#146 - La Penya del Morro del 8/11/2012

A l'habitatge, durant aquest any, els han arribat més de 700 casos de famílies afectades, tot i que fegeixen que aquesta xifra no es corresponen a la realitat, ja que molts dels afectats encara ho viuen en silenci i des de la vergonya. L'acompanyè Aéria Vueling ha tornat a cotitzar avui en la borsa espanyola amb un assenç de més del 25% després de saber-se els detalls de l'oferta pública de compra que llançarà el grup format per Briti Jargüey Giveri, el seu principal accionista. El grup Iagé ha informat avui que llançarà una opa sobre el 100% de la catalana Vueling a 7 euros per acció davant els 5,5 euros que valien fins ara, i a gent ja avançat que vol mantenir l'equip directiu de Vueling, la independència operativa i la seu a Barcelona. Iveri està posant en marxa una companyia de baix cos amb seu a Madrid i es previst que demanunsi una important reducció de personal. Esports en xarxa Bona tarda, us parlo a Joan Barberà. En joc a la cinquena jornada de l'eurolliga de Bàsquet, el Barça juga a la pista del CSK de Moscou en aquests moments quan falten 7 minuts i 53 segons per arribar a la fi del primer quart, domina el conjunt rus per 5 punts a dos, els dos punts del Barça Rígal, anotat per Juan Carlos Navarro, Xavi Pascual, el Tenir Blauran ha capolat un 5 inicial amb Marcelinho Huerta, Speed Michael, que torna a l'equip després de superar la seva bala. Jo, Juan Carlos Navarro, l'Òrbec i en té Tomi, Xistella del Barça, 5 a 4, quan manquen 7 minuts i 30 segons per arribar a la fi d'aquest primer quart. Recordem que els dos equips fins ara tenen ple de victòries, 4 victòries en 4 partits. I en Tenis, el tenista espanyol David Ferrer ha perdut, no a menys, contra Roger de Federer, en aquest cas, a la Copa Masters, que es disputa a Londres de Rota, per 6 a 4, i 7 a 6, el Tai Brec, 7 a 5, ha perdut el tenista espanyol, que mai ha estat capaç de guanyar el Suís Federer. En directe, en Tenis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla Iuscelo de Jordi Domènec. Moltes gràcies, de debò, per escoltar-nos. Des d'ara i fins a la set del vespre, això és la penya del morro. D'aquí uns moments comencem el programa, parlant d'actualitat, en Justem, que amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Com va tot? Bé. I tu? Molt bé, molt bé, molt bé. I tu què? I tu què? I tu què? En fi, aquesta nit comença la campanya electoral, 8 partits polítics amb representació a Sant Just, a l'Ajuntament, han signat un acord sobre la campanya i la propaganda. En parlarem d'aquí uns moments a l'actualitat de Sant Just, en Carme. A més, avui al programa ens visitarà la Júlia Edmella amb el seu espai Misteris de Catalunya. Parlarem de l'Àlípica Can Joan, un espai on els animals se senten molt agus en el nostre espai d'educació canina, amb la Rosa Arts i a la segona hora. Avui ens visitarà un grup en directe. Són de Barcelona. Van tocar fa unes setmanes el bar als Pagesos, d'aquí Sant Feliu de Llobregat. Es diuen de trist i canten en anglès. I vindran aquí el programa a fer un acústic així com Intimista, que els agrada ell, i així música dolça. Estan molt bé, eh? Jo us el recomano i acabarem el programa avui amb l'Arnau Consul i els seus llibres. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Aquesta nit comença la precampanya electoral. No. Ah, no, no. La precampanya no comença, comença la campanya. Ah, comença la campanya, ara. Bravo! A aquesta mitjanit comença la campanya electoral. Afectivament, els 8 partits polítics amb representació s'han just com comentàvem, han signat un acord sobre la campanya i també la propaganda. A partir de la setmana que ve, a més a més, els representants dels partits passaran per ràdio d'Esber. Carme Am. Doncs, si ens hi anem d'aquest acord, que defineix el repartiment dels espais que l'Ajuntament s'ha deixat venjar bancar-te, esbandaroles i altres cartells de propaganda. Els representants van triar la campanya. De propaganda, els representants van triar les seves preferències, segons els resultats que van obtenir en les passades eleccions al Parlament, els partits que ha signat aquest acord, són Converrencia i Unió, el PSC, PP, iniciativa per Catalunya Versa, Esquerra Republicana, Ciutadans, Solidaritat per la Independència i Via Democràtica, i també, si ha afegit la candidatura d'unitat popular, la CUP, que, en aquesta ocasió, també té representacions en justes pluges, és a dir, que es presenta i es pot votar aquí mateix. Una de les novetats respecte a acords anteriors ha estat l'inclusió del nou sector de Masluï, com un barri nou, a tenir compte durant les campanyes electorals, i això, a partir de la setmana que ve, fins al dia 23, cada dia passarà amb el Justa de la Fusta els representants d'aquests partits a nivell local, seguint l'ordre invers a la representació política al Parlament, i els primers seran els membres de la CUP dilluns en 4 de 12. El Justa de la Fusta passarà cada matí, i després també ens en farem resoldre, lògicament, els serveis informatius de ràdio d'Esvern amb la jugada cada tarda a la penya del Morro per la gent que s'ho hagi perdut el matí. Bé, continuem amb més notícies de Sant Jos Carme, si et sembla perquè el present i el futur de Catalunya a Europa és el tema central del setè diàleg per la independència que es fa a Sant Jos d'Esvern. De fet, el protagonista serà l'excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, Martí Anglada, el bundextac, allò que limiten al Polònia, conduirà aquest acte avui al vespre a la Teneu i explicarà com està la relació entre Catalunya i els països europeus, Carme. Exacte, Martí Anglada és bon coneixedor d'Europa i la situació política dins de l'Unió Europea, la seva experiència treballant fora del país, ha fet que també conegui com perceben Catalunya l'altre país, us assegura que des de fa anys el que es català es considera un exemple de model d'autonomia i autogovern democràtic i pacífic, sobretot segons ell en la tapa de Pujol, com a president de la Generalitat, en canvi creu que el segon govern tripartit no va ser tant percebut com clau pel que fa el model d'autogovern, però sí que van tenir gran ressò a Catalunya per dos motius d'una banda, la primera consulta que es va fer a Arenys de Mar i les següents que van venir a Randaquella i Arenys de Mun, perdó, i també per tot el tema de la llei anti... que prohibeix els braus, les curses de braus a Catalunya. Tot això es va situar a Catalunya en el punt de mira d'Europa, a més a més considera Martí Anglada que la manifestació del dia 11 de setembre d'aquesta any ha obert un nou capítol per què fa aquesta percepció de Catalunya dins d'Europa i de tot plegat se'n parlarà una mica del paper de les relacions entre Catalunya i Europa aquest vespre a les 8 a la Teneu. Per cert que s'ha entrevistat a Radio Desberna, Martí Anglada, podem escoltar-lo, quin dels tres talls de l'informatiu és el més interessant? Doncs podríem sentir el tercer. És totalment nou. Estat va esverge això. No hi ha res escrit. És a aprendre de la voluntat política dels llocs europeus. Això sí, aquí què és el que interessa a Catalunya? El que ha de fer a Catalunya és deixar espacular, que això és espaculació que no ha portat lloc, perquè no hi ha res escrit, que tot és possible amb Europa. Tot és possible. I com que tot és possible, el que s'ha de fer és treballar per tenir amics. Cada vegada a Catalunya es tenia amics d'Europa, perquè com més amics tingui, més clar és, el que s'ha de fer a Catalunya. Bé, Carme, de fet, Martí Anglada, a vegades ha parlat d'una manera que sembla que estigui infedat, però és que és molt vagament, no? Sí, sí, sí. I quan era prodista ja li passava això. Exacte, hi ha moments en què et pot posar com se'n agrada, estigui renyant, però sap moltes coses també, i la seva manera d'explicar-ho és enganyar-ho. La Pella vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Canviem ara completament d'assumpte, parlem... Entes el tu de la música, no? Sí, sí, no, no, és que a poca broma, perquè el novembre literari, que va començar a Sant Just, que va començar l'altre dia el dimarts de l'autòcat Albert Sánchez-Pinyol i la seva presentació de Victus, que va ser tot un èxit, segueix avui amb un club de lectura de novel·la negra. El conduirà Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona, i es basaran la novel·la El poder del perro de Don Winslow, de James Hill Rowe. Que fa por, eh? De fet, Farpac Camarassa, aquest llibre és una de les millors novel·les del món del narcotráfic. El club de lectura de novel·la negra es fan periódicament a Sant Just, amb molt d'èxit, i cada cop que ve, de fet que Paco Camarassa que ha vingut algunes vegades a Sant Just participa d'aquests clubs, mostra molt satisfeit perquè diu que els assistents d'aquests clubs de lectura s'ho prenen molt seriosament i llegeixen molt. Per tant, diu que estava molt content en com funcionen aquests clubs de lectura. Volen dir no com altres clubs de lectura? No, que sempre llegeixen el llibre a part de llegir aquest llibre, que sempre llegeixen moltes coses entre mig. És que la gent s'enjustenca és molt activa i molt participativa. Això serà l'èxit de la tarda, és un dels actes de la segona vici del novembre literari, i d'altra banda, el següent, a part d'aquest dijous, serà dimarts que ve un raci del poètic a càrrec de Josep Pedrals a la Taneu, on a més a més s'acompanyarà amb un tas de vins, que es tricolsteïn del cell de Can Mata i explica que el vi serà un vinegre que es diu que és ideal per recitar. Això serà les 8 del vespre a la sala piquet de la Taneu. Dimarts que ve. Un vin que és ideal per recitar. És la primera vegada que m'he escoltat coses de característiques de vins, però mai aquesta. Home, és que a la terra alta fan molt bon vin, gandesa... Què més? Perdona, batea, bot, horda de Sant Joan... Molt bé, molt bé. És un cas gandesa, has fet intensió de punts, es pensies i n'has continuat. No, perquè tampoc no vull fer un repàs... Ara t'ho escolto. No volia fer un repàs exagerat de tot el que dona... Un mini de la geografia. Exacte, terra alta, que jo et donaria família allà. Bé, que et tinc, vegem. Com llunyana, eh? En fi, Carme, molt interessant tot això. De totes formes, vull recordar que aquest dissabte i aquest diumenge hi ha... Els cartes de cuixinet. La cursa de cartes de cuixinet. Jo sí. Avui has llegit un tuit sobre el temps? Que ara té des dels cartes de cuixinet. Diu que la cosa no està clara, eh? I què és possible que diumenge plogi? De totes formes... Em parlarem demà, també, al programa, perquè, clar, ja serà... Nervis, no? Però de pell... Bé, parlem de la cursa de cartes de cuixinet i la seva transcendència a Twitter, que ja sabeu que la tiqueta i el hashtag és cart 2012, totes que vingueu a la cursa o no, i escriviu tweets amb aquest hashtag, els llegirem des de la magafonia de la cursa de cartes de cuixinet. Per exemple, David Vendrell, que ha posat cartes de cuixinet tres dies. Nervis i el hashtag, atenció al semàfor. Ui! O, per exemple, la Neus Valdric, ha posat 22 cartes de fèmines. No m'ho puc creure, visc els cartes i visc les fèmines. I nosaltres l'hem refutejat en posant record de noies participant als cartes 2012. I atenció, perquè avui també ha estat molt actiu, el Twitter de cartes de cuixinet, on han penjat diferents fotografies, en aquest cas, del segon camió de palla descarregat. La palla ja és al circuit, diuen. Ara és feina de l'esplai, que l'esplai d'aquesta entitat juvenil de Lleure és l'encarregada de treure la palla del camió i també embalar-la tota amb el clàssic plàstic de color vermell, que és el que estarà protegint els costats del circuit. I, per exemple, el David Ondé ha posat, diu, quanta palla com mola. Hem posat nosaltres. En fi, també més tweets que... No tenen a veure amb els cartes de cuixinet, perquè tampoc n'hi ha uns quants, però tampoc no els podem dir tots. Segueu-los. Clar, segueu-los a cartes 2012. Fem-nos ressò d'altres tweets que parlen de Sant Jordes Bern. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu? Són originals de més. Bé, atenció, perquè acabem de rebre un tweet de Jonas Bassó, que ens acaba... Me juro que ens està escoltant. Com es nota que Jordi Dom va veure molts vins de la Terra Alta i d'altres amb mercat de mercats. M'ha ensenyat la penya del Morro i visc a cartes 2012. Allà vam aprendre molt, eh? Vam aprendre moltes coses. Mercat de Mercats, que és un acte que es va fer fa un parell de cap de setmana davant de la catedral de Barcelona, on els protagonistes eren, evidentment, la cuina i la menja de qualitat. També hi havia tapes per degustar cates de vins, etcètera. I Jonas Bassó, que també estava per allà. Bé, comentem tweets de Sant Just d'Esvern quan són la 5.17 de la tarda. Per exemple, hem retuïtejat la Gina Pol, primera tenent d'alcalde i també regidora de comunicació, entre altres, de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, que ens comenta, diu, una bonica visió de Sant Just al carrer. I atenció, perquè tu no sé si ho sabies, Carme, però El Mundo, aquest diari que es fa a Madrid, ha publicat un article, com a mi, a la seva web, tu sabies això sobre Sant Just al carrer. Ah, molt bé. És molt curiós l'article. Vols que llegim un fragment? Vinga. Si no, el llegirem igualment. Mira, està signat per l'Elena Pita, i es va publicar a la web del Mundo. Per què s'acció Barcelona, també, amb el Dou? I la gent que treballa al Mundo. Sí, potser sí. Diu, Indrets, la mirada gena, diu, Sant Just d'Esvern, abrimos un dia al any. Aquest és el titular de la crònica. Diu, el madrugón compensa, hay que estar a pie de carrer a las 8 de la mañana. A las 8 de la mañana. Per què posa carrer en una crònica en què està allà? Perquè si són justes del carrer. Ah, d'acord. Si quieres entrar con tus vàrtulos y encontrar el puesto, el puesto te lo adjudica el ayuntamiento que respeta un detallazo las afinidades de los niños por colegios, vecindad, pandilla, etc. Una manera molt particular. Pandilla. Sant Just d'Esvern. Yo también. Diu, porque es un mercado de niños. No es que los niños se vendan hasta ahí podríamos llegar. Fue una pausa para la gente. Sino que los niños venden. La panorámica de Sant Just d'Esvern, la jornada que pone fin a las fiestas de Doño en Sant Just d'Esvern, diu, fino al principio, un pueblo este tranquilo en la zona de Sant Just d'Esvern, en perpetua fiesta civilizada a razón de 300 euros de multas y tu perro ladra, y es denunciado por un vecino. 300 euros por denuncia barraladrido. Continua la crònica del mundo. La panorámica decía, es una calle llena de color y fantasía. Los niños vienen a vender los juguetes usados que ya no usan, algunos sin estrenar, para molicie consumista. Molicie. Una paravada que costa a ti. Y a mercar otros que les permitirán un invierno entretenido. Sin ir más lejos, me la cuore, y yo me la cuore. Mi hijo, ya incorpora la cronista... Ara ho explica tot. Des que descubrió este business, antecedentes fenícios, se hace... Se hace, se hace, y hace este día con toda la pastuza que gastará a lo largo del curso, a pastuza, mararán los conceptes. Diu, y así de paso aprender y vender a administrar el perné. En fin, i la crònica continua bastant. Por tanto, i lògicament, i me ven a las 8 de mañana del domingo, último de octubre, con el coche cargado de peluches, cuentos, micro-machines, juegos, maldemanes, etc. Ah, y una mesa donde todo esto que va, o uno alfombra, para si tal pasarnos al portito suelo en plan morisco. Sí, aquesta és la crònica que podeu veure... No la llegirem tota, eh. Pero vaya, acaba bien. Pero este día se acerca a la del PEP, la buena vecindad de St. Jude's Bern, ricos venidos a menos mayormente, como todos, como una misma, si me apuran, a reír, de partir, de gustar, libar... Algunos se llevaron... ¿Qué es libar? No sé. ¿Ande baixa? No, ande alta. Diu, algunos se llevaron mes libros al frente, plazo consistorial, desfinan tan borradas, gigantes y cabezudos, gigantes y cabezudos, y la alegría de disfrutar de primera mano a precio de segunda. Una cita sin igual, divertido, ha sido de mañana, cruzarse con los que aún no habían dormido y divertido de recoger y seguir, porque mientras hay... No habían dormido, a las 11 de la mañana. Ya había mucha gente que no había dormido del conserrante anterior. No va a fer el son justo del carrer. El mundo lo denuncia. I després, clar, perquè van venir... Què va venir a tocar? No me recuerdo... Amant, buos. Ah, sí, buos, és veritat, clar. Aquesta dona ho va anotar. En fi, i la crònica que va dient, diu una cita sin igual, divertido, ha sido de mañana, cruzarse con los que aún no habían dormido y divertido de recoger y seguir, porque mientras haya luz, sigue la fiesta. O sea, al contrario que en San Juan, aquí en madruga, punts suspensius. M'agraden molt l'ocea final, eh? Veig molts enjustents. En fi, què vols dir amb això, Carme? Aquestes dents, aquests enjusts, és un poble pijo? L'obra, ja, com el tòpic, no? Vinga. Potser viu a Can Melik, aquesta noia. No ho sé. No ho sabem, no ho sabem. En fi, doncs són alguns tuits que hem rebut... Bueno, que hem rebut, que parlant de s'enjust aquests dies. Espera, perquè el Sergi Pons... Un altre tuit. Un altre tuit, diu... La penya del Morro, ara fa un moment, diu, felicitats pel programa i visca els cals 2012. Aquest any ho patem. Amb el hashtag estic una mica cagat. Jo també... Quin programa? El teu. La penya del Morro. No, el nostre. La penya del Morro, suposo. O tots. Molt bé. I Astrid Goldstein diu, mencioni-ho jo en Twitter. La penya del Morro diu, el vi és de la conca de barbarar. Ojo. Para, un moment. Para, màquines. O sigui, el vi... Hi ha un error en aquesta notícia. Hi ha un error en aquesta notícia, important. El corregirem. Què ha passat? L'altre dia vam parlar a la secció d'Edwesho, eh? A la secció vam parlar de Vins, un astrid Goldstein, vam parlar dels Vins, a la Terra Alta, després vam parlar del novembre literari. Igual hi ha hagut una confusió. Els serveis informatius de ràdio d'Esvern que fan aigües per a tot arreu... Escolta. Home, Carme. No és veritat. La gent ens ha dit per Twitter... en aquest que és l'Astrid Goldstein, que té un nom de pintora renaixantista. M'agrada molt el nom. Diu, el vi és de la conca de barbarar, Carme. Sí que t'escolta gent, no? No ho sé, perquè potser ho he portat a Twitter. El portat del Twitter. No ho sé, no s'ha de sortir, Carme, la informació aquesta. En fi, l'important no és donar sortit, sinó que ens hem equivocat i hem d'entonar un mea colma. Colma, mea colma. El que després de llegir la càrrega del mundo tinc encara conceptes de vocabulari importants. Vols disculpartar-ho ara? Ja m'he disculpat. No vull tornar a dir. Ja m'he disculpat. No ho diré 3 vegades. Amb una nia prou ja la rectificarem. No, no, no penso fer més. No me n'has disculparta. Ja m'he disculpat. Davant del... Ja m'he disculpat. No m'has d'haver escoltat, m'haurem de mirar altres tweets. Has dit que no tornarà a passar? No ho diré, això, perquè tornarà a passar, segurament. No, clar, tampoc mentirem. Molt bé, molt bé, molt bé. I tornarem a rectificar. Ah, i tornarem a rectificar. I tornarem a vencer. En fi, així van els informatius de... Escolta, Jordi. Ara disculpat tu, posa aquella musiqueta de nina nina i disculpat tu. No, faré com jo. Ja m'he disculpat. Ja m'ho he disculpat. Ja m'ho he disculpat. Vols que em disculpi? Vinga. Vinc equivocado, lo siento... No volverà a passar. Jo dic no tornarà a passar, com el rei. És una mica la figura capçalera de la penya del Morro. En fi, Carme, moltes gràcies. Tens alguna informació d'última hora de Sant Just? No. I estrany. En 25 minuts no ha passat res. Carme, que vagi molt bé, recordeu que a partir de la seta... Escolta, un moment, que t'estic acomiadant, a partir de la seta a la tarda, el Sant Just Notícia, la edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu, on, Carme? Molt bé, Carme, que vagi bé. Bona tarda. Adéu. one, one, one! Ràdio T'esper Durant de 8.1 Gràvio Ràdio T'esper Durant de 8.1 Nova promoció d'habitatge públic, a Sant Just d'Esvern. l'Ajuntament d'Esvern. Habitatges en plaça de parcament i trastè des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesvern informa de la propera promoció del barri de Mas Yui. 54 habitatges de protecció oficial de Règim General, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o el telèfon 93-470-7930. 93-460-7930. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir-la. Busco sempre aquella que hi ha de notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests drogues més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid, pots quedar acrocificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Recorda que per votar has de dur l'original del DNI. El passaport o el carnet de conduir? Els col·legis electorals obriran de les 9 del matí a les 8 del vespre. Si vols saber on has de votar, consulta la tarjeta sençal que rebaràs a casa teva. Més informació 012 o Parlament 2012.cat. Generalitat de Catalunya. 5 i 27 de la tarda continuem a la penya del món directe de Radio Desvern. Atenció perquè ha arribat el moment dels misteris de Catalunya. Gràcies. Bona tarda. Avui, Júlia, per on comencem? Avui comencem. Avui comencem felicitant a Abram Stoker. És l'aniversari de la seva mort. Gràcies. De fet, Abram Stoker l'autor de dràcula. Bàsicament ha sigut un misteri. Després d'aquest parentesi, avui parlarem d'una població de Llissal de Vall. I parlarem del seu castell. Diu que es va fer el 1099. I diu que a diferència d'altres de la comarca, que és l'únic situat a la plana, fent la funció no de defensa, sinó de representació del poder del seu senyor. Va ser creat per dir que el senyor en dèiem el poder. La primera referència del castell de Llissal és del 1994. És el moment en què el senyor Albert Bernat el traspassa al seu fill. Es diu que s'ha explicat les històries del castell en el llibre titulat Jo Albert Bernat, que és d'aquest senyor del castell. Una vegada situats, comencem a explicar la llegenda. Això, perquè clar, molt bé, Llissal de Vall. És molt bonic. Diqui de Vall, com va dir un dia en Maria Trisa Campós, referint-se a aquesta població catalana, una perla d'aquesta situació de malalts de tele. De totes formes, quina és la història misteriosa del castell de Llissal de Vall? És una llegenda de la Bruixa. No parlar del castell, parlar de la ciutat. La llegenda diu que hi havia un noi d'uns 11 anys que, quan anava a estudiar Llissal durant el temps dels reims, s'aturava sempre a una vine d'una casa i menjava els reims. La dona d'aquesta casa, un dia, el va esperar, i quan el va enxapar menjar els reims, li va dir que li va fer com una mala edicció, diguéssim. I li va donar un cop a l'esquena, amb un sac. Sí. El noi que ha desmellat. Se'n va al llit i, quan es desperta, es desperta cridant. La tralloma que és la mala Bruixa d'aquí, que no la veieu, és de la dona d'aquella casa de Llissal. I llavors el noi aquest es va curre patir cada dia. I després, al final, els seus pares van anar a cridar el senyor Rector, i aquest els va dir que, si ell deia que veia aquesta dona, que van a iri en una escopeta i els cartuts de l'escopeta, i que quan la veies que li tirés un tret. Bé, aquestes són històries i llegendes autèntiques, de la Catalunya més misteriosa, podríem dir. Exactament. Avui una mica bèstia. És una mica macabre, no? Sí, sí, sí. I què va passar? Doncs això, van anar a iri en l'escopeta i a la munició, i l'endemà, quan el noi va cridar que estava a la Bruixa, al costat d'una figuera, van tirar un tret a la figuera. Però, o sigui, la vara va desaparèixer. Tot i així, tan aviat com va tirar aquell tret, li va sortir una pedra com aquell llest de Sant Allúcia, d'aquestes petitones, sota la llengua, i va perdre la paraula. Es va quedar mut. I llavors el seu pare i tothom va provar de rencar-li, però no van poder, i el van portar una altra vegada al senyor Rector, i aquest no va poder fer res, i llavors el van portar al senyor Rector de Vigas, que diu que era un home vell i molt entès, i llavors aquest tothom va dir que cridessin a tres homes, i que l'aguantessin. Un moment, un moment, un moment. Júlia, per a veure, per a veure, per a veure. Eh... Quanta gent participa, aquesta història? Perquè ara va demanar els últims personatges, m'estic liant més, i ara no me'n entendo de res, o sigui... Ja, el nen, que té la mala edicció, la Bruixa, i llavors va la veure a un Rector, que ells diu que portin a tres homes més. Ah, val, d'acord. I aquests tres homes aguanten el nen a més del pare. Ah, perquè com posaït el nen, no? Andem d'imaginar que el nen està allà posaït. Clar, està malaït. Va, va, d'acord, d'acord, d'acord. Sí? Sí, sí, sí. Continuem. Molt bé, gràcies per l'explicació. Llavors, bueno, estaven els quatre homes aguantant-lo, no? I el Rector va començar a fer les seves oracions, i el noi va començar a fer uns moviments estrans, i els demés aguantant-lo molt fort. I ara, a les hores dels moviments sang bruscos que feia, li va caure la pedra de sota la llengua, i se suposa que va quedar curat. Molt bé, una cosa, Julià, aquestes històries, jo no em crec mai ningú. Pots... Tu te les creus en aquestes històries? Aquesta no, jo crec que... Aquesta no te la creus, no? Aquesta no. Para, para, para, para. Clar, és que a veure, no, no, no, vull dir, amb tot el respecte i tot, Julià, però són històries com místiques, no? Clar. Que requereixen molta imaginació per part de l'Oient. Clar, aquestes històries... O sigui, de quin any era aquesta història? Això... de fa molt. De fa molt, eh? De fa molt, de fa molt. Bueno, al final, com acaba? Perquè, clar, tanta bruixa i tanta... Clar, és que el misteri està al final. El misteri està al final, eh? Anem al final, anem al final de la història. No, clar, vull dir, perquè... m'està perdent, aquí, amb tanta cosa. A veure, va. T'explico el misteri. Ara, ara. Ara, ara. Bueno, llavors, clar, s'ha suposat que està curat, no?, el noi. Sí. I es veu que uns quants anys després, el noi tallant unes canyes, es va fer una ferida. Mm-hm. Aquesta ferida se li va agrenar, allò que es fa com... Oh! Sí, sí, sí, no, no, mala llet, eh? Sí. No, no, vull dir que és perillós, que fa com coseta. Sí, que pot quedar al dit, allà, bueno, és igual. És un estudi del Monyó, no?, allà... Sí, sí, sí. Això ja m'agrada més, veus? Vols dir? A mi m'agrada més la bruixa, eh? Mm-hm. I llavors es va morir. O sigui, de la ferida se li va agrenar, i es va morir. I no feia 24 hores que s'havia mort, que es va morir també la dona que l'havia malaït. O sigui que l'havia fet la malaït. O sigui que al final, perdona, és una d'aquelles legendes, aquesta, que ha mort tot Déu. És a dir... M'ha mort la persona que l'havia malaït i m'ha mort el que ha tingut... Però els que l'han aguantat no moren. Ah? Els que l'han aguantat no moren. Els que l'han aguantat no moren? Ah, sí. Aviam que estava emplançatant, i què? Exacte. Ah, val, val, d'acord. Llavors, bueno, la gent deiu que quan una persona sigui home o dona, dona un mal a un altre... Ara? Per morir ella, ha de morir-se també, quan aquell és mort. És a dir, quan malaït és d'una persona, quan la persona que es malaïta és mort, has de morir tu també. O sigui que no feu mai mals d'un. Allò de cagar-se... Ja, ho sé. L'energia negativa que t'ombies a la vida, una mica la moralina seria aquesta, després et repercutes a la vida, no? Exactament, et torna. Com va dir un sabi? La vida és com un frontó. Si tu piques la pilota molt fort, et tornarà molt fort. En canvi, si piques la pilota de forma fluixeta, et tornarà la pilota fluixeta. T'agrada o no? T'agrada o no? T'agrada, t'agrada. Si la piques fluixeta, igual no et torna, eh? És veritat. En tany, tu, Julià, vius la vida amb intensitat, no? Exacte. Molt bé, fantàstic. Alguna cosa més sobre la legenda d'aquesta bruixa de lliçat de ball, o com a mínim, no sé, el castell de lliçat, ja que hi som, Julià, no sé si hi ha alguna informació del castell, perquè alguna vegada anem en aquesta bonica població catalana del Vallès. Tinc tota la cronologia del castell, si vostè la dic. Ah, doncs sí, fem una ruta, eh? El castell de lliçat de ball. Que per cert, mira, m'ha dit una cosa, hi havia un projecte que al final no es va dur a terme. S'ha dit allò que vam fer a diferents episodis de Catalunya des de l'aire, o, per exemple, Catalunya des del mar. Això que teniu des del mar? Sí, vam fer un des de la costa, des de l'alt de tot, des del cap de Creus fins a les terres de l'Ebre. Aviams des de l'aire, però des del mar. Doncs volíem fer un Catalunya des dels castells, i avui podem, al final no es va fer, TV3 no va tirar endavant, es podia fer-ho, podem agafar una mica, no? Però és això com l'arbre de genològic, eh? És més aviat... Mira, tu ensenyo perquè ho veig. A veure? A veure? Eh... El senyor Albert Bernat va traspassar el castell, el seu fil Bernat, llavors Bernat el va cedir el seu fil Pons, després per passar el germà de Bernat Pere, és a dir, el tiet de Pons. Sí, sí, sí. Perdona, és tot de l'arbre de genològic, de la família que va tenir el castell, eh? És el que tenim d'informació del castell. Bueno, en fi, potser no calria anar repassant tota la història. El que passa és que vaig veure que en algunes èpoques de juridicció del castell va passar mans del rei. Exactament. Al final del segle XVII, no? Sí, i el domini reial doncs no es va mantenir. Molt bé. Ja està. Escolta, Júlia, moltes gràcies. Una setmana més per preparar-nos històries misterioses de Catalunya. Avui aquesta bruixa que va mal allà, a un pagès i que al final, quan va morir ella, el pagès també va morir, no? Al revés del rei. Quan va morir el pagès, ella també va morir... Exactament. Bueno, tu mateixa, llibertat absoluta pel que et dori la gana. Júlia, adéu, que vagi molt bé. Gràcies, adéu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Soc l'Anna Lizaran i envio molts petons, molta sort per el que feu, la penya del Morro, que trobo que és un nom fantàstic, i aquestes coses només ens les podem inventar, els catalans, no? Sempre m'han curiosit què vol dir en Lizaran, quan diu que el nom de la penya del Morro només ens el podem inventar, els catalans. En fi, això sí que és una història misteriosa. 5 i 40 de la tarda. Continuem el programa d'aquí uns moments. Parlem de l'Àlípica Can Joan, un espai reservat per animals de la mà de la Rosa Arx, la nostra educadora canina. Per cert, aquest tema era el de Game of Thrones, un juego de trones que ens agradarà molt el programa. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. En general hem de trägar aquest programa. És el Jonathan Murphy, el tema The Out of Kindness. Tout of kindness, 3 quarts de 6 de la tarda. És hora de parlar amb la nostra educadora canina, particular la Rosé Arx. Who let the dogs out? Hoot! Hoot! Hoot! Hoot! Who let the dogs out? Hoot! Hoot! Hoot! Hoot! Who let the dogs out? Hoot! Hoot! Hoot! Hoot! Who let the dogs out? Bona tarda, Rosé Arx. Bona tarda, Jordi. Com estem? Doncs bé, estrenya. Avui ens podem escoltar bé, eh? Estrenya, per què? Perquè fa molts dies que no parlo per la ràdio. Ja... ho trobàs a faltar, o no? Doncs sí, la veritat és que sí. Li vaig demanar a l'Albert, dic que em deixes, com ets a mi. Va, va, va. Sí, perquè juntament amb l'Albert es van tornant cada dues setmanes, la Rosé amb aquest espai d'educació canina. Nosaltres també t'hem trobat a faltar, eh, que ho sàpigues, Rosé. Sí. Oh, que maco. Sí, sí, sí, perquè avui, però, estàs... Sí, per la música d'amor... Avui estàs al tren o alguna cosa? Et perdem la cobertura com a l'altre dia? No, estic a casa, estic a casa, avui, el cantor de la llar de foc, la barra bé i tranquil·la. Oh, que bonic! Sí, ja ve de la música, la veritat és que sí. Ja ho veig, ja veus en compte, no t'apropis molt, perquè en sé que a vegades... pam! Peta un tronc i això... Peta la pinya. Sí, peta la pinya. Això pot fer... pot fer mal, eh, no sé si... Què utilitges per fer l'alt foc de la llar de foc, Rosé? Doncs fusta... fusta roure i de... no sé què més tenim, avui, de veritat. Fusta de roure. I algun... i algun branquilló. Què trobes pel bosc o compres a Vanginides? No, bueno, mig i mig. Agafo i vaig a la fata, o sigui, agafo i a pel bosc, però també vaig a buscar un parell de bosses a l'hivern per tenir-les. Sí, però vés en compte amb el que agafes, al bosc hi ha coses contaminades, que és el que et dic, eh. Després fa una olor de fum, no? A tota la casa o no? No m'hi he trobat, no m'hi he trobat, però... No, no, ho dic perquè... Bé, en fi, més d'un cas ha passat. Escolta, parlem de l'Àlípica Sant Joan. Parlem de l'Àlípica Sant Joan. La Ípica Can Joan. Ípica Can Joan. No sé si l'Albert us ha fet cent cèntims, ja, perquè ell també la coneix. O, bueno, us el faig jo. Mira, és una espai que queda. Per trobar-lo és molt fàcil. Per la C-30 o la C-32, a l'altura de Bellevueil, és preguntar pel gols de jugar gols de Bellevueil, i està just el cantor a l'entrada de l'Àlípica. I és un lloc supermaco, perquè tenen de tot, tenen cavalls, tenen gallines, tenen molts tipus d'aus, capres, ànecs, tortugues... I ara, doncs, bosses, també. I a qui recomanes aquesta visita? Qui són les persones o... A qui va dirigit? Doncs a tothom, eh, el que passa és que hi ha bastants nens, allà. Perquè, per això, pel contacte amb la natura, poden muntar cavalls, funcionen una miqueta com una gran escola, la Ítica, que en Joan, perquè tenen una mica de tot. És una espai molt lliure, tu pots arribar allà, no cal cavalls de muntar cavalls, pots arribar i no fer una volta per la Ítica, i veure els animals que tenen, i veure com estan treballant els cavalls, sense cap problema. Té un mare llac, que serà merda bé. I potser és sempre que vulguis o has de demanar hora abans... No, no, no, pots norar-hi quan vulguis. Ah, sí? Quan vulguis. La porta en el Joan i la Susana, que són molt macos tots dos, i tenen cura de tots els animals amb un parell d'atxicots que treballen amb ells, i superbé. Us ho recomano a tots, de veritat, és una visita molt maca. I s'ha de pagar alguna cosa o no? No, no, no. No s'ha de pagar res. És diferent que si tu vas a muntar cavalls, sí, que, bueno, imagino que el Joan tindrà unes tarifes i tal, però tu pots anar a visitar la Ítica per entrar sense pagar absolutament res. Doncs entra a visitar-la. És una bona proposta familiar d'acara al cap de setmana, per exemple. Oi, tant, oi, tant, oi, tant. Sí, sí, sí. Ja t'ho dic que sí. I, a més diumenge, han començat uns cursos molt solos d'educació canina, que són cíclics, que també pot apuntar qui vulgui. Què els fas tu? Seu uns quants, entre ells ja. Ah, molt bé. Molt bé, un aplaudiment. Sí, home, escolta, ho hem de dir, això. I què ensenyaràs en aquests cursos d'educació canina, en aquest ambient natural, rústic, amb tants animals millor i impossible? Doncs aviam d'entrada, començarem amb conductes bàsiques, passeig... i, bueno, que la trucada, quan el crides que vingui, cosetes així, i per altra banda anirem saltant un diumenge, una cosa en diumenge a l'altra, habilitats, que són truques. Ensenyar truques del gos. Com, per exemple? Com, per exemple, pot ser aixecar-se dues potes i saludar. Ah, i com es fa això? Mira, mira, doncs et convido. Et convido a un diumenge, et convido que vinguis a veure-ho. Sí, però jo no tinc gos, ja ho saps, no ho sé. És igual, però quan es veniu a veure, jo et convido igualment. Es convido a un cafè i tot. Ah, sí? Sí, home, i tant. Doncs ja ho farem, això, perquè aquests cursos, si algú s'ho vol apuntar... Els diumenges de veu a un elcem. Allà l'anípica mateix. Amb el seu gos i tal, que porti gos i... Sí, amb el primer dia que vinguin sense gos, si vien d'imprevist, i ja mirarem com fer-ho, perquè hem d'anar tancant grups, però si en principi et cicli, què? Quan algú acabi el curs, doncs el curs sereix i pot entrar una altra persona. I si algú vol apuntar-se o posar-se en contacte amb tu, en aquest cas, com ho pots fer? Oi pica can Joan o gossos en acció? Gossos en acció, eh? Si el Facebook ens poden trobar a tots dos. D'acord, per cert, el contacte físic és una part de llenguatge social. Molt important, no? El contacte físic, per mi, és de les més importants. És una eina excel·lent per la comunicació entre animals, en general. D'acord? Si no, que ja toca parlar-ne. No, ho dic perquè, per exemple, si anem a l'Àpica, aquesta de Joan, on hi ha tots aquests animals, també podem tenir aquest contacte físic, acariciar els animals... Sí, em cura sempre, sense molestar. No vol dir que no el puguis tocar, però els nens, per exemple, en seguida criden, en seguida donen un cop una mica més fort que un altre. Llavors, tenen cura d'això, però sí, sense cap problema. Tu, que ets educadora de Canina, sempre és un bon moment per tocar i acariciar un gos? No, de fet... Bueno, al moment també, però... de quina manera ho fem, definirà en gran manera el tipus de relació que tindrem amb el nostre animal. Si hi ha un gat, si hi ha un gos, si hi ha el que sigui. Llavors, el que dic no és que no es pugui... i si a tu la dones amb una mica energètica, el que fas és directament convidar-te a jugar. Imagina't una situació. Mira, saps tu, que saps tranquil·lament, fent així mig l'esliada i puc amb algú fer un copet a l'esquena. Puc ràpidament t'actives i què passa, què has de fer? Sí, però jo tinc molt mal despertar, eh? Jo tinc... Un gos també pot passar. Els gossos m'acostumen, seran estar contents, quan es lleven, però també pot passar, no?, que se't sé quines més esbarats. Llavors, bueno, jo recomano que, sobretot, un bon moment per fer una carícia és quan estem nosaltres tranquils, també. Tipo massatge, podem fer, d'acord? I és important treballar el que és la manipulació i el tocar, i tal. Doncs, per exemple, per anar al veterinari. O per posar una pipeta. Les pipetes de les puces que s'han de posar aquí a l'esquena del gos. Les pipetes, què és això? La pipeta és l'antipuses i antimosquits, sobretot de l'estiu, o gossos que viuen a la muntanya. Clar, és que no tens gos. Tot el que tingui gos que m'estigui escoltant, saberà què és una pipeta. Doncs que no cal la claridú, si la gent té gos, ja ho saps. A vegades porten un collablanc, també, un collac com plàsticós, això és el mateix. És un collac antimosquits i antipuses. Antipuses, això sé que coneixia, és veritat. Exacte. Doncs ara hi ha varios tipus. I les millors zones per acariciar un gos, quines són? És molt bona pregunta, això. Gràcies. Mira, les orelles, si els hi agrada, és una molt bona zona, és molt relaxant. Tota la zona de la mandíbula, del cantor, de sota l'orella, aquí també solen acumular tensió. Tota la zona del que seria el cogote, vale? L'alcoll per la part darrere, també. Perdona, una amiga com nosaltres, també, no? Perquè ja veieu que no toqui darrere el cap carregat? Exacte. Hi ha gossos que s'agraden molt, la panxa i tota la part de sota del gos, i altres que no, anem amb compte. És una part que no és personal, potser no és la paraula, perquè no són gossos, però és una part que no a tots els agrada, i que els pots se sent incòmodes, i a la nostra desca també és binar. Deure si realment el gos n'agrada aquella carícia, no? Si no li agrada, doncs li podem ser un altre. Si un gos, per exemple, no està obert aquestes carícies i que el toquin, això pot passar, per exemple? Sí, i tant. Hi ha molts gossos, sobretot gossos que venen de protectora, o que venen de pastor o de caçador, que són gossos que el contacte no els agrada gaire, llavors això o es treballa, o simplement per empatia, doncs ja ho saps, que el teu gos el pots portar tot arreu, però no li agrada gaire que la carissin. Ells ho fan, eh? Si es dones l'oportunitat, si no els agrada, se'n van. I es pot treballar això d'alguna forma? El que agafi confiança amb el contacte? Una molt bona manera és fer una migdia d'ambils. O mentre tu lleges un llibre, que ell estigui en lloc de seure el sofà, si no vols que pugi, posa un cuixi a terra, te sentes, i no... bueno, gossos d'apropiatari, és raro que no s'acostin a seure el cantor. De fet, quan hi ha confiança, ells necessiten el contacte, els agrada el contacte. O sigui, dormir amb el gos és una bona manera d'agafar confiança, no? Sí, m'és aviat que el gos dormim estan amb tu. Llavors dormir amb el gos amb mi més igual, jo no el dormo, eh? Jo no trobo que estigui malament al contrari, fomenta molt el vincle. Home, aquí hem obert tot un món, no? Sí, sí, sí. Perquè jo et seré sincer, jo soc una persona que no tinc gos, i quan veig que el gos, per exemple, d'una altra persona, puja el llit o dorm amb ell, això ho trobo una mica estrany. Tu com ho veus? Com ho veus? Mira, jo és el que tinc. Personalment, el sofà hi puja, tots els rossos que he tingut, el llit mai, però ells ja ho saben, també és una zona que ja mai els he donat opció que es pugin, no? Sempre els convido a baixar, si ho han provat de jovenets, que d'ells els convido a baixar, ja està. I penso que això... Això ho hem parlat amb els cops. Hi ha una frase molt clau de l'educació canina, que és un comportament que reforça, o sigui, que tu deixes que passi o que té un reforç, el gos el vulguer repetir sempre. Llavors, si tu el primer dia que puja el llit, l'acompanyes a baixar, no cal fer-lo baixar o agafar-lo i treure-lo, és acompanyar-lo, ells ja ho entenen. I després...Aquest gos ja no vol... Si tu ja això no ho repeteixes, ja no voldrà el pujar el llit, perquè no hi treu res de pujar el llit. I després també hi ha persones, que alguna vegada ho he vist, no sé si és d'en forma de broma o què, però en pel·lícules i tal que li fan un petó als morros del gos. Vull, això... Alguns s'escapa. També ho fas, tu i això, o no? Alguns s'escapa. No li faig el petó cada dia quan entro, però alguns... Sintem aquí tranquil·letes... Bueno, bueno... No, escolta, escolta, que... Reparteix l'amor de la forma com... Jo sempre dic que quan agosos... L'he entès sigui legal, ja... No, vull dir, escolta. Jo sempre dic que en quan agossos, tot està dins del que pugui tolerar o pugui fos... que li fos tratant el gos com a la persona. Si tu necessites fer-li un petó, en aquell moment et ve de gust i et surt i li fas, i el gos no li molesta. No és un problema perquè els gossos escolten tu. És igual que la gent que basteix els gossos, ja no els basteixo. No li vas posar res per Halloween? No, bueno, aquest any, no. Algun negar s'ha d'endut, alguna... Alguna disfressa per fer la foto. De Santa Claus i tal, un barret o... un algo. Però vull dir, tornem al mateix. Són activitats que tu fas amb el gos. És una molèstia per al gos. I el gos es deixa fer i és un rato que estem junts, i que tu et toques i el manipules i tal. És fantàstic, perquè en realitat el que estàs treballant és el vincle amb aquell animal. Hi ha molts moments de necessitat, com el que diem el veterinari, o t'has d'entrar en una botiga i li has d'entrar al gos, o li has de curar. A vegades, els hem de posar gotes als ulls o les orelles, o s'han de curar unes ferides, si s'ha treballat amb aquesta confiança, el gos es deixa. Tot i que sàpiga que li fas mal, o tot i que li facis mal. Perquè sap que no li faràs mal expressament, no? En fi, Rosé, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més. M'apunto això, de l'ípica Can Joan, que està a la carretera de Bellevueil, el cantor del golf Bellevueil. M'imagino que si poseu el Google, també, i pica Can Joan. Sí, el golf el trobes per Google, i quan veus el golf hi ha dos d'entrada a l'ípica, també. I, a més a més, està bé que recomanem coses que siguin econòmiques i gratuïtes, en aquest cas, com anar a passar un dia amb la família, amb tots els animals, les hoques, els conills, com les tortugues, els cavalls, i poder-los trucar. Escolta, el contacte amb la natura, a vegades el trobo a faltar. Jo el trobo que és molt necessari, és molt necessari. Cada vegada en sabem menys, perquè cada vegada ho fem menys. Allà els animals deuen estar contents. No deuen ser com els ocs que estan d'aprimits, la majoria. No, perquè els veiem, i també hi ha un projecte, i en parlarem més endavant, del projecte que tenim amb l'espai, també. Però amb l'espai de l'ípica, no? Ens han sedit un espai a gos d'una acció, i llavors per això... Clar, per això hi som, allà. Jo dic perquè, a vegades, escolta, he anat al zoo, i veig els animals que estan tristos, no en mi tampoc. L'altre vegada que vaig anar, no sé si l'última que hi aniré, perquè això no es pot dir mai, però em va agafar com una cosa, de veure els elefants allà tristos, grisos. No sé, no em va agafar molt rotllo, la veritat. En fi, ho hem de deixar aquí, Rosé, moltes gràcies, fins la setmana que ve amb més educació Canina. Per cert, que no ho hem dit, però ja ho sabeu, si voleu contactar amb la Rosé, perquè us ajudi amb el vostre gos, ella és educadora Canina, podeu fer-ho a través de la penya del Morro a roba gmail.com, ens envieu un mail i nosaltres us posem en contacte amb ella. Bona tarda, gràcies. Fins aviat, bona tarda. Camita palaces de la tarda. D'aquí els moments connectem amb la xarxa antigament coneguda, com a ràdio per escoltar el bolletí de notícies. Avui tindrem música en directe, perquè ens visaran el Xavi, Marc i la Laia Pallajà, guitarra i viulí, i també veus de detrí, un grup, una formació musical, que fa uns acústics i unes cançons, com diuen ells, íntimes i d'allò més dolces amb base de folk. Tocaran aquí, d'aquí els moments en directe, a la penya del Morro. I a més, després, també tindrem l'Arnau Consul a la secció dels llibres. Fins ara. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esmer. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esmer. Són les 6. Notícies en xarxa. Tinc una altra. Gràcies. Bon dia. Convergència i unió pot aconseguir la majoria absoluta en les eleccions al Parlament del 25 de novembre, segons el centre d'estudis d'opinió, obtindria entre 69 i 71 escons de 135 possibles. que aconseguiria 15 diputats. El baròmetre d'opinió constata un increment de la participació. En els comissis, superior a 5 punts, però també recull que un terç dels electors no té decidit el vot. De fet, segons el director del Céon Jordi Argelaguet, 4 de cada 10 persones encara no sap que votar o no ho té decidit. En relació a l'anterior baròmetre, el que creix més d'una manera important a retenir és el nombre d'indecisos i les persones que no contesten entre... amb dues opcions, entre els que estan indecisos i els que no contesten, estem instal·lats gairebé el 40% de la mostra, són gent que o besta indecisa o bé que diu que no contesten davant d'això. L'enquesta també apunta a un increment del 6% en el nombre de persones que votarien a favor de la independència, que arribaria al 57%, si es fes avui aquesta consulta d'altra banda, segons l'enquesta del govern espanyol, el 6, Convergència obtindria entre 63 i 64 cons. El PSC es mantindria com a segona força amb 19 cons i el PP aconseguiria entre 16 i 17 diputats. Durant un acte en què ha rebut el suport de 150 intelectuals pel seu projecte sobiranista, el president de la Generalitat i candidat de Convergència i Unió a les eleccions, el Parlament Artur Mas ha seguit apostant per la consulta d'autodeterminació, fins i tot si Catalunya queda fora de la Unió Europea. M'ha volgut deixar clara la seva aposta tot i advertir que no serà un camí de roses. Què passaria si en algun moment arribéssim a la conclusió definitiva de que quedem fora? Jo crec que en aquell moment el nostre país ha de fer una reflexió final. Jo, personalment, sóc partidari de fer-lo en qualsevol cas. Segons Mas, el procés català complica la vida a la Unió Europea pel fet que aparegui un estat que no és de fora, sinó que ara forma part d'un altre, el que comporta una amplició interna sobre la que no hi ha experiències prèvies de com dur-la a terme. La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santa María, en més aquest dijous que l'estat elabora informes jurídics i econòmics sobre la independència de Catalunya com el que ha fet el ministeri d'exteriors. Cuando hay asuntos políticos, de especial trastendencia, lo lógico es que un gobierno, antes de tomar posición y para fundamentar su posición, estudie las consecuencias políticas, económicas y sociales que tiene cualquier asunto. Lógicamente, un gobierno lo que tiene que tener es un conocimiento fundado, realista, serio y solvent de las consecuencias que puede tener para el conjunto de España. La vicepresidenta del Govern espanyol també ha habitat parlar dels motius pels quals Espanya bateria l'ingrés d'una Catalunya independent a la Unió Europea adduint que aquesta és una hipòtesi que no s'ajusta a la voluntat ni dels catalans ni dels espanyols. Per viusió del Temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. En recuperat avui encara pujaran una mica més de cara demà, tot i que baixaran de cara al cap de setmana. El que resta de dia tranquil·litat sol la presència d'alguns núvols boquin portants, però demà aquesta nuvolositat serà més abundanta per al cel a les comarques del sud de Pernen i al Pirineu, on hi haurà roxats a partir de migdia també llar de la tarda i sobretot a la nit de divences de dissabte, els roxats seran una mica més extensos. Cap de setmana, relativament tranquil, amb nuvolositat variable, amb temperatures més baixes i amb roxats de mitja tarda, a les comarques del Pirineu que, diumenge, seran una miqueta més extensos. Bona tarda, us parlo, Eduard Cabré. Amb bàsquet en joc a l'eurolliga, el Barça juga la pista del CCK de Moscou. Tots dos equips lideren el grup de amb quatre victòries en quatre partits. Ja el tercer quart amb el resultat parcial de 44-52 favorables al Barça. I l'expresident i màxima accionista de l'espanyol, Dani Sánchez Llibre, es mostra indignat pel tracte rebut des de la candidatura de Sergio Olíberó, que el va acusar d'inmoral. Segons Olíberó, Sánchez Llibre va cobrar plors values pel traspàs de jugadors. A nosaltres ens han tractat de xurrissos, però ens han saltit molt insultats, ens han tractat pràcticament de lladres, privadament, perquè públicament ningú és capaç, perquè no ho he fet, això. Perquè no ho he fet ningú és capaç de dir una frase així, si no, cert, perquè amb els anys que he estat en l'espanyol, tinc molt clar una cosa. L'espanyol no m'ha pagat mai ni un viatge. L'espanyol no m'ha pagat mai ni un dinar. Sánchez Llibre dona suport a la candidatura de Joan Collet i l'aparella de tanistes catalans formada per Marcel Granollers i Marc López ha perdut en el quadre de dobles davant l'aparella formada per l'Índia Leander Paes i el Txec Radec Estefanec per set a cinc i sis a quatre a la Copa Màsteres de Londres. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Aquesta mitjanit comença la campanya electoral. Els vuit partits polítics amb representació s'han just ensignat un acord que defineix el repartiment dels espais sedits per l'Ajuntament per penjar pancartes, banderoles i cartells de propaganda. Els representants van triar les seves preferències segons que van obtenir les passades eleccions a Parlament. Els partits signant són Convergència i Unió, partit del Solista de Catalunya, partit Popular, iniciativa a Catalunya Verses, carrera republicana, ciutadans, solidaritat per la independència i via democràtica. També s'ha afegit la candidatura d'unitat popular. La CUP, que en aquesta ocasió també té representació a Sant Just i a Esplugues, una de les novetats respecte a Corts anteriors, és la inclusió del nou sector de Masluïc com un barri nou atening comta durant les campanyes electorals. Per cert que, a partir de la setmana que viu, fins al dia 23 de novembre, cada dia passarà pel Just a la Fusta els representants aquests partits a nivell local, seguint l'ordre invers a la representació política. Els primers en passaran els membres per tant de la CUP dilluns en 4 de 12. Més coses, el cicle novembre literari continua avui amb un club de lectura de novel·la negre. El conduirà un habitual als clubs del Paco Comarassa de la llibreria negre i criminal de Barcelona. Es basarà en la novel·la El poder del perro de Don Winslow de James Elroy. Els clubs de lectura de novel·la negre es fan periòdicament a Sant Just amb molt d'èxit i, de fet, cada cop que Paco Comarassa ha vingut al municipi, participar d'aquests clubs s'ha mostrat molt satisfet perquè diu que els resistents s'ho prenen molt seriosament. Tot plegat serà avui a la set de la tarda i s'han marcat la segona edició del cicle novembre literari. I acabem aquest vulletí amb una punta gent d'explicar amb vos que el present i futur de Catalunya Europa és el tema central del setè diàleg per la independència de Sant Just, que es fa aquest vespre a la Teneu. El periodista Martí Anglàdex, corresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, serà aquí que conduirà a l'acte i explicarà en quina situació es troben les relacions internacionals amb Catalunya. Martí Anglàde és un bon coneixer de d'Europa i de la situació política dins de l'Unió Europea. La seva experiència treballant fora del país ha fet que també conegui com perceba en Catalunya altres països, segura que des de fa anys el cas català es considera un exemple de model d'autonomia i autocovern democràtic i pacífic. S'en parlarà de tot plegat a partir de les 8 del vespre avui a la sala del cinquantenari de la Teneu, un acte que organitza la secció local de Sant Just de l'Assemblea Nacional Catalana i és obert a tothom. I, de moment, això és tot més informació a partir de les 7 del Sant Just Notícies de l'Àdicio Vespre. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar, però com és l'aigua de la Xeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, el Museu Ògvar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre entre les 10 i les dues de la tarda una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu Ògvar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Tots els paus no serien fàcils, però no puc parar escoltant el somni. Tots els paus són de l'imperfecció de la realitat d'aquest record que he trobat. Tots els paus són de l'imperfecció d'un home que soc a commander de les unes sanitis, que ens deien com es perdien- iPhone. Tots els paus podrien TSD o Farid, mascareta té les cèrreres de sail. I també és ellement. Tots els paus són de l'imيتge. Tots els paus farem acompanyar. I'll see you on the next one, bye. Sí, sí, 10 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. I ara mateix, a l'estudi número de la ràdio, tenim el Xavi Marc i la Laya Palleja. De tris en directe. I fill the erections to start again. But there's no way I can say what I feel. Cos I'm so scared of living without you. I was willing to knock down empires of emotions and memories. But there's no way I can say that word Cos I've just fooled against myself. Cos I've just fooled against myself. We'll be warned again, laughing at ourselves, looking at those days. We'll be warned to you. We'll be warned again, laughing at ourselves, looking at those days. We'll be warned to you. Just keep my heart, I'll never forget me. Just keep my heart, I'll never forget me. ... I didn't know if living in confusion I didn't know that was never asked If someday we could say we were right Then I would step farther apart If I learn how to say goodbye Live my life there behind my back And here will be just the only one Here will drive my tears forever Here will drive my tears forever Hello everyone We're all we want again We're all laughing at ourselves Looking at those days we went to young We're all we want again Laughing at ourselves I think in those days, we were too young. Just keep my heart, I'll never forget me. Just keep my heart, I'll never forget me. Just keep my heart, I'll never forget me. Just keep my heart, I'll never forget me. Just keep my heart, I'll never forget me. Sí senyor, ells són de truís, amb aquest tema, Xavi Mart, l'Aia Palleja. Bona tarda, gràcies per venir, benvinguts a la penya del Morro. Bona tarda, gràcies a vosaltres. Estou presentant el vostre primer disc, Seus Titled, no sé si ho pronuncio bé, això. Com hem pogut veure canteu en anglès, us definiu com un grup que fa cançons íntimes i d'allò més dolces, en Vaselle Folk, com hem pogut comprovar. Quins són els vostres referents? Bé, per mi els meus referents bàsicament seria un cantautor que es diu Damian Rice, que suposo que us sonarà. Per mi és tot un referent ja des de fa varios anys. Autor davant de sonores, no? Sí, sí, sí, de la pel·lícula Closer. I bé, a part, darrerement, estic escoltant molt un altre cantant que es diu Bon Iver, que recientment va venir a Barcelona i vaig al concert i realment em va impressionar moltíssim. I bé, aquests són dos dels meus referents. Els meus serien també més o menys, eh? Damian Rice, Glenn Hansard també. Home, quin dolor, eh? A més, són molt amics, no? Em sembla? Sí o no? Em sembla que sí. Sí, sí, de guants, no? Sí, la pel·lícula. Home, està bé que siguin amics perquè fan una música molt similar i més que competir entre ells. A aquest punt, sí. The Blower's Daughter, em sembla, no? Exacte. És un clàssic, em imagino que no sé si alguna vegada heu versionat o heu provat, o no? De Glenn Hansard sí, bueno, i de la pel·lícula once, if you want me, una dels temes, de fet, el concert toquem, fem una versió de... Però, de moment, és amb l'única versió que ens hem atrevit. Sí, l'única. Jo, personalment, crec que això a les versions és complicat i s'ha de fer molt bé, sobretot amb temes així, tant sentits com aquests. I bé, de moment, preferim fer els nostres temes i crec que ens sentim més còmodes, de moment, amb els nostres propis temes. Doncs va, parlant del vostres temes, parlem de TRIS, us heu creat aquest 2012? Com va ser tot plegat? Començ de tuixar. No pot faltar aquesta pregunta a una formació acabada d'estrenar, perquè fa pocs mesos que els heu constituït. A veure, com d'aquestes, no es coneixeu? És tota una història, sí. Mira, em faig cinc cèntims, i a l'Audiència també. Jo fa un any i mig, una cosa així, vaig anar a viure a Londres, vaig estar viscana ja a una temporada, i, quan vaig arribar allà, doncs vaig anar sense cap guitarra i sense cap tipus de res. Sempre havia tocat la guitarra a casa, havia tocat amb un grup, i així, quan vaig anar cap allà, doncs, en seguida, al cap de poc temps d'estallar, vaig trobar a faltar la guitarra. I, passejant per allà a Londres, a una botiga de segona mà, vaig comprar aquesta guitarra, aquesta guitarra acústica, per 40 pounds. Sembla la típica història, un xaval que comença de barri. Vas tocar el metro perquè, si no, no és complet. No, no, no, no. La veritat és que tota aquella etapa a Londres va ser així força intensa, quan a diferents coses, noves experiències i emocions fortes, i no ho sé, em vaig sentir inspirat allà, i vaig començar a escriure alguna de les idees que més endavant s'han convertit en cançons, i han acabat sent les cançons que avui en dia estem tocant. I quan vaig donar cap aquí, vaig veure que aquell material podia ser interessant, li vaig donar una mica més de forma, i llavors vaig veure que havia trobat gent amb qui tocar. I la Laia, perquè el grup sou més, no? Sí, sí, sí. Com va entrar la Laia? Ara venia, potser m'estic enrotllant massa. La cosa és que jo estava apuntada amb una... Això, apuntava una cosa i després una altra. Estava apuntada amb una pàgina que m'ho faria donar classes de música. O sigui que no es coneixeu abans? No, no, de piano i de violifà, això que va ser el setembre l'any passat. Sí, que ens coneixem fa 12 o un any més o menys. I aleshores vaig treure un mail del senyor Xavi Marc, que em deia, molt formal, que em deia, mira, jo no és perquè em donuis classes, però bueno, tinc algunes cançons, m'agradaria formar un grup, i he vist que toques el violí, el piano, que cantes, diu, a veure què podem fer. I a ell em deia que em van agradar, van provar cosetes, i després van contactar amb l'Aleix, que també el van buscar a través de internet. Sí, sí. I el Carlos... I finalment amb el Carlos, que és el noi que et toca la bateria i percusió, que jo sé que el coneixia i va ser com l'última incorporació. I per què el nom de Tris, als arbres? Doncs mira, va ser una cosa que va sortir tan poc sense donar-li massa voltes. Buscavem un nom, jo sí que tenia la idea que fos una cosa... concreta i directa. Més carer el que inspira una mica les cançons, com una cosa, jo pensava molt en fusta, no sé per què, aquesta cosa càlida. Sí, a mi de fet és una mica el que em transmeten els arbres, és potser en una societat en què tot està canviant i tot sembla que va molt de pressa, no sé, potser la idea d'un arbre és... Ferran, no? Sí, és com que està ja i que va creixent amb el temps i va madurant. No té pressa, no? I sí, no sé, em transmet aquesta sensació de ser no i de calma, que crec que és el que volem transmetre una mica amb les nostres cançons. I vosaltres teniu pressa o no teniu pressa per arribar a la gent i... perquè el màxim de gent possible a l'esquerra i ara en parlarem del vostre visc i t'ho plegat? O no, o no ho fent tranquil·lament? Doncs la veritat és que mai ens vam preveure amb massa pressa, però tots us ara ens està començant a sorprendre que... Sí, perquè... Sí, me n'he de dir, és molt perdona. No, no, no, que amb el tema de les xarxes socials i tot això s'ha acabat tot molt de pressa i home és molt positiu, però la veritat és que nosaltres tots us ara ens comença a moure tot i la veritat és que va tot molt ràpid i nosaltres no tenim pressa, però si les coses venen ràpid, millor canviar. Perquè, clar, m'imagino que ara tampoc no viviu d'això, no? És a dir, que com no sé com compagineu la vostra feina habitual i si és difícil, amb el grup? En el meu cas, de moment, no puc compaginar bé, no? La feina... També, la cosa és que tampoc tinc molta feina, llavors em permet, no?, poder compaginar i... Sí, estic una mica igual per atxar-ho per bé, no? Això està ben dit en català, però em vaig quedar sense feina fa uns mesos i home s'aprofita més el temps amb quan a la música així, però estic estudiant per d'una altra banda, però com més encentro amb la música, més gana estic de tirar tot això endavant i de moment em preocupa a poc o a poc l'altre. De fet, us vau centrar bastant. Estau centrant cada vegada més com dieu, perquè, per exemple, que és com us vam descobrir nosaltres, fa unes setmanes vau tocar al Bar dels Pagesos, aquí ja s'han fallut el Llobregat, que és un bar que costuma fer diferents acústics. Com va anar l'experiència de tocar amb el públic tan a prop? No sé si ho he fet tan bé en molts concerts aquest 2012 a bars? No, no, com comentava, amb tot això està arrencant ara i de fet només hem fet dos concerts, aquest al dels Pagesos va ser el segon. I home, és una experiència, el contacte amb el públic sempre és el més agraït del tema aquest de la música i és realment el que ve més de gust. És molt gratificat, menys si tenir la gent tan a prop. És molt gratificat, sí, per altra banda, com has comentat tu, que és un bar en el que la gent està molt a prop i està asseguda, i home, això vulguis o no, imposa una mica, fa una mica de respecte, però bé... Però ara et dóna, no? Et dóna vida. Sí, sí, crec que s'ha d'anar pruresant en aquest sentit i esperem tenir moltes més oportunitats per fer-ho. El fet de voler cantar en anglès, que ja ens ha explicat perquè tu ja tenies la idea quan vas venir de Londres i tot plegat, és perquè teniu vocació de ser més coneguts a l'estranger que aquí, per exemple? No, la veritat és que m'ho he plantejat així amb una idea de com un negoci, això saps, de voler arribar a més gent a l'estranger per poder estar més amunt i... No, la veritat és que, simplement, quan van començar a sortir aquestes cançons, potser em va venir a més de gust o em va sortir més natural fer-ho amb anglès. No tinc res en contra de música en català, ni molt menys, segur que n'han defensó de la llengua catalana, però... Potser per això que deies que els teus referents també són... Sí, potser per un tema referents, i perquè en aquell moment, simplement em va sortir així, i les cançons aquestes les identifico amb la llengua anglès, potser més endavant sí que canviem d'idioma i podem cantar en català i així, però, mira, t'haig de dir que això sí que és una cosa que vas... acabes un concert i, ostres, hi ha hagut tota una feina arredera i estàs molt il·lusionat, allò de l'hora d'acabar el concert... I tu és la pregunta el mateix, no? Sí, sí, la primera pregunta, no? I, ostres, no és que ens enfadem ni molt menys, però sí que dius, estic curiós, no?, en aquest país que va, es tenen... jo crec que una llengua es defensa, tenen la servir i normalitzant-la, i en aquest tema del català potser és com... que volem fer massa incidència, no?, i potser ho hauríem de prendre tota una manera més moral. Ara tot està tan nou, és com... El poble de pell, no? Sí, sí. És molt sensible, i és veritat, per cert, les lledres qui les escriu, tu, eh? Les escric jo, sí, sí. Perquè hem llegit algunes quantes, la majoria són com molt nostàgiques, romàntiques, fins i tot amb un serpunt dramàtic... Sí, home, és veritat... És un romàntic, no? Sí, ara es fa el que es pot. En què t'inspira, això ho veus per lligar o...? Ai, ai... M'agrada que em facis aquesta pregunta. No, home, no ho sé, sí que suposo que és una cosa natural, escriure sobre les coses que et passen, i escriure sobre sentiments, i amb aquest tema, bueno, amb aquest tipus de música que estem fent, així, més sentit, i una cosa més tranquil·la, doncs sí que intentes parlar de coses que t'afecten i coses que són més personals. Sí que a vegades... Mira, potser això és un avantatge de canta en anglès, que la gent no... potser en directe no m'acaba d'entendre. No, no, no, no, no, clar, no. Llavors no et fa de cosa aquella decida. Sí, hem estudiat una mica i hem fet els deures, i per exemple, la lleta de revelations, que diu, but there's no way I can say what I feel. No hi ha manera de dir el que sento, i després diu, cause I'm so scared of living without you, perquè tinc molta por de viure sense tu, i després acabo dient també tu seràs l'única que sacarà les meves llàgrimes per sempre. Escolta, jo, clar, he interpretat que és la història d'algú que l'han deixat, no? Sí, sí, sí, sí, et dic que són experiències personals, però, bueno, aquesta cançó, precisament, jo me la prenc com també una idea, al final, una idea positiva, no, de quedar-te una mica... la major que t'aporta a cada persona, i sí que és al final d'una relació, i som que hi ha un aspecte una mica negatiu... bueno, una mica trist. Sí, hi ha una movidò aquí, no? Sí, me la miro com, jo he de dir, ostres, cada persona t'aporta a algú, i aquesta cançó parla que al cap d'un temps aquesta relació la veuràs com una cosa realment positiva, que potser en el moment d'escriure la cançó no era així, però que la llarga ho serà. De fet, això era la següent pregunta. L'Aia, si vols entrar al debat... A veure, som-hi. Jo crec que com que no hi ha cançons, ja ho veus. Jo crec que aquí tenim un psicòleg al programa fa uns mesos, i parlàvem de diferents coses, i ens deia que quan un és deixat, o quan deixes, també una relació és com una mena de petita mort, no? No sé quin consell li donaríeu, per exemple, el protagonista d'aquesta cançó que parlàvem ara, que l'han deixat. Jo crec que sí que és com una petita mort, però també hi ha alguna cosa que ha crescut, que ha nascut, que quan comparteixes la vida amb algú, dones moltes coses teves, però l'altra persona també t'omple tu i et dones coses, i encara que al principi, quan estàs deixat, diguis, hòstia, et quedis, això, aquesta sensació... És molt fotut, eh? Sí, sí. Però jo crec que amb el temps acabes... Bueno, és això, no? Trobes... Bueno, que en el fons has guanyat molt, també, ja has après. Jo, mira, jo li diria que... No estàs igual que abans, no? Jo li diria que escrivís una cançó. No, perquè realment amb el tema de la música... Ara ho endarem tot, ja, eh? Potser a mi a vegades em costa expressar aquestes coses, aquestes coses, sentiments, i amb el tema de la música sí que trobo un mitjà de dir coses que potser mai dirien a una conversa, i no ho sé, a mi m'ha ajudat molt en aquest sentit. Una manera de desfogar-se, no? Sí, sí, sí, jo crec que sí. Bé, em sembla que també teniu un altre tema preparat. Quins serà el que ens tocaré ara? Far away. Sí, mira, volíem fer... Nosaltres tenim quatre cançons enregistrades, que hem enregistrat fa uns mesos, i volíem provar de fer un tema que no està gravat, i doncs és un d'aquests temes que toquem als directes, però que la gent no l'ha escoltat, potser tant, no? D'aquest tracte, la lletra, per si algú se li escapa una mica? Doncs aquesta no parla d'amor, això és una novetat, ho deies amor, parla d'una mica del medi ambient, de tot el que ens envolta, de tot el que ha estat el voltant nostre, que està molt abans que no la desaparguéssim, i que d'alguna manera li hem anat perdent el respecte, i diu allò de, estres, que és important tornar a recuperar el respecte de coses tan senzilles com un riu, un arbre precisament, no? És molt bé, és molt bé. És molt de trist, no? Molt bé, doncs una cançó molt autèntica, com vulgueu. A veure si intentarem fer, a veure com surt. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Sí, senyor, sí, senyor, som molt fans, si demà dels Tetris, aquí a la penya del Morro, en directe al Xavi Marc i la Laya Pallejar, per cert que el vostre disc, per si algú l'interessa, es pot descarregar de manera gratuita a la vostra pagina web, per què? Per fer-ho, a l'hora de posar el disc a internet, de forma gratuita, o és una cosa que teníeu clar des del començament? Doncs no n'hem d'obtar gens. Com que hem comentat abans, si això a l'internet facilita molt les coses als grups, i com més gent li arribi la música millor, que de moment endavant, i que tothom qui ho vulgui, s'arriba a un món de gent, com nosaltres també, per exemple, que també us vam descobrir a través de tu i tot plegat, utilitgeu la xarxa per donar-vos a conèixer? Sí, sí, ha sigut, de fet, gràcies a la xarxa, vull dir que... Va ser com, suposo que una de les coses, no internet té les seves coses bones i dolentes, com tot, i crec que una de les coses bones és aquesta, que en poc temps hi ha una quantitat de gent espectacular, i et dic des d'acord amb obrir el Twitter, Facebook, Bankam, de cop, ha sigut com una explosió de... bueno, una cosa et porta a l'altra tal, i tu mateixa els sines. La veritat és que és molt gratificant, per exemple, fas un concert, i el dia següent és com continuar una mica l'emoció d'un concert, que la gent pugui entrar al teu Facebook i comentar-ho, penjar fotos i que algú digui, ostres, doncs això està molt bé, no sé, és com allargar l'emoció d'un directe, no? Perquè el canvi de tema, el panorama musical català, com el veieu, avui en dia, i no dir que... de llengua catalana, sinó la música com vosaltres, que es fa aquí, en qualsevol llengua. Com ho veus, laia? Laia, fora cara, eh, el que em dius, això era el que estava malament, o què? No, jo crec que no, al contrari, no? Vull dir, crec que... bueno, que ens estàvem parlant, no? De grups com... bueno, ahir escoltava mateix, està escoltant el Barça, la ràdio, i van sortir els amics de les arts, que estaven a Glasgow, fer un concert i tal. Vull dir que, bueno, jo crec que... Veig que té una salut boníssima, la música i casa nostra, i a mi... Jo crec que està una mica mort, no? I ara... Sí, sí, la música català està visquem... potser la meva època és de que jo recordo, almenys, i s'estan fent coses molt interessants, i espero que segueixi així. I ja per anar acabant, el vostre somni, com a grup, quin seria? Home, a mi... poder viure de la música, no? Crec que és un somni que comparteix molta gent, encara que no sigui amb la música, poder viure de jo que li agrada, i jo, si... no t'estic dient defenses famosos, ni aquestes coses, no sé, podem anar fent concert regularment i viure d'això i disfrutar-ho. Això al màxim, no? Poder tenir el temps... que es necessita, no?, per realment disfrutar, i a sobre, poder viure, no? A més, tinc la sensació que la vostra música i les vostres cançons guanya molt el directe tan a prop, els acústics de què ens quedem. Sí, perquè és molt íntim, sí. Molta gent ens ho ha dit, eh? Això se'ns ha comentat més de la vegada, perquè si aneu al Palosan Jordi, potser perd. No direm que no, si ens inviten. Però la veritat és que aquesta és una de les crítiques més positives que de moment ens han fet i ens ho ha comentat més d'una persona. I home, que et diguin això està molt bé, perquè en un estudi vulguis o no, sempre es poden fer arrenjaments, es poden tocar coses. En directe és el que hi ha, i si la gent li agrada, doncs crec que és la fórmula. Home, és on els músics allà demostren el que valen, no? Perquè quan tu estàs a un estudi, la tècnica pot fer molt. Exacte. En canvi, el directe és el que és, i no hi ha més. Sí, sí, com el que acabem d'escoltar ara mateix, aquí. En fi, doncs moltíssimes gràcies per haver vingut. Si us sembla bé, podem acabar amb un tema del Damian Rice, que també m'agrada molt aquí al programa, que és el de... Les comparacions són odioses, eh, per això? No, home, no, al contrari, jo crec que... És veritat, era veritat. Home, sí, si ens agrada tots, escoltem-lo, i ja sabeu que teniu la pàgina Web de trisbsn.bandcamp.com on allà us podeu descarregar i també escoltar les vostres cançons. Jo només us volia donar les gràcies a vosaltres, Jordi, perquè sense espais com aquests, no sé què faríem, no? I això és una manera de donar-nos a conèixer. Sí, avui l'Apenya del Morro s'ha convertit una mica en... i que té faima, com que ara s'ha aparegut. N'hem recollit, no? No, però molt bé, sí, sí. Gràcies a vosaltres per venir de veritat, bona tarda. Gràcies, Jordi. I so it is, just like you said it should be. We'll both forget the breeze, most of the time. And so it is, yes. The colder water, the blower's daughter, the pupil him did I. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. I can't take my eyes off of you. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. Gràcies, Jordi. El present i futur de Catalunya a Europa és el tema central del seteríàleg per la independència. Gràcies, Jordi. Gràcies.