#158 - La Penya del Morro del 27/11/2012

afegint que Convergència ha estat disposada a parlar de tot. Nosaltres estem disposats a parlar de tot, excepció feta de lloc que és mandat, explícit i inequívoc, que més o més era el tema que hi havia a la taula en aquestes eleccions, que és que s'ha de fer una consulta sobre el futur de Catalunya, aquesta legislatura. Aquest és el mandat més explícit que hi ha en el resultat d'aquestes eleccions. El de més, doncs, és... va per barris, per entendre'ns, eh? De l'esvevant del president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha afirmat que no cal entrar al govern per garantir la governabilitat del país i construir els consensos necessaris per avançar cap a la independència de Catalunya i la sortida de la crisi. Junqueras també ha assegurat que facilitaran la investidura d'Artur Mas. Protecció civil ha activat les alertes per risc de nevades als prineus, pel mal estat de la Marta, el nord és de Catalunya, i pel for ben a les cotes altes de les muntanyes. Pel que fa el risc de nevades, la neu pot deixar fins a 5 centímetres a cotes superiors a 600 metres, de l'Alte Riva Gorsa i el Pallàs Sobirà. Bona tarda, us parla Joan Barberà, el nou president del Consell d'Administració de l'Espanyol, Joan Collet, s'ha reunit aquesta tarda a Madrid, amb el tenit Marcelino García Torral, que és una de les opcions per substituir Mauricio Pochettino al capdavant de la banqueta del conjunt espanyolista. Marcelino i el mexicà Javier Aguirre són les dues possibilitats principals per agafar l'equip. El Barça, el tenible, una natita o vilanova, et donarà descans per jugar demà contra l'Aves, partit de la Copa del Rei, d'aliminatoria decidida, el Leo Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Busquetsi, Jordi i Alba, i el Llegostera, el conjunt Gironida. Segona ve, ja es troba València, de mà se'n fronta, el conjunt Xer, a més talla, en el partit de tornar del setembre final de la competició del Cao. Notícies en xarxa. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domínguez. Des d'ara fins a la set del vespre, això és la penya del morro. Avui repassarem l'actualitat s'enjustem que començant per l'escriptor Lluís Anton Baulena i la seva novel·la, el nas de Mussolini, que són els protagonistes del nou acte del novembre literari, que tindrà aquesta tarda a la sala de les gofes de Can Ginestar, i que la Carme ens explicarà d'aquí un moment que arma bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A més, avui el programa, com cada setmana, farem una sessió de coaching amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular, que avui parlarà sobre l'èxit i el fracàs relativ, lògicament, a partir dels resultats electorals d'aquest 25 de novembre. La Clara Aguilar amb les seves bandes sonores. Avui repassarem la banda sonora, una banda sonora fantàstica, que és d'Inception, l'origen del Leonardo DiCaprio, de Hans Zimmer, em sembla que és meravellosa. I, a partir de la segona hora, el que és el de joves amb el Sergi Arrada, tindrem el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella. I atenció, perquè avui entrevistem un... en alguns moments va ser candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, però, finalment, durant un parell de setmanes o tres, va estar fent campanya, com a número 1 de la llista del seu partit, i sobretot en un programa de ràdio molt concret, a la segona hora del programa, que parlarem amb ell, perquè per motius que ens explicarà, finalment no es va presentar a les seleccions. A fi, tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Oh, yeah, Sant Just, com m'ha agradat. Efectivament, com comentàvem, en un moment aquesta tarda a la sala Les Golfes, no vull bromes, de Can Ginestar, rebrà l'autor del llibre que va ser Premis en Jordi l'any 2008, és Lluís Anton Baulenes, i la seva novel·la, El nas de Mussolini, que són els protagonistes del nou acte del novembre literari. Carme Verdoi ha recollit més informació. Doncs, a través d'aquest llibre, el que fallo és Anton Baulenes, intentar ficar-se en la pell d'una persona, que intenta matar una altra persona, l'assessor. Home, un assassí, això té un nom, assassí. Sí, el que passa és que ell explica que en concret, la idea concreta és d'algú a qui li encàrrec, que li encarreguen. Ah, un cicari, per tant. No ben bé, perquè ho fa per ideals. És a dir, que ell volia intentar ficar-se en la idea que algú arriba a matar i tot plegat, doncs per uns motius concrets, no només per diners, que seria el cas d'un cicari, sinó per una ideologia. Com a aquell, fa també Oswald, que va matar Kennedy, per exemple. Ho va fer per una ideologia? Jo crec que sí, no? O per diners. Total, que el que fa aquesta novel·la és situar-se a la Catalunya dels anys 20, i explicaré la història d'una jove revolucionària, que rep l'ordre de matar el dictador primo de Rivera. Justament, Lluís Anton Baulenes no volia que la història se situés en un context actual per evitar estar condicionada per notícies que apareixen cada dia. Per això va buscar aquesta ubicació temporal i geogràfica més enrere. Es va guanyar aquest premis en Jordi i Lluís Anton Baulenes l'any 2008. Ara està acabat d'escriure la caçada de la seva propera novel·la, i que sortirà el mes de març, i avui es presenta, però es parla, bàsicament, d'aquesta novel·la del nas de Mussolini, a la set de la tarda a la sala a les golfes de Cànchenestar. Avui ha passat pel just a la fusta un bon home, no? Un bon home? Lluís Anton Baulenes. Lluís Anton Baulenes, però que és un bon home. Home, perquè se'l veu bé. Com el definiries, Carme? No sé, no se'l veu bé definir un bon home amb algú que no conec. No vull dir... No, això no vull dir que sigui un mal home. Però, amb l'entrevista que hem fet, no sé si... No, es tengo prou. Què necessites per saber si una persona és bona o no, Carme Baulenes? No, però vull dir que no. Em sembla que estiguem parlant d'abundat. Perquè és escriptor i fa un acte, però no... Però les persones són bones, per naturalesa, o són dolentes? És la pregunta que fem avui a la penya del Morro. No el 3, 3, 7, 2, 3, 6, 7, 8. La pregunta xorra del dia. A través del Facebook també podeu contestar. Passem a un altre tema, perquè de mal vespre hi haurà un nou consell de joventut. Atenció, perquè aquest és un dels canvis que, arrel de les enquestes, que vam fer l'any passat a 500 llobres del municipi que anaven a l'Institut de Sant Just d'Esben, des de la regidoria d'educació i de joventut, sobretot que podrem dir regidor, que és el Lluís Montfort. Doncs van veure que potser estava bé que participés més gent, que no sabíem ben bé què era això, del consell de joventut. Així que és la primera vegada que sobra a tots els joves a Sant Just, entre 16 i 35 anys, que vulguin conèixer en què consisteix i que vulguin aportar idees o necessitats del col·lectiu, d'anar demà a dos quarts d'avui del vespre al casal de joves. Carme Verdoy ha parlat amb molta gent i també amb Lluís Montfort, però m'agrad que no hagi parlat, té més informació. L'hora del dia és que es parlara del projecte sumat per potenciar l'ocupació dels joves, del servei de mobilitat internacional, de les activitats del casal, de les subvencions també de l'any 2013, i es valoren tant la festa major com les festes atardors d'aquesta any. A més a més, s'obrirà un torn de preus i preguntes, justament perquè tothom pugui dir una mica la seva. Hi ha aquí tots els joves que vulguin insistir-hi, com deies, i serà a les dos quarts d'avui del vespre al casal de joves. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, sou originals de mena. Bé, saludem a la gent que ens està veient a través de la webcam de radiodesvern.com que deixa missatges com, per exemple, a l'Eli, que diu, veig que avui em toca escoltar-vos pel TuneIn, ni a la web ni a la livestream. Home, és que, perdona, segur no vol escoltar radiodesvern per internet, és que no sap els mitjans que hi ha, perquè hi ha com 50.000 maneres diferents d'escoltar radiodesvern. En fi, acabem ja les notícies de Sant Just, parlant de les properes setmanes, que es faran diversos mercats i fires a Sant Just d'Esvern per potenciar el comerç local. I també serà el mercat de Nadal aquest cap de setmana. Aquest cap de setmana ja són mercats de Nadal, eh? I depèn que gent que a Barcelona, que ja us ha passat, manubi les llums. I, a partir del 14 de desembre, es farà la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Caramena Verdoi té tota la informació. Doncs la d'aquesta setmana l'impulsa a l'Unió de Butiquers i Comercians a municipi, l'Ajuntament, per segon any consecutiu. L'objectiu és dinamitzar el teixi comercial de Sant Just, oferir els comerciants de també un espai fora del seu lloc habitual de feina per poder promocionar els seus productes i serveis. I d'altra banda, amantirem més atals, perquè parlarem justament amb la presidenta de l'Obic d'aquesta fira. Julio Durant? Sí. I d'altra banda, entre el 14 de desembre, com deies, i el 5 de gener de 2013, és a dir, d'aquí dues setmanes, i durant, si no m'equivoco, quatre caps de setmana, es farà la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Des de la promoció econòmica s'assegueix aquesta organització d'aquesta fira d'un missió d'artesans interessats a participar-hi, s'instal·larà el part del parador de dimecres a divendres i tots els caps de setmana, i s'hi podrà trobar parades amb un munt d'idees per regals de Nadal, com ara, postals, marmelades, peces de ceràmica, etc. La idea és també poder promocionar aquesta fira, i els caps de setmana justament s'hi faran diferents activitats, com actuacions musicals, concerts en directe, tallers nadalencs per petits i per joves, també sessions de compte a comptes, màgia o exhibicions de grafit. Oh, molt de l'elenc, molt de l'enganitzarà. Això és per dinamitzar una mica tot plegat. Sí, però molt de l'enganitzar, també, perquè el grafit, jo me'n recordo que quan era petit tenia com allò, click, click, click, click, i pintava la... Sí, ara fa això. No, perquè és molt tòxic això. Està ple de fes SSC de cursos. Ens dèiem unic. I llavors jo pintava la finestra. I també. Era macun, no? Unes boles i tal, que va ser clar. Jo dibuixant soc patètic, i llavors quedava un gargot difícil de descriure. Fia un olor curiosa, és veritat. Molt bé, però de totes formes... Estava molt bé, no? És tòxic. Estava molt bé, perquè passaves un temps allà com de curant i tal. I et pensaves que eres un grafitero, un punk, i... D'aquí la tradició s'enjustenca, potser. Sí, sí, segur, segur, segur que sí, segur que sí. En fi, per cert, aquesta versió l'escoltem de fons fantàstica de la Gumbó Jazz Band. Inversionant el desembre congelat. Pilla escarma, no? El meu tio menja aquest dissabte, ja és desembre, i com que el mercat és aquest desembre, doncs és el desembre congelat. Sí, perquè farà molt de fred el cap de setmana, o sigui que... Sí, no? Ja és això. Ja he llegit per algun tuit. Que avisa. Que avisa, que aquesta tarda diu que ploura. Està plorant. Està plorant ara mateix. I que a la nit també. A Sant Josep Bern, com a mínim... Per cert, tenim un parell de coses en marxa. La primera és que aquest dijous és bastant... Això no sé si dir-ho, perquè... Ara ja has començat a dir-ho. Aquest dijous és bastant probable que tinguem un grup que no ha tocat mai, a Sant Josep Bern, que es diu Enriu, aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. Molt bé. Sí. Els tècnics d'Esòs han plorat molt contents, però hem dit que potser són cirocets, però no ho hem vist. Els tècnics d'Esòs han plorat molt contents, però hem dit que potser són cirocets, però faran el cústic. Que els va molt bé passar als rius, amb el Cisco Cardona, el cap d'abans, aquí a Sant Justenc. I també d'aquí un parell de setmanes, jo crec que això ja ho puc confirmar-ho, farem un tas de vins amb el senyor de Can Mata, a la tertula esportiva amb Rafa Cano, Sergi Pón, i Edu Rodríguez no sé per què és menor d'edat, per tant, encara no sabem si podrà veure-ho o no. De totes formes, si algú vol venir al tas de vins, pot venir. També, obrim la ràdio aquell dia, com el rentapeu, una mica que vingui tot el que vulgui, el dilluns serà el dilluns 10 de desembre a les 6 del vespre. Carme, moltíssimes gràcies, ja sabeu que teniu més informació, a radiodesvern.com i ara mateix, no, ara mateix, no, a la set, als senyors notícies d'edició vespre. Bona tarda, Carme.Bona tarda. Bé, nosaltres som una pausa musical per escoltar un cantant del bas llobrega de Sant Faliu, concretament, que és el Joan deusà i amb els seus tipus d'interès, i tornem d'aquí uns moments parlant de coaching i de coses positives. Avui, amb la Núria Oriol, com hem comentat fa uns moments, sobre l'èxit i el fracàs a partir del resultat electoral del 25 de novembre de l'altre dia, i sobre el llenguatge que s'utilitza per descriure'ns un mateix i als adversaris. Serà interessant avui la sessió de coaching amb la Núria Oriol. Bona tarda, i fins ara. I arriben l'Hector i la Clara. Porten la nena a dormir d'anar al cotxe. I obro la porta a l'ajudit. Avui, ben sala, m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla. Quan sona a taula trec el sopar. Un monge exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol que faci? Hi ha gintonics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm. L'Hector diu, jo mai mai he desitjat fer un petó a l'ajudit. I afegeix jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú veu. I aquell d'art imaginat se m'ha clavat el cor i ho reconec i faig un club. I veig que a tots riuen de cop però l'ajudit a xecar el got. Em mira i diu, jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. I jo em congelo i he d'abans. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dos mesos. Muchachada, nuí, nuí! Afectivament sempre s'ha de mirar el costat positiu de la vida de la gent que ens està escoltant. La penya del Morro és la Núria Oriol. Bona tarda! A tota la gent que ens està escoltant. Cada setmana ja saben els nostres ullents que intentem treure allò més positiu que encara que costi del món que ens envolta. Tots els nostres partits de la gent que ens va escoltar, els nostres partits de la gent que ens va escoltar, els nostres partits de l'ésser human. Des d'un punt de vista molt optimista. Des d'un punt de vista positiu. I avui vols parlar sobre l'èxit i el fracàs a partir aprofitant els resultats electorals dels diferents partits i les eleccions del Parlament que ens van escoltar. I també els nostres adversaris polítics, com cada líder de cada formació sortia a explicar com havia anat la seva jornada. Començaria si de cas per dir que en tota realitat de les coses que ens passen a la vida hi ha expectatives, que no vol dir que sigui realment el que vagi a passar, sinó el que desitgem que passi. Aquestes eleccions, jo crec que quedava molt clar, no? Hi havia una expectatives molt grans per una posta independentista i que quedés reflexada ampliamente a les urnes. Clar, hagués la posta independentista quedat reflexada a les urnes, però diguem-ne que per alguns partits ha estat més desconcertant que pels altres. Això t'anava a dir perquè de fet sí que hi ha una majoria amb el dret a decidir per dir-ho d'alguna forma. Fins i tot hi ha més independentistes, com es diu el mandat anterior, perquè ara tots els 50 convergències són independentistes, però hi ha gent que l'ha decebut que convergència baixés tant. Sí, exacte. Començant per els mateixos membres de convergència. Lògicament. Però clar, és que una cosa és llegir el que la gent, o que molta gent del país pot estar demanant, i un altre com ho canalitzarà, perquè esclar, tu pots dir que sóc sensible a la demanda d'una dix, de x persones. Sí, però aquestes persones no vol dir que et votin a tu, encara que t'ho diguis que ho inclosen en un programa electoral. Aquesta és una de les primeres grans lliçons i que a més a més s'ha donat en altres moments de la història. Vull dir, perquè una mica en l'època del Giscard... Perdó. De quan era president el Jacques Chihad a França. Ah, Jacques Chihad, sí. Doncs avançar les eleccions també en un moment així que va dir... No, que així tindré més suport de cara al govern. Perquè tu saps que hi ha sí que es diferencia en aquest país el cap d'estat del cap de govern. No necessita una altra majoria, en el seu cas representa una majoria més retana, no? I avanço ara les eleccions, que veuen que hi ha un nivell de satisfacció molt alt, per com estic gestionant el que sigui cap d'estat. Diu, ja està, i resulta que li va sortir rava. I també li va passar el mateix, que a Convergència... Va guanyar a Lionel Gespé, el socialista, en el govern. Ja ho aconviure tots dos. Podem entendre que ara, per exemple, Artur Mas, cap visible de Convergència, lògicament estigui en hores baixes i amb uns ànims més baixos, no? Segurament sí. Segurament ja es troba a major de la dolça margó de la victòria. És natural, eh, amb les expectatives presentades. Però també és molt interessant per ell, perquè penso que, com a polític, pot créixer molt i, fins i tot com a persona, en profunditat. Però en profunditat de la bona. Vull dir, d'aquella que després et serveixen el dia a dia per prendre decisions molt adequades, més sensibles, amb la ciutadania, més propers a l'alt poble. Jo penso que veus, eh, segurament, estar visquent com un fracàs personal i de partit, en part. Però, d'altra banda, és una gran oportunitat, una gran oportunitat per preguntar-se, fins i tot de quina manera han explicat el missatge de que si totes les persones que votaven Convergència doncs l'han volgut de continuar votant, o han preferit votar altres partits, perquè han pensat que garantia millor la independència d'un altre partit, o bé que no eren independentistes, encara que Convergència ara s'hagi posicionat en aquest sentit. És a dir, és aquell moment que realment, per un polític que és un cop dur, però que li pot aportar moltíssima informació, també de què realment vol la gent, de què realment expressa la gent, les persones que expressem, quan estem demanant, protestant, reivindicant coses. I segurament, si ell fa una bona lectura i en clau positiu de tot el que ha passat, doncs com a persona i com a polític, en pot sortir molt reforçat. Ara, si només ho fa, en clau de partit, la lectura, aleshores, diguem-ne, és com si l'experiència no li servís de res, però si la fa en clau personal i política, l'experiència li serveix de molt, perquè li crea un pont de proximitat cap a tota la ciutadania. Bé, aquí en deixem una mica, amb el tema d'aprendre, una mica dels errors, no?, perquè tots a la vida ens han passat més o menys alguna desgràcia, algun moment dolent, però, vaja, com deia Guardiola, no hi ha més remei que aixecar-se, i aprendre una mica de l'error. Per cert, jo volia preguntar-te també sobre això de l'èxit dels fracàs. A partir del resultat electoral de l'altre dia, normalment estàvem acostumats a que tots guanyaven en certa forma, no?, però l'altre dia, escolta, hi havia clarament uns perdadors i hi havia clarament uns guanyadors. Sí? Això és estrany que passi en política, perquè, normalment, com et comento, sempre deien que guanyaven tots. Sí, és veritat, estàvem acostumats a una frivolitat política en què tothom guanyava, i jo, de fet, he agafat aquest tema, no tant per centrar-me en la figura del senyor Mas, i convergència exclusivament, sinó per reflexionar amplament sobre els partits, en què, evidentment, els que incrementen vots guanyen, però hi ha alguns, alguns d'ells, com per exemple Esquerra Republicana, en què guanya, i de seguida envio un missatge de... Home, estem disposats a garantir un govern fort, en condicions i no sé què, però, vaja, en política, aquest llenguatge és una mica de... Estic hoquetejant amb tu, però en canvi hi ha altres partits que guanyen, i en comptes d'aprofitar de parlar, doncs hem pujat, i tal, aprofiten només per parlar de la davallada del Mas, i també això em volia referir. És a dir, és símptoma de molta... O sigui, de dubte i de inferioritat, en el moment en què tu estàs parlant d'uns resultats positius pel teu partit, barrejar, en aquells moments immediats de l'acabament de la jornada electoral, barrejar-ho amb atacar amb un grup que ha perdut, evidentment, vots, encara que hagi guanyat les eleccions. És un clar símptoma de... O sigui, de... Doncs de que et cinzen, en realitat, bastant inferior. Vull dir, el sentit inferioritat, el sentiment d'inferioritat, s'amaga sempre amb reaccions d'orgull, de prepotència, i de voler, doncs, una mica, com trepitjar el que es considera l'adversari. I això sí que m'ha cridat l'atenció. Afrofites quan estàs en un moment bo, no?, que se suposa que has guanyat, tot es mantingut, totes per sobre del que esperaves, i afrofites aquesta energia positiva per utilitzar-la una mica com en negativa, podríem dir com, per exemple, el Berri Vera, que el primer que va demanar, és la denunció d'Artur Mas, quan havia triplicat el seu número de diputats. Vull dir, per dir-ho tan comunicativament, com amb el camp del coaching, no era el moment. És a dir, són persones, van demostrar ser persones, aquestes que van monopolitzar aquest tipus de discurs, que estan amb la fixació del pensament, és a dir, que són molt poc creatives. No saben veure quan és el moment adequat... Si podes dir que el diciar sentit que em macho, per exemple, o el Berri Vera són poc creatives. Doncs a veure, creatives emocionalment, eh? Clar, clar. A veure, des d'un punt de coaching, no? Sí, de coaching, perquè la seva fixació és tal que fins i tot en un moment de més dol, de guanya electoral, en comptes de voler compartir amb els seus militants i seguidors i s'impanitzant, al moment... Has fixat en un altre, no? Sí, exacte, has fixat en un altre i fan una lectura únicament partidista. O sigui, únicament partidista. I això, doncs, sincerament, és una pota coxa amb un polític. Quan, en el moment que entren a les lectures únicament partidistes, tu saps que aquí fallen reflexions profunes, arguments profuns, visions àmplies... Home, mira... I et fan sospitar coses, et fan sospitar coses. Perquè és el que et dic, la inferioritat, o es presenta d'una manera, de que no obro la boca, de que em amago, que prefereixo que no em notin, o justament a l'inrevés, amb totes les nostres d'orgull, de prepotència... Home, mira, repassant una mica el que van dir els candidats, per exemple, l'Opestena, que va perdre la representació parlamentària que tenia, i per tant, solidaritat va quedar fora del Parlament. Hi ha un gos que està burdan, eh? Sí, perquè diu, és veritat, que van quedar fora del Parlament, i ho reafirma. D'acord, i com es diu el gos? Es diu Ketti, rescatada d'una gosera. Ah, és una gosera. Ah, val, d'acord. Escolta, una notació a la gosera. Moltes gràcies, diu. Molt de gos. La noia és la monda. Doncs el que jo deia és que l'Opestena, de fer un paral·lelisme, també una mica va dir el mateix, no? Perquè va fer un discurs fixant-se amb una altra cosa, però en aquest cas va dir que els catalans havien decidit l'extinció de Catalunya, perquè no l'havien votat a ell. Exacte. Veus, és un altre llàstima en aquest moment, utilitzar aquestes paraules. És a dir, tu no pots pretendre que el ciutadà en respongui com tu vols, sinó que has de respectar la seva llibertat, i, evidentment, amb aquesta... Vaja, quan parlo de llibertat, entenc que els nostres drets acaben de començar amb els altres i la nostra llibertat, acaben de començar-la de l'altre, però vull dir que cap partit ni ningú pot creure que ha de monopolitzar, eh, en sentit de veure i de poder les decisions a la ciutadania. Clar, per exemple, Oriol Junqueras, que és republicana, el que va fer és felicitar els altres candidats, i sobretot els que havien pujat. Sí, exacte. O m'ho valoro, una manera molt positiva, en aquest sentit. Amb aquestes frases concretes, molt positiu, perquè, a més a més, és una mica com iniciar un camí de... després del seguirà, o no, eh, però de joc negre, es tracta d'això, una mica de saber que a vegades puges, a vegades baixes, és com tot, eh, la vida, i llavors saber estar en el teu lloc, i jo afegiria, fins i tot, en el teu lloc, amb elegància. Però, si no vols utilitzar la paraula amb elegància, amb dignitat. I la dignitat, la dignitat et fa felicitar els que pugen, i no aprofitar-te de la caiguda o del descalabre dels altres. M'estic referint ara, per exemple, en el cas de solidaritat, eh, que et li treni el Parlament. Un d'altres que entren nous, per exemple, és l'esculpe, les candidatures d'unitat popular, amb el David Fernández al capdavant, que una de les primeres coses que va dir va ser una salutació a la gent que està en lluita a TV3, referint-se a la vaga dels treballadors, per les retallades, i després va dir, bona nit, Palestina. Això, com ho valoraries? Sí. Adéu-me. Perdona, no riguis, ho va dir ell. No, ho sé, ho sé, però em fa gràcia, eh, com sempre ho vas buscant al puntet, dius, ara, a veure què, com ho valores. Jo valoro que aquesta formació és jove, és nova i porta molta empenta. Es va posicionar a favor de Palestina, suposo que amb tota la consciència de voler fer un paral·lelisme d'un poble que també és oprimit. El que passa és que quan parlem del conflicte entre Israel i Palestina, hi ha uns matisos, unes connotacions i tota una evolució històrica que diguem... Jo diria, per part meva, jo diria que no pot quedar simplificada amb una equivalència a Catalunya-Palestina-Palestina-Catalònia. Això seria la meva lectura, però la seva és, jo diria, en certa manera, una mica impulsiva, radical, i presentar-se trapitjant fort, no? Sí, sí, i tant. Per cert, que mira l'Eli, diu el xat, per exemple, llegim alguns missatges. Diuen, estem en una societat on el fracàs està molt mal vist, d'altres països el fracàs s'entén com un aprenentatge i, fins i tot, quan vas a fer entrevistes de feina, et pregunten pels teus fracassos i el que has après d'ells. Sí senyor. A més a més, en clau política, diu l'Eli, els partits haurien de prendre a reconèixer el fracàs públicament, però això no passarà fins que no associem. El concepte de fracàs el dà aprenentatge i no el de ridícul. Doncs és fantàstic el que diu l'Eli, perquè és exactament així. I, fins i tot, clar, si això ja no comença a introduir-se a les escoles, doncs imagina't, no anem canviant la nostra cultura perceptiva sobre l'èxit i el fracàs, però això s'hauria d'educar des de ben petitons, perquè això ens ajudaria molt a la vida. No per equivocar-nos més, per equivocar-nos millor. Però clar, això, de fet, és una xacra de la societat en general, que arriba la societat, enrirem, a vegades, de les persones que fracassen. Això, a veure, això és una crueltat que emmascara la por que sentim amb més mesura o menys a fracassar nosaltres. A vegades, quan sentim por una cosa, la nostra manera de reaccionar és en crueltat. I la ridiculitzem, ens en enfotem, etcètera, etcètera, per emmascarar la por profunda que sentim, que ens passi el mateix, o a la por profunda que descobreixin que nosaltres ens ha passat el mateix. Aquí requereix una feina, una feina per saber que, les primeres impressions que podem tenir tant de nosaltres mateixos com dels altres emocionals, hi ha unes emocions molt més profundes. I aquestes són les que generalment s'han de treballar, perquè requereixen tot un procés d'autoconeixement, tot un procés d'aprenentatge i d'entrenament que, de bones de primeres, no tenim. L'entrada no tenim. Moltes vegades, també, l'educació de base, com a les escoles, com ve a puntar l'Eli, diu que s'equivoca, pringa. Moltes vegades, a les escoles, i que s'hauria de redicar la por al fracàs des de ben petits. Potser estem en una societat que des de ben petits hi ha aquesta pressió, aquest estrès, d'haver de ser el número 1 en el que facis i d'haver d'estar a dalt de tot sempre. Sí, però primer, a dalt de tot sempre no ho està gairebé ningú, pot dir, en el món, sincerament, fins i tot en la llista dels milionaris de batreient cada any. Molt bé, sí. Doncs es van canviant alguns llocs, sobretot a partir del segon o el tercer, però van de deixar imaginat amb uns nens petits, amb una classe. S'equivoca un nen i tot... Uh, s'ha equivocat. I llavors, que la mestra o el mestre digués molt bé, s'ha equivocat i ho hem vist tots, però... Qui voldria i podria ajudar-lo? Què li diria que pot fer per solucionar això i que li sortís bé una altra vegada? I llavors sortirien nens i nenes segur, eh? Jo, jo, doncs, digues, què li diries? Que podria fer això, que podria fer jo molt bé. I a tu què et sembla, en el nen o la nena que s'ha equivocat? Ah, mira, doncs ara, per donar-li ànims... Doncs, si senyor, li donem una abraçada... O... Sí, sí, es tractaria d'animar a que els nens diuen... Anem a veure com l'ajudem, no el ridicul·litzem, i el nen fa seu l'aprenentatge. Clar, i de grans ens estalveríem un munt de complexes, eh? Això segur? Sí, segur. Molt bé, doncs, n'hauríem moltíssimes gràcies per aquesta dosi de bon rotllo d'optimisme que cada setmana ens portes al programa i intentant parlar d'aquest coaching de la qualitat, no? És una cosa que també hem experimentat setmana a setmana amb la Núria, perquè no sé si es fa molt això, però, vaja, és que molt mínim curiós. Per cert, un record i una abraçada a la Ketti. Moltes gràcies! Ketti, escolta, que ja tens un admirador admiradora, eh? Sí, jo, jo admirador, Jordi. Exacte, amb Ketti. Que vagi bé, Núria, moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda! I nosaltres d'aquí uns moments amb la banda de sonora d'Inception, originant amb la Clara Aguilar. Ràdio d'Espel. Durant de 8.1. Ràdio d'Espel. Durant de 8.1. El disc de l'Amerator. A la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica per tractar i curar el cançó. El disc de l'Amerator. A la venda només el diumenge 2 de desembre amb els diaris La Vanguardia, el Periódico de Catalunya, el Puna Vull, el Diari Ara, el Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i el Nou Esportiu. Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i el Nou Esportiu. El disc de l'Amerator. La banda de sonora de les emocions, diu molt de tu. El disc de l'Amerator. A la venda només el diumenge 2 de desembre. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compenjat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'Alfe era impressionant. Clar, el que vols fer i no? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de 2 quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. I tot seguit a la penya del morru, les bandes sonores de Clara Aguilar. Avui, Inception. Gran pel·lícula i gran banda sonora. De fet, aquesta pel·lícula és una pel·lícula de science a ficció. Exacte, és una pel·lícula del director Christopher Nolan, també de pel·lícules molt conegudes com és Memento, Batman Begins o The Dark Knight, que és el caballero escur. Sí, senyora, de fet, ha sigut el director de l'última versió d'aquestes de Batman i amb molt l'èxit, per cert. Per tant, un director, un cineasta totalment contemporani. Es va estrenar la pel·lícula del 16 de juliol del 2010 als Estats Units i uns mesos més tard a Espanya. Vam obtenir moltes nominacions als Òscars, no? Vam obtenir moltes nominacions als Òscars i als globos d'or. Em vau guanyar algunes categories, per exemple, els efectes especials o millor imatge. La banda sonora va estar nomina de tant als Òscars com als globos d'or, però el compositor, que és Hans Zimmer, no es va endur cap premi ni als Òscars ni als globos d'or. Hans Zimmer, que potser ajuntament amb John Williams, un dels grans compositors... Que ja trigàvem a parlar-me aquí d'ells, perquè són... Bueno, Hans Zimmer és una figura important que després en parlarem, perquè totes les pel·lícules possibles que et vinguin al cap ara les ha fet ells. De fet, les bandes sonors també em sembla que de cap manera, em sembla que el caballero escuro, que parla de mare, de Batman, també són seves. En fi, avui ens endrem amb Inception, origen. De què va l'argument, si és que ens els pots explicar? Perquè és una mica enrerebassada. És difícil, eh, però bé. Les he fet tres o quatre vegades per arribar a entendre alguna cosa. La història és Dam Cop, que és el personatge de Leonardo DiCaprio, és un lladre molt àbil, és el millor de tots, és especialista en treure informació, l'extracció, com diu a la pel·lícula. Què vol dir això? Ell és capaç de robar secrets molt valuosos de l'inconsent de les persones, diguéssim, i perquè suposa que quan estàs sumant és qualament més vulnerable. Són molt raro això, la persona que n'ajudis a aquesta pel·lícula. No, però és una pel·lícula de ciència-ficció. Està molt ben feta i la veritat és que tot desencadena cap a un punt, que és el final, on la pel·lícula tan bo que cap allà, com una mena torbelli, no? És increïble, i la veritat és que a mi em ve a marat moltíssim. Perquè, de fet, és la història que ell és un especialista en aquest tema, i té una oportunitat durant la pel·lícula que pugui com salvar... Perquè diuen que ell el que sap fer és descobrir arribar al fons d'aliment per treure els secrets que tots portem a dins. És molt frullant, això. Sí, sí, sí, i em sembla que és una mena de codi, el que busca, d'un gran magnat, gran empresari, i va de negocis, la cosa. Sí, la cosa és que ell té la capacitat per treure informació. Però, en aquest cas, però la pel·lícula surt una oferta, diguéssim, que ells ha d'envertir l'operació que és i anar a l'origen i posar una idea. En comptes de treure-la, és posar-la, no? Exacte, efectivament, efectivament. Esclar, és que... És que costa recordar l'argument d'aquesta relació. Sí, recordo que hi havia diferents nivells de realitat. I que, a més a més, tots estan en connexió amb el principal. Capes de somnis. A més, s'ha fet molt... S'han dit moltes comparacions amb màtics. Tu l'has vist a Jordi? Sí, que l'he vist a Matrix. T'agrada aquest gènere? Escolta, aquells que fan moltes preguntes. Sí, sí, està molt bé, està molt bé. El que passa és que a Matrix em va anar de la primera, perquè va ser com la cosa nova. Després hi ha Matrix, Evolution i ja es van passar una mica. Trobo que han fet bé només de fer una d'inception. Potser és amb dos anys, un any surt un altre. Aquestes segones parts fan por. Jo ho deixaria tal qual. En fi, una... Mira, mira, mira, la banda sonora. De fet, l'atenció... És una de les protagonistes d'aquesta pel·lícula, que ara veiem en tot moment, i, com veiem, també és molt reflectida en aquesta banda sonora. Tot i així acaba de posar el seu càrrec a disposició del petit. I això, que molts mitjans ja deien, fins i tot, que els Mossos d'Esquadra havien anat a la seu del partit socialista, el carrer Nucaragua de Barcelona, i li han presentat aquesta notificació. Jo crec que ara va anar a la pel·lícula... Ell ho ha desmentit. Ell ja l'ha desmentit, que tingui aquesta... Quedes com a molta estona pensant que ha descut la seva idea, perquè és moment de trencar closques que es fa difícil d'entendre. Però jo crec que a vegades passa això, no? Que és una pel·lícula tan difícil, de gent de ficció, que la gent s'espera, però tu passes bé. Perquè crec que és una barreja de... La imatge és molt bona als refits especials, però també, com que aquí parlem de música, crec que a la banda sonora hi juga un paper molt important, perquè és una música molt, molt emotiva, com aquesta que estem sentint a la mateixa. M'agrada molt. Home, ara em van venir imatges de la pel·lícula en real d'escoltar aquesta banda sonora del Hans Zimmer. Per exemple, quan s'emporta una noia que està aprenent, que li diu a la junta... L'arquitecte, sí senyora, que no està embarassada allà, eh? No, no. Però és com comencen a transformar i jugar amb la realitat del voltant uns refits especials també molt ben aconseguit, i coses que aquí sí que la van comparar amb una mica en màtrics, em sembla. Van començar, és la nova màtrics i tal. I els moments aquells amb càmera lenta, no? Què tipo, màtrics, són les bales, allò? O quan s'aixeca tot tot el... Sí, allò és molt fort. La ciutat de cop i volta i es posa en paral·lel. Sí, sí. Un perpendicular i la veritat és que està molt bé. En fi, de fet, aquest tema que escoltem impregna tota la pel·lícula, també, no? Sí, és el tema principal. Jo crec que, si escoltem tota la banda sonora, és una banda sonora típica d'aquest gènere, sense ficció, que fora d'aquest tema, que és la melodia principal, els altres són bastant... que, si te'ls posessin, no diries... Això és inception, no?, costa de reconèixer, perquè podien ser moltes altres coses, no? I jo crec que també és una banda sonora que no reba tant protagonisme com, si podria ser, per exemple, em vam parlar fa unes setmanes, com és l'exemple de l'O imposible, no?, que constantment és allò, la música, és un llenguatge superimportant, que no vol dir que no ho sigui, simplement, que està en un pla que no juga tant amb aquesta emotivitat, diguéssim. I com... perquè és una música que també marca molt un ritme, no?, que va acompanyant de fons, un arremó, un tempo, de l'estona que, a més, va creixent-ho... Com definiries aquesta banda sonora? Aquest tema que estem sentint ara mateix, i jo, que és molt diferent dels altres, superemotiu, és el que he dit tu, creixent-ho, i va pujant, i va pujant l'atenció. Però, en general, jo diria que és una banda sonora que és bastant simple en el sentit. Per què? M'explico. Vol dir que... Vegem aquest tema, si el tio està utilitzant 3 o 4 costes a l'estona, el que fa és jugar amb els tons, amb les intencions... amb la intensitat, perdó, i va desenvolupant durant minuts i minuts, i són uns acords d'armonia molt, molt sensible, no diguéssim. De fet, les bandes sonores de Hans Zimmer són increïbles, ni n'hi ha moltíssimes. Podríem dir que és un dels grans en la música cinematogràfica, no? Jo crec que és molt interessant, és que, si mirar amb la seva trajectòria musical, ha fet coses superdiferents. Ha fet pel·lícules des del ri León, passant per la dietor, per Pilharburg, la pel·lícula de les bandes sonores de Hans Zimmer, són increïbles, ni n'hi ha moltíssimes. Podríem dir que és un dels grans en la música cinematogràfica, no? La pel·lícula de l'Òrbore, l'Àrbore, la pel·lícula de l'Òrbore, la pel·lícula més coneguda, potser, com Piatas del Caribe, amb aquella bandesa sonora, que també l'aposarem aquí, perquè és molt molt xula. També a Mision Impossible, Tiel Mael-Luis, ho ha fet tot aquest home. És molt difícil, no?, fer un destacar-ne de les més importants. Potser les més recents, que durant aquests últims dos o tres anys, és el que parlàvem abans amb el teu Jordi, el The Dark Knight Rises, es diu? Sí. I el home de... Caderos Curo, exacte. I el home de Cera, que no l'he vista. I tu diries que es assemblen les bandes sonores que fa Hans Zimmer o que són diferents entre elles? Perquè això té un punt, per exemple, del Caballero Oscuro. Sí, exacte. I ser-lo com, per exemple, també és molt diferent, perquè fa servir contrabaixos, així, amb un toc francesat, fins i tot, i la sentit avui, és molt, molt diferent. Però, per exemple, en aquest cas, això és un tema també de la bandes sonores d'Inception. Dream is collapsing. És un exemple de... És com l'Antitis i l'altra tema, no? És aquí hi ha més instruments que marquen tensions. Aquest tema, no, però d'altres apareixen coses més electròniques, guitars elèctriques... Perquè ell és un tio que, en el fons, ve de l'amor del món clàssic, però també durant els anys 80, va estar molt molt ficat amb el new age i el synth and pop. I aquí ve, potser, un dels moments més reconeixibles. D'aquí uns segons, escoltem quina força apren. Aquest tema d'Inception. Ara m'he recordat Ramon Gener, d'Opera en Texans. Saps quan explica les òperes i diu... Són aquests moments perquè aquí vegeu com puja... Un homenatge al Ramon, sí, que va venir l'any passat al programa. Ah, sí? I molt maco una salutació a part de l'equip que és San Justenca, per cert, també. Ostres, aquí tots són de San Justencs, al final. Home, tots no, però de San Justencs hi ha per tot arreu. Alguna cosa més sobre Hans Zimmer? A mi m'agradaria que també de la banda sonora no és d'ell, sinó que és una cançó que és molt important. Però la pel·lícula que és aquesta que em sentim és... És veritat. Vols dir-ho tu, el nom de la cançó? No genereré ria. Exacte, de la Tiff Pia. Oh... No... Ria de ria... No... Jo no regré de ria... Ni la Pia... Com ha fet? Ni la Mar... No... No... No... Ria de ria... No... Jo no regré de ria... No... Se'n feia... Valia... Oblia... Oblia... Jo me'n puc... Passer... Passer... Passer... Saps què vol dir? Jo no regré de ria... Ostres, ho sabia... Jo em pensava que és... No me'n recordo, no. Jo em pensava que és no et dec res a pensar-la, però vaig aquí que un traductor d'aquests d'Internet diu que és sentir. I, per tant, de doer-ho suficient. Jo no sento res, ja. Jo crec que la cara hauríem de veure la lletra que diu sencera, però jo vaig sentir alguna cosa per tu, però jo no sento res. Ah... No... Jo no regré de ria... No tinc dubtes, perquè em sembla que era... El teu nivell de francès està tromptolat, eh? M'està tot allà amb bastant. Haurem d'avisar altres especialistes dins de francès de la penya del Morro, perquè la setmana que ve ja ens expliquin a veure què vol dir. O si algú ens està escoltant i ho sap, també ens ho pot fer arribar a través del mail, al Facebook de la penya del Morro. Jordi, no hem dit quan surt aquesta cançó, perquè la gent ho pensa, perquè posem... Estem parlant d'inception. És veritat, Clara. Són els moments que estan despertant del somni, o estan entrenant els somnis, que no ho recordo. No jo tampoc, però... M'he dit que és quan es desperta. Jo crec que són aquesta música. Algú amb els somnis, amb les capes dels somnis. Mira-ho a la pel·lícula. Moltes gràcies. D'amour, de la joie, de l'avant humeur, que no és el teu argent, que farà el meu bon èc. Jo vull crerre la mà sur el coeur. Allons, ensen, découvrir ma lliberte. Oplir-ho, doncs, tots vos plissés, bienvenus dans ma réalité. Que a mi cap a les 6 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro mentre escoltem aquesta noia, que també és francesa, com l'he dit ja, però una mica més contemporània. Zaz, amb el tema Jove. Que la Ellie, ara com que amb la Clara estava amb dient... com es traduï a Regret, eh, de Genet Regret-Rignol, diu, classe de francès, genial. Home, de res, que per això estem en un ràdio públic, i també té la seva quota de francès, bovis o no. El que passa que Regret vol dir anirà, eh, i no, com m'he comentat, no sento o no et dec res. Per cert, aquesta noia que sona de fons, les As, que moltes vegades també posem aquí el programa, què voldrà dir la seva lletra? Doncs mira, comença dient... Dona'm una habitació del Ritz, jo no l'avui, les joies de la casa de Chanel, tampoc les vull, dona'm una limousina, què faria jo amb això? Dona'm personal, què faria jo amb això? Diu, vull l'amor, l'alegria, el bon humor, no els seus diners, que seran la meva felicitat. Jo vull morir amb la mà al cor, anar junts, descobrir la llibertat, oblidar tots els clichés, els prejudicis. Benvinguda a La Meva Realitat. Anar junts, descobrir la meva llibertat, oblidar tots els nostres prejudicis. Benvinguda a La Meva Realitat. Una mica també la realitat de la penya del Morro, no ens enganyem. En fi, a la cançó de Piaf es pot traduir per empenadir-se. Ah, mira, veus? Una mica ja anava per aquí la cosa. Per cerca, a la segona hora del programa, perquè tot seguit connectem amb la xarxa antigament coneguda com ràdio, parlarem amb els Sergi Arrades del Casal de Joves. Ué! Bueno, sí o no, a més a més també avui tindrem el senyor... No, no puc dir-ho. És un personatge bastant conegut, jo penso, d'un altre emissor que també se met el seu programa a aquesta hora i que va intentar presentar-se com a candidat de les eleccions de la Generalitat de Catalunya, però finalment no ho va fer. Em parlarem amb ell a la segona hora. I també tindrem el cara a cara amb el Dani i el Joan. Fins ara mateix a la penya del Morro. Bip! Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajali, Ramon, companya. El secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, acaba d'anunciar que formalment, ni a ell ni a l'alcaldeça de Moncadir Reixac, Maria Helena Pérez, encara no els han comunicat que estiguin imputats en l'anomenada operació Mercuri. El secretari d'organització de la Generalitat de Catalunya ha dit que es tracta d'una trama de corrupció urbanística que tindria el seu origen al Sabadell, on aquests matí els Mossos s'han endut força documentació de l'Ajuntament i d'altres dependències municipals i empreses. Segons ha pogut saber la xarxa, els Mossos també han escorcollat la seu de la Federació de municipis a Barcelona. Per aquesta trama, es tenen imputats l'alcalde de Sabadell, Manel Bustos, i el cap de la policia local d'aquesta ciutat. De moment, hi ha 12 detinguts, entre ells, de l'alcalde de Sabadell i un ex regidor del PP que actualment està destituït pel seu partit. Anem fins a la seu del PSC, on, com deia, fa uns minuts ha comparegut Daniel Fernández Pere Sanz. Bona tarda. Bona tarda, el secretari d'organització del PSC. Daniel Fernández ha avançat que, quan rebi oficialment la notificació de la seva imputació, en el cas Mercuri, un present de cas de corrupció urbanística, Sabadell, en el que ha estat, com deia, ho imputat l'alcalde de Manel Bustos, posarà el seu càrrec a disposició del partit. De fet, Daniel Fernández ha d'anar a la comissaria dels Mossos a rebre aquesta notificació en breu. Fa uns minuts, en roda de premsa, explicava que renunciaria als seus càrrecs orgànics dins del partit. En el cas de que sigui imputat o cridat a declarar, evidentment seran d'aplicació les mateixes normes, els mateixos criteris que hem aplicat en el cas anterior. I, per tant, posarà el meu càrrec a disposició del primer secretari del partit i demanaré que, mentre no s'aclareixi, insisteixo en el cas d'aquesta hipòtesi, s'aclareixi l'afer, les meves responsabilitats com a secretari d'organització del partit també queden en suspects. Fernández ha confirmat que Bustos ja ha estat suspects del seu càrrec de secretari de Política Municipal del Partit, una decisió que ha explicat d'estat presa atenent el codi ètic del partit que s'aplicarà a tots els militants. La trama exigia a les empreses el pagament d'una quantitat de diners per tenir avantatges en la judicació d'obres i un 3% del cos de l'obra final. Segons la fiscalia, els diners del dipòsit inicial repartien entre funcionaris i polítics implicats. La investigació podria venir. D'any 2010, quan iniciativa per Catalunya Vers va rebre la denúncia de certs empresaris que els van alertar d'algunes irregularitats. A partir d'aquí, la informació que van recollir va desaparèixer de la seva iniciativa i es va interposar una denúncia. De la seva banda, Manel Bustos ha dit tenir la consciència tranquila i ha defensat que la seva gestió al capdavant també n'ha estat honesta i transparent. En declaracions a Ràdio Sabadell, Bustos ha mostrat tranquil i espera que tot s'acabi aclarint. La consciència tranquila que tinc i haver gestionat sempre una necessitat i amb resparencia hi ha una realitat, i que això no tinguin cap dubte, perquè estic segur que sí serà i que sí que serà demostrat quan acabi les investigacions. Però, evidentment, com a màxim responsable, tinc que donar resposta i assumir, en aquest cas, les conseqüències que segurament, en aquests moments, molts ciutadans estan veient com el seu ajuntament, la seva ciutat eslotícia, per una situació que, evidentment, desconec quines són els fons. Bustos ha anunciat que deixa temporalment el càrrec de secretari de Política Municipal del PSC. Protecció civil ha activat les alertes per risc de nevades als Pirineus pel mal estat del Mar, el nord és de Catalunya, i pel fort ben a les cotes altes de les muntanyes. Perquè fa el risc de nevades, de més de 15 centímetres a cotes superiors als 600 metres, la Vall d'Aran, la Alta Ribagolsa i també el Pallar Sobirà. Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Es manté el risc de precipitació ensenyar de les properes hores a les comarques de la meitat esti nord de Catalunya. A més, el Pirineu nevarà part de munt dels 800 metres, l'abassad nord, i part de munt dels 1.100 a la resta del Pirineu. Unes nevades que poden deixar ruixots de més de 15 centímetres de neu nova per damunt d'aquestes cotes. La previsió per demà ens indica encara ruixats a les comarques de la meitat esti nord de Catalunya. Atenció al vent del nord, la tramontania al Mastral, que a llar de les properes hores es reforçarà i també la baixada que experimentaran les temperatures. De fet, les mínimes del dia d'avui se'n registran de cara a les properes hores. Demà encara farà més fred que s'accentuarà una mica més a partir de dijous. Esports en xarxa. Bona tarda. Es parla David Amadoral, el nou president de l'Espanyol. Joan Collet es troba reunit a Madrid per substituir Mauricio Pochettino a la banqueta del club blanqui blau. Martelino i també Javier Aguirre són les dues possibilitats principals per fer-se càrrec de l'equip. D'altra banda, recordem l'Espanyol Rep de Malsevillia a la Copa amb el 3-1 en contra de la Nada. També el Lleugostera s'entrenara paterna. Demà també s'enfronta al València amb el 0-2 desfavorable de la Nada. I el Barça, el tènip blaurana, Tito Vilanova, dona descans a Messi, Xavi Niesta, Piqué Busquets i Jordi Alba per jugar contra l'Ala Vez. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'escriptor de Lluís Anton Baurenes és la seva última novel·la. El nas de Mussolini són els protagonistes del nou acte del novembre literari que es fa avui a Can Genestar, a la sala de les golfes. Tot plegat començarà d'aquí una hora a rebrar l'autor del llibre, que va ser premis en Jordi l'any 2008. A través del nas de Mussolini, Lluís Anton Baurenes intenta ficar-se en la pell d'una persona que intenta matar una persona. Lluís Anton Baurenes és la seva última novel·la. Lluís Anton Baurenes és la seva última novel·la. Va Hope, unametia a mal translate anys i emergir d'antiri, cucumber. La novel·la es dedicarà a la persona que intenta matar una persona. Explica-se veritat que l'última novel·la d'un altre personatge torna a poder proszę a l'exposició. A la sala, les grufes de Can Gynasta i l'organitza la biblioteca Jomarrerit, com dèiem, se'l marca dins del cicle novembre literari. Demà el vespre tindrà el lloc on no, Consell de Joventut. És oberta a tots els joves de Sant Just que vulguin conèixer, en què consisteix, i que vulguin aportar idees, propostes o necessitats del col·lectiu. La convoca la Rejudiria de Joventut, el dos quarts d'avui del vespre, el cas de les joves. L'hora del dia fixa que es parlarà de diferents qüestions, com el projecte SUMAG, per potenciar l'ocupació dels joves, el servei de mobilitat internacional, les activitats del casal, les subvencions del 2013 o bé les festes de tardor i la festa major. El Consell de Joventut és oberta a tots els joves de Sant Just que vulguin anar-hi, que tinguin entre 16 i 35 anys. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que aquest cap de setmana es farà la segona edició del mercat de Nadal de Sant Just. L'impuls en l'únior de botigues i comerciants del municipi i l'Ajuntament per segon any consecutiu. En vista d'Àlex i que va tenir la primera edició, el mercat de Nadal es farà el propi cap de setmana i l'objectiu és dinamitzar el deixit comercial de Sant Just i oferir els comerciants un espai fort del seu lloc habitual de feina per promocionar els seus productes i serveis. A banda de les parades dels comerciants locals, també hi haurà activitats per tots els públics. I, de moment, això és tot més informació a partir de la set, els Sant Just Notícies, l'Adícia Vespre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just desvern. Habitatges en plaça de parcament i trastè des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça Empresa Municipal de l'habitatge de Sant Just desvern informa de la propera promoció al barri de Mar i de Mar de Sant Just. 54 habitatges de protecció oficial de Règim General de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrella de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93-470-7930, 93-460-7930. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desvern. Què tal? Bona tarda, benvingut a la segona. Home, gràcies, gràcies. La gent que ens ha vingut a veure l'esplí número 1 de Ràdio desvern. Comencem veient aquesta segona hora de la feina del Morro. I també la comentem, perquè tot seguit, Serger Rada del casal de Joves de Sant Just. Un home, unes idees, un color, el blau, unes clapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda.Bona tarda, Sergi. Com estàs? Bona tarda. Hi ha plusa aquí al casal de Joves. Què està passant? La gent és allò que entra tota bruta i tot em va igual al casal de Joves i tot plegat, no? No, no, no, s'ha entrenat igual al casal. Ah, va. Ah, va, va. La gent ha fet allès. No, no, si s'està entrenant igual al casal. Pare en les rotatives, ara mateix, que fem notícia, Sergi. No, no, no, que continuïs la rotativa. Què teniu? Oralita? Com aneu, al casal? Bueno, jo en metro i després en bus. Ai... Bueno, aquest és l'humor, ja veieu, que es destila en aquesta secció. Un cas de setmana intentem saber què passa al casal de Joves. Per cert, l'el·lí cap de Vila, que està loca al xat dient... Ué, Sergi! Sergi! Sergi! Que és la meva fan número 1. Sí, com aquest de PM, no? Yo soy muy fan suyo. Bueno, en fi, parlant del casal de Joves, comencem parlant d'aquest consell de joventut, que atenció, demà, a celebrar el casal a la tarda. I, com a novetat, podem dir que pot anar-hi tothom qui li doni la gana. Sí, a veure, el... El consell de Joventut sempre està obert a que vingués tothom que li donés la gana, tan sols que els mitjans de... de comunicació d'aquest consell feia que tan sols vinguessin les sessions juvenils i la gent que ja venia situament al consell. Ah, perdona, pensava que anava a dir els mitjans de comunicació de Sant Just i Dicojo, a veure què dius. Mira, de fet, he de dir que me n'entero... Bueno, tot el que me n'entero del poble, si no és de xafarderia, és per ràdio d'Esber. Missió completa, hi ha una persona que es assabenta de coses i mira a la web. No, me n'entero de tot, fins i tot quan no treballo, que han revantat la caixa d'aquí del costat del casal. Vinga, quina bona notícia. No, no, però me n'entero. És que, perdona, però no és per res, però els serveis informatius de la ràdio fan molt bona feina. A través de Twitter, Facebook, i a ràdio d'Esber.com, i tots els informatius que es poden escoltar. En fi, què ets? Per cert, Sergi, que el consell de Juventud, que es fa de mala tarda, què és ben bé, això? Doncs, bueno, el consell de Juventud és un òrgan de participació juvenil, que representa, principalment, a les ingerats juvenils del poble, però també a tota la situació de ciutadania jove del municipi. Si és un espai de discussió, però també de treball conjunt, per promoure el queixament necessitiu de Sant Just, i la participació de Ciutadana. Clar, doncs, temàtiques d'interès per al jovent d'aquí del poble. Clar, però si venen nous joves ara, el consell, potser surten allò que vam comentar la setmana passada, que volen un parc temàtic o una bolera a Sant Just. Bueno, ha sigut una manera de que pegin i coneguin la realitat de Sant Just. Que no pot ser. Que realment es poden fer i les coses que no, no? A quina hora és, demà, el que és el de joves? A partir de la set. Molt bé, doncs, els joves entre la setia i 35 anys. Joves d'aquí, potser, de la setia i 40. Però, bueno, de moment, a la setia i 35, que poden anar-hi a la set del vespre. Per cert, Sergi, ja que et tinc aquí, deixem comentar que aquest divendres és el dia... No, aquest divendres no, sembla que és dissabte. Sí, però nosaltres soparem el divendres. U de desembre, dia internacional de la sida, i aquest divendres, el que és el de joves, també prepareu alguna activitat especial, què feu? Doncs, bueno, a més del típic estant informatiu amb follatons, diptis, tríptics... Preservatius gratis, també? Preservatius gratis. Ué, ué, ué, ué, alegria! Sí, sí. Vale, vale. El polvo del cada setmana està patrocinat pel casal de joves de Sant Josep. I si no, bueno, ja el del 2016, que és el meu cas. Però, vaja, i què és el que fareu, dius, el divendres? Doncs, bueno, farem el típic estant, no? Repartirem informació, repartirem preservatius gratuïtament, i també projectarem una pel·lícula que diu Kids, del Larry Clark, des del 190, no sé si la coneixes. No em sona, ara. Jo conec... French Kids, de Mac Ryan. Kids, nois. Ah, nois. Ah, sí. Escolta, surten, si home, sí, surten tots molt jovenets, no? Sí. De qui el nom? Com, per exemple... Clos Evinnyi. Clos Evinnyi o... O Clos Evinnyi. O Clos Evinnyi, eh, que no... Sí, sí, pot ser. Perdone, s'han fet tantes pel·lícules de 4 joves i rebeldes, que no tenen lugar en la societat, que, clar, hi arriben un punt que les confon. Bueno, aquest va de la sida. D'un jove que té la sida i no ho sap, i està contagiant a bastantes noies, i una noia que se n'entera, vol avisar-li que té la sida perquè deixi de fer-ho sense preservatiu. I a quina hora serà la projecció? Doncs a partir de les 6 de la tarda. I l'entrada s'ha de pagar l'entrada? No, no, gratuïta. A la sala de baix, el Cinecloputopia. Bueno, no sé si ho farem a baix, segurament ho farem a l'altre. Ah, del puxet. Molta gent... A la sala, obidim un llop. Sí, jo també m'ho sé. Serà per sales, el cas del joves. En fi, doncs, Sergi, moltíssimes gràcies, una setmana més, i... I llanta, ja, ja està. Hem d'entrevistar un candidat... Bueno, qui va ser candidat per les eleccions al Parlament de Catalunya? Perdona, va ser la Santín. A obidi o al cinema no? No, serà a l'autopia o a la sala de trobada? Sí, sí, sí, correcte. No dic que ho hem de deixar perquè ara ens està esperant, ja, una persona, un home, que va ser candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya, ara, al diumenge. Mira, té una trobaron. Sí, per això veig, és un programa aquest de nivell, ja ho veuràs. Més que el que el tenim ara, ho dubto, eh? Però, bueno... En fi, Sergi, moltes gràcies, que vagi bé. Ja tenim forn! Ja tenim forn! Ai, és veritat, ja tenim forn, home! Escolta, quina pena. No podem parlar més tot avui. Estender-nos més, no, en aquest tema? Home, jo ja saps que obriria el programa amb això. L'heu provat, heu fet alguna pizza o algun cupcake? No, encara no, encara no. Quants serà el primer? Doncs no ho sé, com porti uns canalons de casa. O sigui, ja t'acara el 2013 o el 14, potser, no? No, Magador. A veure si hi haurà un referèndum per la independència, abans que comenceu el form. Molt bé. Doncs escolta, Sergi, moltes gràcies. Mira, l'Elli diu, oi, ue, no sé què. Que vagi bé, Sergi, bona tarda. Un abraçada. Tres minuts. de la ràdio d'Esvern, i avui al programa us volem explicar una història una mica trista i també desgraciada, perquè no dir-ho. Per tant, a veure si podem fer un canvi musical per adecuar-nos a això mateix. Parlem concretament avui al programa d'un home que va voler presentar-se a les eleccions del passat 25 de novembre, com a cap de llista del seu partit. Ha estat fent campanya perquè la gent, el botès, a través, sobretot d'un programa de ràdio, el versió RACU, en aquest cas, però també ha fet campanya a través de Facebook i les xarxes socials. Diem que és una història trista, perquè ens vam assabentar molts votants d'aquest partit l'altre dia, que finalment no es podia presentar perquè s'havia oblidat d'inscriure's. Un fet lamentable i molt trist, patètic diria jo, que ha deixat en molts votants, per cert, tocats i orfes d'aquestes últimes eleccions, i potser per això, també, no sé, apunto, les enquestes no han encertat ni una, perquè moltíssima gent pensava votar-lo, però no ho han pogut, perquè finalment aquest candidat no es va presentar. Senyor Buigues, bona tardada. Buen tard, què tal? Com està? Ara que ja han passat dos dies de les eleccions, m'imagino que està una mica més calmat. Bueno, estic cada tocat, ja no és que m'ho oblidés d'inscriure'm, però és que ningú m'ha informat, sinó que no se'n va a dir, i suposo que no interessa, les noves idees, i una mica de boycott contra nous parties parties. Creu que hi ha hagut una campanya orquestrada d'algun lloc contra la seva persona? Sí, sí, és tot el món contra mi una miqueta. A mi ja m'havia convençut, només amb el seu Lema, que era vota Buigues, perquè sí. Sí, el Lema era molt clar, va connectar molt amb el poble, i la gent realment estava amb massa per votar això, i tot estava molt preparat per cibofària, però, bueno, última hora va sortir aquest... Bueno, però un tal, però per què no sóc president? Quin perfil... Sí, una llàstima. Quin perfil de gent creu que l'hagués votat? No sé si ha fet algun tipus d'estudi amb els seus assessors, joves, gent de mitjana edat, d'esquerres, de dretes... Jo crec que partim en tothom. Partim en tothom. Érem tan convidats, la meva idea, la meva forma de fer... Ja el meu carisma, tots, saps? Jo el calculo que partim en tothom m'hagués votat. El que passa és que potser el programa no va... Més o menys, eh? Més o menys. El programa potser... Dic més o menys, quasi tothom. Podria ser tothom, eh, també? Vull dir. Veig que no perd el sentit de l'humor, clarament. És que no. Vull dir que és sèrio. Casi tothom, a mi tothom, va poquet, eh? Aquesta cosa. Legim alguns missatges que s'han deixat al Facebook aquests últims dies, per exemple, a la Cuinidadero, que diu l'àstima que no es pogués inscriure a temps president, això que tenia el meu vot, una abraçada... Normal. El jet al carrer diu... El telèfon no tens d'aquesta noia? No, no, és un missatge per Facebook. Suposo que li pot enviar un missatge privat, no? Una abraçada, també, però despullat. És diferent, eh? Diu... El jet al carrer, per exemple, diu... Quina llàstima, senyor Boigues, vostè era l'única esperança per il·legalitzar la cervesa sense el gualt? Sense el gualt, evidentment. Sí, sí. I l'altre projecte que tenia és tirar terra a Palau de la Generalitat i fer-hi pisos. Especular allà, allò és el plaça Sant Jaume, allò és caríssim, eh? Doncs allà, duplex, escolta, amb això, ja té tot el déficit. Després, per exemple, l'Aurora Cabezas, que diu, avui l'he pogut conèixer, m'imagino que en un d'aquests mítings que va fer, crec que ja tinc el meu candidat favorit, diu el que més m'agrada és el nom del partit. Per exemple, el Miquel diu president, president, cervesa calenta per tothom... Les coses aparcaven tot, eh? Un partit era republicà, però amb quatre o cinc reis volíem proposar, amb un reis republicà, que fa allà, reis que no estiguin d'acord amb la monarquia, i fer de dret, és que res s'hi sentra, una mica d'anar a donar la volta, una mica de mar de jarta, i volíem ser independentistes, però tots centralitzats en Madrid. Un país totalment independent, una moneda independent, una frontera, tot independent, però tot dirigit des de Madrid. No, no. Per agafar una mica totes les tendències. Claríssim, i amb un sentit d'una quarencia, de país també enorme, com es desprèn. I això està federal, eh? Està federal, independent, i civilista. Escolta, ja acabem amb l'Isa, que diu, senyor Vullgas, jo el voto segament amb vostè a la fi del món, però clar, què... Normal, normal. Que el diria a tota aquesta gent que ha fallat, i que ha deixat com a indecis a última hora, vaja. I no sé si això crec que ha pogut influir en les enquestes, que per això també... Tinc pensada al vot, i que a última hora t'he hagut de canviar, i això ho ha deixat tot. S'ha de ser vist, que no ho entén, els que estudien això no ho entén, perquè hi havia un grup, un partit que no estava legalitzat, que no el tenien present en les enquestes, que és el que s'ha mogut, que he sigut jo. Clar, jo estic veient tot d'enalistes polítics, que munten tertulia, estaven rodones, el 3.24 a Agora, i potser no compten amb en Baixana. Però no està ben fit. Tinc menys feina, perquè hem d'anar allà a Pla de Genietat, amb aquelles moquetes, aquelles col·lomnes, aquelles coses. Home, jo no sé si hagués arribat a entrar pel Palau, perquè tinc aquí escrit que vostè va dir que tenia pensat d'imitir el dia del seu nombrament, concretament amb mitja jurada del seu càrrec. A la meitat, sí. Diu que era el país si hagués estat president, fer-ho en aquell moment perquè hi hagués unes noves eleccions. Sí, bueno, jo crec que sempre s'ha de consultar el Palau, i si a mig discurs hi ha canviat d'opinió, s'ha de demitir i convocar-les a les eleccions, jo crec que era el millor. Estan al moment que l'agafen a vostè que s'ha d'escollir, i demitir el discurs. A mig jurar la constitució, a la meitat, més o menys, ja ho tenia tot previst. De vegades, un cop així, una vegada, això sortia tots els mitjans, l'endemà, per ser la primera vegada de la història, passaria una cosa així. A mi m'agradaria conèixer molt el país també. També ha passat una cosa semblant a la Junta General d'Accionistes de l'Espanyol, que només s'ha escollit Joan Collet. Allà ja li demanaven la dimissió, només s'ha escollit. Ja veuràs com l'Espanyol ara nina cap al món. Bé, doncs escolti, no, senyor Boigues, una abraçada i moltes gràcies per l'entrevista en aquests moments tenduts. Gràcies, Boigues, gràcies. Gràcies. Bé, el senyor Boigues, lògicament, és un personatge del versió Raku, amb el Toni Clapés i tota la trupa al capdavant, i darrere del senyor Boigues hi ha l'actor Eduard Biosca. Eduard, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé. Molt content de tenir-te el programa. Gràcies per deixar-nos parlar una estona amb el senyor Boigues. Escolta, com va néixer aquest personatge, Eduard? Aquest personatge ja fa temps que va néixer. Es deia als bocasses. Bueno, és un bocasse de barra a barra. I jo el vaig treure amb la intenció de ridiculitzar una mica el pessimista mal informat, que tots tenim una mica dintre, tots tenim un bocasse de barra a barra dintre, que sempre ho veiem tot molt fàcil, que això ho faríem així, que si jo fos president faria això i faria allò altre, i jo sempre he pensat que les coses no són tan fàcils com ens sembla. Però jo soc optimista, jo sempre defineixo l'optimista que no és el que pensa, que tot és molt fàcil, sinó el que pensa que és possible. És diferent. Perdona, entre tu, Eduard Biosca i el personatge senyor Boigues, hi ha moltes diferències. Home, jo espero que sí, espero que sí. Home, hi ha coses molt positives. Aviam, jo crec que el personatge de Boigues, m'agrada això, el que t'estic explicant, transmet bon rotllo, perquè ell trenca amb tot la servicitat de les coses, que és la funció de l'humor, no trencar esquemes, i això va molt bé pel pensament, perquè trencar esquemes, i buscant noves fórmules i vales, ràpides stormings, és a dir, tonteries. Això no va dir aquest home, és que diuen moltes tonteries sense cap lògica. Però el ràpid storming és això, és dit, tonteries sense cap lògica. I de cop i de dir-ne, moltes pots sortir una generitat, una cosa que dius, això es podria fer. Si no fas això, si no hi ha bogeria, no arribes a la generitat. Jo que el Boigues fa això, i que el Boigues és un moment de tonteries, i de tant en tant, per casabilitat, perquè ell és més burro que el que agar, diuen una que dius, és terra o amb això. Clar, diuen tantes tonteries, que al final no és veritat. Per cert, té algun tipus de relació amb l'espectacle que fas cada diumenge a la tarde, al Teatre Neu? El que faig al Teatre Neu és això, és un predicador de l'optimisme, sigui ser el contrari. I, bueno, però, al final, que el que faig és que hi hagi un esquetx que surt el personatge de la senyor Boigues. Això és el típic, que els pessimistes van de crítics, i es pensen que això és super... es fa intelectuals, perquè ho critiquen tot, i és molt fàcil. I la prova és que qualsevol idiota pot criticar. I el boigues ho critica tot. És la demostració que qualsevol idiota sap criticar. Home, de fet, aquest és un monòleg que fas al Teatre Neu, i, no sé si ja s'ha acabat amb tots, o encara que queda algun? No, hi ha molta feina. De fet, els pessimistes són majoria. I ja ho eren abans que hi hagués crisis. O sigui, aquest espatac que ja vaig crear abans de la crisi, i tothom, la majoria de gent és pessimista. Però això sempre ha passat, o sigui, això jo me'n recordo. Ahir me'n recordo i no, me'n recordo, evidentment, però no hi era. Però jo què sé, la mitjana, tot el món estava paralitzat per culpa dels pessimistes que deien que l'horitzó era la fi del món. Que hi havia uns monstres i no sé què. I això ho van paralitzar tot, perquè ningú s'atrevia a anar més allà. Menys mal que hi va haver un optimista i valent, que va dir, hòstia, anem a provar de la més allà que trobem. I això sempre ha sigut així. Home, veig que tens dos personatges molt diferenciats, completament antagonics, un que és molt pessimista, i l'altre que és més aviat optimista. Però tu estàs bé, no, Eduard? Sí, sí. Jo crec que em dona, el Vullgas em fa, que pugui descansar d'aquest... El espectacle aquest, com acaben els pessimistes, és molt jo, és molt el que jo penso, amb humor i tal, però és molt... Va bé després desconnectar i fer el Vullgas. Que, per cert, fa uns mesos vas organitzar la primera manifestació d'optimistes indignats amb els pessimistes a l'antiga fabricat mòrids de Barcelona. Com van anar aquesta... Molt bé, va venir força gent. I vaig dir que tothom vingués amb una prenda de color carbassa, que és el color del canvi de la transformació i l'ultimisme. Home, diuen que el tronja carbassa és també el color de l'energia. Sí, sí, sí. I, bueno, l'ambient que es va crear allà, és la sensació que vam tenir tots, és dir, això s'ha de fer més. Perquè es crea un ambient tan positiu, i després tothom té projectes, tothom té idees, tothom... Veus claríssimament que si tots fossin més optimistes, el món aniria molt millor, seguríssim, eh? Si no hi ha cap mena de dubte, perquè és d'on surten les transformacions i les idees surten sempre les optimistes. Sí, sí, no, però és que, a més, aquest tema de l'optimisme et preocupa, perquè, per exemple, vas trobar en llibre que es deia... optimisme, o que es diu, va, optimisme global, sent arguments en contra dels pessimistes i a favor de la felicitat. Aquest és el que li va estar a les llibres d'ara, en català i en castellà. De fet, primer vaig fer el llibre i després l'espetacle. Primer, a còpia... Jo sempre havia fet espetacles d'humor, però vaig trobar que sempre discutia amb els pessimistes. I vaig veure que era molt curiós que tothom, o sigui, això era en l'època de que n'havia crisis, eh? Tothom era pessimista. La majoria de la gent que em protegia era pessimista. I ningú em sabia dir una època de la història, on visc que és millor que avui en dia. I no dic que avui en dia es visqui bé, ni molt menys, el món encara està molt malament. Però menys malament que en el passat. Ningú m'ha sabut dir una època, dius, no, mira, hi havia tant època, que a l'Espanya s'havia d'anar més gran, hi havia més llibertat, hi havia menys claus, hi havia menys misèria, no m'ha sabut dir ningú. I, en canvi, tothom és pessimista. No ho entenc, si el món ha anat millorant, per què collons hem de pensar que anirem a pitjor si fins ara hem anat millor? Ja. Sí, sí. Tens raó que l'està pensant que potser l'església, quan està amb el paradís, però clar, això és una visió... Això fet molt mal, perquè identifiquem la naturalesa amb el paradís, perquè ocupa d'això de l'església. I, clar, com que abans vivíem amb la naturalesa, ens pensem que la naturalesa és el paradís. Però clar, si mirem una miqueta, ens informem una miqueta, no passa massa, eh? Veiem que quan vivíem amb la naturalesa, tu tenies un tracte de Bendicitis, i la naturalesa que feies és matar-te, diguem-ne. I la probabilitat de que, quan la teva dona estigui embarassada i tal, morís, era molt elevada, i no havia anestècia, no havia re... Bueno, era més infern que paradís. No, no, escolta, m'has convençut, eh? No, no, esclar, és que és fàcil, convença, perquè tinc raó. Ja veig que ho tens molt estudiat, això de l'optimisme. Sí, tinc 100 frases típiques de pessimista rebatuda, 100. Ah, sí? Com, per exemple? Doncs no sé... Per exemple, hi ha una frase que diu molts pessimistes que està allà que es pensa mal i acertaràs, no? Sí. Aquesta frase, si l'apliquéssim tots, destruiríem la ciutat en un dia. Si la ciutat es basa en la confiança. Si tothom pensés malament de la gent que l'envolta, la família, la ferna... Horrorosa. Jo dic que pensa mal i algunes veces acertaràs, la majoria de veces t'equivocaràs i sempre t'hi amargaràs. Està bé, està bé. I això parla de l'espectacle, no? Clar, sí, sí. Per cert, la de Berbiosca ja fa molts anys que fa humor, perquè va ser un dels fundadors de la companyia de teatre. Poc a conya. Poc a conya, perdó, eh? La broma fàcil. Amb la companyia, perquè veu fer molts espectacles, com el Molts desgràcia, ara estan de poca conya, matrícula d'humor, veu estar a la Fira de Tàrrega, veu estar al Teatre Neu també, no és en el Club Capitòl, veu fer moltes gires, vull dir que no sé si et vas cansada de treballar en companyia, perquè està barriudejat de pessimistes o què? Bueno, alguns sí, sí. Però no, no, no. Vam estar... Perquè vam començar amb molts joves, que 15 anys estaven fent esquechos conjuntament. Un d'ells era el meu germà, o sigui, que ja vam començar amb molts joves. I vam estar uns 20 anys fent esquechos en un trio, i era fer-me esquechos. Sí, home, jo recordo. Recordo, a més, haver-ne anat a veure algun, com el d'una pissarra sobre uns càlculs matemàtics, que... Triomfava molt, eh? Aquella, per mi, és el millor esqueix que de tota la història poca conya. Un matemàtic que havia calculat el coeficient d'estupidez humana, no? Sí, soy señor. Sí, señor. Aquest era boníssim. A mi em va agradar molt, un dels millors, també, que hi ha més a més, i tenia com un ajudant, que era una mica tontet, i al final... L'ajudant intentava que no li funcionés, perquè li feia molta ràbia, perquè era molt pedant. El matemàtic era molt pedant, i l'ajudant el volia fotre. I anava a canviar els resultats de la que s'adonés a l'altre. Tot i així, li anava sortint del resultat, era correcte. Gràcies a que l'altre l'ajuda... És veritat, l'anava atrolegant, però gràcies a... Tot i així li sortia bé, no? No sortia bé cada vegada. Ja està molt bé. Per cert, tu vas estar a l'Omas Plus escrivint guions? Sí, em va agafar el Paco Mir, d'altre cicle, que feia els guions... A l'Omas Plus hi havia un esqueig que es deia Los Craques. I un esqueig que durava, i me'n recordo, encara, 37 segons. Perquè m'ha dit, has de fer guions 37 segons. Jo encara no havia fet mai televisió i vaig estar sortia. S'ha d'acuadrar, això. Va fort la tele, eh? La forta. Sí, sí. I al final te costumes, eh? I durant... fas idees, fas idees de 37 segons. I quant temps vas estar fent tu? No me'n recordo, sí, vaig estar un any o així fent el que... Era ja l'última època de l'Omas... Hi havia diversos guionistes, eh? De cada 4-5 setmanes en sortia un de meu, per Déu. Una què? No vull dir que hi hagués diversos guionistes. Perquè agafava diversos guionistes, i després de cada 4-5 programes, en sortia un de meu, jo. Ah, va, va, va. I aquella època, de què anava tot això dels esquejos aquests de l'Omas Plus? Era un mini monòlogo. Era un tio i sortia i explicava una història. Però jo me'n recordo un, el que vaig fer jo, que era un pintor. D'allò me'n soc un pintor. I el tio era un pintor de les parets del Museu del Prado. I el tio no sabia si estava orgullosa o no. Perquè, clar, pintava el millor museu del país. Allò, quan les parets se'n broten i tal, ell li passava una capa de pintura. Sí, però, clar, a la altra manera, un pintor de bloig agor, d'acord. Però, clar, no podia signular la seva obra perquè deien que feia un grafiti. I deia que estic al costat dels millors pintors de la història. La meva obra està al costat de les millors... Eduard, tu em quedes inspirat per fer humor? Doncs no sé, jugo bastant moltes vegades amb l'assort. I no sé, depèn de... depèn de... Clar, és molt diferent, el que m'haig d'inspirar si faig algú i que és que si faig l'ultimista. L'ultimista, sempre hi ha una base, que és sèrie, que és el que vull transmetre, ho crec. Jo crec que és el que sorprèn. Quan la gent va al teatre neu i veu el monòleg, sorprèn de veure un actor que, realment, està fent de predicador, realment. Sí, perquè realment predica allò que està dient. Pridica d'aquests fliquis d'abans, però realment creu amb el que diu. Això és sorprèn molt, és clar, és un tipus de humor que m'haig d'inspirar amb unes coses molt diferents, que és el que jo crec. I el buigues se n'ha de fer riure i posar-te dintre de la seva pell. Sí, aquesta és a la sala de dalt, la gran o la de baix? Sí, la del mig. El restaurant, les gent és tan tauletes i tal... És un ambient molt xulo del teatre neu, eh? Sí, sí, sí. És al bar al costat i això ja et va i tot plegat. Doncs em ficava diumenge a dos quarts de set de la tarda, al teatre neu, amb aquest monòleg com acabar amb els pessimistes. Tenim que agressiu el títol, però... No, però escolta, s'ha d'exterminar, no? Sí, jo faig broma que s'hauria dit com acabar amb el pessimisme, però a mi m'agrada més perquè això toca collons de pessimistes. A mi m'agrada tocar els seus collons. Eduard, moltíssim, gràcies. Continua fent-ho, carrirem molt. I bé, que vagi molt bé el teatre neu, que diu menja. Gràcies per l'entrevista i bona tarda. Molt bé, a vosaltres. Així, bé. ... La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Svern. Home, ens agrada aquesta sintonia, la música que dona pas el cara a cara, amb el Dani Martínez i el Joan Cilibeia, Dani, bona tarda. Bona tarda, Jordi, bona tarda. Ja sabeu que ells dos fan segon de sol, a l'Institut de Sant Just. Sí, segon de sol. Però treu un moment la música, a favor, perquè veig que avui... Sí, estàs tu sol, de fet no estàs sol, perquè veig que també està... Tinc que aquí ja he reemplaçat el Joan. Amb el Sergi Porn, no? Sí, sí, sí. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Perfecte, una secció. M'han dit que el Granada de la Pella del Morro tenia molt ben alimentat. Però això no és el Granada de la Pella del Morro, això és la cara a cara del Dani i el Joan que... Has equivocat de secció, ho sentim molt. O sigui que ni el Granada ni a re, no? No, principi no, mai se sap, perquè aquesta secció mai se sap com acaba. El que passa és que jo et dic una cosa, perdona, Dani, que m'he fet aquí, però si no he vingut el Joan, què faràs, el cara a cara amb el Sergi? Bueno, no, no, no. No tenia la idea. Que la cara a cara de què? Jo crec que ells fan un cara a cara... És que ells fan un cara a cara... A la setbrana, també era marinera. Perdona, el Joan no hi és, no vindrà, tampoc? No, avui no vindrà perquè ha tingut un problemi escolar, perquè aquest exam... Ara aquesta... A veure, què passa? Aquesta setmana de desembre. Tranquil, tranquil, Dani, tranquil. Aquesta setmana de desembre... Aquesta és... Ara les dues primeres setmanes de desembre s'apropa la primera evaluació. Ah, hòstia, la primera evaluació, que fort. I llavors... Perdona, és de les pitjors de totes, és la primera evaluació? Sí, sí. O que sí, Sergi? Normalment, la primera va malament, la segona ja remontes, i la tercera ja és final feliç. Sos per la porta gran de l'institut. Doncs hi ha un quatre... Aquesta setmana té quatre o més exàmens, i ha tingut que aprofitar aquesta oreta... per estudiar. Per estudiar. I dedueixo que tu passes de tot, no? No, és que anem a la mateixa classe, però jo vaig al grup reduït, i llavors no tenim els mateixos exàmens. Ah, grup reduït què vol dir? Un grup que t'ajuden. Que fan més hores, no? No, és el mateix, però t'ajuden a... a que entenguis més coses a les... Però això només a les matèries que costen, és a dir. Matemàtiques, les llengües... Està bé. En la meva època no hi havia grup reduït. Hi havia un noi, que era... Però clar, era... Saps què passa? Abans, quan hi havia l'un dels 25 alumnes paraules i tot això, ja no volia fer grup reduït. En canvi, ara, com que hi ha 35 alumnes paraules... Ser veritat, eh? Ui, està molt content, els professors, amb la consellera d'educació, i l'Enric Gau i està molt bé. En fi, doncs, Dani, moltes gràcies per venir, perquè és total, si hem de fer res. Sí. Ara poso aquí els peus, em poses aquí el que sigui. Molt bé. Unes tapetes, aquí em portes... No, no, no, no, no, no. Sí, sí que haurà d'anar al final. Ah, veig que sí que hi haurà al final, no? Xaca, xaca. No, però escolta, no... Què vols dir, això? Xaca, xaca. No ho sé. No, xaca, xaca, és posar els peus aquí. Ah. No m'heu vist al Gés, per exemple. Ah, sobre, eh? Doncs tot avui en dia puja d'una manera molt curiosa. Sí. Dani, ara tu, que en sèrio, és que hem de fer un contingut pel programa, perquè si no ho deixem aquí. Bueno, potser hem de fer un contingut del programa, si us plau, si pot ser, gira la fulla. Que gira la fulla, jo, eh? Sí. Ah. Una fulla, ni que fulla. Ah, sí, però la debat de penjar al mur no sé què i tal, li fulla. Però, escolta, una cosa, si estigui llegint la giga, posa entrevista a Jordi Domenec. Sí, entrevista a Jordi Domenec. Però... a veure-ho, a veure-ho, a veure-ho. Què vols dir? Que em vols fer una entrevista? S'ha escrit un crim? No, no, s'ha escrit una entrevista. Perquè vaig aquí a que tot de preguntes... El que passa, clar, jo no vull saber les preguntes si me les fan entrevista. No? No, pues... Però una cosa, això... Sergi, vés a agafar-li el full. No, no, cal, no. No, no, ja està, ja. L'ha tirat a la paperera. O sigui, de debò que... Vols fer una entrevista a mi, eh? Sí, home, si estàs disposat a respondre a totes les preguntes... Home, Sergi, com ho veuràs, això? Que jo potser la gent es pensa que ho he decidit, dius. Jo crec que es facin entrevista i... Sembraré com altres programes que es fan autontravistes, la gent. Jo ho trobo, bé, sí, com una sorpresa, però crec que tindria molta més gràcia si ho féssim amb el polígrafó. Ja. No sé si ho veus a algun programa. Sí, sí, sí. Bé, clar, tu qui ens podries mentir com a bellacos? A veure, perquè què vols preguntar? A veure, Dani, què vols, fill meu, criatura, què vols preguntar? Vale. Avui et fareu una... Bé, sí, bona nit. Sí, mirin, bona nit. Avui et faré 10 preguntes, petitetes, i... cadascuna té paraules, comes, punts i signes d'interrogació. Molt bé. Una pista que diu molt ja. Molt bé. Jo em quedo de tot el que ha dit l'Anny. Em quedo que, de moment, avui faré sol dir que potser aneu ara més. Serà la gran entrevista. Sí, sí. La pregunta, no? Va, dispara. Comencem. Va, a veure. Primera pregunta. Sí. Des de quan portes a la ràdio? Des dels 3... 13 o 14 anys, a més o menys. Més o més la meva edat, no? O sigui, porto dos anys. Sí, sí. Home, Jordi, diríem que és un membre sorgit del planter, no? Sí, sí, soc el Tito. Aquesta casa es confia molt en el planter. Sí. Si no, ja em diràs tu. Que no hagués de fer. Home, si algun dia... Si algun dia la penya del mor s'acaba d'un nou vulgui, d'un nou vulgui. Que no vagis tu darrere, eh? Home, jo estic el planter. No sé si estic preparat per fer el salt. Sí, segur que sí. Home, el Dani... De fet, el Dani. Home, el Dani que siga pot estar content de veure que la gent que ha sortit el planter ha arribat junts. Exacte. Com tu parles d'anàlisi de la Rasmel, resposta, no? Correcte. A veure, quin és el teu millor record a la ràdio de aquests anys que portes? Home, mira, els primers que en venen són els programes de reis. Perquè allà truquen molts nens, demanant un regal, perquè quan els reis max passen per la ràdio el dia 5 a la nit i tot plegat, es fa una carta, on es demana que, si volen deixar alguna cosa, com la carta del reis de la ràdio. I tots els nens i nenes que truquen aquella tarda, que aquest any es tornarà a fer, que molts i molts anys que es fa, si s'han portat bé i passen el dia següent, tenen un regal del reis que han deixat a la ràdio. I això és una de les millors... És molt solidari, també. Home, la veritat és que no sé solitari o no, però està bé perquè... Està molt bé. I, a més, cada vegada truquen més nens i fer un programa professional d'aquestes característiques que no parlen de trucar nens i parles amb els nens i amb l'audiència directa, perquè és un... Un no para. Un no para. Té a veure com 20 o una vintena larga de trucades una hora sense parar la centraleta. I amb alguns reis, parat alguna vegada, doncs tenim declaracions. No, no, no. És motivo de on de satisfacció... Ja està. Perdona, però aquest regne és de Sant Jordi, perquè si posa Sant Jordi diria, nens i nenes de Sant Jordi, és veritat, és veritat. Molt bé, venga, sempre et preguntem. Vale, tens algun lucutor que també sigui el teu ridot? S'ho va ser el japon. Home, per mi està la vida... Hola, soy Gino. ¿Algún locutor o de més a dalt? De més a dalt. Home, jo era molt fan de... Tomàs Roncerdo? Jo vaig començar a la ràdio escoltant alguna fuente, quan el coneixia... Faia pocs anys que era conegut aquí, que feia un programa de ràdio que es deia El Tarrat de Ràdio. I allà m'agradava molt com ho feia. I què et va dir, alguna fuente? Quan? No sé. No sé si l'has conegut alguna vegada. Va venir aquí, va venir... Fa un parell d'anys, l'heu sent entrevista. A la penya del Morro, molt bé. Ja et va tendre bé? Molt maco, sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Aquesta era la quarta pregunta que tractava d'això. Has parlat alguna vegada amb ell? Sí, sí, sí, doncs això. Fa 4 anys que venia aquí a la penya del Morro, i em va tractar molt bé. Està molt bé. Home, la veritat és que per una ràdio local, que hagi vingut una figura com l'Andreu, no? La veritat és que... És un puntazo. No va ser fàcil, però va venir. El que passa és que va donar la qualitat, que jo, quan el vaig anar a veure, a la ràdio Barcelona, ens vam fer una foto junts, i, un dia, quan un dia... No sé la teva arma. Per saludir-lo. Com que ell té el plató aquí baix, l'Alterrat, que té un plató just davant de l'ITV. Aquí vas, Alterrat. Alterrat, la productora té un plató aquí baix. Ah, l'Industrial. El costat de l'ITV, va anar a entregar una carta, després del programa, dir-li, escolta, perquè no veig un dia a la ràdio, tant d'anys que portes aquí treballant a Sant Just, venint cada dia, i sí, sí. Al final diu, bueno, ja no em va dir res, i les seves secretàries ho posen en contacte amb vosaltres, al cap d'un mes, una cosa així. I sí, sí, va dir que... I què va ser la secretària?No ho sé, no ho conec, va ser per ment. Però no, no, l'Andreu superveu. I vas veure la foto de perfil? Era guapa? No, no, no. No, no, no, no, escolta. Fa vergonya, eh? Respondre aquestes preguntes, però no va. Vale, s'ha guapregut. Què veus, què veus? Ets d'aquells locutors que viuen de la ràdio, o que viuen amb ella? A veure, què vols dir, que viuen amb ella? Que viuen amb ella. Que me'n vaig a dormir amb la ràdio, per exemple? No, que sempre estàs amb la ràdio, que tot el dia... Jo me la poso molt al cotxe. Me la poso molt al cotxe. A mi de casa, aquí, a la ràdio, 15 minuts, sí que... Escolta, el que passa és que majoritàriament... a baix, a partir de les 4, potser escolto una mica el clapés. I després, també, però sobretot, quan vaig en cotxe a ràdios musicals, eh? Hem avui tant de ràdio. I, ojo, que he descobert una ràdio que m'agrada molt últimament, que es diu Roque Faima. Roque Angol? No, no, no, Roque Faima. Està al 103.8, o així, i m'agrada molt la música que posa. I el Matí? El Matí no escolta gaire. No escolta gaire. Estàs dormint. Sí, sí. Sí, dormint. Fins, no sé, les 4 o 4, 5, que ja em llevo allà. Jo m'he de faig a la penyada del morro, de la 5 de tarda m'estic afaitant. Llavors, ets dels que viuen amb ella? Sí, sí, podria ser. Ets un periodista incisiu, eh? Molt bé. Amb malos puentes de ràdio d'esperma. Sí, senyor. No, ara en seriu. Quina d'aquestes 3 ràdios prefereixes? Chon, chon, chon. Draco. Catalunya Ràdio. O Ràdio d'Esvern. Home, li has posat molt fàcil. Perdona, perdona. Et diré una cosa. Mira, sembla un tòpic, però Ràdio d'Esvern. No, no, no, no. Home, no filotisme. A on et paguen? A aquí i allà. M'han pagat a dos ràdios, totes les que has dit. Però, a part, és que... Home, amb els pocs mitjans que tenim aquí, és que és una barbaritat, el que arribem a fer, i moltes vegades informativament parlant, eh? L'altra cosa ja és mitjant de gent i tal. Però el mateix nivell que... Aquestes ràdios que has comentat, com que hi ha ràdio o recú, recú té més nivell, lògicament, de mitjans que nosaltres, però la Catalunya Ràdio és una passada, tots els... M'ha dit que és molt gran, que té molts... Locutoris que tenen, són quatre plantes... Sergi, bona estar-te allà, a Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio és la ràdio pròximament que té més mitjans a nivell informatiu, jo mai jo crec que es nota, també. Sí, sí, sí. Però ràdio d'Esvern, estic molt d'acord amb tu, que amb els recursos que té fa molt bona ràdio. Aquí et dic una cosa... Pots locutoris, però està molt bé. Sí, un completament dos, i una sal directa, a les llavaralles, aquí, a la ràdio, per la gent que vol gravar... Però, bueno... Sí, però aquesta competitivitat, també... És sana, és sana. No, però jo volia dir una cosa que és molt important, si aquí a la ràdio, jo dic ràdio d'Esvern, perquè és més ràdio de Trinxell, que està bé haver-la aprovat. Una fada productora, fada tècnica de so, els busques entrevistes, fada tot, i això, tota la gent que està aquí treballant ho sap fer. No és allò que dius, no, és que jo només sé locutar, però no sé fer la tècnica de so. Ostres, ara no sabria com lligar una entrevista com a productor. Aquí la gent que hi ha s'ha fet de tot. Em vas a una altra ràdio... És multiosos, no? Un multiosos. Moltes multiosos. Sí, és multiosos, i cobres el mateix. Però, bueno, està molt bé. S'ha de saber, perquè quan vas a altres ràdios més grans, saps fer de tot, i això és un avantatge. Va. Ara et faré una pregunta que poder ser una mica curiosa per tu. Què dius, ara? Dani, hauríem d'anar a Caban, per cert, també. Sí, ja queda poquet, ja queda poquet. Tu què ets? Jo. De televisió o de ràdio? A veure... Quina mania de etiquetar la gent, no? O sigui, no, jo sóc de... es pot ser de les dues coses o no? Sí. De premsa, no? També t'has de dir que ara, amb les televisions tan modernes, que també pots escurta la ràdio. Sí. Perdona, tinc una cosa, és que ràdio d'Esvern amb la webcam, com tu no m'estau comprovant ara mateix, a ràdio d'Esvern.com, doncs pot... Pots veure-ho, sí. Pots veure-ho, tot el que vull, que perdona que ràdio és... Cada mitja té aquesta història. Una cosa, a les seccions gravades, només es veu un plató 8, és veritat. Moltes vegades, quan graven una secció, mouen la càmera, i s'enfoquen només el tros del micròfon o una cosa així, per dissimulava els llets, no? Tampoc no conyes a ningú, vull gravar, ja està, però no passa res. Bueno, doncs següent pregunta. Següent pregunta, vinga. Bueno, aquesta serà pels dos. Us va agradar fer el pregó de festa major? Sergi, respondre primer, va. Doncs home, clar que sí, és que... que puc dir, no? No puc dir una altra cosa, em va agradar molt, i va ser molt divertit, i a més a més, crec que la gent també li va agradar molt. Sí, la veritat és que és un... És el cap més mòmple d'orgull, no? Segur que tu, com a líder de l'equip... No, no, no, no, no, no t'ho equivocis. Líder era el senyor Benito, ho sap tothom, de totes les coses. No, però sí que... bueno, em rebut, em suporto també, Sergi. I ara, amb tots vostès, la penya... No, com diu? La penya del Morro, edició, festa jove. Són originals de mena. Jo també, m'equivoco, eh? Soc un equivocat. Sí, doncs no passa res, això ens passa a tots. No, però el pregó de festa major la gent té molt bon record, i suposo que s'hagi tu també a tu transmet, no? Estàs molt bé i tal. A veure si és el més... Que hi ha gent que, ojo, que ja m'està demanant... Ja ho va fer l'any passat. Un pregó anual. No vaig voler prestar gaire, però volia que hi hagués un show de la penya del Morro cada any. I Sergi, ojo, que aquest any no ho fem, eh? Potser, per festa major, però com acta dels blaus. Estaria bé, però... A mi m'agradaria veure-ho. Sense n'hi hem de voler ofendre a ningú, però jo crec que el pregó del 2012 va contribuir a fer-me més bon cara al pregó del 2011. I l'Ebit, no? En fi, Dani... Va bé, continuem. Sí, última pregunta, ja, per favor. Bueno, queden dues, queden dues. Perdona una cosa, és que algú que estigui escoltant deu estar flipant, no? Sí, home, és una mica... És canviada, és eclectic. Sí, bueno, no sé... Ara tinc dubtes del que estem fent, però acabem allà, va. Continuem. D'aquí uns anys et veus a ràdio d'Esvern o a una altra misora. Hòstia, què creus? Oh, has dit una paraulota. Sí, què vol dir això? Cap a la pared. Cap a la pared, eh? Cap a la pared, ja me'n vaig. Home, no. Aquesta era la pregunta... Doncs res, com que m'ha posat a la pared... Entrar a l'espasa i a la pared. Jo estic molt content d'estar a ràdio d'Esvern, però, lògicament, si hi ha l'oportunitat de anar... De anar a ràdio Sanfaliú. O tornar a obrir ràdio Estudios Pluca sempre està disposat a portar la veu cantant. Ojo, perquè a ràdio d'Esvern han sortit molts professionals, diguis, Manuel Fuentes, que va començar aquí, o la directora de ràdio Cornallà, que estic pensant Mireia Navarro, que també va estar aquí a ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, la... O Toni Muñoz, també, per exemple. L'Òscar Gromínez, que també va estar a ràdio Flashback, i ara és director de ràdio Pallajam, si no m'equivoco. Els que no han triomfat a ràdio d'Esvern han hagut d'oscar-se la vida a altres ràdios. No, no, no, què va, què va. El que passa és que... Ostres, tu t'han de... Mira, t'han de bo, t'han de bo. Parlant de ràdios, parlarem d'una secció. Creus que els debats de la penya tenen èxit? Els debats de penya de Morro, que és el que fa el tu i el Joan, estan molt i molt bé. I tenen molt d'èxit, tenen molt d'èxit. No, no, mira, mira, mira, mira, mira. Ara, Progrosa, vam rebre dos o tres comentaris al Facebook. Sí, mira, sí, també. Acabem, acabem, acabem amb l'espai amb els comentaris. Va. Fer-vos saber que en el... en el debat de la setmana passada va guanyar... Joan Xiribella Cocorella, amb esplugues. El teu Cocorella? Sí. Xiribella Cocorella? Sí. No sabia que era el teu Cucorella. Que guai, no? El primer comentari és de Ramona Cortés Tarazaga. Qui és la Ramona de Coneixement? La teva mare, eh? I vota pel Joan. Jo voto en Dani Alcara-cara. Molt bé, eh? És com l'encap a casa, eh? Sí, fent escola. Joan Chirivella Cocorella. Deixa'm dir que el debat de la setmana passada el Caracara veu fer sobre quina festa era millor, si la les pluges... Hola, senyors. Joan Chirivella Cocorella, jo voto el Joan Alcara-cara. Oh, clar, i ella vota el mateix, com el Cristiano, eh? Escolta, això no té gaire valigre, és això, eh? La festa jove vota a... La festa jove, que és un Facebook que el porteu vosaltres. Sí, però, malauradament, va entrar el Joan abans que jo i va votar ell, jo voto el Joan Alcara-cara. Bueno, escolta una cosa. I la penya del Morro, que va desempatar. Gràcies, pels vostres comentaris, el proper Caracara ens llegim. Llavors, també vull comentar que vam fer un joc d'endavinar una de les activitats de la Festa Major de Sant Just, que no era veritat. Estic vivint molt? Sí. Doncs vam estar parlant... Per la proposta. Vam estar parlant de la Festa Major de Sant Just i vam comentar una activitat que no era veritat. I havíeu de jugar a casa... Ah, sí, és veritat, és veritat. Te'n recordes? Sí. Doncs ara mateix diré aquesta activitat... Quina era? No, era la bicicletada popular. Ah, que no hi havia per la Festa Major i tu la vas colar com un argument més, perquè a Sant Just la festa era millor que es pluggés i, lògicament, no hi ha bicicletada per la seva mar i col·legó. La bicicletada popular va ser ara el setembre o l'octubre. Va ser una bicicletada aquí per tots Sant Just i tal. Molt bé. Doncs què t'ha dit? Dani, molt bona de deixar aquí, recorre el Joan, que espero que li vagi bé la primera evaluació, Sergi. I a mi què? Un moment. Me'n vagia a mi també el bé a la bala. Com que tu ja estàs aquí, estàs sobrat i passes d'estudiar, doncs ja t'ho veixo, que ets un dels primers de la classe, com a mínim. Sí, sí, mira aquest cerebró. Mira, mira, mira. En fi, eh... Escolta, que vagi molt bé, que t'anirà molt bé, Dani. I Sergi, tu també que vagi molt bé la primera evaluació del que fa. Gràcies. La primera evaluació d'abs de fotografies. Sí. Adéu, va, tarda. Adéu, Jordi, que vagi bé. Doncs a punt d'arribar a les 7 de la tarda i nosaltres, que acabem l'apenya del morro d'avui aquí, gràcies, doncs, que fes possible el programa. Tornem demà a Dimecres, a les 5, com sempre, i ara vegem amb les informacions locals, amb l'informatiu vespre dels senjors notícies amb la Carme Verdoi. Que vagi bé. Adéu, si ja no m'atardou. Segueix l'apenya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'apenya del morro. A Facebook, l'apenya del morro. Com veus, sou originals de mena. Ràdio de Sfèl, 98.1. Ràdio de Sfèl, 98.1. I tried to make me go to rehab, I said no, no, no. Yes, I've been black when I come back. No, no, no. I came back the time, And if my daddy thinks I'm fine, He tried to make me go to rehab, I won't go, go, go. I'd rather be at home with red. I came back 17 days, Because there's nothing, there's nothing you can teach me. But I can learn from Mr. Hathaway. I didn't get a lot of class, But I know we don't come in a sharp class. I tried to make me go to rehab, I said no, no, no. Yes, I've been black when I come back. No, no, no. I came back the time, And if my daddy thinks I'm fine, He tried to make me go to rehab, I won't go, go, go. The man said, why do you think you do it? I said, I got no more idea. I'm gonna, I'm gonna lose my baby. So I always keep a bottle. I'm gonna, I'm gonna lose my baby. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies, d'avui, dimarts, 27 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'escriptor Lluís Anton Baulenes i la seva novel·la, són els protagonistes del nou acte del novembre literari, que es fa a aquesta d'ordre. Aquesta hora comença la sala de les golfes de Can Genestar, a aquesta acte que comptarem la presència de l'autor del llibre, que va ser premi Sant Jordi l'any 2008. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui, resumim per a altres informacions destacades en titulars. Demà el vespre hi haurà un nou Consell de Joventut, de tots els joves de Sant Just, entre 16 i 35 anys, que vulguin conèixer en què consisteix i que vulguin aportar idees o necessitats del col·lectiu. Serà del 4 a 8 del vespre, al casal de joves. També parlarem de solidaritat des de diferents àmbits de la banda, del gran recapte d'aliments, que es fa aquest de setmana, a les eleccions de Sant Jordi Solidària, a Toiarem, a Gàmbia.