#151 - La Penya del Morro del 16/11/2012

que aquest vespre aníti matinada donaran ja precipitacions a les terres de l'hebre i aquest cap de setmana plaurat, tan dissabte com, diumenge, a les comarques de Tarragona. Demà dissabte, la resta de Catalunya augmentarà la nuvolositat i a la tarda arribarien les pluges cap al Pirineu i per Pirineu. Diumenge, pluges a tot Catalunya, no seran molt fortes, però afectaran tot el país, tot i que a partir de mig batí, mitjí assobriran clarienes a les comarques de l'interior. Aquest cap de setmana pujaran les temperatures mínimes, però, en canvi, baixaran les màximes. Bona tarda, us parla David Fleta. És en joc a Praga, la final de la Copa d'Eivis de Tenis, entre Espanya i la República Txecca. Ara mateix s'enfronten David Ferrer i Ràdic Estepànic. De moment, el resultat és de 4 jocs a 3 favorables a David Ferrer, servei per Este Pànic i 15 a 30 al marcador. A continuació, jugarà el duel al Magro Vèrdic, fins de mano i jugant als catalans Marcel Granullers i Marc López. També ara mateix es disputa la primera sessió d'entrenaments lliures del Gran Premi dels Estats Units de Fórmula 1. De moment, Lluís Hamilton marca el millor temps, seguit de Gensson Batoni de Fernando Alonso. En futbol, el Barça ha anunciat que la propera temporada lluirà la samarreta a la publicitat de Qatar Airways, una companyia de línies aèries en lloc de Qatar Foundation, serà la primera vegada que una marca comercial patrocinarà la samarreta en Blaugrana. El Barça s'enfrontarà de Malsar Agossa, l'equip s'entrenarà d'aquí una hora, a les 6 de la tarda, s'espera que Carles Pujol torni a la convocatòria. Alexis es baixa per l'Asió, d'aquí a una estona. Començarà la roda d'apremssor de Tito Vilanova. L'espanyol i Joan Capdevila ha quedat fora de la llista de Mauricio Pochettino per al partit que l'espanyol hi jugarà demà a València. Notícies en xarxa. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com estàs, amics i amigues? Fins aquí el programa de les tardes de ràdio. D'Esvern us parla i us saluda Jordi Domènech, Ai, que bé! Buet uns! Moltes gràcies a la gent que ens hem vingut a veure avui des de Vilanova i la Jaltru, comarca del Garràf, bona terra. Ja sabeu que si voleu venir de públic al programa, com la gent de Vilanova només cal que ens heu arribat al vostre mail a públic de la penya del morro a robajimil.com. M'agrada molt Vilanova. T'agrada? Sí. Perquè fan el festival Faraday i tu ets així una mica pop i també... Entre altres coses, perquè té mar, perquè hi ha un ambient així xulo, com a poble ciutat, també... Carles Tolte, Carles Tolte... Està molt bé. En fi, però avui no parlarem de Vilanova, malgrat la gent, sigueu, els que heu vingut a veure'ns de Vilanova. Ho sento, ho sento. Secreu. És que heu vingut a Radio Desvern. Avui parlarem d'actualitats en Justenca. Començarem parlant de l'escola Montserrat, que és un mercat de segona mà. A més a més, també ens visitarà el Jordi Roca a l'espai de cinema, com... Podeu parar ja, per favor, que m'està vestint gent. Silenci! Ui... No, no, és que a vegades, Carme, un s'ha d'imposar. D'aquesta manera. Sí, perquè la vida et passa per sobre. Ai, Jordi. I si no t'imposes... Ai, mira, aquests discursos... Fes-los a la secció de Cauchy. Un s'ha d'imposar. Aquests que atrapitgin. Imposa't a la vida. Molt bé. I jo m'he imposat, m'he imposat ara. Sembla jaume, jaume... Jaume Barbarà, sembla. Trobo que tens molt de referent, no? Que tot seu índio sembla jaume Barbarà. Quan faig cores rares, sí. Quan faig cores rares, t'hauré quedat que després em dedico. Sembla jaume Bar... Eh? Barbarà. Carme, prenota. No, però no tornis a posar la sintonia. Posa el música al somari, va. Doncs avui tindrem cinema amb el Jordi Roca, a més també, publicitat. Repassarem alguns dels anuncis d'aquesta campanya electoral. Avui, Convergència, el del PSC i el del PP. Amb qui, amb els nostres experts, Paul Rigabert i Anna Puntí. També s'unirà a la causa, el senyor Benito, amb l'actura de l'Udicea i l'Èric Pomar amb l'agenda juvenil. I també, què no hem de fer aquest cap de setmana? Amb l'Èlicab de Vila, tot això avui, a l'Apenya del Morro. I també la Riera, si ja té. Avui la Riera hem fet dos capítols, i en el segon, que no he pogut acabar de veure, es descobria el secret del flaquem. Un secret?És el que té un secret. Llavors, hem de buscar l'escena del secret. Me'n vaig a l'apogó.Sí, sí, sí. El Sergi, un mateu. Tant buscarem aquesta escena i la comentarem, espero. Això serà durant el programa d'avui. A vegades, Carme, tinc un dubte existencial, torna a posar la música a Jaume Barbará. Gràcies. Perquè el somari cal dir tot el que tindrem al programa, perquè a vegades és molt llarg. Perquè a vegades has escoltat, per exemple, els clapers, que a la tarda o a altres programes, igual, no cal dir quins. I no diuen, no fan somari, moltes vegades. El món es recubre, exemple, si que ho fan. Fa tot el somari. Qui veu és altra buxessiu, per exemple. Diu el que fan fins a les 12.Clar, és més que... I a mi li és molt més que el nostre. Però a vegades, si tens alguna cosa interessant a la segona hora, i només dius aquella cosa, és lleig pels altres, no? Ja, per això. Jo ho vaig com a referència als col·laboradors, de forma gratuïta, a fer el seu espai i diuen, com a mínim, els comentem al començament del programa. No sé, què opineu? És la pregunta del dia, no? Cal fer somari a la penya del Morro o no cal fer somari? Esperem les vostres respostes a la penya del Morro a robagymail.com. Doncs jo no ho sé. Per això ho veu... Doncs jo no ho sé. Per això ho veu la pregunta. Ja sé que no es respondrà a ningú, però mira... També pots fer, que es farà la primera hora, abans de passar les 6 per fer el que t'agrada fer el next, dius el que hi ha a la segona. Doncs mira, aquesta no és una mala idea, Carme, eh? Però què guanyaries un minut? No és una mala idea, Carme, per això et dediquem a aquesta cançó per començar l'actualitat s'enjustenca. Que no sentia un pepre d'ella, eh? Gràcies, Carme. Sé que semblo algú de canji, agraint... Poses teves públicament. Però... Però t'agraeixo de bo que col·laboris a l'apèndio del Morro d'aquesta manera. En fi, va, passem a... També t'agraeixen a tu, eh? Sí, sí, sí, amb això, amb això. Com t'estimo... Passem a l'actualitat s'enjustenca, començant per aquesta... Treu-me ja el pepre d'ell, ja, que estic molt nerviós. Comencem parlant de l'escola Montserrat, que per ser a l'escola Montserrat, no és aquesta. És mentiga. Fasigament per això els fos un nom diferent, perquè l'escola Montserrat és aquesta que estem parlant ara. Perquè anava a dir que a l'escola Montseny hi ha tota fotografies a l'entrada de gent que va anar-hi quan era petita, com tu, Carme, que no hi ets. Ja, i això? No, tu no hi ets. Ja m'ha entret. Un cop no m'hi van enviar una foto d'aquestes. I ara l'ha entret. Sí, però veia tota la gent que va anar al Montserrat. A l'escola Montseny. Quina diferència hi ha? Hi ha com una guerra entre les escoles del poble, sempre. Jo soc més del Canigo, que és cap a la muntanya, que ets un hippie. No era aquest. És igual, no entrarem a parlar dels rolls de l'escola, perquè no és el lloc. No crec que li correspongui informatius parlar d'aquest rolls. Perdona, perquè no ho voleu? Perquè ve que feu notícies a vegades dels penallets i de les castanyes, i de com estan a Sant Just. Si parles de si hi ha enfrontaments, o hi hagués una cosa explícita, que parles d'allò, faríem notícies, ho saps, però per treure... Per treure pols. Això ja hi ha altres problemes. Ja hi ha els blaus i els grocs, no? Seria el mateix. Montseny, Montserrat i Canigo, quina és la rivalitat que hi havia? Potser ja no, potser els anys 90, només. Jo crec que ja està més entre Montserrat i Canigo, i Montseny i la meva com a part. No, això a la meva època no, era el revés. I cada part. Això dic que depèn dels anys. Tu no l'has viscut. Bravo, llama! És igual. Atenció, comencem parlant de l'escola Montserrat. Que demà farà un mercat de segona, encara podeu fer les inscripcions. Si voleu reservar-hi un espai per muntar una paradeta, la inscripció costarà 3 euros, i només es podran vendre productes de segona, que estiguin en bon estat. Carme Verdoit té més informació. Doncs la idea d'aquest mercat de segona mà és allargar la vida d'objectes que tenim per casa i no fer-ho servir, però que estan bé i també donar uns valors i una consciència a nivell pedagògic pels nens i nenes. Hi ha una vintena de famílies inscrites per muntar una parada del mercat. Encara es poden fer inscripcions, com deien, a través del bloc de l'AMPA de l'escola, que és 3bdobles.emparrat.blogspot.com, o bé també el mateix dia del mercat a l'escola. I són 3 euros per participar-hi, i ens dinerés que s'utilitzaran per contribuir a l'activitat diària de l'AMPA, i tot plegat serà dissabte a la pista esportiva de l'escola Montserrat, entre 2 quarts d'11 del matí i 2 quarts de 3. Per tant, doncs, amb qui vulgui pot anar-hi, a l'escola Montserrat pot ser del Montseny. Aquesta setmana hi ha música a Sant Just des Vert, que ens agrada molt. Amants del rock i de la bona música. No només rock.No només rock i bona música. D'una banda, demà els músics de Sant Just es trenen les live sessions, que recullen l'esperit de les jam sessions, però de forma diferent. Ara ens explicarà la Carbam. I diumenge desvern-accions, que és aquesta entitat, que ens sembla que està presidida per Pert Quintana? No, no, és membre de la Junta. Prepara un conservenèfic amb el violonista Josef Gold i el guitarrista Jaume Torrent. De què rius?No, que em va fer gràcia l'entornació. M'agrada molt aquesta parella. El violonista Josef Gold i el guitarrista... T'esperes un nom com... Jean Chocom. Jaume Torrent. Carme, informes d'aquestes activitats musicals del cap de setmana a Sant Just? La primera em va parlar del Montro i del març passat, amb el Sergi Arral, amb els responsables del Casal de Joves. Un nom, una barba, una color... He d'explicar una mica que havien decidit donar la jam-session i aquests concerts de música dels bucs de sats, creant aquestes live-sessions. Els músics i bandes que vulguin podrán pujar l'escenari de la Salutopia de Casal de Joves, aquest dissabte, per tocar algunes cançons, donar-se a conèixer o improvisar, sigui quin sigui el seu estil musical, i tancar en la nit, els concerts del grup de rock Joan Laiya i el de punk rock entre pierna. L'entrada serà lliure, no cal fer inscripció prèvia, però el concert de l'escenari de Medi-Sapto dos quarts de la nit a la Salutopia del Casal de Joves. Doncs un cop repassat aquesta activitat de l'agenda, repassem-la del diumenge, que és aquesta que comentàvem del violinista Josef Gol i el guitarrista Jaume Torrent. Veus com ho heu salvat al final, Carme? Estan fent concerts per diferents punts de Catalunya, i faran una para del nostre municipi en aquesta gira mundial. Gira mundial, sí. Ojo, com el Riu. El Riu també ha fet una gira mundial. Per oferir aquest recital que tindrà lloc a la parròquia. És un conservenèfic, i la portació és per la parròquia. És a dir, l'entrada val 10 euros, i per tant, tots aquests diners es destinaran a la parròquia del Sant Justi Pastor, començarà a les 8 del vespre a la parròquia. Aquest diumenge, ja ho sabeu. Si us interessa, podeu anar-hi, i l'entrada és gratuïta, ens imaginem. Carme, moltes gràcies per aquestes informacions. El bloc electoral dels informatius de ràdio d'Esvern. Que no hi ha la veu aquella d'aquella amb la dona. 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. M'agrada molt aquesta veu, eh? Qui és? És de qui, és nostre? No. He de fer de fora, no? Ben posat. M'agrada tant, eh? Em trobo com un mentiga. A mi m'agrada molt. Eleccions al Parlament de Catalunya. Vinga, va. Votem. Bé, està bé, eh? A mi m'agrada, perquè és com que... Votem, va. Bé, avui Carme ha passat el grup ciutadans, que han deixat alguns titulars, per exemple, que donarien suport al referèndum per la independència de Catalunya, si la Constitució Espanyola ja estigués d'acord, o que el secretari de Comunicació Comarcal... Això no és un titular, eh? Això és un fet... Passava aquella de titulars. El secretari de Comunicació Comarcal del partit ha passat avui per ràdio d'Esvern. Podria haver-hi més titulars, perquè també ha dit que valorava com anar a fasta el de remandat de la Generalitat, perquè considera que no s'ha fet política d'activació econòmica, i que només s'han fet retallades, consideren que això, segons ciutadans, és el que no s'ha de fer. I el primer pas que ells troben que cal, per impulsar l'economia, seria no gastar els diners en coses innecessàries. També consideren que cal anar de la mà d'Europa, i creuen que encara no està clàssic a Catalunya, seguiria formant part d'Europa si aconsegueix la independència. Ha vingut el òblet. Ha parlat, eh? Sí, però ell no ha parlat. Sí, ha acompanyat el secretari de Política Municipal i Comunicació del Partit a nivell comarcal, que és qualsevol estèrro, com deies. I també dic, però, això, que ells creuen, doncs, que cal estar a Europa i que potser Catalunya quedaria fora, però ells insisteixen en aquesta idea que ja havien dit altres representants del partit, que donarien suport a un referèndum si es fes seguir en el que marca la Constitució Espanyola. El que fa l'educació, ciutadans defensa l'ensenyament trilingua a l'escola pública, és a dir, fer classes un 40% en català, un altre 40% en castellà i un 20%. En anglès, i es mostren optimistes de cara a les eleccions del Parlament i creuen que pujarien de treses acons actuals parlamentaris a nou. D'un i dos, eh? De fet, és un dels increments més importants, segons les enquestes al partit de Ciutadans. Aquesta entrevista que la podeu escoltar, per cert, a la pàgina web de radiodesvern.com, totes les entrevistes que es van fent durant aquests dies, el programa de Matí i el Justa de la Fusta, on diferents representants van passant. La setmana que ve, qui vindrà, ho sabem al dilluns? Filiuns, ve Anna Simó, d'Esquerra. D'Esquerra Republicana, home, aquesta és una... Home, ha sigut la porta veu d'Esquerra durant el Parlament en l'últim mandat, no? Sí, és de la Cúpula, molt bé, vindrà aquí a la ràdio. Molt bé, està bé. Sempre és un exacte, no? A mi m'agradaria veure el Junqueras, no? Sí, però és molt difícil, no? Tenim la gent de molt plena. Si vols un ràdio, som Vicents. Ah, potser sí, no? Què vols dir, això? No, no dic com a crítica, sinó que potser... Clar, clar, clar. Carme, moltes gràcies, ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a ràdiodesvern.com, i a partir de la set, els enjurs, notícies, edició... Ves, per fer-me una pausa per la publicitat. I d'aquí un moment, amb el Jordi Roca, parlem de cinema, que em sembla que d'una mica... no sé... És que no hi ha gaires pel·lícules, avui, eh? No hi ha gaires pel·lícules, ja hi he vist. T'he vist que té una cara... I un escrepusculó? Sí, un escrepusculó! Ja he vist jo que hi havia alguna cosa per aquí. Fins ara. Adeu. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar... Però com és l'aigua de la Xeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, el museu òkber de les Aigües, us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta, per fer-ho a l'aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar... Però com és l'aigua de la Xeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, una activitat gratuïta, per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òkber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Ràdio d'esper, durante 8.1. Ràdio d'esper, durante 8.1. 5 i 20 de la tarda, parlem de cinema. La penya del món representa... un espai de cinema! Amb Jordi... Raca! Jordi, bona tarda. Bona tarda. Cinema, satèrt. I tant. Has vist la música, que et xula? Sí, molt alegre. Comencem per una pel·lícula que s'estrena avui i que es diu El Festín de Babeti. Sí, de Babet. Ah, Babet. Ja he dit que et fa tal. Escoltem el trailer, no sé si el tenim a punt. Com sempre, això... 8. Un moment, silenci, silenci. Això era el trailer? Molt bé, no? Para, para, para. Creu, per favor, que m'estan a punt d'exportar els uïdes. És l'ordinador. És l'ordinador que... M'està fent boicot. És possible que durant tots els archius que tirarem aquesta primera hora de programa. No pot ser. Però com pot ser, això? Estan de vaga avui. Però qualsevol archiu que tirem, a veure, torna a tirar. Oh! Ha patat, eh? Això és un fumable, és que no podem escoltar això. No podem. Doncs mira, fer-hi una cosa. Renissaré l'ordinador. Perquè és l'única cosa que s'ha macut, així, a les meves mans. Ràpidament, no? Ràpidament i per solucionar-ho en directe. Qualsevol informàtic el primer que fa quan hi ha un programa és reiniciar l'ordinador. Sí, sí. No, primer fa això. No cal, no cal. I després ja... Renissem l'ordinador, intentem recuperar-nos. Potser no tenim trailers avui, Jordi. Home, a més, avui. I en dels pel·lícules molt importants. Quina casualitat. Home... Just quan s'estrena a crepuscular... Clar, és que... L'ordinador falla. Jordi, m'hauries de relacionar... Aquests actes, aquests fets... Sí, aquí hi ha una mà humana, una mà negra... No, no, no, no, no. ...que està portant el boicot en aquesta elecció. No, per re. El dimarts era Martes 13. O sigui, hi ha una raó de C. El dimecres hi havia vaga, o sigui, té una raó de C, però ja avui... Home, em sembla molt sospit d'estat plegat, eh? Bé, el festín de Babet, aquesta pel·lícula... És la primera que comentem d'aquí, va? Sí, aviam, és una redició. Realment no és cap pel·lícula nova. No és cap creació nova, sinó que és una redició digital... d'un dels clàssics de 1870, que durant aquell any va guanyar a l'Òscar, la millor pel·lícula de parlant anglèsa, perquè és francesa. El 1871? Sí. Però això és impossible. Per què? El 1871. Ai, no, no, no, no. Ui, ui, ui... Molt malament, molt malament. Vinga, fatal. Cap al Can Jiquipuqui. A les pífies del Can Jiquipuqui. Vinga, apuntem. 5.23 del dimembre. Molt bé. Avui apuntem per Jordi Roca. Tothom s'equivoca tant en tant. Esclar, esclar. Ja ha hagut un ball de xifres. No passa res. El sindicat i l'organització no es posa d'acord. Mira, Jordi, et dic una cosa. No, no, és que estaves per anar en cant de letra. Perquè el Jordi Roca estic majorient, no sé si ho sabeu, però em va de guais. Jo no vaig mai de guais. És veritat, és un tio que va... Però jo sé molt de cinema i tu no. I una vegada que s'equivoca, aprofitem-ho com d'alguna manera. Ha sigut un petit error, perquè... Podem escoltar l'error? No, no ho podem escoltar. És una malèstima. Perquè l'aplicació s'envienta al 1871. No es va fer al 1871, sinó que es conmemora... s'estrena, perquè és el seu 26è aniversari. Jo soc molt dolent amb matemàtiques. No sé en quin any es va estrenar realment. Fa 25 anys, quin any érem? Home, doncs fa 25 anys, dos, menys tres, 75, no? 85. 85? Doncs el 1985, que es va estrenar a aquesta pel·lícula. D'aquí, va. És com un film costumbrista que ens narra la història d'una dona parisina, que s'ha estresllada com a serventa, a casa de dues germanes d'aneses, que viuen a Dinamarca, i que allà, elles es dediquen a contemplar una mica la vida, una mica la vida llenyora, tenen aquesta nostalgia de la joventut. Anys més tard, aquesta jove, criant o serventa, que va arribar allà, et decideix compensar, d'alguna manera, l'hospitalitat d'aquestes dues germanes, ofereix-hi un gran sopar. Però en plan, per tot o lo altre, tirar la casa pel·lícula i els fa un gran sopar francès. O sigui, amb totes les specialitats i de brotes frances, que li recorden la seva vida parisina. I és, bàsicament, la pel·lícula centra en tot aquest sopar i en tot el que passa d'un anell. Qui és la protagonista? Doncs els protagonistes, els noms... La noia es diu Babet, la protagonista. Per això es diu El Festín de Babet. I ja està inspirada en una obra d'Isaac Dinesen, que és l'autor de Memòries d'Àfrica. Amà. Em la coneix tothom, no? No en l'he vist ningú, a partir d'una certa edat sí, però la coneix molta gent. Aleshores, és un adreç cinc, com deia la Carme, aquesta setmana només es tenen cinc pel·lícules, i una d'elles és aquesta redícia, després hi ha dos que no valen gens la pena, les aneu a veure i, especialment, les dos bones. En l'envento de l'Isaac Dinesen, no? És la que cal que aneu a veure? No. Evidentment. És una pel·lícula pèssima. Després de l'èxit de Perdidos, l'actor Matthew Fox, que era el que feia allò de Jacques. Sí, que ha perdut tot el carisma en aquesta pel·lícula. És a dir, s'ha primat, s'ha fibrat una miqueta, i ha perdut absolutament tot el carisma que tenia, com a Jacques, a la sèrie Lost. Em sembla que podem escoltar del trailer. A veure si podem, per favor, creu-me'l. I que escolti bé, i normal, i tranquil·lament. Está centrado aquí en el camino muy claro. Dr. Cross, ¿estás... ¿te estás divirtiendo? Ay, Mr. Doror, es una parte esencial de mi verdadera vocación. ¡Ah! Eres un hijo de puta enferma. ¡Ama! Dr. Cross, se lo toma como algo personal. Por cierto, su mujer está muy guapa. Una mujer espectacular. Oh! Lundi, la vamos a matar. No hay marcha atrás. Le he visto la cara. He oído su voz. Pero perseguiré su alma hasta las puertas del mismo infierno antes que dejar que me quite otra persona que quiero. Que es un thriller de por. No, de por, no. És un thriller d'intriga de misteri, on hi ha el clàstic assassí d'espietat, l'única cosa que vol, l'única finalitat que persegueix és fer veure o voler veure com els demés pateixen. Per tant, assassina d'una manera bastant cruel i, a més a més, intentant veure quina és la reacció de les persones que estimen a la víctima. Aleshores, aquí hi haurà el paper de l'inspector Cross, com el ve s'ha sentit en el trailer, que intentarà aplaquear aquest assassí en sèrie. He protagonitzat per un maciofox que ho fa certament malament i que no té cap mena de carisma ni com a dolent, com a protagonista o sostent d'una pel·lícula. Em sap molt greu. Quan s'ha de llegir una pel·lícula, s'ha lògia. Però, en aquest cas, és totalment prescindible i jo crec que es carrega totes les dotes interpretatives del maciofox. Em sap molt greu, però és així. Però si era el fan, jo era molt fan de perdidors. A mi és una sèrie que també m'agrada molt, i el Jack trobo que tenia molt carisma dins la sèrie. Jack, we have to come back, Kate. We have to come back. Però, bé, que hi hagi un altre tema. Ja tu el sóies. No, no gana. No t'agrada, ara. Aleshores, això, que em sembla que ha tirat una mica la seva carrera per la finestra. Bé, passem ara a la següent pel·lícula, que també dona molt que parlar. És una expressió aquesta que m'agrada molt utilitzar-la. Dona molt que... que està mal dit, en català. Ja, però bé, aquí tenen certes confusions. En català haurien de dir... Fa parlar... farà parlar molt. Ens fa parlar molt. Que és hollimotors. Escolta'm el trailer, i després opinem de tot plegat. Que és tan anglès. T'adoneixeu. No dius res. Ah, no dius res. És una peça de 20 segons de música. M'hi arriben. La pel·lícula també és un trajecte amb l'immusina d'un lloc a un altre. Per perís, vull que de poc no... També que posa el trailer. La pel·lícula, tothom diu, que és tan estrany. Sí, tots aquells que tenen una visió conservadora del que és el cinema, molt clàssic, no fa falta que la vagin a veure, perquè és tot el contrari. És una pel·lícula molt sorprenent, que jo la recomano fermament, i es va presentar al festival de Sitges. Per tant, segurament ja n'haureu sentit a parlar. Bé, parlar de l'argument... És una mica, si em permeteu, inútil, perquè és que és molt liós, és molt complicat. És que no té quasi bé ni argument, no? Sí, no té molt... Sí, bé, podríem dir a grans trets que el protagonista és un actor que intenta posar-se la pell, o es posa, literalment, la pell de diversos personatges, però podríem dir fins a l'extrem. A partir d'aquí interveu una dona rosa, que és amb l'única que me'n té un cert contacte, que l'acompanya amb una limousina, com tu molt bé has dit, per perís. Hem de dir que les actrius d'aquesta pel·lícula, que jo crec que pot estar molt bé, pot ser bastant interessant, sobretot perquè ens pot trencar una mica els esquemes del que és el cinema convencional, em sorprèn que són l'Akeliminok i l'Ebamend, que precisament no són dos actrius, més aviat, sobretot l'Akeliminok una cantant, que no ens sorprenen per les seves dots, però que acompanyen bé el gran protagonista i el gran actor d'aquest film, no? No sé si val la pena anar-la a veure aquesta pel·lícula. Jo diria que sí. Si tu ets de men oberta, ets tolerant, t'agrada que et deixin sorprendre, t'agrada realment el cinema de veritat, vés-la a veure, se'ns dubta. Ara, si tu estàs acostumat a veure un tipus de pel·lícula, on hi ha una introducció d'uns i altres anyars, ara és ara, no, no es parto clarament. Una pel·lícula rara, rara de nassos. En fi, ho li motors. Sí, està molt bé, eh, i jo la recomano. Que pugui ser aquesta, eh. Passem ara a la part de Los Angeles, que també t'he pintat una mica la ruperta de la setmana. Escolta'm el tràiler. ¿Qué puedes ofrecerle a mi hija? Siempre estás sin trabajo. Cuidaré de Leone. Seré un buen padre. Tarugo de mierda. Ma, hay tarugo. Su historial es deplorable. Durante casi toda su corta vida se ha comportado como un matón. Le condeno a 300 horas de trabajo comunitario. El autobús no ha parado. Mira, hay 15 minutos de margen y llegas tarde. Tengo que hacer mis horas, por favor. Eso es el dream, tío. ¡Ah! Pero... Se las jilipollas. Estamos en terreno sagrado, ten más respeto. ¡Le vale, Harry! ¿Vienes a dónde vamos? Es un lugar sagrado. Vamos a una destilería. ¿Qui tiene una nariz sensible? Yo, yo mismo, yo. Bueno, no he aguantat aquest... També com altres, eh. Casi, casi, casi. Per cert, perdona que et talli, però vaig veure el tràiler i vaig pensar que no estava mal, eh. A mi no m'ha acabat de convèncer. Tu has vist el tràiler per això? Sí. Comedia una mica lleugera? Tampoc té gaire sentit. Home, t'ho he dit que sigui una comedia britànica que solen tenir un cert punt. Més quarent cales de més, tampoc és que l'argoment sigui res de l'altra cosa. Es tracta d'una sèrie d'homes, joves, no adolescents, però tampoc allò ja veig d'uns 30 anys, com tu. Allò que ja entren a la maduresa, que són condemnats i per evitar la presó, el que intenten és... o són destinats a desenvolupar set-estàsques de serveis socials. Aleshores, el seu mentor el que els fa és portar-los a una destilaria. Que dius, home, si són persones que realment no estan molt acostumades... Això no... I, en principi... A seguir, home, no els portis a una destilaria de whisky. Què és el que passa? Que un d'ells descobreix... La comèdia està servida. Home, clar. El que passa més a més és que un d'ells descobreix que té un dos especial per la cata del whisky, que és molt curiós. La gràcia de la pel·lícula és saber si finalment la pandilla aquesta utilitzarà aquest do per continuar estafant. I, per tant, per no radimir-se o, si parla al contrari, es convertiran en els àngels que diu ser el títol de la pel·lícula, i, per tant, deixaran de ser delinqüents. Molt bé, Jordi. Moltíssimes gràcies. Fins aquí el repàs de l'Ori. No, no, no, no. I ara passem a les notícies de Hollywood. Ara passem a les notícies de Hollywood. No, això sap tu tot. M'ho has de fer, Jordi. No ho pots evitar. Què hem de parlar? Crepuscula. Crepuscula. M'ho heu demanat. M'ho heu demanat. M'ho heu demanat. M'ho heu demanat. Crepuscula, crepuscula. Però si tu segur que ja tens la butaca reservada des de fa dies per anar-la a veure quan sortis del programa. S'ha estrenat en català, en algun lloc. Com es diu en català? Crepuscula. En català no sé com es diu. Escolta'm el trailer i després hi xugi si vols estar a favor dels vampires o dels llops. No? No? No ho heu empanat. Para, para. Estàs desfasat. T'has quedat al principi de l'assat. Quedes i dimarts. Vampirs di-yops s'uneixen contra els vampiros malos. Ah, va... Escolta el tràil. Sabeu què diuen, has escogit tu, Bando? Això porta molt, no? Después de 18 años de mediocridad, por fin descubría que podía brillar. Había nacido para ser vampiro. Eres tan hermosa, ahora tenemos la misma temperatura. No esperaba que pareciera estar. Tú. He venido a denunciar un crimen. Los culin han hecho algo espantoso. Esta es mi hija. Los culturis creen que eran más inmortal. Nació no fue mordida ella, crete no es como nosotros. Vaya. Ahora más que nunca mantener nuestro secreto resulta algo imperativo. Parla como ayuda. Los culturis, mi nena por nosotros. Si muchos de nosotros supieran la verdad, obligaran a los culturis a escucharnos. Mi familia corre peligro, necesito ayuda. Nos apoyaremos. Hay muchos ojos rojos por aquí. Home, és que es destrena mundial, vull dir. És quasi la pel·lícula de l'any. Home, què dius? És la fi d'una saga que ens ha tingut a tots laia al cor. Durant molts temps. Per mi l'única notícia, és que això vol dir que s'acaba la saga de crepusculó. A la vista a Christian Stewart és una pena absoluta, vull dir. És per plorar. Amb aquella cara d'alegria. Perquè no saps valorar la seva bellesa, però és una de les més guapes del moment. Ara no sé valorar la bellesa de les noies. Anna, punti, bona tarda. Bona tarda. Tu, que ets noia, t'agrada... Espera, espera, impugnem-ho ja. Home, què és aquesta visió machista del cinema, impugnem-ho? Ja no continuis amb el comentari. Home, què vol dir? No, el contrari. No va preguntar si la bellesa de Christian Stewart li semblava bé o no. Sí, però m'agrada més la de Robert Pattinson. Clar, normal, normal. Però ara ets fan de crepusculó per tant, eh? Vaig ser-ho durant un temps i ara aniré a veure l'última com per tancar la saga. Un cicle, ara que ets gran, ja. Ara que sóc gran, però ara s'ha de veure. Paul Rigabert, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu ets fan de crepusculó o...? Doncs jo no gaire, per no dir gens. Vaig començar, li vaig donar una oportunitat. Tot s'ha de dir. I pel que fa Christian Stewart, ho sento, però no m'agrada. Toma, el polis, com jo. Un home macho. Sempre té la mateixa expressió. I també, home, senyor Benito, va a tarda? Hola, bona tarda, senyor Benito. Vostè és l'únic que té claca, eh? Senyor Benito. És com ho treballo, eh? Els meus dinarets em costen. Vostè crepusculó o què? Com a paraula, m'agrada, eh? Perquè ja convida començar a fer coses. El crepusculó. És un marrano que sempre està passant el mateix. És que són les pel·lícules, o unes llibres? Jo he vist el metro que hi ha gent que porta les llibres. Les pel·lícules estan basades en els llibres. I jo crec que, igual, si em llegeixo aquest llibre, és el crepusculó mental, no? Doncs tot. La oscuridad i la tiniebra. S'ha de preguntar, no que és millor, llibre o la pel·lícula? Home, perquè, bueno... Casi sempre jo penso que són millors els llibres que les pel·lícules. Perdona, és que aquí... La pel·lícula ja t'ho dona. Però el llibre dona molts més detalls. Perquè si hi ha alguna pel·lícula... Perdoneu, si hi ha alguna història on la pel·lícula és millor que el llibre, apaga i marxem-nos, eh? No, n'hi ha moltes, eh? La pel·lícula ha superat el llibre. Quin dels llibres que he escrit vostè? Entre d'altres, entre d'altres. Bé, passem a les notícies de Hollywood. Comencem parlant d'una pel·lícula, Hotel Transsilvania, que vostè en fa poc, que tindrà una segona per Jordi. Doncs sí, sempre parlem de pel·lícules per adults, diguéssim, que tindran segona part i, en aquest cas, és una pel·lícula d'animació per nens petits que tindran segona part i ja té data d'estrena, eh? Que a mi això sempre em sorpren al 25 de setembre del 2015. És que la companyia, que és de Sony Pictures, ha vist que ha tingut molt d'èxit. Concretament, ha acabat casi 300 milions de dòlars en els seus 15 dies. D'amiciòs que ens pantalles, ja tindrà una segona part. Com tenim l'estrena del hòbit? Serà el desembre, no? Serà el desembre. Ja veurem si en parlarem, perquè, clar, si tu apliques censures, n'aplicarem per aquesta part. Quina censura he aplicat, jo? Però què es pot explicar del hòbit? Després del cunyazo de les tres... Home, doncs que era molt petit, que és baixet, que és baixet. Que és baixet, és poca cosa més, però ja... Però quan li començan a captar els peus, deixa-ho tenir. No desbillir res de pel·lícula que hi ha d'anar parlant. Home, ara ja això serà un clàssic, eh? Cada setmana hi ha una notícia relacionada amb Disney i Star Wars. Ja saps que va ser la notícia de l'any, i, per tant, n'haurem de saber parlant. Jo m'exprimem-la. Atenció, perquè busquen director per Star Wars, episodi número... Sí. No sé si hi ha algun interessat, potser aquí, o entre els nostres uents, perquè també hi ha fixat la data d'Estrena per al 2015. Sí, aproximadament cap a la primavera. Tindrem un verboquín, no? Sí, al 2015 s'ha d'estrena tot, no sé què és el que passa. Que no ho feia el Lucas, això? Sí, però és que el Disney ha comprat l'acompanyament. El Lucas Font, tècnic de so... Sí. No ho feia el George Lucas. Sí, el George Lucas el que passa és que la seva companya Lucas Filma ha sigut compra de part Disney, aleshores Disney... L'ha trobat gran, ja, no? Sí, ha volgut continuar amb aquesta saga que el George Lucas havia donat ja per acabar. L'interessant de la cosa és que l'estiu n'és filbert, ha dit que ni hablar del peluquín, que ell no es posarà davant d'aquesta saga, més a més, perquè ell és gran amic de George Lucas, i Quentin Tarantino ha dit que si és Disney, la que ho produeix, que evidentment no és perquè l'ha comprat, els drets tampoc ho pensa fer. Bé, l'ha fet en Barton. Ah, pot ser, és una possibilitat. Està molt bé, eh? Per cert, senyor Benito, el digui atent, perquè parlem ara d'un mita sexual de la seva època. El John Crawford. No, no. Tampoc és Merlin Monroe. Però també rosa. També rosa. És una mica més contemporània. Estem parlant de Kim Basinger. Kim Basinger, Déu-n'hi-do. O Kim Basinger, depèn de quina època, que serà l'estrella femenina de Grutz Motsch. Una nova pel·lícula. És que ens ha sorprès aquesta notícia, perquè feia molt temps que no veiem a Kim Basinger a la gran pantalla. En aquest cas es posarà la pell d'una dona que rivalitzarà per dos buxeadors que estaran protagonitzats per Silvestre Estalón i Robert De Niro. La pel·lícula s'estrana probablement a finals del 2014. I tot això, què passa amb una sil? No, això passa... Encara no ho sabem bé. Senyor Benito. Fent de púgils... Fent de buxeadors jubilats. En fi, passem ara a un altre... Cuando estábamos en el ring, muchacho, que duran las aquellas veladas. Senyor Benito, què fa? El nuevo del tabaco. Però què fa? Quina pel·lícula era? Parés tot el Silvestre Estalón. Escolta, eh... La guarda del muchacho. Senyor Benito. A veure, senyor Benito, no pot dinamitar la secció així. És que vostè es parla fora i entra només a la seva espai. Si m'ha dit ell, ho fes una mica dels diàlegs. Jo crec que li hauria de fer un programa per ells sols. Sí, no li falta això. No li hauria molt de parlar. Tinc 4 hores amb el Silvestre Estalón. Això té una segona lectura, senyor Benito, que és un marxi d'aquí. No, no, ja ho trobo. No, tampoc. En fi, parlem ara de Toralló Oma, perquè també reivindica el seu festival de cinema, que és un festival de cinema molt interessant, i que ens agrada molt el programa, i som molt fans. Ah, sí? De què és? És un festival... Corre, corre. De cinema de muntanya, no cal. Ja ho sé, ja ho sé. Com que alguns ens intentaven acusar de que només parlàvem del món cinematogràfic de més enllà, de l'Atlantic... A nosaltres el programa tenim el David Ávila, que fa la secció de televisió. És veritat. I és a Toralló i està molt implicat aquest any amb el festival de cinema. Doncs comença avui, s'ha acabat el propè 25 de novembre. Així que tots aquells que hi volen participar estan molt bé perquè és un festival diferent. De cinema relacionat amb activitats de muntanya, documentals, etcètera. Avui ha entret algunes imatges per TV3, i m'han agradat molt. Sí, jo que soc practicant, també, desport l'aventura d'aquest tipus... Sí, de què? De pujar els albs i tirar-se amb una col·lecció de la platja... Amb la play puja els albs. En fi, atenció perquè... Ui, ui, ui. O parla del micròfon o calla. Atenció perquè Daniel Kreitz... Tindrà a veure amb els... Serà press de James Bond? És press del personatge de James Bond. És a dir, d'alguna manera, em dona raó a mi les meves reivindicacions de que s'acabi a James Bond, d'una vegada per totes, perquè ell diu que no està fart, i que, des que ha acabat el rodatge de James Bond, l'únic que pot fer és veure compulsivament. Diu que ha intentat marxar d'aquest personatge, però que no l'han deixat. Què ne va dir? Hi ha molta gent que també ho fa, això, i no ha fet a James Bond, eh? Això ho podia fer. Que veu compulsivament, i no ha hagut de fer a James Bond. Com ho està mateix, per exemple? Ho va fer jo mateix. No, però a sobre hi va passar el Roger Moore. Roger Moore feia de James Bond, i llavors va fer una pel·lícula, que es deia Los Locos del Canon Ball, que se n'enfodia una mica del seu personatge de James Bond, i ja no va fer més pel·lícules de James Bond, eh? Jo vinc defensant fa temps que ja està caduc, que s'ha d'acabar. Però perquè s'ha ficat molt en el personatge, per dir-ho d'alguna manera. Sí, perquè està cansat de totes les seves que li venen, de les pròximes pel·lícules, i diu que l'únic que se'l recorda és pràcticament per aquest personatge. Això també li va passar a Toi McWayer, que feia Despeederman, que mai més tornaré a signar una trilogia com a protagonista de Vargas Tiffan. Aquí també li va passar a Bela Lugosi, que feia de Vampir, i el tio va acabar adormint en una de tabut. Bé, doncs aquestes són algunes curiositats que també li han passat... Que surt una pel·lícula de... Senyor Benito! Senyor Benito! Què està parlant? Què està sort? Com? Què està sort? Estic parlant. Eh, anava a dir que aquí deixem l'espai de cinema i passem ara al reclam la publicitat amb el Paul Rigabert i l'Anna Puntí. Com cada setmana acabem aquesta primera hora de divendres, comentant alguns anuncis i el món de la publicitat, avui i la setmana que ve de meu farem, em sembla, repassem alguns anuncis d'aquesta campanya electoral de cara al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre. Anna, avui repassarem 3, la convergència, el del PSC i el del PP. Comencem pel de... Convergència? Molt bé, escoltem. A vostè fa com el CAC, no? Què faig jo? Li posa minuts, no? Primer, primer... Sí, ho hem fet per ordre. Doncs mira, jo sap què? Com que faig... Jo no estic d'acord amb això, no ho signaré. Si no estic d'acord amb això, no ho signaré, ja està. Ui, quina gran protesta! Senyor Benito, quina gran protesta! No signa la informació! No signo la informació! Quina gran protesta! I quina que canvien el món! A veure, no, jo vull dir que això és un espai que no és un informatiu, que és un magazine i anem a repassar el que ens dona la gana, i comencem la convergència, l'anuncia electoral. Va a dir que... M'ho estudiem. Junts, estem fent camí. Un camí cap al futur. Un camí on encara no hi ha res decidit. Sabem que no serà un camí fàcil, però tot és possible. Ens cal la força de tots per recórrer, perquè només fent-nos costat podrem avançar. Es escolta una mica d'antatallat, eh? Sí. Però vaja... Vient sempre la veritat, perquè som els vostres somnis, els que marcaran les nostres passes, les passes d'aquest adult, la voluntat d'un poc. Fem-ho possible, convergència i unió. A veure, Anna, què ha dit aquest anunci? Hem vist primer Masol, està amb una música tranquil·la, a l'alvada, fins que el sol surt, després la música canvia, es posa més animada, i Mas apareix en multat de banderes, algunes són senyeres, i poques estelades, que a diferència de l'onze de setembre, que la majoria eren estelades. Però n'hi ha alguna d'estelades, no? Alguna, per allà, amagada, i surt. I que el paisatge de defons... Per l'oport d'en Durant. Senyor Manit, sisplau, deixi parlar els protagonistes. No he dit que el font, a més, és com una mena d'espigó del port, no? Que hi ha tot de cups de cimí i tal. No ho he supigut identificar on era, però... Sí, jo crec que sí. Doncs Mas s'obrin els braços, així com recordant Muigès al Cineí, i amb els dits en forma de les quatre barres, i dius, són els vostres somnis, els que marcaran les nostres passes. Molt bé. I ha portat passada polèmica, aquest anunci, com també el cartell, perquè Mas recorda molt la Muigès, separant les aigües del mal rotx, com a la pel·lícula dels deu manaments, i molta gent s'ha queixat, com si Mas sortís molt al tio, volents ser ell el qui llibrarà el poble, s'han fet moltes compressions entre el seu cartell i el de la pel·lícula. Jo també s'han fet...A la mateixa posició. El Tom Heston.Moltes bromes, també, amb el seu cognom. Artur Masianic, eh, que va anar a aparèixer en el seu moment. En fi, doncs aquest és el cartell i és l'anunci... Jo crec que s'han equivocat bastant. Tant els creatius que van fer l'anunci com a convergència a l'hora d'acceptar-ho, perquè té moltes connotacions, és molt explícit, perquè ell és el que us portarà. I, a més, l'hem, és la voluntat d'un poble, és com una mica... I què trigarà a 40 anys? Que és gairebé com la persona que està a seguir. A això se'n recorda que era un dels nostres personatges favorits. Muisés, 40 anys amb la travessia del desert. Ha estat d'aquí, molt temps, molt temps. Muisés, Artur Mas. No us dona la sensació com si fos Obama, que ho vulguin fer com en plan molt america, això. Els assessors de la seva... perdoneu, eh? No, no. Digues, digues. És que els assessors de campanya, de tot això, del Mas i Compagens, van anar a fer un màster a Estats Units. I van aprendre de les maneres... Jo crec que s'han equivocat. De les tècniques... A mi, personalment, no m'agraden. A mi tampoc m'agraden, no sé. A més, és una cosa bastant... que se n'en foten bastant, perquè sí, però jo foten tot molt americà, i tal, i no sé... Hi ha diverses tècniques, segons el país, en què ens trobem no afecta el mateix, el que funciona ell, perquè vull recordar que aquí no estem parlant de política, senzillament, de màrqueting. Sí, purement, màrqueting. A mi, per exemple, no m'agrada que un candidat es presenti com el Salvador, o com el Mas i Compagens. A mi m'ha recordat una mica un acudit, xiste, abans, del que està allà del Franco. Franco sortia allà del balcó i de l'Espanyol, ja hace unos años estamos al borde del precipicio, ahora ya hemos dado un paso al frente. Molt bé. En fi... Bueno, no cal riure, eh? No cal, perquè ningú resta rient. Passem ara al següent... I aquests compets que no tu per sota l'escama? Són gent que està nerviosa que ha volgut tocar-lo. Passem al següent anunci, que algú vol dir una cosa més, sobre si ho... Jordi, no és dir re, tu, eh? Tu et mantens al marge de política, no? Jo, a nivell de polici d'art, crec que és un triomf, no? És l'únic que tothom en parla, per tant. Sí, això sí, és aquest de la polèmica. Exacte, aquesta és més una altra lectura, no? Sí, sí. Ara veurem el PSC, que també a les xarxes socials... S'han parlat bastant. A veure, escoltem el del PSC amb el Pere Navarro, candidat al capdavant. La independència, us arruinarà a tothom. Ens acabarem morint de gana. Què diuen? Nascis! Nascis! Nascis! Soc Pere Navarro, i estic convençut que el federalisme és l'alternativa sensata entre la independència i el centralisme. El federalisme garanteix el reconeixement de la identitat catalana i el nostre dret a decidir. Per això et demano que votis socialista. Bé, doncs veiem aquí com aquest esport va clarament encarat a mostrar que la seva ideologia federalista hi consisteix aquest esport en una paròdia entre... que seria Artur Mas, Alicia Sanchez Camacho, i Pere Navarro, en un debat discutint sobre política. Ara es veu molt més Artur Mas i Alicia, doncs... cridant i discutint molt malament... No se'ls veuen bé, són intuets, que són més. Perquè s'assemblen bastant, físicament, si es veu l'esport. I Pere Navarro es mostra, doncs, que et moltseré. Per tant, ell, diguem que el que intenta vendre la campanya és que és una figura sensata dins d'aquest esgavell... ...que es troba al mig de tot aquest embolic que s'ha creat. Jo diria que han onadat-ho. Més que sensat-hi. El lava que ha obert-te, no? L'Àngel Masiani, aquest m'ha sonat molt a l'Àngel Anunciador. Això d'aquests dels pastorets, que dius, porto, no sé què... I doncs, com ja s'escolta, al principi de tot, el Pere Navarro es presenta al dia en què és ell, i és que ara, en aquestes, senyaran que és el que es presenta, que es coneix menys. El que es representa... Sí, sortia una dada molt curiosa, que és que coneixen més els votants, que són els polítics que els votants del PSC. I no és broma, eh? O sigui que... Pere Navarro, clar, també. També és natural, fa molt poc. I que, per cert, vosaltres us sembla que és George Clooney? Us sembla George Clooney, Pere Navarro? Bé... Amb tot això, sí, una mica, com... Sembla que s'hagi buscat clarament... És que el 2009 hi va haver una revista que es diu Squire, que va ensenyar una portada on sortia George Clooney, així amb un primer pla, molt primer pla, i darrere hi havia un fons blanc, i precisament en aquest esport és calcada. O sigui, si no ens... Anem a dir inspirada, però s'assembla molt. Jo el vaig veure l'altre dia que estava prenent un espresso, el Pere Navarro. Sí, semblava estar en el Clooney, per la tasa, eh? Jo crec que han de fomentar la seva imatge, com que és poc conegut, han volgut fer això a la seva cara en gran, perquè la gent sàpiga qui és i qui va nabutar. Una campanya també de naming del candidat, i després... Una campanya de naming? Què vol dir això, ojo? Doncs, personal, la marca, més el nom de la marca. Més que les característiques que té, que també són importants, però és un nom que no es coneixia i també l'han volgut fer. Això ho pots fer una mica, no ho pedir amb rosa diet. Jo crec que ho ha fet molt per les espanyoles, posicionar rosa diet per sobre del partit. Doncs aquest cas era necessari, suposo, perquè, com ha dit el Pol, que és un dels coneguts i tot vol ser els dòpics votants, el coneixien més als altres partits, que no et vas als seus. Aquest no és el que feia la somriça del Pèlica, no? No, PP Navarrós deia, PP Navarrós. Passem ara al tercer en un sill últim, que comentarem avui. La setmana que ve, ens repassarem tres o quatre mes. El del partit popular amb la... Com dic, faran-me un negal... Home, amb la nostra estimada, Elitia Sánchez Camacho. El president Artur Mas i Esquerra Republicana recorden convocar el referèndum per la independència. Clar, aquí hi ha uns caerons. A veure, para un moment, que no veiem, però això és un anunci que jo vam avisar fa dos anys, i ara també ho estem avisant. El president Artur Mas anuncia que el pagament de les pensions s'endarrereix tres mesos per problemes de trashoreria. De què es pensa en què viurem? Focant la sortida de nombroses empreses. El teu vot, el partit popular, és el vot útil per frena l'independència. Catalunya sí, Espanya també. Doncs com... Que ho hem escoltat en una parella de jubilats en un futur en Catalunya és independent, i estan mirant la tele, i per les notícies anuncien que el pagament de les pensions s'han darrerit tres mesos, i el home diu de què pensen que viurem. Que aquest home és actor o no? Perquè això també influït a les campanyes. No ho sé.No ho sabem, no? Ni de jo. El coneix?Sí, sí. Però què és vostè? No, no, no. Conegut, conegut. Jo també conec molts actors que participen als anuncis. No passa res, no passa res. Com és la seva feina, no? Una vegada que l'he dictat per la senyor Benito i es calla. No vols que em diu que no parli?Va la contra, va la contra. Crec que amb aquest anunci busquen molt el vot de la gent de la tercera edat, no? Perquè els hi transmeten aquesta por de què passarà, que som independents i no rebran les pensions que es mereixen. I també hi ha una altra versió d'aquest anunci. El PP n'ha fet dues amb una parella jove, que també, mirant les notícies, se sabent que Catalunya ha quedat fora d'Europa i que moltes empreses han hagut de deslocalitzar i tot el que comporta això. I, bé, volen transmetre així una mica la por, fomentar la por de que Catalunya no té sortida sense Espanya. Per tant, és una campanya, clarament, on intenta fomentar... La por.La por, aquesta incertesa, de què passarà amb el tema de l'any de l'Anuncia. Imaginant un futur així on Catalunya és independent, no sé si ho veuen al futur. I aquesta és com l'Àngel Exterminador. Teníem l'Àngel Anunciador, el Moisés i aquest l'Àngel Exterminador. Escolta, senyor Manito, abans de passar... Tot és bíblic, eh? Abans de passar les curiositats del pol sobre la campanya d'Obama, sí, perquè hi havia eleccions... Aquí n'hem més enllet, també. Anem a mirar el Mali que autentiqués a les nostres Estats Units. Vostè ha fet un comandari per aquí, que vostè ha sigut actor de diferents campanyes, dius? Sí, d'alguna. De quins partits? Veuen saber-ho? Home, i tant. Convergència... Vol dir que és votant vostè d'aquest partit? No, no, no.Vol dir que va fer d'actor? Sí, mercenari, eh? Sí, va posant allà i va dir... Socialista?I va conèixer Tormàs o no? No, no, jo vaig fer parlar d'altries. I parlava, vostè? Sí. I què deia, què deia? Sí, però no vaig sortir l'espot. No, sóc la meva mà, sóc la meva mà. Ah, va ensenyar la meva mà. Aquest tio avaga l'altria. Clar, clar.És menja, és menja. Fa ombra, li fa ombra. I pel PP també vaig fer alguna cosa, eh? Pel PP també, eh? També, també. Escolta, esclar, encara no. Era un sequetero, vostè. Bé, parlem dels Estats Units, perquè la relació d'Obama tindrà conseqüències pel món de la publicitat en aquell país. Doncs així és, Jordi. Si veu amb gràcies als espols que va fer en publicitat, va poder aconseguir ser... Va tornar a escollir. Pel món de la publicitat, això tindrà unes conseqüències precisament negatives. Per què? Doncs perquè vol fer una revisió en la deducció d'impostos que té la publicitat i serà una revisió no positivament, sinó té pinta que pujarà aquests impostos. Però, en principi, també pujarà els impostos de molts altres estaments, no? Vull dir que aquí... Clar, comentem això, perquè estem a la publicitat, i es comprem cap a casa per dur alguna forma, però, en principi, vols dir que pujarà els impostos en general. Sí, sí, sí. I la publicitat se'n veurà afectada. Això ja havia fet algunes coses així, en el espai de la publicitat, i és que el màrqueting d'adreçat a nens, durant la seva legislatura, ja el va prohibir una mica. Segons quines coses no es poguessin fer. Ah, sí? Així és. I també pretén restringir la informació que les webs poden guardar sobre nosaltres. És a dir, quan estem navegant ja sigui per Facebook o per qualsevol altre web, podem posar algunes dades, o encara que no podem posar, perquè a vegades ens poden agafar dades sense que posem res. Vol restringir això, i això em sembla bastant bé. Home, és una molt bona notícia, perquè sempre ens queixem d'internet que posa a donar les nostres dades, tant a les xarxes socials com quan anem a pagar. Perquè, clar, la talleu parlàvem també amb l'Oriol, que és el nostre expert en noves tecnologies, que ve als dimecres, i ens explica la informació que té Google de nosaltres, i que nosaltres no ens podem ni imaginar a través dels mails i de tot. Només cal buscar el teu nom a Google, perquè surt informació teva des de tot arreu. Ah, sí? Doncs ja buscareu. Han d'apuntir, buscareu després. No cal, no cal. Busca el teu nom. El tema també que va aparèixer a un anunci completament del nou Vitell 2012. ¿Pol? Sí, doncs, bueno, el Vitell, perquè no sàpigues el mític és que ara bajo. Sí. I la cançó es diu Amadelliver, que és una versió que va fer Smash Mouth. Doncs acabem la secció de publicitat, i aquesta primera hora del programa, amb aquest tema. Senyor Benito, gràcies per acompanyar-nos, però no se'n vagi, que dius a nosaltres. Acomedem si hi ha l'Anna Puntí i el Paul Rigabert, i també el Jordi Roca. Moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Compañ. El mateix dia que ha entrat en vigor l'amoratòria aprovada pel govern espanyol per ajornar, durant dos anys, els desnonaments de les famílies més vulnerables, la plataforma d'afectats per la hipoteca lamentat a aquestes reformes. La seva presidenta, Ada Colau, diu que l'executiu de Mariano Rajoy ha accedit a la voluntat dels bancs. En sembla profundament lamentable que, després d'aquests quatre anys de denúncia de la problemàtica, on confiar en les bones pràctiques i en la bona intenció i en la bona iniciativa de les entitats financeres, clarament ha estat un profund fracàs que ens ha portat a la visima social. Després de tot això, el govern un cop més ha accedit a l'expressió d'aquestes entitats financeres i ha aprovat exactament la mesura que elles estaven disposades a assumir. Mentre estan els col·legis i els col·legis, advocats de Catalunya han denunciat que la reforma aprovada pel govern obliga als afectats a aprovar davant del jutge que compleixen els requisits que s'exigeixen. El conseller d'economia, Andreu Mascolilla, ha reclamat el govern espanyol que relaxi l'objectiu de déficit per Catalunya si la Unió Europea modifica les exigències per Espanya. El conseller dona per fet que el govern espanyol negocia ampliar l'objectiu pel 2013 del 4,5% del producte interior brut i, en canvi, manté l'exigència per les autonomies de no sobrepassar el 0,7%. El principi de la tercera part, com a mínim, corresponent a les autonomies, hauria de ser així. Per tant, ja estem al 4,5%. Ja ho diria que hauríem d'anar a l'1,5%. Incluso que no hi ha canvi europeu. I si hi ha canvi europeu més al món de l'1,5%, si a Europa es situés objectiu als 6, doncs el 2 agafin la tercera part. El conseller augura que el 2013 serà molt difícil i que Europa ha de considerar una política d'equilibri entre justaments i creixement econòmic més realista, masculell creu que la recessió dels països del nord pot ajudar en aquest sentit. La ruta del Sistet tindrà senyals que indicaran als excursionistes els punts on hi ha cobertura per poder fer servir el mòbil i si s'escau, trucar el telèfon d'emergència 112. Com que és impossible ampliar la cobertura telefònica a la zona, s'ha decidit senyalitzar aquests punts. En total n'hi haurà un 150. Tarragona, Júlia, Giribets. A llarg de la ruta de Sant Marís, es col·locaran diversos fals de fusta i es pot trucar. També s'indicarà un número per tal que el ciutadà que necessiti contactar amb els serveis d'emergència no hagi d'indicar la seva posició, ja que les dades d'aquell senyal estan introduïdes a la base del 112. Per tant, quan la persona truqui en aquest número, indiqui la matrícula que figura en el pare de senyalització, de forma automàtica se sabrà exactament on és. El president, en funcions del Consell Comarcal de la Conca de Barbarà, Josep Amill, diu que la senyalització serà molt fàcil de veure pels excursionistes. S'indicarà a reunir a cobertura. No hi ha molts punts foscos i no són molt llars, però tothom sabrà que allà hi hagi un pal d'aquests, allà sí que té cobertura, que si li passa alguna cosa, si l'he vist fa 100 metres, podrà tirar enrere o d'això per anar, per poder posar contacte amb algú que el vingui a sucorrer, o el que li faci falta. Aquesta és una iniciativa del telèfon d'emergència 112, amb la col·laboració del Consell Comarcal. L'objectiu final és instal·lar senyals a totes les dies de senderisme de gran afluència de Catalunya, on hi ha zones on la cobertura és escassa. La Polícia Nacional ha desmantellat una xarxa que feia contractes laborals fraudulents per poder obtenir després prestacions per desocupació. En total, s'ha detingut 48 persones, 39 de les quals, a localitats barcelonines, 8 a Castelló i un altre a Girona. Se'ls imputen delictes de falsedat documental i estafa la seguretat sovià. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona un home que presuntament havia llançat una prostituta per la finestra de casa seva. La dona va quedar penjant d'un sostre de vidre, després de caure, des d'una altura de 10 metres, la van poder rescatar l'agressor. Tenia un ordre de detenció i extradició d'est d'Itàlia, i era considerat violent i perillós. Els fets van passar dimecres. Bona tarda, us parla Roger Castillo. El Barça entrenarà per preparar el partit de demà contra el Saragòs a les 8 del vespre al Camp Nou. Tito Vilanova confia que Carles Puigol revi l'alta mèdica després d'aquesta sessió. El Barça ha anunciat que la propera temporada de la publicitat de Qatar Airways, una companyia de línies aèries en lloc de Qatar Foundation. Serà la primera vegada que una marca comercial patrocinarà la samarreta Blaurana. El tècnic Blaurana entén aquesta decisió. A la Junta Directiva, com els seus socis, van triar la possibilitat de portar publicitat. Ara portem Qatar Foundation, i crec que nosaltres, al final, som treballadors del club, i si la Junta Directiva, com els seus socis, els sembla bé i també, lògicament, em sembla bé. Crec que és una cosa que tots els equips, avui en dia, porten publicitat. Entenis, és en xoc a praga, la final de la Copa d'Eivis, entre Espanya i la República Txèca. Ara mateix, enfrontant David Ferreira i Ràdio, que és té pànic. De moment, la alcantista ha imposat el primer set per 6 a 3, i empata el segon per 4 a 4. Continuació és disputar el duel. El Magro Verdits, els catalans, Marc Segrón i Llesimar Lopez seran en joc demà. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Bon dia! Promoció econòmica obrirà dilluns la convocatòria per adjudicar a avui locals comercials de Lluís amb es Lluís, són els locals en preng, propietat de projecte, i tenen com objectiu oferir una ubicació de preus, una ubicació de preus assequibles, on iniciar, desenvolupar i consolidar els nous projectes empresarials. S'adrecen per tant a persones emprenadores que vulguin començar una activitat i a les que provinguin dels espais creatius i vulguin consolidar la feina que han començat. Es pot enturar més si els projectes i el regidor d'ocupació i innovació en base a Ganyes. Moltes de les persones interessades en aquests locals estan vinculades a feines de despatx com pot ser l'arquitectura i el disseny. Els locals tenen un espai útil d'entre 66 i 77 metres quadrats i els preus del lloguer mensual sensible van dels 304 als 130 euros. Aquest preu, però, inclou l'impost de vents immobles, de mobilitat i les despeses comunitàries. Les bases, amb el procediment a seguir els criteris d'evaluació, les trobareu al vuit de PROEXA 3.0. PROEXA.cat i a l'oficina de promoció econòmica el Carric Campo de Roseta sense número. Les susitots es podran presentar de dilluns fins al 31 de desembre d'aquest any. L'escola Montserrat farà un mercat de segon a màquedissabte 17 de novembre. Ja es poden fer les inscripcions, si voleu reservar un espai per muntar una paradeta. O es pot fer també demà mateix a la pista de l'escola Montserrat, que és el lloc on es farà el mercat. Els objectes han de ser de segon a mà i estan en bon estat. I l'objectiu principal és allargar la vida d'aquests objectes que ja no fem servir a casa, però també a solir alguns valors a nivell pedagògic. Podeu consultar més informació a través del blog de l'AMPA de l'escola Montserrat, www.emparrat.blogspot.com i el mercat serà demà de dos quarts d'onze del matí fins a dos quarts dres del migdia a l'escola Montserrat. Acabem amb aquest bullet i explica-vos que el cas de la jove s'estrenarà dissabte. Les live sessions es tracta d'una barreja de la jam session i dels concerts dels músics dels bucs de Satch. Els músics de Sant Justan han decidit unir els dos tipus de concerts i han creat aquestes live sessions que s'estrenen dissabte. Per tant, músics i bandes que vulguin podran pujar l'escenari de la sala d'autopia de les joves i que la sala de autòpia de l'estona del mar se coneix o improvisar a seguir i a seguir el seu estil musical. Tancaran la nit els concerts del grup de rock Joan Laya i el de punk rock entre pierna, l'entrada serà lliure i no cal fer inscripció prèvia per assistir-hi, i la primera live session dels músics de Sant Justan serà dissabte a partir de dos quarts d'onze de la nit i a partir de dos quarts d'onze de la nit. I de moment això és tot més informació a partir de les set del Sant Justan. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar, però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, el Museu Ácver de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu Ácver de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Hi ha hagutelo molt malament no sentim malament. Hola, sóc elChristian Casases. Hello, soy het abandon. de l'estació al Jujol i després la penya del Morro. Salut! Hola, què tal? Soc el Lluís Rébaldà i envio una salutació molt cordial a la penya del Morro de Ràdio des Bern. Doncs, salut i porto el canúder. Hola, soc el Jaume Figuera, salut de la penya del Morro, i faig una petició, que no t'uitegeu tant, perquè arribo a un moment en què no puc donar la base dels tweets que fas. Hola, jo sóc l'Àlex Urina, i jo no tinc problemes de tweets com el Figuera, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni TVM, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu. Cap problema. Hola, amigos, aquí, Lluís Tossar, i nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la penya del Morro. Home, Lluís Tossar, esperem quanta gent que ens saluden. Moltes gràcies per saludar-nos, gent del món. Si sí, 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Hem començat amb aquest tema de... de Seijós, anomenat... Tu. No tu el pronom, sinó tu de dos, en anglès. En aquesta segona hora parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'Eli Cap de Vila. A més a més, també repassarem la Riera, que avui ve forta, eh? Avui la Riera ve forta amb el senyor Benito i la Carme Verdoi. Però abans de tot això, fem un cop d'ull a l'agenda familiar del cap de setmana amb l'Èric Pomar. Bona tarda, Íric. Bona tarda. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Saps quina versió és d'aquest tema? O, Íric, tu no ho coneixeu? Sona molt bé, eh? Que jo sé de la meva època, eh? No, 8 anys. Ui, 8 anys i de la seva època, ui, tant! Inapercent Market, és música clàssica... Sé que la 17, 18, això, eh? Sí. És una versió que han fet uns sorferos. Hòstia, són una mica... eròlegis primera, eh? Sí, clar, perquè és així, amb aquestes literarretes i tal. I inapercent Market, eh, que serveix per parlar, miri com enganxem les coses a l'apany del Morro, d'un mercat de coses de segona mà, Íric, que hi ha demà a l'escola Montserrat. Exacte, doncs, un mercat de coses de segona mà, de mà a l'escola Montserrat, que es pot trobar tot des de roba, fins a nens, fins a joguines... Nens, nens, també? No, nens, diria que allà no hi arribem. Nens o segona mà? No, diria que allà no arribem, no sigui que sigui un nen, així. Que el venguin, no ho crec, però roba i de tot sí que el trobarem. Home, jo conec més d'un nen, que escolta, que fotria allà al mercat de segona mà i tira què té, eh? Això serà a l'escola Montserrat de Sant Just Desvern. Sí, demà dissabte, demà dissabte dia, dissabte i novembre, a partir de les 10 i mitja, fins a les dues i mitja. Molt bé. Segur vol més informació que una pagina web per a algun lloc per buscar-s'ho? Sí, www.emparrat.blogspot.com. Vostè hi ha dut alguna cosa, aquí? El meu germà fa una paredeta, aquí. Ah, ha portat alguna cosa? Sí, el meu germà. Sí, el meu germà, jo... Que, de fet, és una cosa molt americana, aquesta, no? De muntar... Es fa senyor laquerrer, però muntat les coses que no tens per casa i treure-les a fora, com a mínim, en moltes pel·lícules dels anys 80 nord-americanes ho envis, això. Sí, i amb la terra també existeix aquest costum, quan la gent canvia de domicili, comptes de fer el trasllat i la mudança i això ho deixen allà i ho venen. I després ho convides, com? Molt bé. Clar, aquest és un mercat, de segona mà. Si intercanvien coses, els compren. No, els compren, els compren. Con dinerito, con tanto, y sonante. Home, escuteu, aquí hi ha la ràdio que tenim tant CDs. Podríem fer una bona paredeta, eh? Sí, home, aquest CD, jo no. Mira, aquest CD és que hi ha aquí la ràdio. Però ja no ho compre ningú, home. Ei! M'he desplaçat per agafar un CD, per exemple. A veure, quin té, quin té. 15 Deep Insight, això és una cosa de final dels 90, que no té cap sentit. Li venc per 50 cèntims, senyor. Gossos, a cada pas. Bueno, gossos, con que es de aquí, 60 cèntims, va. Fora de Sembrat, hi ha una noia així, que està mig nu a la portada. Sí, me la foto.Eric, tu no miris. Marc Perrot, home, això, un euro, monstruos del verano. Són 3 CDs que estan aquí a la ràdio. Home, podríem fer alguna cosa. Quin son, tio. We're running back around the world without you. Però, clar, són tot de temes. Bueno, en fi... Mira, aquest lot.Quin pico. Perquè la gent ho vegi, n'hi ha uns quants, per un euro, li venc, senyor. Va bé, ja he fet.Això és de la ràdio. Demà ho portaré demà, allà, eh? Treure dos. Treure dos euros, mira. Doncs vinc a va... Però que fer-li es va començar amb menys. Sí, un cop repassat.Li recordo. Que he marcat de segona mà, de demà, a l'escola Montserrat. Mocadors, també, tenen de segona mà. Mocadors, quins mocadors? Has de sonar-se. Clar, que et veig com un tret.No, aquests, home. Clínex, clínex. Clínex, clínex. Me'n faríem alguna, això. Repassem una altra activitat de la gent de familiar per aquest cap de setmana. Per exemple, l'antiga mina de carbó de cercs. Què és això, Éric? Doncs és l'antiga mina que hi havia cercs i que pots entrar ara i recorre totes les galeries interiors amb una autèntica mina d'aquells que s'ha fet servir a l'època. I també pots visitar l'exposició del museu i també incorporar un audiovisual que t'ho explica tot com era aquella època. Home, una mica com a la pel·lícula d'Indiana Jones, no? Em sembla que s'ha inventat per una mina amb un carretó d'aquest. Una vacuneta, eh?Sí, exacte. Baixa molt o no?Què? Sí, diré que sí.Sí? No baixa molt, sinó que es fiquen molt lluny. Es fiquen molt a dins, eh? Jo sóc tan antic que els vaig veure aquests miners, eh? Jo hi vaig treballar, sí. Els de cercs no, els de fíguls. On estan, cercs?Cercs. N'han cap al... Passat Berga, no?Sí. Passat Berga, que va dalt, eh? Quan acaba el pantal de la vell...Sí, exacte. Ja està, cercs. I després hi ha sota el Pere Forn... Passarà a la central tèrmica?Sí. No, no. Ja hi ha un restaurant que es menja un bon fato. Però jo havia vist els que havien el Pere Forn. Senyor Benito, vostè no calla ni sota l'aigua, no? No, avui no. Avui t'has enxacat. Abans això ho deia Enèric, has menjat llengua, no? Sí, encara ho diuen. Doncs és el que hem menjat avui, el senyor Benito. Que, per cert, no s'hi has comentat l'entrada quan val? L'entrada per els supers, el Super3, és gratuïta. Des dels 5 anys fins al 12, val un euro i mig. I a partir dels 13 ja val 5 euros amb 80, i pels adults 7 amb 30. I algun 7 euros amb 30, eh? Visitar l'antiga mina de carbó de cercs, que segons l'Eri, que ens la creiem, val la pena fer-ho. Perquè, a més a més, també pots viatjar, com si fossis, el mateix Indiana Jones per dins de les mines i pels carratons. I tu plegaria alguna pàgina web, on ens podem fer una idea més acurada del que hi ha? www.mimcercs.cat. Bé, doncs aquestes són les dues activitats que ens proposo l'Àric Pomar de cara a aquest cap de setmana. Íric, moltíssimes gràcies, i fins la setmana que ve. A vosaltres. Adéu, senyor Benito. Aquesta cançó que escoltem de fons és de la banda sonora d'Indiana Jones, que bé podria servir-nos per relatar els perills, que va recórrer Omer... No, Omer, no, Omer, no. Omer, relata. Omer, relata. Omer, relata. Bueno, jo ho relata oralment, no? Després hi ha uns altres que ho transcriuen. Però estem parlant, com no podia ser d'altra forma, senyor Benito. Bona tarda. De la U-D-C-A. Bona tarda. Dóna'm la feia en l'Aplanta Quarta. Bé, vam deixar a Talaemac, fill d'Ulisses, que buscava el primer al seu pare, i la D-E, senyor, recordo malament, atenea, va dir... Sí, diu bé, bé, és que està per una illa i tot plegat, i ja... No li diu res. No li diu on està, eh? Ell li diu bé. Que fa 40 dies que ha començat el viatge, no? Però si sents dir que s'ha mort, torna i véns el teu pare. I si sents que hi ha notícies... Si ningú et pot dir amb asseguretat que està mort, espera el 40 dies que tornarà. Llavors ell se'n va, però encara no s'ha anat, eh? Ara, el capítol d'avui, es diu el banquet dels pretendents. Vostè s'ha recordat que vam deixar a Itaca, com que no hi és a Ulisses, tots els altres reis i nobles, i gent que té una mica d'allò, doncs volen aconseguir la mà de Penelope. És veritat, eh? Per tant, avui canviem de cenari i de protagonistes. Bueno, seguim amb telemac, perquè encara estem a Itaca, al Palau de Ulisses, que està, diguéssim, ple sempre de pretendents, que estan esperant que Penelope es decideixi per quin d'ells serà el seu marit. Fem una mica fent l'acord a Penelope. Fem l'acord, i de passada... I vivim gratis, també, no? Perquè se li menjen tot i, clar, i el nen... Se li menjen tot menjar una cosa... Vull que volien menjar-se-la i no sortir-la, eh? Se li menjen els veus... Avui de què parlarem, llavors? Estem una miqueta en la situació, introduïm dos personatges, avui, eh? Avui introduïm Penelope, que ve aquí, i després una altra persona, que és... Penelope... Molt bé. A una cosa així. Ara que hi traiem el Serrat... L'altre dia vaig veure que el Serrat havia fet una versió de l'estaca del Lluís Llach. Vostè ho sabia, això? No. Vaig quedar paradíssim. Vaig pensar... Home, com és això? L'estaca... L'estaca... Si li tires... Tu l'estires... per aquí... Ei, que tal, bona tarda, saps? Jo amb Manuel Serrat... Vaig de cantar l'estaca, per tots i vosaltres, a la feina del Barro. La viciseta em paral·lava... Ah. De bon matí al portal... Era el... Era el disc que va fer aquelles cançons. Van de sonora d'un temps d'un país... D'un temps d'un país que va dir... Que eren les músiques que ell cantava a la dutxa. Ah, era el que ell cantava a la dutxa? Sí. Sí, sí. Doncs mira, hi ha el noia de porcellana per què vull... Home, també hi ha per què vull de gran obidimolló? Per què vull? Però potser no queda igual, eh? No. Cantat per Serrat, a veure? No. Potser no ho vol tant, eh? Home, és un clàssic, aquesta, eh, de l'obidimolló. Per què vull? Per què vull? El que tinc ganes cap l'obés, que ella té cases per... En fi, tots aquests temes els podeu trobar a l'espot i faig, eh? Si m'interessa, escolti, és veritat, eh? L'home del carrer, també. Hi ha la versió de l'home del carrer, del seu amic. Sí. Basta bé, eh? Basta força bé. Aquí, copi de la Serra, que vostè va estar l'altre dia. Escolta una cosa, senyor Benítio, no marxem per les rames. Jo ho accepto. Polícies no tornarà per aquest pas, eh? Escolta, jo... No, no, no, té raó. Em trec una tarjeta groga de la dispersió, a mi mateix. I ara sí, ens lleguem que avui ja ha caigut dos... Introduïm dos personatges. El primer, Penelope. Veo tota aquella fanfarria de pretendents i se li queixa una miqueta en el seu fill. En aquell moment, que és on agafarem ara, hi ha un poeta, hi ha un cantant, que està cantant cançons, i precisament la cançó que està cantant està dient que Polícies és mort. Llavors, clar, Penelope no li agrada sentir aquesta cançó. És un pretendent, el que canta, no? No, no, és un cantant. És un cantant que vol ser pretendent. No, no, no. No, és que allà hi estava molt jerarquitzat, el tema. Els pretendents eren uns, i hi havia els tios que els entretenien, i entre ells hi havia aquest que era un rap so de cantant. En fi, apaguem una mica... Ah, què, que anava a dir alguna cosa més? No, no, és que ja... Llavors, clar, Penelope no li agrada la cançó que està cantant aquest cantant i Pellema li diu. I ara ja? Sí. Doncs apaguem una mica les llums del locutor i número de ràdio. A casa vostra podeu fer el mateix, i reprenem, per tant, el que diu Penelope... No, Pellema. Pellema, el fill d'Ulicès. Aquest home que va cantant la mort del seu pare, que en principi no ho sabem. Ja ho dic jo, que no ho sé. Si jo s'acabaria allà, ja... Ja tothom ho sap. Apaguem les llums. Diu telemoc. Doncs que s'animi el teu cor i el teu pensament a escoltar-la, no ha estat l'únic Ulicès a perdre el dia en què es torna a Troia, no? Que també molts d'altres herois li perderen. Torna, com sigui, a la cambra i ocupa-te allà de la teva feina, el telèfon i el fus. I mana a les dones les tasques a vascajar-se. I això de parlar serà cosa dels homes, de tots. I més de mi, que eres meu, el poder de la casa. Clar, això li deia a Penelope. Sí, això li diu a Penelope. A la mare li diu a Penelope. Diu al narrador, ella, es va la llida, va anar-se'n de nou a la cambra, que les paraules discretes del fill li entraran a l'ànim. I en seda el de l'estança amb les seves cambreres. Ploraven, encara, Ulicès. Plorava a Ulicès, no? Ara està plorant. No ho crec, eh. Tenia marxat del marit. L'espós estimat, quan damunt les perpelles, va tirar-li un sondol, la dels ulls lluents, a Tenea. A Tenea la fa dormir. A Tenea els cuida molt, amb aquesta família. Es veia com el psicòleg, no? La teràpia parella, això es porta molt, era com a Tenea. Llavors passa aquí una miqueta més, eh. I els pretendents van posar-se abrogir dins la sala ombradissa. Totes a l'hora, fent vots per tenir la llit de companya. Oh! Ja que es diu, vinga, va! Això ja era una altra importa música, no? Italèmic, pranké compostament la paraula. I els diríem ells, eh. Els qui la meva mare cerqueu amb tanta insolència, de moment, de l'eitemno sopant. I no hi hagi cridòria, que és una vella cosa d'estar sentint el cantaire, com és ara aquest nostre, que sembla un déu per la veu. Si el tio els diu, ets quietos, tranquil. Tranquils, anem a menjar i demà serà un altre dia. Demà serà un altre dia, clar, perquè els tios ja van... O sigui, tot el relat, jo li poso ara per anticipat, que els pretendents aquells anaven com mandrills, eh. Aviam si pillaven amb la Penelope, però res. Llavors aquí ja hem introduït la Penelope, i hem introduït la seva tasca, que és el Talé i el Fuss. Però encara no ens ha explicat què farà amb el Talé i el Fuss, això ho sabem, eh. Sí, doncs ja ho veurem, ja ho veurem, no? Ja ho veurem, ja ho veurem. No, acabem una miqueta més. Volen acabar? Sí, perquè he dit dos personatges, i ara ve el segon personatge, que és bastant important, també. ¿Vale? Qui és? Ho diré després. Em desatenc, no, ara? Sí. Però continuem, que s'ha d'aprendre del peu. Encara estem allà, diguéssim que són les vespres, abans de que Talémac se'n vagi, marxi de viatge, a Pilos, i a Esparta, com li haurien recomanat, a Tenea. Llavors ja és el vespre. Talémac retira i diu... Però Talémac, allà de la classe de Vella, on tenia alta vestida una cambra, en un lloc de vistes barxosa, allà va anar-se a colgar, debatent en son cor mil propòsits, i davant d'ell portava les falles enceses, atenta, euriclea, que d'ops piscenòrida era la filla. Ah, d'ops piscenòrides, diu. Piscenòrides. Era la filla, eh? Era la filla. Tens enrere la Hertes, des dels seus cabals, va comprar-la, que era encara joveneta. Va comprar persones, eh? 20 vows en donar, i la tenia com es posa Fidel, en el seu casal, d'una orada, però sense dormir-hi, habitant el rancor de la dona. Ja està. Què vol dir això? Sí, què vol dir? Un aplaudiment per a Sra. Manito, d'acord? Però ara haurien de passar ja a l'anàlisi d'afiliament. Bé, en concret... La primera part, jo crec que va ser clara, que s'ha d'anar per canyegit. Ens ha quedat fosc, eh? La filla d'aquí, de Ulisses. No, Euriclea. Aquí és un personatge fonamental, eh? A l'Audisea. Euriclea. Euriclea. Euriclea és la, diguéssim, la minyona, la criada, una serventa, que ja era serventa. O sigui, la Hertes, que és el pare d'Ulisses, la compra, com diu aquí. La Hertes la compra aops piscenòrida. Aquest home, a l'ops piscenòrida, a veure qui era. Bueno, era un home. I, llavors, Euriclea entra al servei de la Hertes i cuida a Ulisses i cuida a Telemac. Ah. I aquest serà un personatge important, perquè ho veurem... Com que tota l'Audisea és plena de spoilers, aquesta minyona serà la que reconeixerà a Ulisses. Quan Ulisses torni, que torna amagat, torna amagat amb una altra persona, fins que passar per una altra persona. No me'n recordava, això ja. Euriclea serà la que el reconeixerà. Per què el reconeixerà? Ho sabrem després de la publicitat. No, ni puc dir ara. Per una ferida que té Ulisses en el Junoll, que està fet per un... Menys mal, menys mal que és el Genoll. Perquè si la tingui és... Si hagués tingut una ferida a Ulisses, a una altra part del cos, i la guerra ha conegut, i a l'endemà, entre Sarventa i la Criada i Ulisses, hi havia temà. En fi, senyor Benito, moltes gràcies per apropar-nos. Un dia més, a l'Ulisses... A l'Audisea... A l'Audisea... Atalema, Atanea... Aquell món de deu cites, que fa molts i molts anys van crear un... algunes persones, i després van anar passant d'uns a l'altres. I, a sota el nom d'Umer, es van publicats en un mateix llibre que es deuen estar forrant aquesta gent, ara. Sí, perquè, clar, és una de les llibres més menuts de la història. Més menuts, eh? I més piratejats, també. En fi, algú dirà... I per què ho feu, això? Doncs mireu, per una banda, perquè IKTFM ja l'han tret, per internet, només es pot escoltar, des de la penya del Morro intentem fer aquest servei públic de cultura, ja que no podem fer-ho a altres mitjans, ho fem nosaltres, i després, perquè el senyor Benito, com que ara diu que estem anant cap a IKTFM, deixem mirar a veure quins són els entrebancs que ens trobarem de cara. Perquè la cultura no és un luxe, eh? Sí, vinga, va, va, posem-ho tot aquí, posem-ho tot. M'agrada, m'agrada aquesta idea. La cultura no és un luxe. Mira, a la penya del Morro, ai, uf! Bé, doncs, ha arribat aquest punt, 16.31 de la tarda. Parlem del que ha passat avui, que avui han passat moltes coses, d'aquí els moments amb la karma que ja està entrant, i amb el senyor Benito no se'n vagi... No. La riera. Carme, què tal? Bona tarda, no? Bona tarda. M'he tingut el programa. Atenció, perquè avui a la riera han passat coses molt fortes. Molt fortes. Sí, però hem de posar ja la música... A més, avui hem fet els capítols, eh? La gent que ha pogut veure... Ah, sí? Ja avui han portat els dos seguits, no? Per tant, posem música ja de... De fort. Fort! Avui la riera ha sigut molt fort. Jo tinc ganes de veure'l, perquè no he vist l'escena que veurem. Ara no veurem, però sí que ho escoltarem. Atenció, perquè... Des de la webcam, potser es veu, no? Sí, però vull... Vull que tinguem una relació basada en la sinceritat. Ui. I jo. I jo. I jo. I jo. I jo. I jo. Tu vas tenir problemes al bufet. I vas haver de fer coses que... Era la família... Ulises. Jo em vaig enfonsar. Jo vaig passar molt malament. Com es diu aquesta família? Flaquer. Vaig saber tirar endavant, i et vaig entendre, i et vaig fer costat. Però aquí potser estem tirant una mica més endavant, no? No, no, no, el que hagi passat, eh? És que ella s'ho pita, que és homosexual. Ah... Li està dient, dient-li... I no ho dic de broma. Tira més endavant, no? Doncs potser li ha de treure més endavant. Ja estava bé, eh? Fins a quin punt? No ho sabem. Recuparem el punt. Silenci, sisplau. Em sap molt de què ho creu. Sostiquim, què passa? No s'ho tinc mai a cap col·laborat, a TV3. Ah, perquè la Carulla ho sabia. Molt bé. Ja sabeu on és la porta. No ens pots fer això. No ho ha dit, encara. Ja ho ha dit. Clar, per això t'ho he dit. No em digueu què passa amb el teu pare. No sé per què ha tornat a aparèixer a la nostra vida. No m'entenc. Albert, digue'm què passa. Ai... Quina nervia, eh? Hi ha un violonxolista que està preparat? Si la tieta s'ha agafat. No parlen. Que va néixer a la Mireia. Va ser un perdó. Ja ho sé. Vaig estar moltes hores de part. Me'n recordo perfectament. Quan la nena va néixer... Van llargs, eh? Em recordes? Sí. Has fet-li unes proves. Albert, no continuïs. No me'n no. Ho he de fer. Què? La nostra filla no va néixer bé. No va néixer què? Per això se la van emportar. Bé. Perquè... estaven molt malament. Què estàs dient? Li van fer unes proves i tot va sortir bé. No. No va sortir bé. Hòstia llarga, aquesta cena, eh? És quan la van tornar. Estava preciosa. Bé. La nostra filla va morir pocs minuts després de néixer. El doctor Ivaneth em va fer sortir de la sala... i em va dir que la nena n'havia mort. Em va preguntar si t'ho volia dir o... o si em preferia que t'ho diguéssim mateix. Què estàs dient? Sí. Truca't. Truca't. Em pots posar pares? Que plora el dert de què, eh? Està plorant. Està trucant, el telèfon ningú l'agafa. No volia, no. No podia dir-te que la nostra filla havia mort amb la il·lusió que ens feia. Va ser un drama, això, eh? Qui va començar les mentides d'això? Va aparèixer una... una dona. Era la mare d'una nalla de 100 anys que acabava de tenir... una criatura. Com? Una criatura amb desconsolat. Es volia desfet el problema. No tenien diners. És una filla, no. Només tenia 16 anys. És una mica sota malica, eh, tot plegat. Potser és... Em vol fer dir la... la nena. Ah, va, va. Que acabava de tenir la seva filla. Que et loca, tu. Vam arribar a un acord econòmic. I pat a pat. I amb el doctor, també. I va falsificar els certificats d'enixement. No s'ho creu, ni ell, això, no, bé, no. M'ho diré. No el fas, això, eh? Com que ha canviat la trama. Jo acabaria d'arribar aquí, com continuo, després d'això. Perquè la mare ara s'ha treballat... La mare està treballant al casino. Moltes gràcies. Silenci. No volia, de veritat. Què ho ha dit, això? La carulla. No sé què he dit, no s'ha d'entendre. No volia. No és filla meva. És malfort, això. Però avui ho has mesurat, ahir. A veure, a veure un moment. Però no sé l'acabo cap llàgrima, per això, eh? Això és el mateix. Estàs a l'exploració, però no s'ha d'acabar. M'agrada molt. Com continues, ara? A veure, a veure, què passava dilluns? Sur al David Selva, ja és la filla. Ui... Què fa? Qui podria anar? Ha fet la vaca. La riera, escoltada, té més interès. Tenim la solta dels beneficis. El gestor m'ha donat això. A veure... Jo no sé com, de situació econòmica general... No surt ningú, eh? Sí, sí. De moment no. S'ho tiran, si de cas. Allà es queden. Sí, sí, i no. Això és molt de pasta. De moment no ha sortit. A veure si ara potser... Jo no crec que ho pugui superar, això. Ja ho sé, ja ho sé. Direct davant. Ell ho ha fet, no? Un orujo, ja, la tira pot. I Núria. No volen saber res d'ella o d'ell. Que vagis a dormir a l'habitació dels convidats. Uuuh! La gent ha de ser convidada. Jo sí, sí. Tinc un aspirador allà. És la meva convidada dels últims mesos. A veure una cosa, què està passant aquí, a la riera? Creieu que això els guionistes ho sabien des de la primera temporada? O s'ho han tret de la mà? Jo crec que ho sabien ja, i moltes coses que passen, que també ho sabien des de fa 3 anys. Però, a part d'això, com reaccionaria, o allò que fan a divendres, eh? Com reaccionaria patons? Com reaccionaria vosaltres, si s'apiguéssiu, que... Jo no tinc fills, no. La vostra filla no és fill de vostra. Jo et dic una cosa. No has d'educar aquella persona, el que havia de fer al final. Però el teu marit ha pagat per una altra persona, no? Aquest és un altre problema. T'ha amagat que ha mort la teva filla. Més que res, jo veig aquí el problema. Que cris un fill que no és teu, això. No passa res. Això era molt comú. El problema és que ella ha estat enganyada a la negueça. A l'època els meus avis eren molt comuns, els meus pares, eh? No, en sèrio, que escriaven fills que no eren ells. Sí, a casa meva també ha passat això. Amb tu. No, no, allò que et diuen. No, però això és veritat. El problema és l'altre. Això és molt fort. I per què no li diuen això? No li diuen el seu moment. Per això parles així mateixos. Per això parles així aquest personatge. Perquè té com a dir una cosa, que no el deixa viure. I ara, quan ara... En els propers capítols que ja s'ha relaxat, parla de normal. Però és millor que hagués dit que és homosexual, si pensa tant en les aparences, que hagi confassat això. Això és fatal. I també és fàcil conviure amb allò. Que sigui homosexual i hagi mentit, o que no haguessin mentit. No, no és homosexual. Jo pregunto. Potser és... Potser no. El que no acaba d'acuadrar és que la mare... sent mare, li col·li que no és la seva filla. Perquè una mare té un instint. Té un instint, és una cosa... que no l'enganyen, eh? Per tant, aquí s'ha encolat. S'ha encolat, s'ha encolat. Escolti una cosa, escolti... Això és molt prim mirat. Perquè casos d'aquest sempre és un tòpic. Però és veritat que la realitat supera la ficció. I ja s'ha anat al cas. Que ha sigut el propi pare que ha sigut adoptat. En fi... Sí, sí, sí. No sé si deixar-ho aquí, perquè no sé si hi ha alguna altra cosa. Volem comentar d'aquesta setmana. Jo només ho he vist avui. A mi el que em fa gràcia és que hi pretenen que Sant Climent es converteixi amb la capital del crim organitzat. Sí, sí, sí. Però a mi és bastant fluix, el tema. Ah, sí? Estan fent allò de la màfia del mar, no? Sí, sí, escolti. Escoltin, senyors convertolins, senyoreta, que vaig ja estar veient un dret de la Riera a l'altra via. I vaig veure que no hi ha... No hi ha comissaria, però és que a part no la necessiten. Perquè hi ha una dona que la van viular, i el que van fer és... Un denunci de policia diu... No! No denunciis de policia! Vés-t'ho, com ho siguis? Amb els teus amics que siguin els primers... Tira a donar-me'n a viular. Sí, que sembla que passava de la Nora. I després també hi havia una altra. O sigui, una mica... jo crec que Sant Climent... No tenen pressupost. No, no, no. Sant Climent s'hi deixin lleis. Allà no hi ha policia. A la hora de la llei. O a tothom fa el que li dona la gana. Perquè no passa mai policies. I mira que hi ha drogues, corrupció... A més a més, també hi ha viulació... Prostitució masculina. Aquest tema el dia l'he de detectar, eh? Ai, el veu tractar l'altre dia. Aquí no passa mai res. Jo li diré que és una mica un món de lampa de pas socat amb oli. Ah, sí? Sí, perquè va un i diu... Aquí jo mano en el port perquè tinc els meus recursos, pim-pam... Foda el xulo, eh? I després ve un altre, torna'l de la cadireta de rodes, que s'ha entrat d'un xisme, eh? Vull dir-ho, surt d'aquí, que sé de què vas. I l'altre se'n va, de collonit, diu... No, no, estic molt de por i se'n va el ball. És una cosa que dius... Sí, una mica forçat, eh? No sé, no sé massa. No sé si a mi m'acollonaria molt un llum que dirà de rodes. A veure... El que no pot ser... El que no pot ser és que les retallades arribin fins al punt que no hi hagi una comissaria de policia local. Ah, m'acorda, a la ciutat surten molts polis. Sí. Per personatges, protagonistes... No, és que no n'hi ha. Per tant, deduïm, lògicament, que no tenen comissaria. No és allò que dius, és que comparteix comissaria amb una altra. No. És que no en té. És un lloc del malisme on no hi ha ningú que estigui posant una mica d'ordre. O sigui, ni policia, ni policia local. Ni gent cívics. Ni Mossos d'Esquadra, ni protecció civil. És que em pixa. Com diu el Sandron? Em va sortir un, però estava jubilat. Ah, sí? Sí, jo sóc inspector. Sí, perquè li demanen aviat... Vaig ser l'últim inspector de Sant Climent. No, jo ara sí, però ja estic jubilat. No hi ha gaire ofícia, ja. Només hi ha gent que va al bar i té empreses. O tens algun negoci al port, o treballes a la cuina, clar. Clar. O està jubilat. En fi, vam deixar aquí... Carme, moltes gràcies per acompanyar-nos. També ens veiem divendres que ve. D'acord, moltes gràcies. Estarà quasi precampany. Serà la nit... Una reflexió, eh? Serà la nit dels actes quina. Estarem nerviosos. Gràcies a tots dos. I nosaltres que fem una boca allà. Venum una pausa per la publicitat. I tornem, d'aquests moments, amb l'antiagenda de l'Eli Capdevila, fins ara. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar... Però com és l'aigua de la Xeta? Coincidina amb la setmana de la ciència, el Museu òqvar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òqvar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just Desvern. Habitatges en plaça de Parcament i Trister, des de 133.000 euros, hi va inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern, informa de la propera promoció al barri de Masyuit. 54 habitatges de protecció oficial de règim general, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el propè 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93-470-7930. 93-460-7930. I tot seguit a la penya del Morro, l'antiagenda de l'elicap d'Avila. I és que acaba de divendres acabem el programa repassant què no hem de fer aquest cap de setmana a l'elicap d'Avila. Bona tarda. Molt bona tarda, Elis. Molt bona tarda. Molt bona tarda. T'ha quedat cap de setmana, eh, ja? La gent no ens ho ha preguntat molt, això. Com és que l'Elis sempre ens respon el bona tarda amb un tot anal, perquè veus? No és fàcil, eh? Sí, no és fàcil estar al pòndiment d'energia. Jo ja intento posar un punt d'energia important al programa, però... Ha passat micro una mica. Tu sempre estàs com més amunt. I, ojo, que l'altre dia... L'altre dia no, ahir vam entrevistar Francesc Fàbregas, que és fotògraf, ja reconegut mundialment, creador de programes mítics com Esputnik, o altres del canal 33, i, clar, jo et sé una presentació... Em va recordar tu, perquè jo et sé una presentació normal. Avui tenim Francesc Fàbregas, o sigui, bla, bla, bla, bla. Dic, bona tarda, Francesc i ell. Bona tarda! Jo vaig a la puta i li he capdavilat, parlant de l'antiafembre. Però no, era el Francesc Fàbregas que s'enjusten il·lustra, que li acaben de donar el premi a la seva trajectòria. Clar, coi. Sí, a la seva trajectòria. Sí, a la seva trajectòria, marascudíssim, i que ahir va estar aquí amb nosaltres. En fi, ell li va, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana, ja sabeu que és l'antia agenda, amb aquesta excusa del que no hem de fer perquè molta gent diu, oi com sou, no, perdona, és que amb aquesta excusa parlem de coses que van arreu de Catalunya, com, per exemple, a Sant Gregori, que aquest cap de setmana hi ha la Fira del Pa i la Xocolata durant aquest 18 de novembre. M'agrada molt el tema, qualsevol Fira, on hi hagi xocolata, jo crec que ha de ser, diguem, anunciar-la als quatre vents. Sí, el saloròtic de Barcelona hi havia xocolata, també. Doncs aquí, també, també. Ja no la s'ha d'anar, els. No sé per què fa falta xocolata al saloròtic, ja. És una més a més, no? Amb la nata i maduixa, sí, una mica de tot, però no cala. No, però no dic per això, normalment, és una sobrecàrrega, ja. Ja, ja, ja. No ho sé, jo què sé. Jo què sé, jo què sé. No ho sé, no ho has dit, jo què sé. Sí, és la perida, és la perida que he dit, que l'ha vingut. Com totes, com totes, amb el cap i ho dic, mira, així va el problema. Ja està, tinc pam, ja, t'ho dic. En fi, aquesta Fira del Pa i de Xocolata a Sant Gregori, comarca del Gironès. Sí, sí, sí. Faran un montón d'activitats relacionades amb la xocolata, sobretot pels més petits, evidentment, però també hi haurà tallers pels grans, d'un gran infàmet del Cupcake, que no m'agrada la gent. Ah, sí, ja vam veure l'altre dia que comentàvem amb Sergi. No t'agrada el Cupcake? Sí, no ho hau, que s'han posat de moda, amb mi no m'agrada la gent. Són absolutament enganyosos, però, bueno, aquí hi ha molta afició, eh, i la gent li encanta, i tothom, tots els artistes, s'hi han posat molt amb això del Cupcake. Sí, però això del Cupcake és com una mena de molla per fer galetes, no? Els Cupcakes són la esmalalena, que la part superior, diguem-ne, el que seria la piràmide de la madalena, van recobertes de sucre, però és un sucre dur. Com aquest sucre americà, sabeu aquests pastissos americans de boda, que es fan amb un sucre una mica dur? Es diu glacé, això, o no? No. Afecta moaré. El glacé diria que no és tan menys dur que aquest. I l'afecta moaré és una altra cosa, no? És altra cosa, tant. Però és una cosa que els Cupcakes t'entren per la vista molt, com els colorins, i semblen, com, superdeliciosos. A mi el que em molesta del Cupcake és que, quan li claves caçalada, la decepció és enorme. Oh, tenen gusts de colifló. Enorme! No tenen gusts per res! Oh! I el sucre aquest necessita una coxió ferta per estar així de dur. Cosa que fa que el discotxito que va dintre el padapasic de la malalena que és més sec de l'habitual. A mi el que... No, ja, ja t'entenc. El que passa és que dels altres que hi ha, aquest diumenge, m'interessa la botifarrada popular amb xocolata feta? Aquesta és molt maca. A mi m'agrada molt combinar dolz i salat. És una cosa que ve molt de l'Orient, i que saps allò de falta de dolça, aquestes coses, i aquí hi posa aquesta combinació. De fet, en Girona hi ha les botifarras dolces, que són bastant importants, que porten sucre dins. Perdona, què hem de fer? Hem de sucar la botifarra com si fos un xurro. Cala escut, imagina-s'hi el poder. Rollo, exacte. I aquí cadascú fa la barreja a la seva manera. En fi, això és molt liberal, jo, amb això. Sí, ja ho veig. Un mascup que ells no, amb això, soc molt liberal. I, a més a més, també hi haurà, per exemple, una fira, com no podia ser d'altra forma, d'aliments artesans, tallos de xocolata, i no sé si alguna cosa més que se'ns escapa. El que m'agrada més és el tema dels vestits de paper. Que ja n'havien parlat alguna vegada, l'antigenda. I aquí faran una desfilada de vestits de paper. Vestits de debò, eh? De pamuls senyores que es vesteixen amb vestits de paper de de l'ALAS. Jo pensava que això es portava més a les comarques del sud de Catalunya, com a les terres de l'Eva i tot plegat, però veig que Girona també... Mira, i cali com amb les coses, no t'estranyi que això s'estengui a més llocs del país. M'he dit que el tema dels vestits de paper jo veig pràctic. Va bé. De cara a l'hivern, no, per això. Però, de cara a l'estiuet, un bon vestit de paper no està malament. Bé, canviem ara d'activitat, perquè l'antigenda d'aquesta setmana també passa ombret. Com diu Ferran Monagal, abans de llegir les coses fa ombret. Atenció, perquè hi ha la Fira de la Mungeta, del Ganyxet, el Sigró Menut i l'Allàntia, per dina. Aquest diu menja, 18 de novembre, activitats a partir de dos quarts de 12, a la Plaça de l'Església de Gallets, a Mollet del Vallès. Voleu treure aquesta música? Que m'estic posant nerviós. Home, però penses que et quedaran a Gincama espectacular aquí, eh? Ah, després de la música. I Gincanes. Mollet us convida a conèixer millor aquesta triada de llagums, que es conreguen a Gallets. Bé, no, no, és que em passa molt nervióra, aquestes musiques, sí. T'encarregueu-la, per favor. Estan parlant de la Fira de la Mungeta, tampoc no cal donar-li més... Perdona, perdona, perdona. Mungeta, Sigró i l'Allàntia, eh? Cuida-ho. Vinga, fem-ho gros. En fi, què és el que hi haurà en aquesta Fira amb Mollet del Vallès aquest cap de setmana, Ellin? Doncs evidentment podreu comprar totes aquestes llagums, grans, petites, sobretot... A mi m'agrada molt el tema del Sigró Menuts, perquè els cigronets han de ser menúets, eh? Això està clar. La Mungeta del Ganchet no sé si n'has trobat mai, però és espectacular. Us la recomano molt moltíssim, i no he tingut el plaer de tastar una bona Mungeta del Ganchet, eh? No, no, ni el Mungeta del Ganchet, ni el Sigró Menut, ni l'Allàntia per Dina, o sigui, cap d'aquests llagums... Jo he provat, de veritat. Potser sí, eh? Cap de setmana tens que anar a Mollet, està clar. Ja ho veig, ja ho veig, ja ho veig. Està clar, és tot un món per descobrir el llagum. Fa alguna activitat especial, com, per exemple, no sé... Escopici grots o... Però podem sugerir, perquè, escolta'm, jo crec que és l'únic que li falta aquí, ja, en aquesta història. La qüestió és que sí que fan una agencama pels més petits, que és fantàstica, perquè hi ha una mongeta pirata que ensenyarà els nens a fer una mena d'amborguesa vegetal. A mi em fa una mica de... no va dir fàstic, però no ho diré, eh? Doncs no ho diguis, no ho diguis. Jo ho dic jo, fa fàstic, ja ho dic jo, fa fàstic, això. Això de l'amborguesa vegetal, però per aquí jo sóc carnívora, però entenc que hi ha molta gent pels puestos, que no ho és, i llavors necessita donar forma d'amborguesa als vegetals. L'India, l'India ho fan molt, això. Hi ha un McDonald's a l'India que ho fa, que tinc una mica i va anar a aquest estiu, i em va dir, he estat, he aprovat un hamburguesi, i em va dir, va, està bé. Però no cal donar-li forma, diguem-ne, de producte càrnic, que no ho sé, no ho sé. Què li posaries, en forma d'amborguesa? Com un de séon, és que no ho entenc, perquè llavors... En forma de colifló, per exemple, o... És igual, si li pots donar la forma que vulguis, això. Però no crec que sigui un hamburguesi, no? Inventa imaginació, clar. En fi, he d'adar beider de lo que sea, de Mickey Mouse. Mickey Mouse i de beider, que són amics, són família. No te'n fa dispersió, perquè tenim una altra festa. Jo, quan l'Elis posa així, canviem de festa, ràpidament. Ai, mira, aquesta música m'agrada molt. És de la banda sonora d'artist. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la... Jo a vegades me la poso, quan vaig per casa, pel passarís. Mentre es fa neteja. Me'n poso un cordill amb un tros de paper de vàter, com si fos el gosset, de artis, i vaig pel passadís amb un llavall. Sí, tot i molt, que els meus companys t'empisen, mirant, dient que aquest home està sonat, però mentre pagui el lloguer, ens és igual. Eli, parlem de les festes de l'Oli 9, que, atenció, perquè és la presentació... Ojo, eh, ojo, perquè és la presentació pública del primer oli de la temporada. O sigui, fins ara, l'Oli que hem anat comprant, ho s'han presentat, és una me. O sigui, aquest és el bo. Ja té solera. Aquest és el 9, és el 9 d'aquest any. Aquest és l'authentic. De fet, aquesta presentació de l'Oli 9 s'anirà fent per diferents poblacions catalanes des d'aquest novembre fins al mes de febrer. Per tant, aquests de l'Oli que ja tenen un roadshow et muntat, eh? Oil roadshow... per diferents poblacions catalanes, que van... Trenant-se de l'Oli. Trenant tota la gira, ja muntada. El que passa és que comença allò, el tret de sortir, de començar aquest cap de setmana, amb tots els ollis de denominació d'origen, de Serra Alta, de Badgebra-Muncia, són les denominacions que hi ha d'Oli a Catalunya. I on comencen aquest cap de setmana, ho sabem? Hi ha diverses poblacions que fan aquest cap de setmana i el tema de l'Oli, diverses, eh? Jo, de fet, n'he destacat una, que és de Riudom. Home, a Riudom, allò, allà baix, allà baix, no? Home, a Tarragona. Tarragona, sí senyora, sí senyora. I què és el que hi haurà a Riudoms? Doncs a Riudoms hi haurà un gran esmorzar popular, enorme, espectacular, tremendo, hi haurà colla gegantera i trobada de gegants, que, com la setmana passada van parlar del tema que no dius, res de les trobades de gegants. És que ho hem posat per veure la trobada de gegants a Riudoms. Sí, sí, que, de fet, no es perdessin el tard del que els grans gourmets de la cuina anomenen l'or líquid de la dieta mediterrània. Ara, el primer oli és molt verd, a mi m'ha sobtat, perquè no és gens transparent, sí, com l'oli que d'aquest, per ser rafinat, 0,4, o així, verd, verd, verd, com una mala cosa. Perdona, és que depèn de quin oli d'aquests. El poses a la moto i et funciona de l'obricant. Ojo, perquè aquí hi ha tema. Clar, un oli de color verd, fa com una... Molt, molt, molt dents, molt espets, molt hipòc transparent. És estrany, però és a l'oli que toca. El primer oli és aquest. Mentre no sigui fúxia, com el diàsel, que em poso jo a la moto, jo crec que tot per ver... És perquè no es confonguis, tot per ver, no? Sí, sí, sí. Una cosa que es diuen les rostres populars, que això ho fan tota la zona de l'ebre, que és que agafen una torrada, l'assucen en aquest oli, tremendo, eh? I, aleshores, l'acompanyen o amb una sardina, o amb una botifarra. Ah, molt bé. Molt bé, doncs està bé. Perquè, escolta, l'oli és d'un ingredient, un producte de la dieta mediterrània per excel·lència. Ah, absolutament, bé. I tant, i tant. Avui no hi ha re, d'Amers? No, però anem seguint molt, molt, molt de prop de l'actualitat d'Amers. Home, tot el que passi... Ja sé que tens habilitat per Amers i... Una població que, des d'aquí, tenim molt de carinyo. Per com sona, no? Amers, perquè la setmana passada ja vam fer el concurs de torredors de castanyes. D'Amers... No l'has cansat, aquesta setmana, s'ha de quedar bé. Jo tinc una cosa, Amers... Perdó, té tota... Té totes les... Té línia oberta a la penya del Morro, sempre que facin alguna cosa. A Amers... L'hem de comentar, però crec que sigui el compte-contes de la biblioteca. És igual, no importa. La gràcia és com sona el nom. D'Amers... Ara, un dia ja has de trucar i fem una activitat de biblioteca, has de trucar a la biblioteca. Doncs he parlat així tots, Amers. Som gent maravillosa. No ho sabrem fins que no truquem. La penya del Morro. La germana tem ràdio Amers. Nosaltres ho deixem aquí, Eli, moltíssimes gràcies, una setmana més per poder-nos el dia del que no hem de fer, però, com sabeu, amb aquest escurs, repassem el que altres ràdios no diuen i no fan, són les actes del cap de setmana de tot Catalunya. Eli, que vagi molt bé fins la setmana que ve, bona tarda. Que vagi molt bé, adéu! Adéu! Adéu! I nosaltres, que ho deixem aquí, agraït tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, que vagi bé, tornem dilluns a partir de les 5. Segueu bons, adéu-siau! Lelele, pepia del Morro, lelelelelele, Pepeña del Morro, lelelelelele, Pepeña del Morro, lelelelelele, Pepeña del Morro, lelelelelele, Pepeña del Morro, lelelelelelele, i penya d'almorú. Bona tarda, són les 7 del vespre comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui divendres 16 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Aquest vespre s'ha presentat a la jove al servei europeu de Voluntariat, un programa subvencionat per la Comissió Europea que permetrà els joves d'entre 18 i 30 anys fer un voluntariat en algun país europeu. A més, és una de les opcions que s'ofereix del servei de mobilitat internacional que s'allargarà uns mesos més. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i repassem per altres informacions destacades en titulars. Promoció econòmica d'Obre dilluns, la convocatòria per adjudicar avui locals comercials de Lluís amb es Lluís són els locals en prene que volen oferir un espai a preures equibles on començar a desenvolupar i també consolidar projectes empresarials. Mercat de segona mà de MediSapta a l'escola Montserrat encara es poden fer inscripcions per participar-hi i tot plegat és una proposta que es farà...