#149 - La Penya del Morro del 13/11/2012

pensant de sud cap a nord. Demà el mateix se'l força coberta a la costa, plogims de caràcter feble, més clarines a l'interior i atenció a les temperatures mínimes que pujaran, la propera matinada no serà tan freda com l'anterior i demà les màximes es mantindran o baixaran lleugerament. Cal dir que hi haurà temporal marítima llarg de tota la costa catalana amunades de més de dos metres i mig a causa del vent de Gregal que hi bufarà. Els preus han pujat a Catalunya d'un 1% en l'octubre i situen la taxa d'inflació en el 4,2%. Aquest nivell està 7 dècimes per sobre de la inflació en el conjunt d'Espanya, que és del 3,5%. Les causes que expliquen aquest increment són l'Europa Recepta, les taxes de formació professional i universitàries i l'efecte de l'Iva en serveis personals, però també en cultura i esports. Bona tarda, us parla Joan Berberà. En embola avui es disputa amb dos partits avançats de la decena jornada de la Lliga Sovala, el líder, el Barça, se'n fronta, el baló Manu Aragó, a dos quarts de nou, a Sragosa i a les nou, el gran ulleres des de la taula Rebla difícil visita d'Ala de Mar de Lleó, cuara de clasificació. En futbol el seleccionador xile de futbol, Claudio Borghi, ha votat per la pilota d'or a Messi, com a jugador i Pep Guardiola, com a tècnic segons ha revelat a la xarxa. Fa un any, com a primer futbolista, va votar Cristiano Ronaldo. Ya estaba ganado el balón por Messi y a veces uno tiene que dar alguna esperanza a otros grandes jugadores que se topan con estos monstruos que de pronto no nos dejan hacer todo lo que pudieran hacer. A veces cuando hay grandes jugadores y otros grandes jugadores que viven a atrás y que no tienen ese mismo nivel, también necesitan una cuotita de confianza de ánimo para seguir trabajando y para seguir pediando por ser los mejores. Un altre seleccionador que ha votat per Messi és el de Panamà, que té l'Ibaldes, que té predilecció per Andrés Giniesta. En directe, comencem un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, com estàs, amics i amigues? Bona tarda a les terres de l'Ebre. Gràcies per venir aquí a l'estudi número 1 de ràdio d'Esvern. Avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just, que passa per la vaga general de demà. Avui parlarem de la fira de Mar City que es pot trobar a Barcelona aquests dies de ciutats intel·ligents. També tindrem la banda sonora de la Clara Aguilar, que ens porta la pel·lícula Lo Imposible, una banda sonora boníssima, que ens agrada molt el programa, i avui l'escoltarem atentament amb la Clara. Avui fem un programa especial de Cards de Coixinets, perquè vindran Just for Salva de l'Organització Jonas Bassó. També tindrem el coordinador, que és l'Òscar García, Paul Borrellas i Sergi Pón. A partir de la segona hora anelegirem com va funcionar bé, malament... Una mica les valoracions de tot plegat, també entrevistarem alguns guanyadors i guanyadores de diferents categories de la cursa de Cards. I ja ha passat a partir de les 6 i 10 i fins a les 7. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Per cert, Carme, abans de començar les notícies de Sant Just, volem felicitar des del programa el Francesc Fàbregas, que és Sant Just Teng i és fotògraf, ja ho sabeu, i que ahir el van premiant. Juntament amb Love of Lesbian, els amics de les arts, per exemple, que escoltem de fons, xarango, la pegatina, cimarron... Què passa? Per què és per la cançó? Això em fa molta ràbia. Ara cridem que no passava. Bé, doncs posem una música una mica més neutra. En fi, com comentàvem, Love of Lesbian, els amics de les arts, i Josep Marron i Hotel Cochambre, que és per cert, els hem tingut al programa fa un temps, ahir a la nit van rebre premis ARC, de l'industria musical del directe promoguts per l'associació professional de representants, promotors i managers de Catalunya. Per tant, és la gent del propi ofici, les revistes musicals Enderock i Mondos Sonoro també van ser reconegudes com a millor mitjà de comunicació musical, i la part que ens toca, que ens fa molta il·lusió, Tindrem el programa per parlar una mica de la seva trajectòria. I tot plegat, Francesc Fàbregas, que va rebre el premi especial per la seva trajectòria. A més a més, ja sabeu que l'any passat, aquí a Can Ginestar, vam fer una exposició amb les fotografies que havia fet ell de tots els grans artistes que durant els 80 i 90, estrelles del rock com Tina Turner, Rolling Stones, van passar pel Palau Sant Jordi i altres indrets de Barcelona, i Francesc Fàbregas també, entre altres, fundador del programa Esputnik i de molts programes de nou format que s'han fet al Canal 33 i a Televisió de Catalunya. En fi, una trajectòria i un currículum, perquè com ell diu ara està jubilat, l'entrevistarem els propers dies perquè ens expliqui una mica tot això, i també la Nora Bona, des d'aquí, a Francesc Fàbregas, per aquest premi que ha rebut. Bé, dit això, passem a l'actualitat senjustenca. El pueblo unido, jamás será vencido. Vamos. El pueblo unido, jamás será vencido. Demà hi ha vaga general, ja ho sabeu. L'Ajuntament de Sant Just ha decretat serveis mínims per la vaga general de demà, per regla en general, i hi haurà un treballador als diferents d'apartaments del consistori, a més a més, les escoles de Sant Just i els equipaments i serveis municipals, la decisió de fer vaga dependrà de cada treballador. Carme, com està l'assumpte? Doncs una mica això que comentes, perquè, per exemple, a les clores del municipi del Marrex treballarà una persona que tingui tribuïdes les funcions de direcció i dos educadors i educadores, i perquè fa la resta d'equipaments serveis municipals, al principi tot plegat serà en funció de si finalment els treballadors s'assumen a la vaga o no, que recordem que no té per què dir amantal·lació, és a dir, es pot dir per fer una previsió, però que al principi tu no tens per què haver dit si vull fer-ho a la vaga o no, i fins demà què passarà amb molts d'equipaments. A l'escola Montseny, però... Per exemple, perdona, que talli, però els equipaments que apenen directament de l'Ajuntament, com, no sé, el centre cívic maragall, la biblioteca de Can Ginesta, no sé si el casal de joves de Sant Just obriran, això ho sabem? Això encara no ho sabem, si més no, però la cosa és que a nivell general, si no hi ha uns decretes mínims per aquests equipaments que tu comentes, com si que passa amb el cas de l'escola de Barcelona Municipal Marrex o a altres centres. En el cas de l'escola Montseny, hi ha 4 dels 18 mestres que hi ha, que ningú anirà a una persona a la vaga, amb un cerrat de moment no se sabia aquest matí, i a l'institut, la majoria de professors i professors treballarà, l'escola Maldesa Calamento, de moment que al mestre ha dit que se sumés a aquesta vaga. Per tant, això és el cas a nivell dels equipaments municipals que tenen decretats aquests serveis mínims, i, en principi, a mesura que anem sabent altres informacions respecte a equipaments, també actualitzarem aquesta informació també a través de la web. Per cert, a Ràdio d'Esvern... Això m'ha deixat, sí. Hi ha serveis mínims, o, per exemple, demà a l'Apenya del Morro no fem programa? El just de la fusta, tampoc, o ni d'aquest matí. Els dos programes, tant de matí com de tarda, no es farà, i el que sí que hi haurà és serveis mínims d'informatius, i es farà l'informatiu migdia, molt ressonat però amb la vaga general de demà, per tant, serà una mica especial, també, que tot aquest tema de bulletins horaris, informatiu migdia, de tarda tampoc i ora informatiu vespre, i la resta de programació, és a dir, els programes que es facin a partir d'uns quarts d'avui sí que es fan, és a dir, que la ràdio no fa vaga, sinó que fan vaga aquests dos programes. Canviem d'assumpte al poeta Josep Pedral, farà un recital poètic, aquest vespre a la Taneu de Sant Jord, dins el marc del que ja coneixem com a novembre literari, centrat en els versos del seu romàncio d'Anna Tirant, que és aquest títol que juga amb el doble... el doble intenció d'aquest nom, Anna Tirant, però en el fons també és Anna Tirant, una mica. L'acte comptarà amb una degustació de vi, a més a més, a càrrec del celler de Can Mat, té molt bona pinta, aquest acte. Sí, t'he fet explicat amb en Josep Pedral, que no és el primer cop que fa un acte d'aquesta mena, en el fet de combinar poesia amb degustacions de vi, sobretot en el fet del priorat, però sí que és el primer cop que ve a Sant Just, que aquest tas de vins és una iniciativa encertada. Tot plegat serà avui, a les 8 del vespre, en un acte que forma part de la segona edició del novembre literari. 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. Ja sabeu que cada dia, durant aquesta setmana, i també l'acabé, passaran diferents formacions polítiques per la ràdio, entrevistades al programa Just La Fusta. Avui ha sigut el torn d'aviat democràtica, que, entre altres coses, han comentat que volen retallar cotxes oficials, seus de polítics i bonificar emprenedors IPMES, Carme. Aquestes són les seves principals propostes a nivell econòmic. També he explicat Pablo Barranco, que respecta un possible referèndum sobre l'autoterminació de Catalunya, que el seu partit estaria a favor de consultes com aquesta, si fos però a nivell estatal. I, en aquest sentit, també, crec que si algú es vol indematitzar, la decisió final ha de dependre, segons Pablo Barranco, d'Espanya. Tot i això també considera que és una cortina de fum per desviar l'atenció de temes més importants, com pot ser la crisi o les retallades que vol combatre amb aquestes mesures que ara comentaves vinculades amb aquestes retallades generals. També he dit que estan a favor de l'educació de qualitat, des d'aviat democràtica i del vilinguisme a les escoles, que consideren que el castellà té poca presència a l'ensenyament públic de Catalunya. I, d'altra banda, també ha d'anar a uns possibles pactes, que mai no pactarien partits com iniciativa Catalunya Vers, tampoc amb el partit d'acció i listes, i amb la resta diu que estaria disposat a negociar-hi, sempre i quan s'acceptessin les seves propostes, cosa que no veia gaire clara, en Madrid. Gràcies. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter? La penya del Morro. A Facebook? La penya del Morro. Com veus? Són originals de men. Ui, sí. Ara diu que molt. Un quart de 6 de la tarda. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a ràdio.desverb.com. A partir de la set, a l'informatiu Vespre. Que vagi molt bé, Carme. Bona tarda. Adéu, Carme. Adéu. Per cert, vosaltres estimats joients, que ens escolteu, fareu vaga demà, perquè si voleu, podeu escriure'ns al chat de ràdiodesverb.com les vostres impressions, o a través del mail a la penya del Morro, a roba gmail.com. Fem una petita pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem de diferents notícies positives. Perquè n'hi ha la Núria Oriol, que és la nostra coaching particular, que és l'encarregada de buscar-ne. Per exemple, parlarem de l'amoratòria de les execucions dels desnonaments, que segons diu la Núria, és una victòria de la societat civil, i que anirà a més. En fi, d'aquí uns moments en parlem amb ella, i a més després també al casal de joves de Senjors, les bandes sonores, al final. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments a la penya del Morro. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Nova promoció d'habitatge públic a Senjors d'Esvern. Habitatges en plaça de Parcament i Trister, des de 133.000 euros, hi va inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Senjors d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluit. 54 habitatges de protecció oficial de règim general, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93, 470, 79, 30. 93, 460, 79, 30. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Tens temps fins al 29 d'octubre? Més informació al 012 o parlament 2012.cat. Generalitat de Catalunya. La feina de la feina de la feina de la feina de la feina és la feina de la feina de la feina. Ara és la pròxima ocasió per saludar a les ullentes de la feina del Morro, que és un programa que mereix la pena. Està feta per gent molt bèlida. A mi m'encanta, aunque no he escoltat, nunca porque nunca me lo perdonaré. La feina del Morro, cada tarda, de cinc o set a ràdio dels veus. Eigenitat de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina Sinc i 19 de la tarda continuem en directe a la penya del Mourroul, sempre que sona, sempre no, però quan arriba la Núria Oriol, que és la nostra coaching particular i ens fa veure les notícies d'una forma més positiva i optimista, perquè es pot fer això, sempre sona aquest Always Look on the bright side of life del musical Espanmalot dels Monty Python, perquè Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Sempre hem de buscar i mirar al costat positiu de la vida, no? Núria, malgrat tot? Sí, malgrat tot, exacte. Tu ho has dit, és sí. És molt necessari, i ara més que mai ja ho sabem. La veritat és que sí. En fi, comencem per aquesta moratòria de les execucions dels desnonaments, on, segons tu, hi ha hagut una victòria de la societat civil i que més anirà una mica més enllà. A veure, què ha passat? A veure, fixa't, és el començament de la crisi, i quan comença a haver-hi persones que no poden pagar les hipoteques i comencen a ser desnonades del hiptofacte, o sigui, immediatament, doncs la societat civil es mobilitza amb una sensibilitat molt imogrant, molt generosa, és a dir, tant per intentar impedir que s'executin aquests desnonaments com amb recollida de signatures, finalment s'organitzen en plataformes, i tot això de manera voluntària, tot això de manera espontània, i vinc a lluitar i vinc a protestar sovint en aconseguit que no desnonés una persona perquè es posaven allà al davant intentant evitar que els Mossos acabessin per acompli l'ordre judicial que hi havia, no? I ara se suposa que els dos grans partits de l'Estat, el PP i el PSOE, s'han de posar d'acord per reformar aquesta llei de les hipoteques que, des del 1929, em sembla, pot ser, i que no es tocava. Exacte, i penso una cosa que, a banda del drama que ha suposat deixar gent al carrer, així, directament, i més igual el que va fer amb la teva vida, que això és molt gruixut, és que quedava el teu dependent, o sigui, jo em quedo al teu pis i tu m'has de continuar pagant l'hipoteca, que això era demancial. Bé, la veritat és que has tingut... i és de fet, perquè és una injustícia molt gran i molt grossa, i de fet ja portem un parell d'anys que els índexes de suicidis per aquest motiu és alabadíssim, i la veritat és que, per al meu gust, una mica tard, han començat a moure fitxa, diguem-ho d'alguna forma, als polítics, i, de fet, tampoc no beneficiarà a tothom que tingui hipoteca. No, això és veritat, però també ho diuen una mica com... per una mena de por de que ara molta gent deixi de pagar la hipoteca creient, suposant que, ah, si no ens prenen el pis, la podem deixar de pagar, però és que els polítics en aquestes coses, de vegades, tenen una visió com d'un poble infantilitzat, eh? Se senten com una mica superiors a la majoria del ciutadà. I, aleshores, no veuen que la gent no deixi de pagar hipoteques per gust, fora d'alguna persona molt irresponsable, que seria la gran excepció. Vull dir que fan... Introduixen matisos que, per la majoria de les persones, resulta un gran absorpte. En fi, ens quedem, malgrat tot, perquè, senzillament, jo penso, eh?, que avui, mira, no sé si estic més negatiu que altres dies, però tampoc és una bona notícia, perquè la causa ha estat, com diem, dramàtica, però hi ha un brir d'esperança, no?, amb això, encara que sigui un tant per cent molt mínim, el que es pugui beneficiar d'aquesta nova llei, en Núria. Però, Jordi, no serà potser tan petit, ells també ens ho diuen, és que les informacions són calculades i manipulades, Jordi. Pensa que l'advocatege general de l'Unió Europea ja va dir que la llei espanyola era la contrària a tota la normativa europea, i les lleis internacionals passen per sobre de les estatals. Per tant, és molt possible que comencin a rebre pressions, perquè potser ara es posen d'acord amb alguns aspectes, però que això continuarà modificant-se, perquè el que aquí té gran força és el pes d'aquestes plataformes, el pes de la gent, o sigui, com tu, com jo, veïns, amics, senzilla, que ha donat temps, ha fet esforços, ha donat suport, ha sortit el carrer, i s'ha avançat moltíssim a la situació que ara una mica sembla que es vol reconduir. Però aquestes persones no s'aturaran fins que la resolució final no sigui justa del tot, com a veure. Hipotèticament, que si una persona realment no pot tornar a pagar o unes persones la hipoteca, doncs el banc consideri que li pot posar un lloguer social i que acabin de passar la seva vida en aquell pis, que és el seu, o sigui, que van escollint un principi tranquil·lament amb pau i serenitat. És a dir, la societat civil no s'atura aquí. I per això jo soc més optimista, perquè ara, de fet, tant els bancs com els polítics, sí que volen fer un petit guésidibà, anem a contentar una mica, però totes les persones que han lluitat fins ara no s'aturen aquí. I, a més, tenen un suport supra-nacional. I aquest punt em diu que hi haurà més modificacions del futur. A banda de que hi haurà també negociacions particulars, amb algunes entitats bancàvines, ara es mostraran molt més penines i més esponades a pactar, perquè saben que, de deu, 15 anys vista, es menjaran empatades, parlem clar, els pisos que han executat, les vivendes que han incautat, perquè no tenen sortida. Núria. Sí. O sigui, ja t'ho dic perquè tenim una mica més... No, jo et dic tant de bo, eh? Tant de bo, tant de bo, tant de bo, el que passa és que jo ja... Ja estàs en la societat civil. La nostra esperança ha d'estar posada en el poble, perquè està clar que si hem de posar l'esperança en altres estaments, ja siguin polítics o econòmics, em sembla que ho tenim una mica pelut, eh? Però fixa't una cosa, posant l'esperança en altres estaments, que ho actuem com a persones creatives, perquè, de fet, ja han anat transformant una mica l'estructura de la presa o de l'impuls per les decisions. Bé, parlem de més notícies en clau positiva. Per exemple, aquesta fila, aquesta exposició, que es diu Smart City i que es fa aquí a Barcelona, on s'ensenyen novetats tecnològiques que es poden aplicar als centres urbans, a les ciutats, vaja. Sí, sí, veuràs, mira, sempre que estem buscant les notícies positives, doncs, sovint, les que trobem, es troben que no estan en primera línia de la informació. I fins i tot et vull dir, Jordi, que algun tipus que hem parlat, per la ràdio, s'ho fan amb fitrofò, mitjans importants o mitjans més grans, perdona, no volia dir importants, però com TV3 o d'aquesta mena, un mes, un mes i mig més tard, que nosaltres en parlem, sí. Ah, mira? Sí, sí, sí. Home, està molt bé, que, de fet, et vull preguntar, mira, aquest és el tema de les notícies positives als mitjans de comunicació, tu què estàs més ficada amb tot plegat? És veritat que als diaris cada xpàgines han de posar una notícia positiva? Home, això és una cosa que és una cosa... Un rumor fals, diguem-ho. No, no, no va ben bé així, eh? El que passa és que és veritat que s'intenta que quan es veu, per exemple, un panorama, de que totes les notícies tenen una connotació negativa, el cap de secció o el cap de redacció, i jo, ella, és igual, sí que diu, home, mirat en perspectiva això és com el passeig pel cementiri, no? Diu, anem a buscar una altra solució. No és una norma, però sí que és una bona proposta, per mi. Va tenir en compte. Em va arribar un dia una opinió que deia que sí, em diu, fixeu-vos, cada dos pàgines als diaris sempre té una notícia positiva, o cada tres, no ho sé, o cada X, perquè sí que es fan una mica d'equilibri de balança, no veig passant les pàgines del diari, i, com dius tu, et vaig deprimint cada vegada més. Exacte, cada vegada més. En fi, parlem d'aquesta Smart City Expo en World Congress, que es fa a Barcelona, que és una de les tecnològiques aplicades als centres urbans. Què és el que es pot trobar? Mira, veuràs, aquesta veus resulta que la vaig escollir la setmana passada, i, pum, ja avui era notícia tots els mitjans, i dic, bé, que hi farem, no podem ser tan innovadors i tan punters, fixats. És que és un congress que, en aquest cas, es fa a la Fira de Montjuïc, ja me n'he sabentat bé, abans que m'ho preguntés. És que és com l'altre dia. Que ara t'enganxi, no? Exacte, que no m'enganxi. Hi ha 6.000 assistents previstos, 300 punets, 1.700 ciutats representades per compartir coneixements i proposes, que és punts interessants, que es parla, mira, que es poden anar incorporant a les estructures de la ciutat, infraestructures en xarxa, que milloren la vida, la qualitat de vida, que fan un desenvolupament sostenible. És a dir, que són més acurades amb l'ecologia, amb el medi ambient, amb l'entorn, amb la natura, són la vida més amable, més fàcil i més san a les persones, els animals també que hi viuen. A més a més, s'acta de mostrar propostes que faciliten l'eficiència de tots els recursos que s'han d'envallugar en una ciutat, des del transport, l'aigua, els residus... I tot això, aplicat a les noves tecnologies a través dels telèfons mòbils, amb diferents opcions d'internet, aplicacions... Sembla que el futur va per aquí. Una mica, també, per economitzar i no fer despeses i necessaris de recursos de la ciutat, com, per exemple, els camions de la brossa, com hem pogut veure avui al migdia, com dius tu, a TV3, el tenen a migdia, i bé, en fi, altres aplicacions curioses, com la que avisa els sexos i els invidents, quan hi ha un semàfor a prop, no? Exacte, i fixa't. Gràcies a les iniciatives que es presenten en aquest tipus de trobades, doncs, per exemple, es van començar a canviar les il·luminacions de la ciutat per la il·luminació tipulet que estalviava moltíssim més. És veritat, perquè... Menys de Nadal, dels llums de Nadal. Tens raó, perquè fa 10 anys, sense anar més lluny, les llums del semàfor no són les que veiem ara actualment. Sí, senyor, vull dir que clar, tot això va ajudant, no?, a que es gasti menys amb una facturació elèctrica i, a més a més, a llargar la vida d'aquest focus de llum. Tot això és molt bo, perquè significa també crear menys residus, si li llargues la tapa de vida. I el més interessant és que, en aquest Congrés, concretament, es voldria arribar a la definició d'un prototipus de ciutat intel·ligent, una mica de dir, paràmetres bàsics, perquè una ciutat pugui ser considerada intel·ligent. I això, que aquí és, doncs, totes les decisions consistorials dels ajuntaments de cara al futur, per planificació urbanística, com per infraestructures, com per altres tipus de decisions d'una ciutat. Quan acabi aquesta fira, acabaran decidint què és el que ha de tenir una ciutat perquè es consideri intel·ligent i amb les aplicacions tecnològiques pertinents. A veure, aquest és l'objectiu. Si ho aconseguiran o no quan acabi aquest Congrés, doncs no ho sabem. Però que sí que era l'objectiu principal a aconseguir-ho. Amb una dada que diu que després d'haver fet un estudi a l'estat espanyol sobre 44 ciutats, la ciutat més intel·ligent escogida ha estat Barcelona. Què dius, ara, Barcelona? Sí, home, sí, jo no m'ho pensava. Home, jo tampoc. I la ciutat més intel·ligent d'Europa o del món? No, no, no, de l'estat espanyol. Ah, de l'estat espanyol. Home, no, no, Déu n'hi do. És la ciutat més intel·ligent que té més aquestes aplicacions tecnològiques a la ciutat urbana. En fi... Si et sembla, comentem aquesta última notícia positiva que també has trobat pels mitjans de comunicació. Parlem de Toqueland, que molta gent, com jo, per exemple, li sonarà una mica a xines, perquè no sap ben bé què és, però és un territori, al món, que està a l'arxipel del Pacífic, i que funciona només amb energia solar. Sí, sí, és una illa petita, i que ja funciona només i exclusivament amb energia solar. Però que hi ha una casa només, en aquesta illa. No, però hi ha... Com és una illa petita, però, aleshores, hi ha tot un camp de panells solars, a més a més, que les edificacions claus també els tenen incorporats, i, doncs, tot es gestiona a partir d'aquesta energia, que, a més a més, en magatzemen. No només les estan captant, sinó que la poden en magatzemar, i la van distribuint d'una manera intel·ligent, precisament per cobrir totes les necessitats energètiques de l'illa. He trobat que estava molt bé, perquè és una illa que funciona d'una manera molt neta, a nivell de... I tant. I tant, i tant. Home, si produeix tota la seva energia amb les plaques solars, és que no m'imagino res més net que això, sincerament. O sigui que bravo per aquesta illa, aquest arxipel·lec, que vagi a tocar-la. Que buscarem el Google Maps o algun lloc a veure un cau, perquè deu ser... Déu ser curiós. Quants habitants hi ha? No sé si ho has comentat, això? Jordi, les fa bé, eh? T'he enganxat. Ah, tio, vas enganxat. T'he tornat a enganxar, eh? T'he tornat a enganxar, eh? Home, ja... Mira, que gairebé... No, home, no, jo no vaig enganxar-te, no vaig en mal a fer, però jo tinc curiositat, i mira, tal com em venen, les expresso, i les comento, Núria, no et sàpiga de greu. En fi... El absolut, al contrari, em trobo divertit. Perquè d'aquesta manera, tot és com més espontani, eh? Sí. I em fa fer-ho millor la propera vegada. Que ens agrada molt tenir-ho d'aquí, Núria, que ens agrada molt. Jo també ho he après molt, que això també està perdut per pacífic. Encara gràcies que podem saber alguna cosa. Núria, avui ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, perquè la setmana que ve... podrem parlar també d'afirmacions que podem fer per incrementar la nostra confiança, no? Sí, era la segona part, el que havíem parlat l'altre dia, però ho fem el proper dia, esclar, que sí. Sí, fem el proper dia, perquè d'aquí ens hem de connectar amb el casal de joves de Sant Just, perquè ens expliquin quines són les activitats que tenen preparats per aquesta setmana, perquè avui, saps què passa, Núria? A la segona part, a la segona hora del programa, a partir de 6 i 10, fem un especial dels carts de coixinets, que és una cursa que fa 36 anys que es fa aquí, a Sant Just d'Esvern, i es va fer aquest cap de setmana passat. I hem hagut de moure algunes fitxes, i hem segure un òberto avisat abans, sense la raó del món. Per tant, disculpen. Hem hagut de moure algunes fitxes del programa, i el casal de joves, que normalment el fem a la segona hora, el farem d'aquí uns moments. Permet-me només fer una falta, i dir, doncs veu, que continueu parlant de bones notícies, que ja res, de millor, que això. Núria Oriol, moltíssimes gràcies, que, per cert, la Núria... No aplaudim per a ella, sí, senyor. Que la Núria és coixin, eh, professional, si voleu que us presti els seus serveis, us podeu posar en contacte amb la penya del Morro, a robagmail.com, la penya del Morro, gmail.com, i nosaltres posem en contacte amb la Núria, perquè us ajudi, perquè els codes sempre ho expliquem aquí. El que fan una mica és ajudar a aconseguir uns objectius, no? Que ens anem marquant a la vida, eh, d'una manera... Exacte. Amb una frase, però és una definició. Moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bona tarda. No sé si tenim el Sergi Arrada a punt el telèfon. Sergi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Bona tarda. Què tal? Com estàs? Acom dischargem la vida. Però a mi em fa ràpid. Però t'ho dic aquí ple rendiment, el casal de jove. Ja m'ho penso. Sergi, avui tenim 5 minuts per parlar de les coses que hi ha al casal de joves de Sant Jose aquestes setmanes. Comencem, per començament, hi ha alguna cosa que val que la pena comentar o no? Sí, avui mateix de set a nou, al vespre, tenim Jaïa Femaltàpair, que és una sessió de cuina gratuita, tothom que vulguis per apuntar, les restes de menjar o les quatre coses que tenim desperdigades a la nevera per fer menjar. Doncs és una molt bona idea, perquè a vegades, com dius tu, tenim mitja ceba, tenim una pastanaga i un tros de veïcón. Què podem fer amb això? Sí, o que sobre alguna cosa fas menjar i sobre una mica poder reapropitar això i fer una altra cosa. I això serà avui el casal de joves i gratuït? Gratuït, sí, de 7 a 9. I qui em parteix el curs? Doncs gent diferent, trajerista. Avui són tapes, em diuen. Ah, són tapes, avui? Són tapes diferents. Ah, perdona, un moment. Avui no hi ha això de la iaia o sí? Sí, sí, sí, ja fem el tape, perquè hi ha diferents sessions que han fet per diferents equipaments. Avui fem aquesta session aquí i són tapes. Per què? Per fer amb croquetes, per a... bueno. Escolta, i podem venir a picar, ni que sigui? No, perquè... Si queda, menjaré amb l'Alejandro i jo. Ja, ja, ja, perquè tu penses participar al curs també o no? No, jo penso menjar-me la sobra. Per cert, que no sé si aquest trimestre també, a part, hi ha un taller de cuina o és aquest? No, sí, hi ha un taller de cuina, els dimecres, que funciona molt bé. Això t'anava a dir? Escolta, esteu a tope amb la cuina, el que és el de joves últimament? Sí, mira, torna al cuiner. I són sessions pràctiques o no? No sé què aquestes coses t'agraden. Comprarem un forn. Comprereu un forn al casal de joves? De fet, al Nadal farem un taller, i atabans farem molts tallers, però farem un de cupcakes. Escolta, molt bé! I on posareu el forn? Per fer pitges, per exemple, o per fer... Bueno, es podran fer pastissos, galetes... Ostres, tu, que fort! Això, per ser tallers, encara està funcionant molt bé el taller de cuina. Sí? Doncs mira, aprofitem. Escolta, i es cadereu a dinar, ja. Vosaltres allà, no? Bueno, jo sempre en quedo, eh? Jo no el posareu al forn, per cert. Doncs on d'acabar de mirar? Ja... Això encara no està decidit, dalt. No està decidit, no? Home, esclar, és que depèn d'on el poseu, potser l'oloreta... Quan ho decidim, l'exclusiu la tindràs tu. Home, no n'esperava menys. Per cert, l'el·lí cap de Vila, home, l'el·lí, que tal, bona tarda. Ens explica i ens diu el chat de RadioEsvern.com diu, fora el Cupcake'r. Diu, amb la vista t'enganya i penses boníssim, i quan li claves queixalada és sec i megasoso. Fora! Això són disculpes o les que fa la Ellie, els que... Els de jo, eh? Ja, ja, ja, ja. Bueno, escolta, cadascú Cupcake, perdó. Cupcake'r, no, eh? Cupcake. Què deixa del Cupcake? És per fer pastissos o què? Sí, són una mena... com una màfita simple en galeta, que s'han posat molt de moda. I... i... i hi ha gent que dedica a decorar-la... Va, que hi ha diferents formes i tot plegat, no? És una mena de patchwork, però la cuina. Exacte. Diu que ella, que no, eh? Que diu que som medelenes amb una capa de sucre dur. Bueno, això és la... el màfin amb la decoració de sucre per namunt, que és com una galeta. Aquest curs que avui hi haurà el casal de joves de forma gratuït, tot amb qui vulgui anar, per fer tapes, amb el que ens sobre de menjar a la nevera, eh? Que té bona pinta. Per cert, l'Eli diu que el màfin també és una medelena. Sí, sí, però jo saps que jo m'agrada utilitzar aquestes paraules. Sí, i a més, diu aquest tema amb encent. Ja ho veiem, eh? Per tant, canviant de tema, si no et sap greu, Sergi, per no encendre els nostres ullens que llavors que tenen la pell molt sensible. La única xatadora de... No, que ara tenim 6 persones, mirant-nos. No cal dir-me per les 6 persones. Una és la meva mare, l'altra és el director de la ràdio... La meva nòvia... I l'altra és la meva nòvia, que no tinc, eh? Vull dir, són aquestes 6. Per cert... Sergi, per cert, que hi ha alguna altra activitat de cara a aquestes... Ah, doncs expliqui'ns-les. Tenim la Live Session, que és la nova Jam Session d'aquí del Casal. O sigui, desapareixen les Jam Sessions i arriben les Live Sessions. Exacte, s'han matxembrat. Però què? Perquè el nom mola més, no? Bueno, ser una barreja entre les Books Sessions i les Jam Sessions. Tant sols que també poden tocar a grups de fora. O sigui, començarà amb Jam o amb un grup de música i després canviarà. En aquesta primera, primer començarà amb la Jam Session i després hi haurà dos grups. El tema és... L'entrada es gratuïta? Sí. I aquest dissabte, a partir de quina hora, el Casal? A partir de dos quarts d'onze de la nit, eh? Doncs té bona pinta amb els músics habituals, m'imagino, dels músics de Sant Just... La part al final tancarem primer un concert acústic petitó i després un grup de rockero. Tenim els noms, els grups? Doncs el Facebook ho tinc, espera que ho miri. Entre piernas, el grup rockero. Entre piernas? Entre piernas, està bé. I el grup acústic és una barreja de dos noms, un noi i una noia, que són els dos que canten. I ara no sabria dir-t'hi el nom exactament, però si t'esperes un segon... Sí, ens esperem, no pateixis. Són grups de música que assajen aquí els books del Casal de Joves? No. Ah. Molt bé, Sergi, molt bé. No, no, jo pregunto, perquè... Jo la fas molt bé, em pregunta. En fi, doncs la música que no... Per cert, no sé si... Es diu Joan Laya. Joan Laya. Joan Laya. El Joan i la Laya, no? Exacte, Joan Laya. Veus que bé? No té més. I després entre piernas, com t'he dit. Per cert, ara que parlem de música i de grups d'aquí de Sant Just, no sé si vas veure la sonora, ahir, al canal 33, que va sortir el grup Riu. Bueno, és que Riu està patant molt, eh? Sí, per això t'ho dic. De fet, vols que t'abans sona altra cosa? Home, és clar. A la propera gent de jove, que serà de gener març, hi haurà un article d'ells. Ah, molt bé, no? Sí. Ah, escolta. Quantes exclusives t'estim donant, eh? Sí, sí, és un no parat. Home, ens va fer gràcia, perquè per exemple ahir vam veure el Cisco, el Francesc Cardona, que també l'entrevistaven i tot, i la veritat és que estava prou bé. En fi, Sergi, ho hem de... Fins aquí hem arribat, no? Com? Fins aquí hem arribat. Sí, fins aquí hem arribat. Què vols explicar alguna cosa més? No, no, ja està bé, no? Ja està bé. No, ja està bé, perquè després endavant pressions des de les altres esferes del casal de joves, eh? Jo ho saps. Avui estem molt liat per tenir, a part del taller, aquest de ja ja fem el tàper, tenim la nostra sessió de teatre social, la nostra sessió de producció musical, el taller de trapecis, i avui, totes les sales ocupades. I amb tallers. Bueno, bueno, d'acord? Estic impressionant, eh? Sí, sí, no, no, d'acord, d'acord, Sergi. Què vols dir amb això, que esteu... Avui on falla, eh? Que esteu triomfant com la Coca-Cola, no? L'Eli, tu pot dir, tu pot dir en català, però jo t'ho dic en anglès, on falla, l'estem. Aquesta expressió com s'hauria de traduir, en català? Busca, ho patem. Que estem en, estem en foc, no? Sí, encesos. Estem encesos, el casal de joves, esteu encesos. Mira, aquest tema és la versió de... de la Liga de la Patum, del grup riu. En fi, Sergi, ens acomiadem amb ells, i a tu també t'acomiadem, i en algun moment escoltarem les bandes sonores de la Clara Aguila, que avui parlarem de l'Oimpossible. Has vist l'Oimpossible, no? Sí, al final de la cinc. Ja ho sé. Jo la vaig anar a veure, perquè vas dir que estava molt bé, i et dono la raó, Sergi, moltes gràcies. Ja és la tercera pel·lícula més talliera de tota l'Història d'Espanya. Ara en parlarem. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Continuem a la penya del Morro, tot seguit les bandes sonores de Clara Aguila. Clara Aguila, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Avui, quina banda sonora ens portes per descobrir a fons? Doncs avui parlem, m'he quedat actualitat. És una pel·lícula que s'estrana a fa a Poquet, que és l'Oimpossible. Home, l'Oimpossible. Has vist? Sí, sí. De Antonio Bayona, i la banda sonora és de Fernando Velázquez. Hola, soc el J. Bayona, i això és una assrotació per la penya del Morro. Epa, Bayona. Home... L'Oimpossible és la pel·lícula més taquillera de la història del cinema espanyol i el seu compositor, molta gent s'ha fixat també amb la banda sonora, que l'ha vist i l'ha escoltat, clar, diu que és boníssima, i era espanyol, és d'aquí. Ell sí, però el que és català és el Bayona, està a Barcelona. Sembla que el Velázquez no recordo on és. No sé, no, no dic que es va, però no. Quan es va estrenar? Es va estrenar res fa un mes, el 11 d'octubre, amb això, amb un rècord absolut, de cap de setmana. És la història d'una família que va tenir molta sort, va ser molt afortunada, perquè s'ambienta la història del tsunami de l'any 2004 a Tailandia. És veritat que aquesta família va viure uns anys aquí senjors? Sí, sí, ells són de Madrid, van, com que ell és el que treballa, que es passaven a veure en del Japó, però van passar després del tsunami, a més a més, quan, sí, fa uns anys, el 2008, vam dir l'altre dia, van estar vivint aquí senjors una temporada. Just després del tsunami? Just després, no ho sé, no, després segur. Ah, després segur? Sí. Ostres, que curiós, no? En lloc així, també, molt tranquil, no? Sí. Va, sa vegada. Parlem una mica dels seus protagonistes, i també dels personatges i actors. A veure, primer de tot dir que va ser molt important el paper d'ella, de la Maria Belbon, que és el nom de la dona real de la família, que ha participat molt a la pel·lícula, en el guió, i que la pel·lícula l'interpreta la home Iwatz, i li fa de marit el gran Ewa McGregor, juntament amb els tres nens que fan un paper, sí o no, Jordi, espectacular. És increïble. És increïble. A mi em veurà moltíssim el treball que van fer els nens, i sobretot el gran ensemble, el que es queda amb la mare, no? I la veritat és que ell porta el pes de molt bona part de la pel·lícula, que també té risc, es agafen un nen, per exemple, amb tota la maquinaria, però, escolta'm, imagino que el procés de castell també ho va ser. No sé com es diu, però el que selecciona els actors, brutal. Explica'l una mica. La història comença que la família... ells van a... són de Madrid, però van... van del Japó, van a Tailandia, a passar el Nadal, i en un matí que estan al típic hotel, així, a l'hora de la costa, doncs són sorprenents per la gran onada, les noves que van venir amb el Sorami. I la història té, com dues parts, no? I sobretot, hi ha la part de la mare, que es queda amb el fil gran, que és la que es veu més, i després ja tenim la història del pare amb els altres nens, i començar una part que és el retrobament i tot això. Bé, la veritat és que no te l'explicarem avui una mica. Si no ho veus l'impossible, m'haurà de canviar avui de missora, però vaja, que destriparem una mica el guió i la pel·lícula, perquè imaginem que moltíssima gent que ens està escoltant la vista. De fet, el que passa, efectivament, és que la família queda dividida amb el pare i els dos petits, i la mare i el seu fil gran, que també la primera mitjora de pel·lícula, és increïble. És increïble. És espectacular, està molt ben feta, molt ben recreatat, aquest tsunami, quan entra, a mi em va agradar moltíssim. Vas plorar, Clara? Sí, molt, Jordi. De fet, des de la primera part, ja... Bueno, gent com jo que t'havia quedat amb plorant, ens passem la gran majoria de la pel·lícula plorant, i és que la música aquí hi juga un paper importantíssim. La banda Sora sempre és important, una pel·lícula és un llenguatge més. Però en aquesta pel·lícula és que... Després en parlarem, però tot el que suposa posar imatge a una història d'endramàlia com aquesta és complicat. Bé, de fet, ja veiem amb aquesta peça que es diu Let's Go No Need to Wait, és a dir, anem-nos-en, no hi ha necessitat d'esperar, que hi ha moments, clar, molt tensos, molt dramàtics, no? I sempre m'estic fixant des que vinc en aquest espai, clar, Mifix, amb les bandes sonores, i hi ha els moments aquests de cell, o d'acordes, de viulins, que això també... Hi ha pel·lícules quan bandes sonores, si busquen dramatisme, utilitzen aquests instruments. Com poses música a una tragèdia tan heavy com aquesta que va ser el Sonami? Home, jo crec que és una... És molt complicat, és... Bueno, jo veig una entrevista que allò ho explicava, que sobretot l'important és el respecte. Has de fer un equilibri entre l'estòria que està fent el director de cine, una imatge, amb unes coses molt fortes, i després d'adaptar, perquè no sigui una cosa molt... molt pastelosa, ni allò que dius tu, no? Si poses moltes coses a vegades que molt així, llavors és una banda sonora que... que jo crec que té... té moltes cares, i depèn de quin moment és més tranquil·la, o quin moment no és tan així. Per exemple, el crític Carles Boyero del país, parlant sobre això que estem dient, a l'escriure un dia que ha diut la Machacona, utilització de la música subrayant. Los sentimientos es un método tan antiguo como infame. Es lo imposible conviver lo mejor y lo peor a sombroso arranque. Per tant, entenc per les paraules de Carles Boyero, el crític del país, que no li va agradar la banda sonora. Jo no estic gens d'acord. És una de les... com sempre passa, i algú que no li sembla bé, que ho ha trobat molt pastelós, però... va plorar i no ho volia plorar. I va jugar, perquè moltes vegades passa això, tant d'unes que estan jugant amb els teus sentiments, quan tot està tan ben... tot quadra, també, no? Està tan ben fet, està tan ben recreat, i només falta ja la banda sonora que ja t'acaba d'arribar al cor. Per cert, com van fer la música, Clara? Doncs ens van registrar els estudis a Beirrot, a Londres. Hòstia, aquesta música t'ha dit abans, eh? És molt perdida, és això, eh? És que... sí o no? Prèvius Lee, eh? Prèvius Lee, on l'hòstia? Sí, sí, sí. Doncs el que deia, es van registrar a Londres. Sí, perdona, que et talli, però sí que és veritat que té un punt. Mira, això és perdidos. Ostres. Això és perdidos de veritat, no? Això és perdidos, ja ho sabem. I aquesta? I aquestes? Això és perdidos... Això és impossible. Vaja, aquests violins de Tremolo... I ja comencen ja la segona temporada. És veritat. Però vaja, sí que té un punt, eh? Sí, sí. És típic de quan està negant el vols en los sotres. És veritat, és veritat. Això és l'impossible? Això és l'impossible. Jack! Come back, Jack! You have to come back! Total. Sí, sí, sí. En fi, com van fer la música? Perquè té d'allà que estaves dient que la van enregistrar els estudis a Beirrot, a Londres. Hi ha un vídeo que corra per YouTube, que el podeu buscar, es van de sonora a l'impossible, i el mateix director explica com a treballar amb el compositor, no? Diuen, en el vídeo es veu, com en una de les proves amb l'orquestra, es veu com el director, el presenta Maria Belón, que és la dona real que va viure aquesta història, la mare, la família, i ella mateixa, allò entre allà, com és evident, amb anglès es diries a l'orquestra i que com a viure ella i la seva família, aquesta història. Que fort, eh? Sí, és molt emotiu, és molt emotiu. Per cert, Fernando Velázquez, el compositor de la banda sonora de l'Oimpossible, ell s'ha inspirat en alguna altra banda sonora, com per exemple aquest paral·lelisme que hem pogut trobar nosaltres amb l'OST. Jo vaig estar buscant i ell diu que no, en principi, però que, com això és normal, el moment que ell va estar fent aquesta obra, estava llegint una novel·la de Cornwall que es diu La Ciutat Morta. Diu que això no significa que tingués a veure, però això és una declaració directa, exacta d'una traïssa que vam fer el 10 d'octubre del diari ABC. Crec que gràcies a Déu, és la banda sonora de l'Oimpossible. Què vol dir això? Que es va inspirar... Es va deixar... Es va deixar divina o alguna cosa. Sí, això t'ho anava a dir, no? Déu n'hi do. En fi, avui la banda sona de l'Oimpossible, clar, alguna cosa més sobre la música, aquest compositor i tot plegat, perquè és una... Perdona, fes la pregunta i jo tallo, veus que bé? No, però és que a mi m'arriba molt, aquesta música, i suposo que a la gent no, mena mínima sensibilitat. Home, és... És heavy, és heavy. Ell té trajectòries, coses que la gent ha destacat també de la seva filmografia, com el compositor de banda sonora, hi ha pel·lícules com Sabas Greys, Lope o Los Ojos de Julia, o també va participar en la primera pel·lícula del Juan Antonio Mayón, el Ballón, l'Olof Fonato. L'Olof Fonato, no? Que també és banda sonora que m'agrada molt, però jo crec que és bastant diferent. És més, tot a més igual, i aquest és com... Jo he trobat moltes cares, diguéssim. Hola, soc el J. Ballona, i això és una salutació per la penya del Morro. T'agrada posar-lo, eh? No, no, és ell mateix, que vol saludar tota l'estona, és una mica pesat, però t'agraïm la salutació J. Ballona, que ell mateix es diu J.A. Veus que em sonava que es deia J.A. o J.A., no sé què? A partir d'ara, jo també he demanat la gent que em digui J.A.D. Perquè aquest home ens imaginem que és compositor i que també toca alguns instruments, no? De fet, als seus inicis, ell era violoncelista, però ell m'haig identificat com a tal, com a interpret d'aquest instrument, només aviat amb el paper de director d'orquestra. Els seus inicis, com a músic, es barrejaven d'inquiatut i de passió per fer arrenjaments, que és el que ell volia fer, i de dependentment del gènere de la ci clàssica, per cinema, per teatre o el que sigui. És un tio que realment té una gran passió per aquest món, que li és igual les etiquetes, i llegir també en aquesta entrevista que sempre que pot, toca la guitarra elèctrica en algun bar i el seu objectiu és seguir vivint com una mater vingut així, com si fos un altre mes, sense fer un dels grans. Ara, tu penses que si aquesta pel·lícula no estigués basada en un fet real, hagués tingut tant ressò, o hagués emocionat tant, o, per exemple, la banda sonora i les interpretacions, no sé, haguessin arribat tant al públic? Jo crec que no, perquè sempre quan saps que és una cosa que realment no és una gran producció amb allò, amb una americana, d'una cosa inventada, exagerada, sinó que, a més a més, s'han pogut llegir moltes entrevistes d'aquesta dona, que realment ha participat molt a la Maria Belón, Belbón en la pel·lícula, jo crec que no. I tu què prefereixes? Que posin que estàs basada en fets reals el començament de la pel·lícula, o el final de tot? O sigui que abans, quan acaba la pel·lícula... Ho diu al principi, no? Aquest cas és al principi, llavors ja dius, això ja va passar de veritat, llavors d'una altra manera, però jo a vegades també m'agrada veure la pel·lícula i dius, que fort, que fort, i després t'impacta molt. És veritat. Això està basada en fets reals, i dius, que encara t'impacta més, no? Sí, però potser sí, realment. A mi potser penso que m'agraden més al final, però vaja, per opinions els colors. En fi, clar, moltíssimes gràcies. Vaja, que vagi bé. Vinga. Bona tarda. Bona tarda. Fa uns minuts ha finalitzat l'acte d'homenatge els 5 bombers dels Graf, els grups de reforç, d'actuacions forestals morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan, l'any 2009. Horta, Marro, Bona tarda. Bona tarda, doncs, familiars, companys, bombers i autoritzats a l'Humanitat, familiars de les víctimes i el president de la Generalitat. Tornades, implantats simbòlicament, obres en record d'aquests 5 bombers, mas per mas, exacte d'un homenatge al sector públic i també un camp a la vida. A més, també fa uns mesos es van plantar 5.000 obres, més en uns terrenys pròxims on es va original el foc. Els Mossos d'Esquadra en alertat que alguns col·lectius que es manifestaran demà en motiu de la vaga general criden a la violència o editen declaracions a la xarxa al comissari i porta bé un mica el capell. A Barcelona coincideixen dues manifestacions a la tarda. La convocada pels indicats comissions obreres, UGT i USOC surt de la plaça Catalunya cap al passeig de Gràcia-Munt i pel carrer Bona Tarda. La vaga és una vaga de reivindicació de caire laboral. Ara ja està agafant també un tome social i un tome de reivindicació i un tome que en alguns aspectes es poden convertir. Amb alguns actes violents, que haurem de impedir de totes totes i que haurem de perseguir els seus autors si es decideixen fer-ho. I el carrer Brucavall es durarà a terme la convocada per la CGT i la CNT. En cas del Darulls, els Mossos recomanen als ciutadans marxar cap a l'esquerra de l'Eixample cap a plaça Espanya. Des d'aquest vespre i fins dijous al migdia es mobilitzaran 9.000 efectius a tot Catalunya. Pel que fa als serveis mínims, establers per la Generalitat, hi haurà un terç del servei habitual en hora punta a Rodalies, als trens regionals, el metro i autobusos de Barcelona, per Rocarrilsen de la Generalitat, que van a l'aeroport i les empreses que realitzen el transport interurbant de viatges per carretera. Aquest 33% del servei serà de dos quarts de set del matí, a dos quarts de deu i de dos quarts de cinc de la tarda, a dos quarts de deu del vespre, la resta del dia no hi haurà serveis mínims. A la sanitat té sedíus vitals, tant siguin públics com privats, centres d'atenció primària i ambulatoris, funcionaran les urgències, però també les unitats especials ha d'haver-hi una persona de l'equip directiu i un terç de la plantilla i a les escoles d'infantili primària, és a dir, de l'etapa educativa de 3 a 12 anys, almenys un membre de l'equip facultatiu i un mestre per cada 6 aules. Tot això a centres públics, privats o concertats. Des d'aquesta tarda a Barcelona és, fins dijous, la capital de les ciutats intel·ligents amb l'organització del saló Smart City Expo, gairebé 150 empreses presenten en el mar del saló. Les darreres novetats per millorar la gestió de les ciutats, com ara, semàforos intel·ligents o marquesines amb connexió a internet. Recinta Firal de l'Hospitalet Maricar Magallego. Les persones cegues poden demanar el canvi del color del semàfor mitjançant el seu telèfon mòbil. El mòbil també serveix per reservar aparcament en accedir a una ciutat i per saber quin és el millor itinerari per anar d'un punt a un altre amb transport públic. L'empresa Indra ha presentat una targeta intel·ligent que facilita els tràmits que s'han de fer amb l'administració. Manuel Auseberri és el responsable de l'empresa. Que d'una forma intel·ligent pot concentrar-se totes les interaccions del ciutadà amb la ciutat, per exemple, com que requereixin identificació o pagament. La targeta t'identifica tu i permet, per exemple, que facis una reserva amb una cita amb un metge, et permet que paguis un tribut, et permet que reservis una bicicleta pública i d'alguna manera tot això està recollit en una base general a la qual la ciutat pot tenir una visió integrada del que fa el ciutadà. Un altre de les propostes és un dispositiu que es col·locar als contenidors d'escombraries i que informa de si està ple o no. D'aquesta manera es poden evitar d'expressaments innecessaris, sobretot en obris apartats. Bona tarda, us parla, Eduard Cabrer. En em vol avui es disputen dos partits avançats de la decena jornada de la Lliga a Soval. El líder al Barça s'enfronta al Balomano Aragón a dos quarts de nou a Saragossa i a les noues granullers de ser a la taula Rep, el putena de Mar de Llaó, quart a la classificació. Aquest migdia la selecció catalana de futbol ha presentat la seva nova samarreta dissenyada per custo del Mau. El seleccionador català, Joan Cruyff, ha explicat els motius pels que deixarà el càrrec després del partit del 2 de gener. Bueno, dejé, porque he llegado a los 65 y es la jubilación. Y yo, no, es que yo pienso, sí, entonces yo creo que hay que dejar paso a la próxima generación. Siempre estoy para lo que sea, pero yo creo que la primera espada tiene que ser otro. I a l'Espanyol, malgrat la jornada de vaga prevista, per demà l'entrenador ha programat un entrenament a Porta Tancada a dos quarts d'11 del matí de la seva banda. El Barça ha programat per demà un entrenament voluntari, per demà tenent a la jornada de vaga general. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 65. T'ha acompidat la vaga general a l'Europeu? A Sant Just, l'Ajuntament ha decretat serveis mínims i per departament hi haurà una persona treballant a la centraleta, una altra a l'oficina, la justi integrada, una persona més a serveis socials, una altra a l'assassurament legal, una altra a treballador del consistori, s'encarregarà de tasques de control i fiscalització, i una altra a la tresoraria, per la escola a la versió de Marrex, per una persona que tingui tributes les funcions de direcció, i dos educadors i educadores, per la resta d'equivament, serveis municipals, i no porto un. Funciona si els seus treballadors i treballadores volen sumar-se a la vaga, cosa que se sabrà definitivament demà, però en principi la previsió d'avui és que, per exemple, la bona aigua obri amb normalitat, com també farà el Centre Civil Joan Maragall, i, en canvi, no obrirà ni la biblioteca, ni el bar de Can Ginestà, ni l'arxiu municipal, sí, però només hi treballarà una persona. En el cas del milenari, obrirà, però no hi haurà els serveis de cafateria, ni restaurant, ni tampoc recepció, només hi haurà conservació i tampoc no obrirà el camp de futbol municipal. L'altra banda, per les escoles, m'ensenya a la vaga 4 dels 18 mestres que hi ha, que ningú n'hi anirà un. En un cerrat de moment no se sap, a l'instit de la majoria de professors també treballarà i l'escola m'ha de secretar que el mestre ha dit que s'assumirà a la vaga. En el cas del cap de Sant Just, no se sabrà què passa fins demà, però sí que hi ha, en aquest cas, també serveis mínims, com ara dels dos metges, dels infermers i una persona d'administració. Més coses, el poeta Jules Pedral es farà un recital poètic aquest vespre a la Teneu, en la marc del novembre literari. Pedral es centrarà en els seus versos, en el seu romànsut d'Anna Tirant, un acte que compta amb una degustació de vi a càrrec del celler de Can Mata. No és el primer cop que Pedral es fa un acte d'aquesta mena, combinant poemes amb degustacions de vi, sobretot ja ho havia fet el pribret, però és el primer cop que passa per Sant Just, i crec que aquest tas de vins per acompanyar el seu recital és una iniciativa encertada. Tot plegat serà les 8 del vespre a la sala piquet de la Teneu, en la marc de la segona edició del novembre literari. I acabem aquest volet d'explicar amb vos que l'escola Montserrat farà un mercat de segona mà al propè 17 de novembre. Ja es poden fer les inscripcions, si voleu reservar-hi un espai per muntar una paradeta, i la inscripció costarà 3 euros. S'hauran de pagar el mateix dia del mercat que es farà a la pista esportiva de l'escola Montserrat, entre 2 quarts d'11 del matí i 2,43 de dissabte. Els objectes que es poden vendre han de ser de segona mà, però està això sí, en bon estat. Les places són limitades i es podeu inscriure a través del web www.emparrat.blogspot.com I de moment això és tot més informació, a partir de la set, els senyors notícies a Dície Vespre. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar... Però com és l'aigua de la Xeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, el Museu òqvar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òqvar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Soc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó, que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó, te'n volia robar un altre, accedit des de la primera impressió. Calis, ves, pres, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, les postes, la vida mai nostra, emrigadors, els vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Calis, ves, pres, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, les postes, la vida mai nostra, emrigadors, els vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Calis, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, els vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Calis, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, els vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Calis, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, els vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Calis, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, els vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Calis, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, els vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Calis, ves, groc, suc, trobes, blaus, oberts, tronges, el vins, que dèvem quan fugim de la primera impressió. Hi ha futur. Hi ha futur. Possible. A la cursa no vaig fer res, eh? Com és possible, això? Com t'ho has compaginat, això el vol? O sigui, el dia de la cursa res, o sigui, com el corredor normal, però preparant-ho sí que vaig estar amb el Just i el Lluís, a seguretat. Fantàstic. A més a més, ja sabeu que ens podeu escriure, estimats lluyents, a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com, on, per exemple, nickname ha dit, esteu molt guapos. Gràcies. Gràcies. Perquè a més també els podeu veure. Fem aquestes quatre dades sobre aquesta 36ª edició de la cursa de Cards de Cuxinets. Hem pogut repassar les dades de participació, perquè aquest any ha sigut dels últims cinc anys, si més no, l'any amb més participació. I a la categoria amicta, que era la nova, hi ha hagut... Cinc cars. A la 20, que eren els que porten els números 600. 15 cars. 10 cars. A cadets. 12 cars. Femines, record absolut. 21 cars. A baterans. 20 cars. A júnior. 14 cars. I a senior master, la categoria absoluta. 31 cars. I, com comentàvem, el foment aquest any ha destacat l'alta participació a la categoria de fèmines. 21 cars. No hi havia anticutants. No sé si us esperàveu que aquest any hi hagués... aquest boom a la que es donaria a fèmines ha sigut una sorpresa. Una sorpresa. Com sempre, donen la sorpresa. Jo sóc el canal, perquè amb la creació de la categoria amicta, també ens pensàvem una mica que potser fèmines seria una de les que devallaria, però a tot el contrari, sembla que senior master ha sigut qui ha finalment devallat una mica el número de cars participants, però les fèmines han augmentat considerablement el seu número. Volem parlar amb algú de la categoria de fèmines? Sí, sí. De fet, tenim una nova corredora, que és la primera vegada que ha participat els cars de coixinets, que és l'Anna Carrasco. Tenim el telèfon, Anna, bona tarda. Hola, bona tarda a tots. Com definiries la teva experiència a la cursa de cars de coixinets com a corredora novel·la, podríem dir? Bé, doncs per mi, molt satisfeta haver-hi participat. La veritat és una experiència molt maca i encara estic una mica dolorida d'escaldes de setmana, però molt contentes, jo i la meva companya, la Paula Gassia, també. Com va ser la vostra trajectòria? Què és el que va passar amb vosaltres? Nosaltres vam fer una mica de baix temps en cronos, la veritat és que no pensàvem que arribaríem després de semsis, i, finalment, semsis ja ens van eliminar. En quina polícia vau quedar per policitat? No ho sabria dir-t'ho segur. Sembla que potser les desenes o per allà anava. No ho sabem segur. No, de semsis, m'ho preguntava. A semsis vam quedar a quarta, vam tocar amb cinquenes. Per poc, perquè recordem que els tres primers cars de la semifinal es classificaven per la final. Per tant, tu t'imaginaves, a priori, abans de tirar-te aquest cap de setmana pel que refreixes, que seria així? O ha sigut diferent? No, en cap moment. Jo no m'imaginaveu que mai havia vist dels cars només l'any passat, com a públic, i la veritat és que pensava que era molt arriscat. No m'imaginaveu tirar-me pel que refreixes. I, finalment, quan m'he tirat, és una molt bona experiència. És una drenelina increïble que neixes anar allà a l'esfalt. I, Anna, recomanaries a la gent que ho fes i participés? Per exemple, tu l'any que ve i tornaràs? Sí, l'any que ve, és que farem jo i la Paula, i si animo a tothom, la veritat és que no ho vius del tot fins que no hi participes, jo penso, no saps el que és, fins que no corres els cars. Ja saps que aquí som un munt de gent, si voleu parlar i preguntar-li qualsevol cosa a l'Anna, podeu fer-ho, podeu fer-ho. Jo crec que per ser un bon senyor estén que algun cop t'has d'haver tirat. És veritat. Però jo sóc esplorina. Jo li volia preguntar quina sensació va sentir les primeres baixades o just abans de baixar, què es va sentir en aquell moment? Les primeres baixades. Les primeres baixades molt de descontrol, perquè tampoc no havíem baixat mai amb el car per allà, i bastant de por. Però un cop fas la primera baixada, hi veus com ells, hi ha després, i el car es va baixar molt tranquil·lo. I ja ha començat a agafar-li a l'ugust de la baixada. És una mica... de sac d'error, això dels cars. Vas veient a cada baixada que has fet malament, suposo que, a mi de que anava avançant a cap de setmana, millor. Sí, exacte. I també ho veig una mica a Esport de l'Ite, perquè això de tot el dissabte està baixant, cronos, i ara torna a haver-hi dinat, tornes a fer un altre cronó, vull dir que em trobo que... És important, és una cursa molt maca. Gràcies, home. Gràcies. Ens esforçarem durant l'any per tirar-la endavant. També volia afegir que l'organització fa molt bona feina. Jo també crec que és molt important. Us està fent una falca molt bona. Sí, sí. Us sembla que ens conegui d'alguna manera o altra. Sí, també és un amic, no? No hi havia re, no hi havia repreparat. Seriosament, parlant, veig que és una... És més fàcil. Organitzar una cosa així i els felicito a l'organització, està clar. A mi el que m'agradaria fer referència és una cosa que ha dit l'Anna, l'any que ve ens tirarem i amb cart nou, i és que l'Anna i la Paula han fet ús del servei que tenim dels cars de lloguer, que de fet ha funcionat molt bé, perquè hem llogat gairebé tots els cars que tenim, si no m'equivoquen. Sí, perquè era l'últim al nostre. Doncs senyal que funciona aquest servei, bé, però una persona ha participat a la cursa de cars per fer servir aquests cars de lloguer que són propietat de l'organització i es deixen. I l'any que ve, continues tan engrascada per tirar-se i fer-se el seu propi car. A aquest sentit m'agradaria felicitar aquesta iniciativa, que en tenim i fa un parell d'anys, l'organització. Sí, i també que la gent està bé que li durem el car de lloguer pel primer any, però que després entendre que la cursa no és només el 17 de domenç, sinó que també és fer-se el car, perquè quan participes t'has de fer el car, i el car és forma part de la cursa, i és molt important. Jo crec que és molt important fer el car tu, perquè és que era tant important com la cursa, i t'ho dic en sèrio perquè és una experiència espectacular. Fer-te el car és importantíssim. Amb quant temps el vau fer vosaltres? Jo vaig a dir que 8 dies, 24 hores del dia. Demano. No, no. L'agost no vas dormir. Ah, l'agost. Tinc gades de 4 dies, però disseny primer, pensant a la UE, mirant coses de cotxes i pensant. Era el primer car que construïeu vosaltres? El tercer. Sí, però vaig canviar de corredor i el pare també és físic i ens va ajudar. Vosqueu recursos. Una feina d'enginyaria. Tenien hores al tunnel de ben jugat i tot. Ara que estem parlant sobre el tema dels cars i on es traiem, com es construeixen, hi ha certs rumors o una teoria que m'agradaria comentar amb vosaltres a veure què opineu de tot plegat. I és que a Sant Just diuen que hi ha molts garatges, en molts llocs, cars amagats, que la gent, diguem que no els vol s'adir o els vol deixar, perquè lògicament hi tenen un estim espacial i potser no és una exageració ni que potser hi ha 150 cars o 200 cars que no estan de nos. Què opines, Òscar? Hi ha molts cars als garatges de les coses de Sant Just, però una gran quantitat, i hi ha molta gent que no els vol deixar perquè els hi té carinyo, i hi ha gent que prefereix destruir-lo abans que deixés. Què dius, home? No, és que ara el meu fill... No el vull deixar, no vull que ningú baixi. Bueno, he trobat que és així, una mica de tot. Home, trobo una mica forta. També hem trobat casos contagis que et truquen, que tinc un car que fa anys que no utilitzo a venir a buscar ous al que deu l'organització. És una mica de tot, però no és que sigui per... Jo què sé, perquè jo no vol que ningú baixi amb el car que va baixar. Va tenir una mala experiència, una molt bona, i no vol... Es podria fer una comissió d'investigació, per les cares. Cases extrems, jo crec que hi ha a tot arreu. Hi ha el cap... D'ell surt trobar l'organització perquè és que hi ha gent que no donaria el seu car ni el seu germà, potser. Però potser per ignorància la gent que no sap que hi ha aquest servei, que tingui un car mord de fàstic allà, el garatge de casa seva, que no es pot posar en contacte. És que si és morbel no val, no va bé. S'ha de tunejar, no? És que si té 20 anys... Ja, els criteris de la verificació potser ja són. Home, doncs com diu el Paul, i com comentava l'Anna, potser el millor és que hagués que us controiixi el seu, perquè Anna, tu has dit que l'any que ve sí que ho faràs amb el vostre, no? Sí, l'any que ve ja toca fer-ho la nostra, i em consells també la gent que en sàpiga, perquè això també ajuda. I quan es començareu a posar ja? Demà, per exemple? Ah, no. L'última setmana. L'última setmana, com a tothom, i ja està. Suposo que aprofitarem l'estiu, que per això està tan bé. És que hi ha una cosa molt curiosa amb això dels càrrecs, que ningú se'n recorda fins que no queden tres setmanes, i llavors tothom es vol tirar, ja passen. I les inscripcions ja han passat. Acceptar els d'organització, que sí que se'n recorden. Sí, sí. De fet, nosaltres... Nosaltres vam decidir tirar, quan era l'últim dia d'inscripció, l'any. No ho teníem clar. Rosar el límit. Però te'n panadeixes d'haver-te tirat? No, mai, mai. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Hem de parlar encara amb més guanyadors d'altres categories. Molt bé, vosaltres. Que vagi molt bé, gràcies per atendre'ns. Bona tarda, adéu. Atenció al semàfor. Bona tarda. Bé, si ho sembla, podem repassar els guanyadors, Sergi, de les diferents categories. En guany, 8 categories, com hem comentat més categories que mai. Gràcies a la creació d'aquesta nova, que era la categoria mixta, on hi havia 5 parelles inscrites. En aquest cas, qui va guanyar en la categoria mixta? Doncs mira, repassem els guanyadors de les categories. Comencem per la mixta, com deies. Guanyó va ser el Car 701, amb el Justam Tira... El Frambo Charan i l'Ari Riu Zazua. La Vins, el 609. Amb el Germanz Borra, Juan Carlos i el Manel. A Infantils, el primer classificat va ser el 508. Amb el Janís Casals i el Manel Uyer. Cadets, va passar amb el tercer classificat, que el tenim aquí. El Daniel... A Lleput, i pel Borreia, evidentment. El primer classificat de cadets, el Car 401. Amb el Nau Molina i l'Enrique Uveda. A Femines, aquesta categoria que ha trencat records d'aquest any de participació. El 300... Perdó, sí, el 316. Amb la Carla Cuesta i la Marta Tomàs. A Vaterans, el 204. Amb l'Alejandro Viesques i l'Alex Portes. A més a més, els clàssics. Van marcar el millor temps, una casualitat que s'ha donat en diferents categories, com bé apuntava l'Iris, de l'organització, que també era molt això de les dades. I, per exemple, en la categoria amicta, tant els que van guanyar van fer el millor crono, en la categoria dels elevins, també, i dels infantils. Qui va fer el millor temps dissabte també va guanyar, finalment, la seva categoria en aquestes que comentem. A Juniors, no, a passar això, va guanyar el Car 104. Amb el Daniel Bosch i el Manuel Maestre. A Seniors, el Car número 4. Amb el Toni Gallego i el Sergio Estiz. I a Masters, doncs sí que els que van fer millor crono, van guanyar també, diumenge, el Car número 1. Un car que guanya durant molts anys. El Toni Coves i el Joan Barreta. Bé, la veritat és que jo aquí ets de comentar que, com m'expliquis, he rebut alguns comentaris de gent que deia que jo no digués que era evident que ja anaven a guanyar, que sí, sobre la teoria, doncs sobre el paper eren els primers, doncs que després, clar, anys rera, anys demostren que és veritat, no?, i que guanyen amb molt davantatge. I si no tinc malentès, ja que és el gol mullar, aquest any de les 3 cronos que podien fer, el Toni Coves i el Joan Barreta que van guanyar a la categoria de Masters, només es van tirar una vegada. Sí, la primera. La primera vegada, després, se'n van anar cap a casa. Sí, però van passar sobre el seu pit, però no es van llançar. O sigui, que només amb una tirada ja van fer el millor temps, i en tenien prou. Això és una de sobrats. Això, home, no sé, la gent que pot opinar el que vulgui, no?, tenim el xat de radiodesbern.com on, per exemple, l'Iris diu, els ruts li fan ciribiri. En fi, tenim un dels guanyadors al telèfon, que és en la categoria Junior, els participants tenien entre 17 i 19 anys i van guanyar el Manel Maestre i el Daniel Boix. Daniel Boix, bona tarda. Bona tarda. Enhorabona, abans que res, com explicaries la cursa que vau fer vosaltres a la final i que us va permetre guanyar aquesta categoria? Doncs, no sé, va ser una cursa bastant complicada, està bastant igualada i vam tenir també una mica de segons. Com va anar? Per la gent que no ho vam poder veure des del començament fins al final, com van ser aquests 600 metres de circuit? Pots molt intens. A les curves amb el cul ben apretats. Però, per exemple, veus sortir primers... Veus sortir primers i a la recta ens van avançar, no me'n recordo el car que era, el carret bull, i abans d'entrar a la recta, però em van agafar l'interior i vam passar. No sé si hi havíeu guanyat alguna vegada, em sembla que no? Sí, en unes quantes. Oh, quina canada. A la piscina. Sí, sí, perdó. Però, quina és el secret, la tàctica, tu creus o creieu vosaltres per emportar-se la categoria i guanyar? La veritat és que no hi ha cap tàctica. Home, algú n'hi ha de bé, no sé, per exemple, el començament intenteu agafar el revol que el primer revol tancat a l'esquerra per l'interior, o sou més de deixar que passi un altre, i llavors agafar-lo bé, no ho sé, li corra més el començament, m'imagino que això ho parleu a l'escuderia, no? Sí, sí, es parla, es parla. I a quina conclusió arribeu? Pues, sempre a la falinta. Sí, i corra molt. Home, jo he comentat que, per exemple, jo que em va xerrar amb la moto, vaig veure totes les finals des del retrovisor, vaig veure que la majoria de cars que van guanyar aquella carrera van sortir en primers de la primera curva. Només em sembla que va ser en una cursa del que no va sortir primer de la primera curva, no va guanyar. Va ser un error que va cometre el segon revol, vull dir que si surts bé del primer revol és molt fàcil guanyar. Tot i que el segon revol, evidentment, sempre pot haver-hi un error. A partir del primer revol ha de ser un error garrafal del segon revol, perquè tu per perdre la posició. El primer revol és el que et fa guanyar i el segon és el que et pot fer perdre. Sí, és una bona idea. A la segona recta també es pot avançar. Jo em pensava que no era molt el sèptic amb això, però aquest any he fet cada baixar, em sembla, una avançament a la segona recta. Home, de fet, el debat és aquest. Creieu que el primer revol, perquè, a més a més, ja en parlem després, dels tuits i d'aquesta primera cursa de 2.0 podríem dir per primera vegada, però creieu que el primer revol és on es decideix la cursa, realment? Fa una setmana t'hauria dit que sí, i avui et dic que no, totalment no. Per què no? Perquè ho he experimentat aquest any. La meva final, el que sortia primer, la primera curva va sortir primer, però després el van avançar, ja ho vaig avançar després de quarta tercera, i a les coses anteriors també, haver-hi adelantaments després de la primera curva. Vull dir que... Sí, no només aquesta edició. Jo crec que fa dues edicions o tres, em sembla que era la final de màsters. El Toni Covellzi, el Joan Barrera, van avançar el César Estif i el Toni Gallego. Els últims metres. Els últims metres, sí. Per tant, durant tot el circuit poden haver avançaments, errors, i no hi ha res escrit, no? Sí, però jo crec que soga molt, la primera curva, tampoc ens enganyarem. La primera curva, i com surt de la primera curva, també? Aquí, aquí. Pots trassa molt bé la primera curva, però no surt en prou velocitat. Els que fan bé la primera curva, i surten prou ràpid, després ja han de fer algun error, han de cometre agorrar-ho, o cometre carves, i molt igualat amb ells, també, clar. Jo aquí volia anar jo. Potser, però normalment el que surt des del primer lloc de l'engrallat, té un alt percentatge de possibilitats de guanyar. Per sol, car número 1, per exemple, guanya sempre, jo crec. Sí, jo crec que arribar a la primera curva ja ha bastant avançat. Si un any hagués de sortir des del altre lloc de l'engrallat, potser li gustaría més. No, és que cal córrer molt. Tampoc. No ha d'arribar. No necessita arribar al primer, a la... a la arribada. Llavors, fa dos anys, el que comentava Junàs, arribaves darrere, i bastant darrere, del Sergi Estit, estàvem veient-lo, perquè ens vam quedar al·lucinant, quan el va passar, però, a l'Obèstia, a l'Obèstia, la fa una embrancida, i, sí, que també no... És que a Corri m'ho volia estar. Si et corre molt el car, pot ser avançat en qualsevol lloc. Però la importància de la primera curva és indiscutible. Per això també hi ha sempre una acumulació de públic assistent allà important, perquè... Estan per veure les hòsties. No, no. Jo li volia preguntar... Tenim el telèfon. Li volia preguntar a la final quina posició va sortir de la recta de sortida, perquè crec que també és molt important, com acoloques abans de la primera recta. Com vau sortir? Vam sortir primers. O sigui, va sortir primers, i creus que això va ser decisiu o no per guanyar el cursat? En aquest cas, no, perquè el que anava tercer és que se'n va anar cap a la palla i vam passar per l'interior. O sigui, el que anava tercer es va posar primer, però per fora, potser. Sí, per fora, i es va posar just en paral·lela amb nosaltres. Llavors, nosaltres vam anar per l'interior. A la segona curva, no? Això és la primera. La segona va ser on va lluitar amb el que havia sortit segon, no entenc? Sí. La segona curva vam arribar sols. Vam arribar amb bastanta distància. I ja vam anar a assegurar. Ja vam anar assegurs, mirant la entrera i veient que no hi havia ningú. Sí, la veritat és que sí. Bueno, celebrar-ho, celebrar-ho, aquell moment de... Bueno, no ho sé, jo, de fet, amb 10 anys que m'he tirat, no he guanyat mai, que de primer només hem fet un segon lloc. Però, bueno, què se sent, en el moment de treure la meta i veure que no hi ha ningú darrere i que efectivament ets el primer, no? És una sensació de... Soc el puto amo. I ho celebres? No ho celebres, ja, l'Alcar. Jo, la veritat és que... Tu anaves de pilot o copilot? Em quedo un gana de celebrar-ho. Jo vaig a Txec a l'Armanya i la direcció va girar i em fotre, però... Ostres. Em quedo amb l'Armanya, sempre a Txec a l'Armanya, jo compro superlinia de meta. Però crec que, en els cas, també és molt arriscat, això de celebrar abans de creure la linia de meta veureu mai se sap, eh? No, no, jo no m'atrevi a dir que... Jo tampoc. En fi, Daniel, moltíssimes gràcies per haver-nos atès la categoria junior. Quants anys tens tu? 18, o sigui, encara et queda un altre any en aquesta categoria i d'aquí un parell ja passaràs amb senyors i màsters. Sí, això ja serà més tot. Va, acompatir a la passera Granto. És molt bé. Doncs, escolta, Dani, enhorabona també el Manel Maestre, que corria amb tu. Sí, enhorabona, des d'aquí. Va, clar, sóc un equip que fa molts anys que més correu junts, no? Sí, sí, correm junts sempre. Pensa que aniràs a dir que no. Això es nota, eh? Es nota quan portes molts anys amb la mateixa parella. Digue'm, digue'm, perdona. Es nota quan portes molts anys amb la mateixa parella? Sí, sí, les idees ja són... Sergi, ho dius tu perquè aquest any és la primera vegada que corries amb la parella? Sí, no, jo he canviat paris vegades de parella, però també he repetit algunes parelles. És un promísco, no? Aquest sentit? És un promísco. En fi, doncs res, Dani, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Atenció... Atenció al semàfor. Bé, també, en aquest programa especial de post-edició de cursa de cals de coixinet de Sant Just, volíem parlar amb algun membre de l'Organització de l'Esplai, que també fan molt bona feina. El que passa és que hem trucat en el Carlos Garcia com en Limanol López i no els hem trobat. Just, l'agent de l'Esplai es fa concretament a la cursa de cals. Mira, doncs és molt senzill, i s'encarreguen del muntatge i del desmuntatge de tot el circuit. El que suposa és una feina bastant descomunal. De fet, aquí tenim el Jonas, que aquest any, durant molts anys, ha estat a l'Esplai i ha gestionat aquesta feina, i aquest any ha donat un cop de mal a l'Esplai, com a antic esplaiero. Efectivament. Doncs sí, Jordi, està bé que ho comentis, perquè moltes vegades és una feina amb l'organització i està agraïda, com aquell qui diu, o compensada, però no es veu. No es veu per la majoria de públic assistent. La majoria de públic assistent va allà i està al circuit muntat i el dia següent torna als carrers i allà no queda ni rastre de palla ni de les balles i tot això. Tot això és gràcies a l'Esplai. No sé quantes persones van arribar a un muntatge de descarregar les balles de palla, que arribarem amb el que Dijous un parell de dies abans. A les 8 del matí. A les 8 del matí es comencen a descarregar les balles de palla a l'altre a l'esplanar del canigó. L'espai arriba aquell hora i ha d'embossar aquest any en unes 600 balles de palla. És una feinada, això. És una hiacança, imagina't. Tots disfruten de la cursa, però potser no sé si és una de les tasques més dures físicament parlant de la cursa de càrregues. I, a més, pensant que hi ha gent de l'Esplai que, a part de muntar, es tira el dia següent i, quan acaba de la seva cursa, se'n va a casa d'ina i torna a desmuntar el circuit. Deu acabar el dilluns trinxadíssim. És una altra setmana complet. Quan molts estem al sofà amb agulletes, els de l'Esplai encara estan allà desmuntant. Sí, que de fet l'Esplai és una de les dues entitats juvenils de lleure, que ja sent just l'altra, com ja sabeu, que és el cau, i el cau s'encarrega de la part de bar. De bar, sí, tenim el privilegi. Sí, ja acabem d'inventar la cursa, com a mínim ens caiem. Això t'agradaria dir perquè potser algun en canvi és a dir que el cau... De tota manera, jo, aquest any, que vaig anar a donar un cop de mà els de l'Esplai que estàvem muntant, em comentaven que no ho canviaven, que no per res del món es quedarien amb els bars i deixarien el muntatge de la cursa. Crec que en part ja ho tenen per la mà, els de l'Esplai i això del muntatge de la cursa, però no li traien sacrifícil la feinada que és. Jo li veig... És una arma... És un punxó doble fila sobre els bars, perquè per una banda, sí que potser no és tanta feina o no és tan fesuga com la de la palla, però és més arriscat, exacte. Tu fas una inversió en tota la beguda i tot això, que moltes vegades no es pot tornar a tots els diners, no et tornen tots els diners si la cosa no va bé, i si un any plou, doncs tu menges empatates. Però no sempre ha sigut així, eh? Jo recordo fa molt de temps que ho tornavem, eh? Un any ho portava a l'Esplai, i d'altre al cau, eh? Inclusament vam tenir alguna dinàmica, que jo també vull un bar, i bueno... Ara porta molt de temps que està així, està bé, el tracte és bo, tothom està content, però no ha sigut sempre així. A principis, tornavem. Bé, veurem si tothom està content o no, perquè en aquest moment acaba d'entrar el Carlos... Caïs la ment, una aparició. Gràcies a l'Esplai, Carlos, bona tarda. Una feina... De tanta, eh? Però governament, els cars fa una feina i una tasca fantàstica, perquè poseu les bales de palla, després també desmunteu el circuit el dia següent. Això... Tu creus que pot continuar a enrere any, o arribar algun moment que l'Esplai potser dirà, home, podrien canviar la tàctica? Com ho veus tu plegat, a veure, explica'ns. Bé, bona tarda. Estava escoltant el cotxe. Sí? Estic aquí al costat. T'hem trucat, però no agafar-lo perquè estaves conduint. Seguratat davant. A veure, com veus tu plegat? A veure, jo t'explico. Home, ja portem bastants anys muntant-lo, hi ha bastanta feina, són bastantes hores posades d'allà, des de l'Ijous, fins i menja. I menja ben entrada la nit. Jo crec que encara tenim uns quants anys. Jo crec que durarà per durarà el tema de muntatge i desmuntatge del circuit. Perquè una de les coses importants que intentem fer dins de l'Esplai és que els nanos de joves o primonis intentin col·laborar amb nosaltres a l'hora del muntatge i desmuntatge dels càrs. I, a part, els hi posem un incentiu, que són ja temes els mursars, els sopars, els dinars de càrs, que són allò... És com un petit incentiu, que és com fa germà no dins de l'Esplai també, i a l'hora de muntar doncs és un... Quantes persones calcules que van estar ajudant tant el muntatge com el desmuntatge del circuit? És complicat, perquè com comencem dijous el matí muntant, tema d'horaris entre universitats, institut, qui no treballa, qui no treballa... Quantes persones creus que van passar tant pel desmuntatge com pel muntatge dels càrs, de l'Esplai? A Botte, pronto, unes 25... 25 persones. 25, 30, com a molt. De un i dos. Altres anys ja en més. Jo crec que ja ho tenim per la mà moltes vegades i hi ha moltes coses que... Pim-pam, pim-pam... És que pensa que hi ha molta feina, són 600 bales amb bossa, 250 tànques a repartir per tot el circuit i col·locar-les al seu lloc, lligar-les totes, col·locar més de 100 pinxos els pals aquests que estan clavats, que aguanten la reixa per tot el circuit, col·locar els gairebé més de 1.000 metres de reixa a tot el circuit de protecció entre el públic i els càrs. Les tànques adjacent que van per la resta del poble... També una sèrie oblida. Exacte. Hi ha una sèrie de comences a fer números i surten una de feines de la hòstia, que els paio ens ajuda. Cada vegada més podem... començar a facilitar més coses en l'hora d'aquest any, per exemple, i ens van deixar les tànques que anaven a cada revol. I llavors, vulguis o no, ja no és el carregat, tanques és d'un cantor, portar-les a primera revol, que és un petit tros, però ja les has de carregar entre el foroneta, tornar-les a baixar... Doncs enhorabona, per la feina, hem volgut dedicar-li uns minuts a aquest tema especial de l'esplai, perquè, home, també creiem, no? Jo només també he d'anar al Carlos, un segon que... Perdó, perdó. És que t'has emocionat, eh? Ai, que bonic! No, al Carlos, a part de ser de l'esplai, durant la cursa ens ajuda, no?, i és controlador. Llavors, jo li volia que ens expliqués una mica la seva experiència com a controlador, si està bé o no, perquè animi la gent una mica a donar un cop de mà als càrs, no només es tira a gent amb gent d'organització, sinó que necessitarem molts col·laboradors al dia con què, per tirar endavant la cursa, no? Home, ja que has dit això, doncs... jo fa un... ja he de fer 3 anys que soc controlador, i d'una idea, el canvi que he hagut amb els últims 3 anys, avantigament hi havia curles, que el meu era amb 4 o 5 només, i aquest any, mínim, hi havia 6, 7, 8 persones per lloc, per pitar, i volguis donar, doncs, ostres. Per tu passes bé, perquè estàs tot a l'estonat, des de primera feina, veient com van els càrs, és bastant molt vibrant, a l'hora de veure-ho. I aquí n'és la tasca que fa un controlador que són els que anaven amb els pèters de color vermell, eh? Sembla senzilla, perquè molta, molta de l'estona, estàs allà assegut a la balada de Palla, i vas xerren amb un altre, pites quan passen el car, quan hi ha qualsevol moviment, també, però el fumot és a l'hora de si hi ha qualsevol tipus de... cop, incident, qualsevol cosa d'aquestes, perquè llavors pateixes, perquè hi ha moltes vegades que no els hi pots ajudar, fins al lloc que vulguis, perquè també passen càrs parladeras, és una miqueta complicat, però, bueno, és intentar que els nanos o els homes i la gent que es llenci, doncs que no s'hi faci qualsevol mal o... Per cert, obrim, perquè si no tindrem temps de parlar de tot, un altre tema que també penso que ha sigut destacat, en guany, en aquesta 36ena edició de la cursa de cartes de coixinets, Carlos, no te'n vagis, perquè començarem obrint, ja que parlàvem dels punts de control, ho farem un link amb el tema de les xarxes 2.0, és a dir, a través de Twitter i Instagram, on la gent... Vaja, jo crec que es va volcar bastant, tenim algunes dades, per exemple, es van fer un total de 424 tweets amb el hashtag Cards 2012, i amb una punta, el diumenge, de 225 tweets cap a l'hora de les finales. A més a més, també, a través d'Instagram, que és aquesta aplicació per mòbil que permet fer fotografies, i també etiquetar-les amb Cards 2012, fins a un centenar de fotografies es van fer, i la gent es va animar, també, perquè és una activitat que permet llogir-se una mica amb la fotografia, i vaja, a Flickr, també hi ha moltes galeries, a tot arreu. Però jo, Carlos, et volia preguntar, perquè clar, com que la gent... Això de Twitter és lliure, i la gent també escriu el que li dona la gana, van arribar un parell de tweets dient que era poc seriós que la gent de control tingués una birra a la mà. Tu com... Com ho veus, això? Poc seriós és, però bueno, no baixem de 100 persones, i tenim set, no? Ara ha deixat la conya a part, estàs tot al matí allà, i ha intentat fer torns, moltes vegades, de gallo millor, hi havia un quart d'hora de parada, home, no ens tajàvem, tampoc no. Home, ho dic perquè no fan... No són professionals, ho dic, com a mínim, no? Amb això vull fer la reflexió, clar, amb el Twitter, ara tothom es pot posar en contacte amb l'organització, diguem-ho d'alguna forma, i també hi havia alguns tweets que podem dir que eren... Estaven bé, no, Sergi? Sí, buscad alguns tweets així curiosos. Mira, un abans de la cursa de l'Airi Sossorio, amb l'organització de Cards, que diu, sento Cards al meu carrer, ja estic al·lucinant, i el Just li contesta, això és una malaltia, tranquil, que en un parell de dies t'haurà passat, quan acabi la cursa. Sí, sabem que ens estàs escoltant, que ens posi el xat si li ha passat o no. La malaltia, sí, fenòmens paranormals. El Toni López, que diu, la gent gran, volem la categoria 50-1. Ah, no sé l'Òscar, com ho veu, és una categoria 50-1, la veus viable? Home, si hi ha la manda la podem fer. Estudiar, estudiar, estudiar. La categoria extravateran, seria, pràcticament. Més tweets, el Roma diu, es veu que plou els Cards 2012, els cucinets de plusa i avall, que canvin els cucinets, com a la Fórmula 1, i avall. Per exemple, Francesc Haster també diu, proposo que els controladors ballin sobre les bales de balla entre ronda i ronda per animar el públic. Estava a favor, totalment, de fet. Si ja us diuen poc seriosos, no sé què diria. Els meus companys no em volem, ho hem intentat amb l'eitor a segon rol. Home, estaria bé, perquè si anem a una mica, hi ha gent que, si alguna queixa pot arribar a tenir el públic assistent, és que, a vegades, com ens han fet arribar alguns espectadors, es fan massa llargues les estones d'espera entre les semifinals, els quarts i les semifinals, semifinals i finals. Què és el que dieu des de l'organització? Home, nosaltres estem apretant a un món de gent que és voluntària, perquè hi ha un món d'hores fent feina, perquè és fer feina, i hi ha gent que usa un moment de poder respirar, i si la gent del públic no s'ha de comprendre, doncs que s'hi posi una mica, en aquest sentit, sense ofendre ningú, que s'hi posi folles, perquè aquesta gent ho fa amb molt bona fe, i necessita un temps de escant. Sí, però jo crec que, potser, aquest any, amb el tema de Twitter, que, a més a més, també la gent demanava cançons, potser també podia animar, s'animava una mica una cosa. No estem parats per què volem, eh? No, no. Ni perquè la gent estigui descansant, ni perquè s'estigui tomant una birra a algú. No estem parats perquè hi ha un problema. O sigui, estem esperant un car que no arriba, tenim l'ambulància dins del circuit, encara que tu des de la teva posició no ho veus, però dalt tenim l'ambulància, hi ha un problema amb l'allum que ha marxat l'allum a la sortida, hi ha mil històries que s'han de controlar en aquells matisistans, i per això parem, no? Nosaltres estem parets 10 minuts i hi ha algun problema, si nosaltres el que volem és que la cursa sigui fluida, i aquest any hem aconseguit anar amb l'hora, hem tingut pluja, hem tingut diversos inconvenients, que no han sigut pocs, i hem anat a l'hora, vam acabar l'hora. A l'issabte, un quart d'hora tard, un quart d'hora tard, i al diumenge, a l'hora, que això fa anys, que era impensable. Jo quan vaig començar a escar-se, això era impensable. Acaba un parell de tuits més després del tema que veig que he portat en debat, i després continuem amb el debat, són un parell de tuits de denúncia. Sergi Seguir, regidor de Cultura, diu, no m'agrada que hi hagi partits que aprofitin els càrrecs 2012 per fer campanya i no deixin descansar ni gaudir l'espectacle a la gent del poble. I hi ha un altre tuit de denúncia, també, del Carlos Jacomeli, que diu, el Jordi Dom se li veu el cul. Sí, és veritat. Vaig veure un parell de tuits expansionant-me, perquè jo estava a la magafonia, una mica més a la tèrima, la gent que passava per darrere, tenia la butxa que es diu, eh, popularment. Però, vaja... Un dels partits polítics ho puc trobar desagrada pel públic, però el Jordi Dom ja s'ho trobo fora del lloc, totalment. És pitjor el meu que els partits, eh. Jo també volia destacar alguns tuits polèmics, per exemple, de Javi 21, que diu, assistim al final del llegat Valdric, perquè... Sí, sí, sí. Fin de ciclo de les Valdricistes. Go, go, Carles Acuesta Tim. I després contestava Arnau Contías, deia, fin de ciclo de les Valdric Sisters, i llavors li preguntava directament, que està a Twitter, a la Neus Valdric, que n'opinava, i la Neus Valdric contestava. Fin de ciclo dius, segones i millor crono. Però sí, tenim una edat i pujant fortes. Però saps què diuen els d'Argentins? Jordi, què diuen? Que els segons són els primers dels part de dos. És veritat, és veritat. En fi, si no hi ha una mica de competició, també, no? Perquè, bueno, una mica d'unidor, n'hi ha moltes, perquè, per exemple, alguna altra curiositat d'aquesta cursa és la sortida de batterans, no? Sí, aquest any, a la final, va ser un problema que va tenir un car, però que es van portar un car per davant, a mig metre de la sortida. Jo ho ve, des de la moto, el Jonas, que estava allà, ho pot explicar millor. Sí, jo ho vaig veure bastant en directe. De prop, no? Què va passar? Era el car que sortia a la segona posició, per tant, tenia a la seva esquerra el primer, i a la seva dreta el tercer, perquè li va trencar la direcció en just en el moment que el semàfor es posava en verd. I, en tant, mala sort, va arrastrar a la dreta totalment el tercer classificat, el que sortia en la tercera posició, i el gran perjudicat va ser el tercer, que va sortir en últim, després de tot l'incident. Home, és que, en aquells primers metres, sobretot també el primer revolt, a vegades hi ha unes picaveralles, unes enganxades, perquè, clar, hi ha molt poc espai, i potser ja arriben molt junts, si els cars es posen en paral·lel, i, fins i tot, a vegades, no tenen espai als copilots que corren, i que, per tant, posen sense voler, a vegades, els peus o les cames, a sobre d'altres cars, que estan anant, cara en cara, tocant-se, tocant-se. Llavors, jo volia preguntar, aprofitant que us tenim aquí, el tema de les desqualificacions. Aquest any, per exemple, no hi ha hagut cap corredor, cap car que s'hagi desqualificat. Què ha de passar? Perquè algú de l'organització, punts de control, o qui sigui, o si hi ha un jutge, descalifiqui algun car en alguna de les baixades. Primer de tot, puntualitza, que els cars es toquin i es rossin és normal, perquè si els cars volen passar per un sol traçat, que és el traçat bo de la corba, llavors és normal que, si tots volen passar pel mateix lloc, es toqui. A partir d'aquí, la organització intenta desqualificar i penalitzar el joc brut. I què entenem per joc brut? O sigui, on està la línia de la legalitat i no la legalitat? Bé, jo sobretot la mercaria amb la intencionalitat en què aquella persona, o aquell de això, comet un acte, per exemple. Una persona que treu un peu i veus que es posa a córrer, i es posa a córrer sobre el car, però perquè senzillament, o no ha vist el car, o no té espai... És la inèrcia, també. Exacte. No comptarien com una cosa per desqualificar, però si veus que un car treu només una cama, i veus que en tota una altra cara, amb la intenció de desviar o que aconsegueix desviar el car, ja veus que hi ha una intencionalitat. O que veus una mà d'un pilot que agafa el car de... Jo ho he vist, això. Una mà. Agafa la mà i treu-la, no? Tu ho has vist algunes vegades? Sí, que ha passat. Hem tingut gent que ha tret la mà i agafa la mà el que conduia al costat. I fa uns anys hi havia la figura del jutge de Ramona de Curva, que és una figura que ha desaparegut als últims anys. Sí, per senzillament, per com diu el Carlos, o apuntat abans, si ets 4 a la corba i ja tens prou de feina, un que faci el jutge. Que la persona que ha de fer el jutge només hauria d'estar ja fent de jutge, observant els cas que passen, i comprovar que no s'ha comès cap irregularitat. Teniu una memòria privilegiada. Sí. No, jo volia preguntar-vos si hi ha hagut alguns participants de l'edició d'en Guany que s'han caixat. Jo he rebut dues queixes, però al cap de les dues queixes han aconseguit proves necessàries per poder endur endavant. Tenim un procediment, un protocol, perquè la queixa sigui acceptada, i el protocol és el car que es queixa en qüestió, ha d'anar al rebola en qüestió on hi ha hagut l'incident, i trobar, o veu una càmera de fotografia o un vídeo, on es vegi clarament l'acció, o ve un controlador que asseguri el 100% que allò que ha vist és il·legal i que ell ho pot reafirmar. Llavors aquesta persona puja al punt de control de dalt on estem, un cap de seguretat, ha d'agafar un cap de seguretat i dir-li, o el cap de seguretat... O el testimoni de control. El cap de seguretat, juntament a la president, baixarà amb la cap de control tècnica que es troba a la línia arribada, que és l'Airis, i en aquest cas, les tres persones al cap de seguretat, el president, i el control tècnic decidirà què fer amb el cap, si se'ls qualifica o no. D'adueixo, per tant, que aquestes dues queixes no vam prosperar perquè aquestes proves, tant amb càmera o fotografia, que no hi era cap punt de control, i que no hi havia cap tipus de fotografia. Bé, doncs ja veieu que estem a la recta final d'aquest programa especial de postcards, de coixinets. Per exemple, rebem missatges a través del chat de ràdio d'esvern.com i ja sabeu que podeu escriure el que vulgueu. També us agraïm que ens estigueu mirant, perquè sou molta gent ara mateix. Diu jo tenia queixa i es veu la intenció en un vídeo, però no la petà d'en si. Així que vaig deixar-ho estar al cap de l'any passat, així que vaig passar del tema. Però com es pot veure una intenció per vídeo? No ho sé, això ho és una patada. El Camp Pro, ho diu el Camp Pro, ens ho imaginem que és el Nazi Camp Provi, potser? Segurament, segurament. Això ho vaig veure. De totes formes, també és un clàssic el pilot o copilot que pel que sigui es queden endarrerits o han patit una birolla que surten molt enfadats i molt emprenyats la imatge del pilot a veure... Molt enfadades, fins i tot accions físiques controlades, com patades els ferals que tenen a prop o les bales de palla. Tanta competitivitat hi ha, Sergi? Sí, home. La veritat és que... El Sergi és un expert en aquest tema. Mai m'havia passat rei aquest any. Tinc un petit incident, però... No ho esperis, Jordi. No vols explicar què va passar o no? No vols explicar-hi. És veritat que la gent... Estava amb un car... Que és normal, també. Estava darrere seu i va trobar un peu i... i va anar contra... Però ja està tot parlat, perquè... Però no va passar res. El moment t'escalfes, però després va ser acabat. El que passa al circuit es queda al circuit, no? Sí, exacte. Jo crec que tu... M'he trobat tres setmanes després de la cursa, algú al carrer dient que va tancar i no va fer res. I vaig reclamar, però m'ha passat un parell de vegades. I he dit a mi, tio, que s'ha acabat ja, que ja estem amb la de l'Encabec. Ja està, tio, deixa-ho, l'Encabec serà millor. Jo crec que hi ha molta gent, a la majoria, s'apunten els cars com una cosa festiva, perquè tu passes bé, perquè per l'ambient de poble i tot plegat, però quan estàs allà dintre, en mig de la dinàmica de cursa, ningú li agrada perdre. Si veuen que tenen alguna opció de passar una final, per exemple, ningú vol eliminar-se. Claríssim, claríssim. Jo no justifico aquestes accions incontrolades, però sí que les entenc, perquè també he estat currador, i la veritat és que és una competició. Tu estàs fent uns cronos dissabte per quedar en la millor posició, i diumenge estàs lluitant amb totes les forces que tens per no eliminar-te de la cursa, i quan t'alimines per mala sort o perquè ho has fet malament, fa molta ràbia. Clar que sí, clar que sí. Et surt de dintre, és evident. A mi m'agradaria que fins d'aquí un any no podés tornar a passar, ja. S'ha acabat, quan fas una mala cursa, però encara tens una oportunitat més, pots estar en ràbia, però ja penses en la següent. Però quan és l'última i t'han eliminat? Ja no hi ha res. Bé, doncs ja hem d'anar acabant. Moltíssimes gràcies per haver vingut. Per cert, que no vull deixar de recordar que si algú que ens estigui escoltant té algun vídeo que ha penjat a YouTube o els propers dies ho farà a Vimeo o també fotografies o galeries fotogràfiques a Flickr o a altres llocs d'internet que les pengin, que pengin al link al mur del Facebook de Cards, perquè d'aquesta manera també es podrà retoitjar o es podrà compartir amb la resta de participants i també a espectadors, i vaja, el que és la cursa de Cards de Coixinets, que jo sincerament faig la reflexió que cadascú a Sant Just se l'accent seva, i això només és possible gràcies a tota la gent que ve tant d'espectadors. Els més de 50 voluntaris de l'organització Anguany als 260 participants que han baixat i que fa que la cursa de Cards de Coixinets sigui un acte únic, un dels més multitudinaris que hi ha a Sant Just i vaja, pell de gallina, què més dir. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, Carlos Garcia, Josef Salva, Sergi Pont, Paul Borrellas, Oscar Garcia i Jonas Vassó. Voleu dir alguna cosa més per acabar? Perdona, digues, Jonas, digues. Ens veiem a l'entrega de Premis i a la passada del vídeo, dues setmanes, el dia 24 de novembre, a les 6 de la tarda, al casal de Joves. Jo vull que, en un temps, no sé si l'he comentat abans, que diuen que Sant Just és viu quan una diversió es converteix en tradició. Per tant, els Cards fan viu Sant Just. Fantàstica frase per acabar. Moltíssimes gràcies, que vagi bé, i ens veiem el 24 de novembre. Bona tarda. Diuen que el confacció com ara mai parlarà de rota, di correspondence rient com un idiota i ferma el port, el mascle adonant, el cas es posa... Bé, doncs nosaltres acabem la penya del Montrlu d'avui aquí. D'aquí, dos minuts, el serveix informatiu de ràdio d'Esvern amb l'informatiu web vidécar, M'he adonat, i gràcies per escoltar-nos. Demà no hi ha programa perquè fem vaga que no t'esperis amb mi, que no puc viure sense tu. Soc un tintin sense viro. No tinc ningú que em salvi el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Soc un tintin sense viro. No tinc ningú que em salvi el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llams i trons. Soc un mare xut, en calma, per petua. Soc una pelipor, no que no ensenya ni una teta en un fort mort funcionant a relatir, comparalitzat per la por de tornar a patir. M'esperen el dia en què es capvi la tempesta i manadona i que he deixat de ser amb mi. Que no puc viure sense tu. Soc un tintin sense viro. No tinc ningú que em salvi el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Soc un tintin sense viro. No tinc ningú que em salvi el cul i et posa d'anar-me a xacant. Et pesa viure sense tu. Que hauria pensat que això de viure sense tu seria tan difícil. És gairebé impossible. Absurdament ridícul. Que hauria pensat que això de viure sense tu seria tan difícil. M'esperen. Que hauria pensat que això de viure sense tu seria tan difícil. M'esperen. Que hauria pensat que això de viure sense tu seria tan difícil. M'esperen. M'esperen. M'esperen. Vaga General, s'han dictat serveis mínims per l'Ajuntament, l'Escola Brasol Municipal i el Centre d'Atenció Primària de Sant Just. Diversos equipaments s'assumen a la vaga i alguns modifiquen el seu servei a l'informatiu. Donarem tots els detalls de quin serà la mapa de la vaga demà a Sant Just. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, repassem ara altres informacions destacades en titulars. El poet de Josep Pedral es farà un recit del poètic aquest vespre a la Teneu en el mar del novembre literari, centrat en els versos del seu romàncio d'Anna Tirant, l'acte que comptarà amb una degustació de vi a càrrec del celler de Can Matra. Dijous es presenta a Sant Just el servei europeu de voluntariat. Es tracta d'un programa subvencionat per la Comissió Europea que permetrà els joves d'entret 18.