#139 - La Penya del Morro del 30/10/2012

i per un sistema de finançament singular per Catalunya. No m'ha dit mai que era si torna bé vaga de metro a Barcelona, coincidint en aquest cas amb l'aquest que també fan els trens de rodalies de Catalunya. Pel que fa al metro, la Generalitat ha fixat uns serveis mínims del 33%, és a dir, que circularà un de cada tres trens des de les 5 del matí fins a les dues de la matinada del dijous dia 1. En el cas de rodalies Renfa, la vaga durarà les 24 hores de demà i també circularà un de cada tres trens. En el cas de la llarga distància convencional i altra velocitat els serveis mínims seran del 74%. Bona tarda, us parlo, Roger Castillo. Aquest vespre es disputa en els primers partits d'anar del setgens de final de la Copa del Rei de Futbol, a l'Esbuit el Llegostera Repel València, el municipal. La presidenta del Conjunct Gironí, Isabel Tarragot, diu a la xarxa que és possible superar aquesta eliminatòria. Bé, sempre hi ha una opció de donar-la. Són realistes, el València és un equip de champions. Això va molt difícil, però ens agradaria donar-nos una bona imatge. I, sobretot, disfrutar moltíssim d'aquesta eliminatòria. A partir de les 10 de la nit, l'Estaida de Mendizor Rots acollida enfrontament entre l'Aleves i el Barça, que debut a aquesta temporada de la competició. El Barça ha arribat a Vitoria aquest migdia amb absències destacades. El tècnica ha donat descans als homes que han jugat més minuts fins ara, Messi, Xavi, Jordi Alba, Pedro i Valdés, que no han viatjat, completen la convocatòria als jugadors del filial Oyer i Sergi Roberto. Avui també s'han sortejat al setjant de final de la Copa Federació de Futbol amb el Sant Andreu com a únic equip català, després de la renunciar al nàstic que seguia en aquesta competició. Els Andreuens encaten parellats amb l'històric Llobrunyès, equip de la segona divisió B. L'anada jugarà al Narcissal el 29 de novembre i la tornada a les gaunes el 6 de desembre. Notícies en xarxa. En directe amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda. Com és que, les amigues i amigues? Nosaltres hem vingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domenec des d'ara i fins a les 7 del vespre. Jordi, la penya del morro, amant, moltes gràcies, gràcies, de veritat. A tota la gent que, malgrat el fred, avui ha vingut a veure'ns... No, un moment, un moment. El veure ens ha vingut a veure com fem el programa. Ara sí. Oh! No hi ha rèpid jo que encallar-se el començament. Avui repassem la qualitat amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Què passa, Carme, què passa? Està situant una cosa. Em pensava que m'havies entès. Em veus un WhatsApp o què? No tinc el telèfon aquí, perquè no hi ha interferències. D'acord, que per cert ha estat la notícia. Última hora em parlarem d'aquests moments, perquè la fundició, que és l'empresa, que havia de gestionar els nous cursos del tallers d'ars plàstiques, a Can Ginestar, ha renunciat. Em parlarem d'aquests moments perquè jo he sigut fa un parell o tres d'hores, com en Maxi ho em sembla. No, ho hem sabut. Potser ja fa dies que se sap. Aquí ho hem sabut, fa exacte poc a estona. Poc a estona ho hem sabut. Doncs parlarem d'aquests moments amb la Carme, que té tota la informació. I a més a més, avui al programa parlarem amb la Núria Aureol, que és la nostra coaching de l'actualitat particular, perquè no tot són males notícies... encara que ens ho facin creure. També tindrem la Clara Aguilar amb les seves bandes sonores. Avui amb la pel·lícula Salvador, que la va composar el cantautor Lluís Llag, la repassarem a fons, i connectarem amb el casal de joves de Sant Just, del Sergi Arrada, que ens espera des d'allà, perquè ens expliqui quines són les activitats de cara aquests propers dies, que és castanyar de tots sants Halloween. Demà hi ha la festa jove de Sant Just, desvern de Halloween. Em parlarem de tot això. I també avui tindrem l'Anna Lies, perquè ja sabeu que ella és del cas Fontsanta, i parlarem del dia mundial sense alcohol. Tot això avui a la penya del món. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, oi de més, penya com morro. Bonsos... Ha saltat la notícia. Perquè la fundició, la empresa que havia de gestionar... Ah, els tallers d'art plàstiques ha renunciat. Carme, anem a parlar-ne d'això un moment, no? Perquè ho hem sabut fa pels moments. Posem una mica anant-se dents als ullens, perquè ja sabeu que els tallers d'art plàstiques, on es fa tot tipus de tallers, no? Pintura, escultura, tot, tot. Ceràmica, no? Repau, la torna, aquests són els que hi havia fins ara, no? Estàvem gestionats per la Carme Maleret i la segon dany, són les que feia més temps que s'encarregaven. Durant 20 anys a Sant Just, no? Llavors va convocar un concurs públic. Exacte. No van sortir escollides. No van guanyar. I va sortir l'empresa amb la fundació que havia d'engegar els tallers ara el mes d'octubre. Es va anar a plaça, molta gent, molts alumnes, estaven decepcionats per aquest fet, per aquest canvi de gestió. Per això es va blessar a tot plegat. Clar, i llavors, de fet, hi va haver-hi una... Això, una jornada una mica tensa, perquè també es va explicar des de l'Ajuntament que havia passat, els alumnes estaven molt crispats i molt decepcionats amb tot plegat, i ara, finalment, sembla que la fundació no començarà els nostres tallers perquè ha renunciat. Exacte, el que havia passat una mica és aquest procediment que t'ho explicaves, que s'havien presentat aquestes dues empreses. A més, recordem que això és un procediment legal i per tant, hi havia l'empresa que era la de Carme, ara també els faltava un paper, a més a més l'ofertera més econòmica, i, finalment, havia guanyat la fundació, cosa que no va agradar gens als alumnes existents, que, a més o menys, cada any eren uns 200 alumnes, un alumnat fidel, i que, doncs, va decidir que molts van decidir, més a més, que no s'apuntarien aquests cursos, perquè el que volien era mantenir el professorat. També, durant aquestes setmanes, s'ha parlat de que la fundació potser estava en negociacions amb els professors anteriors per poder-los incloure en aquest projecte. Finalment, els cursos no van començar el 15 d'octubre, com deies, havien de començar, en principi, dilluns, que bé, però el que ha passat és que hi ha hagut un altre gir de guió, entre cometes, no?, i hi ha hagut aquesta renúncia de la fundació. Llavors, ara el que passa és que hi haurà nou procediment... Per què ha renunciat la fundació? Davant de la situació... O sigui, davant del programa que s'han trobat, és a dir, d'un poble que, en principi, o d'uns alumnes, que la gran majoria no els volia, segurament, doncs... Tot això ha fet que... Jo no els he escoltat, no sé què han dit. No, jo ells no els he escoltat, tampoc. El que sabem és que això és la versió que tenim ara, de moment, el que s'ha explicat és per parlar l'Ajuntament. No hem parlat amb la fundació directament, sinó que s'ha explicat... El que s'ha explicat és aquesta renúncia, llavors el que hi ha ara és aquest... Un nou concurs públic, per tant, per gestionar els tallers dels plàstiques, perquè tot això ha de ser per concurs públic, clar. És un nou concurs, però el que fa és... Funciona diferent que l'altre. L'Ajuntament convida a tres empreses a presentar-se aquest concurs. Això fa que sigui més àgil i més ràpid, i és així, perquè el concurs anterior, com que la fundació ha renunciat, queda desert. L'empresa de Carme Malaret segur que no hi participa. No? No, evidentment, és una de les empreses de la fundació. Salta la sorpresa. Una altra de les possibles que es podria convidar, segurament, serà el Carreau Blau. Llavors, el que no hi ha és data encara prevista, per quan començarà tot plegat, però estic a potser... A finals de novembre, principi de desembre, per tant, d'aquí un més llarg, potser ja estaria adjudicat a aquest servei. Quina casualitat. La fundació ha renunciat. Què ha passat? No ho intentarem descobrir els propers dies, no? Sí, sí, sí, anirem parlant. Sí, sí, sí. Abans, perquè jo anava a dir coses, ara, com a opinió. Digues. Vos parar una mica, a veure què és el que passa. Amb els propers dies i tot plegat, perquè que la fundació hagi renunciat, trobo sospitos. No? En quin sentit? No ho sé, no ho sé. Estaria bé, per l'imagina de la fundació, per saber què ha passat. En fi, Carme, repassem més notícies de Sant Just. Vinga. I és que hi ha una exposició a Can Ginestar, que recull el paper de Sant Just, els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Perquè s'han fet 20 anys, no?, dels Jocs Olímpics de la inauguració i tot plegat. Oh! I és que ja han passat 20 anys dels Jocs i l'Arciú Històric Municipal. Ha preparat una mostra que recull diferents elements que recorden aquells de veniment i com ho van viure els voluntaris Sant Just, Carme. Exacte. De fet, s'estan avui aquesta exposició. La mostra es titula Ja han passat 20 anys Sant Just i les Olimpiades de 1992. I és un recull de fotos i objectes que recorden els Jocs i la seva relació amb Sant Just. La mostra Bartan és oberta i tothom pot portar elements que recordin aquests Jocs des de l'Arciú. De fet, es tenia constància d'imatges sobre el pas de la Torxó Olímpica i de la Paralímpica, però suposaven que hi hauria més material que encara no s'ha registrat. A més, a més, Sant Just va ser centre de formació d'una vintena de voluntaris i voluntàries. La qual cosa fa pensar que també hem de tenir més recordatoris. Aquest matí hem parlat amb l'Arciú Municipal, Jordi Amigo, i també va ser per aquí el Sant Just Teng Toni Barrilla, que va ser esportista paralímpic, en la modalitat de volleyball assegut. Per cert que l'alcalde de la Sant Just, Jordi Perpinyà, té una torxa olímpica al seu despatx. Mira, doncs... Que no sabem, m'imagino que sí, que l'hauria portat ell, però no... Suposo que sí, no? No ho sabem. Jo no ho sé. La pròxima vegada que vingui a l'alcalde... Sí, tot i que sempre et digui el mateix. No és veritat, ara fa molt temps que no m'havies dit això. Segur? Segur. Doncs guarda aquest tall i l'hi passem. No cal, guarda el tall, només se li pregunta, escolta. Home, llevo's una vegada i tothom. Doncs guarda el tall, alcalde, bona tarda. Ah, ja ho veia. I parlem ara d'una altra exposició, perquè el celler de Can Gin està acoll fins al dia... Que no, aquesta no? Tant d'abans. Ah, m'ho has marcat tu. Ja ho has d'estar rectificant i no m'has fet cas. No, clar, perquè ja està fent el programa, Carme. Com t'ho compendràs, no puc parlar del programa... Per fer-hi un senyal molt fàcil. Ja, fàcilíssim, que faig tot un nen de 5 anys l'hagués entès. Doncs que portin un nen de 5 anys. Bé, parlem de l'escola de les gràfiques. Antònia Elgró, tampoc. No, això és el que l'últim sí em pensé. Realment, Carme, de què vols parlar? Doncs de l'altra notícia que tens. Quina és, que avui s'han publicat les candidatures... a les eleccions del Parlament de Catalunya? De fet, Via Democràtica ha estat finalment acceptada... amb Pablo Barranco, com a cap de llista. I l'altre titular, o sigui, que Via Democràtica, que té un regidor a l'Ajuntament de Sant Justes Ben, es presenta al Parlament de Catalunya i el cap de llista a les eleccions per la circunscripció de Barcelona, és Pablo Barranco. I l'altre titular és que Josep Perpina, que és l'alcalde de Sant Just, i és del PCC, figura en la posició número 51 de la llista d'aquesta formació. Carme. Exacte. En total, 16 formacions polítiques formen part de les llistes a Barcelona. I en el cas de Via Democràtica, és el primer cop que es presenten aquestes eleccions, el partit compta amb el president de Via Democràtica, que és el mateix Pablo Barranco, i que ha aconseguit per tant els 4.000 avals necessaris que han de presentar aquesta candidatura a la Presidència de la Generalitat, el document oficial de la Generalitat, ha publicat avui les llistes de gals partits a la Mercació de Barcelona, copten a la Presidència, i que altra banda també s'ha ratificat aquesta informació, que és que l'alcalde de Sant Just Josep Perpina també forma part d'aquesta llista del PSC en una posició molt avall, en número 51, per tant, és una posició simbòlica, perquè no està previst que entri al Parlament de la Generalitat. El Parlament de Catalunya, que és el principal òrgan de govern, és la Generalitat. Bé, 5 i 17 de la tarda, repassem alguns tuits que han aparegut en les últimes hores parlant de Sant Just Desvern. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Sí, molt originals. Atenció, perquè, per exemple, Monchis Griffin, que té un nom ja... curiós de protagonista d'una sèrie de dibuixos animats nord-americana, diu que l'hotel Espèria Sant Just és veritatament bo. Diu que un 5 estrelles per a l'Estariscos de Verda, amb tot impecable... 4, és... 4 estrelles, 4 estrelles, que no veia bé. Un 4 estrelles de Verda, amb tot impecable i a un precio realment competitiu. No sabem si aquest home té, com es diu, accions de l'hotel Espèria de Sant Just Desvern. En fi, més coses, per exemple, hem retuïtejat algunes ofertes de feina del casal de joves de Sant Just, que han penjat el seu blog, per exemple, sobre una resolucionista o auxiliar administratiu, també neteja i cangur o una cuidadora de gent gran amb el Zeymer. Són algunes de les feines que busquen, que tal com està la cosa, pel cas de redundància, fantàstica feina, la que fan des del casal de joves de Sant Just Desvern. També hem retuïtejat els Cargolins, la colla castellera desplugues de Llobregat, on hi ha molts Sant Just Tanks, i han posat més fotografies de l'actuació a Sant Just, del diumenge passat a Can Gin, que està amb els xics granullers i castellers de Sanfaliu. Unes fotografies que val la pena, si heu vingut alguna vegada a Can Gin, està el goig que feia aquest espai l'altre dia amb tots els castellers, i les fotografies del Lluís, em sembla, que són els fotòrares que més treballa per a qui s'enjusti les plugges, des de dalt del balcó, i com es veu, la pinya i pujada la torre humana i tot plegat. També hem retuïtejat a la Taneu de Sant Just, que tens jo... i he retuït a la Taneu de Sant Just. I que diu, dimarts 6 de novembre, l'Albert Sánchez Pinyol presenta Victus, que és l'última novel·la que ha escrit, per qui no estigueu avaisats al món editorial, és un dels autors catalans contemporanis més importants i de més tirada, ara mateix, i presenta Victus, que és la seva última novel·la situada en l'ambient històric del 1714 i l'assetjament de Barcelona. Dimarts, que ve, és una de les poques entrevistes, perquè està molt solicitat entrevistes colòquis... Xerrades públiques, no?, presentació... Exacte, que fa moltes vegades, fa moltes llibreries de Barcelona. Doncs tenim la sort la setmana que ve, que vingui a la Taneu de Sant Just d'Esvern, de la mà del taller d'escriptura de la Taneu de Sant Just. Exacte, el novembre literari, no?, fer-te'n ser-te el cicle. Per cert, Carme, em sembla que tu d'aquí uns dies l'entrevista era el Just de la Fusta. Sí, exacte. Tu vas escoltar l'entrevista que li van fer l'altre dia a l'àrea... Algú en trobes? ...als matins a l'àrea de la Oltra. Albert Sánchez Pinyol és aquest, home, que jo no entenc gaire... Albert Sánchez Pinyol, bon dia. Gràcies per ser avui aquí els matins. Déu-ni de les coincidències que hi ha amb l'actualitat. Sí, segurament, una mica. Si és que m'estan donant el llibre fet, el problema és que li ha de fer-lo encara, no?, però fa deu anys que hi treballo, oi? Sí, fa deu anys que hi penso. La xampla ja estava penetrat. La xampla era el camp de batalla. És... un batalló de estudiants de filosofia i de dret. Per què riu tant? Doncs amb els meravis, no sé. I expugnar a la ciutat sembla molt lògic, però... La rellegit vostè? Moltes vegades. Home, perquè és molt llarg d'explicar això, també. Però passa que sembla que m'han tingut problemes amb el director, que tenia un problema de feixa. Fins i tot, t'hi vaig anul·ler, sort. Sort. Bueno... Aquell és un muntatge que van fer els de l'APM recollint tots els moments que... que... que... que... que... El que passa és que és molt curiós, no?, que rigueix tant, Carme? Sí, sí, sí, sorprèn, no sé, és com un tic, o què? Quan tu l'entrevisteix i el jo està a la furta, fixa't si riu tant, també. Ja farem un muntatge, si no. Si riu, en recordes de la penya del Barro. En fi, va, repassem més tuits que han aparegut parlant de Sant Josep d'Esvern, aquests dies, per exemple. Els cars de cuixinets que ahir van posar, que ja s'havien acabat les inscripcions d'en Guany, i ara fer raconta de cars. Esperem que aquest any sigui un èxit amb el hashtag Cars 2012. Atenció, perquè ja hi ha hashtag i etiqueta per l'edició número 36, els cars de cuixinets d'en Guany, que són 10 i 11 de novembre, o sigui, aquest cap de setmana, no. El següent, i si m'escriviu durant la jornada, tant del dissabte que hi ha els entrenaments, com el diu Menja, que hi ha les baixades de les finals, a Twitter, amb aquesta etiqueta, amb aquest hashtag, Cars 2012, diuen que l'espíker dels cars és possible que els llegeixi. Ah, sí?Sí. I es llegeix aquesta interacció amb la gent i tot plegat. Si n'hi ha, si no n'hi ha, evidentment no. I també hem retuïtat la Conca al dia, que és un Twitter que porta la informació local de la Conca, no sé si s'ha de barbarar, no sé quina comarca o si és una població. En tot cas, és perquè aquest dissabte, a les 10 de la nit, al Teatre del Casal de les Pluga, hi ha el grup de Teatre Just Teatre, que és el nostre, d'aquí de Sant Just Desbert, dirigits per la Maica i Duenyes, i que presenten la comèdia passada al riu que van fer fa uns mesos a la taula de Sant Just, i que ens imaginem ara que aquest grup de Teatre mateix... Se'n van de gira i de volos per tot Catalunya. No, només allà. És una gira d'un dia. I també comentar iassna Sánchez, que, per exemple, diu, estaria aviat una campanya per afomentar el... Ens ho diuen nosaltres directament, s'aproven contacte amb nosaltres a través de Twitter, i per això nosaltres ens en fem. Estaria bé que... Estaria bé, eh? Estaria bé, és que estic buscant aquí... Jo no puc estar per tot, o sigui que una cosa o l'altra. Estaria bé una campanya per afomentar el comercio en Sant Just, com si ja n'hi ha. Hi ha moltes, no? Però si l'Unió de Bútiques no para, de fer concursos per aquest Nadal, que farà un... Un mercat de Nadal, no? Sí. I viatges als darrers i estades, a casa rural, donen el cap de setmana. Diu que és trista que en algunes comerciòs la loteria s'hi ha desplogues. Ah! Alerta! Aquest home... O iassna... És una noia, no? Iassna... Aquesta dona no vol comprar la loteria desplogues. Vol comprar la loteria de Sant Just. Per això demana que l'Unió de Bútiques... Fas una campanya. Fas una campanya i... Fas una campanya d'amor. Efectivament, cosa que agraïm que ens hagi imaginat que ens hagi utilitzat com a plataforma de denúncia social. Per cert, que la Clara Nervión fa una... No sé si sembla que va ser ahir, que va fer una fotografia del suro que hi ha aquí a l'entrada. De ràdio d'Esvern, ara fa una mica autodombo. Diu, a ràdio d'Esvern també són fans de Santivalmes. Ho, ho, ho, ho, això està penjat al suro. I hi ha la fotografia de Santilò. I, a més, a més, també després replicava l'Ameliet, i de Guardiola, perquè és veritat, també tenim una fotografia de Guardiola amb el titular si ens engequem ben d'hora, ben d'hora. Som imperables i... i tal. En fi, doncs, retuteixat queda. Carme, moltíssimes gràcies. No res. Ja sabeu que, a partir de la set del vespre, els senjors notícies. I ara mateix, tota la informació que vulgueu, a ràdio d'Esvern.com. Fem una pausa per la publicitat. Una pausa per la Carme, si senyora. Hem d'aquí uns moments parlant de notícies positives i de bon rotllo, perquè si se'n busquen, se'n troben. Amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular, d'aquí uns moments a la penya del Morro fins ara. Ràdio d'Esvern. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern. Durant de 8.1. De 11 diventes, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Smoot Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smoot Jazz Club. T'hi esperem. Jo vaig ser a la manifestació del 77. Jo vaig veure com el món abraçava la nostra cultura. Jo vaig veure com el món abraçava la nostra cultura. Jo vaig viure els Jocs Olímpics. Jo vinc a treballar en l'O60 i m'he quedé per a sempre. Jo vaig veure com feia en el cinc. Jo vaig ser a l'última diada. 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. Jo vaig votar. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies, m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies, em costava arribar el fi de més. Ara, també. Fa uns dies, m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies, em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona a cara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament, por no echar. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, quin... Ho has fet mil cops. Vita, no pateixis, vots bé. Les imprudències el volen generar víctimes mortals, però també s'acuelas per a tota la vida. Per què pots evitar un accident? Però no els seus records. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volen RISC0. Generalitat de Catalunya. RISC0. Cap a dos quarts de 6 de la tarda continuem en directe a l'Apenya del Morro, i com que a dimarts tenim amb nosaltres la nostra coaching particular, que és la Núria Oriol. Bona tarda. Bona tarda, Núria. Com estàs? Bona tarda, com sempre. Molt bé, eh? Molt bé. A l'Apenya del Morro sempre estem contents, Núria. Sí, fantàstic. De fet, la Núria la tenim per potenciar més aquest optimisme que intentem transmetre a la gent. I com ho fa la Núria? Busquen notícies positives dins d'aquest maramanc nom negatiu, de crisis, d'inputs dramàtics... i tristos que ens arriben per tot arreu. Bé, comencem parlant de verites. Aquesta empresa de menjar, bon menjar i de qualitat, no, Núria? Sí, bon menjar, de qualitat, en aquest cas també ecològic. Ecològica. Però és important tenir en compte que anunciat que invertirà, invertirà en obrir 3 nous establiments a l'any 2013 i ara, d'aquí poquet, amb una nova botiga al carrer Còrcega. Home, és una bona notícia, perquè somenta l'activitat econòmica sense cap mena de dubte. Sense cap mena de dubte. I, a més a més, vull dir, és consolida com una de les botigues ecològiques de referència que està estesa a Catalunya en dos rivaliars, perquè en té 25, ja. I, a més a més, doncs... Va creant xarxes del que es diu, tot el que és el consum de proximitat, comprant arremades i agricultors d'aquí, que s'hi dediquen, que això també és important. Que consti que Veritas no ens paga res o, com a mínim, que jo sàpiga? No. Ni a tu ni a mi. No, ni a tu ni a mi, perquè després et citaré que ja ho hem parlat, o de l'altra empresa que també pot contractar més persones i produir, etcètera, i no ens paga res. És només trobar notícies vinculades al sector, en aquest cas també econòmic, i veure que es construeixen llocs de treball, que es fan inversions, una mica per positivitzar les notícies que en la direcció contrària ens arriben cada dia, cada dia, a tota hora, eh? O sigui, no ens paga ningú res, mai quan citem una persona, una entitat, una empresa, no. Senzillament és rescar i trobar la que potencialment pot significar com una led d'esperança, i a vegades una orientació pels ullens que algú se li pot acudir de dir, doncs podria presentar un ocorreucluma a aquesta empresa si tira endavant. I tant. I tant. De totes formes, Veritas, obrint aquestes noves botigues, ha invertit o invertirà, vaja, mig milió d'euros. Sí. Sí, sí. És que ja està dit, perquè d'euros. Sí, sí. No, no, la veritat és que... Està bé, perquè jo ho desconeixia, i com dius tu, sempre hi ha aquestes oportunitats, que ens hem de fixar a la nostra bolda, i per la gent que potser està buscant feina, després de la notícia tristíssima i dramàtica que vam saber l'altre dia, un de cada quatre espanyols, ha anat a treballar, està a la tur, la veritat és que... Escolta, a vegades dius... Sí, noi. Per cert, que parlem de més notícies positives, en aquest cas també una altra empresa, que és Alston i que fabricarà trens per a Chile, i ho farà aquí, a casa nostra, a la població de Santa Perpétua de la Mogoda. Exacte, sí senyor. I ha aconseguit el contracte per construir tots trens de rodelíes, en aquest cas, per a Chile, eh? Però, doncs, farà una inversió de 54 milions d'euros. I, a més a més, ha aconseguit que durant els primers cinc anys de funcionament d'aquests trens, s'encarregarà del manteniment. Per tant, és una notícia, diguem-ne, complerta amb un paquet que es preveu d'uns set anys de durada. I que donarà feina, per tant, la gent de la població de Santa Perpétua, o a rodelíes, o tothom qui aconsegueixi un lloc de treball allà. Exacte, i dels que, per exemple, d'alguna empresa proveidora que s'adien als jocs de treball d'indirectes d'Alston, també ens surt beneficiada. O sigui que, per una mica, per trencar aquesta dinàmica de tot el que anem sentint, també per l'entriada. Sí, no, no, la veritat és que hem començat amb dues notícies, d'empreses, de la reactivació del món econòmic, que ens agrada molt, perquè no hi ha vegades ens venen, que tot està perdut, i home. Potser sí que hi ha moltes coses que s'han perdut, la indignació i la decepció de la població i de la gent en general, per tota la situació econòmica, i com s'ha gestionat, doncs, des de la política, aquesta crisi, i què han fet els bancs, doncs no ens queda un altre que indignar-nos. I estar decepcionats, no? De totes formes, de tant en tant, hi ha alguna notícia que la passem a primera plana, tot i que... Aquest és un tema ja molt antic i un debat. No sé si venen gaire aquestes notícies, Núria. Mira, es va intentar treure un diari exclusivament, et parlo potser de fa set o vuit anys, d'un diari exclusiu de bones notícies... Com es deia? Doncs no me'n recordo. És que m'agafa sempre així una mica d'imprevista quan dius. Com es deia? Perdona, és veritat, és veritat. No passa res, home, escolta. Si parlo de record, això de dir, jo recordo, i no va tenir èxit. No va tenir èxit, oi? No el va tenir. Clar, perquè avui, per exemple, veiem les notícies Tele5, que és un clàssic d'utilitzar. I les imatges sensacionalistes i totes caos, destrucció i muertes. He vist que, parlant del Xandi, aquest huracà que ha atacat les últimes hores a la costa est dels Estats Units, han fet una peça, una peça és un tall informatiu, un comunit reportatge, diguem-ho, una notícia, dels periodistes que estaven cobrint les notícies i que, de hagut el temporal, no podíem fer bé la seva feina, perquè o que ell no venien onades, i ho he pensat, fins on estem arribant, que el periodista és notícia, i, en fi, m'ha semblat tan fora de lloc, però, vaja, és el que deiem, que això sí que venen, en canvi, altres notícies, que potser no són tan negatives, no venen. És curiós, això. Això farà molt negal, ara que estem aquí fent una mica de reflexió general, en diu que és la teoria de l'impacte. Quan tu vas conduint, per exemple, per una carretera, i veus que hi ha un accident, vulguis o no vulguis, hi ha un sentiment inerent a l'ésser humà, que és mirar a veure què passa. Llavors, juguen amb això. Juguen amb això, però també et diria que potser l'estat d'ànim ara general de la població també està com més receptiva les bones notícies o, si més no, més que abans. I si em permets també fer una petita intervenció sobre la reflexió periodística, jo diria que anem a veure que es porta a l'extrem una informació parlant ja que els periodistes no poden fer la seva feina, quan, en realitat, ja de per si, informar sobre el sàndi, els seus efectes, les conseqüències, doncs té prou pes. I, fins i tot, intentant jaçar-ho amb els efectes, que això produirà, però segur, fixa amb les eleccions del 6 de novembre per escollir el nou president dels Estats Units. És veritat? Primer, perquè per infraestructures algunes no acabaran d'anar a funcionar bé. I després, perquè si el president actual Barack Obama acaba de gestionar bé aquesta crisi, pot inclinar amb encara més la balança que el seu favor, que ara estan bastant empatadets a pesar de tot, els dos candidats. En vull dir, penso que hi ha molt més tema a oferir i analitzar, i no perquè no cregui amb el valor de la feina periodista, al contrari, com a valor en sí, sempre és tan segon terme de la notícia, no? De fet, tant Romi com Barack Obama han hagut d'aturar aquesta campanya, i sobretot Barack Obama, perquè és el que s'ha traslladat immediatament, no sé si a Washington on tenen, doncs un asseu de comandament per gestionar tot el que passa, i la necessitat de la població de la costa més del d'Estat Units. Exacte. M'has dit, Núria, que també volies parlar del premi Nobel de Medicina. Sí, ja sé que és agafar una notícia que ja fa unes setmanes que ha passat, evidentment, però és que la voldria relacionar amb una altra molt actual. Pau, és que s'ha concedit el premi Nobel d'Anguany de Medicina a Joan Begurdon i a Sinia Yamanaka. Per què? Perquè ells aconsegueixen, a través de la clonació, crear cel·lules mares pluriputents, és a dir, unes cel·lules que, quan estiguin ja més evolucionades les seves investigacions, poden permetre regenerar òrgans i teixits danyats, o bé òrgans i teixits danyats, que això ja és importantíssim, o sigui, algú té malament el fetge, o fins i tot potser té unes cremades de tercer grau i s'aconseguiria anar-li regenerant els nervis d'aquella part, suposem que fos un braç, doncs també tot el que seria la part muscular, fins a la pell, les diverses capes de la pell. Per tant, aquest estudi de la regeneració de teixits és el que ha guanyat o per això ha estat guardonat amb el premi Nobel de Medicina, evidentment, importantíssim com dius tu, perquè, de fet, el cos, que ja és una màquina meravellosa de per si, perquè, moltes vegades s'autocura sola, que això és una cosa... No fantàstica, és meravellosa. És increïble, és increïble, doncs encara anar una mica més lluny, una mica més lluny, i gràcies a la ciència i el científic i a la medicina, aconseguir que això sigui possible encara amb un pas més allà, amb teixits una mica més, com dius tu, més complicats. Sí, i que estan d'enyat. Per què dic que ha de passar una mica més de temps? Perquè ara de moment és on ha aconseguit amb òrgans i teixits, clar, de cèl·lules mare. Això vol dir superjobes, superjobes. Però estan en el camí de aconseguir reprogramar les cèl·lules madures. I aquí és on hi ha l'esperança per tantíssima gent, però en moltíssims tipus de malaltia. Perquè vol dir que fins i tot ells agafaran el teu fetge d'enyat actual, encara que tinguis 60 anys, suposem que és una edat fantàstica, eh? Poso com exemple perquè no és ni un nen ni una persona superjoba. És normal que també els òrgans i el cos es deteriori al llarg del temps, no? Del temps, o pot ser fins i tot a veure que a vegades és que no som immunès a malalties, sinó perquè haguem fet actuacions en la direcció de malmetre'ns l'Òrgan, sinó fins i tot perquè les nostres defenses han caigut davant l'etacte d'algun virus o bacteri molt potent, eh? O sigui que hi ha també la qüestió de genètica, d'una predisposició, etcètera, etcètera. Però reprogramar les cèl·lules madures vol dir que la persona que tindrà 60 anys i que actualment li podrien parlar d'un trasplantament, perquè avui en dia, en el nostre país, encara s'estan oferint trasplantaments fins cap als 65 anys d'Òrgans, el d'acord, el d'aputmó, per exemple, també si calgués, doncs el de fet, evidentment, és un dels més coneguts i potents. Doncs en aquest cas ja no li oferirien el trasplantament que a vegades correm el risc del rebuig, sinó que li farien un tractament amb aquestes cèl·lules tan potentes i el seu fetge ha regenerat dia per si mateix. Seria fantàstic perquè seria amb les seves mateixes cèl·lules, amb el seu mateix sistema immunitària en joc, doncs regenerant-se i que l'Òrgan torna a arribar a la seva curació completa. Sembla mentida com avançar la medicina a la ciència en els últims 100 anys i fins on s'arribarà, que jo crec que ara no som capaços de poder veure-hi clar. Mira, s'arriba a que ja als Estats Units s'ha aprovat amb quatre pacients per retreçar els efectes de l'altimer, tinc certes microchips en el servei que van controlant, regulant, igual que quan et introdueixen un marcapàs en el cor, doncs van regulant els impulsos nerviosos de les neurones per evitar que es vagin deteriorant i morint, que és el que passa explicat d'una manera molt senzilla quan espateix l'altimer. I això també té molta esperança perquè imagina't que això és experimental total, però ja va en aquesta línia de on arribarem o on ens estem apropant. Doncs mira, t'incertem uns microchips reguladors i aquests microchips intentaran que les teves neurones facin les connexions que tu en aquests moments per tu mateix ja no pots fer, el teu servei ja no pots fer a causa de la malaltia. No se sap quines seran les conseqüències amb humans, perquè és la primera, primera vegada que es fa, però en canvi, els metges estan molt esperançats. Bé, parlem ara d'una investigació que sembla ser que ha descobert on resideix la intel·ligència humana del servei, o no? Gairebé, gairebé, sí, sí, sí. A veure, explica'ns-ho això. Mira, el que... Perquè n'hi ha, no? Encara n'hi ha. Sí, que n'hi ha. A vegades jo veig algun comportament d'alguna persona que dic, escolta, si els científics posen a buscar, no sé si trobaran alguna mena d'intel·ligència. Em sembla que ho va dir Einstein, allò de... jo no sé si hi ha intel·ligència fora de la Terra, el que sé segur és que aquí a la Terra no n'hi ha. Una cosa similar, sí. Sí, potser he fet una versió així, una mica de punki. Sí, molt punki, però no va per qui anar per aquí. En fi, què és aquesta? On és la intel·ligència humana? On resideix? A veure, dir exactament allò que dius fixa, concret, puntual, que del servei, tant de dir que no, que ells s'estan inclinant per una altra versió molt més pròxima a les intel·ligències múltiples. És a dir, moltes àrees del servei entren en acció amb xarxa, o sigui, connectant-se, a l'hora, i que llavors van comunicant-se la informació i van manifestant la nostra intel·ligència. I amb unes persones es connectaran més unes àrees vinculades a l'espressivitat oral, a l'espressivitat del cos, a la lògica matemàtica, a l'espai, a la música etc. i unes altres persones, on se'ls hi connecta un altre tipus d'àmbits cerebrals, àrees cerebrals, que els hi potencien un altre tipus d'intel·ligència. Per tant, els metges, amb molta precaució, perquè estan a veure, jo et diria que ja ho saben, però públicament han dit que estan a punt, perquè segurament els deuen voler acabar-ho de concretar amb alguns assatjos, i són unes investigacions que s'han acabat de realitzar aquí, al país Valencià, Madrid, i en cooperació també amb Barcelona, imagina't, han cooperat aquestes tres ciutats, metges d'aquestes tres ciutats, doncs diuen que és sense gust que hi ha moltes àrees que entren en acció, i que per tant, tot el que diríem, que són aquestes àrees que estarien a la part superior del nostre crani, i que agafen evidentment la part superior també del nostre front, perquè és on hi ha lòbol frontal, el que analitza les coses, les memoritza, les arribes reflexionats, etc. Doncs que aquí és per on estaria, eh? O sigui, que més aviat està per dalt, encara que un altre dia amb més temps parlarem que dintre del nostre servei hi ha tres tipus de servei, i a les hores de jo que t'ho deia, hi ha persones que sembla que no tenen gaire intel·ligència, depèn de quina està més connectat, perquè hi ha un servei que mantenim un origen com reptilià, l'altre servei més mamiferiat, i l'altre hi ha pròpiament humà. Potser amb les persones que pensem que els falta intel·ligència és que estan més connectats amb el reptilià, dels reptils que no pas el mamiferiat o l'humà. Sí, potser sí, potser sí. El potser va per aquí, eh? Van per terra, aquests, no? Van més per terra, van entregar la llengua, també, i tot plegat. I a vegades, sinó que tots fan declaració? Sí, i surten a la tele i ja es veiem, doncs, a primera les notícies, i etcètera, etcètera. La penya vol morre, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Directament des de la banda sonora de Nightmare Before Christmas, és a dir, allò, Malsson, abans de Nadal, de Tim Burton, arriba aquest diris Halloween, perquè demà, efectivament, és tot sants la castanyada Halloween, dieu-li com vulgueu, i de fet, Núria, quan en aquestes celebracions, i que ens ajuntem molta gent amb la família o amb els amics o amb coneguts, tenen un efecte positiu, sobre nosaltres? A veure, si hi ha bon ambient, tenen un efecte positiu segur, les reunions, l'entorn d'una taula, en què no hi hagi un bon clima, doncs la veritat és que, malauradament, no tenen aquest efecte positiu, sobre el nostre estat d'ànim, hi ha molta tensió, a vegades, només continguda per una certa educació. Però quan ve de gust, quan et trobes en persones que fa temps que no veus, doncs sí, és absolutament important, fins i tot en els moments difícils, no deixar de celebrar la vida en la vida que es pugui. Clar, clar, jo ho dic pregun que tu ets coach, m'imagino que aquestes bones, que hi ha bones notícies, en les celebracions, quan ens ajuntem tots, i això fa temps que no et veus, això també és com recarregar piles amb la gent del teu voltant, no? Sí, i per això també diria que és molt important, i aquest és un any en especial molt important, en que si ens reunim en un bon ambient, intentem parlar de temes positius, intentem posar-nos el dia amb coses positives, que no vol dir que no portem nosaltres els nostres problemes, les nostres càrregues, i potser gent que s'està trobant amb situació, doncs molt, molt... Ja difícil o extrema, però és intentar, intentar aportar aquest sentit positiu per una raó, per allò que connectàvem amb la setmana passada, que el llenguatge és molt senador. Tota construcció que fem, està construint també la realitat com percebem el món, com ens la diem a nosaltres mateixos, i com l'estem explicant els altres, doncs jo convidaria que amb unes nits màgiques màgiques d'una festa que és cèltica, d'origen cèltic, molt profund, amb la primera lluna plena, que està molt a prop de la quinoci de Tardó, i del solstíci d'hivern, la primera, perquè en el temps cèlting sempre anava pel cicle de la lluna. I que, doncs, hi ha persones que li han dit, Halloween, que nosaltres en diem que s'enllaven i tots sants, no perdre que tenia una importància molt especial, i aleshores, doncs, que aquestes paraules que pronunciem és el que ens estem explicant a nosaltres mateixos, i com interpretarem el món, la nostra vida, el que estem pensant dels altres. Va la pena fixar-nos en el tipus de diàleg que estem tenint a taula i intentar que sigui positiu. Sí, tota la raó del món, ho aplaudeixo molt, perquè ja estic cansat d'anar a fer alguna cervesa, alguna trobada amb amics, i tota l'estona és que la cosa està molt malament, és que està fatal, és que ja sabem com és això, és que no sé si pot fer res, no sé si pot fer res. Escolta't tu, una mica de positivisme, no?, les converses, i també entre nosaltres, perquè, si no, només falta que nosaltres mateixos ens haguem d'enfonsar entre tots. És que una mica va per aquí, és que si nosaltres mateixos ja s'adim, acabem s'adint a aquesta realitat que sempre he insistit, és molt autoimposada, però no perquè no sigui real, sempre ho sobranyo. És perquè van dient que costa molt sortir-ne, que costa molt de fer, però això no és cert, és a dir, que la crisi és complexa, sí, però que es podria sortir molt més ràpid d'ella també. Això, però, abans s'ha van posat, salvar determinades institucions abans que salvar les persones. Això, en aquesta crisi i en d'altres, doncs, ha estat així. Però el mateix temps és que, si tenim aquest sentiment com de... o llancem la tovallola, o d'indignació profunda, que cada vegada més pensem que units podem fer coses diferents, crear realitats diferents. I és al nostre nivell amb un impacte X, però no gens despreciable. Hi ha associacions de veïns que han començat a crear una xarxa de solidaritat en els barris tan increïbles que posa la pell de gallina. És veritat, l'ajuda entre les entitats, que ara per ara és una mica el futur, si es vol sobreviure, perquè on les retallades fan que les subvencions baixin de forma considerable, l'única forma és que les entitats col·laboren i s'ajudin entre elles. La Núria Oriol és coach professional, si us voleu posar en contacte amb ella, només que el que ens envieu un mail a la penya del MorroarrobaGmail.com, la penya del MorroarrobaGmail.com i nosaltres us farem d'enllaç, perquè si voleu que us ajudi tranquil·lament amb el seu despatx, que té ella molt positiu i molt optimista, doncs ho farà. Núria, moltíssimes gràcies i que vagi bé fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. La penya del Morro sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també. Que a mi cap a les 6 de la tarda, un tema fantàstic, preciós, que és boníssim el del Roger Mas i la copla Sant Jordi, el dolor de la bellesa. Diamant robins, maractes, orifils, d'argent, convulsions i tensió muscular. De sota l'arc, frantera del desert, no distingeixo de fora del detins. Els núvols passen a 7 vegades al seu temps, dones llengot o més gripaus sobre un gran rock. La nena està corrent pel camp, la porta oberta va a davar. I ja ho sabia d'altres cors, que quan l'obres et junts. I ja ho sabia d'altres cors, que qui torna ja no ets tu. En temps dels tritis, quan els hippies eren hippies, algú va veure un cel es petarrant. Com un ramat d'ovelles que en mort del pastó, un paradís borratxo de dolor. Vinc catabàtic, mirall del fotre, les fronteres són col de mà al saient. He deixat sol la meva nena, i ara no el seu nen és la meva nena. La meva nena, el nen, he deixat sol la meva nena. I ara no el seu nen és la meva nena, la meva nena, el nen. He deixat sol aquella panca i l'allonça l'ha picat, llat amb aoles, un xai enfeït allò. La nena està corrent pel camp, la porta oberta va a davar. I ja ho sabia d'altres cors, que quan l'obres et junts. I ja no ho sabia d'altres cors, que qui torna ja no ets tu. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La feina vol morro, cada tarda, de cinc a set per ràdio dels bèsties. La recaptació per IVA ha pujat de gairebé un 12% al setembre, respecte al més anterior, segons que ha avançat el ministre Disen de Cristóbal Montoro. El ministre ha explicat al Congrés dels Diputats que en general els ingressos de l'estat estan millorant clarament. Los ingresos por el Impuesto sobre Sociedades, que estaban cayendo dramáticamente en nuestro país, han aumentado los ingresos en un 11,9%. Com que sense comptar les bestretes a les autonomies en 9 mesos, el déficit de l'estat s'ha situat en el 3,9% del PIB, Montoro diu que és factible que es pugui complir l'objectiu del 4,5% compromès amb l'Unió Europea pel conjunt de l'any. Bona tarda, us parla Roger Castillo. Aquest vespre es disputa en els primers partits d'anar del 17 final de la Copa del rei de futbol. D'aquí a dues hores, a les 8, el Llegostera rep el València al municipal. La presidenta del conjunt Gironí, Isabel Tarragot, diu a la xarxa que és possible superar aquesta eliminatòria. A partir de les 10 de la nit, l'Estat i la Mendiesa Rots acollen enfrontament entre l'Aleves i el Barça, que debut a aquesta temporada de la competició. El Palamós de Futbol, jugar a la tercera divisió, ha fet públic el nom del substitut de l'entredor. Eduard Bilset, que ja va entrar a l'equip la passada temporada i una punt d'oca i patins, avui arrenca la cinquena jornada i l'higa amb el partit entre Rous i Mandrell, a partir de les 9 de la nit. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La fundació, l'empresa guanyadora del concurs públic per gestionar els cursos dels plàstics municipals, ha renunciat al concurs, es va resoldre a principis de setembre, on cop els alumnes ja s'havien inscrit, com tant que els tallers els invertiria el professor que havien tingut en els últims anys coordinat per Puri Martín i Carme Malalet. De fet, els tribrits d'informatius, així ho indicaven, i per això la gran majoria d'alumnat no va encaixar gens bé. El canvi que es plantejaven l'empresa guanyadora del concurs. Per tot plegat, es demanaven tenir els mateixos professors i els cursos no van començar el 15 d'octubre. En principi havien de fer-ho la setmana que ve, però, finalment, la fundació ha renunciat, una renúncia, perquè l'empresa, iniciatives i programes que gestiona, que en Genesta volia que la fundació contractés els professors anteriors. La fundació ho va començar a negociar, però jo tenia un programa pròvi per saber si realment era obligatori contractar aquests professors anteriors que li obri un procés judicial que costava tants diners que, segons l'Ajuntament, la fundació ha decidit presentar la renúncia. Ara s'obrirà un nou concurs que funcionarà diferent. L'Ajuntament convidrà 3 empreses a presentar-s'hi per fer-ho més àgil, i la judicació es podria fer a final de novembre o a principis de desembre. De moment, però, no se sap quan començaran les classes. Més coses, una exposició que en Genesta repassa quin paper va tenir s'enjust en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona, ja han passat 20 anys, i l'Arxiu Històric ha preparat una mostra que recull diferents elements que recorden aquelles de veniment, com va viure el municipi i els voluntaris s'enjusten. És un recull de fotos i objectes que recorden els Jocs i la seva relació amb s'enjust. De fet, la intenció és que la mostra sigui oberta i tothom pugui portar elements que recorden els Jocs Olímpics. Des de l'Arxiu es tenia constància d'imatges sobre el pas de la Torxa Olímpica i de la Paralímpica, però suposen que hauria més material que encara no s'ha registrat. L'expressió sinegura avui a partir de la set de la tarda i es podrà visitar fins al 22 de novembre el 5 de Can Genestar. I acabem aquest vulletí amb una punta política perquè la candidatura de via democràtica ha estat acceptada a les llistes per al Parlament de Catalunya. El partit compta amb Pablo Barranco, també regidor de l'Ajuntament de Sant Just com a cap de llista. Barranco és el president del partit per presentar una candidatura a la Presidència de la Generalitat. El document oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat avui les llistes dels partits de la demarcació de Barcelona que opten a la Presidència del Govern i la Calde de Sant Just, Jordà Barpinyà, forma part de la llista del partit del Surista de Catalunya. En la posició número 51, 16 formacions polítiques formen part de les llistes a Barcelona. I de moment això és tot més informació a partir de les set al Sant Just notícies a Dície Vespre. I de moment això és tot més informació a partir de les set al Sant Just, Jordà Barpinyà, forma part de les llistes a Barcelona. I de moment això és tot més informació a partir de les set al Sant Just. I de moment això és tot més informació a partir de les set al Sant Just. I de moment això és tot més informació a partir de les set al Sant Just. I de moment això és tot més informació a partir de les set al Sant Just. a la Clara Aguilar. Però abans de tot això connectem amb el Cas Fonsanta, que és el centre d'atenció i seguiment de drogodependències del Baix Llobregat Anna Lies. Bona tarda. Hola, bona tarda a tots. Bona tarda, bona tarda. Anna, t'has fet... Quant de temps, eh? Sí, ara feia temps que no ens escoltàvem, i de fet, ja sabeu que és a fons mesos, malauradament només podem parlar una vegada al mes amb vosaltres, de totes formes, Anna, mira, aprofitant que aquesta setmana, que és la que ens toca parlar una mica sobre el tema de les drogodependències, de les drogues i tot plegat. I ja estem en setmana plena de... Ara ho comentàvem fa un moment amb la Núria, de Halloween, tots sants, la festa... Les festes que hi haurà demà a la nit, no?, a tot arreu, hi ha molts escoteques, molts bars, la gent sortirà. Potser m'estaria bé fer un link amb el dia sense alcohol. Que el dia mundial sense alcohol, correcte, que és el 15 de novembre, el component de setmanes, però mira, com que parlem una vegada al mes, ho ajuntem una mica a tot. Escolta, la gent ja... Jo crec que ja ho sap bastant, però no està mai de més recordar-ho i més en aquestes dades, perquè les conseqüències d'un consum alabat d'alcohol són importants, i a vegades, clar, quan no estava bé, diguem-ho així, no se n'adona fins on pot arribar, no? Això està clar, i és veritat que moltes vegades durant... Hem parlat molt del tema del consum d'alcohol, de no malament visc a estar, no? Sembla que el primer, perquè quan parlem de drogues, és veritat que sembla que són drogues i alcohols, no? És veritat, i el comentari del dia següent, per exemple, ostres, ahir vaig agafar una, que tinc un mal de cap, m'he hagut d'aprendre un ibo profe, no? Clar, és com el que dius tu, no?, que... Sí, que està molt... està molt... com molt normalitzat, no?, i a vegades, a mi em sembla que s'espera una mica el tema de que, ostres, estem parlant d'un tòxi, que estem parlant d'una droga, estem parlant d'una droga, igual que d'altres, que pot tenir conseqüències molt fortes. Home, de les drogues legals, potser és una de les més perilloses, aquesta? Sí, tant. Jo sempre dic que totes les drogues són perilloses, no?, però el que passa és que és veritat que l'alcohol com és la droga més consumida al nostre país, perquè ja tinguis un problema de dependència o no, la majoria de persones, o hem begut en algun moment, o bavem, no?, de manera ocasional, però ho fem, no? Sí, per això és la droga més consumida al nostre país. Jo, Jordi, si em deixes, vull, per parlar, no?, del tema de tant per l'alboni, les festes i tot això, i aprofitant pel dia 15 del novembre, m'agradaria llegir la definició que, que no?, l'alcohol que va fer o que fa el fràmpid, m'agradaria que és un secret, un psiquiatràs, que és alista, i d'altres surts eren units, i més el que deuen. Defineix l'alcohol com a una substància química molt semblar la letter. Una dosa és petita, és sedant. Una major dosis produirà excitació i agitació. Si s'aumenta una mica, surt un efecte anestètic. Però una dosa, si forta, resulta mortal. És tòxic i genera al·lucció. Si s'hagués descobert, recentment mai hauria estat aprovat pels Estats Units per la direcció d'aliments i medicaments. Encara que sempre estrenc, sempre ha gaudit la popularitat. O sigui, es va dir... Sí, sí, no, no, no, és que sempre... No és que ho estiguis tan clar, eh?, potser... Els hem parlat, el que deia, és separant d'un tòxic que consumits en accés, produeix l'amor. Aquesta última frase també és molt reveladora, no?, si s'hagués descobert fa un temps, potser no l'haguéssim legalitzat. Com ja hi havia una època a la història de l'alimentat i concretament als Estats Units, els anys 20 i 30, allò, el nom de la llei seca, on es prohibia a vendre alcohol. Una cosa impensable avui en dia. Imagina't que el nou govern de la Generalitat o de l'Estat, que surti en les properes eleccions, digui... No, a partir d'ara, l'alcohol està prohibit. No, no ho faran, perquè si no la gent no ho votaria, no? No, per cert ho dic, per cert ho dic. No ho faria, però jo crec que sí que hem de ser conscients d'això, que no estem bevent aigua, no estem bevent a algú que és inoc, és a dir, treballa i treballa perquè afecta, afecta el nostre servei. Afecta el nostre servei, afecta les nostres capacitats del nostre servei i canvia la conducta. La veritat és que, a vegades, jo crec que també, mira, ara parlem i ho estem racionalitzant, per dir-ho d'alguna forma, el tema de l'alcohol i d'aquesta droga i tot plegat, però moltes vegades tot i saber-ho, quan surts de festa o estàs a discutir, que estàs al bar, ostres, et deixaran portar una mica per l'inèrcia del grup social. Llavors, i si et sembla, podem parlar de les unitats de veguda estàndards, que això ja ho hem fet alguna vegada. Sí, que la gent s'espanta, perquè diuen, oi, tampoc ja és un alt risc, o ho comandem un altre cop. Sí, perquè, a més i a més, la gent sap que el que es pren, o si ens prenem alguna cosa, quin és el risc que podem arribar a tenir. Perquè, en les dones, també, recordem que és un... És ment.Sí, i amb els homes és un altre. Va, doncs mira, comencem pel que seria una unitat de veguda estàndards, que és nou, seria una copa d'acaba, una cervesa, un quinto, un cot petit de vi, un cigalo, carajillo o un xupito. Va, un xupito és una unitat de veguda estàndards. És un U-V, una unitat de veguda estàndards, que se'n diu. Sí, parlem de dos, ja, anem ja més por. Si parlem de dos, U-V, seria una copa de cunyà col·licor, un whisky o un cubata. Vale, i ara anem pel que diu l'HOMS. L'HOMS, la Organització Mundial de la Salut, ens diu que el colsund d'alcohol, del risc, són els homes, és de 4 U-Vs al dia. Per tant, dos cubates. A partir de dos cubates ja tenim risc. Ja estem en el risc, i a les dones és la maïtat. Seria dos U-Vs al dia. Amb un cubata, les dones ja. Ja està. Ja estem en el risc. I les conseqüències, quines poden ser? Quin és el risc de consumir a partir dels homes, per exemple, a dos cubates al dia i les noies, amb només un? Mira, el primer, el primer, bueno, el canvi de, com sempre han dit, l'alcohol, dins dels grups que nosaltres fem, segons el fet de serveis, sabem que és un depressió del sistema nerviós. I això que vol dir, que el que fes treure, treure és com adormir el servei, que és més somnolent, que vagi molt més lent, per això tot el tema de la perda de reflexos, la perda de capacitat d'atenció, etcètera. Què passa? A més, això, que a tot i que a nosaltres ens puguem sentir bé, que no anem burrats, i tot això, sí que es fan reflexos, sí que es per capacitat d'atenció i de reacció. Són tits, no només quan anem en cotxe, sinó una persona, potser, que es veu dos cubates, imagina't, abans d'entrar a treballar, o al migdia, i després t'engances a la tarda, imagina't, que tens dos cubates, a les 4 de la tarda, i t'engances a les 4,5, segurament que aquesta passada tindrà les seves capacitats més baixes. Marmades, sí, home, i tant, i tant. El que volia preguntar jo és què estava pensant ara. Amb dos cubates, per exemple, els homes, que és aquestes 4 unitats de vacuda standard, per dir-ho d'una forma, d'on és positiu en un control del col·lèmia? En principi sí, si ho vols fer. Tu et veus, doncs, cubates, són positius. El control del col·lèmia, el control del col·lèmia. Sí, que d'on és positiu. Per això, a mi jo no agafo el cotxe quan esteu. L'heu de parlar abans, primer, per un mateix, però sobretot no, un pot tenir la capacitat, i si no l'altre, tenim la responsabilitat de mirar-se per un mateix, però sobretot no fem les altres. Escolta, la llibertat, no? Si vull veure, vull veure, però... En això sí que s'ha guanyat, en els últims anys, acompat en els anys 90, per exemple, que, doncs, escolta, jo me'n recordo que als anys 90, havia molt de gent que agafava el cotxe i havia begut, i no passava res. El que passa és que jo no sé si aquest canvi de tendència... És per no pagar molta. Clar, és per la conscienciació del perit que pot tenir, perquè la majoria d'accidents de trànsit són amb conductors que superen l'índex del col·lèmia per mes en alguns casos d'accident, o si és perquè, realment, per la por de, com dius tu, de pagar moltes, no sé si és la conscienciació o l'altra. De totes formes, aquesta és la tendència que sí que s'ha revertit, però, vaja, tampoc això eximeix el fet de dir que, com que jo condoeixo, puc veure tot el que vulgui, no? El que vulgui, no. Si t'estives una mica, està clar, això és, està clar. Però el que parlàvem abans, el tema de les capacitats, després una persona que veu tots els dies, es posen al risc físicament, és a dir, una persona que es cuida i porta una vida sana, doncs segurament que un any, dos, tres, quan més jove, potser menys perill, però després aquest fetge o l'estómac, després es acaba ressentint. Tenim molta gent, que, per exemple, ha arribat el cas, inclús puc parlar de la gent que el conec, que no és tan dintre potser de ser una persona alcohòlica, alcohòlica o que sigui consentida, que té una edicció, però sí que han begut molt durant la seva vida, tot i que sigui normalitzada, i al final han tingut aquests problemes de inflamació de fetge, i les gastrítics típiques per al costat del col·loc... Vols dir que potser que, quan som joves, no notem això, hi són uns efectes que potser ens arribarem d'aquí uns anys? Lo típic a l'odalt abans, que mentre estàs fumant, doncs és una mica marmar les capacitats, perquè ja no n'hi ha de ser igual de ràpid que abans, però després les conseqüències greu es veuen amb el pas del temps, per les coses serien iguals. Serien tan a nivell de capacitats, com també, a nivell físic, està clar. Per cert, ara que et tinc aquí, Anna, has vist els anuncis, la nova campanya de trànsit referent, els anuncis de... que són testimonis... Sí, són testimonis, em sembla, que l'institut Goodman, alguns, que, per exemple, s'encara d'en Càdira Rodas, i de l'assistit de la DGT, que expliquen la seva experiència en un minut i mig, en lloc d'anar d'un institut o a escoles, que és el que expliquen, ho expliquen davant de càmera, i si han perdut algun familiar, o sigui, com han quedat, m'han explicat tu, no? A mi m'han agradat aquests anuncis, perquè són casos reals que rebel·len el que pot arribar a passar, que a vegades el testimoni d'una persona... Quan més impacten és quan més ens arriba, que altres persones es poden explicar que ho podem evitar, que ells ja no ho poden evitar, però que ho poden evitar, jo crec que sí. I això... El que passa és que, individualment, hem d'aprendre consciència, però socialment també hem d'aprendre consciència que no estem parlant de qualsevol cosa, sinó que estem parlant d'alcohol, que és una droga, que és tòxica i que té conseqüències. Doncs Anna, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Pararem, o sigui, un altre dia, de... Sí, sí, sí, que parlarem. De més coses, no perdiem parlar-ne, sí senyora. Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies. Vinguis un bon Halloween o castanyada o el que facis, eh? Igualment, igual.Molt bé. Que vagi bé, Anna, gràcies. Adéu, adéu, adéu, adéu. I plou, i para la nuit. Un coup de línia mortel. Afro l'elevanyol. Les yeux crem d'her d'ebany. J'ai attendut cent quants. En les rues, en noies, les blancs. Tu et venus en si plens. I plou, i para la nuit. Un coup de línia mortel. Ajude les canetes. O si pommes et canavires. Si j'en ai perdut la tête. J'ai amic et belle birre. Tu et venus en si flens. I plou, i para la nuit. Un coup de línia mortel. Tu et vies l'avir. O l'arguer de juste le possè. O l'arguer de juste le possè. De nos nuits de fumades. I no resta presque rien. Que te descends un trop matin. Assomé trop un pli d'hivertis de la vie. A la prochaine station. Petit d'en pléon. M'està demà, descends-la. Au dos sous de mon père. I plou, i para la nuit. Un coup de línia mortel. Un dernier tour de pis. Avec la mort au bout. J'ai appendu cent ans. En les rues, en noies, les blancs. Tu et venis en si flens. I ara, a l'apenya del Morro, anem de les bandes sonores de Clara Aguilar. Clara Aguilar, bona tarda. Bona tarda, Javi. Hem vingut al programa una setmana més. Parlem de diferents... Avui d'una banda sonora, perquè setmana a setmana, la Clara ens porta una pel·lícula. I el que és molt important, moltes vegades és més important que... que la propera pel·lícula. Que la pròpia imatge, que és la banda sonora. Perquè si tens una bona banda sonora, la pel·lícula pot pujar molt. En canvi, si tens una banda sonora lamentable, la pel·lícula acaba sent bastant lamentable. És molt difícil que una pel·lícula sense bona banda sonora triomfi. Tu has vist l'impossible?No. La gran pel·lícula que tothom està veient? No, l'Alsonami. Sí, tothom diu que sense la música... Tu l'has vist?Sí. Però tothom diu això, que sense la música, no aconsegueix fer l'efecte agaf allò de la pel·lícula, plorant. Per exemple, això és Apolo 13. Ja t'imagines que estàs a l'espai... Sí... Vista, tenim un problema! En fi, avui, Clara, quina pel·lícula ens portes? Avui parlem de Salvador, pel·lícula d'aquí, i, com és, sabem tots, la música és del Lluís Llach. Bé, ja veiem amb aquests primers compasos i aquestes primeres notes, que... Això no va gaire bé.Una comèdia no és. De què va Salvador qui l'ha dirigit? Què ens pot explicar d'aquesta pel·lícula? La pel·lícula està anant al 2006 per Manuel Buerga. De fet, no és una pel·lícula original, sinó que es va basar en la novel·la Com Tan Rera. La història de Salvador Puig en Tic, escrit al 2001 pel periodista català Francesc Escrivano. La pel·lícula és la mena de crònica, no des de tots els fets que va passar amb el cas del Salvador, fins a la seva mort, l'execució per la condemna haurien matat un policia que moria l'any 74, al març, a les 9.40 del matí. Qui era Salvador Puig en Tic? Salvador Puig en Tic va ser membre del moment ièric de llibertament. I, bueno, activista molt important als anys 70, que, com dit abans, va ser condemnat i m'agrada els esforços de la família, muïtjacions socials, dels seus propers advocats, no va arribar a l'indult i va ser condemnat per Garrot Vil, que la pel·lícula es veu i mare meva, molt explícit, sobre aquesta música que estem sentint de fons. No em vull equivocar, però em sembla que va ser l'últim condemnat a Garrot Vil a Barcelona. Exacte, sí, sí, sí. I el compositor és el cant autor Lluís Llach, que, home, jo no me l'imaginava en una faceta de compositor de pel·lícules. No sé si és l'únic de pel·lícula que ha composat. Ara, en Pills, perquè no ho sé, em sembla que és l'única cosa que ha fet. Sí que és veritat que ell és un gran músic de farrenjaments quan va fer aquell últim concert a Berges, que va fer un concert a Berges, que va fer un concert a Berges, que va fer un concert a Berges, que va fer un concert a Berges, que l'últim concert a Berges, que amb tot aquell Orquestra i aquests instrumentacions, però jo crec que... si més no,ất las poares vegades que l'hem vist, fent allò a una banda sonora brutal com aquesta, que de fet el motiu perquè ell va ser el compositor de temporada sonora va ser, perquè ell va escriure l'anze foren el preparation del 2017, justament el mateix any que van matar el seu al賽 ponzentic, la cançó I digue 앞으로, cançó conegudíssima i que forma part de la història de la música atalana, de la música de protesta, ell com a contactor, etcètera. A 30 anys més tard, Jaume Arrores decideix produir una pel·lícula sobre l'Història de Salvador. I, clar, era inevitable que Lluís Llach fos la persona que s'encarregués de fer aquesta connexió musical amb l'Història de Salvador Puig Antig. Em sentia un tros de la pel·lícula. Justament aquest és el final, quan li diuen... Ell diu quina putada, no? Quan és el final que li diuen que... s'haurà executat. Dic que està parlant de l'Icicanto Tris, que, de fet, són el final de la pel·lícula amb els crèdits, però és una mena de fil conductor durant tota la pel·lícula, perquè això es fa estípic a les bandes sonores. Un dia amb el piano, no? S'utilitza la melodia de la cançó Llach, i ell fa arrenjaments amb orquestra, personant el que és el tema principal, que és Icicanto Tris. S'entem-lo. N'hi ha la bona i s'ha de dir. Jo n'estimo la por, ni la vull per demà. No la vull per avui, ni tampoc com record. Que m'agrada el somri, un infant por el mar i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant. Icicanto Tris és perquè no puc esborrar. De fet, Llach, per si mateix, és un símbol indiscutible de la lluita per les llibertats i també de la denúncia de les injustícies socials del 70, no? Jo n'estimo la mort i el seu pla és tan glaçat, no? Home, de fet, si parlem una mica de Llach, moltes de les seves cançons segueixen sent, avui dia, poderosos referents, fins i tot per les noves generacions, com, per exemple, l'estaca, sense anar més lluny, on a la manifestació de l'11 de setembre es van poder escoltar per la via de la Yetana bastantes vegades. I, a més, les manifestacions d'estudiants, també durant aquest any contra l'atac, i, a més, també, i no cal només la manifestació, sinó escoles, jo el vaig llarat cantava Can Coral, que aniquem sort, els esplais, els caos... És una música que, bueno, dels anys 70, en cap amunt, però que avui dia, qui més no, ha cantat una vegada una cançó a Llach, no? Per cert, una curiositat sobre l'estaca. Tu sabies que és l'Imna de l'Usab de Perpinga, l'equip de rugby de la Catalunya Nord? Això com ho saps, tu? Perquè és moltes coses, no? Per això? Clar, no és veritat, eh? M'ho canto, perquè sí que han callat, tantes boques, tants caes, i vola de mi. M'ho canto, m'ho canto, m'ho canto, m'ho canto, m'ho canto... M'ho canto, m'ho canto, m'ho canto... Que jo m'estimo a can, de la gent de la carrera, amb la força dels molts, parats a la grana. De fet, Clara, la música de Salvador s'ha definit com la banda sonora de la generació del 70, oi? Sí, música mustaquí, oi? Bé, ara jo, Bob Dylan, Pau Riba, que són, a veure, de fet, he dit tres exemples de música que sona la banda sonora, la pel·lícula, perquè a part de les peces composades per ell, per a Llach, també hi ha moments que surten la noia porcellana, el knock-knock-knock-knock-nock-nock-nock-nock-nock-nock, i que aquestes, precisament, van ser escollides pel mateix director, el Manuel Berga, que no va ser Lluís Llach, sinó que ho va fer juntament amb el director. De fet, per exemple, Joan i Zac, també... forma part de la banda sonora, no? No forma part, precisament, no forma part de la banda sonora. Aquí hi ha la polèmica. Posa'm aquesta cançó que ens heu pensat. Sí, sí, sí. Em fas trampa, el guió? Em fas trampa. Perquè la cagues jo et corratgeixo. És broma. Si triomfaràs arribaràs molt lluny, sí, clara. Exacte. De veritat. Gràcies pel consell, Jordi. Una mica de polèmica amb la banda sonora, i amb Joan i Zac, que l'escultem amb aquest tema de Margalida, com a protagonista. Què va passar? La cosa és que Joan i Zac fa temps, i estem parlant després de la pel·lícula, que el programa Els Matins de TV3 va dir que li sabíem molt greu que Lluís Llec, com a responsable de la banda sonora, no inclugués la seva cançó, la que estem sentint, a Margalida. Perquè ell creu que a Margalida és un referent de l'història del Salvador Puigcentic, i va dir exactament, diu, Lluís Llec ha traït la memòria musical d'aquest país. Diu, la memòria musical, quan es parla de Puigcentic, no serà mai i sí que en tu, trist, sinó que serà a Margalida, és a dir, qui es va enfadar bastant. Piqui entre cantautors. Piqui entre cantautors. A més, li va dir que jo em pregunto què passaries si fes una pel·lícula, un reportatge sobre les cançons polítiques, i s'oblides l'estaca. Però jo, després de saber això, que veig que ha estat volèmica, ha estat llegint... Has investigat, eh? Investigat, com a bona periodista. No és com arribaràs lluny? Sí. I es veu que Lluís Llec diu que això no va deprendre d'ell, sinó que va ser qui es colia, com et va dir abans, que és el cas de Salvador Puig Antig, va ser propi director. Però també va dir que si li haguéssim preguntat a ell, si ell hagués posat a Margalida, va dir que no, tampoc ho hauria fet. Bé, doncs avui ens hem acostat a la banda sonora de la pel·lícula Salvador, que, com comentàvem, una pel·lícula de l'any 2006 i dirigida pel Manuel Huérga, que també, doncs, va ser un indiscutible del panorama audiovisual del nostre país. Va ser director de BTV durant molts anys i, a més, també... De TV3, també? No. No, però va dirigir la realització de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics, del 92. Home, mira, el meu any. Tu eres el 92. Sí que tens 34. Clar, moltes gràcies que vagi... A tu i Jordi per convidar-me. Tu ets vermella, eh? Sí, sí. Que vagi molt bé i res... Sort que és ràdio, això. Tornem a escoltar la setmana que ve amb una altra banda sonora. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de men. Hola, soc el Jaume Figueres, saludo la penya del Morro i vaig a una petició. Que no t'ultegeu tant, perquè arribo a un moment en què no puc donar-ho a mi. No puc donar-ho a mi. No puc donar-ho a mi. Hola, soc el Jaume Figueres, saludo la penya del Morro, i vaig a una petició que no t'ultegeu tant, i puc donar-ho a baix dels tweets que fos. Hola, jo soc l'Àlex Urina, i jo no tinc problemes de tweet com el Figueres, perquè directament ni Facebook, ni tweet, ni d'AFM, ni res de res. Per tant, ja em podeu jutjar tant com vulgueu, cap problema. De Bombay, Royal, a la 6.41 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, i tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern. Un home, unes idees, un color, el blau, un esclap a la barba. Sergi Arrada, en Ruiz. Molt bona tarda. Bon dia, que lluny. Què tal? L'estàs molt lluny, avui, a Sergi? Sí, bueno, el casal, com sempre. Què tal? Com quina ambient ha respirat el casal de joves, avui? Humid, perquè està plubent ara. Ah, i ja sí? Sí. Última hora, no? Està plubent a Sant Just, ara mateix. Un notícia d'última hora. Doncs, escolta, perquè nosaltres com que estem tancats, aquest zulo, que es diu Radio d'Esvern, a les tardes... I, a més, és molt fosc, ja. O sigui, t'has fixat que és... No, no em queixo, però és molt fosc, ara mateix. I no ho veig bé, si plou o no. Per tant, confirmat, està plubent. Està plubent. Abans de començar, un moment. Pare màquines. Sergi. Què? Escolta, si no vols, no et dic res, eh? No, digue'm, digue'm. Ah, que tu vas estar l'altre dia com a nucli... On? A les festes de Tardó. A la barra. Dels buos, de la bona aigua. Què tal, com va anar? Molt bé, estàs amb bons els biquinis, no? Ah, sí, hòstia, és veritat, no me'n recordava, allà. Doncs ja... Boníssims! Biquinis, que era... Perquè hi havia una juguesca, aquí, no? Em sembla... Explica'ns com va anar. La resca que jo em vaig capficar en que volia fer biquinis... Sí, ningú del nucli volia, eh? Bueno, érem dos, que volíem només. Molt poca gent, no? El que vaig prengar va ser jo. Però, bueno... De totes formes, els veníeu a dos euros, em sembla, si me'n recordo malament. Erem dos euros, amb doblada formació i doblada per mi. És veritat. Podràs estar una mica passadet, eh, al final? Dic, bueno, va, t'ho compro un. Jo me'n vaig menjar un i haig de confessar que estava molt bo. És un dels millors biquinis que he provat mai a la meva vida, Sergi. Perquè mai te l'havien fet amb tant d'amor. Llavors hi havia una juguesca que havies de vendre 100 biquinis, no? 100 biquinis, sí. A veure, un moment, para, màquines. La pregunta del Milió, vas arribar a vendre aquests 100 biquinis? No. No el vas vendre? No. Però què va passar? Doncs que em vaig quedar entre el 60, 70, una vegada així. 69, vas vendre en total? 60 i 70. Ah, va, va, va, d'acord. En fi, he perdut un sopar, no? Sí, però he guanyat d'altres, perquè m'emporta... per fer... com... com 25 biquinis a casa. Ai, ja, ja, ja. Què vols dir, que tens tot de pavimbo i de foratge? Pavimbo, de pernil... Trancetes i tot això, no? He perdut un sopar en un restaurant, però he guanyat molt de biquinis. Molt menjar, eh, que és una mica... Les gallines que entren port les que salen, que diu aquest. Ser Gerrada Maynard. No. Aquesta posta era un win-win, que te li dius. Sí, sí, clar. Ser Gerrada, win-win, always win. Bé, demà hi ha la festa jove, que l'altre dia vam tenir l'Àric Pomar, que és col·laborador habitual del programa, dels divendres, i ens ho explica, que ja ho tenien quasi bé, quasi bé tot llest, per la festa jove de demà, una festa que es fa al casal de joves, on només hi poden anar, en principi, i jo crec que és així, no hi hagi noies entre 12 i 16 anys. Sergi... És per menors d'edat. És per menors d'edat, correcte. Sí, sí, enfocat, doncs, això, a l'Umnas de l'AE, sobretot. Fem cantera, ja, per d'aquí uns anys, que preparin ells el núcle i tot això. Sí, se va començar a treballar, no? Amb els joves d'aquesta franja d'edat és de jovenets, perquè quan arribi a la majoria d'edat, ja s'ha apagat el que s'organitza de coses, i vulguin fer-se una entitat, i, bueno... Potser, com tu dius, podran ser el núcle i del futur. Demà, què és, espera? Perquè, clar, des del cas de les joves, també doneu suport, com dius tu, a aquestes iniciatives juvenils, que no sé si... Aquesta, em sembla, és la tercera, perquè fan una cada trimestre. Això, el que s'ho oferissin per organitzar festes o no? Bueno, és una campanya que vam començar el curs passat, que és quan vam començar també ells a fer les festes aquestes, de començar a atxacar-los en el bon sentit, des que entraven a l'institut, no? I perquè sempre, Alejandro i jo, a les jornades de salut, que van ser la setmana passada, de fet, sempre s'hi fem una xerrada als primers de l'ESO. A tots els primers de l'ESO, de l'Ía Sant Just. I la setmana passada heu fet... Quan vam començar a remarca, des de l'any passat, que fessin coses aquí, que podrien fer el que vulguessin, que aquí estaven per muntar tot el que vulguessin muntar. Per cert, la xerrada de salut, que dius que vau fer la setmana passada, amb l'Alejandro del Casal també, a l'institut de Sant Just. Quins temes vau trucar? De què vau parlar? Doncs això, si vam parlar una mica dels equipaments... municipals del poble, especialment del Casal, perquè és el que més respond a la seva franja i a les coses que ells poden fer. I, bueno, si vam m'explicar una mica el funcionament del punt d'informació, del Casal, les coses que fem, les coses que podem fer, les coses que ells podrien fer... Escolta, Sergi, sent un mòbil de fons. Sí, és un mòbil que està sonant i no està el seu propietari aquí. Gafal, gafal. No, perquè no és meu, el mòbil. Quina música sona? Perquè és com així, molt... taladradora. Ja, és que la gent... no sé per què té mòbil, saps? Ja. Escolta, eh... Bueno, esperem... esperem que el mòbil acabi. El que? Perdona, no em deixo de sentir. No, clar, perquè tenia el mòbil al costat teu. Esperem que el mòbil deixi de sonar per continuar la secció, Sergi. Espera, ara. Ja ha parat? Sí. Sí. Vale, estàvem parlant de les xerrades que feu els alumnes de l'Institut de Sant Jus d'Esvern. Per exemple, comenteu quins són els diferents equipaments que hi ha a Sant Jus, no? Sí, va ser una mica això, no? De participació i de parlar d'equipaments, de parlar del que sal, de això del que fem i del que podem fer. Per cert, heu parlat de ràdio d'Esvern o no? No. Per què no? Perquè... no. No van caure. No, no, ja ho sé. Fem una cosa, Sergi. Era de 20 minuts, perquè teníem mitja classe. I, clar, tampoc podíem aprofundir molt els equipaments, no? I parlàvem una mica d'en què són, qui són, no? I després ens entrava amb el castell a l'emput d'informació juvenil. Sergi, jo llenço un repte per la propera xerrada que faci a l'institut de Sant Jus d'Esvern. El repte és que expliquis que hi ha un programa que es diu La penya del morro, que es fa cada tarda de 5 a 7. I que, si no l'escolten, doncs... No m'ho volen. No, no són guais. I que, si volen ser guais a Sant Jus, han d'escoltar la penya del morro. De bon rotllo, eh? Vale, vale. Pots dir o no? Sí, sobretot al cimars. Exacte, aquí anava jo, perquè tu ho pots girar, ho pots colar, dient que tu estàs als dimarts a la tarda anunciant les coses i que parlaries d'ells i tal. Sí. Què et sembla? Doncs, bueno, a la propera, ho diré. Vale, bueno... No ha costat gaire aquest repte, un aplaudiment. Vale, vale. Mira, l'Eli ens diu al xat. Bona tarda, penya. Espero que aquests 10 minuts que falten siguin el millor del programa d'avui. Entre ella i ara. No, perquè ella s'acaba... S'acaba de posar-se per escoltar-nos, m'ho imagino. Vull dir que... Per tant, Sergi... Pots contestar que encara ha agafat una mica de l'assassió del Sergi, que l'hi agrada tant. Sí, per això t'ho dic. Està d'anar bona, no? Clar, oi? Clar, m'ho desitja... m'ho desitja a part. En fi, demà hi ha aquesta festa de Halloween, que ja no diuen ni castanyada ni res. Estan perdent els valors, però a marxes forçades. L'han dit aquesta jova Halloween, però dintre també fan coses de castanyada i tal. Què vols dir, que hi haurà moniatos a dins? No, hi haurà castanyes. I després també em van explicar que si alguna anava disfressat, el convidaven a un... A un cóctel de sang. Sí, i per entrar s'ha d'entrar per un passeig del terror. Sí, sí, no? Estan treballant molt, està molt bé. Només hi pot anar gent menor de tant, no? Sí. No, tu no pots anar. Perdona, per poc, eh? Sí, dos dies. Per poc no puc anar, en fi. Sergi, alguna cosa més, el que és el de joves aquests dies? Tot plegat? Doncs no. Que demà ha plourat, també. Ja vaga la metro, eh? Sí, demà ja vaga la metro, que això ho afecta molt, el sent just. I el dissabte tornarà a plourar. Que no fem pont, tanquem tants els altijous, divendres i saps que estem aquí. Ah, mira, com nosaltres tampoc fem pont. Nosaltres farem programa al divendres. I que aquí estarem. Molt bé, com nosaltres. En fi, solidaritat entre equipaments, sent just tanks, la ràdio... Sí, home, sí. Doncs escolta, Sergi, molt... Ja heu tingut la propera festa de tardor amb bikinis. Digueu-lo al Facebook del núcle. Volem més bikinis a la festa de tardor? A veure, un moment, Sergi. No cola, no cola. Deixa'm explicar-ho, perquè per la gent que ho sap, vinga. El Sergi està fent bikinis a la barra del concert que va bé, dissabte la nit, a les festes de tardor. I no... bueno, van triomfar relativament, no? Van triomfar més que les botifarres del dia anterior. Tot, va, ja. I no vols dir res més, no? I és molt més barato. Sí, això és veritat, això és veritat. Per tant, Sergi, un just zero. Seria una mica... Des del carinyo i el respeto. Sí, clar, clar. L'Eli diu, Sergi, estàs fatal. No sé per què ho diu, me l'agusarà. Està fent-ho bé, eh? Ja. Imagina't si et vegués. Ja. Deia, estàs, a punt, ja, de... Que d'aquí a reia no seré... un esclap a la barba, eh, que m'està tornant a sortir el pèl negre. M'estàs dient que haurem de canviar la presentació, i allò que diem al començament de... T'estàs sortint, però, escolti, un aplaudiment. No, no, no. I se sap això, cientificament? Clar, Sergi, per la gent que no l'hagivis mai, o no l'hagivis mai, el que és el de joves, no sap que té aquestes clapes a la barba. Se sap, cientificament, per què et tornen a rebrutar? A veure, això passa per una situació d'estrès, normalment, i quan el teu cos es desestressa, amb el temps torna a sortir el pèl. Jo crec que potser... Aquí fa molt de temps, però és blanc, i ara ha de recuperar el color. Jo crec que aquí... Sergi, hi ha un efecte terapèutic indiscutible dels biquinis. És a dir, el fet de fer biquinis... És el fet de veure, Jordi. Sí. No, no, mi no, no. M'hauria tornat el pèl abans. Mira, aquí l'Eli pregunta si estàs mudant el pèl. Sí, una mica, una mica. Que ets com un oso, no? El hombre como el oso. Com más pelo?Más hermoso. En fi, Sergi, deixem-ho aquí. Sí, deixem-ho aquí, si de cas, perquè, com escolti el consell de l'audivisual de Catalunya, ens caurà un paquet per...Ara sé, eh. Per parlar en castellà.Però si ningú parla en castellà, aquí. Ah. Com los contra más... palos. Sí, més guifre, vinga. Escolta, diu, encara diria més l'Eli. On hi ha pèl, hi ha alegria. Sí senyora, sí senyora. Sergi, ens veiem i ens escoltem la setmana que ve. Vinga, cuida't.Au, que vagi bé, una tarda. Patons a l'Eli. Mira, què aprofites? Què aprofites per fer patons a l'Eli? Bueno, online. On és Mouac, un Mouac, no? Un Mouac en streaming, que es pospots descarregar i et dono un pató. Molt bé, Sergi, que vagi bé, una tarda. Adéu, adéu. La penya del Morro, cada tarda, de la cinc a set, a ràdio d'Esvern. Bé, amics. Ràdio llents de la penya del Morro. Moltes gràcies per haver-nos escoltat avui. Com que hem canviat l'horari, ja falten 5 minuts per arribar a l'esset i és fosc. És negre nit. Avui marxem amb aquest to, una mica més intimista, de programa nocturn. Sabeu que ho fan això, a les nits? Perquè per mi, a través de la finestra de la ràdio, jo és com si fossin ara les dues de la matinada. Si algú que ens vulgui trucar per compartir les seves misèries, pot fer-ho. El telèfon de la ràdio és el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Però que ho faci ja, perquè estem acabant i no tenim més temps. A mi m'agrada molt allò quan fan els programes que ets de parlar per parlar i tot això. Tenim-nos a Juan el telèfon. Juan, què t'hi passa? A Juan va explicant tota la història i la noia que està allà pot fer un cafè i tant, tant, torna i fa... Mm-hm. Vull dir que això també està molt bé. Bravo. No problemes amb aquests programes, poca broma, però fan molt de companyia amb molta gent. I, com diu un amic meu, aquests programes estan molt bé, perquè sempre veus que hi ha gent que està pitjor que tu. I això, vulguis o no, sempre... sempre anima. 2, 1, 2, 3, 4! En fi, ho deixem aquí. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda en una nova edició de la penya del Morro. Ens acompanyem amb aquest tema que feia temps que no l'escoltàvem. Gif Pisa Chans de John Lennon. Adéu-siau. Bona tarda. All in a safe. It's Gif Pisa Chans. C'mon, c'mon, c'mon. All in a safe. It's Gif Pisa Chans. All in a safe. It's Gif Pisa Chans. All in a safe. It's Gif Pisa Chans. All in a safe. Més enllà d'una espècie Bona tarda, són les 17 deprés i comencem una nova edició dels san just notícies d'avui, dimarts 30 d'octubre. Tots seguides licensing, les notícies de Sant Just Sant Just Notícies, edició vespre. La fundació a l'empresa que havia de gestionar els cursos d'esplàstiques municipals ha renunciat. Ara l'Ajuntament tornarà a obrir un concurs convidant a tres empreses a participar, i serà un procés més senzill i més ràpid, però de moment no hi ha data per què comencen els tallers. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, veiem altres informacions destacades en titulars. Una exposició que en Ginestar recull el paper de Sant Just en els Jocs Olímpics de Barcelona. Ja han passat 20 anys del Jocs i l'Arxiu Històric Municipal a preparar d'una mostra que recull diferents elements que recorden aquelles de veniment. Avui s'han publicat les candidatures a les eleccions del Parlament de Catalunya. Via democràtica està finalment acceptada, en Pablo Barranco com a cap de llista, i jurem per penjar a figurar la posició 51 del PSC. El celler de Can Ginestar cull fins als 16...