#147 - La Penya del Morro del 9/11/2012

i potenciar Wallings són els objectius del grup IAG. Segons han informat avui des de Londres. A tot això, el grup ha anunciat també avui. L'acomiadament de 4.500 treballadors d'Iberia i una rebaixa salarial d'entre el 25 i el 35% davant les pèrdues milionaris de la companyia. Els sindicats ja han anunciat que aquest pla no es pot negociar. Representant-se'n dels ministeris de Presidència i d'Economia, s'han reunit amb caràcter d'urgència per intentar arribar una cor urgent sobre els períodes en d'ajornament de les execucions hipotecàries. Això després que aquest matí una dona s'ha fet un missatge suïcitat a Baracaldo, a Oskadi, quan la Comitiva Judicial era l'immopla per procedir el desnonament davant l'inminència de ser desnonats a l'octubre una madavalència i una altra endagrenada també es van suïcidar. Ja aquesta mateixa setmana, el Partit Popular i el PSOE es van reunir per intentar pactar una reforma de la llei. Bona tarda, us parla Joan Berberat. Dilluns, el jutjat social número 2 de Terrassa tindrà lloc al judici pel cas Anna Terres, l'ex-seleccionadora de natació sincronitzada, va demanar la Reial Federació Espanyola de natació i el seu president Fernando Carpena. En futbol, Gerard Piqués per fila com la gran novetat alonsa titular del Barça per jugar aquest diumenge contra el Mallorca, precisament parlant del conjunt mallorquí, el seu ex tècnic Gregorio Manzano, segure en declaracions a la xarxa, que fa el caó en queixaria perfectament el conjunt blaurana. Un tipo extraordinario, noble, sencillo, humilde y trabajador. Y buen tipo, yo creo que su rendimiento no está pasando desapercibido de los grandes equipos de Europa y me temo mucho que quizás pueda ser que no terminen al Etip de Madrid, pero de verdad, y a jugar tanto en Barcelona como en Madrid como en cualquier equipo de Europa, eso está claro. Anuquei Patins, destaquem que comença la competició europea. Aquesta nit, el Barça rebligualada ha empartit de la competició continental. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amiques? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio desvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Des d'ara i fins la set del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts, i moltes gràcies, gràcies. Gràcies per escoltar-nos un dia més. Avui al programa començarem parlant de l'actualitat en Justenca amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Avui l'actualitat passa per l'arrancada de la campanya electoral i com ens afectarà aquí a Sant Just d'Esvern? No sabrem d'aquí uns moments amb la Carme. A més a més, avui repassarem les estrenes de cinema amb el Jordi Roca com cadir vendres. Aquest moment visitarà el Paul Ricabert i l'Anna Puntí a l'espai del reclam, la publicitat de la penya del morro. I a la segona hora, amb l'agenda juvenil de l'Èric Pomar, el senyor Benito, que ens agirarà un fragment de l'Odicea i l'anàlisi de text que ell li agrada, i acabarem parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antia agenda de l'Eli Capdevila, tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o i a més, penya del morro. Ja estem en campanya electoral. Campanya electoral! Tenim sintonia real, eh? Dic que si vas a... és aquesta. Home, la penya del morro és aquesta. Ah, hi ha una informatius. Hi ha una informatius? Algú dels blocs. Suposo que té un. De totes formes, si no et sap greu, Carme, la penya del morro conserva la seva independència. Dins del mitjà de comunicació que hi és ràdio d'Esvern. Molt bé. I si no la veig, eh? 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. Això va fort. En fi, arrenca la campanya electoral. Aquesta mitja nit, als partits polítics amb representació a Sant Just, ja han començat a penjar els cartells als espais acordats. A partir de la setmana que ve, els representants de cada partit passaran per ràdio d'Esvern, per parlar de les eleccions del 25 de novembre, no, Carme? Exacte. Serà això a partir de dilluns que ve. De fet, és de dilluns fins al dia 23. I serà en ordre invers a la representació política al Parlament. Per tant, els primers que passaran per ràdio d'Esvern dilluns seran els membres de la CUP, que, de fet, és el primer cop que es presenten les eleccions de Parlament. Per tant, evidentment, no tenen representació política. Perdó, perdó. Em posen nerviós, aquesta música. Sí, per això, també. Sí, més fau. No, no. Aquesta tampoc és l'acció. Sí que és veritat que els partits ja van molt a saco avui, però... No, tampoc. És que no és fàcil trobar una música per la campanya, perquè, clar, també totes les mitjans de comunicació... Penta el to que li vulguis donar. Que estàm agrada. És fresca. L'1 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. M'agraden molt. Carme, t'ho diràs. Ja heu vist que hi ha col·locada la propaganda electoral, en molts carrers de Sant Just, i recordem que Sant Just tenen dret a votar 11.500 dues persones de cara a les eleccions, i hi ha alguna novetat, com per exemple la inclusió del nou col·legi electoral a l'espai bainal de Mas Lluís, on podran votar el veïnat del nou barri de Sant Just, els que s'havien empadronat abans de l'estiu del 2011. I on estarà exactament aquest col·legi electoral? És on tenen la seu de la Sociució de Veïns, que és l'espai que va sedir l'Ajuntament. Ni per tant en total hi haurà 10 col·legis al 25. Això s'agrada i empararem, perquè encara falten 15 dies, en realitat, de campanya. I recordar una mica alguns actes que hi ha aquest cap de setmana, actes que els partits polítics ens han fet arribar, que els fan aquí a la ràdio, per tant, doncs els destaquem d'una banda avui, perquè la tendència fa una conferència a les 7 de la tarda, les golfes de Can Ginestar, i és un acte on vindrà Núria Cadena, que és de... Núria Cadena, número 3, per Barcelona. Demà dissabte, solidaritatament, instal·lar una carpa de 9 a dues a la plaça de la Pau, diumenge n'hi haurà dues, un al Parc Canigó, i un altre al Milenari, també, de 9 a dues, un alt revertit que fa actes de campanya, aquest de setmana Sant Just, és Convergència i Unió amb una carpa davant del Mercat Municipal, demà dissabte de 10 a dues. I el PSC també prepararà una carpa avui al Parmaragall, i demà n'instalarà una altra durant la cursa dels cartes coixinets. Bé, canviem de tema, continuem parlant de política de Sant Just Tenca, i és que, com cada un parell de divendres, em sembla l'alcalde de Sant Just a prop de ràdio d'Esvern, i comenta coses que passen del municipi i de l'actualitat. I avui hem sabut que l'any que ve no es faran inversions als carrers de Sant Just d'Esvern. L'alcalde, sí, sí, sí, l'alcalde de Segura, que comentaran les partides en serveis socials, però que les inversions als carrers no hi tindran cabuda per a privatitzar el manteniment d'aquests serveis. Carme, això concretament què vol dir? Doncs és el que ha explicat aquest matí, ha dit abans d'una mica com funcionarà, com s'està elaborant, perquè encara no està acabat aquest pressupost, que s'està redactant de cara a l'exercici de 2013, serà això, que el que ha dit l'alcalde és que no hi haurà cap altre... O sigui, no hi haurà... s'haurà dedicat pel cas com a de la vegoneta, és a dir, no es preveu que hi hagi cap atallada o exacte. L'equipament... Que no seria correcte, o sigui, sí. Seccions, aquesta mena, no? Has escoltat el que ha dit sobre la inversió? Exacte, parlar justament de la prioritat. Que, efectivament, necessita inversions, però en aquests moments el que no farem és endautar-se, diguem-ne, per coses que, en alguns casos, demanen comprensió, doncs la gent ho entén. Creiem que serà un pressupost que aguantarà els serveis públics, però ja avanço això, que les inversions que són principalment en via pública, que parlem de nous carrers o equipaments nous, etcètera, etcètera, això no existirà. També, com ja estan, en les reivindicacions dels veïns de la plana Pedro Javel Solet, de Dilluns, va dir el renta Pèus, el portaveu del grup municipal de Conferència Unió, Llorenz Rei, i, per tant, el que es prioritza és aquestes necessitats socials, i també, doncs, dic que no hi haurà aquestes inversions als barris l'any que ve. Bé, doncs, això és el que ha comentat, per cert, que, si voleu escoltar l'entrevista sencera, m'imagino que, aproximament... Bueno, el podcast... Proguer hi és, no? Sí, el podcast de radioesbert.com, aquest matí, del just de l'afustà. En fi, canviem de tema. Atenció al semàfor. Marta! Quins nervis s'acosten, ja, als cars de cuixinets, aquest cap de setmana, 36ena edició, i ho fa amb record de participació. A més, 130 cars estiraran en record de participació als últims 5 anys, eh? Això s'acosten a recordar, perquè potser hi ha molta gent que es pensa... Té en raó, té en raó. I hem de recordar que als anys 90, per exemple, van arribar a 200 cars. 130 cars estiraran pel carrer Freixes i Creu del Pedró, i el circuit, de fet, ja està pràcticament, pràcticament, enllestit, Carme. Exacte, en total, són 130 cars. L'any passat n'hi havia 122, per tant, no en s'ha augmentat en 8 cars, i s'han augmentat en els últims anys. I, a més, aquest any s'introduveix, ja ho hem anat comentant aquests dies, que són col·locades gràcies a l'organització dels cars i la col·laboració de l'esplai. I, aquest any, com dèiem, 8 categories. 130 cars, per tant, 260 participants. La novetat d'aquesta categoria amicsta, i també, cal destacar que en femines són 22 cars. Aquí sí que s'arriba a record de participació. Per tant, doncs, va l'apena d'estacar-ho. I també, doncs, la categoria de cartxon d'eol recorregut. També, com sempre, 600 metres. Amb aquells dos revols tancats, que és una costum a concentrar-se més gent per veure aquesta cursa. I tot plegat, doncs, preparat, pendents una mica d'aquest temps, que sembla que segurament s'aguantarà, finalment, tant per demà dissabte com per diumenge. El servei de meteorologia de ràdio d'Esvern ha dit que potser acaben 4 gotes al diumenge al matí. Però poca cosa. I, a més, a partir del migdia, que és el lloc que es pensava que plauria, finalment, sembla que no, tot i que també ens han advertit que mirem molt les crevisions actualitzades. Tot plegat, doncs, a partir de demà, a les 10 comencen els entrenaments, fins a les 6 de la tarda, per tant, dia intens, i diumenge de 9 a 3, la cursa. Per cert, que tota la gent que vagi a la cursa aquest cap de setmana pot titular, tuitejar, a través de l'etiqueta, el hashtag Cards2012, que ja és tan funcionament, i que ja n'hi ha alguns com aquests. Per exemple, Cards de Cuxinets, que diu, envieu tuits i fotos a Instagram amb el hashtag Cards2012, precisament. Farem un reportatge entre tots com aquesta foto, i pensen en una fotografia de Lechnar, que és Jordi Aceiton, a l'Instagram, on es veu com, efectivament, arribant una d'aquestes boles de palla. Després, per exemple, un altre, Iris Osorio, que també és d'ordinació dels Cards, diu, sento Cards al meu carrer, ja estic al·lucinant, amb el hashtag Atenció al Semafuro Cards2012. És que la gent està molt nerviosa, és que és normal, és un esdeveniment únic assenyós. Per exemple, a Vendrellos, David Vendrell, el Twitter diu, ja són aquí, Cards2012, Atenció al Semafuro, i fotografia, també, que l'ha retuitejat Cards de Cuxinets. Soc el negre, diu, primer any estrany, ja tenim tot preparat per demà, només falta el dursal, increïble, Cards2012, Atenció al Semafuro, i amb el hashtag SenyorsMasters, i adjunta una fotografia al Twitter, on es veu el seu car, que ens imaginem deu estar al taller de casa seva, o al parking, que és on el fabrica, i la veritat és que és un car, que és molt xulo, eh? És de color blau. Escolta, té molt bona pinta. Ara el retuitejarem al Twitter de la Penya del Morro. Deixa un recordar-te, també, que des de les 5, per tant, ja fa un quart d'hora, ja està enactiu això, fins a les 4 de la tarda demà, diu Menja, no es pot aparcar als carrers freixes, crea del padró, bona vista entre Sant Josep Viovador, Josep Modulell, Dolors Modulell, el carrer mercat, carrer de l'església, Canigó, òbviament, doncs, el Justram, que passa per tots aquests carrers, es veurà alterat. Bé, fa un moment comentava amb aquest tweet de l'Iris Osorio, que deia, estic al·lucinant, sento ja Carles Baixant, i els propis Just for Salva li diu, l'Iris Osorio diu, això és una malaltia tranquil·la, que és, en un parell de dies, estaràs curada, calculo, que el diumenge t'haurà passat tot, perquè són d'organització, i estan treballant molt durament, durant les últimes setmanes, sobretot aquesta setmana, també, per muntar, perquè no és fàcil, fer del carrer freixes un circuit urbà, en aquest cas, perquè els càrs de cuixinets puguin trepitjar l'esfal. Com veu, ja és el llenguatge, una mica que s'utilitza, també, des de la megafonia, des de la megafonia dels càrs de cuixinets. Sí, sí, sí, que, per cert, Carme, també vull comentar, que ja que tinc l'honor i el plaer de ser l'espíker dels càrs de cuixinets, aquest any, també, introduim una altra novetat, a part de llegir els tuit i els hashtags, amb el CARS 2012, tothom que estigui donant el circuit. Sobretot el dia de demà, que és una mica potser el més pesat, perquè, clar, demà, dissabte, hi ha les baixades dels cronos, que es tiren, una a una, i durant el matí, i dos a la tarda, perquè saps com funciona això? És a dir, el CAR, en diferent categoria, que tingui millor temps, sortirà abans a la Graella, això és per fer... Per exemple, els 6 primers sortiran primers de les seves 6 graelles respectives, de cara ja als 4 de final, o 8 anys de final, del diumenge, com a la fórmula 1, que fan la Q, la Q2, la Q3, doncs el mateix demà, amb els CARs de cuixinets. Doncs, bé, demà, i també diumenge, la gent podrà demanar cançons amb agafonia, a través del hashtag CARS 2012. Molt bé, molt bé, molt bé. Aquest és xulo, eh? Aquest és xulo, eh? I ho bastarem bé. Jo crec que sí, perquè així, d'aquesta manera, serà més interactiu, la gent que estigui allà escoltant els CARs, i si envia un Twitter, doncs ara jo vull, per exemple, escoltar... no sé, els catarres. Podràs sonar tot. Podràs sonar tot. La gent podrà demanar el que vulgui. Ara potser ja hauran de filtrar. Home, depèn de què demanin. I es pot demanar Guillermina Mota. Home, a veure... Home, la podem posar en el que sigui un moment. No, no, no, te la demano. No, no. Si es pot demanar. Ja ho sé, però sí. Home, si la gent vol demanar Guillermina Mota, el que podem fer és dir, bé, hi ha una persona, que és la Carme Verdoi, que ha demanat Guillermina Mota. No hi ha per res com un còctel, que els homes faci obrir la gana, tant per menjar... I llavors dir després. Moltes gràcies, Carme, per escriure'ns. Ja sabeu que podeu fer-ho, i ja està. Sí, sí, efectivament, eh? Si vols, marsem... A on? A on? Bueno, si m'acomiades ja, podem marxar amb els consells, que donaven el programa que va fer l'Avenya del Morro Especial, de Carles de Coixinets, on van explicar aquests consells d'en Sergi Pones, Carles Tia, Joan Asbasso i Just fa salva. Bé, ja... és l'últimant? Intro. Ah, intro. Això de la por, jo crec que és una mica no dels cars. És molt atrevit, però jo crec que la gent que ens hem tirat, un cop estàs dintre del car, potser aquesta sensació de parellositat espera una mica. Hi ha diferència entre, si ho veus, des de fora de la barrera, i si estàs com a pilota o copilots, ja en són tancades. Practicem la primera baixada. Es passa una mica d'angúnia. Jo, com a mínim, quan baixava, allà fa molt de temps, passava una mica d'angúnia a la primera baixada. Jo passava l'angúnia, sobretot, just abans de la sortida, quan entra la tensió, s'amaforica el samafor, i la gent que no sàpiga va a veure aquells 30 segons. Se'n feien 30 segons, feien 3 segons. Era... buf. Em fa nervi, has de sentir això, ja? A mi també. Imagina tot la gent i els corredors quan escolten, perquè això ja és demà, aquest so. Atenció al samafor. Per la gent que no ho sàpiga, aquest és el Jaume Jalaver, que està de despequer a la sortida de cars, perquè és un circuit de 600 metres, amb un pendent, em sembla, que d'un 4%, i que des de l'esplana de Canigó, un dels punts més elevats del centre urbà de Sant Just d'Esvern, baixa el carrer Freixes, fent una zigazaga, el primer i rebola a l'esquerra, després la recta de Creu del Padró, una última... Una zigazaga, ja per arribar a la recta de davant de tribuna, per dir-ho d'alguna forma. I, clar, quan escolten aquesta veu d'atenció al samafor, tots els participants, aquest any, 260, es posen nerviosos, perquè és quan ja em dampenya... Tot de l'hora, no. Clar, no, sí, sí. No, tot de l'hora, no. Només els que estan a l'agraïlla de sortida. Perquè tots han d'ampenya a tots. Imaginant 260 de car. Primer hi ha una recta de 150 metres, on s'ha d'ampenya el que corre, empenya el car, i l'altre és el pilot, en aquell moment, en principi no ha de fer res, i el primer rebola a l'esquerra és el complicat. En fi, que per cert, quin és el millor lloc per posar-se quan vas despectador als cars de coixinets? A mi m'agrada l'última corda. L'últim rebol de tots? Sí. O sigui, hi ha un cop passant l'arribada, que són els pinys. Ah, sí, exacte. Però abans de l'arribada. O sigui, just a l'arribada. Sí, aquell típic, no? Del part del milenari, no? Molt bé, Carme, doncs, de mai seràs, no? Diu menjar. Diu menjar era el dia fort, eh? Diu menjar, la gent que no hagi anat mai ens estigui escoltant. A partir de les 12, una del migdia, és quan recomanem anar-hi, és a dir, els millors de cada... Casa? Sí, sí, de cada sèrie. Carme, ja ho vaig dir. I marxcadifes, especial o no? És veritat, sí que hem de fer-ho. Fem-ho un especial, i marxcabé. És veritat. Ara no ho tenia present, però sí, farem-ho un especial. Per valorar com ha anat aquesta 36ena edició de la cursa de cars de coixinets, que, repetint, podreu seguir a través de Twitter, el hashtag cars2012. Carme, moltes gràcies. De res. Després de paure, tornem d'aquí uns moments amb el cinema amb el Jordi Roca, fins ara. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus a l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot, bralla, trucant el telèfon gratuït, 900, 100, 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o Parlament 2012. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. 5.24 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Tens temps fins al 29 d'octubre. I és que cada setmana, com sempre, parlem de cinema, de les estrenes, d'avui, divendres... Per què em mires amb aquesta cara, Jordi? Perquè avui et veig molt bé, hi ha molta il·luminació. Ah, sí? Normalment no et veig mai, és com si no em parles amb ningú. No, això t'explico què passa, perquè com que fa aquest dia de mes a fora, aquí resalta més. Cada per cert, si voleu veure quina cara fa el Jordi Roca, el podeu veure a través de... Sí, home, això sempre ho fan, a través de la webcap. No fingeixi sorprendre't, perquè ara et quedes una webcap, i que a més tu em maquillaràs, a radiodesvern.com el podeu veure. En fi, comencem amb les estrenes d'avui. La primera és... Todo silen... Todo silencio? Todo silencio, sí, és un drama del director de los girasoles ciegos, que és el José Luis Cuerda, una pel·lecula espanyola. ¿Me piensas de intimas de lo que crees? Desde que ha seado este polo te he dejado vivir, cabrón. Pero te juro que voy a por ti. ¿Y a qué esperas para hacer mariscar? Todo lo mejor de lo que era del mar. ¡Vete lejos, hijo! ¿Al infierno? Se puedes poco más lejos. ¡Oh! Això del pare li diu al fill, no? No, no són pare i fill. És una manera de parlar. Això no vol dir que biològicament sigui el teu fill. En aquest cas, la pregunta que es fa la pel·lícula és més o menys fins a on arribaries tu per un amor d'infància, que estaries disposat a fer. Si et situa a una galícia actual on hi ha una banda de narcotràfics en la que va que imperi en el poble la lli de silenci. Si no s'ha fet mai, una pel·lícula de galícia amb el refons del narcotràfic. Sí, però és un drama fictici que no té res a veure. No és cap història real, ni platina profundi. En aquest cas, si no, que ens parla una mica dels amors d'infància i de com repercuteixen quan un amor d'infància torna, quan tu ets una persona adulta i tens una altra parella. El amor d'infància. Els amors d'infància, el que en la meva època es deien amor platònic. Jo no considero que sigui el mateix, però... No és un amor platònic que no és d'infància, no? Exactament. Passem al següent tràiler, després d'aquest punt de la consultoria sentimental de Jordi Roca, perquè també avui s'estrenen la pel·lícula Baby Call. D'acord amb la sentència, no se le dirà dónde vivís si no tendrá forma de averiguarlo. Ara hi ha mando a ambos. Guai, has comprado un walkie-talkie. No es un walkie-talkie, es un intercomunicador. Mama, mama. Fa ràbia, la mare ja. No puede vivir sin ti. Ya lo sé, mama. Que m'he estat aquesta història... Ui, què passa? És que es veia venir. Es veia venir i alguna cosa no funcionava. ¿Alguna vez se te olvidado dónde has estado? Yo veo cosas que sé que no son reyos. Si no hago caso, mamá se enfadará. Pero... No te preocupes, tu mamá es muy comprensiva. Ui, que mal rotllo. No digas nada, o será peor. Oh... Amb aquesta... L'argument de la pel·lícula, no sé si coincidencia, casualitat, o altres coses, coincideix una mica amb una història semblant basada en fet reals que... Bé, fet reals, entre cometes, que van tractar la setmana passada a l'Hormiguero. Ah, ja l'Hormiguero que dic jo. A quarta, un milenio. És a dir, és una dona, una mare amb un nen d'8 anys que decideix marxar, perquè el seu pare, és a dir, el pare d'aquest nen, l'ha agradit. Aleshores té por i per evitar que torni a passar alguna cosa pitjor, la mare decideix emportar-se el fill. Aleshores, per tenir-lo controlat, compra un intercomunicador d'aquests, i a partir d'aquí s'arriba a un extrem, que no explico més per què és una pel·lícula de por, amb què és el que passa. I... Com és que es trenen totes les pel·lícules de últimament, Jordi? Perquè és el novembre, no sé, són coses que passen. Grats, sí, companyia, home. L'altre dia vaig estar molt a gust. Ens va publicitant. Home, veniu-vos al cine, també. Té veritat. Just en el moment són coses que passen. I just en aquests moments, estan entrant a l'estudi de Radio Desvern, l'Anna Puntí i el Paul Rigaver. Hola, bona tarda, nois. Què tal, com esteu, bona tarda? Hola, bona tarda. Us escoltem una mica baixos, eh? A veure-ho. Ara, bona tarda, benvinguts. Ara en sentiu? Sí, benvingut a la penya del Morro. Frem un híbrit avui, no? Perquè la secció de publicitat, el reclam, la farem després. Què parlareu avui, nois? Avui, denuncios de xampús. Ah, nois de xampús, eh? Quins em puc utilitzar? Bueno, és igual. Després ho parlarem. Després ho parlarem, perquè estem amb la pel·lícula aquesta que hem comentat. El següent tràiler que posem i que la següent pel·lícula, quan parlem que avui també s'estrena, és Buscando a Amish. D'acuerdo con la sentencia. No se le dirá dónde vivís y no tendrá forma de averiguarlo. Ahora llamando a Amish. Uai, has comprado un gualquital que... No vencen gualquital, que es un intercomunicador. Però és que ja l'hem posat, no? Sí, t'estàs equivocant de tràilers, però no passa res. D'agradar-te, tu, l'altra pel·lícula. De por t'agraden. Com saps que aquesta és una pel·lícula d'amor, una mica així, ni on ja, no? El que jo volia preguntar-te és com és que s'estrenen tantes pel·lícules de por aquests últims dies? Sí, suposo que és una mica l'Estela de Halloween, i ara és una època que toca fer aquest tipus de pel·lícules. Bé, doncs reproduim el següent tràiler, que ara sí és en la casa. Ha sido demasiado lejos. Usted me animó a continuar con esto, pero olvida a los razas. Seguiré escribiendo sobre ellos. No me lo presentes, esto no acaba mal. Humilló a mi hijo en público. Lo has cagado. Corregí su ejercicio. En te manipular quieres enseñar la literatiga, pero él te da una lección. Voy en busca de un final. Un final para el señor Germán. Un final para mi profesor. Boníssima, eh, aquesta pel·lícula. És la gran aposta d'aquesta setmana, es tracta d'un thriller psicològic, en el que un professor, d'especialment que la seva classe, perquè creu que el nivell del jovent d'avui en dia no és l'adecuat, tot i que es troba en un alumne especial, ell és professor de literatura, i el convidé a escriure una història. Una història que, de tant real que sembla, potser arribarà així. D'on és aquesta pel·lícula? És francesa. És el director que el tinc aquí, François-Ozon. Ah, sí, home, François-Ozon. Qui no conèix. François-Ozon, el que... És molt interessant que aquesta pel·lícula acaba guanyant la Conxador, el festival de Sant Sebastià, i és molt, molt recomanable, està molt bé. És de l'Adrián Brody, o no? No, no, no és de l'Adrián Brody. Perquè n'hi ha una que també ens sembla que estrenaran ara, que també han dit que està molt bé, i el protagonista era un professor, que em sembla que era l'Adrián. Sí, aquesta la van estrenar la setmana passada, el professor, no? Sí, sí, sí. Per cert, heu anat al cinema últimament, ja que esteu aquí? Sí, sí, sí, he anat a veure Argo... Hi ha un que està molt bé, Argo, eh? Sí, a mi m'agrada molt, la veritat. L'impossible, perquè l'Argo s'havia d'anar a veure. L'Upper també havia d'anar, i volia anar a veure l'Ocinestro, perquè m'agraden les de por, però no he trobat encara ningú que m'hi acompanyés. Home, doncs escolta... Home, molt malament, Jordi, podries anar i tu, que no hi vas mai. Pudeu acompanyar-la un dia. Tothom m'ha dit que no, tothom que li ha preguntat nois i noies, i tothom diu, ai, és que de por, pagar per passar por, dic, ai, però entres més, després surts, i encara tota la nit hi vas pensant. Però no li ha agradat passar por. Home, l'espectre és de por, està molt bé, a mi. És un gènere que també m'agrada molt, perquè... Sóc jo, que potser sóc més gran, però allò d'anar a veure pel·lícules de por així amb parella i agafar-te i tot plegat, ja no es porten això. Li vas amb un amic, li apretes el braç. Tota la pel·li? Que acabin mal de braços. Jordi és de la vieja escola. Jo sóc de la bella escola, i clar, jo només vaig a veure pel·lícules de por, sí que amb noies, però per agafar-me i per passar-me per sobre o alguna cosa. De bona tàctica. En fi, passi-me la següent estrella, no? Sí, aviam si per fins poses la buscant d'Aimix, que sembla que no tens ganes. Quina? Buscant d'Aimix. Ah, buscant d'Aimix. La pel·lícula d'amor d'aquesta setmana. Ah, clar, és que tu ets un romàntic. Clar, no? Té clar, seu nombre, Saini? A mi m'agrada. Si supone que jo també em sóc tu família. Tu, la meva nòvia. Que és distinta. Los hombres no sois capaces de mal. Estic buscant d'Aimix. Quant de sucre? Home, no? Sí, bastant. És una pel·lícula molt lenta, que no t'agradarà gens a tu. Es posa una mica amb la manera de sentir... Perdona, que m'horti, que no tinc sensibilitat. Home, no gaire. L'Audiència de Penyalmorro ja sap que si no parlem del Jòbit, a tu no t'interessa absolutament res. Home, ho sap tothom, no passa res. Té els seus gustos. En aquest cas es posa una mica en l'amor des del punt de vista de l'home. És una mica de falta de tacte i de sensibilitat. I ens parla de com es trenca una parella perquè la dona considera que l'home no la té a la prioritat que l'hauria de tenir. A partir d'aquí, l'actor principal... Com són les dones, Anna? Home, és que la frase que tu no has escoltat bé els agents... Però li diu, què és massa important? Tu família o jo? I dius, home, mi família. I doncs la dona s'enfada una mica i marxa. I l'home l'haurà d'anar a buscar. És que les famílies, a vegades, també són mal rotllo, eh? Depèn de... no, a vegades no ho proven la relació que tens. Els sobres? Els sobres, Anna, un tema delicat. Sí, estan delicats, però bueno... Ui, que tens sogra. No en parlarem aquí. Oh! Bueno, bueno, tampoc el crid aquí, oi? Escolta, que no passa res, per favor, per favor. Passem a la següent pel·lícula que avui s'estrena. Sí, aquesta t'agradarà. En tant, també, que és Los Amos del Barrio. M'agradarà que estàs? Sí, s'agradarà. És xunga?Sí. Los Amos del Barrio te pinta, eh?Sí, sí. De qué barrio eres tú? De Sanfe. Todos los días me preguntó qué puedo hacer por Glambió. Por eso creé el Club de Corredores, las clases de italiano en el centro de Bayores. Dove la... mi abombo, la diosígeno. Y la patrulla de barrio. Un poco de marcha. És una pel·lícula urbana, no? Romana. Urbana. Ah, urbana. No. Perquè ho diguis tu. Comà, és que... en què et passes, per què dir que és urbana? Ja es veu. En rotllo hip-hop, rap... Jo m'ho imagino al cotxe passant per davant dels carrers. Ah, no, sí o no?No, doncs vol, sí o no. Gracisament...Ara hauria d'haver les imatges, però... Home, és que precisament és un barri residencial amb cases. No hi ha cap edifici, no hi ha res. A mi m'agrada si pensar que és urbà. No, sí, és el desert. Tampoc és el desert, però és una zona residencial. És l'Amazònia. Sí, no ho arregli, Jordi, no en tens raó. En fi... A més, una d'aquestes comedies esperfèntiques sense cap mena de sentit que et pot fer riure. És de Ben Estiler, del Vince Vaughn i també del Jon Agil. Fa amantre, ja, eh? Només de Ben Estiler, a mi ja... Home, dins del món aquest de la comèdia al Mica Fasirona, està bé, tampoc. És tan dolent, però sé com han casillat una mica. A més, aquí que té tirón, que s'hi guanya diners... Per què no? En fi, que a mi m'agrada molt, Ben Estiler, com plebules com Zolander. Però si és de l'estil, aquesta. Ja, però és que hi ha una vista una, vista totes. En fi, va, passem pel següent... El següent trailer. Reality? Reality, sí. La llamada no está. La llamada sí está. La llamada está allí. Ya está. Punto de llegar. Ya está. Este es el último café antes de ser famoso, campeón. Escúchame, el programa está empezando, pero no han dado señales de vida ni me han llamado ni nada. El programa empieza, no te preocupes. Si les has gustado, te llamarán. ¿Quieres volver a tu ser? Está todo en tu cabeza, no ves la que estás liando. Despierda. Yo no frango que volverá nada, me oyes. Te digo lo que pasa y tú no quieres entenderlo. Que sí, que se le ha ido la olla. Bé, és una pel·lícula italiana. Diuen que boca una mica l'essència de Celini i que ens critica tot el que és el món del reality i la telerealitat, no? Es tracta d'un pascador de nàpols que intenta entrar al Gran De Fatello, que és la versió de gran esmano italà. Gran De Fatello. Sí, i com a partir d'aquí se li puja la fama al cap i comença a viure un drama personal. Bé, de totes les estrenes d'avui, amb quina... En la casa. En la casa. En la casa, eh. Sí, sí, és un thriller psicològic que juga molt amb els límits de cadascú i també amb tot el que és aprendre i fins on hem d'arribar en aquest sentit. Per tant, està molt bé. Bé, doncs un cop fet aquest rapàs de les estrenes d'avui, 9 de novembre del 2012. Que per cert, avui també s'estrena l'última del Joan Joan. Ah, sí, que no l'has comentat? Home, clar. Perquè la comènix... Home, perquè ja ho sap tothom, no? Que avui s'estén, no fa falta tampoc dir-ho. Home, el senyor Paiton mira amb cara de... Home, ja m'ha tard. No parlem del fèl·li 12-13? Home, ja... A mi la història em sembla molt interessant, i més perquè és una pel·lícula d'anúncia, però a mi el Joan, quan que no em fa gaire gràcia. Home, ja està al teatre... Deu ser l'únic, no? Home, jo crec que ja ho ha vingut. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Home, això és com un dinar de Nadal, que van entrant tothom, està molt bé. El teu dinar de Nadal passa això, la gent... Van entrant, pots venir, sí. Hi ha gent que arriba als galets, hi ha gent que arriba quan vol. Els canalons, en fi... Home, jo penso que... Els records no els veig, jo. No, no, però les neules, sí. Està allà sota la taula. No, el que jo volia dir és que... Home, el Joan com a actor m'agrada molt. A mi, a vegades... Però surt com a actor, aquí, o no? No, no, és el director de la pel·lícula. Home, ara fa allò del nom, que m'han dit que està molt bé l'obra del teatre. Sí, que jo també li he dit que està massa de la pel·lícula, que es va estrenar a farrer, que jo hi vaig parlar aquí. Sí, exactament. Perquè sí que m'agrada que m'escoltis. Perquè després, tots els col·laboradors sempre es posaven contra mi, veieu que no us escolto mai, un dia que t'escolto, vull sentir-me orgullós. En fi, passem a les notícies de Hollywood. Bé, que per portar-me a la contrària, avui la primera no l'has posat de Hollywood, Jordi. Home, clar que no. Està molt bé. Ni la primera ni l'última. Concha Velasco ha estat premiada, Sant Joan i tu. De la seva quinta, Concha Velasco. Què he dit? Jo la vaig veure com va fer aquella pel·lícula de les xicars de la cruz roja. Sí, que s'ha fet famosa, el 58, gràcies a aquesta pel·lícula. Amb el Toni Beblà, i tot i aquesta gent. Home, el dia de Sant Valentín... Cursos d'aquestes. Sí, home, jo crec que a mi és un actiu que m'agrada bastant. Sí, és bon actiu. Que ho fa molt bé, sobretot en aquests papers que són, potser, de la gran dama, crec que s'hi troba bastant. I ha portat molt de temps reclamant una mica que fos premiada i que li demàguessin un goia. I, finalment, donaran al goia un orífic a tota una carrera. Sí, però a més va saber sortir-se, d'aquell cine... que es poso... Sí, home, i és una de les poques actius, jo crec, de la seva edat a nivell de ser en espanyola, que continua estant a la cresta una mica de l'aula, eh? Sí. I que ho ha passat molt malament a la seva vida, eh? És el comentari típic de Tieta. Sí, molt de sang molt malament. Home, és que un actor... A mi em sé que a vosaltres no hi estareu d'acord, però un actor, a part de la seva feina, també el fa gran una mica, el que és la seva vida. Aleshores, també suposo que la Conseverà Escola ha ajudat molt, també, aquesta base. Ara diuen que té molts deutes. L'altre dia mirava per salve, a mi em sap greu. El que et fa més gran són els anys. Això ho fa gran del tot. I els deutes també. Diuen que el seu ex marit li va deixar molts deutes. A la casa, ella ho nega, però no ho sé. Sí. Curiós, eh? Parlem ara també d'una altra joia prehistòrica, anava a dir, però... Perdoneu, heu acabat ja de tertuliar de perruqueria? No, per què interrompo? No, tregui lectures ja, aquí. Tregui lectures i a l'Ola i vagin fent... M'he de resfalar permanent, eh? Jo veia en Tinto, tira. Silvester Estalon ha fitxat a Nicolas Cage. Sí, perquè... Bueno, representa que ara ja està preparant a tercera part de los mercenarios. Van dir que tothom estava molt content, perquè a la segona es deia o es remorogava que s'havia fitxat a Nicolas Cage, però no va ser així per problemes de gent. I sembla que, finalment, sí que ha de cara a la tercera part, perquè la segona va tenir molt bona collida als cinemes, sí que comptarà amb Nicolas Cage, perquè ha sigut el propi Silvester Estalon, que el seu Facebook ho ha fet públic, i ha dit que tenen un acord tancat. El de fitxar, que jo t'ho vull dir com la policia, aquest fitxar. Perquè el va agafar fent un delicte. No, com en el món de l'esport, aquest fitxar. El fitxar. Et compren. Sí, perquè ara, com que ha arribat el mercat d'hivern, senyor Manito, és el que... I entre els dos què faran una neurona? Senyor Manito, escolti, no falti. No falti, perquè vostè coneix. Però a mi no fa molta ràbia la gent que... Que comença a criticar gent de, per exemple, Hollywood o lluny d'aquí i no sap... Sap de qui és Nabot? Sap de qui és Nabot, o Nicolas Cage? És que no ho sé ni m'interessa. Com es diu ara? Francis Ford Coppola. Va, va, va. Gràcies per aquesta dada imprescindible. Anem a tirar-me això. Ara ja ha quadrat tot. No sé què fa el Silvestre Estalón, però ja ha quadrat tot. Senyor Manito. Pot estar 5 minuts sense dir res? Bueno... Atenció, perquè es prepara una següela, Jordi, interessant. Sí, va estar en curiós. Estem acostumats a veure grans sagues com la de Crepusco, el senyor de los anillos... Amb un principi tots sabem quan fan la primera part que anirà una segona i una tercera, i aquest cas és totalment diferent, perquè es tracta d'una de les pel·lícules, que es diu Hotel Marriot, que es va estrenar aquesta primavera, amb tots aquests actors i a veterans, que era una comèdia on un grup de jubilats marxava a l'estranger de viatge, i que està molt bé. I me n'alegro jo que he tingueu també una segona part. Continuem repassant un parell de notícies més. La primera és que l'actual Dani el Creix, el podem veure a Skyfall, ara mateix, al cinema. L'heu vist allà, l'última de Jens Bono, no? No, vaig veure que durava dos hores i mitja, i m'ha fet una mica de mandra. Sí, que sobre mitja hora, això és veritat. Ah, sobre dos hores i mitja. Home, què dius? No, a mi m'agrada molt. Home, Javier Verdemi és el millor dolent de la història de James Bond, sense cap mena de dubte, ple de guinyos, el James Bond clàssic, cosa que vostè és el vení, tu. Venim. Li agradaria molt, tot i que no vull saber la seva opinió. Bé, parlem de Daniel Creix, perquè s'ha unit a la lengua de Monuments Men. Doncs si és el pròxim projecte de George Clooney. Els homes monument. O sigui, el George Clooney fa una pel·lícula que es diu ja Els Homes Monument. Sí, perquè ens parla, estaves en una història real, d'un grup d'artistes d'interactuals que, durant la zona guerra mundial, traficaven a Mobra Start. I acabem amb dos festivals de... Què passa? No, no. De cinema local. Ah, sí, sí, sí. I els seus areus signaven manifestos, no? Exactament. Aquest intel·lectual? Sí. El primer... El primer és el filmets Badalona Film Festival. Ah, i surto jo. Ah, sí, home, sabia. El que et faltava ja per... Toma, castanya. Home, doncs potser que em parli, eh, no? No, no. Senyor Benito. A veure, per favor, aquestes grups que s'ha portat a casa... No... Bé, estan una mica desanimades, perquè no vols donar la propina i... Sí, sí. A veure, que vostè amb què participa el filmets? Amb un cur, ja amb un curmatratge. Sí, però és un festival de curmatratges, en aquesta edició. Sí, però és un festival de curmatratges, en aquesta edició. En el que jo perdoni pel protagonista, eh. Ah, sí? Sí. Com es diu? Història d'un error. Està nominada en alguna secció oficial. No ho sé, no ho sé. Ho investigarem de cara a la pròxima setmana. Que és vostè, no? Història d'un error. Sí, és vostè. Per cert, també n'hi ha una altra, que és Molins de Rei. Sí, aquí de Molins de Rei. Ja s'acaba aquest diumenge. És un festival de terror que també està bé. No, està molt bé, la Molins de Rei, eh. I, a més, que jo no sabia portar uns 30 anys a fensa, eh. Sí, senyor. Que té molta tradició. No. Això també ho feia, no em sembla. Aquí hi ha Molins de Rei. No, però en aquest cas no, són quatre dies, va començar fins diumenge. Fonsivem un festival normal en què hi ha competicions de pel·lícules de terror. En fi, Jordi Roca, moltíssimes gràcies. Què fas, et quedes tan baix? Sí, em quedo una mica més alt. Ui, eh. Jo no tinc guió ni res, eh. No sé si em podeu fer arribar el guió del reclam, sisplau. Sí, el secretari Pol, tampoc. No, no, el Jordi Roca. Jordi Roca, que és la nova vacària del programa. Què fa? Però què fa? Que no, amb aquest micròfon. Bé, avui comencem la... Posa'm una mica d'ordre. Posa'm una mica d'ordre. Anna Puntí, bona tarda. Bona tarda, ja m'he presentat. Rigaver, bona tarda. Avui tinc una mica llunyela, Anna, però ja ens arreglarem. Si no ens empadem. Comencem la secció de publicitat ara i aquí, fins a les 6 de l'Apenya del Morrón. Fins a les 5 de l'Apenya del Morrón. Gràcies, Jordi. Avui ens heu comentat fa uns moments, Anna i Paul, que parlarem dels anuncis de xampús. Sí, doncs hem triat aquest tema i aquest producte, perquè és un... el xampús tothom em fa servir, bueno, això espero, hi ha molta varietat, molta gama i molts tipus de xampús. M'ha anat al teu apunt, això espero. El que passa és que ara que s'ha quedat nadal, durant tot l'any, també ens bombardejem continuament, com si fosim uns marranos tots, no? Sí, bueno, és el típic. És el que hi ha. Els anuncis de xampús i els de cosmètics, en general, apelen aquest interès que tothom vol ser més atractiu pels altres, i per això n'hi ha molts, i com dius tu, tot el rat, ens estan bombardejant amb anuncis d'aquest tipus. Podem escoltar el primer, que no sé si el tenim... És un anunci de pantent, protagonitzat per una noia... Un anuncis últimament. Qui és, que és la Sara Carbonero?Molt bé. Exacte. Era gaire difícil.Méjor que mi pantent. ¿Sabes cuál es este producto misterioso? Es el nuevo pantent completamente arrepentado. Me costaba creer que fuera verdad hasta que lo probé y descubrí un pelo notablemente sano. Ahora mi pelo se ve sano. Com riues, Jordi?No, pantent. Pruebalo y decide. Gràcies, Sara. Escolta, a mi m'ha convençut aquesta noia. Per què és ella o per l'anunci? No sé ni què vent. Doncs l'anunci és molt un format estàndard. La noia famosa que patrocina un producte i perquè la gent vulgui ser com ella, perquè la gent es pensi que provant aquest producte arribarà a ser Sara Carbonero, que no crec, però bé. I la noia que surt l'anunci també és bastant estàndard, perquè últimament està sota les pedres. En anuncis també de pantent aqualite, de Kellogg's i de Fortfocus. Surt la Sara Carbonero tot aquest?Sí. Vull dir, ha passat de ser una periodista de Terecinco a ser la xica anuncio per excel·lència. Que anam d'un i dos, no?A tots vosaltres avui estic en minoria, però crec que hi esteu a favor. A mi m'agrada molt el perfil que té. A mi no m'agrada gens. Té un perfil així grec molt... Jo trobo que té molt exòtics. A mi m'agrada, perquè sí. Té aquest punt exòtic. A mi el que més m'agrada és la conversa. Que no conversa fluida. Pots parlar de molts temes amb ella. A mi m'agrada molt l'anunci. A mi m'agrada molt els petons que fa. Sí, sí, sí. Aquella tendrés, el petó... Però bé, una curiositat sobre... I per cert, parlen somnis, eh? Sobretot a casa, a portar. Canten una mica els peus. Una altra curiositat sobre la Sara Carbonero i aquest tipus d'anuncis, és que en el seu contracte, ella va esposat que no pot aparèixer somrient. Vull dir, una mica de rialla, però sense somriure. És que no té una bona entadura, aquesta noia. No, més que per això, és perquè ella vol mantenir el seu estatus com a periodista seriosa. I que pensa que si riu massa, doncs la gent ja no se l'aprendrà en sèrio, i ho té posat en el seu contracte. A vegades no se l'aprenen en sèrio, per altres coses. Sí, però no li calia. I, a més, també, una altra cosa que té uns requisits que són en el seu contracte, és que en els anuncis no se li poden veure les orelles. Vull dir, aquesta noia té un complexe, que si us hi fixeu i mireu tots els anuncis, de xampús, de fort focus, doncs les orelles mai se li veuen. I amb els de xampús és difícil, perquè quan fa rodar la malena, s'han de veure una mica, i no, eh? No, no, no. De petita a la classe dient, què és el viento? Les orelles deixaré moviment. Potser, no ho sé, però se li hauria de preguntar. És un trauma per això. Jo crec que té complex. No, de totes formes, és curiós, perquè ara que m'hi fixo, amb molts anuncis de xampús a la història de la publicitat, han estat protagonitzades per periodistes. Perquè jo recordo una, també fa uns anys, que per periodista, tengo que llevar el pelo limpio. Que dius, bueno, jo que, si no et perdis, t'has de fer una merda, no? Has d'anar malament. En fi, us sembla que passem al següent anunci? Sí, passem ràpidament a un enci d'Erbal Essence. Escolteu-lo, doncs. El present de los nuevos xampús y de condicionadores herbal. T'ha fet quatre dies, eh? Oh, wow! T'encantarán sus cierpas orgánicas naturales. Visueta-se en agua demanantial. Hi ha una noia dutx a la sola la dutxa, eh? Que s'està posant el xampú al cabell. Mira tu cabell, jo. Sí, sí, sí! Oh, sí! Jo, que era el xampú, que ja està usant-ho. Erbal. Sí, al final es veia una parelleta. Molt bé, aquest és divertit, eh? Una parelleta al sofà. Com veient aquesta noia de l'anunci, que també és una mica metapublicitat, no? Sí, bueno, tal i com has apuntat, si és bastant antic, és de 1994, i, a més a més, és del Perú, no és d'aquí, Espanya. Però, bueno, precisament, el que volíem parlar era una mica dels inicis, i de com ha anat evolucionant. Si jo va ser la primera vegada que una marca de xampús anava tan directament a palar el sexe, doncs perquè sí que anem sentits d'altres anuncis, però parlen del sexe, però no tan explícitament. I aquest va ser el primer cas que es va fer. Tu has provat això, vols dir? Si tu podries valer, t'agafa com aquí un algú o no? Jo no, però potser s'hauria d'aprovar. Llavors, a dins d'anunci, està fent aquí un paral·lelisme entre el plaer d'un orgasme i l'utilitzar al xampú. Va ser bastant comentat al seu moment, perquè un xampú que et provoca això, doncs és curiós. I si això ho feia sense piles? Si això ho feia, és realment perquè per destacar els respectes beneficiosos del producte, que pot provocar aspectes naturals. I a Espanya s'ha anat suavitzant una mica, que dius que aquest anunci es va fer tan antigament, i ara que tècnicament hem evolucionat més, ja no hi ha tant tabús, doncs ara ja no es destaca tant això d'aquest orgasme, sinó que s'utilitzen personatges famosos, com hi ha hagut la Edurne, aquí d'Espanya, i també hi ha hagut la Michel Genet... i bé, doncs... Recorren a famoses, sí. Recorren a famoses i conserven molt poc al sobre aquest orgasme i de... de la marca, jo et penso. Sí, tothom la recorda per això. La marca Herbalessens també és aquella que hi ha una cascada, i una noia que també s'està fent allà, no? I pot ser que la marca de Herbalessens utilitzi més noies amb malenes rosses, i en canvi, panter, sempre sortim morenes? Ah, la noia fixa. La pregunta de Jordi Roca. Sí. Bé, senyor Benito, vostè què opina? Eh... Bé, alguna cosa més sobre aquest anunci de Herbalessens que hem escoltat, on anem al següent? Podem anar al següent, però apuntant a això que has dit, fa poc, m'esballença una cosa que era rubies contra morenes, i va entrar a un xampú especial per les roses i no especial per les morenes. Sí, era timotei. Però sempre he hagut la rivalitat de Rosa Morena, eh? Per això. Sí, Morena. No, no, no. Llavors, en el ideari de Hollywood, del cine, molt antic, fixa que les roses eren la dona... a Nord-Amèrica, eh? La Rosa era la dona ideal, de cas, etcètera, etcètera, i la Morena era la perversa. Això m'han tingut, i això, igualbé, de l'edat mitjana, eh? Entre mig, hi haurien els trobadors, i podíem rescatar alguna cosa a la millor de Petrarcha, amb la dona... Benito, no s'inventi coses. Ja, ja, és que no s'inventi coses, perquè... No m'ho invento, no m'ho invento. Per justícia d'una cosa, el segle XX se'n va... Una mica de més enrere, ja ho sap que jo ho tinc. Com el Maruena, o què diu. No, però és cert, hi havia aquest... Aquest doble... Oh! A veure, torna a dir la frase. Que prefereixo ser perversa, que tonta com una de Rosa. Oh! Perquè hi ha problemes amb les sogras. Vostès, de les que diuen allò, de... Les xigues buenas van al cielo, les males a totes partes. Ho podria dir, veus? Ara, mira. És escur, d'en a punt i que no ho descobrirem ara, tampoc. Passem al següent anunci de Xampús, que és de l'indalt Fernando Verdesco. Segur que l'heu vist, i segur que us agrada molt. Fernando, ¿qué tienes en la cabeza? Concentración, eficacia y protección. Satisfacción. Tradición. Precisión. Pasión. Aquest noi, no? Sí, sí, por una vida más feliz. Doncs bé, aquest anunci, li demanen a Fernando Verdesco que li passa pel cap, i va dient adjectius de les diverses situacions on es troba l'esport, concentració amb la parella, passió i el restaurant precisió. I al final, diu això, t'he tingut de totes, menys caspa. I jo, des del meu punt de vista, no sé què no opineu, però és una actuació bastant lamentable. I l'anunci és bastant... falta de creativitat. Fem una cosa, deixem uns segons els ruyents, perquè riguin de les lògues, que en la cabeza tingui de tot, menys caspa. Però és el que... és el que tenen els testimonials, no? Sí, però... Si segons quin testimonial hi agafis, és bueno... Sí, però en el Fernando, el que tampoc sap actuar gens bé, i el posen amb els anuncis que no diguin eras coses, perquè el Verdesco sí que fa molta pena. I fa l'efecte contrari, més que comprar-te això penses, no me'l compraré perquè no vull ser com ell, i tant que reinclo, no sé, és que no sé com definir-ho. Vosaltres, com a futurs publicistes, que opineu que, clar, a vegades heu d'utilitzar esportistes d'élit, que no són actors, i davant de la càmera són un xurro patatero, no? Doncs intentar-ho dissimular o fer-los dir això a quatre cols, que es vegi la seva imatge, però que no parlen gaire, perquè són perdents. Dos paraules, que l'hi sé, o tres paraules. Que l'hi sé para todos, no? I ja està. Que tinguin això i poc és millor. I els hi costa molt, eh? Doncs també et pots sortir el Marc Gasol, o de Càcer, que li fan dir bastantes frases, i no se l'entén gaire, el pobre. I parlant d'aquest anunci de Verdasco, a la web anunciosmalos.com va ser escollit el pitjor anunci pels seus usuaris, que podien votar, i això, que en aquesta web també us convido a visitar-la, perquè pots penjar qualsevol anunci que no t'agradi, que t'indigni i la gent el pot votar, i mira. Però tu no ha de repetir la web... Anunciosmalos.com. No sé si estaria el top 1, o top 5 d'anunciosmalos.com, és aquest que ens porta el poll. Quina marca? Doncs sí, us porto un anunci d'una marca turca, que és d'un xampó que es diu Biomen. Per un moment, per un moment. Sí, sí, no, no. El que passa és que, clar, aquí... fa falta el component visual que és bàsic per entendre aquest anunci. Sort. Aquest que m'ha escoltat és Hitler, de Hitler. Amb blanqui negre, no? És un espit dels que feia ell a les SSC Onfos, i l'han doblat a sobre. Sí, l'han doblat en Turc, i a sota, doncs, està en alemany, però, evidentment, no deia això originalment. Doncs el creador d'aquest anunci... És una mica Hitler, t'has de tenir que compris l'anunci. Si no el compres, tu m'he vist, no? Si no et compres, prepara't perquè... Això li hauria de posar una pistola al cap del consumidor. Una mica, els pèls de punta els posa, eh? Sí, sí. Doncs diré el que diu la traducció. Si no portes roba de dones, no hauries de fer servir xampó de dones. Aquí està el xampó per homes de veritat, Biomen. El home, el creatiu que se li ha acudit això... Ja s'ha marxat, no? Sí, ja, tot ha portat. Comencem. Comencem. De tot arreu. Sobretot la comunitat jove de tot el món s'ha queixat moltíssim. Això sí, ell es queda ben ampla quan defensa el seu espot i defensa la seva idea, i diu que no, diu que ha fet que aquest producte existeixi, que ara la gent en parla i que gràcies a aquest anunci, la gent en parla i que qui no hagi entès la broma, doncs que no somaràs. Amb el polèmic que n'ha creat, segur, perquè... T'hi escurda que em val. Amb el polèmic que n'ha creat, però jo no crec que... És més important que la gent conèixi un producte, però no... també s'ha de mirar de quina manera. A vegades, al final justifica... Segur que no aniran a comprar, joament. Això segur que no. Jo crec que els ha perdut com a públic. Aquest és el repàs d'alguns dels anunci més destacats en el camp del xampuit o plegat. Senyor Benito, un moment que vull explicar una cosa. Perquè ja sé que no he tingut temps, perquè la campanya electoral ha començat, no fa ni 24 hores. Però jo us proposo, si la setmana que ve us va bé, fer un recull de diferents anuncis, de diferents partits polítics de la campanya pel 25 de novembre. Ho teníem pensat. La setmana que ve portar preparat alguna cosa. Jo he vist el del PCC i em sembla que és una mica rèplica de la obra de teatre pàtria. Ah, sí? Diria que jo he vist de xins d'esquillada. Jo he vist el cartell d'Artur Mas i m'ha semblat una mica de la vida de Brian. Sí, bueno, que també... Aquest també gasta xampunt. Masciànic, eh? És una cúdia que ha circulat molt. Sí, però és veritat. En fi, pararem la setmana que ve de la secció del reclam amb l'Anna Puntí, el Paul Rigabert. Moltes gràcies per haver vingut. Jordi, Roca, aquest ha semblat l'experiència. Molt bé, ja saps que m'encanta, també, aquesta secció. A mi també m'agrada molt que us vagi molt bé. I fins la setmana que ve, bona tarda. Bona tarda. Avui, que més que mai, estem intentant assolir el dret a decidir, en un àmbit polític, els sindicans ens donen opció al dret a decidir, sinó que ens imposen una vegada de consum. En sembla que això és absolutament incoherent. A tot això, els petits comerciants de Girona i els empresaris del Petit i Mitjà Comerç de la demarcació de Tarragona ja han anunciat que no s'acondaran la vaga del dia 14, ja que asseguren que la situació econòmica de molts dels seus negocis no els ho permet. Representants dels ministeris de Presidència i d'Economia, s'han reunit avui amb caràcter d'urgència per avançar en la modificació del procés d'execucions hipotecàries. Abans, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcava, ha enviat aquest matí cartes atarçades als màxims responsables de l'Associació Espanyola de Banca i la Confederació de Caixes per demanar-los la paralització dels processos d'execucions hipotecàries fins que hi hagi una nova regulació. També el secretari d'organització del partit, el que Alfredo Pérez ha demanat al govern que pensi primer en les persones. Es muy urgente conseguir esa modificación de la ley de desahucios que estamos negociando con el gobierno. Es muy urgente, y hay que hacerlo ya. Pero mientras se consigue la modificación de la ley, hay que exigir a los bancos que no apliquen ni un solo desahucio más hasta que haya una nueva ley en este país. Eso es lo que tenemos que plantear. Eso es lo que estamos planteando. Evitar verdaderos dramas personales. Totes aquestes reaccions s'han produït després que aquest matí una dona s'hagi suicidat a Baracaldo, a Úscardi, quan la Comitiva Judicial era a l'imopla per executar el desnonament. És el tercer cas en menys d'un mes. Els altres dos van ser a València i a Granada. El govern central ha augmentat un 28% d'ajudes a llotjaments de temporers i altres iniciatives referents als fluxos migratoris a l'agricultura. Aquest any seran de gairebé 900.000 euros a tot l'estat dels quals una tercera part corresponen a Lleida. Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. Lleida rep un 30% de les ajudes que el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social destina l'allotjament de temporis. Aquestes subvencions incrementaran un 28% aquest any respecte al passat i seran de gairebé 900.000 euros a tot l'estat. La subdelegada del govern, Manso, ha dit que també es pagaran més ràpid. Les ajudes de l'any passat se pagaven el febrer d'aquest any. I aquest any s'ha fet ara un real decret llei perquè es pagui d'emergència aquests ajudes d'aquest any abans d'acabar l'any. Crec que això també és una notícia important i després una altra cosa important és que el 30% aproximadament dels ajuts de tot Espanya es destinen a Lleida. Manso ho ha dit en una visita als allotjaments de Torres de Segre i Alcarràs, que els 80% de persones i que durant l'any s'utilitzen per altres serveis, per exemple, per necessitats socials. Però ésser del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Núvolositat tindrà variable i bondant. Hores d'ara tot Catalunya núvols, que al llarg del dia donen precipitacions de caràcter feble, i que al llarg de les properes hores encara en poden donar a qualsevol punt de Catalunya, sobretot comarques de la meitat nord del país. De cara de màgia no plaurà, tindrem moltes més clarines, però a la tarda algun rosset pot afectar l'àrea del Pirineu. No ha anat pel cel a la costa sudi-central amb precipitacions febles, que també afectarien l'àrea del Pirineu, amb temperatures que baixen una mica dissabte, i de forma més important de cardiomenge. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Roger Castillo. Avui comença la Lliga Europea Duquei sobre Batins, la màxima competició continental, i participa en quatre equips catalans, i el campionat comença aquesta nit a partir de les 9, amb un duel català entre Barça i Ualada, al Palau Blaurana. En motociclisme al circuit de Xesta, València acull aquest cap de setmana l'última prova del campionat del món. Avui s'han disposat els primers entrenaments lliures, i Marc Marquès ha estat sancionat per un avançament temerari durant la sessió metinal. El pilot Cerverí, que ja és campió del món de Moto2, sortirà diumenge des de l'última posició de la Graella. En futbol, el defensa de Barça, Daniel Vaz, diu que Messi té un do, i que si no es canvia el format de la pilota d'or, la seguirà guanyant mentre jugui. També admet que està lluny del seu millor rendiment, i diu que la filosofia del joc del Barça és invariable. Carles Puyol ja ha pogut entrenar amb la resta de companys al central a fer la sessió amb el grup només 5 setmanes després de lesionar-se l'Isboa. Caldra veure, però si arriba a temps, fer el partit de diumenge al camp del Mallorca. A la sessió preparatòria d'avui també hem participat Christian Tello, Miguel Ángel i Quintillà del B, mentre que Thiago continua fent treball al marge. Montoya, mentre n'hi ha de novetat en la llista de Del Bosque. El selecció espanyol l'ha convocat per l'amistós de la setmana vinent contra el Panamà. Per contra, n'han quedat fora d'aquesta llista de Xavi, Piqué i Puyol. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bones tardes, són les 6.005. Aquest cap de setmana tornen els cars de Cuxinets a Sant Just. La cursa arriba en guany a la seva 30, decident edició i ho fa amb un rècord de participació respecte als últims anys. 130 cars draran pels carregs freixes i cre del padró, és a dir, un total de 260 corredors. Aquest any, a més, introdueix una nova categoria, la categoria mixta, on participaran 6 cars. A més a més, cal destacar que aquest any amb fèmines s'ha arribat als 22 cars apuntats. En aquesta edició, com diem, la categoria mixta és la novetat, però també repeteix la categoria de Carxon Déu, per donar una intenció més festiva d'humenjar a la cursa. El circuit ara ja està pràcticament enllestit. Les bales de palla ja estan col·locades a l'organització dels cars de coixinet i a la col·laboració de l'esplai. I tot clar, et començarà demà dissabte amb els entrenaments, verificacions i cronometratges a partir de dos quarts de dia de matí, fins a les 6 de la tarda, la cursa serà diumenge de 9 a 3, i des de l'organització asseguren que la cursa es farà tant si plou com si no, només es suspendria si plogués molt i fos perillós baixar amb els cars. L'organització, recordem, que creu també el hashtag CARS 2012 a Twitter per publicar fotos i twits que cada setmana que tothom els pugui veure, a més a més es llegiran per megafonia en temps real, recordem també que amb motiu de la cursa, des de la 5 de la 8 a la tarda i fins a les 4 de diumenge, no es pot embarcar als carrers freixes creu del padró. Buena vista entre Sant Jordi Vivador, Jordi Modulell, Dolors Modulell, el carrer mercat carrer de l'Església i Canigó. A més, el servei del Justram també es veurà alterat. I la CS continua avui amb el seu cicle de conferències del Pelerolític a la Romanització. Aquesta setmana, en el comit rec investigatora postdoctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, costarà a les persones residents del Neolític i els primers pagesos. El Neolític van sorgir les societats productores i en el comit ha explicat que abans dels 16 romans sobrevivien amb el que tenien al seu torn, que es van començar a domesticar animals i recol·lectar els seus propis aliments. La conferència serà avui a les 8 del vespre, al local de les seves, la teneu. I acabem explicant-vos que aquesta nit hi haurà nova sessió de cinema amb cineclopotopia, el cas de les joves, la pel·lícula que es projectarà és... I ara, d'on devàmos de la directora libanesa Nadín Lavakil. La sessió s'emmarca en un cicle contra la violència de gènere, tot i que la pel·lícula no tracta ben bé d'aquest tema. Parla de la guerra i dels integrismes religiosos amb to de comèdia i en clau, això sí, de gènere. Serà 3 quarts d'onze de la nit a la sala d'autopia de cas de les joves i l'entrada costarà 3 euros. I de moment això és tot més informació del partit de l'asset del Vespre. Senjors, notícies, edició, Vespre. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar... Però com és l'aigua de la Xeta? Coincidint amb la setmana de la ciència, el museu òkber de les aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òkber de les aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Des d'ara i fins a la set del vespre, parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'elicap de Vila. A més a més, també tindrem amb nosaltres la Carme i el senyor Benito per parlar de la Riera. I abans de tot això, comencem amb l'Eric Pomar. Bona tarda, Eric. Perquè l'Eric ja sabeu que cada setmana ens prepara que li vendràs la agenda juvenil del cap de setmana. I avui ens portes una mica de màgia, veig pel que he. Doncs sí, d'entre avui de les altres coses, sí, un espectacle de màgia que es diu entrepinses. I aquest espectacle de màgia entrepinses, de què va? Doncs és un espectacle molt disciplinari en què a l'art del fonombolisme, la màgia, el piano, els jocs malevars, musicals i els equilibris sobre un monocicle d'aquests gegants es combinen de manera, diguéssim, exclusiva, amb audiovisuals, tecnologia, teatre i guitarra. Bé, doncs, et puc anar a pintar on es pot veure aquest espectacle entrepinses? Doncs això es fa aquest diumenge a dia 11 de novembre, a les 6 de la tarda, al centre cultural de Terrassa. I quan val l'entrada? Doncs això val 8 euros, però amb el carret de super és gratis. I si algú vol més informació, hi ha alguna pàgina web on assistir-hi? Sí, www.fundacioct.cat. Éric, t'agraden els espectacles de màgia? Perquè a mi m'encanten, eh? Sí, a mi també. Fa un temps em tenia aquí el programa a l'Antonio Díaz, que és un dels mags també que ha sortit de nova fornada i nova generació fa poc amb el seu espectacle, l'increïble història de Mister Snowman, que també es va guanyar un premi nacional de màgia amb la seva companyia, i també era molt bonic, eh? El que passa és que comentes a Josep Mestil, David Copperfield, no? Sí, se'n vea més. Màgia així, amb grans efectes i tot plegat una mica, a l'estil Maclary, eh, que també amb el... No sé si l'heu vist al Maclary. Jo sí, jo sí. Per la TV, només. Per la TV, només, eh. A mi m'agrada més la màgia de prop, eh, la màgia més íntima. Més tamarís, no? Més tamarís, sí. Recomano sempre un local que está al carrer Junqueras. Ah, sí? A l'edito de la Caixa? A l'edito de la Caixa, sí, senyor. Que es diu el rei de la màgia. El rei de la màgia, sí o no? Que, a més, el van obrir fa por. Fa poquet, fa poquet. I, bé, fan espetals de màgia que jo us en sembla que és, o alguna cosa per l'estil. En fi, Eric, passem a la següent proposta familiar del cap de setmana. Sí, vinga. Doncs és la Fira Mediterrània de Manresa, eh? Home, Manresa... Fira una mica apartat, eh, del Mediterrani. Que millor, la Manresa, eh, que és una mica... La Manó, que va, si te'n vas a dir, no? Que també té influència en la Mediterrània. Doncs és la 15a edició de la Fira, que és un mercat que presenta espetacles inspirats en els trets culturals de propi de Catalunya i del conjunt de territoris del voltant del Mediterrani. Doncs, per exemple, la música, el teatre, el sirt, la dança, tot això. Tot el tema, o sigui, tot el del Mediterrani i els contants. No, no, que hi ha molta gent que parlant sobre aquests dilemes de la independència... Identitaris....de Catalunya, correcte. Doncs, a 101, jo, espanyol, jo sóc català, em vaig trobar, no sé, li vaig explicar això, ho heu explicat a tu, Eric, alguna vegada, una persona que em va dir, no, dius que jo em sento de la Mediterrània. I, però. De la Mediterrània, vaig dir, ojo, que si hem d'aconseguir la independència de la Mediterrani... Em senti tàpli, eh? Sí, serà complicat. La noia era Valenciana, clar, potser aquí ja dius a... Sí, sí, xef. No m'he tocat les tronxes. Però, a totes formes, si algú vol més informació, jo una pagina, també, on es pot veure... Ara, jo poso sobre la taula, fa poc, el Joan de Sagarra, feia en l'article de la venguària d'aquest diumenge, deia que va estar amb una tertúlia i van intentar trobar els tres... trets característics de català, d'identitat catalana. I no els van trobar. No els van trobar. No n'hi ha, no? Sí, hi venia aviat tants, que dius, els tres que defineixen l'identitat catalana. Potser amb la Mediterranià ens trobaríem més característiques comunes, gent així com... Ulysses. Ulysses, no? Hauríem d'anar a Patagullis. Els Almogávars, no? Els Almogávars. En fi, Eric, la pàgina web és... www.3gedobles.fi. Atenció al semàfor. Bé, i parlem també de la cursa de cartes de cuixinets, Eric. No ens ho podem perdre cap de les maneres. Per tant, ho veiem tot el que hem dit fins ara. Aquest cap de setmana s'enjust arriba a la 36ª edició de l'emblemàtica i mítica cursa de cartes de cuixinets. Eric, expliquen alguna cosa sobre la cursa? Doncs, a més, una cursa. T'explico més o menys el que és la cursa. Sí, clar. Bé, doncs com ben dies del cuixinet... Vull dir, Eric, expliqui-me la mi, que jo no l'he vist mai. Ah! Ni sé de què va. Ni sé el que és un cuixinet. El cuixinet és el que va dintre d'una roda, allò que fa que giri, no? A l'aire. Com que a l'aire. El que va dintre d'una roda d'un omàtic és una l'aire, no? No, dintre de la llanta, entre a l'eix de la roda, entre a l'eix de la transmissió i això. I a la roda, primer, sí, el que està més en fora és la goma. Després, a l'aire i després del cuixinet. Ah! El cuixinet, sí. Que és el que fa que giri la roda. Exacte, senyor Manitu, sembla bo ser també. Rodamiento a bolas. Sí, sí, que porta bolas dintre, sí. Rodamiento a bolas. Sí, tècnicament es diu rodamiento a bolas. Curse de cartes de rodamiento a bolas. Hauria de ser en castellà, hauria de dir-se, no? O rodament a bolas. O rodament per pilotes. Bueno, explívi, explívi, explívi. Bueno, doncs... Estic frisosa, eh, per saber-les. No l'aprecio, pobre. No, no, no. T'aprecio el pitjor que hi ha, Éric. Tranquilament. Les faran sempre on s'han fet durant 36 vegades. Que és el carrer del padró i el carrer de freixes. O sigui, entre aquests dos. D'acord? I sempre s'han fet. I consisteix en que un car... Saps el que és un car, fins aquí arribant. Home, és una cosa que costa diners. Sí. No, no, un car, K-A-R-T. Ah, un car. Un cart, un cart. Una estructura, una estructura... Un cotxe, un cotxe. Sí, més menys. Biplasa. Sí, i es tiren des de la plassa del Canigó. Va bé. Pum, rebols, rebols, ara ja... Sòstia, si se la peguen, això. Home, no, home, no. Això és el que normalment passa. No, esperem que no. És que no n'estic cap trompada, Éric. Ara en protecció, suposo. Sí, home, m'esperem que sí. I arribant fins aquí, i es tracta del que baixa més ràpid, és el que guanya. Jo no ho hagués fet millor. És veritat, eh? I tu prengui nota. I fan un sol oi una mica dimoniant, però... Sí, són els cuiners que toquen l'espai. Per què no ve, vostè, que diu menjar al matí? Es vol tirar. No, no, les inscriució no s'han acabat. Ah, catxis. Per tant, ja no pot... Jo, de petit, tenia un patinet de cuiners. Explica la història, perquè ja veig que no se'n pot estar. No, tenia un patinet. Clar, no teníem tant poder adquisitiu per tenir un cotxe, però ens fèiem un patinet de dos cuiners. Rà, rà, rà, reina'n pels carrers. La posguerra va ser molt llarga, eh? Ja li dic jo. Eduard Benito... Oliver Benito Twist, no? L'imagino allà, amb una boina... A més, eren bastants. Jo era amb una penya bastant grana, allà, al barri. A penya del moco, tu. Sí, la penya del moco, tu. I podíem un sololl bastant. Estàs perfecte, guàdia. Rà, no m'estranya, no m'estranya. En fi, bueno, era un anècdota. Sí, a més, que no es podés tirar més. Erick, moltes gràcies. Hi ha una pagina web, no? Carts de cuiners, un ORRG. Doncs, Erick, moltíssimes gràcies. Vostè hi participa?Què? Jo no hi participo.Jo mai. Mai ha participat, Erick.No. Quan hi ha una festa de disfresses, ell tampoc no es disfressa mai. Tampoc. Ell només grava en vídeo, no?Exacte. És el documentalista videogràfic. Erick, que vagi molt bé.Moltes gràcies. Moltes gràcies. 6 i 20 de la tarda. I aquesta temporada, el senyor Benito... Ara baixa la música, l'olo, l'olo, l'olo. El que fa és explicar-nos i llegir-nos i després analitzar l'udicea d'Homer. El que passa és que jo no sé si ara que estem en campanya electoral és legal llegir l'udicea. Sí, perquè és l'udicea per a tots. Per a tots.Tothom hi participa. D'acord. Avui, on ens havíem quedat? Podem ser breus, avui, un amic?Sí. D'altra banda, li heig de dir que aquesta sintonia m'agrada molt. Què és, concretament?Ah, li agrada, eh? Molt, molt.És de l'estil? Això no és l'altre de les falaces.Com? Això no és l'altre de les falaces. No, això no és l'altre. Això no és la guerra dels galàxies, no? La guerra dels galàxies és una altra. En canvi, la guerra dels galàxies comença amb aquest. I això comença amb un. Ha vist la diferència, o no?Sí. I la que vostè li agrada, qui és la seva sintonia de l'udicea, és aquesta? Podíem fer-la com l'himne de la mediterranya, no? Preguntiré aquella noia valenciana. Preguntiré aquella noia valenciana. Concretament, aquesta sintonia és del musical Camelot. De Broadway. Un clàssic. És tot èpic, eh?Sí, clar. Tot èpic i fantasiós. Sí, molt fantasiós. Aquella amiga seva de València no voldrà que l'himne de la mediterranya sigui aquella horchatera valenciana. No, no, no. Potser vol que el l'himne de la mediterranya, aquesta valenciana, vol que sigui una altra. Prou, per favor. Senyor Benito, podem fer l'espai? Pots buscar l'horchatera valenciana, és un caprici, eh? No. No. Saps els robines quan feia allò de... No, no. No me sale de los huevos, ¿saps? Vinga. Bueno, ens havíem quedat que ja... a Tenea li havia demanat permís a Zeus perquè Ulisses fes el retorn. A Zeus li diu que sí. Ella diu que jo me'n vaig avisar a Telemac, que és el seu fill. Llavors, a Tenea ha arribat a Itaca, s'ha trobat el festival dels pretenents, i ha trobat a Telemac el fill. A Tenea, com que és una idea, té la virtut, i té la puta estat, de que la vegin uns i no la vegin altres. A Tenea la veu Telemac, però no la veu ningú més. Ah, està bé, això, no? Entre allà... A mi ja me n'hauria tingut aquesta habilitat. Moltes vegades... No hi vaig perquè no vull que s'havia enganat, però me n'hauria de veure-ho. Vostè, per exemple, ha anat a algun mític de campanya? A la seva vida? No. Perquè jo és una curiositat que tinc aquesta. També l'agència, perquè són gratis. Estaria bé, fem molt que faci un repàs dels mítics. Podem anar al PNM o no? Jo l'he de dir de veritat. Jo tinc molt d'interès per tot el que passa al nostre voltant. Podríem fer la cròtica del periodisme d'investigació. A més, ara es porta molt també el tema Twitter, i en dels projectes que segueixen les campanyes, ahir ja està veient uns quants que segueixen, per exemple, la campanya d'Esquerra Republicana. Que sí, s'enviaven tu i gentre ells. El Christian segura i un altre. Això no ho sap, però en campanya electoral són 15 dies que quasi bé segueixen el polític tarda i nit. Vull dir, o no, també et fas amb la gent i amb els periodistes que fan la campanya. Durant aquests 15 dies es crea un vincle i una amistat entre els periodistes, que veus que és el propi discurs de polítics. Sí, políticament. Estaria bé, això aneu a un mític i parlar amb els periodistes. Fem un... Ara ho arreglem. No tinc que allà així portem. Avui s'enjusnia, eh? Amb els grans, jo diria que no són interessants. No? Home, com que no, l'últim mític de convergència, de campanya, com que han llogat el Sant Jordi, jo... Per veure-ho, no, per veure-ho, que és molt... Jo diria que em de l'aure viga als mítics marginals. Ja ja més... No, però una vegada vaig a veure... que no hi vaig quedar, ja que diu de mític, el senyor Portavella, que és d'Esquerra Republicana, amb una plaça que es diu La Plaza Goya, que està a la ronda Sant Antoni. Sí, home, que hi ha el Teatre Goya. Hi ha el Teatre Goya. A les 10 del matí, intentant fer un mític, hi havia tres pobres... Aquí quedateu, no? Aquí quedáis. Vostè vols els contra-mítics? El contra-mítics. És dolent, vostè, eh? Vostè vols, per exemple, Artur Mas, una plaça, no? D'aquestes que no hi ha ningú del part d'Um. El costat del passeig per d'Um, no? A veure, què passa aquí? Amb els coloms i tot plegat. És dolent, en fi... No, però fem la ruta aquesta. Ja l'he dit que sí. La ruta del Bacalau, no? Periodisme d'investigació. Una investigació. Venida en domènek. Fem un Twitter. Són i deixo les seves mans. Va, va, va, ja ho farem, això. Ara s'engira feina, perquè la setmana que ve, està ple de mítics tot arreu. Potser bé, potser bé, descansadet. Molt ben aviat, ja quedarem algun. Som-hi! En fi, comenceu-nos el viatge de l'Ulissia. Perquè portem com quatre capítols i encara no hem començat el viatge. Sí, Ulisses ja l'ha començat fa anys. Però va sol ell. Va sol. No se'n recorda, que el tenim a l'aigua de... Està esperant el vist i plau. Està a l'aigua d'Oxixa, eh? Retingut per l'eninfacalipso. Llavors ara és l'atenció... Cali i sopar a tot. Des d'ara, endavant cali i sopar a tot. Bé, llavors l'atené a l'atelèmic i li diu... Bueno, va, vés a veure i li diu això. I el que és a tu et donaré un consell de raó, si em vols creure. Amarina un vaixell de 20 rems, el més apte que tinguis. I surt de la llengua del pare. Que tant ja dura que és fora. Per si te'n parla algun dels mortals, o una veu recullies de les de seus. Que són les que porten la fama entre els homes. De primer, vés a Pivos i el no-planés tor pregunta. I des d'allí es parta el casal del Ros Menelaus. Recordem que Menelaus és el que va liar tot el pollastre de Troia, eh? De la vella lena, no? La vella de Troia... Era dona de Menelaus, eh? L'hi va posar els cuernos. L'hi va posar la vella de la rena, el Menelaus, la Vallà. Amb un atac de banyes? Home, normal, també. Que no li cabia el casc. I li va dir que la vam liar. Que és el darrer que ha vingut dels aqueus de llòrgues de bronge. Podem aturar-nos un moment aquí? Un moment, mira aquesta traducció que la que tenim a la passada. És la mateixa? Sí, Merció Carles Riva. Doncs ja, aquí cagada, m'he vallat per començar. No, l'he fet d'una lletra una mica més gran. Aquí el que estem veient és que l'he establert en un consell, una mica, com a fer-ho tu pròpio armada, una mica, com a fer-ho tu pròpio exercitó. El tio diu, agafa un... Ja està, ja està. Si del teu pare sents que es parla de vida i tornada, tu, valdament consumit, tens encara un any de paciència. Que si sents que el teu pare és viu, tinguis un any de paciència, que el tema va per llarg. Tu no corris. Això què li diu, això? Això li diu Atenea, Atelema. Atelema, que és el fill d'Ulisses. Clar, és a dir, ara tothom vas a veure el Neix. A veure què et diuen, perquè el Neix va ser l'últim que va sortir de Troia. O sigui, Ulisses estan perdides coneguts una mica. No sabem on és, no? A Atelema van la seva buscada.Va la seva buscada. I l'últim que l'ha vist ha sigut Benelaus. Perquè diu que és... és el darrer que ha vingut dels aqueus de llòriques de Bronsa. D'armadures, armadures de Bronsa. O sigui, si ho ves allà, aviam què et diuen. Si et diuen que palmat, si et diuen que és viu, tinguis un any de paciència. Ara, si el que se'ns diu és que és mort i que ja no respira, torna, llavors, de seguida, a la cara terra-paterna. Hi ha pila-líons s'apulcra, i a sobre, fes-li unes onres. Moltes, com es pertany. Hi ha un marit, la mare ja dona. Bé, tot això espatlla, perquè evidentment ja sabem que no està mort. Bueno, però ara mantenim la intriga.Clar, clar, perdona, perdona. Si el veus mort, torna, fes-li les onres funebres i dona-li un home a la teva... O sigui, dona-li es pos a la teva mare. Aquí, la qüestió, senyor Benito, veig que és no parar. Sempre fer... Sempre fer coses. I diu, aquí veig una cosa que és... Quan aquestes coses tindràs a complir de sí fetes, posa't llavors a passar en el teu esperit i el teu ànim, com els pretendents, dins el teu casal materies. Com?Ara diu. És que aquí hi ha bé la part interessant. Ell li ha dit, si sents que mor, tu torna, i fes que la seva mare és quasi, que és el que estan esperant. Però diu, quan aquestes coses tindràs a complir de sí fetes, posa't llavors a pensar en el teu esperit i el teu ànim, com els pretendents, dins el teu casal materies. Bé, per un ardit o de front. I cal que no vagis més en jocs puerils, que no haig d'edat per anar-hi. És que no sents quina glòria ha tingut entre els homes orestes, el divinal, d'esquear a mort el matador del seu pare, el cautelós, així, que el pare il·lustre va oxir-li. Veu com enllaça allò que hi hem dit a l'altre? A la gist, per què curti a la gist? Perquè així li dona peu a dir-li, a Telemac, que si la cosa no va bé, carrega tots els... Tant si va bé com si no va bé, carrega't els pretendents. Això és el que li diu, menjant-se, pura. I fixa't que li diu... O bé, amb un ardit, veu una estratagema, o bé de front. De cara, et pam-pam. Per situar-nos-hi gens, ara Orèster és un pretendent? No, Orèster és el fill d'Agamemnon. Agamemnon. Sí, sí, sí, sí. I Agamemnon ha estat mort pel qui de Mnestre, que l'hi de Mnestre s'havia casat a Magist. Agamemnon havia vingut de Troia amb Cassandra, qui era germana? Qui era germana? Jo m'ha perdut festona, eh? O sigui, total, total. Aquí el que veiem és que a Tenea, la de Zagrega, l'Idiwa Telemac, fill d'Olíces Nenespavila, ha muntat un vaixell i ve des de la recerca, no? Perquè ell anirà a la recerca de son pare, tindrà notícies, veurà que el tema de l'Olíces no s'ha perdut, i mentre guanyarà temps, perquè l'Olíces torni i es puguin, entre tots, fer la venjança contra el preteniment. Seguirem, seguirem. Sí, sí, no, no, això ho deixem aquí. Senyor Benito, moltíssimes gràcies. Volem veure què és el que passa en la continuació. Perquè això és com una mena de col·laborot. És un col·laborot, però un col·laborot. Ja li agradaria la TV3 tenir un col·laborot d'aquell. Sí, perquè de moment TV3 té la Riera. És com una mediterrània però petita. Sí, és més d'aquí, no? En fi, d'aquí un moment s'incorporarà la Carme Verdoi per parlar del capítol d'avui. Vostè l'ha vist últimament? Sí, avui sí, avui sí. I què l'he semblat? Bueno, florgeixeu una mica. Ah, sí? Sí, per totes vades. Per totes vades? Per totes vades. Florgeixen, han repescat un tema que ja diríem que està mort, que és un tema del... de allò, com es diu, del Mauri, d'aquell... d'aquell Toca Nens. Bueno, d'aquell Toca Nens, sí. És una cosa... Un tema una mica escabrosa, aquest. Sí, ja la tenim oblidat, ja l'han tornat aquí. Jo no sé si volen lligar un valgo de l'Artur Mas i la Pedrestia. Què dius? Però què dius? És que hi està dient, senyor Mani, tu. No, no, escolti. No veig que tot és amb les intencions. No, no, escolti, mira, això no és que em segura l'intenció. No, no pot anar a dir això. No, però un sí, mil, no? Hòstia, independència, l'Espanya... Calli, calli, calli, que vostè també... Tot allà, vinga, vala, i veu més coses de les que hi ha. Sí? A veure, qui són aquests? Tira't sense benzina, a mig d'una cara... Això és boníssim. Això té tela, eh? S'han quedat sense benzina, tirats? En GPS, potser podem mirar on hi ha una benzina. Ella és la del restaurant, no? No, no va a tocar la grua. Ex. La grua, és boig. Sí, ara està el casino. Bueno, perquè no tinguem benzina. No, perquè hem d'introduir-ho, això. Para, para. Aquesta noia és la Marina, que està al restaurant a l'Ambi Fora, va trobar fent el casino, i s'ha enamorat, o s'ha encaprichat, no?, perquè d'aquest noi, que és... Un gigolo. Un gigolo, eh? Un gigolo. I, a veure... Sí, posa'm una mica de mosca així, i per tota la cena la posaràs. Perquè... Llavors, ella no ho porta gaire bé, eh? Perquè, bueno, que ell sigui, en realitat, que ell sigui gigolo. Però ella ho sap, o no?, que és gigolo. Ella l'ha conegut sense un gigolo. L'endiaig gigolo i dius, sí... L'endiaig gigolo vol dir que cobra per fer sexe. Sí, sí, que té la seva feina. Igona pasta. I com la conegut, com una pasta de gigolo. El casino. I llavors, ella, aquesta tarda, la tenen lliure per estar junts. I ha passat això. Però què vol dir, per estar junts? Bueno, li he dit, puc venir de la teva aquesta nit, i li he dit, no, com va ser l'experiència, i li diu, no vull parlar, dius, ah, ja, ja, jo ho accepto. Bueno, fa rica. Però, bueno, estan com... Estan com una relació. Jo, que sàpiga, és dels pocs casinos del món que hi ha en gigolos de plantilla. Però no és de plantilla, eh? Bueno, que passa per allà, no. Però que cada dia, passa cada dia. Podien haver-hi senyoretes de companyies. Anem a escoltar si ho sembla bé, aquest fragment t'intessen. Què? No seria el cop recarot. No sembla que era bé. No funciona el cotxe. Escolta, estàs segura que l'has omplert? Esclar, que no estic segura. Li posis. Jo fa perquè no vagi a treballar. No hi passa ni un ànima. El vell és guapo. És aquest títol. No, no va a tocar la groda. Quina groda, ets boig o què? No ens gastarem a la pasta amb una gorra. Marina, aquest cotxe està fatal. És l'octavi pujades. Això, ja, ja, sí, sí. Sabeu que l'he vist a algun cas, senyor. L'agruava el diner, si tens segura, no. Quan en Gantzi ho col·leja, que em va guanyar. Em sentirà, em va dir que estava perfectament, i aquest motor està fet una merda. Ho sento molt, tio. És que ara ja som massa lluny de Sant Climent per tornar a peu, i tampoc vull deixar el cotxe aquí sol, saps? Potser podem esperar que passi algun, oi? Que no passa ningú, no. Estàs la meva partatge al mig d'un bosc, una pineda. La mica ridícula. Un dia entre la tarda i la torre. Anava a Sant Cristina d'Aro. Sí, però precisament avui que ens tenim una tarda per nosaltres. També és mala sort. Ja és, és molta mala sort. Que difícil, eh. No has d'acabar a morir uns 5 mil. Com ara, què? T'ho saps? No. És... Bueno, pares. Escolta, gent que fa... Si no confesses. Has sentit o no? Molt bé. Doncs ho hem perdut. Tiren darrere, tiren darrere. El més interessant. Si no confesses. Què ha dit? Si t'ho pato, no sé què fas. Tiren darrere. A veure. Bueno, pares. Bé, més patons, si no confesses. Si no confesses. Ah, si no confesses. Molt bé. D'acord. No hi he posat benzina. Hem sortit en reserva. M'ho dius de tranquil·la. Tu et sembla normal manipular-me així? Ho fas amb tots els tirs o amb els que surts o què? No, no merem el gigològic. És que ha estat un impuls. Em mania molt d'agost passar la tarda amb tu. I he vist que se'ns faria curt. Només d'imaginar-me que havies d'anar... Marina, no em pots sabotejar la feina encara que no t'agradi. Ja, ja ho sé. Ja ho sé, ho sento molt. No ho tornaré a fer, perdona. Sí, clar. Ho embolico tot, sempre faig igual, sóc un desastre. Va, va, no, no, no. Va, va, va. Ai, ai, ai. Hòstia, quina merda, ho sento molt, de veritat. Tranquil·la, que passa res. I ara què? I pots anar encara, que si hi taro és pitjor. Ah, frena. A veure si encara estaven anant cavallant. És el que no entens, que era la nit, això. És el dia, encara. Mira, que fan un petó, s'han fet un petó. Saps el que m'ha costat més, tot aquest temps? Síp. Bé, doncs aquesta és una de les cenes més divertides de la ciutat. Vol que hi ha un moment, per ni tu... És la música que tocava. Però escolta una cosa. No, no, no, no, no, no. Però d'afecte ja, però ja estic cansat, ja. Escolta, estem fent ràdio. Veim amb el foet, sisplau. No. Això vol dir que quan parla un, no parla l'altre. Ah, sí? Clar. Ah, jo pensava que això era que vingui a tertulia. No. No? No. No és una tertulia. Ha de respectar els torns, i si a vos està parlant, ha d'escoltar. Ara faré com els... com feia jo teatre aquí al Canigó, que tenia feien de segon de primària. Ah, heu d'escoltar. Eh? D'acord? D'acord. En fi, aquesta és l'una de les trames, potser amb més divertides i més sucoses... Sí, més picadetes, no? Tota la escena està una mica agafada dels pèls, i imagina tot el gaví d'un. Això és el millor que ha passat? Això és el millor que ha passat avui, ara mateix. El que passa és que jo estava pensant que segurament és el debat que han fet els de divendres a TV3, perquè a partir d'ells, ells del que fan és... A partir d'això, ho traslladen com a la vida real, no? Sí, sí, sí. Jo jo que pregunto... Aquest home només cobra les feines que fa a altres noies, com se diuen així. Ho dic perquè, per exemple... Amb ella també, eh? No, ella no li cobra, però... A ella també li cobra... Què passa, que ell és ric? Ell és... A ell també li cobra, ell? No, home, no. No li cobra. No li ha cobrat mai, el primer dia. No, però li passa fitxes del casino. No, perquè jo... Perquè, per exemple, el meu pare és taxista. Ell els hi ha molta gent que... Agafa't un camí... No, no, moltes vegades... Jo no sé si pagar-li o no, quan m'acompanyen llocs, quan acaba... Dic, papa, no sé si pagar-te. Què? Jo crec que li has de pagar. Jo crec que no. És el meu pare. Jo he parlat amb el seu pare. Dic, un fill que és un galtes. Pujo el taxi i no pague. Això és un dilema que només em passa a mi, sinó a les empreses familiars. Quan tu t'aprofites del treball de la teva família, no es paguen un moment. Per exemple, si el teu pare o teva mare té un bar. Un bar. Però si és un bar, ja has fet un fat. Però si és una tenda de fotocopiadores, les fotocòpies te les fas... Tots hem conegut quan anàvem al col·le, per exemple. Jo no estic d'acord amb aquest ritme de la vida. Doncs això passa. Això passa, Carme. Hem viscut per sobre les nostres possibilitats de les nostres pares. M'has de fotocopies. M'has de fer crostilats, que es deien en la sala de propi. Això és de fa molts anys. El senyor Benito era gran. I xerocòpies. Com? Xerocòpies. Xerocòpies? Què es deien? Farem una xeroscòpia. Si portava la xerocòpia, no sé què és una fotocòpia. De fet, amb una màquina que es deia xerocs. La xerocòpia. Escolti, senyor Benito, és... És de l'any del... De l'any de... De l'any de... De l'any de què aprenem una cosa a Villa amb el senyor Benito? Quan s'escrivia a màquina, amb paper de Carbó. Vostè no m'ha vist. Sí, jo tinc una màquina d'escriure a casa meva, a l'entrada. La letra 32. Enlloc d'un pòstic, tenim una màquina d'escriure. És que, senyor Benito, no hi ha res com si popi, modern... Ara m'ha sorprès. I no hi ha d'anar. Què faci? Quina és, una letra 32? Sí. La que tenim tot. No és gaire originals. Va ser la independència de l'escriure. I conec gent que s'ha anat a comprar, eh, amb botigues, per tenir la casa seva. Ah, cony. Sí, vivien a baix bé i tal, no? No calen tan lluny. Jo tinc una. No parlo de ningú de la ràdio. No, jo no. Era tenir el meu avi. Cony, jo tinc una. Encara et puc fer un negoci, vostè, senyor Benito. En fi, ho hem de deixar aquí moltíssimes gràcies, Carme. I res, la setmana que ve, més riera. Bé, riera. Ah, bueno, ja el tema dels... Ara un moment. Sí, sí, sí, un moment. No, no, no, és que no hi ha més temps. És per la setmana que ve, per la setmana que ve, per la setmana que ve. Tira el indicatiu i que... No trepitgeu l'indicatiu, va. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar. Però com és l'aigua de la Xeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, el Museu òkvar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òkvar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus. I presenta l'original del DNI fins al 15 de novembre. Si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de bot, bralla, trucant el telèfon gratuït, 900, 100, 186. És el 29 d'octubre. Més informació al 012 o Parlament 2012.cat. La realitat de Catalunya. Gaudirament. Conotonem la penya del Morro. Leli Campdevila, l'anterior agenda. Bona tarda. Brenzida o en algun lloc? Avui no. Avui no, avui no, avui no. Ja fan en brenzida per això, perquè el cap de setmana plantesa interessar. Ah, sí? Com per exemple? Sí, com per exemple és que estic molt interessada en una activitat en concret, que és l'espira de la perdiu. Ah? Sí, és una espira que es fa amb allà, que és una espira que s'ha des de molt antic. De fet, el 1300 ja va ser quan es va concedir a la vida nova de Maiar. El privilegi de celebrar una sira. On està la vida nova de Maiar? On està? Això està... Mira, eh? Per a tu, per a tu. Ah, doncs... És el que passa i em poso en internet. Aquest que et faig cada setmana. Sí, sí, que em passa que l'hem de retutar ara mateix, eh? Allà jo poso els planos que m'ho lleveix, que et pagin a l'Ajuntament i tot plegat. És veritat, eh? Acabem de retutar ara mateix el post. Si voleu més informació sobre què explica l'Eli, l'hi trobeu també a Twitter i a internet, eh? O sigui que... En fi, la nova de Maiar ja ha feta grossa aquest cap de setmana. Pensa que és un lloc que és un poble molt petitet i que arriba a les 12.000 persones amb aquesta sira. No està mal, eh? De fet, he pensat també en un vídeo on es veu com hi ha una gran cua de cotxes, de pixapins, que estan a totes les eres, les carreteres i tot aparcat, eh? I després d'anar caminant, tres quilòmetres més enllà de la fira. Però el que més m'agrada és que és una fira on es veu tot el tema de la perdió, que es veu que hi ha molts tipus de perdius diferents, eh? I no només hi ha perdius, sinó que hi ha tot tipus de ous curioses. Això sí, vives. Ah, això t'anava a dir? T'anava a preguntar? Les perdiures estan vives o mortes? Vives, vives. Mira, això és a la Noguera, a la Noguera, eh? Vilanova de Mallà, senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Ellie. Hola. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què li passa? M'ha canviat la medicació. Està hormonant alguna cosa. Vilanova de Mallà, hi ha un aparell enorme per fer escalada, que és maquíssima. Sí, senyor. Senyor. Allà el trobarem segon dia, no s'ha de monestar. És una de les activitats, el que vull estar buscant, l'aigüet de l'Ajuntament, i és una de les activitats que recomanen allà, tot el tema de l'escalada. És un aparell gran, eh? Sí, sí, sí. Que gran part de l'any el dediquen al tema de l'escalada i al llibre de l'escalada. Això que escoltem de fons són imatges, són imatges que les imatges no estan veus, lògicament, però del vídeo èl·lic es penjat. Veus o no? Sí, està molt bé, perquè trobo que la gent... És la fira de la perdiua, aquesta. Ah, que està escalada? No, no, no. Aquest és l'ambient que hi ha, eh? És de fira, eh? Un home que passa amb una caixa de cartró, que ens imaginem que hi hauria un parell de perdius vives a dins. Aquí veiem una gàbia, això que deus sé, com un... un colom, no? Sí, el que era tot, hi ha perdiots. Jo no sé què són més perdiots, però a mi m'interessa, vamos. Trobo que... A veure què diuen, a veure què diuen. Ostres, agafa'n la gallina i vinga, agafa'n la caixa, tu. Mira, que te la tancen, aquest... Oh, com l'ha tancat. De cara, ara el Nadal, diguem-ne, que depèn de com és el moment de comprar, no? I d'engraixar aquests animals per anar a fer després l'alternativa. Això és tan animal, allà, eh? Comprar un animal per engraixar-lo, per després menjar més. Això, clar, quan el compres el súper, què et pensa? És la història de l'humanitat, sí, sí. És allò que diuen. El gall dindí es pensa que l'home és un cert boníssim, perquè li donen de menjar cada dia, fins que arribi un dia amb un galibet i el pèl. Quino al revés, no? Sí, sí. Doncs tot això serà, com diem, a Vilanova de Mayà, la Noguera durant aquest cap de setmana, si voleu més informació, també teniu la pàgina web Vilanova de Mayà, que ara escriu Meia, eh? A mi llatina. A mi llatina, M, E, I, llatina, A, llavors Vilanova de Mayà, P, O, R, G. Bé, passem ara a un altre de les activitats, que és concurs... Home, home, com diu el Maregal. Sí, Maregal, quan va passar un telèfon, fa... Home, encara no sé quin tema és, senyor Maregal. Volen anar al gra. Concurs de torredors de castanyes. Això fa a Merqui. Jo sé que és una d'aquestes posicions que t'agrada. De tant en tant, en parlem bastant, eh? Sí, Amor, m'agrada molt, Amor. Jo sé que t'agrada i dic... A mi m'agradaria ser d'Amor. Només pregunting. D'Amor. D'una sonoritat, no, és igual. Amor. Diu, D'Amor. Amor. De fet, Amor està situada a la selva, que és com ha quedat Catalunya. O costat d'en Guès i Los Alleres. Sí? No, no, no, no. En fi, concurs de torredors de castanyes a Amor. Què hi pot trobar? Després hi ha tota la fira tradicional, aquestes típiques fires, és festa major, està en Martí, hi ha molts nens que estan de festa major, aquest cap de setmana. Digue'm una mica de tiquismiquis, però no és una mica tard per fer la fira de la castanya quan ja passa una setmana, tots anys? Bueno, no, aquí van tirant llarg, eh? Van tirant llarg. I van fent tot el tema de productes a tardor. Hi ha tots... Carbasses... Allò que arribes al poble i a la fira, fa com una fresa, fa com fred. I aquest és fantàstic, perquè es pot apuntar tothom. Em penso que s'ha de tenir més de 15 anys, llavors vas allà i et faciliten tot. Et donen una torredora per les castanyes, et donen castanyes, et donen llenya, i au, vinga, quan comença el concurs, pim-pam, ha anat torrant. I ara, en un gran ar, amb totes les castanyes torrades. Molt bé, de fet, diu que es farà també l'entrada de l'entrada. És que com som d'Amor. Es farà l'entrega de la medalla d'or de la Vila el músic John Perez i Clara. Home, és un acte institucional. John Perez. No sé qui és. No, no, John Perez, no, perdó. Vinc al cor. Llavors vol dir que té un amic que és d'Amor. No, tinc coneguts que són... Fils predilecte. No només fills d'Amor. Fils predilecte. Fils predilecte, perquè tinc coneguts que són d'anglès. Molt bé. Escolta, sisplau. Bé, Eli, doncs aquesta és una opció, pel cap de setmana, si no aneu als cas de coixinets, que és l'estrella, l'ascensió... No has vingut mai, Eli, jo t'ho recomano un dia. Sí, m'ho recomano. Ja fa setmana s'apluja, per això. Sí, ja ho hem parlat, però el diumenge 4 gotes és el que... Una estona que parida... La repressora és amb el paraigua dillà. La gent dels cars que estirem paraigües. I aquests canvis són no hi han trobades de geganters? De gegants? Jo entro amb el tema esbarri i tot això, eh? Però... Jo trobo... La sabada que ve, si vol, faig un especial a Plex. No, no, és que jo trobo que els gegants han de ser uns personatges amb el feimer, no? Perquè cada setmana els ha de anar trobant. Però què diu? Però què està dient, avui? Són perdents. No li fes riscats. Abans ja tenia la tercera groga, ara li trec la tercera blava i li queda por ja per la permella, que és ja l'expulsió definitiva del programa. Segurament entre la setmana tots els gegants es perden. Llavors el cap de setmana es va trobar. Trobar de gegant, bueno, va. I entre la setmana fan perduda de gegant. Perduda de gegant. L'ajudi tot, eh? Gràcies, gràcies. Vam, jo també. Jo, quan s'enfonso el programa, ens enfonsem tots. O no s'enfonso ningú. Una cosa, una però solidaritat i corporativisme a la venda al marro, sempre. Perquè no hi ha res més llets que deixar el col·laborador sol. I que s'estimvi. A mi a vegades m'ha passat això. Jo estic fent el programa i jo veig que el col·laborador està. Sí. Va amb el cotxe, davant d'un precipici, rellotet mai l'UiS, eh? Això no ho salva ni Déu. Però sempre hi ha una mà creativa, que és la meva, que sempre va al rescate. És piator. A vegades, a més d'un col·laborador penso. Que s'estimvi. A més d'un col·laborador... A veure, que vagi parlant. Sí, sí. I ara estic tentat de marxar-la avui tot. Una altra tema que ja parlarem un altre dia. Eli, ràpidament, repassem altres festes d'aquest cap de setmana i altres fires majors, com per exemple... Vinga, va. Ai, sempre una de vi, vinga. Ai... A porreres, que fan els sellers de porreres, de rosa... Ja està el llac. Ho ha priorat. Ho ha priorat, tu. M'ho fan tota una ruta aquesta setmana per tots els sellers de llac. Molt bé, molt bé. Ens veiem que ell té el ball llac, no? No sé si... Veus que tenia un i després el va canviar. Per què va canviar el llac? De l'etiquetatge, no? Sí, va canviar. Ell es deia el ball llac, després el va vendre, i va tenir una altra. És molt complexa, també. És molt complexa, perquè si no ho fas bé, vins d'una etiquetatge... Els de la trinca també tenen vinyes, no? I el serrat. També el serrat. Tothom té vinyes menys nosaltres, però com l'haurien de dir? Quina etiqueta, quin maritat, ja li heu dit. Jo no he tingut a catar. Vostè senyor Barito, que té una nara així, potser seria millor. En fi, doncs el porrer, el porrer, ha priorat, podeu veure... Vi a serrestaporrerapuncom trobareu més informació i, home, hombre, també a Vilafranca del Panaderia, coses, no? També, sí senyor. També relacionat amb el tema de Vilafranca, Vilafranca, i un festival de cinema, aquestes de Savannah, també, que és el Most Festival. El Most? Sí, sí, sí. És un festival dedicat a pel·lícules relacionades amb el món del vi, del cava i de més. Que sembla que hi hagi moltes, però escolta'm, Déu-n'hi-do, eh? Ja ho veig, ja. I arroses, ja, que veuen arroses, no? Arroses, arroses fan una activitat que sí, dels morts. Perdona, com es diu, que t'hem perdut? Planit dels morts. Home. És un túnel del terror, una que fan allà la ciutadella, arroses, sent persones, sent actors, i bueno, escolta'm, no està malament. Que és una mica la competència de la dansa de la mort de Berge, o què? No, perquè et diríem que és una cosa més moderna, això. Això vol dir-nos del terror, és una mica més moderna, no? Sí, és un túnel del terror. Escolta... Hosti, ja el telèfon hi tot aquí... Es passen per tota la ciutadella, d'allà de arroses, amb els actors disfressats i tota la pesca. Que guapo, segons la informació, amb brenzida.combarra, mit dels morts. Eli, ho hem de deixar aquí, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, home. I res, ens torciem. Ens tornem a escoltar divendres que ve. Sí, senyor, abraçada a tots dos. Nosaltres ho hem de deixar aquí. Senyor Alvanito, moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més. Moltes gràcies, senyor Alvanito. Estigues per acollir-me un dia més. Això sempre... Quedem peu a l'investigació dels vítims. Senyor Alvanito, ara anem per filar. Ara anem per filar. Ja en parlarem. Moltíssimes gràcies, tornem dilluns a partir de les 5. Agraït també tota la gent que ha fet possible l'apenya del Morro d'avui, la Carme Verdoia, l'actualitat s'enjustem que el Jordi Roca, el cinema, a la publicitat l'Anna Puntí, el Paul Rigabert, a la segona hora amb l'Eric Pomar i també el senyor Alvanito i l'Eli que hem fet l'antia agenda. Tornem dilluns a partir de la 5 de la tarda i ens trobem aquest cap de setmana a la cursa de Cards de Cocinets. Si passeu per Magafonia, podeu saludar-me i em farà molta il·lusió. Molt bé. Un dubti. No, no, no. No, no, no, no, no, no, no. No sirve de nada. No sirve de nada. No sirve de nada. Cantar a la vida. Si queréis tener cantar, alegría al vivir, para disfrutar cantar, cantes e feliz, cantar conmigo, para tener cantar, alegría al vivir, para disfrutar cantar, cantes e feliz. Si para olvidar las penas, necesitas tomar vino. No lo hagas, buen amigo. No sirve de nada. Si le paras a una rubia, cuando vas por la autopista, y luego es una estopista. No sirve de nada. No sirve de nada. No sirve de nada. No sirve de nada. No sirve de nada. No sirve de nada. Ara que la campanya electoral, aquest amigenit dels partits polítics en representació, són justes com han set abans de cartells, els espais acordats, a partir de la setmana que ve, els representants a cada partit passaran per allò desvern, per parlar de les eleccions, al Parlament del 25 de novembre. Amb aquesta notícia, abrim l'edició d'avui, que l'any que ve no es faran inversions, els carrers de Sant Just. L'alcalde s'ha de garantir que augmentaran les partits en serveis socials, però que les inversions als carrers no hi tindran cabuda per a prioritzar...