La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#137 - La Penya del Morro del 26/10/2012
Notícies de Sant Just amb Carme Verdoy; Cinema amb Jordi Roca; "La Publicitat" amb l'Anna Punsí i Pol Rigabert; Els Berenars de La Penya del Morro amb l'Èric, el Dani i el Joan; "Crisis, what crisis?" amb el Sr. Benito, La Riera i l' Anti-agenda amb l'Eli Capdevila.
Ara la setmana que ve es mantindran baixes. L'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi ha estat condemnat a 4 anys de presó pel tribunal penal de Milà per un delicte de frau fiscal, en l'anomenat cas Mèdia 7. La fiscalia demanava una condemna de 3 anys i 8 mesos de presó. Per Berlusconi, imputat en el procés juntament amb el president del grup audiovisual italià Mèdia 7, la companyia de la que és propietari l'excap del govern italià. El govern espanyol ha aprovat un reial decret que desenvolupa la reforma laboral i estableix que les empreses de més de 100 treballadors que hagin tingut beneficis durant els dos últims anys hauran d'assumir els costos de les prejubilacions i els acomiadaments col·lectius dels treballadors de més de 50 anys. La ministra d'ocupació Fátima Banyes ha dit que el govern espanyol pretén aixecostar l'edat real a la legal de jubilació. Amb aquest reial decret, s'endoreix una normativa aprovada per l'anterior govern que afectava les empreses de més de 500 treballadors. Bona tarda, us parla Roger Castillo. A veure, Anna Xavi Hernández i el madridista Iker Castillas reben el premi príncep d'estúries d'Esports a Oviedo, estúries aquesta tarda. Manuel Estearte, guanyador del 2001, valora la qualitat humana dels premiats en declaracions a la xarxa. A l'Iker i el Xavi és més allà de l'europeu, i jo em quedo, em quedo, que els dos són la representació de l'equip espanyol i que vam fer una cosa molt important, a l'Eve Llumag, és acostar-se, en un moment en el que va passar madrid Barça, que tot el futbol estava molt pendent d'això, i que estava molt ancest tot, i tots van d'alguna manera ficar davant de tots els valors humans, abans de les crispacions. I jo crec que aquí és on realment es van guanyar el principi de l'estúdia. Entenis, Mercè, que és el que hi ha hagut els quals de final el torneig de València amb Pedra contra Dolgó Polov per 6-2 i 6-0. El Barcelona no podrà defensar el títol ha aconseguit la temporada passada. Notícies en xarxa. VERSION Radio Desfer Durant el 8.1 Radio Desfer Vinga! En directe, amb atències de Sant Just d'Esvern, al 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del Morro. Feta, bona tarda, com esteu, amigemigues. Benvinguts al programa de les tardes de Radio d'Esvern. Us parlo i us saluc de Jordi Domènec. Des d'ara i fins a la set del vespre, això és... La penya del Morro. Avui al programa parlarem de l'actualitat que ens justem, amb la Carme Verdo, i d'aquí uns coments. A més, també tindrem el Jordi Roca per repassar quines són les estrenes de cinema més destacades de la jornada de buer 26 d'octubre del 2012. A més, avui al programa tindrem la secció de publicitat amb el Paul Rigabert i l'Anna Puntí, el reclam, que es diu així, la secció, i a partir de la segona hora amb el senyor Benito, l'agenda juvenil i el que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'Eli Capdevila. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya que Morro. Bé, comencem amb les notícies de Sant Just i l'actualitat Sant Justenca. Espereu, perquè la Carme Verdoi està aquí parlant i encara no en tracta d'estudi. És una cosa que, a mi, la veritat és que... Bé, sorprèn, diguem-ho així, perquè us imagineu que vosaltres heu d'anar a fer una cosa, i no esteu quan us toca fer-la, al lloc i a l'hora, i ja està com de xatxara. Ens imaginem que Déu està parlant amb algú de direcció, de ràdio d'Esber, no vegi algun compromís inaludible que no pot fer. Vaig a enfocar la cama perquè la gent vegi que no m'ho estigui mentant, que, efectivament, la Carme està a la porta, ara surt, parla una mica, es tanca a la porta. Allò ha fet com un intent i sembla que entra, però no entra. Ja està fora i continua parlant. Jo m'espero, no l'infereixo, tampoc. Carme Verdo, bona tarda. Bona tarda. Què va saber? Estava narrant, sí, sí, tot el que estava clar, tot el que estava passant. No m'he sentit. De què parlaveu? El ple municipal d'ahir. Ui, del ple municipal d'ahir, què va passar? Que va ser molt llarro, 3 hores. És veritat, 3 hores, cosa que a tu i a tu ja et va anar bé. Carme, perquè així... Ah, així et vas allà, a fer una mica de xatxara amb la gent... Molta gent el ple, ahir, de l'Ajuntament de Sant Just? Sí, molta gent. Molta gent, a fin i cert punt, perquè passa una cosa... És que hi havia molta gent, estava molt ple, efectivament. El ple de l'Ajuntament de Sant Just? Sí, no sé, ja, etcètera, etcètera. Però molt de gent eren representants de la Ajuntament... De l'Ajuntament de Sant Just. Hi havia emoció que era per donar suport, que els augmenta la jornada laboral i els treuen la pagada Nadal. Llavors, ells també en participen en aquell moment, van llegir un text corresponent, i quan va acabar això, van marxar. Per tant, no van estar tot el ple. No va estar tot el ple, ple. La seva part i ja està. Bé, de l'Ajuntament de Sant Just. Bé, repassem, perquè hi ha molts temes, ahir va durar 3 hores, vol dir que hi havia molts punts a l'ordre del dia, hi havia moltes coses que tant la ciutadania, com també des de l'Ajuntament, s'havia de provar, s'havia de discutir. Home, l'Ajuntament no l'havia de provar. No, però també em poden allò que fan de preis i preguntes, de participar, vol dir que hi havia moltes coses. Per tant, anem per feina. Entre altres coses l'Ajuntament va provar de forma provisional de les donances fiscals per l'exercici 2013. Això vol dir impostos que pugen? Vol dir impostos, exactament. Que passa que no és definitiu, això és allò que deiem, que hi ha un mes de legacions, n'hem parlat de fet, tant ahir com abans d'ahir, aquí també, al teu programa. El meu programa? Que recordem que aquest punt va tindre en demà amb el vot favorable de l'equip de govern, i amb el vot contrari de tots els partits de l'oposició. La regidora d'Higenda l'ha explicat, que hi haurien l'any que ven impostos, taxes i preus públics de Sant Just, com hem explicat per mi aquests dies, en general, la mitjana és que els impostos pugen en equivalència a l'augment de l'IPC, que es calcula que serà aquest any del 3,5% l'equip de govern... Vinga, t'ha cap amunt, t'ha pujat, t'ha pujat. L'equip de govern, però, congela l'impost de vents immobles, alguns pugen, però alguns es mantenen congelats, com és el de circulació que ja està congelat des de fa temps, perquè està al màxim, i l'impost de vents immobles que queda congelat, perquè recordem que a principis d'aquest any, al final ja va obligant a inventar-lo un 10% i del que s'havia fet l'any passat, per tant, l'any passat ja va acabar pujant més d'un 13%, per tant, aquest any no es toca, queda congelat. I això d'una banda, no? També es va parlar d'una taxa nova, que és la taxa del clavegram. Ah, per aquí, vinga, taxes. I es va tractar una mica tot plegat, llavors, com comentàvem, tots els partits de l'oposició hi van votar en contra, per exemple, el partit popular veia algunes incongruències relacionades amb l'impost de la plusvalua. Després també Llorenz Rey de Convergència Unió va... Què diu Llorenz Rey, a veure què diu? Va dir que en realitat el que deia que el Libis congella, això ho explicàvem, però ell considera que en realitat sincretament, indirectament, perquè s'hi posa un impost nou, i també va considerar que el fet que l'impost d'activitats econòmiques, que és l'IAE, augmenti un 3,5%, és a dir, com l'IPC, doncs considera que... per sobre d'altres impostos, doncs que... És clar que no ens heu trobat cap altre tipus de deducció o bonificació per als empresaris que creïm llocs de feina senjors. Va ser la seva opinió que va afresar el ple municipal. Parla de part de moment aquest punt, perquè això se'n va parlar en el seu moment, que l'Ajuntament de Senjors oferia aquesta bonificació... No, això és una altra cosa. L'Ajuntament de Senjors ho paga a la meitat del sou de treball d'empreses que contracten treballadors més tants a la Tur. Que deia ell és a l'IAE, doncs que és per grans empreses, perquè són les que facturen més de 10.000... 10.000 euros al mes? No, 10.000 milions d'euros l'any pot ser, o és massa? 10.000.000 d'euros l'any. 10.000.000 d'euros és massa, no? Però empresa és gran, no afecta el petit comerç. Doncs aquest... aquest IAE s'augmenta un 3,5%, i això és per sobre d'altres impostos. No pugi això, doncs creuen que és perquè no s'ha trobat cap altra deducció que pugui ajudar els empresaris. Ara, llavors, sobre un mes per presentar eleccions, tot amb qui vulgui, i les ordenances es preveu que s'aprovin definitivament però amb les eleccions correspondents, i el ple de novembre. Si voleu més informació, endavant, de tot plegat, a ràdio desvern.com, trobareu la notícia en profunditat. Però en fi, el titular... Sí, sí, però en fi, que el titular és que els impostos pujaran de mitjana o, en principi, si s'aproven el novembre, pujaran de mitjana l'equivalent a l'augment de l'IPC. Previs el voltant del 3,5%. 3,5%, això és el que en principi pujaran els impostos l'any que ve a Sant Just desvern. Justament el dia que hem sabut una dada de molidora dramàtica amb un de cada quatre... que es veu un de cada quatre catalans, perquè em sembla que la Tur està... es continua d'aquí davant. Més del... sobre el 20%, no?, Carme, i a tot l'estat espanyol ha sub... 25,02%. Per tant, un de cada quatre espanyols ha anat de treballar a l'estat, està a la Tur. És una dada dramàtica. En fi, parlem de més coses del ple d'ahir de l'Ajuntament de Sant Just, per exemple, que l'equip de cobert dona suport al dret de Catalunya per decidir si vol ser independent o no. Una dada curiosa, tenint en compte que el Partit Socialista és qui té majoria de regidors al govern municipal. El ple va recolzar... Dic curiosa, perquè el Partit Socialista... El Parlament no va donar suport, només Ernest Maragall, si recordes. El Partit Socialista allò que no saben ben bé què volen. El ple va recolzar i també la resolució del Parlament aprovada el 27 de setembre sobre el dret a decidir lliure i democràticament el futur del país, Carme. De fet, la moció la va presentar al Club de Comparcència i Unió, una moció que aquí van donar suport tots els grups de l'Ajuntament, menys via democràtica i particular, i és curiós, no? El fet que el PSC, sobretot tenint en compte que el 27 de setembre, quan es va parlant de això, i és aprovar això al Parlament de Catalunya, el PSC, com a partit, va votar en contra, només Ernest Maragall va trencar aquesta disciplina de vot, i aquí s'han just, s'ha decidit donar suport a això. El que va explicar i el portaveu jo amb esganyes, aquest matí, l'alcalde Josep Arpinyás, que el seu partit de defensa consideren per sobretot demòcrates i per tant consideren que el dret ha decidit... El seu partit, no. La secció local de s'han just. Ells parlen de partit. Ells diuen que el partit dels socialistes és per sobretot demòcrates. Per això defensen aquest dret a decidir democràticament, demanen però que estigui un vot vinculant, si es fa aquest referèndum, per tant volen parlar de referèndum més que de consulta, i també van voler matisar quan s'hi va presentar l'emoció i veiem un parell de punts, els que no ho comprarà davant tant, i si ho va acceptar, va ser generosa, paraules de l'alcalde, perquè va acceptar modificar o canviar una mica aquest to de l'emoció, perquè pogués aprovar-se amb el vot de suport del PSC, perquè és important, segurament, també d'aquest consens en una qüestió com aquesta. Per cert, les eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre, una altra notícia que aquests dies ha aparegut en diversos mitjans, i avui fins i tot el TN migdia ha fet una peça amb el seu corresponsal de Londres, comentant que hi ha molts catalans arreu del món que demanen votar per correu i no poden, perquè avui era l'últim dia per fer-ho, i no podran, hi haurà molts catalans que no podran votar, i és una cosa que també trobo gravíssima, perquè són molt núñez, però és que no podran exercir el seu dret a vot, perquè els consolats i les embaixades espanyoles arreu del món, o els diuen que no pot ser, o que els denegen, o no contesten els mails, o no contesten les trucades a telèfon, això ho trobo, una cosa increïble, això. Caldria fer-ho mirar, perquè si teòricament tu tens la nacionalitat d'un lloc concret, o no obvius encara que estiguis a Londres una temporada, segurament no tens els mateixos drets com l'on dinenc, hauries de poder exercir els drets de casa teva. A mi em sembla de calaix, que si estem en una democràcia, tan que defensem les llibertats i que tothom faci el que vulgui, i afortunadament no estem com fa... a vegades, sembla que no, com fa 300, 400 anys... Ostres, jo, quan he sabut això, he al·lucinat. En fi, 5 i 17 de la tarda. La feia vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Parlem d'una cosa més alegre, més espumosa, que diria Ferran Monagal, més lleugera, perquè ja estem a la recta final de les festes de Tardó a Sant Just d'Esvern. Aquest cap de setmana tindran lloc algunes de les activitats més multitudinàries de les festes. La previsió de pluja ha fet que canviï l'ubicació de moltes propostes, com, per exemple, la del concert, del música, del grup riu, que avui, en lloc de tocar l'aire lliure, el paradot tocaran a la vacuneta, que allà s'està molt bé, perquè hi ha un clima molt favorable a que la gent estigui... Agust. Agust, molt, molt, molt agust. A mi no és un espai. No t'agrada. Quan la gent estigui molt agust i bé ventilat, i fresquet, dic la vacuneta. La vacuneta, perdoneu, volia dir l'equipament de la plaça de la Pau. Carme, posem-ne el dia d'aquesta recta final de les festes de Tardó. Doncs donant-me'n d'això, comentaves, aquest concert amb el grup riu, també un espectacle de màgia, que es farà aquest vespre a l'equipament de la plaça de la Pau, més coses per avui, a les 8. Es projecta audiovisual Cell i Gell Expedició al poble sud, organitzar les seves, amb Robert Rodergas, a les 8, el local de les seves. I recordem que hi ha la mostra de Fulles a Tardó, al centre social, al milenari, a partir de les 11 del matí. A la tarda, el barri de Mas Lluís, fa una festa organitzada per l'antida veïnal d'aquest nou barri, que comptarà amb la presència d'entitats que fa més anys que funcionen, com són els gegants, també el dret de Sant Just, el grup d'avercussió bandanderat, també la coral de Gospel de Sant Just, i el cor 685 de l'Unió Coral de Sant Feriu del Llobregat. Uh, què és el teu cor? És un vestu, Carme. De m'estàs actuant? Sí, clar. Que coneixes gent que viu amb Mas Lluís? Sí. Que tens família i per això us has portat? No, per això. Ah, no? Perquè sou bones, no? També, el cor de Gospel. Quins temes cantareu? Es pot dir? Clar, dones que t'ho sé preguntant. Doncs cantarem temes de Coldplay. Què dius, ara? D'Antonio Font. Sí, sí, sí. André en viva la vida. Que sou unes modernes. Fics-hi-ho. Clar, és que sou unes popis. Va dir que a foc a Tiosques, d'Antonio Font, el que li formi a Dreaming, també. I amb Coral. És un espectacle a pop. Ja ho veig, ja ho veig, ja. I algun altre. És el que té, quan ajuntes totes les noies popis... No, que li agrada. I nois també, que els agrada programes com Bastiari il·lustrat, o han anat a l'Elogàbal. No, no et pensis. O han anat a l'Elogàbal. L'Elogàbal. Entes l'Elo. No, l'Eliogàbal. Més d'una vegada a la vida. Clar, passa el que passa, que després fan concerts corals popis. Bé, en principi, i en final, tot això demà, el barri Masluia, a partir de quina hora? Això és a partir d'am... La festa, en general, és a partir de dos quarts de sis, perquè hi ha activitats infantils, etcètera. Llavors ja no t'hi fa rada, i aquests concerts són a les 10. A quina hora cantes tu, a les 10? Però llavors feu competència als gos? No, perquè s'acaba això aquí de dos quarts d'onze, i tu em pot anar cap allà. No es trepitgen els actes. Està pensat expressament. Perquè demà a la nit actuen els buors a Sant Justes Bern. Bé, això serà el costat de la Casa Regional d'Extremadura. Ah, no, és veritat que es canvia lloc, perquè s'ha decidit avui que es farà a la sala exterior del Pabellós Portiu, a la pista. A la pista, sí, a la pista del Pabellós Portiu de la Bona Aigua. L'ajuda és que està molt bé. Carme. A més a més, abans actuarà també escaparadais, i després la DJ i xica barata, i tot plegat es farà a la pista exterior de la Bona Aigua, per les probabilitats de pluja de demà, no a la nit, sinó potser a la tarda, a l'hora de muntar, que seria tot una mica complicat a nivell logístic, per tant. Ha pogut una cosa o no? Millor. Sí, perquè farà molt la fred. I a part d'això, perquè això de buscar espais nous està molt bé, però l'any passat, a les festes de Tardó, no la van encertar gaire. Les coses com són, vull dir, a més va ploure, a mig concert, que el van fer al costat de les escoles d'Ars Gràfices, Antonio Algaró, allà darrere de la nova escola en Montserrat, que era un carrer com sense sortida, i la veritat és que no va anar a acabar de funcionar gaire. Què no volia fer per veïns o per què? No ho sé, perquè la Bona Aigua, però si fa res, aquesta és la veritat. A mi també, perquè recordaré quan tenia 18 o 20 anys... Potser sí. Potser en Paulo, concert de les 10... Ah, sí? Es veurem demà, Carme, que fort. No pots fallar, Carme, bé, tota la colla. La colla passi colla. En fi, estem de festa major. Hi ha més colles, eh? Sí, perquè diumenge ja... A més cosa, dissabte? Dissabte, a l'obra del 2050, que interpreta el fruit de pensil. És veritat, eh, que... A la Taneu de Sant Josep Ver, dirigits pel Roger Cónsol. Exactament. Un amic del programa i de tothom de Sant Just. Què passa? És amic del programa? Sí, clar. No, la tothom ha fet riure. Vídeas, vídeas, vídeas! Vídea, Cargolins! Vídeas, a la llibertat! Va, puja! Vídea, puja! A la llibertat! Atenció, perquè hi ha jornada castellera a Sant Jordes Ver, aquest diumenge al matí, a partir de les 12 del migdia, potser davant de la plaça de Can Gin, està. I els Cargolins t'intentaran fer, per segona vegada, aquesta és la notícia, el 4 de avui, que té un castell. Sí senyora, té un castell que a Twitter que m'agrada molt, que és el Sant Just de Vuit. I des d'aquí li diran tot el superpossible. Ara diràs, Carme, no creus? No, no. A mi m'agradaria entendre. Però passa que l'una és en altre lloc. Estàs ocupada. Jo no sé si ho podré fer, però m'agradaria veure un tros. Carme, diumenge al matí, Sant Just al carrer. Exactament. Començarà tot plegat a les 10. Les 9 també hi ha les matinades amb el tracte, rifenyos, gegants i gralles, i després a les 10... Les matinades, l'ights. A les 6 del matí. A més, canviant l'hora. Cada any per festa de tardor. Tornarem una hora més. Sí. Tornarem les mateixes hores, el que passa és que quan engeguem serà una hora menys. Això és el matís que dit aquest matí... Qui? Carles Hernández. Una persona que porta els matins. Qui? No, Jordi Basté. Això em preocupa, perquè m'estic començant a quedar calpa. Doncs a les 10 començarà el Sant Just al carrer, a les 12 del matí. A les 12, com deies, la dia de castellera. També hi haurà els castellers de Sant Feliu i els xics de granullers, a banda dels desplugues. I després a les dues, a Rosada de festa de tardor, Can Genestar, per un preu d'11 euros. I bé, això, durant tot el matí, que també hi haurà exposicions, jocs, espectacles, infantils, dança i música. Això al matí. I a la tarda, hi haurà a la 7, el cor de la Palma de Flosso, oferirà un concert a Sant Joan d'Espi, i a la 10 de Sant Just. A l'estada de música de Tarragona, a l'estada municipal de la Taneu, amb l'espectacle de la Maïterrània i la Latinoamèrica. La Maïterrània i la Latinoamèrica. Si algú vol entrar, ens en regalem dues a la ràdio. M'has quedat jo. I deixem dir que tothom que vagi Sant Just al carrer, digueu menja, perquè és a l'exterior, i la Taneu no farà fred a la tarda, si ho poso, que s'abrigui perquè sembla que farà fred d'hivern. Ah, molt bé. De fet, és el que ha dit el Carles Hernández, que té Twitter, que és meteoròleg de Radio Desvern, que té la penya del Morro, avui, Carme. T'has fet il·lusió, o no?Sí, sí, sí. El Just de la Fusta. Feu-us followers, que només té 48 seguidors. La penya del Morro és...No t'agai, ja sabem que no t'agai les fans. Saps quant té la penya? Perquè el Just de la Fusta té uiens que no tenen Twitter. Saps quant uiens? 400, no?431. Hem arribat aquesta setmana als 431. Que fort, eh? I Radio Desvern té 500 i escatx. Us imagineu que algun... A 600, ja? Us imagineu que algun dia la penya del Morro té més followers que la pròpia ràdio. Potser. La Casa de los Errores, jo crec que té més que tots nosaltres. Sí, sí, sí. Però té 1.200.000 followers. No va voler, perquè va dir quan va venir a l'entrevista que li van fer la penya del Morro fa un any i mig, que es plantejava fer el programa al matí, Carme. Basta ni sort, que al final va dir que no. El Jordi Roca està per aquí o no? És que ha dit que... Jo no el veig. No se sent, eh? Dic que sí que ho sent. És potser. Per què no? Perquè se creu que s'ho va dir en un moment. Home, però ja està. A partir d'ara els divendres ho farem així. Digue-li que no em sento. No el sento? Sí. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Avui les estrenes són un rotllo. Home, però què dius? Escolta, Carme, pesa cagar. La pot marxar, no? A veure un moment, a veure una cosa, Carme. No és el respecte. No és cap cosa original fer les estrenes de cinema. Els divendres fan molts programes. No dic que sigui original. El matí també ho fem ja sé quina són. N'hi ha alguna que està bé. A mi crec que cap m'ha interessat. No tinc molta feina. Només la de Ben Affleck potser, però tampoc en accions. A més a cap menys m'interessa. I la aquella que és el director de Miss Angel, potser no és malament. Aquesta pot estar bé. Hi ha una que hi ha molta violència. Si poseu el trailer, el cap de mig minut ja m'ha volgut anar. És la més bona, no? Sí, en teoria sí. Com que no hi ha popi d'aquestes pacifistes. Si fos popi, en aquest sentit m'agradaria molt Tarantino. Carme, que vagi molt bé. Adéu, adéu. 5 i 27, repassem el cinema. Bé, Jordi, avui comencem amb la pel·liula aquesta. Sí, el Ben Affleck. Si no tenien cap ullent, ens l'han rebentat tots els ullens. Les pel·lícules avui no tenen... No són de les millors que s'han fet mai, però n'hi ha algunes que estan bé. Comencem amb aquesta precisament de Ben Affleck. No és que s'estrani, però sí que és el seu segon film com a director. ¿Tenéis visita? ¿Han sacado agentes y antes? No. Nos está pidiendo que reconcidimos nuestras vidas. Es mi trabajo y jamás he dejado a nadie atrás. ¿Saben quiénes son y que están escondidos? Si acabo, Toni. Aquesta pel·lícula és Argo, un thriller dirigida i protagonitzat per Ben Affleck. La veritat és que com a director està molt millor que com a actor, com us deia fa uns minuts, i es basa en la història real en un article que va escriure el periodista nord-americà Josep Birmann sobre... Cada tallava, com el 4 de novembre de 1979, a l'Iran, quan es produeia l'anomenada Revolució Verda, una sèrie d'exaltats van decidir s'agostarà uns 53, més o menys, ciutadans nord-americans. Què va passar? Que 6 d'ells es van poder escapar i no van trobar refugi a l'ambaixada canadenca. Aleshores, a partir d'aquí, Ben Affleck interpreta un gran inspector de l'Àsia que intentarà treure del país en vida, aquestes 6 persones. Tu, d'aquí a la vista, diu que està molt bé. Té bones crítiques. Sí, té molta acció. És que t'agrada tu, que no para ni un moment. Aquesta és... Aquesta és molt bé. La Carme no li agrada perquè ja és molt adulta, és molt madura, però... És la pel·lícula d'animació d'aquesta setmana. Simplement tracta d'això del dràcula, que té una filla que estima molt i per tal que aquesta filla no pateixi i no contacti amb els humans, crea un hotel només de molts. Allà veurem dins d'altres a Frankenstein, a unes bruixes i etcètera. El problema vindrà quan un dels humans s'infiltri en aquest castell. Aquesta és animació, entenem? Ja ho sabeu. Passem ara a una altra estrena, que és la pequeña Ben Affleck. El piano, vol dir-lo o no? Sempre dona sentiment. Calidesa. Jo tinc un piano a casa. Ja m'estranya. Si necesitas contarme algo... Si necesitas cantarme... Sache una tumba. És de dibuix d'un animat? No. Vandan a las mujeres a Italia, se casan con los viejos y luego se quedan con la herencia. ¡Vas a contar con la herencia! A mi, a mi és un gran drama. D'aquells que no t'han anat una mica lenta, molt delicada, bastant exquisita i amb detalls molt bons. L'argument simplement diré que és d'una dona chinesa que treballa a Roma en una fabricada estil i que de Roma l'envien a una petita ella. Allà coneixerà un home gran que l'anomenen El Pueta i a partir d'aquí es desenvoluparà una història que també tota la comunitat respecta a ella. Bé, passem ara una... Avui ja veuré que anem per feina. No, però s'ha d'anir ritme. Passem ara a la següent pel·lícula que també estrena. Avui, Rubi Sparks. Podem escoltar? Aquest que tenim ritme no... Esta es la verdadera imposible historia de mi grandísimo amor. ¿U? Se puede leer esto y creer que trata de magia. Pero enamorarse es un acto de magia. Supongo que tentas nombre. Rubi, rubi. Pero no me digas cómo acaba, ¿vale? ¿Cosas más raras han pasado? Creo que esto es seguramente lo más raro que haya pasado nunca. Jamás. Sí, aquesta és la gran pel·lícula per mi d'aquesta setmana. La apuntava abans la carmes dels directors de la pequeña Miss Anshen, que són el Jonathan Dayton i la Valerie Faris. D'aquí va l'argument un escriptor que es troba en una crisis creativa. Sí. Comença a imaginar-se la que podria ser la protagonista de la seva pròxima novel·la, que és la Rubi Sparks. El problema serà que se enamorarà d'aquest personatge fins a tal punt que es farà realitat. Per tant, l'obsessió del creador, en aquest cas, de l'escriptor. Sí, i sobretot ens presenta una mica el dilema de si nosaltres tinguéssim aquesta possibilitat de dibuixar aquesta persona perfecta, com ho faríem perquè aquesta relació funcionés i transpassés el que és la imaginació a la realitat. És una pel·lícula amb punts d'animació o no? No, no, no, no, no. És completament real. I Surentonio Vandere? Sí, Surentonio Vandere. Fada para de l'escriptor. Doncs la recomanació de la setmana per donar-lo al Rubi Sparks. Vinga, passem a la següent pel·lícula que es titula Vacaciones en el Infierno. Sí. A veure si podem escoltar el trailer que tenim per aquí. Aquesta és la de Violence. ¿Dónde está mi idea? Cortá'l del dedo. Ya lo hemos hecho, jefe. Cuando no es una cosa es otra. Acaban surgiendo conflictos. Nunca sé cuándo vendrán a por mi hijo. Y lo bueno siempre es acabar, ya pues. No se lo permitiremos. En fin, mamá, me muero por volver. Pero aquí me pretendo engañar. No pienso volver. A veure, tampoc tan dur no és el mòbil. Tu ja saps que jo sempre heu guanyat una mica. Sanzoro per no ofendre la sensibilitat de ningú. És la nova pel·lícula del Mel Gibson que està francament bé. En aquesta pel·lícula és un thriller d'acció absoluta en el que interpretar un ciutadà nord-americà està bastant forrat que, quan està fugint d'una persecució policial, acaba la frontera mexicana on la resten. Allà passa un presó o un càrtel d'un món que ell li diu al poble. I a partir d'aquí es comencen a desencadenar una sèrie de fets. Ell intentarà sobreviure i, per això, haurà de comptar amb l'ajuda d'un nen de 10 anys. Vol mogudeta, aquesta pel·lícula. Aquestes són les estrenes d'avui. Segurament molta gent pensarà que hi ha merda. No, però vull dir que també això passa. Perquè la setmana que ve, moltes de les 3 tribuidores es guarden els grans pel·lícules d'aquesta tardor, perquè hi ha el pont del dijous 1. Exacte. Que el dos fem programa, Jordi. Ah, sí? Sí. Oh, que bé! Podràs venir o no? Si no, ja ho saps que no passa res. Per a dues formes que es guarden per la setmana que ve, entre altres, l'estrena d'Eskai Foll. La nova de James Bond, que et diuen que està molt bé. Jo és que estic molt cansadio de James Bond. Però què dius? Sí, ja ha passat. Escolta, hem d'evolucionar. Hi ha coses que és el que dic sempre. Ja estem cansats de James Bond, que es mori un dia d'aquests. Però què dius? Home, i tant. Que jubili el Daniel Craig. A mi m'agrada molt com el personatge, com el... Aquesta base que no és tan... A mi m'agrada més el PS Bros. El PS Bros. era més delicat, no? Sí, era com més elegant. A mi m'agrada el Daniel Craig, que és més de... Sí, del regne, de fotres de... Efectivament. I, a més a més, diuen que el verdem està increïble. Sempre l'agafen de dolent, no? No sé per què. Home, dius que fa por aquest noi. És que la realitat ja en fa. Per cert, ara que estem parlant d'això, ahir vaig estar a un programa d'un altre ràdio. Ah, sí, aquí? Em van convidar a un programa... Un moment d'autopromoció, no? No, perquè és que em va... Com que és un programa de cinema que fa una ràdio munkada, que es diu In Film Trats. Ah, sí? Sí, i el fa... Em sona molt, eh? Com l'Edgar o el Francesc... I la gent que em van acollir molt bé i em va agradar molt. Des d'aquí, bueno, em prendrem nota. Sí, sí, les recomano. Molt, molt bon rotllo, molt bon rotllo. En una ràdio munkada és molt divertit, perquè tu entres i la ràdio està a la planta Menys 2 del mateix ajuntament. Munkada és un poblet com a la mole. Sí, està allà abans d'arribar a Mollet i tot això. Amb bastant abans. Bastant abans d'arribar. Era la teva primera vegada munkada, no? No, havia estat alguna vegada ja. Doncs anaves una mica despistat. Sí, però vaja, a totes formes, és molt curiós perquè la munkada ràdio està al Menys 2 del mateix ajuntament, que veus pensar, això és tenir controlat a la comunicació del poble. Perquè el pròpia ajuntament tens... Dic que si hi ha alguna cosa que falla... Vaig a l'alcalde a Menys 2 i dius que això no... Podeu ser ràdios a germanades, no? Hi ha pobles que se germanen, ara es podeu a germana. Sí, ara ho farem en ràdio munkada. En fi, ja està, les estrenes. Passem ara a les notícies de Hollywood. Bé, atenció, perquè Arnold Schwarzenegger i la legenda de Conan, és possible que torni? No, tornen. A tornen segur? No, quasi seguríssim. O sigui, 90% de fiabilitat, perquè això és del món de la política, sembla que amb la nova pel·lícula dels mercenaris, que es va estrenar aquest agost i va tenir bastant d'èxit, l'Arnold Schwarzenegger li va fatallar un altre cop el coquet per la interpretació i rependrà un dels seus personatges més famosos dels anys 80 com és el Conan. I, per cert, que aquesta pel·lícula la prohibirà Universal Pictures. Molt bé, doncs queda dit. Atenció, perquè James Cameron... Ja està preparant una nova pel·lícula. Sí, sembla que hi ha més vida, més enllà de batar. Ara mateix està immers en a Batard 2 i a Batard 3, però ell ja ha assegurat que el seu pròxim projecte, després de Batard, serà l'adaptació d'una novel·la de Taylor Stevens, que es dirà la... Com es dirà? Ah, informacionista, que no em surt mai. La informacionista. Una pel·lícula d'intriga protagonitzada per un personatge històric que es diu Monroe. Mira, això és de la banda sonora de Batard. La reconegut, oi? Sí. Bé, ja acabem. Continuem d'ella amb el Gato Isidoro. Sí, el Gato Isidoro. Home! Però qui és? Què passa? El que te l'agrada... Baranguer, baranguer, es un gato entremalià... Exactament. Home, i tant! Sama, passàvem que l'Esnopi tindria la seva pel·lícula. El Gato Isidoro ha dit, home, jo també la vull tenir. Així que la productora Waterman Entertainment ha decidit que aquesta tira còmica ha de tenir una pel·lícula pròpia. Està buscant aquí la sintonia. El que passa és que no... No la trobes? No la trobo. És la que jo deia, perquè no confondre amb el Garfield. Home, no, i molt menys. Sí que és veritat que és tronja, també, Marrón, i el rechonchi, però... Però no és el Garfield, eh? No, no, no, el Garfield, eh? Això ja és antic, eh? És que està als anys 70, eh? Que fort. En el mundo delojado Isidoro, ese lamo Entre cubos de bastura Es te mueve con su dura És que jo això ho veia quan era petit. És que tu ets dels anys 70, aquí ets molt gran. Tu no ets del 70. Home, quasi, seràs del 79. És veritat, la Sònia era su novia fiel que li roba el corazon. Ah, que bonic, no? Home, és mal que t'agrada una pel·lícula d'animació. Estàvem mirant si hi havia en català, que era baranguer. I Isidoro, que no sé si en català és baranguer, és el que sí. Jo diria que és Isidre, però... Ah, no, que és Isidro, en castellà existeix. En fi... Comença un altre rodatge. La pel·lícula The Growing Up and Other Lies. Mentre Nicole Kidman està ja immersant en el rodatge de la pel·lícula de Grace Kelly, el biòpic d'aquest personatge d'en Brody, donarà vida en el seu darrer film a l'ous, en un noi de 30 anys que passa el seu últim dia a Nova York abans d'amodar-se al migdia oest. I tu creus que pot fer una persona en la seva ciutat natal? Doncs reunir-se amb els seus tres amics i donar una volta per comptar ple dels gatacets. No sé si tindrà gaire xitxa aquesta pel·lícula. Hugh Grant i Marc-Lorenz junts de nou. Sí, hem fet moltes pel·lícules junts. Bàsicament hem fet tres. Lorenz és el director i es tractava de comedia romàntica. I ara sembla ser que Hugh Grant tornarà a posar-se les mans d'aquest director per protagonitzar una nova comedia romàntica. Què passa? Què era aquesta nena que canta? Fa com por? Ah, si no té ulls! No, no! Amà, aquesta música per parlar d'una de les sagues que més diners ha fet en els últims anys al cinema i també més por. Estem parlant de paranormal activitit. Sí. Que tindrem una altra seqüela. La setmana passada hem parlat que s'estrenava la quarta, que encara està en la cartallera, i com que ha recaptat més de 50 milions de dolors en tot el món, la productora ha decidit que no tan sols farà una cinquena entrega que s'estrenarà l'octubre de l'any que ve, sinó que farà un spin-off que s'estrenarà ja aquesta pròxima primavera. Acabem l'espai de cinema, que l'Ondres reivindica la labor dels dissenyadors de vestuari. Sí, a mi em sembla molt bé, això. Un gremi oblidat sempre, sempre. I com diu la Meryl Stipka, ho tinc aquí apuntat, diu que el vestuari suposa mitja garra guanyada, a l'hora d'encarar un paper. Aleshores, des de Londres, s'han ocupat de fer una exposició permanent amb alguns dels icones de vestuari més famosos, com el Gorro d'Indiana Jones, la bossa de Margarit Thatcher, etc. Doncs, senyor Jordi Roca, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. I per la setmana que ve més estrenes que tinguis un bon cap de setmana. Igualment bona tarda. 5.42 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. I d'aquí uns moments parlem de publicitat a la secció del reclam amb el Pòlri Gavèr i avui dos amics perquè l'han apuntit noies que s'ha apuntat de la Uni. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7 a ràdio d'esper. I apareixia un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noses d'or. Un tren via de tard els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord en Ramon van amb taxicost en un ronyó. Però recorda, petons, i mirades en un embalat de canet de mar als cols d'encobala piromusicals. Matins a l'església, mucadors al canvi quan d'un i en els nens que ja s'han fet grans. Una lluna de mel per al mar. I el nostre senyor li demana que se l'endugui a ella primer, que ja es quedaré passant els dies més tristos. No sé si els nens poden fer una cosa. No sé si els nens poden fer una cosa. Tres quarts de sis de la tarda continuem en directe a la penya del Morro. El pol rica Ver, pol bona tarda. Molt bona tarda. Com estàs? Un divendres més d'acabem aquesta primera hora. Parlant de publicitat, coneixies aquest tema? Sí, molt bé. El programa fa uns mesos, i el tema es diu I Torral de González. Avui veig que l'Anna Puntín no hi és. No pot venir avui. Tenia coses a fer a Vic. He portat dos substituts que crec que ho faran molt bé. Que són el Robert i el Ramon. Bona tarda. Bona tarda. També esteu estudiant publicitat? Sí, estem a tercer. També tenim el senyor Benito. És una mica l'expert en publicitat. Aquest tema va tenir un passat en aquest món. Passat, passat. I llavors és la veu de l'experiència. Total. No se li ha de fer cas. Avui per on comencem? Avui parlarem de Nike. Ha sigut una marca que ha fet moltes coses bé. També hi ha hagut moltes que no les ha fet gaire bé. No ha tingut gaire sort escullint alguns dels esportistes. Després veurem una curiositat en aquest avui de Chanel. Finalment, amb una cançó. Ho sembla que comencem escoltant alguns dels anunci d'així de Nike? Perfecte. Escoltem l'Anstron? D'acord. Estan en anglès. Aquest és el meu cos. Puc fer el que vulgui amb ell. Puc posar-lo, estudiar-lo, castigar-lo. Tothom vol saber com ho faig. Tothom vol saber com ho faig. Com ho faig? Estic a sort. I tu, com ho fas? Això és mentida, no? Clar, sentint aquest anunci ara, sembla una comèdia, però parles de les notícies que han sortit. Si jo no se les passava. Que es drogui quan arribi a casa. Aquest anunci va sortir el 2001, i clar, aquest anunci ara sembla broma. Perquè la Unió Cyclista Internacional ha tret el setus de França a l'Anstron per un historial de dopatge i de drogues. Veieu com la publicitat és mentida? Per un cas, no em deia analitzar. Això s'acceix de la comunitat ciclista. Era un mita a nivell esportiu, perquè l'havia escollit a nivell d'autosuperació. Va passar un càncer testicular, i va poder superar-ho i tornar a l'acima en set anys. Es veu que va tenir una ajuda especial de drogues. Això ha afectat bastant a Nike. De fet, això anava a dir... aquest anunci de l'empresa Nike que havia esponsoritzat. Aquí surt molta gent perdent, amb el tema de la publicitat. Surt Nike perdent, perquè sembla que s'hi ha reculsat una història de dopatge. A la torna molts milions d'euros al tour de França. Sobretot hi ha una fundació que també s'ha nauravies esquitxada. La fundació Life's Tron, que tots portaven la pulsera de petits. Era groga. Una cosa que ha fet bé Life's Tron és que ha deixat la presidència d'aquesta ONG així no afecti aquest escàndol a aquesta ONG i que la causa segueixi. Jo crec que la lluita contra el càncer s'ho desmaneix. Tenim un altre... Romoreix que el que estigueran en que torni a córrer els set tours. Els propers set tours ha de tornar a córrer. Sense dopar-se ja ha d'arribar fins al final. El que no sé és com ho ha fet. He passat tots aquests controls durant tants anys i que no el pillessin. De fet, el que expliquen és que tenia darrere seu una gran maquinaria amb moltes persones, amb molts científics, enginyers, que precisament el que feien era crear drogues i substàncies dopants que no estaven reconegudes en la llei dopant internacional. I llavors, feta la llei, feta la trampa. Et veig informat. Jo, gran molts anys, vaig prendre també el que ell prenia. No per bici, però per... Estaves a la trama de la droga. Fes la penya del Morro dos hores diàries. És molt dur. No aguanta tot. Passem el següent anunci de Nike, també un altre mita caigut. Un altre cas, que no és la primera vegada que li passa això, sinó que hi ha hagut altres casos, a part de l'Ants Armstrong, que ja fa un parell d'anys i el cas de Tiger Woods. Fins aquell moment va ser un atleta molt conegut i era el millor del món i estava molt respectat, però veurem que es va corrompre. Veiem, però... Per molta gent, potser no. Veiem una mica com ho va tractar aquest tema, perquè veurem que ha sigut una mica diferent que l'Ants Armstrong. Així com l'Ants Armstrong l'han expulsat de Nike, i li han rescindit el contracte amb Tiger Woods, ho van aguantar. Veurem com ho han fet. Sí, vinga, tinc la traducció aquí. Tiger. Soc més propens a ser inquisitiu, a establir diàleg. Vull averiguar què estaves pensant. Vull averiguar quins són els seus sentiments. I si has après alguna cosa d'aquesta experiència. Això els he deia amb elles. No, exactament. Aquest anunci és ell amb blanqui negre, un primer pla de Tiger Woods, i aquesta veuenov que li va dient què és el que ha passat. Exacte, es diu que veuen la consciència. Sí, és el joc de veure la consciència o el seu pare. Perquè es veu que la veu, se sap molt el seu pare, i hi ha aquest joc que potser és el seu pare que li parla. El Tiger Woods és el Tiger Woods gràcies al seu pare. Això no ho sé, jo. El seu pare et va proposar que fos un gran golfista al número 1, i des dels dos o tres anys el tenia machacat, però machacadíssim. S'hauria de parlar fins al tema dels maltractaments. Per recordar una mica com va acabar Tiger Woods en aquesta situació, que Nike va haver de fer tot això que acabem de veure, és que Tiger Woods va ser protagonista de molts escàndols sexuals, que van provocar que s'apareix de la seva dona, i, a més, va estar involucrat en demandes de paternitat. Hi havia gent que deia que tenia un fill seu. El senyor Benito també li passa el mateix. Jo vaig donar la paternitat del Tiger Woods. Jo podria ser fill del Tiger Woods. Per què creieu que hi ha aquesta diferència? Moralment és menys reprobable el que va fer Tiger Woods, que el que va fer Lance Armstrong, i també aquí entra la moral americana. Probablement no. El fet de Lance Armstrong és un tema purament d'esport. Nike esport. Estan lligats del tema de Tiger Woods. El tema personal, evidentment, és una controvèrcia, però és purament personal. Tiger Woods va tenir tantes infidelitats amb la seva dona, que això el va afectar a la seva professió, però el problema no era que estava fora de l'esport. No n'havia lligat tan directament. El golf és un esport, que això també. Aquí sempre entrem en nous debats. Aquest és l'altre debat. La pregunta és, el director de marketing de Nike segueix sent el mateix? Ara ja està mirant... Està mirant d'esponsoritzar algun cartel de colòmbia, alguna cosa d'aquestes... Jo crec que ho ens ho van davant. També crec que Lance Armstrong ha sortit aquest escàndol quan acaba de ser a carrera. No pot demostrar res a nivell esportiu, que a mi en Tiger Woods pot demostrar coses a nivell esportiu i netejar aquesta imatge. Sí, exacte. Ja sé que això no està prevista, el que ara posarem, però estic recordant el cas d'un altre esportista que també es queda retratat amb la publicitat. Us en recordeu? Sí, por favor, disfruta de la vida. Si te ofrecen droga, simplemente dino. Maradona. Que feia un anunci... Si te ofrecen droga, di simplement no. Bueno, un altre... Aquest anunci era institucional o era...? Aquest anunci... Em sembla que era una campanya institucional en comptes de droga. Sí, institucional. Quines paradoxes, no? Ell ho deia bé, el pas que el van tallar, perquè ell deia, simplement dir, no acabo de tomar. Això és la versió retallar. D'acord, d'acord. En fi, abans de passar a la curiositat del Ramon, alguna altra cosa sobre Tiger Woods? Bueno, sí, que si potser amb Nike no va perdre el contracte i ho van saber solvantar, hi van haver múltiples marques que tots coneixerem, com Gillette, Gatorade i Golf Digest, que sí que li van... Ràpidament li van tallar el contracte i això li va suposar perdre uns 25 milions de dòlars aproximadament. I Catalunya Woods és l'únic que hi ha hagut més de Nike que han perdut. No, per tot el contracte, ha estat en perill del contracte, com seria el Rony o el Ronaldinho, Kobe Bryant i Tyson. Gent que tenia relació amb Nike, però que coses personals han fet que per ell és una mica... No estàs collint bé, Nike, últimament, jo crec. Jo, per això, quan em van oferir Nike, fa un anunci, vaig dir que no. No ets un bon referent, potser. Bé, Ramon, tu tens una curiositat d'una altra marca per això, que no és la de Nike, que continua en el món de la publicitat, és Chanel. Sí, no hi ha... la controvèrcia no és tan heavy, però també hi ha controvèrcia. Què ha passat? Sí, l'últim anunci de la Chanel número 5 és el primer anunci d'aquesta marca, aquest producte, que està protagonitzat per un home. Ràpid. Bé, Chanel número 5 és famós, és conegut per haver fet moltes campanyes amb els trios de Hollywood molt conegudes. La primera de totes o una de les primeres Marilyn Monroe, senyor Benito, que a vostè va fer la comunió. Se'n recorda, eh? Me'n recordo, me'n recordo. Tinc uns pòsters d'ella, encara. Sí, Marilyn Monroe va dir la frase que ja només dormia amb Chanel número 5. És veritat. És veritat. I bé, doncs aquest anunci és una curiositat, perquè és un home, i el discurs en si de l'anunci també és curiós, un discurs semi-filosòfic i surt parlant a càmera, parlant del que s'intueix, que és la colònia que pot associar una dona. Un sol pla amb l'enquí negre és una cosa bastant estranya. I bé, la raons, ara ho parlarem, perquè ha generat controvèrcia, no només perquè és un home, és un home que representa la masculinitat, i no és un home afeminat al contrari, i llavors aquesta colònia només l'utilitza en dones. Per què surt Brad Pitt i no una dona? És com un producte que mai portarà a ell. O no ho sabem, o? La seva activitat pot ser cosa sexual. No ho sabem, no? Per tant, aquí el debat en el món de la publicitat és com és que després de tants anys han agafat un home, en aquest cas, que no sé si és metrosexual, Brad Pitt, o més donat a posar-se perfums, no? Les bromes, ara, d'aquest noi, m'heu escoltat una mica. El fet moltes bromes, crec, no? Sí, sí, no. I una altra curiositat d'això, no, Ramon, què havia passat abans amb altra gent que havia nascut de Chanel, la seva carrera? Tenint en compte que el tema del dia 8 són la mala sort amb les marques conegudes i amb les estrelles. Sí, Nikol Kitman, quan va fer l'anunci, la seva carrera, quan després de l'anunci, probablement és casualitat, no? M'ha acabat empicat. I quin text diu aquest de Brad Pitt? Clar, el text... Sí, és un text, però no realment és un text. Parla del destí de temes molt generals i molt ambiguals. El paral·lelisme entre la dona i el perfum, i diu que encara que el destí canvii, jo se'n vaig avui al meu costat. No sabem si és pel perfum o per la dona que el porta. No sabem si Brad Pitt dorm només en gotes de Chanel. Potser l'Àngel i la Jolie dormen a un sofà. A part i... L'úster a la botella. Perquè s'ha estrenat aquí. Igual té problemes anècdols i només... Amb el Chanel 5. S'ha estrenat aquí, aquest anunci? Sí, està a tots els canals, però estan amb subtítols. No l'han volgut traduir. Avui estem a les onces en anglès. En fi, ja acabem amb un tema musical, no? Pol? L'Àngel rei, que s'està fent molt coneguda. Rana de la lei, perquè hi ha gent que es confon les llatres, i diu rana de lei, i això no és el seu nom. I que és la nova imatge d'H&M, no? Sí, laboreu tots els postres de Barcelona i Catalunya, segurament, surta l'Àngel rei, i jo opino, a part del que dic, que la llengua és que està molt guapa, i que aquells llavis signo per a ets o no són molt macos. És una mica model xup-a-xup, eh? Sí. Va venir a Sant Just l'any passat, perquè quan vam cremar el programa de Buenafuente, que graven aquí el plató, els plató al terrat, que tenen el polígon, i va venir a cantar, podem dir que l'Àngel rei és Sant Justenca de tota la vida. En fi, Robert Ramon, moltes gràcies per venir. Ja sabeu que podeu venir quan vulgueu, i, Paul, ens veiem la setmana que ve. Tu no se'n vagi. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali, Ramon Company. El govern espanyol ha aprovat avui la creació d'una comissió per reformar les administracions públiques que té com a primer objectiu fer una auditoria completa de les competències que es duen a terme a l'estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments. Aquesta remodelació total que pretén evitar duplicitats i millorar l'eficàcia comportarà reduir empreses, les que depenen de la generalitat. La portaveu del govern, Soraya Sáenz de Santa María, fins i tot ha parlat de les anomenades ambaixades catalanes. Me he preguntado por un caso concreto, que es el de las embajadas. Indudablemente, este es uno de los puntos, formamos parte de las tareas que ya viene haciendo el Ministerio de Asuntos Teriores, que, indudablemente, en el informe, se abordará. Sobre todo porque, ¿cómo somos más eficientes? Bones embajadas, viendo cadas que nos puedan representar bien a todos. Eso por un lado, pero por otro lado, porque los ciudadanos tienen que conocer cuál es el gasto de recursos que generan determinadas competencias que se ejercitan y puedan valorar muy bien dónde se va su dinero. La Comisión Carregada de la Auditoría proposarà canvis de estructures de competències i de procediments a una altra comissió formada per l'Estat i les comunitats autònomes. Volen gestir la feina el juny del 2013. El Consell de Ministres ha aprovat també un reial decret que desenvolupa la reforma laboral i ha regulat els acomiadaments col·lectius del sector públic. Les empreses majoritàriament públiques només podran fer acomiadaments i no expedients de reducció de jornada o de suspensió temporal de feina. Ho ha explicat la ministra de Treball Fàtima Banyés. Sólo en el caso de que ese ente público tenga ingresos en un más de un 50% del mercado, podrán acceder a medidas colectivas de suspensión de contrato o de reducción de jornada. El govern vol frenar les prejuvilacions i els acomiadaments dels treballadors més grans. Ara les empreses de més de 100 treballadors que hagin tingut beneficis durant els últims dos anys hauran d'assumir tots els costos de les prejuvilacions i els acomiadaments col·lectius dels empleats de més de 50 anys. La ministra diu que vol evitar discriminacions injustes per motiu d'edat i apropar l'edat real de jubilació a l'oficial. S'endoreix així una normativa aprovada per anterior govern que afectava a les empreses de més de 500 treballadors. La turba turxifre es recorda en Catalunya com el conjunt d'Espanya, segons les dades de l'enquesta de població activa del tercer trimestre, més de 840.000 catalans en edat de treballar no poden fer-ho. La taxa de turc doncs és del 22,5% la més alta de la història de l'enquesta. El conjunt de l'estat espanyol hi ha més de 5.700.000 desocupats i la taxa supera el 25%. És a dir, una de cada quatre persones no pot treballar. No veu oportunitat per aprovar les ordinances fiscals de Girona per l'any vinent i evita així que el govern de Convergència i Unió hagi de prorrogar les actuals taxes i impostos municipals. Aquesta hora comença un ple urgent convocat amb aquest motiu i tot apunta que les abstencions d'initiativa i la coordinadora d'unitat popular permetran tirar endavant la proposta convergent. Girona, Sònia, Tóver, bona tarda. Bona tarda. Les ordinances fiscals del 2013 es van dur a votació en el pla de dilluns, però Convergència i Unió no va aconseguir els suports necessaris, perquè tots els partits de l'oposició hi van votar en contra, i les ordinances no s'han d'abstenir. Després de mantenir converses amb els ecossocialistes durant aquesta setmana, la situació es pot desbloquejar amb el ple que comença aquesta hora. Iniciativa ha confirmat que canviaran el seu sentit de vot i s'abstindran, i fons de la CUP també han explicat que es tornarà a abstenir, de manera que les noves ordinances tiraran endavant. La congelació de les actuals taxes no agradava a ningú, perquè l'Ajuntament hauria d'assumir tota la pujada de l'IBA imposada pel govern espanyol com ara l'increment de la bonificació de l'IBA a les famílies nombroses o al fraccionament dels tributs periódics. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadoral, el migcampista del Barça Xavier Nandez i el porter del reial Madrid Iker Casillas. Reven avui el premi príncep d'estúries dels esports a Oviedo, en declaracions a la xarxa del campió olímpic i exdirector de relacions institucionals del Barça Manel Estiarte, a valorar la qualitat humana dels guardonats. A l'Iker i el Xavi és més allà de l'europeu, i jo em quedo amb que és dos, són la representació de l'equip espanyol i que van fer una cosa molt important a l'IBA. És acostar-se, en un moment que Barça Madrid i Barça, que tot el futbol estava molt pendent d'això i que estava molt encès tot, van d'alguna manera ficar davant de tots els valors humans, abans de les crispacions. Jo crec que aquí és on realment es van guanyar el principi d'estúries. En ciclisme a la Unió Ciclista Internacional ha declarat deserts, els sèptors de França de l'any 99 al 2005, que havien estat en poder de l'Enxamstron, desposaït dels títols acusats de dopatge. A l'UCI també demana el taxac a torni els diners guanyats amb els premis. ...notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El ple municipal va donar llum verda a les ordenances fiscals provisionalment per l'exercici 2013, a un punt que va tirant davant amb el vot favorable de l'equip de govern. I amb el vot contrari de tots els partits de l'oposició, en la Torrella Regidora Dizenda, va explicar les modificacions que hauria l'any que ve en els impostos, taxes i preus públics de Sant Just. En general, la mitjana és que els impostos pugin en equivalència a l'augment de l'IPC, que es calcula que serà del 3,5%. L'equip de govern congera l'impost de vents immobles, perquè a principis d'any el govern espanyol el va obligar a incrementar un 10% als municipis, una norma vigent pels anys 2012 i 2013. Per tant, la quarta que les famílies hauran de pagar de l'IBI l'any que ve serà la mateixa que aquest any. També preveu en congelar l'impost de circulació i d'altra banda, l'impost d'activitats econòmiques augmentarà el corresponent a l'IPC, que és un 3,5%. Una de les novetats és que s'ampliaran les bonificacions a l'hora de pagar impostos davant, en general, com l'IBI. En guany també s'alimina, però la bonificació, les persones que tenien domiciliat al pagament, aquests impostos. En el cas dels que queden congelats, com el de circulació o l'IBI, se'ls apujarà un 1,5% respecte l'any passat. Més coses, els concerts de festa tardor canvien de lloc per evitar la pluja, avui el concert del grup riu i l'espectacle de màgia que s'havia de fer el paradós, traslladarà l'equipament de la plaça de la Pau i demà el concert de bus, escaparadais, la dija i xica barata, es faran finalment a la pista exterior de la bona aigua per les probabilitats de la pluja a la tarda. A l'hora d'amuntar els equips de so i la logística de la festa. Aquests concerts els organitzen el núclean, les segones festes de tardor en participen. Aquest cop, a més, han tingut un paper destacat a l'hora de dissenyar el programa general d'activitats i, per tant, continuaran tenint àquies de tasca per les properes festes. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que els carburins desplugues volen rebatir el 4 de 8 de Sant Just aquest diumenge, fan una crida de la ciutadania per que s'apunti a fer pinya i ajudin a aconseguir aquest repte. El setembre van fer per primer cop aquest castell que es coneix com el Cargrós. El concurs de Castells de Tarragona ho van intentar, però no se'n van sortir. Els castellers participaran, diumenge, a l'actuació que es farà cangin estar. A la marge de les festes de tardor també actuen els castellers de Sant Feliu i els xics de granollers. A la colla de Cargolins desplugues hi ha molts enjustents, i per aquest diumenge animen a tothom a fer pinya per revelar aquest 4 de 8. Vespre de 9 a 11, a la nau, al carrer Angel Guimarra desplugues. També podeu visitar el seu web www.cargolins.cat. I, de moment, això és tot més informació a partir de la set de les notícies d'Adició Vespre. I, de moment, això és tot més informació a partir de la set de les notícies d'Adició Vespre. I, de moment, això és tot més informació a partir de la set de les notícies d'Adició Vespre. Sí, sí, deu de la tarda, amb Betus Tamorla i el tema Copenhague. Senyor Benito, què li sembla aquest tema? Focs interessant, últimament veig que el nivell de la música està pujant. Estic com una mica sorprès. Què fa com a l'Aix Amstron? Què fa com a l'Amstron, vostè? Mai, mai, però la farem és que no. La lletra de Betus Tamorla que a mi personalment m'agrada molt, deixar-se'n portar, sona massa bé, mai saps on acabaràs, senyor Benito. Vostè li passa això molt desnits, però ara no parlarem. No, no, no, perquè ja anàvem a francar i... Hem de presentar els continguts de la segona hora. D'aquí una estona parlarem del capítol final d'aquesta setmana de la Riera. A més a més també tindrem l'antiagenda de l'Eli Capdevila, que avui ens destaca una fira de la Ratafia a la Noia. Però abans de tot això tenim l'Eli Pomar amb la seva gent de jovenil. L'Eli, bona tarda. La meva secció la farem, molt bé. M'ho ha callat. Puc saludar l'Èric? Puc saludar l'Èric? Èric, avui què és el que ens portes, a veure? Doncs avui us porto les festes de la tardor, aquí de Sant Just. Home, molt bé. Com cada any tornen les festes de la tardor, les paradetes... i tot això, el que es fa, sempre. Els castellers... Doncs aviam, us dic res, quatre activitats que es fan, d'acord? Per exemple, el divendres dia 26 d'octubre, a partir de les... O sigui, avui? Avui, ja s'ha fet això. Bueno, clar, ja s'ha fet. Ja s'ha fet. Ja s'ha fet. Ja s'ha fet. No hi havia caigut, eh? Clar, era la castanyada i el teatre a l'escola Canigó. A l'escola Canigó, però era públic. Era per tots els nens de 3 a 10 anys. Ostres, no hi havia caigut, eh? No és, Eric, mira, aquestes coses passen, no pateixis. Mentre no sigui una cosa de fa dos anys, per exemple, encara és actualitat. Però com va dir aquell, què som, senyor Benito, comparat amb el que... O sigui, què és un suspir amb la història de la Terra? Sí, que és una pissada comparada amb la imarxitat de l'Osea. Ara. En fi, repassant... Perdó, eh, escolti. Pots tu, sí, que posa l'altre. Eric, aquest diumenge, però... Era un efecte sonor. Ja, sí, a tot se li diu el efecte sonor. A veure, Eric, aquest diumenge, dia 28 d'octubre, aquest diumenge a les 8 del matí, a la plaça Camuapa. Què trobem? Doncs trobem la sortida de BTT amb vici a tot terreny. Ah, alguna vegada has anat amb vici per colserola, Eric? Sí. I què et sembla? És llarg, però està bé, és xulo. No, és veritat, perquè... És molt honest, eh? On van estar de colserola, te'n recordes, amb vici? No, fa dos anys que hi veien. Fa dos anys, eh? Ja, ja, ja. Una vegada i prou. No és allò que xusquen de cap de setmana amb vici. Bueno, surto a... Quasi cap de... Quasi cap de... Quasi. Cada? Cada cap de setmana amb vici. Quan no plou. Clar. O sigui, fa temps que no surts, eh? Digue-m'ho així. Sí. Perquè últimament, els caps de setmana, noi, durant tota la setmana, massa guanta i el 17 de diumenge, cada una que, en principi, no saben què passarà, però d'entrada, ara que parlem de festes a tardor, que hi ha aquesta nit i demà, s'han aplaçat a un recinte, a un lloc cobert. En aquest cas, el d'avui, a la plaça de la... de Camuapa. Allà, el plaça de Pau, perdó, l'equipament de la plaça de la Pau, a dins del que entrojament és la vacuneta. En fi, també, aquest diumenge important, Eric, a partir de les deu del matí, que ja se'n just. Doncs al voltant de la plaça, com pressiós, ja se'n just el carrer. Com a un clàssic, on no pot faltar paradetes, antítats, serveis, serveis, oferint-se antítats... Doncs sí, també cal destacar que a la plaça Bardaguer, a partir de les set i mitja del matí, fins a les tres de la tarda, hi ha el punt d'informació de l'Ajuntament de Sant Just, i també venen els tíquets per la paella popular, que es farà el mateix dia, el diumenge, a les dues i mitja Can Ginestar, que val 11 euros, i en cas que plogui, que és possible que plogui, ho ficaran al complex esportiu de la bona aigua. Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh? Perquè aquest diumenge al matí, tot ja s'han just a disfrutar. Fa uns anys, ara i clar, tu potser no ho vas viure, perquè eres molt petit, i potser no havies ni nascut, però Radio Desbert també tenia la seva paradeta, i te'n feia una cosa que era molt divertida, molt divertida, que era anar a fer el concurs del Pinyol i l'Oliva, i llavors posava una moqueta de 4 o 5 metres, que deu estar per aquí la ràdio, aquesta moqueta, i hi estaven totes les freqüències de ràdio, des del 87.7, que no sé si n'hi havia recu, en aquell moment, fins a l'última de totes, que és Radio Tel, deu ser, la 106.6 o alguna cosa, i llavors hi havia totes les freqüències, llavors el 98.0 era la de la ràdio, estava marcada de color blau, la franja, que li correspondia a tota la tela, us imagineu, com una mena de termòmetre, marcat, i si tu encertaves el Pinyol, el 98.0 te'n portaves al pot. El pot d'olives? Sí, algun premi hi havia. El pot de diners perquè valia 1 euro o 2 euros participar. I el Pinyol com el tiraves? Mira, sí. Una cosa molt sana, molt saludable, i que s'ha perdut malauradament. Ah, sí? Sí, sí, ja fa anys. De fet, aquí a la ràdio encara hi ha el rumor, el circulen encara en pots d'oliva d'aquella època. Sí, perquè no es van obrir mai, i ja arribarà un dia que sortirà sol. Les olives faran... I saltaran del pot. En fi, Eric, passem si et sembla... passem si et sembla acomentar la festa de Halloween del casal de joves la setmana que ve? Oi tant, ja sé que he sigut molt pesat, i encara avui ho acabaré de ser-ho. Amb la festa jove, però només queden pocs dies, la festa jove és el dimecres a la tarda, a la 5 i mitja, el casal de joves. Tu ets un dels organitzadors? Sí. Per què heu decidit fer festa jove? La festa jove, aquesta vegada per Halloween, quan ens sembla que ja en porteu un parell o tres, no? Aquesta és la tercera que portem. Doncs mira, primer de tot ens ho vam proposar el casal de joves, de començar a fer la festa jove, vam dir que valen, vam fer la festa jove la primera, la festa jovedició estiu, i ara la festa jovedició Halloween, suposo que la propera serà Nadal, la fem cada tres mesos. Sí, fem una cada trimestre, hi haurà alguna peculiaritat a destacar per aquesta festa de Halloween, d'entrada pot anar només gent, en principi, de 12 a 16 anys. Bueno, sí, ara ho hem canviat, des d'uns 10 o 16 anys. I quines són les activitats que hi haurà? Moltes coses. Aquesta festa també hem introduït una mena de gincana. Sí, que ja us explicaré, el Daniel, ja us explicarà tot. I, bueno, hi ha, des d'un tunnel del terror, fins al joc de pescapomes, al joc, per exemple, de fer una mòmia en un ras-ras, que aquest té a pintar ser molt xula, de ser molt xulo, perquè tot això va per grups. Què és una mòmia en un ras-ras? Fer una mòmia en un ras-ras. Què és això? Sí. Aparem, maquines. Tornem enrere. Una mòmia en un ras-ras. Això és una mòmia ràpida. És vestir el Daniel, o vestir algú, amb paper geni. Ah, va, va, va. I qui ho faci més ràpid, premi. La festa jove de Halloween. Aquest dimecres, el casal de joves de Sant Just, a partir de quina hora i fins a quina hora? A partir de les cinc mitjans, si tot va bé. Què vol dir això? Home, que pot haver-hi algun imprevist d'última hora. Hi haurà xupitos de sang? Sí. També s'ha de dir que si veniu disfressats o disfressades, te'n regalem un. Tu també disfressaràs, Eric? Jo no. Tu no disfresso mai. Jo em disfresso, sí. Ah, sí? Sí. Senyor Bernito, vostès disfressava quan era petit? Ui, tant. De què? Jo no em disfressaven. Ah, sí? Sí. Tenia uns pares una mica que xumdo. Però verà. Sí, que es cortava la seva època, perquè a la seva època no hi havia Halloween. No, la meva època hi havia... La diferència era carnaval. Tots anys castanyada. Sí, hi havia castanyada i tots anys, però no ens disfressàvem. La castanyada i tots anys, cuia amb castanyes i boniatos, i una mica de mosquetell. Ja està, la castanyada era castanyada. Veus que em pugen les noves generacions? I ara el Halloween... Les disfresses eren carnaval. Carnaval, però llavors tampoc no. És que era prohibit, llavors el carnaval. Disfressar-se. Disfressar-se i les festes de carnaval. Molt bé. En fi, després de... Ja està, ja està. Era com un Halloween parlamentent, no? Vull dir, era com un... Després ho haverien. I depèn d'aquí sort ara, també, algun vicepresident del govern, del Parlament Europeu, que sembla una mica... Aquest és el carnaval de tot el dia. Sembla una mica... que m'està raculant. En fi, Aripa, una cosa més. També dir-vos que... també agraïm molt els col·laboradors, perquè clar, com... Que és la gent que passa i us dona coses. No, no, aviam. Això diria que són els productors. No? En aquest cas, els productors, és el que és el de joves. Sí. És el que vull dir, que moltes gràcies en els col·laboradors, no si no els organitzadors, sinó els col·laboradors, que en aquesta festa, els col·laboradors, i s'han oferit i molt bé. I ho han fet gratis i amori. Encara no m'han fet, esperem que ho faci. Que ho faci. Tot això serà aquest dimecres? Hi ha alguna cosa més? Si voleu estar a la última, a la pàgina del Facebook, www.facebook.com www.facebook.com Ari, moltes gràcies per la setmana que ve. Bona nit! Música antiga, per una secció antiga. Està molt bé aquest tema, quin és? És de Walt Disney, i de Chicky Chicky Room. De quina pel·lit? No ho sé, però... Chicky Chicky Van Van. Li agraden aquestes cançons d'antany de Walt Disney? Sí, sí, té una certa marxeta. El Disney fa bones cançons. També li agradarà aquesta? Una que m'agrada és aquella de la sirenita. L'ha fet xula, eh? És xula, eh? Això ja sembla la primera pedra. La sé amb castellà i tot, eh? Ah, sí? A veure, digue-li. Molt bé! I en català? A la seva època no hi havia català. No, una que m'agrada molt és aquell tema de la sirenita, que canta el Sebastián. Ah, la de... Va poder el mar. No, no, aquesta no és aquesta. Aquesta és un calipso. L'altre dia vostè parlava d'un calipso, és un calipso. En fi, 6 i 23 de la tarda, d'aquí uns moments parlarem de la Riera, últim capítol de setmana, però abans dediquem 3 minuts, senyor Benito. 3? Sí, ho faig. Dic poc perquè així els uents no se'n van. Perquè a continuació, amics i amigues, hem de parlar i dediquem, perquè és la secció que hem posada des de dalt. Sí, des de la Regiória de Cultura, de l'Ajuntament de Sant Just, ens van dir, esculteu, la penya del Morro, molt jajajiji, però hauríeu de dir... i també de la Regiória d'Educació, eh? Hauríeu de fer alguna cosa així... Més culte. Més nostrada. Més per menys, una mica més elevades. Per tant, ara, si no ens esculteu, m'estima tu i ens ho entenem perfectament. Ara, podeu anar a fer una pausa, podeu anar a la navera, a fer allò que es fa a mitja tarda, començar a anar a veure i dir-me que ja, que això també es fa molt. I trobes el mateix? Sempre el mateix. Jo vaig l'obra i penso, a veure que ha canviat, i no, continua tot igual. Hi ha aquell tros de pernil cuit, que està recuit, ja. En fi... Fem la secció de... Viatge capaïta, que l'odissea amb el senyor Benito. Molt bé. Per mi, com que és una versió d'en Carles Arriba, i com que és una cosa que en la rejuduria de cultura ens demana, que mantinc la versió de Carles Arriba, perquè hi ha un cert... hi ha mots, hi ha uns mots que es poden mantenir, llavors es podem descobrir, perquè són mots, ja, gairebé, en desús. Són molt poètics, i són molt macos, i són molt nostres, i són molt... Molt interessants de conèixer. Dèiem que al rell de la manifestació de l'11 de setembre, aquest viatge capaïta, que vam dir, home, hauríem d'estar aquí formats, a veure què passarà. Ara ens trobarem una cosa, ara hi ha un episodi, que vam dir que estàvem al viatge de Telemac, concretament estàvem amb la... jo diria amb el com clavi dels deus, eh? I llavors, no sé, fem una mica de repàs, estem en el com clavi dels deus, a Tenea, que és la... La porteta dels deus. És la que protegeix a Ulises, és la protectora d'Ulises, i la que vol que Ulises torni a casa. Llavors li dius a un pare que esteu, li dius, escolta, què passa, perquè no Ulises no el fem tornar. I ell diu, fixis ara el paral·lelisme. I ell diu, ho voldríem quasi tots els deus, voldríem que quasi tots els deus Ulises torni a casa, però n'hi ha un que s'ho posa. Ah, llavors no ho podem fer. Vale, fet aquest preamble, tornem enrere, que l'altre dia ens vam quedar, que passava això, a Tenea li parla a Zeus, Zeus li explica una cosa de la gamenon i de l'agist i tot això, i la Tenea li diu, escolta, bueno, aquell va morir perquè s'ho mereixia i punt, però anem cap a Ulises, que és el que ens interessa, i comença a dir en això. Li ha fet aquesta interpel·lació i diu a Tenea, és per Ulises el sabi, que el cor a mi se m'externa, pobre, que lluny dels seus pates afanjen una illa, a banda i banda banyada, on és el llombrigol pel pèleg, una illa, tota d'arbrades, i té l'estatge a una deia, com a maliciós, que de tot a mar coneix les fondàries. Li està dient on està, no? Li està dient on està. Ulises està amb una illa, i està amb una illa que és la filla d'un atlant, i on es diu? Doncs la seva filla, la filla de l'Atlant... No cridi, que no s'escolti a provar, o què? No, ara em puja el volum. Pujen el volum dels auriculars, perquè està... Ara, ara. Perquè està cridant, no? Sí, sí, està projectant. És que és l'Odissea, eh? És un tema d'allà? No estem llegint un conte aquí, Montze, està llegint l'Odissea. Hem perdut una gent que teníem a la web. Ha marxat, ja. Sí, sí, una ha marxat. Bé, gràcies. Doncs la seva filla té pres aquest míser, que plora, sempre l'està fatilant amb dolços i àvils discursos per s'hi ditaca o té que s'oblidir. Però el que és, Ulisses, es delèix per veure no fos sinó el fum que s'enfila del seu terreny i desitja la mort. I tu, ara interpel·la a Teus, eh? I a tu, no se't genera d'una vegada el cor olímpic? No te vellia bor a les naus dels àrgius amb les seves ofrenes, Ulisses, a l'espaiosa Troia? Diuis contra d'ell. Teus. Quan li explica allò de que tot sí, però n'hi ha un que no. I qui és aquest que no? És el... Em dic que era posidor. El Déu de l'Oceà. El Déu de l'Oceà i el que també aguanta la Terra. Com unes columnes. Ah, sí? Sí. Tenia doble funció. Una feina... Estava doble. Aguanta les columnes de la Terra, és fàcil. No és fàcil. I no pot deixar de ser feina, no? Aventar el seu lloc de treball. T'hi vaig a fer una posa per fumar. S'ha posat a terra. Per què? Perquè diu, és posidor el que la Terra té. Que li guarda una ire inestrunkable pel ciclo. Perquè de l'ull va absorbar-lo. El Divinal Polifem. Qui ens ha dit? A dir que ja li va avui de l'ull, absorbar-lo. Hi ha una paraula, hi ha paraules molt maques, eh? Aixorbar-lo. Però veig sentit, aquesta paraula. Aixorbar? Últimament no. Jo li haig de... Enxobar. Enxobar és apretar-se, no? Aixorbar-lo vol dir treure-li un ull. A fer-lo tuerto. A fer-lo polifem? Clar, clar. Fer-lo orb. Hi ha una altra paraula molt maca, que és aquí dalt, que diu... Esderna. El cor a mi s'emesterna. S'em trenca. És bonic això. Vostè li diu una noia, escolta. El cor s'emesterna. No em diguis aquestes cores, és que emesternes el cor. Emesternes el cor. I ojo que potser torna la noia. O t'externa la cara. O se'n va ja per sempre. Senyor Manito, tenim re un minut. Ja estem. No li podem dedicar a tot el programa. No li podem dedicar a tot el programa. Si s'esmeten, llavors el feu-li, vingueu tots els deus. Aquest el posidor, per més que vulgui, no podrà contra nosaltres. Nosaltres que som més, descratarem que Ullissa es torni. S'ha fixat el paral·lelisme en què sí que a Catalunya marxa. Tindria que haver-hi unanimitat per entrar a Europa. Això vol dir que ja a l'audicè passava. Ja passa a l'audicè. És que som... És que això és fulfecia. És fulfecia. Senyor Manito, deixem el conclau dels deus de moment. Diguem el que passarà la setmana que ve. Sí. És que Zeus mana a Hermes, que és el missatger. Que portava on es va a les ales als peus. Sí senyor, que després es coneix com Mercuri. Sí senyora. I aquí es coneix com a Hermes i Arrifontes. Té dos noms. Hermes i Arrifontes. Llavors Zeus l'envia cap a la illa d'Oxija, que és on està Ullissa. Oxija. Per donar-li el missatge. Ara ja pots començar a marxar a casa. Que fins ara no. No, fins ara estava allotant. No em vull equivocar. Troia? No. Sí, va, lluita troies. Fantàstica. Estem fent una bona feina per la gent. La gent se'n va a itaca a parlar amb Telemac. La setmana que viene Hermes ja tenia de viatges. Vale. Bé, doncs escolti. Fem una pausa per la publicitat. Posem aquell tema que li agrada a vostè. Vale. Com és que no tinc gana? Ai, clar. Ja ho tinc aquí. És que s'havia caigut el maus de l'ordinador. A veure si el trobo. Mira, ja el tinc aquí. D'aquí en moments parlem de la Riera amb la Carme Verdo i amb vostè en metri. Com la ve? Perfecte. Moltes gràcies. Moltes gràcies. La feia del Morre. Cada tanca de Ciesen. La ràdio d'Esber. La ràdio d'Esber. La ràdio d'Esber. La ràdio d'Esber. Si si, 33 de la tarda, parlem dels col·labros dels mitjies a TVC. Van i tu has fet els deures? Sí senyor. Ha vist el capítol d'avui? Sí senyor. Lli ha agradat la Riera? com una riera seca, una riera del maresme. Esperem la torrentada. Aquí us volen comprar la Carme Verdoi, que ja la veig com està venint cap aquí. I, senyor Maido, hi ha hagut una secuència avui, que ha sigut com una mena de teràpia per a ella, amb grup. Ah... Entre el... me penjo en la bàpua, i no estic parlant del... del Sergi Mateu, sinó de l'altre, del Fermí Reixac, que han tingut la seva... amb la seva dona. Sí, sí. Una mica de rifirraf, eh? Sabem que l'home... Ah, no, esclar. No, no, no cal que te'n vagis. Ah, o sigui, davant de la meva filla podem parlar de que tu vulguis. Això ja... Ja que... Doncs això l'Anyidia també l'interessa. De fet, no hi ha res a parlar. Ja ho tinc decidit. Ui, ui, ui, ui... Pamp, pamp... Per tenir un rotlló compatible. Ah. Ho he intentat per la via legal, però... no em fa n'espera massa. M'hi puc pas anys. I qui hi ha? M'agradaria que em fessis costat. M'agradaria que em fessis la via legal, no? Fas-te. Fos-s'hi. No aquí, sí, eh, d'aquests llocs, no? Jo, que em vas de viatge i t'adorm i et treu un rotlló. És una llegenda urbana, també. Una llegenda urbana, sí. La meva filla, que m'estima molt. És l'última sena? No. Diu que ho pagarà per un rotlló. Ah, sí, sí, sí. Escolta... Jo també ho estic passant molt malament. Calla! Si també vol un altre òrgan. Eh? Ara sí, no? T'ho espero. T'ho estic amb bogeria. No s'ho porto. Seguim a la porta, eh? L'energia per aquestes coses. Aquí l'ho dejo, eh? Escolta... I què era, un òrgan o un ventre? No sóc capaç de fer un pressupost. Potser es vol operar. No puc acceptar que compres un renyó al mercat negre. No... no... És una aberració, ho trobo horrorós. Si ho faig per la via legal, em passarà d'enganxar-ho a una màquina molt temps. La pregunta és això. Si compres un renyó al mercat negre que li donen embolicat allò amb el paper d'astràs... Sí, sí, sí. Amb una grapa molt llicada enganxat. És curiós que ell digui aquesta frase que d'enganxar d'una màquina molt temps quan treballa un casino. Sí. Eh? Ja no, no? No. A veure, silenci. No m'agrada que estiguem així, m'has d'entendre. Si sempre esteu igual, doncs deixeu-ho. No s'enteneu. Enteneu la vida totalment al revés. Des d'aquelles banques, el ritual s'intuïsta aquell, tot ha anat malament. Tot ha anat malament. No s'entenen. Fins demà. Ja no viuen junts? No. S'han separat? Des de la malaltia del papa, ja no viuen junts. És penós, eh? És un matrimoni que dius... Sí, sí, esclar. Per què no es deixen? Aquí diu la filla. La filla què diu? No et costaria res, fes-li costat. Tu saps perfectament que ho farà igualment. Quedaries la mar de bé si li donessis suport. Plasca. Però no, no paga de més una setmana a l'altura. I tu sí, oi? Ja n'has segut? Segur que el teu home m'entén a mi. No hi és res. Mira, a partir d'ara, espero que caigui, si no ens posis pals a les rodes. I que moris. Perquè farem el que ha decidit mon pare. Aquesta també és. Oh! Aquesta, de més, de qualsevol opinió, és inviable. És del Morro Fora, aquesta, eh? És del Morro For... En fi, passem ara a una de les últimes secuències. Vinga. Quina és? Jo no he vist la segona part, avui. I avui, l'abri, mira, ja s'ha sigut fort. Ha sigut a la cuina? Sí, surt alguna cosa de la cuina. Ah, hi ha un moment que presenten el nou cuiner. Ah, vale, vale, para, para. Ara, què ha passat? El presenten el nou cuiner, i què passa? Hi ha una persona a la cuina que fa una cara estranya quan el veu. I aquesta, no és altra, que l'aïm a la pastissera. Fa una cara, com he dit. Sempre es coneixen tots allà dintre. Tenies que haver salid-ho tu, aquí. A veure, anem a... Una bona elementa. Té el sudxef, que no et pugin els pumps. Això mai se sap. El sudxef, esclar, ara tu ets a dir a tu, tu és el sudxef. Jo demà no puc venir. Per què? Doncs mira, últimament no tinc temps per estar amb en Quico, i demà he decidit que passarem el dia. Té un òbvio. Jo per estar bé la feina, ets d'estar bé amb la parella. Però què diu aquesta, ara? Heu sortit això? Què dius? Està venim? Ah... Quin susto. Susto, eh? Quina en surt. Clar, és que no em surt. M'havies espantat, i tots contents. Un moment, sisplau. O més natural, m'has cagat. És un puntet que substituirà la Maria. Salva. Home, és l'actor Felix Pons. Què és, Carlos? On sortia? Què tal, Carlesa? I elles, en Nora, en Pitu i en Joan. Hola, què tal, com esteu? En Quisliara. Amb el Pitu. No hi hem de seguir en aquesta sèrie, prou. Pitu, no pla. I no hi ha cap lesbiana. No, seguim sense lesbiana. Que hi ha música, eh? Això vol dir que passa alguna cosa. A la cara de la imba. Com se la mira? Ella és guapo? No ho sé. Jordi? Sí, és macot. Estic de xulo, vull dir. El vestuari diu molt de personatge. Ella s'ha quedat com una mica per endada, eh? O no? Sí. No, no, és que fa que ara no pot ser. Despantada. I acaba aquí, ja està. És allò de dir... Ara aquest es vellarà el secret. La imba. I parlant de secret... Fort, Jordi. Hem descobert una mica un secret, eh? Què ha passat? T'agradarà, eh? Sí. El plaquer... que estava sota sospita, eh? Me'n vaig a la mano. Doncs més en compte, si dalt la veu. No t'ajupis, eh? Com? El pare? Sergi Mateu? Estan gargolant tot una mica, eh? No t'ajupicis massa. Sergi Mateu és un homosexual? La filla li treu aquesta microconfecció. Diu, però és molt bona la frase, eh? Perquè diu, bueno, ho vaig fer, però només una mica. I no em va agradar. Jo sóc marica una mica, només, eh? Però una mica que ho heu dit. La punteta t'ha puntit anar demà. O no, te la metero. No me donen més detalls. No me donen més detalls si rebeu d'una alegria. No me donen aquest detall. Perquè no volen. Perquè no és allò que potser. No, perquè entenen un amor, casto i puro. I què més ha passat? El senyor Manit ha dit que em passen més coses. Hi ha un altre secret. Tots ens han quedat com tranquil. Ja està. Llavors el Flaquer té una conversa amb la tieta. I li diu, mira, tieta, ja n'hi ha prou. No em farà més xantatge i tal, perquè la meva família ja li ha dit a la meva, que sóc que he tingut aquesta relliscada homosexual. I la tieta se'n diu. Ha, ha, ha. Si has dit això, no? Però no saben tota la veritat. I què deus ser? Alguna cosa també sí que és sexual. Sí, o no sé, que potser... Sí, perquè de diners ja seria avorrit. Eh, no? No sé, segur que ens van tindre una entri... Fic que ser alguna cosa moral. No sé, igual, robava les pel·les de les gruies... Potser era un xulo. Ah, potser és que... Teniu un part d'ambient, eh? Escolteu, potser l'altra persona també la coneixem. No, perquè ha sortit ja. Sí, és un anticamic. Un actor que diu... Posidó, una cosa així. Té una fundació. Posidó, posidó. No, l'actor, l'actor es diu... Posidó, sembla. Joan Cusó. Sí, sí. És típic, no? No t'ho sabria dir. No, potser no. És un que feia els principis de TV3. Van fer un programa que es deia... Engega el micro i pica l'estat. Engega el micro i pica l'estat? I pica l'estat. Que era sobre informàtic, era el principi de l'informàtica. Que divertit, t'estaria bé recuperar-lo. Sí, i era un programa que t'ensenyaven a fer anar-lo una mica a l'ordinador, que deien ser els abstractes i els espectrums. I com es deia? Engega? Engega el micro i pica l'estat. O sigui, aquest senyor que surt és un àngel. Ah, clar, sí, de l'home dels paquents. De la meva edat, eh? D'acord, visiu els calificatius, eh? No surt, eh? No surt el YouTube, això. No surt els calificats. Un de deixar aquí perquè ja hem de parlar amb l'elicap de Vila del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. 6.43. Què no hem de fer demà a dissabte? I demà a passat diumenge ens ho explica l'elicap de Vila a l'antia agenda, Ellie. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Ellie. Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Hola, bona tarda, Ellie. Hola, bona tarda. Elicap de Vila, senyor Benito. Senyor Benito, elicap de Vila, senyor Benito. I així podríem estar fent les 4 de matinada, però se'm trencarà en els tirants. Que deia Groucho Marx. A veure, Ellie, parlem una mica del que no hem de fer a l'antia agenda, perquè avui tenim un parell d'activitats. La segona, que a mi em fa una mica de joio, però mola. No, no, que és molt guai. Evis, el cartell que han fet de Barcelona. Ara en parlarem. Abans, però, parlem d'aquesta festa de la ratafió de l'... L'Em... Ellie? No havia passat mai, encara. Hem perdut a l'Eli, senyor Benito. I? Home, doncs que no podem comunicar-nos amb ella. Ellie. Sí, fem una cosa. No, parella de fer l'idiota, perquè... Escolta, una cosa. Perquè jo no he sentit mai a Catalunya ràdio, per exemple, quan perdes una trucada, que mena de fuent i no me la llege. Ellie. Doctor Bosch. Si entrevisten a un especialista en sanitat. M'explico... Normalment diuen, normalment diuen. Hem perdut la trucada, la intentem recuperar en aquests moments. I normalment hi ha un productor. Que truca. Què passa? Aquest programa, com que jo soc jo mateix qui truca, i estic parlant pel micròfon, presentant el programa... Llavors, fem una cosa. Llavors, aquí ho hauríem de trucar, que jo ho estic fent. Nosaltres estem aquí per innovar. Ja veurà com d'aquí a poc ho fan a RACU i a Catalunya Ràdio. El fuent... El fuent es dirà... Ellie. A veure, apareixerà a la veu, no? Home, això ho podríem provar, això. Podríem provar-ho, eh? Podríem provar-ho. I, a veure, si ho veuràs com dient, per exemple... Com qualse. Ellie, Ellie, bona tarda. Hola, hola. Hola, hola, hola. Hola, hola, hola. Què ha passat? Què ha passat? He sortit com un xarxa lloc... I surten els avions o els agents de dictàblers? Doncs una mica aquí, no? Sí, això t'hi dispara, però no passa res. Estàvem parlant de la festa, de la ratafia que hi ha aquest cap de setmana, governament, a la bonica comarca de la Noia, eh? Capital? Escolta, no, igualada. Però, escolta, no, és la setmana que ve. Ah, és? Jo us he fet activitats aquesta setmana, però ja pensant en la setmana que ve. Si no, la setmana que ve se m'acumularan, que hi ha molts tants i moltes coses. És veritat, és veritat. No pot ser, això. Bon criteri. Parlem de les coses que ja la setmana que ve. Per exemple, aquesta buitena festa de la ratafia de la Noia, igualada. De fet, hi ha una llegenda que justifica que això està bé, aquesta filla, perquè a vegades fan les fires i no les fan, en canvi, aquí està justificat. Què diu la llegenda, Eli? La llegenda diu que si arriba ja els vols de tots tants, tots els ratafiaires ja han hagut de massar a prou les coses, com per prendre-les i començar a veure ja tots els morts de la família, eh? Uau, uai. Sí, sí. Asocia tot el tema de la ratafia amb el tema de tots tants, absolutament, que he cuidat d'hi tot. És una ratafia, és molt català, això de la ratafia, i és el que enlloc més se'n fa. Així tal qual, com a ratafia, eh? Otra cosa són els licors, aquests, és com a cal. Ara, en compta amb la ratafia, perquè depèn de com et fot una estracada que... La talla del vi. Vaig a de cop, eh? Jo volia fer una reflexió, eh? La ratafia és un producte molt nostrat, eh? Molt. Ara, si ens enquerem de cara a Europa, jo no sé, eh?, tindré les veritates, perquè no està ben bé al sal del whisky, eh?, que és una altra comunitat que també es vol assenir. Jo trobo que té també la seva gràcia, perquè això de la ratafia, cadascú es fa a la seva, no? Sí, sí, sí, sí, això sí. És una cosa que tu vas barallant a hierbes, diguem-ne, eh? Doncs no hi ha com la Wikipedia, que acabes curant. Que fa que vols, que fa 5 coses i escriu el que li dóna la gana. Està bé, m'ha agradat això, eh? La ratafia és com la Wikipedia. Farem un tuit de la penya del mort. Ara és un producte nostrat, eh? Per això de fet es fan tants concursos, perquè de fet, cada casa té la seva ratafia pròpia. Llavors, clar, tu, com a catador de ratafia, jo crec que és una de les professions més arriscades d'aquest país, eh? És un repte. Hi haurà un concurs de ratafia casolana, llavors? Sí, sí, sí, sí. A la festa de la ratafia, aquí d'igualada, hi haurà un concurs. Doncs que em penso que gairebé a totes les festes de la ratafia, que aniran bastanta... Hi ha concurs, hi ha concurs. Perquè ja et dic que és bàsicament això. Com que ha descuté la seva, doncs la gràcia és en donar-la a testar els altres. He llegit que el concurs com t'ha monjurat format per prestigiosos anòlegs de la comarca. Home, ja... I no estem parlant de hòbits, oi? Ratafiòlegs. Clar, clar, ratafiòlegs. Això ja et dic que, bueno, ja és això. I quan anem de cara a Europa, ja serà una especialitat pròpia del nostre país. Atenció, perquè també hi ha xerrades sobre aquesta temàtica, senyor Benito, si vol aprendre'n, per exemple, o un tast popular, que això també té bona firma. Sempre és bo, sempre és bo. És igual, tu el que és gratis... Ja que hi n'hi ha. La frase mítica, i aquí quedais. Aquí quedais. Doncs aquí senyora, ratafia gratis. Sabem la timologia de la paraula ratafia? Sí, bé del grec ratos. Ratos, ratos, ratos. Gent que no pagava. Gent que no era ratos que no fio. A ratos que no fio. Home, sí, podem buscar-ho, si vol, però vaja... No, era una curiositat, eh, si és que venia. Doncs busqui-ho a casa seva quan arribi, després del programa. I després, també, el curiós que és igual a l'associació, en tota l'última, la rota sí amb les cançons de Taverna. La cançó de Taverna és interessant. Sí, home, aquí sempre que... La paraula de Taverna, en fi, i el lloc en cita Taverna, és bastant interessant, com a concepte d'espai, on no passa el cap de setmana. Home, aquí sempre que parlem de Taverna, em sona Jaume Arnella. Mira, a la biquipèdia, veus, diu, la ratafia és una beguda alcohòlica. Fins aquí un aplaudiment, eh. Està feta d'aleguardent adovat amb un tros de pell de limona, 4 o 5 clavells, una nou moscada... Perdona, sembla una mica un recepte d'una bruxa d'aquesta de Ràpid. De la pel·lícula de Ràpid. Un bebedifo. Una nou moscada, una pell de nou verd a partir de tallets, i un busí de canyella d'olanda. Bueno, escolta, això és... I, a més a més, tot això de tallets, en un busí que alguns afegen un rotament de Maria Lluísa. Tot això es posa uns quants dies a Sol i Serena. Tradicionalment, la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les darreres estan al seu millor moment. Totic, totica! Totica es fan per tot Sant. És consumer-hi a partir de Nadal. Això ho diu aquí a la biquipèdia, però la gent consumeix tot l'any, ratafia, perquè durant tot l'any hi ha fires d'aquesta història. La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica, on es produeix el licor, per exemple, a la zona de la Garrotxa, que és molt popular. Les variants sobre la ratafia són les nou verdes, només es verlen, el temps de maduració de ser 40 dies... La ciència, la ciència. I també és molt comofegir-hi sucre. Sí, en fi, estàs buscant la paraula... D'on ve, però no... No trobo, eh, d'on ve la ratafia. No és automàtic. Sí, vaig a posar-ho. A veure, a ditar-t'hi, clar. Sí, vaig a ditar-ho. Atenció, perquè... Dèiem que la ratafia és catalana, però també hi ha una besana anagonesa de la ratafia, que a l'Aragó també es fa una ratafia local, que es diu retacía. Retacía. Retacía que conté cireres, nous, clavels vermells... També fan el que volen ells, un tros de canyella... Sobre la cirera no és tan mal, no? No, està molt bé. I la ratafia també... Estem aquí viatjant a través d'aquest decor. També és a la vora itàlia, concretament a Brusso i a Piemont, a Suïssa, a la ratafia Badaraco, del cantó del Tixino, a França, Polònia, Lituània, Austràlia, Bolívia. Mira-t'ho, això no és el que feu. Ja estàment introduïts, eh? No entenc Bolívia. Com per arribar a Bolívia? Perquè tots són països escanyars. Segurament. Segons una... Mira, que bonic, segons una gent d'italiana, la ratafia s'hauria començat a fer l'any 1000. Tot i això, de moment, la referència més antiga que s'ha trobat és del 1600, el monestir de Santa Maria de Salada, andorno a Piemón, itàlia. Per tant, no és ni l'origen més anticallant dels escrets català. A Santa Coloma de Farnès, sí que a Santa Coloma. S'han trobat dues receptes de ratafia de Francesc Rosquelles l'any 1842. Però clar, o sigui, escolti... A Santa Coloma sí que hi hagi de la ratafia aquesta setmana. Ah, digue-ho. Si l'heu fet tot el tur, podeu anar aquesta setmana, Santa Coloma, i la setmana que ve igualada. Perdona, aquí hem destapat el casso Watergate de la ratafia. Perquè ens estan menent que la ratafia és un producte català tota la vida, i estem veient que les primeres encíclics són de l'any 1600. I qui no són a Catalunya són... Jo no desclassificado. Escolti, fora, tu. Mai més problema de ratafia. Renego de la ratafia a partir d'ara. Passem a una de les altres activitats de la setmana que ve. Aquesta, aquesta. Aquesta mola. Posa'm la música de terror, ja. La ruta de Los Altares. Ruta, com seria en mexicà? La ruta de Los Altares, 2012. Àndale, la ruta de Los Altares, 2012. Atenció, Ellie. Tinc uns treballant de duro. Explica'ns què és això de la ruta de Los Altares, Ellie. Com més adeu per tots sants, no és només una tradició. Evidentment, sinó que a Mèxic es celebra molt. A més a més, és una festa molt alegre allà. Perquè és el moment en què les femines es reuneixen amb els morts. Molt. Sí, molt alegre, eh? Molt, molt alegre. Ells viven d'una manera superalegra, i es passen tres dies fent festes. I els dimonten uns altars espectaculars, anomenatge aquests... Els familiars, que ja no hi són. I jo... no ho sé, eh? Jo parlo de una vegada que tinc una mica de mexicà i un dia m'ho explicava, i ell ho vivia com si fos la cosa més meravellosa del món. Amb molta normalitat, eh? Estan plens de calaveres, però no de veritat, eh? Són comornaments i tal. I ella té una veneració... És molt hitòs. Sí, té una veneració per la mort. I això ho han traslladat aquí, la comunitat mexicana de Barcelona, per la setmana que ve a la ciutat com tal. Sí, hi ha un recorregut espectacular, composat per, em penso, que són 20 altars diferents de 20 llocs de la ciutat, que permeten, doncs, fer aquest homenatge als desapareguts. Vamos a morir. Se lo han dedicat a alguna cosa diferent, eh? Per exemple, n'hi ha varios dedicats a saber la barga, aquest any. La Casa Amèrica de Catalunya tenen un dedicat al Tisner. N'hi ha fins i tot un, el Fantàstic, que és un basar que hi ha... És una botiga que hi ha al carrer Joaquim Costa, que venen moltes coses mexicanes, d'artesania i tal, molt curiosa, és un lloc molt friqui i molt interessant. I hi ha un altre dedicat a la dona Sámer. Dona Sámer, que era mexicana, que era de Guanajuato? No, però com s'ha mort, ara fa poquet. L'hi han fet aquí un altar, més que bien. Tu li pots dedicar un altar, una miqueta, qui vulguis, us veu. De fet, el dia dels morts és una de les festivitats més arraïcades i torcinals de Mèxic. Un dia, uns dies, en els quals els vius i els morts comparteixen l'enyorances, records, anells, aspiracions, ideals. Aquí, si ho em sorpren, menjar, també, comparar-hi amb menjar. Sí, és que és tu, no? Sí, però menjar no els enterraments, els americans encara el tenen molt per la mà. De fet, el dia dels morts a Mèxic comença el 31 d'octubre, és a dir, que serà aquest dimecres, que posa una ofrena a cada casa i arriben les ànimes dels nens, que són els morts més petits. Però arriben els nens el primer dia, eh? De fet, clar, des del nostre punt de vista europeu, és una mica macabra, tot això, per aquí. És molt tabú, parlar de l'amor, no? Potser no tant com fa uns anys, però, vaja, té el seu públic restringit i els seus moments també puntuals, com és, enterraments... Normalment no hi ha aquesta veneració d'exaltació, no? No, només es veu més com una cosa de separació, no? Però, en canvi, ells no ho viuen així, això. Ho viuen d'una altra manera, molt diferent. I es veu que el dia següent, l'1 de novembre, arriben les ànimes dels adults, primer els nens, després els adults. I el 2, després de la convivència de vius i morts, s'anuncia amb 12 campanades que els difuen, se'n van, perquè són molt educats, de totes coses. No es queden. Sí, per cert, hem vist el cartell d'aquesta festivitat... És molt bonic, el cartell, eh? Tot de calaveres, no, escalets. Escalets veient la sardana, fent uns castellers, o conduint una bici del bíssim. Hi ha una castellera, també. Sí, i una calavera amb una escaleta amb la samarreta del Barça. Aquí hi hauria una cançó del bonet de San Pedro, que era algo de la rumba del cementer i una cosa així. ¿Són recordes? No. No. Sí. Bueno, però sí, però és bastant antiga. Si voleu... Té una uet passant estupenda, aquesta gent. Ah, sí? Quina uet? Bé, doncs, avui ho deixem aquí. I, a més, ho acabarem amb la Xabela Vargas, que l'escoltem de fons, un record. I, Eli, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Bon cap de setmana, ens tornem a escoltar la setmana que ve. Adéu, i tant. Adéu, Eli. Adéu, i tant. Adéu. Senyor Benito, bona tarda, que vagi bé. I amb aquest ambient de Xabela Vargas, tornem al dilluns, a partir de la 5 de la tarda, a la penya del Morro. Adéu, i tant. Adéu, senyor Benito. Que estan llorant. De mi llorona, llorona, llorona, llévame al río. De mi llorona, llorona, llorona, llévame al río. Tapame con tu rebozo, llorona, porque me muero de frío. Tapame con tu rebozo, llorona, porque me muero de frío. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels senjors notícies d'avui. Divendres 26 d'octubre. Les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'Ajuntament aprova de forma provisional les ordenances fiscals per l'exercici 2013. Aquest punt va tirar endavant amb el vot favorable de l'equip de govern i amb el vot contrari de tots els partits de l'oposició. Els impostos pujant de mitjana l'equivalent a l'agument de l'IPC han previst el voltant del 3,5%. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui veiem altres informacions destacades en titulars.