En directe a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal, com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Us parla i us saluda Jordi Domènec des d'ara i fins a les 7 del vespre. Hem vinguts al programa de les tardes, de ràdio, d'Esvern, la penya del morro! Hola, què tal? Com va tot? En fi, d'aquí una estona repassarem les notícies de Sant Just amb la Carme Verdoi. La podeu seguir al Twitter. El seu nique és Carme, bé baixa té. Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Bé. Ah, Jordi. Dos petons, què passa? No sé, mai dos petons. Ets poca rinyosa, Carme, però això ho faria cada tarda. És més, ho instal·larem. Sí, home. A partir d'ara, ens farem dos petons, però el faré jo. Després, si em fas la col·lebra, tu mateixa. Però no li fas a tots col·laboradors. No, només col·laboraràs. En fi, també a més avui al programa tindrem l'aranxa Sánchez, que s'en va a... S'en va a l'aranxa Sánchez, del que a les de Cultura s'en va a Califòrnia, a Tum. A veure què? A viatjar-me. A veure la vida. És que la gent, de veritat, quina enveja i quina morro que té. S'en va. Avui és l'últim dia que ve. Aquestes altres setmanes no tornarà. I saps on s'en va, la ruta que farà? Tots aquests temps, doncs. És un viatge, no és una estada. Jo aniria tres setmanes a Califòrnia. A més, a mig de mar, a mig de temporada, i saps on s'en va, a més a més que m'ho han comentat. Diu que s'en va de públic el plató de Late Night de Jay Leno. Sí, sí. O sigui que... Imagina't. Doncs l'Anna Rovira també, el calaix de cultura. Avui parlarem de gent de concerts, exposicions, teatre, etcètera, etcètera. A la segona hora, tindrem l'Oriol Jiménez amb les últimes novetats d'Obuntu. Bé, una mica, sí, sí. Totes les noves tecnologies, tablets, tot plegat. Android, iPhone, etcètera, etcètera. I avui entrevistarem un Sant Justen cada mà. Ell i tot l'equip on participa, el programa de televisió que hi participen, a un dels premis Zapping, que són els premis de televisió més importants que es donen a Catalunya. Estem parlant de l'Alan Fàbregas i que és realitzador del programa Operant Texans i que de mà a la nit, doncs tot l'equip on també hi ha alguns Sant Justen, o a Sant Justen, que en aquest cas, com l'Anna Gulló, que és col·laboradora del programa, opten a un Premis Zapping. Esperem que l'independent sort, sí, des del programa a la segona hora que parlarem amb ells. En fi, tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts, amics i amiguetes. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya com un cor. Ah, ah... Vinga, ens vam. Comencem amb les notícies de Sant Just del dia d'avui, 14 de març del 2012. Carme Verdoi, tu diràs? Doncs comencem parlant de l'escola Montserrat, que obrirà una segona línia al curs que ve, d'aquesta manera es pretén donar cobertura als nens. I nens acomenin P3, el proper curs a Sant Just, per assegurar que els infants tinguin assegurat en el pla a una escola pública del municipi, des de l'equip de govern, s'han decidit obrir aquesta segona línia a Montserrat, que de fet ja existia en P3 i P4, els alumnes actuals. Hi ha dues línies, també hi ha una segona cinquè, i per tant això és en funció del nombre d'infants que hi hagi previst que s'incirguin a les escoles cada any. Per exemple, de gaire l'any que ve, la previsió és que es matriculin menys nens i nenes que el curs actual, davant de la ballada de la natalitat a Sant Just, des de l'any 2009. I tot i això, des de l'equip de govern, volen assegurar que tots els nens i nenes acomenin P3 al setembre, com dèiem, doncs tinguin garantida aquesta plaça en una escola pública. A més, les instal·lacions de Montserrat, si que estan preparades per acollir una segona línia de P3, només s'haurien d'adacuar a alguna aula i també als lavabos. I bé, doncs, Can Igor, recordem que ja té dues línies des de fa temps, Montserrat també, i Montseny, doncs, continuaria amb una línia. El procés d'abra i inscripció recordem que serà de cara a partir de la setmana que ve, a partir de dilluns, i és fins al dia 30 de març. En fi, que a Sant Just ja no es fan tants nens, des del 2009. Crisi. Crigi de llit. Mira, aquell llit no es trenca. No deu ser el de la Raola. En fi, Carme, continuem repassant més coses de Sant Just. Sí, doncs encara en l'educació, perquè l'escola Montserrat és un dels tres centres catalans que a la setmana que ve visitaran una quinzena de directors i directors europeus. Oh, my God! Oh, my God! Oh, my God! Oh, my God! De fet, l'escola Montserrat, Montserrat d'Escol, a partir d'ara se la poden nomenar, home, perquè és pionera amb moltes coses. Ara ens explicaràs en quines, perquè, clar, que vinguin gent de la comunitat europea a veure què fan a la Montserrat d'Escol, és una cosa important, no? Doncs és un programa de visites, d'ensenyament de llengües estrangers, bàsicament romàniques, i els responsables d'algunes escoles... Però de llavors hauria de ser... Sí, estem-ho. D'algunes escoles darrere del continent han de conèixer les experiències de 300 catalans, abans d'assistir a conferències sobre polítiques d'educació i de llenguatge. A més de l'Escola Montserrat, que visitaran la setmana que ve, dijous 22 de març, els directors també passaran per l'Institut Montserrat, de Barcelona, i per l'Escola San Ignasi Serrià. Aquest projecte també l'impulsa la Secretaria General de Polítiques Educatives de la Generalitat. Bé, tenim amb nosaltres... Ah, què passa? A l'Escola Francesa. Esperis un moment, Magí, què? No, només volia dir que l'Escola Montserrat participa en aquest programa d'europèu, d'ensenyament de llengües estrangers, especialment romàniques, i participa i és ser interreferent des de l'any passat. Bé, com comentàvem, tenim amb nosaltres un dels directors d'una escola francesa de Tolú, concretament, que estarà la setmana que ve, aquí a l'Escola Montserrat, mira com funciona tot plegat. Bona tarda. Bona tarda. Hola, Pital. Bona tarda. Esforça per parlar en el català. No, és que estava pensant. No, saps què passa? De n'ha de fer un personatge. De n'ha de fer... Com t'observen, eh? Hi ha un personatge... Sí, sí, sí. Hi ha un personatge que... que volia fer un personatge que parlés així, francès, però s'assembla, l'hauria de millorar. No he pogut assajar abans, i seria... Mira, fa por, eh? Fa por és que hem viscut un moment una mica... Perdoneu, perquè estem parlant de coses que no tenen res a veure amb el que estem dient. Hem viscut un moment una mica dramàtic, eh? A la penya del Morro, perquè de cop i volta, ha aparegut una cara com de Belmes, saps? Aquí, perquè la porta de l'estudio, perquè us fa una idea, és blindada, menys un cercle que hi ha a la per superior. I en aquest cercle, si tu treus el caparró, es veu. I acaba de venir, bueno, ha sortit com una cara de Belmes, allà, saps? I feu com una mica de por. Pensa que entraria. Jo també. Que havies convidat. Pensa que entraria una cosa paranormal, no? Però, bueno, en fi, no passa res. Tot el que... conclusió que traien a tot plegat, quan haguem de fer imitat i ens cuidau. Que això no s'acaba. De fet, jo crec que a la webcam, en lloc d'enfocar l'estudio número de ràdio esvern.com, hauríem focat...Això podríem fer un dia. Hauríem focat la redacció. Podries ensadar en una penya del Morro? Un dia que hi hagi així moviment? Ho hem fet alguna vegada, eh? No, però tot se'n sé. Tot se'n sé, el programa? I anar dient que la gent comenti el que veu i digui qui és aquesta persona que va ser per aquí. O de com... Ho mantemo. En fi... Un dia ho podries fer. No, et triguis un dia que no vingui ningú, et triguis un divendres, però estaria bé. Ho farem aviat. Va, seguim amb avançi, perquè s'enjust solidari celebrar aquest vespre la seva assemblea anual ordinària. L'ordre del dia, per veureu aprovar l'informe de l'any passat i les perspectives de futur, la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes. A més, a més, els d'aquest any. En principi, el segon s'ha explicat aquest matí, Lluís Casals, president de Sant Joan Solidari, les tres línies de treball continuaran sent les mateixes que fins ara. Seguim la cooperació, Camuapa, Nicaragua, Tujarem, Agàmbia i també el barri de la Palmilla a Málaga. A més a més, no ha estat important, perquè aquests dos mil... Perdoneu, has dit el barri de la Palmilla? Palmilla. Que no sigui l'exlegidora de cultura. Un barri propi. Ja no ha regit d'ara i se l'ha pogut fer, sí. A més a més, aquest 2012 a novetat, perquè Sant Joan Solidari estrenarà nou local. Ah, molt bé. A més a més, en aquest nou local serà més gran, i a més, en principi, volen tenir una botiga amb productes de Tujarem i de Gàmbia i més llarg de minis, però veu també establir un centre de documentació sobre cooperació on tothom s'hi pugui informar. De tot plegat, se'n parlarà avui a l'Assemblea de Sant Joan Solidari, a més a més, també es debatran els pressupostos, i segurament es començaran a plantejar aviat, segons l'explicat Lís Casals, qüestions referides al finançament de Sant Joan Solidari, perquè com tot el que és mou actualment per al món, tot el que és mou pategi la crisi. Ah, sí, això és veritat. T'he vist una cara de sorpresa. Sí, perquè dic que tot el que és mou... Vull dir només entitats. Per cert, Carme, avui que estem parlant de coses de la ràdio per aquí, vull dir gent per què passa, per el locatori, que per cert ens podeu venir a visitar quan vulgueu. Ho dic molt sincerament. Ah, sí? Sí, home, a tothom qui ens estigui escoltant, si algun moment diu, ah, jo vull anar a veure aquest a la penya del món, a veure què fan, que vinguin, eh? Si veniu un dia que no tinguem contingut, millor. Eh, sí, no, no rieu, és veritat. Per cert, posa'm una mica una música de misteri, sisplau? Gràcies. Home, no és misteri. Com que no? No ho vaig misteri, veig com medieval. Espera't. Ho dic perquè acabo de trobar una agenda de telèfons i de color blava el locotori número de la ràdio, que és des de l'Estequio. Vaig a obrir-la. No sé de qui és, eh? Hi ha telèfons, aquí, eh? Home, clar, és una agenda de telèfons. Però qui se l'ha deixat, aquesta agenda? Algú que fa un programa, potser dimarts al vespre. Ah, doncs mira, diu, la lletra és com d'anem petit. Això, no saps si és d'anem petit. No ho sé, per això et dic, una persona que s'ha deixat l'agenda. Però hi ha molts telèfons, eh? Però no verem nens petits a la ràdio. No crec que sigui d'anem petit. Mira, mira, obro la J. No, a l'Emma, perdó. Primer telèfon que ve, Joan Morrus. Ah, que no siguin... Que no siguin el del cinema sense condicions i sense agenda de telèfons, a partir d'ara. En fi, Carme, tens alguna cosa més de notícies? Ja està, no? Doncs vinga, passem al Remember When, tal dia com avui fa un any a Sant Just Desvern. Remember When... 14 de març del 2011. No hi havia una notícia. No, no, no. No dos notícies. No tres, no quatre, no cinc, no sis, no set. Vuit notícies hi havia, aquest dia. Molt bé, no? Te'n llegiràs totes? Bueno, ràpidament, per exemple, s'ajorna el repartiment dels llibres del concurs del mercat a taula al mercat municipal. Què? Que s'ha jornat fins el dia d'avui, encara, no? No, no. No ho sabem. És la feia, eh? Després, també, Divendres, és l'últim dia, això fa un any, el 14 de març del 2011, era l'últim dia per presentar els treballs de recerca pel concurs de treballs de recerca, curiosament, de Batxillerat a Sant Just Desvern. Una altra notícia, d'allà que l'Ajuntament havia publicat una oferta per la selecció temporal d'una persona llicenciada d'Andret. Que, per cert, parlant d'ofertes publicades, el Twitter de la penya del Morro hem retuitejat un parell d'ofertes de treball que, des del bloc d'informació juvenil, que aporten el casal de joves de Sant Just, potser us poden interessar si esteu buscant feina. Després, també, una altra notícia, diu Josep Perpinyà, que fa un any era alcalde de Sant Just, actualment encara també continua, celebrava que s'hagi creat una comissió de seguiment que havia creat a la seva vegada la Teneu per tractar el futur de la Sala Gran. Un any més tard? Estan fent reunions. Estan fent reunions, encara, eh? No s'han acabat. Són llargues les reunions de decidir les coses de la Teneu, no? Es van ajornant. No, és que falta un... Fa un any, clar, imagina, no falta un membre directiu. Com és que no ha arribat, no? És que està pujant per les cales. Va, va, va. Ja arribarà. Després, el bolletí de... Ara no, ara ha renovat, eh? La cúpula de la Teneu. Diu, el bolletí de Sant Just és finalista dels Premis de Comunicació de Barcelona. Ah, sí, sabéssim, pobres, que ara no és vi mensual. Potser no hagués quedat finalista fa un any. Dijous... Paella, no. Dijous fa un any l'equip de govern municipal feia balanç de la seva gestió d'aquell mandat, del 2007-2011, perquè això just era un parell de mesos, un mes abans de les... Oh, tres, no? Dos mesos. Un parell de mesos abans de les eleccions municipals. I per acabar, comentar que hi havia el resultat de l'Àletic Sant Just i del Futbol Club Sant Just a la darrere jornada de Lliga, 12 i 13 àmars. En fi, aquestes són les notícies. Per cert, parlant d'esport local, el nou programa de ràdio d'Esberma, que es diu Juguem a casa, amb el Mar Marba i el Jordi More, estaran aquí, el programa, no, els dos, demà a tarda, perquè ens expliquin una mica com s'ho fan, per ampliar una hora d'esport local a la ràdio. Si voleu saber més informació, ara mateix a radiodesverb.com o si no, a partir de les set, els en just notícies, edició vespre. Carme, moltes gràcies. De res. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberma. 5 i 20 de la tarda, d'aquí uns moments, al Calaix de Cultura, amb l'Aranja i l'Anna Robira. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberma. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberma. Ei, chicos, hay sorpresas de colores en las cimas de los montes. Millones de setas perdidas en los bosques. Con finombre escrito en ellas, quitando de la fe. ¡Dale sentido a mi existencia! ¡Dale sentido a mi existencia! Todas las trompetas de la muerte. Vives las trompetas de la muerte. Todas las trompetas de la muerte. Vives las trompetas de la muerte. Todas las trompetas de la muerte. Vives las trompetas de la muerte. Todas las trompetas de la muerte. Todas las trompetas de la muerte. Vives las trompetas de la muerte. Vives de la fe. Vives colores en les cimes. Con finombre escrito en las cimes. Vives las trompetas de la muerte. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Si tens entre 18 i 35 anys, pots optar a l'enjudicació d'un dels nou pisos de lloguer per a joves situats a la carretera reial número 1 de Sant Just. Són habitatges de 40 metres quadrats, amb un lloguer de 220 euros al mes. Pots presentar les solicituds a les oficines de Promunse, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. El termini acaba el 16 de març de 2012. Proveràs les bases i les condicions de l'enjudicació al web www.promunse.cat. És una convocatòria que contempla el pla de xoc de l'agència de l'habitatge de Catalunya. Promunse, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant del Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros en beguda inclosa i a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gensmanament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant del Nil, el que rei Josep ens hem clavé. 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058 restaurant del Nil. Com...? Ha-hi? Sí, senyor, perquè quan sono aplaudiments. Quan sona el Robin Williams amb el Let me entertain you, això no vol dir una sola cosa. I és que tenim nosaltres a la ràdio, com cada dimecres, el programa d'aranxes sànchez i l'Anna Rubira, el que l'has de culturar bona noia... bona tarda. Bona nit. Bona tarda. Bona tarda. Hola. Bona tarda, noia, et volia dir. Bona tarda, Jordi, hi ha audiència. Escolta, tu, l'aranxa, avui estàs molt contenta, no? Que sí. Que és el teu aniversari. 給 it. Happy barry, barوف, a pie barreno sea que a pie barllando... No soy yo nada. No estás hablando de misión. És normal. oh, qué bonito. Happy barry, tu, Jun. Maricon eres tú. isfwerú el dominiorique. Happy barry la putaSoyó. Carmes de Irene. Carmes de Irene, felicitanta, eh? A mi és una mica de la penya del morro segur, no? Sí. Diu, hola, sóc capaç de mariré, no? I sí, una mica de la penya del morro. I quieres ver mi morro, no? És la salutació que un dia ens va fer, però no tenim gravacions. No, és que no la volem posar perquè no s'apareixen senzillament. No és però la infantil, no? Sí, només la volem la podem reproduir. En fi, després que aquest començament lamentable, però que no deixa de ser emocionant, veure que és el teu aniversari. La pregunta del milió, has portat cookies? No. Estem molt decepcionant. Oh! La pregunta és, m'heu fet el meu pastís? No. Te'n farguis el Carmen de Mairena? Però ha vingut el Carmen de Mairena a cantar-te al barri. Cuida-ho, eh? No podré menjar pastís mai més, ni res més. Per què? Perquè l'Evisàlia ja s'ha mantret les ganes per vida. Ai, poc el Carmen de Mairena. Què volia dir? Relaga la faixa. Ah! O sigui... Vale, vale. Escolta, què t'ha regalat? Una felicitació de la Carmen de Mairena. Sí, ja està, no? Crec que ja està. Ja està, ja està. Però estic molt afortunada, eh? Estic molt afortunada per aquesta felicitació. Hosti, que guai! Som feliç, ja, amb això. Avui és l'últim dia que fas programes amb nosaltres, no? Perquè després de la teva envàsia, cap a... Quan acabi el programa, marxo. Oh, cap a Estat Units, no? Sí! Oh! Quina ràbia! I quina... i quina... i què ve? Quina la creia, no? I què ve? Quina odi, i quina amor, a l'hora, no? Perquè m'alegro per tu, però em fa ràbia, perquè no ho veig jo. I perquè no tens cuquis. No tinc cuquis. Això em fa més ràbia, encara. En fi, avui que parlarem a la secció de cultura, que no oblidem, això és una secció de cultura. D'ara buena. Sí, t'imagines? Diues, a la secció de cultura parlarem d'esports, no. No importa, eh? L'esport també és bàsic de la nostra cultura. Els esports són cultura? Sí! Sí, no? Vale. Com que allò... No, m'aganta aquesta cançó, gràcies per posar-me-la. Aranxa Sánchez. Palomites de ma... Aranxa Sánchez. Encimagaporn d'Urateran, poques... No, és el meu pare, aquesta. L'aigua de fet d'aquesta cançó, que no l'acaba ni mai bé. No, no, no, no. No, no, no. Aranxa Sánchez. Avui fas molts anys, concretament 21... 21. No entes de tot, no entes de tot. No, el meu nom és Massiliart. No, sí, sí, però... En fi, de què parlarem, Anna Ruire? Anna Ruire, de què parlarem? Anna Ruire, de què parlarem? De què parlarem? A la secció amb l'Anna Ruire. A la secció amb l'Anna Ruire. No, estavitzem una altra. No peixo les dues. Parlarem sobre una obra adaptada a Shakespeare, d'una altra que parla sobre les dones. La setmana passada va ser el dia de les dones. Portem una obra sobre dones. Molt bé. Felicials, mujeres. Fa una setmana, no? Tu, tu, mujer. Perdona, perdona. És que ara ens agrairà el teu aniversari. Anna, anem al seu marit. Portem una exposició pictòrica d'un dels grans de la història de l'art. I per acabar, com sempre, la gent de concerts. Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. Parlem de Curiola, el nombre de teatre home. En fi, avui parlem d'una obra de teatre que es diu Curiola-Anna, i que la podem veure al Teatre lliure. Sí, us porto una obra de Shakespeare que explica la trajectòria d'un líder que després és considerat un traïdor. Oh! L'obra està adaptada per Àlex Rígola, al teatre lliure, com Tossi d'abans. Coriola, tèrta d'un general de l'exèrcit rumà, ha nomenat Carius Marci Coriola, que és nomenat cònsul contra els desitjos dels tribunals i amb una doctora de participació del poble. Això porta a un desacord que fa que es creï un debat al poble rumà sobre la lletaltària i el teatre lliure. L'obra està adaptada per Àlex Rígola, el teatre lliure, com Tossi d'abans. Coriola, tèrta d'un general de l'exèrcit rumà, ha nomenat Carius Marci Coriola, que és un debat al poble rumà sobre la lletaltària, de l'exèrcit general i cònsul, en aquell moment. I era qui era, en aquell moment, el cònsul? Coriola. Era exèrcit. T'ho he preguntat per les teves atentes. No, d'un altre cop. Cada setmana m'ho preguntes. La pregunta sóc la que acabes de dir. Per què que dic la? Segueixo. Si us plau. Totes, tampoc, en una revolta contra Coriola, on l'acaben d'estarrant de Roma, però la cosa no acaba aquí. Una xèrcit de l'excònsul intenta atacar a Roma, però, a l'últim moment, la seva mare ho evita, i aquest torna a la ciutat on estava d'estarrat i allà l'assassinen. Morta de jubes. Home, és de Shakespeare, no? De fet. Sí. De què va la història? T'acabo d'explicar. Sí, però és una història tan rebassada, no? Es va llunant el temps. Sí, sí, sí. Té un paral·lelisme amb la situació democràtica que tenim ara, de fet. Molt bé, Jordi, molt bé. Sí, com que no vol la cosa. Però el pa, jo t'he dit això. Jo t'he dit això. Efectivament. Com a tota bona obra adaptada, els nostres temps sempre es qüestionen les coses que passen avui dia. En aquest cas es planteja si la democràcia que tenim és o no és real, i si el poble és prou sai per escollir els seus mandataris o no, si les democràcies són representatives o no, també. Es qüestiona que l'opinió pública, si existeix l'opinió pública, i si la gent està manipulada pel poder dels mitjans. És a dir, si els ciutadans fan i pensen el que se'ls diu per la tele perquè no estem educats per pensar, sinó per ser dominats. Com ho ha dit, això? Com ho has dit, això? L'última frase? Sí, sí, com per pensar. Els ciutadans fan i pensen el que se'ls diu per la tele perquè no estem educats per pensar, sinó per ser dominats. Oh! Profunda, eh? Tot això, sabeu qui ho ha dit? Memola, Coriola, qui ho ha dit? El... el cap del d'obra, Àlex Rígola. El director, el cap de l'obra, sí. Molt bé, Àlex. I els actors qui surten, qui són? Mercè Aranega, Aina Calpe... Aranega, Aranega. Aranega, perdó, he fet l'accent malament. Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol Guinarth, Alicia Pérez, Jordi Puig, Santi Ricard i Marc Rodríguez. Molt bé, molt bé. L'octubre és un total. Home, hi ha algun amic per qui ha d'apenyar el morro? Qui, qui, qui, qui, qui, qui, qui? Hola, soc el Joan Carreras, una salutació molt, molt cordial a l'apenya del morro de Ràdio d'Esvern. Una abraçada. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. En fi, i fins quan es pot veure aquesta obra? Fins el dia 15 d'abril. I espereu que estan esbotant els 20 euros. Va, posa, ja. Partim d'una altra obra de teatre, es titula La Gran Depressión. Bé, anem a fer una prova per una ferè. Aquesta setmana, a l'Arteria Paral·lel, anirem? Sí, es representa fins al 13 de maig. Aquesta comèdia tracta sobre dos dones, de 50 anys, Elena i Marta, que es troben perquè Marta s'ha intentat trobar la vida quan entra en depressió, quan el seu cinquematrimoni no funciona. M'has relliten, oi? Ostres, tu. Les dues amiques es tornen a veure vuit anys més tard i sense saber una de l'altra. A través dels divertits diàlegs, podem conèixer Helena, una dona independent, que va invertir tota la seva joventut en estudis i posteriorment en el seu treball. Tot el contrari que Marta, que creixés el seu atractiu, va envoltar d'homes en poder i diners que li van fer la vida més fàcil. Qui són les actrius? Marta i Elena li donen vida a dos noies del Modó Bar, que són Loles León i Viviera Fernández. M'agrada molt la Loles León, eh? Sí. Juan, aquí no, eh? Juan, aquí no. De quina que en viva? Sí, sí. Amb la companyia La Perla, d'un ia allà al so i fèlix Abroso, són els actors autors i directors de l'obra. De què va a l'obra, per això, els temes? Doncs l'obra tracta en clau d'ironia i humor, la situació sobre les dones quan arriben a la meitat de segle. La seva esposa parla sobre l'amor, els homes, la maduresa, l'amistat i els errors del passat. La gran de pressió és una reflexió sobre la soledat i la cerca de la felicitat. Alguna curiositat de l'obra? Doncs sí, que la productora Cuarzo, la mateixa del programa de Ana Rosa, on treballa Viviana Fernández de contentoriana, ha comprat els drets de l'obra i farà l'adaptació per televisió. No sé què em sona, això. Ah, doncs sí que és una curiositat. I que estarà protagonitzada per les dues actrius. Quan durarà l'obra i quan val? Té una durada de 1 hora i 40 minuts sense pausa, i les entrades van des dels 15 fins als 28 euros. Vinga, vamos tú. Això és el que rima, tu. Això és el que rima. Vinga, vamos a la siguiente cosa. A veure, de què ens toca, ara? Ah, sí, home, de la Croixarte Pulsera que hi ha aquell... Sí, qui és un pintor, no? Sí. Que va néixer al 1798 i va morir al 1863. Per tant, ja fa uns quants anys. Com és que parlem de de la Croixarte Pulsera? De la Croixarte Pulsera. De la Creu, no? És el marido de la Creu, potser és d'ella. En Caixaforum trobem obres de de la Croixarte Pulsera i que per a algú que ho coneix és un pintor famós... A veure, tornem, tornem. Tornem, tornem. Tornem a començar? Tornem a començar. Hola, amics, què tal? Toma dos. Sí, sé que el mereix abans. Avui parlem de de la Croixarte Pulsera. Per què parlem d'ell? Perquè al Caixaforum hi ha una exposició d'obres d'ell. Ah, molt bé! Quin és un dels quadres més famors que ha pintat? La llibertat guiana al poble. La llibertat guiana al poble. Per segur, no coneix aquest quadre. El grup de música Coldplay va utilitzar com a portada el seu penúltim àlbum. És aquella dona que s'engega de bandera francès amb un pintescobert. Vaja, lliberté, égalité, fraternité. Home, sí. Amb aquests rants esodius, sisplau? Sisplau... Això és més tard, aquest quadre. Egalité, fraternité, liberté, oboller. De la Croixarte Pinto és el pintor més emblemàtic del romanticisme del segle XIX i la seva influència va arribar fins als impressionistes com Monet. Reunit totes aquestes obres està gràcies al Museu de L'Ubre, la Nacional Galgui de Londres, la Metropolitana Museum de Nova York i l'Art d'Institut de Nova York, oi, de Chicago, que ja han sedit algunes de les seves possessions al Queixaforum. Perdona, que et talli, però de nit, quantes institucions i museus han intervingut s'haurà d'anar a veure, potser, no? Sí, sí. I, a més, és gratis, eh? Sí, és gratis. I quants quadres hi ha del de la Croixarte Pinto? La tradició reuneix més de 100 obres del pintor que es recorden les diferents etapes de la seva producció des dels seus inicis fins a la seva maduresa professional. Uuh! Sobretot el que es veu és l'etapa de les seves obres orientalistes on recorre el dramatisme, el exotisme, el moviment i el color. Algunes obres, així, alguns quadres famosos, jo el sé, eh, però... Potser la gent vol saber, també. Sí. Les dones d'Argel? D'Argel, sí, i de Fork. Què? Era molt dolent, era molt dolent. Molt dolent, molt dolent. Perdona, jo era explicat abans que estava cansat. Sí, avui també. Sí, jo porto la samana. Vaig acumulant-me, crec. Això és que no adorms bé, eh? Ai... Moc, moc. Moc. A part de les dones d'Argel, no de Fuego. Ah, vale, vale. I també hi ha Grècia, expiant sobre les ruïnes de Misolongui. No conec. I també un dels esbossos de la mort de Serendòpol. Serdenòpol. Una cosa és que ho he fixat amb el temps que portem fent calaixa cultura. No és bronca ni res, que no en serveu ni una amb els mons. Per una? Per una? No en serveu ni una. Et anava a dir una cosa però no et diré per respecte. L'Argel i de Fork? Eh... no ho diré millor. Cada vegada que... És que no diré el que anava a dir perquè acabarem barallats. Uuuh, adentra. Cada vegada que diguem un nom malament, però ja no només d'això, perquè en català també podeu accedir a les truqules i a les planes i dieu noms així com... Però això no s'abar, perquè tu, xistes, són molt malos. Són molt malos, has de aguantar igualment. Sí, no, no, sí, us diré que no és bronca, que senzillament és una curiositat. Jo es queva que fem... diem, jo també, eh? Farem un boc, Moc. Afectivament. Afectivament. L'obra està al que s'ha fòrum fins quin dia? El 20 de maig, l'entrada és gratuïta, i així és una gran oportunitat per poder veure grans obres d'un dels grans pintors de la història de l'art. Molt bé, i anireu vosaltres? Sí. Fins a quin dia has dit que és això? Fins el 20 de maig, tenim coses obres. T'entens, encara. És broma. No és broma, no, ja m'has fet. Eh, passem a... Arranxa. Què? Passem a la gent de concerts. Sí, home. Vinga, aquí són Guaranà. És de formar el 2000, a la can. Que què? Que què? Són aquests que són de fons. La Noche en Vela, no? Són la singuista, aquesta. Sí, senyora. Ah... Sí, passava la Noche en Vela. Espera, en fi, la nit del 15 de març, que això vol dir demà, dijous, Tannima, Guaranà... Penseu que era una boguda? També és un grup de música, en concert, a la sala Vivaldi, pensava que era un compositor. És una sala de concerts, també. Molt bé. Vinga, vamos allá. Som una banda que es va fotre el 2000, a la can. La banda va marxar a Madrid, on tocaven a les estacions de metro. El mateix any que van arribar a la capital del país, van crevar el seu primer álbum que tenia el tema de la Casa de Inés. Com el primer single, i que va posar la banda a l'agista d'exits al nostre país. Ah, són aquests? Sí, la Casa de Inés. Tenen cinc... Tenen cinc... Tenen cinc viscos del mercat amb temes com la Noixem Vela, la Frontera del Amor, el Mèdio del Camino o Frases Incompletes. Les entrades estan per 8 euros. Mare, amb el tema aquest, eh? Jo sabeu que, quan vaig a assemblear la Gualoce Boyeta, però quan vaig a començar a la ràdio, vaig estar a una bosta, que ja no, a la bosta en que la ràdio ara. Però vaig estar, la primera cosa així, continuar a caig feina... De Vijey, de Vijey. Sí, una bosta. Aquesta la posaves, no? De quin any, de quin any? De 2.000 u, potser, hauria de ser, no ho sé. I vaig estar cada dia posant música i comentava notícies, 4 hores del programa, de 10 a 2. Riu tant tu, posant ràdiofòrmula. I llavors posava aquesta cançó, m'agradava molt. Era molt xula, era molt xula. Vinga, va, que tenim només 6 minuts per acabar. Perdoneu, que soc jo, que distrec, però vaja... Moc. Alguna cosa... Un moc per mi, per parlar. Alguna cosa més sobre Guaranà? No. Que no em ve de la planta. De la planta? És una planta. Ah. I d'aquí vindrà la beguda, també, suposo. Clar. També demà a la nit fue el fan d'Anguactua en el musical de Barcelona. És un duet format per Alea Costa i Nita, creat el 2004. La seva música és difícil de marcar en un sol estil, que es barreja amb ritmes electrònics, jazz, flamenco i funky. Les seves inspiracions van des de Cana West, Paco de Lucía o Dayana Ross. El concert podem escoltar temes com Always, Talking, Lifetime, Monkey o Jazz, entre d'altres. Les entrades estan per 13 euros. Bé, atenció, perquè els amants de Rússia enret, aquest divendre 16 de març actuen al Palau de la Música, no? L'Urde Cernandes, nascut de Madrid, és la veu i compositor de totes les cançons de Rússia enret. Amb un estil indy folk, I Love Your Glasses, va a veure la llum al 2008 i el single de Cigarettes, la va catapoltar a l'èxit nacional i a la Tino-Amèrica. Dos anys més tard va a treure a Formentera, on trobem temes com I Hate You But I Love You, The Sun, The Trees o Conquer The World. Les entrades estan entre 18 i 32 euros. M'encanta. La mateixa nit, aquest divendres també universo acelerado, a les ales sacaries. Sou una banda de Barcelona, formada per dos germans, Ismael i Abel, i un amic, Nathan. Les arrels del seu so són una barreja entre el Power Pop, el Rock i l'Indy. Han compartit el escenari amb Antonio Font, Lucas Maciano, Sòbietz o Mendez. Tenen dos treballs al mercat, però la banda té dos treballs al mercat, que es diu Una Salida i Agua Fiestes. Les entrades estan per 8 euros. Pensava que les seves arrels venien del Power Point. Sí, Power Pop. Sí, Power Pop, molt bé. Atenció, perquè aquest dissabte arriba el MFO, no? Em fau, em fau. Però dic que ja no queden entrades. Sobretot. Arriba en el Palau, el Sant Jordi Club, no? Sí, aquest dubte ha format pels cossins, Estefan, Kendall i Skylar Gordy. Al 2004, s'han fet mundialment coneguts amb el tema de Party Rock'n'Dem. I amb ritmes electrònics, aparèixer-te amb hip-hop, dance o d'upstep. Les sigles del nom del grup significan Loud Think My Fucking Us, que va ser la resposta que va donar la mare de Skylar al saber que el grup es volia dir sexides. I la O, doncs, sur? No, és que no és l'enfau. O sigui, Loud Think My Fucking Us... És veritat, la O no sé. Bueno. Atenció, perquè sí, la mateixa miqueta... La O no sé. Sí, busqueu a la Wikipedia. No, això és sobre la Wikipedia. La O no surt. No tindrem temps de fer-te els concerts, eh, Aranxa? Perquè no. Ho sento molt. Després dels que cuiden, quin vols dir? Digue-m'ho, que digui que la banda posa la música inicial a Jersey Shore. Acabem amb un últim concert, quin vols, Aranxa? Doncs més igual, escolta-ho tu, el dia que més t'agradi. Doncs, per exemple, a la nit del dimarts 20 de març, John Cale actua a la sala Polo, veus? Doncs és un compositor, productor i multi-instrumental nascut a Irlanda. Tota el violí, el saxo, la guitarra, el piano, el contrabaj, entre d'altres instruments. I va formar part del grup Vellet Underground, amb el que va treure 8 discos, i ens solidari temes de 25 treballes al mercat. El concert tindrem l'aportunitat d'escoltar a l'Eluia, a Andalucía, Child Christmas in Wales, Buffalo Ballet o Macbeth. Les entrades estan per 30 euros. Molt bé, noies, moltíssimes gràcies, una setmana que ve. Aranxa, que tinguis molt en viatge, eh? Gràcies. Tu anem a faltar, eh? Sí, molt. Que te'n vas al Jay Leno de públiques més, no? Sí, i a veure, los Lakers Minnesota, Pau, Conta, Ricky Rubio. Que vagi bé, Aranxa, bon viatge. Adéu. Fins i tot les tres les encenses, molt bonaffentlich. A l'altra banda, a l'altra banda, a l'altra banda, a l'altra banda... A l'altra banda, a l'altra banda, a l'altra banda... I just shall come and take you with my hand and drop my mind, and l'altra banda, l'altra banda... I just shall come and take you with my hand and drop my mind, and l'altra banda, l'altra banda, a l'altra banda, a l'altra banda... La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Sber. Hola amigos, soy Pantanito, un mensaje con mucho Morro para la penya del Morro. El programa es de San Jesús de Sber. Bueno, oye, un saludito y no vemos por ahí. Venga. Soc el Xavi García, de Calamento, i una abraçada molt forta, que tinc d'una entrada d'any de puta mare per tota la penya del Morro, de Ràdio de Sber. Fins aviat, ens veiem. Hola, som els Manolos, i volem enviar una salutació molt calorosa i effusiva a la gent de la penya del Morro, de Ràdio de Sber. Una abraçada de fortes per la penya del Morro, som Rumba Tarumba. A mi papà, el chocolate, li pagaron su salario, i si pensa a los dos de seis, salió para amalgatarlo una semana de juega y perdió el conocimiento, como no bordía su casa a todo, le daba por muerto. ¿Y no estaba muerto o no? ¿Y no estaba muerto o no? Te veré, escuché veré. Pero acabó de uno día de haber desaparecido y contestaron un muerto muy parecido. Le montaron un melodío que le rezaron la novena. Le perdonaron sus deudas y lo enterraron con pena. Y nos daba muerto no, y nos daba muerto no, y nos daba muerto no, como toman tocañas de de de de de... Y nos daba muerto no, y nos daba muerto no, y nos daba muerto no. No, no, no. Sí, sí, sí. Pero un día se apareció lleno de vida y contento y síndole a todo el mundo. Se equivocaron de vueltas el lío que se formó. Eso sí que es puro muerto. Su muelle ya no lo quiere y no quiere dos mijos puertos. No estaba muerto, estaba de parasta. No estaba muerto, estaba de parasta. I a mi papà, jo sólo sé que le pagaron sus salarios dueños. No estaba muerto, estaba de parada. Camí, de les 6 de la tarda, continuàvem directe a la penya del Morro. No, no. No estaba muerto. Amb els Manolos, que em saludaven fa una estona com tota la colla de Rumbera. Moltes gràcies per la solutació, Manolos. No estaba muerto, no. A la penya del Morro, merci de debò. Un aplaudiment per al Manolos, tu, que sempre anim amb les testes. Repassem alguns tuits de la penya del Morro a continuació, perquè ja sabeu que en aquesta jarça social, el Twitter, intentem retuïtejar o comandar tots els tuits que contenen Sany Just o Desvern. Per exemple, hem retuïtejat en ple o d'e, que diuen requieren teleoperadores per a emissió de llamades i finances per a treballar en Barcelona. I en Sany Just desvern. A més a més, també, per exemple, el Twitter de la penya del Morro, ja podeu trobar al YouTube també la cançó del Sergi Pón, que ens va cantar ahir a la tertúlia esportiva. Vaig veure jugar a Lionel Messi, versió de Dandy Warhols. No us la perdeu, com cada setmana, el Sergi, que fa una cançó amb el seu uklele o la seva guitarra a la tertúlia esportiva. En fi, la podeu trobar també al YouTube. Per cert que hem enganxat també una conversa d'aquestes de Twitter entre el Copito for Revers i l'Algar Riga, es diuen així, amb ulleres o sense ulleres diuen el Club Duquei Sany Just a tercera preferent. També noves ofertes de feina espanyades al bloc del servei d'informació juvenil de Sany Just, com, per exemple, un resopcionista. Es busca també un grup líder a Irlanda. Tot això ho podeu trobar a la pagina web del Punt d'informació juvenil i també al Twitter de la penya del Morro. O, per exemple, el Luis M.Bezeta, que diu, busco piso en Sant Joan d'Espi, Sant Just d'Esvern, Sant Feliu del Llobregat i Cornallà, diu que el busca ha mueblado con terraza i doi garanties, si dono garanties. En fi, i ahir, l'Arnau Macià, que ha marxat a la Índia, diu si la penya del Morro, si mai voleu un comentarista des de Bonbaï, us puc fer una crònica mensual. Home, nosaltres encantadíssims, eh, li vam dir que sí, que estaria molt bé i tant. En fi, aquests són alguns dels tweets de la penya del Morro, els poden servir al Twitter, ja tenim més de 330 followers, moltíssimes gràcies a tots de debò. Més tweets, per exemple, Sant Joan d'Espi, Sant Just d'Esvern, perdó, diu el Just Trump, nou horari per la línia del Just Trump. Si algú li interessa saber els nous horaris, també els pot trobar al Twitter de la penya del Morro. El FreeRider68 fa pocs minuts ha posat al Twitter, dius, seguint amb el tema de les estelades permanents a Sant Just, només en veig dues i una és meva, així que vosaltres mateixos, eh, amb el hashtag català, a l'atac. I ja per acabar una batalla, que nosaltres encara que la tenim perduda des del començament, no desistim, és el d'Esvern, que molta gent s'hi tua o posa d'Esvern amb apostrof, nosaltres sempre fem el hashtag, quan veiem un tweet així, que posem d'Esvern tot junt. El que passa és que hi ha una aplicació, que és la de For Square, que està per iPhone i per Android, i que moltes vegades et marca automàticament on estàs, eh, et ponja un tweet automàtic, i aquesta aplicació posa d'Esvern per defecte amb apostrof, o sigui que, en fi, l'hem posat en lloc de d'Esvern tot junt d'Esvern all together. Sí, sí, perquè així ho entenen, com que és en americà. I mira, parlant de Twitter, tenim un nou follower, que és el... Mira, el FreeRider68 diu, ahora te sigue la penya del Morro. Mira, ara mateix ens acaba d'arribar la notificació. Moltes gràcies. En fi, ja sabeu que si voleu dir qualsevol cosa, també teniu el chat de ràdiodesvern.com amb la webcam, que ara mateix... Està enfocant, està enfocant en un altre lloc, però ara ja me l'he posat cap a mi, i no res, també teniu... No, no res, eh, no res, que també teniu el... El mail de la penya del Morro a www.gimil.com, el Facebook, si voleu escoltar qualsevol cançó, ara mateix ens la podeu demanar, la que us doni, la gana que la posarem. Com que... Faltar uns mils per connectar en com ràdio. La segona hora, per cert, parlarem amb l'Alan Fàbregas, Sant Justenc, realitzador del programa òpera en taxants, i que, a més a més, estan nominat, perdó, els Premis Zapping, millor programa cultural. Compateixen amb uns altres dos. Jo crec que guanyaran ells, però tampoc no es pot dir gaire, perquè els prèmires donen demà. La segona hora parlarem amb l'Alan Fàbregas, el realitzador d'Òpera en taxants del programa del Canal 33, que és Sant Justenc, i amb l'Oriol Jiménez, com sempre, que a dimecres de les noves tecnologies, Android, tablets i tot plegat aquí, a la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Sberdi. Elles són de Pepper Potts, i amb aquest tema tan primaveral, continuen el programa Time to Live. Time to Live. Temps de viure. Temps de viure. Temps de viure. Temps de viure. Temps de viure. Temps de viure. Temps de viure. Temps de viure. Temps de viure. Com ràdio, escoltem el vulletí de notícia general de la 6 de la tarda. El doctor Slu. No, com ràdio. Com ràdio, notícies. Tardes, bon dia. Bona tarda, són les 6. Una manifestació de funcionaris de la Generalitat tallen aquests moments la via laietana de Barcelona, just davant de la conselleria de governació. La llei d'acompanyament trenca la negociació col·lectiva i s'esquenen els acos en rescindicats i direcció, o equiparan a la reforma laboral en l'àmbit de l'empresa privada. A més, s'ha baixat al calari un 13% i un 25% al poder activitiu. Ho han qualificat de vergonya i comissions obreres que ha d'anunciar. Creuen que no és constitucional. Al mig de la via laietana hi ha treballadors de presons, del transport, de sanitat i mosos. Alguns ha estat llançant paper de vàter que per la façana els collos que s'han quedat enganxats i que han de ser al carrer de les voreres i els mosos que vigilen la protesta. Ara comencen a allogar-se i baixen per via laietana. El Parlament ja s'està votant el projecte de llei d'acompanyament dels pressupostos, un text que incorpora el pagament d'un euro per recepta i la creació d'una nova taxa turística. Una taxa turística que no es començarà a aplicar fins al mes de novembre i l'anomenat Ticket Moderador, l'euro per recepta mèdica dispensada. Unes iniciatives que han estat criticades per l'oposició. El diputat socialista Ernest Maragall ha assegurat que no serviran per arreglar els comptes de la Generalitat. Vostès tampoc saben contenir el déficit. Vostès no en saben de contenir el déficit. Vostès pateixen igual que tothom, a tot Europa, a tot Espanya, el mal del déficit excessiu com les xifres del 2011 ens acaben de demostrar i com amb aquesta llei tal com està formulada avui, el 2012 tornarà a posar la manifest. La norma tirarà endavant molt probablement, ara mateix s'està votant, gràcies al suport del grup del Partit Popular, com ràdio Parlament de Catalunya. El govern s'entra a la segura que els 4.000 milions d'euros que l'anterior executiu va prometre que invertiria rodalies en cap partit econòmic. Tot i això, la ministra de Foment es comprometa a fer aquesta inversió. Senat Albert López, bona tarda. Bona tarda, la ministra de Foment. Rela, que els 4.000 milions d'euros previstos i promesos per a rodalies no els han trobat enlloc. A més, una de les obres més importants, aquest pla, el nou accés a l'aeroport del Prat, està parada. Tot i això, en el pastor assegura que el govern en tirarà endavant aquests treballos. Se habían prometido 4.000 millones, señorías. Quiero decirles que no hay 4.000 millones, que se han encontrado. Entre las más importantes actuaciones se encuentra el nuevo acceso ferroviario al aeropuerto del Prat, de 257 millones d'euros, cuyas obras me las he encontrado paradas. También quiero decirles que todas estas obras requieren muchos esfuerzos y que se aprobaron hace años, pero que a día de hoy no se han pagado. Y, por tanto, que tenemos un compromiso renunciable con llevarlo adelante. El que va deixar ser ferroviari i convencional, es compromete a suprimir 110 passos a nivell. I, en alta velocitat, ha invertit 2.500 milions d'euros. Tot això, en omple d'infrastructurets, fins al 2024. I ara mateix acaba de reiterar que el corredor mediterrani és una prioritat, però que es necessiten 50.000 milions d'euros. Com a ràdio senat. Els Mossos d'Esquadra han alliberat una dona que portava unes hores segrestada a Saló o al Tarragones. Els agents també han detingut 3 persones, com a presumptes segrestadors. Bona tarda, us parla Jordi Cervantes del Barça. Ha tornat els entrenaments després de dos dies de descans per preparar el partit de lligada 17 de Sanchez Pizjuan davant el Sevilla. Els blaurenes Alexis i Tiago ja s'han preparat amb el grup a l'esperada rebre l'alta mèdica. Vidal encara s'entrena al marge. Per el Camp Nou també ha passat el representant de Pep Guardiola, Josep Maria Orović. I també ha entrat el senyor de Sant Padó, que acaba de contractar el 30 juny, encara no ha dit si renoverà o no. En aquest sentit ha parlat el mitjançat que ha envist el blaugranà Javier Machéran. ¿Quién está preparado o qué club está preparado para que el entrenador más exitoso en la historia de un club se vaya? Es lógico que nadie está preparado para eso. Pero bueno, nosotros te vuelvo a repetir. Confiamos que obviamente siga. Es una persona adulta y hay que respetar su tiempo, nada más. A l'espanol observador de l'inter de Milà, Toni Lima, en declaracions de Comradiu, no descarta que Filip Coutinho segueixi la propera temporada al club Blanqui blau. I en Water Polo, el club neteixó Sabadell vol aconseguir l'accés de la final de l'eurocap masculina, la segona competició europea, els vellesans juguen d'aquí 10 minuts a un quart de set a la pista del Zolnoki, un garès, en la tornada de les semifinals amb l'avantatge de nou a vuit favorables als catalans, que el segona italià espera a la final. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'escola Montserrat obrirà una segona línia al curs que ve, d'aquesta manera es pertén d'una cobertura als nens i nenes que comencin P3 al proper curs de Sant Just per assegurar que els infants tinguin assegurada en la plaça en l'escola pública de municipi. Des de l'equip de govern s'ha decidit obrir aquesta segona línia a Montserrat. El procés de preinscripció comença dilluns i s'allargarà fins al dia 30 de març. Es preveu que el proper curs es matriculin menys nens i nenes que el curs actual davant la de ballada de la natalitat de Sant Just des de l'any 2009. Tot i això des de l'equip de govern volen assegurar que tots els nens i nenes que comencin P3 al setembre tinguin garantida una plaça en una escola pública. A l'escola Montseny hi haurà dues línies a P3 i a l'escola Montseny hi haurà una. Sant Just solidari celebra aquest vespre a la seva assemblea anual ordinari. A l'ordre del dia preveu aprovar l'informe de l'any passat i les perspectives de futur, la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes. També s'explicaran els d'aquest any. Lluís Casals, president de Sant Just solidari, de Sant Just solidari, continuaran sent les mateixes que fins ara. Continuem amb la cooperació Camuapa i Nicaragua, a Tullarem, a Gàmbia, i també al barri de la Palmilla, a Malaga. A més a més, la novetat d'aquest any, d'aquest 2012, que Sant Just solidari estrenarà un nou local on la banda de ser un lloc més ampli s'intentarà tenir una botiga amb productes de Tullarem i de Camuapa, a més a llarg termini. També es preveu establir-hi un centre de documentació sobre cooperació on tothom s'hi pugui informar. També s'hi pugui informar a la sala les golfes de Can Jinestar. Acabem aquest vulletí parlant de la setmana de la salut escolar que organitza l'escola Canigó. Avui els temes de les xerrades són els canvis corporals en la predull d'essència, i el màneig de les tres són les conferències que s'han fet avui, i s'han fet avui el que s'han fet avui. El que s'ha fet és l'aplicació de l'aplicació de l'Ambulatori i de la col·laboració amb l'Area Bàsica de Salut de Sant Just. A llarg de tota aquesta setmana s'adrecen a alumnes, mestres i a pares i mares de Medijous. Les conferències seran sobre la salut dels peus i sobre el tabac, aquest últim ambulatori, i l'única xerrada oberta a pares i mares es farà demà justament a les 8 del vespre a l'escola Canigó i a l'escola Canigó de Sant Just. I això és tot de moment més informació a partir de la set del Sant Just notícies d'Edició Véspera. I el que s'ha fet és que el que s'ha fet és que s'ha fet el que s'ha fet davant d'un futur incert molt per descobrir que no vull decidir i perdre aquest moment. Just abans de començar, la boira es pot palpar. Jo vull perdre el fil, un full de somni, ja no em va a la realitat, la llum més desgrat. Les cares de la gent, en un mar d'adultes, jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar, vull fondre-me amb el llim, escoltar la pluja. On és la llibertat de no l'escollir? Jo em vull quedar aquí i viure com abans al marge d'un camí. Veient com passa el temps i ara vull estar a randa terra ja no em va a la realitat, la llum més desgrat. Les cares de la gent, en un mar d'adultes, jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar, vull fondre-me amb el llim, escoltar la pluja. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro, des d'ara i fins l'altre. Bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda. Molt bé, molt bé. Qui ho ha fet això? Deu saber, eh? Deu tenir idea. Doncs ho has fet tu? Ho has fet tu, Oriol, ho has fet tu. Que udíssimular, eh? Com et poses medalles? En fi, a més a més, també, durant aquesta segona hora, tu coneixes un programa que es diu Operant Texans, Oriol? No. Tu coneixes algun programa de tele? Ah, doncs jo crec que em parlaves d'ordinador. No, un programa de televisió. No, no, no. Estic un programa, t'imagines? Un programa de... de l'ordinador que es digues Operant Texans. Té bona pinta, no? Sí, sona bé, sona bé. De fet, hi ha un... Un namador. Un namador que es diu Opera. En fi, doncs hi ha un programa de la tele que es diu Operant Texans i que, doncs, amb el Ramon Gené, que, per cert, el vam tenir aquí, el programa fa uns mesos, i que intenten explicar lesòperes de forma fàcil, planera... I, a més a més, ho fan molt bé. Jo, personalment, soc molt fan. I el realitzador del programa és Sant Justem, que és l'Alan Fàbregas. I, demà, estan nominats a un dels premis zàping com a millor programa cultural els premis zàping, que són un dels premis de televisió més importants de Catalunya i que donen als teleespectadors de l'audiovisual de Catalunya. I d'aquí, a una estona, també, parlarem amb ell. Però abans de tot això, Uriol Jiménez. La feina vol borró, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Ja està. En fi, Uriol, avui què ens portes? Bueno, notícies perturbadores. Què dius, ara? Notícies perturbadores. Però si feia temps que no portava les notícies... Clar, clar, per això porto... Per per la guàrdia. Notícies perturbadores. En Uriol Jiménez. La primera notícia que ens portes, Uriol... Tu coneixes la sèrie Fringe? Fringe, sí. És aquell psicòpeta malalt que va matar en persones, no? No. Perdó, perdó. No em puc estar en tot. És aquella que són tots de color groc i el pare es diu Homer. Ah, no, no, és Alfimson. A veure, Fringe. No, és la sèrie aquesta que seria la continuació... Bueno, no la diré. El director de l'OS va posar en Fringe. No sé com dir-ho. El J. Abrams. És un spin-off? No, no te recebrem l'OS. Després de l'OS, per això va començar a fer Fringe. Bueno, ja el coneixem, se li va la pinça, no? Seria com un expedient d'aquí més modern, no? I hi ha un personatge que és com una noia, que és una presidenta d'una organització. Oh, que me la pinta, eh? Sí, no, i és una organització que té... que investiga tecnologies, bueno... Superfuturistes, no? I és una... De fet, aquesta organització és client... és providora del govern dels Estats Units, no? Sí, sí. Bé, coses molt avançades, no? Com la gent, com deies tu, eh? Maldèries cali, però amb noves tecnologies i ciència del futur. Sí, sí, sí. M'agrada la idea. Doncs el J. Abrams, en principis, va inspirar per aquest personatge amb la presidenta d'ADARPA, que és la organització dels Estats Units, que és a dir que ha estudiat també tecnologies futuristes. Home, perdona, això és una mica l'OS total, això, eh? Sí. L'iniciativa d'ADARMA, eh? Sí. L'iniciativa d'ADARMA. Exacte. Doncs la presidenta de l'iniciativa d'ADARPA... Sí, sí. Ha fitxat per Google. Ha fitxat per Google. Hem d'aplaudir, o no? No ho sé, no sé què hem de fer. És per turbador, no? És per turbador. Ja ho sé tu. Què vol dir ara, que Google, a partir d'ara, aplicarà tota la nova tecnologia del futur, ja tindrem, ja, o què? Bueno, però són tecnologies també de defensa. Doncs això, satèl·lits, armats, no? Sí, i la directora d'ADARPA també s'està anunciant. Sí, és molt interessant. A Gmail, ara, quan obris... Sí, mira, que una bala. Molt bé, aquí t'he vist bé. Però és veritat, faran com una mescla de coses, i no sabem on acabarem. Morts tots, acabarem morts. Home, sí, segur, segur. En fi, i la directora d'ADARPA es passa a Google. Que fort, que fort, que fort. Com a directiva senior. I, clar, ja els investiguen sobre satèl·lits espia, que és molt útil. Hi ha moltes clares que també no sabem, que estan estudiant. Però sí que de vegades suposo que s'ajut d'ADARPA, o sí que van fent coses públiques. I em sembla que tenien una bala televisiva, que van anunciar fa unes setmanes, que era també una passada, a satèl·lits espia, molt avançats. També estaven estudiant un sistema de disparar, que va sense dinamit, que també va molt ràpid. Molt interessant. El progrés de l'almanitat és molt interessant tot això, que comentes, i d'ADARPA. Sobretot es nota que estan conscienciats per un món millor i que volen la pau mundial. Estic buscant aquí l'ADARPA, a la Wikipedia. A veure què surt. Potser entri un el seus planet, els seus... Mira, Defense Advanced Research Project in Agency, perdó, que és la d'ADARPA. Anem a clicar, a veure què trobem. Ara estàs elogallat. Segur, segur, ara hi ha... No pot possible. Sí, sí, segur. He fet això de la ràdio. Jo m'és igual. D'ADARPA, crònimo de l'expressió en ingles Defense Advanced Research Project in Agency, d'agència de l'investigació en projectes avanzados a defensa. Diu, és una agència del Departament de Defensa, dels Estats Units. Per tant, específica, reacomneiem responsable del desenvolupament de noves tecnologies per l'ús militar. Va ser creada l'any 1958, com a conseqüència tecnològica de l'anomenada Guerra Freda, i del qual van sorgir dècades després els fonaments d'ARPANET, una xarxa que va donar origen a internet. Oh! L'agència, denominada en el seu origen simplement com ARPA, va canviar la seva denominació, perdó, l'any 72, conocient, no sé, en lo sucesivo como DARPA, amb la D. Jo heu vist-ho. Diu, per sossigles, en ingles, m'ensenyo... És que no sé traduir del castellà, ja ho veus, eh? El seu nom original, tal, tal, va ser creat el 1958, no sé què, història, organització actual, projecte... Ah, projectes d'ARPA, anem a veure què. Entrem a la carpeta. I la M de d'Arma, no? Què vol dir? És que és una mica això, eh? Sí, sí, no ho sé. Anem a clicar aquí projectes d'ARPA, espet, que entrem en un... No, un moment... Vinga, i estem a dins, està molt dintre, jo. L'hem molt desencryptat. Diu, els projectes d'ARPA són molt futuristes i els podem tenir des d'investigació, des d'investigar, perdó, la invisibilitat de la matèria, la intel·ligència artificial, la robòtica molt avançada, com són els robots líquids. Cuidau, eh? Tu sabies que hi havia robots líquids? Termina i tardor, sí. M'hi trobo, ja em fa una pel·lícula d'això. El submaríbolador... Ah, té bona pinta, aquest mar. És un avió. Barada molt, barada molt, el submaríbolador. Correcte. El submaríbolador n'inventa ells i no, ho va inventar l'acompanya Boeing. Ja fa molts anys. Però això són projectes una mica del songoku, no? Ara que estem parlant, sí. Però la música de Dragon Ball, perquè això és més songoku que una altra cosa. Mira, tenim el submaríbolador. Sí, sí, clar. O la granada nuclear. La tensió que també investiguen pel bé de la humanitat. Però has de tenir molta força, per tirar-la molt lluny. Home, clar, clar, clar. Diu que estem fent també, això no està confirmat, però estem fent el tirat xines de l'ongitud extrema que va per atacar altres països, no? Recordem que tot això està financiat per un govern on el seu president ha rebut el premi Nobel de la Pau. Potser és de negoci a barata, però és curiós tot plegat. En fi, diu que... Jo la compro. Molt bé, gràcies. Tots els noms dels projectes de DARPA estan en anglès. Això també és malada, que a la Wikipedia t'aclareix, però si no s'entén res, fins ara. És com el Twitter, una mica. Alguns dels projectes reconeguts de DARPA més emblemàtics són els següents. El transportador X-37, l'actuf, que és un projecte per construir un buc de guerra anti-submarí. Això és molt interessant. Després hi ha Artlight Missile, que és un sistema d'enviament d'armes, basat en el que és capaç d'atacar objectius quasi ben qualsevol lloc del món basat en omícil SM-3. Bueno, o sigui, jo només dic una cosa. Android 5, tindrà alguna cosa d'això? Un arma o alguna cosa, que és el teu mòbil, puguis disparant i que sigui una bola de paper dirigida. Dirigida? Sí, sí. També té assistent cognitiu que apren i organitza. Això fa por, eh? I després, ja parles que n'hi ha moltes. Si voleu, mireu a la Wikipedia. Vam posar-te'ls allà, com de bon rotllo. I mireu, fa més xaval i no espanteu. I el que no diuen que això sí que és... Això sí que fa por. I després aquest sí que m'agrada molt, que és el Transformer, que és un projecte a la Dark Knight del Batman. Què diu? Un vehículo terrestre armado capaz de pasar a vehículo aéreo. Sí, és una mica toc. De fet, el cinema no està tan lluny d'això, perquè la pel·lícula aquesta de Batman begins... Hi ha un departament d'Industries Way, senyora de The Freaky on les hi hagi, que el que fan és amb el... Aquí hi ha el cap davant, el Morgan Freeman. Morgan Freeman, el cap davant de setxos tecnològics i tot plegat. Voleu veure'l? Doncs és curiós, eh? No ho sabíem, Maria, ho sabeu. Es podeu fer el xulo amb els vostres amics. Si fa uns dies, les diu DARPA. I ara ha fitxat per Google la pressa de presidenta. Me n'heu començat. No ho sé, eh? La feia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esverns. Bé, parlem ara de l'Angelina. No, no és una noia, sinó que és un ordinador. Quina talla rotllo, també t'ho dic ara, Oriol, que crea videojocs. Sí, ja que parlàvem també de la intel·ligència artificial, l'agafant per DARPA una mica, s'han aconseguit fer un ordinador, clíendita Angelina, a una universitat, sinó normalment d'Estat Units, que vas dedicar a fer videojocs de 8 bits, com aquells que connectaves a la tele amb la... com es deia, aquelles consoles... La Megadrive... No, no, no, més, més. Spectrum. Exacte. Home, no li pots demanar que et faci aquí... Sí, sí, són jocs molt, molt senzills. Està a les cobertes els mercenitos, no? Vull dir, una mica enrere, però aviat en s'enxampa. Però què vols dir, que ell em son la va fent? Sí, sí, va fent jocs. Oriol, a la ver, explica-m'ho, per favor, perquè això ja sembla el laboratorio del doctor Bloco. O sigui, un ordinador que ell mateix es programa als seus propis jocs i comença amb molts senzills fins a arribar al Mas Efect 3, que és... Bueno, no arribarà, no arribarà, no. Té una capacitat molt limitada, no és un joc que utilitza el joc, que en busca el punt de jugabilitat, el punt de dificultat, i fa diferents jocs amb diferents... Bueno, és intel·ligència artificial. La secció d'avui m'està col·lionant una mica, Oriol. No, t'ho dic sincerament, perquè m'espero d'uns temes que jo ja no sé si fiar-me de la rentadora que tinc a casa. En fi, i es diu Angelina, les pots seguir, té una webcam, on se la pot veure, rotllo gran hermana, les 24 hores o alguna cosa. I d'aquí depèn, això, dels Estats Units, també? És una universitat, és una investigació. És una universitat, eh? D'arpa, ja, tindrà coses més avançades. S'està molt bé. No, no, sí, sí, no, mai m'ho penso, però veig la intel·ligència artificial a tope. En fi, ja veurem què ens sorprèn, ara, Oriol, perquè el titular és Password-U i Password segueixen entre les contrasenyes més usades al món. És curiós, eh? Algún cop hem parlat, no? Un president d'algun país que tenia contrasenya a Password... Doncs es van fer aquests estudis i es calcula que un 5% de les contrasenyes del món encara són Password i Password-U i són les més usades. És una mica del gènere tonto, no? Posar-li Password a la teva contrasenya, però, vaja, que és que lògicament faci el que ve duele la gana. O com aquelles contrasenyes que són 1, 2, 3, 4, 5, 6. Saps? Que també són... Tothom ho pot saber, això, no, Oriol? Sí, sí, m'estaven d'acordant d'una acudit, però no me'n recordo. Estic a punt. Estàs a punt, eh? Sí, era sobre Password. Vols que posi algú que xiste sobre el Password? No, serà massa difícil. Però a veure, mentre jo penso. Tens música de pensar? Sí. Espera't, que posem la música de pensar, vinga. Música de pensar, codits de Password. T'ha vingut o què? A més, estic pensant que estem pujant massa les expectatives. No era tan bo, tampoc. Vaig a buscar xistes de Password, però he trobat un foro de xistes informàtics. L'hi faltava aquesta secció, ja, eh? Va un pèntiu. No s'ha passat a nunca, no? Que la memòria RAM... Diu... Buscant un bo? Sí, diu... Diu... En totes les que no ve contrasenyes, usuari, jo. Diu... Ah, dius perquè buscà... Potser era aquesta, no. Diu una contrasenya pequeña i apena. Un moment, qui, qui? Va, parem, ja, perquè això s'enfonsa per moments. I parlem de... de la següent... de la següent notícia, Oriol, tu mateix. Sí, també divertida. Han aconseguit trobar vulnerabilitats en el sistema de votació a distància d'estats Units a les 48 hores de sortir. Sí, és la del GOS? No, però també la vaig sentir, perquè hi ha un documental del Lilian, que hi ha un GOS que s'ha donat d'alta amb la tarjeta de votació. Exacte, doncs si tu tens uns coneixements informàtics prou, pots votar també en nom del GOS. O sigui, pots falsejar el vot del GOS a distància. Està molt bé, això. Tu què saps si un GOS és republicà o demòcrata, no? Per assegurar-te? No, és que el GOS gira sempre cap a la dreta. És republicà, doncs. No se sap això. I llavors, clar, és un fail en tot arregla, això, no? Jo sempre he pensat que és bo que es pugui votar a distància, però, clar, és perillós, s'ha d'implementar... S'ha de fer ben fet, això, Oriol. S'ha de fer amb peus de plom, sí, perquè, si no, clar, obres que qualsevol pugui... Bueno... Clar, és veritat, és veritat. Ara què farà, l'operarà? Suposo que l'aturarà. No té cap mena de sentit, on se suposa un dels països més democràtics del món. Però hi haven diverses coses que se sent, no? Que el seu sistema de vot no és gaire... A l'estat de Floreida, les votacions, les van passar per tot el que era pencilviant. Pencilviant, ja sé què vull dir, que dius, veu. En fi, ja s'expabilaran els mateixos, però tot aquell allò quan ja havia de contrarre el cor, que ens utilitzen les papaletes, que la gent havia de... com una màquina de forats, molt cutre, per cert. És que era una mica estrany, també, o d'això... Ja és que els americans són... tenen les seves coses, també, eh? Tenen les seves coses. I hi ha una altra notícia, que a Twitter adopta, que ara ens ho explicaràs per defectar els navegadors que els suporten. És a dir, que quan treu els twitters, proposta un navegador del vostre portat i l'ordinador de taula. Ara serà diferent, o què? Sí, tots coneixem l'acte-tep, el protocol acte-tep. Sí, molt. Molt, molt, molt. Però l'acte-tep dels punts barra-barra, escolta, tampoc... Me'l vaig dobar el dia aquí per unes coses a Canji. No, hauria d'anar al que és això perquè la gent no s'ha fet. Tu escrius, quan escrius una adreça, el navegador escrius acte-tep, dos punts barra-barra, rofida Transpí havia desvergat a les dobles. Sí. 입니다. Exacte. A l'acte-tep és el llenguatge al que es comunica el navegador amb els servidores. Tenim moltes peculiaritats al llenguatge. Fins i tot,능ual. Una, és que cada imatge que es necka, cada imagina, cada element separat, servidor única per cada imatge. Què vol dir això? Si al final és com una conversa que tenen dos ordinadors, el teu i el servidor de Rios Bern. És com si a tu et vull preguntar aquestes al temps i et vaig enviar en les paraules per separat. Te'n dic. Ei, Jordi, em sents? Estàs aquí, Jordi? Estàs aquí. El, vale, Déu, Jordi. Ei, Jordi, estàs aquí? Sí. Temps. Saps què et vull dir? Partir-te a cada paraula per cada comunicació. Està igualment del·lògic. Perquè a mi em costa el que els paraules estan totes seguides. Exacte. Doncs és com que per cada imatge ha de iniciar la comunicació amb el servidor, s'ha de tallar... Bueno, internet es va estudiar fa molts anys, ja, en aquesta tecnologia, i en aquell moment s'havien de transmetre un fitxer. Després se les van fer dos, però ara ja quan obres una pagina són mil imatges, són mil fitxers, són mil el que sigui. Llavors, Google, cansat que ningú més faci res, va inventar aquest protocol, l'SPDI, que sí, això és speedy, de velocitat. Obre una única conexió amb el servidor i, a més, hi ha altres optimitzacions més tècniques, però la principal és aquesta. Per quan la pagina web de radioesverb.com serà S-P-D-I-P-S-P-T? Un mes o dos. Un mes o dos, eh? No, no, no, que és massiu. Però, llavors, la cosa és, no? Chrome, treu el seu navegador, és l'únic que suporta el moment speedy, i tots els seus serveis, Gmail i tot això, els col·locs amb speedy, significa que si tu entres, era l'única cosa. Si tu entres, vas amb el Chrome, els serveis de Google, i t'estan tàpid amb qualsevol altra navegador. No només perquè el Chrome és tàpid, sinó perquè entres per un protocol que li treu avantatge a la base. Que no ha trucat la porta 50 vegades. Llavors, Twitter és el primer gran, que no és Google, perquè Google és l'inventor, que és el primer gran que li implementa. Llavors, ara significa que si tu entres a Twitter... A veure, Oriol, una cosa, em comenten per la línia interna, que no s'entén res del que estàs dient. No s'entén. No s'entén. Ara, dic una cosa. Em parlo. No, no, jo ho entenc, eh? Jo ho he entès. Clar, és que si la gent s'intunitza a la ràdio, a mitja conversa, hem de te la repetir, que se les carregui per podcast. Exacte. Mira quants peps quintanes que hi ha ara a les portes de l'emissorat. No, jo ho entenc, tot va molt més ràpid amb Twitter. La cosa és, el Chrome és l'únic navegador que suporta aquesta nova tecnologia, i si entres a Google o Twitter, va més ràpid. I Firefox començarà a implementar-ho també. És un protocol que Google és intentant que sigui un estàndard del mercat, i Google, jugant a altres coses, està col·laborant, no només a nivell seu, sinó que està col·laborant de manera molt forta, que tot vagi més ràpid. Ells volen un internet més ràpid. Acaba d'entrar el regidor Joan Vasaganyes a Ràdio d'Esvern. Espera't. I la teoria de petera de l'evolució. Ei! Vámono, vámono, tecaletito, vámono. En fi, Oriol, no, gromes a banda, la gent ho pregunta, perquè fa un moment em parlàvem el tema del podcast de Ràdio d'Esvern, que... Estàvem en proves, bueno, i estava bastant avançat. Jo crec que la setmana vinent ja el tindrem. Perdona, pots tornar a repetir un moment que estava... Un moment que estava en un moment d'altra cosa. Què dius, Oriol? Perdona, pots tornar a repetir això. Em diuen que era un mes. No, però tu fa un moment i et diuen la setmana que ve. O sigui, a veure, posem-nos d'acord. Estem jugant a les pel·lícules. Espera't, perdoneu-hi, guions, és que... Així em diuen pressions de dalt, no? Oriol, el tu que dius, la setmana que ve. Potser et diria mai... Jo crec que la setmana vinent un grup d'afortunats tindran accés als fests. Ho podem sortejar. Si voleu ser entre el grup d'afortunats per les proves del podcast de Ràdio d'Esvern, que te n'hi ha d'andro i tot és igual, tu també es podeu fer. Ja, mira, anem a l'altre. Doncs que ens enviï un mail a la penya del Morro... No, no, jo seria ensenyament. Ja t'ho envio tu i els enviaràs. Si voleu, de debò, sí, allò que es diu un tèster, no? Del podcast de Ràdio d'Esvern. Qualsevol o gent pot fer-ho. Si no, una ràdio transparent, això. Només que ens envieu un mail a la penya del Morro a robajimail.com i als dos primers mails, que és terrible, a la penya del Morro, a robajimail.com. Dient que volen provar el podcast de Ràdio d'Esvern... Per què et rius? No, no, no. Està pensant una cosa de la Cudit de Val de Paso. Sí, sí, ja t'ho explicaré. Doncs ho podeu fer. La penya del Morro a robajimail.com. No és broma, sereu els primers a l'entrar a la nova dimensió 3.4 de Ràdio d'Esvern. Però que dius, la setmana que ve, no? La setmana vinent aquest parell de tèsters. Un moment de persones privilegies de l'audiència ho provaran la versió Beta i la Cama. Oriol, tens alguna cosa més? No, m'està tornant boig a la Cudit. Ja el penjaré amb el Twitter. Sí, penjaré el Twitter. M'enciona la penya del Morro i et farem un ret Twitter, sobretot. En fi, Oriol, moltes gràcies, una setmana més, per ser algun projecte de futur de la ràdio d'aquí... No puc dir res. No vull dir que no sigui d'ara, d'aquí des més us ho tindrem segur. Vols que projecte el Ràdio d'Esvern avui que pegueu? Sí, a l'ada, a l'ada. Oriol, gràcies, bona tarda. 6 i 33, d'aquí uns moments, a la penya del Morro, parlem amb el realitzador que és Sant Justent, del programa de televisió òpera en Texans, l'Alan Fàbregas, que està nominat a uns premis òping, un dels premis més importants de televisió, que es dona al nostre país, i que això serà demà i volem copçar com està l'ambient, l'equip d'Òpera en Texans, que em sembla que hi ha algun altre Sant Justent, que també, com l'Anna Gulló i tot plegat, un dia abans d'aquesta gala dels premis òping. Poc, poc a poc, el cotxe va, poc a poc, el cotxe va, però jo, jo ja m'hi he estimat. I fer l'amor costa molt, i fer l'amor costa molt, i fer l'amor costa molt, si vull fer-ho amb tu. Tu has deixat, oh, tu has deixat, tu has deixat, oh, tu has deixat, tu has deixat. Les ratlles del banyaró, les ratlles del banyaró, són com tu i jo, cada un cada un d'un color, i ens troquen tant, tant, tant, i ens troquen tant, i ens troquen tant, que al final Jair, o se'n fa estrany. Twist and shout, oh, twist and shout Twist and shout, oh, twist and shout I un regal per Nadal, i un regal per Nadal, i un regal per Nadal, i un regal per Nadal, i ja és normal I cantem tant malament, i cantem tant malament, però cantem tant que al final ens queda normal I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu I ningú que ho entro, només tu
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.