La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#141 - La Penya del Morro del 1/11/2012
Notícies de Sant Just amb Carme Verdoy; Misteris de Catalunya amb Júlia Admetlla; Educació Canina amb Roser Archs i Albert Capapey; entrevista i secció de Llibres amb Arnau Cònsul.
de proximitat, per exemple, per anar a buscar bolets. El viatge dels catalans tot i no renunciar a fer vacances, que això està bé perquè tots ho necessitem fer un trencal, però el consum es recenteix. Llavors, doncs, el quedarem més en proximitat, farem els capades amb cotxe apropi, farem coses per Europa, que és un període molt adient, però el volum, en general, creiem que és un pont que segurament es quedarem per sota del que va ser el novembre de l'any passat. Des d'avui, els més grans de 16 anys que passin una nit en un allotjament de Catalunya hauran de pagar una nova taxa turística. Bona tarda, us parlo, Eduard Cabret. D'aquí dues hores, a partir de les set, l'Espanyol debuta a la Copa del Rei al Camp del Sevilla. Mauricio Pochettino farà rotacions i donarà minuts als jugadors que menys han participat fins ara com Quico Casillà, Simaot, Tejera Estuanyi, Rui Fonter, Galán o Baena. Més futbol en joc la novena jornada de la Lliga de Tercera División amb els partits Manlleu Balagué i Figueres Pobla de Mafumet. Tots dos amb empat a zero a la mitja hora de partit i acaben de començar el cornei a Europa i el Terrasse a Júpiter. També sense gols momentàniament. Jugats aquest matí, Castellna Fel 0, Palamol 0, Montañesa 1, Vilassat 3, Gavà 1, Repitenka 0 i el Vilafranca 1, Olot 4. També s'ha jugat avui el derbi de Jubanils entre Barça i Espanya o a la ciutat esportiva Joan Gamper amb Victòria Blaugrana per un gole 0. Notícies en xarxa. Notícies en xarxa. La tarda, ràdio per compartir de dilluns a divendres. La tarda, en Marina Romero, a la ràdio de la xarxa. Molt bona tarda. Això és la ràdio de la xarxa que us acompanya avui dia de tot sants. Aquesta és la ràdio catalana que té més accents diferents. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous, un dia clarament de tardor. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. Avui és dijous. que és el reglament òrganic Municipal, per veure el que això s'ho pugui fer, i es pot fer al final del ple, i si ho demanes abans. Van poder acabar el ple amb tranquil·litat, però sí, eh? Sí, sí, sí. Vam acabar el ple, l'única cosa que sí que el vam fer-ho a Porta Tancada. Amb o sense els mitjans de comunicació? Sense els mitjans, perquè precisament... i d'haver tota una situació també amb TV Cardadeu, que em sap molt greu, de totes les televisions locals, i em va saber molt greu, però si demanes... Si l'autoritat que presideix el ple diu això als pares, el que no poden fer-nos a TV Cardadeu és continuar posant micro, i continuar com si no us hagués dit res. Aleshores vam deliderar els seus regidors, vam dir que se suspenia el ple per 10 minuts, vam fer junts de port amb veus, vam dir que un eston ens veiem, i quan ens vam veure vam dir, senyor, seguirem al ple, però a Porta Tancada, i l'oposició va dir, no, nosaltres margem, no, però es margeu. Però veus, és un ple de taxes, a darrere un resupost, i tenim una qüestió que és que no la podem aturar. No ho hem de aturar. I a veure, i sap greu, perquè crec que amb democràcia s'ha d'actuar d'una altra manera. Som representants del poble, i mereixem un respecte. I si algun ciutadà que té un problema, i aquí n'hi ha hagut molts, amb plors values, amb desnonats, etcètera, etcètera, la nostra Porta sempre està oberta per parlar. Ara, per parlar com es va. No venint a interrompre. És que no vaig ni poder presentar la interventora, que no és el primer pla, la interventora de coses total que ens ha arribat ara. Però, bé, això és excepcional, a Cardadeu. Cardadeu és un poble molt bonic per passar molt bones estones i viurem molt bé. La Tarba, històries de cada dia sense anar més lluny. L'estat espanyol no està al nivell de les circumstàncies històriques, i això és gravíssim per Catalunya i és gravíssim per Espanya. Jo em penso que en aquestes eleccions, partits petits, s'hauria hagut de dir a daltres amb més força. Jo veig perfectament possible que molts electors que en anteriors eleccions a Parlament de Catalunya han votat pel PSC aquest cop no els votin, perquè no pensen que sigui el seu partit. La Tarba, a la Radiu de la Xarxa. Estem ja al punt de tres quarts de sis de la tarda. Ara el que volem fer és fer un repàs de tota l'actualitat cultural i lúdica que ofereix avui al país. En aquest dia festiu, avui fem amb l'Excel Camarassa. Excel, molt bona tarda. Bona tarda, Marina. Comencem el repàs d'activitats retornant a la infància, i és que avui comença la quarta fira de juguets antics i de col·lecció de quart, el Girones. Es tracta d'una activitat que vol promocionar el col·leccionisme i la recuperació de juguines antigues i complementar la trobada que es fa per la Pantacosta a Figueres. Durant tot el dia es podran intercanviar, comprar o vendre juguines antigues d'ocasió, usades i també juguines de col·lecció. Les festes de Sant Narcís, un pla d'art, els carrers del Barri Vell de Girona. Durant tot el dia hi ha el marc de les festes de Sant Narcís, com deies, els carrers del Barri Vell de Girona, acolliran la cinquanta setena fira del dibuix i la pintura, de la viada d'Oxans, la fira del mineral, la trobada d'Artesans, Brucantes i Antiquarís, i també la fira de l'alimentació artesanal, entre d'altres, d'activitats. A la sala Julien Maria Anglada de la Biblioteca, l'envermata de Ripoll, avui comença una cita que demostra que art i excursionisme no són conceptes que es seguin massa distants. A partir d'avui, fins al 30 de novembre, es podrà visitar l'exposició de passebres del club excursionista Ripoll, a la Biblioteca l'envermata. I al centre fraternal de Palafruge, ell afirma que el marit de la Marina és mariner. Aquest és el títol de l'obra de teatre que representa aquest vespre del grup Teatro Esquínza de Begur. La representació es fa a benefici de la fundació en colliga Girona, Lliga Catalana, d'ajuda al malalt de càncer i es comença d'aquí a ben poca estona, a les 6 de la tarda. Doncs ja no queda res perquè comença aquesta representació per a la mare d'algunes de les propostes musicals per avui, que és festa i segur que m'os aprofitareu per anar a ballar una estona. Comencem al punt de les 10 de la nit, en el marc d'aquestes festes que se celebraran a Girona, les fires de Sant Narcís. Afinat dels místics, Floguelón van. Aquesta és la cançó Batman i el seu farotge ritme de baix i bateria. Aquesta nit recordem actuen a la Sánchez Jazz Club. A partir de les 10, les entrades costen 5 euros. A Barcelona, a l'Eliogàbal, a Gràcia, avui, i a concert, amb aquest grup, els Flinging Peak Matanza. I per acabar-ho, fem amb aquest grup, que tot just aquesta setmana acaba de presentar nou treball. Aquesta cançó titulada Aprendre de Tu forma part del nou álbum del Sant Cogatengs, La Porta dels Somnis, un farancès, un treball que incorpora 10 cançons, i que van presentar ahir aquest treball. Aquest treball que comentem, que es titula Un Farancès, un álbum amb 10 cançons, que incorpora fins al llat de folca americà, així, com la versió del clàssic francès, la Liga Negra. Volem descobrir moltes més coses del que ja és el cinqui álbum d'aquesta banda. Per això saludem un dels membres de la Porta dels Somnis. És el Jaume Salto. Jaume, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, seu? Quines són les primeres reaccions que heu tingut d'aquest disc per part dels seguidors la crítica? Doncs la veritat és que molt bé, perquè, a més, bueno, vam penjar al Facebook que treia el disc, i la veritat és que molta de la gent que ha anat a... que van ahir mateix a compras el disc, ja ens ha posat els seus comentaris al Facebook. I la veritat és que, bueno, això de les cences socials, té aquesta meravella, diguem-ne, que les coses són instantànies, no? I que les primeres respostes de la gent, doncs són... són immediates i això fa molta il·lusió. Abans de treure aquest disc, vam llegir a la premsa... Com vosaltres deieu que aquestes cançons tenien un altre aire, potser més lliure. Per què ara sou més lliures creant temes? Incorporoeu també, us heu atrevit, ha creat altres línies d'estir, potser més variades. Sí, no sé... Això és una cosa que s'està dient ara, no? No sé, jo crec que cada moment et sents lliure, no? Tots els alguns ens han sentit lliures. El que passa és que jo crec que, a mesura que vas fent discos, doncs suposo que una mica vas experimentant noves coses i et vas com a optodescobrir-ne a tu mateix. I, aleshores, potser també és aquesta sensació que aquest va descobrir-me, diguem-ne, també, la gent. A mesura que et va conèixer, també com el va comprar a descobrir-te tu, també una altra vegada, i suposo que és aquesta sensació. També per altra banda, és un treball més aclèctic que tenim, no? O sigui, que ens hem obert més estils diferents. O sigui, és una mica... Potser les cançons més canyeres són molt canyeres, diguem-ne, i hi ha temes molt acústics, molt lents, hi ha una mica com molta varietat. I crec que potser això també és el que fa aquesta... Donar aquesta sensació, imagino que deu ser això. No és un moment fàcil per a ningú, tampoc ho és per la cultura, però sí que heu aconseguit reunir les forces necessàries per poder produir aquest nou treball. Creus que són uns moments on els artistes ara heu de fer el possible per intentar resistir, també? Clar, és un moment difícil en el sentit que, a part de que el consumidor final de cultura ha de pagar el 21% diva, que això sempre fa que encareix el producte, o bé el marge que queda és menor, no? Jo penso que això entre la pirateria... La pirateria l'intermet, perquè la pirateria ja no fa gaire mal, crec que ja és l'internet, el fet de tenir-ho tot gratis. I el fet que, clar, les companyies, que a vegades hi costa més reunir-ho, que els grups siguin rentables per la poca venta que hi ha, per tot plegat, fa que és molt difícil les apostes per part de les companyies. I, aleshores, això a vegades sembla que afecta els grups grans, i, realment, aquí afecten els grups petits, els grups que tenen una maqueta volen treure un disc, i no hi ha qui aposti per ells. Perquè, al final, els alejants sempre treuen un disc nou, no? Aleshores, nosaltres tenim la sort de que podem traient discos, i, en aquest sentit, estem molt contents, però sí que som conscients, que és un moment molt difícil, sobretot, per aquells que comencen, i que clau tenen molt fotut per trobar una companyia que aposti. I és un moment on aconseguir concerts és més difícil que fa uns anys, Jaume? Sí, és més difícil, també, perquè, per la mateixa raó, perquè com que econòmicament tothom està més fotut, doncs, clar, fa que la gent li costa més pagar una entrada, si les entrades han de ser més econòmiques o bé, hi ha menjent. Una mica que acaba passant les dues coses, normalment, que hi ha menjent i les entrades són més econòmiques. Doncs que les sales també poden pagar 400 més baixos, o moltes vegades no poden ni pagar-los, perquè, si el grup no és conegut, doncs no... Veniu aquí i mira el que surti, no? I, clar, això fa, doncs, que després els ubs també els costen més, tenir els diners per gravar el seu primer disc, és com una roda al final tot plegat, no? I, aleshores, això és el que fa que les sales estan fotudetes, pobretes, no, la gent no pot fer més. Ja, per acabar, Jaume, quina és l'agenda de concerts? Quines ciutats visitareu? Ostres, ara em sap greu, perquè jo soc un de d'astrema, això. I no ho saps, el primer concert, almenys? Sí, sé que el dia 14, crec que aquest és el 16 del 14, jo diria que és el 14, estem a l'Efnac de Lledea Goral, després els estarem al Teatre Garriguella, però no recordo el dia, i després sé que, o bé el 14 del 16, segons qui és, és del mes que ve, estarem a la zona de l'Efnac de les arenes. A la pàgina web es pot consultar, això, eh? Sí, sí, ho podeu mirar. Ara, al Facebook també ho anirem publicant. Vull dir que ara, properament, també els publicarem totes les dades, i ja s'estan allà empenyats. Jaume, salto de la porta dels somnis. Moltíssimes gràcies per estar avui en directe en aquest dia festiu, i que tingueu molta sort amb aquest nou treball. Moltes gràcies a vosaltres. No queda res, ja, per arribar al punt de les 6. 5 minuts el que farem ara és regalar-vos un dels temes que ens van oferir aquest grup que estem escoltant. Són els Taylor Four Penguins. Ens van deixar ben impressionats quan van venir aquí els estudis a fer-nos aquest acústic. Per això, per arribar a les 6, us fem aquest regal avui que és dia festiu, eh? Aquest tema ha d'ensenyir dels Taylor Four Penguins. Estàs escoltant la xarxa. Tots per tots. Claraboya Audiovisual és una cooperativa de treball associat que va engegar fa dos anys i mig quan el Quico Montoro i les teves enceres es van quedar sense feina, han tancat la televisió privada de Mataró. La situació on aixaria el 2010 la productora Audiovisual, Claraboya, que avui dirigeix en és dos i un soci més. Tots tres són tècnics audiovisuals. Ens ho explica el Quico Montoro. Des de principi teníem molt clar que volem ser una cooperativa, perquè a la televisió de Mataró era un necessari de lucre, sempre ha sigut una espai on s'ha pogut opinar i proposar bastant. Aleshores, no ens veiem després d'aquesta experiència, bastant d'any, d'una empresa capitalista, organitzacionalment piramidal. Això sumat a la tradició cooperativa de Mataró van acabar de decidir-los a constituir-se com una cooperativa de treball. Encara que al principi teníem força feina, també els ha afectat com a la majoria la crisi econòmica que relanteix el mercat. Aquests arrestants s'han centrat a treballar per altres cooperatives, o bé per empreses i entitats de l'economia social. Diuen Quico que s'estan renovant i pensant sempre en nous productes. Soc cooperativa, per mi no és gens fàcil. És molt gratificant, perquè en el dia a dia està organitzant la teva gent i decidint cap on val el projecte, però tot apèndo el teu equip i tu, i no hi ha ningú que tregui les garpes de lloc. Aleshores és fàcil per mi, treballar per a l'altre i tenir un sou a final de mes i anar tirant el que passa és que a nivell de satisfacció que m'aporta a treballar amb els meus companys i decidir cap on ne'n venia una mica la dificultat que puc sol el dia a dia. Entran al web de la productora www.carabolla.com i veiem un dels seus últims treballs. Es tracta d'un videocorporatiu on també hi ha participat primitive films que han realitzat per la Federació de Cooperatives de Catalunya. Aquestes empreses ja existeixen, són les cooperatives, i la seva aportació ha estat reconeguda per les Nacions Unides amb la designació de l'any internacional de les cooperatives. Descobreix com les cooperatives fan un món millor a www.3bdobles.com 2012.cat. Laura Balaguer, La xarxa. Què és el fill, poc? Són les sís, notícies en xarxa. A la mateixa família hi farim de gravetat un menor fill d'una d'elles. Ja han passat per l'edifici a recollir les seves pertinències. Ja saben que, com a mínim, aquesta nit l'hauran de passar fora de casa per precaució. Sabadell, diré que el cantarà bona tarda. Bona tarda per l'edifici de 4 plantes en passat, la filla, i els nens d'una dona de 70 anys que viu sola al segon pis i que l'han tingut en observació per ser diabètica i per controlar-li el ritme cardíac. També ha entrat a l'edifici la filla d'un matrimoni gran que ocupa la primera planta i que també han passat per l'hospital per intoxicació lleu de fum. La dona, Mercedes Garcia, acaba d'explicar que encara passaran dies abans que els seus pares torni a casa. Han dit que, almenys, està dentro de 4, 5 dies, no posaran la luz, i, fins que no venguin los seguros y las cosas, y miren todo lo que hay, pues no sabemos nada. Ellos que tienen una intoxicación... Tienen... Ya no tengo por dentro. ¿Qué es? ¿Hasta cuánto les tienen? No lo saben. No lo vean, que están limpias o no le darán el arte. El menor de 14 anys han estat crític i ha estat trasllanat aquesta tarda a la unitat de cures intensives de l'hospital partaulí de Sabadell, la resta dels ferits, 10 persones, amb intoxicació lleu de fum serà endurats d'alta abans d'aquesta nit. L'empresa organitzadora de la festa de Halloween a Madrid assegura que l'aforament no estava complet. La companyia reconeix que una vengala ha provocat aquesta matinada des del recíntem de Madrid Arena de propietat municipal, que ha causat l'amor del menys 3 noies de 18 a 25 anys i dues en ferides molt greus. El vici alcalde de Madrid, Miguel Villano, ha dit que a apuntar que efectivament no hi havia més gent que la permesa, però que ho investigarà. El aforo és de 10.600 localitats, i segons comuniquen, se vendieron 9.500. Por lo tanto, no se ha superado el aforo permitido para esta instalación. También queremos dejar claro que no solo no se produjo Ningún problema con los accesor de salida del recinto, sino que estos se utilizaron con normalidad por los asistentes al concierto una vez que finalizó. Les dues noies ferides es troben en estat crític i una d'elles és una menor de 17 anys. La mantenen envidant artificialment a l'espera de poder contactar amb els pares que passaven al fons por de Madrid. El president Artur Mas diu que el govern està per plecs per la resolució de la Junta Electoral Central que obliga a retirar la campanya institucional de les eleccions del 25 de novembre. M'ha assendut que la prohibició de fomentar el vot vagi a la línia de la qualitat democràtica. Des d'initiativa, Joan Herrera ha reclamat a Convergència que pagui els 271.000 euros que ha costat aquesta campanya i ha demanat Artur Mas que faci autocrítica. Em deixa per plecs és que em mas es mosti per plecs. Perquè un vídeo que posa determinades imatges i no posa les imatges en contra de les retallades, és que les retallades que hi ha hagut i les mobilitzacions massives que hi ha hagut, no es posa res. I el que crec és que està molt bé deixat. I fins i tot gent independentista deia, està molt bé deixat, us heu passat tres pobles. Doncs veu una capacitat, una mínima capacitat crítica Artur Mas, no li sentaria malament. La Generalitat ha retirat la campanya, però presentarà recursos al Tribunal Suprem. Els castellers de Vilafranca han escrit una nova pàgina en la història del món castellet, descarregant un castellí inèdit al set de nou en Forra. Els vers han signat una actuació d'extrema dificultat per tots sants, en què també han pogut descarregar el 4 de nou sense Forra, on de la temporada. I la torra de nou en Forra i sense manilles, que per primer cop se'ls ha resistit fent llenya, després que l'enxaneta l'hagi coronat. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Roger Castillo. D'aquí, a menys de 9 a 7, l'espanyol debut a la Copa del Reia, el camp del Sevilla, 11 de Pochettino, amb només 3 jugadors que són titulars habituals, Quico Castilla a la porteria, Galan Forlin Colotto i cap de Vilam de Fentze, Victor Sánchez Baena i Tejera al mig del camp, Giac Clàscar, el mitjain pistany de l'ús Raül Baena. Vull titular, tio, que la Copa no fa nosa, malgrat que la prioritat del guip és la Lliga. La més important és ser el primer partit que viene, com una gana d'il·lusió, de frentar-nos ante un rival. I la Copa sempre és una animaatoria bonita, así que queden ganes. Més futbol en joc la 9a jornada de Lliga 3° de divisió. En joc 4 partits, tramp final d'enfrontament, el Manlleu 2, Valague 0. I el Figueres 1, poble de mafomet 0. Just començar de la segona part, i Terrassa 0, Júpiter 1, jugats aquest matí, Castellafel 0, Palamós 0, Montenyès 1, Vilaça 3, Gabà 1, Repitenka 0 i Vilafranca 1, Olot 4, amb aquesta victoria de l'Olot és líder provisional a l'espera del que faci el Cormallà i en futbol femení 4 partits en participació catalana, com és una victòria a la del Barça per 4 goals 0 contra l'UELVA. La tarda amb Marina Romero a la ràdio de la xarxa. Bona tarda a tots els que us incorporeu ara mateix a aquesta sintonia. Això que escolteu és la vostra ràdio local i la xarxa. S'obrirem ara el temps de ràdio que avui ens portarà fins a dos quarts de set, perquè avui dia 11 de novembre moltes de les ràdios que cada dia fan i emeten aquest programa la tarda tindran de què mitja hora la retransmissió del partit de la Copa del Rei de Futbol que disputa el Sevilla i l'Espanyol que ha fet la sintonia. I s'ha fet un programa per obrir un espai de reflexió. Ho farem amb algunes de les veus i els personatges que han passat en les darreres setmanes per aquest programa i que ens han deixat a punts per pensar el mateix temps que ens parlaven de llibres, de la història recent de Catalunya o fins i tot de la spiritualitat. En els propers minuts de ràdio tornarem a escoltar alguns dels fragments que ens han deixat aquí a la tarda l'escriptor Rafael Nadal, l'historiador Xavier Pedrals i Viles. Benvinguts, nevament, a l'únic programa de la ràdio local que fem moltes ràdios locals a l'hora. ... Comencem parlant de felicitat, perquè si hi ha una idea que és difícil de definir i on totes les descripcions que s'enfacin puguin ser sempre relatives, aquesta és la idea de la felicitat. El periodista Rafael Nadal, premi Josep Plat 2012, per la seva novel·la, quan eren feliços, ens va apuntar una mica les seves visions particulars d'això, de la felicitat. Una neix directament del record de la seva infantesa feliç, en mitjana família molt numerosa, on eren 11 germans i que recull el seu llibre. L'altra és la llibertat, que el mateix Rafael Nadal va confessar que la pots sentir més ara fent d'escriptor, que no pas quan exerceix de periodista. Rafael Nadal ens va visitar aquí a la tarda, el dia 9 d'octubre. Quan escrius una cosa així, sempre somies amb que serà un èxit, però la veritat és que al final m'ha acabat sorprenent molt, i sobretot perquè ha sigut bastant regular a tot Catalunya, no només a les comarques de Girona, i també amb públics molt diferents, no? Diguem-ne, està escrivint cartes i correus, continuament gent per comentar-me coses relacionades amb l'obra, i això em passa amb una senyora de Madrid, que té 93 anys, i que m'escriu que ha llegit el llibre amb dificultat, perquè fa 40 anys que viu a Madrid, i per tant té el català molt roballat, però que l'ha acabat llegint bé, i que se l'ha llegit dues vegades, i me'l comenta, i em pregunta coses, i m'ha enviat el llibre perquè li torni a enviar signat, i al mateix temps, la mateixa setmana, m'arriba una carta d'una nena de 14 anys, que em diu que s'ha emocionat amb el llibre, això realment a mi és el que m'ha sorprès, i és el que em fa feliç de veritat. Perquè tu, com autòcom, decideixes passar del món del periodisme, a fer el salt i escriure la novel·la, el 2011 a vas començar amb la novel·la als mandarins, per què i com decideixes allò que vos artescriu la novel·la? Bé, jo havia escrit sempre, no?, i des de molt jovenet, havia escrit poesia, per exemple, i tinc moltes coses als calaixos de casa que ara no vull ni treure ni repassar, però vull que he anat fent... Quan he tingut moments a la meva vida, he tingut temps. Però el periodisme, sabeu vosaltres, que és absolutament absorbent, que si tinguessis més hores quan estàs en un diari, sobretot quan l'estàs dirigint, quan estàs en tasques de direcció, tot els 20 anys que vaig ser subdirector del periódico... Doncs si tinguessis més hores, són més hores que dedicaries a la feina, a fer-la tu mateix, o pensar, coordinar, a proposar, a buscar fórmules per fer una mica més interessant tot el que estàs fent, no veus el moment de posar-te a escriure a nivell de creació casa teva, i jo sempre havia passat que un dia m'agafaria un temps, i al final, quan, per diferents circumstàncies, una mica explico també el prolec dels mandarins, vaig plegar el periódico, em va semblar que era el moment de posar-m'hi molt seriosament, i des de les hores que estic escrivint, d'una manera molt compulsiva, i m'ho passo molt bé, i, francament, ara no sabria viure d'una altra manera. Per tant, podem dir que no trobàs a faltar el fet de dirigir un diari? No, no dic que no hi hagi dies el moment polític que és molt interessant, és apassionant, i hi ha dies que sí que m'agradaria veure la meva mirada, i tenir aquest punt d'influència, per poder explicar, per poder contrastar, per poder encarregar reportatges, sèries, entrevistes, coses que crec que farien falta en aquests moments, perquè tots entenguessin millor el que ens està passant, i cap on t'anem i cap on te'ns convena, però, globalment, globalment no, estic molt bé a casa escrivint per mi mateix, soc feliç, a més, quan parlo i quan parlo en públic, ho puc fer en plena llibertat, perquè parlo en el meu nom i no d'un col·lectiu, ja no em dec els companys del diari, ni els lectors, ni a l'empresa, parlo en el nom d'en Rafael Nadal i Prou, i això també és una... redescobrir una llibertat que feia molt de temps que havia perdut, i, francament, és un gust. Ja imaginem que aquesta pregunta te l'han fet mil vegades, Rafael, però explica'ns, si us plau, per què aquest títol, quan érem feliços, és un títol melancònic, com si avui en dia ja no poguéssim ser? Bé, és evident que ara... jo sempre dic que sóc més feliç ara que quan érem feliços. El que passa és que és una felicitat molt diferent, no? Jo parlo d'una felicitat lògicament infantil, primària, d'un contacte molt directe amb la natura, d'una vida molt, molt al nostre aire. És una cosa que potser avui dia la gent jove li costa d'entendre, però nosaltres, quan érem petits, vivíem molt al marge de la gent gran. Teníem unes normes de disciplina molt dures, però si les complies, a partir d'aquí, te'ns quequejaves bastant, jo crec que acabaves tinguant una llibertat a vegades superior, fins i tot a l'actual, en el sentit de que jo, amb set anys, anava a l'escola tot sol, anava pel carrer i a jugar fora al carrer, tranquil·lament, tot sol. A casa vivíem amb els meus germans, però el menjador dels grans només anava si m'hi cridaven un estonet al dia a passar contes d'alguna cosa i prou. Ara jo crec que els grans fan viure dels petits massa a la seva propia vida, els seus problemes, ara la crisi, per exemple, i els petits acaben siguen adults molt abans d'hora. Nosaltres ens permetíem de viure una vida potser més fantasiosa, insisteixo, més al nostre aire, i aquesta és la felicitat de la que parla quan eren feliços. Si les paraules de Rafael Nadal i sobretot les seves criptores convidaven a reflexionar a partir dels seus records personals del passat, el passat col·lectiu és a dir, la història sempre és un bon mirall per ajudar a entendre el present, i fins i tot pot servir també per guiar una mica el futur. Amb l'historiador Vergadas Xavier Padralts van fer una mica aquest exercici en conversa que manteníem amb ell a la tarda, el passat 18 d'octubre. Xavier Padralts ha estudiat a fons el període republicà dels anys 30, des de la proclamació de la República Catalana fins a l'estatut, que finalment es va provar l'any 1932, i nosaltres li vam demanar si es podien trobar serps paralelismes entre aquells moments decisius de la història de Catalunya i els moments actuals. Això és una cosa que s'està marcant una nova frontera amb la recuperació de la capacitat política plena del poble de Catalunya. Vés de 1714 que no havíem tingut la possibilitat de disposar de nosaltres mateixos. Això encara no només és una cosa que està en curs, però quan es va programar aquesta conferència de la República Catalana a l'estatut del 32, una mica ja era intentar meditar i donar elements per veure què va passar en aquell moment, per si ens poden ser útils per tot el que està passant ara, que de fet, possiblement, és una de les rons de la història tal com l'entenem, una història que pugui ajudar molt a tota la comunitat a prendre del passat. A veure si ho aconseguim fer el més pedagògic possible, quins elements d'aquella època que s'ha fet des de la República Catalana a l'estatut de Núria del 32 ens poden servir per analitzar avui l'actualitat. Bé, en aquell moment, l'experiència que hi havia en aquell moment era la mancomunitat de Catalunya que va ser volida per al Primo de Rivera, que era un embrió d'autonomia. Era poca cosa, eh? Llavors, en Francesc Macià va tenir clar que si no es forçaven una mica les circumstàncies, no se'n sortiria. No se'n sortiria amb el possible canvi de règim de la monarquia a la República. I la seva solució, molt atrevida, va ser proclamar la República Catalana el 14 d'abril. Aquella República Catalana, que de fet doncs no va poder consolidar-se, sí que aquella proclamació, amb tant de suport popular al darrere, amb un èxit electoral esclatant amb la gent al carrer, va forçar al nou govern de la República Neixera a Madrid a negociar amb Macià. I amb Macià va tenir la sabidoria, en aquell moment, de aconseguir que col·lobressin amb ell gent que no eren de la seva partit, o que no eren militants, o que eren gent independent, agafar els millors de tots per negociar una sortida, i això s'ha convertit, després de moltes vicissituds, amb l'Estatut del 32. Encara que l'Estatut del 32 avuïria, segurament, ja ens assemblaria petit, però el que és clar és que en aquell moment era un event molt gran respecte a el que hi havia, perquè el que hi havia era res, i la referència immediata que era la mancomunitat era poca cosa. És a dir, els elements que van jugar en aquell moment, la negociació d'aquell moment, la idea de la República Catalana partint de la sobirania del poble català, que després s'ha convertit en una sobirania no tan clara, perquè el govern de Madrid, com ara mateix, s'acceptava cap a la sobirania dels espanyols en el seu conjunt. Entesos, però com a espanyols, els habitants de tot l'Estat. Totes aquests elements, que ara, en certa manera, es repeteixen, fa que moltes de les teories, que d'aquell moment eren discussiós diaris, estaven a la palestra, se'n parlava, ara tornen a ser-hi. I, per tant, al veure com es van encarreglar en aquell moment, ens pot ajudar a saber més bé què es juga, amb què es compta, quines sortides ja com s'ha de fer. El 12 d'octubre, un dia festiu com el d'avui, el nostre company Xavier Lozano, director de l'espluga FM Radio, va portar els micròfons a la tarda fins a l'interior del monestir de Poblet. El monestir, que ha tingut un protagonisme destacat en determinats moments de la història de Catalunya, està presentat per l'abat Josep Alegre i Vilas, una d'agunes a finca de Catalunya, des de fa molts anys. I a l'abat de Poblet li vam demanar la seva reflexió sobre el moment present que viu el país. Parebata, aquí, en aquest monestir, i reposen les restes del rei de la corona de Dragó, és un monestir que ha estat sempre un símbol en la construcció de Catalunya, com a país, com a cultura. Vostès eren agones, està aquí. És el lavat de Poblet, a més a més, el responsable dels monestir si és tercengs en aquest moment. I, per tant, des del seu punt de vista, ara que Catalunya sembla que estan canviant les coses, cap on creu que anem? No ho sé. On anem? Jo porto ja quasi mi xavida en Catalunya, perquè jo soc de la França, i tota aquesta part de Dragó té una relació molt estreta en llei. Aleshores, a mi m'agradaria que, com a persona, que aquests camins d'encontre, de reconciliació, jo he portat a part que, com a sacerdot, sempre faig al·lucions, les meves predicacions molt a la necessitat d'una unitat, d'una reconciliació, perquè en aquest món hi ha molta crispació, hi ha molta enfrentament, molta violència, moltes guerres en aquest món. Tot això penso que, com a cristians, hi ha un factor de reconciliació i de... ¿Vostè creu que, com estan les coses, hi ha possibilitats de reconciliació? A més, si no és tan que no. Jo penso que, per haver una reconciliació i un apropament, ha d'haver un diàleg, que a l'Institut té uns drets, jo he de respectar els teus drets, i els drets i les obligacions. En un diàleg, sempre... Jo, de estar disposat a guanyar, hi ha perdre, no? El diàleg és per això, no? Si jo penso que jo tinc tota la veritat, no es pot dialogar, no? Creu que Espanya hauria de respectar el dret que reclama Catalunya, pel que fa el dret a decidir l'autodeterminació, és a dir, si els catalans decidissin o poguéssim fer una consulta i decidissin la independència del país, creu que Espanya, això, hauria d'acceptar? Bueno, que sigui una consulta, perquè no ha de permetre això, no? Bueno, definitiva, sempre... Hi ha unes eleccions que digui que parli el poble, no? Bueno, que és a dir, que sempre... Diem de democràcia, democràcia, i després, en el fons, no hi ha tal democràcia, perquè després hi ha els poderes factis, que tenen el cinès, que tenen totes... I molta manipulació en l'ambient, i crec que no és fàcil, però, bueno, no millor hauria de ser això, no?, de deixar que el poble tingui la seva veu, i que aquesta veu es pugui escoltar. Afegir això, creu que és oportun, en aquest moment, haver obert ara aquest debat? Con todo esto de la crisis, que si, veritablemente, es una crisis tan seriosa, y los políticos buscan el ve del poble, ¿por qué no es un capazo de pusarse de acorde a todos los partidos políticos y hacer una piña de cara a afrontar la crisis? Eso, mirando, me deja muy pensativo, ¿eh? Tanto eso, tanto a nivel de Cataluña, a nivel de España, un sí que no. Yo recuerdo que cuando va a haber la transición, va a haber un acorde de todos los partidos políticos, que eran los pactos de la Moncloa, ¿no? Sembla que estaría en una situación pitjor, ¿no? Yo creo que sí, si es así, ¿no? Porque si es así, es una situación pitjor, los políticos son responsables, ¿eh? Porque si es una situación verdaderamente, tan greu, tan greu. Tantos interesses partidistes, que somos incapaces de pusarnos de acorde. Som molt tristes, per mi, molt tristes. Moltíssimes gràcies avui per haver-nos rebut aquí el monestir i per haver-nos apropat a totes aquestes reflexions. Estarem al cas, a veure si el que diu vostè, el tema del diàleg i la reflexió s'acaben produint-ho. Moltíssimes gràcies, de veritat. La tarda, històries de cada dia, sense anar més lluny. Tothom sap, doncs, tal el Zemar té uns efectes podrien dir devastadors, tant en la vida del malalt com del seu entorn familiar, quins són els primers símptomes? Moltes vegades, simplement, és que la persona es comporta estranyament. Són oblida de coses o s'enfada amb més freqüència. I, simplement, moltes vegades, aquest és el primer símptoma. Les vegades, quan ve la família, els fem una collida, perquè més cada família necessita unes coses completament diferents. En principi s'ha millorat moltíssim de temps enrere, el suport d'estaments públics, però sí que és cert que és una malaltia cara, molt cara. La tarda, a la ràdio de la xarxa. És fàstiu, però avui són molts els que treballen. I, si no, escolteu, Ricard Refecas, molt bona tarda. Hola, bona tarda. El Ricard Refecas és el director del Tres d'avui d'aquesta publicació de Vilafranca del Penedès. Ricard, estem treballant, esteu treballant, vosaltres, també? Sí, estem treballant. Estem acabant de tancar la portada i les dues pàgines que vam reservar pels castells de Vull de tots Sants, la Diada i la Franquina. Normalment no treballem el dia de festa, però avui ho fem per creure demà el resultat d'aquesta memorable diada castellera. Jo diria que ja sé quin deu ser el titular, però explica'm el tu. El titular és que els castells de Vilafranca han aconseguit revalidar la millor actuació de la història, que ja poseguin els mateixos des del Sant Felis de l'any 2005, i que en guanyen puntuació del Concurso Tarragona, l'han superat. També hem descarregat el 4 de nou net, l'altor de nou en forra, i descarregar el 7 de nou en el primer intent que aprova una colla castellera. Déu n'hi do, tot un afit aconseguida. Quina notícia més també tindrà el seu protagonisme en aquesta portada? Bàsicament aquest. L'altre és que parlem amb dos, amb un conjunt de testimonis, d'una banda de gent que depena de Zengs, que han viscut l'Huracà, Sant Di, a Nova York. Tenim un període 3 de testimonis directes d'aquesta desfeta que donen el seu testimoni al 3 d'avui. I també parlem amb 8 penades Zengs, que diuen a Madrid, i que parlen de la relació actual entre Catalunya i Espanya, arrendre l'auge de l'independentisme al nostre país, i que cadascú des del seu punt de vista ens explica una miqueta com es viu des de Madrid, aquest auge de la independència de la Nel, l'independentista de Catalunya. Don Ricard Refecas, moltíssimes gràcies, per estar avui a la tarda i a explicar-nos aquesta portada de demà. Gràcies i bona feina des d'ara, fins que acabis. Gràcies a vosaltres. La Tarda, històries de prop per compartir. Fins aquí avui la Tarda a la Xarxa, avui en un format ben especial, perquè és dia 1 de novembre, dia de tots anys. Nosaltres ara us deixem, perquè de seguida, a partir de dos quarts de set, molts de vosaltres podreu escoltar la vostra emissora, la retransmissió en directe del partit Sabilla Espanyol, que disputa avui dins de la Copa de Rei del Futbol, i altres d'on sentireu programació especial, per aquest dia festiu. L'equip del programa, amb directe voz de la direcció, Susana Auguetti, Esther Peret, a la producció Raul Orgales, Pere Avives i avui també Oriol Collado, la realització Joan Antoni Calderón, com a partènic a les emissores Aixel Camarassa i Maria Cossolà, i que us ha parlat Marina Romero. Doncs tot aquest equip us esperem demà, com cada dia a la vostra ràdio local, mentre tant que veu de passar una bona castanyada i un feliç dia, també de tots sants. Demà hi tornem, com cada dia, aquí a la tarda de la xarxa. La xarxa. La xarxa. Propostes en xarxa. Arriba una nova edició de la mostra del còmica Cornellà, 28 anys en què, ininterrompudament, la ciutat sompla de còmics. Dins del programa de la mostra trobem exposicions, actes en directe, activitats a les biblioteques i als instituts, als mercats de la ciutat, avars i restaurants. Aquest any destaca el protagonisme d'exposicions d'autors locals, per exemple, rugues, de la vinyeta a la pantalla, exposició oficial de la pel·lícula basada en el còmic de Paco Roca, i l'entrega de premis del dia 9 de novembre al castell. 28è, la mostra del còmica Cornellà del 5 de novembre al 2 de desembre. Oriol Puig, la xarxa. La música de la xarxa. La xarxa. La xarxa. La xarxa. La xarxa. La xarxa. La xarxa. La recepta de la cuina de carbón. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. i ja teniu una menida boníssima. Estàs escoltant la xarxa telei post Espanyol Espanyol Espanyol Espanyol Espanyol Espanyola Espanyol Espanyol i els curjats amb la noblesa de un món portat per tot el món o un camp de molt a la nostra terra la terra de l'Espanyol jo t'estimo Espanyol he sortut i me l'espoll i a casa d'una aglòdia jo t'estimo Espanyol jo t'estimo Espanyol he sortut i me l'espoll i a casa d'una aglòdia jo t'estimo Espanyol Bona tarda i benvinguts a la transmissió del Sevilla Espanyol dels 17 anys de final anada de la Copa del Rei tard de cop a la que viurem aquí a la xarxa amb servidora Cristina Álvarez i Cristina Álvarez i Cristina Álvarez i Cristina Álvarez el setembre de final de resolen avui és a punt d'entrar en joc l'equip blanc i blau oferà en mitja oreta al Sant Jepid Juan de Sevilla arribar al complicat per començar la competició i més tenint en compte la situació delicada que està travessant l'equip blanc i blau a la Liga de la part part experimental, que s'ha perdut per vollar demà i sempre hi ha dremos molt missatges, A l'Espanyol, habitualment, explica'ns quina ens presentarà avui Maurícia Pochettino. Tenim l'ons a l'Espanyol per aquest partit de copa del rei. Atenció, moltes novetats a l'11 inicial. Per exemple, la portaria a jugar a Quico Casilla, la defensa Galán, una altra de les novetats, també Forlín, Colotto i Cap de Vila. El doble pivot amb Víctor Sánchez, amb Baena, mitja punta. Avui, per Tejera, també fa uns quants partits que no juguen a Tejera? Van d'esquerra, per Simau, novetat. Torna la convocatòria després de tres partits. Vam de dret per Cristian Alfonso, una altra de les novetats de la convocatòria, el jove jugador de l'Espanyol, que recordem fins a aquesta passada temporada. Estava l'Espanyol bé, i a la punta, atac, és Tuane. Doncs aquest és l'11 que presentarà Maurícia Pochettino. El Sánchez Pizjuan, plaer de novetats, amb tots tres jugadors entre els habituals titulars a la Lliga. Saludem Martín Posse. Martín, com estem? Molt bona tarda. Bona tarda. L'ex jugador de l'Espanyol. I també ex entrenador del juvenil, de l'Espanya, tant en tant, aquí, a les transmissions de l'Espanyol. Moltes novetats. Anem una miqueta a Pams. Només tres homes de la Lliga, i ja esperàvem que fes bastants canvis, Maurícia Pochettino. Sí, bueno, se venía hablando durante la semana que iban a tener oportunidades de jugadores que no son habituales en la alineación titular. Pero bueno, acá se está viendo claramente que, bueno, que en un partido tan importante como una Copa del Rey, un Sevilla que pone prácticamente un equipo titular y un Espanyol que sale con jugadores que no son habituales, ¿no? Bueno, el lado positivo de esto es que se van a ver... Se van a ver los niveles de los jugadores que tienen ganas de estar ahí, que van a tener una nueva oportunidad para poder meterse en el once titular, y, bueno, deberemos saber qué pasa, ¿no? La titularitat, potser la meva sorpresa més gran, després d'uns quants dies de quedar sense entrar ni a les convocatòries de Simau, ja tocava tornar-lo a veure. Sí, sí, sí, después de estar prácticamente sin ir convocado, un jugador que ha venido que se ha incorporado a esta temporada con muchas expectativas por su nombre, por su trayectoria, y, bueno, que ha tenido alguna oportunidad de poder jugar, pero no ha podido demostrar su calidad. Hoy tiene una nueva oportunidad como para revertir esta situación. Saludo también a Eduard Cabré, Eduard, molt bona tarda. Bona tarda. Eduard és el narrador dels partits de l'Espanyol aquí a la xarxa. Què et sembla, aquest onze, ple de novetats? Està claríssim, Mauricio Pochettino pensa, encara que estigui a minuts de començar el partit de copa del rei, pensa en el partit de la reia i el societat, és la seva prioritat, sap perfectament que on es guanyen les coses importants, o que l'objectiu prioritari és aconseguir la permanència en lligues, hauràs d'anar a l'equip encara en zona de scents, només ha guanyat un partit d'aquesta temporada, per tant, s'entén que pensi en el partit de la reia i el societat, però entén que el Sevilla és un cas similar, no és tan zona de scents, però està molt per sota de les expectatives, sí que va amb tot, per tant, Michel és més valent en aquest sentit que Mauricio Pochettino, i per tant avui probablement veurem un partit de força desigual, perquè el Sevilla és el Sevilla prototípic, el Bon Sevilla, i l'Espanyol és un espanyol plegat de suplent. Jo crec que la passa enrere de Mauricio Pochettino, pel que fa a la Copa del Reia. El missatge que li envies al jugador és també quallant l'estidor, i, per tant, no direm que tira la Copa, però sí que almenys en el partit de nada diu que és cosa del Sevilla, a la tornada ja veurem. Ara profundirem una miqueta. En aquest onze hi ha si Mauricio Pochettino llença o no la Copa, però tots dos heu fet esment a l'onze del Sevilla. Toni, explica'ns quin onze presenta a Michel. El tenim i el repassem a l'onze inicial del Sevilla, de Michel en Diego, l'OPEC de la portaria de defensa, particinio, fàcil, botia i Navarro, doble biota al mig del camp per Ràquitik i Médel, banda dreta per Naves, banda esquerra per l'una, mitja punta per Reyes, i a la punta d'atac el Sevilla jugarà amb negredor. Un onze bastant més habitual del que estem veient a la Lliga, Martín. Sí, sí, es evidente que el Sevilla va a passar a l'aliminatòria, va a intentar sacar el mejor resultado del local, i bueno, este está claro, ¿no?, el mensaje que da Mauricio. Yo creo que es una competición muy bonita, el cual creo que el español le tiene mucho cariño, la afición le tiene mucho cariño en esta competición, y creo que también un jugador tiene que estar preparado para jugar a esta tipo de competiciones, y que hoy lo ideal sería que se ponga el mejor equipo de Gala para poder competir y pasar adelante a un Sevilla que tiene aspiraciones también de seguir en esta competición. Mira, el Sevilla, l'onze que presenta avui, hi ha vuit jugadors que són habituals, que són els titulars, pràcticament indiscutibles, perquè a mitjans, jugar amb un onze molt definit, només hi ha tres jugadors que són suplents habituals, com és el cas de Diego López al porter, que té una història curiosa, també, perquè Diego López és l'autèntica bèstia negra de l'Espanyol, l'Espanyol ha jugat 9 vegades contra Diego López, contra equips on ha jugat Diego López, sobretot al Vila Real, i mai ha estat capaç de fer-li un gol, molt al Diego López, ha arribat a ser internacional, absolut per a Espanya, per tant, no podem dubtar de Diego López, i és un del recambi d'aquest Sevilla, José Antonio Reyes. Qui no coneix José Antonio Reyes, un jugador que ha passat pel Madrid, per l'Héticova Madrid, pel Sevilla, evidentment, en diverses etapes, que ha estat a Anglaterra, la Premia, l'Arsenal, un jugador molt potent. Potser no travessa pel seu millor moment, però és un jugador del nivell simà o més, diríem. I després, Antonio Luna, un jugador que ha estat desitjat per l'Espanyol, durant moltes temporades, el Sevilla en petit retocs, és un equip molt potent, comparat amb l'Espanyol que surta al Vulles sobre la Géspa. Això no vol dir que l'Espanyola avui pugui tenir el dia més inspirat de la seva història recent, però tot fa pensar que avui és un partit en què es llança, es llança la copa. Es complicarà, com a mínim, per l'onze que està presentant, també, el Sevilla, com deia l'Eduard Martín. Fins i tot els suplents del Sevilla són noms de primer nivell, però l'Espanyol és el cas de Diego López, el cas de Reyes, el cas de Luna. Sí, sí. Con esto no quiere decir que el español salga a la cara. Inclusive, bueno... Obviamente que los jugadores que van a jugar tienen su gran oportunidad, jugar frente a un gran equipo, en un campo muy lindo para jugar, muy emotivo, y tienen esa gran y linda posibilidad de poder meterse otra vez dentro de los iniciales y demostrar al entrenador que, bueno, de que está equivocado, de que uno puede estar ahí metido, y que pueda contar con él. Más en el caso, creo que en este caso es de Simao, por todo lo que tiene la repercusión y por todo lo que se viene hablando de él. Obviamente, el orgullo del jugador, que no juega y que tiene la posibilidad de jugar, lo tiene que sacar dentro del campo. Toni, què et sembla, aquest onze? Tant l'onze que presenta l'Espanyol si llença o no llença la copa, i com se li pot complicar? El Sevilla, de mitja, l'aposta molt més, com a mínim, sobre el paper, amb els noms amb jugadors multidolars dels darrers partits de la Lliga, tant aparentment l'equip vandalús és qui aposta més per aquesta copa del rei. El porter Diego López torna a la convocatòria, en aquest cas, a jugar d'inici, després amb molts partits, perquè el Sevilla té dos grans porters com és Diego López, i també Andrés Palop, que és el porter titular des de la tercera jornada de Lliga al Sevilla. Per tant, Diego López, com ha dit l'Edo, la bèstia negra de l'Espanyol fa molts partits que no és titular, avui voldrà demostrar la seva qualitat a l'onze inicial i a veure si l'hipispa a la titularitat, Andrés Palop, serà complicat. I també Reyes, com diem, torna a l'onze, en aquest cas, dos mesos després. Un jugador d'aquesta qualitat que està assenyalat per mitsel, no està fent bé la seva feina, i, per tant, avui també tindrà moltes, moltes ganes de convèncer el seu entrador, de que pot tornar a entrar a l'onze inicial. Repetim, dos mesos després, i, per cert, estan mirant de Reyes, de José Antonio Reyes, i contra l'Espanyol d'Eunidor. Se li dona força bé les coses. És el segon equip contra el que juga millor. El segon rival li ha fet 3 goals a l'Espanyol, en total, 6 victòries, 4 empats i només dues arretes. Aquestes són les dades que ens aporta el Toni Castro, Eduard. En descàrrec de Mauricio Pochettino, dient, en aquest cas, que a banda dels 3 habituals titulars que s'hi ha disposat, com Forlín Colotto i Víctor Sánchez, que són el lleis de contenció de l'equip, lleis defensiu, per tant, tampoc vol encaixar amb Mauricio Pochettino. I, per tant, no és el que ha fet. A la resta de l'equip hi ha quatre jugadors, que en condicions normals són nous a aquesta temporada, i els van fitxar per jugar de titulars. I que estan avui en aquest onze. El que passa és que no els ha anat prou bé fins ara, i són suplents, però són jugadors que es van posar pareix perquè fossin la columna vertebral de l'equip, com és el cas del Joan Capdevila, el cas del Sergio Tejera, el cas de Simao i el cas d'Estoani. I, per tant, no és el cas del Mauricio Pochettino. Per tant, si amb això d'alguna manera podem rebaixar les crítiques que estem fent sobre Mauricio Pochettino, em considerarà que no aposta prou fort per la culpa, però sí que és cert que, evidentment, el potencial que es vorà avui a sobre de la Gespa afavoreix el Sevilla. I, Mationi, esperaveu que sigués a l'onze. Ja ha sortit de l'alesió, ha tingut una trajectòria molt complicada, encara és massa d'hora, però la alegría de hoy creo que todos estamos contentos con la incorporación de Mationi. Sabemos de todos los pericos el gran sufrimiento y todo el tiempo que se ha perdido por lesiones. Y la verdad que el hecho de que vuelva a estar convocado es una alegría para todos. Que tenga la posibilidad de jugar o no, supongo dependerá de la decisión de Mauricio y la decisión de cómo vaya el partido. Que juegue titular creo que no era lo más conveniente, pero lo más normal es que vaya teniendo minutos de a poco y se va sintiendo con confianza y se vuelve a sentir otra vez jugador. Sí, sí, 42 minuts, per tant, amb prou feines de 17 minuts, perquè comenci aquest partit. Toni Castro, busquem algun precedent així més destacat entre tots dos equips per saber què ens pot esperar. Obrim els arxius de la Copa del Rey. Busquem i rebusquem entre els diferents quadres històrics. I mira, l'Espanyol i el Sevilla s'han enfrontat 7 vegades a la Copa del Rey amb un balanç no massa positiu per l'Espanyol. De fet, amb 4 victòries, 4 eliminatòries guanyades pel Sevilla i només 3 eliminatòries guanyades per l'Espanyol. I de fet, la més negativa és que fa 4 dècades, 40 anys, que l'Espanyol no supera el Sevilla a la Copa del Rey. Últimes temporades de l'Espanyol a la Copa del Rey. De fet, es va salvar a l'època del 2018. El segon dècades, i el segon dècades, es va ser el final del segon dècades. En el primer dia es va acabar al final de l'època. Les dues temporades, les dues ocasions, coincidint en temporades complicades a la Lliga per l'Espanyol. Recordem que l'Espanyol busca la seva cinquena Copa del Rey de l'Història. Seria de moment en T4 a l'Historial. I al més recent, la temporada passada, 2011-2012, I els dos són els que s'han de fer. Ara les dades no favoreixen gaire l'esperança. No, però avui tenim un talisme a la taula. La Copa del 2000 va ser clau. Va marcar el gol que va eliminar el Rajalma. La semifinal va permetre a l'Espanyol jugar a la final contra l'Atlètic. El gol segurament més important de la carrera de la Martín Bolsa. La Copa del rey va ser important per a l'Espanyol. He tingut la suerte de poder estar en les últimes dues i viure el que la gent t'hi transmite. La gent que apuesta a la Copa li gusta l'il·lusió. Ha tingut la suerte de poder estar en les últimes dues y tener una posibilidad de poder estar entre los 16 y 12 y estar en la trampa. Jo towen amb l'aigua de los sacrifices. En el final hi ha una proclama de Su guild i P i que s'ha respectat la lliga delleria for pasgos. I ara he de posar a la competició una alegria, perquè són primeres. y nos quedamos en primera división con el gol de Corominas, que también fue una situación donde en la Liga se estaba muy mal, en la Copa se ganó la Copa del Rey, y la gente la verdad pudo disfrutar de un año, y a pesar de ser un año humano en la Liga, fue un año positivo con la Copa, ¿no? Sí, aquella llan, perquè el que va a la Copa del Rey era una cosa que va a la Copa del Rey, que va a ser una cosa que va a la Copa del Rey, que va a la Copa del Rey, que va a la Copa del Rey, que va a la Copa del Rey, que va a la Copa del Rey, que va a la Copa del Rey, perquè el gol va arribar en temps de descont, però el partit contra la Raja del Siertat el gol de Coro arribà al minut 3, no recordaríem aquella temporada com una temporada tan neguitosa de la Liga. Va salvar l'últim partit, però bé, com va arribar, només et quedes amb el contrast de la Liga i la Copa. Probablement el rival més complicat tònic, que li podria tocar l'Espanyol, en això també hi juga el factor sort. Vull haver tocat un rival més equible, però vagi entre els equips de primera, pràcticament dels més complicats. Si són a la flauta i eliminem el Sevilla de la Copa del Rei, benvinguts ara, si podem arribar a l'esquadra final, a la semifinal i fins i tot a la final, tant de bo, però jo crec que la majoria de pericos de la mateixa està pensant que la prioritat és la Lliga, la prioritat és sortir de les ens, i ara mateix aquesta Copa del Rei està més al mig que que no és un benefici. De tota manera, el que deia el Martínez, que els futbolistes professionals han d'estar preparats per jugar d'aixous i de menys. Sí, no és una excusa que està totalment preparada com per estar. A part, és un equip que no té... Este año no se va jugar ni UEFA, así que creo que prácticamente son 8 partidos y llegas a la final o máximo 9, y tienen que estar en buenas condiciones. Es pot vendre com es vulgui, es pot vendre amb positiu, es pot vendre com ho fa Potsetino, dient que això serveix per donar-li minuts als que menys entenen, però tots sabem que hi ha la vera d'això. Minuts als que menys entenen, però baixa, també tenen la seva oportunitat de reivindicar-se i de guanyar-se, un lloc al 11 i avui tenen l'oportunitat de demostrar que serveixen o no per estar, el primer equip per estar a l'11 titular de l'Espanyol. I, escòpiament, en el rei de fons d'aquesta copa, hi ha la situació de l'Espanyol a la Lliga, que és ben complicada. Fora només ha sumat un punt i l'equip li toca visitar el camp de la Reial Societat, viatge directe, eh? Eduard, des de Sevilla, s'han portat ja tot l'equip, perquè faran una miqueta de pinya i ja viatjaran directament sense haver de passar per Barcelona. S'han dut tots els disponibles, Potsetino, 22 jugadors, excepte el 20 i Javi López, que són els dos únics lesionats. Fan nit avui a Sevilla, després del partit, i amb el Matí agafen un vol ben dureta, per marxar fins a Gipusco, s'instal·len a Sant Sebastián i allà faran una petita estada de dos dies i el PSOE no podrà concentrar els jugadors molt de cara a aquest partit. T'he dit que el partit de Noeta és fonamental, i, per tant, diumenge al matí sí que veurem un espanyol de gala, un espanyol amb els seus millors jugadors, les 12 del migdia jugant contra la Reial Societat, perquè cal dir que si ve l'Espanyol portat 3 jornades de Lliga sense perdre, empat avalladorit, victòria contra el Rajoy, empat contra el Málaga, en aquests 3 partits no ha acabat de sortir del pou de la zona d'ascens, sí que ha deixat la cua, però encara està malament. I, per tant, cal molt més, i calen els punts a Noeta i on sigui. A dos punts queda la salvació de moment. Martín, agrada els jugadors d'aquesta petites concentració tants dies fora de casa? Suposo que no fa molta il·lusió, però s'ha de prendre amb filosofia, és el que toca. Sí, es lo que toca y si tienen que captar las consecuencias, y más en estas situaciones como la que están, no creo que están en condiciones ahora los jugadores de poder quejarse. No puede ser. Pero, bueno, tampoco es un chatedigo, no se hace habitualmente, y son muy pocas las veces que quedas fuera de tu casa, y que tenés que concentrar. Se hace más llevadero, estás viajando constantemente, estás en otras ciudades, y bueno, es una cuestión de poder mentalizarte más y estar más metido para decorar el próximo partido. La única alternativa de viatge que tenien era tornar a demà al Matí a Barcelona, perquè avui ja no podien tornar. No sé que ha fet un xàrter, però a les hores els preus, però a les hores els preus no podien estar per aquests luxes. A les hores era tornar a demà al Matí a Barcelona, que ara m'has de divendres, i el dissabte al Matí a primera hora, per tant només poder fer un entrenament a Barcelona, tenir que tornar a agafar un vol i mirar d'entrenar-se per Sant Sebastián. Per tant, era molt millor aquest dispositiu, calzón, i el que és el delegat de l'equip i qui munta els viatges. I Mauricio Pochettino no ha avaluat la situació i el millor era fer això. Doncs aquesta és la situació. 10 minuts estem, perquè comenci el partit del Sánchez Pizjuán. Pausa i seguim. El bar que ha assat Thomas, les patates braves tenen un sabor celestial. Especialitats amb tapes variades. I, clar, tapes de braves. Carré Major de Sarrià, número 49, Barcelona. Obert de les 12 del migdia a les 4 de la tarda, i de les 6 de la tarda a les 10 de la nit. Bar que ha assat Thomas, la catedral de les patates braves. Bon dia. Seguim en directe a la xarxa, que s'han jugat avui o que s'estan jugant. Aquest matí s'ha jugat l'Aiber Atlètic de Bilbao, que ha acabat amb empata zero. Fa uns minuts ha acabat el Valladolid Betis, que ha acabat amb una zero favorable al Valladolid, des de les 6. El Deport Mallorca, que ha acabat amb una zero favorable, ha acabat amb una zero favorable al Valladolid. El Deport Mallorca, que ha acabat amb una zero favorable al Valladolid, està a descans al Melilla-Llevant amb empata zero. A les 7 coincidint amb el partit de l'Espanyol, començaran l'Esportingó, Sassuna, el Córdoba Rial, el Societat i el Pomferradina Getafe. A partir de les 9 es jugarà al Deport Mallorca, de jornada a tercera divisió. El grup català s'han completat els partits que faltaven de la jornada 9, perquè n'hi havia un parell que ja s'havien jugat. D'aquesta tarda ja tenim resultats definitius. Victòria del Manlleu per dos a zero sobre el Balaguer. També mateix resultat, dos a zero del Figuera sobre la Pobla de Mafumet. El Cornellà, que ha guanyat una zero davant l'Europa, amb un gole pràcticament a les cavalles a l'últim minut, i, per tant, continua el Cornellà a l'Ider, perquè avui l'Olot, ara us ho recordarem, també havia guanyat, que són els dos equips que lluiten per la primera posició, i també ha acabat el partit entre el Terrasse i el Júpiter, amb Victòria per 3 a 1, de l'equip de Terrasse. Per tant, que surt una miqueta del Pou al Terrasse, amb el mal inici que havia fet a la Lliga, però amb les últimes Victòries, comença a treure el cap del fons d'aquesta clasificació del grup. El tercer del grup cinquè de la tercera divisió, jugats aquest matí amb pata zero entre el Castell de Fels i el Palamós. El Gavà ha guanyat una zero davant la Rapitenka, la Montanyesa ha perdut a casa una 3 davant el Vilassà de Mar, i, com us deia, amb l'Olot ha guanyat per una 4 davant el Vilafránca, però es quedarà encara fora d'aquest liderat, perquè el Cornellà també ha guanyat. S'havien jugat ja prèviament, el Sambuíà 0, Vic 0, i el Gramanet 1, Rubí 1. Va, que ja no queda res, pràcticament 5 minuts, perquè comença aquest Sevilla espanyol, tornem a repassar els uns. Som-hi l'11 a l'Espanyol amb Quico Casí a la porteria, amb Galán, Forlín, Coloto i Cap de Vila, i el Poblaviot per Víctor Sánchez i Raul Baena a la mitja punta. Tegera, van de dreta per Cristian Alfonso, van de esquerra per Simao i a la punta d'atac és Tuania, que tens l'11 de l'Espanyol, també tenim l'11 al Sevilla de la Míxel, que jugarà amb Diego López a la porteria, defensa per Cifinio, Fàzio, Botia i Fernando Navarro al doble viuot per Rackypique i Médel, van de dreta per Naves, van de esquerra per Luna, mitja punta per José Antonio Reyes i a la punta d'atac, Negredo. que es poden posar en contacte amb l'Adouard. Hem comentat una miqueta que el Martín deia que potser esperava un onze més competitiu, l'Adouard, més en positiu. A veure què es pot fer amb aquest onze, si donant oportunitat a aquests nanos, es pot veure un bon resultat. Sempre quedarà la tornada. Això també s'hi ha de comptar. El partit de tornada s'ha de definir el dia i l'hora d'aquest partit. Serà un partit de cornellar el prat, que probablement anirà molt marcat pel que pugui passar. Si l'Espanyol surt viu del Sánchez Pizcuán, marca i no opera el partit. Si deixa la portaria a zero, ja és fàbulós. Si marca i no opera el partit, l'Espanyol tindrà molt a dir en el partit de tornada. Les hores entenc que l'afició serà encarregada a donar-ne el missatge amb Mauricio Pochettino. El partit de tornada es pot convertir en un partit positiu per a l'Espanyol. Si avui ha sortit de rotat d'aquí i els resultats no acompanyen, serà un partit d'aquests que fan més nosa el calendari que una altra cosa. Però ho veurem d'esperar el cap a si avui. Jo no tinc males sensacions, però el partit de tornada és un partit de tornada. El partit de tornada és un partit positiu per a l'Espanyol. Si avui ha sortit de rotat d'aquí i els resultats no acompanyen, serà un partit d'aquests que fan més nosa el calendari. El partit de tornada és un partit de tornada. Si avui ha sortit de rotat d'aquí i els resultats no acompanyen, serà un partit de tornada. No cal ser que no acabis de tornar, però sí que sí que sí que sé que hi ha homes com Raül Baena i Sergio Tegera que aniran a morir. O Cristian Alfons, que té molt de futbol. El Martí Alconeix ve a Cristian Alfons i sap que és un futbolista excel·lent, pot donar moltes coses de si. I Simao també. El cas d'avui concret, excepte Ernesto Galán, La duda estaba hoy entre Cristian Alfonso Ruiz Fonte. En su momento se ha leído bastante confianza a Ruiz Fonte y bastantes oportunidades y ahora le está tocando el turno a Cristian. Cristian es un jugador realmente desequilibrante, un jugador que necesita esa confianza para poder arriesgar, porque es su estilo de juego. Y el hecho de que hoy pueda tener esos minutos para poder demostrar, también hay que tener en cuenta de que juegas contra un rival muy fuerte. Es donde ahora se van a ver los hombres que realmente tengan la personalidad como para sacar esto adelante. Per cert, Martín, avui hi ha hagut d'herbi de filials a la ciutat esportiva Joan Gamper. Tu vas entrenar l'habitat de filial de Joan i el Barça. De Joan i el Barça. Exacto, sí. Hoy jugaron al mediodía, era una posibilidad que tenía el juvenil del español para poder acercarse al Barcelona y no ha podido. Per un gole 0 i el Barça s'escapa nou punt ja de l'Espanyol que és el segon. Sí, es una diferencia bastante importante, porque ahí es complicado. El Barcelona siempre está entre el español y Barcelona disputándose los primeros puestos y que se te vaya a nueve puntos. Fa dos anys el Martín amb el Joan i l'Ada l'Espanyol li va disputar la Lliga fins a l'últim partit. La passada temporada el va guanyant l'Espanyol, el campionat de Lliga, em pollatos a la banqueta aquesta temporada de moment amb aquest relleu que hi ha hagut i ara empinya la banqueta. No ha començat tan a prop com a mínim del Barça, que no ha punxat pràcticament. L'equip del Sergiopinia ara mateix és cinquè clasificat amb 16 a punts, porta 5 victòries, un empat i 3 derrotes. El juvenil que ha perdut i el femení també ha perdut. Aquest matí, aquest migdia, té una divisió femenina derrota per 4-1 contra l'Eticlub de Bilbao. Això sí, amb 3 penals en contra de l'equip femení de l'Espanyol. Per tant, el gol que ha començat per cert guanyar l'Espanyol amb un 0-1, el gol de Maripaz i, al final, l'equip de Luis Carrión és Satè amb 13 punts. Doncs a veure si el primer equip de l'Espanyol canvia aquestes males sensacions que ens arriben, avui per part del juvenil i de l'equip femení de l'Espanyol. Res, estan els jugadors ja sobre el camp. Deixeu-me recordar-vos a tots els ullens que us podeu comunicar amb nosaltres a través del Twitter, a través del Facebook, si teniu alguna pregunta, si voleu dir la vostra, ho podeu fer al Twitter. Recordeu que som a Roba Esports en xarxa, a Roba Esports en xarxa, i al Facebook també, si ens busqueu, a Esports en xarxa, ens trobareu. Podeu comunicar-vos amb nosaltres i començarem ja pràcticament aquesta transmissió a Eduard, perquè tots dos equips són a sobre del terreny de joc, són en els senyals horaris de la set de la tarda, i tot és a punt perquè comenci el Sánchez Pizjuán, aquest partit de copa, els set gens a final anada de la Copa del Rei, entre el Sevilla i l'Espanyol. Ara serà els ajudants de l'àrbitre de Pérez Lassa, estan inspeccionant les xarxes de les porteries, estan mirant diferents aspectes del terreny de joc, els jugadors que estan en aquells moments previs a que comenci el partit, que és probablement com més nerviosos estan, no? Com més ganes tens de capaç 5 coses? Es verdad, cuando empieza el partido y en los momentos previos crees que ya empiece a funcionar y a correr el balón, ¿no? Creo que hoy vamos a encontrar, bueno, son dos equipos que van a hacer con el mismo sistema de juego, 4-2-3-1, y que tienen jugadores a aprovechar las bandas a velocidad, y bueno, son dos equipos similares de dibujo, ¿no? Acaba de començar el partit del Sevilla, evidentment amb la seva primera equipació, la primera de la pel·lícula de Barça. La primera de la pel·lícula de Barça és el pared de Barça, el pared de Barça, el pared de Barça. El pared de Barça és un tornament de blanc, l'espanyol de blanc i blanque, amb el pantaló de color blau i la mitjeta blanca, perquè el Sevilla porta una mitjeta fosca. La primera bola que força la defensa al Sevilla, amb la pel·lateral de banda, la primera jugada que intentarà l'espanyola. La prova de l'àrea contrària. que ha guanyat la pilota i que ha rebut una empenta clara del central del Sevilla. Per tant, primera oportunitat per l'espanyol darrere de la pilota. Un bon llançador, un bon chutador. Una bona cames que es recomani el cas de Sergio Tejera, que es prepara ja des darrere. El senyor Torra, el senyor Torra. El senyor Torra, el senyor Torra. El senyor Torra, el senyor Torra. El senyor Torra, el senyor Torra. El senyor Torra, el senyor Torra. El senyor Torra, el senyor Torra.