#142 - La Penya del Morro del 2/11/2012

Claudi, no és el matí, però en general l'emple domini de la nubulositat i a la tarda ha risc d'algun, ruxar-se les comarques al nord de Catalunya. Bona tarda, us parla David Fleta. La iminent paternitat de Leo Messi ha impedit que s'entrenés avui amb els seus companys del Barça. Tito Villanova ha assegurat en rodó de premsa fins a 3 vegades que compta amb ell per al partit de demà contra el celte. I, en principi, sí, mañana está todo bien, el vendrá para jugar. Sí, sí, no altera nada, el hecho de que he dejado de entrenar un día no es importante. Villanova també ha dit que Gerard Piqué encara no està per a jugar, però que millora i que podria estar disponible. En els propers dies, el Barça celte serà demà a les 6 al Camp Nou. El reial Madrid, Jose Mourinho, ha trobat a criticar Alberto Toril, l'entrenador del Castilla, diu que la jove José Rodríguez no és titular-la al bé, perquè us són jugadors de 25 anys. A l'espanyol, expliquem que s'ha desplaçat a Sant Sebastià, on, diumenge, s'enfrontarà a la ratllar la societat. Els blanquiblaus van perdre ahir per 3 a un al Camp del Sevilla, a l'edat dels 16 anys de final de la Copa. Potser ti no s'han portat al País Basc, els mateixos jugadors convocats per a la Copa, tot i que Forn i Víctor Sánchez són baixa per sanció. I a segona divisió d'Omba a les 4, jugarà el Barça bé al Camp del Mirandés, a les 6 al Girona, al Camp del Mursi, al Sao de i jugarà, diumenge, al Camp de l'Esporting. A Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, com estàs, amics i amigues? Benvinguts! A la penya del morro, el programa de les tardes de ràdio d'Esvern, us parla i un salut de Jordi Gomena, que és d'ara que he fet la set del vespre. Ai, moltes gràcies, oi, que bé, per aquests aplaudiments espontànics del públic, avui ens acompanya l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern, que és un programa de ràdio d'Esvern.com, que és un programa de ràdio d'Esvern.com, que és un programa de ràdio d'Esvern.com, que és un programa de ràdio d'Esvern.com, sinó per nos els aplaudiments espontànics del públic que avui ens acompanya l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern i que venen directament des de la capital de la Terra Altaganderza. Un aplaudiment per a vosaltres. Avui el programa començarem repassant la qualitat zenjust absoluta de la mà de la Carme Verdeca encara que sigui dos de novembre i la gent estigui fora i no ens escolti ningú avui. Ha empanat coses en justa? I què sí, Carme, alguna cosa? Ha passat bé, la comentarem d'aquí uns moments, per exemple, que aquest dimarts l'escriptor d'Albert... És el meu penyor. Parlarà de la seva tana de novel·la. La teneu de Sant Josep Verde. L'has escoltat alguna entrevista que li vam fer als matins? O tu mateixa? Sí, sí, sí. A Justo de la Fusta aquest matí? Riu bastant. I precisament avui parlarem del Riu. Sí, sí, sí. Un grup de música que... una mica patillada, no? Que està enganxada, però, vaja, un grup de música que no deixa tocar Sant Josep Verde, i que, per fi, marxa fora de tocar. I ha marxat a Oskadi, fan una gira, i parlarem amb el Cisco, o el Pau, un dels seus components que ens expliqui com els hi va aquesta gira del grup Riu, que ara mateix estan... Mira, ho tinc per aquí apuntat, estan a... Vermeo, Vermeo, Oskadi, fan les proves d'això d'aquí una estona, i, a més, parlarem a veure com els hi va, perquè, a més, també hi han fet micro-massenatge amb Berkami... i la gent podia seguir-los de gira. Fins a 40 persones es podien apuntar pagant 120 euros amb autocar, tres nits d'utet, i acompanyant-los de tot arreu com es diu una gira de prop. A més, també avui ens visitarà el Paul Rigamert, que no fa pont, amb la publicitat, el Jordi Roca, amb el cinema, que tampoc fa pont. L'Èric Pomar, la gent de jovenir, que no fa pont. El senyor Benito, que tampoc fa pont, i l'Èric Abdelvila, que tampoc fa pont. Aquí ningú fa pont, a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya com un pro. Carme, comencem per l'actualitat s'enjustenia. Vinga. Parlant de l'escriptor Albert Sánchez Pinyol, que parlarà de la seva darrera novel·la a la teneu de Sánjus aquest dimarts. Victus serà la protagonista, que és com es diu la novel·la, de la primera sessió del cicle novembre literari d'aquest any, i tothom hi està convidat. És una novel·la que va sortir ara, no farà ni dos o tres setmanes, i que parla sobre la guerra de succesió i el 16 de Barcelona del 1714. Sí, de fet, des de feia dècada, Sánchez Pinyol tenia clar que volia escriure voltant d'aquests fets històrics, d'als que creu que la gent coneix ben poc, assegura que va ser un conflicte impulsat per les classes volars catalanes contra l'ofència borbònica, que caurà un any i un mes, i que va desembocant l'11 de setembre de 1714. El dones coneixement de molts fets relacionats amb aquesta guerra de succesió i les històries d'aquests personatges històrics va impulsar l'autor de Victus a documentar-se sobre tots aquests fets llavors. Doncs és una mica el que queda recollit a Victus, la novel·la que presenta, com deies, dimarts a Sánjus. L'obra, com deien, doncs... Com deies, perdó, acaba de sortir, de fet, no fa ni un mes, i per tant, doncs és un dels primers actes de promoció que fa Albert Sánchez-Pinyol, a dos quarts d'avui del vespre, dimarts que ve, en la primera sessió del novembre literari, que és oberta de tothom, anirem parlant també en els propers dies. Bé, Albert Sánchez-Pinyol és un dels autors més importants i que vent més del programa literari català contemporani, i l'altre dia l'entrevisteven als matins, recupereu-me un fragment dels matins a l'entrevista que li feien. Albert Sánchez-Pinyol, bon dia. Bon dia. Bé, Albert Sánchez, per ser avui aquí els matins, déu-n'hi-do les coincidències que hi ha amb l'actualitat. Sí, segurament, una mica. Si és que m'estan donant el llibre fet, el meu problema és que li ha de fer-lo, encara, no? Però fa deu anys que hi treballo, oi? És que fa deu anys que hi penso. L'eixample ja estava pendent de les xeres. O tot l'eixample era el camp de batalla. És un batalló de estudiants, de filosofieta. De què riu tant? Perquè podien fortificar i exponar a les ciutats. L'eixample era molt lògic, però... L'ha rellegit vostè? Moltes vegades. Perquè és molt llat d'explicar això, també. Però faig que l'eixample com entengui problemes amb el director, que tenia un problema de feixa. Albert Sánchez-Pinyol, que vagi molt bé, saps? Aquest és un muntatge de la Pema. Jo vull saber, Carme, que tu has parlat amb ell aquest matí. Realment, es passa tota l'estona rient on només és una altra de la Pema que tenen mala llet i va negar... Riu bastant. Podem escoltar algun tall, per exemple, o no ho demostri? Sí, però no sé si en el tall riurà, exactament, clar. Això és de l'entrevista d'avui. Aquesta alçada de les classes populars, que el 1713 abans era conscient que havien de defensar les llibertats i constitucions catalanes, i que és clar que pot ser posar-ho molt en comú és amb l'amnifestació de l'1 de setembre, que ha fet que tota la classe política d'una manera o altra canviï d'opinió i reposició. El paral·lelisme s'acaba aquí, espero jo, perquè, afortunadament, el que ha canviat en 300 anys és a Europa, i avui en dia els conflictes polítics no es poden resoldre militarment. Bé, doncs és un home simpàtic, optimista, i que ens cau molt bé aquí a la penyada del Morro i a Ràdio d'Esvern també, no, Carme? Sí, tant. Aquest dimarts vindrà a Sant Jordi d'Esvern i, com diem, tindrem l'oportunitat d'escoltar una de les seves conferències xerrades sobre el llibre, o que som uns privilegiats de Sant Jordi, perquè molt poca gent ho podrà fer a Barcelona, perquè té la gent de superplena i superatapaïda. Albert Sant Espanyol amb el seu últim llibre, Victus, sobre l'assetjament a Barcelona, al 1714. Bé, parlem ara de les obres d'ampliació de... Si et trobo aquesta música, potser no, perquè, o què, no cal. No passa res, hem de normalitzar la mort. Les obres d'ampliació de la sala de cerimònies del cementiri de Sant Jordi d'Esvern són les que van fer les obres d'ampliació de Barcelona, que són les que van fer les obres d'ampliació de Barcelona, que són les que van fer les obres d'ampliació de Barcelona, que són les que van fer les obres d'ampliació de Barcelona. El cementiri de Sant Jordi està en la punt d'acabada. Fa uns mesos que es treballa a l'ampliació de l'oratori, per tal que hi capvega més gent durant les cerimònies, i s'espera que en els propers dies s'acabin les obres. Ara hi caben 150 persones, i el que fins ara aportjo, com comentàvem l'altre dia, s'incorporarà a la sala, perquè tingui access directe, al cementiri. Recordem que continua el cementiri de Sant Jordi però l'equivament ja torna al seu horari habitual. Avui tanca a les 6, encara hi ha temps, és el dia que era jornada continuada, i, per tant, a partir de demà ja es torna al horari habitual, que és de dimarts de 17 de 10 del matí, a una del migdia, i de dos quarts de 4 a 5 de la tarda, i els diumenges i festius, per tant, ja aquest diumenge obre de 10 a dues, i dilluns al cementiri tanca. Estimats ullents que ens escolteu, hauràs d'ara, has de dir tu, que et descoltes. Et pregunto, has fet panellets, o has menjat castanyes i has posat moniatos al forn? Perquè els panellets de pinyons són els preferits pels enjustents. Atenció, aquesta dada i aquesta enquesta, són els que més estan venent les pastisseries de senjors. Un clàssic, els panellets de pinyons, de l'informatiu, s'han sentit, quins són els panellets més originals del municipi, no, Carme? Sí, perquè tot i que hi ha tradicions que no canvien, i que un exemple és que els panellets de pinyons són els preferits, les pastisseries intenten innovar, i, de fet, hi ha més de 20 classes diferents de panellets que es venen a les pastisseries senjors tècniques, però sí que és veritat que la gent, encara que hi no havia un o altre, normalment també sempre se'n queda dels de pinyons. En canvi, el que fan cada any també és una mica estar al cas dels gustos, dels enjustents, perquè es veu que, per exemple, en el cas de les pastisseries cel·les, els de veïnilla i platen no triomfen gens i no els tornaran a fer. I, en canvi, probaran el demango. Sí, hi ha gent que diu que, fins i tot, un missatge de l'Isar, que ens acaba d'arribar, gràcies per escoltar-nos, diu, no em barrufen els panellets ni les castanyes. Jo crec que un cop l'any està bé. A més, ja no. La gent que no li agrada, s'ha de respectar. I m'ha quedat l'atenció també. Una cosa que ha explicat a Encel·la, que era la pastisseria cel·les, el senyor cel·les, que... El senyor cel·les.Cel·les. A veure, que...Cel·les. Ah, no, no diguis, diré una altra cosa. No, no, no, vull escoltar a veure què viu. Después al media, después a ver el coco, después la bellana, y después el café, y después ya, pues bueno, dos, tres, dos, sortís. Faig una de más apacuís, que es, en vez de... sucre gran, es... Sucre bullit, de clariné, de bellanes o de melhas, de nou, de xocolata, que son molt bons, també, però són una mica diferents. Han de t'explicar en les varietats, tant de cel·les com de trilla. Jo soc molt de xocolata, eh, panelletge, sigui de xocolata i poca cosa més. I pinyons. El que m'agrada a l'atenció és que a l'entrevist que s'enjust la gent es cuida bastant, i que desdiu que els panellets engreixen, i que varies amb la aquella en altres municipis, quan venia a creusants o coses així, li diuen que era massa petit, i que el mateix tamanho aquí, la gent li diu que no, que és massa gran. La gent aquí es cuida bastant i no vol abusar dels dolços. No som tan dolços com ens pensem a vegades. En fi, carme moltíssimes rius. És veritat, eh. Tu veuràs que ets dolç? Jo crec que sí. Jo crec que... Perdona, jo crec que sóc... També es veu birranci, eh. Oh, escolta, què vols dir, això? No, jo no sóc gent ranci. Jo em considero una de les persones més dolces que jo he conegut a la meva vida. Veus que tinc aquesta veu així, eh. Sí, sí. Això no és sí dolç. Això és insensual, se suposa, no, prevenciós. Ja, és sí, pa, pa, pa. Doncs és un altre estil, com més... Clar, hem de posar una altra música com més dolça. Com més així, acaramalat, no? Simpàtic. Però no en plenlligo. Ah, mira, aquesta, què sembla? Perquè potser... pot anar per aquí, eh. A veure si la tenim. Hola, soc Jordi Domena. Una persona dolça. Però potser falta una mica d'alegria, no? És que no et vull tenir tot. O soc dolç, o soc alegre, Carme. I avui heu quedat... Jo crec que no chocen, eh. Què? L'alegria i la dolçó no chocen. No, no, no, en canvi, el platen i els pinyons, ja hem vist que no acaben d'anar, eh. La bañita, la bañita, la bañita. En fi, més notícies a partir de les set, els anjos notícies, edició vespre, i ara mateix tota l'informació que vulgueu, a ràdiodesvern.com. Carme, moltes gràcies. No res. Gràcies. I d'aquí uns moments parlem de les trenes de cinema amb el Jordi Roca. Mira, que ja el tenim aquí. Jordi, passa, passa. Hola, Jordi, què tal? Com veuràs? André Capadins pensa parlar de cinema, que avui hem vist que anem una mica tard. Sobriu doncs 5 i 18 de la tarda. És una de les trenes de la setmana Skyfall, no? Sí, però no en parlarem. Però què vol dir que no en parlarem? Home, clar que no. No en parlarem. De Skyfall? Sí. No, ni molt menys. Però per què? Home, perquè és una pel·leia molt vista. Tot i que els seguidors de 007 diuen a lesses socials que venia el Creatge és el millor James Bond de tota la saga, però... Com que jo no estic d'acord i cansada del 007, doncs ho meto del programa. I no parlem d'això? Home, si em vols parlar tu i et dono un vi a lliure. No, només que... Diuen que el Bardem està superbé. I que és un dels millors dolents de la història de James Bond. Ja, però un que el Bardem només fa que fica a la pota, no en parlarem. Bé, la penya no es trucarà. Una secció de cinema amb censura. Ara, amb censura, no. Qualsevol gent pot trucar i parlar-ne obertament o tu, si vols. Doncs si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1 o el chat de radiodesverb.com, la gent pot dir a la seva sobre James Bond, si és que l'heu vist. Més si tothom ja sap què s'ha estrenat, no fa falta de dir. Ja, això és veritat. Tens la teva raó del món. Comencem parlant de L'Hombre de les Mariposes, una pel·lícula que s'estrena avui, o vaja, aquests dies. Es va estrenar així. Avui és una secció una mica típica. Són pel·lícules que es van estrenar dimecres, però parlem avui per si hi ha algun despistat. L'Hombre de les Mariposes, de què va aquesta pel·lícula? Doncs el protagonista és el Lluç Soler, saps qui és? Lluç Soler, perdona, és el violador del cor de ciutat. Exactament. Se creu... No, no, ho va interpretar molt bé, el personatge a tot se ha de dir. Fèiem molta por. Sí, a mi em feia bastanta. Doncs bé, en aquest cas es posa a la pell d'un personatge més tendre, perquè tot i que sí que té una vasendura, perquè és un ex militar soviètic molt relacionat amb certes mafies de l'est, la vida li canviarà una mica, perquè ara ja està retirant d'aquestes activitats, viu en una masia una mica llunyada, no? Tens personatges, no, que li toquen... Sí, sempre li toquen uns personatges una mica... Ara un ex militar, sí, soviètic vinculat amb les mafies, però... És que té aquella cara així, com de dura. Exactament. Jo he parlat amb... Té una cara una mica dura. No, però de... No metafòricament, sinó al seu perfil i tal. El que passa és que jo he parlat amb ell alguna vegada, i és molt maco, aquest home, eh? Home, és que s'ha de diferenciar. El personatge de l'actor, que ja ho diu moltes vegades, quan ho li toca fer personatges dolents, el carrer l'increpen perquè no s'ho van diferenciar. Això tampoc està bé, tot això de dir... Se'l passa, tu també, com que fas un personatge així, com mig dolent, aquí, a la sanció de Santa Ema... De mi mateix, que és de dir de Sant. Ja, ja, bé, escolta'm el tràiler a veure si ens acaba de convèncer. Lleva-te-la. ¿Aquí? No sé cuidar anillos. No es bueno que se quede conmigo. Tú no eres mi tío. Eres una joda puta. ¡Qué le pasa! ¿Qué ha pasado? Yo fui general soviético del ejército de tierra y trabajé... No fui general soviético del ejército de tierra. ¡Vete! ¡Vete! ¡Estoy escondido! Ve, donde el hombre de las mariposas... Sí, queda dit. Deixem acabar de dir... que és un drama que està dirigit pel Maxi Valero, que també hi participa l'Anna Milán, que és un actriu que a mi m'agrada bastant. Què ha fet l'Anna Milán? Física o química, per exemple. Home... Què va fer? Espera, deixa'm... No, no, no. També va fer càmera-café. Ah... Ah, sí, perdona, ja sé qui és, és aquella noia que té com un malallet. Sí, exactament. Quin bon rotllo, en aquesta pel·lícula, no? No, que sí, perquè era Milán... Perquè aquests dos personatges, una mica dos, que tenen una ració complicada, serà tot més dolç, amb l'arribada de la neboda de Lluís Soler, que és una noia que es diu una taxa que li canviarà la vida per sempre. Vinga, més polegues que arrestrenen avui. El professor. I qual és la història? Mi història? Mi història? Escucha, que te la voy a contar toda, ahora. Del productor ganador d'un Òscar por en tierra hostil. Y del aclamado director de American History X. Buenos días. Soy el señor Pat. Soy profesor suplente. Para sus alumnos es un misterio. No sé cansada de tener que mudase constantemente. Así es mi trabajo, Tania. Nunca se preguntó cómo eran sus profesores en el exterior, en la vida real. Entiendo que estés enfadado. Yo también me enfadó. Y es la Adrián Brody, ¿no? Sí. Otro estudiante salvado. Para sus compañeros es un extraño. ¿Por qué desperdicias tu vida? No sabes nada de mí. ¿Qué te ocurrió? El aclamado es un prisionero. És una paretura molt entrenyable. És un altre drama amb majúsculas. Per cert, he vist algunes imatges al programa Dias de cine. Ah, sí? La veritat és que és una realització molt casual. Amb molts zooms. La càmera és molt rotllo d'office, la sèrie. I això en cinema no estem acostumats a veure-ho. És una semblància ben trobada. Gràcies. Tothom ha estat tot el dia pensant en què s'assemblava. La realització del professor. Com dic, en cinema no està gaire trobat, tampoc. No, la veritat és que no fugi una mica d'aquests esquemes clàssics del que és la realització en cinema. I això també és una al·licient més per anar-la a veure, també perquè és una pelclar casi fet exclusióment i que encaixa perfectament en el perfil de Adrián Brody, que a uns diuen que després del pianista és paticament... Per què reus ara? Perquè estic mirant missatges que ens arriben a la penya del Morro, d'Elisard, per exemple, que avui està molt activ el chat. La gent està de festa. La gent està més relaxada, fa por, i tal. Llavors diu que un dia he escutxó algú que havia produït la pel·lícula del sobrit o del productor. Bé. Això que fan molt el començament. Però perquè el director va ser també el realitzador de la pel·lícula que en història equís. Va, el sioma, és veritat, aquella forta, aquella pel·lícula. Una miqueta. Bé, doncs el que ens presenta aquesta pel·lícula és la història de Adrián Brody, que és un professor, que té un dos especials per connectar amb els alumnes. Aleshores, la qüestió o el kit de l'assumpte vindrà quan deixi d'acollir una nena o una noia que no té casa, a casa seva, se n'ha d'anir del do que té per connectar amb la resta de la gent. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, són originals de mena. M'agrada molt aquesta banda sudora. Sí, sempre la poses. Sí, de la penya del Morro. De la secció de cinema, els nens del Coro. Una pel·lícula molt maca, eh? Sí, veus? Ah, molt bé. Però ara no té cap sentit escoltar la cançó sense haver vist la pel·lícula. Hi ha moltes bandes sonores que són millors que la pròpia pel·lícula. Es complementen, diré jo. Es complementen, però vaja. Això sembla l'espai de la Clara Aguilar, que fem les bandes sonores, un nou espai a la penya del Morro. Home, està molt bé. Esclar, clar. Els dimarts, ho fem, els dimarts. En fi, parlant de la següent pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, Sinister, et sembla que escoltem el trailer? Sí, sí, aviam què passa. Doncs a veure si podem escoltar endavant. Va! Home, però perquè he tirat el trailer. Va, està de vacances. No volia venir aquí. Ah, ja ho entenem. No hi ha res a dir en la otra casa. Además, mi nueva historia sucede aquí. ¿Será una buena historia esta vez? Voy a escribir el mejor libro que jamás se ha leído. Ja està por. Uy, que maco yo. No me lo puedo creer. La familia se divierte. Barbacoa, año 79. ¿Qué está pasando, Dios mío? Es la familia que vivía aquí. Què ha dit el fill de la nadal? Veus aquests efectes que no veiem? Per clar, això és ràdio. La gent ho sap. Està mal acostumada a aquest tipus de pel·lícules. Ja veig tant. Allà, és una pel·lícula de terror. Com t'ho diria jo? Que cansa una mica també. Perquè, clar, l'argument és el de sempre. És una família superfàcil i superfantàstica, superfàfecta, es muda una casa i, a partir d'aquí, els monstres de la família anterior reparco tirant aquesta nova família. És a dir, el clàssic és que m'ha donat una pel·lícula d'error en què sempre ha passat tot en una casa suposadament encantada, que segueixi, a més, molt l'estil de derring en el que el dolent o la cosa estranya de la pel·lícula surt de les imatges o de les pel·lícules. Veig que no ets gaire fan. No, si hi ha aquest tipus de pel·lícules en concret, no, i ja t'ho vinc dient des de fa dies que el cinema té una crisi de creació molt greu últimament, molt greu. Per cert, vaig anar a veure parlant de famílies felices i tot això, l'Oimpossible. Deixa'm dir una cosa, l'Oimpossible. Un moment. Ara, que ho dius, jo no sé, amb tots els respectes del món, perquè era, exemple o ara, l'Oimpossible, perquè no és cap drama. Home, home, no. Perdona, jo la vaig anar a veure l'altre dia i em vaig emocionar. Però, Jordi, precisament, la història de l'Oimpossible no és cap drama, és tot el contrari. Però, perdona, és un drama, és que, a un moment, a veure una cosa... Aviam, clar. A veure un moment, és que, Jordi, que la gent plori, no plora, perquè és un drama, eh? Perquè et trobes amb un familiar, que et penses que, per exemple, està mort i no vull fer spoilers? Però no fa falta que faci spoilers per a tothom sap al final de la pel·lícula. Jo no ho sabia abans d'anar-ne. No ho volia saber, perquè jo estic fart, ja, de les pel·lícules, veient el tràiler, que t'ho expliquen tots. Però si estàs basant en una història real, si has sortit a tot arreu, a tots els mitjans... Jo canviava de canal quan veia que posaven això a la televisió. És una cosa que està molt ben feta, m'agraden molt els actors, però per mi no és cap drama. Hi ha dramas basades en històries reals molt més dramàtics i per plorar moltíssim més que el que és l'Oimpossible, i ni molt menys per desmayar-se. Home, on hem arribat, sisplau? Ja ho va dir la Carme, per cert, eh? Què va dir? La Carme també ho va dir. L'Oimpossible no era tan dramàtica com la gent ho pintava. Jo tinc una cosa. La situació és dramàtica? La situació és dramàtica? Sí, la situació és dramàtica. Perquè tu estàs allà, tranquil·lament, a un resort. A Tailàndia. Sí, sí, sí. Amb la família feliç, passant al Nadal. I de cop i volta t'arriba una de deu metres, que envia a tot aprendre... Sí, sí, sí, sí. El fet és dramàtic. I si el director es vés a entretenir altres històries, s'ha d'estar molt més dramàtic del que realment és. Sí, però és que el drama està amb que tot es separen, i mentre hi ha el tsunami, no es troben entre ells. Aquest és el primer drama. I després que... això és un drama. Una comèdia no és? No és una comèdia. Però jo et trobo que no és un drama clàssic ni molt menys pel que s'ha fet. T'ho dic a mi, és la periga que em va agradar bastant. Jo em vaig emocionar. Jo em vaig emocionar quan, ja que m'ho preguntes, que, per exemple, es comencen a retrobar la família... O, per exemple, també hi ha un casc, em sembla que no sé si morta algú o no, però, ostres, t'agafa allò que estàs a tancar com l'estómac. Tu, Jordi, perquè ets una persona insensible. No, insensible, no. A mi... No, a mi no. Sí, sí, tu molt. El que mísica em va provocar és algun moment de versió a la pel·lícula, perquè hi ha unes imatges una mica... Cores. Fordes. Fordes. Fordes. És un tsunami? Sí. En fi, és impossible que, per cert, només porti tres setmanes a la cartellera, i ja, com sabeu, és la pel·lícula més taquillera de la història del cinema espanyol. Passem a la següent pel·lícula que restrena Volnerables. Per favor, que estigui bé. No hacía prematura, y el médico me recomendó que la sacara fuera de la ciudad. Tenían 13 años, cuando mis padres se mataron volviendo de allí. Y cuando salí de los zanatos, el último sitio que quería volver era esto. Paula, etxe barrià. Marcós? A veces es un niño encantador, y otras veces me mira que hasta me da miedo. ¡El Miedo, el Miedo! El Miedo? Sí, és una altra pel·lícula de terror, però es diu Volnerables. Precava dient el Miedo. La por que et fa, la pel·lícula, que et produeix... Tu et diuen, no? És com si reconegués les vegades d'hora que veguessin dient... La risa. Home, clar, evidentment. Perquè ningú es pugui queixar, que ha anat a veure una cosa que no és. Paula etxe barrià a mi, és una mica que m'agrada moltíssim, no sé si suporta el pes de la pel·lícula, jo diria que no. Què ha fet aquesta noia, per cert? Home, aviam, què ha fet? Ha fet policies. Ah, molt bé. Ha fet gran reserva, anuncia, no sé quantes coses... És un actriu de sèrie, no? Sí, és un actriu més de sèrie que de pel·lícules, però bé. És una pel·lícula que pot estar bé i pot estar interessant. L'argument és que ella dona vida a Carla, que orfa, que decideix tenir una filla, però la filla neix prematurament, i per tal de com que viu a Madrid, ella creu que per enfortir una mica la salta de la seva filla és millor que es retiri en una casa manxega que té ella com a herència familiar, a partir d'allà. Vull anar a aquesta casa amb el rotllo, eh? Sí, compartirà la casa amb un nen que es diu Marcos... Oh... És un nen de bòl·lic, una mica, no? Pots, eh? Pots, bé. Passem a la següent pel·lícula que també es trena aquesta setmana, el ladrón de Palabras. El tràiler fa... així. Tenia una història. Tenia una història. Una història molt bona. Muy buena. ¿Quieres que te la cuente? No te la voy a escatar. Cántamela, por favor. Ahí está él. Abenas un crío preguntándose que la reservaba el futuro. Quería ser escritor, pero no encontraba las palabras. ¡Vamos! Tienes que energir entre la vida i la ficció. Nambas están muy unidas, pero nunca llegan a tocarse. ¿Crees que puedes apropiarte de la vida de un hombre y pagar un precio por ello? Molt xula, eh? La cançó. Sí, té molt bona pinta. La pel·lícula es diu El ladrón de Palabras. Sí, el protagonista és un actor no molt conegut, però que a mi m'agrada moltíssim, que és el Bradley Cooper. En aquest cas, dona vida a un jove novelista que intenta trobar la inspiració, però no l'ha acabat trobada tot. Aleshores, el que fa, d'una manera una mica sorprenent, és copiar o plegar un llibre. El problema serà quan la persona d'aquí li ha coplat el llibre... En la Rosa Quintana. Jordi, has xafat la pel·lícula totalment. És una Rosa Quintana? No, és una Rosa Quintana. Però s'enfrontia a ell després que aquest llibre hagi estat molt exitós. Una mica una reflexió, com molt bé diu el trailer, d'entrar a la línia aquesta que se para a vegades. La ficció i la realitat amb Jeremy Irons, que també és un actor que m'agrada molt i que pot estar molt bé, millor del que sembla. I que, a més a més, és una trama dins una trama que, a l'hora, també està dins d'una altra trama. Sí, sí. Has d'estar una mica tenent la pel·lícula per no... Sí, sí. Escolta, has estat tenent, eh? Si no, malament. Per veure una pel·lícula dins d'una tarda i et quedes a casa. És veritat. Aquesta és la pel·lícula, el ladrón de Palabras... No ens recomanem. Que tenia bona pinta. Jo també he vist alguna imatge. Passem al següent trailer que es trena aquesta... La següent pel·lícula més ben dit que es trena aquesta setmana, somrin. Qui és l'altre escriptor? Casi, quasi. Són barratges, no? A vegades fan pel·lícules? Sí. My name is Oliver Tate. Suppose it's a bit of an effectation, but sometimes I wish there was a film crew following my every move. Això que és francès, no? I don't quite know what I am yet. I've tried flipping coins, listening exclusively to French crooners. I've even had a brief out phase, but nothing stuck. Parla, parla, parla, parla, parla. Però el trailer. Jordi, no entenc res. Com que no ho entenc. Si té un anglís de Bristol, s'entén perfectament. No s'entén. Per què et pots destralitzar l'anglès si ningú t'entén? Perquè jo sempre et dic que jo confio molt amb la quals és l'actual dels nostres ullets. Jo confio molt també amb la versió original, però aquí a la ràdio no ho podem subtitular. Ja, això sí ho podem... Es pot fer, eh? A la webcam tu vas amb uns cartells d'aquests, amb un full... No, no, no, perdona. No estic d'acord. Pots tu subtitular parlant? No, home, no. Això es fa amb totes les raïdes del món es fa. És veritat que això ho vam fer també a la secció de publicitat, la setmana passada. La setmana passada ho vam fer, a veure... No, fer-ho, home. My name is Oliver Tate. Jordi, no, em dic Oliver Tate. M'agrada molt la penya del morro que es fa cada tarda en aquesta ràdio. Escolteu-la, que està molt bé. Sí, és veritat, és veritat. És un moment que em deduc tot. Que la reducció més barata. A veure, de què va sombrent? És una comèdia, no? Sí, és una comèdia romàntica. No sabies pel trailer i ja se veia que és la comèdia. Home... És un humor molt anglès, eh? S'ha d'entendre, però diuen que és una de les pel·lícules més originals i que més sorprendrà dels últims temps en quina cinemà anglès estem parlant. És del director Richard Ayuade, és la seva operà prima, i ens trobarem a un nen de 16 anys que es diu Oliver Tate, que té dues missions. La primera és... bueno, té 15 d'anys. La primera és? Sí. No, té 15 anys i té dues missions. La primera és perdre la virginitat abans del 16. I no li queda gaire, li quedaran uns mesos menys, quasi setmanes. I l'altra és evitar... Perdona un moment, vull fer un parèntesi. Quina pressió, no, aquí? La posa, eh, ja ningú li posa. Jo vaig, abans dels 40, m'agradaria perdre la virginitat, i encara... Home, tu quan et casis, no? Bueno, no ho sé, jo estic fent les curats encara. Ah, bueno, tampoc et queda gaire, eh? Bueno, però no tinc tanta pressió, vull dir. Jo els trec en moment. I l'altra és evitar que la seva mare s'envagi, o sigui, abandoni el seu pare, i retorni amb un bell amor de l'institut. És una mica un reflex del que... del que és la mort i l'amor en un jove de 15 anys. Un cunyàs, vaja. Que no és un cunyàs, eh? Que no, és una pel·lícula boníssima, de veritat. Les he d'anar a veure aviam. Vale, vale. No està traduïda, és a dir, que les he d'anar a veure en versió original subtitulada, però pot estar molt bé. És molt recomanable sortir una mica de les vies convencionals del cinema. En fi, sommarint l'última pel·lícula que comentem i que restrena aquesta setmana, passem ara a les notícies de Hollywood. Bravo! Per què sempre fem notícies de Hollywood? I mai fem les notícies del cinema català, per exemple. Perdona, això de Hollywood, ho dius tu. Jo faig notícies de reu. A veure si hi ha alguna que no sigui de Hollywood. La primera, Elija But, intentarà sobreviure a un virus mortal, a una nova pel·lícula, no? És que no hi ha cap que sigui així. Perquè els catalans estan de vacances. Mira, vaig llegir els titulars que em passes tu a més, que un diu... Mira, perquè la gent us aplica. Elija But, intentarà sobreviure a un virus mortal. Una altra titular, Disney compra el Lucasfilm, també de Hollywood. És molt important, és la notícia de l'any. La tercera, atenció, aquest titular enigmàtic ens passa el Jordi Roca, diu, es prepara la continuació de punts suspensius, eh? És el titular que jo vaig llegir. Tu ho has de fer en plan emocionant. Després, el quart diu, Daniel Creig, són ex de l'any de Monuments Vent, també de Hollywood. I l'última notícia que vols comentar, que és David Utschofni, torna a la gran pantalla. No! Que no! Perquè el cinema català està de vacances. Estan de castanyada, home. Mira, Jordi, és la pitjor excusa que he escoltat en anys... d'un col·laborador de la penya del Morro. Algun rècord hauria de tenir, és veritat. Per tant, Elisio Ambutt intentarà sobreviure a un virus mortal una pel·lícula que està preparat. Sí, exactament. En aquest cas, després del seu pas per Broadway, també per interpretar el famós personatge de Brodo Bolson, Jordi Ambut es posarà a la pell d'un professor que viure una situació estranya perquè els nens agafaran un virus que farà que es tornin salvatges i matin a la resta. Per tant, serà l'hora de liar i liderar el resta de professors per poder salvar el màxim de gent possible. I a continuació, a la penya del Morro. Fins ara els George Lucas tocando el banjo. És George Lucas, de veritat? S'hauràs d'aprovar els tribunals. No, no. És perquè li poses l'aquest aveu. He fixat els George Lucas la barba que té, el coll que té, que té una papada. La barba és partada per alguna cosa. En fi, Disney ha comprat Lucasfilm, la notícia de l'any. Jo diria de l'any, pràcticament. Que tots els cinefils esteu emocionats. Home, és que és importantíssim. Esteu calçurt, tio. Home, és que, clar... Aviam, què vol dir això? No ho sé, digue-m'ho tu. Això vol dir que Disney, simplement, ha comprat la companya i la productora de George Lucas, que és Lucasfilm, per quasi bé, és que és una passada, 4.000 milions de dòlars. Vull dir que ara estarà tocat la bandolina aquesta a Hawaii tranquil·lament. És una bandolina, que és un manjo. Un manjo, és igual. Que diuen, mira, els manel que toquen la mandolina, no? És un loquelel i el que toquen els manel. Serà el que tu vulguis. No puc fongueu els instruments petits. Som petits, però valents. Bé, ja ens diràs... La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... Que tens el record de ser el més fanfarro de tota la païllona del món. Però a part d'això, et diré que què implica que Disney hagi comprat a Lucasfilm. En primer lloc, que hi haurà 3 segues més, o sigui, 3 pel·lícules més, de la Guerra de les Galàxies, o sigui... O que, per exemple, que veurem el rei Leon amb un sabler l'ésser. Silenci, totalt, després del fracàs de la teva broma, eh? No funciona gaire. No es pot sempre estar dalt. S'han de fer bromes dolentes i patètiques per saber quan fas una bona broma. Bé, Jordi, alguna cosa més sobre el món de Hollywood? Doncs... no, res més. Va, parlem de David Uchoff, que torna a la gran pantalla. Sí, bueno, el... Què passa? Tu, que veig que t'agrada la sèrie que està fent ara, es posarà la pell de... Fèiem el temps, que no el veiem al cine, i és una història a base d'enfets reals, d'uns pares afligits després de l'any esperant la mort de la seva filla, que ara en d'això decideixen molt. Que ara en d'això decideixen construir un hospital, perquè les famílies amb nens terminals passin aquest procés tot junts. Molt bé, doncs, Jordi, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que la setmana que ve, mires trenes de cinema amb el Jordi Roca Comcadi vendres a la penya del Morro. I tot seguit el programa, parlem amb el Paul Rigabert a la secció de publicitat. Fins ara, Jordi, per cert... Un moment, no m'haig d'enganar. És que ara vaig a posar un tema musical, que és el que separa les seccions, d'una de l'altra, amb la de publicitat, i posaré aquest tema que ja l'he posat alguna vegada, però avui em ve de gust escoltar-lo, també, que es diu Soc de l'Oest de l'Oper del Roque. Atenció a la lletra, que jo crec que t'agrada. Rocavilli i català, Jordi, apunta-t'ho, això. M'he criat entre pagesos i carrers clons, on és que s'afferen a les seves tradicions gent de tard, gent de por. En una frontera, en la mentida i no hi té lloc, on es creuen els camins d'alçades i els rencots i els destins de les nacions. Soc de l'Oest, la Catalunya, l'Enterrajón, és por el sol més àngel, per les muntalles entre les mans i els aigua molts. On la multifarra encara es fa de ser veïçant, i la nota plena fa el camí del Vianant, per indrets de Pedra i Fang. On, igual dels sales, tot el que tenim d'Egmar, menja de l'horitzó, un estal brillant a la foscaria, si el sales foc. Soc de l'Oest, la Catalunya, l'Enterrajón, és por el sol més àngel, per les muntalles entre les mans i els aigua molts. Hola, soc el Jota de Ballona, i això és una salutació per la penya del Morro. Hola, soc el Manel Lucas, vull saludar la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenim Morro, és més important que mai. Moltes gràcies, Jota de Ballona, de l'ho impossible, i Manel Lucas, de minoria absoluta, per saludar-nos. Jordi, què et sembla el tema? Està convençut, t'ha agradat o no? Saps què passa? Soc de l'Est, aleshores. Tu ets de Girona? Sí, quasi. De l'Est català, no? De l'Est català. Molt bé. Escolta, Jordi, per què no et quedes aquí? Avui el pol ha vingut solet a fer la secció de publicitat. I que vingui quan vulgui al cinema? Ja saps què m'agrada molt que vingui... Una alma caritativa, avui que l'anam abandonat, almenys. És veritat. Paul Ricabert, bona tarda. Bona tarda. Avui no sé què passa, que el chat de RadioDesvern.com, a la webcam, hi ha molta gent que ens està mirant. Jo, ara, abans de sortir, us he promocionat una mica. Ah! Vull dir que vull ser... Com que hi havia dues persones, saps? Hosti, avui és un dia... Facial. Sí, fort pel programa. Doncs intentem-ho fer el millor possible, no? Sí, començant per tu. Començant per mi. Ai, quina gràcia. Moltes gràcies, els col·lebrors de la progressió, de... Doncs avui farem una mica diferent que normalment. Com que avui estàs tu sol i fas el que et dóna la gana, no? M'agrada, comencem bé. Avui no tinc la jefa. Molt bé. Una abraçada i un petó a l'anar a puntir, eh? T'està de pont, està gustíssim. Aquesta setmana no es diuen a puntir, si no es diuen a... No cal dir-ho, no? No, no. Mira que no. Vinga, va, Paul, avui de què parlem? Doncs parlarem una mica del duel publicitari que hi ha hagut entre Nutella i Nocilla. Ah, sí? Què ha passat? I, bueno, sempre ha tingut la seva història. Ah. I després també... No és que hagi parat una cosa puntual, si no... No, això ja va des de sempre. Avui va de duels, perquè també parlarem de Nesquic o la Cao. Home, que bo. Duel mític. Sí, sí. Després, doncs, explicaré una petita curiositat sobre el que ha provocat a l'Oreca Sàndia, a Nova York, referent a la publicitat i, bueno, finalment, com sempre acabarem amb una cançó relacionada al món de la publicitat. Escolta, escoltem aquest primer enunci de Nutella. Perfecte. Es veuen uns joves, molt joves, que van caminant i, llavors, van apareixent tot de conceptes com una mirada, una... ¿Qué van a hacer hoy? Necesitan un desayuno equilibrado, como un zumo de fruta, un vaso de leche i dos rebanadas de pan con Nutella. Avellanas, leche y el punto justo de la vida. Y el punto justo de cacao. Nutella, se necesita energía para ser niño. Doncs, bueno, hem vist ara la Nutella, que, si ve, és un producte gairebé idèntic a la Nacila. A la Nacilla, veurem que la publicitat ho tracta de diferent manera. Si vols, potser millor, abans de parlar-ne, veiem també la Nutella i així podem fer la comparació en los sentidos dos. Molt bé, em sembla fantàstic, són productes, com dius tu, molt semblant. ¿Cómo fue el partido? Fue increíble. I vamos empatados uno a uno y faltaban cinco minutos. Le dieron un codazo en toda la cabeza al varó. Entonces se lo llevaron a la enfermería y nos dio un bajón a todos. Pero a mí no, así que volví al campo por mi equipo. Yo le hice un caño al contrario y después se la pasé a Max, Max a Álvaro, que se fue de uno, se fue de otro. Se siguió corriendo por la banda, centró... Sute. Igual, eh. ¿Pero marcaste tú? No, marcamos todos. Que bonic. Ja veiem una mica per on van. Aquí hem la publicitat, que han sigut dos exemples relativament recents d'aquests dos productes. I, bueno, anem a parlar... Ara hem sentit la cançó de Letz i Cacal. O Mítica, eh. Jordi i Roca, te'n recordes tu o no? I tant, i tant. Que, com dèiem, són dos productes molt semblants i que també els anuncis que fan són molt semblants. Perquè en els dos els protagonistes són nens, estan cansats, donen energia... I el que diuen és, preneu un hotel a Inocilla, no? És un punt de vista publicitari. Però, si t'hi fixes, potser aquest últim que hem sentit de Nocilla, va potser més adreçat als nens, en plan de que els hi venen els nens. I l'altre, els hi venen els pares. La notela els estava venent més als pares. Jo crec que és millor que fa a Nocilla, perquè fa que els nens vulguin Nocilla i que els hi parlen els pares i els lliguin. O comprem Nocilla. Però això és molt agressiu, no? Sí, perquè jugàvem als nens. Els nens no són persones adultes. Vull dir que jugàvem la publicitat amb els nens. Això és immoral, pregunto. També, per cert, la gent que està al xat, que ens està escoltant, sabeu, a través de Radioisberg.com i la Webcam, ens pot escriure qualsevol cosa. Jo, a la part que porta el xat, si voleu saber el pol que us s'ha portat tants amics, doncs podeu fer-ho també. Però vaja, el que deia a mi, que és immoral o no que els anuncis vagin tan dirigits als nens? És el debat que hi ha hagut sempre. Ara, no sé jo què pot ser més efectiu. Si dius a els pares que això és molt saludable a comprar els dels vostres fills, o dius als nens, has de voler això. De totes maneres, jo crec que és un debat amb tots els aspectes una mica absurd, perquè el que es tracta aquí és de si els pares educen bé els nens i si, al final, ja acaben comprant o no, i amb quines quantitats. Vull dir que, al final, l'anuncia té els nens, però al món que el nen digui comprem Nocilla, comprem Nocilla, a tant, compro buir, però no cada dia. Ja, o dir, no, et compro a l'altra, perquè crec que és més saludable, per exemple, que hi posin una mica de criteri. Però, bueno, anem a parlar una mica dels dos productes, i és que aquí, el que és originari, el que es va crear primer, va ser Nutella, que va sortir a l'Itàlia i amb el nom de Supercrema, perquè després va acabar agafant un nom més comercial. Supercrema, sí. Home, jo no m'ho compro. Jo em produeixo Supercrema, no m'ho compro. No m'ho compro. És molt raro, és Supercrema. No m'has triomfat gaire. I després, Nocilla va fer un producte exactament igual, a més a més, amb un nom bastant semblant, i resulta que és el primer del mercat. O sigui, es va copiar i a sobre, aquí a Espanya, és el que més vent. Home, perquè és el més bo dels dos. Nutella? No, no, Nocilla. I per mi també. Jo soc de Nutella. Però... He pres les dues, però... Ja és molt millor. És que la Nutella porta ballanes. Perdona, no, no, no. Està bé, va bé. No sabia, no sabia, perdona, aquí no es pot equivocar. A la mínima, ja, vinga, a tots a sobre. I la pregunta és... Per què Nutella és la primera? Per què Nutella és la primera? Doncs, perquè va fer una inversió amb publicitat molt bèstia a Espanya, i, bueno, era realment... que és el que m'he de dir que jo... Sí que dona bons resultats. Per tant, qui té la pasta mana, no? És el que estàs dient. Sí, però si van anar a intentar vendre-ho d'una manera més tradicional, Nutella, i no ho va aconseguir, Nocilla es va destacar i fent aquesta música... Sí, però perdona un moment, perquè jo estava pensant que la Nutella és més cremosa que la Nocilla, perquè la Nocilla arriba a un punt que se'n seca. Això és veritat. Però sí que ho preveixeu. He anat a pisos d'amics meus, que tenen el pot de Nutella, que allò, o sigui... Més dur. Perquè estàs sec i dur com una mala cosa. Estàs equivocant. No, no ho acceptem. Estàs equivocant perquè, precisament, els productes naturals, com és la mel, quan passa un cert temps i fa fred, com és l'hivern, es fan dos, es tornen com de pedra. Estàs dient que la Nutella és més natural. Exactament, clar que sí. Si hagués anat bé, tenia aquí el senyor Vanitu, perquè artigues la seva. Sí, sí, sí. S'ha d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver d'haver. I sempre està igual. No collo del món. Mira, cada tarda ve de 5 a 7. A ràdio d'Esber. M'he de fer l'hora de la migdiada. Tu que és l'hora de la migdiada, no he vingut avui. En fi, doncs Nutella i versus Nocilla. Jo soc més de Nutella, tu ets més de Nocilla, Jordi, i tu també, per tant, dos a un guanyar... Dos a un, Nutella. Alguna cosa més sobre aquests dos gegants de les cremes industrials i químiques? Doncs sí, doncs potser... la Nutella va buscar un públic més adolescent, més gran, un terret més alt, i també això es veu reflexat en els seus anuncis. No sé si recordeu un que sortia Valentino Rossi, de fa temps... Ah, sí, és veritat, és veritat. Doncs això ja indica que no va buscar tant els nens i el que ha vist amb Nutella, que hi havia el partit de futbol i els nens jugant. Passem ara a una altra competència de marques, que voldria ser una mica el mateix, i a més a més també dins del món de l'alimentació i de la xocolata, en aquest cas, i de l'esmorzar, que és Nesquik versus Colacau. Sí, i a més a més és curiós. I teniu dies d'anyes. Aquest és l'anunci de Colacau. El primer que ha de la guira surfar. A les tres anys ja m'ha aguantat una taula de surf. Era sempre querido hacer lo mismo que hacían los malos. I la ràbia de nen? Estaban todos los mayores entre el agua. Cuando ellos seguieron, me quedaba practicando con mis papas. Oh! Hasta que un día me lanzó el agua y empezó a robar las bolas. I ara està aquí fent surf. Un nen molt petit, però que sembla un nen gran, però d'aquests xulos, que fa ràbia. Moltes ràbia. T'ha tingut l'espanta polèmica. No se passa gaire, això, no? No significa que no podés seguir amb les coses. Como quieres, Colacau. Que sea pequeña, no se diga que podés seguir amb les coses. I empeces a robar la jola. Aquest és l'anunci de Colacau, no? La Colacau. I després tenim una altra, i ara ja entrem en matèria, si et sembla. Ah, és de... De Nesquik. El que passa és que no... No t'apareix? No m'apareix. No passa res. Podem parlar-ne sense... Segur que els oients ja... És el del Conill, aquell, o no? El del Quix, sí que és aquest. Això és el Conill de dibuix animat amb la gorra blava, i està jugant amb uns nois i tal... És com molt antic, no? Sí, molt, molt. Això, 280, com a mínim, aquest enunci. Sí o no? Sí, és actual, aquest enunci. Sí. Aquest estiu. Molt bé. És aquest estiu, o què? Sí. Només per la música, i tal, sembla que fa anys i anys, eh? Sí, sí, és veritat. En fi, quines curiositats hi ha entre aquestes campanyes de publicitat de Nesquik i Colacau? Doncs, a veure, primer de tot, per lligar una mica amb el que havíem dit anteriorment, Colacau també és de la mateixa empresa, Canocilla, que és Nutrexpa. Són de la mateixa casa. I, a més a més... No faig que sí amb el cap així, Jordi. Colacau és millor que Nesquik. No. Jo sóc de Nesquik. Jo també sóc de Nesquik. Aquí estem veient que ells són on Nesquik i Nutella o Colacau. Evidentment. És que Nesquik i Nutella, a mi, han d'anar a passar... Això, jo crec que han de ser feinats. Defineix la gent una mica, eh? Sí. Bueno, sí, los malos. El mundo se divide entre dos, los de Nesquik i los de Colacau. I tant, i tant, totalment. Nesquik i Colacau també és líder, així que Nutrexpa sembla que li van bé les coses. I, bueno, que li vagi bé les coses a l'emprego no vol dir que sigui més bo, durem. I, bueno... Tu diuen que fa publicitat, eh? I tant, i tant. Aquí també hi ha molts secrets al món de la publicitat, Jordi. Ja ho veig, ja ho veig. Com ens enganyen, eh? És el mateix que us ja ho saben, que ens enganyen. Estic aquí per desbalar-vos, aquest secret. Sí, sí, sí. Alguna cosa sobre aquesta història, Pol? Doncs que... A veure, és que amb els dos productes que hem vist abans, Nesquik va una mica més al públic infantil, amb el Quiki, amb el que és aquest conill que has parat abans. I, en canvi, Colacau... Per això m'agrada més, a mi. Sí, no. Clar, clar. I el Colacau, doncs... sí que nens, però... però també més adolescents. Per això veiem aquí que estan agafant en els últims anuncis personatges que poden tenir l'edat dels consumidors i, doncs, fent algun tipus d'esport, per poder-los agafar, com de... de rol, de líder, de rol que els agradaria fer el mateix. En fi, doncs, eh, curiós, eh, aquestes campanyes d'aquells dos productes que es semblen tant i que el cap ja l'aficle, s'intenten també una mica vendre el mateix, però des de punts de vista potser a vegades una mica diferents. Poques variacions, però sí. Bé, ja d'aquí, re, tenim 40 segons per acabar, Pol. Explica'ns alguna curiositat sobre l'hora que s'han dit. Molt ràpidament, eh, dir que... això, aquest huracà, costarà al voltant de 500 milions de dòlars a la indústria publicitària dels Estats Units. Perquè, clar, amb tots els desperfectes materials que hi ha hagut, amb moltes cadenes de tele i ràdio, han hagut de suspendre la seva programació. I això fa que s'hagi cancel·lat moltes reserves publicitàries. I, com ho... Bueno, aquest any que s'esperava que hi hagués un increment de 1,4% en la inversió publicitària dels Estats Units, acabarà amb estancament. És a dir, igual que l'any passat. Ho hem deixat aquí. Moltes gràcies. Sembla que ve, Jordi Pol. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajali i Ramon companyen. Declaracions a la xarxa, el conseller de Cultura Ferran Mascarell, ha confirmat l'acord perquè el museu de l'Armitaix de Sant Patesburc, una de les pinacoteques més importants del món, obri una delegació a Barcelona. Mascarell també ha criticat que alguns partits han de l'oposició argumentant que les prioritats haurien de ser unes altres qüestionin el projecte sense conèixer-ho. En aquest sentit ha recordat que la inversió serà totalment privada. Sense conèixer-me a saber res, ja tenen l'opinió feta. I si qui voler anar-hi volant, hi ha partits que entenen que el camp de dia és negre. Això és tan tradicional que ja no sé ni com ha tingut pressió a ningú. Jo crec que no coneixen prou el projecte i quan el coneguin, segurament els opinions seran infinitament més precisos. Mascarell també ha anunciat que la seu definitiva del museu estarà en unes naus del port de Barcelona. L'Audiència de Barcelona ha roubert el cas del desallotjament de la plaça Catalunya de Barcelona el 27 de març de l'any passat, que havia estat arxivat pel jutjat 4 de Barcelona, que va considerar raonablement proporcionar l'electuació dels Mossos d'Esquadra. En el cas estan imputats el director general de la Polícia catalana, Manel Prat, l'intendent Antoni Antolin, el responsable de l'abrigada mòbil David Bordes, i la responsable de la Seguretat de l'Ajuntament Assumpte Escart. La portaveu del govern espanyol Soraya Sain de Santa María s'ha fet resoldre una resposta per escrit del Col·legi de Comissaris Europeus de l'any 2004, en el que s'explica que si un territori s'independís del nou estat, hauria de tornar a negociar la seva entrada a la Unió. Esa región se constituye en un nuevo estado, al que sale de la Unión Europea, al que no son de aplicación de los tratados, y para su ingreso debería iniciar una nueva negociación, con el acuerdo unánime de todos, cumpliendo los objetivos del tratado, es decir, volver a cumplir todo el resto del proceso. De la seva banda, el líder d'unió, Josep Antoni, durant Lleida, en la seva carta web semanal, incideixen que no es poden deixar sense resposta les incerteses, que implica un procés sobiranista ni amagar les respostes que ja estenen. Malgrat tot, duran a firma que el seu partit està al costat del president Mas, i considera que a Catalunya no pot continuar com fins ara. Les sancions que el govern pot acabar imposant a Renfa seran tant per incidències en trens de rodelíes com en regionals. El govern està estudiant tots els incidents registrats des del 15 de setembre, fins ara, pel que fa a retar, sobretot, anul·lacions, o manca d'informació als usuaris. El director general de transports i mobilitat, Richard Font, ha explicat que estan acabant de recollir tota la informació, i que Dilluns presentaran exactament el nombre d'expedients sancionadors. El Dilluns, doncs, anunciarem formalment, quins són els expedients sancionadors que obrirem, quines seran les quantitats entre 6 i 30.000 euros d'ascensió. És evident que nosaltres ja vam dir, en el seu moment, que modificaríem la llei ferroviària per fer possible un seguiment molt més escrupulós i molt més estricte del còmpliment de la companyia ferroviària, de les companyies ferroviars en general, i especialment amb la companyia Renfe, que, com sabem, tenim un problema important. Font ha remarcat que la situació havia arribat a un línit injustificable i que els retards són sistemàtics. El menor de 14 anys que va quedar han estat crític a causa de l'incèndia, en un imòple de sabadell, i està estable ingressat a la unitat de cures intensives del part de lín. Mentre estan les famílies que van resultar il·leses per precaució, no podrà tornar a casa, segurament, fins Dilluns. Ens recordem que tres dones, de la mateixa família entre elles, la mare del noi, van morir en aquest incèndia que es podria haver originat per un curs circuit. Bona tarda, dos per la Roger Castillo. D'aquí, a una hora, serveix a retrar un menatge a Marc Márquez per la seva victòria en el campionat del món de Moto 2. A la set de la tarda hi haurà una recepció oficial a l'Ajuntament, i a dos quarts del nou del vespre començarà a robar pels carrers de la població de la Sagarra. En okay sobrepatins, avui comença la sisena jornada de Lliga amb l'enfrontament entre Blanes i Reus. Els dos equips són a la zona mitjana de la classificació, i volen aconseguir el triomf per pujar a la tercera plaça de forma provisional. El Liceu Gallac és líder en solitari d'aquesta categoria, amb tres punts de marge sobre el Barça. En futbol el Barça ha entrat avui sense Leo Messi per preparar el partit demà contra el Celta. El davanter argentí ha estat pare aquesta tarda, però el tècnic Tito Vilanova com també ell per l'enfrontament contra els gallecs. Vilanova també ha dit que Jair Piqué encara no està a punt per jugar, però que millora de mica en mica i podria estar disponible en els propers dies. Setmanal Isaas Minas two-teals voting tomorrow, a partir de la 6 de la tarda el Camp Nou. L'espanyol de La Sec gets Places De Sant Sebastià on diu menys Yesenまず entre la Real Societat. Els bench tablespoon Andy스 van perdre hi per 3 a 1 al Camp. Al César de它nal de la Copa de la Rei. Punt de futbolを Sarlas a home amb Jordi Torres a l'equip. En patata dos en General de Sarragال, contra el Rib守 fantasy, amb el camp de l'esporting. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La segona edició del segle novembre, evitaràri, comença dimarts amb un convidat d'excepció, Albert Sant Just Vinyoles, l'autor d'èxits com la Pell Freda i Pandora Alcongo, que presentarà dimarts al vespre. Ateneu la seva darrera novel·la Victus, una novel·la històrica sobre la guerra de successió espanyola i el setge de Barcelona de 1714. Des de feia dècades, Sant Just Vinyoles tenia clar que volia escriure al voltant d'aquests fets històrics, que considera que la gent coneix ben poc. Asegura que va ser un conflicte impulsat per les classes populars catalanes contra la funció de burbònica, que va durar un any i mig i un mes, un any i un mes, volíem dir, i que va desembocar en l'11 de setembre de 1714. L'autor de Victus parrarà de tot plegat a la sala del 50 de la nit de la Taneu de Sant Just, dimarts que ve en la primera sècie del novembre literari, sala dels quarts d'avui del vespre, i és obert a tothom i s'obrirà aquest cicle, que també tindrà més convidats, per exemple, dijous per comarassar el llibre El poder del perro de Don Winslow. Serà a la set de la tarda i les inscripcions per participar-hi. S'han de fer la biblioteca Joan Agri. També passarà aquest mes de novembre per Sant Just, el poeta Josep Pedrals, i l'escriptor Lluís Anton Bolenes. Més coses dilluns sobre el termini per presentar les sol·licituds per optar a tres habitatges socials a Sant Just. Lluís Anton Bolenes va fer el local de promúncia del 5 al 27 de novembre. Són tres pisos de lloguer per persones en risc d'exclusió social amb un contracte de cinc anys. L'Ajuntament n'assomirà part del cost als primers tres anys. Una acció que se marca en un conveni que el consistori i promúncia d'empreses municipals d'habitatge van signar el juliol, a través del qual l'Ajuntament disposarà de sis pisos destinats a paliar situacions d'exclusió, oferint-los un cost accessible. El consistori s'operncionarà a part del lloguer de l'habitatge. El primer pagarà el 80%, el segon any el 50% i el tercer un 30%. Els dos anys restants de contracte la família haurà d'assumir la totalitat del lloguer confiant en que el núcle familiar ja hagi millorat la seva situació econòmica. Esprimeran les famílies amb menors al càrrec, sobretot monoparentals o nombroses. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que les obres d'ampliació de la sala de cerimònies del Sant Just estan a punt d'acabar-se, que es treballa en l'ampliació de l'oratori, perquè hi ha més gent durant les cerimònies, i s'espera que en els primers dies acabin aquestes obres. Ara hi cabran unes 150 persones. També recordem que el cementiri ha ampliat el seu horari d'obertura per tots sants i que aquests dies tancava la sis de la tarda, però que a partir de demà dissabte l'equipament tornarà al seu horari habitual. I de moment això és tot més informació que els senyors notícies Alícia Véspera. Era màxima títol d'una cançó i els Àngels Réuart. I els Àngels Réuart, així. Però per segaixes esperances com si fossin pastanagues, la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba, i els Àngels Réuart. Però a vegades ploren així. I vomites l'ànima i et queden els consins. Si seguiu escoltant, seireu disfrutant com els Àngels Réuart. I els Àngels Réuart, així. Però a les marques en paraules i reps la pilota. Pilotes et falten per purgar la xarla i els Àngels Réuart. I els Àngels Réuart, així. I les esquerdes gigantines les cobreixes amb mentides que rellisques, que es queden xeces, corren, corren, que trepitja ni els Àngels Réuart. Però a vegades ploren així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I surt per algun programa d'aquells de salsa rosa. O ho havia sortit, ho havia sortit. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així. I els Àngels Réuart, així.