Ara escoltes pràdiu d'esper, si tu n'hi t'estradiudes bé, la ràbia s'enjust. Durant el 8.1. Pràdiu d'esper, durant el 8.1. Durant el 8.1. La feina és el que es diu. I el que es diu és que no és el que és. I això és el que és. I això és el que és. I això és el que és. En directe, amb atentes de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F&M i a tot el món a través de ràdiodespern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Des d'ara i fins a la set del vespre. Això és... La penya del morro. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Gràcies, gràcies. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just d'aquí uns moments amb la Carme Verdoi, que ja la tenim aquí a l'estudi número de ràdio. Carme, bona tarda. Què t'ha passat? Doncs que... he estat malalta. Oh... Ja estàs bé per això, no? Sí. No vas poder venir? No. Que vas menjar alguna cosa al cap de setmana? No. Que et sentés malament? No. No, eh? Per què vas? No com que m'has comentat que era una cosa d'estómac, no em mengeixis alguna cosa que... No, eh? Saps alguna motiu o estàs en observació? No, no, realment, jo ni re. Molt bé, molt bé. Ja passa, no, i aquestes coses? Sí, sí, sí. Ja està, no? Com que ho tenen els altres, ja estàs. Molt bé, doncs és la filosofia. Avui al programa parlarem amb l'Anna Líes, treballadora social, que ens explicarà aquestes xerrades que durant ja fa anys, el cas Fonsanta, va fent amb molts instituts del Baix Llobregat sobre les drogues, les emocions, una mica, de tot plegat, què és el que fan? I diu l'Anna en aquestes xerrades els joves del nostre municipi. Avui ho sabrem a la segona hora de la penya del Morro. A la primera, voler-hi dir, perdó. A més a més, avui al programa amb el Pau Marco i el Martí Ramírez, repassarem la carrera meteoròrica d'un dels grups més èxit del panorama musical català dels últims temps. Estem parlant dels amics de les arts. Amb ells, repassarem com van començar i una mica qui són aquests quatre nois. A la segona hora, notícies curioses, amb la Lília en connexió amb el casal de joves de Sant Just, perquè ens expliquin quines són les activitats preparades durant aquests propers dies a l'equipament. Juvenil de la població. I acabarem amb la tertula esportiva. Avui per ser amb un convidat perico molt canyor, que era el Josep Maria Marquès, i que jo veré que és un personatge... Escolteu, la tertula jo crec que us agradarà. En fi, bona tarda, benvinguts a la penya del Morro! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, oi de més penya que Morro. Per cert, avui vull començar el programa felicitant el Marc Marvà i el Jordi de Juguem a casa, el nou programa d'esport local, que es fa cada dilluns a ràdio d'Esvern. Ahir era el segon, de 8 a 9 del vespre, i van arribar a cotes d'una trantena de persones a la webcam mirant el programa. A la webcam de ràdio d'Esvern.com. Moltíssimes felicitats, nois, que per cert, nosaltres els tindrem al dijous a les 6 i de la tarda. A veure si podem aconseguir algun dels ullents que els escoltin també a la penya del Morro al dijous. I la veritat és que el xat estava a tope. Per exemple, va ser molt curiós. El Roger diu a la família, diu com esteu. El Roger diu, digue-li al Jordi, que s'apagui del micròfon. Estava durant consells tècnics. El fet de Martorell, que és qui estava ahir de tècnics del programa, però no els comentaris de la gent que deixava el xat de la webcam. Pots seguir una mica com a la programa, no? Per exemple, diu que diu molt indirect, no? Amb les veus de què? Diu Toni Tio Bueno. Després diu... Diu Cento Més el tècnic de so, que el Marba i el Moré, i el Jordi Moré. Vull dir-ho una mica. Bona feina, nois. Una mica tot això. En fi, ja ho sabeu. Si voleu... Diu... Diu, per al pròxim programa, proposi una secció d'inflació a dimitació de personalitat de l'esport. Començant pel Jordi Imitana Mourinho. El programa esport local, han d'omplir una hora de programa, que acabi fent imitacions de Mourinho. En fi, enhorabona, el Margu i el Jordi Moré, amb l'esport local, el juguem a casa, que ha d'illuns de 8 a 9, no us el perdeu. Vinga, comencem les notícies de Sant Just. Comencem per les notícies de Sant Just, Carme, tu diràs. Comencem parlant del casal de primavera de Sant Just, perquè encara es poden fer inscripcions per apuntar els nens i nenes d'entre 3 i 10 anys. El període per fer-ho s'acaba de vendre, però s'allarga tots uns quants dies més fins aquest dijous, dia 15. Inscripcions que s'han de fer a l'escola Bressol Municipal Marrex, que és un esforç al casal, i s'han de fer de 5 a 7 de la tarda. Els preus varien a funció del horari, i de si també es fa servir el servei de menjador, però van entre els 49 i els 99 euros. Si voleu més informació també ho podeu trucar al telèfon 934747474, o ve adreçant-vos directament a l'escola Bressol Municipal Marrex de 5 a 7 de la tarda. Per cert, que ell, amb l'Arnau Consul, que ja sabeu és col·laborador del programa, i que, a més, també està a l'escola d'escriptura, de la Teneu de Senjos, ens va comentar que tenen un club de lectura obert, amb 8 persones, un màxim de 12, que si algú s'hi vol apuntar encara pot fer-ho. Ens ho va explicar ahir, i cada 3 setmanes, em sembla que és més o menys, o cada 3 dimarts conviden a un autor, perquè expliqui l'obra i tot plegat, i aquest divendres vindrà... Ho diré perquè això podria fer notícia. Sí, sí, aquest divendres vindrà l'autor de plantes d'interior, segons el propi Arnau Consul, el nou Quim Monzó, molt més encara, que Quim Monzó vindrà a Senjos d'Esvern, aquest divendres. Per tant, també apuntar de gent cultural al programa. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Carme, per on continuem? Doncs mira, parlem ara de l'Associació de Veïns de Senjos, perquè la Junta Directiva finalment continuarà dos anys més. Jaume Ruí, que aquí el programa ens va comentar fa un paio de setmanes, que no volia continuar, que per favor, si algú es presentava, i finalment, continua ell. Un aplaudiment per al Jaume Ruí, l'esperit aquest, amb ganes, amb ganes en front d'aquest segon mandat de dos anys, com el president de l'Associació de Veïns de Senjos. Exacte, els objectius pels propers dos anys són mantenir la mateixa línia que fins ara, tenint els socios i socies potenciant altres serveis, com els jurídics que ofereixen, i el president també va explicar que pertén en incrementar el nombre de socis i està en contacte amb els veïns i veïnes del barri de Mas Lluís, que han creat en senyor també la seva associació del barri, per tant, doncs, inventar-se en contacte. Genjóva? Sí, exacte. D'altra banda, recordar aquest dissabte, es fa Castell de Fels, l'Assemblea General de la Federació, d'Associacions de Veïns del Vas Llobregat. A on? A Castell de Fels? Sí. A Castell de Fels? Jo? Jo marrulla i té unes ganes boiges d'anar cap allà, ja, eh? Sí, m'ho comentava també avui, diu sí. Con locura, con locura, per anar a la reunió d'Associació de Veïns del Vas Llobregat. Això deu ser molt greu, que hi ha milers de persones, no?, d'aquesta associació de veïns. T'ho imagines, els presidents de cada comunitat de l'escala, de tot el Vas Llobregat. En fi, passem a l'última informació de Sant Lluís, tu diràs Carme. El dia 2 de l'any 12 de l'any 11, l'Orda del Dia celebrarà la seva assemblea anormal ordinària. L'ordre del dia preveu a provar l'informe de l'any passat, les perspectives de futur, la memòria de comunicació i sensibilització i també la memòria de projectes. A més, explicant els projectes d'aquest any, ja es debatran els pressupostos, tant del 2012 com del 2011. Un altre dels temes de l'essemblea serà modificar els estatuts per adequar-los à la legislació Vigent. L'essemblea es farà el demà dimecres a 2.30 avui de vespre a la sala de les golfes de Cànjine Estam. Carme, moltíssimes gràcies. Avui no ho fem tal dia com avui fa un any, perquè era diumenge, o sigui que... D'acord. No ho farem. Jo ho farem un altre dia, un quart de set de la tarda, ja sabeu que teniu tota la informació de Sant Just a ràdiodesverb.com i a partir de les set, als Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Adéu, molt bona tarda. I d'aquí uns moments, amb l'Anna Líes, treballadora social del Casfons Santa, al servei de prevenció de drogues, de la mà en comunitat de 4 municipis del Baix Llobregat, que ens explicarà quines xerrades fa els instituts de Sant Just i Comarcam. Una a l'altra, sense fer l'expressament, és l'errònia senviors, i amb la que hem entrat de ple, tant amor, cert que s'encerta i tampoc aconsumció, crem en fort les malgrides que hi ha en totes de cartó. De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja n'és com estipla, això ja són els versets, mantenim la compostura, recusim els descosits, veient les noves guies per no ser uns desagraïts, per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé, i no perdre l'esperança de s'amics dels xerres, però seguim trencant-nos, fem-ho sense fer l'expressament, és l'errònia senviors i algun dia n'aprendrem. El Pau va bé amb el seu tema, els amics del xerrer 5 i 17 a la tarda, tots aquí fem una pausa per la publicitat, i a l'Ània, Anna, va tardar. Hola, Anna, què tal?Bé, bé, bé. Què estàs?Bé, aquí hi ha molta calor. Esclar que estem a la primavera. Ja estem, estem a l'estiu. Clar, ara és el que diuen els experts i els científics que passem de l'hivern a l'estiu directament. Sí, que avui fa dia.Ni tardors ni primaveres. I de què parlarem d'aquí uns moments, Anna? Doncs parlem una mica de prevenció, de la meva tasca, la tasca més fundamental, que jo faig el cas, la prevenció. Vaig a fer la prevenció de què?De drogues. Ah, la prevenció de drogues. Nosaltres sempre, bueno, moltes coses, no? Intactem, però la tasca principal són les drogues. Vinga, avui parlem de prevenció de drogues i les xerrades, que fas també a tots els instituts i els diferents elements que et vas trobar, no?Sí, sí. Pels instituts que el vas trobar. Tela, de quin moment de la penya del morro? Ràdio T'esper. Durant la 8.1. Ràdio T'esper. Durant la 8.1. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats, amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les sol·licituds a les oficines de Promunse, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Trobaràs les bases i les condicions de la adjudicació al web 3bdoples.promunse.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'agència de l'habitatge de Catalunya. Promunse.com Empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant El Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens manament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant El Nil, el que rei Josep Ençà al Clavier, un de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93 473 40 58. Restaurant El Nil. La penya del morro, cada tarda, de cine 7, al ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda, de cine 7, al ràdio d'Esvern. Diuen que els Justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vinga, vinga. Ai, porfa, joull, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics i amigues, espero i o desitjo que la penya de les galtes, no del morro. Ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientons del Matàs. Ho lloro pel Llorónimo Stilton. Ai, porfa, quina meravella. Soc l'Allaça i la penya del morro, mira, mola. Tu vols que tinguis una salutació a tots a la ràdio d'Esvern i aquesta penya del morro, que teniu un morro, és una altra pitjor. La penya del morro, un programa amb el més morro que penya, o, a més, penya del morro. L'Anna que m'ha demat aquesta cançó de Jordi Dan per començar la secció, com que ara ja estem baixant un ambient molt estiuenc, acabem de fer-ho bé i posem a Jordi Dan. És un morro que teniu. En fi, amb l'Anna sí que ha quedat molt bé, perquè parlarem de drogues amb el Jordi Dan de Fons, que no sé si és alguna cosa a veure. Bueno, no ho sé, no? Però l'Anna li ja sabeu que és treballadora social del Casfonsanda, que és el servei de prevenció de drogues, de la Baix Llobregat, de quatre municipis de la Baix Llobregat. Cornallà, Esplugues, Sant Just i Sant Joan d'Espi. I que cada setmana ens visita. I avui volem parlar una mica del que tu fas, més concretament, el Casfonsanda, que són aquestes xerrades per diferents instituts, i no sé si també vas a escoles. Bueno, sí, també. A veure, dintre del Casfonsanda tindríem, no? El que és l'assistència, no? Les persones que es ponen en tractament per deixar les drogues, i després hi ha un programa, que és el programa de prevenció, on estem, el Juiz i jo, que és de fer en prevenció en aquests quatre municipis, no? I a part de fer moltes coses, no? De fer... Afuies informatius, ara tenim la pàgina, no?, de fer... La pàgina web? La pàgina web, no?, que és prevenció de drogues puncat. Correcte, segur que val molt la pena, de debò. Doncs, diguéssim, que el PES, que té el programa, és la prevenció que fem a secundari i també fem a primària, no? Seria per una part... Formació, bueno, xerrades pels profes, no?, també pels pares... Ah, sí? I després, realment, el número més gran són les prevencions que fem des de primer d'arae, o fins a segon de batxillerat, pels instituts, no? Per exemple, l'últim institut on has anat... Aquest matí, eh?, on has anat? A Cornellà. Aquest institut és? Ho dic, bueno, sí. Ah, bueno. Sí, el Francesc Macià. El Francesc Macià, eh?, i com ha anat la xerrada? Doncs bé, sí, bé, perquè era primer de l'AESO. Comptem que és veritat, no?, que es nota molt... És molt curiós, no?, a primer de l'AESO... Sí, que em puc trobar, no?, amb alumnes que, bueno, que són molt... Estan molt recebiats, no?, en el teu, aquest de les drogues, però també em trobo amb nens de primer d'AESO que tenen ni idea, no?, de... De quatre coses que han escoltat i després que tenen la informació, i pensen que hi saben molt, no?, però que després, quan tu comences a parlar o et pregunten, te n'adones que potser... que, potser, tenir una informació clara, agafant de la tele, d'Internet... Potser et fas una mica de liu, no?, però això també passa a guardar, a AESO, eh?, que hi ha nois que... i noies que hi saben molt, i després ens adonem de que no, no? En general, hi ha molta desinformació sobre aquest tema, o hi ha molts inputs que desvian molt la informació amb aquest tema de tele, d'Internet... Jo sempre dic, no?, perquè quan m'ho presentem i quina és l'objectiu, la prevenció és, jo crec que és informar, intentar amb la informació conscienciada, no?, perquè sí que és veritat que et tenim molta informació, ho dic, no?, a internet, poses qualsevol cosa i et expliquen, no?, temes de drogues, a la tele... i després la tele és molt perillosa, no?, en el sentit de que si posem alguna sèrie d'aquesta, rollo, no sé, física i quívica, coses d'aquestes, la imatge que es dona de les drogues, precisament, no seria la de conseqüències negatives, no? Quina imatge, és que, últimament, no s'arreglo, sí que... Jo aquestes... no sé ni si la donen, crec que ja no, eh? Però quina imatge es donava, com de bé i de guai? De festa, no?, que, bueno, això surt una festa i... i lo típic, no?, sigui el botelló, no?, botelló, a tope, no?, i la gent passant-se superbé i tal, no?, i... i no és així. A veure... La majoria dels casos, el tema de les drogues, et pot portar una situació... molt diferent a la diversió, no?, i a la de passar-ho bé... Informar sobre tot això, de què pot passar, i que hi ha una edat, que és sobretot a l'adolescència, de que un no és capaç de pujar-se en situació de que a mi em pot passar, no? Sembla, i és veritat, a tots ens ha passat. Jo, amb 14 anys, no tenia por que a mi em passés alguna cosa dolent, sembla que sempre ha passat els altres, no?, el dolent... Clar, i també conscienciar una mica els joves, que també ens pot passar nosaltres, no? No, no, i parlo, eh?, de que les drogues són tòxics i són tòxics, els col·lampte, els vin, no?, el que passa és que és veritat que hi ha només a nivell físic per metabolisme, no és el mateix consum, per exemple, d'alcohol amb un noi de 13 anys, que és la mitja en què s'està iniciant la gent a consumir alcohol que una persona amb 20 anys. El primer, no?, perquè, en principi, amb 20 anys tens més consciència, això, no? I, segon, que a nivell físic, el teu cos no té la suficient de maduresa i et t'afecta molt més, això està clar, no? I, avui, en aquesta xerrada que has fet, i noies de Primer Deso, que és l'Antica S.T., té ja bé, que jo vinc anys de mirar així, en general, quines preguntes et feien sobre el tema de drogues? Bueno, parlo no només de què, no?, que no es sentin, sinó en general, el que tots els instituts, no? A veure, em trobo amb preguntes com, per exemple, quan parlem una mica del tema del coma etílic i una gran desinformació, no parlo de gent de Primer Deso, de tercer quart, i, no?, i que t'arriben a preguntar, però, realment, et pots morir per veure molt. Home, la resposta sí, no? Et quedes molt parada, però, ostres, va molt bé que fes en aquesta pregunta, perquè si és el moment de poder-ho aclarir, és perfecte. Potser no som conscients fins a quin punt l'alcohol és perillós. Clar, i, a més, amb el tema d'alcohol que sempre ho diem, aquesta doble vertiente, no, de que, com ho veiem, que el consum d'alcohol és tan... és tan normal, entre com ets, no? Doncs no hi ha consciència. Si no hi ha consciència social, com pot haver-hi consciència amb gent més jove? Perquè per agafar un coma etílic, què hauries d'aprendre't? A veure, aquesta pregunta... Tu pregunto d'això, no? No, sí, sí, no. I, a més, hi ha moltes preguntes que dic, no contestaré, però sembla això que comença a fer apologia de les drogues, i no estem per això, no? M'han fet la pregunta de... si em fumos porros de jatxís, agafaré un bon col·locots, et quedes així una mica, oi? No he vingut per això, eh? Perdoni, senyoreta, sap on puc aconseguir marihuana, no? Sí, coses d'aquestes, no? Sembla a totes les classes i el típic persona que ha d'estacar per... per aquestes preguntes. Què fas, no respones, no? No, perquè és d'entrar en un joc que no... O també saps el que em trobo molt, no? És quan... Puc veure que aquestes persones poden ser consumidors, no? Que després és quan li dones el to que el profe, i recordo que hi ha un protocol de detecció de consum, doncs és quan et fan un pols, no? Tu ho comentes, no? I et comenten a rebre, no? Entres, volen que entris en un debat, no?, en un debat perquè ells defensen, potser les drogues, no? I tu és com si et podries amb la policia que són dolentes, no? Clar, no, intento... Tampoc ho busca, això. Intento aclarir i donar informació, però mai em posaré allà debatre, no? No és el moment, no? Però sí que et trobo que hi ha... i penses que aquesta persona segurament... Sí. És perquè consumeix, no? Sí, molt clar. Et detectes vosaltres del que et fan santa? Foc alguna cosa? A veure, en els instituts hi ha un protocol de detecció de consum. En principi... Normalment els tutors, els profes, que són els que estan dia a dia amb ells, poden fer aquest protocol, que és Iofan, no?, que és comentar-ho a direcció i direcció, trucar als pares, fer una entrevista... Aquest era el protocol que segueixen tots els instituts de Catalunya? No, no de Catalunya, nosaltres amb la nostra competència. En principi sí que tots els municipis tenen, però nosaltres jo parlo del nostre. Diguem que s'enjust passa això, no? Hi ha un protocol, sí. Si la direcció del centre intueix o sospita que hi ha algun alumne... que té contacte amb drogues per alguna forma... Existeix el protocol? Existeix el protocol i llavors troben els pares. Troben els pares i ens troquen a nosaltres, no? Una entrevista i si es considera després de fer entrevista i a la família d'aquesta persona, potser que estigui consumint, abans que això es pugui allargar i pugui arribar a fer una dependència, doncs es fa tractament. I aquí a l'Institut de Sant Just, per exemple, s'ha activat aquest protocol als últims mesos o als últims anys? A veure, això... Això no pot saber, no? Bueno, sí, però em refereixo que, en general, quan ha passat, quan ha hagut algun cas, sí que s'ha activat. Nosaltres pensen que tenim el programa de menús que molts arriben d'arribats a instituts. Jo et dic perquè el que es fa un centre cada any feu públic les dades a la memòria. A la memòria, no? Tampoc no és cap cosa que s'hagi d'entendre amb agànies. Potser no s'ha d'amagar, però així parlo més en general. I parlem dels quatre municipis, però sí que els pares poden estar contents... Bueno, sí, jo digui que és Sant Just perquè... Sí, sí, clar, clar. Però parlo del que es fa en centre en general. Però els pares poden estar contents que hi ha un que existeix. Aquest tema, en principi, i en teoria pot estar controlat. De fet, hem començat parlant una mica de la xerrada que fas els noies i noies, però també comentaves que fas xerrades als pares. Sí, en principi és més en Juiz, aquesta tasca. Jo soc més amb els joves i en Juiz més amb els pares. Paradat, no? Va per una altra línia. Potser no és tant parlar de les drogues directament, sinó que amb els pares és més tot el que és comunicació, límits, com crea autoestima. Pensa que potser el conjunt de drogues és el síntoma. És el síntoma d'algú, no?, d'algun problema. Digue-li problema, digue-li trauma, digue-li falta de límits, digue-li falta de l'estima del nen o de la persona més gran, dona igual. Per tant, en un moment sempre hi ha un problema darrere. No sé si és familiar, però en molts casos sí, no? O personal. Mira, pensa que hi ha molta gent i ara parlo també dels adults. Hi ha molta gent que es refugia, per exemple, en el consum d'alcohol, fins i tot perquè la persona és tan tímida, podria ser. És tan tímida que veu que quan es veu, jo què sé, dues cerveses es decinideix i pensa, mira, és més fàcil rel·lucionar-me, no?, i fa aquesta relació de quan ve que estic més... estic més content i em trobo millor i d'aquesta manera ja estàs creant, una edicció. És molt interessant la feina que feu, que és informat. Tampoc no jutgeu a ningú. A mi em diuen, quan arribo, diuen... I què penseu, perquè els instituts ens criden? Qui creu que és l'objectiu de que jo vingui aquí? I em diuen, para que dejemos de... O para que no consumamos, o para que dejemos de conoz... Diu, home, si amb una sessió cada x temps, jo pogués aconseguir que el que ho fa o no ho faci, o el que encara no n'hi n'hi ha... O fer, no ho faci, que estaria contentíssima. Clar, però dividir-me entre 30 alumnes és molt difícil. No pot ser, però jo crec que aquesta troba molt interessant, com a mínim, el tema aquest d'informar. És a dir, tu donar la llibertat de dir a la gent, que fes el que vulguis, però que sàpigues, que si segueixen així, pot passar això. Jo sempre he escoltat això de la informació, és poder o alguna cosa així. O sigui, que si tu saps les conseqüències que pot tenir, jo crec que és més fàcil poder prendre la decisió. És veritat que quan més jo veig és més difícil, prendre una decisió, però bueno... I, bueno, i sobretot donar, com dic jo, donar una altra informació que no la del carrer. Riuen, perquè vosaltres penseu que si algú us ve a dir... donar una cala d'aquest porro, dir que veuràs que col·locar, no sé què, us dirà pròve, i se'n compta, perquè després això es pot crear dependència, i això et pot portar molt de problemes. Això, aquesta informació al carrer, no te la donaran. I més menys el que tu està dient, que segurament que és el que més consumeix. Molt bé, doncs, rima de Bon Barlí. Molt, molt adient, molt adient, eh, Ana? Moltes gràcies, també, que ens hagis portat a Bon Barlí avui al programa, i que hagis vingut a explicar-nos tot això, aquesta tasca que es fa des del cas Fonsanda, moltes vegades desconeguda per molta gent, però que jo, personalment, a títol individual, penso que és molt interessant. I, de fet, jo, quan anava a l'institut, em vam fer enxarrades. Sí, doncs a mi no, no? A tu no? No, no, no. Jo em van fer xerrar i tant al col·le com a l'institut, i de drogues, de tabac, en recordo, sobretot, i de sexe. De sexe també recordo alguna, eh, que... Jo tinc l'esperança, que algú queda, que algú queda. Sí, les més divertides són de sexe. Ara, el dia que ho posin en pràctica, ja trucaré a la persona que va venir. En fi, Ana, moltíssimes gràcies, directament, des del servei de prevenció de drogues de l'amancomoditat d'aquests quatre municipis que hem comentat abans, entre ells, en Jordes Bern, al cas Fonsanda. Si voleu més informació, teniu la pàgina Webprevenciódrogues.cat, una pàgina on no només parla de drogues, perquè, a més a més allà, també hi ha, doncs, per donar consells per teràpies, trapeutes familiars, relacions, emocions, una mica de tot psicològient general, com a mínim, ho respondran. Sí, tant que sí, tant que sí. Ho respondran per qualsevol dubte que tingueu. Ana, Lies, moltes gràcies. Molt bé, gràcies. Adéu. greu! Puja amb el carrer, orang de darrere. So I throw my cards on your table See, I wanna love you, I wanna love and treat you Love and treat you real, I wanna love you Every day and every night we'll be together And with the roof right over our heads, we'll share the shelter Off my single bed, we'll share the room, yeah Job for all the bread, we'll share the shelter 5.30, 8 de la tarda, continuem a la penya del morro I tot seguit, com que a setmana parlem d'un grup musical del treball d'investigació AXAUSTIU Que fan el... Sí, sí, no rica, és veritat, el Martí Ramírez i el Pau Marcos, bona tarda, nois Que tal, ja sabeu, anem per vosaltres. Avui quins grups ens porteu? Doncs avui els amics de les arts. Ah, els amics de les arts. Sí, els hauríem de fer unes setmanes que vam venir, però hem dit que anirem a fer-ho diferent, ho fem més tard i així la gent recupera l'entrevista al podcast del programa. Sí senyor, que no està penjada. La poden recuperar allà, o poden recuperar la primera a totes, va ser el Joan Enric del podcast que tenim a la penya del morro on hi podeu entrar, a través de ràdiodesverb.com, va ser la del Joan Enric Barceló, que és la primera a totes. Doncs mira, la primera i embreu, suposem, que estarà penjada ara. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. L'equip tècnic de la penya del morro està treballant ara mateix. Ara mateix tot. Ara sí posen, eh. No donen l'abast, tenim una altra feina a pobres. Aquí hi ha un tràfeg per a la redacció. En fi, els amics azars, mira, això que estem escoltant és de l'últim CD, no? Espècies per catalogar. Meixer costó. Doncs sí, és. No a pau? Sí. No, sí, sí. Aquest seria el single, el primer single últim, sí. En fi, els amics azars. Comencem repassant una mica els seus inicis i la formació del grup. Els amics azars és una banda de folk-pop amb català nascut a l'any 2005 a Barcelona i està formada per Eduard Costa, com a veu, i també toca el xilofón, Joan Enric Barceló, com a veu i guitarra, Ferran Piqué, com a veu, guitarra i bases, i Dani Alegret, com a veu i piano. Molt bé. Molt bé. Com podem veure, és alta la vista que el seu punt fort d'aquest grup és la música vocal, ja que dos dels seus components canten en les cançons a part de participar tocant diferents instruments, com hem dit que descontoca un diferent, com són el piano, la guitarra o el baix, i els acompanyant amb xilòfons, però també amb un casú. El casú és aquell, no sé si una cosa que és com una tempera. Sí. Què fa això? Vaig a veure qui era i quan vaig veure... Això sembla de... Sí, és una mica de mani, és un instrument d'aquest. Un trompetin, d'aquest. Així va la cosa. Sí, sí, sí. Una mica, una mica, sí. Si voleu que cantem algun tema amb el casú, això es porta molt, eh? Últimament sí, no? Peta el casú. Bon Barley. Sí, sí, hi ha moltes coses. Va, seguim amb els amics de les arts. Doncs això, seguim amb els seus inicis, però amb el seu primer disc, el seu primer treball, que es van gravar i autoditar els mateixos, es diu, sí, sí, el seu primer treball és Catalonautas. Ah, molt bé. Publicat al 2005 i inclòia 4 cançons pròpies, o sigui, era una demo. Clar, aquí hi hem de diferenciar entre singles, demos, àlbums i tot això. Ah. Era una demo, inclòia les cançons, 36%. Demò sembla allò de... Sí, sembla més de videojocs, allò que et venia amb la revista de la Play i jugava 10 minuts. Sí, només 10 minuts, i us vull jugar amb més, i no pot ser. Era limitada. Comprat del juego. Correcte, correcte. Doncs no sabem si era una demo per això, perquè només eren 4 cançons, perquè aquestes 4 cançons, aquesta que hem comentat, 36%, dissabte qualsevol, flaques, nocturs i mecanos crits del segon origen. Fem referència al llibre, suposem. I aquesta primera demo els va fer guanyar el premi, i va ser premia a grups de novels de la música catalana i en català. Mira, això és la intro del primer disc dels amics de les arts, Catalònautes. M'ho ha escoltar, no? Això no són ells, no? Això és un vídeo. Això és un vídeo que es pot trobar al YouTube. Però és relació amb ells o no? Sí, surta, ells són Joan Enric fent del mono. Sí, sí, està bé. Bueno, en fi. Vam guanyar el Sona 9 el 2005, i l'any següent, el 2006, van publicar la seva segona demo, de forma autònoma, un altre cop, amb la seva... tenien la seva pròpia productora, que es diu, es deia, Pistachos Records. Pistachos Records, eh? És el mateix que es van fer la seva producció. Pistachos Records. I aquest tema és el 36% que comentàvem dels primers que van fer els amicars als junts. ... El teon d'anac... i fa temps que és, eh? Sí, també es veiem un piano... Un piano i la veu, la veu, les veu. ... Aquests són els origins dels amicars, no? Sí, això és el principi. I ja has avaluïnt, ja. És la base i han anat perfeccionant. Les veus són ells. Sí, són ells. Ah, mira, aquí hi entren coses. Ah, mira, la metàlisi. Doncs seguim parlant de la segona demo, que el segon treball, titulat Rolot Polar, i comptava amb 5 noves cançons. Tampoc tenia molts treballs, que eren l'Atlàntid Esfreda, doctorat en romàntic medieval, tren transcivària, coses de nens i tintin el congo. Ens sembla que la tintin el congo també la tenim, eh? No podem trobar. Volem escoltar-la. Sí, però, vaja... A poc que ha de fer ara, ara, ja, això? No, no, no. Podem seguir, després la poses. Bé, doncs, com ha dit el Pau, el 2005 va començar la seva carrera, però no va ser fins a l'any 2008, amb el llançament del que seria ja el seu primer disc, titulat Castafiore Cabaret, de nou una autodició seva, que el grup va començar a sentir-se i a fer-se conegut per aquí a Catalunya. Tintin el congo. 1.991.990. Vaig trencar una relació i un dia que estava al zoo, vaig fixar-me en una espanda. 1.991. Corpres part de l'experiència. I sense tan irrac consciència, em vaig fer a un mig d'unos grup. 1.992. La rima ABBA està molt bé, eh? Sí, està molt ben trobada. 1.991.992. El fill, aquest és del Castafiore Cabaret, eh? Aquest algú, eh? Sí, sí, el Tintin el congo, que ens diu aquí al YouTube. En fi, tot i això no va ser fins al 2008. Sí, el 2008 van començar tan i èxit, amb el que va ser el seu primer treball, com molt bé has dit, Castafiore Cabaret, i també en el mateix any, el 2008, quan començaven a tenir èxit, la revista Ender Rock, de dir com reportatge el grup, regalant, juntament amb l'edició de la revista, aquest primer disc que... era una edició especial que regalaven. Opció! Aquest tema es diu, a vegades... ...que aquí els vam començar... Ja que vam començar, sí. A pressa sonar.Atenció a la lletra, eh? No ho sento molt, si m'adormo en vent del pla, no ho sento molt. No ho sento molt. Si deixo peus de la dutxa, no ho sento molt. No ho sento molt. Si te pitjo la cuina fregata, no ho sento molt. No ho sento molt. A més, un videoclip curiós, també, eh, que està gravat al pis on es van conèixer. El sostri del clips són una mica curiósos i peculiar. Sí, sí, sí. Dos d'ells han estudiat interpretació, el col·legi, el teatre. El Joan Enric i el... Això ja explica bastant.I el Ferran Piquet. Per tant, ja, aquí, al 2008, ja vam començar a treure una mica del camp. Aquí ja comencen a fer-se notar en el panorama musical català i cançons com de jabú, a vegades... Aquesta, aquesta.Exacte. O el Código de Vinci són les que formen part d'aquest primer treball complet, que compta amb un total de 6 noves cançons. Com veiem, anàvem traient poquetes cançons. I, a més, els va permetre començar la seva primera gira de presentació, anomenada Castafiori etur, que els va portar per diversos festivals, sobretot per Catalunya, el País Basc i també van anar... El País Valencià, el País Valencià. I a les Valears també van anar. I després del seu segon dies, que ja arriben senaques al 2009, ja van... Van patar, no? Doncs sí, va ser el que ja els va catapoltar directament a les primeres planes del panorama musical català. I és aquest segon dies complet, per dir-ho d'alguna manera. Bé, tan breakfast, que van començar a preparar i a agravar l'estiu del 2009, i van publicar a finals d'aquell mateix any. Ens vam retrovar un amic d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargar, i els dos vam decidir sortir de Gresca. Aquesta la coneixeu, no? Sí, el vi. Com va? Genluck, genluck, genluck. Aquí apareix una noia, per això, no? Sí senyora. Bé, Martí, no plodem per Martí. En fi, que els amics d'asas, els amics d'asas amb aquest álbum ja van triomfar, no? Van sortir del panorama musical, un nou grup, qui són aquests, amb el Bet en Breakfast, l'estiu del 2009. Doncs sí, hi ha cançons com aquesta que estem escoltant, genluck, l'home que treballa fent de gos o 433, que aquesta està encara al futbol, doncs l'album va aconseguir una bona xifra de vendes. Pensem que és 2009 i a tothom es descarrega la música, o sigui que venguin àlbums, no està malament. Però va ser sobretot gràcies a la promoció que fèiem per internet, el que se'ls escoltava, a les xarxes socials, que es van comentar molt, també, i també als mitjans de comunicació catalans, que sempre a TV3 i tots aquests, totes les ràdios i tal, sempre han ficat bastanta música catalana. Els ajuden a promocionar-se, també. Sí, sempre, si ets un grup català i cantes en català, i les a TV3 fan tot el que vulguis, em sembla. Home, aquest disc va funcionar molt, eh, va funcionar molt, i a mi m'agradava. Sí, a més, el seu estil, aquest estil fol, aquestes lletres treballades que hi ha més pensades, perquè són divertides, però t'explicarà alguna cosa, t'explicaran tenen un re a fons, una morà leja que seré, que estarà allà. Doncs va fer que enganxessin entre el públic. Sí, sí, sí, i tant, i tant, i tant. Tots els desitjos en pogués triar un de sol jo voldria ser en son goco jo voldria ser un heroi per poder anar a un bulkington tan i capsules, jo i poi. Està bé la lletra, eh. Avui portes tu la samarreta de son goco? Sí, senyor, sí, senyor. Jo soc molt fan del son goco, eh. A més, cada vegada que em pregunten on l'estret ha fet el xulo, em dic de Tokyo. Bon, doncs, aquest nou disc que vam publicar al final de l'any 2009 i que els va donar la fama, va suposar l'inici també de la seva gira de presentació, titulada B&B o B&B, com li vulgueu dir. Sí. I també li va suposar el premi Ender Rock de la crítica, com a millor disc de l'any 2009. I també van guanyar, entre d'altres premis, el premi a millor cançó per la cançó titulada i a treballació en d'agost, i el premi a millor disc català de l'any, concedit per Radio 4. A mi m'agrada molt també el tema 4-3-3, que no sé si està molt bé. És el del que em parla del futbol. Vull guanyar 3 punts de glòria per la porta principal. Entre els anals de... Veig tot això i el veig tan brecfast. Però ara acaben de treure un nou disc. De fet, fa un poc més d'un mes que està al mercat, que és l'espècies per catalogar. Doncs sí, és el disc entre aquest 2012 i amb el que pretén en seguir, ser un grup catalanter dins del panorama de la música catalana, però també obrir-se nous horizons. No sé si vam fer algun concert a Japó, a Tokyo i tal, amb Sona. Sí, em sembla que van sortir a l'exterior una mica. Sí, van promocionar-se. I amb aquest nou treball volen seguir amb 12 noves cançons, entre les que trobem Messi Acostó, que és el primer single, que ha dit abans del martí, l'Afersofia, Carnaval, l'Arquitecta o el Matrimoni Arno Fini. Aquests són alguns dels temes que es poden escoltar dins del mes 9 dels Amics de les Arts, aquest disc publicat aquest mateix 2012. I en els treballs anteriors, una petita curiositat, que recollien cançons o la cançó de l'home que va matar Liberti Valens i l'home que treballa fent de gos, i aquest té la tercera part d'aquestes cançons, que és l'home que doble a Bruce Willis, és com una triologia de cançons. Els homes que fan coses, no? Sí. Ara, molt exenso. I quan la porta, finalment, sobre, la gent crida i comença a plaudir. Tots dos saluden, es besa, ni ell li diu... Ara ja som més camins. Bé, està explicant el final de la pel·lícula... de Bruce Willis. Ara molt exenso a mi també, és molt enllunyosa. No escoltarem totes, si voleu, la podeu trobar a Spotify. L'home que doble a Bruce Willis, al final de la cançó, com el actor de dobleatge, es troba amb l'autèntic Bruce Willis, i què passa quan es troben? Està molt bé. En fi, aquest és el meu treball dels amidars, les espècies per catalogar. Exactament. I aquest nou treball segueix amb el seu estil d'explicar, a través de les cançons, situacions de la vida quotidiana, o de fer referència a temes importants de la vida, com pot ser la paternitat o la relació entre pares i fills, que s'ha d'explicar en aquest nou disc de espècies per catalogar, i a cançons que recullen aquestes situacions, i les expliquen a través del ritme. Si es pot comprovar, que amb el ritme ho expliquen molt. Exactament. Alguna cosa per acabar, els amidars? Sí, volíem comentar que tenen una pàgina web, que està molt bé, està molt ben parida. La diem des d'aquí, elsamicsdedesarts.cat. I que, a més a més, és plantilla WordPress, d'aquestes que funcionen molt bé, eh? Sí, senyor. I en ella hi podeu trobar tota la informació sobre el grup, ja sigui de la discogràfica, lletres, que estan en català, en castellà, i traduïdes, també, a l'Alemanya, al xiner, ja al japonès. També hi ha imatges, hi ha vídeos, hi ha calendari de concerts, així que és una pàgina que està molt bé per tots aquells fans... Us convidem a visitar-la. Exacte. Els fans que vulguin saber on hi ha concerts, i quin dia, doncs, consultant la pàgina web, i ho trobaran. Tenim 3 minuts per acabar aquesta primera hora del programa, i mireu, tenim el Juan, que és un nou col·laborador del programa, per dir-ho d'alguna forma, i els de Marzidi i Jous a la penya del Morro, és de l'institut de Sant Just, per provar si li agrada la ràdio o no. Molt bé, sí. Un tap, un tap, eh? Sí, un tap. Aquí es trec sent molt bé. Sí, tant, està aquí fora. Pobre que no ens escolta. Li hem encarregat que ens escrigui alguns trending topics del dia d'avui, i per què són trending topics? Vodes que esteu malaltes de Twitter, potser també us interessa. Abans, però, mira, ens ha acabat avantat ara mateix, el Twitter ha mort l'escriptora Teresa Pàmias, els 93 anys, segons han anunciat a RACU, justament aquesta tarda. Tu tovam a comprar els llibres de Teresa Pàmias. La Teresa Pàmias en Just se l'escriptorà en català, molt important. El nostre control per la família, lògicament, Pàmias nascuda a Balague l'any 1919, va ser galardonada amb el premi d'honor de les lletres catalanes. O sigui, que és un dels temes que es comenten ara mateix al Twitter. També hi ha d'altres, durant tot el dia. Algú que és una mica més alegre. Sí, per exemple, no sé si ho sabíeu, però el hashtag estacions patrocinades, avui ha fet furor, perquè el metro de Madrid ha accedit al patrocini de les estacions, a partir d'avui dimarts 13, la parada Sol es dirà... Sol Galaxy Note. Ah, fantàstic. Un aplaudiment per aquesta idea. Molt bé. Sol Galaxy Note. I els diners que recollin seran per pagar els mestres de la Madrid. És un smartphone d'aquests, a tothom. Tot i la mestres, però tothom. Ara que no ha regalat els smartphones a ser-ho, veuràs. Exacte. I la gent amb l'estació patrocinada ha fet molts tweets. Fins i tot de Sant Just diuen que el parador es dirà... patrocinat per Nike Sant Just Do It. Sí. Està molt bé. Per exemple, Baracaldo de Pollo, gallina blanca, és un altre... Està molt bé. O, per exemple, Retiro a los 67 años. Que és la parada de metro de Madrid de Retiro. Està molt bé. Per exemple, diu que un altre trending topic d'avui és Mou i Cristiano, del Real Madrid, perquè diu que Cristiano Sanjoel Futuro, de su entrenador, que es diu del més destacat de la roda de la premsa que ha fet avui, és bo que... Doncs sí que en dic poques coses. Diu que Cristiano Ronaldo afirma que Mourinho es quedarà l'any que ve allà. Sí, sí, sí, i després també Mou i Cristiano també són trending topics perquè han felicitat a Messi pel seu repòquer. Això ho he llegit, però després ha entrat el Marca i a l'As i no surt. És estrall. Després diu tal com ho anunció la revista de lectures, el pròxim mes de juliol, hi haurà la boda d'Ickard Casillas i serà carbonera. Això també és trending topic, no ho sé, no ho sé. Calir separatot. Gràcies, Juan, per aquests trending topics del dia. Moltíssimes gràcies, i també Pau i Martí, fins la setmana que ve. Gràcies, Pau i Martí. Bona tarda, són les 6. Us parlem al Versas i Marta Patricio, l'escriptora catalana 3 apàmies a mort dels 93 anys a Barcelona. Nascuda a Balagué a la Noguera, va publicar novel·les i reportatges. Tots ells basats en la seva vida, com Testament a Praga, amb el qual va guanyar el premi Josep Pla o si vas a París Papa, el seu últim llibre, és informe al difunt sobre la figura d'aquí va ser el seu marit, el polític i exsecretari general del suc, Gregorio López Raimondo. El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha explicat, com ràdio, el paper que ha jugat 3 apàmies en aquesta comissió. Des d'un primer moment ens va donar suport, va comprendre la conveniència, dient de què es fes, aquesta restitució d'aquestes cartes, que reclamant les cartes del seu germà, perquè eren cartes que havien pres el seu germà, Josep Pàmies, que viu a París, que és una mica més gran que ella, i que es conservaven amb aquestes cartes, cartes que el diviatra més ella, i en concret unes cartes que li van fer molta gràcia quan les va poder tornar a rellegir. 3 apàmies va militant el comunisme des de jove i va viure a l'exili a diferents països d'Europa i d'Amèrica Latina. L'any 2011 va rebre el premi d'Honor de les lletres catalanes. També va ser distingida amb la creu de Sant Jordi, de la Generalitat, i la medalla d'Honor de Barcelona. Un dels seus quatre fills és l'escriptor Sergi Pàmies. Convergència i unió aplaudeix que el govern central hagi decidit assumir la totalitat de la nova reducció del déficit pactada amb Brussel·les i no les comunitats autònomes. És el Berló, que és bona tarda. Convergència i unió insisteix que l'anterior repartiment del déficit entre les administracions era injust i desproporcionat i perjudicava les comunitats. Ara, però, amb el nou objectiu del 5% del PIB, els nacionalistes catalans celebren la decisió del govern Rajoy, Josep Sánchez Llibre. Esta es una decisión que les honra, que a nosotros también nos ha gustado, a este planteamiento creemos que es lo que se corresponde a la realidad, a la administración que ha de ser la que puede hacer un esfuerzo más importante del que le corresponde o que le podría corresponder o que se le podría adjudicar a las comunitats autònomes. Des del PSOE alerten que es posen risc al progés d'Espanya i reclam el govern que revisi aquest nou objectiu de déficit. Continua el debat a la cambra baixa amb els arguments ara del Partit Nacionalista Masque, com ràdicongrés als diputats. Travelladors del col·lectiu de presons fantalls puntuals al trànsit de Catalunya de Barcelona just davant de la Direcció General de la Funció Pública, ho fan per protestar contra les retallades del sector. Unitat mòbil de Comradi o Barcelona, Raül Cuadrado i Laura Álvarez. Bona tarda. La concentració ha començat fa un hora i mitja el debat del Departament de Justícia i el Carrer Pau Clarís. S'ha traslladat ara a la plaça de Catalunya i ara mateix el trànsit està tallat entre la Rambla i el Portal de l'Àngel. Hi ha unes 200 persones que protesten contra aquesta tisora i es podria aprovar demà al Parlament amb la llei d'acompanyament als pressupostos. Segons fons indicals, el col·lectiu de presons, recordem la retallada del 15% de sou i feina, debilitarà diuen la qualitat del servei que es dona als centres penitenciaris i sobretot asseguren serveis de rehabilitació dels interns. Com radio Barcelona? La Fiscalia Anticorruptió està estudiant la possibilitat de demanar una afiança del menys 2 milions d'euros per al duc de Palma, una petició que formalitzaria un cop la agència tributària porti l'informe que quantificarà els ingressos per sabuts per inyarquí ordengarín. Per ara, els investigadors apunten que el gendre del rei i el seu ex soci, Diego Torres, van desviar el voltant de 6 milions d'euros de fons públics. Com radio es pot? Bona tarda, us parla Jordi Cervantes. El segon capital del Barça, Xavier Hernández, diu que la plantilla blaurana no està preparada per a la marxa de Pep Guardiola, en aquest sentit l'ex tècnic del Barça, Terry Benévols, assegurat en declaracions de com radio que entendria que Guardiola es prengui un any sabàtic. Benévols, que s'ha preguntat què ha de fer ara al de Sant Padó, que ho ha guanyat tot, té molt clar que és el millor entrenador del món. Guardiola ha mostrat la manera de seguir endavant sense haver de pagar grans quantitats de diners. Això demostra que no són jugadors el que busca, són tècnics. No sóc jo qui ha de dir qui substituirà a Guardiola, però ell és el millor. No hi ha ningú millor que ell per fer la feina que fa al Barça. Per a Benévols, el Barça guanyarà la lliga de campions. A l'espanyol, el davanter Sergio García ha explicat a la com que l'equip vol lluitar per ser a Europa la temporada que vei que els tres propers partits de lliga són molt importants. Un Sergio que diu que ha rebaixat en dues setmanes la seva reaparició, perquè ha treballat i s'ha esforçat per atallar els plaços previstos. Encara en futbol avui es disputa en partits de tornada dels buitens de final de la lliga de campions a 3-4-9, Inter de Milà, Olímpic, de Marsella i Bayer de Monic, Basilea. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bones tardes, són les 6.00 i 5. La junta directiva de l'Associació de Veïns de Sant Just continuarà dos anys més de vendre. Es va tenir lloc l'Assemblea General de l'entitat i els responsables de l'Associació repetiran en els escàrrecs, perquè no es va presentar ningú per rellevar-los. Els objectius pels propers dos anys de treball són mantenir la mateixa línia que fins ara, continuar tenent els sòcies i potenciant altres serveis com els jurídics. El president de l'Associació de Veïns també ha explicat que volen incrementar el nombre de sòcies i estan en contacte amb els veïns i veïnes del barri de Masluia. A més, una de les intencions dels propers dos anys és intentar traure el jovent de municipi a l'activitat de l'entitat. Sant Just solidari celebra, demà dimecres, la seva assemblea anual ordinària, l'ordre del dia, preveu aprovar l'informe de l'any passat i les perspectives de futur, la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes. També s'explicaran els projectes d'aquest any que són els pressupostos tant del 2012 com del 2011. Un altre dels temes de l'Assemblea serà modificar els estats per adequar-los a la legislació vigent. L'Assemblea Anual Ordinària de Sant Just Solidari es farà demà dimecres a dos quarts d'avui per a les bolpes de Can Genestar. I acabem amb aquest vullet d'explicar amb vosc que encara es poden fer inscripcions per apuntar els nens i nenes d'entre 3 i 10 anys al casal de Primavera de Sant Just. El període per fer-ho s'acabava d'hi vendre, s'allargat uns dies més fins i jo, els dies 15. Les inscripcions s'han de fer a l'Escola Brassau Municipal Marrex, que és una esfada al casal de 5 a 6 anys. I també s'han de fer a l'Escola Brassau Municipal Marrex, que és una esfada a l'Escola Brassau. I també s'han de fer a l'Escola Brassau Municipal Marrex, que és una esfada al casal de 5 a 7 de la tarda. El casal es farà donar les vacances de setmana santa, del 2 al 5 d'abril, i els preus van dels 49 i els 99 euros, depenent de l'horari i de si es queden a dinar o no. Ho gestionarà els serveis d'esplais de la Fundació Catalana de l'Esplai. I això és tot de moment més informació a partir de la seta al Sant Josep Lutícies a Díceps Vespre. Fins i tot a l'Escola Brassau. Fins i tot a l'Escola Brassau. Fins i tot a l'Escola Brassau. Sí, sí. Sisi, nou de la tarda. Bona tarda. Només om pipeaces per una gràcia de la nòv다 del Torra. Ho dic per això de SolGalaxy Note. Bona tarda. Tens tota la raó. Javier, bona tarda. Gràcies per escriure'ns el Twitter de la penya del Morro. Durant aquesta segona hora de ràdio fins a la set, tindrem la tertúlia esportiva amb el Rafacano, el Sergi Pons, a més, un conviat especial avui, que és molt perico. Jo crec que no els deixarà indiferent, ja ho veureu. Era el Josep Maria Marquès, que més a més treballa pel Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb tot el tema del món castellà, molt interessant. I també connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, perquè ens expliquin quines són les novetats de cara als propers dies en aquest equipament del nostre municipi. Però abans de tot això, com que a dimarts han començat la segona hora, les notícies curioses amb la Lillian Rodes. Lillian, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Bona tarda. Bona, he vist que abans de fer així, com que tenies una mica de calor, teniu l'aire condicionat per aquí, em sembla, eh? No és tal mando, per... Ah, és igual. Ah, és igual, eh? Va, va, va. En fi, Lillian, parlem, com sempre, de notícies curioses. Avui em portes tres, a veure quina més rara que l'altra, no? La primera és que un jove britànic ha alimentat el seu gos, que té un gosset, a través del Twitter. Explica'm-ho, Lillian, perquè no ho acabo d'entendre gaire. Bé, doncs cada dia al bord del terrier, anomenat tovi, rep una porció d'aliment d'un dispensador automàtic, cada vegada que el seu amo, el not morris, envieu un missatge al comte del gos, que és fit-tovi. O sigui, a veure si ho entenc bé, això, cada vegada que rep un... menciona a fit-tovi el dispensador de menjar del gos, sobra com el compartiment i de caure una galetita. Sí, cada vegada que a la seva pàgina apareix el tuit, caur una porció de galetes triturades. Molt bé, molt bé, molt bé, la gent ha pensat totes, eh? És així com el jove britànic ha inventat aquest curiós sistema per alimentar el seu gos a través de Twitter, des de qualsevol part del món. Ja, ja, al final. La gent està estant malalta, ja, eh? Ja t'ho dic ara, però vaja. Ja està bé, està bé. Sí, no, mira, utilitzar les noves tecnologies, no? Per alimentar el gos a distància. Aquest sistema, que, a més, té una càmera de vigilància, va surgir quan el jove de 30 anys es va enfrontar al dilema, que, com anava a alimentar el seu gos, hi passava molt de temps treballant fora a casa. Mira, li comentarem a la Rosé Arx, que és la nostra educadora canina, que ve que dijous el programa ensenyant-nos consells pels nostres gossos i tal. Aquesta és, deixa'm, me la guardo, eh? Me la guardo per ella. És una idea. Així que va dissenyar aquest sistema d'alimentació. Diu que al principi el tovi no entenia el que estava passant, però ara es posa sota el dispensador i espera que surti les seves galetes. Sí, allò és com els gossos de Pau Love, no? El que tu coneixes, Lillian, un científic, que va demostrar... que... va fer... Així ho explicaré bé, això, eh? Perquè... això serà científic, costa una mica. Va agafar l'home i tenia el seu gos. I cada vegada que li donava menjar... No, primer feia un... sonava un alarme, Mac i li donava menjar. Mac i li donava menjar. Fins que va arribar un punt, que només fent sol l'alarma, al cap de uns dies o setmanes o mesos, Mac, el gos ja feia salivera sense haver vist les galetetes. Ah, sí, sí, que em sona, sí. M'explico, no? És un experiment d'aquests que per... per rutinar-hi ja, o s'havia adaptat i... o havia... No, és que els gossos són, són gestos. Sí, però això també ens passa a nosaltres, eh? A vegades, si fessin la prova aquesta del cada... Mac, ens fan alguna cosa? En fi, hi ha alguna... A vegades, aquesta notícia del jove britànic alimentava o alimenta el seu gos a través del Twitter? Doncs que l'únic que li preocupava era que els seus amics, com els va fer gràcia això, li enviaven tweets al gos. Ah, sí? Ah, molt bé, i clar, i el gos s'ha mort per... No, es va posar molt bé. És clar, és que no m'estranya, imagina't. I ha posat restriccions al Twitter, o sigui, que només ell pot. Pot donar menjar els gossos. Esclar, és que jo també he pensat a joves. Qualsevol que li enviï un tweet a aquest gos, vol dir, no, aquesta conta que pot menjar. No, a l'altra cosa. La peña del morro, cada tarda, de 5 a 7, en ràdio d'Esberto. El Javier Béjar, que no estàs seguint a través del Twitter avui, diu, això del gos anglès, ho havia vist al senyor del regues del futur. Ah, sí? Diu, això ho havia vist al senyor del gos anglès, al regrés del futur. Doncs mira, l'home aquest? Sí, sí. El regues del futur, perquè sempre ens comenten coses d'aquesta pel·li fantàstica per altra banda. En fi, ara parlem del rellotge més car del món. On es pot trobar i quan val? Doncs es pot trobar a Suïssa. Suïssa, clar, clar, clar. I és un rellotge de polsera, a més de 1.200 diàmens incrustats. Clar, amb esto. 6 dels quals pesa més de 3 quilats, durant un gran valor de 5 milions de dòlars. I on està exhibit tot això? A l'exposició de Bassworld, que és negura a Suïssa. On dius que era això, Lillian? A Bassworld. Bassworlds. Que estava zileat a Suïssa, no? Sí. I bé, que atraurà les personalitats més influents de la rellotgeria i juraria durant una setmana. I el rellotge, que és l'únic del seu tipus, va ser al·lobrat amb 1.282 diàmens, que en un conjunt pesa més de 140 quilats, muntades en una polsera d'or blanc, i la seva fabricació aprena 14 mesos de treball i va mobilitzar 12 talladors de diàmens, així com 5 incustadores. Molt bé, doncs el rellotge més car del món. Si voleu veure, heu d'anar a Bassworld, a Basilea, Suïssa. Bé, i tornem a parlar de gossos, per acabar amb les notícies curioses, perquè han registrat un gos perquè voti a les eleccions dels Estats Units. O sigui, la gent ja està fatal, ja. La gent amb els gossos està molt malament. Què ha passat, Lillian? Perquè, com les eleccions precedencials als Estats Units, s'estan acostant als candidats buscant el major nombre de gossos. I, doncs, deman la febre de les votacions al Nou Mèxic, s'ha registrat oficialment com a l'actor on gos, anomenat Budi. La moda del gos, llaurador, va dir que no va ser difícil aconseguir el dret de gos per la seva mascota, i va dir que es va costar una cabina de registre de votants a una universitat, i els va dir la data de naixement i un nombre de la seguretat social que va inventar per al gos, i en dues setmanes, ja els van lliure una tarjeta de registre de votants. I, doncs, per la seva banda, l'oficina... Jo no t'agrada, perquè t'estic escoltant, i estic al·lucinant. O sigui, un gos que té una tarjeta de registre per poder votar a les eleccions nord-americanes. L'oficina de l'Ajuntament del Comtat de Bernalillo, doncs, diu que on va ser registrat el gos, va dir que cada dia revisa minuciosament tots els formularis, però que, casualment, el gos se'ls va passar. I, doncs, ara el propietari l'acusen de la frau electoral. I, bueno, assegura que no té intenció de votar en nom d'algú, però fa una seriosa etpartència. Diu que tindrem un munt de gent registrada per votar sense dret per fer-ho. No sé què plaudiu, perquè això et trobo, una mica surrealista, però, bueno, no ho deixo de ser divertit. En fi, Lílian, moltíssimes gràcies. Una setmana més, el dimarts que ve, més notícies curioses... Ah, no, aquell dimarts que ve fas aquells... el rànquing de coses, no? Sí. Doncs fent dimarts que ve, Lílian, gràcies. Vinga, adéu. Adeu a tardar. Adéu. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'adjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la caratera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les solicituds a les oficines de promunse, a la carretera rellà al número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Proveràs les bases i les condicions de la judicació al web 3bdobles.promunse.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'agència de l'habitatge de Catalunya. Provença, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just des Verb. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant del Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros en beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de 11 dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de 16 euros. Tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant del Nil, el que rei Josep Ençalclé, un de Sant Just des Verb. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Nil. Ràdio des Verb. La penya del Morro, cada tarda de la Silla 7, a Ràdio des Verb. Hola, soc el Manel Lucas. I vull saludar la penya del Morro de Ràdio des Verb, que crec que en aquesta època que vivim, tenir Morro és més important que mai. Hola, soc Mercè Montalar. Saludo a la penya del Morro, molts patons a tots. Muà, muà, muà. La penya del Morro de Ràdio des Verb. I avui, un convidat que crec que no és de ser diferents. És perico, però és molt perico. Col·lés atenció amb Josep Maria Marquès, d'aquí una estona a la penya del Morro abans. Però, com us deia, connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Un home, unes idees, un color, el blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada, ruït. Sergi? Hola. Però tu no és el Sergi Arrada? No, no és el Sergi Arrada. Segle Montse, no tinc clapes a la barba. No tens clapes a la barba? No. Montse, però què està passant? Què passa? Que el Sergi en aquest moment no està ocupat i ara vindrà. No és el Sergi Arrada. No, no és el Sergi Arrada. No, no és el Sergi Arrada. No és el Sergi Arrada. No. Home, hauríem de canviar una mica la introducció que hem fet. Ja està aquí. Ja està aquí. Ah, va bé. A tu no el posa? Li poso cada setmana a ell, Montse. Digue'm. Li poso cada setmana a ell. Ah, va bé. La Montse, gràcies. Director del casal de Joves, merci. Fins un altre. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, és que no... Hem fet la introducció que fem sempre, que no la tornem a repetir, i dir Sergi Arrada, has fet unes clapes a la barba. Allò que fem, ja ha aparegut, diu, no, no sóc el Sergi Arrada, ha aparegut la Montse. Sí, ja ha estat molt bé. En fi, Sergi, des del casal de Joves, com estàs? Molt bé, està ben penjat. Estic una mica penjat avui. Què estàs fent les teles, aquestes que feu? Sí, penyet les teles. Què teniu, alguna exhibició, alguna cosa per l'estil? Taller, eh? Ah, i cada vegada queda taller, pengeu i despengeu. Sí, perquè és la salutopia, i clar, cada dia hi ha una cosa diferent. És veritat. I avui hi ha... perdó, estic fatal. Avui hi ha taller de teles, eh? I com van les tallers, en general, allò que som? Bé, bueno, aquesta és l'última setmana, del trimestre de tallers, i això avui acaba teles, acaba circ, bueno, que és a corbaixes equilibris, i bé, han anat força bé. El de circ, el trimestre passa una mica fluix, en aquesta punta molta gent i tal, que van bé, van tirant. És normal que deixem els mesos d'aquests de fred i comença a fer bon temps, i la gent fa més tallers a la primavera, estiu? El segon trimestre, jo crec que és el més actiu, a l'hora de tallers. La gent comença amb el bon temps, i com que fa un temps preu, és bastant popular. Si esperen una classe, per ells com... No li passa res, no? No, sí, passa res. Quan comença el bon temps, hi ha molta gent que aquí aprenen i tal, però jo tenen companyies o tenen volos i tenen històries, quan arriba el bon temps, falten a les classes. Si hi ha una fugida massiva, no? D'alumnes. Bueno, a veure, tampoc... És que sigui molt massivitat, però jo no sé si hi ha 10 o 12 persones apuntades, doncs a la millor, la mitjana baixa, doncs a 6, 7... Val, sí, que són dies com més... més tontos. Que curiós, no? Estàs plegat? Sí, sí, sí. En fi, i aquests dies, el cas de la joves, què? Com ho teniu? Tenim molt bé. Tenim aquest divendres tenim cinecloptopies. Ah, sí? Quina pel·lícula? La pel·lícula que... L'aptació teatral que ara mateix està fent... La Clara Segura. El Teatre Romea amb l'actriu s'enjustem que Clara Segura. Exacte. Que ens han comentat que no està gairebé de veu i va molt a tope, o sigui que una abraçada, eh? La Clara Segura des de la penya del Moro. Ens està escoltant. I aquesta és la pel·lícula que diuen molt bona pel·lícula amb un final encara millor, experimentalment, en el nom de la Clara Segura. Que no ens passem sense l'actriu. Vajar aquests divendres al cas del de joves. Sí, jo l'obra de teatre, no l'he vist, hi sabia que es passava un obert de teatre. Però la pel·lícula és impressionant. Bé, doncs potser s'haurà de veure, no? Jo la recomano. Per mi és una de les millors pel·lícules de l'endemà. És més sorpresa per tu, Sergi. I el dia que vinguis fa més il·lusió, el que sí. Sí, és com caurà la llagrimeta. Sí, que no s'acagi una altra cosa. No, no s'acabarà res més. En fi, incendis, una pel·lícula... No desvellis gaire, però de què va? Bueno, comença amb un... es mor la mare d'una jove, no? I quan van a sentir el testament de la seva mare, es queden bocabarats perquè arriben dos sobres, un destinat a un pare que ells creien que havia mort, i que s'entenen que no, i un altre destinat a un germà que ni tan sols sabien que existia. Aleshores, el fill passa una mica de la... de l'història, perquè no estava molt a prop amb la seva mare, i diuen, mira, això és una... ho diria més d'ella, però la filla decideix que no, que llavors sàpigui que és el que s'amaga aquí al darrere, de tota aquesta història, i decideix viatjar al pròxim orient, que és on... on... No esperis res, no, no, ja està, ja està, fins aquí, fins aquí. Doncs incendis a quina hora, i en són 3 o 4 euros? Aquest és el 3 a 2 quarts onça de la nit, el mònic preu de 3 euros, 3 euros per tallar gran, versió original, subtitulada. I, bueno, oberta a tothom que vulgui venir i paga. I pagar, no? Sí. Està bé. I a més a dins també faig tenir una mica de refrigeri, allò que t'uneu vosaltres. Hi ha un petit servei de bar, em refresco, si hi ha unes, hi ha aigua, si tal, i crispetes. Molt bé, Sergi. Doncs el cine-club Putopia, que com sempre no para, aquest divendres amb la pel·lícula incendis, segons el Sergi, una de les millors de l'any 2011 al cinema. Alguna cosa m'he deixat destacar, els propers dies al casal de joves, Sergi? Aquest diumenge tenim aquí el Coci d'Estremenyo, de la Casa Regional d'Estrema Dura. Ombre, els nostres amics de la Casa Regional d'Estrema Dura, que vindran a fer el Coci d'Estremenyo, no el diumenge? Sí, el diumenge passava amb tenir la calçutada d'Esquerra Republicana, i aquest diumenge el Coci d'Estremenyo. Vinga. Aquests sonors de la Casa Regional d'Estrema Dura, eh, Sergi? Els dos en Lluís?Sí. Mira. Tu també cantes amb ells o no? Jo no canto amb ells. El dia del Coci d'Estrema Dura no canten, eh? No canten, només mengen. Ja ho hem parlat molt de vegades amb el seu president, que la Casa Regional d'Estrema Dura només es reuneixen per menjar, per menjar unes comilones que té cagues, o sigui. No s'ho mongen molt bé.S'ho mongen de forma espectacular. Jo també vull ser extra menys. No estaré aquest diumenge. Doncs se'n porta un tàper i ja me'l passaràs. Molt bé, Sergi, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu. I nosaltres que escoltem aquesta noia, les as, amb el tema jove i tornem després amb la tertulla esportiva. I ara mateix. Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur. Je n'ai pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le coeur. Allons, en sens, découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos pichés bienvenus dans ma réalité. J'en ai mar de bonne manière. C'est trop pour moi. Moi, je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France. Excusez-moi. Finis l'époque, risis-moi. Je me casse là. J'en ai mar des langues de bois. Regardez-moi toute manière. Je vous en veux pas. Et je suis comme ça. J'en ai mar de bonne manière. C'est trop pour moi. Ah... Je suis comme ça. Ah... Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur. Je n'ai pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le coeur. Ah... Allons, en sens, découvrir ma liberté. Obliez doncs tous vos pichés bienvenus dans ma réalité. Ah... Per exemple, qui fera mon bonheur? Moi je veux crever la main sur le cœur! Allons ensemble, découvrir ma liberté Gràcies, moltes gràcies. Com cada setmana, acabem els dimarts amb la nostra partícula. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona tarda, Sergi. Hola, bona tarda. Ets director de la tertúlia, sí. És veritat, què ha passat? Les últimes quatre setmanes portaves tu la direcció de la tertúlia esportiva i avui ja has fallat. Sí, que és que al final vam decidir que un tio que toca la guitarra no pot ser director de res. Un tio que surt aquí fent la cantaré amb la guitarra, no... Com el Joan Eloi, no? Molt bé. Fantàstic. A més, avui tenim un convidat que d'aquí uns moments us el presentarem i el desbatllem i jo crec que... Home, l'hauria d'apresentar Rafacano. Sí, avui canvia la direcció, com es nota, perquè ja no va al final de tot les accions d'Espanyol. Comencem amb ella, ja va al Rafacano, perquè home, val la pena, hi ha molts condicionants que així ho demostren. El primer és que avui tenim un convidat per Ico, no? Sí, i no de Pedra, com sempre dius tu. De Pedra? Que no és un convidat de Pedra. Jo dic un convidat de Pedra. Quan mai em van sentir clar que un convidat que he tingut jo dic que és de Pedra. O sigui que és el convidat OS. És el convidat que tu preguntes i fa, i responc. Sí, no, i jo no, una mica de... Bueno, doncs tenim amb nosaltres el Josep Maria Cortés, un veí d'aquí de Sant Just. Sí. Sí, sí, de la coordinadora de castells, també. I més coses que tu has apuntat. Mira, és del Consell de Perdo, saps? És molt llarga, eh? Jo sóc pericotent del servei una miqueta petita. Sí, no, no, no. No tant, no tant. Consell de Cultura Popular de la Generalitat, representant els castellers Josep Maria Cortés, bona tarda, demigruda, penyada del Morro. No puc dir ni si ni no, no? Perquè no sé com ho he dit. Molt bona tarda, estic molt content de poder venir aquí. Bueno, adéu. M'ho ha fet molta il·lusió. Sí, tu mateix, Josep Maria, sent el com a casa, no sabíem que teníem un Sant Justany tan il·lustre entre nosaltres. No, bueno, de Sant Justans il·lustres n'hi ha molts, jo no. No, mal, això és el Consell de Cultura Popular de la Generalitat, no? Sí, però justament això em ve per Valls, perquè vaig ser president d'una colla castellera a Valls. Una colla, eh, com si... Les colles són importants a Catalunya. Sí, sí, sí, ho pots dir ja en dos i, clar, és una de les dues. La bona. La bona, clar. A la... A la bona. A la jove, llavors, no? Ja? Molt bé. Que bé, que bé, que bé, que bé. Jordi, posant-se els convidats a la butxaca des del primer minut. És tot a punt de dir la... Pilota. L'altra, però no m'ho recordo com es diu. Pilar Franca. Sí. Per sort, per sort, aquest no és un programa de castells, no és la quarta ronda. Va haver-hi una secció de castells, a la penya de la moto, si no m'equivoco. Ah, per sort. A casa de quarta ronda, presentament. Per sort. Tu va durar dos tres diaris. Fem un castell, el castell perico del dia 2 d'agost del 2009. Ah, que hosti, que maco. Per això vam fer amistat. Perquè, de fet, també esteu a la colla castellera perica, no? Vosaltres? Sí, bueno, som els fundadors. Què dius? Som els fundadors? Sí, sí, sí. Som fos una vegada, eh? Fom a vegada. Només el fa una vegada perquè la gent creix i no farà mai més. Suposo. Suposo. Sí, era només per l'inauguració del camp. Llavors, per aquesta única ocasió, vam decidir agrupar-nos gent de totes les colles. Gent que moltes vegades no ens ajudaríem mai a la plaça, com és el cas de les dues colles de Valls, i aquell dia ens vam unir tots per un fi impressionant com és la inauguració del camp de l'espanyol. Clar, això només ho pot aconseguir l'espanyol, no? Jo crec que sí. Aquest esperit de germà, no? Clar, vas a altres camps i, com que la meitat del camp s'abraia contra l'altra meitat, no podríem fer un castell. Perdona, d'aquí parles, ara. No, no sé, te'n vas a vegades a tribunes de camps d'aquí a prop, i el minor número 5 estan tots insultant l'entrenador i els jugadors. I són els seus. Cams com a les pl No, no sé, te'n vas a vegades a tribunes de camps d'aquí a prop, i el minor número 5 estan tots insultant l'entrenador i els jugadors. I són els seus. Cams com a les plugues, per exemple. Sí, al corranja. En fi, les pericoles esteu contents... Avui paralemem una mica de l'espanyol, i aquest tenim un pericol San Justenten ilustre, i el Rafacano. I va guanyar 5-1. Quants anys feia que no vèieu una maneta jugant a casa? Pues mai, o si. Sí, sí, el camp de l'espanyol mai hagut una maneta. Bueno, perdona, aquest camp. Perquè altra sí, altra sí. Però aquest mai havia hagut una maneta tota la historia que té el corranja del Prat. I a par va ser histori pel moltes coses. 5-1 contra Raju, Vallecano... 5-1 contra Raju, Vallecano... El primer hat-trick que fa la seva història a Calouche... Dos gols de Coutinho, i el segon, el número... al minut 21... El minut 21, que és quan tota l'especial de l'espanyol aplaudés... Un minut hàrquen. Impressionant, o sigui... Peina gallina, o sigui, impressionant. No hi ha paraules per... A veure, després del gol d'acord, jo crec que... I el gol de Jonathan Dominguez... Dominguez. Dominguez, al final de l'AUEFA. Després d'aquest dos gols, jo crec que és el tercer més important que s'ha fet últimament. Josep Maria, tu et sembla que els dos fitxatges d'hivern... són els que ja estan marcant... Bueno, en aquest últim partit, les diferències... Demonstra que la política de fitxatges de l'espanyol és excel·lent. I també, aprofitant el que ha de fer dels 5-1, crec que en l'època de crisis és molt important optimitzar els recursos. Per tant, si un gole aconsegueixes tres punts, és el que la línia seguida a l'espanyol... Aquest dia ens vam deixar anar. Però tornant, no... Jo, com que vinc del món dels castells, estem molt acostumats al lluit del cos a cos, amb l'altra colla. Clar, o sigui, amb el futbol també l'aplico molt. Hi ha equips que fan 5, 7 i 8 gols, però després acaben en segons 10 punts, i el... Saps què és cap? Les plugues, les plugues, també. A la lliga de setmana regional. Portaré tota la setmana. El Rafa, no sé si per la contaminació col·leca respira a la ràdio o a la tertúlia, estan molt mudats d'aquest sentit, i tothom ens fot enganyar el Barça. M'ha estat punxant a fora, eh? Sí, sí, una miqueta. M'estan motivant. Què passa? Sense el Barça no sou res d'espanyol, no? No, m'està dient més. S'està dient més. Us imagineu que no hi hagués el Barça per un moment, o què? Home, podria... La meva proposta sempre ha sigut que el Barça s'anessin a jugar a una lliga europea, i nosaltres ens quedem a la lliga. No hi veu un entrenador de l'espanyol que va dir que el seul motiu era guanyar el Barça? Paco Flores, potser. És possible, però jo crec que... Aquest home ja es podria morir si s'acaba el Barça. No, va, però jo crec que el motiu de tots els del Barça és guanyar el Barça. Ah, i dels espanyoles guanya el Barça. Això està clar. No només això, home. I els seus provisos objectius de per si, a part del Barça. Sí, però, bueno... Aquest és molt important, eh? Exacte, perquè aquest és més motivador, encara, que el altre. Jo crec que guanyar el Barça, que és el Barça. Igual que tots els equips. Jo crec que, a part de quedar amb una posició a taula important, o a UEFA, arribar o a Champions, és guanyar el Barça o al Madrid. Podríem dir que l'Espanyol Barça és com Santa Úrsula de l'Espanyol? Exacte, i a Sant Úrsula, clar, ho queda un o l'altre al davant. Però quan hi ha el concurs de Tarragona, per exemple, fa dos anys van sortir declaracions de gent de les dues colles, i el nostre objectiu és quedar per davant de l'altre colla. És que quedaràs últim, però, bueno, si els queden darrere, millor, no? Clar, ja no és anar guanyant, és quedar davant de l'altre. Tot i així vull afegir que... Suposo que també ho comparteixen al Rafa, portem dies molt tristos, perquè des de fa una setmana, el perdre el Santiago Bernabéu, tenim aquest sentiment de culpa que el Barça no guanyarà la Liga per culpa nostra. Clar, tots els amics colers, portaven dies animant, mèdia, empaca... Se't deu molt trist i molt preocupat. Ha costat dormir aquests dies. Sí, molt, molt, moltíssim. Una cosa que no podeu estar tan cansats, que no sabeu ni el que esteu dient. És molt curiós que l'Espanyol portava una amarratge d'uns quants partits s'ha guanyat i s'havia col·locat quart. I ara que guanya cinc a un, hi va avui té. No entenc res. Perquè no han acompanyat els... S'ho rebeu a perdre, no? S'ha guanyat a l'altlètic perdut, que això ha ensenat bé, i a l'altlètic ho ha guanyat també. Em sembla que ho ha guanyat també. No han acompanyat molt, però és igual. La setmana que ve, si guanyem a l'altlètic i a l'altlètic ho perden, ens posem a una altra vegada a UEFA. Jo deia que acabareu en llocs d'Europa, o sigui, UEFA o Champions, aquesta d'empreses... Portem-me a la sort, parlar d'això. No parlem, no parlem, és una pregunta... Tu no s'hauria preguntat, Jordi, que portes a la sort. No, jo ho pregunto perquè... No es respon això. Esteu... Esteu d'acord que si alguna... jo soc un periodista, ja... Estau d'acord que si alguna temporada l'Espanyol ha d'ocupar aquests llocs d'Europa, és aquesta d'empreses o no? O sigui, més que... Com d'altres, el que està clar és que entre el 1 i el 4 hi ha 30 punts, i entre el 4 i el 17, n'hi han 10. Per tant, som tot un món de gent que estem allà... I bé... Sí, som la pinya de la... Jo us veig... Encara que no voleu dir res per als vostres ulls de l'Atens... Veig que aquí... Aquí no li agrada estar a aquelles posicions que no es poden dir. Escolti, ara... És com un tabú, no? Has d'apartar, és Jordi, com el Manel Fuentes. Que ara em penjaran el telèfon, no voldran venir mai més. El calendari ens afavoreix, també, perquè... Sí, clar, si tu mires... Igual com tots els colers estan pensant en aquest moment, estem a 7 punts, perquè com que quan juguem contra el Madrid guanyarem, realment, estem a 7 punts, nosaltres, com que encara hem d'anar al Camp Nou... Adéu. No estan a 10, però els 3 punts del Madrid ja es contenen. Ah, bueno, vale, clar. No podeu parlar de l'Espanyol sense parlar del Madrid, perquè és una tertulia, en principi, a més d'aquesta secció de l'Espanyol. No, però era per fer exemples de rivalitat. Ah, va, va, va. Per uns concursadors del Barça, sembla que només se motiven amb un equip, per això ho ficava aquests exemples. I nosaltres encara hem de tornar a jugar amb el Barça. Per tant, potser s'ampliarà la diferència. Exacte. Ah! Us veig molt pujadet. Amb aquesta banda som dos pericos i un col·ler. No estem acostumats. Aquí perquè hi ha un vidre o així, no? Sí, sí. No podràs passar. És veritat, a les tertúlies de ràdios i de tele, normalment, aquesta diferència no es dona. Segurament, el conseller audiovisual de Catalunya, el CAC, ens multarà per aquesta tertúlia. No, no, no. Us dic molt seriosament. Jo no ho penso parlar. A la tele passarem a la comunicació de Junta. El director, no? Ha de tornar a canviar el director. En fi. No, però l'Espanyol esteu allà? No, si voleu afegir alguna cosa més. Bueno, gol de tamudo, gol de tamudo. Com compendreu, tenim altres temes a la tertúlia. No va marcar un gol de tamudo, que jo conto el gol com si fos nostre. 6 a 0. Molt bé. M'ho hem vist d'aquest, eh? M'ho hem vist, això. A part de ser l'únic jugador, a part de ser el millor golejador de la història de Caral·la, a part d'això, és l'únic que ha marcat a tots els camps de l'Espanyol, a tots. Allà s'ha de riar? S'ha de riar, a Montjuïc, i a els companys. Jo, des de la meva ignorància de no perico, sempre em queda una mica el dubte de com a quin cos li he quedat, a tamudo, després de marxar l'Espanyol, perquè tothom el rep molt bé com el gran heroi de l'Espanyol, però també ha marxat per a la porta de l'arrere. Ell, com torna a cornellar el parat? Bueno, bé, sap el que diu ell. Sabent que l'arfició l'estima, i ja està, i por, i ja està. No té res més. No té ninguna lectura diferent, però, bueno... Fereu una petita pinzallada, eh? Tamudo, tamudo. Clar, no tots ens l'estimem tant. Clar, o sigui, alerta. Jo parlo en general. Sí, sí, sí, en general, sí, és evident. Clar, jo sóc dels qui m'aqueda. Jo, com a bon català, que sempre miro la pela, hostigués puc marxar, donar uns dinerets al club, no? I llavors en sortir molt bé, i va preferir estar un any assegut, mirant com els resultats, sense donar ni un euro a l'Espanyol, per ell guanyar-ne més a l'any següent. Tot i així hem de destacar que aquest any, dels experts que ens han fet gols, ho hem fet tots, crec, és l'únic que això no ens ha condicionat als punts. Sí, per aquella lusgarcia. Sí, per aquella lusgarcia ens va fer volatre. L'únic partit que guanyà del Saragossa, no? Tot a la temporada. Els Saragossas ens han guanyat els dos partits. Porta 7 punts i 6 punts. No porta 14, no sembla, però els 50 persones no siguin no. Exacte, l'hem donat. La pregunta que està fent tothom, i aprofitant que avui tenim dos pericus a la tertúlia, creieu que nosaltres, eh, la gent de la meva generació, per exemple, d'alguna altra antena, veurem guanyar l'Espanyol al Madrid? Creieu que això... Creieu que això algun dia... Mira, jo, mira, t'asseguro, t'asseguro, t'asseguro. Poblig molt que t'asseguro. Mira, t'asseguro, que si la setmana que ve... jugués una altra vegada amb el Madrid, guanyaríem. Quina mena d'asseguratòs d'aquesta? No, perquè tu què penses? Que vam sortir a donar els punts, o què? No, no, no, però quan... Ja més, ja més. El que ha passat aquest diumenge ha sigut per això, perquè el Pochettino s'acabra, ja. Que el Pochettino tira més el Madrid. Sí, ho ha dit, perfecte. Jo no estic d'acord amb ell. Però ja t'he dit que... Ho he confirmat, no? Avui està el Pochettino i demà està... Però, Rafa, el Pochettino ni del Madrid, realment? Què va? Això és una braduria. Això no... Us fa ràbia que l'Espanyol... Ara, en serios, sense bromes. Us fa ràbia que l'Espanyol porti 15 o 20 anys sense guanyar el Madrid. A mi, molta ràbia, però també vull afegir que si els jugadors del Barça sortís... Només una quarta part de motivats del que van sortir els jugadors del Madrid contra l'Espanyol, realment, el Barça Espanyol... Esmenjaria el Madrid. Aquest semideu que hi ha, no? Argentí. Que, bueno, diuen que és de la Masia, però no parla ni català. Doncs aquest semideu... Ostres, aquell dia ni va a córrer. I si l'Espanyol, quan surtis que ha partit motivat, com quan juga contra el Barça, també segurament potser és la lliga. Ja hi sortim, quasi, tots els partits. També l'altra reflexió de fons... És sobre la lliga en general, o sigui, el sistema de la lliga fa que el Barça i el Madrid s'emportin la immensa majoria del calés. I, clar, llavors, si el fitxatge d'hivern podem arreplegar jugadors que no volen els grans equips, i al final, doncs, tenim més o menys bon resultat. Però portem uns anys i portarem molts més anys que el primer i el segon estaran a 40 punts de la resta. Més el Barça i, quan se vol equip, el Camp de l'Espanyol. I més el Barça, perquè hi ha molta més pressió, quan ve el Camp de l'Espanyol, és una pressió impressionant. Jo crec que això ho reben els jugadors. I, clar, acollona una mica. Jo crec que, quan surt el Barça al Camp de l'Espanyol, surt una mica dient, ostres, que... que els ho posaran difícil, no? Avui m'estic adonant que el Rafa és un pericum odorat. Estan caient aquí uns punyals que val Barça. Jo anava a dir el mateix, també. Això és bastant odorat. En Maria és un pericum molt...Canyero. Molt canyero, i ens anava molt que hagis vingut avui a la tertúlia, de l'altre dia, que...No tornaré, però bé, no? I tant, i tant, i tant, però no aquesta ràdio, no? Si vineu com vulguis, en Maria ha sigut un plaer, que parles una estona amb nosaltres. Jo et convido que et quedis fins al final, que estarem uns 10 minuts més, però farem una mica del Barça i tot plegat, i si vols dir qualsevol cosa, també. Gràcies per venir-nos, en Maria.Moltes gràcies. Moltes gràcies. Continuem a la tertúlia esportiva. Continuació com cada setmana, o quasi bé, cada setmana. El Sergi Pons fa una cançó de l'actualitat de futbolística i de lligues i tot plegat. I avui, Sergi, que ja estàs a l'escenari, eh? Ja estàs pujat a l'escenari.Sí. Quina cançó faràs sobre què? Doncs avui és una cançó d'un grup que es diu Dandy Warhols. Dandy Warhols?Dandy, Dandy. Ah, Dandy, Dandy, Dandy. Doncs si...Som aquests?Doncs no en tinc ni idea. D'hospitalet, no, no?No en tinc ni idea. No ho buscaria, però...No hi ha wifi, no? No hi ha wifi, no? A mi em va, el wifi, aquí.Pues, tio, jo, no ho sé, tants pericos s'aturen la línia, no? És un wifi que restringeix l'entrada. Bueno, en fi, Sergi, Dandy Warhols i com es diu el tema? El tema, bueno, no li he posat nom. I la cançó d'ells, com es diu? Bohemian Like You, crec que es diu. Bohemian Like You, va, una cançó desconeguda. Segurament molt mal pronunciat, però no. Bohemian Like You. És una cançó que més o menys ha sonat per la tele, en algun anunci. La música, és la lletra. Sergi Pona amb tots vosaltres, Bohemian, com ell. A veure, la mica... A aquest moment ja està l'escenari, està col·locat. Al Barça. Al Barça és desacuars. Hem superat els alemans. A Europa ja ens espera. Som l'equip amb més tremperes. Si senyor, no ens pararan. Ni els hàrvits ni el Madrid. Ja som camí d'unic Barça. En Messi s'ha sort. El petit home i no en té prou. Si em fa 5 milió, que 4 per so llés. El crac del Barça Festival. Això és brutal. Ho explicarem als nens. Jo vaig veure jugar al gran Lionel Messi. Lionel Messi. Lionel Messi. És petit però més gran. Lionel Messi. Lionel Messi. És el puto crac. Uuuh! Si culés seguim sent el millor kit d'Europa. No us deixeu enganyar. Apagueu ja a punt o pelota. No en saben ni un borral. Visc el Barça. Visc el Barça. Visc el Visc el Barça. Visc el Barça. Visc el Barça. Visc el Barça. Oh! Molt bé, Sergi. Sergi, et superes cada vegada més. Gràcies. La coneixeu o no? Jo sí. És un abe. És un abe. Sí, que tu avan has comentat que és un semi-deu. Per mi el corregir és un deu. És un deu com èrcola. La barretta ho posa. La veritat és que Messi porta una xifra mal accentuada. A l'esquena. De fet... No sé si et decoreix, però Messi... És increïble que està aconseguint. I amb els 5 goals d'altre dia, els dos també contra... A l'esporting... A punt d'aigualar el millor... Volejar el Barça, el César. Que tampoc no sé si és una gran dada, però... Sí, si m'ho veus a l'Estrella del Barça, no està malament. És increïble. I amb la que també sí que té... 24. És increïble. Veure, marcar 5 goals en un partit jo no ho vius mai. No ho vius mai, la veritat. No ho vius mai amb el Barça, el Camp Nou. Amb altres categories, sí, però... És increïble. Un partit d'avui tens de final de la Lliga de Campions. Això, a mi em fa pensar una mica de quin és el nivell d'aquestes competicions. Quina és la diferència de nivell. Home, guardiola va dir en roda de premsa que li agradava més aquestes competicions, perquè d'entrada no hi havia el... Soroll. Sí. El soroll del tema d'àrbitres i tot plegat. Volies que no la penya del Morro ho repassa més al cap de setmana. Jo la maria, tu què opines? De més, sí. De veritat, eh? De veritat. Estem davant d'un jugador excepcional, això. Tots hi considerem. Com a perico, em dol una mica i com a catalanista independentista, que jo soc, com a molts pericos, doncs em dol... Ostres, no, quan diuen... És que aquest noi de la magia... Ostres, quan surten aquests nois de la magia que han viut tan petits, no tenen un detall de parlar el català, no cal que facin un castella. Sí, perdonaria. Però sí que podríem tenir un catemès d'implicació amb el país, no? I n'hi està, n'està fent, això. Està fent un esforç per parlar en català. O sigui que... i mira, hi ha els mitjans... Es dirigeix moltes vegades en català. I com a jugador, com a jugador, què et sembla? Com a jugador ja t'ho he dit abans, és excepcional. El que passa és que té aquests dies foscos, aquestes taques, que ho veurem, per la votadora de... Per aquests dies foscos. L'exemple d'Espanyol, no? Aquest dia, aquell dia, no va córrer, no va tocar cap pilota, no? Però una cosa, eh? La que s'encantila amb l'expectació i, clar, jo crec que li agrada. Amb tots els respectes per l'Espanyol, però més si té dies foscos en els partits petits. No canvi, no és veritat. Ara ho dic sencerament, també. Com està així, ara? Sempre al contrari de Cristiano Ronaldo, que Cristiano Ronaldo el millor fa 4, 5 gols. Ara potser no és el millor exemple després del partit de Traia, però... Es farta fer gols contra els equips més petits, i després arribar als partits importants i sempre s'ha de criticar que no salveu quan més el necessita el seu equip. En canvi, crec que l'Emessi és justament el contrari. El dia que s'ho necessita, ella apareix. No, la veritat és que, home, discrepo-ho totalment amb tu. Josep Maria, ja em permetràs, però amb el tema aquest... El català és veritat, però això sí que estic d'acord. Això ja... depèn de cadascú, no? Perquè si comencem a repassar, per exemple, els jugadors de l'Espanyol, que parlen català... Potser ens en porten a la segona. No fem bandera d'això, principalment. Nosaltres tenim... Doncs hi ha molta diversitat. Hi ha espanyolistes que són més fàxes o més espanyols. Una mica calés desastre, eh? No, tenim una llibertat. Sempre ho he dit. Tenim llibertat d'escollir el que volem ser i punt. Però és desastre. Tots estivem... Mira, a la final de València vaig sentir el president Pujol, que llavors era encara president, que ho explicava i deia... Veient l'afició de l'Espanyol, hi visc Catalunya. Diu, per què hi ha gent amb banderes anticonstitucionals? Home, hi ha lliutges i tal, 4. Diu, hi visc banderes espanyoles, 50. Hi visc senyeres, 4.000. I després hi visc, doncs, 400 estalades. Si ho fessin ara, doncs potser seríem 4.000 estalades, no? Amb 10 anys ha canviat molt. Creieu que hi ha més perico independentista que no perico com l'Aguilutxo? Sí, i tant. Te convidarem un dia a venir al camp i podràs veure... Acabes que vam anar a un partit que no sé si és la millor mostra. No, ha anat a... li vaig deixar els carnets de l'Espanyol Madrid. Al costat teníem un al Madrid, el Jordi, no ho sé de recordes? No van anar al millor, no. No hem anat a la millor representació, ja t'ho dic ara. Ja els convidarem un dia. Però és molt independentista, no? Sembla com dos termes que... No per vosaltres, perquè vosaltres sempre traieu la connotació d'Espanyol. Com si el nom del club fos algo que digués alguna cosa. Jo tampoc ens enganyarem. Jo soc cano i no és per això tincanes. Tens a dir-te. Alguna sí, Rafa. És familiar del músic de... Tu és domènec i no per això... Cada dia es diu menja. Perdoneu que us digui, però últimament sí, eh? Sí que segurament tenen raó. Ells coneixen molt millor l'Espanyol que nosaltres. Però jo crec que també hi ha un sector de l'afició perica, que són d'aquests que ens agradaria ser en Madrid, però com que viuen aquí... Per no fer-se la barça es fan de l'Espanyol. Tens tota l'error del món. Tota l'error del món. El últim espanyol Madrid, que és la ciutat de l'Espanyol que el tinc sempre al feina del costat, anam la bufanda del Madrid i t'insultam els jugadors de l'Espanyol, fins i tot. A tot el camp, passa això. Aquest perfil és veritat. Hi ha gent que no és gens del Barça, per exemple, o és del Madrid i tal. I llavors, com que viuen aquí a Catalunya o a Barcelona, i vol veure una futbol de primera divisió i en l'estada i tal, el Camp Nou, perquè no és gens del Barça. I llavors fa l'Espanyol. I també perquè hi ha el més possibilitat de ser soci de l'Espanyol. Per fer-lo una mica odiat, no en suposo, pels pericors de veritat. Sí, sí. Molts, molts, molts. Clar, perquè el nombre de gent té dos equips. L'Espanyol i el Madrid o l'Espanyol i el Barça. No té un equip. No tenim més temps. Josep Maria Cortés, gràcies per haver vingut al programa, de bo. I quan vulguis, ja portarem ja tres o quatre més del Barça, la pròxima vegada, per compensar. Per compensar. M'hauria sigut una mica un molt canyero. El que també hauríem de portar són auriculars, però... Avui m'ha agradat molt, perquè ha sigut molt gairebé 80%. Home, ja que venia el Josep Maria, no tindríem equip. Jo ho agraeixo moltíssim. Mira, convidem tota... Convidem més vegades. Ah, perdona. S'ha notat el canvi directe, eh? Sí, sí. Per un medic preu, podem continuar així. Ja et deixaré el carnet. Rafa Cano, moltes gràcies per haver vingut. Que no per dir-se que no té moltes canes. Avui ho hem descobert. És la frase de la tarda, eh? Sergi, gràcies per la cançó. No rebona una vegada més. I recordo que aquesta cançó la podeu veure al YouTube, també, al canal de l'Apenya del Morro, si us ve de gust. Que vagi bé i bona tarda, nois. Bona tarda, bona tarda. Gràcies. I nosaltres que acabem l'Apenya del Morro, tornem demà a partir de les 5, com sempre. Avui l'Apenya del Morro, el programa de les tardes, de ràdio d'Esvern, que vagi bé.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.