La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#153 - La Penya del Morro del 20/11/2012
Notícies de Sant Just amb Carme Verdoy, secció de "Coaching a l'Actualitat" amb Núria Oriol, Connexió amb el Casal de Joves i entrevistes.
Comprin un habitatge per un preu superior als 160.000 euros. Ministerio de Economia i Competitivitat, y yo creo que tenemos que poner sobre la mesa lo que sean iniciativas para poder contribuir a esa acumulación de activos mobiliarios que hay actualmente en España, pues pueda ir saliendo a lo largo de los próximos años. Des de la patrona a l'espanyola, el seu president Joan Rossell s'ha mostrat a sèptic davant aquesta possibilitat recordant quins han estat els efectes amb de la bombolla immobiliaria. Els Mossos d'Esquadra han detingut el presunt autor de 12 robatoris en força a escoles de Badalona, un d'ells, un centre de Teixí. L'home de nacionalitat espanyola i veïda Badalona actuava sol, accedint a l'interior de les instal·lacions, fos en una porta d'accés o trencant una finestra, un cop a l'interior, s'ostreia ordinadors portàtils, càmodes de fotografia i diners amatàlic. Alguns d'aquests diners, per cert, eren en sobres que els mestres guardaven per fer excursions. Raquel Moreno, bona tarda. Bona tarda. La investigació es va iniciar el passat mes d'octubre. Després de detectar un increment de robatoris als centres d'ocents, durant la nit, quan la instal·lació estava tancada. Després de recollir prou indicis, es va procedir a detenir l'home de 34 anys. Aquí també se li atreveixen dos robatoris amb violència i intimidació. La detenció el passat set de novembre va ser possible gràcies a la col·laboració ciutadana, segons ha explicat el sergent de Mossos d'Esquadra Badalona, Marc Sandros. El vam trobar amagat en una zona de matolls al costat de les viats del tren, i a partir d'aquí se l'hi va detenir, i va impotar un fet delictiu. I a través de les diferents emprentes que el grup de científica van anar recollint, van anar relacionant amb 12 fets delictius. Durant les investigacions, els Mossos van revisar el domicili del present autor del robatoris, on hi van trobar material del que s'havia sostret, el detingut, acumulejar 12 antecedents policials, i va passar a disposició judicial davant del jutge que em va decretar llibertat provisional. Esports en xerxa. Bona tarda, us parla Joan Barberà. El bar s'ha jugat d'aquí a poc menys d'onora, a partir de la 6 de la tarda, al camp de l'Espàrtec de Moscou amb partit de la Lliga de Campions. Ja hi ha 11 iniciats, confirmat dels blauranes valdés a la porteria, Alves, Piqué, Maschenano, Jordi i el van defensar, al mig del camp Xavi, Busquet, Xiniesta, i el trident ofensiu Leo Messi, Cesc Fabregas i Pedro Rodríguez. Hem de destacar que l'Espanyol ha presentat delegacions davant el Comitè de Competició per les expulsions d'Héctor Moreno i l'Escobarcia al Camp del Valenci, en cas que no acceptin els recurs, els podrien sancionar amb dos partits a cadascun. Notícies en xarxa. Notícies en xarxa. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M., i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Doncs parla i ho saluda Jordi Domena. Moltes gràcies, David. Perquè aquests aplaudiments del començament del programa, a mi, vots o no, sempre m'agraden. Avui el públic ens ha vingut a veure des de la bonica població de Manlleu. Sí senyors. Que Manlleu està usona, eh? A terra de la Plana de Vic. Avui el programa d'aquí uns moments repassem, com que a tarda l'actualitat s'enjustenca amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Bona tarda. Avui parlarem d'aquest diumenge, que celebra el dia contra la violència masclista i s'enjust l'acte central, però serà dijous. Però avui ja s'han fet coses. Bé, doncs en perdem d'aquí uns moments de tot plegat. També, durant aquesta primera hora, parlarem amb la Núria Oriol a la nostra secció particular de coaching. Avui, com podem ser positius a la vida, Carme, malgrat com estan les situacions? Jo crec que és una secció que Carme, a tu, t'anirà especialment bé avui. Per què? Per què? A mi, a més, també avui... Perdoneu? D'aquí un tema, parlareu. De com ser positius a la vida i... Escolta, jo soc molt positiva. Sí, sí, per això t'anirà bé. Perquè positiu i positiu fa quadrat. És que no soc positiva. No comencem, no ens encallem del començament del programa, que, si no, això sembla un altre programa de la ràdio. A més, també, al programa avui les bandes sonores de la Clara Aguilar. Has vist la Clara Aguilar, perdó. Has vist la bandesa, la pel·lícula The Hours, les Hores? Sí, amb molt de temps. Doncs avui la podrem tornar a recuperar com anim el seu esperit a través de la seva banda sonora. A la segona hora, el Sergi Arrada del Casal de Joves, i avui estrenem un nou espai al cara a cara del Dani Martínez i el Joan Chirivella, que fan segon deso a l'Institut de Sant Just, i avui parlaran de Quina Festa és Millor, la de Sant Feliu o la de Sant Just? Quina creus que és Millor? La de Sant Just, evidentment. Però el cara a cara no l'hem de tenir tu i jo. El tenen ells, que fan segon deso, que és la gent que fa cares a cares. Carme, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, a més, penya com un morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Com comentàvem aquest diumenge, celebra el dia contra la violència masclista, una jornada internacional per reivindicar la lluita contra aquest tipus de violència. Sant Just, l'acte central, però serà aquest dijous, encara que aquest matí ja s'ha iniciat una altra proposta simbòlica, que inclou drets destacats, indrets destacats de municipi, Carme. Sí, anirem per part, comencem per avui, en aquest matí, membres del centre ocupacional i desproceat, han enganxat les petjades liles que van des del Parador, des del Mercat Municipal i des de Càngina, fins a la plaça Bardague, amb aquesta iniciativa, el Consell de les Dones vol fer present el problema de violència de gènere, el vol fer visible, d'aquesta manera, doncs, conscienciar la població i intentar donar aquest tipus de violència. És un problema que afecta a moltes dones, i per tant cal ser-ne conscients, per això, d'una banda, es fa això avui, i aquests altres actes que has comentat. L'acte central és dijous, sota l'hem avançant contra la violència masclista, els alumnes de l'institut faran una lectura de textos amb acompanyament musical, també hi actuarà l'escola de l'Ança Renata Ramos i París, i també amb una cançó de la compositora, s'enjustenca Clara Peia, que es diu El Butxí, que parla sobre la violència contra una dona, es llegirà també el manifest contra la violència masclista, això serà dijous a la set de la tarda de la plaça Bardague, i, finalment, diumenge, se celebra el dia contra la violència masclista, aquesta jornada internacional, i bé, o sigui, diumenge del dia, però l'acte es fa dijous. Doncs sota el nostre suport a tots aquests actes, que conmemoren o que... Vaja, és clar, és que allà és aquell llenguatge, no? Celebren el dia en què conmemoren... Home, la vida és que aquesta és una de les xacres, encara que hi ha la nostra societat, per tant, tot el nostre suport en contra la violència masclista. Aquest any, 28 dones han estat ateses al circuit de les dones víctimes de violència d'aquest gènere, i 12 són casos nous. En fi, no hem deixat recordar-ho, eh? No hem deixat recordar-ho. Hola, amigos, aquí, Luis Tossar, i, nada, mando un saludo fuerte y careñoso para toda la tropa de la peña del morro. Ei, Luis Tossar, muchas gracias, compañero. Eres un cracio. ¡Va, la madre! Bé, parlem ara de la proèxa, que són els... No? Per què, per què, per què? Però què passa? És l'anterior. Què vols dir, que és l'anterior? Aquesta és la número 3. Ah, i hem de fer la 2, ara? Sí, fem la 3. I ara fem la 2, doncs. Vinga. Atenció, perquè s'enjust també celebra aquests dies la setmana europea de la prevenció de residus. Demà es farà l'últim taller. Ja, ja, fem el tàper... per reaprofitar aliments. A finals de mes es farà un taller de decoració nadalenca en material reciclat i natural. Per cert, parlant de decoració nadalenca, que en Ginesta, al bar de l'Edo, de Quira, ja han començat a posar el passebra. No, només la taula, de moment. 20 de novembre. I ja han començat a posar el passebra. No queda tant. Carme, aquesta setmana europea de la prevenció de residus, en què consisteix i com ens afecta? Doncs també és això, no? Es tracta de recordar l'evolució i l'importància de no generar residus. I s'enjust això es fa amb aquests tallers que són gratuïts. Per exemple, de fet, em vas parlar de la setmana passada amb el Casal de Joves, i justament la setmana passada hi havia un d'aquests tallers de reaprofitament de les restes d'aliments per fer menús econòmics i bons. En aquest cas, demà es farà el centre social al milenari, la set de la tarda, i s'han fet també banda del casal. El centre ciutge de Maragall, i aquesta setmana també ahir es va fer, a l'espai Mas Lluís. Abans d'aquest taller, el 28 de novembre, a les 11 de la setmana que ve, es farà un corset d'idees i propostes per guarnir la llar amb materials naturals, reciclats i de rebutx. I l'Oal Nadal. Era això? Sí, per guarnir la llar amb aquests materials reciclats, s'han llogut de comprar voles al xino o al mercat de Santa Llucia. Ja estem a Nadal, eh?No. Com que no, però si està tot ple de llumetes, al carrer... Però no els tancés.Se le verà. El moment que ho posen ja és Nadal, ja. O sigui, fa una setmana, a partir del 10 o 14 de novembre, ja vam començar al centre de Barcelona, a posar totes les llums de Nadal. No sóc de d'on dia a parlar-les.El Córting les també. Però no els tancés.Per què us fan això? Per fer-te venir ganes. I que diguis, va, que ho ensenguin ja. Això vull comprar de vegades. Va, que ho ensenguin ja. En fi, repassem ja l'última notícia del dia de la Qualitat San Justenca, que passa com cada dia, aquesta setmana prèvia a les eleccions... És estranya, parlar d'eleccions amb la música de Jingle Bells, de fons que, per cert, són els Gambo Jazz Band, que ens anàvem molt aquí a la penya del Morro. Jingle Bells, Jingle Bells, Jingle All the way it is. Oh, me'ls fan les eleccions al Parlament. Mai es fan parlar, ara. A eleccions al Parlament, de què diu menja, sí. Bé, doncs... Va, parlem, però no seriosos. Parlem de les eleccions al Parlament de Catalunya, d'aquest diu menja. Avui ha passat la número 1 de la llista d'iniciativa per Catalunya, Vers, el baix llobregat Candela López, al just a la fusta, com cada dia, i, entre altres coses, ha comentat que recolzen iniciativa per Catalunya, Vers, el referèndum per la independència, Carme. Sí, asseguren, doncs, que la ciutadania, a la decisió quina model d'estat vol, i, per tant, considerem tot això que ara no era el moment de convocar unes noves eleccions al Parlament perquè per poder organitzar aquest referèndum, aquesta consulta, el govern de la ciutadania ja tenia la majoria, ja tenia el govern, el Parlament, perdó, jo tenia prou majoria, és a dir, hi havia convergència esquerra i iniciativa, hi havia una majoria suficient per haver tirat endavant aquesta consulta. En aquest sentit també critiquen el govern d'aquests dos anys de ciut, perquè consideren que s'han carregat tot el que fa política socials, i pel que fa les mesures d'australitat dictades des d'Europa, des d'iniciativa consideren que el nostre país poden adaptar altres mesures que no escanyen tant, que no facin petitant als ciutadans i ciutadanes. D'altra banda, tot plegat, és una mica la visió general d'iniciativa respecte a tant el govern anterior com a propostes de futur, i també destacar... no, ja està. Ja està, eh? Carme, demà aquí, bé, a la ràdio. Partit popular. Demà el partit popular. I dijous... PSC. I divendres, convergència, no? I unió. Molt bé, tot aquestes entrevistes que les podeu trobar, també, a la pagina web de... Perdona? No, no, no. No es pot trobar a la pagina web de... Cada dia trobes només l'entrevista que s'amés aquell dia. A cada dia la del dia. Sí. Està molt bé, perquè és l'únic metge de comunicació que ho fem, això. És molt... molt original, el trobo molt original. Però al treball del podcast, per exemple, sí, que es poden recuperar, no? Sí, ja te la pots descarregar i tot. El podcast sí, però... A la pagina web, no? No, molt bé. Per cert, Carme, que mira, ens expliquen la hélica de Vila, diu, a Barcelona, les llums s'ensenen aquest dijous. Ah, sí? Quina emoció! Sí. No s'adora. No, no, no, no. Jo crec que ja fa tard, ja fa dos setmanes, potser que les haurien d'haver penjat. No sé, fa caló. Mira, és així. Tot i els carrers? Sí, sí, sí. On només el centre. A Barcelona s'ensenen aquest dijous. Hauríem de saber quants s'ensenen les llums... Sí, sí, ens hi avantarem. No, no, no, és que et dic una cosa. Vaig a trucar ara mateix. Vaig a trucar ara a l'Ajuntament de Sant Josep Bern. Qui ho porta? No ho sé. Però qui hi ha a la centraleta? Tenses i vols. Comunicació i gent, ara. Hi ha gent a comunicació. Fem una cosa, clar, que això no estava preparat. No es pot fer. Perdona, perdona, que no es pot fer. Anem a trucar a l'Ajuntament de Sant Josep. Anem a veure, quan s'ensenen les llums... No? A la centraleta no ho sabran. Jo crec que serà a partir de desembre. Primera setmana de desembre, posto. Estem trucant ara mateix a l'Ajuntament, a veure qui ens atén ara, a mai haurà algú. No, ara m'imagino. Ja et dic que hi ha gent. És on dimarts, són les 5 i 17. Mira, aquesta és la música que posen. Ja sempre em posen nerviós quan ets a trucar a l'Ajuntament. No ho sé, m'agafo com un... O potser és per la música. Potser és per la música, no? Aquesta és la música que posen. Hi ha molta feina ara, la gent que vota per correu i tot això. No vota l'Ajuntament, va anar a correus. L'Ajuntament és com... És com la institució... Després arriben al lloc on ja seus electorals, no a l'Ajuntament. No es compten, pots a l'Ajuntament. ¿Que demani per algú de comunicació? No sé si ho sabran. Té com a exemple que allà hi havia gent. Algú de premsa d'Ajuntament? Algú d'urbanisme. Urbanisme o comunicació? Bé, estem trucant a l'Ajuntament de Sant Just en directe, perquè ens expliquin una mica a quina hora, a quina hora, quin dia... S'ensenen les lliuntes de Nadal. Ajuntament de Sant Just, bona tarda. Hola, bona tarda. Què em faig a fer amb algú de premsa de comunicació, sisplau? A veure un moment, no sé si hi ha algú a aquesta tarda. Gràcies, gràcies. Té... A veure, qui passa amb qui hi ha, qui hi ha de comunicació. Potser no hi ha ningú, ara. Hola, bona tarda. Mira, soc el Jordi de la ràdio. Sí, digue'm. Trucava perquè estem fent el programa de la penya del Morro en directe. Hola, amb qui parlem? Amb José Luís, al capdia. Hombre, José Luís, no vulgui per José Luís, sí senyor. José Luís, no em mirats què passa, que estàvem parlant ara de les llums de Nadal, que a Barcelona s'encinen aquests dijous. Sí. Tu sabries o saps quan s'encinen, aquí, s'enjust? Perquè ens ha sortit el dubtes. Estan fent el programa amb les motícies, amb la Carme... Sí. I no sabíem aquí... No sabria dir-te ara, eh? No saps. No hi ha ningú per qui... Podria dir que la Montse ara vindrà, o la Sílvia verà si ho sap, i a veure si hi ha... Si vols el truco després. No és tan per aquí la Sílvia de la Montse? Si ho he baixat un moment, la Montse ara vindrà, aquesta fora. Molt bé. És l'únic que treballes, tu, ara, no? Casi, casi. Informació, jo, i... Ningú mai. José Luís, per sèrie. Aquest tenim aquí... Quina és la teva tasca a l'Ajuntament de Sant Jordi? Perquè dius que estàs al gabinet d'Alcaldia, no? Sí, jo faig sectoria al senyor Alcalde. I el senyor Alcalde té la gent de molt plena, o què? Basta. I aquestes dades ja, fins als d'any, bastant plenes. Sí, què ha fet avui l'Alcalde per cruzitat, eh? Ha fet algun acte de campanya electoral. Ah. Sí, sí, ha fet alguna reunió interna. I ara està fent una reunió a la Generalitat. Caram. A la Generalitat, molt bé, no? Sí, sí, sí. No acaba, no acaba, acaba tard, eh? Sí, sí, ja ho he fet. Ja treballaràs el dia. Molt bé, molt bé. Mira, aquí el Xat ens diuen, enviar-li un tuit a la Ginapol per contactar. Però, bueno, ja sí que és per... Amb el tema Twitter, no? De què rius, José Luís? No, no, no, que fa gràcies. Perquè la llei està molt informada, ara és molt avançada i molt útil. Sí, no, perdona, però a més, a l'Ajuntament de Sant Just, ara heu tingut un Twitter que fa poca, l'heu posat en marxa, que és Sant Just Cat, no? Sí, sí, sí. Doncs, escolta, no en molestem més. Perdona per aquest atracament, i quan s'apic... És que això ens interessa molt, eh? És el que hauríem portat a la penya del Morro. Quan ens encenen les llums de Sant Just Desvern, val? Molt bé. Molt bé, José Luís. Gràcies, que vagi bé. Adeu, adeu, adeu. Molt bé. No, molt bé, no. No hem resalt el dubte, volíem saber-ho, però, vaja, ja ens posaran en contacte amb nosaltres. Esperem, no? Doncs això és un protocol que, fins aquí d'avui dies... No, i ara aquest operant, eh? Molt bé, parlant de tweets, passem als tweets de la penya del Morro. La penya del Morro? La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu? Són originals de men. Per cert, parlant del Twitter de l'Ajuntament de Sant Just, que és Sant Just Poncat, l'altre dia van twitterjar una cosa molt curiosa, que ens en volíem fer resoldre en aquest espai. Ja sabeu que el Twitter de la penya del Morro retuitegem i parlem de tot allò que passa a Sant Just. I van enganxar un link on hi havia un gràfic que comentava les persones que més parlen de Sant Just Desvern a Twitter. Carme, no sé si t'hi vas fixar o ho has vist. Sí, sí, està bé. És molt curiós, perquè en primera polició trobem a Ràdio Desvern, qui tweeteja més sobre Sant Just. En segona polició veiem la penya del Morro, que som nosaltres, som nosaltres. En tercera polició, Just a la Fusta, programa també de Ràdio Desvern. Carme, estem allà, eh? Entre la penya del Morro, Ràdio Desvern i Just a la Fusta, s'arriba en quasi bé el 45% de tweets que es parlen de Sant Just Desvern. Què passaria si no tweetegessin aquests 3 comptes a Twitter? Sant Just desapareixeria de la xarxa. Després continua a Saller de Can Mata, en quarta polició. En cinquena polició, qui tweeteja més coses de Sant Just, o com a mínim, des que ho van provar a les estadístiques, que es fa unes setmanes, Carles de Cuchineig, que entra fort de la llista. De gent que tweeteja més coses de Sant Just. Seguits per Sergi Seguí, regidor de cultura i de xarxes, clar. Volguis o no? Està bé. Ella està en dels primers, perquè així no quedaria valament. El regidor de xarxes socials no pot ser. Després, per exemple, Astrid Goldstein, també de la Saller de Can Mata, qui tweeteja molt sobre Sant Just, després Gina Paul, regidora... Primer tenen d'alcalde i regidora de comunicació, entre altres. Pep Creus, seguit de Baixcat, Sant Just Cat. A continuació, Bernat Macià, la Teneu de Sant Just, ja anem per ordre. Lluís Montfort, Segueix, que també regidor d'educació de l'Ajuntament de Sant Just. I continua la llista Anna Villasol, el Joso Sant Just, el Pep Cortés, el Quim Brufau... Sí, Sant Just, que ens imaginem que deu ser solidaritat, no? Per l'independència. Després, Anna Torosan, Gina Tossas, Just Solidari, Espai Latent, Clara Aguilar, col·laboradora del programa, i, a més a més, també, del Can Jiquipugui, i Toni Ciernan. Tot aquesta llista és la gent que tweeteja més de Sant Just des Bern. Enhorabona a tots i moltíssimes gràcies, perquè vulguis o no, ens fa molta il·lusió que la gent es triga i tweet sobre Sant Just, perquè també així nosaltres els anem retuitejant el Twitter de la Penya del Mórrum. Com, per exemple, l'espai A, que diu la flor del barí, representa la teneu de Sant Just des Bern aquest diumenge. O sigui que també ho hem retuitejat, ho hem comentat, o les ofertes de feina penjades al bloc del servei d'informació juvenil de Sant Just des Bern, tweetejades pel casal de joves, es necessiten monitors de lleures, venadors de botigues, i em sembla que també una altra de màrqueting, ho hem retuitejat al Twitter de la Penya del Mórrum. O també hem tweetejat a la Yasna Roaga, fuem i vecina durant 3 anys, quan vivia con Bofil en Sant Just. Ja veieu que aquí, explica una història personal. Diu, i era més pesada que un collar de melones. Bé, mira, la gent... Sí, la gent, a vegades, no és conscient que Twitter és una xarxa pública. Després, per exemple, també hem tweetejat una conversa, o un tros de conversa concretament entre l'Albert i el Dígam Acusarat, que es diu Twitter, que diu, ara sóc a Sant Just, després esplugues. Ah, i diu, tu mateix. I atenció, Ingrid Beger, que diu, cuando le den una puntuación baja por la letra, voy a Sant Just y me lio a borsazos, amb el hashtag tu o cara me suena número 8, que ja sabeu que és aquest programa d'antena 3, i que graven aquí els platós que tenen a Sant Just des Bern, els de jazz music. Per exemple, l'Anna Macià diu, i tant que és així, hi ha de ser. Segur que deu anar molt bé sols sabent que no és el malaït, i és Sant Just. En fi, si voleu enviar-nos qualsevol tweet, ja sabeu que nosaltres també s'hi has de Sant Just. El retiu de gent, en precisar campanya electoral, no, perquè és una política que hem seguit aquests últims dies, i no hem hagut d'arrotar-hi tot allà. Aquests han trencat les estadístiques de la gent que ha parlat de Sant Just, tots els partits polítics. Vas parlar de Sant Just per això, amb campanya electoral, eh? Amb campanya electoral? M'has parlat de la visita de... És veritat, és veritat, de l'Àlicia Santés, que vaig... Home, era la número 1, una candidata... Si vingués a Artur Mas, Junqueras o tots els candidats, qui més hi ha, era... Amb representació parlamentària, entenc, no? Però no era la tònica, com a mínim, de l'Aitorial, eh? Del Twitter, de la penya del Morro, perquè, a vegades, també s'han d'explicar aquestes cores amb el tema comunitimà, que amb això de les eleccions, que hi ha hagut polèmica, però l'altre dia es donava circumstància, que es donava el debat, a 7 de TV3, i hi havia molts candidats que anaven tweetajant, alhora que parlaven, i el seu Twitter personal, no? I sortia, per exemple, l'altre dia... O avui heu escoltat l'Albert Rivera, que deia que això no és seriós, no? A mi em posin com Obama, que no són ells, o que és l'equip i tot plegat, perquè si no acaben de saber utilitzar la xarxa socials, perquè un dels avantatges és la dialèctica, no?, cara a cara, i tot plegat, com es diu això? La interacció amb els usuaris. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més notícies de Sant Just. Ara mateix, a radiodesbert.com, i a partir de la set del vespre, els Sant Just Notícies, bona tarda, Carme. Bona tarda. Camí cap a dos quarts de sis de la tarda, d'aquí uns moments parlem amb la nostra acou particular, la Núria Oriol. Avui el programa el dedicarem a parlar de com treballar les afirmacions i el parquet de la seva importància. D'aquí uns moments a la penya del Morro, i després les bandes fonores de la Clara Aguilar avui amb les Hores. Fins d'aquí uns moments. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit, a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Kim. Ho has fet mil cops. Mira, no pateixis, vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. Generalitat de Catalunya. De dilluns ediventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les vuts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth jazz. Club. Cada dia de dilluns edivendres i de 4 a 5 de la tarda. Don't matter. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Dos quarts de 6 de la tarda. I com cada setmana, a aquesta hora, els dimarts, parlem amb la nostra coach particular, que és la Núria Oriol. Ja tenim el telèfon i sempre en saluda amb un riure. Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Ja ho sabia, eh? Ja ens comencem a conèixer, malgrat ser una secció. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Però aquíés ensической el dret, perquè evolvem la lectura de la taula. I podrem fer una secció. Amb l'objectiu de trobar les coses positives. Sé que hi ha moltes però li sliding. Hauria ha mistrat a sota. De totes formes, la setmana passada ens vam quedar sense temps perquè ens vam quedar sense temps, podem parlar de com Guàrdia Artenlla La majoria de nosaltres pensem una miqueta el que diem. Però a les hores resulta que hi ha un pas més, que és escoltar això que diem. Perquè a les hores se m'adones si realment el que acabes de dir, tu vols que sigui una veritat per tu important. Per què? Perquè la manera en com nosaltres descrivim el que ens està passant, el que veiem que passa fora, les relacions amb els altres, doncs, de fet, està descrivint la nostra manera de veure la vida. I això ens va conduint a actuar d'una manera determinada, a sentir d'una manera determinada, etetre, etetre. O sigui, és un dels elements influenciadors, no l'únic. És a dir, el que nosaltres diem en veu alta, vols dir? Sí. El que pensem també, però quan ja donem el pas de dir un veu alta, és com si nosaltres ens poséssim a escriure una novel·la. És en el moment que som creatius a la màxima potència. I escrivim una novel·la sobre nosaltres, sobre nosaltres i els altres, el món que ens envolta, i volem que aquesta sigui la novel·la, la història de la nostra vida? Aquest seria el punt. Perquè si ens escoltem, allò que deiem de l'exercici de 5 minutets, d'escoltar-nos què diem i com ho diem, com ho diem també pel to, si és un to insegut, trist, alegre, esperançat, d'obitatiu, fort, agressiu, poden haver-hi molts matissos. Amb aquest com ho diem, també estem acabant d'explicar aquesta història. I aleshores tenim moltes pistes per descobrir, fins i tot, una cosa tan senzilla que és quin paper estem jugant a la nostra vida i com ens veiem els altres, tenim més pistes a les mans per saber-ho. I és molt bo perquè una persona que només diré el nom, perquè m'ha dit que només digués el nom de la senyora Carme, que us escolta i té 68 anys... Home, un petó per la senyora Carme, sí, i tant, ens fa molta il·lusió. Sí, ha dit que va decidir que feia l'exercici d'escoltar-se 5 minutets. I em vaig quedar molt sorpresa, perquè vaig veure que jo sóc una persona que no tinc conflicte amb els altres, que en realitat vull no tenir conflicte. I aleshores, quan parlo, vaig veure que utilitzava molt el condicional, com si fos molt prudent amb els altres. Em vaig quedar sorpresa, perquè en realitat no tinc conflicte, però soc conscient que moltes vegades diu que potser soc una d'aquelles persones que sempre diuen als altres pensen que pots comptar amb ella perquè t'acabarà dient que sí, o que passa molt desapercebuda, que dius no, no hi havia ningú, ah, sí, la senyora Carme hi era, però no és que destaqui, precisament, no? Llavors em deia, és que si canvio la manera de parlar, dius, tindré conflictes, em deia ella, i jo vaig dir que aprofitaré per respondre-te en el programa, ja que l'escoltes... Home, doncs la veritat és que ens agradaria saber també quina és la resposta que dones, perquè jo també... Fa estona que tingués de preguntar-te com hem de parlar, quina és l'actitud que hem de tenir, com hem de canviar, si és que volem canviar, després d'escoltar-nos una estona parlant. A veure, hem de parlar sent nosaltres mateixos sempre, perquè és indiscutible, però el que t'ho has dit és molt maco, que és, si volem, canviar, que jo què proposaria, no? I jo, per exemple, la senyora Carme li dic, ets molt respectuosa, Ja me n'adono, però pots canviar més el condicional pel present, o sigui, jo vull fer, jo proposo... O sigui, fins i tot en un futur, aniré a tal lloc, no m'agradaria anar, que és el que jo va dir que s'escoltava dir, que podria fer si vosaltres estiguéssiu d'acord, i ja va veure que era... Com si ja no prengués les decisions, no? Exacte, que hi havia molta gent per no molestar ningú... Per no molestar. I llavors jo li vaig dir, mira, al principi sorprendrà, hi haurà persones que, si tu li dius, vaig a tal lloc en comptes de... et fa res que vagi a tal lloc, que és el que dic que acostumava a fer, ella, sorprendrà molt, perquè en aquell moment pot dir, no he quedat, que necessitaria que m'ajudessis, o necessito que m'ajudis. I llavors, qui ja pot capaç de dir, a veure si el cas no és greu, eh, ni important, doncs m'ajudaré més tard, perquè ara vaig a tal lloc, o vaig a fer això. Això, al principi sí que xucrarà una mica, però ella, com que ja ha demostrat una dolçó i un respecte molt macos de fons, si és persistent, si persevera, se n'adonarà que anirà fent més la seva vida, i que els altres, al final, t'endiran a respectar-lo. O sigui, al primer, al principi, rebrà una resistència, eh, en el moment que vegi que hi ha algun tema que, a més que consultar-lo, el decideix gairebé, o que el consulta, però igualment després decideix una altra cosa, tindrà conflicte, però des de la seva amabilitat i amb molta cura i carinyo, i afecta, doncs, ella, el que ha de fer, és perseverar en aquest camí, ser un alt d'explorar, per prendre més les decisions, per viure més la seva vida, i dir-hi, i dir-hi, és que és veritat, em sento com atrapada, sent molt complent amb els altres, i sobretot això de no tenir conflicte. Doncs, en tindrà una miqueta de conflictes per resistència al canvi, però si persevera, la respectaran molt més després. Aquest és el punt. Sí, de fet, estic veient que també és una mica donar un pas endavant, que a vegades també és necessari per no quedar-se en segon pla, o sentir que la teva vida no la dirigeixes tu, i que vas fluint per aquí, per allà, i et deixes emportar. És important, també dir, aquí estic jo. Sí, és molt important, sobretot quan diguem-ne, aquest aquí estic jo acompanyat de... i sé que esteu aquí vosaltres, o sigui, tots els altres, i això no té per què separar-nos, sinó enriquir-nos. Però en moltes persones, aquí estic jo, és molt important assumir-ho i provar-ho, perquè justament són persones que han estat molt massa utilitzades en benefici dels interessos d'altres, i que potser tenien poc a veure amb el que elles realment desitxaven. I això s'agreu, en canvi, a d'altres persones, i d'altres persones que estan tan acostumades a... jo faig, jo dic, jo puc, i tu també ho faràs, que ho ideal seria que diguessin què et semblaria, sí, és a dir, que introduïssin la invitació a la participació dels altres, o sigui, per marcadors extrems, eh? Per tant, podríem dir que hi ha aquests dos extrems oposats, els que demanen permís, deixen fer, i els que poden anar manant tota l'estona, i... i... i... i veig que sembla que no puguis discutir, i és així, punt, no? Exacte, i punt. Jo crec que amb aquests exemples, no cal posar-ne concrets, com dius tu, però tots coneixem persones d'aquesta manera, no? Tots tenim el nostre voltant, persones que saps que no és que siguin influenciables, però, vaja, que potser no et posaran molta resistència, i d'altres persones que són una mica més un mur. I tu creus que nosaltres podem saber com som nosaltres? Escolta't-nos parlar. Una mica, sí, i tant. Per exemple, per exemple, o sigui, no és tant que facis tu l'exercici a soles, sinó que tu t'escoltes parlant una estona amb els teus amics, en l'ambient dels teus amics, i començaràs a veure si tu ets la persona que està quasi donant el grup, si ets una persona amb la qual compten per... per tirar endavant projectes, per passar-s'ho bé, per ser consolats. És a dir, començaràs a veure qui paper està jugant, que no vol dir-ne absolut que sigui negatiu, no? Això, te n'ha de dir que pot ser perillós, pot ser perillós, això, eh? Perquè, a vegades, ens podem sorprendre i dius, ostres, potser està millor abans que no sabia que tenia aquest rol dins el grup. Ah, bona, aquesta, eh? És que, mira, en el moment en què aprenem consciència d'alguns detalls a les nostres vides, certament, certament, a vegades dius, per què no tirem enrere? I fem com si res a tot això hagués passat, no? Però el fet de donar-nos-en, sobretot, quan tu pots anar-ho mirant, amb efecte, perquè, mira, a les pautes limitants, que en diem, les coses que ens costen, que, quan ens adonem, ens dolen, ens fan mal, ens deceben, ens fan enfadar el que sigui, si les anem tractant amb efecte, si les anem assumint, prenem com encaixar-les amb més serenitat, que, realment, per exemple, aquesta és una de les nostres tasques, encaixar quan veiem els obstacles, d'una manera, ajudar a encaixar a l'altra persona, aquests obstacles, perquè, llavors, els pugui saltar. O sigui, hi ha un fons de serenitat, de cordialitat, fins i tot, com de sentit de l'humor, envers les coses que nosaltres perceben com a negatives, però que no, que tenen tot el seu perquè i la seva justa mesura. Doncs, si ho fem d'aquesta manera, després veiem que s'han convertit en una font d'enriquiment molt gran, a la nostra vida ens tornem persones més complertes, molt més complertes. I una altra, per exemple, situació en la que ens podriu m'escoltar, és com parlem amb el nostre cap de feina, ella o jo, perquè també ens farà veure fins a quin punt la nostra relació és cordial, és bastant de tu a tu, o és a ta morida, o és a cata. Home, és molt interessant o plegat, de fet, perquè veig que la senyora Carme no és l'únic que ens escolta, també l'Elli, el chat de radiodesverb.com, ens comenta que gran la Núria, molt interessant el tema d'avui, felicitats. O sigui que aquests uns coses arriben. Per cert que no sé si vols afegir alguna cosa, perquè jo tinc la punta d'una frase que vaig escoltar l'altre dia, vaig dir, mira, aquesta frase... crec que l'hauria de soltar i l'hauria de dir a l'espai de coaching de la penya del Morro, a veure què opina la Núria. Va, doncs digue-la, digue-la, i tant. Si una cosa no m'ha sortit com jo voldria o com jo pensava, és perquè ha de venir una cosa millor. Sí. A veure, saps per què aquesta frase és sí? Perquè és allò que dèiem que quan nosaltres anem cap a una direcció, amb la connexió de les neurones, entre elles, una connexió positiva, cada vegada la reforçem. I, en canvi, si estem reforçant sempre inputs, pensaments i emocions negatives, la reforçem. Això per un cantós, és a dir, que si nosaltres ens hi hem envintat una de millor, ens estem predisposant a veure oportunitats que no veiem pel fet que dius, ostres, ara això no ha sortit com volia, o realment és una decepció molt gran que no em sorti. Bé, això que esperava. I llavors ens quedem tan ensimismats amb això negatiu que no veiem les altres oportunitats. I després que hi ha un altre efecte molt curiós, que quan tu ja estàs que saps que, conscientment, tens el paper protagonista de la teva vida en el sentit de que, a veure, no de que no estic parlant ja existencialment de que tu decideixes tot i ho pots tot, no, sinó que tu t'estàs treballant la vida per gaudir-la, per agrair-la, per viure-la intensament, per obrir-te als altres, etcètera, etcètera, i veure la seva grandesa, per dir-ho d'alguna manera, és molt curiós, però sí que vas detectant que, sovint, d'un fet que és un negatiu, o fins i tot és una contrari tant, no cal que sigui contundentment negatiu, acaben arribant coses molt positives que no t'esperaves. I també podríem deixar-ne una altra frase, i és que quan una cosa em surt com vull, puc pensar que també arribarà alguna cosa que no vulgui tant, perquè, diguem-ne, a la nostra vida ens veiem amenaint gran polaritat. Clar, vull dir, tenim el dia i la nit a la natura, i tenim, doncs, també la foscor i la llum. Sí, el blanc i el negre. El blanc i el negre. El lleng i el lleng. Sí, i aleshores, si, per exemple, tu aconsegueixes a veure, pots aconseguir una feina que desitges molt, molt, molt, realment potser la gaudeixes tant, que no te la dones de les coses que renuncies o que has de renunciar o que a partir d'ara no pots ser per complir amb aquesta feina, d'uns canvis que t'ha introduït i diràs, però si és igual, si el cap ja l'ha fet, era el que desitjava. Sí, però és molt més ric quan nosaltres ens adonem que també arriben uns canvis limitants a la nostra vida pel fet de aconseguir coses que volíem, perquè això ens ve a confirmar que, quan ens venen les coses que no volem, arriben canvis positius a la nostra vida. Ens fa estar connectat amb un cicle on tot flueix més. Fem la cançó, fem la cançó, fem la cançó... Doncs Núria, jo me n'aniré apuntant franges que trobo per aquí per allà i t'agrades de les anar tirant, a veure què et sembla. En sembla fantàstic. Sí, avui aquesta, si una cosa no surt com jo voldria, és perquè ha de venir una cosa millor. És que més optimista que això no hi ha res a la vida. En sembla que no. En fi, Núria, ho hem de deixar aquí avui. Moltíssimes gràcies i la setmana que ve més coaching amb la Núria Oriols, que, per cert, si voleu que la Núria us atengui de forma privada i personalitzada, també podeu fer-ho a través del nostre correu electrònic, la penya del morroarrobagmail.com. Ens envieu un mail i nosaltres us posem en contacte amb la nostra coach per si voleu fer qualsevol consulta o qualsevol dubte. No, Núria? I tant, que sí, Jordi. Desvinga, ha fet la setmana que ve, gràcies. Tinc la propera setmana, vosaltres. I said, England. Continuem a la penya del morro i, tot seguit, estem per les bandes sonores de la Clara Aguilar. Clara, bona tarda. Benvinguda al programa, com que de setmana. Bona tarda, Jordi. Avui, el titular de la banda sonora que ens portes, quins seria? El titular? Home, és una banda sonora que va estar nominada als Oscas, va estar nominada als Lopos d'Or, el sol d'any 2003, però no va guanyar aquests premis, no va guanyar un BAFTA, és la banda sonora de les hores del compositor Filipe Glaz, exacte. Doncs avui desgrànem, ens hi fixem, disseccionem la banda sonora de la pel·lícula, home, és el que fas, Clara. Sí, sí, m'ho vas fer molta gràcia. No riguis, perquè les bandes sonores, com sempre diem aquí, són un actor més de les pel·lícules, i a més la Clara sempre escull molt bones bandes sonores per relaxar-nos, també. Sembla molt, no?, el que portem últimament és que abans hi pensava, no et recorda la del piano, el mal que el nimen, i li diuen, per això, aquest home de la Filipe Glaz que tenen similituds. Filipe Glaz, és l'autor de la banda sonora, home, sí que s'assemblen, però vagis, que són dos grans bandes sonores. Parlem de la pel·lícula, és una pel·lícula de Britànic o Estat Unidenca? Exacte, mitj'mits allò britànica i de Estats Units. És una pel·lícula del director Stephen Dallry, que es va estrenar l'any 2002, que segurament la recordeu perquè les protagonistes són Nicole Kidman, Julien Murr, i l'altra de Merlis Trip. Quines tres grans actrius, eh? Sí senyora, que a més la Nicole Kidman em portava com un nasc postís. Sí, un nasc postís, perquè ella havia fet de Virginia Woolf. És una pel·lícula que, de fet, es basa en el llibre del Michael Cunningham, que es diu The Hours, i és com la història que barreja tres vides de tres dones d'èpoques diferents, perquè ens entenem. La primera és Virginia Woolf, que l'has agafat al paper de Nicole Kidman, com ha dit tu, amb aquell nasc postís, que va guanyar un Òscar, o va estar nominada amb sona. Potser, perquè a Hollywood els agrada molt totes les actrius, els actors, que s'han de posar coses a la cara. A la DPR li van donar copa a fer la mom. I a la Xerris Tarón, a Monster Bowl, que també tenia la cara així com... No m'agrada. Això es diu que és un gran actor que es posa pastissos a la cara, en un Òscar. Llavors la Nicole Kidman diu que interpretava la Virginia Woolf. Sí, una dona dels anys 20. I, doncs, ella representava la història d'una dona que s'ha quedat amb en Leonard, que té una sèrie de depressions i de frustracions típiques del personatge senci literari de la Virginia Woolf. La segona, que és Laura Brown... Per tant, Clara, si ho entenc bé, la Nicole Kidman interpreta la mateixa Virginia Woolf, que és l'autor del llibre. Està escrivint el llibre mentre passa la trama de la pel·lícula. I, a la vegada, aquesta obra que està escrivint la Virginia Woolf, l'està llegint als anys 50. El personatge Laura Brown, que és el de Gancarna, la Juli en Murna, als anys 50, Mar de Família... Que també, bueno, totes les tres personatges, no diguéssim, també la Clarissa Bachman, que és la del 2001, tenen en comú una personalitat així com... que no és tan còmodes amb la seva vida, amb el paper de la dona en sí. I, a més a més, la Meryl Streep, que és la contemporània, ella és una dona homosexual, que, de fet, això fa referència una mica també a Virginia Woolf, que es deia que hi havia història de... Que era l'Esviana, vaja.Sí, exacte, exacte. Bé, doncs, aquesta és la banda sonora, que, correctament, és el track The Hours, es fa dir així, i que acompanya, doncs, en molts moments, a aquesta pel·lícula. Una pel·lícula d'aquestes tres dones, que s'entrecreuen les seves històries situades en diferents moments de la seva vida. Bé, parlem ara, sí, de la banda sonora. Què he dit del compositor i de l'hora de composar, de musicar aquests sentiments d'aquestes tres dones i les seves trames a la pel·lícula? Home, jo crec que és complicat, perquè, com sempre, fa una adaptació d'un llibre. Portar-ho a la imatge de la pantalla també es fa difícil, però també, sobretot, haver escollit aquest compositor, que a Philip Glass s'emmarca dins del que, en un moment, el minimalisme nord-americà, que fa una música especial. Això en sona, a banda sonora, pot dir que es pot sentir perfectament i ens agrada, però té coses molt, molt estranyes del Philip Glass. Com va treballar per fer la banda sonora, Clara? Va treballar amb el seu ajudant, que ha fet i ha treballat anteriors vegades, el que és el Michael Resman, que van decidir, res com deia abans, adoptar una mena de fórmula a l'estil del Michael Niemann, que recordem que vam parlar-ne aquí, que és el compositor de la banda sonora del piano. I per què diem que van treballar amb la fórmula d'aquest compositor? Perquè van utilitzar el piano i el quart d'acorda, que hi ha una arquesta, però amb aquest format, del piano fer la melodia principal de la banda sonora, i després hi ha l'acorda que van amb els canvis de ritme, els canvis de tempo, durant tota la banda sonora. A més a més, és a dir, el com van treballar a Resman, que és aquest ajudant, era qui s'encarregava del piano, perquè el Glass mai fa d'interprets de les coses que compren. El Nick Ickman, que també treballa moltes vegades amb ell, que és el que dirigia el quartet, aquest d'acorda. Ha suspirat, Clara. Sí, sí. És que tens molta informació avui, em sembla, no? Sí, sí. És que és una banda sonora que m'agrada molt, també, com el piano de les primeres que vaig allò conèixer, i que tocava al seu moment. És que amb aquesta secció jo sempre tinc un diumenge, que és la informació que portes, és molt interessant, però la banda sonora també, no? Em fa por, sí, parlar massa vegades i trepitjar-la, però penso a vegades, home, s'ho ha de penjar al morro, també, de... di coses. És molt maca, aquesta banda sonora, eh? Tu quin tallo, aquest suposa, quina sensació ens han de transmetre. A veure. Home, a mi em porta com una mica d'increixent, no? Has de pensar que són tres vides, tres dones, allò intenses, allò d'angoixa... La banda sonora pretensa una mica... Ara sembla que estem sentint de poetaques, o quina estem sentint? Sí, sí, correcte, de poetaques. Aquesta és el principi, però hi ha moments de banda sonora que és allò de dir, drama absolut, tensió, angoixa, malenconia, que, bueno, es traslladen amb les vides d'aquestes tres dones. Sí, senyora, a mi, aquesta concretament em porta com... Que va congreixent alguna cosa, saps? Tins veu? La vaig escoltant i creix alguna cosa, i, a més a més, cada vegada, com més... Vaig sortir del Jordi actuar, eh? No, no, però vas fent com gran, no? I vas com... Ostres, tu... I és per posar-te la... I és veritat que sigui això del Jordi actuar, però perquè... m'ho imagino com en un exercici teatral del d'un escenari... I tu, passejar... És molt inopotent, aquesta... Fem una cosa, la gent que està a casa que faci la següent prova, que és que ara la deixarem uns segons... Passa cap, em sembla. Ara és quan s'acaba, fantàstic. Posa el morning passagers. Morning passagers. Doncs ara posem aquesta que dius tu, la de morning passagers, i que la gent a casa seva... Passe... Saps? Se'n xequi d'on està i caminim de mica. Que camini amb la sensació que li produeix la música. Pugeu una mica el volum de la ràdio, i ja veureu com és una experiència nova i diferent. ¿Veus caminar? Potser aquest no és tant, per fer el que comentava, però vaja... Ja t'he tirat una dolenta. És un moment de la pel·lícula que és el principi. La Júlia Mora estalló de la Càmera. La música és agradable. Fins que ella comença a fer unes cares rares, que dius... Aquí alguna cosa falla. No es veu en pla ella cuinant, per la seva família, el seu marit, els seus nens, la típica dona de casa, els en 50. I de cop d'ella comença... Això és el principi de la pel·lícula, no puc explicar-ho molt, però la música acompanya aquest canvi que fa ella, d'aquesta metàforfosi de... I després això no sé si estic contenta amb tot això que tinc. Philip Glass és el compositor de la banda sonora Les Hores, la pel·lícula que avui ens... la banda sonora, vaja, que ens ha portat avui la Clara. Qui era, qui és? Philip Glass, què havia fet? Mira, no t'ho creuràs, jo tampoc m'ho vaig creure, que no ho vaig veure, però va ser un músic que al principi va viure allò en plan... Amb poques coses va fer a Taxista molts anys. I fins que... Es dedicava la seva lliures a la música, tenia un òrgan petitó, i fins al cap d'uns anys, que tenia 23 anys, que va tenir una beca, jo per estudiar música, que no va començar allò a professionalitzar-se, i a treballar al món de la música. A més a més, ell no ve de família de músics, però el seu pare tenia un taller, on tenia unes ratlles molt antigues, i allà va sentir moltíssima música, i ell sempre ho diu, que sentia tots els gènere's, des del rock, el country, el blues... És un home que ha tingut molt... molt coneixent musicals, després ha quedat fent el que ha quedat fent, que és una música, com hi ha d'abans, molt minimalista. Doncs, Clara, moltíssimes gràcies per haver vingut una setmana més al programa, em deixem una estona perquè la gent la respiri, perquè les bandes sonores s'han de respirar, no? Tu que ets una gran amant d'aquest gènere musical, com recomanes que la gent anem d'escoltar les bandes sonores? Les bandes sonores no s'han de sentir fent masses més cols, perquè la gent també ets a pensar que és per posar de fondo, que estàs treballant, que no estàs llegint... I llegint sé que ho faig, també. Però sempre penso que el que estic llegint s'ha de cuir, el que estic sentint. Mira, a mi em passa el mateix. Perquè, llavors, és com una cosa, és una llengua de més, sinó d'altera. Tens una dada de raó del món. A mi em passa el mateix, a mi em passa el mateix. Sí, sí, sí, sí. Ai, que bé. No, no, és que no sé explicar-ho, però ja t'ho explicaré un altre dia. Perquè vagi molt bé. Moltes gràcies. Gràcies, Jordi. Hola, soc el Manel Lucas. I vull saludar a la penya del Morro, de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenim Morro, és més important que mai. Hola, bona nit. Soc el Roger de Manel. I saludo a tota la gent de la penya del Morro. Salut. Ei, soc Michelangel Andete, descenllo com a brutal de València, i una salutació molt de rock'n'roll, però a la penya del Morro. Bon dia, bones tardes, bon vespre, i bona nit. Som en Joan Miquel, i bé, això és un segon. Gràcies. Gràcies. Hola, bon dia, bones tardes, bon vespre, i bona nit. Som en Joan Miquel, i bé, això és una salutació per la penya del Morro, de Ràdio d'Esvern. Hola, soc el Valent Niento, i una salutació ben gran a la penya del Morro, de Ràdio d'Esvern. Ei, penya, què tal? Un salut de part d'en Joan Colomo, per la penya del Morro. Yeah! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya comorro. És màgic, és meravellós, que ens manté així. Un re, en tres. En punt la 6 de la tarda, els jugadors són a sobre del terreny de joc, a punt de començar aquest partit, repassarem doncs els 11 que presenten els dos conjunts. Eric, comencem. Per l'11 de Tito Vilanova. Avui, amb Víctor Valet sota Pals, amb Nani Alves, al dret, amb Jordi Alba, al dret a l'esquerra, amb una parella de... Para, para, para, treu-la a xarxa. Treu-la a xarxa, sisplau, gràcies. Avui ja és xampió en jugar al Barça, està a punt de jugar, per tant, correu, aneu ja a veure com jugar al Barça, que nosaltres continuem amb la penya del Morro, i d'aquí uns moments el vulletí dels senjors notícies de la 6. Fins ara. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dona el cava i el poso a enslet. I arriba en L'Ector i la Clara porten la nena d'haure-m'hi d'anar al cotxe. I obro la porta a l'ajudit. Avui vençala, m'encanta el teu vestit, i va arribant tota la colla. Quan sona taula trec el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol que faci? Hi ha gintonics també, i juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena l'ot. L'Ector diu, jo mai mai he desitjat fer un petó a l'ajudit. I afegés, jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú veu. I aquell d'art, envazinat, se m'ha clavat el cor i ho reconec i faig un bloc. I veig que tots riuen de cop, però l'ajudit et xeca el got. Em mira i diu, jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. I jo em congelo i ell avall. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, passen 3 minuts de la sis. Avui, Sant Just ha començat un conjunt d'actes contra la violència masclista. Aquest any, 28 dones al circuit de tensió a les víctimes de violència de gènere. 12 són nous. Diu menja, se celebra el dia contra la violència masclista per reivindicar la lluita contra aquesta xacra. A l'estat espanyol, s'està intentant reivindicar els actes de rebuig institucional que es fa cada últim dijous al migdia a les portes de l'Ajuntament amb 5 minuts de silenci. Aquest matí, membres del centre ocupacional que viga i membres d'esprocea han enganxat les petjades liles que van des del parador, des del mercat municipal i des de Can Genestar, a l'esclista els alumnes de l'institut faran una lectura de textos amb acompanyament musical. També hi haurà una actuació de l'escola de Dancer, Natarramós i París, i amb una cançó de la compositora Sant Justenca, Clara Peia, que es diu Albutxí, que parla sobre la violència contra una dona. Tot plegat serà a partir de la set a la tarda, i s'acabarà amb un manifest que es llegirà a la plaça Bardaguer. El cell de Carmat organitza avui un tas de vins acompanyat d'un recital de literatura de manja es tracta d'un 9 novembre literari, profitant que aquest mes s'està celebrant aquest cicle. En concret, estaran Rieslings del celler Juan Jais Barzen, d'un poble d'Alemanya. És una bodega familiar amb 500 anys de tradició vinícola, situada a Rael, un poble dedicat adicionament al cultiu del vi. Durant el tas hi haurà el progetari del celler Alex Barzen, i tot plegat s'acompanyarà amb el recital de literatura a Alemanya, Carreg, Dignas i Pamias. L'activitat serà avui a les 8 del vespre, el mateix cell de Carmat. La mateixa és la mateixa. La mateixa és la mateixa. La mateixa és la mateixa. I acabem aquest bullet i explica'n-vos que el proper Dissabte es lliuren els premis, els guanyadors de la 36ena cursa de Cards de Cuxinet. L'acte es farà al cas de les joves, i si podré veure el vídeo de la cursa de la setmana passada, l'Apenya del Morro va moure el segon programa especial dels Cards, amb la presència de corredors i membres de l'organització. Ara la següent cita pels corredors de Cards de Cuxinet és dissabte que ve a les 6 de la tarda serà el lliurement de premis de la 36ena edició, i, a més, com cada any es farà al cas de les joves, no es podrà veure també el vídeo de la cursa. I, de moment, això és tot més informació a la set, i les notícies a dissabte. Moltes gràcies, Galent. ¡Vale, ch Dogs! ¡叫, hija! лично. Com a mica, pel Physidet de la Tarda, benvinguts a la segona hora de l'Apenya, Un moment connectarem amb el casal de Joves de Sant Jus, el Sergi Arrada, perquè ens expliqui quines són les activitats els propers dies en aquesta entitat jovenil del Barri Sud, del nostre municipi. I, a més a més, també tindrem el primer cara a cara entre els senyors... No els tinc aquí puntats, però el Dani, el Joan, el Dani Martínez del Joan Girivella, que faran un cara a cara fan segons això, a l'Institut de Sant Jus, i avui, en aquesta nova secció que inaugurem, faran el primer cara a cara sobre si és millor la festa de Sant Feliu o de Sant Jus d'Esverns. Però, abans de tot això, i com que avui, l'actualitat esportiva. Mana, perquè passa per la Champions. Aquesta hora s'està jugant l'Espàrtac de Moscú, Barça, partit de tornada de la Lligueta de Champions... ...dormen de dia a Moscú. I a la penya del Morro hem tirat la casa per la finestra i hem enviat a Sergi Pon, periodista contrastat esportiu on els hi hagi, perquè ara mateix, si no tinc valentèria, està al peu de Géspa de l'Estat i on juga el Barça. Sergi Pon, bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies. Bona tarda, expressiva, expressiva. Bé, Sergi, explica'ns una mica com estem vivint aquests primers 10 minuts d'aquesta part del Barça. Què està passant? Molt de fred. Com s'ha quedat, però també, sí, corna. Deia que amb molt de fred, aquí, a l'Estat i los niquis de Moscú, la veritat és que es nota que estem a Rússia. A quina temperatura esteu, Sergi? Em fa la gana als 0 graus, per tant, ni fred ni calor, que des d'aquell, o fred. Ni fred ni calor, 0 graus. Escolta, ens pots retransmetre el partit, ja que estem aquí nosaltres, i no ho veiem, i no... Al Barça té un corna a l'esquerda de la porteria de l'Espàrtac de Moscú, i el piquen amb cur, i sàpiga que toca cap endarrere, per Alba, i Alba, per Albe, que va intentar penjar i refusa la fensa de l'Esparte de Moscou. De moment, diria que s'aluminen al Barça, d'ajuntament, són domicilitzadors, s'han posat en moltes ocasions, i l'Esparte de Moscou, qui intenta sortir al contra, amb molt més ràpids, com, per exemple, el Ménique, o amb l'Espàrtac també ha jurat-ho, per tant, el Barça ho agradarà molt en comptes, amb aquests contratacts de l'Espartac de Moscou. Però, al moment, no s'apatina a l'Esparte del Barça, avui. Juga piquet o puyol? Juga amb piquet i macerana, l'alineació és la següent. Si vols que faig un resum d'aquesta alineació... Home, ja que has anat... Hi ha més que un resum de l'alineació, a la veritat, que tampoc és tan llarga. Un resum de l'alineació. Perdona, un moment. Com es fa un resum d'una alineació? Doncs, dient-ho, porteu una defensa, un mig que hem vist i una bantera. Sí, però és una mica una informació, sense sentit, no? Perquè ho fas... No hi ha un resum. Clar, perquè, clar, però, vaja... En fi, endavant, Sergi. A mi m'agrada molt. A la portària Víctor Valdez, a la banda de dret a jugar albe, a l'esquerra Jordi Alba, com a central piquet i macerana, al mig del camp Busquet, a Fàbregas i Xavi, i al davant, Imiesta, Pedro i Messi. Per tant, l'alineació podríem dir de gala, o... Exactament, dels millors jugadors que té el Barça avui, per enfrontar-se a l'Estat de Moscou, i suposem que a Tito i de Nova li donen molta importància a aquest partit, perquè avui, si el Barça guanya, i el Celtic no treu un bon resultat a la banda de l'Enfica, podria ser que l'última jornada ja no tingués sentit, que el Barça ja fos primer matemàticament. Sergi, tu, aquesta és la pedra de Géspa. Per cert, una Géspa artificial. Ens podries explicar com m'estan respondent, tu, que estàs a prop als jugadors del Barça amb aquesta Géspa? Doncs la veritat és que no és la diferència. I junta, perquè ara hi ha una jugada del Barça que ha pogut reforçar de la defensa d'Esporta a Moscou. I diria que no, aparentment, no sembla que hi hagi molta diferència. Els jugadors del Barça s'estan desenvolupant amb comoditat sobre aquest terreny. Hem de dir també que la mateixa és el molt semblant que la que tenen a la ciutat esportiva de Sant Joan d'Espi. Per tant, els jugadors del Barça tampoc són a novetat. Molt bé. Doncs escolta, Sergi, gràcies per aquesta connexió en directe des de Moscú. Tornarem a connectar amb tu més tard, et sembla, a la mitja part? Sí, espero que no tinguem problemes de connexió des de aquí de la Moscou. Som lluny i potser que hi hagi un problema de connexió, però si tothom va bé, doncs tornarem a connectar al final de la primera part. Sí, perquè ara a Moscú quina hora és? Ara a Moscú són la quarta-deu, també. S'hi ha fet una jugada ara, li han pres la pilota, que al Barça cada cop se costa més a la porteria. Per tant, jo ho juro que a la propera connexió potser ja no hem guanyat. Bé, doncs tant de bo seguir així pels colers també. Sergi, moltes gràcies, i que vagi bé. Recorsa, Joaquim Maria Pujol, que deus tenir per aquí a prop, eh? Molt bé, sí, ara l'hi diré. Gràcies, Sergi, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Per tant, al Barça, que empata 0 en aquests minuts initials, tot i que cada vegada s'anava aprovant més a la porteria, un quart de set de la tarda. Mira que fem tonteries aquí a la penya del Morro, eh? Després tornarem a connectar amb el Sergi, perquè no explico com ha d'haver partit. No ho sé, però el que hem de considerar amb la nostra hora, com a mínim, parlem-ne d'ell. Per cert, que d'aquí en moments connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, parlo de publicitat i tornem d'aquí uns moments. Per cert, que l'Eli Capdevina, que avui està molt activa el chat de Radioesbert.com, com sempre que ens escolta, diu que li agrada molt la secció de la Núria de Coaching, però que, al final, s'ha perdut una mica. No passa res. No pateixis, Eli. Ja et passarem al mail de la Núria, perquè et trobis una mitja, eh? I diu, ai, sí, espero trobar-me en els propers 5 minuts, sinó una malament, no passa res. A vegades potser és veritat, eh? Amb la Núria parlem de coses de forma molt ràpida. En fi, fem una passada per la publicitat, tornem d'aquí uns moments amb el Casal de Joves de Sant Just. ...Radius d'Esferl, Durant de 8.1, Radio d'Esferl, Durant de 8.1... Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça de Parcament i Traste, des de 133.000 euros i va inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluit. 54 habitatges de protecció oficial de règim general, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93, 470, 79, 30, 93, 460, 79, 30. Radio d'Esferl, Durant de 8.1, Radio d'Esferl, Durant de 8.1... Un moment, un moment. Un moment, és que... Entra tard, eh? Sergi, bona tarda.Molt bona tarda. Sí, un moment, para, para, para. Entra tard malament, eh, amb la sintonia.Molt malament. Tornem a fer-ho, sisplau. No t'importa, no? Bueno, aquí sent per perdre el telèfon. Que tens pressa, avui o no? Me soy. Tornem-nos a la sintonia i fem la entrada del casal de joves amb el Sergi Arrada. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Hola, molt bona tarda.Molt bona tarda, Sergi. Ara sí, home, ara sí, des del casal de joves de Sant Just, com cada setmana el Sergi que ens explica quines són les novetats que hi ha al centre juvenil de Sant Just d'Esvern, que sabeu que està situat al barri sud. Sergi, com va anar, per cert, al cineclopotopi l'altre dia? Doncs bé, va anar força bé, i després vam fer un fin a fora, una maia a la mar de maco. Quant de gent va venir per curiositat, eh? En seran 20.Bé, no està mal. Sí, sí, bueno, avui hem fet més. Falta bàsquet. Ja, perquè no et veig gaire animat, eh, Sergi, al cineclopotopi últimament. No, sí, sí, però clar, ja ho hem parlat, que m'agradaria que vingués més gent, però ja no sé més què fer. Creus que algun dia el cineclopotopia desapareixerà? Bueno, totes les coses tenen el seu cicle, no? I tal. I hi ha coses que comencen i que s'acaben. El teu programa de ràdio també s'acabarà algun dia. No? Tu creus que aquesta, per exemple, era l'última proyecció del cineclopotopia? No, no serà aquesta l'última. Va, va, va, va, va, va, va, va. Moltes gràcies, fantàstic. En fi, Sergi, què és el que podem trobar al casal de joves de Sant Jordes als propers dies? Doncs aquest dissabte veim l'entrella dels premis dels Carles de Cuchinet. És veritat, és veritat, que a més a més, també es passarà el vídeo com cada any amb totes les curses i sobretot les finals. Tu vas fer de l'espíker, no? Sí senyor, que no em vas venir a veure, tampoc. No, perquè no, no. Com que no vingui al cineclopotopia, veurem d'espíker. Exacte. No, la veritat és que sí, va anar molt bé, eh, aquest any, malgrat la pluja, perquè el diumenge al matí va haver-hi una hora que va haver de parar, la primera hora, de fet. Després ja va anar tot, tot ràpid, i va anar molt bé, va haver-hi molta participació, tant de públic com de cars, més que l'any passat, i això va apel·lant-te, va cap amunt als cars. Clar que sí. És que és una activitat que té molta solera, que té molts anys enrere, allà, no? Home, pensa que aquesta era la 36ena edició. Vol dir que... Què vol dir? Doncs que fa tants anys... Jo no havia nascut nosaltres, encara. Tu sí, jo no. Jo no. Fa 36 anys que hi havia els... Jo no, i era. Com que no? No. Perquè tu no ets del 62? No. És igual, és igual, Sergi, perquè després diuen que parleu molt de vosaltres, el programa, i diuen que doneu poca informació del que és el de joves. Això ho diu, viu. Això ho dic jo ara, a partir endavant. Ah, vale, vale. Què més hi ha, a part d'aquest cap de setmana, que hi ha això dels cars? Alguna activitat més així? Doncs aquesta setmana, sobretot, tenim-lo dels cars. Perquè els divendres són sols tenim quan hi ha cine a club, i el dissabte, tenir-lo de casa a cuinets, és un programa de remes. Estem així. Com? Perdona? Pots tornar a explicar-m'ho? Les nostres activitats així, ho eres, el públic, i tal, sempre són en dissabte. Són sols són quan hi ha cine a club, i tot això. I aquest dissabte, on ja tenim l'entrega de premis, no hi ha cap altra activitat. Per tant, avui podem comentar que només ens acometes, només hi ha aquest cap de setmana, al cas del de joves, l'entrega de premis. Sí. Així ja podem tornar a parlar de nosaltres mateixos. Ja podem tornar a parlar de nosaltres mateixos, efectivament. Vinga, alegria. Escolta, Sergi, deixem fer una prova, perquè jo estic convençut que avui on no ens escolta ningú, o molt poca gent, perquè... A mi no s'està comentant res. Sí, l'Eli està comentant coses, però de la primera hora. Diu, sí. Està dient que diu que només m'he perdut perquè... Saps què passa, Sergi? D'explico, nosaltres fem un espai de coaching. No fem un espai de coaching, que tu t'aniria molt bé, per cert. Sí. I de coses positives, i reafirmar-se un mateix i tal. I... I l'Eli, res, n'estava comentant que al final de la secció avui s'havia perdut una mica. I no es trobava si mateixa. I que no s'acaba de trobar... No, al final no. Ara l'hem fet de broma, de bo, tranquil·la. L'hem perdut amb si mateixa. No, no l'hem fet de broma, de tranquil·la, que ja et passarem un mail de la Núria, perquè com que és coaching, perquè es trobi i tal. I es trobaran els propers 5 minuts, sinó malament. I llavors després diu, no només m'he perdut, sinó que ara m'he deprimit. El pobre. Sí, el que passa és que diu, no m'he deprimit amb el Sergi. Volem dir, ha sortit tu i això ha tornat cap amunt, saps? És una mica el salvador del programa. I com a bomba del programa, Sergi, avui què ens portes? Eh... Bueno, la setmana vinent, tenir el dia de la sida, perquè ja en parlarem amb profunditat. Ja... Escolta, què rius? Eh... sí, la que... No sé què vols que et digui. La setmana vinent, el dia 28 de novembre, a partir de la set de la tarda, tenim el consell municipal de joventud, aquí al Casal de Joves. Això sí que és interessant. Home, Lluís Bonfort. Home, molt present a l'Arcexarça Social, sí que ens escolta molts dimarts, ens escolta la nostra secció. Sí, no lluis molt fort. La gent que et diu, ah, Lluís, molt fort, és un tio molt... que està cacatges, no? Lluís Bonfort, eh, que és el regidor d'educació de l'Ajuntament, no? Perquè de vegades... I de joventut, eh, que a vegades la gent també està una mica desobicada. Molt bé, Sergi, i, per cert, podrà anar a tothom qui vulgui o no? Sí, aquesta vegada hem fet un... un evento de Facebook obert a tota la ciutadania, eh, de San Jose Sbert, i podem venir tothom. O sigui, esperem que aquesta sigui un consell molt multitudinari. Què és el que es pot fer en el consell? Ho dic perquè ja que és la setmana que ve, podríem començar ja a parlar-ne una mica, no? Doncs, bueno, es parlen dels temes, no?, que, en principi, interessen el jovent d'aquí de Sant Just, i, bueno, també es parlen de... de pressupostos municipals, destinats a joventut, que decideixen qui... el pla jove, no?, les accions que es fan al pla jove es decideixen molt en el consell de joventut, quines accions s'han de fer en el municipi, d'altres d'aquestes coses. Molt bé. Està molt important venir al consell de joventut. No, no, i tant, i a més a més, a aquest any, poca broma perquè es va fer, tu us saps millor que jo, o no?, l'enquesta a l'Institut de Sant Just, on... Sí, millor que tu. Entre joves de 16, 25 anys, i allà era molt curiós perquè, presentament, mira, el Lluís ens va passar les respostes que havien donat alguns joves sobre Sant Just, i què havien de fer. Bueno, jo vaig menjar el Facebook, el Twitter. No, no, no, no, no, no. Però jo et dic una altra cosa, que és que l'última pregunta era com tema lliure, saps? I llavors la gent escrivia el que li donava la gana. No et sona, això, tu. No. Sí, sí, sí, clar que em sona, era l'última pregunta. Era l'última pregunta. Depèn de la franja d'ara, doncs era que pensaven que mancava, no?, aquí a Sant Just. Exacte, exacte, i de fet... Tinc aquí la redacció als fulls. Me'l deixes anar a buscar un moment? Sí. Doncs els vaig a buscar. No pengis. No pengis. Per cert, que a l'Eli, i ara m'ho responc, preguntes si ja us han portat el form. Tinc aquí la redacció als fulls. Sergi! Ja he arribat! Ja estic aquí! Hola! Escolta, per cert, que m'acaben de comentar que han marcat el Barça, Sergi. Uau! Podries tornar una mica més emocionant, no? No, que sí, que sí. Avui per això no la gent no em sent molta gent, no? Sí, per això t'ho deia. Com que clar, per això t'ho deia. Gol del Barça! Entre el minut 1 i el minut 30 acaba de marcar el futbol club Barcelona. ¿Has sido tal vez? ¿Has sido tal vez? Sí. Hosti, que fort, no? Mira. Sí, ja ho veig, ja. Molt bé, ens negarem pel Barça i pels colers. Com ha sigut el gol? Ahora tú digues. A bote pronto llegó el disparo de Albe. Si decán rozó el balón imposible de todos modos repletes o golpeo. Però escolta una cosa, a veure... Minut primer. A veure, on ho has d'estar llegint, això? Marka.com Ah, vale, doncs escolta, està bé, està bé, està bé. Bé, doncs gol del Barça, eh? Per tant, s'avança el marcador abans que acabi d'aquesta... La posició és que és a furgana i el domini és incontestable. Eso sí, les parta que encuentra muchos espacios cuando recupera y sale a la contra. Cuidado con eso. Bé, doncs l'anàleg i tècnic d'aquests primers minuts del partit, per cert, hi ha rada des del canal de joves de Sant Just. A tot això, Sergi, estàvem parlant d'algunes respostes que havien donat alguns joves de... I primer, abans de tot, eh, la Ellie, que és la que sempre ens escolta... És veritat. Segurament la anirem a comprar de mal forn, Ellie. Demaneu a comprar el forn? Sí. Ah? Mira... Què et sembla? Bé, o no? Sí, però quin tipus de forn serà? Doncs per cuinar, eh? Ah... I on la posareu? Això ho hem d'acabar de decidir. Segurament ho ficarem amb alguna història que tingui rodes. Eh, per cert, l'Elly diu... Gran secció, ja, ja, ja, ja... I després diu, quins nervis demà tindrem forn? A veure, Ellie, no t'equivoquis, perquè a principi, a forn, és per la gent del cas del joves, no? Ah, sí. Però els usuaris també per no utilitzar-lo, o no? Ah, no, pensant-se en els tallers i en les coses. I si no, els treballadors, sí. Clar, jo sí. Què ha passat d'algunes respostes que han donat els joves de Sant Jordi? Ho dic perquè ho sàpigues, per exemple. Diu, quines coses t'agradarien que es fessin a Sant Jordi per millorar la vida dels joves, perdó? Responen entre 12 i 15 anys. Una resposta diu... que hi posessin un centre comercial amb cinemes i activitats d'oci. Sí, això seria allà allò, només. Després una altra diu, posar una bolera. Un cinema i un casal que es facin tot el esports. Perquè el cinema ja tenia amb Sant Jordi. Una altra diu, res, ens hem d'adaptar al que tenim. Fas comentari o no? Una altra diu, no ho sé, ja fan moltes coses i trobo que estan molt bé. Aquest, aquest, ens va posar a pasta. Una altra diu, acuna matata. Sí, vivis i feliç. Després diu que els impostis no siguin tancars. Atenció, perquè els joves de 12 i 16 anys ja comencen a preocupar-se amb els impostos. Doncs noi o noia, en cas d'exposar això, quan siguis més gran, ja veuràs. Després, per exemple, un diu, jugar al paintball. Que és un joc de tirar-se de pintura amb pistoles. Fer festes un cop al mes per joves de 12 a 16 anys i jocs divertits. Alguna cosa dir, Sergi, des del casal? Bueno, els demà festes es fan les que es poden fer. I que ja no és l'equip, molt així. Ja no es poden fer el tipus d'activitats que es feien abans. Ara fa més de... la programació es fan més de cap. Una altra diu, m'agradaria que facin un skatepark per als patinadors, perquè el desplugues és molt petit. Bueno, tenim un skatepark mòbil. Una altra diu, futbol callejero. Tenim aquí les porteries. Diu, una altra diu, més activitats esportives. Fem molt, jo cada dia tenim badminton, basket i futbol. Atenció, aquesta t'agradarà. Diu, donar més diners al casal de joves. Així hi ha més material. Exacte, aquesta m'agraden molt. Aquesta t'agraden molt, no? És un aplaudiment. I una altra diu, ficar més badulaques... Aquí tenim una prop. Sí, més espais pels joves. Un altre frontón, una altra. Una piscina sense pagar, més bancs i més fons per veure aigua. Atenció, potser hauríem de canviar tot el disseny urbanístic de Sant Just. Si haguéssim de fer cas a aquesta persona. Després diu, un centre comercial petit. Ah, mira, veus? I així, incrementaria el turisme al nostre poble estimat. Sant Just d'Esvern amb bolera i cinema full, l'ACD. I 4D! Aquest també té bona... Té bona intuïció, eh? M'agraden les respostes que adonen els joves de 12 o 16 anys de l'Institut de Sant Just d'Esvern a la pregunta. Que és el que faries a Sant Just d'Esvern. Un altre diu, fiestes nocturnes, mejor trabajadas con grupos que conozca el pueblo. DJs, grupos conocidos y que acaba en tarde. Mínimo a las 5 de la madrugada. Bueno, en la madrugada, tant sols són pels Consell de Festes de Tardo i Festes Major. Un altre proposa, fer un part de traccions i coses d'aquestes. Sí. Claro. En fi, escolta, Sergi, està bé, eh? M'agrada aquesta secció d'anar comentant algunes propostes, perquè és que n'hi ha moltíssimes, imagina't. Tots els que es van entrevistar... Bé, on joves van ser, amb les 500? No. Bueno, a l'Institut de Sant Just, vam entrevistar tota la ESO, al Madrid Sacramento, vam entrevistar tota la ESO, després, bueno, vam entrevistar els jovenils, els usuaris d'aquí al Casal, vam entrevistar pel Facebook i tal, perquè tothom de Sant Just pogués fer-ho. Per cert, l'Eli diu al Sergi, està llegint el marca i passa de tu i Jordi. Ja m'he donat, jo anava llegint, i tu no sé què estaves fent, però vaja. Perquè veig que no sóc l'únic que noto. Jo, vamos, tinc moltes neurones. Bé, Sergi, vaja, se'm descoloca, jo no sé què dir. Ho hem de deixar aquí, tornem la setmana que ve, que comentarem les respostes de 15 a 26 anys. Et sembla? Sí, cada setmana ho podem fer. Anem fent respostes i les anem comentant. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Què, què dius? I a l'Eli per escoltar-nos una vegada més. Sí, home. A veure què li agraïm, i anem que ho continuï fent, així com tothom que ens està escoltant avui, que deuen ser milers de persones, tenint en compte que el Barça juga. Atenció, perquè m'informen que el Barça acaba de marcar... Atenció, para, para. Goal! Goal, goal, goal, goal, goal, goal, goal, goal, goal! Goal! Leo Messi! Messi, Messi, Messi! Messi, Messi, Messi! Amarricat en crac Argentí pel futbol club Barcelona. En aquesta primera part, Sergi, tens més dades d'aquest gol de Messi? Sí, sí. Passe de Messi para la carrera dinista. Recorta el Manchego y dispara. Rechace de Dican y Messi en semifallo. Marcha el segundo para el Barça. Goal! Bueno, eh... En fi, Sergi... No sé si ja està a un gol de Van Nistelrooy en la tarda de goleadores històricos de la Champions. Gràcies per aquestes dades tan fines. Vull recordar que d'aquí una estona connectarem amb el Sergi Pón, que el tenim a peu de Géspa del Camp. T'ho resatia amb el Sergi Arrada? No, no, ja et deixo un pau. Tens el marc davant i ella està allà al Camp, que té més marit. En fi, Sergi, moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. La penya del Morro. Sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania. Continuem a la penya del Morro i ara mateix inaugurem una nova secció al programa. I és que cada setmana, a partir d'avui, el que farem serà un cara a cara per defensar dues opcions totalment contradictòries, però serà especial, perquè és un cara a cara amb uns vells coneguts del programa, el Joan, bona tarda, benvingut. Bona tarda. I també el Dani, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi, com estem? Molt bé, que vosaltres dos feu segon deso a l'Institut de Sant Just. Sí, segon deso, segon deso. L'objectiu a aquesta temporada és venir cada setmana i fer una mena de debat. I avui hi ha un debat, que em sembla que es fa especial il·lusió, els dos, perquè avui parlarem de quina és la millor festa major. Sí, Sant Just o esplugues de llorragats. Dani, tu et fa favor d'esplugues o de la festa major de Sant Just? Jo de Sant Just a tota la vida, defensant el meu poble darrere. I tu, Joan? Jo de l'esplugues. És que Sant Just hi visc al Barça. No, l'Espanyol. No em vinguis a apuntar-hi. Encara no hem començat el debat i ja estem discutint. Sí, bueno, doncs, com sempre, jo estimaré el meu poble i el Joan intentarà defensar esplugues. Intentarà defensar esplugues. Bueno, Dani, deixem-nos de xerrar meca, perquè ja saps que esplugues el meu poble de la festa major. I comencem aquest debat cara a cara. Jo, en aquest moment, començaré jo i diré una cosa de la festa major. Jo crec que la festa major tenim una cosa que els altres pobles no ho fan, que és, com el que estem fent ara el Joan i jo, un cara a cara entre dos equips, que és el blau i el groc, que això jo crec que és molt... com molt... Que hi ha pocs municipis que ho facin, no? Sí, que és molt, diguéssim, rural, una cosa tradicional. Molt original, també. Sí, és molt original i és molt divertit, i és a poc cost, perquè és molt barato, que de bé tot és gratuït, i la gent s'ho passa molt bé. Bueno, Dani, això... Ja hem començat amb xulitos. Però no amb altres coses, perquè la festa major espluga, té una fila espectacular, i aquí són just, no hi ha res d'aquestes coses. Sí, però també t'hauria de dir una cosa, que perquè sigui una festa major, xula, guapa i divertida, no fan falta que xarros d'aquests. Bueno, però la festa major espluga al setembre, amb millors dades, perquè la gent està aquí, i les enjuus, la gent sembla de vacances, Daniel. Sí, se'n va de vacances, però ara hi ha un problema, la crisi és econòmica, la gent acostumen a anar-se o de vacances al juliol, o no se'n va de vacances. Però la gent que té cases al poble... Que no he acabat de parlar, i els que no se'n van de vacances es queden aquí, i aprofiten les activitats barates o gratuïtes, perquè els seus fills i ells mateixos puguin disfrutar de la festa major del seu poble. Jo conec a molta gent que està contra la festa major dels enjuus, perquè diu que no val re. Ja, poder per tu o per els teus compis, no val re. Però... No vinguis a fer la pilota al teu poble. No, la pilota no. No. La pilota s'està passant al meu poble i el que crec que jo ha de defensar. Joan, una pregunta. Tu per què creus que la gent s'estima més la festa major dels plugges? Perquè hi ha moltes més activitats més divertides, hi ha una fira que els nens els agrada molt, cosa d'aixís. Sí. Això és veritat, els plugges hi ha més oferta, no? Fins i tot em sembla que munten un petit pare d'atraccions. No. I també es plugges, hi ha molta més gent que s'enjus, eh? Això també s'ha de dir, eh? Sí, poder sí. I el que sí que ha de reconèixer que es plugges està molt més ben cuidat que s'enjus, ho tenen molt més arreglat, però sí que... Perdó, què vols dir, aquesta? El que tenen més cuidat o més arreglat? Els parcs i tot. Tu creus que estan més cuidats que s'enjus? Sí, estan ben cuidats, però sense... Ai, perdó. Fins i tot em sembla que es plugga molt. Sí, sí. A mi també m'agrada molt les plugges, és que li a la festa major fan un castell davant de l'Ajuntament. Sí, però és que nosaltres, a les festes de Tardó, venen dos o tres colles, no sé... Però, Dani, no estem parlant de les festes de Tardó, estem parlant de la festa major, però que regis els conceptes que són totalment diferents. Pude sí. Però a Sant Just fem coses que es plugges no fan. Ah, sí? Com quina és? La farinada. Té una talla. La farinada què és? La farinada és un joc de bombardes entre dos grups. Amb aigua, no? No, amb farina, farinada, farinada. Pensava que em tiraven aigua i després es podien posar la farina. No, no, amb farina. I després, el part del milenari es fa el famós joc d'aigua. Llavors, allà hi ha activitats d'aigua, venen... No sé si són els bombers i reguen una mica, també, i hi ha allà unes piscines gegants. Bueno, però es plugga si no no ho fan, perquè mira, guàstig i així no el programa. Sí. Però a Sant Just també tenim la famosa bicicletada de la festa major. Ui, bueno, veus tu bicicleta. No val per res. Com que no val per res. Joan, tu creus que una bicicletada no té sentit? No. És que la gent surti amb bicicleta tots junts. Allà quan els nens... No, perquè hi ha perill que la gent es faci mal. No és veritat, perquè si van ben posats, si van amb els caixarsos ben posats i tal... Ens passa com quan vam anar a Colòniers, que més d'algú es va caure pujant una ramba. Què va passar, què va passar? Bueno, el jama-cucos de 10 i en dia. Però que això com va ser, a l'institut o no? No, sí, sí, sí, quan vam anar a la garotxa a primer. A primer de sol. Doncs que la gent, com que era muntanya, es donava uns pinyos que no veies a les pujades. I jo també, jo ara fa un poquet... Però que anàveu caminant, quan anàveu caminant? No, amb bicicleta. Si quasi ens atorpeia un cotxe, això també s'ha de dir. També, que si vos atorpeies un cotxe, que anàveu... I jo també, jo ara acto el setembre, vaig tenir una bici, i en l'octubre em vaig fer un pinyo que no veies, però això és normal. I se li va punxar la roda. Això no ho expliqui. I la roda seria a punxar perquè... Joan, podem integrar-nos al tema de la festa major. Sí, sisplau. Aquí, a les pistes de Casdova, a Sant Isola Carrer, van deixar un vidre, i a ell se li va punxar la roda de la bicicleta. No van deixar un vidre. Perquè veus que no neteja els carrers. Però això ja no és culpa del noi aquell. El que va passar és que, amb l'aventolada que va fer, el vidre, el mirall aquell que tenien, que feien dibuixos o jo que sé què, se'ls va volar, i els molts guarros no ho van netejar. Però això ara és fora de tema. Volem centrar-nos en la festa major, sisplau? No té gaire cosa a veure, en principi, amb el tema de la festa major que estàvem comentant, que, de fet, ja ho hem d'anar acabant el cara a cara. Vull recordar que si algú vol votar algun de vosaltres dos, no? Pot fer-ho a través de Facebook. A Facebook, sí, sí. Per exemple? Sí. Jo, per acabar, no. Algunes conclusions finales... A les conclusions finales, jo, sincerament, Sant Just és un poble que... Jo me l'estimo molt, perquè aquí veïneixa... I jo el defenso. I, bueno, Daniel, no vinguem a xerrar meques d'aquestes. No, el que vull definir és que... Es... Ha, ha, ha. No estem parlant d'esplugues. Jo vull fer una conclusió. Ah, va, una comparació. Esplugues et fan un... Ai, esplugues, perdó. A Sant Feliu fan una sardinada per 7 euros. I aquí, a Sant Just, fan una botifarrada d'un plat, boníssim. I amb... bueno, i amb... Em sé, que et mola, a veure, o què? Monjetes o no? Monjetes, ja havíem, però ara amb la crisi... Però, bueno, amb pa i tal, i està boníssim. I costa 5 euros. 5 euros, eh? 5 euros, i està superbé. I després hi ha totes les activitats que fan allà. S'acamoapa, i és molt divertit, és, diguéssim, com rural. Això és el que ens fa a poble. Les activitats aquestes, que són més... A veure, vull una cosa, és que la segona vegada que és cultuació de rural, molt rural, Sant Just, no és tampoc, eh? No, ja tant. Tarant-te'n als pobres de l'escomarca, però ens estem comparant Sant Just amb esplugues. I Sant Just amb esplugues, el que té de comparació, que esplugues és més gran i Sant Just, per dir-ho d'alguna manera, és més rural. Perquè té més a prop que, clar, toquem amb un colxarola, no? Amb la Vall de Sant Just, tenim la muntanya més a prop, i tot això. Molt bé, ara ja t'hem escoltat aquestes últimes conclusions. Últimes paraules, Joan. Per què creus tu que la festa de les plugges és millor o més estimada que la festa de Sant Just? És millor, perquè hi ha molta més gent, la gent s'ho passa millor, que ho han més bones data. I jo també vull dir una altra cosa, que si no no sé si sabeu que... que també fan una paella gratis a la plaça de la Vila. Fixa't, això que t'has sabat tu de la cuina és gratis, eh? De gratis, res. I també vull dir una altra cosa, que aquí, a Sant Just, abans fèiem moltes més festes i un sopar a la plaça que moua, perquè l'han retallat i tenia molt d'èxit. Per tant, cada cop aquí s'estan fent menys coses. Sí, Joan, però tu ara aquí has dit-lo de la paella gratis, però... No hi tenim 30 segons per aclarar, eh? Hi ha activitats, esplugues, que costen molts diners, com per exemple la fira. Que és just, molt bé, però la gent ja està per què vol, Daniel. I a Sant Just hi ha la Gincama, que no costa res. No, la Gincama, o sigui, aquella val dos euros, però ja està. I participa un munt de gent. I després les activitats que fan cara a cara, blaus i grofs, la meitat són més de la meitat, o gairebé totes, menys la Gincama, són gratuïtes. I els dos euros de la Gincama donen igual. Perquè a la fira, sí, però donen igual. Una tracció de la fira val de dos a tres euros. Ja es castaries un euro més. Amb aquella euro més et podries comprar un pan rafinexo. No us exciteu tant, sisplau, perquè ja hem arribat al final del debat. Jo ara el que voldria dir, Jordi, els nostres locutors i els nostres ullents, els voldria comentar que jo he dit una cosa de la festa major que no és veritat. Que no és veritat, de la festa major de Sant Just. Què has dit? Hi ha una cosa que tu has dit de la festa major, de totes les arguments, que has utilitzat tu per defensar que la festa és millor que les plugues, i no és veritat. Que no és veritat. Ara, a casa, el que heu de fer vosaltres, és esbrinar quina és l'activitat que no es fa a la festa major de Sant Just. Què tu has dit per argumentar? La setmana que ve ens explicaràs quina és? La setmana que ve? Jo si em deixes dir unes... I també diré el debat que guanya. Doncs que des de l'institut estem fent una campanya de solidaritat per poder ajudar els pobres. Ah, sí? Sí. Doncs en recull elements, anar a cantar els avis per Nadal, coses típiques. I esperem que tota la gent de l'institut porti elements a l'institut. Moltes gràcies per col·laburar, si es que col·laboreu. Dani, moltíssimes gràcies per aquest primer caracaracarac d'aquests dos estudiants que fan això. Segon des o l'institut. Sí, sí, sí. En retornem a la setmana que ve, que vagi bé. Vale, adéu, Jordi. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Facebook, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de menys. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. I jo em veia d'octubre i de sacar-ho mal que ara em veia guapa javida. I jo em veia d'octubre i de sacar-ho mal que ara em veia guapa javida. Bon dia, m'aconsegueixen, tracar. M'aconsegueixen, tracar. Ah! Oh! Ah! La ràpid de Sant Just, l'horitzó d'un culte. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui dimarts 20 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Tret de sortida dels actes de Sant Just contra la violència masclista, que es celebra de diumenge de manera internacional. Avui s'ha estrenat un itinerari simbòlic per fer visible aquesta xacra, aquest any 28 dones han acut de ser...