#148 - La Penya del Morro del 12/11/2012

A la costa central i a la costa nord-catalana. Dues persones han mort en topar un camió i un turisme a la carretera C55, el seu pas permanent res al Baigès, segons que ha informat el servei català amb de trànsit. L'accident ha passat a dos quarts de quatre, quan per causes que encara s'estan investigant, han xucat frontalment un camió i un turisme que circulaven per aquesta via. Els Mossos d'Esquadra no han tingut un jove acusat de matar-se. El que ha passat és que els Mossos d'Esquadra no han tingut un jove acusat de matar la seva mare a la ciutat de Barcelona. Els fets han passat aquesta matinada, després que els Mossos han rebut un avís dels veïns que sentien crits en el domicili. En arribar els agents han trobat la dona mort a l'interior del pis. El fill de 21 anys se l'ha detingut poc després. L'han trobat amagat en un terrat d'un edifici pròxim al domicili familiar. Aquesta hora el noi continua detingut a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de les Corts, a l'espera de passar disposició judicial a la ciutat d'Esquadra de Barcelona. 98.1 i la veritat ràdio de l'espera. Venen avui amb tu. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, mig amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènech. Home, moltes gràcies, de debò. No, no, no, això no cal. Moltes gràcies. Avui la gent que ens ha vingut a veure des de la bonica població de Girona, mira, el capital, una de les quatre provincies catalanes, de despervenir en directe a ràdio desvern. D'aquí un moment repassem l'actualitat en Justenca, amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Bé, avui començarem parlant dels cars. És obligatori d'aquesta 36ena edició, que va tenir lloc aquest cap de setmana a Sant Just. D'aquí uns moments en parlarem. Avui tindrem el David Ávila per parlar de televisió. El Manel Ripoll, en l'últim capítol de la demografia Sant Justenca, durant aquest segle XX, és a dir, em sembla que el començament del segle... Ara ho no té aquí les dades, però hi havia, a Sant Just desvern, unes 1.500 persones o 2.000 persones. Fins arribar a les 16.000 que hi ha ara a Sant Just, què ha passat durant aquest segle XX, em l'explicarà i les claus de la demografia i dels índexs d'habitants, i tot plegat, el Manel Ripoll, en aquesta primera hora, l'espai i història de Sant Just. A més a més, també, a la tertúlia esportiva, amb el Sergi Pón, el Rafa Cano, l'Edo Rodríguez i un servidor, i també tothom qui vulgui participa a través dels canals habituals de la penya del Morro, el telèfon 9332-3661, o també a través del xat de radiodesvern.com, que avui tenim força gent que n'està mirant, cosa que saludem des d'aquí. Per exemple, n'hi ha un castellí que diu molt fan i diu quines ganes que comenci la penya del Morro. Fa una estona. I després n'hi ha una altra, que és la Marta, que diu que guapo que estàs, Jordi. Aquesta ja existia, no? Ja tens que no parlava, ja està Marta. Deu haver tingut nòvio, ara potser l'han deixat i ha tornat una mica, o la d'Aixatella. Perquè diu aquest cabell et queda molt bé. I després diu... Diu, bueno, sexi, guapo, cor d'aquesta, sí. Vull dir-ho no, pujar la moral, o sigui que... De navidad, xap. Ja sé que és mentida, però vaja. En fi, Carme, comencem la passant, les notícies de Sant Just. Vinga. Atenció al semàfor. Home, veureu mítica de la cursa de càrregues de cuixinets. Jaume Jalaber, en guany. Hi ha hagut aquesta 36ena edició amb un èxit de participació també de públic, malgrat la pluja, que no va espatllar el cap de setmana, i les baixades que també es van fer amb normalitat. De fet, el proper següent cita dels càrregues de cuixinets. Primer és demà, que farem un programa especial de 6 a 7, amb el Just Fossa, el Baixonàs Bessó, alguns membres de l'organitzador de la organizació. També entrevistarem aquí, a la penya del Morro, algun dels guanyadors de les diferents categories. Però el proper... no sé quin dia és, però, 24 de novembre, es farà lliurement de premis al casal de joves amb la projecció com cada any del vídeo de la cursa. Carme. Sí, és un dissabte, de fet, i és un d'aquests moments esperats, sobretot per als corredors, que segurament han tingut una perspectiva diferent del que és aquesta cursa. Repassem una mica quin van ser els guanyadors a les diferents categories, és a dir, el guanyador del primer de cada categoria que va passar a aquesta final, el categori de la Vins, els guanyadors van ser Carlos Borrajo i Manel Borrajo. Els de la Vins són els més petits de tots, eh? Exacte. Tenen de 8 a 12 anys. De 8 a 12 anys. I en guany hi havia uns 15 cars inscrits. És molt petit, 8 anys. Sí, sí, però mira, ja fa anys que hi participen, i de fet són el futur dels cars, les noves generacions, que faran que la cursa continuï viva. De fet, Nil, Barrera i Pulmir van quedar en segona posició, que eren justament els primers de l'any passat. Tenim fentils, van guanyar Genís Casals i Manel Olhén, cadets, els van ser Naïm Molina i Enrique Ubea. Un clàssic, també, eh? Sí. De fet, la dada que et donàvem ahir també a la cursa és que les cronos, que es fan el dissabte, que els que es baixen donant un i fan aquest recorregut de 600 metres del circuit de la cursa de Carles de Coixinets, amb el màxim temps possible per després sortir primers a les gralles de sortida del diumenge. Doncs va donar la casualitat que en aquestes tres categories que has comentat, que són les més petites... A la 20, i els hi quedes? Sí, no ho sé, però la mixta segur, amb la que has comentat, qui va marcar el primer millor temps va ser, qui després va acabar guanyant la cursa i la categoria. Ah, sí? Doncs mira. És interessant, en mixta no ho havíem dit, eh? Però els qui van guanyant aquesta categoria que ha d'estrenar l'aquest aviació van ser Fran Botseran i Ari Ruiz D'Edgua. Més coses, en Femines van guanyar Carles Cuesta i Marta Tomàs, en Batarans ho van fer Alejandro Maestre, i no. Estic equivocant, eh? Perdó. No ho sé. En Batarans ho van fer Alejandro Villesques i Alex Portes. Ah, ara sí. I en Juniors, Daniel Boix i Manel Maestre. Molt bé. En Seniors, Toni Vallegó i Sergi Estit, que van revalidar per tant el títol que havien aconseguit l'any passat, Marsters, Toni Covellz i Joan Barrera. Que a vegades hi ha gent que s'enfada quan ho dic. Però el de la categoria de Maestre fa 3 o 4 anys que guanyen i, a més, no hi ha ningú que els pugui plantar cara, i són els més ràpids d'embaixar el circuit. Van fer 50... És molt poca. Sí, sí, sí. Van fer, no sé, 51 segons amb algunes poques centècimes, que es van superar la seva pròpia marca de l'any passat, i no tenen rival. No hi ha ningú que els pugui fer ombra. De fet, els que hi van quedar segons, que ens sembla que són els germans mai, si no m'equivoco, també l'han passat per cada segons, i vaja, no els poden arribar. A més, una categoria basa d'aquestes en què la cursa és d'aquestes que venen emocionant, que van arribar almenys els que vaig poder, jo diria que molt igualat tot plegat. Però la màster, no? No. La màster va guanyar bastant en primera posició. La màster quina categoria és? L'última és la categoria reina, que els participants tenen entre 20 i 30 anys, i el diumenge del matí, el que es fa, és perquè hi ha 31 participants, que si tens més de 30 pots apuntar-te a la categoria dels veterans. Però si tens entre 20 i 30, encara pots apuntar-te a la categoria... És la... ...senyori-master, diria-m'ho així, encara no se sap, hi havia 31 participants aquest any, i el que es fa és el diumenge del matí, una mena de... Bueno, una mena, no?, es fan una selecció de qui se'n va a màsters i qui se'n va a senyors, i com es fa això? Doncs es baixen 6 graelles, 6 curses, i els 3 primers de cada cursa, d'aquests 31 cars, se'n van directament a màsters. Per tant, la categoria màster... També se'l diu categoria reina, perquè són els cars que corren més, se suposa haver fet les 3 primeres posicions d'aquests cars que tenen entre 20 i 30 anys. Molt bé. Doncs anava a preguntar això. Ja m'ho haurà explicat. Sabia que era reina, però no sabia la diferència. És que no és fàcil, eh? Jo encara hi ha coses que no en tinc, i ja porto 4 anys fent... Juniors és fins a 20, llavors. Juniors és de 17 a 19. Ah, va. De 17 a 19, els juniors, que són la categoria anterior. En fi, per cert, una altra dada a comentar, també un altre titular podria ser que la cursa en guany va ser la primera cursa de cars cuixinets 2.0, una mica. Sí, sí. Perquè, a través del hashtag Cards 2012, primer que aquest matí ha estat etxafardejant, hi havia més de 90 fotografies a l'aplicació d'Instagram, i la majoria molt xules. Sí, sí, sí. Amb el hashtag Cards 2012. Home, visualment és bonic, és curiós, no? Sí, sí, està molt bé. I després també hi havia molts tuits, de tuitajar amb aquesta etiqueta i amb aquest hashtag. O sigui que, en aquest sentit, també una altra novetat que va funcionar molt bé. Carme, mira, aquí al XF et diuen coses, eh? Ah, sí? Una meita. A mi també em sembla que el Jordi és superguapo, que enfoquin a la Carme una mica, no? La webcam de radiosberg.com i després el Molfan diu guapa. Sí, que estan simbàtics, avui, no? Sí, trobo que la gent que n'està veient a través de la webcam és molt generosa, avui. Massa generosa. Què voleu, gent de ràdiodesberg.com? Deu haver-hi alguna cosa al darrere, no? Sí, en fi, si voleu peticions de tot tipus... Si ho estàs obert, no? I tu també... Jo no estic obert. El programa ho has de fer, Carme. No estàs oberta? Tinc uns principis que no m'ha saltat el programa. D'acord, d'acord, d'acord. Bé, jo sí, eh? Aquesta cançó, ara, eh? No, em fa molt riure quan la poses. Perquè em recorda que una pel·lícula superantiga... Quina? No, com a idea. Això ets que vull dir? En trasllada com si estiguéssim a 40 anys enrere. Afortunadament estem al 12 de... November, del 2012. 12 de l'11 del 12. La Marta diu, Jordi, posa un sotur, no? Què vol dir això? Diu, em demano primer. Doncs... En fi, Carme... Passeu al privat. Sí, passem al privat. Ara, Marta, no pengis, que et passarem al producte del programa, que et donarà les meves dades per quedar ja aquesta nit mateix. La penya del Morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Bé, passem a notícies culturals de Sant Jordes d'Esvern. Joan Margarit, ja sabeu que va ser Premi Nacional de Poesia l'any 2009. Apresenta un nou poemari. A més a més, la biblioteca de Sant Jordes fa un any que porta el seu nom. Doncs ha presentat un nou poemari. Era un nou llibre, per tant, de poemes. Amb el títol, Espert el Senyal. Dos anys després de pública, no era lluny ni difícil. I tots els poemes, aquestes de poemes, són els que es poden fer. Aquest nou llibre que presentarà el mes de desembre, Sant Jordes d'Esvern, Carme. Sí, és aquest, Espert el Senyal. Un nou poemari que comença amb una cita del Josep Pla, que diu que les bibliografies haurien d'estar escrites envers. Margarit, doncs, considera que justament les poesies el que fan reflectir la vida de la persona que les escriu, però també, a l'hora, d'alguna manera, pot representar o pot permetre identificar-se amb la vida de les persones que les llegeixen. Tot això, doncs, considera que és difícil no trobar això en les autobiografies empreses, i més complicat de trobar aquest efecte mirall, com si diguéssim. I bé, doncs, és aquest llibre, aquest nou poemari, que es presentarà a qui s'enjust el 13 de desembre. Encara falta, per tant, és moment per comprar aquest llibre, llegir-lo, disfrutar-lo a fons, i després, el 13 de desembre, poder anar aquest acte de presentació a la biblioteca, que serà el 13 de desembre. Jo, Margarit, el 13 de desembre, com deia, pot ser que es presenti a la Teneu, però això ja serà bastant més endavant, crec. A mi també, si us agrada la poesia, sapigueu que a Proa.cat, que és d'on es pot també comprar el llibre online, el mateix Joan Margarit, el mateix poeta, que és un gran rapsoda, a l'hora, ha penjat un parell de poemes recitats per ell mateix, i, si us ve de gust, els podeu escoltar. De fet, amb allà a Proa.cat et surt. Celebració. Aquest és el primer que hi ha, celebració. Una nit va sortir. Jo em vaig quedar amb els nens. Es va posar a navar i vas tornar tard. On fa tants anys que vivim sols, m'he alçat de matinada. Neva, igual que aquella nit. Sense avisar-te, m'he vestit, me'n vaig. Arranco el cotxe, poso música, i sona tot volum. Va, que el piano, mentre el neteja, per a brises, combra, els flocs de neu, i entro a l'autopista. Gairebé no hi ha trànsit. Canto a crits aquesta música impossible de cantar, un vell que condueix, en mig de la navada, perseguint en la nit el seu amor. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Ui, sí, molt. Acabem aquest repàs de l'actualitat s'enjustem, que sempre fem començar el programa parlant de s'enjust... No, perdó, del servei europeu de voluntariat. Perquè aquest viatge es presenta aquí, s'enjust a aquest programa. Es tracta d'un programa de voluntariat subvencionat per la Comissió Europea, que permetrà als joves entre 18 i 30, fer un voluntariat en algun país europeu. Serà en un període entre 6 mesos i un any, i el voluntariat es planteja en diferents àmbits, d'inclusió d'informació juvenil, medi ambiental, entre altres, és de mobilitat individual, i és el cap situació concreta. Pot ser una opció, doncs, per als joves que vulguin engegar un projecte d'aquesta mena, i que poden s'avantar-se una mica més de tot plegat, en què consistirà aquest dijous. No, aquest dimecres, ara tens el dia d'aquest dijous. Aquest dijous es desperta a 8 del vespre. Sí senyora. A la sala Ovidi Munlló del Casal de Joves, on intervindran, per exemple, Joan Vazaganyes, regidor d'ocupació i innovació, Lluís Montfort, regidor de joventut, i també Béconya Aro, Tècnica del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, uns dies, una setmana, del teu programa. El programa de tots. No et dius que ho dic, això? Sí, home, no és el meu, perquè gràcies a Déu, hi ha molta gent que participa a la penya del Morroc. Doncs de tots i vosaltres. Carme, moltíssimes gràcies. No te'n vagis. No? A continuació, repassem alguns tweets que han aparegut, perquè més veig que encara no ha arribat el Manel Ripoll, em sembla, de història d'enjust. Per tant... No m'aprofito de tu, home, escolta, que no m'aprofito. Per cert, que aquí, al chat, diuen molt fan de Joan Margarit. Nosaltres també. No te'ls també són molt fans del Joan Margarit. Carme, repassem alguns tweets de Sant Just d'Esber que han aparegut en les últimes hores, que han sigut cartes de cuixinet. Quin més tenim, home? Sí, és que no s'amobra l'aplicació del mòbil, entre que els tweets van molt bé en això a vegades. Però per cert, Carme, deixa'm preguntar-te què tinc aquí. Perquè, clar, amb el tema dels carts encara no ho hem dit tot. Avui, per exemple, també en parlarem una mica a la tertulia esportiva a la segona hora, a partir de les 6 i 10, amb el Rafacano. El Sergi Pont, que, per cert, el Sergi es va tirar també en la categoria mixta. Com deien, també, farem aquest programa especial a partir de les 6 i 10, i fins a les 7 del vespre, sobre aquesta última edició de la cursa de cartes de cuixinet. Però, Carme, jo volia preguntar, tu vas estar com espectadora. Què et passa amb la...? Molt bé. Quan hi has anat moltes vegades, a més o menys, ja coneixes la funcionament, però... Jo crec que sempre és interessant. Com a espectacle, és divertit de veure-ho, és emocionant, segons on et poses, etcètera, etcètera. I després, també, és un d'aquests moments, en què fas poble, trobes la gent, tens la gent a l'altra vorera, fa gràcia... Veus, és una mica un d'aquests esdeveniments festius que serveixen una mica per trobar-te amb la gent de Sant Just, per bé i per mal. Doncs la veritat és que sí. A mi m'agrada molt, els cartes de cuixinet és emoció. I, a més, també noto molt... que és com una cosa molt del poble, molt nostra. Que tothom se la fa molt seva. Sí. I la veritat és que molta emoció en molts moments, eh? Molts moments, molta emoció. En fi, repassem alguns tuits, per exemple. Hi ha un mercat de segona mà que organitza l'ampa de l'escola Montserrat, a Sant Just d'Esvern, serà el proper 17 de novembre. Aquí hi ha Sant Just d'Esvern. A més a més, per exemple, un altre diu... L'indignador li diu a la tova Eva. Diu, oi, m'he acordat de ti, tot això a Twitter. He estado en Sant Just d'Esvern. Que bonic, no sabem què s'amaga darrere aquest tuit. Potser hi havia una relació d'amor. Ella és de Sant Just i ha passat perquè ell s'en recorda. Si has tingut algun, no... I fas un tuit. No, potser sí, no. No ho sé. Potser hi ha molta gent que, per exemple, ha tingut una relació amb algú de Vall d'Horeig. Quan passa per Vall d'Horeig... O un WhatsApp li pot fer escolta. Però no WhatsApp amb un tuit. Home, clar, perquè ja té una intenció. El tuit és massa subliminal, tot. Més tuit, per exemple. La Marta diu, potser no m'he dedicat a tu. No, segur que no. Potser vas escriure ella. Potser vas escriure ella, no? La Helena diu a Twitter, dius, gràcies per alegrar-me el fin de setmana. Gran victòria a Titis, más dos. Vamos, que nos vamos, Sant Just. I després diu, compte, Sant Just, no se ha trabajado nada bien, actitud péssima, pero hemos conseguido ganar. Imaginem que sé d'algun partit de futbol, d'algun esport. Sí, sí, és mateix, ja ho diu. Però està bé, perquè no són resultatistes. No sé qui ho diu. Això és qui l'Elis Cantaró, que tampoc indica de quin esport de Sant Just per tant. En fi, i ja per acabar... Comentar, per exemple, que Astrid Goldstein diu, van projectes de recuperació de la vinya a Sant Just per funció educativa i patrimonial. I pensi en una fotografia on es veu una ampolla d'acaba així, com mitja etiquetada, que ens imaginem que desfego un projecte que vol iniciar des del cellar que hem matat. Molt bé. Carme, mira, aquí què diuen? La gent del cell diu, volem tuits en català, si us plau. Si la gent escriu els tuits en castellà, poca cosa... Podem traduir-ho, però vaja, no sé... Tinc la sort de... Fet com en un parany. Si són en castellà, tampoc no passa res. Si fossin en anglès, jo els faria... I després els traduiria. En castellà penso que no, perquè penso que més o menys... Qui més, qui menys sap castellà, avui dia. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Bé, bona tarda. La penya Balmorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esberma. I ja tenim l'estudi número 1 de la ràdio, el Manel Ripoll, el nostre arqueòleg particular. Manel, bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, bé. Bé, acabarem. Vas anar a la cursa de cast de cuixinets, ahir? Sí, que et va semblar l'experiència, tot plegat. Escar sempre és una experiència molt interessant i molt maca, de veritat. Són molt especials d'aquí, no? Home, Manel, et toca fer la secció d'Història de Sant Just. Algun dia sí que podríem dedicar-li a algunes pinsallades, no? La història dels cast. Sí, podríem rescar de fet. Un dels llocs que he agafat avui, ficava el primer cop que es van fer i ficava la data exacta. Podríem anar buscant algunes dades, algunes coses o...? Si no t'hi m'ha entès, va ser l'any 1976, quan un grup de joves del grupament Martin Luther King, d'aquí del Cau de Sant Just, van decidir utilitzar quatre fustes, mai més ben dit, i quatre cuixinets, per tirar-se pels carrers com a diversió, no? I al cap del temps ja la cosa va anar una mica més. Escolta, avui veig que la gent del xat està molt animada, ens parla molt, cosa que ja sabeu que ens agrada especialment, i Manel, per tu també, eh? Sí, per tu també n'hi ha. La Núria, que entra nova ara al xat, li demanem la benvinguda, diu, Manel Guapo. Avui regala en piròpols gratis, eh? Ja ho sabeu, en fi. On ens havíem quedat l'apartat d'Història de Sant Just, Manel? Estem en el 1950, vam tractar dos dels censos que teníem de principis del segle XX, del 1920 i el 1945. Sí, perquè estem repassant una mica la història de l'índex de població de Sant Just d'Esber, no? Com era des del segle XIII i XIV, on, apenas, hi havia uns pocs centenars d'habitants, fins a arribar a començaments del segle XX, que és on estem ara, no, Manel? Sí, sí, hem anat mirant des de les primeres hores que teníem, al 1358, amb unes 49 cases que hi havia i 245 persones, fins a arribar, el que vam comentar la setmana passada, el 1940, el 1945, en què teníem 2.738 Sant Just Tengs vivint aquests Sant Just. La pregunta és, des del 1940, que hi havia 2.700 Sant Just Tengs, fins al 2012, avui en dia, que hi ha 16.000 habitants de Sant Just, com pot ser que hagi crescut tant la població i per què ha crescut? Avui és el que intentarem decifrar amb el Manel Ripoll a Història de Sant Just. De fet, segurament, per les piràmides de població que es diu, i també a aquestes estadístiques demogràfiques, és les dècades les que repassarem ara més emocionants, no? Doncs sí, sobretot el que mirarem avui, i suposo que ens acabarem quedant el 1990, perquè m'ha arribat a les meves mans un estudi molt interessant, i l'estic desgranant poc a poc, perquè ens explicarà exactament com era aquella població de l'any 90, ja que és una població que no fa molt de temps. Doncs li dedicarem una mica d'atenció, però realment el boom demogràfic a Sant Just d'Esvern, com també a moltes poblacions del costat, va ser durant aquesta dècada, sobretot 50, 60 i 60, 70. Què va passar en aquests 20 anys? Doncs el que va passar, i sobretot d'una forma molt accentuada, si mirem només els anys 50, en apenas 6 años del 50 al 56, doblarem la població de Sant Just d'Esvern, i arribarem al 1960, amb més del doble de població que hi havia, si ho comparem amb el 1950. De fet, al 1950 hi havia el voltant de 3.000 habitants, i al 1960, 10 anys més tard, aquesta xifra es doble, com vius, fins a arribar més del doble, a 6.400 habitants. Què va passar en aquests 10 anys del 50 al 60? Bàsicament, el que va passar és la forta onada d'immigració que va arribar a Sant Just d'Esvern, provinent sobretot de la zona d'Andalusia i Extremadura, que va permetre que amb res, amb apenes aquests 10 anys, creus que és molt la població. Això també va ser possible, i aquí hi ha molts dels ullens ho coneixeran, a la construcció de la zona anomenada als pisos, que avui en diríem al barri nord. La plaça Maragà, i tota aquella zona d'allà. Tot aquella zona d'allà, abans de les 50, no hi havia res. Llavors, donat que van arribant molta gent a Sant Just, i que es van poder construir aquests pisos allà, els va construir un senyor que es deia... O els va projectar un senyor que es deia Miquel Gasulla i Vallets, i llavors això va permetre, en dos tongades, fer allà 180 edificis i 180 pisos, i després un Sant Aramès. Com es deia aquest promotor immobiliari? Miquel, Gasulla i Vallets. Sabeu alguna cosa d'aquest home? Bàsicament, jo he de dir que va projectar aquests pisos, i per això, a l'època, tot i que el nom oficial de la zona, se li va ficar com a zona de Pueblo Nuevo. El nom oficial era Pueblo Nuevo. Si els anys 50, la zona del barri nord, la zona on hi ha el telepidge, per entendre'ns... Allò era el Pueblo Nuevo. Allò és el nom oficial que li van ficar les autoritats. Clar, recordem que, logicament, estem dins de la dictadura franquista, i, per tant, Pueblo Nuevo és el que van decidir posar-li. Ara bé, ningú es va nomar mai així. La població, la gent de Pau, mai li va dir Pueblo Nuevo. Fet que ho havia construït aquest senyor amb Miquel Gasulla, li van nomar els pisos d'en Gasulla, i posteriorment ja es va quedar, simplement, com els pisos, i ara ja de forma més moderna, que ho hem dit per barris, és la zona del barri nord. Correcte, correcte. Bé, doncs és curiós, eh? Potser, si preguntem als nostres avis d'acrisament just, no sé si s'incagarà recordarà que aquella zona es pot dir, l'idea en la zona de Gasulla, no? Sí, en la zona dels pisos d'en Gasulla, inclús en el que avui no vam tractar perquè estem més amb les dades demogràfiques, però, d'onetre d'aquestes dades demogràfiques, una mica com han avaluït en tot, hi havia un article publicat en una miselanya que un senyor, Julio Choa, es va dedicar a... preguntar i anar a apuntar-se diferents topònims d'aquella zona nova, que es va crear als anys 50 i 60, que no tenien els noms i li van naficant, doncs, hi havia un barranc que li vam ficar el barranc de X, o li vam ficar aquesta zona, tot una sèrie de noms específics d'aquesta zona que van anar apareixent, que van anar apareixent de nou. Però, clar, eren noms populars, vull dir. Sí. Dent d'aquí a Sant Jordes, que calien, no? Sí, per exemple, això, els pisos d'en Gasulla, doncs, en dèien així, ell, o més o més ho escrivia, que es va posar en la zona de Gasulla, com si ho haguessin modificat de Gasulla a Gasulla, com si ho haguessin catalanitzat, i aquí, per exemple, ens fica que, en aquest cas, no cal aclarir que es tracta d'una altra denominació que eren els pisos fets per en Gasulla, i aquí, doncs, hi ha, potser, sense equivocar-me, potser podria haver-hi més 50, 60 topònims diferents a la zona que anaven... Tens algú on ens podem repassar? Sí. Com li deien aquella zona? Com li deien aquella zona i algunes zones... Com li deien aquella zona i algunes zones col·lindants? De tot menys Pueblo Nuevo, veig. Per exemple, hi havia una zona que en deien la Plazoleta, i per la Plazoleta se'n coneixia, en què ens comenten què és? És l'espai quadrangular que tancava pels tres cantons els pisos viejos i els pisos nuevos, que eren aquestes dues construccions que hem comentat que s'havien fet. I aquí, que ens comenten, molt posteriorment, va passar a ser coneguda amb el nom oficial de plaça de Sant Pastor, tot i que encara quedem bastants veïns antics que li seguim donant aquell nom inicial. O bé, altra mena amb l'actual. Segons qui sigui, el nostre interlocutor. Tot una seria de zones que, a part del nom oficial, la gent l'anomenava d'una forma o una altra. Aquell llibre que tens en ramans, quin és? És la Misedània d'Estudis San Justens, és el número 12. I aquí ens parla d'això, vam fer un petit article que parlava dels pisos aquests topònims que es van donar i parla d'altres coses, com, per exemple, que també ho podem tractar un dia aquí, que va fer l'any 2004, quan es va publicar, va fer el mig segle de la mort d'un escolar qui se'n justesvern. L'escola es deia Josep Maria Flits i Sorolla, que va morir tràgicament al 1954, aquí, a la paròquia de Sant Justesvern. El 1954 va morir un escolar, aquí, a la paròquia de Sant Just. Panjat a la campana, perquè la va voler tocar sense les mans, perquè feia molt de fred, i el tirava allà amb el coll, va tirar-me a salvant portar cap a un sísip. Home, podria perfectament protagonitzar un capítol de mil maneres de morir, que és aquest programa que fan dels canals de néox o nova a la nit. En fi, doncs algun dia sí que és veritat que potser... Podríem explicar aquesta tràgica i dramàtica història d'aquest escolar que hi havia a la paròquia de Sant Just i que va morir panjat ell mateix mentre intentava tocar la campana. Però centrem-nos en la tipologia d'aquestes famílies. Com eren les persones que van emigrar des dels diferents pas d'Espanya, i van arribar fins aquí a Sant Just, en aquests anys 50, Manel. Aquestes famílies que van venir en aquests pisos que hem comentat dels pisos d'Angazulla, que eren 180, i que van fer possible el doblement de la població de passar de 3.000 a 6.000 habitants a Sant Just, com eren aquestes famílies? Bàsicament eren famílies joves, amb fills, vingudes de cop i situades en aquesta zona del poble. Aquesta zona del poble, per ells, com qualsevol altra zona del poble, era totalment desconeguda, i el fet que estiguessin aïllats en un extrem del poble, si ho comparem on està l'Asglésia i l'Ajuntament, està justament a l'altra banda oposada, feia que aquesta gent no tingués la necessitat imperiosa d'anar-se en cap al centre del poble, sinó que desenvolupés totes les seves relacions en aquella zona d'allà. No se n'anessin a jugar a la zona del centre, sinó que anessin jugant a aquella zona, i per això es descobriixin totes aquestes zones noves, i els anessin ficant noms, aquesta gent que havia arribat allà, perquè anteriorment, com que allà no hi vivia ningú de forma majoritària, doncs no feia falta ficar-hi tots aquests topònims i tenir aquesta singularitat especial. De fet, hi havia pisos també subvencionats, no? Sí, de fet, la majoria d'aquests pisos, aquesta primera tongada de 180 pisos, i després la segona tongada de 100 pisos, anaven d'una forma o altra, no he acabat de trobar la forma exacta, però sí que eren uns pisos subvencionats, i que, per tant, era més fàcil accedir-hi, com si fos un inici de promúncia, però sense portar-ho a l'ajuntament, eren més fets de forma... de forma privada, però sí que, de certa forma, estaven subvencionats, i van permetre que molta gent decidís ubicar-se en aquests pisos, i, per tant, es enjust esvern. Bé, doncs ja hem repassat una mica, que és el que va passar del 1950 al 1960, però, Manel, canviant de dècada, avancem una mica més en els anys, els transcurts de l'índex de població s'enjust tenen la història, anem per ordre, avui intentarem arribar fins al 1990, si et sembla, al 1960 hi ha 6.400 habitants de s'enjust, al 70 n'hi ha 9.000, i a partir d'aquí, a partir del 1981, la Cora ja comença a estabilitzar-se amb 11.000 habitants, fins al 1990, que n'hi haurà 12.000. Veiem que el gran augment és de la dècada del 60, 70, i poca cosa més, perquè a partir dels 80 torna a estancar-se el creixement. Correcte. Sí, abans hem tractat que, amb apenas 10 anys, vam doplar de 2.000 a 6.000, ara no doplarem, però tornarem a créixer aquests 3.000 habitants de cop amb una dècada més. Novament, tornarà a ser gent vinguda de la zona d'andalusia i extrema dura majoritàriament, però també hi haurà una casuística especial, que serà que molta gent de Barcelona comença a marxar de la gran ciutat i venir a viure a una zona més tranquil·la, més de poble. D'acord? Seran aquestes dues casuístiques que faran que vagi creixent la població i després això s'estancarà, bàsicament per dos motius que comentarem a continuació. El primer motiu serà per una ordenança que limitarà el nombre de pisos que es puguin, o el nombre d'habitatges que es podran construir en el sol urbà de Sant Just Desvern, i també per la tipologia d'habitatges que es començaran a construir a Sant Just Desvern. Bé, doncs en parlem tot seguit. Per cert, aprofito per comentar que la Núria, el xat, ens diu, fantasmes a l'església parroquial. Ara que parlàvem d'aquella mort tràgica, fa 50 anys d'aquesta escola a la parroquia de Sant Just, i a més ella ja fa lleis. Per això hi fa tant de fred, dir-s'hi, a la parroquia. Bé, ho haurem d'investigar, eh, Manel? Ho haurem d'investigar. Comencem per aquesta primera causa que comentaves, perquè com és que els 60 va aparèixer tant de gent a Sant Just? Doncs bàsicament el tema és això. La gent aquesta que va venir de altres regions d'Espanya, diguem-sim que començava a haver-hi una indústria molt potent a Catalunya, i per tant es necessita molta madobra. Doncs tota aquesta gent que treballava al camp a altres zones d'Espanya, doncs van anar venint cap a la zona de Barcelona i Culin d'Ans, i van aprofitar per establir-se alguns d'ells aquí a Sant Just d'Esvern. Això també passava a les comarques del voltant? Això passava a les comarques del voltant, en el barcelonès, com el Vallès, com també a altres poblacions del Baix Llobregat. Això va passar i va passant en una magnitud molt més elevada. És a dir, si compareixim dades amb esplugues, en Feliu del Llobregat, pobles del Vallès, doncs veuríem que el creixement va ser molt més exponencial que el que va ser aquí. I això és, bàsicament, a part de parlar de la tipologia de Sant Just, que té l'espai que té i no pot creixer més, també va ser perquè als anys 60 es va decidir restructurar el que seria la zona que avui en dia és el polígon industrial i tota aquella zona d'allà que hagués pogut ser perfectament zona habitada i no pas zona industrial, es va decidir apostar i fer-ho zona industrial i per tant, en tota aquella zona que haguéssim pogut aparèixer 10.000 habitatges comportant, imagina't, en cada habitatge que hi poguéssim haver 3 o 4 persones, això es va limitar només a 6.000 habitatges. Per tant, hi van haver aquests 10.000 habitatges que mai es van projectar en aquesta zona que, si hagués fet com altres poblacions que hagués decidit fer-ho tota habitatge, avui a Sant Just desvern, no parlarem de 16.000, potser parlaríem d'igual del doble d'habitants que hi podíem anar. Per tant, es va frenar d'aquesta manera i qui ho va frenar? Això va ser l'Ajuntament de l'Època, no tinc els noms apuntats aquí, però l'Ajuntament de l'Època va decidir apostar en Sant Joan d'Espi per fer un polígon industrial i no potenciar tant el tema de l'habitatge que hi poguéssim haver més famílies vivint a Sant Just desvern. Home, el polígon industrial que hi ha ara a Sant Just, que és a dir, que està tocat a la riera, no et diré que és tan gran com el núcle urbà on viu gent, però és bé, no? Sí, és enorme. Si tot allò fos sol residenciable, potser estaríem parlant d'un altre tipus, d'un altre Sant Just. Però és curiós, això, perquè mira, per exemple, ara sí, hi ha la broma típica que ens fa, per exemple, molt fan, que diu, però Sant Just no és molt pijó per venir a viure. Jo, el que volia preguntar-te, Manel, és si als anys 60 també hi havia aquesta sensació de Sant Just, que no diré que fos un poble pijó, però hi havia un nivell més elevat adquisitiu que la resta, malgrat estan l'època franquista, estan també econòmicament malament, vaja. Jo diria aquesta sensació, pregunto. Depèn de la zona, per exemple, tota la zona dels pisos era una zona molt humil, una zona de treballadors, una zona que treballava majoritàriament a l'industria, era una zona molt humil. No tenia res a veure amb el que la tipologia de gent qui pot haver-hi avui en dia. També és cert, també és cert. Hi havia cases a Can Mèlic? La valla estava plena de mansions... No encara, però ja es començava a desgranar el tema de que als anys 60 i 70 tota la zona del Vell Solets, a través d'uns arquitectes que van ser el senyor Girall i el senyor l'Alemany, es van començar a projectar tota una sèrie de cases unifamiliars en aquella zona. Això també va permetre que clar, si aquella zona d'allà no hi pot viure tanta gent, com si en la mateixa casa, et cheques un bloc de pisos. Això també va frenar molt demogràficament senyors d'Esvern, perquè als anys 60 i 70 es van projectar aquestes cases en vez de projectar-hi pisos, ni pogués caure més gent. Aquesta és una dada curiosa per la història, que ens ajudarà a entendre quina tal magnitud de senyors com es triplica a la seva població. Amb només 20 anys passa de 3.000 aquests 9.000 que comentem, perquè durant aquesta època em sembla que a veure els anys 70 pot ser. Els anys 70 va arribar el primer semàfor a Sant Just d'Esvern, concretament a la cruïlla, entre la carretera reial i el carrer Bonavista. El primer semàfor de Sant Just va ser als anys 70. Sí, va ser aquesta època, per exemple, en converses d'altres pobles et fan sempre palamols, fins fa molt de temps, només tenien un semàfor. La gent quedava als semàfors. El primer semàfor de Sant Just. Aquesta també és una dada interessant per comparar amb altres pobles del voltant, com, per exemple, Esplugues, Sant Felí o Sant Joan d'Espí, per saber quan va ser l'any que van posar el seu primer semàfor. Això ja dona un volum de trànsit considerable, sobretot en aquesta cruïlla, que era el carrer Bonavista, que ja vam comentar la seva passada, que no feia molt de temps, s'havia obert pas a la carretera. Aquesta cruïlla d'aquí ja era molt transitada, tot i que als anys 40 s'havia obert, un semàfor que donés pas als cotxes que anaven de Sant Just al buscar la carretera, que era el principal nexe de comunicació. D'una idea, quines curiositats, per explicar, per exemple, el dinar de Nadal amb la família. Bé, tenim pocs minuts, Manel, per arribar fins als anys 90, perquè, esclar, estem en aquests... 70, sí. 70, 80, sí, vull dir. Bé, estem al 70. De fet, 10 anys més tard, van arribar 3.000 Sant Just Tens més. Sí, que és el que estàvem comentant ara, que vam arribar fins als 9.200, 26 empadronats al 1970, gràcies, sobretot, a una certa intensitat de construcció d'habitatges unifamiliars, el que hem comentat a les zones dels vells solets que s'estaven construint, i també una sèrie de pisos de propietat horizontal en règim de copropietat. No he trobat més dades d'això, però he trobat més dades difícils que van provocar aquesta arribada de gent. A quina zona de Sant Just, això? No he trobat les zones exactes. He trobat aquesta dada habitatges unifamiliars, que sí que ho ubiquem aquí al vell solets, i després pisos de propietat horizontal en règim de copropietat. És tot el que en tenim. Un altre dada curiosa, un paràmnum dels semàfors, els anys 70 també, van arribar els primers cases automàtics de Sant Just. Hi havia volum suficient de gent, perquè els diferents entitats bancàries posessin els seus primers cases automàtics a Sant Just d'Esvern a la zona del Carrer Bonavista. Molt fan, diu el chat de RadioDesvern.com, si no serien com un esgripis. Això voldríem que has comentat, que estàvem allà una mica sense ordre i concert. En principi no, no, Manel? En principi no. Per tant, dius que els anys 70 van arribar els primers cases automàtics. Sí, sí, sí, van arribar els primers cases automàtics. És un clàssic, el Carrer Bonavista. Avui en dia està ple. El primer, que això automàtic, estava situant aquella... I el Carrer Bonavista també? Sí, sí, un clàssic de Sant Just. De fet, un dia, perquè en aquell llibre, quan he anat a buscar informació ho he vist, es pot tractar quan es van instal·lar les primeres entitats bancàries, quins noms tenien i curiositats que ficava aquí de l'època. Molt bé, Manel, hem d'acabar ja. No sé si tens algun últim apunt, o ja deixem els anys 80 i 90 per la setmana que ve. Només dic perquè d'ells anys 80 i 90, poca cosa més tenim aquí, que serà... del 1981 al 1989, això que hem comentat, que serà molt poc la població, passarem d'11.000, 12.000 habitants a l'any 81, a 12.000, 31, l'any 1800, 1989. I ho deixem aquí, o en els anys 90, tractarem aquesta població de forma ampla i a la setmana que ve, que ja ho remetarem definitivament. Mira, la Núria apunta. Deu ser el Walden, potser. Potser. Potser, no? Potser que aquests pis d'apropiada turitzontal, he de buscar l'edat exacte que ho va ficar, ho comentarem la setmana que ve. Perquè la Walden és dels anys 70. 76 o 77, em sembla. Ara no sé l'edat exacta. Sé que ho he vist aquí abans del 79, segur que és, perquè en aquell llibre del 39 al 79, surt la construcció i imatges del Walden construint-se. O sigui, que podria ser aquestes dades per a la setmana que ve. Molt bé, fantàstic. Doncs la setmana que ve ja acabem de remetar aquesta índex de població de Sant Just, que ja portem 4 o 5 programes. Jo no he pensat que hi hagués tanta informació, però m'ha sorprès. Parlem d'altres coses colaterals. Exacte. La societat de l'època i tot plegat. En fi, Manel, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Bona tarda. La feia Valmorro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esber. 5 i 46, continuem en directe al 9 8.0 de la FIM. Mira, aquí la Núria ens diu que el Walden és de l'any 1970. Núria, moltes gràcies per haver-ho buscat. La setmana que ve em pararem una mica més a tu, plegat amb el Manel. Però avui ja hem de canviar de tema, perquè cada dilluns d'aquesta hora tenim el David Ávila, per parlar-nos del món de la televisió. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com estàs? Bé, bé, bé, per test. Què passa? Sabies que et va fer el 2090 a Sant Just. Com? El 2090, què es va fer a Sant Just? Què es va fer? És el món de vista de la tele. Tu estàs emocionat... La televisió va començar com a productora a gravar programes... aquí a Sant Just, com el Tariró, el Tariró i coses així. Aquesta és la dada que tu aportes a la secció d'Història de Sant Just, no? Història de Sant Just. Aquesta és la de cultural meva. Quan quedem amb els meus amics, els meus amics, sempre que abans arriba es passen la vida parlant de mitges, de plató, can... I quan arribo jo canviem de tema totalment i començo a parlar de jo la de Rocals. Sí, bueno, no pateixis, David. En fi, parlant de televisió i algunes notícies abans arribar a les 6 de la tarda, setmana d'estrena i comiat televisius, avui a la sexta han estrenat algú que tenia que dir-lo. Aquest nou programa d'humor dels migdies que substitueix una mica amb l'esperit de ser lo que hicisteis. Sí, te'n recordes que et vaig dir, possiblement s'estranya a mitjans de novembre. Ho hem encertat. Ho has encertat, eh? Vinga, si no ho dius, rebentes. Home, clar, coses que jo vaig anunciant després d'en Passant. Molt bé. L'has vist un amic al programa o no? Sí, l'he vist, l'he vist. Però encara no, què tal? M'ha semblat flotxet. M'ha semblat flotxet. És un programa d'humor, del cor, d'humor, però m'he passat pel ciltre d'aquest humor especial que tenen aquests tres monologues. M'ha semblat que s'ha d'atregar un mica més, eh? Però... Fet-lo tu, David, fet-lo tu. No en sabria tant com ells. Ah, va, va. Però, home, també es pot dir... Es pot dir que, escolta, és un programa que necessita rodatge. I estic segur que, a principis del desembre, aquest programa serà molt... serà una cosa fina. Serà fortuna, no? Sí, jo crec que sí. El que pot tenir els seus llocs. Vaurem demà veure quina audiència ha fet avui el primer dia, no? I després també anirem seguint les audiències. Jo crec que serà una audiència normaleta, eh? Tampoc no esperem que facin res en audiències ni... Com que se n'ha parlat una mica, pot ser que sigui una audiència normaleta. De totes maneres, deixar de recolzar... l'avant de Sant Justenc, que és el Xavi franquès, que s'ha passat mig de vida treballant aquí a Sant Just. És veritat, d'animador de públic, no? D'animador de públic. Els tres operacions triomfes, cròniques marcianes, donant molts anys... La tira de programes que han durat molt poc, o molt aquí en Jazz Music, doncs ell ja està treballant. Com a mig Sant Justenc, aquest home, és... Va, animem a aquest programa, va. Per cert, parlant de Sant Just, més temes vinculats al nostre poble. Avui és la tarda dels clons Aura Caigo, al concurs de Turó Valls, i diem, del nostre, bueno, vinculat de Sant Just, perquè aquest programa es grava aquí, justament al polígon industrial. Sí, també, també es grava, crec, que en un d'aquells mateixos programes on treballava en platós, on treballava el Xavi franquès, va. Amb el Teriro Teriro, què dius tu? Que t'agrada, eh? Sí, però aquest plató encara no estava fet. Veus, aquest plató és més nou. En fi, què dius d'Aura Caigo, que avui... Què passa amb Aura Caigo, a veure? És un programa que està funcionant molt bé a l'Audiència, a les partes d'Antena 3, i que, de tant en tant, ens sorprenen amb un petit especial. A poc van fer un especial Halloween, i ara faran un especial on els concursants anònims les deixaran de personatges famosos. Alguns personatges que aparèixeran seran Gemma Mangual, Ana Obregón, Quanta Marit, Rafael Nadal o el futbolista en Guti. Mira, a mi l'Arturo Valls em cau bé. Què vols que et digui? A mi també. T'he pintat ser macot, no? Perquè es pot trobar avui en televisió, és molt natural, així com simpàticot. A mi m'agrada l'Arturo Valls. En fi, parlem... Gente, si és músic, m'han dit que sí, que és bon tio. Del que corra per televisió, que és molt bon tio. M'agrada un altre concurs de Telecinco. Passa a Palabra, concretament, perquè aquesta tarda celebra els seus 1.500 programes Passa a Palabra. Sí, un altre que també guanyat les garròfes durant molts anys aquí a Sant Just, Christian Galvez. Per tu ja són Sant Just Tengs, tots aquests que han vingut a treballar aquí, els platós de jazz-música i de mèdia-parc, i abans cròniques marcianes i tot això. Per tu ja són Sant Just Tengs, no? Jo ja els donaria les claus del poble. Sí, sí. És que és molt bona persona. I donaries les claus, com que ets d'allà de Toralló, donaries les claus a tothom. Però no pot ser això, David. Avui estic fent la secció d'abans d'una aula buida de la Universitat de Vic, plena d'Ean Tinc, com... 40, 68 buits, aquí, escopant. Mira, eh... Escolta, que tinc un regal per la nostra audiència. Que tens un regal per nosaltres? Sí, per tota l'audiència. Ah, per l'audiència. Tothom que vulgui, bueno, tothom, tinc cinc classes per anar de públic demà a la gravació de tocar a més suena aquí a Sant Just. Oh, que bé! Quin gran premi! Escolta, que van buscades, eh! Ah, van buscades? A veure, a veure... Tota la productora i demà a parlar-hi. Ja veuràs què et diran. Que no hi ha allò. Però si dic que et conec el David Ávila, que ets tu... David Ávila... bueno, potser fan una mica el rotxo. Ja... De poc ara és qüestió que truqui tota la nostra audiència. A veure, un moment. No, no, espera, un moment. Tranquil, perquè no ho faran, això. Perquè tenim l'audiència educada i polida a nosaltres. Quan escriuen el xat, demanen, et chequen la mà a casa seva, i demanen per parlar, i després escriuen. El que jo volia dir-te és que aquest programa, a tocar a més suena, es grava aquí a Sant Just? Es grava aquí, normalment, als dimecres. Els dimecres. I tu dius que tens un parell, perdona un moment, de seient, per anar de públic, si algú vol anar-hi. 4, 5 seients. Normalment es grava als dimecres. El que passa és que, com que van dimecres, a la General s'ha avançat a... Ah, ho fan demà. Doncs, eh... Llavors, si algú vol anar de públic, via directe, o que ens truqui, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, per exemple, ara mateix, o que ens envió un mail a la penya del Morro a robagmail.com. Et sembla bé, David? I tant, perfecte. Per cert, la Marta fa una reflexió que diu... dius, Sant Just, és qui viu o treballa a Sant Just, no? També, sí, sí. Doncs ja està, perquè és que, com que tu, tota la gent, la fa Sant Just, que si encara que hagi vingut només 5 minuts... Viu, treballa o ve de públic, vull dir, que també. Escolta, si fos per tu ara mateix a Sant Just, hi hauria 70.000 persones vivint... Quins macos? Quins macos? Sí, sí, sí. Parlem, ara, de Xavier Bosch, i el seu programa... No hem parlat de Passat a l'Abra, que avui fa 1.500 programes i celebra el seu cinc anys d'història, amb pasta d'illa, Fernando Romai, Adriana Venia i Eduardo Gómez, que els disfressaran per l'ocasió, també. Bé, parlem, ara, sí, del programa, ara, amb Xavier Bosch, perquè la campanya electorals i els desnonaments seran les temes estrelles del programa d'avui, David. Sí, potser. Jo he passat uns traïles i no els hem passat, encara. Sí, no els hem passat, perquè avui teníem menys temps, i si posem traïles, potser anirem més... Bé, sí, però... Si vols escoltar el de l'Àgora, el posem. Però parlarem d'altres traïles. Un moment, un moment. Explica-me què va. Això és de l'altre regal que faig a l'audiència. Jo regal un lot de llibre... Però ja regla coses, però... Jo regal de l'altre, no em passa res. Però regal un lot de llibres els qui m'endivinin la pregunta que farà el Xavier Bosch. Endavant. Ah, però... Escolta'm, el taller ara, ara? Sí. Val, David, d'acord, com que serà el telèfon, no et veig les senyors que em dius. Comencem, però, per la gran notícia de la setmana, que serà demà la elecció del president dels Estats Units, Barack Obama o Mitt Romney. D'entrada, es proposa un joc. En els últims 30 anys, els Estats Units han tingut 5 presidents diferents. Però sabrien dir, des d'any 84, quants, quins i per quin ordre han estat els corresponsals de TV3 a Washington? Una pista. No tots són homes. A veure, eh... Puc jugar, jo? També, també, va. Va, va, va. Per exemple, Sebastià Nogueres? No. Per exemple, Antoni Vasses? Sí, però el Cipras és l'últim. Ah, però ha tret el primer de tots? El primer de tots. A partir del 84? A partir del 84. No sé, Mònica Tarribas? No. No, Mònica Tarribas. No ho sé. És una dona, també. És una dona. Andals Barceló? No. No... Imapé de Monte, que porta molts anys de TV3. No, d'una rara pista. És la presidenta del CIC de Catalunya, ara mateix. És la presidenta del CIC de Catalunya? Ara sí, però no. És un càrreg de jo per a ell, de les crítiques que reben, de la premsa, i tot. Ara ja estic d'enfetal. Rosa Maria No sé què diuen aquí al xat. No, no. No? Deixem aquesta pregunta a l'aire i que la gent vagi respondent. I quan la tinguin... Jo penjaré al llibre. Ah? Ho penjaràs al Facebook de la penya del Morro després? El Facebook de la penya del mòbil. Té una altra vegada el que faig. Bueno, però escolta, avui què passa? Avui és que ho dones tot, no? Avui, perquè veig és que jo ho dono tot per la meva audiència. Sí, sí. Tothom que vulgui anar a la Marocó de TV3 es han pagat per l'Òscar Dalmau i l'Ariadna Oltra... Però això qui és? Ara, per... Para, para, para el programa. Para, para el programa, és clar. Pararem les màquines, aviat. Però què és això? O sigui, el que passa és que treballes per... per portar gent de públic i no trobes ningú? No, no. Però és el mateix. Van molt buscades, aquestes classes, per la Marocó, també. Em recordes? Em recordes un vanador que vaig conèixer un dia que em volia vendre a tots i me n'havia dit que tot el que tenia ho tenia molt buscat. Escolta, un moment, que tinguis un trastos que tingui a casa que no els vull traure de sobre. Ara tan poc aquí deixem. Escolta, David, escolta. Total, que si algú vol anar a públic, que toca ara més suena, o a la Marocó de TV3, que contacte amb el programa, no? Que contacte amb el programa i jo els hi facilitaré. És gratuït, i en aquest cas, com que és benèfic, no s'ha de donar res, tot i que sigui benèfic, no s'ha de donar res. Quan vas de públic a la Marocó, potser ja... Seria maco que tothom donés diners, perquè és el càncer i... Va. Així, el tema és del càncer aquest any? Aquest any és del càncer. No sabia. Però ara quedem parlant més en profundament i tornarem a sortir ja més d'entrada. Sí, home, sí, perquè a més, la centraleta de ràdio i el mail es col·lapsa, cada vegada que ho dius. Sí, ho hem de fer cada setmana. Per cert, David, deixen dir-te que la Núria ha respost el que ha dit Llucia Oliva. Molt bé, molt bé. Molt bé. Home, jo m'imagino que la Núria, que està al xat, deu haver estat buscant per la Wikipedia o pel Google, alguna cosa per l'estil. Perquè, no sé, Llucia Oliva tampoc no... No em sona a mi. És la primera corresponsal de TV3, va ser Llucia Oliva. A Washington. A Washington, Washington. I després, qui? És molt conegut, molt conegut. Molt conegut. Té nom de polític bigata. Josep Maria. No, no, hi té com un nom de polític bigata. Escolta. Un polític bigata molt conegut. Tothom ha agradat més o menys les seves idees, però és molt conegut. Vila de Batal. No. Un altre molt conegut. No, no. Anglada. Martí Anglada. Martí Anglada, el del Bundextag. Doncs sí, sí. L'any 1988, va ser el segon corresponsal de Washington. Clar, i després se'n va anar cap al Bundextag. En fi, ho hem de deixar aquí David. Moltes gràcies. Ja t'ho he dit. Ja t'ho he dit. Ja t'ho he dit. Bona tarda! Són les 6 notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Manel Carvajali i Ramon Company. Segueix aquesta hora la reunió que mantenen el govern central i el SOE per estudiar la reforma de la llei hipotecària. Mentre estan les caixes d'Estalvis, han sumat a la iniciativa de la patronal bancària i també paralitzaran els desnonaments de l'habitatge habitual dels col·lectius vulnerables. Del que n'esperen dels canvis, n'ha parlat a la xarxa, la porta veu de la plataforma dels afectats per la hipoteca Adeculau. S'està parlant de fer moratòries parcials, de fer moratòries de desnonaments per als col·lectius més vulnerables o per als casos més extrems. I clar, això per a nosaltres és inacceptable. Si avui tenim el debat que tenim, és perquè s'han produït ja 400.000 execucions hipotecàries, i tots els col·lectius que fateixen un desnonament i una execució hipotecària per no poder fer-ho en el pagament de la hipoteca són vulnerables. A tot això, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi assegura en un comunicat que la suspensió s'aplicarà fins que entri en vigor la reforma de la llei hipotecària que preparen el govern central i el PSOE. Els 221 alumnes de l'escola Angeleta Ferrer de Mataró han repressat avui les classes a l'escola Torra-Lleudé després del desallotjament d'urgenció aprovat la setmana passada per l'Ajuntament. Mataró, Ràdio, Cristina, Salat, bona tarda. Bona tarda. Els infants que la setmana passada es van quedar subtedament sense escola pel perill d'esfonsament de la edifici del centre. Han passat el seu primer dia a l'escola on seran a partir d'ara, una mesura adoptada per l'Ajuntament de Mataró després de rebre un informe que alertaves sobre la integritat de l'immopla. L'AMPA ja va advertir que no volen estar amb més temps de l'estrictament necessari en aquest emplacament i ha avançat que demanaran un informe tècnic alternatiu sobre l'estat de l'edifici de l'escola. Roger Tomico és el president de l'AMPA. Hi ha una comissió, que és la comissió tècnica, que més que reho fem per evitar qualsevol tipus de suspicàcia, solitzarem l'Ajuntament que ens permeti elaborar un informe tècnic alternatiu pel que fa a l'estat de l'edifici i a la viabilitat que es pugui reparar o que no es pugui reparar l'edifici. Per la seva banda, l'AMPA de l'escola Torrelleudé espera que la coexistència de les dues escoles serveixi per trencar amb els prejudicis expressats per a algunes famílies. Els autobusos de Barcelona tornen a fer aturades parcials, una vaga que mantindran, en principi, durant dues setmanes. A la primera hora l'aturada s'ha fet de 9 a 11 del matí i el vespre serà de 2 quarts de 8 a 2 quarts de 10 de la nit i ja de matinada hi tornaran de 2 a 4. Per a que fa els serveis mínims, circula un de cada tres vehicles. Han declaracions a la xarxa el delegat del sindicat CGT s'ha tornat al mercader. Diu desconfia del préacord el que han arribat alguns sindicats amb tema B. És un préacord que la veritat és perquè s'entengui que ens adelanten els diners, els nostres diners. O sigui, ens adelanten les pagues. O sigui, les nostres pagues corririen en comptes de temps bon sud, a temps parlant-se. I això que diuen de canal 2015, cobrarien amb el que ens han tret, això no està escrit enlloc. La Direcció de Transports a Metropolitans de Barcelona ha estimat en un 50% el seguiment que ha tingut la convocatòria d'aturada amb dues hores en autobusos de Barcelona d'aquest matí, mentre que els convocants asseguren que els treballadors l'han secundat massivament. Dues persones han mort en topar un camió i un turisme a la carretera C55, el seu pas parma en res el baix a segons que ha informat el servei català de trànsit. L'accident ha passat a dos quarts de 4 quan, per causes que encara s'estan investigant, han xocat frontalment el camió i el turisme que circulaven per aquesta via. Bona tarda, us parla Roger Castillo. El jove del Barça Leo Messi va camí de aconseguir tots els rècords. L'últim ha estat superar pel·ler amb 76 goals marcats en un any natural, un mes que el brasil·ler. Ara n'hi queden nou per igualar el rècord absolut de Jair Müller. L'experimentador del Barça, el brasil·ler Sonny Anderson, assegura la xarxa que Messi és el millor futbolista que ha vist mai. El Barça engega una nova setmana sense efectius. Dimecres es juguen partits de seleccions. Vuit blauranes viatgen a aquesta hora que pepen a mà amb la selecció espanyola. A més, Messi maxaran Alexis Són, Calves, Tello i Bartra també estan convocats amb els seus respectius combinats. A l'Espanya, el sap us posar la trobada entre el cos tècnic i la directiva. Joan Collet té per avís trobar-se amb Ramon Planes i Mauricio Pochettino per mostrar-los tot el suport del Consell d'Administració. Amb les últimes hores, el tècnic es podria haver plantejat la seva dimissió. En tenis, els catalans Mercè Granollers i Marc López volen ser mestres del tenis. Aquí, a una hora, disfrutaran la final de dobles del Màsters de Londres contra la parella d'indis, Vopati i Vopana. En categoria individual s'enfrontaran Jocovic i Roger Federer. I avui ha començat el judici per la demanda imposada per anar a terresa a la Federació Espanyola de Natació. El judici té lloc a els jutjats de Terrassa, l'excol·lecció de la natació sincronitzada denuncia que s'ha atemptat contra el seu honor i la seva imatge. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Jo, a Margarit, presenta un nou poemari espert al senyal. Dos anys després de publicar, no era lluny ni difícil, i també de recollir tots els poemes 1975-2010. L'autor Sant Just, acaba de publicar aquest nou llibre que presentarà el desembre al Sant Just. El nou poemari de Margarit comença amb una silla de jurèpla que diu que les bibliografies haurien d'estar escrites envers i Margarit parteix per tant d'aquesta cita per configurar un poemari amb tocs autobiogràfics. Margarit també es defineix com un escriptor que escriu pels lectors, un públic que també la costa a la realitat. Tot això també ho troba el recit dels poètics que fa per tot arreu. De fet, ara, Jo, a Margarit, començarà una gira pels Estats Units per fer recitals, una activitat que no ha de fer i que no té intenció de deixar-la. A més, el dia 13 de desembre, com dèiem, Jo, a Margarit, presentarà el seu derri llibre espert al senyal a la biblioteca que porta el seu nom. Més coses en clau literària, perquè el sella de Can Mata serà present a la propera cita del cicle del novembre literari. Serà demà dimarts, un recital poètic, a càrrec de Gira Pedral, a la Taneu. El sella ho faré amb tasca de vins, en concret d'un vinagre amb denominació d'origen de la conca de Barbarà. El recital serà demà dimarts a les 8 del vespre, a la sala piquet de la Taneu i, d'altra banda, dimarts 20, el sella de Can Mata farà un nou novembre literari amb tasca de vins, el mateix seller acompanyat de textos poètics. Serà un tasca de càrrec del viticultor a l'Exbarga, en els vins del qual van completar el recital que Ignasi Pàmies i Núria Martímed Berni es van fer el setembre. Aquest acte serà la setmana que ve, el 20 de novembre, a les 8 del vespre, el sella de Can Mata. I acabem aquest vulletí parlant de la cursa de cartes de cuixinets que va tornar a ser un èxit. Tot i la pluja que va caure i el matí, centenars de Sant Justens, es van acostar els carrers freixes i creu del pedró per veure com baixaven els càrrecs a llarg de tot el matí. A categoria de la vins els guanyadors van ser Carlos Borrajo i Manel Borrajo, que van guanyar Genís Casals i Manel Llullen, Cadets, els donsadors van ser Naïm Molina i Enrique Buveda, Carla Cuesta i Marta Tomás van guanyar la categoria de fèmines, en veteranes ho van fer Alejandro Viesques i ara exportes i en junyors Daniel Boix i Manel Maestre. Toni Gallego i Sergi Estitz van vençar en sèrio, revalidant així el títol aconseguir l'any passat i amb màsters Toni Covels i Joan Barrera. La categoria que estrenava aquesta edició, la categoria mixta, va fer pujar el pòdic o ma guanyadors, a Fran Bocceran i Ari Ruiz de Azua, per ser que el proper dissabte, 24 de novembre, a les 6 de la tarda, lliurement de premis de la cursa, com cada any al cas de les joves, on es podrà veure també el vídeo de la cursa i, demà, a les 6, a la penya del morro tornarà a oferir una edició especial Cards de Coixinets de 6 a 7 de la tarda amb representants i participants de la cursa. I, de moment, això és tot més informació, com sempre, a partir de la set, el Sant Just Notícies, edició Vesprà. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar, però com és l'aigua de la xeta? Coincidint amb la setmana de la ciència, el Museu òkber de les Aigües ho sofareix el diumenge 18 de novembre entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òkber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. La Veur de l'Aigua de la tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 6 hores de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern i al 98.0 de la freqüència modulada. També ja sabeu que ens podeu seguir a través de la webcam de radiodesvern.com, on ara mateix estan focant l'estudi número 1 de la ràdio. Tenim el Rafa Cano, Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Tenim Sergi Pons, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. I també l'Edu Rodrigues, Edu, bona tarda. Molt bones. Només G, tu o què? No, no. Perdona, jo sóc especial. Oh, quina talla de rotllo. Oh. És que jo... No començo la tardolla fins que no facis G, ja t'ho dic ara, Edu. Edu, bona tarda. Bona tarda. Eh! Ara, va, va. Sí, sí, sí. És el nostre maurínio particular en el fons, eh? És un marrotllero que, bueno... En fi, comencem parlant de... Home, és que ho hem de fer una mica de la cursa de cars, de cuixinets. En home, jo crec que sí, a la taula esportiva de la penya del Morro, a més, sempre ho hem fet quan hi ha hagut cars. Després n'hem parlat. Atenció al semàfor. Que bo, bé. Perdona, Rafa, no riguis. Atenció al semàfor. Està rient de Jaume Jaume, que porta molts anys. No, no, no, perquè era impressionant. És Star of two Engines, no? Però què dius? Què dius, té un pareix, té un altre. En fi, home, el Jaume Jaume ja porta molts anys, l'any passat ja el vam entrevistar i en el programa especial que vam fer de cars, i de mà tornen a fer un altre programa especial de cars, eh? Sí. De les 6 i 10 fins les 7. Sergi, tu hi vindràs. Jo vindré, jo vindré. Explica una mica el que em va passar a mi. Què va passar a mi? Què va passar? Perquè tu... No ho sé. Home, tu vas tirar-te, no? A més, tu vas estrenar, això ho podries dir tota la vida, és històric, això, vas estrenar la categoria mixta, que per primera vegada, en els 36 anys, història dels cars, hi havia una categoria on es podien tirar parelles formades per nois i noies, però... M'han arribat veus que molt content no estàs, tu. Sí, sempre... Jo crec que tindré una hora, ja, per sempre, de dir que vaig estrenar l'última posició de la primera categoria mixta. El primer últim que s'ha posat a la categoria mixta sempre se l'he dit, a partir d'ara. No ho pot dir qualsevol. Només ho pots dir tu i la teva germana. Em diré la meva parella d'aquí. Amb qui et vas tirar, juntament, amb la Laura Pau, va acabar guanyant el Franbotseran i l'Ari-Ruiz-de-Zua, el que passa és que la polèmica no ve per aquesta parella de casa. Però hi ha una polèmica que... Hi ha polèmica, hi ha polèmica! No vulguis buscar el titular, però no el trobaràs. A veure què expliques. En el sumament em vaig encendre per una acció de mig de cursa, però després ja va quedar arreglat i són coses que passen als cars. I queden els cars. I què passa al circuit? No ho sé, ha de donar més importants. La competició és la competició. Suposo que tu posades també li hauréu donat alguna cosa, perquè no sé què va passar. No, el que va passar va ser molt senzill. Nosaltres sortíem a l'última posició, com a totes les curses, i el que ens passava sempre és que la sortida la teníem prou ràpida, però ens quedàvem sempre com tancats entre tots els cars que nevam. Ens era molt difícil d'avançar. Llavors, en aquesta cursa, que era la semifinals, vam fer la tàctica de dir, sortim un pèl més lents i ens posem per dintre, perquè el car que va per dintre normalment t'hi hauràs de guanyar, i tu tens tots els números d'anar a la palla. Estem parlant del primer revol, que és tancat a l'esquerra, i el que volies era fer l'avançament per l'interior. Exacte. Encara que arribés l'últim, quedar-me per l'esquerra, per l'interior, i intentar fer la curva neta, per entendre'ns. Però abans d'arribar a la curva, el car que anava davant, el copilot, que és el que va corrent, va trobar el peu per empènyes, o sigui, amb el terra, i amb tanta mala sort que, darrere del seu just, estàvem nosaltres, al nostre car. Ens va empènyer el car, i ens va tirar contra el... no contra la palla, perquè en aquell lloc encara no hi ha ni palla, o sigui, contra el bordillo de la carretera. A partir d'aquest accident ja vam quedar totalment fora de la curva. Això va ser a la final, no? No, això va ser a la semifinal. Ja era múltim, perquè si ja et xoques a la recta, malament. Però, home, si era a la semifinal, encara podies... Però a més a més se'ns va trencar el car. Ah, és que no va arribar a la parlamenta, no? A la semifinal, sí. A la final, però sí que vam començar, però no va arribar. No va arribar, no va arribar. En fi, doncs aquesta és la història... Aquesta cursa va tenir aquesta polèmica que va enxocar per això. Escolta, una curva neta. Vaig perdre una mica els nervis, després ja es va arreglar tot. Estava molt enfadat, molt. Sí, però la gent ho comentava i va dir, com a Sergi Pong. També s'ha de reconèixer que a gairebé totes les curses... No, a totes les curses no, a totes ho han enxocat. Vull dir que... Sergi, estàs empenalit del teu comportament. Vaig baixar a la semifinal amb molt mala cara, em vas deixar. Que l'espigue fins i tot va dir, diu quina mala cara fa cara de pocs amics. Sergi Pong. Si t'hi fixes just abans, amb una altra cursa, també hem arribat últims. I com va arribar? Més que ho tens que mai. Celebrant tu. I l'espigue, quan passava per allà, deia els germans... Va ser totes les cares, totalment diferents. De la manera de filla ho veieu, eh? Sap greu, perquè els cares sempre hi ha molta tensió. Perquè està molt ben muntada la cursa i crea com una competitivitat entre els... Encara que t'ho vagis a passar-t'ho bé, al principi, quan hi estàs allà, ningú li agrada perdre, no? I a més, també hi ha el component que és una activitat de ser risc i hi ha nervis, hi ha nervis... Això passa a totes les categories, eh? Totes les categories i en totes les curses sempre hi ha algun moment. Perquè, clar, els cares van molt junts, i és normal que el copilot, que està dret darrere, i que va empenyent, van tan junts als cares que a vegades, clar, si tens un car darrere, no tens espai físic, és que no hi ha espai físic d'esfal al terra per posar el peu. I moltes vegades posen els peus a sobre dels altres cares. Clar, amb aquestes coses passen. Ara, ja sé ja un altre tema, que ja ho discutirem demà, si de cas, si és que es pot penalitzar algun car o no, perquè els de control que estan allà ho veuen, no? Això passa molt bé. Per donar una pata d'una altra cara l'han eliminat, l'han eliminat. Si queda gravat, és evident, en aquest cas tampoc va ser... El cas que van eliminant no va ser el mateix que el meu. No ens quedem amb això, va ser una bona experiència. El que em va saber greu va ser que ens vam discutir i que en aquesta categoria ens coneixíem tots amb amics. I va ser el que em va saber greu. Però al final es va solucionar tot... Em va solucionar i em va semular tracar. Em van tornar a quedar últims. Ens vam fotre la nata de l'edició. En fi, ja veieu que Sergi Pon té caràcter. Té més caràcter fins i tot que Cristiano Ronaldo... Catito Vilanova. En fi, per cert, ja tanquem la carpeta dels cares amb el Rafa, que també va estar ahir. La teva experiència, Rafa, com ho vas veure? Impressionant. Jo feia allà moltíssim que no anava. Des dels 14 anys que no tornava allà. I com és que vas estricat tant en tornar? Perquè amb els 327, 13 anys han passat. Sí, clar. Gràcies. És perquè jo vivia aquí a Plugas, en aquella edat. I tenia molts amics d'aquí a Sant Just, també, de la mateixa del que jo, clar, anaven al col·le amb mi i a l'Icidra Martí. I aquella temporada me'n recordo que era quan començaven els cares. No sé si... Sempre que va ser el 87... El 77. No començaven, però era... 76. Fort a 36 edicions. Sí, perfecte. M'ha portat ni 10 anys. Sí, exacte, 10 anys. Jo vaig estar a l'organització amb un revolt, també. Doncs mirant que si algú es donava... Ajudar-ho. Ajudar-ho i tot el rotllo. Amb el pit. I cada any que ha passat sempre m'he promès a mi mateix d'anar-hi, anar-hi, però al final s'ha quedat en promesa. Però no és perquè tinguessis cap trauma, ni res. No, no, molt bé. Perquè a mi sempre m'ha agradat i volia fer... Fins que no he arribat a la colla de castells, per exemple, i també conèixer la vegada gent de Sant Just i retornar... I hi havia molts cargolins, ahir, eh? Jo crec que gràcies als cargolins pot tornar a ser real i fer això. I no ho dic amb broma. No, no, perquè jo... 78 parelles de càrcel. Nosaltres, parlant i parlant, vam tenir una idea, que és la que vaig comentar... Bé, la vaig comentar amb Sergi, també, i l'he comentat amb tu, que és de fer un car perico. M'ha refacit, aquí podríem arribar. No es pot tacar la cursa de càrcel. Però sí, 36 anys d'història i fer el car plenqui blau per primer cop a la... Ja n'hi ha hagut algú. Jo volia dir una cosa, això que has dit de que els cargolins poden fer revifar això, home, jo crec que potser s'abusarà dissò, però sí que necessitar que jo crec que estan tenint un bon paper als castellers d'esplugues, en el sentit que estan creant vincles... Sant Just esplugues, eh? Sant Just esplugues i entre les localitats veïnes. Sí, perdona, és una forma d'agrair... És una forma d'agrair que... Jo penso, des de fora, no ho sé, però potser és una forma d'agrair que tant Sant Just tinguin els castellers d'esplugues. Potser, eh? Perquè des dels castellers d'esplugues s'ha acollit agent de Sant Just, agent de Sant Feliu, agent d'altres lleus, i això està creant uns vincles que està... Diu-li una mica les fronteres entre els dos. Jo crec que Sant Just i Sant Just mai ha tingut fronteres, sobretot amb el jovent, amb la gent jove. Jo crec que no, perquè jo tinc molts, molts amics de Sant Just, i, bueno, igual que d'esplugues, igual que de menys de cornella, però, bueno, però que sí que és veritat que... I jo de Zamora pocs, jo tinc poc de Zamora. No, no, també de cornella. Però que és veritat que esplugues a Sant Just com estan tan a prop, i només els separa una carretera i un carrer, el carrer nord. Jo crec que per això hi ha tanta comunió entre els dos pobles. I per això, aquest any, a la penya del Morro, és que, si no faig la falta que me'n la faig de sobre, fem la nova secció, que es diu carretera real, que la fem als dimecres de 5 a 6 i comentem coses que passen d'esplugues i se'n faliu. Doncs està molt bé, molt bona iniciativa, perquè vivim al costat, perquè hem d'estar d'esquena. Sí, sí, molt bé, els veïns s'han d'entendre. Bé, que per cert, ja acabo amb el tema de la reflexió dels cargolins, que, fins i tot, aquest any vam posar una pancarta, que això val diners, que també van col·laborar gràcies a les aportacions dels diferents patrocinadors que n'hi havia bastant en guany, també. Doncs un d'ells eren els cargolins, que tenien allà el seu Facebook i el seu Twitter, per seguir-los i tot plegat, cosa que estava molt bé. Però, vaja, demà en parlarem avui, clar, tant els sèries com els Rafa són cargolins, ens hem sentat una mica més en això, però demà parlarem més extensament de la cursa, de la para organitzativa, de com van aquest any, de les valoracions que faran el Just for Salva o el Jonas Bassó, que ja porten molts anys també a l'organització, també ens acompanyarà el Sergi, com el programa que vam fer un parell de setmanes, i també amb diferents guanyadors de les diferents categories, perquè ens expliquin, ja, un parell de dies més tard i més calmat, com ha anat aquesta 36.000 edició de cursa de cas de cuixinets. Edu, tu has notat alguna vegada, ahir no vas anar, no? No, no vaig anar. No vaig anar a la cursa, perquè clar, si se'n justenqui no anar a la cursa dels cars... És ser poc s'enjustenc. Jo fins l'any passat vaig anar a totes les curses de cas. Ah, ja està, ja està, ja està. Va anar a veure i no, però l'any passat va passar alguna cosa. Va ploure i... Jo sempre anava amb la meva família i va passar alguna cosa a l'any passat, que per això aquest any no he tornat. Ah, bé, doncs són coses ja... No, però són privades. Alguna cosa que vols dir que no te'n recordes o que no es pot dir? No, però no té res a veure amb els cars ni res d'això. Ah, vale, vale, vale. Home, això és com la Meca, pels musulmans. Una vegada de la vida, si ets en justem, has d'anar als cars de cuixinet. Ja has de tornar, eh? I la pròxima vegada, amb casc i... i produccions, i amb un car, i que reball. En fi, si vols, amb el car perico, tu vau dir. No hi ha un car perico, no, eh? Si només podeu ser dos. Això és 3, 5, 6, eh? El car perico. En fi, tanquem la carpeta dels cars, demà la tornem a obrir extensament. Un Bosley, un Bosley. Hi ha un efecte de so per tancar la carpeta? Sí, mira, mira. Podríem trobar-la, eh? Però, clar, potser és una mica... Ser pillant en calces. No, no, no, tanquem la carpeta. Bé, i ara passem a... Això és com és una porta, no? Obrim la carpeta. Obrim una nova carpeta. Molt bé, què és la carpeta? De què passa... què passa amb el Barça? Perquè parlem del Barça, com sabeu, l'altre dia... va acabar guanyant a l'estadi Miquel Sitja. No? No? Mira, primer, és Lluís Sitja. I segon, que aquest era l'antic, ara es diu Sommos. Ara es diu Sommos, era l'antic, el Lluís Sitja. T'has equivocat per partida doble. Ara és Lliberostar Estadi. Bueno, Iberostar, imagina't. Ha passat, no sé, Sommos ja és vell. Anem amb les pifies que feu, perquè després hi ha un programa que es diu Canji Kipugi, d'aquí de la radio, que agafa totes les pifies i això segur que sortirà. No, però Sommos... Perdona, eh? Sommos sempre és Sommos. Lo que passa és que té un nom... L'estadi ara es diu Iberostar Estadi. Iberostar Estadi és el nom publicitari. Sommos és el nom tradicional. M'agrada aquesta tertúlia, perquè encara no hem començat per la futbol i ja estem discutint. No, però és veritat. Sommos... Sommos... Però el Barça anirà a jugar a l'Iberostar Estadi, no diré... El Barça anirà a jugar a Sommos. Jo diria que fa un parell d'anys van canviar el nom, no ho sé. Jo diria Sommos. I hi ha un estàdium, no? També hi ha un estàdium. Sí, per això, sí. Hi ha molta gent que li diria... Jo Sommos i Iberostar Estadi. I el van tirar avall. Que, per cert, no el van tirar avall fins al cap de molt temps i van començar a sortir-me les erres i estava com enruïnes i anava gent allà a drogar-se. Ostres. Aquesta és la dada, no? Que recordes? Jo porto una altra dada també a la mateixa categoria, que hi ha molta gent que estaria no parlant, que diu Sommox. Sommox, sí, en lloc de dir Sommox. Fins aquí aquestes dades imprescindibles abans de començar la tertúlia... Esportiva, va. El Barça guanya, però... Cada setmana té una sensació que sempre tenim el mateix debat, però el Barça continua primer, només ha venen empatat un partit del tot el que ha participat en aquesta lliga, i sempre tenim la mateixa pregunta davant de la taula, què és? El Barça guanya, però encaixa amb molts golls. Amb el tema de la defensa, que ja n'hem parlat moltes vegades, però aquesta vegada, Sergi, tu vols incloure un altre... un altre tema, que és que si ens convents al joc del Barça, però per què estàs dient, Sergi? No et convèn. Aquí he posat guanya, però encaixa amb molts golls, i és veritat a mitges, perquè des de l'últim programa ha guanyat un partit inapartut, no n'hi ha altra. No guanya tant. Jo, aquesta tertúlia, estic totalment d'acord amb l'Enric, que diu que no entenc aquest pessimisme que hi ha... No hi ha cap pessimisme. Són veritats que dir, eh? O sigui, optimistes, jo crec que aquí... El Sergi i jo, que som del Barça, crec que som optimistes de cara a la lliga, i... Aquest és el que és bona. Som optimistes perquè estem 8 punts a sobre del Madrid. A 3 de l'Atlètic? No, a l'Atlètic, l'Atlètic ho tensava. Sí, però pupes, aquest no ho contem. Són optimistes... Tranquils, que aneu a 3 punts de l'Atlètic de Madrid. Sí, esperen-te unes jornades més, i el tindrem a uns o a dos punts a l'Atlètic. És el problema que teniu per què els fiquen tants golls per això, perquè aneu del sobrat. A anar del sobrat passa moltes coses. El Barça... Què dius, Rafa? El Barça no va dalt. Saps què li passa? Va, va, va, va, l'ha sobrat. Després s'agafa les màniques, se les puja, i ja es posa el cap a veure... Justament el Barça no va de sobrat. El Barça no va de sobrat. Cap equip que hagi guanyat tant i sigui més humil que el Barça. No, no, no, no, no. No dic que humiliïtat. Jo no dic que no sigui humil, sí que és humil, però que és un equip superior a la resta... Es pot ser humil i sobrat, al mateix temps. Jo crec que és sobrat. Una cosa o l'altra? No, no, no. És humil, és humil. Però és sobrat per a el Barça que digui que som el millor equip del món. I quan jugues al Madrid t'has d'escoltar que diguin? No fa falta que digui. És el millor club del món perquè ho és. El millor equip del món. No fa falta que ho digui. Jo ho reconeixo, que és el millor equip del món. El problema, Quim, és que de sobrat o no sobrat, és que el Barça és evident que té un problema greu amb la defensa. Perquè repassem amb els gols que està fet. És que aquesta emporada està batent records golejadors. I batent records de gols en contra, també. Segur que sou optimistes. El Barça està batent records golejadors a favor i per sovint els partits. Però a mi m'agradaria veure la mitjana de gols d'una altra temporada o d'una altra equip. I encaçant pràcticament dos gols per partit. El Barça està encaçant pràcticament una mitjana de dos gols per partit. La teoria que estic dient jo no és una cosa que me la invento jo. A Catalunya, a ràdio aquest matí, ho deia el Basté. Sí, el Basté, i ara mateix no me'n recordo aquí més. I el Pereirol i demés ho comentaven. Dèiem que sí, que veien que les faltes, les faltes de concentració que tenia de defensa era per una qüestió de superioritat. De sentir-se amb massa superioritat. Exacte. I dir, això ho farem perquè ens surt. Com som superiors, ja farem. Fins que després hi ha un toc de detenció, suposo que el vestuari o un toc de l'entrada d'aquí un moment... No sé, jo penso que és això. No és una qüestió meva. Aquest matí ja porto un parell de setmanes escoltant el mateix tema, que és falta d'atenció en defensa. Jo estic bastant d'acord i crec que... Ah, estàs d'acord amb mi? Jo crec que el discurs que tens és resultadista. Tu creus que tenia piquet lesionat i que per això no podem jugar a la defensa en aquests últimes setmanes és resultadista, perquè això és el que ha passat. Això és d'amagòsia. Però ser el millor equip del món tampoc per dos... Són pilars de l'equip, d'acord. No és que sigui pilars d'equip, és la defensa central, són els dos centrals que teníem. Per què em marxarà, que és un central reconvertit? Perquè s'ha tornat un altre debat que ja hem tingut moltes vegades. M'hi porteu vosaltres? Quantes vegades se n'apuyolen les últimes temporades? Moltes. Doncs potser que comencem a pensar en un recambi, no? Sí, jo crec que sí. Totalment. O hem de contar que estarà aquí tots els partits de la temporada. Quan ja ho sabem que es lesionarà, és que ara tornarà i no jugarà ni deu partits que es tornarà a lesionar. M'agrada molt Marc Bartram, i els sinuts que hi ha jugat. M'agrada molt Marc Bartram. Però no aposten deciditament per ell, tampoc. Perdona, jo crec que... Qui diu que no aposten... A veure, quan en té? Qui t'ha pagat per dir tot això? Però que ningú m'ha pagat, però quan en té, que no vull dir... Poc a poc, no. Té 21. Segurament que a ti tot tindrà la culpa d'això, no? Però la resta, no sé, en Tello també estan a poc a poc, però no tant. Està jugant molts més minuts. I crec que no és tan necessari ara mateix pel Barça. Està jugant molts més minuts. I està deixant la banqueta a Pedro, està deixant la banqueta en altres moments de Cesc, a Villa. I, en canvi, Bartram no deixaria la banqueta a ningú, perquè no hi ha ningú a la seva posició en molts partits. Doncs no estic d'acord, perquè Christian Tello, per mi, quan juga, ho fa bastant bé i bastant millor que ho està fent Alexis, per exemple, en els últims partits. I és el jugador de banda que millor ho fa. O sigui, Christian Tello és un dels que més futur tenen el Barça en el futur. No, jo és que no... No, no ho sé, però crec que Tello en molts partits és necessària amb el Barça. I no sé si Bartram o Tello són... No sé quines són, és necessària, però Tello... Però les urgencies del Barça, per exemple, sí. Les de la defensa són molt més grans que la banda, per exemple. Sergi, llavors, tu què proposaries? És a dir, no tens ni el Pujol, ni el Piqué, perquè estan lesionats. Doncs qui no sigui guàrdia? El Janet, el Janet ja. Ah, no ho pots fitxar. Però es pot fitxar, ah, no ho pots fitxar. Ah, no ho pots fitxar. Però es pot fitxar, ah, no ho pots fitxar. Ah, no ho pots fitxar. Ah, no ho pots fitxar. Però es pot fitxar, ah, no ho pots fitxar. Però quan arriba el Janet és que el Pujol i Piqué estan en lesionats, ah, ja estan recuperats. I es tornaran a lesionats abans que arribi el Janet. No preocupi. Sí, però un fitxat, ja. Què és baralla, què és baralla? Mats Humels. Mats Humels. Juró de la revolució del món. Què ho diu, això? Aguer del Liverpool, que es va poder fitxar aquest estiu. Jo... Entre Aguer i Sónc, i van escogir a Sónc. Es podria fitxar Aguer, a Mats Humels. 27 anys té un i Humels té 22 anys i molta proyecció. Un preu baix. Jo es costaria farmar Bartra. Aguer té 19 milions. Però amb Bartra tenim el mateix problema. Màixera no et falta un altre central. Perquè el Pujol no compti amb ell per molts partits. Conta contra el Madrid. Però si en Bartra compten, per mi ja no ens falta un altre central. Quatre centrals. Escolteu, de totes formes, Piqué... Estem quedats amb ara el mateix. Piqué ha tornat, de totes formes, cosa que... I vam encaixar dos gols igualment. Sí, però les dades de Piqué van increïbles. Em sembla que no va perdre capilota. Vull dir que... Sense recuperacions... Feia setmanes que no han perdit el Barça. Un altre central no perdia capilota. No, el que jo volia dir és que si el joc del Barça... que està fent, si us agrada o no... cosa que em fa vergonya fer-ho tot, preguntar-ho. A mi personalment sí. Perquè soc perico. No t'agrada el joc del Barça, és una mica... Perquè no ha agradat el futbol. A mi és que... Em sembla a mi... Ja m'agradaria fer la meitat... No dic ni la meitat. La... La decima part del que fa el Barça. El Barça l'altre dia va perdre el Celtic Park. És veritat, però jo prefereixo... Per mi va jugar millor. El Celtic Park a l'Iberostar. Jo prefereixo que el Barça jugui així. Atacant tota l'estona. I m'ha agradat per dir... que no ho pas, no ho sé, una altra cosa, no? Repassant-ho, repassant les dades a la lliga... el Barça porta 31 punts a 33 possibles. Mira, així l'inici del Barça és totalment impecable a la lliga. És que és històric. És totalment històric. Sí, en tota la seva història. És com la categoria mixta de cars, és històrica. En quant a control, en control de partit... el Barça no se li pot retreure res, perquè la majoria dels partits es controla perfectament... i no té cap problema. Sí que és veritat que, en la meva opinió, crea poques ocasions... per la possessió que arriba a tenir... i xuta poca portaria. És molt de passada, però no acaba les jugades. Potser és perquè té imprecissió en les passades. Potser és perquè no volen xutar des de lluny... que va entrant amb la pilota a la portaria. A la meva opinió, té poques ocasions. Tu creus que hauria de xutar més al Barça? Sí. També hi ha un equip al davant. Tancat. Si tu tens alguns atius tancats, no pots intentar entrar fins a la portaria amb la pilota. Hauràs de xutar des de fora. Però és el total Barça. Tindran que fer un altre joc quan juguen amb aquesta gent. Perquè li va passar el champion... amb el... Amb el Celtic. Sergi, a tu et convents al joc del Barça? A mi em convents, excepte... jo crec que falta al darrere... un pujol... Posa-li dos portes. Si soluciona aquest problema... de tenir un tio que ordeni al darrere, jo crec que torna a ser el Barça davant. Però no s'opia aquest problema. D'una sensació que només parlem de números. Que record per aquí, record per allà. Però ningú se n'adona que el Barça amb aquesta defensa, quan arribin partits importants, patirà moltíssim. Patirà moltíssim. I contra el Madrid va patir moltíssim. Ens va marcar dos gols. Aquí el cap nou va amb cada dos a dos. Que marcar-li dos gols al Madrid no el guanyis, doncs tenassos per fer-li més de dos gols al Madrid. Perquè contra el Sevilla es va patir a casa del Sevilla i contra el València a casa es va patir. I Granada a casa es va patir molt, també. Si és que té raó, al fin i a cap, pel Barça... En aquest cas... I fa un moment, això és per treure el document de fa... 10 minuts, exacte, és quan m'heu dit que vosaltres eren optimistes. Sí, som optimistes. I tu estava dient, 8 punts més al Madrid, a la jornada número... No sé quan estem, estem a la 11 o la 12. 8 punts més del Madrid, és molt difícil que el Barça se li escapi el títol de Lliga, perquè una de les coses que sempre diré és que el nivell de la Liga Espanyola és molt i molt... i molt fluix, fluixíssim. Jo crec que el Barça, jugant al 50-60%, pot treure 36 partits sense cap problema. En fi, treient el Madrid. Abans de passar al Madrid, perquè ahir va haver-hi polèmica, declaracions, creuament de declaracions entre Ballesteros, Pepe, Seixurramo, no em sembla que també estava pel mig. Sí, sí, sí. Ho escoltarem, tot això ho escoltarem. Jo aviam a la Maró. El pobre Cristiano, que va pedre un ull. Va posar la balla, no? De quins moments ho escoltem? Però abans, perquè ja sabeu que... El ballet va buidar-li un ull, no sabies aquest poema? És de la vacaciga, no? Sí, sí, sí. Abans, però, parlem de l'Espanyol, el desastre. Avui, més que mai... Soc pericor, Rafa. Sur, del fet. Bueno, que volem... Escolta la lletra, vull que escoltis la lletra. Ah, sí, però si ja me la sé. M'agradaria que estigués sortida, no m'adonirà. I blau d'estric, amb colors pujar-se la noblesa. Però portem per tot el món. Ja està? Sí, sí. Molt bé, molt bé, vinga, va. Ara. Bé, contra l'últim, i de quina manera? S'ha trencat, s'ha trencat. És optimista? No, però hauria de ser optimista. Teniu defensa? Jo sempre dic el mateix, o sigui, nosaltres tenim un marge d'error molt més gran que vosaltres. Vosaltres, els primers, i encara que esteu primers, són com, ostres, que no juguem bé, és que no sé què és, que el Tito tal... Sí, sí, de fet. El Tito tal. Nosaltres estem a baix del tot, no és veritat, el Tito està tota les setmanes mirat amb lupa, que s'hi fa, que no ha tret a un altre, que s'hi ha tret a l'altre, que no sé què, no ho entenc, si esteu fent el millor... el millor principi de temporada de tota la vostra història. Rafa, i vosaltres esteu fent quasi bé? El pitjor. Jo volia preguntar-te, l'altre dia vam sentir-se... Però estem tots iguals, eh? Sí, sí, sí. Estan a 8 punts de la Champions. A 8 punts de la Champions, l'Espanyol. Si és que, millorant una miqueta de les situacions, puc col·locar fàcilment l'Espanyol a la zona UEFA. La partida partit. La partida partit no crec que arribin, però... Bueno, què va fer, perdona, Jordi? Què va fer la reial societat a la setmana passada? Va perdre'm a l'Espanyol a un partit que el Cristian Alvarez es va sortir, ja està, ja està. Què ha fet aquesta setmana la reial societat? Contra el Málaga, contra el Málaga. 1, 2 a 1. 1, 2 a casa Málaga. Això és un... No sé el que passarà. La setmana que ve, ja veurem. Jo volia preguntar-te... No sé què t'has preparat, però jo volia preguntar-te. Perquè l'altre... No m'estranya, amb el 0-3. Esclar, que vols fer-ho. Estava els cars, home. La Sassuna era l'últim, no? Era el Cuez, em sembla? Sí, sí, el Cuez. Va a continuar sent la Sassuna. Va a un punt de marge. És la primera vegada que... Sí, és la primera vegada que es van sentir alguns xiolets en contra de Pochettino. Tu com ho veuràs? Creus que s'hauria de canviar a Pochettino? Jo tinc. I com ells feia broma ell mateix? No es menja els torrons? Jo crec que el que passi a València serà definitiu. Si a l'Espanya el perd a València, Pochettino se'n va. El València... Jo crec que l'imiteix. I amb ells anirà el Toni i tot el seu... Tot a la saga. El València va anubar amb 15 punts. Sí, sí, sí. I veiem... 14. Però l'Espanyol juga al camp del València. 14. 14 és l'Espanyol el 9. Creus que si no... Tens 15, jo tinc 14. Una pregunta. Rafa. Creus que si... Creus que si l'Espanyol no succa al camp del València... Pochettino, dimiteix. Pochettino, dimiteix. Ja pot anar fent les maletes, no? Em sembla un camp. No, no, no, no. Jo no t'he dit tant. L'Espanyol sempre... No vas escoltat. No vas escoltat. Què va fer l'Espanyol amb la reial societat? Ara, canviant les tornes, parlant del meu espanyol. Sí, va guanyar, va guanyar. Va guanyar al camp de la reial societat i el que he dit abans es va sortir i va fer un partidari. Va fer unes parades impressionants. Sobretot una que d'un tir de fora de l'àrea que va ser algo bestial. Això no s'ho para mai. Mai. Això entra segur. Perquè pot ser una bona pilotada. I què ha fet amb l'Ossasuna? A casa. Perdre ser-ho tres. Això no sé. Per on es menja? Si fas un... A casa de la reial, proventa, tot en contra, fora de casa amb un camp bastant fred. Perquè el camp de la reial societat amb la pista de... Favoreix el visitant, no? Bueno, no sé. Jo crec que no favoreix a cap dels dos. Però bueno, és igual. No hi ha part l'Espanyol mai se sap. I és això? No, és una de cal i una d'àrea. És que amb l'Espanyol... És capaç de guanyar valència l'Espanyol. Sí, però em sembla molt gustant. A mi també. Un ultimatum. Jo crec que això aquí entra el tema sort. Perquè els equips des de la zona UEFA fins a Abai, no... un dia jugant molt bé, o altre dia jugant malament, despunta en un pari de jugadors, però ja està, és que no hi ha res més, és veritat. Rafa, i per acabar la carpeta de l'Espanyol, tens alguna novetat sobre el tema d'eleccions? Sí, hi ha una novetat que el Colleta ha demanat que suspenguin, perquè tal com està la crisi institucional d'equip, vol una recessió fins al final d'any, fins al final de la primera volta. Ah, fins a la primera volta. A primera volta. I però el Sergi Oliveró diu que ara n'hi ha de la Xina. Llavors, segons una notícia que ha sortit aquí a Pericos Online, diu... Diu, sí. És la web de referències. La web de referències. Llavors, una enquesta a 53,7% dels afaccionats volien veure Oliveró com a president, per un 30,4%, que es decanten per collet. L'estima que els aficionats no pinguin gaire. No votin. Això ja va en contra de collet, o sigui, que tenien contra tota l'afició, és entrar allà amb el peu. No sé què farà. Rafa, tu tens alguna acció de l'Espanyol com han fet el pressa capital? No, no, no. I aficionats, no? Si un pare té una acció o un pare hi ha acció, pot votar llavors, pot votar, per tant. Sí, hi pot votar, sí. Però el seu vot val tant com un altre que té... Home, com el de Sanchez lliure... No, no, no. Sembla que no sé si... Ara em estava pensant i no sé si pot votar, eh. No ho sé. Ja no ho explicaràs, perquè això... Sí, ja li he de votar. Rafa, agafa la carpeta d'Espanyol, tanca-la. Molt bé, i ara anem a parlar del... Anem a estrenar el netbook perico. I ara, per cert, hem de parlar del proper rival del Barça, que és el Ceregosa aquest dissabte al Camp Nou. Ho farem d'aquí uns moments, perquè abans hem de parlar d'això que deiem del rei el Madrid. Ah, mira! Rafa, no veus que la música està alta i que jo encara no he donat pas al tema? I és que ahir va haver-hi força polèmica, Sergi, això tu ho has vist, ho has buscat. A més, també tenim talls dels protagonistes. Va ser un cop acabat el partit que el Madrid va acabar guanyant al minut 88, 82, 1 a 2. Sí, doncs va haver-hi polèmica el Toni de Bastió, jugadors del Llevan, apunten que... l'arbitrat ja no els va ser. El favorable diu que si perdia el Madrid s'acaba la Lliga i que això no podia passar. Això ho ha dit Juanlo, que creu que no volen que perdi el Madrid perquè es podria acabar la Lliga abans d'hora, virtualment. Tu què dius, Rafa? No, no, no, jo volia dir una cosa de la que esta cançó que... No, no, no, és la cosa. No, espera. Tu sabies que la meva dona porta aquesta música quan jo li truco? Saps per què? Que li saco el lado oscuro. A veure, jo... La rola bruta renta a casa. Sí, a veure una cosa. Ara, para, para. Jo no he escoltat cap d'artules portives. Ni el Club de la Mitjaní. Ni Raco, que fan el Dani Sanabra. Són diferents. Sí, la mena, però jo no... Jo no he escoltat mai, per exemple, no sé, en Marius Carol dient... Ara que posa aquesta sintonia a Sanabra, penso que a la meva dona, quan em turo. Jo no he escoltat mai a la vida. Tenim una mica d'escomptura, si us plau. La primera vegada que ho escolta. És la gràcia de la feina de Morro, no? Som com una família. En fi, Sergi, teniu de clar els seus? Molt bonament, a cauma això. Dèiem que Juanlo es va caçar de l'actor servitral i que Pepe va provocar esgols de l'esgol, que es va fer de la seva, i van creuant aclaracions amb Sergi Ramos. Escoltem. Tampoc ho entro en detall, que lo cuente el mejor. Nosotros hemos hecho el trabajo que teníamos que hacer dentro del campo, y después siempre se intenta llamar la atención de alguna otra manera. No es la primera vez que lo hace, pero si no le gusta este deporte y le gusta más el poseo o cualquiera que se cambie. No es mi problema. No es la primera vez que he estado dentro. He sido interesante por Cristiano, y he entrado a ver cómo estaba simplemente. ¿Me has comentado así? Luego se ha montado un poco, porque parecía que no podía... No, es que luego parecía que yo no podía estar ahí. Si yo lo entiendo, eso para Madrid lo quieren, pero que yo voy a... ¿Cómo estaba? Simplemente. Bé, per tant, el que entenem és que Ballesteros... Tampoc no és que tingui un currículum immaculat. Ballesteros, precisament. Potser és un dels d'Alt Centrals més d'Astrales, que ara mateix hi ha la Lliga. I que va passar la història, també l'any passat perquè li va guanyar una esprina Cristiano Ronaldo. Ah, sí? Això es va convertir en una mena de metàfora del futbol mudés contra el... I després tenim una altra aclaració de Maurinho, que què comenten? Aquest problema de Maurinho diríem que és una atrayà que ve de lluny, com sabem Maurinho doncs no és un home discret a les Roles de Prensa, precisament, i que en sent bastant les Roles de Prensa també encaran-se amb els periodistes. En la última Rola de Prensa, no en la última, no en la penúltima, en la prèvia allavant diríem que no va tractar gaire bé alguns periodistes. El otro dia en el Partit de Copa Europa el escasso hizo el cambio de Madrid por 100, el equipo mejoró extensiblemente, es un juego, en mi opinión, una de la segunda parte. Entonces quería preguntar por Madrid, si no está llegando al rendimiento que usted esperaba de él, o qué espera y qué pujo encito le falta para llegar a ser el jugador que usted quiere. Yo cuando empezaste con la pregunta yo pensaba que me ibas preguntar por 100, no por Madrid. Aquí s'acaba la resposta, la resposta... No sé si va poder contar ya con Cuentrado y si recuperando la pareja de Pepe Ramos. Ya he dicho antes, no sé si ha llegado tarde, pero ya he dicho antes que no estoy seguro si puedo contar con... Això no està editat, vull dir. És tot seguit. Aquí s'enrotlla una mica més i explica una mica més, però després ve una altra resposta també bastant contundent. Hi ha tres preguntes seguides, que és el Mauriño, que li pregunten sobre els jugadors. I ell, la defensiva, sempre. Ya he dicho. Ya he dicho. Como mínimo ya tenés... Ya tenés... No vas a tener que especular, oi? Los atacantes ya no tenés que... que estar... Fa llarga, les aprens a vegades. Cuando se recupera Cuentrado si considera que la pareja de... centrales Pepe Ramos con ellos... Es una pregunta por intervención. Una pregunta, eh? Aquí entra Algos de... Sergio Valentín de Radio. Le pregunto por Gonzalo y Guain. El otro día fue sustituido al descanso. Le pregunto por qué no fue sustituido antes si les elecciono los primeros minutos como usted reconoció y por qué no fue revisado durante la primera mitad. Gracias. No merece respuesta a tu pregunta. No merece respuesta. No merece respuesta. Ya está. Seguramente podríamos continuar porque la roda prensa va ser tota així, la vaig escoltar en sera, però és una mostra i sense tallar res. No hi ha aquest que també... que va sortir de la cantera, que es veu que és morata, que va dir que la tenia equilibradito. Sí, sí, sí. No calent, perquè vull comentar un parell de coses més. Alguns comentaris, per exemple, d'aquest vídeo que està penjat a YouTube, deia que no hauria de pensar un poco en sus aficionados, que los tienes a dispensas con tanta respuesta corta. Diu, no le cuesta nada hablar un poquito más. Doncs sí, això és el que opina la feina d'Espanya Madrid. No ho sabia, però volia parlar també d'un altre tema en relació amb les declaracions de Jose Mourinho a la roda de prensa i és que Mourinho no atès a TV3 la nostra. La nostra. Però els últims partits de Champions en què TV3 ha ofert el partit del Madrid en directe. Jose Mourinho no atès TV3. Però si és legal, la UEFA el pot multar per això. El podria multar. I diumenge es veu un capítol semblant, també, amb Canal Plus. També. I és que la seva, l'entrevistadora de Canal Plus, li va dir a Mourinho que va parlar amb Pardesa. Va parlar amb Pardesa, que és directiu de Madrid, i va evidenciar que hi ha una censura per part del Real Madrid en les preguntes que es poden i no es poden fer. En el tema que Mourinho va criticar l'entrevista filial, no volen que s'hi fiquin i estan censurant segons quines preguntes que fan els periodistes. Per tant, el problema del Mourinho s'està traslladant ja i s'està traslladant ja. Aquesta és la visió del Real Madrid segon Sergi Pons, com que a setmana ens apropa l'actualitat del club Blanco. Mare de Sergi, aquesta reacció, eh? Sí. El Real Madrid per Sergi Pons. Blanca en Pons. Blanca en Pons. Sí, acabem ja amb els últims minuts parlant de l'entrevista. Però pinta en Blanco. Rafa. El Real Madrid per Sergi Pons ja vol morr o cada tarda, de 5 a 7, a ràdio 2B. Acabem ja aquell últim minutat del programa parlant del proper rival i d'algun a nosaltres d'obrim la carpeta police proctiva. Edu Pérez. Tu t'has preparat el proper... Rodríguez. Pérez, Rodríguez, com eh? Miquel Cichà. T'has preparat el proper... Rigal. Sí. He pogut tenir un filó, oi? Descansa, descansa. Ja, ja, jo, ja. El Barça que juga aquest dissabte a l'Esbuit contra el Ceregosa, cal dir que... Abans, els jugadors del Barça, la majoria s'hauran anat d'anar a Panamà, a jugar un partit del dimecres a les 10.30 de la nit, a Panamà. Què partidàs? Espanya a Panamà, perquè no tenen res més a fer, que entre setmana, entre dos partits de Lliga, anar a jugar a Panamà, i més si anar-se a jugar a Arabia Saudita, perquè és l'Esionin, però tornarà al divendres... Perdona, em sona una visió molt subjectiva, aquesta, eh? Sí, però arribaran al divendres a les tantes, i després a veure qui el tens en forma física per al partit del dissabte de l'Esbuit. No, vull dir que hi ha canviant amb Mésipa, que és l'Esionin, aquesta frase. Cristiano Alvarez al porterat espanyol també se'n va convocat amb el Uruguai. El que vull dir és que aquest partit... És l'únic, no? No, no, no. Us afecta molt, eh? L'Onco també se'n va i... És que no té cap sentit, en absolut, que juguin un partit entre dos partits de Lliga a les 10 i mitja d'un dimecres a Panamà. Això és el que vull dir. Això és pasta, això és pasta. Estic completament d'acord amb tu. Ara, això, com deia el Rafa, és per uns acords entre les federacions, o això és de Tafifa, que compta de cara al Mundial o alguna cosa? No, compta pel Mundial, no? Això és un partit, eh? Per ser a Panapà està molt enfadats amb Cesc, perquè va comentar que aquest partit no servia de res. Ja saps què faltava, que s'enfadessin al Barça, ara. Doncs que té raó. Sí, sí, sí. Però, bueno, era un apunt. Doncs a la bossa, què ens trobarem? Un dè amb 15 punts, juguem un 4-2-3-1, intentaran vindre el Camp Nou a tancar-se com va fer el Celtic i va fer el Mallorca, intentar aguantar el 0-0 com sigui, intentar agafar la fableça defensiva del Barça al contratat, tot amb jugadors com Apoño, que és mitja punta, o el derpòstiga, que és el jugador de més renom d'aquest equip, el baterà davant de Portugal, que té molt gol i molta mobilitat entre els defenses. Cal dir que en aquest equip també juga Romarits, que havia jugat amb l'Espanyol, i que han tingut baixes importants, com podríem ser l'Ada Lafita o el mateix Luz Garcia, que també jugava l'Espanyol. O sigui, s'ha de vigilar molt amb jugadors com, com he dit, com Apoño i el derpòstiga amb defensa, s'ha de visitar molt que no marquin gols, però en principi, excepte el que arribaran cansats els jugadors, el Barça hauria d'intentar treure el partit bé. Bé, és últimista l'Edu. Sí, jo crec que amb el principi no hi ha de problema. Re, tenim 30 segons per comentar Bàsquet. Sí, el Barça va jugar aquest cap de setmana, va guanyar prèviament a l'eurolliga el 81-60, en un bon partit contra el Cesc, que és el Cesc el favorit per guanyar l'eurolliga. La Francesca, la Francesca. El Cesc va fer un partidàs al Barça, ahir el Barça que jugava contra el Manresa va començar amb una primera part increïble, impressionant, li entrava a tot, absolutament triples de dos jugadors impressionants, amb un 54 al 18 a la mitja part, guanyant de 36, amb una valoració de 81 a la meia 5, i destacar que al final del partit va acabar guanyant per 42 punts, una païissa total, set derrotes consecutives del Manresa que ho té molt difícil aquest any per salvar-se, i destacar que el Barça va fer un partidàs en tot el sentit, i que al final es va deixar anar, perquè si no hagués guanyat de 50-60. I la NBA, que els Lakers, el que ja tenim a Pau Gasol, ha canviat d'entrador. Sí, van desperir a Mike Brown, jo crec que els jugadors ho van fer a propòsit, van perdre totes partits perquè traïessin a l'entrador de sobre. Així es diu fer el llit. Li van fer el llit a l'entrador clarament, jo crec, perquè amb els jugadors que tenen no poden haver perdut 14 dels 15 partits que han jugat, li van fer clarament el llit, i tenien l'opció de contractar a Phil Jackson o a Mike D'Anthony, i han escollit a Mike D'Anthony al final, a passar que l'afició volia a Phil Jackson. Estava amareçat, també. Bé, volem deixar aquí... Sergi, què vols dir? No, amb un adjectiu defineix-me la victòria de Marqués. Impressionant. Impressionant. Va avantar 22 posicions en una volta. Edu, moltes gràcies, Sergi. Bona tarda. Tornem demà a partir de les 5. Ara és molt tardíssim amb l'informatiu. Ves per els enjurs notícies. Gràcies. Gràcies. Bona tarda, són l'Àsat del Véspera. Comencem una nova edició dels enjurs notícies d'avui dilluns 12 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Véspera. El poeta Sant Just Teng, Joan Margarit, presenta el nou poemari sota el títol d'Esperta al Senyal. El treu al mercat dos anys després de publicar el lluny difícil de recollir tots els poemes 1975-2010. L'autor el presentarà a la biblioteca que porta el seu nom el mes de desembre. Amb aquesta notícia abrim la edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. Gràcies.