#160 - La Penya del Morro del 29/11/2012

de 20 anys a mort a conseqüència de les greus ferides celebrals que va patir en la llei humana. Les altres quatre víctimes van ser una noia de 17 anys i unes altres tres de 18. L'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE recomana a l'Estat espanyol que a l'Ebi els impostos mediamiantals apliqui l'IBA general a més vents i serveis, abarateixi l'acomiadament i sigui estricta amb el control de les polítiques per supostàries de les comunitats autònomes. L'OCDE també proposa que s'alimini la jubilació parcial o que es calculi l'import de les pensions amb tota la història laboral amb un mínim de 37 anys per obtenir-ne una pensió completa. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Cristina Alvarez. Javier Aguirre i Jaes Fa Càrrec de l'Espanyol ara a partir d'aquesta hora dirigeix l'equip per primera vegada a l'entrenament, el tècnic mexicà s'ha mostrat convençut de poder redreçar la situació a la lliga i salvar la categoria. No hay que sumar, y esto de sumar empieza por granada. Y sumar, sumar, sumar, sumar durante 25 jornadas, la gente seguramente regresará al equipo si lo ve comprometido, si lo ve sumando, si lo ve enganchado en la liga, esto es prioritario, sumar. Andrés Iniesta està entre els tres candidats a guanyar la pilota d'or de 2012, juntament amb el també blaurana Leo Messi i el madridista Cristiano Ronaldo, la FIFA i la revista Franz Futbol. Han anunciat avui els tres finalistes que optaran al guardó, el set de gener a Zurich, també hem conegut els noms dels tres tècnics que espiren el guardó de Millón, trenador, son Pep Guardiola, José Mauríño i Vicente del Bosque. Notícies en xarxa. Generalitat fan molt bo fearful que s'haamat un horari useful pelbard Like, それ, te preocupes. Te optional rosteca, El 98.0 de la FM. I a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, amics i amigues! Bona tarda, senjos! I bona tarda també al Monsencer, a través de ràdio d'Esvern.com, us parla i us saluda Jordi Romenec. Moltes gràcies per aquests aplaudiments espontànics de la gent que ens ha vingut a veure avui des de la única població de Premià de Mar a la comarca del Mar Esma. Gràcies per venir. Hola! Avui el programa parlarem de l'actualitat en Justenca, que passa per la violència de gènere i els desnonaments a debat al ple municipal d'aquest vespre a l'Ajuntament. Carme Verdo, ja ens ampliaràs l'informació d'aquí uns moments. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Bé, a mi també avui el programa també escoltarem a la Júlia Edmellia, que fa avui... canvia secció Júlia Edmellia, eh? Molt bé. Ja no fa el lloc que feia. Són agotes misteris. Són acabats. El misteri que hi havia era les eleccions, a veure qui guanyava. Ja vam veure que va guanyar com a barge amb 50 diputats, i ha canviat les accions i farà un reportatge cada setmana. I avui el farà sobre el Bàsquet Senjús a través d'una jugadora de l'entitat, que a més a més s'enfronta amb algú de Sant Feliu aquest de setmana. En fi, ho descobrem d'aquí una estona. A més a més també tindrem avui el nostre educador particular Caní, que és l'Albert Capapey. Ara, a la cara de Dona Quimpal, tu parles que no tens gos, però... No he fet aquesta cara. Avui entrevistarem... parlem amb ell, i ja ens explicarà curiositats dels gossos. Per exemple, tu sabies que acariciar el nostre gos en relaxa? Tu parles que no tens gos, però, gent que té gos, li relaxa. En canvi, acariciar un gos que és desconegut no et relaxa i t'estressa? Bé, doncs són curiositats d'aquestes que repassarem. No t'agraden les curiositats dels gossos? Sí, sí, fan triure. Parlem de riu. Hauries d'ajudar una cançó nova? Sí, però és que no... no... no el tenim. No el tenim, no ho sento. Avui vindran la gent de riu, que la veritat, estem molt contents. Vindran bastants... són molts del grup, amb el Sisco Cardona, que s'enjusten al capdavant, i vindran a partir de la sis i tocaran en directe. També parlarem de la Gira que vam fer a Escadi. Van sortir el programa aquell de la Sonora. Te'n recordes, tu, el canal 33? S'envoy del Llobregat, 31 d'octubre. Comença la Gira. El Riu. 6 músics que viuen a les dues ribes del Llobregat ens conviden a la música i a l'optimisme. Músics i seguidors faran la Gira junts en aquesta autocard. Sí. Ves, que tenen el Minkia i la Autocard. Doncs parlarem del teleambient, i a tots l'agat amb el Riu. I acabarem el programa amb l'Ernau Consul parlant de llibres a la penya del Morro. Sense més dilació, comencem. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Per cert, saludem a la gent que ens està veient a través de la webcam de radiodesvern.com. Per exemple, l'Ernau Macià. Sí, un aplaudiment per ell. Ja sabeu que és un sentiustent que està una mica exiliat. A l'Índia, i que també va ser col·laborador de la penya del Morro. Durant algun temps. I el primer comentari que fa diu... Domènec, t'estàs quedant calvo. Eh... T'ha afectat, eh? No és que vaig afectat. T'has començat a bandinar cap endavant. No, perquè ja l'he dit, que anàvem al pentinat. A veure, et direu una cosa... No, però té un punt de raó. Jo he vingut a comprovar abans. T'hi han retirat el serrell. Perquè et vaig molt pentinat. Aquesta càmera, la webcam de radiodesvern.com, està mal posada. Ah, sí? Perquè t'agafa com un angle, des de dalt... A mi no m'agafa malament. No se'm veu calma. Perquè tens molt de cabell, tu. Tens llarg, ets noia i tal. Però depèn d'aquí, a tots els nois... Sí, els aneu calts. Sí, els agafa amb entrades. Bueno, en fi, també saludem a la Ellie, que també està per aquí. Comencem parlant de l'actualitat s'enjustenca. Avui, com comentàvem, fa un moment passa pel ple municipal d'aquest vespre a l'Ajuntament de Sant Just. La sessió planària serà avui a les 7 de la tarda. La violència de gènere. Per una banda, jo els desnonaments ha debat el ple municipal. Aquests dos temes estaran presentats als partits del govern municipal. Carme Verdoi té més informació. Doncs exacte. Els olors que formen l'equip de govern. I junts per Sant Just han presentat una emoció relativa al 25 de novembre, la jornada que reivindica la lluita contra la violència cap a les dones. I, d'altra banda, el grup ecossocialista. Ha presentat un altre amb l'objectiu de prevenir els desnonaments de la residència habitual. El document s'instal·la al govern central espanyol a una suspensió d'aquest tipus de desnonaments. El ple municipal també tracta d'altres qüestions. Relatives a l'administració de l'Ajuntament de Sant Just i les seves empreses municipals. Per exemple, la reducció d'un crèdit en més de 2 milions d'euros que promunse va a solicitar per la promoció d'habitatges del carrer Cadena. A més, al final de tot, hi ha torns de preis i preguntes del regidor i del públic assistent. La sessió començarà a les set. A la sala de sessions a contra. La sessió començarà a les set. A la sala de sessions a contra. Molt bé, Carme. És que estava pensant... El carrer Cadena és... No plaudiu, no plaudiu. Sí, són aquests que hi ha allà... Al costat de l'abansinera, per entendre'ns... Perquè Sant Just n'hi ha tres. Tres santos, que són de promoció oficial. Ah, sí. És veritat, és veritat. El carrer Cadena és allò al carrer Cadenas, però per entendre'ns així... Continuem parlant de l'Ajuntament, perquè també es presentarà el pressupost municipal pel 2013, però no al ple d'avui, sinó a partir de la setmana que ve. De fet, està previst que s'aprovi el ple de desembre, aquest pressupost. Llavors, el que farà l'Ajuntament la setmana que ve és diferents actes en quatre equipaments del municipi. L'alcalde i el regidor es explicaran a què es destinaran els diners de l'Ajuntament l'any que ve en diferents actes oberts del veïnant. Normalment es feia un sol acte. Aquest cop el que s'ha fet és dividir-ho, fer aquesta presentació, quatre vegades, en quatre indrets diferents. Els dos primers es faran dilluns que ve, a dos quarts de set, el centre social a Milenari, i a dos quarts de nou, el complex es porti una bona aigua, l'endemà dimarts la presentació es farà a les 6 de la tarda, el cas de les joves, i dilluns 10 de desembre es presentarà a les paimes Lluï del barri, a dos quarts de nou del vespre. El pressupost està previst que s'aprovi el ple municipal del mes de desembre, i jo us dia 20. I la idea és presentar-ho en diferents públics diferents. Imagino que hi ha menys pressupost que el 2012. La idea que encara no tenim les dades. El que passa és que el que va comentar l'alcalde l'última vegada el que va comentar és que el que s'intentaria era mantenir el mateix pressupost. El que passa és que l'alcalde ja va avançar fa una setmana des de la ràdio que no es farien inversions, ni millores a cap carrer ni per l'estil. Això és el que va dir segur. El que va dir era que la xifra, la xifra de diners que es destinaran a totes les coses, s'intentaria que fos pràcticament el mateix. El que passa és que, per exemple, s'augmentaran els diners en serveis socials, no sé exactament en què encara no tenim. Intentar mantenir, m'imagino, en lloc d'incrementar com a altres anys. Els últims anys s'ha reduït, però aquest no es reduix més, es mantindria, però distribuint les despeses diferents. En principi, la idea no està previst que es facin inversions o no sé que apareguin coses noves. No hi anirem explicant la setmana que ve, que és quan ja tindrem tot plegat, i tindrem més xifres concretes podrem esplejar-nos en el pressupost. Acara, clar, clar. Per cert, avui finalitza la segona edició del novembre literari amb una conferència amb Josep Frances Delgado sobre la mostra que es pot veure a la biblioteca Joan Margarit, també coneguda antigament, o, vaja, ara també, la biblioteca de Can Gin està fins al 16 de desembre. T'encanta dir el nom antic de les coses. Sí, perquè la gent perd la referència. Llavors, no diem mai un nom nou. Com que no, clar, connectem amb la xarxa, antigament conegueu com radio. Ara no està fent unió clarament, i per tant, aquí és on té la discrepància. És molt difícil trobar-hi, doncs jo crec que sí, perquè clarament el senyor Durant Lleida diu ell clarament que no és independentista. No és independentista. És independentista, dic. I ja s'ha d'unió. És un exemple, no ho sabem. És un exemple, jo he dit, antigament, com radio, la xarxa, l'equivament de la plaça de Pau. Conegueu antigament com... La pagoneta. Molt bé, Carme, i prins. I les escoles. Escriure en temps difícil. A la conferència amb Josep Francesc Delgado, que avui tanca el novembre literari. Parla d'aquesta exposició, que es diu Escriure en Temps Difícils, noms destacats del món de la literatura catalana, que van néixer l'any 1912, com a avali, artí, genè, tisner, sempre me'n callo quan dic aquest nom. Perdó, Pere Galdés, Joan Salas i Josep Ferraté Mora. Estàs bé, Carme, per això, no? Sí, però em sap greu, perquè el dic malament. Avali, artí, genè, tisner. Més a poc a poc. Tivener? No, artís, genè. Artís, genè, tisner. Volíem dir directament tisner, però per dir el seu nom de pila el direm. Doncs són un conjunt d'escriptors que van néixer l'any 1912, se'ls dedica a aquesta exposició, i avui es fa aquesta conferència a la set a Can Genestar. 5 i 16 de la tarda. La penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de met. Repassem alguns tweets que han aparegut a la xarxa social parlant de Sant Just Desbert. Ja sabeu que el Twitter de la penya del Morro intentem retweetar o comentar les coses que es diuen per trobar un espai comú a la xarxa que parli de Sant Just. I, per exemple, Carni, que al sueldo diu... Papa i jo en Sant Just Desbert en 1993, 1994. És una noia que menja una fotografia del seu pare, que potser va passar la infància aquí, junts, a Sant Just. El que passa és que Sant Just Desbert ho posa d'apostruf. Ja l'hi hem posat. Desbert tot junts, desbert tot junts. Després, per exemple, la Gina Pol diu... És primera tenint d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just. Gràcies a Esproset per escollir Sant Just. Fins dissabte, perquè ha retweetejat la notícia que Esproset fa el festival de Nadal a la Teneu. Esproset, que és aquesta associació amb gent discapacitada. A més a més, també, per exemple, l'encesa de llums de Nadal. I ja sabem quant serà Carme. Alguns dies que anem darrere aquest tema, finalment serà aquest divendres, demà, dia 30. Molt, jo estic dels nervis. Si ho veiem des d'aquí, no? Quins nervis, no ho diguis. A prop del micròfon, les bombetes de llum, perquè la gent es pugui veure millor des de casa. A més, també, per exemple, el Torruella, 19. Per a Sánil de Fons, a buscar a Alejandro Busom. I nos vamos a Sant Just desbert a la grabación de Ahora Caigo. Lo pasaremos muy bien. Són unes persones que van venir de públic. Ens n'agrarem. A la hora de Caigo, que també és grava, juntament amb altres programes al públic industrial de Sant Just desbert. No, Carme? Sí, sí, gran, moltes coses. Sí, moltes coses. Oh, ja! La penya del Morro, que ha de tardar de 5 a 7 a la ràdio. La big band de la penya del Morro! Morro! Amb Carme Verdoia la trompeta. Si és que no ho pots girar, Carme, també? No, no, sí, sóc jo. Vinga, va, prou de xerrameca. Carme, d'aquí, una estoma... Que m'acomiades. El que passa és que t'acomiado un regal, perquè sé que aquestes coses a tu t'agraden. El Can Jiquipugui és un nou programa que s'ha estrenat a la ràdio, que es fa cada dia i jous, de 8 a 9 del vespre, amb l'Imanol, la Clara, l'Adrià i la Clàudia, i cada setmana treuen aquells moments per enmarcar que treuen les pífies dels serveis informatius de ràdio desvern. Carme, i aquesta setmana també és tu. Ja l'he sentit, ja. L'he sentit, ja. L'he espiat abans. Oh, com ets, eh? En fi, amb primícia pels ullens, perquè ens ho deixen, en publicitat del seu programa. T'ho explico? Sí. Carme, vinc a gràcies. Adéu, bona tarda. Comencem parlant d'una... d'una... d'una tac que ha tingut lloc aquesta matinada a Estan Justa. En concret, ha explotat el queixa de Catalunya Caixa del Carre Creu. Doncs sentim concretant... el regidor concretant aquests detalls. Bueno, entenem que la gent que hi aniràs... Bueno, entenem que la gent que hi aniràs... Tornar-te a començar aquest tal de veu... Hi ha hagut un moment estrany, de dins, a la que ja ho havia comentat. Per si n'ha quedat. Perdó, que no et veia, no veia. Que tu ja m'estava fent senyal, doncs que... Perdó, bé, en tot cas, entenem que... Ja està, ja està. Aquesta informació... Sí, doncs, com sentíem, explicava el regidor... parlava del lloguer d'aquests locals. Perdó. M'he criat entre pagesos i carrers plons. Home, és que ells s'aferen a les seves tradicions. Gent de terra, gent de foc. En una frontera, la mentida, no hi té lloc. On es creuen els càmins d'assadis, i els rencots i els destins de les nacions. Sol té l'oest, la Catalunya, la Terra, on és por el sol. Rocavini i català. Està allà, és muntar més. El tio lo perdà el ropés. Ultimament l'hem posat alguna vegada, perquè mira, ens fa gràcia. Júlia Esmeria, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs?Molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Bé, la Júlia que fins ara feia l'espai de misteris de Catalunya, però ja l'hem tancat. L'hem tancat. Ja no hi ha misteris, està tot resolt. El misteri més gran que hi havia era saber qui guanyava les eleccions al Parlament, i com que ja ho sabem, canviem una mica de secció, i Júlia, a partir d'ara, faràs una mirada com la Mercés Milà. És a dir, reportatges en profunditat, o no. Sí, exacte. Avui ens portes un reportatge sobre el bàsquet d'aquí de Sant Just? Sí. Sobre una noia que es diu Raquel, que té 17 anys i és veïna de la capital del bas Llobregat, de Sant Feliu. A veure, ja comences a marcar en territori, perquè tu de Sant Feliu i fas... Ahir.Ara de Sant Feliu, per qui seu així? Sempre treieu pit quan... Són de Sant Feliu, de la capital de la comarca del Baix. Escolta, també hi ha altres pobles. I millor, i millor.No, jo no dic que sigui millor, però... Fa 400 anys, fa 400 anys, hi havia més persones vivint en l'àrea de Sant Just, o fa 500 anys que no passa l'àrea de Sant Feliu, Júlia. Perdó, perdó.Vale, vale. Ets bona nana, tu, eh. T'ha pregut una mica ja i dius... D'acord, d'acord, d'acord. En fi, parlem de la Raquel, aquesta noia de 17 anys, que, com dius, és veïna de Sant Feliu, però, de fet, està vinculada a Sant Just d'Esvern. Exacte. I...Per què?Per què? Doncs el perquè es troba en el Club de Bàsquet Sant Just, que és on jugar a ella, diguéssim. I concretament, jugar a la categoria Junior. I, bueno, hem estat parlant amb ella sobre aquest tema, i ens ha explicat moltes coses sobre el món del bàsquet, i sobre la seva experiència amb aquest esport. Molt bé, i què us fa un cafè? Molt bé. Que és el negativa? Sí, d'ara classe. Ah, d'acord, d'acord. I què t'explica, a veure? Doncs, bueno... Sí, sí, no, no, no. Perdona, em sembla molt bé, eh, però... Tires de contacte, agafar l'agenda, dius, primer reportatge. De gent que conegui, esclar que sí. Home, és que al final, després, ja, gent que no conegui, però al principi millor. T'explica alguna cosa interessant, o només parlar del rumor de la classe? Per feina. Per feina. Què tal, el club de bàsquet senjos? Quina experiència t'ha explicat, com ho viu ella tot plegat? Doncs, per començar, començarem situant-la a la pista, i direm que la podem veure jugant a la posició de l'E, i vestint el número nou a la samarreta, que diu que és el seu número de la sort. I amb una mitjana de 15-20 punts per partit, la requerer és dels últims fitxatges de l'equip. El primer moment que va arribar a l'equip es va sentir acollida, tant per les companyes com per l'entrenador. M'agrad fort a Sant Feliu, no? Ara. No, no, vull dir... No em segueixes, jo volia fer com una mena de... Saps de pique entre Sant Feliu i Sant Just? No, ja, ja. No hi ha futur, amb tu no es pot fer pique. Doncs ja està, no passa res. Si vols fer pique? No, no, no. Bueno... Espera, m'he perdut per culpa teva. Per culpa meva? Sí. Bueno, doncs, deia que... Veient que era un equip fort, i que podia aconseguir moltes victòries, s'ho va prendre amb molta motivació, i moltes ganes de guanyar tots els partits possibles, i de doble el seu equip, doncs una victòria. Però això no és fàcil, perquè per poder guanyar les noies de Sant Just, entren una hora i mitja, tres cops per setmana. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, els entrenaments, i tant de fet, aquesta noia porta nou anys practicant el bàsquet, com deies, primera Sant Feliu i ara Sant Just. Exactament. Va començar l'equip de l'escola, i on es troba estudiant ara, la segona batxellarat, i el llarg equip va estar aquí durant tres anys, i llavors diu que un dia, un conegut entrenador del club de Sant Feliu, doncs em va dir que des de les proves, o sigui que fes les proves per entrar en l'equip, no? I va entrar, no? Exactament, i va entrar i va estar durant tres anys, jugant al club de bàsquet Sant Feliueng, i després d'això, el mateix conegut, que era Vanima a apuntar-se al Sant Feliu, doncs la Vanima també a apuntar-se al Sant Just. De fet, això passa molt, també, no? Que com dius tu, els contactes, fer xarxa, que l'altre dia, per exemple, a l'Ivan Morales, que va guanyar els premis butaca a millor obra de petit format, se déu un lugar, però què em diu ara aquest? No, no, no, espera, perquè ell diu no, hem de fer xarxa. Després va sortir l'Angel Llàster, els premis butaca, que va dir sí, hem de fer xarxa. Això vol dir que ens hem d'ajudar una mica, no? Exacte. A més, en l'època ja, que no hi ha diners per res, les entitats s'ajuden entre elles, i també, si volem tirar endavant un projecte, tirar contactes d'aquí, agafar agenda, com tu. Per exemple, vaig a fer la secció, agafo la agenda, i tiro, no, no, vull dir que està. Clar que sí, em sembla molt bé, em sembla molt bé. Bueno, doncs, ella em veurà que era un equip més bo d'entrecometes, va decidir marxar del Sant Feliu i passar al Sant Just, on juga des de fa dos anys. Molt bé. Bueno, ara vam estar parlant i vam parlar també de certes resultats i de la perspectiva de joc. Ja que aquest cap de setmana vinent juguen un partit contra el Vilassa de Mar, a la set de la tarda Sant Just. O sigui, estan tots convidats. Aquí hi ha el pavelló, no? A la bona aigua. I quan li hem preguntat com es presentava el partit, ens ha respost això. Què ha dit? Diu que és un partit no molt complicat, ja que juguem contra un equip que es troba per sota de classificació, que és un partit que ens dona confiatge, que després podem tenir sorpreses. Bé, avui estem descobrint una mica més aquesta part del basquet femení, concretament a través de la Raquel, aquesta jugadora, que és de Sant Feliu, que fa dos anys que està a Sant Just. I, de fet, sembla que els va bé, les noies? Sí, sembla que sí, perquè els sobren les ganes i la motivació per guanyar partits. Ja que aquest cap de setmana, segons la Raquel, veus? Molt bé. I era un partit complicat, ja que jugaven contra les primeres de la classificació, ella em va dir contra el Bram. El Bram? Qui són, el Bram? Tinc ni idea. No es conec jo tampoc, el Bram, jo conec Brams, que és el grup de música, però Bram... No, el Bram. Deus un equip, no sé on. Juga el Tito, talla. No ho sabem. I, bueno, si volien aquella victòria, havien de treballar molt fort i en equip, i així ho van fer, que diuen a Raquel que des del primer moment vam veure qui podia en guanyar, i en cap moment van perdre l'il·lusió i la motivació, i les ganes de guanyar van donar els seus fruits, i així va ser com, finalment, van sentenciar el partit amb un marc d'ajustat, un 54-56, a favor seu, així que van guanyar per dos punts. Molt bé. I alguna cosa, a més, de la que reportatge que has fet sobre el bàsquet senyust? Sí, per acabar, quan li vam preguntar què li agrada del bàsquet i el que no, i la seva resposta, un pel filosòfic, ha estat que ara... Un moment, un moment, és filosòfica? Més o menys, o sigui, no ho sé. Ella em va dir, em va acabar de dir-ho, em va dir que és filosòfic. Em veiem a veure, potser és la clau de moltes coses, perquè ja saps que aquestes faries filosòfiques de l'esport, a vegades es poden estrapolar i anar a altres àmbits de la vida, per tant, com a guardiola, no? Prenem nota, a veure què diu la Raquel. Diu, el bàsquet m'encanta, que gràcies als entrenaments i als partits desconnecto i obri dos problemes del dia de l'esport. Molt bé. Perdona, l'esport va molt bé, eh? Sí, sí. L'esport és fantàstic. T'oblides a tot, no? És com les connectes. Tu fas esport, Julià? Sí, bueno, faig ball. Què? Faig ball? Ball regional, esvard. Has d'anar a l'esvard de Sant Feliu? Exactament. Amb l'Anna Rovira, que és col·laboradora del programa. Ja ho sé! El ball de bastons, amb els mocadors i tot això? Sí, coses així. Ah, molt bé, molt bé. De qui poc ja us diran? Vindreu a la ràdio? No, fa una jornada portes obertes a l'esvard, perquè qui volia anar ens pot anar a veure. Ja informarem-ho. Ja li direm a l'Anna i ja ho direm. Sí, clar que sí. Quanta gent sou a l'esvard, en Saira? Ara mateix som, crec que som 12, però som unes 11 noies i... Un noi, no. Quatre noies i un de noies, per exemple. Què vols dir amb això? Que necessitem noies. No, no. Necessiteu algun tipus de noi, en especial, a l'esvard en Saira? Qualsevol, que li agradi. Qualsevol? Amb un perfil concret, per exemple. Si és de metre 80, millor. Si és... No, qualsevol. A partir del 17, 18, a l'amor. Creus que els nois, en general, els fan més vergonya anar a l'esvard en Saira? Jo penso que sí. Per què, això? Jo crec que ho veuen com de noia. Això de ballar és com... Però el noi que està triomfant, com la Coca-Cola, va estar-ho deixant tot de noia. Doncs, Juli, moltíssimes gràcies. Tens alguna punt final de tot el tema que ens portem avui? Sí, un problema. Bueno, no era un problema, però quasi ens mata. Què dius? Qual li vam preguntar. Clar, perquè li vam dir, què t'agrada i qui no t'agrada del bàsquet. I li va dir, però pots tot tarolla. Clar, com que era una mica teva, quines confiances? Que després li fas alguna vista a un que no coneixes. Igual, m'ho diu igual. Em va dir que, clar, que no hi ha res a dolent en el bàsquet, que li agrada tot. I li ha preguntat què, si no li agrada alguna cosa. Clar que sí, clar que sí. Raquel, què més es diu? Doncs la Raquel Guerrero, moltíssimes gràcies per haver sedit una mica al seu temps, per fer aquesta entrevista. És un cafè que vau fer, vosaltres dues, com amigues, no? Exacte, i vam aprofitar la rebaixa. Molt bé, molt bé, Juli, molt bé. I la setmana que ve, aquí portaràs algun amic teu, també. A veure què fa. Futbol. Futbol, està bé, està bé. Cada setmana podem fer els amics de Juli et mella. Ai, sí, seria molt guai, oi? T'agradaria fer-ho, no? Sí, no? Sí, doncs seria divertit. Vols fer com el cafè? Els amics de Juli et mella. Gràcies. És que dura una mica... una mica hippie, no? No, un amic o no? Per què? Perquè els amics de Juli et mella, com el teu món... De colores. De colores a la capital de la comarca del Baix Lló. Clar, jo ho veig molt. Sí, sí, doncs, Juli, tu mateixa ves fent. Ja veurem, a veure. Un espai aquí al programa el tindràs. Moltíssimes gràcies, que vagi bé, i fins la setmana que ve. Bona tarda, Julià. Bona tarda. Bona tarda. 5.23 de la tarda. Continuem en directe a l'Apenya del Morro. Fem una pausa per escoltar aquest tema de Bombay Royal. Ja en péig, eh? Que segurament ho sonarà perquè va ser la banda sonora d'un famós anunci de televisió. Fins la setmana que ve, que rebemolarà Spoon. Reeve, 그런 humor posada al ensSA idea, Narrator, xan fei xan ho, jina aśan ho, xan fei xan ho, jina aśan ho. Dila ko churane ba lo waak le churau, nam ko batao Ja el pèi can ho, Jina asan ho, Ja el pèi can ho, Jina asan ho Dila ko churane ba lo waak le churau, nam ko batao Ja el pèi can ho, Jina asan ho Dila ko churane ba lo waak le churau, nam ko batao Ja el pèi can ho, Jina asan ho Ja el pèi can ho, Jina asan ho Ja el pèi can ho, Jina asan ho Ja el pèi can ho, Jina asan ho Dila ko churane ba lo waak le churau, nam ko batao Ja el pèi can ho, Ja el pèi can ho Hola amigos, aquí Luis Tossar i mando un saludo fuerte y careñoso para toda la tropa de la peña del morro Mala madri... Doncs no sé si ho heu encertat o no, o ja ho heu pensat, però aquest tema és de l'anunci de Heineken, una de les últimes campanyes Sí senyor, 5 i 37 de... sembla que sí, ara no em vull equivocar, que vull de memòria 5 i 37 de la tarda passem al nostre espai d'educació canina Queda tard el Josep Pérez! I com cada setmana tenim un dels nostres educadors que juntament amb la Rosé Arx, es van alternant i una setmana un una setmana l'altra avui és el torn de l'Albert que paper i Albert, bona tarda bona tarda, Javi! Molt bé. Que per cert, d'això m'ha comentat també que si la gent que ens estigui escoltant pot enviar-nos algun tipus de sugerència o si té problemes amb el seu gos o qualsevol consulte, a través del mail, lapenyadalmorroarrobagmail.com, la seva pregunta o el que vulgui. Lapenyadalmorroarrobagmail.com i nosaltres la farem arribar al nostre educador caní particular, que ja fa més d'un any que esteu amb nosaltres. Hem parlat de moltes coses durant aquest temps, no, Albert? Sí, sí, sí, tenim pendents de gats i... Sí, però això ja és com... Em sembla que Catalunya s'ha independent abans que vosaltres parleu de gats. Bueno, no en perdem la fe, ni una cosa ni d'altra. No, no, no, ho dic perquè, clar, això dels gats també ho vaig dir un dia i es va llargant, es va llargant. És molt a par, eh, Jordi, és un tema molt percanta, però que, clar, no toquem tant gats com ens agradaria. No tenen res a veure, no? No, no, no, no, clar, per això. Podíem parlar d'altres animals en general, però un cop ens mirem amb l'up al gat, és molt, molt interessant. Ja, però saps què passa? Jo no tinc ni gos, ni he tingut mai gats, ni re, llavors per això em perdo una mica. Però, vaja, crec que avui la secció, encara que no tingui gos, m'agradarà, perquè sempre m'agrada, eh, però avui especialment, perquè avui parlarem de curiositats del món dels gossos. Sí, correcte. Curiositat dels mons dels gossos! Bé, comencem amb un vent original, i és que perquè un gos mantingui el seu nas i el seu olfacte, aquest nas ha d'estar omit. Correcte, sí, sí, així tal com t'ho has dit. Home, de fet, l'olfacte potser és un dels sentits més importants dels gossos, no? És el més important, que molts no ho saben, i no vol dir que no siguis més important, però és el sentit que, per l'efecte, et tenen aquest nas. Sí, perquè per què vols sempre estar olorant allà? I sempre oloren tots. Hi ha moltíssima informació de terra, moltíssimament de la que podem, tan sols, imaginar nosaltres. Ah, olorant el terra i les coses que hi ha allà? Correcte, sí, per dir-ho d'alguna manera, perquè quan entenem, així fàcil, podríem dir que els gossos veuen els olors. Els gossos veuen les olors? Sí, bueno, no és així tal qual, però podríem dir que el seu olfacte és molt millor que la nostra vista. Clar, o sigui, segueixen el rastre, també, i coses d'aquestes. Quan es posen a olorar una farola o qualsevol cosa, reben tota la informació de quins individus han passat per allà. I tu dius que és millor que el nar estigui humit? Correcte, perquè dintre del morro del gos, que per això tenen aquesta forma, alguns més allargats, un altre és menys, fèren un òrgan que nosaltres no tenim, que és l'òrgan bomero-na-sal, que el diu així. Sí, i és un òrgan que els permet això, precisament. Quan hi ha un oulo que l'interessa molt, podem fixar-nos a partir d'ara i endavant. Hi ha gossos que m'esteguen una miqueta. No m'esteguen, però fan... Perdó, perdó, perdó, perdó un moment, eh. Treu la música, sisplau. Què fan, Albert? Fan com que m'esteguen una miqueta a l'aire. Pots fer-ho durant 5 segons, això, per escoltar-ho bé? Sí. No, no, no, és que està bé, i llavors dius que posen la llengua per posar, com es diu això, se li va a aquesta zona del nas. Per omidificar, que t'organ, perquè que t'organ és el que necessita molta aigua per donar-li la informació, i llavors és molt bona idea que quan veiem que un gos, per exemple, ha tingut un passeig on jo que sé que hi ha hagut un gos en cel o ha estat molt la malnessa terra, és una molt bona opció quan arribem a casa posar-li una miqueta d'aigua, perquè recuperi aquesta omiditat del nas. Bé, doncs és un bon consell, una curiositat que, mira, guardem avui a la secció de la curiositat del món dels gossos. Alguna cosa més sobre aquest tema? Sí, també és una curiositat, així que és molt pràctica que podem donar-nos compte que quan creixem el gos i toquem el nas, normalment està molt fred. És una cosa que està molt freda que el seu gos, diguéssim, és com a part. I el disserveix per això, perquè quan nosaltres toquem el gos i el nas estigui calent o no estigui tan fred, com normalment, és un indicador que el gos té febre. El gos no ens vindrà i ens dirà, oi, pom, termòmetro, però sí que és un polític... En castellà, eh? En castellà no ho farà mai, això, no? Ah, correcte, i menys si és un passeig a la mà. Hòstia, humor de gossos, que m'agrada molt. Sí, sí, no? Està molt bé. Tenim els nostres propis acudits, eh? Ah, sí? Sí, home, per favor. Ja, per primera copilació bona, mira, per el propèdia ja... Va, per propèdia fem un eugenio d'acudits de gossos. Exacte, vida. Clar, perquè nosaltres sou educadors canins, no?, i fem acudits de la vostra professió, està molt bé. Està bé que cada un, que avui que tu també tens del ràdio, de cadascú, és el seu àmbit. Sí, el que passa és que ara no em ve cap acudit de... Ah, per això t'he dit jo que aquí 15 dies parlem, perquè ara... Sí, perquè tampoc m'he dit cap, no?, va, d'acord. En fi, doncs l'estàvem parlant sobre això, eh? El Nagi, que és important que estigui humit per ells, doncs... Per això, perquè llavors poden captar millor aquestes olors. Sí, i com a indicador d'algun mal estat o d'alguna violència de gossos també pot ser molt útil. Doncs vinga, queda dit. Bé, aquesta, no per elemental, deixa de ser curiosa, perquè acariciar el nostre gos ens relaxa, en canvi, acariciar el gos d'una altra o que no coneixem ens altera. Correcte, així tal qual. És una cosa també que ara fa no gaire, s'han fet estudis a nivell europeu, i han arribat, amb una sèrie de conclusions, entre ella d'aquesta, no?, que de cara ara s'estan fent molt activitats amb animals, de cara a gent gran, de cara a nens, d'integració social, tal, i aquests estudis van una miqueta enfocat per aquesta gent, perquè no té el mateix efecte quan acariciem el nostre propi gos, que, com ho has dit, ens relaxa, tenim un vincle emocional i tenim una sèrie de respostes internes, que el que fan és que s'agreguen hormones tranquil·litzadores a la sang. En canvi, quan acariciem un gos al carrer... Perdona, un moment, aquestes hormones tranquil·litzadores a la nostra sang vols dir? Sí, sí, sí, sí. A acariciar el nostre gos ens indueix el descans. Ah, no sabia que teníem... Ostres, no sabia que teníem hormones tranquil·litzadores. Sí, bueno, a veure, una miqueta generalitzat, sí, però cada hormona té una o diverses funcions, i quan acariciem el nostre gos, s'agreguen les que tenen les funcions de tranquil·litzar-nos, de relaxar-nos. Ah, doncs mira, està bé, perquè potser prenem consciència i encara en relaxem més, no? Exacte, i, a fet, si prenem consciència, podem donar-nos compte que, quan estem alterats, i arribem a casa perquè hem tingut un mal dia o el que sigui, molts gossos ens oferiran la seva teràpia. Perquè ells iguals no són conscients, però sí que saben, que quan estem amb ells es relaxen. I llavors potser que a mi se m'ha donat el cas d'arribar un dia molt nerviós a casa i portar la gossa sobre tot el dia. Ràpidament tota la tarda. Clar, i és perquè estigués inconscientment tranquil·litja. Sí, és com una teràpia, digués. Mira, ofereixen aquest cervell de manera altruista. I gratis, no? Això te l'ha de dir, clar, perquè... Home, està molt bé saber que si la gent que té gos, quan està alterada o està estressada o està nerviosa, sap que té aquest recurs, a més a més, dels altres que pugui fer, com yoga, per exemple, o cosa així, acariciar el gos, doncs és una bona manera. També, al contrari, o sigui, no ens hem de prendre malament el fet que un altre gos ens alteri. Perquè quan estem parlant de gent gran, per exemple, el fet que la circulació vagi més ràpid o que varii certes hormones, és una molt bona idea, per aprendre quina dolència de la gent gran. A més, circula molt millor les mans, les tenses, els músculs, és tota una sèrie de coses que, ja et dic, com que som conscients, podem treure-li molt de gos. Perdona que és el final, que hem perdut un moment. No, això que dic, si som conscients que la caricè un gos que no coneixem ens altera d'alguna manera, podem dir que ens altera, podem dir que ens enima. Ah, sí, sí, sí. A vosaltres, de cara a gent gran, és una bona eina, presentar-li gossos que no coneguin, a la cariciar-nos, se'l diuen, a reactivir una miqueta de la circulació. Bé, curiositats del món dels gossos, avui, amb el nostre expert, l'Alberca Pepey, que, per cert, us recordo, si teniu gossos a la pregunta, o si us voleu posar en contacte amb ell, ell és educador, ni professional, lògicament, i podeu fer-ho a través de la penya del Morroarroba, gmail.com, i us posarem en contacte, perquè us vingui a fer una visita, o us ajudis, si el vostre gos... no sé, que quina són les dolences, o perquè us truca més la gent, Albert, a vosaltres, amb els gossos? Generalment, perquè no poden passejar amb ells. Sí, és una cosa bastant excessa, malauradament, i, bueno, de fet, cada cop estic més content, perquè cada cop prenem consciència abans, i prenem mesures també abans. I què vol dir que no poden passejar amb ells? Que són insuportables o...? Gossos que tiren molt de la corretja quan van pel carrer, arrastren a dependre quines persones, que no els poden aguantar. Quan veuen gossos o quan passa algú corrent pel voltant, o amb la bici, s'activen i posen a bordar, són temes més que res del passeig, de quan vas a passejar que fan impossibles. Clar, i llavors, aquest comportament, diguem, estrany, o nerviós dels gossos que aborden a tot el que passa pel costat, com ve o no? Sí, d'alguna solució. I el millor que tenim és que els gossos sempre estan disposats a millorar. I en aquest sentit, el pacient sempre està disposat a col·laborar nosaltres. I els gossos també o no? Els gossos moltes vegades sí, i algunes vegades no tant. Ja m'ho penso. Suposo que alguns canvis, i potser les seves rutines, o potser la seva manera de relacionar-se amb el goss, i els costa una miqueta més. Quan un goss li passa això, que està nerviós com fa un passeig, i, per exemple, comença a abordar tot el que es creua, sempre és culpa de l'amo? No, a veure, no és sempre culpa de l'amo. Potser que el goss, per algun motiu desconegut, un dia comences a abordar, i a partir d'aquí sí que l'amo està implicat en que se creugi el problema. Perquè la manera de reaccionar és la que l'indicarà el goss, quin comportament és el que ha de fer i quin no. I llavors, moltes vegades ho fem, de manera inconscient, persones que se tinguin notions de comportament canital, de manera inconscient, reforcem comportaments que després no ens agraden. Perquè, per exemple, a mi em pot agradar que el goss em pugui saludar, i de tant en tant em pugui al sofà, i de tant en tant, i un dia li puc dir que no em ve de gust que pugui al sofà. Llavors, són molt incoherents. Llavors, per això et dic, moltes persones, quan el document, des que han de canviar certes cosetes de les seves rupines, són més reassis. Bé, sí, sí, algunes curiositats, eh? Potser que desconeixíem del món dels gossos, com les que estem repassant avui. En tenim un parell més. La primera és que això és veritat. Quan agafem un goss amb braços, de fet, clar, un goss petit, s'entén, no? Un cadell, per exemple. Perquè, clar, com ja estic fent moments que vas a fer un pastor alemany adult als braços, o ets cul-joga, no tens molt difícil. Doncs els humans tenim la tendència de col·locar-lo com si fos un bebé, no? Amb el seu cap, a prop del nostre cos, fent... no val la pena, no val la pena, no val la pena, a prop del nostre cos, no val conet, però fer una negació com de grunxador. I tu saps per què això? Això també ve molt lligat al nostre instinct. Que moltes vegades no són conscients que encara tenim algun instinct per allà amagat. Amagades massa, amagades massa i tot. Hi ha algun que té massa instinct. De vegades dius, frena't, noig, perquè si no, acabes malament. Sí, i al contrari, també hi ha moltes persones que tenim els instincts tan reprimits per uns altres puestos. I tampoc a vegades no són bons. Total, per què passa això? Quan agafem un cadell el posem així com si fos un bebé. Això ve de... Precisament que això, que interpretem el cadell com que sigui un bebé. No de manera conscienta. No agafem el gos i diem, mira quin bebé més guapo. Però sí que l'agafem de manera paternal o maternal, d'alguna manera. I l'aconem, així com vés a dir, bastant a prop del nostre cos. Això es fa de manera instinctiva, ja et dic, els primers ho fan molt amb les cries, perquè és una manera de... Els gossos, òbviament, no. Els gossos no tenen aquesta possibilitat per morfologia. Però els primers sí. I llavors és una manera, ja et dic, de quan el cachorro, diguéssim, el cadell és tan petit que no pot valdre per seus medis, la mare el porta aquí a prop del cor i li va ensenyant una sèrie de... li va trasmetent una sèrie d'informacions al seu entorn. Però tampoc ho fa de manera voluntària. Clar, de fet, també és una mica, m'imagino, també per protegir, i tot plegat. Sí, són diversos factors, comoditat, perquè portes el bebè a sobre, pots moure't amb el bebè, són diversos factors. Però a mi el que m'interessa és el fet que estigui a prop del cor. I és tan senzill, perquè nosaltres ho veiem, volem veure als parcs quan veiem algú que tingui un gos molt petit, un gos llersai, i vingui un rock-biter al parc i l'automàticament el propietari agafarà el petit, el chihuahua, i se'l posarà aquí al cor. Això, directament, li estem dient al nostre gos. Primer, preocupa perquè ve un gos molt gran. I t'agafo de terra perquè no et faci mal. I quan et tingui aquí al pit, els meus vatecs t'estan dient encara més força que aquell gos perillós. Llavors, és molt fàcil que el gos petit, que està al braços del seu propietari, associi que aquest tipus de gos grans són bastant perillosos perquè em preocupen a mi i al meu amo. Bé, doncs mira, una altra curiositat que potser no ens havíem adonat mai. Home, jo... potser si alguna vegada agafes algun cadeny, però és habitual, també, potser, quan algú... d'això, que el gos és petit, o quan alguna gos s'apareix, de cop i volta, i mira, agafes el gos d'allà com si fos un bebé, i tot això és pel nostre instint, que fort passen els anys, d'un instint animal, els humans. Bé, i acabem ja amb l'última curiositat del dia d'avui, que és una pregunta. ¿Senten tristur els gossos quan perden un gos amic? Pues sí. Jo podria... no t'ho puc dir profundament, perquè això, en la ciència, en temes d'aquestes fins i encara, en una miqueta no són ciència exacta, però sí que s'han fet estudis molt interessants al voltant d'aquestes sensacions, i són una sèrie de dades que sempre ve al moment una miqueta per sobre. Sí, home, em sembla molt bé per acabar la secció d'avui. Per exemple, quasi la meitat de gossos d'aquests estudis que s'han fet, un 46%, s'havia notat una disminució de la gana a l'hora de menjar. Estem parlant d'animals que pràcticament menjarien tot el que poguéssim. Home, és que, perdona, els gossos també tenen sentiments, no? Són persones, nen. Són persones, nen. Bueno, encara hi ha escoles d'enfinistrament per dir-ho d'alguna manera, que no ho veuen així. Una visió molt conductista dels animals ve a dir això, ve a simplificar a qualsevol animal, no només els gossos, com un cert que dona una sèrie de respostes, però no un moment sense ni emocions. Mm-hm. Ja, ja, ja. Com que és que t'agrada tot tant. L'encanta, els de perros i tot això. Aquí, aquí, arribem. Ja m'ho penso. Per cert, dic que un gos perden un gos a mi, ¿com ho entenem per un gos a mi? Un gos conegut. Si qualsevol gos que conegui, que estigui dins del seu cercle d'amistat, podríem dir-vos que els gossos que es troben al parc o que es veuen de tant en tant pel carrer i es saluden, aquest tipus de gossos són es consideren amics. Incluso en gossos que pots dir, però si no es porten bé, si cada cop que es veuen es burdan, són gossos amics. Ja no entrarien amics, ara hi haurien els que no conec. De fet, un 43% dels gossos perden la confiança en si mateixos quan se'l dimora un gos amic. I això és una cosa també bastant preocupant, perquè si el propietari o la propietària no es dona compte, a veure si poden anar amb el gos al veterinari i poden donar-li una sèrie de medicaments per pujar-li una miqueta a l'autostima, però realment estem pujant una miqueta un parça al problema. Estàvem parlant d'un dol natural. És que no és algo estrany. Nosaltres, els humans, pensem que les característiques són úniques a nosaltres. Però els animals, ja no només els gossos, s'està demostrant que també estan fent estudis que han de passar un dol en una persona o un company. Els dofins segur, perquè diuen que són els animals més intel·ligents a la Terra. Segur, segur, però és que jo posaria la mal foc per qualsevol animal, fins i tot per una formiga. Una formiga també? Sí, perquè són animals, ja et dic que posaria la mal foc, ara ja no estic sortint una miqueta de guió, però són animals socials. Està bé amb vingles entre ells. Potser sí. Potser és veritat. Les emocions també són més petites. Això és una xurrada. És una xurrada, perdó. És un enraonament volumat. No, sí, però per això és una xurrada. Perquè, a vegades, també, diuen que és un terí que deixa el corre. En fi, tens alguna altra dada per acabar? Doncs mira, ja estic un apollonitat. Et diré que el 34% dels gossos, tendeixen, quan se'ls mor un gos amic, tendeixen a vocalitzar menys del que es fan habituals. Jo prefereixo des d'abordar fins a plorar i fer aquests gemex que fan de tant en tant. Aquest concepte mai se l'havia passat pel cap, que un gos vocalitzés. Clar, també és un tema, no només borden, ni ploren. Si el tema de vocalitzar és una miqueta per què entenem nosaltres també que no parlen en la nostra idioma, però tenen les seves propies línies de comunicació. Sí, i d'investigació també. Molt bé, doncs escolta, Albert, queda clar. Gràcies una setmana més per haver-nos explicat sobre el món dels gossos. Ja sabeu que, si voleu posar-vos en contacte amb l'Albert perquè us ajudi amb el vostre gos, sobretot amb el comportament, o com deia ell, no es pot passejar pel que sigui, només que us poseu en contacte amb la penya del morroarroba, gmail.com, i nosaltres farem d'enllas entre el nostre educador caní, ell i la Rosé, i vosaltres. O sigui que veus, així quedarà tot molt bé. Albert, gràcies, fins la setmana que ve. A tu, Jordi, fins la setmana que ve. Adéu, adéu, a tarda, a tarda, a tarda, a tarda, a tarda. Dos minuts i mig, arribem al punt de les 6 de la tarda, ja sabeu que connectem amb la xarxa. Antigament, com la Carme Alegrada, coneguda com ràdio, i després, a la segona hora, rebrem el grup Riu, que vindran a tocar en directe. A més, també, donem la benvinguda a la Mireia Redondo, que és una nova col·laboradora de la ràdio, que avui comença un nou programa de moda, de dos quarts d'avui, avui del vespre, i acabarem amb la secció de llibres, com que se't mana amb l'Arnau Consul del taller d'escriptura de la Taneu de Sant Just. Per cert, aquest tema, Marcia Bol de Party Still Going On, i efectivament, la festa continua fins a aquells moments en els propers fulls de mitjans acords Déu m'han fet affrontar més de tot. enjoying yourself at home, because the party's still going on. Hola, soc EducationManuel Lucas, i vull saludar la penya del morro de Radio Desbert, que crec que en aquesta època que vivim, És més important que mai. Hola, sóc l'Alfiguera, salut de feina del Moron, i vaig a una petició, que no t'uitegeu tant, perquè arribar un moment en què no puc donar la basta els tweets que fas a ells. Hola, jo sóc l'Àlex Urina, i jo no tinc problemes de Tweet com a alfigueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni TelefonMobile, ni res de res. Ja en podeu jutjar, tant com vulgueu, que problema. Són les 6. Notícies en xarxa. Molta en un moment més plotux. Bones tardes. Bon failures. Bones tardes. El Comitè d'Empresa, Antonio Gómez, ha explicat el parquet de la celebració del referèndum tot i el préacor assolit. Comissions de l'IUGT, si ho veu burgut, podria haver d'assignar no un préacor, sinó l'acor. Tenim majoria en la representació de la junta i el comitè. El que passa és que les hipostàncies que n'hi ha al país, a la situació econòmica, hem valorat millor fer un referèndum a tota la plantilla. Hores d'ara, més del 90% dels col·lectius en de la Guàrdia Urbana i de Bombè s'han votat favorablement. De fet, segons el Comitè d'Empresa, guanyarà majoritàriament el sí. El president, en funcions de la Generalitat Artur Mas, compareixerà de mal migdia davant els mitjans de comunicació per fer una valoració de la situació política després de les eleccions de diumenge. Aquesta tarda, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el d'initiativa Joan Herrera reuneixen per parlar de l'escenari postelectoral català. Herrera ha convidat Esquerra a fer una simera contra la política d'austeritat. El que sí que volem traslladar a Esquerra aboligana és que, si vol reorientar les polítiques econòmiques de Convergència Unió, fem una simera contra l'austeritat dogmàtica i anem a plantejar que no es pot assumir l'objectiu de reducció de 4.000 milions d'euros i l'objectiu de déficit del 0,7. I quedem junts a Madrid i a Brussel·les, i que, si vol el nostre acompanyament per la reorientació radical de les polítiques econòmiques, ens vindrà al costat. Esquerra garanteix l'estabilitat parlamentària sense entrar al govern i Convergència Unió i el PCC estaran en contacte els pròxims dies, després que el primer secretari socialista Pere Navarro hagi anul·lat avui la reunió prevista Martur Mas, perquè s'ha fet pública quan havia de ser secreta. Amor, la cinquena jove que va resultar ferida durant la festa de Halloween del Madrid Arena el passat-o de novembre, maria Teresa Alonso, de 20 anys. Amor, a conseqüència de les greus ferides cerebrals que va patir en la lleu human a les altres quatre víctimes, són una noia de 17 anys i altres tres de dibuts. El RAC proposa eliminar o reduir el preu dels peatges de l'AP-7 als camions que utilitzen la carretera Nacional 2 cada dia, i així descongestionar una de les vies on la sinistralitat és més gran. Segons un estudi del RAC, el cost de sofrer que el preu dels peatges seria de 15 milions d'euros cada any, una xifra molt per sota dels 44 milions que costen a l'administració les víctimes mortals i ferits. Aquesta tarda obre portes al Palau de Fires de Girona, la 18ª edició del popular Firatàs. La Fira de Degustació ofereix més de 70 productes per testar, des d'avui mateix i fins d'un moment. Jairona Sònia, a tu, Bona tarda. Bona tarda. Prop de 70 estants ofereixen a Firatàs la més amplia varietat de productes de reu de Catalunya i d'altres punts geogràfics com en Torra, Cuba o el Marroc. Entre altres es poden degustar els plats elaborats per les cuineres de Sils i Sal, els gelats de Rocambolesc, dels Germans Roca o els cruzans artesans d'Abraham Balaguí, que han rebut el premi el millor cruzant artesà de mantega d'Espanya. El director del Sartaman, Josep Maria Matamala, ha remarcat que els restaurants cada vegada tenen més presència a la Fira. Cada vegada, a Firatàs hi ha més restaurants, o sigui, s'està convertint en bona fira de promoció i de difusió de l'estronomia de les comarques gironines. Cada vegada són més els restaurants que participen a Firatàs, perquè és una de les millors promocions que pot ser un restaurant, deixar aprovar el seu producte. Firatàs també col·labora amb el gran recapte del banc dels aliments i amb un còlig a Girona. Bona tarda, us parla David Amadrall. El jugador del Barça, Leo Messi i Andrés Iniesta, més del davanter del rei al Madrid, Cristiano Ronaldo, són els tres finalistes per guanyar la pilota d'or d'aquest any 2012. Ho ha anunciat avui la FIFA i la revista de France Football a São Paulo, al Brasil, al Guardó, lliurarà Zorica a Suïssa el 7 de gener. Messi pot endur-se el seu quart trufeu consecutiu. Escolta'm en paraules a la xarxa, l'únic pilota d'or espanyol, Luis Suárez, que el va guanyar l'any 60. L'exjugador del Barça, Inter Damila, parla de la lluita Messi-Cristiano. No, los dos, porque lo que pasa es que, claro, Ronaldo parece que ha hecho pocos, porque el otro ha hecho más, pero Ronaldo también ha hecho muchos. No, son dos rivales temibles para este trufeo. També hem conegut els noms dels tres tècnics que espiren el guardó de millor entrenador, som Peu Guardialat, Jesse Mauriño i Vicente del Bosque. I Javier Aguirre, ja és tècnic de l'Espanyol. Avui l'han presentat i, a partir d'aquesta hora, fa una estona que dirigeix l'equip per primera vegada a l'entrenament. ...notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La violència de Gènere i els desnonaments són dos dels temes més destacats del ple municipal de novembre. La sessió comença avui i comença a la set de la tarda. Aquests dos temes es tractaran a través de dues emocions. Els grups que formen l'equip de govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just han presentat una emoció relativa al 25 de novembre, la jornada que reivindica la lluita contra la violència en vesles dones, i d'altre banda, el grup ecossocialista n'ha presentat un altre amb l'objectiu de prevenir els desnonaments de la residència habitual. El document s'instalga el govern espanyol a una suspensió d'aquest tipus de desnonaments, el ple municipal també tractarà altres qüestions vinculades amb l'administració de l'Ajuntament i les seves empreses municipals, com, per exemple, la reducció d'un crèdit en més de 2 milions d'euros, un 2 milions d'euros, volíem dir, que promunça valor s'hi sol·licitar per la promoció d'habitatges del Carre Cadenes. La sessió començarà, com dèiem, a la set de la tarda, a la sala de sessions de Consistori, i al final s'obrenarà un torn de preus i preguntes per part de regidors i del públic assistent. La segona edició del novembre evitaràrii arriba avui al seu punt final, serà amb la conferència a càrrec de Josep Frances Delgado sobre la mostra que es pot veure la biblioteca Joan Marguerit des d'aquesta setmana i fins al 16 de desembre. Escriuren temps difícils, noms destacats del món de la literatura catalana han estat els convidats del cicle aquest mes organitzat per l'escola d'escriptura de la Taneu i la biblioteca Joan Marguerit, com Josep Frances Delgado. Tancar aquest cicle a la sala de les golfes de Can Genestar a la set de la tarda i parlarà d'aquesta exposició que tracta de la vida i obra de quatre escriptors i intelectors catalans nascuts ara fa cent anys, l'any 1912 a Valir Artigene Tisner, Pere Caldés, Joan Sales i Josep Ferraté Mora. I acabem aquest vulletí parlant d'una activitat per aquest cap de setmana, que és el segon mercat de Nadal de Sant Just, que es instal·larà a la plaça Camuapa, tan dissabte com diu Menja. L'impulsen la unió de botigues i comerciants al municipi i l'Ajuntament, per segon any consecutiu, amb vista de l'Àxid que va tenir la primera edició. Aquest any hi participaran més d'una cinquantena de botigues de Sant Just i d'artesans. L'objectiu és dinamitzar el teixit comercial de Sant Just i oferir als comerciants un espai fora del seu lloc habitual de feina per promocionar els seus productes i serveis. Abans de les pardetes dels comerciants hi haurà activitats per tots els públics, com una gincama del comerç Just, i un tallet de figuretes d'Argila. Gràcies a un tio solidari, nens i nenes i les seves famílies podran ajudar altres persones que es veuen afectades per la crisi. I de moment això és tot més informació a partir de les set, als Sant Just Notícies, a Dície Vespre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just desvern. Habitatges en plaça de parcament i 3T des de 133.000 euros IVA inclòs. Promoça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just desvern, informa de la propera promoció del barri de Masyuit. 54 habitatges de protecció oficial de Règim General, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web Promoça.cat i el telèfon 93-470-7930. 93-460-7930. Ara es pot despedir desvern. Si et donis despedir desvern. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio desvern. 98.1. Ràdio desvern. 98.1. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. En aquesta segona hora parlarem de llibres amb el nostre col·laborador habitual dels dijous i del taller d'escriptura de la Taneu de Sant Just, l'Arnau Cònsol, però abans de tot això, avui ens han vingut a veure i a tocar música a la penya del Morro. Els podeu veure de fet a través ara mateix del ràdio desvern.com i la webcam, potser no tots, perquè no hi caben, són molts, el grup de fol català Riu. Fots era un rei que tenia el castell a la muntanya. Tot el que es veia era seu, terres, pobs, arbres i cases, i el matides de la torre, cada dia les comptava. La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava. Doncs de comptar no sabia, però amor no l'incadava. Sisco Cardona, bona tarda.Bona tarda. Pao Villoles, bona tarda. Rubén Fajardo, bona tarda. I U Buixadé, bona tarda. I Ricard Ros, bona tarda. Deminguts del programa, moltíssimes gràcies per venir. Sou una bona colla, eh? Veniu amb els instruments perquè tocareu algunes cançons. A veure, va, no sé per on començar, perquè acabeu de treure el vostre segon disc titulat amb canya. Just fa una setmana heu estat de gira per a Uscadi. Heu aconseguit uns 7.000 euros a través del micromassanatge d'Avercami. Us han dedicat un programa a la sonora del 33. Teniu bolos previstos pels propers mesos. En fi, heu arribat on voleu arribar, ja, o no? Sí, no? Era la intenció, no? Ens hem passat de llarg. Però sempre espirem a més, no? Estem contents de la sortida del disc i... En quin moment creieu que esteu ara? En quin moment? Sí. Bé, estem bé tot presentant el segon disc, i ens agradaria tenir més bolos, però una mica també ens hem centrat molt en el projecte d'Avercami, i també això ha fet que doncs hem descuidat la feina de buscar bolos. Què vols dir amb això? Que ja vinc de Vercami per sempre o...? Tot el contrari, tot el contrari. Però com que era un projecte que agarregaria moltes energies, ens hi vam centrar molt i vam prioritzar que sortís per Vercami, perquè creiem que també era una forma d'acompanyar molt bé la sortida del disc, i, no ho sé, a setmana aquest punt. Després d'un moment... en quin moment esteu? Ara estem en un moment de relax, una mica, perquè portem uns quants mesos a tope, però a tope es vol dir a dalt de la cresta, el que has dit tu, la gira, la presentació del disc, això comporta molta feina, i ara, quan s'ha acabat tot això, ens hem agafat un parell de setmanes així, més relaxades. De no veure'ns les cares uns dies. Tot i que tenim algun concert, també, i no es pot refredar. Ara feia dies que no us veieu, i us heu bonit per venir aquí. Moltes gràcies. Com van anar les gravacions d'aquest segon disc? Bé, una mica mal d'altisses, no, Sisco? Sí, sisco. I alguns més, vam començar ja a 40 febre alguns de nosaltres, bueno, 40 no és molt, però... Vull dir, amb dècimes, vam començar gravant. I això que creus que era una cosa psicosomàtica del cop? No ho sé, però mala sort, segur. A l'estudi que tenia... Amb un ticrobis, sí. A quina estudi ho veu gravar, amb canya? A casa meva. No era qüestió de l'estudi. I com és que a casa teva? De fet, s'ha de dir que, 5 que tenim aquí perquè falta la Marta, em sembla, 4 sou tècnics de so. Sí. Posabilitat de la vida, però sí. A més, els 4 hem estudiat al mateix lloc, a la mateixa escola, en anys consecutius, i mai ens envies les cares allà. No ens coneixíem d'allà, no? A quina escola veu estudiar?A la Mercè. A la Mercè, a la institut d'allà, a Sona Franca, no? Sí. Dos anys de formació professional de tècnic de so. I després, no sé si això us ha ajudat, o com que tots sou tècnics a l'hora de sonoritzar, cadascú fa... vol la seva, vol el seu instrument, o com ho feu? Som amb el son per als tècnics de so, que ens intenten sonoritzar... No poden amb vosaltres. Però bé, és el que dèiem, som 4 tècnics al grup, i ara n'hem hagut de fitxar uns 5, perquè... Bueno, ara fa un any. Ja vam veure clar que, si no, no ens entendríem. A més, el que hem fitxat, que nosaltres creiem que té prou... o sigui, prou nocions, o sigui, prou bo, no ha estudiat a la Mercè. A més, això diu molt poca favor, no? No, acabem aprendre'n molt, a la Mercè. Per cert, també m'agradaria comentar, abans que ens toqueu el primer tema castells, que és que teniu una relació especial amb Sant Just, a la entrada de Bascisco, tots d'aquí, el Pau va cantar la Quina per la festa major... Sí, ja fa anys que ens barallàvem amb Sant Just als esplobes. Què vols dir? Cargolí, què vols dir amb això? Ui, ui, ui, ui... A més, també heu fet concerts. El Sant Just em sembla? També per festes de Tardo, a la festa major... No sé si podríem dir que Sant Just... I els primers bolos, els primers bolos, aquí. A Sant Just, no? Que és el de joves. Que és el de joves, i després de la festa de Tardo, que ens vam posar a tocar aquí que en Gin està. No sé si... No era un voló oficial, però la vam estar liant una mica per aquí dalt. Home, de fet, l'agent de Sant Just, maca, no? Sí, sí. Podríem dir, sense poc equivocar-nos, que Sant Just és el poble on heu tocat més? O no? Potser sí. Potser sí. Els jocs en tenen una campana, com escolt. Sí. Doncs escolteu, mira, el Sergi, a través del xat, de RadioDesvern.com, on per cert també animem a la gent que ens estigui veient que hi ha unes quantes persones poden escriure el que vulguin i qualsevol pregunta. El Sergi diu que toquin alguna cosa, no? Doncs va. Té sort, eh? Té sort que em porten els instruments. Sí, sí, sí. El portaven per si de casa. Això que aneu, jo t'he diputat Castells. Sí, sí. És del Naudis, no? Una cançó que l'hem titulat Castells, però en realitat són dos cançons en una, que és el toc de Castells, i després un ball de gegants de Morella. I res, les hem ajuntat així. Llavors sempre la presentem al concert, que és com una mena d'història de mort, entre una enxaneta i un gegant, i que l'enxaneta aquesta ha d'arribar. Perdona, una mica de curiós, no? Sí, però... Sí, l'enxaneta ha d'arribar a fer un castell per poder consumar la relació amb tal gegant. No cal que tinguin detalls. I després, doncs, hi ha un altre significat, també, que és com una història de mort entre el principat i el país de València. Doncs escolteu, quan vulgueu, ja podeu pujar l'escenari de la Perió del Morro, i ja estem pujant cap a l'escenari. El Pau gafa la cordió, Lio se'n va cap al contrabaix, i vosaltres mateixos, quan vulgueu, riu en directe a la penya del Morro, quan són les 6 i 16 amb el tema castells. Bravo! Bravo! Quina classe, quin estil, quina elegància, jo, de veritat, és que... Sembla molt llautó. Per cert, el Sergi comenta el chat si no m'equivoco el disc, aquesta cançó està dedicada al Pau Galvurnà? Sí, exactament. Pels castells, no? No, sí, perquè també, quan estava fent la rangament i tal, un dia li vaig comentar, tio, aquesta cançó, estem fent el tot d'aquest ells, així, a la nostra manera, riu i tal, i el primer que em va dir és, tio, quan la tinguis, me l'has de passar, que això ho hem de fer molt bé, i per això també. Pau, clar que sí. Parlem una mica d'aquest micromassanatge, que comentàvem fa un moment, perquè la gent podia col·laborar amb vosaltres, amb diferents reportacions, un disignat, acompanyar-vos a la gira d'Euskadi, amb tot pagat 150 euros, em sembla. 120, també. Però massa l'última hora. Un concert al menjador de casa, quan valia? 300. Algú ho va apostar? 4. Ja n'hem fet 2. I què te'l feia als concerts al menjador de casa? Potser teniu més espai que aquí, al locutxori i a la ràdio. No et pensis. Però és curiós. El que tenim està molt bé. És guai, una experiència molt guai. Són concerts molt propers, i la gent l'estàs togant per ells, és la seva festa, és la seva història, i que ho reben molt bé i t'escolten molt atents, i això a nosaltres... A mi, personalment, és el que més m'agrada. I el ser tots instruments acústics, que et trobes molt bé tocat allà, sona molt bé... Tots just uns dels que vam fer va ser venir d'un concert on havíem passat molt de fred, i ens estàvem arribant l'hivern, i després del concert aquest, vam anar a fer el concert del menjador, i ens sentíem superbé, estàvem calentets, ens vam donar cava... Ens vam estar fins molt tard. Hi havia llarg de foc? Ja havia, però estava a pagar. No, però ja havia caliu. Que bonic, que bonic. Per cert, una d'aquestes opcions que m'hem comandat era d'anar de gira per a uscadi, i vau anar amb un autocar, amb una quarantena de messenes, tinc entès... Però com va anar l'experiència? Va ser bèstia, va ser bèstia. Una de colònies. Va ser anar de gira amb 40 amics, igual... A 40 amics al final, al principi... El coneixeu a tots o no? No, no directament a tots. Sí, eren tots coneguts d'algú o del grup, però... Clar, escoltant-me una mica alguns amics, i allà ens en coneixem tots. No va ser molt maco. Un bon número de persones. Vam ser 5 dies seguits, vam començar a Sant Boi del Llobregat, amb la presentació del disc, el dimecres, dia 31 d'octubre, el dia de la castanyada. Va coincidir amb el pont de tots els anys, no? Ja ho vam fer així, perquè la gent es podia demanar festa, i podíem aprofitar més dies. Llavors, el dia següent, el dijous, ja vam marxar cap a uscadi, i vam fer concert a Durango, un altre concert a Bermeo, un altre concert a Vitoria, el dijous, el divendres 17, i el duimenge tot tornant, ja vam anar cap a Lleida, i vam fer l'última parada a Lleida, el cinquè concert, amb 5 dies, i ja estàvem tots més que arrebentats. Vosaltres, i també m'imagino que els Macenes, o els Macenes no tan... Potser més, eh. Perquè el perfil del Macenes, quin era? Trage, corbata. Va quedar perquè una tocar de Macenes, no? Jo no m'ho imaginari. Jo era 40 personatges allà, totalment diferents tots, eh. Però era el Maco, també. Amb moltes llars de festa tothom. Aquí vaig jo. Recuperem un fragment de la Sonora, el programa del 33, on vam dedicar un espai, i, bé, deien això... Músics i seguidors faran la gira junts en aquesta autocaf. A veure, aquest... Què és això? En fi, la pregunta també és... fins a quin punt vau conèixer els seguidors, les seguidores, eren grups, o només fans... Ui, no sé... Hi havia de tot, però com has vist en aquest take d'àudio que has ficat, hi havia molts bojos... Gent curiosa, o sigui, ens hem vendut una mica el millor de cada poble. Era una mica la norma. Sanboy, Sanju, Sanfaliu, La Garriga... Molt bé, molt bé. De fet, parlant de... Explica'ns també, evidentment. Parlant d'alguns, dels seguidors, seguidores, una fan va dir això de vosaltres, que segur que conèixeu i que us va acompanyar, també. Però m'hi ha sigut tot un descobriment, realment. Cada vegada està sent més coses. Personalment, sobretot la seva música. Ells també, cada vegada que els coneixes, veus que són gent que realment sobal, que ho donen tot per la música, ho donen pel seu grup, els agrada i, a més, ho comparteixen. Ho comparteixen tant que comparteixen la seva gira. És que dona gust, participant, una cosa així. Que maco! Què més vols que diguem? La Rosa Martínez de Mata de Pere, que va parlar molt bé, de la tele. I, de fet, al fet de sortir a la televisió, us ha donat més ressò o... Jo no puc sortir de casa. No, però vull dir que ho veu buscar, us van venir ells... Bé, quan vam estar plantegent tot el tema de la gira, ja ens vam posar en contacte amb ells per veure si els interessava treure-ho i... On que també hi hem sigut els guanyadors dels concursons, l'any 2011, una mica també els vam plantegar, que fèiem aquesta cosa, que era bastant original, i ells van dir que els interessava venir a gravar i... Quan vam plantegar la gira, volíem que se'n fes ressò, d'això. No fos una gira i ja està, sinó que el projecte d'haver càmica, el sortir del disc, que el disc aquest va sortir perquè havíem guanyat el Premi Sons aquest, tot això volíem lligar tot en un projecte únic i que se'n donés una mica de volada. Llavors, el Gerard Fornès i la Yolanda, que ens va ajudar a fer aquest pla de comunicació, s'ho van treballar prou. I el resultat és aquest, no?, que a la sonora, després hi ha una entrevista i cad l'altre dia... A penjar el morro, aquí són just... Clar, és una parada de nivell, a l'ex. El que passa és que... Com veieu el nivell de la música folk del país? Perquè vosaltres... Ho dic jo, no, que ho dic a vosaltres, però heu renovat una mica, el tema folk. L'any passat veus estar tradicionaris, també, en un concert molt xulo. En fi, com veieu aquest tipus de música? Hi ha molts grups que fa molts anys que estan renovant la música, des de... hi ha molts estils, hem sentit molts estils. No sé, jo crec que estan en un bon moment, i la mostra és que no parades de trobar-te, que sigui festivals, que sigui concerts, cicles... Hi ha molta gent que es mou per fer coses de... músiques nostrades, no?, i... No sé, jo crec que estan en un bon moment, i a nivell de públic, també hi ha molta gent que... Està arribant més franges d'edat. O també perquè un cop hi entrem i ho veus més, no?, però... I també perquè hi ha joves músics, també... Això també fa que, doncs, quan ets jove, i tens amics propers, trenques una mica els clichés aquests, de que la música folga és per gent gran i per anar ballant, o... O l'estic maquets, gipis, catalans... És el primer que ens vam dir, vam anar a gravar la... Un projecte que vam fer era... vam anar a la presó dels idoners, i ens vam gravar en un videoclip als presos. I el primer que ens vam dir quan ens vam veure va ser riure. I vam dir, de què rieu? Hòstia, és que ens pensàvem que era o caroiallos, perquè els havíem passat la cançó al dia anterior. Hòstia, és que vam sentir aquesta música, i pensàvem que vindrien aquí uns jaillos, i ens vam veure que no. I aquest so tan particular, també, que teniu, i que heu donat la volta a molts temes, i versionant cançons típicament catalanes, que això a la Sonora també ho explicaves tu, no? Sisco, amb el tema d'aquest. Bueno, no sé com va, en veritat... Quan m'enganxa per banda. Va estar molt bé, eh? Però ho heu anat trobant, això ha sigut una idea a través de Sajos, ja t'ho anireu clar des del començament. Va ser una mica el que va sortir al principi ja, com fem les primeres proves, el primer dia a Sajos, el primer mes, el primer... El primer era època, i el que hem anat fent és... El format ja ens agradava, i el que hem anat fent és, suposo, que farà fer-lo, o donar-li... Anar-hi incorporant les coses que anàvem aprenent, també, no? Nosaltres el primer dia ens vam reunir, vam portar els instruments, però al principi era només per parlar, vam acabar tocat, i ja va sortir mitja cançó d'allà. Però ens vam reunir, vam agafar... no sé, per posar un número, però segur que no m'equivoco de gaire, 50 CDs de músiques, de grups tradicional d'aquí, i vam dir, no volem sonar, així. Ens vam començar a escoltar tot el CD, i vam dir... Com a així, no volem ser. Amb una bona declaració. Volem fer una cosa... Sí, algú diferent. I, no sé, de seguida ja vam començar a tocar, i ens vam començar a entendre, i el Segell, jo crec que el que es va veient en aquests dos discos, no sé, jo, personalment... estem bastant còmodes... Perquè com es conèixer? La pregunta que no us hem fet mai, no? Això ve de llarg, no? Primer, el Pau i el Cisco, ells es coneixen de fa anys, tocaven junts a Escaramusa, a Leclyon... O sigui, que a part d'aquí ja el vincle es pluga a Sant Just, va anar primer, eh? Sí, exacte. I per l'altra banda, el Rubén, la Marta i jo, tocavam aquí ja, i portàvem també anys fent folk, però no folk d'aquí, i ens vam conèixer a través d'aquí amb el Pau, després, a partir del Pau amb el Cisco, una mosca d'allà daltes hores a Sant Boi, amb el Banjo, el Cisco, i nosaltres amb instruments, i, bueno, un estiu, vam d'Andorra, i el Pau ens va venir a fer de tècnica aquí a... i allà, una mica, vam dir, estic, volem fer un grup així, i nosaltres li vam dir, hòstia, nosaltres també, i llavors vam dir, va, calem... una setmana que ve, va, calem. Sí, vam ser moltes coincidències, però que es van... van anar passant en el temps, en el moment adequat, i... acabat resultant això, no? Clar, perquè no sé si ara viviu d'això. No, no, no. Liusi, Liusi. No, amb el contrabaix, no? No, ho dic perquè... Contrabajo. Ah, ah, ah, ah... Hòstia, humor, Samantha. Molt bé, tant. A mi m'ha fet molt m'agradat. El que passa és que no sé si... és un somni, això, el poder viure de la música o què? Jo crec que és un procés natural. Si arriba, doncs millor, i si no... Ens ho passem bé fent això, i intentem no perdre diners, i guanyar-ne tots els que puguem. Però no ho fem pels diners. És a dir, és un projecte que neix de inquietud de fer música, i a través d'això, doncs, si un dia podem arribar a la decància, no ho sé. Sí, no només ens veiem com un grup de música, que anem a fer concerts i ja està, sinó que s'està veient, no?, amb tot el de la gira, tot el... Sí, sí. El desplegament, aquest, de comunicació, de intentar difondre la música que nosaltres fem, i així. Suposo que pel fet de ser així, també més joves, doncs tenim aquesta empenta. Però, bueno, viure d'això o veure... És el que ha dit una mica el Tricard. Clar, i més d'aquest... Tots d'anar trobant. Clar, i més d'aquest estil, no?, en quins curts coneixen, així, folk, més tradicional que visquin d'això? La meitat són professors, o tenen 3 o 4 projectes més, o així. Estan acompanyant històries. Heu pensat fer un canvi, per exemple, el seu indís, qui fa hip-hop, ja, directament, i tirar-vos de la moto, o crec que no. Clar. He pensat de dir-nos Manel, no puc fer-hi això. Per cert, diu el Sergi a la webcam, diu el Cisco, no surt per la webcam, diu ja que és l'únic que t'ha sentut en foca. Va, de debò que ho parla a webcam. A veure que està tapat per la planta, aquesta música. Tampoc no el veurem gaire. En fi, nois, hem d'anar acabant, per cert, que si voleu una mica conèixer els meus estimats lluïents, podeu fer-ho a través de la pàgina web RiuMúsica.com. Abans de tocar l'últim tema, que és la Milana, alguns bolos d'aquí alguns dies, o els propers bolos, perquè la gent no us pugui seguir. El dia 8 de desembre estem a Ripoll, i, bueno, ja més de cara... Abregueu-vos allà, passarem fes. L'any que ve tenim algun... Sí, d'any que ve. Aquella massa lluny ja el direm. Ara ve Nadal, ara. Que ho vei al seu corral. Doncs escolteu, de debò, us agraeixo molt que heu vingut, perquè sé que no és fàcil, a vegades, si sou tanta gent al grup, aconseguirem agentes i tot plegat. Moltíssimes gràcies per venir. Aquí ja teniu uns primers admiradors a ràdio d'Esvern i a la penya del Morro, i res, moltíssimes gràcies i molta sort. I anirem seguint, eh? No sé què feu. No sé. Doncs, tot seguit, ara sí, ja tornen a pujar l'escenari de la penya del Morro, i a punt per tocar aquest segon i últim tema, que ens faran a costir aquesta tarda, amb la Milana. Quan vulgueu, nois. Bon? Un, dos, tres... Un, dos, tres... expressed en aquesta etapa. La ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio de Sant Just durant la 8.1. Ràdio d'Espel durant la 8.1. Ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, sintonitzes ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel, la ràdio d'Espel. La ràdio d'Espel.