La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#143 - La Penya del Morro del 5/11/2012
Notícies de Sant Just amb Carme Verdoy, la Televisió amb David Àvila, Història de Sant Just amb Manel Ripoll i Tertúlia Esportiva amb Sergi Pont, Rafa Cano i Edu Rodríguez.
I el temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Ambient fresco. Fret el que hem tingut a Réu de Catalunya, i més que baixaran les temperatures els dos propers dies. Demà hem vingut de molt avançar de tard, sobretot a primeres hores del matí. Per tant, la propera nit i matinada, freda a tot Catalunya. Es manté al vent del nord, l'altra muntanya i el mestral. Que continuen ho fan dos dies més, dimarts i dimecres. De cara demà a la tarda hi haurà roxats a les comarques del nord de Barcelona, de l'interior d'Egruna. I al matí alguna feble navada que pala ballaran per damunt als 1.200 metres. I també, segurament, les precipitacions. Sobretot, al sud de Catalunya. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos que 50 diputats del PSOE, d'una iniciativa vers, han presentat contra diversos aspectes en de la reforma laboral. Els magistrats han ordenat traslladar la decisió a les parts, al Congrés, al Senat i també al Govern espanyol, perquè en un termini de 15 dies puguin personar-se en el procés i fer les elegacions que consideren oportunes. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Joan Barberà. Gairebé dos mesos després, el defensa Gerard Piqué torna a una convocatòria del Barça per jugar aquest dimecres contra el Celtic de Glasgow en partit de la Lliga de Campions. És la principal novetat a la llista que ha facilitat Tito Vilanova. Recordem que al Barça l'Unió es va lesionar el passat 19 de setembre contra l'Espàrtac de Moscou, precisament en partit de la Champions Piqué, d'aquesta manera, s'ha perdut nou partits fins ara. Un dels ex-juegadors del Barça, que destaca la figura de Marc Bartra, possible substitut de Gerard Piqué en el partit contra el Celtic, si Piqué no és titular, és Esteve Fradera, que ha destacat en declaracions a la xarxa el gran moment que viu al planter del Barça. Els jugadors de casa són molt i molt valorats, tant al club com a fora del club, són el que porta una trajectòria fent les coses molt bé, a nivell de padrera, i s'estan recollint els fruits. Aleshores, ara, la veritat que el d'inclus en nivell d'entrenaments, apareixen moltíssim els jugadors del futbol base en el primer equip, en relació amb els jugadors del primer equip, i ja no els veuen com aquells ídols intocables. Fradera confia plenament amb Marc Bartra. Notícies en xarxa. Un, dos, tres, ràdio d'Esvern. Bona nit, un, dos, tres, ràdio d'Esvern. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com. Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, mig amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Es parla i ho saluda Jordi Domènec. Moltes gràcies, de veritat, no? A vosaltres, a vosaltres. La gent que avui heu vingut directament des de Sabadell, en la lloc oriental. Gràcies per ser aquí. Després, per això, és la penya del morro. Avui el programa parlarem d'actualitats en Justenca, amb la Carme Verdo, i Carme, bona tarda. Bona tarda. Doncs que la gent de Sabadell t'estima. A més a més, avui al programa tindrem el tercer o quart ja capítol d'història de Sant Just dedicat a la demografia. Quanta gent i com ha canviat la població Sant Justenca en quantitat en llarg del temps? Avui ho repassarem amb el Manel Ripoll. A més a més, també tenim el nostre expert en televisió, David Ávila, i a la segona hora, tertúlia esportiva, amb el Rafacano, el Sergi Pón, l'Edu Rodrigues... I atenció, perquè avui tindrem un nou convidat, Carme, i inaugurem una nova secció a la tertúlia esportiva, que es dirà, els pares opinen de coses. I avui trucarem el meu pare perquè parli del Barça, que és un gran culer, per cert. En fi, tot això, avui, a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya com morro. Comencem parlant de Sant Just d'Esvern. Saps aquella gent que fa això, però lloc de fer-ho dissimuladament, ho fa demanar el micròfon, sóc molt fan. En fi, atenció, perquè avui s'ha obert el termini per presentar les sol·licituds per optar a 3 habitatges socials a Sant Just. Es tracta de 3 pisos de lloguer per a persones en risc d'exclusió social amb un contracte de 5 anys. Carme, l'Ajuntament assumirà part del cos als primers 3 anys. Sí, és una acció que se'n marca en un conveni que l'Ajuntament hi pronunce, van signar el juliol, a través del qual l'Ajuntament disposa de 6 pisos per destinar les situacions d'exclusió per oferir-nos aquest cost accessible. Com deies, l'Ajuntament el primer any pagarà 80%, el segon any el 50% i el tercer un 30%, i els dos últims anys la família haurà d'assumir la totalitat de lloguer. L'initiativa té un cost anual de 37.000 euros per l'Ajuntament, dels quals 10.000 provenen de la fundació La Caixa. Des d'avui, fins al 27 de novembre, es poden fer aquestes sol·licituds, portar-les, i si teniu interès en consultar les vares, podeu fer-ho a través de la web www.promunse.cat. Conferències de les seves presenten... Aquest divendres hi ha una nova conferència de la secció excursionista de la Teneu de Sant Jordi, que, segons el guió, posa-la inabstigadora, que m'agrada molt. L'investigadora Anna Gómez parlarà dels primers pagesos apareguts al Neolític, concretament al voltant del 10.000 abans de Crist. La xarrada s'emmarca en el cicle de xarrades de les seies del paleolític a la romanització. Exacte, i aquest divendres el que toca és parlar d'aquesta etapa, la del Neolític, en què surgen els primers pagesos, per tant, és quan surgen les societats productores. Això, com situaves tu, és al voltant de l'any 10.000 abans de Crist, al pròxim orient... De fet, jo us calco ràpid. En què els grups humans van començar a fer-se avantaris, a establir-se en zones concretes, i a partir d'aquí van començar a cultivar aliments i d'omesticar animals. Un procés que, a més a més, va ser lent per arribar a dret de 2.000 anys, i de tot el plegat se'n parlarà aquest divendres, a les 8 del vespre local de les seies a la Teneu. Saps quina va ser la primera Sant Justenca de la història? De la qual se'n té constància? Julià no sé què, no? Ai... Julià no sé què, no? Julià... Julià Quieta. Això. Que era un nadó que es va trobar la seva lápida en època romana, que ara és Sant Just, i, de fet, una de les places de Mas Lluís, d'aquest nou barri, tu que n'has enfaliu, porta el nom de Julià Quieta en honor a la primera persona femenina, la primera dona, de la qual està constància per escrit, en aquest cas, escrit a una lápida. Que és curiós, eh, Carme? Sí, sí, la història. Saps algun web apresa, això? Sí. Ja sé molt ja m'ho avermarà. Saps un web apresa, això? Saps on? I es fa aquest silenci, no? Sí, exacte. I acabes fent una resposta normalment obvia, no? A l'espai, a l'espai d'Història de Sant Just. A l'espai d'Història de Sant Just, amb Manel Ripoll, que vindrà d'aquí una estona. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esberri. Carme, tu no has notat aquesta setmana que comencem avui dilluns 5 de novembre la gent una mica més nerviosa del que és habitual, perquè aquesta setmana, jo abans també venia per aquí al carrer Bonavista i notava la gent que estava com... Ai, no? Sí, amb nervis, amb neguit, saps? I dic, què passa aquesta setmana, Sant Just? I després, clar, arribo aquí i lligueu-ho, perquè aquest cap de setmana hi ha la 36è edició de la cursa de càrregs de cuixinets. Carme, què passa aquesta setmana, Sant Just? I després, clar, arribo aquí i lligueu-ho, càrregs de cuixinets, Carme! I, de fet, no podríem començar informativament parlant amb una millor notícia, i és que hi ha un nou record de participació des dels últims 5 anys, ha hagut una escala de progressiva que recorda les millors èpoques dels càrs de cuixinets en mitjans dels 90, i és que 130 càrs estiraran pels carrers freixes i creu del pedró. Aquest any hi ha 8 categories, una més que l'any passat, perquè també hi ha la categoria amicsta, i, a més a més, també de fèmines, s'ha fet un nou record amb un nou èxit de càrs que hi participen, Carme. Exacte. De fet, fins i tot, en la categoria amicsta hi ha 6 càrs, però en la categoria de fèmines aquest record és de 22 càrs. Per tant, doncs, és un record bastant important en aquest sentit concret, però també, com deies, a nivell general, perquè són aquests 130 càrs, 260 corredors, l'any passat n'hi havia hagut 122, i havia anat augmentant, doncs, en aquesta escala de progressiva dels últims anys, i, a més, a aquest any, també recordem que ha recuperat la categoria de Carxondé amb una intenció festiva. El recorregut, com sempre, serà de 600 metres, que passen per dalt de la vols tancats i s'arriba a una velocitat de 60 km per hora, i que les verificacions, entrenaments i cronometratge recordeu que seran dissabte, entre 2.45 del matí i 6 de la tarda, i la cursa de radiomanja de 9 a 3. A més, l'organització dels càrs de coixinets ha creat el hashtag CARS 2012 a Twitter per publicar fotos i tuits aquest cap de setmana, i que tothom doncs els faci servir a la cursa i a Twitter, doncs perquè es pugui seguir. A més, ens ha anat a llegirà, no? Sí, això. Moltes gràcies. Jo crec que sí, perquè potser la gent s'anima més, sabent que molts d'aquests tweets, perdó, i la majoria, es llegiran en directe a la cursa per megafonia i l'espiker del que és l'enrotllat ens ho farà. Jo crec que es pot dir... No sé si es pot dir que hi haurà webcam, també. Ah, sí? Però no estarà a la webcam. És una prova de pilot a l'arribada. L'any passat ja s'ho ha fet com una mena de prova de pilot, però aquest any potser es torna a apropar a la segona vegada de forma pilot, clar. Sí, que es veurà a la web. Sí, però clar, o no. A quina web? A la webcam de Radio Desbert. L'any passat ja va passar. Tant recordes, Carme? Jo no hi era, fins d'època. Doncs sí, ja vam posar la webcam de Radio Desbert. Però em diuen que no és segur. Em diuen que no és segur, encara. Això no ho posarem, posarem-lo dels tweets, i això ho deixem en estan bai. Vinc a imaginar-t'ho si falla a la webcam. Quina responsabilitat, no? Tot de mirar de persona que estan... M'estàs dient que és possible que plogi aquest cap de setmana? No! Cada moment m'ho estàs dient? Això m'ha dit aquest matí. Qui ho ha dit, això? Carlos Hernández de Riu? Ah, bueno, home. Ha dit que t'hi vendràs segur. M'havia respantat. Em sembla que t'hi veig del Carlos Hernández. No passa res, no passa res. És molt d'hora, per això, no? Estava dilluns. Molt dilluns. No cal fer encadre l'Ernisme. No, no val fer. Però sí que és veritat que el meteoròleg de Radio Desbert, aquest matí del Justa de la Fusta, ha dit que és possible que plogi, no? Sí, sí. Molt bé. I diguem que no hi ha equipament de la plaça de la Pau, en aquest cas, per substituir-ho? No hi ha un carrer cobert, no? Sent just. No hi ha una teneu, no? Un lloc, una opció bé. De fet, l'any passat ja va plorar una mica. I es va fer. Es va suspendre una hora, i després es va recuperar, i... cap problema, cap problema. Bé, espere, que em sembla que tenim una trucada d'última hora. Molt d'última hora. Sí, molt d'última hora. Tant d'última hora que ja ha passat. Hola, bona tarda. Què passa? Amb qui parlem, just, plau? El Departament Nacional de Metrologia de Sant Just. Home, Carlos Hernández! A veure, plourar aquest cap de setmana o no? No és aquest, no és el tema. Què vol dir això d'aquests relaxes? Quan saps que la notícia l'ha donat al Departament em va cuidar independent que hi ha a ràdio d'Esvern. Home, perdona, a veure, no esteu passant per un moment... Si ho havies espantat, si ho han dit, que has d'osmirar. Els homes del temps no esteu passant per un bon moment, això... Com que no? No, home, perdona. Ni a TV3, ni al lloc. El gremi, en general. No hi ha ningú en particular que salvi de les previsions... malaurades previsions. I ningú diu res de futbol i ningú diu res. Oh, clar. Jo sí que sóc el t'escrit. La metrologia és una ciència exacta. És tot sorpresa. Llavors hi ha alguns que s'aventuren a fer prediccions amb les voles de vidre, aquestes que tenim aquí a la ràdio. I passa el que passa. Però escoltim, hi ha la possibilitat, i llavors, clar, això s'ha de avisar i s'ha de dir que ens fot ràbia a tots. Clar, que ens fot ràbia, a mi també ens fot ràbia. Però bé, els mapes d'aquesta tarda, divendres i dissabte podríem... anar-ho confirmant que si hauria de caure algú no seria per sospendre-ho. Sabies dies de més plujar els càrregs i se'n seguís fent els càrregs. Potser dissabte sí que tenim una mica més d'emprenyament, però... Bé, no es fa, no? Per cert, Carles, aquesta setmana, i aquest tenim aquí, estem a dilluns, els propers dies, quin temps farà? Així, ràpid, eh? Tito l'Ars. M'agrada que em facis aquesta pregunta, perquè com que ets una persona que tu et cuides, que t'agrada tenir la gola sempre bé, que no enxufes a ells els condicionats, per tenir una bona veu sempre a tothom, en platx i fas de tot, fas publicit, en platx i fas de tot, fas publicitat, doncs demà fotre molt de fred, Jordi. Sí, perquè ho abriga tu tot, però la gola és especial, perquè bèstia entre 3 i 5 graus les temperatures de la costa. O sigui, que demà fotre fred, fred gairebé d'hivern, saps? Saps, aquests dies, totes les setmanes, s'han fotit tant de fred. S'hi ha oblidat molta rasca. Demà serà un dia com aquells. I me creus i digous ja no tant, perquè anirà recuperant la màxima, però és més preicióner, perquè després de la nit, fots fred i no m'has preparat. És que això és psicològic, eh? Sí. Ens posen el fred als homes del temps, en veritat. Sí. A mi el cor t'inglés. Quan veig aquestes noies aquí, estan abrigats a l'anunci i em agafen fred. En fi, Carles, moltes gràcies, que vagi bé. Estat greu, eh? Estat greu. Estat molt greu, cosa que t'agraeixo, i de fet m'ha agradat molt... M'ha agradat molt l'expressió que has utilitzat abrigar-te la gola, que no l'havies escoltat mai, que té nom de pel·lícula porno, també. Ah! Sí, que vagi bé, Carles, adéu. Cada uó molt que té el cap. Deixem dir una frase que m'encanta. Demà les temperatures seran sensiblement més altes, i que cada uó interpreti com vulgui. Molt bé, i aprendre pel sac. Vinga, Carles, que vagi bé, gràcies, adéu! Manuel, avui, no? Què? De moment no ha arribat. Manuel, t'estem esperant. No, però tot està pensat, perquè ara repassem els tuits de la penya del morru que parlen de Sant Just Desben. És la penya del morru, a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morru. A Facebook, la penya del morru. Com veu, som originals de ment. Comencem parlant de l'informatiu comarcal, que ha retuitejat i ha parlat d'algunes coses que es treuen dels informatius de Radio Desben. Com, per exemple, que la biblioteca Joan Margarit de Sant Just aparèixerà properament el programa via llibre del canal 33 Carme, t'has assabentat d'això? Sí, sí. No he escrit jo aquesta cosa. No parlis així de les notícies. Aquesta notícia... A més, serà que és demà, eh? Demà és quan es fa aquest rodatge, que més el realitza... el reglador està més en Just Ten. Ah, molt bé. Demà a la tarda diria que és demà a la tarda que en Genestar. I què vindran, què en registraran? Hi ha un nou espai en aquest programa que es diu via llibre, aquest any, que està dedicat a les biblioteques. Llavors, cada setmana es veu una biblioteca diferent, i en aquest cas se n'anirà la de Sant Just, i a més hi haurà Joan Margarit, i que acaba la cosa. Com a Joan Margarit, què passa per aquí? He tret llibre, també. A veure si podem parlar amb ell aviat. Bé, atenció, perquè demà a Sant Just Desbert vindrà Albert Sánchez Pinyol. També ho hem recollit, per exemple, a l'edició de la premsa del Baix, que diu tot a punt a Sant Just Desbert per al novembre més literari, que comença demà amb l'autor... D'acord, d'acord, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord, d'acord. Atenció, perquè Radio Desbert... Volia preguntar com funciona el Twitter de Radio Desbert, però jo no em quedo clar. Ha fet una fotografia de la peña del Moro, molt bonica, per cert, molt maquíssima, panoràmica, i la panjat, l'ades també d'embre ciutajat posant... Oh! A més, també més notícies, per exemple, el grup Riu de música, que, a més, el seu Twitter és molt curiós, perquè es posen Riu, Riu, música, Riu, Baix, PP, CC... És difícil, eh, per el...Saps què vol dir PP, CC? Home, perquè està calant...Sí senyora. Doncs compta amb membres de Sant Just, com ja sabeu, com el Cisco, el Francesc Cardona, per exemple, i que acaben de començar la seva gira del seu nou disc. I, de fet, acaben de acabar, com aquí diu, perquè han estat a Moscadi aquest cap de setmana, amb un pont llarg, ja van parlar amb ells, al divendres, al programa, i la veritat és que ens va fer molta il·lusió. I ja per acabar, aquest repàs de tweets que parlen de Sant Just, comentar que l'ajuntament... Atenció, té Twitter, l'ajuntament de Sant Just té Twitter. I ha posat, a Sant Just, està prohibit deixar trastos vells a l'espai públic. És la misió, amb un Twitter una mica mal rotllo, no? No, està sobre, està sobre de la gent... Clar, és el cas, recordant, no? Recorda coses que potser s'adobliden. Com, per exemple, a Sant Just, està prohibit deixar trastos vells a l'espai públic, i es veu una fotografia... L'has vist a tu? No, no, no. És una fotografia d'una endròmina d'aquestes que està mig tirada al carrer molt malament, que és un telèfon on hi ha un servei gratuït de recollida, que és el 936845434. Teniu el telèfon al Twitter, perquè hem retuït aquest tweet de la penya del Morro. Allà hi podeu veure si he de tirar alguna endròmina, o algun trastor vell, o alguna cosa d'aquest estil, perquè us el vinguin a recollir de forma gratuïta, fàcil, neta i ecològica, que això, avui en dia, vulguis o no, es porta molt. La penya del Morro. Sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a Radio Desbert. Com hi ha a partir de la set, els anjos, notícies, edició... Bé, és per... que vagi bé. Bona tarda, Carme. Gràcies, bona tarda. La Carme, que marxa. I en aquests moments que ja estan entrant, el Manel Ripoll per parlar-nos de l'espai història... història de Sant Just. Avui, sobre la població Sant Just Tenca i els diferents ritmes de població, de quantitat com ha anat creixent, demogràficament la població de Sant Just. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, què tal? Com estàs? Ja he sentit la Carme que deia que no arribava, eh? Sí. Home, pensa que el programa té un ritme que no el podem aturar. Manel, llavors, t'estan patint tots. Dic que bé, que no arribes tot bé per això. Tot bé, tot bé. Sí? Sí, ens hem entretingut una mica i per això. Ah, sí? On has anat? No, no, venia cap aquí, però... Buscar les llibres i la informació sempre... Que volen molt. No és fàcil preparar una secció d'Història de Sant Just Tenca, perquè els llibres tu de nostre, Manel. Bàsicament són les diferents publicacions que han anat fent als centres d'estudis de Sant Just Tencs, i també han anat a veure l'Arxivé, diferents documents que ell té. Molt bé, doncs d'això, comencem l'espai Història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Història de Sant Just amb Manel Ripoll. Com hem comentat, ja portem 3 o 4 capítols parlant de la demografia de Sant Just Tenca, la població, la quantitat de gent que vivia a Sant Just Desbert, els segles 14, 15, 16, 17, 18... I avui, sí, entrem després de diverses setmanes comentant l'evolució de la població. Concretament, des del 1358, Manel amb aquells 49 focs, que els focs era la unitat familiar, que s'utilitzava per comptar... És a dir, un foc eren potser 4 o 5 persones, i unes 245 persones, aproximadament, i va anar passant l'evolució de la població llarg dels segles, com deien 14, 15, 16, 17. Tó que ja centrar-nos en el segle XX, l'increïble creixement que ha patit Sant Just i la població del nostre poble, que passa de 1.100 habitants, del 1.900, als 16.253 de l'any passat, 2011. Doncs bé, avui ja anirem comentant aquest segle XX, ho farem amb dos fases, segurament, perquè jo he pensat que no, però a la meitat del segle XX anem amb estret bastant d'informació, i ens centrarem, en concretament, amb dos padrons que es van treballar aquí a Sant Just esvern, ja tenim el del 1920 i el del 1945. Hem de recordar que un padró és diferent del que és el 100, perquè la gent ho tingui clar, ja que el padró és més de caràcter administratiu, tothom es pot empadronar a la població on està vivent, i a canvi d'això tens dret a rebre sanitat, educació d'aquell poble on t'has empadronat. Per tant, ens trobem l'any 1920, per començar amb matèria, a Sant Just amb una població d'uns 1.380 habitants, aproximadament. Correcte, sí, has comentat tu molt bé, a principis de segle teníem el 1.901 habitants, al cap de 10 anys 1.192, perquè la gent vegi una mica com va creixent la població, i ens centrem al 1.920, amb aquestes 1.386 persones a Sant Just d'Esvern. És a dir, amb aquests 20 anys, entre 200 i 230 persones, és el que havia anat augmentant la població de Sant Just. El curiós i interessant d'aquí, del treball que jo he pogut accedir i treure d'informació, és veure una mica que no tota aquesta població d'aquí és nascuda a Sant Just d'Esvern, no només de la població de Sant Just, sinó que entre el 1.920, com després de l'1.945... Bé, molta emigració. ...correcte, va arribant gent de fora, i que farà que aquesta població pugui anar creixent a un ritme més elevat del que havien acreixent fins ara. La gent que sabia on estava... Una bona qualitat de vida. On hi havia una bona qualitat de vida mai més vendit. Doncs bé, d'aquests 1.386 habitants que hem comentat, n'hi havia 498 que van venir d'altres ingrets de Catalunya, i 90 que van venir de fora de Catalunya. Perdona, de 1.300, que cosa ve 500, és a dir, quasi ve un 40% de la població. Sí, un 37%. Era venir de fora, no? Sí, això és un tret característic que tindrà el segle XX, i que en cap dels altres capítols que havíem tocat de l'Història de Sant Just, el tema de la demografia, ho havíem vist. És una cosa nova que farà gerar el segle XX i que permetrà aquest creixement tan ràpid. De fet, ara ja comencem a tenir dades molt acorades de la procedència d'aquest quasi ve 40% d'evitants que tenia Sant Just l'any 1920. És a dir, ara farà 100 anys, quasi bé. I, per exemple, algunes curiositats com que hi havia... Venien de diferents barris de Barcelona i se sabia de quin barri venien, no, Manel? Doncs sí, doncs sí, per exemple, de la gent que venia de la zona de Barcelona, a part de la gent que venia de la ciutat de Barcelona, a la salona de Barcelona Capital, hi havia gent que venia de Sants, hi havia gent que venia de Gràcia, de la zona del Baix Llobregat, teníem gent que venia majoritàriament desplugues i sanfaliunes, 20 persones de cada lloc. I després, altres comarques que, significativament, van a portar força gent a Sant Just d'Esvern, tenien, per exemple, el garraf amb 23 persones, l'alcama amb 20, el baix penedès amb 13, l'alpenedès amb 12 i l'emportar amb 11. Aquestes serien les comarques que, més significativament, van a portar gent a Sant Just d'Esvern. I, de fora de Catalunya, també hi havia gent? Doncs sí, he comentat que unes 90 persones van venir durant el 1920, i d'aquestes, la gran majoria van venir de Múrcia, 20 d'aquestes 90 persones, i també de Castelló i Tarol, que van venir 11 de cada una d'aquestes provincies. I a fora d'Espanya, no sé si hi havia alguna persona que no fos... A fora d'Espanya, jo he trobat curiós, al 1920 teníem les dades que hi havia sensats quatre francesos i una persona dels Estats Units. Una persona dels Estats Units? Sí, sí. I quatre francesos. Encara no hi havia alemany. Sí, això tenia a dir, eh, com ha canviat la població, perquè ara la colònia de fora d'Espanya, només nombreu de Sant Just, és la colònia alemanya, fins i tot és així, tant era així que Sant Just està germanat amb un poble d'Alemanya, que és Horp Amnecker. De fet, deixem davant de l'emigració i l'emigració, centrem-nos una mica en aquesta població del 1920, perquè si els nostres uents ens han anat seguint aquestes últimes setmanes, també anàvem a classificar una mica d'aquestes, en aquest cas, 1.386 habitants que hi havia l'any 1920 que es dedicaven. És a dir, quines professions tenien, també una mica quins eren homes, quins eren dones, no? Això també ho tenim el 1920 d'aquests 1.386 habitants. Si els tenim, sobretot ordenats pel que seria els trams de dades de població, i ens permetrà comentar algunes coses amb què es podien dedicar més les dones i els homes en aquella època, alguna cosa en podrem treure. Per exemple, i com s'ha anat donant el cas que ho he anat mirant la majoria dels anys sempre, tenim més dones que homes. Això és una cosa ja sentada. 799 dones, 650 homes. Llavors, pel que fa les franges d'edat, d'acord, tenim entre 0 i 15 anys, que seria la població abans de treballar de l'època, que era a partir dels 16 anys, tindríem un 25% d'aquesta població que estaria entre 0 i 15 anys, i que per tant permetria, encara que hi pogués haver relleu generacional, bastant fluït. De 15 a 64 anys, que és l'edat per treballar, és on hi hauria el màxim gruix de població, un 69% de població, i de més de 65 anys, tan sols hi havia un 6% de població. De fet, com dius tu, una piràmida d'aquestes de població, totalment invertida, no? Perquè en més de 65 anys, només el 6%, em sembla que ara la proporció és bastant més alta. Les que havíem vist a finals del segle XIX, seria la típica forma de triangle, amb una base molt ampla i que a mi d'acabes pujant l'edat. Evidentment, quan la gent es va morint, es va fer més estreta. En aquest cas, ja comencem a tenir que la base no és tan ampla com abans, i que els primers anys, de 0,4, de 5 a 9 i de 10 a 14, aquesta primera franja, comença a retallar-se una miqueta, en comparació amb la quantitat d'habitants que hi ha de 2 més avançades entre els 30, 34, 35, 39, 40, 44. Aneixia molta més gent abans de la que hi havia al 1920. Bé, com veieu, estem aquí fent una cirurgia, demogràfica de la població, moltes dades, és veritat. Potser tampoc no cal entrar molt a la fons, Manel, sinó senzillament donar certes pincellades. I jo vull preguntar-te, com era el Sant Just de l'any 1920? Doncs el Sant Just del 1920 era molt diferent del que hi havia avui en dia, era majoritàriament, diríem, una sèrie de cases senyorials, i aquestes cases senyorials revien molt treball en forma de minyones, o d'aquest tipus de coses. I això es veu molt clarament en què, per exemple, a l'edat de 25, 29 anys, tenim tota una sèrie d'efectius que es viatja molt la piràmina i la fan molt més gran. És una sèrie de gent que, en teoria, no hauria nascut aquí, però que estava vivint al poble i es dedicava a aquest sector, especialment perquè aquí hi havia moltes cases senyorials, que estava venint aquí i, per tant, que necessitava d'aquests tipus de serveis. Així mateix, per exemple... Per tant, el Sant Just sempre ha tingut un nivell alt. Un nivell alt de burgesia que, si anava instal·lant, i, per tant, tenia aquest tipus de serveis, que es veu clarament en aquesta piràmida de població. Llavors, pel tipus urbanístic, diríem, perquè la gent es pugui fer una idea de com va anar creixent el poble i com va anar sèficant tota aquesta gent a Sant Just d'Esvern, tenim en compte que hem vist que, per exemple, es van començar a fer, al 1913, unes obres al carrer Oravista, que es va començar a obrir fins a la carretera. D'acord? Això va permetre que tota aquella zona del carrer Oravista, que encara no estava urbanitzada, doncs es pogués no urbanitzar amb el que seria la barriada de camp freixes, i de la mateixa zona, a la zona on hi havia camp padrosa, també s'hi van començar a ficar tota una sèrie de cases, bàsicament senyorials, cases unifamiliars, que van de la petita burgesia a Barcelona. Ara segurament diré una gran donteria. Escolta, no de la Sarte, que també és un gran historiador, o era un gran historiador de Barcelona i de la ciutat, i al carrer Bonavista, ara que diu això que es va obrir i es va estirar cap a les pluges, cap a la carretera reial, m'he recordat un capritut de la història de Barcelona, on la Via Laietana es va obrir també cap al mar. I llavors és com un carrer, diguem, que va com del centre, cap a l'extre... cap a buscar... Sí, cap a fora. I al carrer Bonavista seria una mica la nostra Via Laietana. Seria una mica aquesta manera d'obrir un carrer nou i que permeti poder-hi urbanitzar. En el seu moment també es va fer quan es van tirar les muralles a terra i es va fer tot l'example que va permetre urbanitzar. Doncs una excusa de l'època que ha ficat dins els límits de Sant Just és obrir al carrer Bonavista i per allà on passa pots fer tota una sèrie de carrers, de ramificacions, on hi podrà anar a viure nova gent. El que passa és que la diferència és que la Via Laietana l'ha van obrir per donar accés al mar, per arribar al mar, canviar-hi Sant Just. Era per donar accés a la carretera que era la nostra Via de Comunicació. Exacte, una mica el tema fa una mica patitjero, però vaja. Sí, sí, sí. En fi, alguna cosa més sobre aquestes edificis, aquesta arquitectura del 1920? Bàsicament les coses noves que es van fer són aquestes, i llavors hi ha zones urbanitzades i on ja s'hi vivia, com a cosa curiosa, jo he trobat, per exemple, que l'any 1929 a la Rambla hi van ficar uns bancs de pedra, la van enrejular, i hi van ficar, per primer cop, il·luminació pública. Per tant, s'anàvem fent tota una sèrie de millores en aquest Sant Just del 1920, que seria molt diferent del d'avui en dia. No va ser fins al 1929 que van començar a haver-hi enllomanat públic a Sant Just. Correcte. No sé per què hem pensat que havia sigut abans. Doncs no, no. I a la zona de l'Hostel Vell també es va començar a organitzar, no? Sí, tant la zona de l'Hostel Vell com la zona de la Miranda comencen a fer-se les primeres pinzallades. Després ja veurem que l'any 45 s'organitza molt més a aquesta zona, i com a última cosa, comentar que el 1921, concretament el 3 de març, començava a funcionar la fabrica de ciment santson, que també va treure molta gent i farà que els anys 40 vagi venir molta gent a treballar en aquesta cimentera del poble. Bé, doncs tot això era el voltant dels anys 20. Manel, et sembla que per acabar la secció avui, parlem de com era el Sant Just demogràficament parlant durant l'època franquista, és a dir, a partir del 1945? Em sembla bé. Bé, de fet, Sant Just, amb 20 anys, 25 concretament, no? Del 1920, el 1945, que tenia 1386 l'any 20, creix molt la població, Manel? Doncs la veritat és que sí, creix molt, ja que passem a tenir el 1945, 2.738 habitants, és a dir, que en la primera 20 anys havia crescut apenas 300 habitants, i ara ja gairebé doblem la població amb 25 anys. Aquesta població, i encara ara serà més exagerat que abans, d'aquests prop de 2.800 habitants, 1.609, és a dir, més del 50% d'aquesta població, era originari de fora de Sant Just d'Esvern. El procés emigratori comença a ser molt més acusat de lo que havia estat els anys 20. De fet, d'aquesta població, 580 persones provenien de fora de Catalunya, gairebé més de la gent que havia vingut, venia de fora de Catalunya, però també de diferents territoris de Catalunya. Com heu comentat abans, Barcelona, es va llobregar, i altres comarques que aniran aportant molta gent a Catalunya, sobretot de zones agrícoles, que abandonaven el que seria el seu terreny, el seu terreny agrícola i la seva feina que feien allà, per venir cap a la ciutat, a prop de Barcelona, i poder treballar en indústries, com per exemple la indústria de Sant Són, que teníem aquí, a Sant Just d'Esvern. De fet, també cal destacar el gruix provenent de Barcelona, que probablement és degut el gran nombre de cases que es van construir durant aquest període, entre el 1920 i el 1945, a Sant Just d'Esvern, sobretot per art de la burgessia de Barcelona. És a dir, que durant aquests 20 anys, fins al 1945, també hi havia l'alta burgessia que es construia, diguem-ho així, la seva segona residència, el que entenem avui dia, com la casa d'estiuets, potser se la construien aquí, a Sant Just d'Esvern. Exacte, i potser passaven, és com la gent que quan se'n va al poble a passar l'estiu, a passar més de la meitat de l'any, en una ciutat o a l'altra, estava empadronat a Barcelona, com estava empadronat també a Sant Just d'Esvern. Les persones que des de Barcelona van venir a viure aquí a Sant Just d'Esvern. Et sembla que aquestes 580 persones que venien de fora, ràpidament descrivim d'on venien? Doncs sí, la gran majoria d'aquestes 580 persones provenien de la Provincia del Mèria, en concret, 128 persones, i també de Múrcia, 104 d'aquestes persones provenien d'aquesta província, i altres provinces que també van aportar més d'un centenar de persones que venien d'Eragoi i València. Clar, de fet, estava pensant en la Casa Regional d'Extremadura, també una de les grans entitats que plega més habitants que venen d'Extremadura, lògicament, a Sant Just, però clar, això no va ser fins als anys 70 o 80. Exacte, 60, 70, que és quan veurem que es fan tota la zona dels pisos i tota aquella gent que anirà a viure allà, i que llavors sí que veurem que d'aquestes 2.000 i poc persones, passarem a 6.000 persones als anys 60 amb molt poc temps. Com va ser la ciutat sobre la gent, com era, com vivia l'any 1945? Només curiós i comentar, que es veu molt clarament en la piràmida de població que tenim, és que encara neix menys gent de la que havien escut als anys 20, estem sortint d'una època de post-guerra, i per tant els nens de 0, 4 anys o de 5, 9 anys eren els que s'havien escut durant la guerra, i per tant no havien escut la quantitat de gent que havien escut els homes entre els 20 i pocs i els 30 i molts, gairebé 40 i molts. Es veu que s'ha anat retallant, s'ha anat menjant en comparació amb la quantitat de dones que hi ha, i és que la gent que tenia aquesta edat van ser els que van anar a la guerra civil a combatre i van ser cridats a les diferents lleves, i per tant van a perdent efectius masculins, la població de Sant Just Desvern, i en canvi, la zona de les dones es manté més o menys estable, perquè es quedaven a casa. Si bé, serà que també es veu una mica més reduïc als altres anys, perquè també alguns efectius femenins també havien pogut morir a causa de diferents bombardejaments o diferents atacs que hagués rebut a la nostra població. Molt bé, Manel, no sé si ens ha quedat alguna cosa al tinter, segur que sí, perquè hi ha moltes dades molt curioses, molt prim mirades, de tot plegat. Home, si algú està interessat o molt interessat en aquestes dades, també els hi podem fer arribar. Hi ha un mail a la penya del Morroarrobagmail.com i podrà també comparar totes aquestes dades que anem comentant. Per cert, la setmana que ve, ja entrarem de ple en la gran Apoteosi, diguem-ho així, de demografia Sant Just Desvern, on passem dels 2.930 habitants a la meitat del segle XX, els 16.253 de l'any passat, 2011, aquí a Sant Just. Correcte, sí, i ens entrem sobretot a analitzar l'any 96 i el 2011, hem agafat dos anys aleatoris per veure quants homes, quantes dones, que hi havia, ni quin tipus de població hi havia aquells anys. Doncs veurem com en 50 anys ha canviat més que en tota la història, Sant Just, i vaja com tota la població, no? Paral·lelament també a Europa, passava el mateix. En fi, Manel, moltíssimes gràcies i ens tornem a retrobar la setmana que ve en aquest últim capítol de demografia Sant Just Desvern, que vagi bé, bona tarda. Adeu, bona tarda. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar, però com és l'aigua de la Xeta? Coincidint amb la setmana de la ciència, el museu òtber de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òtber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93-470-7930. 5 i 42 a la tarda. Continuem en directe a l'apenya del Morro de ràdio d'Esvern. Tot seguit, parlarem amb el David Ávila de televisió. El tenim al telèfon, no sé si a la Plana de Vic o a Barcelona de Vic. Bona tarda.Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com va tot?Molt bé. Avui, recordant aquella primera temporada, una de les aules de la Universitat de Vic. Home, la Universitat de Vic coneguda per tenir estudiants... Sí, sí, sí, sí, és veritat. Aquesta és l'Aula Magna?No. Doncs l'han de deixar un dia per fer l'apenya del Morro que em vas dir que un dia vindria l'equiví a fer la secció. Sí, tot l'equipe, allà, els 20 tipus col·laboradors, allà, tots ficats de l'Aula Magna, perquè per això... A l'Aula Magna, clar, perquè són molta gent. Tots els avillons, fins i tot els divendres. I la Carme Verdo i tot, que està per allà també, que vingui. Tots, tots, tots. Comencem parlant, avui, a la secció de tele, del convidat d'Albert Tom. Aquest és el trailer del dia de... avui qui ve de convidat? Avui ve en Pere Pobill i Calaf. Saps qui és?Peret. L'hi obriran la porta. L'hi tindran una habitació a punt. La seuran a taula. Serà un dels seus i li explicaran gairebé tot. Albert Tom és el convidat. Però, Albert... Aquí guanyes tu. El convidat, a TV3. Bé, de fet, amb Pere Pobill, però que té molts bons registres d'audiència a l'Albert Tom, aquesta tercera temporada de convidat. Sí, sí, sí. Hi ha sempre que hi ha molta competència entre la que és la vecina i tocarà més suena. I el líder a TV3 són Calafòbia i el convidat, vull dir, que... I també a Catalunya o no? Catalunya, Catalunya. Sí, sí, sí. Està bé, que per cert, parlem un dilluns més del programa Tocarà Més Suena, que es grava aquí a Sant Justes, veu? Sí. I que avui ens té preparat una gala plena de sorpreses. Espectacular. Amics meus qui treballen i... Me l'han menut bé, evidentment, perquè ja la vengui, no? Sí, però ja l'han gravat, no? Ja està gravada de fa 15 dies. De fet, això ho graven cada dimecres, aquí, Sant Justes. Ara dimecres, sí. Us he de dir que aquesta setmana no m'hi busqueu, perquè no hi seré. Però la setmana que ve pots busqueu-me que hi ha premis. Vull dir que aquesta setmana ha fet molta televisiva, perquè he sortit per diferents llocs. No també és per les rames, perquè ens deies que avui Tocarà Més Suena ens té preparat una gran gala. Sí, us guaita, us dic. I, a veure, en les actuacions, Javier Herrero de los Pecos, que aquest és el crack de la temporada, no el pot fer pitjor pobret, que imitarà a Camilo César. Sentia que ho segura farà el mateix amb Juan Luis Guerra. María del Monte a Michel Deló. Daniel Víges, cantarà a Europe. Ángeles Muñoz, la cantant de Camela. Tartalia Iana Simón, a Sònia Selena. Que n'hi ha acompanyada de la ex presentadora de Vuelve Meloca, Patricia Perez. I Rocco, cantarà per Miguel de Molina. Tu ets un gran fan d'aquest programa, Tocarà Més Suena. Sí, molt, molt fan. És el programa Lider dels Dilluns, d'Audiència o no? No. Bueno, estan Frank a Frank. Amb qui? Entre la que s'ha vecina i Isabel. Està pujant cada setmana més l'Audiència. I jo auguro que aquesta setmana, entre els tres programes més vistos, serà que no entre els tres més vistos, sinó que serà el més vist de la sèrie de Televisió Espanyola. Molt bé. Són les reis catòlicos, no? Sí, que tanto monta, monta tanto. Que la Trinca tenia una cançó, no? Isabel, no? Isabel Fernando? Sí, sí. En fi, parlem també de Televisió Espanyola, ara, que aquesta nit, la primera, amatrà una sèrie documental amb imatges inédites de la juventud de Hitler. Adolf Hitler, nació el 20 de abril de 1889. Se suicidó el 30 de abril de 1945. ¿Cómo consiguió conquistar Alemania este austríaco salido de la Napa? ¿Cómo consiguió sembrar las semillas del odio y la violencia? ¿Cómo Hitler y los nazis pudieron llevar el mundo al apocalipsis? Apocalipsis, el ascenso de Hitler. Oh! Escolta, una mica dramàtic. La meva pregunta està bé, perquè la història no l'hem d'oblidar mai, i menys quan hem passat barbaritats com aquestes. Però no hi ha massa documentals de Hitler i els nazis? Però de la primera guerra mundial? Ah, de la primera guerra mundial. De la primera guerra mundial. Clar, clar. En 1914, sí, sí. Havia venit per l'Aran. Es podrà veure fotogrames de la firma del tractat de Berfalles i de Hitler a la presó en l'any 1984. Vull dir que el tema de la primera guerra mundial no està tan amenit com la gent es pot pensar. És una producció... Com ben bé has dit, els cinc quilòmetres de la juventud de Hitler, de la primera guerra mundial, i és una producció del National Geogràfic. Deixa'm dir una cosa, que és que he rebut... Vaig revent crítiques sempre d'especdoyents, que em van dir que sempre tracten els programes de telecinc, i m'agradaria fer una proposició. Sí, un moment, un moment, jo vull dir una cosa. Últimament estàs escoltant els ullents i estàs canviant bastant el contingut de la secció, cosa que també t'agraïm. Un aplaudiment pel David i el felicitem. Sí, senyor. La televisió és veritat, que fa molta porqueria, però també es fan moltes coses molt interessants i de qualitat. I ara intentem trobar sempre alguna perla i intentar buscar cosetes... Molt bé, David. Hi ha una proposta. Ah, a veure. El segur ullent que vulgui enfrontar-se amb mi a parlar de televisió... Oh! L'últim dilluns de temporada el 20 de desembre... És un repte. Estarien-se en un repte. Sí. Qui vulgui fer un d'ara al mig sobre televisió, és el faci. Bé, doncs ja ho sabeu, l'últim dilluns dilluns de la penya del Morro. L'últim... Com és això? L'últim dia de desembre. El 17 de desembre, perquè el dia 24 no faré la mala jugada de fer venir algú a la tarda dilluns. Perquè potser no ho veis ni tu. Clar, clar, clar. Per tant, el 17 de desembre, això ho hem de promocionar bé. 17 de desembre encara falta, però si voleu venir en directe a l'estudi número 1 de ràdio d'Esvern a la penya del Morro a combatre cara a cara el David i els programes, tots aquests que li agraden tant, que ara més suena, quin quira que s'ha de ser com mi hijo. Tu sí que vales, que som amics. Si no has trobat aquests programes, podeu venir a debatre directament amb tu cara a cara, no, David? Cara a cara. T'obrem algú que es presti això? Jo crec que sí. Sobretot de ullens femenines, que últimament reu moltes crítiques per part de... De ullans. Sobret de noms. Sobret de noms, David. Sobret de noms, perquè s'ha de cuidar l'audiència. Queda dit, queda dit. Una altra suma. Queda dit, Marina, queda dit. Bé, a veure, atenció, perquè les nits del dimarts a 4 són per la versió televisiva dels llibres d'Aquén Folet Un Mundo, sin fin, que és la continuació de Los Pilares de la Tierra, i que si no tinc valentès s'estrena demà a 4? No, no, no, es va estrenar a 4. Ah, ui, ui, ui, ui. Hauríem d'anar aquí a la penya del Morro, però d'estar cas que estan anant molt bé d'audiència, està fent un 11,8% la setmana passada. I dir-vos que ha hagut això, 4 ha decidit també escriure aquest sílom, posant, programant la primera part de la sèrie, que es diu Los Pilares de la Tierra, també del Quén Folet. Vull dir que tots els fans de Quén Folet, les nits dels dimarts, ha fitxat 4. Bé, doncs veurem què ha passat després. També, el dimarts a la nit, a les 11, però al 33, podem veure la fàbrica de menjar d'en Jimmy. Què és això? T'ho explico, veus amb això que també hi deia, d'intentar buscar sempre propostes diferents? En Jimmy és un gran g. I cada setmana té un repte d'explicar-nos com es fan alguns menjars, com es porten a terme el tema dels menjars, que obri obres la nevera i quedaràs sorprès de com els processos d'alimentació. TV3 tenia problemat en aquesta franja horària, el bestiari il·lustrat. Ah, el bestiari il·lustrat de descància en pau. Descància en pau... Fins de l'Alzener. Fins de l'Alzener o fins... Fins mai? Fins quilosanctes. Què dius, ara? Perdona, un moment, un moment. Què m'està dient que el bestiari il·lustrat, vivia a ballver arrel dels incidents amb Jair Domínguez, el Matarreis, eh? Que hi ha l'anomen... Vols dir que han suspès, de forma definitiva, el bestiari il·lustrat? De moment, la nota que va ser arribada a TV3 era fins al genet per deixar-nos posar-nos en les lècniques. Però... però... Qui se sap, qui ho sap? Depèn de com vagin les coses, a partir del 25-gena, a veure com anirà tot plegat. A veure, a veure. Quins misteris, no? Quins misteris. Però, escolta, tu saps alguna cosa més que no ens vols explicar. És que he de parlar d'en Jimmy. Ja, ja. El pobre granger anglès està experant. Ja, ja, ja. Parla d'en Jimmy, va, parla d'en Jimmy. Què diu en Jimmy? Mai t'has preguntat com són els processos de neteja de les bosses d'Anciam que preveu els supermercats? Ah, els processos de neteja? Neteja de les bosses de l'Anciam embasat. Que hauria sorprès. O per què els formatges dels bikinis és quadriculat? Ah, per què és quadriculat? Ostres, doncs no tinc ni idea. I per què em venen a vegades 4 en packs de 5, no? Doncs mira, tot això, tots aquests duts d'existenció, però al menjar els provareu a la fàbrica de menjar d'en Jimmy. I també us dic una cosa, mengeu molt avanç perquè a partir d'aquest programa no menjaré el to. I us dic jo, estic a dieta. Bé, doncs apuntem-hi. La fàbrica de menjar d'en Jimmy demà a el 33. Per cert, una opció totalment diferent per les nits de dimarts és una cosa que t'equino a dir. Tu vas colant els teus programes també a TV5, perquè passem de documentar els del 33 a opcions d'aquestes de TV5, molt bé. Una mica tot. Guaita, no, dir-vos que aquest programa s'havia acabat fa 15 dies. I la setmana passada van passar els millors programes de la temporada. El que passa és que, d'egut, a la gran audiència, que se tinguin aquest espai, TV5 no ha volgut arriscar massa amb els últims capítols d'Espital Central, i de moment ha decidit continuar gravant nous programes de Jorge Javier Vaz, que és a dir, que de moment, a les nits dels dimarts, si tu i jo ens verem algun dia, pensa que un dia et portaré amb en Jorge Javier. Ai, sí, no he decidit una altra cosa, jo. Per cert, aquest dimecres, ja que la primera... La primera podem veure l'espai comand d'actualitat. Aquesta producció pròpia de la cadena intenta reflectir en la mirada d'altres reporters temes de complet actualitat, com el d'aquesta setmana que han sortit avui les xifres de la Tur, que són qui en m'hi ajuda? On se'ns mostra que a 8 milions de persones reben ajuda dels serveis socials. Té una certa cadena d'actualitat, perquè avui han sortit unes xifres d'esfaralldores de la Tur, de tant de l'estat espanyol com de l'estat català. Sí, home, la veritat és que dramàtic. Dramàtic és la situació que està vivint ara mateix a Espanya i també a Catalunya, en aquest sentit, on vor el 25% de la població que ha de treballar està a la Tur, les dades esfaralldores. En fi, per cert, que parlant de televisió, la sèrie de detectius cobala Moreno i Manchón sembla que no els estan en gaire bé el canvi de dia en aquesta segona temporada, no? No els estan en massa bé. Aquesta sèrie protagonitzada per Marc Carpe, Jordi Martínez i Núria Gago i que està agradada, està adjudicada pel gran èxit de la temporada, que és la veu. Això tenen unes audiències molt baixes que fan que vegi dubtes sobre una renegoció perquè es pugui ser una tercera temporada. És a dir, que esperem que sí que es pugui fer i tot el que sigui potenciar la feina Sant Jordi, potenciar la feina Catalunya, on se'n va. Per cert, el gran èxit d'audiència ha fet allargar una setmana més qui en quiere casar-se com mijo, no? Que el podrem veure els dijous a 4. Sí, aquesta formada està programada la final, però les bones cifres, com t'ho hem vist, pensen que aquest dijous va fer un 10,9%. Han fet que el 4, indentitzada una miqueta més el ciclet, passen els millors moments de la temporada. Hi ha explicació que els riures s'estan assegurant. Per cert, fa un parell de setmanes, es va estrenar peçadilla en la cocina, versió espanyola a la sexta. ¡Joder! ¡Vaya espectáculo, eh! ¡Este es la bataza de Texas Dolomint! ¡Limpiar y tener la cosa bien no es una cuestión de dinero! ¡Esto no es cuestión de pasta! ¡Este es un piejo que se ha encontrado por su vida solucionada! ¡Soy Alberto Chicote y esto es peçadilla en la cocina! El jueves en la sexta. ¿Qué tal, com els he anat d'Audiència? Molt bé, molt bé. Has vist que he col·locat els xulets just per l'horari i tot, eh? Sí, molt bé, t'ho araixo. No he anat de sortida a l'escola, eh? Sí, molt bé, David. Deus que d'Audiència els han anat molt bé? Sí, molt bé, molt bé. D'enfer que a l'espai líder de les nites, que en crec que s'ha de ser el millor cop, doncs que el programa de la sexta és el segon més vist per a opcions com GSI. Molt bé. El que passa és que jo vaig veure de rascallar... No em vas quedar de veure'l tot, una mica zàpig, però molt agressiu, no? Més que la versió americana. Ell, ell sí. I després també els cuiners i els treballadors del restaurant, entre ells, també, no? Sí, jo vaig veure un entreprenentador i he de dir que m'ho han fet molt bé, i sobretot soc molt fan de les camises de porta. I a la ràdio em veu portar alguna camisa regalada, una camisa com aquesta, jo me la poso d'encantat. Sí, tenim la centraleta col·lapsada de gent que ha estat trucant per portar-te una camisa d'aquestes. En fi, aquest divendres, la màgia arriba a descobrir-hi xanel amb l'estrena d'un nou programa, un espai trancador, segons diuen, que és Dynamo el Mago. Sí, bueno, l'actor Steven Franks és el protagonista d'aquest espai. Jo crec que és totalment trancador de màgia. I ha estat tot visc, i ha estat tot explicat. Doncs Steven Franks, que és conegut com Dina el Mago, o el Max, perquè tampoc no és català, aquest noi, intentarà fer uns números totalment trancadors, com per exemple. Això, pujar-te al moreno del rellotge, et fa una trisa del rellotge i et queda aquells l'enquet. Sí, sí. Doncs et fa pujar fins a les espatlles, que minerà pel camés, i pujarà un mòbil dins d'una ampolla sense trancar-la. Què és el nou David Copperfield? És el nou David Copperfield. I tot i tot farà l'obietat exilius com l'Infiloxant. Això serà el Discovery Channel, que estrena Dynamo el Mago, aquest divendres Discovery Channel. Discovery Channel està enlobert o no? Està enlobert, està enlobert. El Discovery Channel, perdó, us demano disculpes. És Discovery Max. Ah, Discovery Max. Va, ja m'estranyem, va, Discovery Max. El canal para hombres, no? No, no, aquest és un canal de divulgació de documentals. Ah, va, va. Sempre dic que totes les ofertes que parlem sempre són totes a Nova. Perquè tothom l'escollideu. I ja per acabar, perquè tenim 30 segons sobre notícies de tele, més notícies sobre l'Eiro, que vol fer TV3, on 56 experts defensen la corporació catalana. Doncs sí, ho has començat bé, és això. 56 experts defensen la corporació catalana i el llocs de treball d'aquestes persones. Temes així destacar ràpids. Sí. Doncs dir-vos... David, David, David. Ja no hi ha més temps. Que vagi bé. Que passi bé. Bona tarda. Adéu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Company. Els sindicats confien en que la venda de les accions de criteri, que a criteri ja tenia por aventura, no farà per allò que hi ha llocs de treball en el parc. Tot i així creuen que aquesta operació no és bona notícia, sinó que hi haurà unes llocs de treball en el parc. I també hi haurà unes llocs de treball en el parc, que estaran a sobre de tot plegat, perquè això no es reparcoteixi en la plantilla. Tarragona, Júlia, Giribets, bona tarda. Bona tarda. El secretari General de Comissions Obreres a Catalunya, Joan Carles Gallego, diu que de moment no se'ls ha comunicat, que l'operació feta per criteri hagi de reparcutir els llocs de treball de port aventura, i que de moment no els consta cap canvi significatiu. No ha sigut una feina de tot el territori, escoltem Gallego i Albert. No ens consta que, en aquell moment, hi hagi cap qüestionament, ni l'activitat de port aventura i, per tant, n'hi ha en relacions pentilles. No hi ha cap tipus d'aquí. Veiem rons per la seva sortida del nacionalitat. Crec que, en tot cas, hem d'esperar a tenir més notícies d'aquest tema, que encara no coneixem directament ni per por aventura, ni per criteri, i que, en tot cas, no és una bona notícia. Des dels sindicats asseguren que seguiran de prop com evoluciona aquest cas, perquè es garanteixi l'ocupació i la viabilitat futura del parc. El Tribunal Constitucional admés a tràmit el recurs que 50 diputats del PSOE, Esquerda Unida i Initiativa Bers han presentat contra diversos aspectes de la reforma laboral. Els magistrats han ordenat traslladar la decisió a les parts, al Congrés, al Senat i també al Govern espanyol, perquè, en un terminit de 15 dies, s'han fet les eleccions que considerin oportunes. La tur registrat ha pujat el mes d'octubre a Catalunya, en més de 13.800 persones. Ara ja hi ha més de 646.000 persones inscrites a les oficines d'ocupació. Des del govern català, la secretària d'ocupació, Esther Sánchez, reconeix que les xifres no són bones, perquè, a més, 9 de cada 10 contractes nous són temporals. La valoració que fem de les dades de la tur d'aquest mes d'octubre és una valoració negativa que ve marcada per la estacionitat i per un excessiu ús de la contractació temporal en front, el fixadís continu o el contracte indefinit a temps parcial. Tendència que hauríem de ser capaços de redreçar d'immediat des del moment en què li dona extraordinària d'habilitat el nostre mercat de treball. Pel que fa el conjunt d'Espanya, la tur també ha augmentat, ho ha fet en 128.000 persones. L'increment suposa un nou record de 4.833.000 persones registrades sense feina. Els indicats insisteixen a culpar-ne la reforma laboral. La cultura farran mascarella qualificat al manifest d'intelectuals espanyols en defensa del federalisme com a van intencionat, però lamenta que els seus signants tinguin un notàplat déficit de comprensió del que passa a Catalunya. Crec que pequen de déficit de comprensió sobre el que ha succeït a Catalunya en els últims 20 anys i concretament en els últims 10. Penso que són tardants. Apareixen amb conceptes, amb paraules i amb estimes que s'haurien d'haver manifestat molt abans. Molt abans. De la seva banda, el president Artur Mas també s'ha referit el manifest i assegura que comença a haver-hi un petit moviment que reclama una reflexió a l'Estat sobre la relació amb Catalunya. La Generalitat ha obert 125 expedients sancionadors a Renfe per infraccions greus. Es tracta d'incidències registrades la segona quinzena de setembre, que poden ser multades amb entre 750.000 i gairebé 4 milions d'euros. Ara, sobre un procés de 3 mesos per resoldre els expedients en Renfe, ja anunciat que presentarà legacions a l'hora que recorda que a la Generalitat li deu 300 milions d'euros per la prestació dels serveis ferroviaris a Catalunya. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. A l'espanyol Joan Collet ha presentat el seu projecte i l'equip de treball de cara a les eleccions del 19 de novembre. El candidat ha fet pública el nom dels consellers que dirigiran les 3 àrees principals en cas de solir la presidència. José Luis Morlanes aniria a l'àrea econòmica, l'ec jugador Iñaki Pérez seria el responsable de l'esportiva, i l'historiador Jordi Puyalto encapçaleria l'àrea social. Collet, que compta amb el suport dels dos màxims accionistes del club Dani Sánchez-Hibré i Ramon Condal, assegura que vol guanyar-se la confiança dels petits accionistes amb un projecte renovat. Jo sempre he volgut separar el dinisme, que diuen, que no m'agrada massa aquesta paraula, però sempre he volgut separar el dinisme del continuisme. Ningú, des de fora, gestionarà el club el dia a dia. La candidatura és del Joan Collet, i el projecte és totalment nou. Joan Collet confirma que, en cas de ser triat com a president, serà exacutiu i ho compaginarà amb el càrrec de conseller de Legat. Encara en futbol ja es coneixen els horaris pels partits de tornada dels setzents de final de la Copa del rei, i el dimecres 28 d'aquest mes, a dos quarts de 10 de la nit, el Barça rebrà a l'alabés i l'espanyola al Sevilla a dos quarts d'avui. Viscitarà Mestalla. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La turra s'ha reduït en 6 persones a l'octubre a Sant Just. En total, ara n'hi ha 804 sense feina a municipis, segons les dades que avui ha publicat el Ministeri de Treballes. La segona baixada consecutiva, tòtica, molt lleugera. De fet, encara són 30 persones més desocupades que ara fa un any. El Barça rebrà, també baixarà la turra, en concreta en 260 persones. En general, però les xifres d'inscrits a les llistes d'ocupació es manté i agrascut a Catalunya en gairebé 14.000 persones. Avui s'obre el termini per presentar les sol·licituds per optar a 3 habitatges socials a Sant Just. S'han de llorar al local de Promunse fins a 27 de novembre. I des d'avui podeu consultar les bases al web de l'empresa municipal d'habitatge 3bdobles.promunse.cat. Es tracta de 3 pisos de lloguer per persones en risc d'exclusió social amb un contracte de 5 anys. L'Ajuntament n'assomirà part del cost dels primers 3 anys. Una acció que se'n marca en un conveni que el Consistori Promunse van signar el juliol, a través del qual l'Ajuntament disposarà de 6 pisos destinats a avaliar situacions d'exclusió, oferint-los a un cost accessible. Consistori subvencionarà part de lloguer de l'habitatge el segon any del 50 i el tercer any, un 30%, els dos anys restants de contracte, la família, haurà d'assumir la totalitat del lloguer. El ple municipal d'octubre ha aprovat per unanimitat les barres d'adjudicació d'aquests pisos i espera que l'any que ve sobri la convocatòria per aturar els tres restants. I acabem aquest vullet d'explicar amb vos que la segona edició del cicle de novembre literari s'allargarà amb un convidat d'excepció, Albert Sánchez Piñol, l'autor d'exits com la Pell Freda i Pandora del Congo, presentarà demà el vespre a la teva dreta novel·la, Victus, una novel·la històrica sobre la guerra de successió espanyola i el setjat de Barcelona de 1714. Tot plegat servirà per estrenar aquesta segona edició de novembre literari un cicle que s'allargarà durant tot el mes. Dijous també passarà per Sant Jospeco Comarassa, de la llibreria Negra i Criminal, que conduirà un club de lectura de novel·la negra a les gulfes de Can Ginestar amb el llibre El poder del perrot de Don Wisslow, serà la set de la tarda i les inscripcions per participar i s'han de fer a la biblioteca Joan Margarit. Diumarts, 13 de novembre, serà el torn d'un recital poètic amb Josep Pedralts a la sala Piquet de la Taneu. El cicle de Gammat també s'oferirà un tas de vins i dimarts, 27 de novembre, es farà una tertúlia literària amb l'escriptor Lluís Anton Baudlenes per comentar la seva novel·la, el nas de Mussolini a Can Ginestar. Per últim, el novembre literari es completarà amb l'exposició Escriure en Temps Difícil, sobre la vida i obra de quatre escriptors i intel·lectuals catalans nascuts l'any 1912 i la Conferència Inegoral de la Mostra, el dia 28 de novembre. I de moment això és tot més informació a la sèrie de les notícies d'edició vespre. Soc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó, que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, que em volia robar un altre. Potser dic des de la primera, que em volia robar un altre. Potser dic des de la primera, que em volia robar un altre. Potser dic des de la primera impressió. Calits vespre's verd grocs, ho trobes plau, sopers, tronges, les postes, la vida mai nostra, embriagadors, els vins, que bavem quan fugim de la primera. Impressió. Calits vespre's verd grocs, ho trobes plau, sopers, tronges, les postes, la vida mai nostra, embriagadors, els vins, que bavem quan fugim de la primera. Impressió. On és el meu amor? On és el meu amor? On és el meu amor? On és el meu amor? On s'ha picat? On s'ha picat? On és el meu amor? El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI fins tens fins el 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de bot, bralla, trucant el telèfon gratuït, 900, 100, 186. Tens temps fins el 29 d'octubre. Més informació al 012 o Parlament 2012.cat. Generalitat de Catalunya. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just Desvern. Habitatges en plaça de parcament i 3T, des de 133.000 euros, hi va inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern, informa de la propera promoció del barri de Mas Lluit. 54 habitatges de protecció oficial de règim general, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunca.cat o el telèfon 993.470.7930. 93.460.7930. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar, però com és l'aigua de la xeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, al Museu òkber de les Aigües, us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òkber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Ràdio d'Espel, 48.1 km. Ràdio d'Espel, 48.1 km. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Espel. Bona tarda, benvinguts a la segona hora del programa. Com sabeu, els dilluns, la desiquem única i exclusivament, a la tertúlia desportiva, després dels partits de lligues, hi ha hagut motor en el cap de setmana com és el cas. També en parlem amb el Sergi Pons, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Leo Rodrigues, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Edu, que no em senties bé? No em senties bé. I després també tindrem el Rafa Cano, que és el nostre pericor per excel·lència, el netbook pericor. Però avui iniciem un nou comunament de nova secció, Sergi, a veure què et sembla. Valora-la, i després, si tu t'agrada, tu ets fora. Sí, què és? Els pares opinen de coses. Això és bé? Sí. Però si t'he proposat donar la secció, que era molt similar. És aquesta, gràcies a tu, Sergi, la idea és teva, cosa que t'agraeixo i hem començat avui amb el meu pare, que és el Jordi, com un servidor, que solitats de la vida. Jordi, bona tarda, papa, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda, bona tarda. És el Jordi Domènec, clar. Sí, també és el Jordi Domènec, com jo, és... La coincidència. És la realitat de la vida. En fi, m'hauria començat parlant del partit contra el Celta. El Barça va guanyar 3-1. Creieu que el Barça va fer un bon partit en general, o què? Quin dia, el que contra el Celta m'estàs parlant? Sí, aquest dissabte. Perdona, doncs l'ha d'escriure aquesta preu, aquesta primer tema. L'ha d'escriure, Sergi. Jo crec que el Barça està clar que va tenir dues parts molt diferents. La primera, més descontrol i segurament més vistosa del públic. Però jo crec que el Barça ha de sentar les seves bases sobre el que va ser la segona part, molt més protegida de l'arrere. No va ser tan vistós, però almenys jo crec que no van patitant. Els socis que estàvem allà al càmig, la gent que ho podia veure per la tele també, jo crec que no van patitant. Ara, jo crec que a partir d'aquesta base, de no patitant el darrere, doncs mirar de també fer el joc que es va fer la primera part en atac. Per tant, primera per per l'atac, segona per per la defensa. Edu, vas patir, tu? He començat a partir-t'ho una mica, al final del partit... No, cap a la segona part, amb el tercer gol, ja no. Fins amb el dos o un, sí. Escolta, ets patidor de ment, tu, perquè l'altre dia també és molt negre. I al final, el de Tito, ha començat la millor temporada... Aquesta setmana, contra l'ALAV, si contra el CELTA, ha millorat per mi el joc del Barça, està millor, jo el veig millor. També ha millorat Andrés Ciniesta, que el diu... Jo el veig millor a l'equip, a mi em va agradar el partit l'altre dia. Tot i que el tercer gol és en clàfora de joc, que el diré. Però, a fi, a cap, em va agradar el partit com va jugar el Barça, van veure bones connexions entre Ciniesta i Villa, per exemple, en el segon gol del Barça, d'estacar que havia portat una ratxa col·legiadora impressionant, i Valdés va fer una gran parada, la setmana passada em vaig caixar bastant de Valdés aquesta setmana. Em vas caixar a Ciniesta i de Valdés. I de Valdés, aquesta setmana no puc dir... I de Valdés i de Valdés. El perdono, els dos. No puc dir res en contra de Valdés aquesta setmana, perquè ens va salvar de molt. De fet, papa, jo vull preguntar-te una cosa. Tu, que estàs escoltant l'Educ, és jove... Tots som més joves que tu. Tots som una mica la veu de l'experiència. No al·lucines una mica que pateixin amb el Barça d'avui en dia, tots aquests colers? Sí, perquè no és normal, no és normal. El que no és normal. El que pateixin, ara, no, perquè estem en una etapa... l'etapa més gloriosa del Barça, no? Però, com ho he de dir al Sergi, van haver les dues parts. I nosaltres estem acostumats al Barça clàssic, per dir-ho d'alguna forma. El que ens dona la tranquil·litat, la possessió de pilota. I quan surts d'aquí, ja tots són una mica invents, i estàs pendent aviam què passarà, i jo crec que també és una miqueta pel tema de Cesc, de volguer-lo ubicar, no? Perquè el Barça té com un esquema molt ben definit. I, a l'entrar, ara en Cesc, que té unes altres qualitats, s'ha d'ubicar, i tots no hi caben. Vull dir, tots són jugadors bons, i llavors s'han de fer invent, jugant 3 defenses... Però és que l'altre dia jugaven Xavi i Nies, també, sí, Cesc, eh? Sí, i Nies, sí, sí, però per això... Clar, van tenir que jugar en 3 defenses. I volguesson, això és el que va variar. I encara que jugaven... Encara que juguessin en tant miss del camp, els contractats no el tenien ben controlat, com altres vegades. I això fa que tothom n'és... I, després, ja, per descontar la defensa. La defensa, que és una defensa que cada partit són jugadors nous, que no estan acostumats perquè no se li pot demanar més. Vull dir, que tu no li pots xiolar, per exemple, si fos xiolant el bon sentit de la paraula, si fos un altre jugador, sí que li pots demanar-li un pujol, no sé, un piquet, aquells mur-muros que hi ha, aquell xiciu que hi ha al camp... Però que en un adriàno o un maceràno... Profena tenen. No, tranquil, la pròxima ho faràs millor. Jo estic bastant d'acord amb el Jordi Umenakpara, en el sentit que sí que volen ubicar... tots els millors jugadors, jo diria, i jo crec que té aquesta disuntiva, Tito, que no va de si he de fer el millor onze o ficar els millors onze jugadors, que no és el mateix. Tu pots tenir onze jugadors molt bons, però has de mirar per l'equip. Una cosa és que l'equip i l'altra són els jugadors, i l'equip és una cosa que ja està feta, portant 7 o 8 anys jugant així, és que ja està fet des de l'època de Guardiola, per dir-ho o menys, i, com se vol variació, requereix un temps, requereix un temps d'adaptació. Vull dir, posem un, no posem l'altre, vull dir com ho fem. Vosaltres què prioritzeu, en general? Una bona defensa o un bon atac? Ostres, quina pregunta més bona, Jordi. Sí, l'he fet tu també, el Guió Sergi. No cal que vagis cada vegada de dia, perquè jo vaig seguint el guió, però què és el que prioritzeu? Una bona defensa o un bon atac? Jo prefereixo tindre una bona defensa, perquè, afia cap als gols, acabaran arribant pel Barça. Sempre en comptaràs amb Messi, sempre acabaran arribant les ocasions en el partit. Aleshores, repeteixo, tenim una defensa, que ara Adrià no s'ha lesionat, 3 setmanes més de baixa, no tenim ni Adrià, ni el senyor Alves, ni Pujol, perquè està de baixa de temps indefini. Alves no va jugar uns minuts, no? Sí, l'Alves va jugar. Se l'ha recuperat, l'Alves. Va lesionar l'Adrià i va jugar l'Alves. No hi ha piqui, no hi ha Pujol... Piqui torna contra el Sergi. Sí, és cert que va jugar Alves, però tot això... És cert que constantment el Barça té lesions en defensa, i portem molts anys que difícilment tenim la defensa de tot a punt. Per tant tu tens una visió del futbol més italiana, no? Com és la defensa? No. No són aquestes, és el que dic. Jo he preguntat, què prioritzes més? Una bona defensa? Perquè a partir d'una bona defensa, és més fàcil guanyar uns partits. Si tu tens un bon atac, però la defensa en perdola de l'expressió, és una merda, i reps molts goals, tu tendràs que esforçar molt més per ficar goals. És millor defendre i marcar les ocasions que tens, que no està constantment en l'atac i deixar la defensa que potser et poden ficar molts goals, no ho sé. Això a Cruyff ho deia, no? Si tu et marquen 5 goals a un partit, però tu marques 8, has guanyat un partit. Sí, però no cada dia faràs 8 goals, eh? No, no. I a més a més a jo, no. Jo cada contratar era un goal, i val més que sigui una defensa normal, perquè si no, cada partit era... Ostres, es marquen un ben, a tu anem a marcar un altre, es marquen un. A l'època de Cruyff has patit... És delicat o el cor? Com bé. Abans havíem vols infar-se, exacte. Sí, és veritat, s'hauria de veure l'estadística, no? D'això, la gent que té la creu roja a l'estat o als últims anys... Per temporades. A veure, començant amb el Cruyff, perquè abans sí que es patia molt, no? Sí, però sí, precisament pel tema aquest, que anaven tots a l'atac, tots a la defensa. Vull dir, jo era un matí bulli, que havien jugadors molt bons, havien el Romàri o havia un ladro, que en un moment determinats, com ara el Messi, no? Però la millor defensa que jo he vist mai ha sigut la defensa de Guardiola, que eren tots els jugadors que, quan la tenia al contrari, anaven tres o quatre a buscar la pilota. Vull dir, això et donava una tranquil·litat, perquè sabies que... És que treien les pilotes com podien. Vull dir, aquesta és la millor defensa. Vull dir, defensa, o sigui, defensa en l'àrea del contrari. Vull dir, això és la defensa que començava des de l'atac, des del primer jugador, des de Messi, Pedro, sobretot, que sempre s'esfora molt. Aquests jugadors són els que comencen a defensar. Això és el millor, perquè és el que et dona més tranquil·litat. Veus el partit tranquil, perquè saps que no passen del mig del camp. Exacte, no passa mai del mig del camp. I quan passen, hi havia el Piqueo, Pujao, que anava escombrant, i dius, bé, tranquil·li... Tranquils aquí, ja saps. I per què el Barça, en els últims mesos, ha perdut una mica aquesta espurna de pressionar davant, sortir-hi tots, i es queda una mica més enrere? Perquè no hi ha aquest punx, però hi ha alguna forma que hi havia, com va començar, per exemple, el Guardiola. I no sé si per això el Guardiola també va decidir marxar, etcètera. Per què passa? Els jugadors, no sé, eh? Va ratges, això? O va tapes? Tampoc no sé si és que hagi perdut el punx, o que no només va al córrer. No només és córrer, sinó que s'ha de córrer amb sentit, també. Poden anar tots els jugadors com a cabres boges darrere de la pilota, i no fem res. El número 1 en pressionar i entreure enrèdit de la pressió és Messi. I Pedro. Però Messi vam veure l'altre dia, per exemple, una jugada que es tenia acostumat fa temps, i que feia molts mesos, tampoc la veiem, que és Messi encara en el porter corrent, perquè havia robat la pilota al defensa, i que després no... No van ni poder rematar, no van ni rematar. No van ni poder rematar, no? Sí, que la edat també influït molt, eh? Perquè abans veies el Javi, el Liniesta, tots aquests, que mossegaven. I ara, moltes vegades, ja veus que no poden. No que no poden. I si ara s'han convertit, que fan una altra feina, al dins de l'equip. Vam ser creatius i a més a més recuperaven pilotes. I ara no som ben veus que més recuperen pilotes. Són més aviat creatius. Ha passat una mica el percentatge. Potser sigui una mica la edat que no és el mateix. Tindrà un equip jove que, bueno, per exemple... que, per cert, que està força bé que l'altre dia... Bueno, ara em va anar una miqueta, però, bueno... No hem de mentir la tortèria, eh, papa? No, no hi ha temes que anem... Sí, és que... És que l'altre dia vaig estar veient un partit del cadet del Barça. Sí. I juguen exactament com jugava Guardiola. O sigui, anaven tots a aparicionar, jugaven tots igual. Que feia temps que no veia com jugava el Barça. O sigui, que ara el Barça està canviant una mica... Precisament pel tema aquest. I això és una gran virtut, és una gran avantatge. O sigui, que no sé si és el que tu comentaves abans, el per què no es pressiona així, d'aquesta forma. S'han fet grans i s'han cansat. No, sí. El remontatge és el responsable. També cal dir que estem a primers de novembre i que pressionar molt a dalt tots els partits... Està físicament molt fort. I no pots estar tota la temporada en tots els partits pressionant a dalt. I hem de tenir en compte que, se suposa que aquests partits d'inici de temporada són més fàcils que en la final de temporada on tindràs les semifinals de la Champions, on tindràs l'etapa... Ja ho veurem, ja ho veurem. Els quarts de Champions, i tindràs la final de la Copa, si arribes... Les semifinals de la Champions, si arribes, que normalment, els últims anys sempre ha arribat al Barça. Però si arriba, diguem-ne, posem en el suposat cas que arribés. La Lliga, on estaran al punt clau, doncs... S'arriba en aquell moment on el Barça haurà de treure el seu millor futbol. Sí, però a vegades dona una mica la sensació aquesta, que volen només jugar aquests partits, que és normal, que els jugadors arribin a un nivell que no els immutiva, a lo mateix jugar una semifinal d'una Champions, que jugar contra un equip de... I també... També tenim en compte que el Barça va a 8 punts endavant del Madrid, i no juga amb tanta pressió, tampoc té que anar a menjar-se el rival, per pressionar dalt, i de tot això, perquè el Barça ja li serveix guanyant els partits, trenant, que no siguin pelgulejar-les... Sí, tampoc li cal, sí, no li cal. Mentrestant, es va mantenint la distància amb el Madrid, es va mantenint la distància, i això és el que compta. Què fem, Jordi? Home, si vols ouvir alguna cosa més sobre el perdí, perquè jo volia fer un parell de punts, per exemple, Leo Messi, que ha quedat tombat i has tirat sort de la gesta... Sí, molt bé, per tant, eh? No, finalment, per tant, però, escolta, la gent que està demà, està dit... No facis aquí el valent, perquè jo crec que tots s'han de posar el culet, una mica així. Jo crec que van accessorar bastant, perquè van dir que el Camp Nou s'ha fet el silenci. Serà que hi ha molt soroll el Camp Nou, normalment. Tota la segona part, bastant silenci. Tota la segona part, en silenci. Es va quedar igual, el Camp Nou. Era el mateix. I després, sobre Valdez, destacat també, el parell de parades espectaculars que va fer allò que comentàvem, fa un moment i que... Parades impressionants, però... En el que em trobo. És una especialitat, en el que em trobo. Molt bé, per cert, passem a analitzar el pròxim rival, Edu. D'acord. Bé, perquè tenim Champions i Lliga, no? Sí, aquesta setmana es juga contra visita a dos camps, a Celtic Park, Primer, Dimecres. Juga a un partit que no li cal del tot guanyar el Barça, amb un empat li va bé, per tal i com va el grup, i tal i els problemes que tenen defensa, tot i que recupera Piqué, un empat li va bé, i tampoc ha d'anar a matar-se en el partit. Una victòria fins i tot li podria donar-la assegurat al liderat del grup, no només passar a la segona ronda, sinó assegurar-se al liderat del grup segons el que passi a l'Espàrtac Benfica. Sí. El Celtic és un equip que desacaba pedre Camp del Barça a la Lliga, la seva Lliga, que és pràcticament l'únic equip bo són ells. Han perdut, van perdre un partit per 0-2 a casa, i van empatar aquesta setmana, crec, que 2. El temps d'escontes ja han fet dos goals. No han guanyat 0-2, i el temps de l'esconte... Mala sort, eh? I l'altre dia el Barça també va acabar banyant. Sí, el 94, contra el Celtic. Un trapitxat merda, aquesta. Xit. És un equip que, com vam veure aquí a casa, el Camp Nou, és un equip fort defensivament. És un partit defensivament al Barça. Bàsicament perquè la fotrà uns actius darrere a l'àrea, no? Quan poses uns a darrere, si no ets fort defensivament, ja plega. Bueno, hi ha equips que, encara que posin uns a darrere, deixen molts espais oberts, i el Barça els agafa. Però aquest equip es caracteritza perquè la seva lliga rep post-goals. És cert que els equips no són una meravella, però les diuen que rep post-goals. I vosaltres creieu que aquest dimecres, el Celtic Park, utilitzarà la mateixa tàctica, el Celtic, és a dir, amb 10 a darrere o sobrirà una mica més a casa seva? Jo crec que serà diferent que pressionarà molt més al mig del camp, en lloc de quedar-se tancat a darrere. Tampoc ens esperem un Celtic ultraofensiu, i que tingui el Barça tancat. Vull dir, el Barça seguirà sent l'equip que domini, però ja ho va dir ahir, Ricard Torquemada. I tot el que diu el Ricard Torquemada... A missa, no? Per mi, a missa, avui. El Celtic serà un altre totalment diferent a casa que fora, i el Barça pot patir més. Sí, però també en contrapartida tenim dos jugadons, que jo crec que els hi va aquest tipus de partit. El Tello i l'Alexis. Jo crec que són partits parells, també. I l'Alexis es podria destapar, perquè és que té ganes, l'Alexis. Té ganes de fer un partit per... Jo començo a perdre la confiança, la mica. No, passa que és molt difícil, perquè en el Barça sempre havia estat acostumat a jugar una mica com el contratat, en equips inferiors. I aquí té molt poques oportunitats, ja, jo, així. Amb més espais. Sí, i quan juga ho demostra. I ho passa amb els primers partits, me'n recordo, quan l'hem passat així que jugava contra el Madrid, present, un dels millors era l'Alexis, que s'enfrontaven a PP amb tots, no sé, es veia... És un jugador fort. Diuen que li falta confiança, l'Alexis. Li falta fer un gol. I falta marcar. Jo crec que li falta uns quants mesos. Jo crec que la falta de confiança és total, perquè l'Alexis el van fitxar com un jugador, que desbordava, que arregatejava. Si justament això és el que no fa. En l'U-Contra-U era de Molido, i si no fa això, passa a ser un jugador molt vulgar, perquè tampoc és que tingués un toc de pilot exquisit. Però és que ara té un contra-U i un altre cop. És que, a més, era un contra-U i es troba sol. Té allò ho fa, per exemple. Té allò ho aconsegueix, això. Sí, és veritat, però el joc del Barça tampoc no provoca que tinguis camp per córrer, darrere de la defensa. No, camp per córrer, darrere de la defensa. A partir dels dos terços del camp. Perquè l'Alexis és bon, pilotes llargues, encorren, traça diagonals... Encarar la banda, o sigui, obrir la banda, i intentar buscar-ho contra l'Ateral, que és el que fa tel·lo. Jo crec que això sí que ho pot fer. A vegades que no té confiança per fer-ho. Edu, vols fer alguna cosa més sobre el partit de champions? No, sobre l'Alexis, una cosa. Jo repetir sobre l'Alexis, com ja vaig dir fa unes setmanes, que tot i tot aquestes discusions, jo crec que l'únic problema és que li falta marcar algun gol, i guanyar confiança. I que només té 22, 23 anys, i repeteixo que el Barça, si en algun cas haguessin d'escollir entre un davant per vendre, mai vendria l'Alexis en aquests moments. Jo crec que vendria a David Villas. Però és una opinió. Pel públic del Barça, no perquè té molta d'apolló de la gent del Barça. David Villas, t'has guanyat bé? Sí, però la maravilla. Surten a l'Asia llarguíssima i... Els 30 anys pesen molt. I els del Barça, si tenen que escollir entre l'Alexis i Villas, no s'ho passarà. Ja estàs sent fora d'un dels dos. I a més, les joventes ve fort. A parell per l'estiu que ve. També teniu present que l'any que he vingut del Neymar. Vull dir que allà tots... Sobren-ho. Ojo que allà ho hi ha d'anar retocs. És que David Villas, 30 anys, l'Alexis 22, que prefereixes, tindrà un home que estarà una o dues temporades, per molts sentiments que tinguis, que és del teu país, que té moltes amistats en el vestuari, i tindrà una o dues temporades a un bon nivell, David Villas. Alexis té molt futur i té molt per créixer, encara. Futur, si ha de seguir com està ara, però prefereixes... No estarà així tota la vida. No ho sé, no ho sabem. L'Alexis va de l'estaca molt. De Romerito, d'en el mateix, també. I al final mira com va acabar. Deixeu-me saludar un moment el Rafa Canó, que és el nostre pericor per excel·lència i el tenim al telèfon. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com està? Estol de la Cosa, Rafa. Molt bé, molt bé. Hi ha tema amb el... Estàs content, perquè l'Espanyol va guanyar l'altre dia, això d'entrada, no? Sí, sí, sí. I després, amb el tema de les eleccions, que hi ha hagut moviment en les últims dies, m'imagino que en parlaràs, pots espagar-te dos minuts, perquè acabem de repassar el proper rival del Barça de la Lliga? Volia afegir una cosa sobre David Villas. Sí, una cosa capaçita. El seu país no és aquest. Vale, d'acord. Vale, només és això, eh? Va, Rafa, no comencem amb la mà. No he pensat, però... Escolta, malament. Rafa, no. No, no, no. Si vols alguna cosa, estàs a l'aire. Vale, Rafa, vinga, va, Edu, repassem el proper rival en lligues, qui és? I, d'acent, ja destaca que, com ben veure, són bons jugadors en el Barça de la Lliga. Jogada a la pilota aturada el Barça haurà de vigilar molt. Molt bé. Finalment, a l'equip de Lliga és el Mallorca. Quan juga, que cap de setmana? Sí, diumenge, en un horari, un altre cop estrany, jugar a les 5 i 50. A les 5 i 50 de tarda? Sí, diumenge. Un horari infantil, molt. Doncs és un equip dirigit pel senyor Cap Arroz, que tots coneixem de la seva etapa a l'Etic Club de Bilbao. És un equip que és disciplinat, és un equip seriós, és jugada bastant ordenat, tot i que contra el Madrid va fer aigües per totes parts, i va fer un partit penós i va acabar perdent per... crec que 5 a 0. Molt bé. És un equip tot i això que porta, és treigar la Lliga, és un equip de mitja taula, que porta 11 punts, i el Barça, al principi, si el Madrid li va fotre 5, tampoc hauria de patir molt contra el Mallorca. Bé, doncs aquest és l'anàlisi del rival encara falta uns dies, perquè abans hi ha champions que m'ho hem comentat, i doncs que venen temps d'artulia, està bé repassar-ho, i, com a mínim, apuntar l'agenda, que moltes vegades passen una altra setmana, aquesta setmana, diumenge a la 150. Bé, enhorabona, per aquesta victòria, com et sents, una persona nova, imagino, no? Bueno, seminova. Perquè, clar, després de la rota amb el Sevilla de la Copa, que ella era normal... Sí. Sí, bueno, la persona de la rota ha sido una mica... rarreta, però, bueno, és igual. En definitiva, a veure... Què vols dir, que va ser rarreta? Ja comencem, a veure, Rafa. Sí, perquè, bueno, per tema de les cagades de sempre, era, bueno, el porter, aquí, com que la Sevilla es va arrenar el minut tres, i va provocar un pòrner que va ser, doncs, el primer gol de la semilla. Pràcticament les converteixen al gol de la Copa. Exacte. I després, el últim gol de Panal, doncs, també, arrenes defensives, que propicien, doncs, això, que... que hi haguessin Panals tontos. Diuen, diuen, i això ho vaig escoltar, i, a més, el hàctic espanyol... Somà, la Raquel Mateos, que va venir aquí a la penya del Morro fa unes setmanes. Sí, una noia molt agradable. Molt maca, sí senyor. I veia que eren l'equip amb més tarjetes de la lli... Rafa? Home, ja feia temps que no passava això, eh? Hòstia, ens hem quedat amb el dubte, perquè hi ha més tarjetes de la lli... No seria com acabar la frase, eh? Sí. En fi, coses que passen del directe... Farem una cosa, ara recoparem la trucada amb el Rafa... O no, potser és que ha complert recuota, perica. No, no, no. El cad que ens obligava, tres minuts. No us haig, però el Consell Audiovisual de Catalunya ens dona només un petit ampersent per parlar de l'espanyol, entre tu i les portives. I llavors, potser ja, amb aquests 20 segons d'escassos, ja hem fet la 4 allòs al cac. Ateca la senyor del Rafa, clar, per no poder parlar. De totes formes, Sergi, continuem posant aquesta música així, com de por? Sí. Perquè tu t'has preparat algunes cores sobre el Madrid, no, Sergi? Doncs sí. I també fan por. També... ara, ara, ara. Per què vols que comenci? Per l'anècdota del Twitter o per l'anècdota de la porteria? No, no, no. Comencem per l'anècdota del Twitter, que potser és el que està més actualitat, perquè Xavi Alonso va llançant aquesta xarxa social un tuit bastant misteriós que deia textualment, i ara l'analitzem, Sergi. Le digo a Mou que te considere y de paso elevamos la categoría del vestuario, eh, Sergi? Doncs sí, exactament això. Què ha passat? Doncs, a veure, segur que Xavi Alonso, segur que el Twitter, els que siguin osvaris, ho sabran, que hi ha dues opcions. Si tu pots enviar un missatge privat a un amic o a un seguidor, vols dir que li estan enviant un missatge a un altre? Tu pots enviar un missatge privat o pots enviar un missatge públic, que pot veure qualsevol persona que entri en aquesta pàgina web. Xavi Alonso volia enviar-li algú, que no se sap qui és, algun jugador, segurament, un missatge privat i es va equivocar i ho va fer públicament. I en aquest missatge posava, que li digo a Mou que te considere y de paso elevamos la categoría del vestuario. Volien dir que el vestuario no tiene suficiente categoría o qué? I segurament referents a algun jugador que potser Madrid ja està interessat, o que Xavi Alonso li ha de dir que anés al vestuari. Ara que estem parlant del Madrid, perquè hem perdut el Rafa, però no sé si l'hem recuperat. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Espera't un moment, perquè estem parlant del Madrid. Jo volia fer un incis, perquè això ha comparat amb el que està passant amb Mourinho i l'entrada del Castilla, no? Torri, sí, senyor Torri. És re, això, perquè Mourinho ja comença a calar foc a casa seva. No sé què opineu de tot plegar, perquè vist des de fora és com una mica fort, no? Sí, per nosaltres perfecte. Abans sempre estava en la Guardiola, sempre estava en aquelles rencilles. Vull dir, ara, des que no està a Guardiola, no està en el Tito ni res. I ja ha de buscar una forma, ha de buscar excuses, perquè la gent no se senti en el seu equip, perquè volia que això no va a 8 punts. Sí, jo crec que amb el Mourinho, amb el Tito i la Nova, no es pot ficar, perquè ja li va a ficar a l'ull, saps? I ja va quedar bastant malament. I sí, jo crec que el Tito i la Nova no es pot ficar, perquè ja li va a ficar a l'ull, saps? I ja va quedar bastant malament. I sí, i jo crec que el Tito i la Nova no es pot ficar, i jo he de dir, hòstia, no em puc ficar amb l'entrada nova al Barça, ara, no? I té que buscar excuses, el que vius, el que has dit tu, és així. No us he presentat, Rafa, no t'ho he dit això, però és el meu pare. Ah, és el teu pare, eh? Sí, sí. Avui he començat una nova secció que es diu, els pares diuen coses, més o menys, i llavors l'hem posat avui a la tertulia, perquè home, jo penso que soc molt culer i no em ve de l'aire, o sigui, em ve de aquest home, d'aquí, saps? Ja, però necessitat que és el teu pare o què? Sí, no s'ho creu. No, no, no, la veo, la veo, pensar que era més jove. Sí, ara sí, ara ja l'has feliç, ja, per un mes. Escolta una cosa, no ens fiquem de l'atenció perquè recuperem l'espanyol, que tu has dit que a Iba ha fet tric, van donar una dada molt concreta, i és que... Sí, no, ens havien quedat algú de la lli. Algú de la lli és que havies rebut més tarjetes, o més faltes de la lliga. Ah, vale, vale, pues sí que... No sabies que era la lliga. És normal, no? Sí, era el champion. Pues... Que havies rebut... Tu és el que tu penses amb conya, això, perquè no hi ha altra forma... Si ets perico i no tu prens en conya, no s'abravius, no? No, i tant. M'avorgaré, no et pots... Jo el que faig és que nosaltres tenim un marge bastant gran, no? Cosa que el Barça no li passa, perquè té un marge molt petit, de 5 posicions a la taula, perquè vosaltres ja aneu, no 5, jo dic, si aneu tercer, ja estem en crisi. Nosaltres no, ara podem anar... Si anem segons, ja estem en crisi. Ah, ja, ja, ja. I nosaltres podem anar últims, o inclús a segona divisió, i no passa res. No passa res, queda. No passa res, queda a segona, eh? No passis la víctima. És un èxit, de l'Espanyol. Quants anys fa que l'Espanyol no està a segona? Massaig. Ara mateix no tinc la dada, però... Com, a mínim deu fer 30 anys, pràcticament, que l'Espanyol no està a segona. El Rafa avui està pujat, eh? Ho podem buscar a algun lloc, oi? Sí, el teu mòbil, que tens unes marfons. Puc pujar, pujar. Tu ho has parlat, Rafa? L'Espanyol té el vaccine de tarjetes de la Lliga, o sigui, ha arrabut més tarjetes de la Lliga, i això no és veritat, és mentida. O sigui, no és cert. O sigui, estàs dient que l'Haptric Espanyol s'ha equivocat? S'ha equivocat, sí senyor. El que té més tarjetes de la Lliga és el Rajito, el Rajoy Vallecano, amb 39. I en segona posició, això sí, amb 34, a l'Espanyol. Bé, doncs feta aquesta denúncia social, que no podíem dormir, eh, Rafa? No, no, no, no, no. Tots formes una cosa, a part de la broma, si és veritat que això vol dir que l'Espanyol ret moltíssimes faltes, no? No, tarjet, no. Ah, que en fa moltíssimes. Que en fa moltíssimes. Sí, sí. Jo suposo que serà clar com no... Tu creus que l'Espanyol juga brut? Sí, bueno, és que ara té que jugar brut, perquè no saps jugar una altra cosa. Com va, Rafa? Que digui un culer com jo, però tu ets perillós. És veritat, és veritat. Quan tens que durar un equip que és millor que tu, què fas? Deixar-lo passar o... Són guarros, cosa a cosa. Cosa a cosa. Hola, Pilato, el jugador, no? Ah, sí, sí. Una de les coses ha de passar. Està bé, està bé, perquè es nota que estimeu l'esport. No, és veritat, sí, sí, clar. No estimeu l'esport, però es parla l'esport, això. Es parla del futbol. He trobat la data, eh, Rafa? L'Espanyol l'última temporada que va estar a segona divisió va ser la 93-94. Per tant, l'any que ve farà 20 anys. Està malament. Escolta, un aplaudiment per les pels pericors, no? 20 anys que no baixen. Els dinarquins, que ara mateix a primera divisió, deuen haver-hi 5 o 6 que fa tants anys que no baixen. Perquè, inclús, Atlètic de Madrid, va baixar a finals dels 90. Perdoneu, perquè si no, no tindrem temps de fer tot, perquè volem parlar de motor del cap a setmana, la curiosa de la defensa del Madrid amb el Dortmund, no? La defensa, no. La portaria. La portaria, la defensa, no? Rafa, com està el tema de les eleccions, per tancar ja la carpeta peruca? Aquest migdia, Joan Collet ha presentat la seva candidatura. Sí, del seu programa, no? Ha dit que serà amb Gels Jogar, un projecte diferenciador. Sí, molt, molt. Molt renovat, no? Molt renovat, exacte. Això no ho ha dit, però jo ho ha dit fa un parell de tres mesos, o que hi ha un mes, no sé, que vol catalanar el club, i després que els consellers siguin executius, va bé? I, a part d'això, també, amb el tema esportiu, migrada tota la imatge i donar 5 anys de triomf. Va fort, eh? Va fort, eh? Quan ja ha dit que catalanitza el club, ja ha anat fort, eh? Bueno, després l'estic llavant al Sergi Olivaró, que aquest, com a amiguete, té com a amiguete al senyor Lara Bosch, al senyor Galpáneta, saps? Sí, sí, sí. Bueno, bueno, ya no... era tres mes, no? Quants són les eleccions, Rafa, o les eleccions, això que feu? El dinó, el dinó d'aquest mes. El dinó de novembre, eh? D'aquí dues setmanes, Juster? Primer de la vaga, després de les eleccions de l'Espanyol, i després, clar, del país independent. Sí, sí, sí. Tota una cosa, després de l'altra, eh? En 24 hores. Així, per el que estàs comentant, Rafa, veig que torna a haver un altre cop les confrontacions de les famílies, no? Sí, tant, sí, sí, sí. Molt a veure el tema Sánchez Gibra... La casa d'allà a l'ombra, l'Ara, i veig que torna a sortir. Sí, sí, sí. Bueno, jo crec que és un... Bueno, el que passa és que cadascú juga la seva bassa, i el sexo liberó vol jugar aquesta, que, com a l'Espanyol, li ha donat tant, tant, tant, tant la família de l'Ara, doncs, bueno... Qui creus que sortirà la guerra de les escopinyes? Això és un col·laborat i no el cor de les ciutats. Lo que passa és que aquí això és una cesterina perquè... A veure, aquí el que guanyen són els accionistes, i Sergi Oliveró té un 33% de les accions. Escolta, tu, les accions... Qui creus que guanyarà el... Jo no sé qui guanyarà, però jo vull que guanyi Joan Collet. Joan Collet, eh? Doncs no, no, el que volem. Rafa, què haurem nosaltres de dir fins al final de tertúlia? Eh... Vale. Si no vols, no cal, eh, no passa res. Has de fer coses, no? Com a bon perico. Estic a la feina, Patsò. No, no, escolta. Sí, home, si estarà a la feina no sabia. El Rafa està molt viciat a un joc del mòbil. Ah, sí? Sí, sí. Com es diu? Dibuja com a dos amigos. Ah, sí? És com un pincionari, però pel mòbil. Els uïns que vulguin que... Escolta, cosa, ja ho parlarem entre vosaltres fora d'entena, eh, si ho sembla, eh... Rafa! Rafa, que vagi bé, bona tarda, gràcies! Adéu! Vinga, fem la compara. Vinga, racó. Gràcies. Ja l'he d'anar bé. Bé, ens han quedat un parell de temes al Tintè, com es sol dir, per exemple, que el Madrid rep el dormund demà en champion Sergi, i tu has buscat algunes coses curioses, no? Sí. D'un dels capítols, segons tu, més perpèntics de la història del dormund o del Madrid? Del Madrid. Ens fiquem, normalment, en aquesta retúlia, amb el dormund. Ara. Fa 14 anys. Sí, somrament no recordareu. A veure. O potser no, però veia. L'heu dubtu. Va ser un capítol bastant esperpèntic, com deia mare. Papa, estic atent, eh. El Madrid revia el voló ser de dormund a l'estadi, i a partir de jugava, com sempre, a la Champions, a tres quarts de nou. Però què va passar? Que els ultres surts, que estan a la banda sud, o sigui, el gol sud, van trencar la porteria... Una de les porteries del Terreny de Sov, del Real Madrid. M'en recordo, m'en recordo. Per desgràcia, o per mala previsió del Real Madrid, en aquesta aspecte, no tenien porteria de recambi. És veritat, és veritat. Per tant, què va passar? Que la van haver d'anar a buscar. Un lloc que estava ubicat a uns dos quilòmetres de l'estadi. El Decathlon, del Corcón. A una ciutat esportiva que estava a dos quilòmetres de l'estadi, la van anar a buscar. L'àrbitre no voler suspendre el partit. Per tant, van trigar 76 minuts a anar a buscar aquesta porteria. La van portar. Edu, imagina't que es para una hora i 16 minuts al partit. No és que es paris. I de fet, m'en recordo de l'Heroica retransmissió que van fer Pitch y Alonso. I Pere Escobar, que en aquests moments retesmetien els partits de Champions, per TV3, i van estar una hora i 16 parlant de coses. Que si la portaria, clar. Tu em plou una hora i 16 minuts... De res. A veure, no com aquí, com la tatut esportiva. En fi, doncs és una dada curiosa, eh? Alguna cosa més sobre això que a finales vas il·lusionar, no? Volia recordar aquest capítol... Només recordem els capítols més negres, a la història de Madrid. Els més esperpèntics, els més ridícules, no? Les finals de les 9 Champions banyades no... no trencabuden, aquest poc. La setmana que ve, com Sergio Ramos, se li va caure la copa del rei, no? Exacte. A un parell de. Bé, parlant de motor, aquest cap de setmana hi ha hagut campió de Teleformula 1. Em sembla que només falten dos carreres, sí. Per acabar, la cor està ajustada, ha retallat 3 punts a l'onçó de Betel, Edu, com van a tot plegat, i avui estaràs content que tens una persona que em sembla que... Que n'entén, de fórmula 1. Sí, que podran comentar coses. A veure, queden dos carreres, com deies, que de les Estats Units i la de Brasil. Ahir corrien a Abu Dhabi, fa un parell de anys, a l'onçó arribava a Abu Dhabi amb tot de cara per guanyar el títol, una arrada estratègica en Ferrari el va fer Pedra al campionat. T'ho recordarem que no va poder passar en tota la carrera, ara no em recordo qui era Petro. Sí, sí, sí, sí. Que a Red Bull amb una maniobra d'intel·ligència van parar Webber i a l'onçó Ferrari va parar perquè lluitava contra Webber i justament Betel, que era el tercer del campionat, va guanyar la carrera i va guanyar el campionat. A Abu Dhabi li devia una, Fernando Alonso, podríem dir. Dissabte semblava que aquesta que li devia li tornaria, perquè vam veure que Betel va ser sancionat després de la qualificació, quan tot semblava bastant negre en aquest cap de setmana, perquè el Ferrari no anava bé, els Lotus, els McLaren, els Red Bull, estaven tots per davant d'ell, i de repens et van sancionar Betel, que sortia últim, però la carrera Betel potser va tindre sol, ho hem de dir, però també va fer una gran cara. No, perquè hi ha idees que diem que Betel té sort i Fernando no... No, jo només vull fer, jo des de fora no soc tan amant com vosaltres de la Fórmula 1 o com el Sergi, per exemple. El que passa és que allà vaig veure la carrera i vaig pensar com pot ser que Betel sortint últim, és que a més sortia des de les cotxes... De l'Esport, home, que la pot ser. Ara parlarem una mica de Fórmula 1. Què hi tercer? Sortint últim i aprofitant-se de les parades que feien els altres cotxes a mitja cursa, i també del propi Safety Car, quan ell va aprofitar, no em sembla, per canviar... Això, ell no podia preveure. El Safety Car va ser sort completament, ell va parar dos cops, i justament a la volta segona, el Safety Car va sortir dos cops. Això ell no podia preveure, i ell no sabia que tindria sort. També cal dir que ell tampoc podia preveure que Weber, que tots sabem que li deixaria passar, es xuqués justament en el moment que l'hauria de passar, va fer un trompo, tampoc podia preveure que Massa faria un trompo quan anava justament darrere d'ell. Ah, Weber va fer un trompo quan Betel el na va passar? Sí, bé, va intentar avançar. No va fer un trompo sol. Va intentar avançar una altra rival, i es va xucar i va fer un trompo, i Betel va aprofitar i va passar. En català com es... Té un nom, això, eh, en català? No me'n recordo, jo, tampoc. Quina llàstima. Una virolla. Una virolla, sí senyor. Una virolla. Una virolla. El català correcte, passant. I després, els dos Toro Rosso, que com sabem, com són de Red Bull i Toro Rosso van junts, es van deixar passar, és legal, no passa res. Sí, que el Merlos estava molt enfat i deia... No passa res, no poden fer-ho. És legal, dintre de legalitat. A Red Bull i els Toro Rosso es deixen passar entre ells? Són del mateix, no es deixen passar entre ells. Deixen passar al líder de... Si hi ha 24 escuderies... No, però a veure, jugant-se al campionat és normal que el Toro Rosso, que és com podíem dir el Barça, el filial del Barça, Toro Rosso, el filial del Red Bull. Toro Rosso, Toro Rosso, Toro Rosso, Toro Rosso, 4, llavors ja... Tu has vist el filon, el filon has agafat totes les escuderies, no? I creus que és el mateix propietari, però no funciona així. De fet, jo us volia preguntar, creieu que Fernando Alonso és el millor pilot que hi ha ara mateix i per què? Sí, jo crec que el més complet se'n subta. Sí, sí, a més, a més, trobo que en diferència. Sí, perquè no, perquè hi ha un detall, que no sé si ho sabeu fixat, que hi sempre ha quedat dels primers, el fet podiu, però sempre ha sortit de... no ha sortit mai, de les primeres posicions mai, sempre ha sortit, 5, 6... I sempre ha tingut que anar recuperant, recuperant, i en el cotxe tampoc no està al mateix nivell que els altres, i en canvi sempre ha estat dels 3 primers. I si ens fixem els adelantaments de Alonso, normalment solen ser difícils i solen ser de molta qualitat, en espais reduïts, on sembla que és molt difícil que aconsegueixi passar... Com plenies tot els avançaments, no? En espais reduïts ho fa tot. I bé, jo crec que complet se'ns subta. Jo no diré que el campionat, si el guanya, sigui mal escut, perquè si el guanya, que jo crec que el guanyarà. Sí, crec que guanyarà bé, sincerament. Crec que serà totalment mal escut, si el guanya, perquè guanya 4 a les últimes 5 carreres, i si hagués sortit tercer cap de setmana que hagués guanyat, jo crec que aleshores serà mal escudíssim si el guanya, però crec que disposa d'un cotxe molt millor que a Fernando Alonso. Un esport que cada escut competeix en condicions diferents? Sí, de totes formes, sí que ho comentaves. És com si cada jugador jugués amb unes botes que unes pesen molt. Unes pesen molt, clar. De totes formes, Alonso ja està fent una mica del seu ambientiu, perquè ja està tirant en contra, es contra Betel, que li estava dient que nosaltres tenim el millor equip que és Ferrari, i ells tenen el millor cotxe, però l'equip no ho tenen, perquè sempre tenen problemes de frenos, i altres no. Sembla que si ho pogués posar una mica de pressió a l'equip de Red Bull, potser també li va bé. També he destacat la carrera d'ahir, que si en just no he destacat l'hi, he destacat qui més rai conèixer, perquè va fer una carrera que sembla que Hamilton la guanyaria fàcilment. La mala gel. Que t'agrada tu aquest ser. Una mala glas. El recursos periodístics. Però, com vam veure Hamilton, que no està tenint l'any en quant a sort, no està tenint gens ni mica de sort, es va haver de retirar, i Rajkorn em va fer una carrera impecable, va tenir un cotxe amb molta velocitat, amb molt de nivell, i va disfrutar d'una altra victòria que feia temps que no aconseguia, i sumarés molt, i ja, com abans de la tertúria, estàvem explicant on declaració serà ràdio del seu equip, quan li comenten que Fernando Alonso estava a 5,7 segons d'ell, i ja els va dir el seu equip, ja ho sé, ja ho sé, deixeu-me en pau d'una vegada. És veritat, ho va dir jo. Deixeu-me estar, que no ho vull ni saber. Una curiositat, només he anat a veure una vegada una cursa de fórmula 1, i va guanyar Rajkorn. Molt bé, gràcies Sergi, per aquesta dada, nosaltres ho hem de deixar aquí. Edu, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve, bona feina, Sergi, fantàstic. La setmana que ve més misèries del Madrid, no? Sí, i més pares que opinen de coses, també. O mares, no? Pots portar a la teva mare, si vols Sergi. Sergi, home, aquí la feina del Morros, el que té, que sempre ho té obert. Papa, què t'ha semblat, tu, plegat? Perfecte, molt bé. Felicitats a tothom. Però apropa't el micròfon, apropa't el micròfon. Dic felicitats a tothom vosaltres, molt bé. M'ho he passat molt bé, a veritat. Això ho esperàvem, perquè si no ja apaga, hi va monòs. Tu també et portes gent que saps què parlarà de tu, Jordi. Ja em porto i no. No ho portes? Sí, que gent de la família, que no em parlo, que sí. Que sí que em té a pressi. En fi, moltes gràcies i tornem demà, a partir de la cinc de la tarda, en una nova edició de la penya del Morros. Així, ara, amb l'informatiu vespre, els senjors notícies, allà a la Carme Verdo, que vagi bé. Fins demà, a la cinc. Fins demà, a la Carme Verdo. Fins demà, a la Carme Verdo. Bona tarda, són l' Açet de la Vespre. Comencem una nova edició dels senjors notícies d'avui, 제를 clar geschilirarious. Petita treva a la tura. El nombre de persones inscrites a 있었, les vun Apostolà. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui i repassem altres informacions destacades en titulars.