensables. Ara te'l faria llegir del mòbil. Amb el mòbil, sí, sí. D'alguna cosa per l'estiu. Que fort, que fort. Bé, Éric, vindràs l'últim programa, aquesti Vendres. Sí, tant. A la sala de plens d'Ajuntament. I ara a la sala de plens, si ve molta gent, jo hi cabrem. Jo, amari, jo primer crec que no sabem si vindrà molta gent. Bueno, sé per què això, per començar. I després ja farem alguna cosa, home. Vull dir que no... Si cal, sortim tot de fora. Podrem muntar-te veus a fora. Si no, sortim tots. Sí, una pantalla gegant. Com convenen els reis, Max. Llavors, 4.000 persones. Home, podries fer els programes del balcó de l'Ajuntament? Sí, només en falta això, ja. I quan acabi, ja... I tirar-me, tirar-me, quan acabi. Fins aquí, llavors, obrir els braços en creu i fer un pas endavant. Bueno, ja farem un programa especial, perquè més posem tot allà als plens, com el regidor. Jo tinc moltes ganes, eh. Però jo em posaré una esposa al calde. Això em fa molta il·lusió. Home, aquest somriure em sona. Bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Què no passa a un auricular, to? Fins últim dia, aquí, és el profe de la radio. Ja no fan falta. Es fa ràdio auricular, home. A veure, Sofia, tu tens alguna cosa preparada per avui? Doncs sí, però... Ara bé. Ara bé, ara bé. Mira, no ha arribat encara l'ombra. Vale, vale. Està venint el que tinc preparat, està venint. Fa un somriure que no m'agrada gens. Un somriure com de... Sí, de Piccarot, que diu l'Àlex. Eh... Com feu? Què heu preparat? No sé, no sé, no sé. Ara ho veuràs, ara ho veuràs. No, va, us vaig dir que, per favor... Seriotat. No em fessin malbé l'estudi. Això és el primer de tot, perquè després qui s'agrada aquí recullir-ho? Ah, tu? No, clar, per això mateix. Òbviament. Que feu una cosa ben neta. És el microplacer. Ara, va, tarda. Molt bona tarda. Tres de la jaqueta, tres de la motxilla... Periculars tampoc serien malament. Jo he entrat més sigilosament, no s'ha enterat. És que ets una ninja. Potser sí, és veritat, però és que l'Humber ja arriba i fa... I no he quedat això. Escolta, pot enfeure el que heu preparat? Et portem un regal. Et portem una miqueta més especial del normal. I avui farem... Fa tontos, va, que em feu plorar. Avui farem una mica especial. La farem tots. Avui ens encarreguem un altre setot. Va, que m'emociono, que és que era uns calçotells. Però mira, m'anirien bé, eh? De l'Ofertix. Uns calçotells de l'Ofertix, sí? Sí. Ofertix, que té un nom de personatge de com... Sí, és superronxosa. A veure, què heu preparat? Bé, havíem preparat dues coses. Però una d'elles diguéssim que ha sigut una miqueta fallo. Perquè... Perquè no ho hem trobat. Però avui l'idea és que a YouTube... Ara, comenceu bé, eh? És que no és un regal exactament. T'ho pots prendre com un regal. T'ho pots prendre com un regal. És que són els últims moments del programa. Tu pots prendre com un regal. Però no és l'idea. Bé, d'acord. Però no és l'idea. Diu ara que fotré una hòstia. Diu, te la pots prendre com un regal, però no és l'idea. La idea avui és que... A veure, pot ser bona o a la vegada pot ser blenta. T'he emportat una cosa. Avui diguéssim que farem la secció culinària de la penya del mor. Avui la farem nosaltres. Ah, molt bé. M'agrada molt, perquè tinc una mica de gana. Aquesta hora sempre s'agraeixo. Vos hem portat carmels? Sí, hem portat carmels. Ho portem a moda de joc. A moda de joc? Sí, sí. És una cosa que m'han portat a Estats Units. I que està bastant bé. Molt radiofònic, eh, tot. Vull dir una cosa que pels oients... Escolta, si ho passarà en la merda bé, de moment... Deixem-ho dir que l'Homber ha portat una cosa que es diu... VinBuslet, que és una mena de caixa... Els poso en context. L'Àric i jo som els que fem la secció de les noves tecnologies. I hem decidit, avui, una de les coses que s'ha posat de moda internet, s'havia posat de moda fa un temps, que és exactament que consisteix en... Són unes... no sí, són els Harassvis Harry Potter. Això va, Harry Potter, i tant que la dius Harry Potter. Pues, qui hagi vist Harry Potter? Sabrà què és. Són, les que es diuen, les gregeies i tots els colores. Ah, vale. Harry Potter. Correcte, correcte. I aquestes, que són els carmaleds, són els petit carmens de molts colors molt diferents. Té una peculiaritat, que poden ser que tenen diferents gusts. Llavors, la cosa és que tu no saps quin gust és. Pots ser gustos molt bons, com pot ser l'Ima, pot ser Presa, pot ser... jo què sé, Crispetas... Jo tinc una dàstia. O poden ser molt dolents. Juguem, juguem, juguem. Us explico com va el joc. Això YouTube s'estava posant de moda i fa bastant temps. Aquí tenim una ruleta. Una cosa que gira, amb una fleixa. Una cosa que gira. Una cosa que gira amb una fleixa. I la cosa és que, primer de tot, comences tu i Jordi, faràs els honors, l'hauràs de donar a aquesta cosa que gira, la ruleta, en català, que no sé com es diu, en català. Ruleta. Si no ho veurà la Ruleta. Puc fer-ho ja? Sí, sí, sí. I el color que surti hauràs d'agafar una, aquest color. Ja hi ha diferents colors, la ruleta, la color vermell, color blau, color groc, color lilla... A veure, vinga, va, l'hi dono. Per què... Una, dos i tres. Vale. Montem la veia. Estàvem muntada. Estàvem muntada? Sí, sí, sí, no? A veure, a veure... A veure... Ara, ara. La sortida, lilla. Un moment. Hem de dir que hi ha dos del mateix color, llavors una és la bona i una, el tres, la ronxosa. En aquest cas, la que li ha tocat el Jordi pot ser o de maduixa o de peix pulrit. Oi, oi, oi... Ara li toca... Agafa-la, agafa-la de... Què és aquesta d'aquí, agafa-la, Jordi. Encara no la mengis, aquesta. Aquesta? Aquesta d'aquí. Aquesta d'aquí. La Sofia li toca girar... No importa el cotxe d'aigua ni res, aquí, veig que... Jo crec que serà bona idea. Sí, sí, crec que m'agafen. No hi ha hagut carros. M'haig de marxar, però jo t'ho he fet preveient la set. A veure si ara, aquí, s'ho tirarà a foc per la boca. Vinga, gira Sofia. Jo tinc la Lila en tronja. És la mateixa que hi. Ah, ho sabrem. Prova. Com es diu el joc? És un reto del Jordi potter, que és el reto de los caramels de todos los sabores. I aquí es venen? Aquí es venen, però en formen més petit, i crec que no es romen tan fàcilment, i són bastant més cares que els Estats Units. El que passa és que hi ha un problema, que això s'acaba, no? És una cosa que no... Què t'ha tocat, Sofia? Aquesta, crec que és la mateixa que hi és. La mateixa que hi és, la teva que t'ha tocat, mira. No, no, la mateixa. Aquest joc només pot jugar unes quantes vegades, i punt, no? Això és calent. Jo... Hi ha una sabora bòmita, eh? A veure. Mira, Eva, em toca migirar, pareu. Molt bé, molt bé, molt bé. Mira, hem tocat una negra, que en aquest cas pot ser de puding de xocolata, o de menjar de gos porit. I l'agafem. Éric? No, no, jo estic malament de la panxa. Zona, Éric. Ellos, també estic malament de la panxa. Això m'agrada un moment. T'ho he dit, no faràs? Jo no estic molt malament de la panxa. Sempre hi ha un que t'ho arrega, no? És que jo no tinc got. El tècnic, l'Àlex. Però ens hem de tregar, això? No, no, m'estagar i disfrutar del gust. M'estagar i disfrutar del gust. I hi havia cirívines de ques? Espera un moment, que jo encara no tinc got. Ah, sí. Una, dos i tres. Va, que sí, el que deu ser. Què és, com? Ah, efectivament. Ah, quin fàstic. La meva. La meva és molt bona. La meva és molt bona, m'encanta. Us puc confirmar. Perdona, estàs prengant bastant, eh? A tot joc, perquè el Rull està explorant un verd. Vols que assegura? Què et passa? La meva és de maduixa, però bona. No he tingut sort. No, és millor que ton. Que bon. A veure si t'ha agafat alguna cosa. No ho podries jugar. No volia jugar, eh? Que bona la meva. De què creu? La meva. Ara m'està pendent una cosa. Pots xeca canviar? No, no, és el gust, és bo. Ah, és la teva, aquesta? Sí, sí, t'està pendent la meva. És la meva. Vinga, una altra ronda. Una altra ronda. Anem a jugar-me, veiem si ara tinc jo sort. Un que bon, aquesta, boníssima, la que m'ha tocat la meva primera. És com de xicle, de bubblegum, la meva. A veure, m'ha tocat ara una, no sé, vermella o negra. Vermella, va. Vinga, va, vermella. Torn a provar. A veure, una altra. Qui s'ha agafat la vermella? No ho sé, però si no n'hi ha. A veure, Tronja. Mira què pot ser, mira què pot ser. Mira, mira què diu. Tronja, juici, par o booger. Jordi, Jordi. Això és la verda. La duca la verda. Ah, és la verda. Perdó, perdó, perdó. Ah, el nom. Sofía, toca tu. La verda te pinta de ser una merda, no? No, pot ser o de llimó, la té bona pinta, o de moc. Ah! A veure si va de bien divines. Ai, perdó, té, Sofía. Li he dit que està molt callat, eh. Jo estic flipant. Com sigui de moc, eh... A mi m'ha tocat entre mi. Ens la prenem o no? Espereu-me a mi, espereu-me a mi. A mi m'ha tocat la mateixa que abans, així que vol dir que em toca la dolenta. Sofía, deixa'm recordar els ullents que estem jugant a un joc. De Harry Potter. És de Harry Potter, que són com les pastilles dels gustos. Sí, Carme'ls. Carme'ls dels gustos, i llavors... Ui, ui, el Jordi i la Sofía han tocat dues verdes. Hi ha una rouleta, i llavors hem hagut de decidir... Bé, no, decidir. Això sí que la sort, quina ens tocava, perquè hi ha una caixeta amb tot de pastilles de colors, i cada una té un sabor diferent. Hem fet una ronda, l'Humbert ha pingat. Perquè en la primera ronda... Tu has d'un sabor una fàstil lamentable. I la Sofía i jo, en canvi, hem triomfat bastant. Molt bona. Ara, t'he pintat que jo prengaré molt ara, perquè m'ha tocat una que pot ser de moc. La meva fàstil lamentable. La teva és verd de fluorescent. I tu quina tens? O de suc de pera. O de moc. I després la verd de verd pot ser de llima. O de restes de tallar... A veure, per què vol dir de moc? Podríem just plau especificar. Vegem de quin color és. Això no és molt verd. Bé, va, anem-hi. Que sigui el que diu vulgui. La meva pot ser gris petes. O de formatge podria... Nois, que hem d'anar acabant. Una, dos i tres. Oh, boníssima! D'alima. A mi també està bona. Estàs bé? Jo crec que... A tu t'agraden els mocs, Jordi. Home, és bastanaspre, té un gust molt aspre. Això no és bé. És un bon assenyal. Bé, sí. Com t'ho diré? Podria ser de moc. Podria ser, eh? És bastanàsquerós. Però molt, eh? A mi està molt bona. És bastanàsquerós. Segur que és de moc, eh? Ara m'estic controlant el gust. Ja està. Has menjat molts mocs? Ah! Bé, bo, eh? Així no podria fer l'últim programa de penjar el morro. Ah! Vinga, una última ronda. No, una última ronda, no. Va, una última ronda. Ara començo. És bastanàsquerós, però és que jo sé que és caròs, això. Sí, sí, jo ho he vist. Us porto... La deficiència de l'Humberts. Ah, ja està, ja he girat. Mira, la Verde... M'ha tocat una lila. A veure, també deixeu-me recordar que els ullenses ens podem veure a través de la... com és el ridícul? A través de la webcam de radiodesvert.com. A l'Alex, que hi ha 50 persones connectades. No, ara? A veure... Aquest color, mira... Aquest color és verd. Aquest d'aquí, no? No, home, no. A mi pot ser o de... o de tutti frutis, o de mitjons utilizats amb bastant temps. Ostres. Vinga, va. Gira, gira. Va, una, dos i tres. Va, ara. La Verde... Negra, negra. A veure, una altra, una altra... Hi ha negres. A veure, una altra... Una blanca, bueno, aquesta. Ja està rosa, aquí? No, aquesta. Aquesta és la primera que toca tu? No, però pot ser bona o dolenta. Com faci els tres cops bona en ridícul vosaltres? Mira que acaba la secció. Ara és acabat tu, perquè el Jordi ens ha educat dolent. A mi també. No, no, no. Una blanca. Tinc una mica de... Tinc una mica de la davant de Moc, que enganxa d'aquí a la gent. Ah. Vaig a portar aigua, una mica d'aigua. No, tu ets la mateixa. Vale, una verda. Una verda, serveix a tu mateixa o no? Ah, no, perquè hi ha... No, no, no, no, no, no, una verda. Que cola de Moc, com a menjar de Moc. Ara, la que riureia que tindria les tres bones. Tinc una mateixa sofria. De què és la teva? Tinc una mateixa de mitjons polrits. M'espero que et toquin els mitjons polrits. Preparats.A l'una. Ah, no et tens polrits, però estic... Tu t'hi fruti, que bona. La sofria no paga la bona cara. La sofria, has de menjar de... No et puc mitjar res, eh? No, aguanta, aguanta, m'has tengut, disfruta. A veure, tampoc ets la bonita. Ara em ve alguna cosa. De què podies ser la meva, si no? Una blanca podria ser o de llet polrida o de coco. No sé, defenció. Estan bastant dolents, eh? És que hi ha alguna que són molt dolentes. T'anagràs mitjons.Mira molt bona. Ser la bosta podrita una mica, però és suportable. Jo diria llet podrida o coco, és que no ho sé, realment, eh? Nostres. Ah, no, no, llet podrida. Oh, per favor, quin fàstic. Mmm, bo. Està bona?No. No, no, gens lamentable. Bueno, al final no és... Moltes gràcies. Moltes gràcies per haver vingut avui. Ara molt, molt, molt de videotreps. No ho heu vist molt? Un moment, no puc pensar. Ara me dius que sí que una estèc. Veig per la mica d'aigua. Mmm. I, oh, en fi, això és el que feu els joves avui a dia, no? Per fer-ho molt bé. Cada dia. Jo no puc continuar a programar si ara, on verd, que no ho veus. Prenta una altra, jo per ara. A veure si se'n passa. Ah, sí, és bo. Oh, fa alguna cosa. Aquesta t'he vingut a fer unes... Va, menjar-la. En fi, el joc dels sabors. T'has jugat? Ver és que, de veritat, és que... Quina més incusió. Déu-n'hi-do. Mira, mira, mira, està prengant. Està prengant, però increïblement. Vés-veu-ne a veure una mica d'aigua. Li dic que no me la prengui. Jo, jo. Sofia, avui tu tampoc i tu has vingut de... No he portat res, tampoc. Jo he vingut de xil. De? De xil. Què vol dir de xil? De relax. Has vingut de xil. És que ara has vingut de xil. Òbvio. Jo no dius Òbvio, ara dius xil. Òbvio, xil, oi, oi, oi, i ronxa. Oi, oi, oi, jo també deies. Estava molt dolenta, no, com no foca. Ronxa és música de prendre l'Humber. Molt bé. No vomitis en l'estudi número de la ràdio, només a la menú, sisplau. Molt de mare. Bé, en fi, Éric, Humber, Sofia, moltes gràcies per haver vingut durant aquest temps del programa. Us agraeixo moltíssim que heu col·laborat a la penya del Morro i em fa molta il·lusió també saber que vindreu aquests divendres i que ja farem una tertulia de com anar tot. Moltíssimes gràcies per venir. Valoro molt l'esforç que heu fet presentant la secció. Tu vas començar fent coses de solidaritat. Ja, ja. Es va tenir el cabell i ja va canviar la secció, no? Sí. Sofia, moltes gràcies per haver vingut al programa durant aquest temps. I Humber, Piyari, també, evidentment. I ens veiem els divendres, que farem ja l'últim programa de la penya del Morro. Cuideu-vos molt i gràcies per tot. Una abraçada molt forta. Igualment. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb l'Edu Martínez amb la secció de cómics. Fins ara mateix a la penya del Morro. A veure, Humber, veu una mica d'aigua? O mastega't ximlet o alguna cosa? Fins ara mateix a la penya del Morro. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, hi ha un programa de música, realitzat i presentat per Maria Quimtana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. RàdioDesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. RàdioDesvern. RàdioDesvern. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic. Acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Avinguda a l'Indústria, sense nomes. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat. Informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat. El teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiucomarcal.com Tot el que puja, baixa. Tot el que comença, acaba. Tot el que va, bé. Bé, eh, si va bé. Vull dir que, a la vida, tot té un final. I la penya del morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Prou, últim, últim, sí, sí, eh, òdentament. Camí cap a la 6.40, continuem en directe i ja tenim... Gràcies, estic. Una frage només, el públic, com es posa. Continuem en directe el programa i tenim ja l'Edu Martínez. Edu, bona tarda. Edu, bona tarda. Ei, ei, ei, ei. Que no el tenim. Ara el recuperarem. I el tornem a trucar a la secció de còmics amb l'Edu. Còmic con Edu. És la següent cosa que feiem. Vull dir que l'Edu volia parlar sobre els còmics de la nostra infantesa. Home, els còmics de la nostra infantesa, per mi, bàsicament no hi ha un només, que és Tintin. Jo he sigut molt amant de Tintin i a casa sempre agíem. Ara comentarem amb l'Edu, però imagino que tothom té el seu. Si voleu compartir el vostre còmic de la vostra infantesa amb nosaltres, només cal que us truqueu al telèfon del programa, que és el 93372-2901-93372-2901. I ens expliqueu quin és el vostre còmic de la vostra infantesa. Avui en parlem amb l'Edu Martínez, a qui em sembla que ja hem recuperat. Edu, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Quin és el còmic de la teva infantesa? El meu, particularment, és el del mortel i filamón. Ah, m'agraden ni banyes, no? Per què? A mi, banyes. Perquè no sé per què em feia molta gràcia. És el sotet d'acasos i anessin buscant la tia i els personatges, l'alfèlia, i eren uns cafres. I això del seu cafè, en una mica cafè, sí que sóc. Ja, és que va molt amb tu. Tu podries ser un personatge de mortel i filamón. Home, doncs bé, eh, per tu seria un honor, no? Sí, avui no tindré en compte. Clar, gràcies, gràcies. Avui no tinc en compte. No sé, però hi ha obligacions familiars... Et puc insultar per això, llavors? Com que és l'últim programa...Avui sí, avui sí. Ah, vale, perfecte. L'últim programa és l'última secció. L'últim programa el fem dir a Andrés que jo també vinc, eh. Ah, també vindrà el, eh, perfecte. Ja va a punt d'aquí, doble de canapés. No més falta vida, eh.Vale, vale, perfecte. Ni que sigui amb els nens, tu.Sí, sí, home, sí. Feu-vos fotos a la sala de plens. Com si fóssim la família Telerín. Seu fill, aquí, com si fóssim allò. Portes obertes al Parlament de Catalunya, no? M'agrada molt la idea. El concepte portes obertes a la sala de plens, ajuntament. Molt bé, molt bé. Sí, sí, ho sé, ja ho enseu. O enseu l'alcalde, no? Tothom es vagi passant, no? I després hi ha un interventor que vegi, sisplau. Poden anar passant, perquè no s'acomulin aquí. No sé com ho olim aquí. Ah, ah, ah, ah, ah. O que no es queda, no es cometa, vinc a arribar. Ah, ah, ah, ah. Escolta, tu, que ets un punt aquí. No, ma, me'n tenen les formes. Fins l'últim dia. Avui hem de parlar, com dèiem, de com... Si no les hem mantingut mai.Ja, és veritat. I ara, i llavors, sigues una persona correcta i educada... Si m'ho aguantessis, sí, ja, diguem-ne, ja. Si no, és una cosa... Tres còmics que volia parlar jo de la desfaltesa, de quan tu vas començar la penya del Morro, ara fa 10 anys... Nosaltres hi hagi amb còmics, o perquè són infantils. Perquè et poses allà una setmana amb jo, que és 15 anys, i, bueno, ho pots entendre, però... No t'acaba de fer gaire. No, abans, de quan ets petit, volia parlar jo. Però d'aquestes corrents... Estic caminant. No forcis gaire, eh. Estic amb una transforma i se'm nota. No corris gaire, a veure si t'agafaré un atac d'acord. No, l'he arribat al cotxe. Que semblaves el Salvador del Riu, com va, fent... Fa la grònica de Catalunya Experience. Estem arribant aquí, a poble de... Quim Masferrer, un dels pobles de Catalunya, pujant al Campanà. Sí, correcte. Que no és la jove de la mateixa. A casa de la jove, estàs? Sí, estic aquí amb el Sergio, puc saludar el Sergio, potser? Sí, que és el Sergio Rada. El Sergio està per allà, sí, el vaig de veig. Sí, però no en trobes, no? No, ara. Estic fora, l'estonada. Ah, vale, vale. Parlem de còmics o passem? No, perdem de còmics, per favor. Parlem de còmics o per exemple... Estan intres. Estan intres de còmics d'infantils, d'infantès, que són unes del Morte del Filamón, que a mi m'agrada molt, que a la Bruguera, el 58, porta més de 150 milions de copies venudes a més de 14 països, és una passada traduit, perdona, traduit a 14 llengües. Vull dir, és una passada, aquest països, que ha fet una borrada, que és, pues mira, dels 58, porta més anys que tu fes la penya del Morro. Sí, home, m'agrada... És un mita, és un mita. Però si tu portes 10 i porta 10 vegades més que tu. Però 8 vegades sí. Porta una borrada... Tot una vida. Clar, i tant. És un mític i banyes. M'hi banyes, mític, tota la vida. Correcte. Tu quasi, tu quasi, tu estàs allà, allà i... Escolta, Edu, i de tots els personatges de Morte del Filamón, amb qui quedaries tu? A mi em feia particularment gracia, el Morte del Filamón. Les estresses, aquesta planta rara que tenia, això de ficar-se amb el jefe, que li van fotent pollas així. Senyor Jefe, no és el que he fet, no? Home, és que realment... M'han fet moltes pel·lí. És un comi que... Home, potser... Que no hagin llegit d'aquests... Bueno, gent més jove nostre, que potser no l'han llegit, no l'han recuperat perquè... No sé, perquè era com una mica tirant a castellano, no? Sí, perquè era un castellano. Tot i que a l'Ivanya és a Barcelona i era un comi que desprenia molt aquesta cosa... Ara que no se me'n fa diners, els madrilenyos, amb la gent d'Espanya. Però aquesta caspa cutre està molt ben reflectida en el Morte. M'encanta, m'encanta. Morte del Filamón. És un comi que era molt políticament incorrecte. Sí. Un comi que el dibuix era una mica així com... Bueno, que és un perfil molt peculiar, molt seu. Bueno, a mi és un comi que les aventures en sí. El volum eren il·legants. Era una cosa anada total, des de l'Existo. Com era que era l'Existo? No sé què, fins ara que està fent publicació, el partido te papilar... Molt bona, molt bona. Per cert, has vist que han fet diferents pel·lícules. La primera va sortir aquell Benito Pofin, que era un funcionari de correus. Era clavat, i per això van agafar... Però es veu que després van fadar, perquè no li havien pecat el que ell creia que mereixia, i va marxar, i després... I després, el nen de Castefa, fent... i finalment ja van decidir tirar per l'animació. Que cosa que és una decisió força encertada. Jo també em trobo que és molt més encertada. Fésser, no? Fésser, no? El del milagre de petito, o fésser? A mi no em desagradaven gens de mi. Jo trobo que era una línia molt adequada per el que és el còmic. La altra que tenim, que també va fer animació... Perdona, puc dir jo... En aquest cas no ho sé. Edu, perdona, puc dir jo un còmic de la meva infància? Tu... va, vinga, avui et deixo. Vinga, va, avui et deixo. Tintin. Perdona, Tintin. És el que t'anava a dir. Ah, m'agradava dir Tintin, perquè... Tintin és un altre clàssic. Què se s'ha fet animació? La va fer Tines Pilber. Sí. El va fer el dibuixant. El tinc aquí al mòbil, però ja no me n'agrada. Però com et dic, perdona, en tu, no puc mirar-ho. Erg, no? Erg, correcte. Molt bé, fantàstic. És belga, és la mà. El belga és correcte. Molt bé, molt bé. Exemplars, periodista, el Milo, el capital... Jadop. Perdona, aquí hi ha gent que flosseixes. Jo sóc molt de morta, eh, l'O. Ja, però jo t'ajudo. El Tintin era el menys. El que menys m'agradava. Però, per exemple, ja havia... Saps per què? No. Perquè Tintin és racista. Què dius, ara? Perquè hi ha una polèmica. Tintin el Congo, no? Tintin el Congo, correcte. Que va tenir una... Bueno, una polèmica molt grossa, que és racista. Està denunciat com a racista, aquest còmic. Sí, perquè de fet hi havia una mica de l'època colonial africana. Correcte, correcte. I llavors era quan els països europeus... Ara ho fan d'altres maneres, però abans dissimulaven menys... Això de genera no tenia gaire en compte en aquella època. Que es veia com una cosa divertida. I ara, si ho coneixin a fer, no crec... Ara hi ha 4.0 còmics. Tintin, suposo que passaria guà. Correcte. Bé, doncs... L'últim? Sí, un moment. Un moment, perdona, és que Tintin... Un moment, és que no n'hi ha part, Tintin, perquè... No, no, no, jo haig d'explicar que jo, Tintin, m'ha semblat molt perquè viatjava a tot el món amb Tintin. Ell era periodista i sempre es fiquava amb excusa, de reporter i tal. Anaves a l'Àsia, a la Xina, amb el Lotus Blau, te'n anaves fins i tot amb el Tintin i el Temple del Sol, les setboles de Cristall, el Far West... En fi, era tot el món, no? Era tot el món. Era per l'aventurès. Sí, era per l'aventurès total. És un còmic que va molt a pena, excés de la Tintin i el Congo, que és un còmic que potser no és molt paragògic, però que si els nanos no els era ahir i que voleu que els nens tinguessin una mica de lectura, és un gran còmic per incitar-los. Va falta Tintin a Tailandia, que no està fet. Que no l'han fet, no? No l'han fet, però es veu que hi ha una versió... Veient-la com es va fotre impònicos així. Clar, hi ha una versió del Capità Hadock a una ciutat... Està conditada. Tot és reactualitzat. Jo no descarto, eh? Es converteix amb una Lady Boy, el Capità Hadock, però final... Mira, seria un èxit de ventes, i jo estic convençut que seré un èxit de ventes. Home, curiós que venim. Bueno, escolta, Edu, quina altra còmic que gira infantesa? A veure, Adam, digue'm. Àlex, amb l'Àlex he tingut un repte que li he dit... No et dic avui de què parlo i aviam si d'això. Àlex, atent, has de tirar la sintonia, eh? T'escolta. Va, està preparat o no? Sí, home, sí, ja fa estona, ja sapro dels cossotets. Vinga, estaregui-ho, Àlex. A veure? Què? Ah, però li fas buscar així a saco? Clar, ah! Però digue-li abans, home! Home, no, és que m'esperava... Potser és una curtita, l'Àlex. No s'ha après res en tot aquest temps, clar... No s'ha après res, que quan l'hi hagués... No, tu, tu, tu... No s'ha après res en tot aquest temps de ràdio. O sigui, què és el missatge que ara... És com a Maurínia, perdona, és com a Maurínia. Però aquí jugo a Miliga... No, no, ja ho veig. Tu diguis que ets una especial, Juan. A veure... Correcte. No sé si hagués de sintonia i després que la búsquing... Perdona, l'estat l'està tirant, eh? Sí. A veure... Ah, un aplaudiment! Això és... Asterixovélix? És Asterixovélix? No ho sé. No és el que jo recordo, però potser... Jo tampoc. La cançó d'Asterix ha trobat. A veure què és? A veure, puja, puja, puja. Serà alguna versió d'algú amb bruc? La cançó, la cançó, la cançó, la cançó... La cançó, la cançó, la cançó, la cançó... La cançó, la cançó, la cançó... La cançó, perquè entra molt a la dinàmica de la secció, que és... A lo funky. Sí, però és una mica... Perdona, és una mica dibuixos... Dibuixos animals dels anys 80, no és això, o què? No ho sabem, de cantar... És una fantàstica, Àlex, sí senyor. Molt bé. En fi, eh... Trancant esquemas, digues que sí. Uderso... Uderso... Uderso... Uderso, Goshini. Goshini. Passa el mateix. Goshini, correcte. Sí, sí, sí, després de pitjora. A mi m'encantava. A mi era el top. Entre Mortele i Asterix no sé quina escolliria, eh. Tots els Asterix, absolutament tot, sinó tot el que va sortir a la fa poc, que van tornar a renovar i han anat a fer uns dibuixants nous. I estan en les publicacions... Perdona, és aquesta? A veure... Fem una versió d'amoginos cosíos, o què està passant? Sí, Homelix, Homelix... Homelix era el personatge... que jo per mi és un personatge increïble, que sempre intenta entrar a veure la pòsima, aquesta màgica que té el Druida... A mi em sembla un personatge brutal, que fa menys... Que ja m'explicaràs, tu què cony fots amb un menys? Vull dir, o no poses un menys? A veure, el tema menys... No sé com va arribar aquesta peça, que de fet ha sigut com un símbol clau dels còmics, perquè aquest home transportés menys, no? Vull dir que quan venim collons. I què feien amb un menys? Que tenien una cabana que era relativament petita, no era una cabana grossa, on pots posar... No era una cabana de quatre plantes, no, no... Era una cabana petita, veu un poble de una aldera, de una aldera muy pequeña, que luchaban contra els romanos, i era una aldera, pum, que fotia el César, on posés un menys allà? Al costat d'allí, a la tauleta de la nit, què fas amb un menys? Ah, és que, bueno... Perdó, què feia ovelets amb els menys? Què feia, ovelets amb els menys? Jo crec que, bueno, per tirar-los... Jo els feia, els feia... Ah, però no els deixaven jo... Una expressió d'art, jo crec que un artista ovelets és un artista, això, menys, què va, no? No tenia... No tenia cap macetgem. No se sap què fa amb els tres i ovelets al final dels còmics, per tant, posaria-se una opció, que el velex fos un artista reconegut i mira, que és dels menys. Molt bé, doncs, escolta... Escoltadament que tinc jo... Sí, sí, cadascú té il·lusió. Per mi, el meu, com es deia, assegurançatòrics, el que cantava... Asegurançatòrics, que era fantàstic, era millor de tots. Jo se penso que defensor... Això és consistència. Jo soc defensor sempre de coses perdudes, assegurançatòrics, per mi era un personatge... més increïble d'esteris, però perquè el tio, que estava molt malament... I, a més, sempre acabava com amb ell, no? Els còmics, celebrant el poblat, i menjant allà, tots porc i tal... No sé, tinc la imatge que sempre acabava ell, totes les publicacions, i tot el poble de... Calla, no sé què tal... Un moment, un moment. Hola. Hola, bona tarda, amb qui parlem? Amb qui parlem? No, ja, ja de tret. Amb qui parlem? Ui, se li ha tornat la veu una mica greu. Amb qui parlem? Estàs parlant amb el Bernat, que t'ha dit, oi? I tu, com et dius tu? Jo em dic Eduard. Eduard, i com és que et truques al programa? Doncs un còmic. No, saps que avui, saps que avui, que amb això rematem, veure't al divendres content, allà, faran el programa... No dubtis, això, farem un final de festa clama, digna, i com es mereix el programa, allà t'espero... Et recordaré la frase que em vas dir al principi... Què vaig dir? Dutxat? No me'n recordo. Dutxat potser, no? No, dutxat, no. És que no me'n recordo, quina frase. Saps què em vas dir? Que no aguantaria més, de? Quants programes? Ah, sí, és veritat, dos programes. Sin programes. No està mal. I aquesta vegada no he sigut jo qui ha acabat. És veritat, és raó, perquè jo compro d'una posta, sóc un cavaller i me'n vaig. I llavors me'n vaig, que sàpigues per això, Edu, que me'n... Perquè tu vas dir... És culpa meva, no? Perquè tu... Què vols dir, que amb l'inxaran? Ha sigut tu l'origen de tot, Edu. O sigui, jo vaig dir... aguantar els tres programes, i si no, me'n vaig jo. I mira, i això és el que ha passat i no té més misteri. És un moltes gràcies a tu per haver vingut durant tot aquest temps a l'Apenyà. Moltes gràcies. A fer-ho burro. Ja ho perdrem al Divendres, però que ens fem una alçada. Tienrem una lia parda. Molt bé, Edu, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Adéu, guapo. Adéu, cuida't molt. Bé, doncs, nosaltres que hem d'acabar el programa ja, l'Àlex em fa dir-ho, em diuen que hi ha més temps. No, l'Àlex, escolta un moment, deixa'm, eh, que jo potser... Ara, aquests dies que m'estic acomiadant, tinc corda per estona. O sigui, jo ara no em pots tallar les ales d'aquesta manera. En fi, que hem de marxar, no? Doncs ho deixem aquí. Moltes gràcies a tota la gent que... Mira, ja hem tirat 5.000, ja, però és que no vull marxar. Eh, sí, sí, que hem de quedar bé l'informatiu, vespre. Amb l'Andrea, bueno, hi ha els serveis informatius i agraï tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro d'avui. Amb l'Andrea, el Roger Cóns, la recició de teatre. Hem entrevistat l'Anatja Farre, que vindrà aquest dijous a Sant Just, i també agraï tota la gent que ha trucat a la Romi Porredón, a la Cecília, al Joan Sàlvia. Gràcies per haver-nos trucat durant la primera hora recordant històries de teatre. I ara, al final, l'Èric Pomar, l'Umbrés Blanco i la Sofía Quirós, els escinejers de l'apenya del morro, avui jugant a les pastilles dels gustos. I l'Edo Martínez, el món dels cómics. Moltes gràcies per haver-nos escoltat un dia més. Gràcies, Àlex, també, a tu, a avui, i a tota la gent, però amb la música trista, que vaig a acompanyar el programa, i a tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro durant tot aquest temps, avui, 1997, programes. I, en fi, com diu la Falca, tot el que comença, acaba, tot el que puja, baixa. I ha sigut un plaer per mi estar al capdavant del programa, perquè han sigut molts anys de ràdio, han sigut moltes vivències i molts records, i per això s'acaba el programa i diem adeu. Però avui no, avui encara no, avui encara no. Demà hem de fer un altre programa, i hem de fer el programa 1998. Àlex, gràcies, que vagi bé. Bona tarda, i us recordeu que ara ja l'informatiu més preveu. Amb l'Andrea Bueno, que us ha parlat Jordi Domènech. Bona nit i t'ha patit. CINEMA SENSE LÍNITS CINEMA SENSE LÍNITS CINEMA SENSE FRONTERES CINEMA SENSE MESURES En definitiva, CINEMA SENSE CONDICIONS Els dimarts d'avui, teniu del vespre. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quimtana. CINEMA SENSE SENSE MESURES CINEMA SENSE SENSE MESURES CINEMA SENSE SENSE MESURES Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. Tot el que puja baixa, tot el que comença a acabar, tot el que va bé. Bé, eh, si va bé, vull dir que a la vida tot té un final. I l'Apenya del Morro no és una excepció. Si vendres 3 de febrer en directe des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de l'Apenya del Morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de l'Apenya del Morro. Però últim, últim, eh? Música I don't you know there was a choice You're never yours but someone else's guess I said when you fight it to the street I said when you're girlfriend to the night party I was in a jacket made of me I said when you're manmade with more sisters And now I'm in front of the back I'm rich and brave, I'm glad that you're safe I'm high and high, I'm so you're safe I'm rich and brave, I'm so you're safe I'm rich and brave, I'm so you're safe