L'objectiu de donar conèixer el certamen català a la indústria nord-americana el festival ha organitzat una recepció aquesta matinada a la seu de l'agència de representació d'artistes més important del món a Los Angeles i han assistit actors com Elia But, o Robert Englund, directors com Walter Hill o Roger Corman i fins a 200 professionals més de la indústria. Mike Ostenk és el subdirector d'aquest festival. Tins de la comunitat de Los Angeles, i escola, som aquí, tenim el 50 aniversari i vosaltres ho heu de saber. Les persones que han vingut, com ha dit l'Àngel, són persones influents amb el qual ells faran córrer la veu del que el com podem passar a l'octubre a Sitges. L'edició d'aquest any del festival de Sitges es farà del 5 al 15 d'octubre. Esforç, Marte Garcia. El Barça l'ha visita avui a la pista dels Algiriscaunes, lituant partit de l'eurolliga de Bàsquet. Els blaugranes estan a dos victòries de la zona de permanència. El partit que comença a les set, el podreu seguir per esport tres. També avui, Únics Casano-Limpiacos, Fenerbahchesesca de Moscou, Bamberg Macavi i Milà de Lusafaca. L'espanyol presenta ara l'acord de renovació amb 3 joahors del planter, Són Marc Navarro, Arón Martín i Òscar Melendo. El Barça va guanyar a ir una dos en el Calderón, en l'anada de la primera semifinal de Copa. Vull ser disputa la segona, l'Esnou, que s'enfrontarà el Celta i l'Alabés. I el joventut ha fet oficial l'acord amb visenda que va avançar a Catalunya Ràdio el cap de setmana. S'ha tractat d'un refinançament del deute en condicions assumibles durant 8 anys i també un aixecament de l'embargament del Club Badalonim. Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. I tant, cada dia més aprofiteu. Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus, avinguda a l'Indústria sense nomen. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Tot el que puja, baixa. Tot el que comença, acaba. Tot el que va... bé. Bé, eh, si va bé. Vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del morro no és una excepció. Tivendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Però últim, últim, eh? Ahir, a la penya del morro. Explica'ns una mica de què parlaràs. Com que de què en parlaré. Ah, que havia de portar secció, avui, també. Sí, una mica, sí. Ah, doncs no has fet res. No has fet res? No, res. Però si, Dani, avui és l'últim dia. Què vols que fem, si no? És que si no... Primer que em portin una tila, si us plau. A veure, Jordi, tu, un tema. Jo, ara mateix, no puc igualar el que has fet en 10 anys i el que he fet jo amb 5 anys. Amb el qual jo m'he sentit avui absurd, venint al programa. Amb el qual jo he dit, jo ara no puc fer un programa a parlar de cuina, com sempre. Hem de fer una altra cosa diferent, innovar, innovar i no veixer en adicis als altres col·laboradors. Innovar, innovar, innovar, innovar, innovar, innovar. Innovar i no veixer en adicis. Innovar i no veixer en adicis. Com a l'anunci, aquell de cotxe. Bueno, és igual. En directe. Des de Can Gina està, i últim dia. Comença la penya del morro número 1.299. Oh, oh, oh, oh... Què tal? Buona tardada, família, benvinguts al programa. Hem de parlar avui d'aquí uns moments de la Sanjustenca Montseny Sánchez, que és la nova presidenta de Súmitet. A més a més, parlarem de Rajoy, que ha tornat a dir tonteries, com era habitual, i com és habitual amb el pau Ramal, el nostre politòleg de Capsalera. I demà fem l'últim programa de la penya del morro des de l'Ajuntament de Sanjuš. i trucarem a l'Ajuntament per saber si està tot preparat i com ens rebran. I també tindrem l'Aroa Carmona des de viatge voluntari perquè ens farà un resum de tots els intercanvis, que són molts intercanvis, de tots els intercanvis que han fet, i hem parlat del programa, i acabarem amb el Sergi Sánchez, el nostre noi d'història, parlant d'Ali Bay. Tot això avui a la penya del Morro Andreia. Bona tarda. Bona tarda, Jordi Domenac. El control tècnic l'Àlex Ruiz. La dada del programa, avui és la següent. Un llapis... És l'última dada que donem, eh? O sigui, amb aquesta dada... Aquesta és la dada. Atenció, sisplau, preneu una nota. I si som un llapis millor, perquè la dada té a veure amb els llapis, justament, aquest instrument que ens ha ajudat tant a fer tants programes, com vam començar, que no hi havia bolis, com vam començar, tot tenen llapis. I el llapis, es comienga per tancar ja el programa, no? Diu, un llapis normal escriu l'equivalent a una línia recta... Bueno, o recta, o no, perquè pot escriure sense deixar, de 56 quilòmetres. Ah, dels Estatlers. 50.000 paraules pots escriure amb un llapis. Sí, sí, de normal i de tinta així, de mina... T'imagina't, t'imagina't. En fi, el nostre humanat és el llapis. Però has de fer punta de tant en tant, no? Has de fer punta de tant en tant, Andreia. Aquesta és una altra realitat. Una altra realitat que no volia veure, però que tu m'has ajudat. Bona tarda i benvinguts al programa. Ai... Bé, comencem amb les notícies de Sant Just. I atenció, perquè la Sant Justenca Montse Sánchez és la nova presidenta de l'Associació Sumater. I s'ha de passar i es va celebrar l'Associació... l'Assemblea, perdó, de l'entitat, i Sánchez es va imposar, per àmplia, a Manol Puerto, que era l'altra candidat. Per tant, tenim una Sant Justenca a les altres esferes de les entitats catalanes. Cosa-cosa amb Òmnium Cultural, per exemple, o, sense més lluny, l'Assemblea Nacional Catalana, LANC, la NSC, que són de les entitats que estan tirant més fort per la presidenta independentista de Catalunya. Doncs, Sumater és una entitat sense faig de lucre, crea fa més de 3 anys, que té com a objectiu promoure el vot independentista català entre la comunitat castellano parlant. La intenció del col·lectiu és no només aconseguir la República Catalana, sinó també decidir com ha de ser aquest nou país. Montse Sánchez és l'Associació Atenció Número 1 de Sumater, i fins i sàpda no ocupava la vicepresidència social i n'era la coordinadora territorial del Vals Llobregat. Per la presidenta de Sumater, un altre dels reptes de l'Associació és que la gent assimili té el seu dret a votar i el seu deure a votar. Montse Sánchez també s'ha mostrat convençuda que el referèndum se celebrarà, i tot i que no té clar quan serà, apunta que confia que s'avanci el mes de juny. La presidenta de Sumater també ha reconegut que el col·lectiu ha reduït el nombre de socis i socis des del seu origen, però assegura que guanya tant col·laboradors. Sumater té presència arreu del país, i el Vals Llobregat és una associació molt activa. Del 156 socis i socis registrats per l'Assemblea 17 de passat, 98 persones es van decantar per Montse Sánchez, 48 per Manuel Puerto, 6 persones es van votar en blanc i es van presentar 4 Vots Nulls. Així, acompanyant a la Sant Justenca, la nova junta de Sumatera, completant Anna Inojosa, nova secretària i vicepresidenta territorial, Manuel Bueno, vicepresident jurídic, Txema Clavero, vicepresident tresoré i Silvia Mena, a comunicació. Per tant, la Sant Justenca a Montse Sánchez, que és la nova presidenta de l'Associació Sumatem. Doncs aquí li donem la Nora Bona, i li diem que moltes felicitats pel carrer, que esperem que faci una bona feina, que ho has d'obregar justament, Sumater, és un dels feus on hi ha més gent inscrita i més mobilitzacions aconseguir. Molt bé, canviem de qüestió, i ara parlem dels Premis Ciutat de Barcelona. Atenció. Per què? Entre els Premis Ciutat de Barcelona... hi ha... Presència Sant Justenca. Sí, sí, sí. Sí, amics i amigues. I és que l'agrupació amb senyor Serran és esa, de la qual el senyor Steng Pao Palacios, Pepe, és un dador... està nominat o galardonat, no, Andrea? Sí, sí, sí. I el curt Time Code, que va guanyar el Gaudí, està en la nominatge als Òscars... La nominada a l'Òscar. La li, la li, la li, la li, la li, la li, la li. La li, la li, la li, la li, la li, la li, la li, la li. Ella està també com a ballerina i protagonista del curmatratge, que també és Sant Justenca. Per tant, molta presència és Sant Justenca en el Premi Ciutat de Barcelona, que des d'aquí ja demanem que es canvia Premi Ciutat de Sant Just. Home, que menys, no? Doncs anem per part. L'agrupació amb senyor Serran es dedica a la producció d'espectacles des de fa més de 10 anys, i està formada pel Sant Justenc Pao Palacios, per Alex Serrano i per Barbara Bloyne. El jurat dels premis ha decidit per unanimitat aturar el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre, aquest col·lectiu. Els l'ha concedit pel seu espectacle es Catastrof, Brickman Brando, Babel Boom, House in Asia i Birdie, representats a Barcelona l'any passat. El jurat ha valorat la barreja brillant de llenguatges escènics, la capacitat de reinterpretar el teatre d'objectes i los poètics de la tecnologia en aquests espectacles. I ha destacat la seva creixent projecció internacional. De la seva banda, la Lia Iguade és una de les protagonistes del curte Time Code dirigit per Juanjo Jiménez, que ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d'Audivisuals, i és que el jurat l'ha considerat una peça de caràcter universal que connecta amb la poètica del cinema, fruit d'una gran maduresa i d'una trajectòria perseverant. Recordem també que Time Code està nominat als Òscars, en la categoria de millor curmatratge. Els Premi Ciutat de Barcelona es lliuraran el dia 16 de febrer, dijous 16 a les 6 de la tarda, al Saló de Cent de l'Ajuntament. Comptarà amb la presència de l'alcaldessa de la ciutat, de Colau, i del tinent d'alcaldia d'empresa, cultura i innovació, Jaume Collboni, l'acte estarà conduït per la periodista de BTB, Eva Ardarius. Ara anem a veure que els Premi Ciutat de Barcelona, 2.017. És que es trenca el PTM, realment. Què esperes, Jordi? Per favor. Hi ha algun altre premi que se n'escapi? Potser algun, sí. Ara he anat a dinar a fer una estona i he arribat a la diferrer, però ara miraré que segur que sí. Segur que alguna cosa haurà rebut Sant Just. En aquests minuts, no, en aquests minuts, que portem de secció, segurament, en què hi ha uns quants premis, que actualitarem el bulletiu de 6. Potser han canviat el nom dels Premi Ciutat de Barcelona. Ja ho veurem després. Anem ara cap a una altra qüestió, perquè hem de parlar de dos actes destacats, justament a aquest llibre T. La llibreria de referència. Una llibrera fantàstica, magnífica, i que Arnau Cònsul i la Silvana Boch us et tendran de forma amable, de forma sincera, de forma propera i de forma gratuïta, també. Si vols comprar llibre, t'has de pagar tu, després. En principle, ells te tenen de forma gratuïta. I justament tenen dos actes destacats. D'una banda, la presentació avui, del darrer llibre de Natza Ferrer, que Natza ve de Natzaret, que això molta gent no sabia, que és el curs de feminisme per microones, no? Sí, la periodista Natza Ferrer presenta avui a les set aquest llibre sobre feminisme bàsic, on es posen exemples de les injustícies a les que són més a les dones del món occidental, amb un to humorístic però rigorós. Segons Ferrer, de fet, tot i que el feminisme defensa els drets humans, les dones encara han de reivindicar els seus drets. En ple segle XXI hi ha més assenyalat un estudi publicat recentment per la revista Sajans, que segura que, bona part de les nenes de 6 anys, es creuen inferiors pel sol fet de benes condena. És que de debò, eh? Curs de feminisme per microones va veure la llum al setembre, ja ha arribat a la quarta edició, per tant, és que està funcionant molt bé. Avui el presenta aquell llibre té a les set, en un acte en què l'autora s'acompanyarà de la periodista Sant Justenca, i això serà avui aquell llibre té. I d'altra banda, la presentació de demà del poamari en abstracte de Josep Ramon Bach, i és que aquell llibre té, escolta, no paren. No paren. Han vingut a tot arreu a fer els reportatges de TV3, del diari Ara, la Vanguardia... És la gran llibreria de Catalunya, no? Sí, sí. Jo crec que és una llibrera... Totes les altres llibreries s'estan plantejant tancar, i només deixar per la competència del Ferotge, no? Sí, sí. Perquè només porta un any que el llibre té i està rasant. A més, escriuen llibres. A més, la Silvana també s'ha enrotllat un llibre. És que, a més, estan patant el seu propi nou, si no. Perquè estan fent la competència als autors que venen, per exemple. Sí, sí, sí. Bé, doncs, això és ara demà. Per això, aquest acte, que anirà acompanyat de la presentació d'una exposició en fotos i dibuixos i d'un tasc de vi, fa més de dos mesos que Josep Ramon Bach va publicar en abstracte un poamari compost per diferents haicos encadenats, que és un sistema que ha inventat ell mateix i que ha destacat el valor liderari d'aquestes peces. En el tracte forma part d'una enciclopèdia en què Bach treballa des de fa uns tres anys, que se'n dirà enciclopèdia digestiva, i repassarà les seves experiències. La presentació n'hi ha acompanyada de l'exhibició d'una carpeta que inclou una exposició de fotos de Toni Moreno inspirades en els poemes de Bach i d'un recull de dibuixos. La presentació d'en abstracte serà demà, dos quarts de vuit del vespre, que el llibre té i també comptarà amb un tasc de vi i antilesa del celler de Can Matau. Molt bé, doncs tot això es podrà afegir. Entre avui i demà, aquell llibre té, com diem, la nostra llibreia per excel·lència, el Carrer Bonavista, el centre de Sant Just. Has comprat algun llibre que el llibre té? Doncs no.Molt bé, Andrea. Fora de l'estudi. No, jo he comprat un llibre que era de la... No me'n recordo, ara. Això és que estàs mantint.No, no, no, és veritat. Però a veure, estiu, era de la Marta Rujals? No. No, era de la Ulo Colònia, potser, de la... El nou de la Sílvia del Cantre, però no me'n recordo com es diu. Ostres.Sí. Però no...No me'n recordo. Que ho va petar l'any Sant Jordi passat, l'altre, o... Has anat a comprar aquell llibre té? El Sant Jordi ha passat, efectivament. Jo he de comprar un parell de llibres, en pla de Gerena, aquell llibre té, però... Qui té temps, avui, en dia? No, sí, que t'intences per què més passo per aquell llibre té. Vols consultar psicològica amb doctor Domènec? 80, sí. Posa'm una música de consulta psicològica... Què és exactament el que ha de consultar? El que tu vulguis.No em plantegeu el problema. I ara tindré molt temps a les tardes. Ah, és veritat. Si vols el que pugui fer és ajudar-te. Em pot ser una mica de coses. Jordi, vés a comprar... A fer-me la compra, a l'entrada. Sí?No.Fem la compra. A veure què necessites. M'he quedat sense patamotlla. A veure què necessites. Tronges, tronges. A veure on les compres, perquè depèn d'on vagis, les tronges no són gaire bones. A veure, producte de proximitat sempre. Home, per això dic que no te vagi de mercadona o gran superfície. T'ho agraeixo, Andrea, perquè sí que tinc alguna cosa a fer dilluns. Ah, molt bé. Tronges, què més?Paper de vàter. Perdona, doble capa o quatre capa? Doble, home, també mirem una mica el preu. Vols ofer-te? Si és d'oferta, rasca una mica. Pots irritar, una mica. Doncs fem quatre capa. Un cartró. Què més? Què més em faltava? Fai, jo li dic FaiRi. FaiRi? El sabó per rentar el plat. Sí, és que jo no tinc dret a vaixelles. I tant, i m'encanta. És la tasca que més m'agrada de casa. Per tant, necessites que et podessis amb un P.A.C. positiu, no? O negatiu. Renta-plats de qualitat. Veig que no estàs de res, eh? Aquí, paper de vàter de quatre capa, renta-plats de sabó... M'estàs intimidant. Què més falta? Patates. Patates i cebes. O li tens? Sí, que en tinc del meu poble. Patates amb la manida? No ho entenc. No, la ceba, per la manida. I porros, també, per fer... De canji? No, d'hortalissa. És hortalissa, oi? Per fer unes cremes que et faig una crema de porri i patata. Ah, sí? Una crema de cebes per posar sobre la crema de patates. Sí, me'n recomanes? Cebes negra, per exemple. Tens oli? Tinc oli, sí, sí, del meu poble. Doncs, escolta, tu et tens feina, eh? Sí, mira, t'ho agraeixo. Alguna cosa més de cara dilluns, perquè jo puc anar a la tarda al dilluns, i llavors t'ho portaria de cara... Tu hi jugues, així de cas. M'hauries deixat els claus... De comprar casa, genial. M'hauries deixat els claus, també, i llavors... A tu no l'adreça, bueno, la vas donar ahir. La vaig donar ahir, aquí, al programa. Passatjar amb els llorens, o amb els recordos. Sí, amb els llorens cinc, que és a casa teva. Explogues, això també és molt important. Perfecte, doncs, Andrea, que anem amb tresos... No, ja està, a veure, jo... Pots avançar tu i ja t'ho donaria més endavant. Sí, sí, sí, a veure, també tinc una cosa... És que tampoc tinc temps en el banc. Aprofito per obrir els telèfons a l'audiència, perquè això dilluns, però després jo tinc tota una setmana, i tinc tota una setmana, sense fer res. Per tant, a veure, fem una cosa. No m'agradaria amb alguna cosa, només el que em truqueu, perquè ara, a partir d'aquí, com que tindràs tardes lliures, el 9-3-3-7-2-20-9-0-1, 9-3-3-7-2-20-9-0-1. A partir de la setmana que ve, i jo em poso en contacte amb el truqueu, i llavors, no sé, demaneu el que vulgueu, eh, i estic a la vostra disposició, per exemple, a cuidar nens. Jo em podria cuidar nens, sí. Però veu malament. Però que no siguin molt gamberros, eh. Després, per exemple, també podria fer nafe a la compra, que has dit tu, ara, puc portar el cotxe a rentar, que això és una cosa que mai ningú té temps, i ara, jo tinc de temps per fer-ho, i després també, per exemple, puc anar a sopar amb la teva nòvia, també, si tu algun dia no pots, perquè tens un compromís. No, no, no, no, no, no. Estic parlant amb la gent que ens escolta. Per tant, si voleu, ens podeu trucar al programa... Amb nòvios també acceptes? No. Si voleu, podeu trucar al programa el 9-3-3-7-2-20-9-0-1, per oferir-me coses, per fer, a partir de la setmana que ve. Quan ja acabi el programa. Andrea, moltes gràcies.A tu, Jordi. Que vagi molt bé. Ja sabeu que tenim una informació ara mateix a Radio Desbert.com, i a partir de la set, el senyor és notícia i edició vespre. Fem una pasa per la publicitat, que, Àlex, no truca a ningú, no? No truca a ningú.No m'estranya. No, si ningú vols, no serveix. Posa'l, deixa pensar, la gent.Posa'm de primera casa i moriré. Bé, doncs ja sabeu que tenim una informació ara mateix a Radio Desbert.com, i a partir de la set, el senyor és notícia i edició vespre. Una hora per la publicitat, i ens trobem d'aquí uns moments amb el Pau Rahm, el nostre politòleg de capçalera. Andrea, et veig demà. Vindré demà.Aquí, ara?Avui sí. Bé, d'aquí, una vegada, un programa de contes, que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural, que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. A més, els dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. A més, aprofiteu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, a vinguda a l'Indústria, sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva. Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu mob. informatiucomercal.com. Tot el que puja baixa, tot el que comença a acabar. Tot el que va bé. Bé, eh, si va bé. Vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i Últim de la Penya del Morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i Últim de la Penya del Morro. Però Últim, Últim, Últim, Últim, Últim de la Penya. 2.45 de la tarda, continuem en directe, a la penya del Morro de Radio Desbert. Penúltim programa, ja, d'aquest espai de les tardes, de la radio. Pau, què tal? bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Doncs molt bé. No estes trides ni res. Vull dir que la gent està com molt bé, no? Sí. Acaba el programa, però... A veure, el meu sou no venia d'aquí, per tant, a mi què t'he pregut? Això és veritat, vull dir que tu no has hagut de negociar res, no? No. Bé, atenció, perquè hem de fer l'última espanya del politòleg de Capsalera i hem de començar repassant les pixades fora de test del món de la política començant per un fotògraf que alguns mitjans de comunicació han convertit en un mosso espia. A veure, què és el que ha passat? A veure, es tracta de Juan Carlos Mor, que quan cobríeu una manifestació fascista a Madrid en suport dels altres condenats, dels ultras condenats per la sala al centre Blanquerna, això ho recordes va ser durant la Diada del 2013, doncs es van filar un final per fer fotos, l'últim que fan els fotopadrolistes. Això a Barcelona, el centre de Barcelona. No, a Madrid. Ah, a Madrid. A Madrid, va, d'acord. Aquesta és la qüestió, el mosso estava a Madrid entre cometes. Segons la seva versió, la versió de Juan Carlos Mor, els fascistes que participaven en la manifestació van assenyalar i la policia el va identificar. La qüestió és que, a l'endemà... Perdona, perdona, un moment, era un mosso d'esquadra? És un fotògraf que estava fent fotos perquè cobria la manifestació. Però què vol dir? A part de ser mosso d'esquadra, és fotògraf? No, no, ell és fotògraf. Sí. D'acord? Imagina't, teniu un fotògraf. Però ell és mosso d'esquadra o no? No, ell no és mosso. Ah, va, va, d'acord. Per un moment, no sé per què ha entès que era mosso. És que, jo només diré, comprens la lectora, diu... Alguns mitjans de comunicació han convertit en un mosso d'espia. D'acord, perfecte. Llavors, aquest fotògraf estava cobrint la manifestació. Es van filar un final i va fer fotos per cobrir-la. Va bé, perfecte. Llavors, els fascistes el van veure i el van assenyalar. Molt bé. La policia, llavors, hi va anar i el va identificar. La qüestió és que, a l'endemà de la manifestació, el diari ABC tractava la notícia de la següent manera, diu... La policia sorprèn un mosso a Madrid fent tasques d'intel·ligència. Agents de paisà van detectar entre els assistents de la manifestació una persona que, sense motiu aparent, feia fotografies tan assistents com a policies. Per tant, m'està dient que el diari ABC va mentir i va manipular una notícia. Confiem en que s'hagin equivocat. Ah, potser va ser un error. De dues maneres, van dir que directament era un mosso d'esquadra i que estava fent allà coses. A més a més, es van mostrar molt alarmats. Molt bé, molt bé. Recordaven que els Mossos no tenen competències fora de Catalunya i feies saber que alguns sindicats a la Polícia Espanyola consideraven els fets d'extrema gravetat i demanen explicacions a la Generalitat. Llavors, tant el diari ABC com periodista digital utilitzant la foto on sortia el periodista Juan Carlos Mor per tractar la notícia, i a causa de les queixes, tots els mitjans ja han retirat la fotografia. Bé, doncs ja està, acabat el tema, i punt. Per tant, ABC, otro punto a favor. Canviem de qüestió i parlem ara de les sorprenents aclaracions del president del govern, Mariano Rajoy Brey. Què és el que ha dit? Per què més tenim un tall, no? Sí, jo crec que és millor escoltar el president del govern mostrant-se a contrari a les fronteres. A les fronteres, a veure, escoltem-lo. Bueno, yo no estoy a favor ni de los vetos, ni estoy a favor de las fronteras, ni creo que el mundo vaya a caminar en esa dirección. Por tanto, pues espero que en el futuro esto se arregle y nos instalemos todos en una situación de normalidad. Pitoniso Rajoy, potser? Doncs, a veure, no ho sé, però jo diria que sembla que Rajoy no recorda les fronteres de Seuta i Malilla. Amigo. O com el seu govern s'ha desentès dels refugiats que s'havia compromès a acollir, per exemple. Sí, que curiós. A veure, el cervell ja ho fa això, de vegades. Tu tens una memòria selectiva, i només recordes una sèrie de coses. Les altres, no. En fi, canviem de qüestió. Anem cap al Parlament Europeu perquè li hem cridat l'atenció a l'eurododiputat del PP, Esteban González-Pons. Va ser a causa del to i les paraules a González-Pons en el debat de sobre Escòcia i Gibraltar després del Brexit. La presenta de la Comissió de Fers Constitucionals a la Càmbra, de nota Hofner, va advertir-lo, diu, Volem escoltar tothom perquè som al Parlament Europeu. Tinguieu això en compte, companys, i no aconsegueu els nostres convidats de tenir males intencions. El més curiós de tot és que González-Pons, portaveu del PP al Parlament Europeu, va acabar contradient-se mateix perquè Escòcia, recordem, vol marxar del Regne Unit per quedar-se a la Unió Europea. Però, en canvi, Gibraltar vol seguir formant part del Regne Unit. Llavors, González-Pons va dir als representants d'Escòcia, si s'indepèndits, em diu, Brexit és Brexit. Escòcia s'haurà de posar a la cua, darrere d'Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrie o Turquia. Les regles són les regles, i el Parlament Europeu no pot entrar en els affers interns del Regne Unit. Però, clar, que hem de fer uns malaberismes perquè amb Gibraltar... Ah, aquí hi és, perquè ha dit això, va començar a opinar sobre un affers intern del Regne Unit, com és el cas de Gibraltar, diu, Gibraltar ha d'escollir entrenar-se en de la Unió Europea amb el Regne Unit o quedar-se gràcies a Espanya. Bé, doncs González-Pons, eh? Que no ho descobrirem ara. En fi, camiem de qüestió, anem cap a una altra història, perquè tots regidors del Partit Popular han creat una polèmica a les xarxes socials. Què és el que ha passat, Pau? Doncs cadascú per la seva banda. En primer, el regidor de Figueres, Diego Borrego Torres, va escriure a Facebook. M'agrada més veure com els Mossos us fiquen la porra pel cul als independentistes, i ara us agrada. Molt bé, molt bé, això, no? Borrego va eliminar el comentari i va publicar a Facebook. Demano disculpes als Mossos pel meu piulet anterior, sempre amb qui ens afensa dels radicals amb les lleis i les normes de convivència. Ja està, escolta, doncs l'ho sento, m'he equivocat, no ho haurà parlat. Sí, perquè no va demanar disculpes als que havíeu fet, sinó als Mossos. Clar, clar. Que és un petit detall. No, res, no, res, no, res. I després tenim l'altra regidora del PP, que és David Lafan, que és PP Parra Gallardo, que va acabar tancant el superfiel de Facebook públic. Per què? Perquè abans alguns van fer captures de missatges i comentaris que havia fet. Doncs, per exemple, són comentaris aquells que per justificar ho diríem que són desafortunats. Per exemple, va proposar que en la pròpia diada anessin els tanks. Ah, molt bé. És que tinc una cosa, és que a Facebook ho puc arreglar el diable també. O sigui, també has anat molt en compte amb el que posa a Facebook, perquè després tothom ho pot durar. Facebook, Twitter. Clar, tot, tot. O sigui, el problema no és que tu has pres el teu comentari al programa, és la xarxa social, és el Facebook. Bé, anem cap als dos quadrats de la setmana, perquè aquest dia ja us... Últims ja us quadrats. Sí. Són per... ...el Partit Popular. Per la seva actuació, en el cas de la regidora de la Dalona, de Pau, fes-nos un resum per si algú no sap el que ha passat. A veure, la regidora de Guanyem Badalona, Fátima Talep, va fer saber en una carta oberta que a la setmana passada havia patit dos atacs racistes i xenòfobes, que, com se solt posteriorment, no han accedat els primers. Diu, actes fruit de la política del senyor Biol del Partit Popular, que es va dedicar durant el seu mandat a semblar l'odi i a dividir la ciutadania, vinculant els problemes com la pobreza, la tur i la falta de seguretat, arribada de persones de procés extranjera, o fins i tot vinculant el terrorisme a l'Islam. I quina va ser la resposta de la idea del Partit Popular català Xavier García el Biol? Doncs, sense condemnar les agressions que va patir la regidora, va piular a Twitter que una regidora musulmana de Badalona m'acusi perquè es fiquen amb ella per al carrer és una bona excusa per tapar la seva incompetència. Oh! Però, per la seva banda, la consellera de Presència i Porta, o del govern Neus Monter, va respondre les declaracions a Pablo Casado, vicesecretari de Comunicació del PP, que va opinar respecte al cas Santiago Vidal, no en trobarem perquè ara és massa llarg, que havia dit, això ho hem vist moltes vegades al món. Estigmatitzar un comerç per com es retoli o per com es pensa és totalitari i porta dins una xenofòbia del que no pensa com tu. Això és el que s'està fent en aquest moment algun irresponsable. I Neus Monter respondia, diu, quan parlin de xenofòbia, el primer que haurien de fer és mirar casa seva. És intolerable que s'acusi al guarda xenòfob, i més quan el Viol s'ha caracteritzat per fer declaracions escandaloses que serien intolerables en qualsevol altre estat democràtic. Molt bé, doncs sabia que el Viol, que com que hi hagués retratado, ha quedat també una altra vegada, en aquest cas, pel tema de la regidora de Badalona... Fàtima Taleb. Fàtima Taleb. Que aviam de qüestió, anem cap a l'humorista per sorpresa? I és que, com sempre, Pau, hem d'acabar repassant els moments més informals de la serbana començant per un anunci de cervesa. Què ha passat? A veure, no és que sigui l'última secció i ja posi qualsevol cosa, no? Ah, no? Ah, vale, vale. Tens la mica de respecte fins al final, no? Dignitat. Molt bé, Pau, exacte. La Fàbrica de Cerveses Corona ha volgut respondre a Donald Trump, a la part política present dels Estats Units, el seu problema de fer Amèrica a gran un altre cop i les seves polítiques de racisme, xenofòbia i divisió. Escolta'm l'anunci. A veure, és un anunci de cervesa. Sí. Great Again. Amèrica, la tierra de les oportunitats. Amèrica és la tierra de les oportunitats. Una tierra de més de mil milions d'habitantes. Amèrica salvaje. Amèrica multicultural. Amèrica unida. Basta de usar nuestro nombre para generar divisiones. Eso no es lo que somos. Somos la tierra de la mezcla y nos enorgulles en nuestros colores. Somos el continente que toca los dos polos. Somos el ombligo del mundo y también sus pulmones. Tenemos manos que resisten esfuerzo y pies que hacen del fútbol el baile más bello de todos. Somos un continente que ruge. Somos el más grande soporte de copas. Somos sangre caliente, con gustos picantes. Somos poesía, arte y cantos. Somos los signos mejor coreados. Somos revolución constante, celebración innegable. Somos pasión, somos todos. Somos 35 estados unidos. Y hoy nos vestimos con un solo escudo. Porque americanos somos todos. Por eso Amèrica siempre ha sido grande. Somos el fanpage de Corona. Hotel estuvo de america. Y demostramos en el mundo lo grande que somos. Som un escudo. Són aquells anuncis que són com supermemorable. Supermític i superimportant. No els hi falta àvia? No, la veritat és que el nou anunci de Corona una mica traient pit amb el tema de l'emigre. S'han xifrat un poc com es veu en castellà. I també s'han de canviar de qüestió. I parlant del partit popular de Madrid, que s'enriu de Pedro Sánchez. Sí, després que Pedro Sánchez anuncis la seva candidatura per tornar a ser secretari general del PSOE, el PP de Madrid va tuitejar. Torna a Pedro Sánchez. No ha tingut suficient punts suspensius. I ho fa gent amb un gif de Pedro Sánchez. Vull dir, de forma malèbola. L'alcalde de Saragossa ha fet una peculiar petició. Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa i vinculat a Podem, va demanar en un acte que va fer Junem Militars una acadèmia militar no militarista. Com? Perdenar? Acadèmia militar no militarista. Què passa, que en lloc d'armes i pistoles hi ha roses, per exemple? Doncs si vols, t'ho explico més o menys una miqueta que és xocant. I van dir una rosa, senyor? Doncs jo crec que mira, fa referència a què diu s'ha de distingir entre els militars professionals i el militarisme com a ideologia que prioritza la gent de militar a tota la resta. Bé, més coses. Hem de parlar de l'entrevista que va fer Carlos Alsina a Maribel Rajoy, president del govern. On la va fer? Doncs la va fer a un de cero, perquè és després la famosa frase aquesta de l'Europa. La va fer a la Montcloa, que és el mateix prevista. Sí, exacte. Després d'aquella famosa frase, d'aquella famosa entrevista que va tenir aquestes frases, la mateixa cadena amb el mateix periodista Rajoy torna conscientment a vista. I ha tornat a deixar algunes perles, com per exemple, que no sap què està fent l'advocat del seu partit en el judici. Oh, no sap què està fent l'advocat del seu partit? No, no. Està bé, no? Però ho podem escoltar, perquè és realment val la pena. A veure, Rajoy, no és mi prioritat absoluta. Yo tengo que gobernar y en este asunto pues ya he decidido lo que dice el sentido común. Después de ocho años es bueno que haya un juicio y es bueno que dejemos a los tribunales que actúen, como lo hacen siempre, con independencia y con absoluta... El costa de independencia. Es bueno que haya un juicio, pero el abogado que representa el Partido Popular ha pedido la anulidad del juicio. Pues realmente, francamente, no estoy en ese tema. Me ha sorprendido usted. No estaba al tanto de que... A ver si el abogado actúa por libre. No creo. No consulta el abogado las posiciones que defiende con la dirección del partido. Francamente no estoy siguiendo el tema, porque ya le digo esto hoy. De la pena. En esos otros, a los que usted se refería en los momentos anteriores, que son realmente los que importan a los españoles y a los que se debe dedicar al gobierno, todas sus energías. Ustedes saben que el juicio llega hasta el final y que haya una sentencia en la que sea. Yo deseo que los tribunales tengan la idea. Lo que consideren que es justo. Molt bé. Un aplaudiment per Pedro Rojoi. Avui que fa l'última lecció del periodista carcelera, parant de política, ja que tothom... Ha donat molta mandala. Ha donat molta joc a la secció. Mandanga de la bona. Mandanga de la bona, eh? És increïble. Aquest home, realment, és la bomba. M'agradaria tenir-lo a la meva família, per poder-lo veure que era Nadal. Però no pot ser, no pot ser, perquè jo tinc per sort altres familiars diferents. Pau, alguna cosa més sobre tot això? Doncs ara, a mi em faràs que digui... M'ha sorprès, vostè. M'ha sorprès, vostè. I s'està, i és que no diguis res més. No té res més a dir sobre un cas de corrupció que afecta el partit que ell lidera i que s'ha sent jutjat al seu nostre. Perquè això és molt bo, perquè diu, sí, sí. Diu, a veure, primer comença en la primera part, abans de la pregunta sobre l'advocat que ha decidit ha presentat la legació de nular el judici. Sí, sí, no? Lo queremos hacer, volem fer el judici, volem anar-hi perquè els advocats... Perquè sàpiga tot. Actuem independència, no tenim cap mena de problema. I s'obta? S'obta. Es veu que no sap ell ni com va el judici, ni què fa el seu advocat, per representar el partit popular, ni res. Però aquest home, Maria Rajoy, ell decideix imant a coses, no? A veure, m'ho preguntes a mi? Sí, sí, tot el politòleg que em salirà del programa. Sí, però jo no estic a la seu de Genova. Per tant, no puc afirmar coses a priori, en teoria sí. Però fixa't com ell diu, m'ha sorprès vostè, i llavors comença a riure, s'ha sent per sota... Sí, sí. Que fa... Se l'escapa el riure. Sí, sí. I realment, doncs, a veure, Rajoy no va acabar aquí, s'ha de dir. Ah, no? Hi ha més coses? Sí, va treure l'artilleria pesada. Quan es parla del preu de la llum, diu si algú tenia dubtes sobre si el president del govern és expert en l'art de no fer res i esperar que les coses s'assolucionin sols, aquí tenim una altra prova, per veure-ho. A veure? Portando electricidad que viene por vía de gas a Francia y no importamos la nuclear como hacíamos antes y luego, pues, todavía tenemos problemas, aunque ahora se van a empezar a resolver con el agua y también con la energía eólica. Por tanto, estamos... ¿Estamos a empezar a resolver por tu vallover? Sí, vallover, vallover. Sí, se ha anunciado que vallover y, lógicamente, sobre la lugar a una bajada. Nosotros calculamos en cualquier caso que este año calculamos. Pero estamos todavía en el mes de enero, el precio subirá unos 100 euros anuales. O sigui, perdona, con que aplaura el preu baixarà, ¿no? Exacte. O sigui que una mica ja ho vaig veure, ja feia bé l'altre dia, ara entenc el vídeo de l'Empart Moliner, que anava fent el ball de la Dança de la Pluja pels estudis dels passadísos de Catalunya a ràdio, vam venjar un vídeo després del Facebook del programa que va i anava demanant una mica als astres, en aquest cas, a nostre senyor, o a Déu, o a qui fos, o a Patxomac, el Déu de la Pluja Indi, perquè plogués, i llavors, per tant, baixés la factura. O sigui, que depenem, ara, de la Pluja, i del vent, i del sol. Però què no és bonic, això? És que Mariano Rajoy, en el fons, és un hippie. Home, si és el cabell llarg, una miqueta la pinta la tendria. Bé, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Sí, perquè jo pregunto, què pots fer un president del govern per tal de solucionar un problema, canviar les regles del joc i fer les favorables als intersos generals, o esperar que plogui per veure si baixen els preus i se soluciona tot. L'oposició s'ha fanyat a criticar la seva inacció. Els sucesos, per exemple, s'han mostrat molestos perquè el president del govern actui com un home del temps, però en lliure el rejón de Podem ha utilitzat una altra qualificació, escolta'm-lo. Ara què diu, el rejón? El que pot fer és encomendar-se a la lluvia, perquè, en cuanto llueva, canvie los precios de la electricidad, en vez de presidente del gobierno, pareciera que tengamos un chamán que nos promete encomendarse a la danza de la lluvia y nos promete que en el momento en que piecen a caer gotas bajará el precio de la electricidad. Nosotros no compartimos el diagnóstico. Nos parece que esto lo hace alguien que se desentiende del gobierno y que se desentiende de las cuestiones que le preocupan a los españoles. Gracias. Con respecto a la primera pregunta, supongo que cuando Mariano Rajoy dice que no se pueden darle soluciones fáciles a problemas complejos, se está refiriendo, por ejemplo, a que el presidente del gobierno diga que la luz bajará cuando llueva. Si se refiere a eso, estamos de acuerdo en que eso es una práctica irresponsable y que es muy preocupante que nuestros gobernantes se burlen de los españoles y, en vez de darle soluciones, le bailen la danza de la lluvia. Si, por el contrario, lo que se refiere es a quien España ha habido un secuestro de la soberanía popular que ha permitido que los de arriba ganen más que nunca, vivan mejor que nunca al mismo tiempo que la mayoría de nuestro país retroceden sus condiciones de vida, le decimos que a eso nosotros le llamamos justicia social, que ese es un proyecto que hoy todo va bien. Bé, sí. Tot allà, allà, perquè reconeixen molt. Per cert, perdona, podem-nos demà, Pablo Iglesias, a Sant Feliu del Llobregat, fa una xerrada o una conferència, o ara arriba o ve un acte. Alcoholeta, no et quedes així. Doncs perdona, s'agresta'l i porta'l com a estrella de l'últim programa. Casi que no, però t'agraeixo... Jo, com a politòleg, és el consell que et dóna, serestos. No, però demà vindrà l'alcalde, que representa una mica la figura política del nostre municipi. Sí, però a veure, no compareix l'alcalde d'un municipi, d'una població que no arriba als 15.000 habitants. A veure, amb un líder d'àmbit estatal. Escolta, que t'adones amb un nen que acabava el programa. Perdona, vostè s'ha ficat en mi i es flugues? Jo no, sí. Ah, bueno, avui no. Però, de fet, anava a dir una cosa. Primer, que l'alcalde no porta cua i porta cueta, per tant, no es podria comparar. I després, que ha fixat, Paula i Gràcies, se'n va a Sant Feliu, en lloc on es flugues. Aquesta és una mica la... Tampoc bé senjust. Tampoc és una mica la dada. En fi, Pau, ha sigut un plaer durant tot aquest temps. Mira, què ha passat? M'ha fet mal, no? Però tampoc no esperem que l'últim dia ens toquem petons, no? Perquè, en total, si et sempre... Si l'he lavat punyalades... Pau, moltes gràcies per tot aquest temps que has vingut a la penya del Morro a fer la secció de política. T'agraeixo moltíssim que hagis dedicat a buscar talls, a preparar-te el guió... Segurament un del guió més currat, que hi ha les seccions del programa, o sigui que moltes gràcies per tot aquest temps. I demà t'esperem. I tant. L'últim programa de la penya del Morro. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Per la publicitat... Oh, no, esperem. No fem una pausa per la publicitat, perquè hem de contactar amb l'Ajuntament de Sant Just, perquè demà fem l'últim programa, el programa 2000 i l'últim de la penya del Morro, i ens agrairé saber com ho tenen preparat i si ho tenen o no ho tenen preparat. Àlex, pots trucar a l'Ajuntament, sisplau? Perquè... Home, a veure, Pau, estaria bé saber, per exemple, si la Catifa vermella la tenim preparada, per exemple, si... Canvres amb copes i caviar? Clar, exacte. Canvres amb copes i caviar, alguna demanda més? Puigdemont vindrà? Repetirà Sant Just o no li ha agradat? Ah, clar. Si Puigdemont hi serà també demà a l'Ajuntament, ja que va venir fa dues setmanes, també és una cosa que podria em preguntar. Quin tipus de càtering hi ha preparat? Tenireu l'atendrem. Ah. Qui és la Carme? Ah, és la Carme. Estan trucant a l'Ajuntament. Demà, que sap que potser no s'han salentat, que acaba el programa, a veure. Hola, bona tarda. Hola. Hola, què és la Inés? Sí. Ah, hola, Inés, mira, soc el Jordi Domènech, de ràdio d'Esvern. Què tal, bona tarda? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, mira, perdona, eh, perdona que et truqui ara així, d'en de sobte. Però saps què passa? Que demà fem el programa 2000 i últim, de la penya del Morro. No sé si ho sabies. Ah, val. Sí, sí, podeu ser. Ah, val, val. I venim aquí a l'Ajuntament a fer el programa des de la sala de plens. Sí. Sí, sí, sí. Era per saber si hi ha una sèrie de coses que vam demanar ja fa dies i estan preparades o no. Per exemple... Mira, la catifa vermella, per quan entrem tots els col·laboradors cap a la sala de plens. Estarà preparada? Sí, jo crec que sí, la tinc aquí al costat. Mira, xequin, després... Les flors. Sí, les flors, això és molt important. Estarà tot ple de flors i de noies així i de nois també amb bikini i tangues, que ni d'en tirant pètals, no? Sí, sí. Vale, perfecte, això també està preparat. Després, cambrers amb càtering de caviar i de la sala de Can Roca. Això també? No sé, li pregunto a l'Ector. A veure, pregunto a l'Ector. Pregunta a l'Ector, que és el director de la radio. Ha estat per aquí. A veure, anem a trucar a l'Ector, que és el director de la radio, que està a l'eximptament. A veure, anem a parlar. És el Departament de Comunicació, de l'eximptament de Sant Just. Home, són col·laboradors. Molt. Hem demanat-ho en el seu moment. A veure si... A veure, respon. No estava esperant. Demà fem l'últim programa de penjar el murro, i és més carra una mica que estigui... Com es trobarem? Perquè no arribem allà, per exemple, i estigui les cadires mal posades o no, una mica saber quina és l'antescendent de tot això, i una mica per anar preparats. Hola, Héctor. Hola, què tal? Hola, bona tarda. Héctor Sergiol, director de Radio Desbert. Què tal, Héctor? Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, mira aquí, fent programes. És que estem en directe. I hem pensat... Hòstia, truquem a l'ajuntament, perquè demà fem l'últim programa de la penyora del murro, truquem i a veure si està tot preparat, i com ho porten. Bé, tot a punt. Per poder fer programes des de les sessions. S'ha pogut aconseguir al final que es posa vermella per quan arribin tots els col·laboradors. Doncs ara per ara no la tenim programada. Després, el càtering aquell del seria de Can Roca... No, no, jo no. No, Héctor, jo vaig dir que no podia, que ja tenia prou feina preparant-ho del programa, que vindrà demà amb molt p gent, i que no podia. Bueno, igual, molt a punt aquí. Demà hi serà Carles Puigdemont, i serà demà també, com l'altre dia, o no? Per rebrans. Sí, sí. A l'altre dia hi estarà algun altre municipi suport. Perfecte, perfecte. Doncs, Héctor, només era comprovar una mica... la situació que ens trobàvem amb l'Ajuntament, demà a la sala de plens, i estava tot recollit, o no? Una mica saber com estava. Home, mira, el que sí que et digui és que ja ho sabies, que els divendres a la tarda, normalment no hi ha servellada. Ho sabem? Especialment per poder fer la penya del Morro directe des de la sala de sessió, que hi haurà les cadires preparades, que crec que em vas demanar poder tenir l'alcalde en el teu programa, i em consta que en principi també hi serà, que serà l'Oberta i l'Ajuntament també, perquè tothom qui vulgui pugui venir a la sala a veure'm programar el programa directe, i participar-hi. Correcte, correcte. I bé, parla de celebrar aquests 2.000 programes de la penya del Morro després d'aquests 10 anys en antena. Exacte, demà és l'últim. Sí, sí. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Demà és l'últim programa de la penya del Morro, i després de 2.000 programes ho celebrarem amb una festa radiofònica des de la sala de plens de l'Ajuntament, i tothom qui vulgui estar convidat. Héctor, moltes gràcies, que vagi molt bé. Perfecte, fins demà. Gràcies a tu. Adéu, adéu, que vagi bé, que vagi bé. Bé, doncs escolta, Àlex, ja ho has vist. Ja està tot a punt, ja està tot preparat. I demà, a partir de les 5, farem l'últim programa de la penya del Morro, el programa 2.000, des de la sala de plens. Fem una pausa per la publicitat, i després vull a ti de Catalunya Radio. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Bé, d'aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Tot el que puja, baixa. Tot el que comença, acaba. Tot el que va bé. Bé, si va bé. Vull dir que, a la vida, tot té un final. I la penya del Morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del Morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del Morro. Però últim, últim. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. 4 dels 18 detinguts en l'operació pel cas 3% ja són a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona a l'espera de passar a disposició del jutge. Entre els 4 detinguts hi ha l'extresorer de convergència, Andreu Vilocka, que ja havia estat detingut. A l'operació, que ha començat aquest matí, la Guàrdia Civil de Tarragona. Bona tarda. Més d'Andreu Vilocka també han arribat a Tarragona. Xavier Taulets, conseller de la Gat de Copissa. Josep Antoni Roséllecs, director general d'infrastructures cuncat. Josep Manel Vasols, de la Gat de Proler, a Catalunya. Els 4 abans he detinguts a la barra de l'operació Petro en 2015. Tots els detinguts estan sent traslladats a la seu de la comandància de Tarragona, perquè aquí està la unitat que investiga el cas. A la Guàrdia Civil de Tarragona. L'alcaldeixa de Barcelona de Colau considera que no hi ha elements, si més no, fins ara, per parlar d'intencionalitat política amb el que sap, fins aquest moment. Albert Durant. Bona tarda. Colau ha explicat cobrir en un expedient informatiu per recollir la màxima informació, però ha descartat fer una comissió d'investigació. Colau no ha pogut fer cap vinculació política de tot aquest cas. A la Guàrdia Civil de Tarragona, els detencions es fan amb autorització judicial. Un jutge no depèn de l'Estat, és fiscalia que depèn de l'Estat. A de Colau ha demanat reunions urgents dels Consells d'Administració del Port i la Fira per analitzar la situació. Albert Durant, Catalunya Radio, Barcelona. Notícies breus, Montse Quadreny. El ministre de Justícia Rafael Català, no descarta si s'acaba convocant el referèndum independentista a Catalunya, es tracta de l'article que preveu la suspensió de l'autonomia. Són declaracions a TVE. Si alguien está en un escenario de incumplimiento de las leyes, la obligación de ese gobierno, es garantizar que en España las leyes se cumplen cada día. Y para ello habrá que tomar las medidas que en un estado de derecho están habilitadas y están previstas. Incluso el 155. Bueno, el 155 está ahí. Y por lo tanto es una opción. Gas natural reclama un reglament clar que defineixi com han de actuar, com han de comportar-se les empreses i les administracions en casos de pobreza energètica. Parlament, Gonçal Calvo. Bona tarda. El Consell d'Alegat Rafael Villaseca, alimentant la mort de la veïna de Reus i creu que en aquest cas va fallar el sistema globalment. Per això demana un reglament clar. Un protocol de funcionament és algo que tindrem que acceptar. Aquest que s'estabilitza, no és certament de segon punt de vista la garantia jurídica, sinó que operativament tot s'havia molt clar el que hem de fer. Els grups parlamentaris han reclamat a l'empresa que no faci cap tall i que apliqui la vis previ als serveis socials abans que ho facin, tal com preveu l'actual llei contra la pobreza energètica. Gonçal Calvo, Catalunya Radio Parlament. El Consorci de la Costa Brava, que dona servei a 27 municipis, espera que en 3 anys es pugui tenir la interconnexió de les xarxes de vestiment de nord a sud per garantir el servei òptim a l'estiu. Avui han presentat els objectius de futur d'aquest servei de l'aigua. Gerona Maria Rovira. Bona tarda. Calen actuacions per incorporar municipis de la zona nord i centre. I ho s'ho pedint també a la necessitat d'ampliar plantilla a l'estat espanyol. El Consorci de la Costa Brava ha explicat el president del Consorci, Carles Pàramo. Accelerant el tema que és el principal, l'escala Torroyga, crem un pas de connectar-nos via vidreres amb tos de mar i lloret. Que drà un tros petit entre l'escala i castelló. I que digui que això és una obra faraònica. Maria Rovira, Catalunya Radio Girona. Esport, Marta Garcia. L'espanyol ha presentat avui l'acord de renovació amb tres joahors del planter Marc Navarro, Aaron, Martín i Òscar Melendo. Ampliem ara informació amb Sergi Andreu. Bona tarda, Marta. Tots tres jugadors ja han signat les renovacions ara al final del 2022. Merendo també fins al 2022. I Marc Navarro fins al 2021. Un acte amb una cinquantena de persones, amb tres jugadors, coincidiu amb el conseller de legat Ramon Robert, i el director de l'Art d'In. El director esportiu Ramon Robert ha explicat que l'acte d'avui i les noies valors que estan jugant amb la primera equipe, demostren que el club continua apostant per la cantera. Que la cantera continua a ser vital, clar, el pal de paller, i la força d'aquest futurs espanyol, i després hem sentit els tres jugadors, Una mica sobrepassats per la situació, però molt feliços. Han aparegut conceptes com, per exemple, aprofitar les oportunitats. Somnis fet realitat, treball, esforç, dedicació, per tal d'arribar a l'altre tot. I sobretot, felicitat absoluta. Són els tres jugadors que han anat debutant aquesta temporada amb Quique Sánchez Flores. Sergi Andreu, Catalunya Ràdio, està d'hi decorar el plat. I de si, una hora, el Barça Lassa jugarà en la pista dels Elguidis. Que unes Lituàs, un partit de l'eurolliga de bàsquet dels Blaugrans, estan a dos victòries de la zona de permanència. El partit el podreu seguir per esportres. Fins aquí, les notícies. En tot seguit, les notícies de Sánchez. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us parla Andrea Bueno. La Sánchez Sánchez és la nova presidenta de l'Associació Sumater. Dissabte ha passat. Es va celebrar l'Assemblea General Ordinaria de l'entitat, i s'hi va posar per ampliar majoria Manoel Puerto, l'altra candidat. Sumater és una entitat sense faig de lucre, creada fa més de 3 anys, que té com objectiu promoure el vot independentista que Catalunya entra a la comunitat castellano parlant. Més coses, la tura es redueix. Estan just el mes de gener en 15 persones. En concret, el més passat va tancar amb 541 persones aturades al municipi. Sánchez trenca la tendència creixent de la turca, ha augmentat la comarca a Catalunya i a l'estat espanyol. Segons dades de l'Observatori Comarcal del Bas Llobregat, la turca es redueix a Sánchez en 15 persones el mes de gener, tancant el primer mes de l'any amb un total de 541 parats al municipi. Són 114 aturats menys, que el gener de l'any passat, i 210 menys que fa 6 anys. I una punt més, presència a Sánchez Tenca entre els guardonats dels Premis Ciutat de Barcelona 2016, a l'agrupació en senyor Serrano, al Senju Tenc Pau Palacios. És un dels fundadors. I el curmatratge cop dels Oscars Time Code, protagonitzat per la ballerina de Sánchez Tenca a l'Àlia Aiguader, han guanyat un d'aquests premis en les categories de teatre i d'audiovisual, respectivament. Els Premis Ciutat de Barcelona es lloraran el dia 16 de febrer. I això és tot de moment. La informació local tornarà en l'anys d'una hora més amplia del Senjors Noticies Edició Véspera, a les 7. M'interessant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sánchez en just al web de la ràdio Radiodesvern.com. Bona tarda. Bona tarda. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Gràcies a tots. Més a prop, Déu. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit canviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu MOV. Informatiucomercal.com Tot el que puja a baixar. Tot el que comença a acabar. Tot el que va bé. Bé, eh, si va bé. Vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Prou, prou, prou, prou, últim, últim, eh? Sí, sí, sí. Gràcies. Radio Castell Durant la vuit punjures Radio Castell Durant la vuit punjures Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic, Llàgic. 6 i tot jo de la tarda, última hora del dia d'avui. I l'estudi de la ràdio estarà pensant del programa. Bé, hem de parlar de moltes coses perquè tenim els seris sàngils. D'aquí un estona que és el nostre professor d'història particular. Avui explicant-nos la vida d'Alli Bey. És bo que va ser apassionant, i avui ens dirà qui va ser aquest català. Tot això hem d'anar amb l'Aroa Carmona per parlar d'intercambi voluntari. Aroa Carmona, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Aquest és el caral de joves. Sí, estic al caral de joves. Perdona, no t'escoltarà bé. Escolta, hem de parlar en l'última secció de movilitat internacional a l'Avenya Valmorrux. Oh, oh, oh, què passa? Plora una mica. Què? Plora una mica. Sí, dona, sí. Si vols plorar, plora. Sentes lliure per expressar el que vulguis i els teus sentiments. No, n'ava a dir que és avui l'últim dia i que podem fer una mica de repàs de tot el que he adonat de si, que és moltíssim, també, i de fet ja també segurament demà en parlarem des de la sala plena en l'últim programa de l'Ajuntament de Desenjurs sobre aquests anys. Quants anys portes ja fent la secció de movilitat internacional? Eh... a què treu el segon? Segon? Ah, pensava que era més. No? Sí, què treu el segon? Pensava que era més. Però abans havies fet altres coses, no? M'ho sembla a mi. A ràdio? Sí. No? A tu, no ho sé. El primer cop que jo venia a la ràdio, aquí, a Ciudadó... Hola, què tal? Vinc a la ràdio. Va ser, per primer intercanvi, que es va fer aquí Sant Joan, el melondrama que va ser a l'abril del 2014. Que pot ser que fossin irlandesos o no? Belgas. Ah, Belgas, vale. Sí, sí, sí. Ho recordo, ho recordo, és veritat. Et vas venir amb l'Imanol, el que sí? Sí, sí. L'Imanol li vaig venir amb ells. Tenim una foto allà davant de la porta de l'Ajuntament de la ràdio. No, de la ràdio. Amb tot el grup de Belgas i el grup de catalans que estava amb ells. Sí? És un entrevista a uns quants, eh? Això és l'entrevista i ja vam aprofitar per estallar canyones. Tornes-t'ho, no me'n recordo. Doncs estic... Ja fa temps, això, eh? Com passa, el temps? Després, aquest va ser el primer, i després he anat portant a més gent dels dos projectes. Però aquest va ser el que va donar el pistoletafel de salida. Va ser el 2014. Demà ho acabarem de parlar, d'això, en l'últim programa. Però explica'ns una mica quines coses ja ara mateix, o què esteu fent durant tot el servei de moviment internacional de Sant Just? Doncs mira, jo estava ara de fet... He fet... Hola? La memòria de l'any passat. O sigui, ho he fet una mica... El que veu fer l'any passat, des d'aquest departament? Sí, exacte. És el que també vam estar dient al viatge voluntari, sempre que sortien coses. I parlàvem dels múltiples projectes, dels múltiples perfils que ha obtingut o que ha agafat el servei de moviment internacional. Perquè per una banda, hem actuat com a creadors, creadors i coordinadors de projectes, com per exemple va ser aquest del melondrame que vam venir aquí, o el que ara just hem presentat el divendres passat, perquè el setembre del 2017 vam venir aquí a un grup de joves de diferents països, a Sant Just. Això seria... ho hem creat nosaltres, nosaltres hem tingut la idea, nosaltres hem escrit el formulari, i nosaltres ho presentem a l'Agència Nacional Catalana. Per tant, són nosaltres els que coordinarem tot el tema del pressupost, el tema de les activitats, i som els que allotjarem a aquestes persones. I després també tenim la versió, el perfil de creadors, però co-coordinadors, i amb això em refereixo a què. Nosaltres hem creat la idea, nosaltres hem escrit el formulari, però no ho hem presentat a la nostra agència catalana, sinó que s'ha presentat d'una agència d'un altre país. Com per exemple va ser el projecte de plàstic sud, que es va fer a Islàndia, a l'abril del 2015, pels joves que tenien entre 13 o 17 anys tenien els nostres. O va ser, per exemple, també el de Exchange Creation, que es va fer també el 2016, però es va fer el Juliol, que es va fer a Eslovenia, on va anar 8 joves. O va ser també l'últim que hem fet, el de Noruega, que va ser amb els amajors de 18, el octubre del 2016. Doncs això són projectes que nosaltres, el servei de mobilitat, hem escrit, però s'han presentat a un altre país per poder anar a nosaltres, a aquell país. Ah, bé, o sigui, són totes les coses que s'han fet. Escolta, quan l'intercambi hagi hagut aquest 2016? Havia. Els contos, espera, que els tinc aquí. Clar, jo divideixo el tema entre intercambi, cursos de formació i programes extras, que també hi ha altres mogudes. Les pàgines t'ocupa aquest document de work que tens jovert? No l'he acabat, però sense acabar-lo ja em té 20... 20 pàgines? Home, de mi no, sé que heu fet cuores, no? Bueno, bueno, també... Perdona, lletra 16, lletra 16, o què? No, bueno, lletra... lletra 10. Lletra 10, 20 pàgines, des del servei de mobilitat? Lletra 10 a un... 5. Aria, perdona, o com et sents? No, din pro light. D'alguna que hi ha d'aquestes. Ells neixin molt fort, maleta. Segur que és... Segur que és arrodomida, i gran. Segur. Com a tothom, ara. Escolta, eh... No diguis res, és la mateixa. No, no, que digui que segur que és una lletra que t'agrada, tu. Ja, ja, ja... Bueno, escolta... És com ja... No, que estava pensant, estava pensant... On estàs, el Caral de Joves? El despatx d'on hi ha tothom, o on estàs? Estic a la part de fora, el despatx on està el... l'escriptori que té informació juvenil. Ah, perquè tens un portàtil, i d'adueixo? No, tinc un ordinador de torre, però m'han instal·lat aquí el meu... Ah, o sigui, tu estàs fora de l'oficina aquella que hi ha el Caral de Joves quan arribes, que és així rotllo transparent? Tu estàs a fora d'allà, o sigui... Sí, exacte, jo estic com entra... Davant d'aquí... Andrew, ja està. El meu lloc és més frio, dile, adéu. És veritat, és que és normal. Perdona, passa'm l'Alejandro. Passa'm l'Alejandro, sisplau, que vull parlar amb ell. ¿Qué te las manstacadas? Jo no estic allà, és una trucada telefònica, vull dir que si te las manstacadas... A mi no és igual, vull dir que ja... A veure, vaig a parlar amb l'Alejandro, aprofitaré també per dir-li adéu per a tots aquests anys. Perquè estàs més vint anys al casal, tu saps. Sí, home, sí, ja ho sé, eh. Ah, doncs estem aquí de pinta i colorea. A veure què tal passa. A veure, passam l'Alejandro, que també aprofitaré a partir de la deuda. Hola. Hola, què tal, Alejandro Jiménez? Nombre, què tal com està? Hombre, què tal, com estàs? Alejandro, com va, a tothom? Mira, aquí, molt bé, molt bé. Mira, jo aquí fent programes. El penúltim programa, ja t'ho nen. Sí, sí. Escolta, una cosa, perquè no li poseu una manta a l'Aroa, o li porteu alguna cosa? És una ploramica, estiu, sí. Tranquil! Perquè l'heu marginat, l'heu posat a la caseta del perro, l'heu posat a fora del... La vam ficar d'oficina, però xerra tant, que no deixa treballar. Us distreu molt. Això és un problema, les empreses, eh. Perquè tu, de vegades, estàs com... Què era aquest xoroll? Que està arribant un home. Però... Perdona, quins tipus de... de sintoniar el mòbil tens quan et truquen? Eh, d'Angward, una... D'Angward, ja t'ho diré. Ah, bueno, bueno, escolta... És un grup de música. Estava dient que és un problema, això, el tema de les empreses i oficines. Si t'asseus a... Clar, hi ha molta gent compartint el mateix espai. 5, 7, 8 persones. Si t'asseus al costat o davant, compartint taula o espai pròxim, amb una persona que xerra molt... Clar, això és un problema perquè, de fet, després tu et va deixar de la productivitat. L'aròs d'aquestes. L'aròs d'aquestes que... Estàs explicant tot i tal... Ara deixem que estic parlant jo. Ja, però... Alejandro, però tu no, no? Per si jo, quan estàs amb la feina, estàs més amb la feina, i ja ha passat tot. Bueno, escolta, guapo. Merci per tot aquest dents que has col·laborat el programa, des del casal de joves informant, explicant... totes les coses que ha anat succeint setmana a setmana... Me'n recordo que posàvem la cançó d'Alejandro de l'Ei de Gaga, per sortir a això d'una hàrrega d'originalitat, sense precedents, també. Sí, que sempre hem avançat, eh, això? Bueno, clar, és que jo no penya el morro. Doncs escolta, Alejandro, que gràcies per tot, i que vagi molt bé, i passa'm amb l'aròa, per favor. Ok, doncs suma-te molt gran, un plaer, i ens veurem igualment. Segur que sí, i tant, i tant. Acabes bé, Alejandro, un petó, cuida, cuida, cuida, veus? Escolta, Jordi Domènec. No costa res, dia 10. Escolta, doncs mira, gràcies per tot aquest temps. S'ha quedat bé, també, saps? Si s'ha de saber anar un, per puertos, i llavors dins d'educació... Però escolta, i gràcies. Jordi Domènec. Què passa? Ui, hola, amb qui parlem, sisplau? Ah! Quin mor que teniu, eh, tots dos? Què volies, a fer-me boliga, meva última facció? Ja, però no ho sé, no? Perdona, jo no et faig bullying, perquè acabo de parlar amb Alejandro, i acabo de preguntar si, per exemple, et podien posar una manteta, i m'ha dit que no. O sigui, jo t'estic ajudant, he parat amb ell per ajudar-te, imagina't. I ara, a través d'ara. O sigui, bullying de res, de què, bullying? Ah, i per... Escolta, eh... Que, per cert... Sí, bueno, a partir d'ara potser podria anar-hi. Per cert, no, estava pensant una cosa. Tu... Heu fet de viatge així, molt llunyants? Bueno, Islàndia... És un país per a la llunyà. Però Islàndia no és la llunyà, no ens enganys? No, ja ho sé, però bueno, però és Islàndia. Islàndia és el lloc més llunyà que heu fet, no? Perquè tu també... Sí, sí, servei de mobilitat, sí. Ah, vale. Jo, com a... com a individu. Sí, sí. Com a individu, però dintre del programa que t'aniràs molt més, entre els intercambis, he anat a Rússia, a Sant Pertesburgo... Molt bé, doncs... M'he anat al Caribe. Sí, sí, ja me'n recordo, allà. El Caribe era holandès, no? Era part dels països baixos. En ti, en ti, holandès. Escolta, Aroa, i de tota aquests viatges, tu què et quedes? Em quedes a pres de tan viatjar amb un llavall gràcies a la pasta de tots els europeus? Bueno, jo em quedo que encara no paro. Això és el que jo em quedo, que encara puc estar. Saps el que vull dir o no? Que encara puc d'exfrutar. Això és el que em quedo, principalment. Vull dir que encara no... No estic disposada per un resum total, perquè no estic disposada a parar. Tu et quedes que estàs, no? Però el que estic. És molt que hem de aprofitar el que tenim, saps o no? Odi que, òbviament, són programes que poden ser arribats a una mica encuarents, si tu mires com estan en altres situacions a nivell europeu, també. Però que el que ha fet, com no, som nosaltres com individus, que decidim on m'han destinat cada partida que fa de l'Europa, i aquí hi ha una partida destinada a l'educació no formal i que s'intenta motivar totes aquestes trobades culturals a nivell més informal, doncs que agafem-les, aprofitem, perquè si les tenim estan per algo. És veritat. Es pot trobar gent superinteressant, supermaca, a gent molt friqui, però que és la vida. O sigui que el que aprengui el que ve a la vida és que tot arreu on vagis és el mateix. I la gent, la gent és igual, i a bona, dolenta, interessant, interessant amb la que connectes més, amb la que connectes menys, gent que és molt emprenadora, gent que segueix més, vull dir que hi ha de tot que els idiomes són molt importants, també ho ha après això, però més enllà del que et diuen al col·le, sinó realment per poder mantenir una conversa intensa. Ja estàs?Sí. Molt bé, Aroa, molt bé! Molt bé, molt bé, escolta, m'agrada molt. M'agrada molt. A on vas és el mateix, i hi ha gent a tot arreu. I aquesta és la veritat. I una mica... Carpe diem, no? Pobre, aprofita el moment. Aroa, moltes gràcies, que vegi molt bé, guapa. Demà ens trobem a la sala de plens de l'Ajuntament, que, juntament amb el Sergi Arrada, ens explicareu aquests 20 anys del casal de joves i també una mica com ha anat evolucionant l'equipament juvenil del nostre municipi, des que va començar el programa. Que vagi molt bé, Aroa, un petó.Molt bé, un petó d'altra. Cuida't molt, fins demà. Adéu, adéu, adéu, adéu. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb el Sergi Sánchez, que és el nostre professor d'història de capçalera, que avui ens parlarà de Ali Bey, o Domingo Badia Francisco Jorge Inleglich, nascut a Barcelona de pare espanyol i mare belga, i que, segons sembla, és una persona molt important i molt desconeguda, també, a l'hora, que va néixer el 1767, i va morir l'any 1818, i que va fer un munt de coses secretes. És que no puc dir-ho perquè ho expliqui ell. D'aquí uns moments, a la penya del Morrofín Taran. Bé, aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Més a prop teu. Des del cap de Senjús posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Senjús, avinguda a l'Indústria, sense noma. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. A Md, metròpolis Barcelona. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Tot el que puja baixa, tot el que comença a acabar. Tot el que va bé. Bé, eh, si va bé. Vull dir que, a la vida, tot té un final. I la penya del morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i Últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i Últim de la penya del morro. Però Últim, Últim, Últim, Últim, Últim de la penya del morro. Sí, sí, 32 de la tarda, com cada dijous. Aquestes últimes 3 setmanes parlem d'història i de personatges curiosos i de coses que han passat amb el Sergi Sánchez, que és professor d'història, justament Sergi. Bona tarda. Hola, Jordi, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Avui hem dit, per un moment, que parlàvem de Alli Bay. Un personatge històric que va néixer a Barcelona l'any 1767 i va morir al 1818, per tant va tenir una vida d'uns 60 anys, prou somadament. Per què has triat a Alli Bay? Pues mira, he cogido Alli Bay porque es un personaje muy curioso, raro de ver en la Península de Bèrica, raro de ver en España y en Cataluña, y que vale la pena estudiarlo, porque es una especie de Indiana Jones, pero en real. Y como es de la casa, es de aquí, es catalán, y es muy curioso de saber quién es este hombre, para que nadie lo conoce. Es una calle, es un hombre, y nadie sabe quién es. De fet, és un carrer molt important a Barcelona, perquè sembla que és el costat de personal quina on, que està ple de motius i de tendes majoristes, que és el carrer Alli Bay. Però, clar, qui era aquest bon home? Avui? Jo sempre m'he preguntat sobre Alli Bay. ¿Quién era el senyor Ortal, el senyor Pascual? ¿Quién era el senyor Alli Bay? És curioso. Un hombre musulmana, una calle de Barcelona. Clar, i, a més, ara està regentada per xinesos. Clar, això és una mica tot el que passa. Tu ets curiós de mena i t'ho preguntes, i, llavors, avui ja anem a explicar-ho. A veure, Alli Bay, qui és aquest bon home? Mira, Alli Bay nació en Barcelona, era català, la mare era belga, el pare era català, el superadero nombre era... Perdona, que estic un pocafònic. Domingo, Badia, Francisco, Jorge y Belic, un nombre completo. Y desde muy pequeñito, pequeñito, tuvo muchas dudas y mucha... y mucha intriga de saber las cosas, de investigar las cosas. Era 100% autoridad. Y ya desde pequeñito, con 12 años, había estudiado el mismo historia, había estudiado botánica, había estudiado antropología. Le gustaba mucho el mundo oriental, el mundo islámico de la época. Era un hombre curioso, era un niño curioso. Sempre autodidacta, estudios que ell s'ho havia après en tot el solet. Sí, sí, sí. Él nunca tuvo estudios así arreglados. Siempre autodidacta, él a su aire, yo me lo hice, yo me lo como. Todo lo que conoció, lo estudió él por sí mismo. Era una persona muy inteligente, muy inteligente y muy estada para adelante. No veremos que lechonarices a los asuntos. ¿Cuán comenzó toda la historia interesante a Livell? Mira, pues su padre lo trasladaron a trabajar al Merida. Sí. Con su familia, cuando era joven, se fue al Merida. Ahí entró en contacto directo con la cultura islámica, porque está cerquita del norte de África, tiene influencia de la norte de África, y ahí empezó a interesarse como el mundo musulmán. Recordemos que, hace 200 y pico daños, el mundo islámico era un misterio. Nadie se aventuraba en esos países, porque era complicado. No es como ahora que hay carreteras a internet, no, no. Estaban muy aislados, todo eso sabía muy bien que había allí. Y el hombre, pues, el cogió gusto por el mundo islámico. Aprendió hacía purre a la Árabe, sus culturas, forma de vestir, etcétera, etcétera. Con el tiempo, este buen hombre, conoció a Godoy, Godoy era el primer ministro de Carlos IV, en el año 1800, más o menos, y le propuso a señor Godoy, que era el que mandaba en España, y saltar él como está, a Marruecos, que Marruecos estaba en plana más o menos guerra civil, y espiar a favor de España, para eso España podía estar en Marruecos, así de claro, ya no. Bueno, a Godoy le interesó el tema, total, que el señor Ali Bey, o solo domingo va a día, cogió sus vàrdures, y cruzó el estrecho de Gibraltar, y se plantó en norte de África, en Marruecos, a la aventura. O sigui, sense conèixer res, sense... Tampoc, en aquella època no hi havia fotografies, no sabia res, i llavors ell va anar, com dius tu, a l'aventura. I allà què es va trobar? Recordem que estem això, al final del segle XVIII. Sí, sí, sí, sí. En aquella època el Marruecos mismo era prácticamente desconocido. No había mucha relación con el mundo islámico. ¿Qué se encuentra? Lo primero que piensa es... Tengo un referente de un explorador llamado Mungo Park, que era inglés, que exploraba África, y que lo encarcelaron los nativos de África, y lo asesinaron a la final porque era europeo, era accidental. Como no quiero que me pase lo mismo, pues me he visto con ropas de aspecto musulmano-árabe, aprendo árabe, y pongo... Me invento los papeles, como yo soy un descendente directo de Mahoma, ¿sabes? Se monta una película impresionante, desembarca en tánjer, presenta sus papeles, y el capitán del puerto de tánjer se lo cree, se cree que este hombre es descendente de Mahoma... Perdona, un momento, un momento. Aquest home va dir que ell era descendent de Mahoma quan va arribar al marroc al final del segle XVIII. Sí, se hace llamar Ali Bey Abasi, que era descendente directo del tío de Mahoma. O sea, es descendente directo de la familia de Mahoma. O sea, hay que salir una cara impresionante para plantarte en medio de tánjer y decir, yo soy descendente directo de Mahoma. Soy un pínsipe que tuvo que salir corriendo de su país, porque me perseguían, y tal, y eso puso una película, con mi padre, mi madre, y yo fuimos a Italia, luego a Francia, luego hemos acabado en España, y ahora vuelvo a mis tierras, a mi mundo árabe, porque, claro, yo soy ahora mi descendente descendente de Mahoma. Entonces lo creyeron, ¿sabes? Y el capitán de tánjer llevó a la señora Ali Bey a ver a gobernador de Marruecos, y presentó a Fulta, etc., a las grandes personalidades de Marruecos. Fins i tot va arribar a tallar-se la pell del plan, del penis, per fer la circunició. La circunició, claro, los árabes están circuncidados. Cortan la piel que recubre el plan del penis. I llavors, ell ho va arribar a fer també per fer veure què era ara. La prova definitiva, si és arabe o no, jo tampoc ho entiendo mucho, pero una de las pruebas es esa. ¿Y el que portava amb ell? Perquè ell va fer una maleta amb coses. Sí, antes de partir de viaje, tuve un accidente y cogeaba. O sea, se le juntó la cojera. Se le juntó un camello con sus instrumentos de botánica, de astronomía, de astrología, su libro de historia, etc. El solo, cogeando, se le echó y se plantó un talger. Hay que tener una personalidad impresionante para hacer eso. Sí, sí. I llavors, com va continuar la història? Perquè tu has dit que va arribar a veure el sultan o m'ha semblat? Sí, sí, sí. Yo hablo con el sultan. Como era medio astrónomo, más o menos, el predijo un equips de sol a suceder, porque estaba cantado que iba a suceder. La gente lo vio, como eran atrasados culturalmente, pues lo tenían como un dios. Este hombre tapa el sol, cuando quiere tapar el sol, es muy impresionante. El sultan, como agradecimiento, como era una deidad casi no de ley, le regaló tres mujeres. Tres mujeres para que fueran con él. Allí són polígamos, tienen varias mujeres, el sultan regaló tres mujeres para que convivieran con él. Todo un detallazo. De fet, si anava a dir que era descendent de Maoma i la gent se'l creia, segon sembla, tothom el tractava com si fos un déu i la durava fins i tot, no? Sí, sí, sí. Era como una deidad que viene de Maoma, es un príncipe a bàsica, y me ha previsto un equips de sol a tapar el sol de negros. Impresionante, no sé qué. Los engañó a todos. Mientras tanto, iba conspirando, iba tomando mapas de las ciudades, iba viendo el éxito como era. Clar, perquè no oblidem que ell anava enviat pel germà José Primer, rei d'Espanya. Bueno, por Godoy, que era el valido, era el ministro, iba en calidad de espía. Despia en l'època de... En la época Napoleónica. Exacte. I ell anava fent, eh, per una banda, tenia les noies, i per l'altra entrava els despatxos del soldat i anava fent tots els papers. El que passa és que Marroc no va ser l'únic lloc on va estar, no? No, no. La ruta, se desvió por el desierto de Marruecos, se va a punto morir de Inanición y de Zed, consiguió llegar a la Ciutat d'Alge, porque iba investigando por el desierto. Total, que al final sigui su ruta, sigue via Argelia, Tunes, Livia, el Livia coge un barco, se embarca hacia Alejandría, en el camino le atacan unos piratas, también una experiencia... Què dius, ara? Tot això com se sap, perquè ell va escriure un diari o què? Sí, cuando acabó el viaje, si volvió a casa, y esto escribió tres libros, los viajes de Alibéi, y ahí lo tienes todo. Que el hombre, quizá lo novelara un poquito, puede ser, no lo sé. Yo no sé cómo se ha leído, esto es un pasaje rápido. Es un clásico, es un clásico. I, de fet, dius que el van atacar uns pirates, i va sobreviure. Naufragó se recuperó del neofragio, se embarcó en Chipre, luego gildó otro barco, y se embarcó en el Egipto. Escolta, això és una aventura... Bueno, un home que la viureu una aventura era una altra, no? Sí, sí, yo leí a Alibéi, historiador, astronomo y vividor, decía la frase. També, también. Bueno, avui en dia també podríem trobar molta gent així, però, clar, aplicar-te a una altra història. Hoy en día, quizás, con una llamada de teléfono o un WhatsApp, les has en contacte con otra punta del mundo. Aquel hombre se mete en el centro de Egipto, i codizando no encuentren más. És difícil. ¿Va arribar a Egipta? Sí, llegó a Egipto, habló con el Sultan de Egipto. Como siempre, presentando sus papeles, Egipto sospechaba, sospechaba. Por lo cual, Alibéi dio el percal y se apuntó a una caravana de peregrinos y iban a La Meca. La Meca es la ciudad santa del mundo musulmán. Nadie, que no sea musulmán, podría entrar en La Meca. Correcte. És la ciutat sagrada de l'Islam, correcte? Correcte. No se sabía exactamente localizarla en el mapa. Imagínate cómo estaban las cosas. No se sabía localizar el mapa la ciudad de La Meca. Pues este hombre cogió una caravana de peregrinos, se unió a ellos y fue a La Meca. Y se metió en todo el meollo, se metió en La Meca. Curioso. Llegó a La Meca, entró, y los musulmanes en La Meca tienen una especie de edificio, lo veneran, en el cual se llama la Cava, el cubo, y se ha vuelto alrededor de él, orando, hacer sus tradiciones, correcto? Y en el edificio de este hay una piedra que dice que es un meteorito. Los musulmanes veneran en la piedra. Está meteorito este. És la piedra sagrada, no? Sí, la piedra sagrada. Que és el Cava, no? El Cava, correcte. Pues este hombre fue hacia allí y unas vueltas de rigor, y besó la piedra. Se metió al 100% en el papel del meollo de l'islamismo. Però el sultan d'Egypta no es dit que havia suspitat d'ell? Sí, tenia suspechas. Veíago crea suspechoso, no, tenía muy claro. Pero bueno, lo dejó marchar. Allí veí, va la meca, llega la meca. Durante el camino cartografía todas las carreteras, los desiertos, la ciudad, el dibujo de la ciudad de la meca, ya da referencias exactas de la meca, porque no se había movido donde estaba. Escríbete que en la meca, hasta este año, 1806, más o menos, sólo habían llegado 12 europeos. Uno, italiano, en el año 1500, que decía que había estado con unicornios en la meca. Con lo cual, que disminas pocas. Y otro hombre, que era un inglés, que estuvo como encabellado y prisionero de guerra, que vio poco. Veí el primer catalán y europeo que llegó a la meca. Hòstia. És un hito importante. Déu-n'hi-do. Al final, com va acabar? Es va descobrir el seu engany o va poder tornar aquí a Barcelona sense problema? No, resultant que era un impostor. Envió a buscar-lo a la meca. Tuvo que estaría corriendo vía Líbano, Sídia, Turquía. Y a través de Turquía, pasó Europa a través. Llegó a Francia. Llegó a Francia. Y allí también habló conversaciones con Napoleón. Con Napoleón. Napoleón, el hombillo también era su hermano. José I, que era rey de España. España estaba invadida por los franceses. Y a Líbay, en ese época, es cuando escribe sus memorias. Escribe sus viajes, sus tres libros. Ya se cama un poquito. Y intenta hacer otro viaje que quede a través de África. Por vía Constantinople a la meca. Y descubrir el nilo, descubrir el nige, etcétera, etcétera. Y Napoleón le apoya. Le apoya. O sea, este tío se coberaba con todos los importantes de la época. Hòstia, Líbay, però hauria de tenir un carisma important, no? Una personalitat embaucadora i que segurament feia que tothom estigués a les seves ordres i fes el que ell volgués. Sí, sí, sí. Yo creo que te convencía de lo que sé, de que... de que te gratirara cuadrada, ¿sabes? Sí, por fuera. Es impresionante. Sí, sí, convenció a José I, para que me financiara otro viaje, a través de Egipto, etcétera, y descubrir las fuentes del nilo, etcétera, etcétera, etcétera. Després, clar, quan el va descobrir el sultat d'Egypta, jo, per seguida, Líbay, se'n va anar fins a Palestina, va arribar a Turquia i, com dius, va arribar a Europa per Romania, no? Per Romania, sí, sí, Turquia, Romania, llego a Francia y, sí, a España, sí. Y además, José I de España, que era el hermano de Apoleón, lo nombró alcalde de Córdoba. Què dius, ara?Sí, sí, como era un tío que cayaba, y si tenía mucha labia, lo nombró alcalde de Córdoba. Aquest tio és un camp peor, no?Sí, sí, sí, sí, sí. Es un machote, que diria. Podria ser la figura de Donald Trump, avui en dia, o no? Eh, hombre, yo creo que Donald Trump es bastante peor que a Líbay, ¿eh? És veritat, és veritat. A Líbay, al menos, sabía de historia y sabía de economía. No, no, és veritat, tens raó. I el tio se ho va currar perquè va a prendre àrab, no? Sí, a mi m'he dit que... Sí, a mi m'he dit que ara ve... Sí, coincidar-se, por hacer un viaje así... Sí.Aquí saben la dinaritat. Sí, Donald Trump no lo veu. Bueno, escolta, Sergi, moltes gràcies per aquesta història que han explicat. Ha sigut breu, el pas pel programa, però escolta, ha sigut un plaer. Teniu-te, moltíssimes gràcies per la teva sabiesa. Una cosita, Jordi, ¿puedes decir una cosa ràpida? Sí, que volguis. Gracias a ti por darme la oportunidad de que el mundo sea un poco más culto y un poco mejor. Gracias a ti por darme este apoyo. Y un saludo a mis hijas. Es un nena y ahora que se lo que me están escuchando. Esa la gracia de oir su nombre por la radio. I tant que sí, una salutació feta. Sergi, moltíssimes gràcies a tu i que et vagi molt bé. Una abraçada molt forta. Adéu, a tardadeu. Rec de final del programa, fem una pausa per la publicitat i ja ens acomiadem de l'últim, del penúltim. El programa d'aprenyar el morrum. Fins ara mateix. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet. RàdioDesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. RàdioDesvern. Des del cap de Sant Jus, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus. Avinguda a l'Indústria, sense noma. RàdioDesvern. 98.1 FM. Ràdio Desvern. 98.1 FM. 10 minuts hi arribem al punt de la set de la tarda. Últim programa avui, des de l'estudi número 1 de Ràdio Desvern, a l'Epanya del Morro, perquè demà farem ja l'últim de tots coincidint amb el programa 2000 des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Jus. I durant aquests últims anys, a veure com fa una cosa, arribàvem a aquesta hora i moltes vegades deia, no tenim contingut o posem una música. Espere un moment, sempre hi ha un recurs que funciona. Andrea Bueno, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Des de la redacció dels desveges informatius de RàdioDesvern, Andrea Bueno, que sempre et feia la mateixa pregunta, hi ha alguna última novetat d'aquesta hora, de l'últim vulletí, que hagi passat a Sant Jus? Andrea Doncs, des de l'última hora, no, però des de les 5, sí. I, de fet, no ho heu esperat a primera hora, perquè no m'havia demat temps a explicar-vos-ho. A veure, em perdó, t'ha esperat tant d'anys fent-ho, fent la tonteria, al final haurà passat alguna cosa. A veure, t'escoltem. Bueno, re, que han sortit les rodes de la tour. Ah, han sortit les rodes de la tour. Vale, vale, s'ha sortit la... hosti, vale, vale. Va, una mica de bajona, eh. Pensava que seria, no sé, alguna cosa... jo què sé, que... No... No, eh, o sigui... Jo els capaçis, Jordi. Ja, és dijous de tarda, no... Però jo què sé, has mirat bé? Potser no has actualitzat la safata d'entrada del mail d'informatius. Potser he rebut un comunicat de l'Ajuntament d'última hora, o... O jo què sé, potser... L'inputació de Barça impulsa una nova eina de padró pels Ajuntaments de la demarcació. Això no... no, eh... Perdona, no he caigut cap al mera, o alguna cosa així... Que aquí ens agraden. Estan molt fos que aquí fora. Ja, però... no sabem... No he vingut ningú de la policia local, ha dit que he passat alguna cosa, que no, que no ho volem, però ho dic que tampoc res. No acostumen a fer-ho. Si passen alguna cosa, no venen a dir-nos-ho. Directament, no, a vegades ens truca la gent, o ens envien a un WhatsApp de... ha passat alguna cosa, però... Doncs que els hi costa, si estan aquí al costat, si la policia local està aquí a uns metres, els que vinguin... Bueno, a mi, el que faig jo és... Si la muntanya no viene a Maoma, pues su Maoma que vaya, no? Sí, si la muntanya no va a Maoma, Maoma... Si la muntanya no va a Maoma... Ah, està bé. Si la policia no va a l'Andrea, si la policia no va als informatius, ara informatius... Ah, policia, està bé, això. Molt bé. Doncs, Andrea, res, no, ja està... No, no, que no ens interessa, aquest tema. No ens interessa. La policia d'última hora ja ho deixaríem aquí. Moltes gràcies. I ens veiem demà, en el últim programa, de la penya del Moro, des de les plens. Ah, demà és, no? Sí, que no t'ho hagués apuntat la gent. Mira tu, perquè potser... Ah, sí, sí, sí. Potser t'havies de confos. Doncs, Roma, ara ve demà. No, sí... Ah, vale, vale. A veure, hem de fer alguna cosa especial, ens hem d'emparar una cançó, una cosa... Sí, vine amb tanga, vale? Sí, sisplau, aquesta és una mica... Hòstia, que fas molt forta. Com tu vulguis. Sí, no, no. T'he demà demà de venir amb el banyador d'Alborat. Bueno, mira, vine si vols, amb el banyador d'Alborat. No, no, tu era per tu. Ah, per mi? Ja me'l vaig posar una vegada per fer un curmatratge. I no és broma. Ah, sí? Sí, és veritat. On és aquest curmatratge? No ho sé, no ho sé. Ho hem amagat durant 20 anys, aquí a la ràdio. No diré ara, l'últim dia que estic. Eh... M'haurien de tenir dues hores més de programa, oi? Sí, sí. Andrea, gràcies, que veig-hi bé, cuida't molt. Un petó, adéu, adéu, adéu, adéu. En fi, ho deixem aquí moltíssimes gràcies a tots. Mira, penya del telèfon. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, i en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, en el programa 2000 i Últim de la Pella del Morro. Ho esperem a partir de les 5 i fins a les 7 de la tarda. Gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa avui. L'Andrea, bueno, els serveis informatius, haurà amb el nostre politòleg de capçalera, la Inés, recepcionista de l'Ajuntament L'Èctor, director de la Ràdio, amb el qual també hem parlat, i l'Aroa Carmona, des de viatge voluntari, i el Sergi Sánchez, fent història. El control tècnic, l'Àlex Ruiz. Àlex, moltes gràcies per tot, que vagi molt i molt i molt bé. Ha sigut un plaer tenir-te tècnic durant aquests últims mesos. El control número 1 de la ràdio, que ha fet molt bona feina, que ho sàpigues. I que us ha parlat Jordi Domenic. Tornem demà a partir de les 5 en un especial últim programa 2000 de la penya del Morro, des de la sala de plens a l'Ajuntament, i termineu una bona tarda. Veta aquí una vegada, un programa de contes, que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sánchez. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre, i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a indústria sense nomen. Tot el que puja, baixa, tot el que comença, acaba. Tot el que va, ve. Si va bé, vull dir que a la vida tot té un final i la penya del morro no és una excepció. Tivendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Combinats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Prou, últim, últim. Woman, you're not a woman, you've got to be a woman. I've got the feeling of love when you're talking to me. You see her through me, I've got the feeling of love. She's a woman, you know what I mean. You're hurting this sound, listen to me. She's gonna set you free, yeah, yeah. You can't look at me like I got to set you free. You can't be nobody. You can't look at me like I got to set you free. You can't be nobody. She's a woman, you know what I mean. You're hurting this sound, listen to me. She's gonna set you free.