#163 - La Penya del Morro del 4/12/2012

inscrit a les oficines d'ocupació Catalunya i 74.000 en el conjunt d'Espanya. Això suposa que la xifra d'aturats a tot l'estat frega ja els 5 milions de persones. És el nivell més alt des de l'any 96. A Catalunya hi ha 652.000 persones sense feina i per demarcacions la pujada més gran de l'atur en termes per santual ser registrat a Girona. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Leo Messi jugarà demà contra el Benfica a la Lliga de Campions. L'Argentia està només un gol d'igualar el record històric de Gert Muller, que en un any natural em va marcar 85. L'entrenador del Barça Tito Vila no va dir que a Messi li fa il·lusió jugar i que ja va descansar en Copa contra l'Alabés. Leo ja va descansar, s'ha anat passada amb la Copa. Sabem sempre, no ara, per al record de gols, que el Leo sempre vol jugar i quan millor es troba el seu hàbitat millor o més natural és que és competint. Més que res per això, és un partit de Champions i li fa il·lusió estar. A l'espanyol Lex Visa, presidenta i responsable de l'àrea esportiva German de la Cruda, és un comunicat en que defensa la seva tasca al club i en que assenyala Lex Directiu Antonio Morales com a responsable d'una campanya de desprestigi contra la seva persona. En embola, avui el Barça s'estrena a la Copa del Rei i el conjunt blaugrana s'enfronta a partir de les 8 a l'Elbertia de Pamplona en l'aliminatòria de 8 anys de final en aquesta edició és a partit únic. Xavi Pascual ha viatjat amb tota la plantilla i el fraiquing granollers jugarà demà a Òscar. I en futbol sala el Melilla serà el rival del Barça a 8 anys de final de Copa del Rei mentre que el Marfil Santacoloma s'enfrontarà a l'Uruguai Peruanos. 98.1 En directe a Matíndiz de Sant Jos d'Esvern el 98.1 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda, amics i amics, com esteu? Benvingut un dia més a la penya del Morro. Avui la gent que ens ha vingut a veure des de... per pinjar Catalunya Nord. Benvingut a la program de la penya del Morro. Avui el programa començarem parlant de l'actualitat Sant Jos Tenga concretament del pressupost de l'aviorcici 2013 a Sant Jos que serà de 21.150.000 euros. A més a més, avui el programa parlarem com cada setmana amb la nostra coaching particular, la Núria Oriol, que ens donarà alguna pista sobre notícies positives, com, per exemple, la gran recapte promoguda pel Bany de Liments que va tenir lloc aquest cap de setmana passat. A més a més, avui la banda sonora de la pel·lícula Babel, tractada i analitzada a fons amb la Clara Aguilar, i a la segona hora... quina segona hora que ens espera? Perquè parlarem amb el casal de Joves de Sant Jos, el Sergi Arrada, que ja ens espera i ens dirà si el forn que han comprat i han adquirit el casal de Joves fa unes setmanes, ja l'han començat a fer servir o no. I després també avui el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella, com cada setmana avui parlaran d'un defensarà si que és millor els cars de cuixinet i l'altre, les festes de tardor, qui guanyarà? I per acabar el programa, avui entrevistarem un dels jefazos. Sí, és un directiu, un peix gros de TV3, el cap de programes Jordi Serra per parlar una mica de les audiències que ha anat molt bé aquest mes de novembre i de com està la tele en general. Bona tarda i benvinguts a La penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, a més, penya del Morro. Bona tarda. Bona tarda. Fa fred avui. Fa molt fred. Fa molt fred. Per cert que avui Sant Jordes d'Esvern ha tornat a estar per anècima vegada dins del panorama primera línia informativa de Catalunya. Per què? Perquè avui han vingut a gravar als altens, a migdia, una peça, el que es diu informativament parlant, un tall, una notícia del que ha passat amb el que es ve. El seu projecte d'educació i l'esborrany més vendit que ara, de fet, s'està discutint a Madrid amb tots els consellers. De fet, rigau en arribar a la reunió, com a última hora, ha dit que la llengua és innegociable. Doncs bé, un equip de TV3, avui, dels informatius, ha vingut a l'Institut de Sant Jordes d'Esvern i la peça on ha sortit. Éric Pomar ha sortit, que és col·laborador del programa. Jan Sorriol, també, conegut per tots i el director Jesús Margarit, que també... Conegut per tots? Conegut per tots, que l'hem entrevistat alguna vegada aquí i avui també està parlant. A veure què diu la peça. No sé si la podem escoltar. I surten les aules del nou vell. I passaria a ser d'especialitat. Avui, en debatut, què el sembla la proposta? De vegades la gent deixaria de la feina i faria altres dubtatives o... I anar aquí s'arrabai, no ho sé, és aquest. De Catalunya i l'Institut de Sant Jordes. Molt poca gent parla en català. Sí, en profesos que no se les pesen. David Hernández i que tendien que parlar en castellà les seves classes. Hem viscut durant molts anys tots barrejats. Tots alumnes de l'Institut. I la llengua no crec que sigui cap part judici. La gent que parla castellà... Jan Sorriol! I que ell s'espera millor en castellà. I li agrada castellà, doncs que... si és millor parell fer-les altres classes en castellà, doncs que les faci. D'on li que hem estat aprenent en català, tot això se m'aniria cap al principi, i se l'aniria tota a la de Llonsa. Vendi, Eric, vendi! A tot Catalunya, 12 famílies havien demanat que els seus fills s'escolaritzessin el castellà. Per contra, avui, la comunitat educativa s'ha pronunciat contrari a la Llai Berk. Nosaltres seguirem fent el que pensem que és bo. Què és aquesta dona? Els infants i els joves de Catalunya. Irene Balagué, president de l'Associació de Mestre Roses Sensats. Salut, i, per tant, ja pot anar dient que si veiem resistir el franquisme... ...no és la normal institut. La oposició més gran, el rebutge més frontal... ...de la FAPAC. Ismael Alfaro, parlant ara. I dir-li clarament al senyor Wer, que no surt el Margarit, director de l'institut. Que no la volem. A la sala de professors, molts s'informaven per la premsa dels detalls de les borrany. Estem molt cansats d'aquests canvis, d'aquestes notícies. Ja tens molt importants i més urgents per carregar-se un sistema que funciona i que ha funcionat força bé i que no s'ha de tocar d'aquesta forma. Tot i la indignació inicial de bona part del professorat, poc a poc, el que ha anat molestant més avui... Bé, doncs ell és la Mónica Bertran, director de TV3. Queda-li un bon problema quan diuen que no ho és, en finalitats més polítiques que no pas pedagògiques. Mónica Bertran, TV3, senjors d'Esvern. Oh! I per gaire d'Anna, senjors? Senyora, què dius? Perquè estem al costat de la tele. No! Perquè senjors... Podrien a senjors d'Espi? Té valors que a senjors d'Espi i altres pobles del vaixo regat no tenen... Som els més xulos de la comarca. Bé, que per cert discrepàncies entre els alumnes, no? Sí. Algú em deien que ell estava bé castellà. Com, per exemple, Jan Soriol. Jan Soriol ho comentava, Eric Pomar, anar amb una altra línia i diu que se n'anirà tot el... de llonces. I amb un precipici. El precipici, també. En fi, doncs, ens ha fet gràcia comentar que avui, home, estàvem allà mirant el tele en el migdia, i quan surten coses en just, no tot som caixers que exploten. Bé, dit això. Repassem les notícies del dia d'avui que passen per aquest pressupost de l'exercici 2013. Que Carme Sanyús, el pressupost per l'encaver, serà de 21 milions... 150.000 euros! Bé, aquest és l'avant projecte que està presentant, el consistori aquests dies de diferents equipaments del municipi. És una xifra pràcticament igual que l'any 2012, perquè, en principi, el que s'ha fet no és augmentar ni disminuir, sinó mantenir-se. Donar suport a les persones més desafavorides per la crisi és la principal prioritat de les partides, Carme. Sí, de fet, augmenta una mica. Aumenta en 110.000 euros. És una pujada bastant minsa del 0,5%. Sí, vam acompanyar amb 21 milions d'euros. Exacte. Si algú la sent aviam, 110.000 euros és min. És en relació, exacte, el que pugui tenir a veure els comptes de tot un poble. Home, a mi m'ha sentit 1.000 euros, i amb això passa la setmana ja. Sí, no? No estaria malament. Doncs mira, això depèn d'aquest augment. A ells van fer aquestes dues primeres presentacions. Avui n'hi ha una altra, el casat de les joves, l'ergidre d'Esent de Natorrella, l'acalda de Josep Arpinyà, i el president de l'Area de Serveis de la Persona, Lluís Montfort, van explicar aquesta band-projecte del pressupost. Es va detallar que aquest pressupost ordinari és de 17,85 milions d'euros. Aquests diners són provenents dels impostos, preus públics i aportacions sobre municipals, i que es destinen a apagar les desperes corrents de l'Ajuntament, com ara contractes de serveis, manteniments i consums. Estacar també que l'Ajuntament es veu obligat a reduir la despesa de personal en un 2,3% perquè la normativa estatal no permet reposar les persones que jubilen, i en aquest sentit també es va explicar que el 2002 s'ha reduït l'endeutament de l'Ajuntament de Sant Just. En aquest sentit, la regidre d'Esent de va explicar que a data del 31 de desembre d'aquest any es preveu que el col·lístori tingui un deute de 4,2 milions d'euros sense comptar un aval d'1,2 milions de promunse quan el llei actual permetri un endeutament de fins a 13 milions com a màxim. Més coses, el president de l'Area de Serveis de la Persona va destacar les 4 prioritats bàsiques de l'equip de govern per l'any que ve, que seran, aquestes comentàvem al principi d'alguna manera, l'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables, l'educació i atenció a les famílies, donar suport a les persones en situació de tur i mantenir l'Ajuntament sanejat. I per tant, pel que fa a la xarxa educativa, les prioritats són potencià a les xarxes d'erocis, també seguir lluitant per poder fer una nova escola a Bressola Mas Lluís, el que es va dir ahir. Tot i això, Lluís Montfort va recordar també els inconvenients que hi ha al respecte, sobretot de la deràstica reducció de les subvencions en aquest sentit per part de la generalitat. I bé, en principi, això és el que es va explicar. També estiriran davant, properament, un projecte molt ambiciós pel que fa a l'estalvi energètic, que consistiria en anar substituint, de forma progressiva, l'enllumant, anar elèctric de Sant Just per canviar-lo per un de més eficient, que consumeixi menys. Que per cert, venim cap a la ràdio i he pujat pel carrer per la vinguda d'Industria, i els jumbres estaven encesos. Una cosa molt curiosa, les 4 i 37 de la tarda. Bastant curios. Sí, potser estaven acabant d'explicar alguna cosa. Sí, i en tot cas, demà, el matí, entrevistem la registra d'Isenda a la Torrella, per tant, m'imagino que acabarem de treure l'entrellat d'alguns d'aquest pressupost. 5 i 16 de la tarda, repassem més notícies de Sant Just, parlem de la Tur, perquè avui hem sabut les dades del mes de novembre. A Sant Just, de fet, la Tur, podríem dir que no s'ha mogut. De fet, es manté en la xifra de 804 persones exactes, que són les mateixes del mes d'octubre, que no tenen feina. O potser, en realitat, no són les mateixes, sinó que 3 n'han trobat i 3 han perdut, perquè no sabem la xifra. Això sí, és exactament la mateixa. A nivell general de Catalunya, aquesta Tur ha augmentat, i, de fet, el Baix Llobregat també s'ha incrementat en unes 200 persones. Els dos últims mesos havia baixat tot i que molt lleugerament, i ara, per tant, no baixa, sinó que es manté, però tampoc no augmenta. Per tant, com dèiem, aquestes xifres a nivell general, però de les persones inscrites, la justícia d'ocupació, es manté alta també a tot Catalunya, on aquest mes ha caigut en unes 5.000 persones. T'esquena cançó d'aquesta, Carme? No. I apè a ell... Es diu Roh-Hype. I parla d'uns genets, uns genets que porten un cavall de l'espai. Què passa? Està plubent? No, fa vent. La Pella del Morro, cada tarda de 5.7 per ràdio d'Esvern. El punt net ja que veu amb aquesta informació que s'enjustenca a l'espai de notícies, organitza aquest desembre 3 tallers de guarniments nadalencs. Atenció, perquè l'objectiu és... Hi ha gent que ho fa, això, quan llegeixo. T'has fixat o no? Fa com uns canvis de ritme i de to, que dius que t'agafa alguna cosa. L'objectiu és fomentar un nadal amb menys residus. Aquest corset es farà a la parada del Purne de... Per què? Amb l'anvolunt de la plaça Comodapa? Què dius, Mekres? De desembre. No se'n tenen, o sigui, quan perigües, no se'n tenen. I acostuma a ser gent d'esports. Dèiem que el puntet del mercat em volen a la plaça Comodapa cada dimecres de desembre. Carme Verdoj ha reunit més informació i gent de l'escala. Després faran un pica a pica. Doncs serà demà dimecres, també el 12 i el 19, que la para de puntet que té al mercat que es fa a la plaça Comodapa organitzarà, doncs, aquesta activitat, són aquests tallers de guarniments nadalencs. La idea, doncs, recicla, aprofitar el que tenim abans de llançar-ho, i, per tant, fer un Nadal una mica menys consumista. També, d'altra banda, una de les coses que es proposa és el que comentaves tu ara. Ser més creatius, fer activitats amb tota la família i aprofitar aquesta matèria prima, per exemple, etaps de suro per fer petit cac a tion i no ets de neu, per decorar, amb pollas de plàstics per fer flors o corones de princeses amb pinces d'estendre de la roba. Ai, corones de princeses. Jo vull una. Sí? Doncs mira, pots anar demà al punt net. També el dimicres 12 i 19 de desembre. El matí, aquests tallers tan lligats també, amb els que es van fer el centre cívic, Joan Maragall i centre social al milenari, la setmana passada i l'altre, aquells tallers de cuina, et sona de re, aprofitar elements, doncs tot plegat té un mateix sentit. El milenari, per això, eh? Per cert, que parlant de tallers de cuina i tot plegat, tu saps que al Casal de Joves de Sant Just fa un parell de setmanes van comprar un forn. Ho sabia, això? Té raó. Encara no sabem qui nos s'ha fet o s'enfarà del forn. En principi són pastallers de cuina que es facin al Casal de Joves de Sant Just. Avui intentarem descobrir-ho amb el Sergi Arrada, d'aquí una estona a la penya del Morro. Abans, però, tindrem la clara guila amb les bandes sonores, que avui repassarem i analitzarem la banda sonora de la pel·lícula Babel, que no sé si has vist a Carme. És una pel·lícula que vaig veure els teus primers minuts i vaig apagar. Per què? Estava molt bé, Jordi. No em va acabar de convençar. I després d'aquí uns moments... No, d'aquí uns moments després tindrem la Núria Oriol, la nostra coaching particular. Avui la Núria Oriol ens parlarà de la recapte dels aliments, un home que parla amb les valenes. Carme, això t'interessa. I després també ens preguntarem si la solidaritat és genètica, Carme. Si tu ets solidària, el dia que tinguis un fill i una filla, seràs també solidària, aquesta filla final. Jo crec que no t'ha res a veure. Però la Núria ens ho diu. Serà per alguna cosa d'aquí. A la penya del món, Carme, moltes gràcies. I a res, m'agrada. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. El just de la fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura. La puja de l'Iva... Tothom està menjant per pujar de feina. I veus que són gent més o menys preparada. La única solució. Jo veig que ha de ser alguna cosa rebuensiva com el que va passar a Islàndia. Ha de posar el primisme on hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels uns intressos de Sant Just. O que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es va bé. Just de la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. La núria Oriol. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, i vosaltres, com esteu? Doncs mira, amb aquesta setmana, una mica més curta que vulguis o no. Això també anima, a vegades, quan la gent està a la feina i sap que demà ja serà l'últim dia de la setmana, perquè nosaltres també fem pont i tot plegat. Això és una setmana que és una setmana que és una setmana que és una setmana. I tot plegat. Això és una setmana curta. Mai ha estat de més, no, núria? No, mai ha estat de més. És veritat que és molt necessari l'equilibri entre l'acció i el descans, eh? I no, no acabem de ser creatius. Clar, jo és que jo seria descansant sempre. Ah, molt bé. I de tant en tant. De tant en tant, alguna idea o alguna cosa, però clar, potser jo tampoc. Jo diria que tampoc. Seria una mica desequilibrat. Descompensat, faríem. Això està estudiat? Tu quedes des de tantes coses? Quan de temps hem de descansar a la feina, per exemple, o quan la gent està treballant o com va això? Mira, a veure, gràcies per dir que sé de moltes coses i afegir-ho per dir que també sóc conscient que moltes no la sé. No, ja, ja. Però aproximadament, aproximadament fixat. L'ideal és que de debò pugui si em respectar l'horari natural per nosaltres del som. És a dir, que hi ha persones que necessiten 8 hores fins i tot una mica més i d'altres en 6 o 7 passen. I, finalment, hi ha casos molt extrems que necessiten dormir molt poc. Però, en general, la tendència a casa nostra és que dormim una mitjana d'entre 1 hora, 3, 4 hores menys, del que necessitaríem. I això ens passa factura al llarg de tot el dia. I a la feina s'han de fer parades per descansar, també, o no? Sí, és ideal. La veritat és que és ideal. Cada 5 minuts, sí senyor. Viu, cada 5 minuts, una hora. Una hora per a la canada, no? Sí, sí, sí. No, però la veritat és que està demostrat que les empreses que han creat àrees específiques de descans i de distracció o de relaxació pels seus equipomats, tothom està rendint molt més. Clar, o sigui, les empreses que tenen com un llit... Això fa molt Google, ho fa molt, això. Crec que tu, Riquis, algunes sí que fiquen i tot permeten fer la migdiada. Perdona, jo no riquis. S'ha vist minutets o de mitjoreta i sí que estan encantats amb els resultats. I els professionals encara més, perquè si són amics de la migdiada, estic com una rosa per tota l'estona que em quedi per endavant. Home, aquella ràdio jo ho trobo a faltar, eh? Eh que sí, doncs preneu una nota, preneu una nota. No el posarem, perquè no hi cap, com no el posem a les escales de Can Ginestar. Ah, mira, o el Sostre, amb una corriola. O el Sostre, amb una corriola, o, si no, també aquí, a sota els porxos de Can Ginestar. En fi, eh, no és veritat. Doncs ens espiguem per culpa meva, eh, perquè et fas preguntes fora d'aquí, però són que les saps... Mira, què és la... Ai, com has deia, no me'n recordo. La Keti. Sí, ha dit, diu... Escolta, dius que tu tenies un guió, tio Lúria. Ja m'ho estàs, ja ho interessa. Bueno, Keti, bona tarda, ara ja estem tots. Podem començar la secció. Vinga, sí, sí. La Pella del Morro, cada tarda de Cineset per ràdio de Svern. Bé, avui parlarem de tres conceptes, el primer, la recapta dels aliments. Un home que parla amb les valenes i després de la solidaritat, que la Núria es pregunta si és genètica o no, i m'imagino que uns científics han trobat la solució. Però comencem per aquesta primera, aquesta recapta dels aliments, que ja vam comentar aquí fa unes setmanes, s'ha dut a terme aquest divendres i dissabte passat i han recollit moltíssimes tones de menjar en diferents poblacions i supermercats de Catalunya durant aquest cap de setman, en la veritat és que els organitzadors estan molt contents, Núria. Molt, molt. I jo penso que moltes persones que han col·laborat, i potser també de les que no han col·laborat, estem molt satisfetes, perquè quan es marca una fita solidària, que a més a més depèn molt de la societat civil, que es diu de la ciutadania, del poble, i es respon d'aquesta manera, doncs trobo que és allò com una expansió, unes vitamines per l'ànima i pel cor. I s'ha superat, s'ha superat l'objectiu que tenien marcat, i això és esplèndid, sobretot, sobretot, quan s'acaba l'any amb notícies que et diuen, escolta, que penseu que la situació econòmica s'ha endurit per a moltes persones laborals, etcètera, doncs mira, amb recaptes d'aliments, més solidaritat, com diuen, doncs ara és més necessari que mai. Núria, jo no vull ser l'advocat del diable, però fa unes setmanes, com hem parlat el tema ja amb Dioma, doncs és molt bona idea, qui vulgui pot apuntar-se fins i tot a anar de voluntari però fa uns dies vaig veure i em vaig assabentar que la caixa, obra social, concretament, la caixa baixa, estava darrere també a tot això. No vull ser l'advocat del diable, però no és hipòcrita que justament els índex de pobresa que han pujat tant durant els últims anys a Catalunya, ha hagut aquesta crisi impulsada, sobretot, des del món financer, des del món del banc, de les caixes, doncs se li estigui fent el joc als bancs col·laborant amb el banc d'aliments? A veure, mira, aniré per part. Jo penso que el banc d'aliments necessita una infraestructura que si no pot trobar-la gratuïtament, doncs... mal aniria. Aleshores, el que et diria... Jo crec que per part del banc dels aliments no és una hipocresia, és una necessitat que algú li pot resoldre. Anem a l'altre cantó. Anem al gran grup que conforma la caixa. Doncs bé, jo m'imagino que és una manera de... sí. Jo que diuen els de relacions públiques, no perquè siguin de relacions públiques, jo parlo ara des del punt de vista del banc, no de la feina de relacions públiques, la responsabilitat social corporativa, però podem dir concretament per la política que ha anat seguint al llarg de tot aquest temps de crisi que ho fa per si, per fer una mica de neteja de la seva imatge. O sigui, aquí, en aquests fons, en aquests drets de fons, podríem posar l'adjectiu de hipocresia, però... És que hi havia molta gent que es tirava enrere, quan veia que, clar, les samarretes dels voluntaris posava la caixa i dius, aquí què estem fent? Estem fent el joc, els bancs, i també el que estem jugant a això, el sistema, o què? La societat, les persones que van col·laborar i tot plegat, no? Clar, pot ser una contradicció, aquesta? Sí, ho sé, ho sé. Mira, a vegades, quan es fan coses de molta embargadura, es necessiten suports de estructures molt consolidades, i algunes d'aquestes estructures, es pot dir clarament que han entrat en aquest joc de empobrir encara més a les persones, de no facilitar la vida a les persones, sigui perquè els hi han negat el crèdit, una petita empresa, una família, sigui perquè han volgut executar una hipoteca i dur a terme un desnonament, per exemple, eh? I és veritat. Aquests grups s'haurien de replantejar que perquè, de vegades, volen fer com una operació neteja, però que tot ja són conscients que només és una operació neteja, i no es plantejen una reforma fons de la seva política activa, que no està dient que no puguin guanyar diners, sinó que sigui diferent, que sigui d'una altra manera, i en definitiva, com ja saps que em repeteixo molt, que sigui humana, perquè són inhumans. De fet, en raó, perquè s'ha ajudat moltíssima gent, però clar, això és una ajuda i una solució a curtíssim termini. A curtíssim termini, a curtíssim termini, eh? És a dir, tu saps que a vegades també es fa una activitat per cridar l'atenció i poder captar com ja fidelitzar persones que durant tot l'any puguin continuar donant de cara al banc d'aliments perquè hi ha molta gent necessitada. I per això es fa aquest acte puntual. Anem a veure. Jo diria, els canvis que es necessiten més urgents per transformar a fons el sistema no poden anar tan ràpid com la necessitat de menjar o d'un sostre de moltes persones per la situació en què ens estem trobant en aquests moments. Llavors, crec que la funció d'aquest banc no és tan plantejar-se. La meva funció és, entre cometes, com estructural, sinó que la meva funció és estar molt vinculada als moments que vivim. És a dir, que quan la situació canvies, normalitzi, disminueixi l'atur... Doncs jo tindré un paper molt més modest en tot això, perquè no serà necessari. De fet, també fa molts anys, Núria, que estan fent les campanyes... Mira, anem bé al cap la marató de la pobresa que va impulsar TV3, que també va rebre una llau de crítiques impressionant. Justament avui en parlarem perquè ens visitarà el cap de programes de TV3 de Catalunya, que era el Jordi Serra. Mira, és una de les preguntes que tenim, si tornarà a haver-hi una marató de la pobresa aquesta temporada. A veure què ens diu, a la segona hora, vindrà el Jordi Serra. Doncs escolta, digue-li que en comptes de marató contra la pobresa, podrien intentar trobar el nom de marató per la dignitat, marató per la felicitat, marató per la humanitat... Saps el que et vull dir? Que nosaltres fem maratons i devem afocalitzar-nos en tot allò que realment podem fer, que és molt, per anar transformant les coses a millor. Ja que veiem que amb mans de polítics, banquers, etcètera, doncs aquestes solucions o trigaran molt a arribar o senzillament no arribaran, no tenen cap pressa, eh? Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro, a Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de meta. Bé, canviem de qüestió, perquè si no, Núria, no tindrem temps de parlar... D'acord....al que volem fer. Bé, perquè m'enrotllo molt. Tu volies dir alguna cosa més sobre la recat d'aliments? No, jo el que sí volia dir és que em sembla que cada cop més. Pren relleu que quan la població, quan nosaltres, comencem a organitzar-nos d'una altra manera, són capaços de donar solucions amb més rapidesa i més humanitat, que les que es poden donar des d'altres estructures. A mi em sembla molt millor reflexionar de quina manera podíem avançar... tots junts cap a millor. Bé, potser ho deixo pel proper programa, i si podem tocar els altres temes, com sembla, que hi ha algunes demandes, propostes i passos endavant que poden ser, que podrien intentar dinamitzar o dinamitar les estructures actuals a fi de aconseguir que la vida de moltes persones millor i molt més rapidesa. Hem de fer xarxa, eh?, que es diu... I coses que he pensat i reflexionat com a coach, eh? Doncs per la propera setmana, si tu vols. Bé, ho farem, ho farem. Parlem ara del segon tema que tenim sobre la taula. Un home que parla amb les ballenes, amb les ballenes. Núria, què ha passat, aquí? Què és això? A veure, em fixa't. T'en recordes d'una pel·lícula que es deia l'home que xiu-xiu allava els cavalls? Sí, amb el gran Robert Refor. Doncs una mica, aquest article que em va cridar molt atenció, et deia que és l'home que xiu-xiu a les ballenes. És a dir, fins ara, quan hem volgut captar els científics, han volgut captar el llenguatge de les ballenes i una mica com es comuniquen, quin significat té, ha arribat un moment que s'ha jugat amb freqüències d'emissió. Es comuniquen com una mena de sonar. Sí, exacte, i els científics l'han imitat, senzillament. O sigui, no s'han posat de parlar amb una llengua determinada, sinó que ho han imitat. El que ha fet aquesta persona és d'un home més. I va dir, com que se sap que són, potser, l'animal més intel·ligent del planeta, fixa que et dic la valena a nivell de cooficient intel·lectual. Doncs...Més que el dofí? Sí, ja sé que el dofí és un encani, un amor, però la valena... Encara ho és més. El que passa és que la veiem tan gran i que potser estèticament algunes persones els diguin una mica menys que el dofí, però la valena té el cooficient intel·lectual encara més alt. I té una sensibilitat molt acusada. Aleshores ha dit, bé, són animals d'una gran bondat, quan no se senten amenaçats. I llavors, ell, el que ha fet és anar-se a guanyar la seva confiança, perquè és una persona que domina perfectament el món del submarinisme, i llavors, quan ja les valenes l'han acceptat, doncs els ha començat a parlar amb la seva llengua original, en aquest cas era l'anglès, però molt fluixet. O sigui, els parlava molt fluixet, però, clar, sap que ells senten la vibració de les paraules. Llavors els ha començat a parlar, els ha començat a parlar, i, finalment, s'ha pogut comprovar amb molta... jo diria que, entre satisfacció i gran sorpresa, que les valenes han començat a respondre a les paraules que hi deia, com si dissin a press, l'idioma. És a dir, si els hi deia que et sembla, si donem una volta i anem cap a la dreta, la valena se n'anava cap a la dreta. Què et sembla si ara ens aturem i et dono una mica de menjar, la verena s'aturava i esperava que li dongués el menjar? O sigui, que els científics... com tu, doncs, jugava... Els científics han descifrat un descodificat a aquestes freqüències que ha interpretat com a assenyars les valenes. Sí, però és que ara ja no és descodificar les freqüències, sinó que la valena compren a la llengua amb la qual si parles. És a dir, s'ha fet amb l'anglès però es trobarà amb altres llengües. Ella arriba un moment que compren la llengua humana. Home, és que si això és així, és un descobriment increïble. I que, a més a més, diu que jugaven, que ella era molt protector amb ell, que anava amb molta cura de no fer-hi mal, com si ja fos totalment conscient que el seu volum, les seves tones, doncs amb qualsevol moviment brus, podria fer mal, aquella és serumà. Que curiós, tu, plegat. Molt, eh? I en aquella imatge és d'això? Doncs mira, en l'aigua que ho vaig trobar ja les entretes. M'ha fet una pena perquè avui ja estava repassant tot el que havia preparat. El programa, i dic, i ja me les entretes. És que no duran res les notícies bones, eh? Les bones, exacte, però... Ei, us seguiré buscant, perquè si hi ha imatges, us ho diré. Digue'ns el que ho penjarem pel Facebook. Perquè és preciós. És que et posa la pell de gallina de pensar un animal que arriba a aquests graus. De comprensió, i jo et diria... De comprensió ja gairebé... O sigui, comprensió carinyosa, comprensió amb efecte. Que mostra... Que, per exemple, li sap greu quan ell li deia adeu i se n'anava. Ella ja matia un so que els científics van descobrir que era que adeu, però em sap greu que te'n vagi. I que aquest animal sigui caçat d'una manera tantespietada. Sí, sí, sí, la veritat és que molt curiós tot plegat. Si tens més dades i més coses, enviens-ho que ho penjarem al Facebook. I passem a l'última notícia que comentem amb la Núria. I és que em sembla que això explica molt bé, perquè hi ha hagut un científics que han descobert si la solidaritat és genètica o no? Més que descobrir que ells aposten per aquesta línia, de dir que nosaltres tenim una programació en el servei que ve de molt antiga, en què, a veure, hi ha la línia cooperativa i hi ha la línia competitiva, però que resulta que la que ha preservat més l'evolució de l'espècie ha estat la cooperativa. I aleshores, ells diuen, és que estem genèticament programats, per la solidaritat o la fraternitat. Encara que després, sovint en fets, demostrem una competitivitat exdesarbada, o que som incapaces d'entendre, o que podem fins i tot arribar a una guerra destructiva total, en qualsevol sentit, econòmica, guerra convencional, o diga-li com vulguis, però, en canvi, genèticament, des d'antí, tenim en el nostre servei tot una sèrie d'informació que ens diu, recuperem i col·laborem, resulta que ens han en sortit millor a la vida. I té raó, té raó, té raó. És una cosa que ja ve de fa molts anys, això, no?, el tema de la solidaritat... Mira, pensa que des que hi havia els primers organismes celulars marins, de fet, ells comencen a reproduir-se d'una altra manera per ser més sostenibles amb el seu entorn, és a dir, respectar més l'equilibri i evitar que es gasti més oxigen del compte, es destrueixin altres vides més del compte, perquè tot sigui com equilibrat. Per tant, ja, des d'aquests organismes marins, resulta que comença a haver-hi una intel·ligència, una intel·ligència que després es traspassarà als rèptils, es traspassarà als mammífers, i, finalment, es traspassarà l'home, que ve a dir que tenim una intel·ligència, que a vegades sembla que l'hem guardada al calaix de Noción, una intel·ligència al nostre servei, al nostre servei, que ens diu quan coparem, quan tenim present el bé de la major part dels que ens envolten, el bé fins i tot del nostre ecosistema, perquè aquests organismes marins ja valoraven les condicions de l'entorn, resulta que la nostra vida avança amb més estabilitat, amb més riquesa, fem salts evolutius importants, etcètera, etcètera. Aquestes notícies científices sobre l'evolució humana i també nosaltres mateixos, en aquest cas, sobre el concepte de solidaritat, que, segons sembla, ja tenim els humans, fa molts i molts centenars d'anys inculcats, la natura segurament també, en ella mateixa, perquè la fauna també s'ajuda o hi ha animals que ajuden a preservar un ecosistema de certa forma interactuant amb els altres afectors del medi. En fi, Núria, volem deixar aquí avui moltíssimes gràcies, com cada setmana, i dimarts que ve més notícies positives i més coaching en general, que també ens agrada. M'agrada que... m'agradaria acabar amb una frase que... no sé si és coaching, coaching, però m'agradaria. Endavant? Sí? D'acord, doncs mira. Cada vegada que ho veig als humans, en comptes d'apostar per al diàleg, la cooperació i la convivència, postem per la divisió, per aprofundir en les diferències, per competir més, estem demostrant que en comptes de seguir la nostra intel·ligència més profunda i amb harmonia o equilibri amb la natura, ens estem ajuntant més d'ella i estem seguint el model més primitiu, o sigui, més primitiu i el que menys possibilitats de benestar i de, fins i tot, el menys intel·ligent que tenim a les nostres mans d'utilitzar. I això va específicament dedicat a algú que acaba de ser protagonista de les notícies d'avui. Sí, ja m'ho passava, un ministre. Sí? Molt bé. Núria, que per cert molta gent diu que és radio d'Esberts. No, no radio d'Esberts, és radio d'Esvern. Esvern? Sí, que no és com fa a mi la gent. Núria, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Fina setmana que ve. Bona tarda! Bona tarda! Hi está. I'm going, baby, hey, I just met you And this is crazy, but here's my number So call me, baby, it's hard to look right At your baby, but here's my number So call me, baby You took your time with the call I took no time with the fall You gave me nothing at all But still you're in my way I beg and borrow and steal Half for sight and it's real I didn't know I would feel it, but it's in my way Your stare was haunted, ripped jeans in for showing Hot night, a wind was blowing Where you think you're going, baby? Hey, I just met you And this is crazy, but here's my number So call me, baby And tell me I'm a boy You try to shake me, but here's my number So call me, baby Before you came into my life I missed you so bad I missed you so bad I missed you so, so bad Before you came into my life Ella és la Jess Muscaluca Aquesta hora de la tarda del 5.46 Escoltem aquesta versió del call me Baby, baby I tot seguit a la penya del morro les bandes sonores amb Clara Guila Avui Clara, que per cert ha portat la banda sonora de Babel del director màxica Alejandro González Inárrito Exacte, Jordi La banda sonora és de l'Argentí Gustavo Santaolalla Este és un cognom molt difícil de dir, eh? Sí, per ser bona tarda, Clara Bona tarda, sí, sí La Clara em explica una banda sonora i avui, efectivament, amb el Gustavo Santaolalla No Santolària Exacte, Santolària De fet, va ser una banda sonora bastant premiada aquesta de Babel Els globus d'or guanyar el 2007 i va ser candidata a, no sé, quants premis 7 premis de dos cars però, al final, la diferència de la setmana passada que vam parlar d'Argent que va guanyar tot menys banda sonora, aquesta al revés va estar nominada per tot, però finalment va guanyar la categoria de millor banda sonora ... Home, per aquests primers compassos ja veiem que una comèdia no és... No, no, no va bé És bastant dramàtica tota la pel·lícula són lligades bastantes històries és un guió original de l'escriptor Guillermo Riaga i va ser una pel·lícula, que té uns anys va ser estregada al Festival de Canes, el 2006 personatges principals, així com sempre, que destaquen, són l'Abrat Pí, l'Aquete Blanche, l'actor aquell tan guapo que ens ha d'anar a totes que és el Gael García Bernal que et sembla bastant tu, Jordi Tot i molt de la broma, ara Sí, avui també, avui sobretot Sí, ja ho veig, ja ho veig Que t'assembles tu també Coll i Jacuzzo, que també t'assembles Aquest és el pare japonès Per això, per això De fet, la pel·lícula completa la trilogia de la mort del director que són Amores perros que també surt al Gael García i 21 gramos, grans pel·lícules, totes dues també Per cert, per la gent que no ho sàpiga, de què va, Babel? Com et fa un moment, és una pel·lícula que barreja moltes històries que passen amb paixetes molt diferents La primera és la d'una família marroquina És un pare que compra una pistola perquè és pastor i per controlar els sacals que no li faci aprofitant de les seves cabres Però aquesta pistola acaba a les mans dels teus dos fills petits i com sempre els nens, allò juguen, no sé què juguen allò que ha de disparar i acaben disparant a un vehicle ple de turistes que passava per una carretera i precisament, això és com comença la pel·lícula i dispararà a la Susan Jones, que és el paper de la Kate Blanche que és la dona del Brad Pitt Ells són una parella norteamericana que estan de vacances al Marroc perquè tenen problemes matrimonials perquè van perdre un fill i com per passar un temps allò entre els dos es queden unidoelles històries, s'han van al Marroc i només arrivals i passa això Una darrere una altra, pobre gent Una darrere l'altra, l'altra història que també es liga amb aquesta noia que té molts problemes la setmana s'ha quedat a la ciutat té una mala relació amb el pare, té una frustració sexual amb tot el seu ambient, amb els nous homes És una alegria d'anar a una altra, aquesta pel·lícula clara Com és que l'has escollit avui? Perquè aquesta que està sonant ara m'agrada molt és Viva no Azora, que l'ha fet conjuntament el compositor amb el Rui Chisakamoto que és també un compositor japonès que fa moltes bandes sonores Ara he explicat dues històries però hi ha una tercera Sí, la tercera és la japonesa i una altra també és la que passa a Mèxic que els dos nens de la parella, aquesta nord-americana els cuida una dona mexicana a Califòrnia però com que el seu fill de la dona que els cuida es casa ella no vol perdre el casament, perdó i s'endú els dos nens a Mèxic, s'entén el que he dit? Sí, més o menys i llavors s'emporta els fills, s'endú dos nens nord-americans sense papers i no són els seus fills i allà passa de tot també Tot això es liga, Japó, Marroc, Mèxic I com es liga? Mira la pel·lícula, Jordi De fet, Amores perros, 21 gramos que són les dues pel·lícules que competen a aquesta trilogia A Junta Mena amb Babel, que és la banda sonora que estem escoltant avui parlant de les drogues, dels conflictes amb la Duana una mica tot plegat Tot el que tenen en compte aquestes tres pel·lícules aquesta trilogia de l'amor, com es diu Jordi, del director González Diñarri parla molt de la incomunicació entre la societat per això dic que són històries molt diferents i les coses molt petites, totes les persones s'acaben tocat el tema que comparteixen, és a dir, siguis del Marroc, siguis de Nord-Amèrica, de Califòrnia on sigui tots tenen aquesta sensació de incomunicació amb les seves relacions i això és un tema que les pel·lícules, per exemple Amores perros i 21 gramos també surten moltíssim De fet, et vull preguntar-te que són tres històries que passen en diferents llocs del món Això m'imagino que hauria d'afectar la música també la música que sona al desert del Marroc, que el Japó Exacte, és a dir, ella el que fa el compositor és associar cada paisatge amb un instrument Això que estem sentint ara, és identificar amb un país Per exemple, el Japó el que faig utilitzar un instrument que és antigament tradicional, que no me recordo del nom ara però que va sonant tota l'estona i totes les peces en relació amb les escenes del Japó Vasuki Es diu així, instrument o no? No, no, no, m'ho he inventat Tu has inventat? És que em sona O whistle, no saps què passa? No, un whistle És un coto japonès, ja està, ja ho he trobat Com que al darrere em venia el riu al programa amb un instrument raros que no sigui un dequets, saps? És un coto japonès Això és, són aquí el coto japonès? No, no, no, això no Això que vull dir és una mandolina, potser, no? Podries Escolta, si no ho sabem, no passa res El que és molt interessant d'aquesta banda sonora Jordi Vull dir que moltes vegades els compositors el fan per posar música a una història en els rodatges, llegir-se el guió, mirar la treta, recullir molta informació però el que va fer Gustau Santolalla, el compositor d'aquesta pel·lícula de Babel, va ser viatjar per els tres continents el qual es desenvolupa aquesta pel·lícula Digue-li tonto Ja pressuposto Fes una banda sonora i necessito armar-me de la terra Nosaltres podríem fer el mateix Si fessin una secció de viatges demanem pressupost a la ràdio que ens pagui viatges, per exemple, perquè sinó no podem fer un programa en condicions Per això a l'Apenya del Morro mai hem fet una secció de viatges per si no no ho faríem bé I la banda sonora com la va fer, per tant, viatjant als diferents punts on passen les històries? Exacte, va anar a l'Àsia, a l'Amèrica, a l'Àfrica, i a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia... I a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia, a l'Àsia... i a l'Àsia... I ara parlarem una mica del compositor, si et sembla? Doncs sí, Gustavo Santolalla és agentí, va néixer a Palamor i actualment té 61 anys Comencem a reconèixer com a compositor, però va començar la seva carrera al món de la música, al 190, com a productor musical. Va fer... va treballar amb artistes com Jorge Drexler, com Juanes, com Juanita Benegas, una mica de tot. I també en aquell moment va ser com comença a fer bandes sonores de pel·lícules com les que hem dit, amb molts perros, 21 gramos, però també pel·lícules com diaris de motocicleta. Molt bona. Molt bona. No és el Gail García, també el que surt? Sí, sí. No sé què passa, avui, eh? Estàs de darrere. No, perquè home, de fet, tants actors joves amb aquest perfil sud-americans no n'hi ha, m'ho dic. Exacte. No n'hi ha. De fama que transcendeixin, un mexicà, de fama una mica més mundial. També va fer My Blueberry Nights, que és del Juan Caruall, o Beautiful, que també és del mateix director del que parlem avui, de l'Iñárritu. I perquè fa els premis, com dit al principi, el programa va guanyar l'Òscar amb aquesta pel·lícula i també es va endur el globus d'or. També és interessant destacar la seva faceta, el tango electrònic, que comentaves abans. Exacte. Què és això? És Bajo Fondo Tango Club. Aquesta cançó no és de Babel. Aquesta cançó no és de Babel, però és una altra faceta del compositor que avui parlem, que és el seu grup Bajo Fondo Tango Club. Vaig començar a conèixer aquest músic, primer, perquè un grup molt de setmanes es gota en projecte. És un anunci que s'ho tala últimament a la TV, és d'aquest tipus de música així que està de moda, amb aquest tango electrònic, així, amb toques xenteros. És un grup format per Uruguayans i per Argentins. Ell és un dels membres, en són com 7 o 8, una cosa així. Jo trobo que és totalment diferent del que hem sentit abans amb la banda solera, que no té res a veure. I què és un tango electrònic? És més electrònic amb alguns detalls així del tango, però ell és un home que li agradava molt. A una entrevista al país, al 2008, deia que per ella el tango és la combinació de moltes músiques, de moltes cultures, i que, per exemple, va dir que és la imatge del gaucho que ve del camp, dels conventillos, i que la paraula tango con milonga, amb ella, que és d'origen africà, que és el que jo això no ho sabia. Doncs amb aquesta fusió, amb aquest descobriment que ens ha fet arribar la Clara al programa, moltes gràcies per cert acabem la secció d'avui, i la setmana que ve una altra banda sonora. Tornem-hi. Que vagi bé, Clara, gràcies. Moltes gràcies. Bona tarda, us parlem en el Carbajal i Ramon Company. Segueix aquesta hora a Madrid la conferència sectorial d'educació del ministre José Ignacio Ver presenta una reforma que pretén relegar l'ensenyament del català, tant a les escoles com als instituts, a ser la quarta llengua per darrere del castellà i les estrangeres. De fet, es podria aprovar l'Eso i el Bachillerat sense examinar-se de català. Abans d'entrar a la reunió, la consellera d'ensenyament, Irene Rigau, ha deixat clar que no hi ha res a negociar. La veritat és que no venim a negociar, perquè pel govern de Catalunya i pel país, la llengua és ineguciable. El que venim a fer és exigir la retirada d'aquest nou text, d'aquest abans projecte, que més enllà de les invasions competencials que ja havíem denunciat, qüestiona les factors de la llengua catalana. La reforma educativa també obliga a la Generalitat a pagar una escola privada a les famílies que no puguin escolaritzar els fills en castellà en un centre públic o concertat. Avui mateix, el president Artur Mas ha convocat per al dia 12 els líderes en d'esquerra republicana al PSC iniciativa, així com el consell escolar, una simera per a una resposta a l'amanassa que suposa per l'escola en català l'esborrany de la reforma de la llei d'educació espanyola. El Bustós ha anunciat aquest migdia que s'aparta temporalment de l'alcaldia de Sabadell i Nomena, Juan Carlos Sánchez, alcalde accidental. Bustós ha argumentat la decisió per ser en el debat polític i per generar tranquil·litat en aquest context de presentatre organística en què ell és un dels imputats. És per això que, hoy, me desplazo unos centímetros. Yo quiero el decreto en el que nombre alcalde accidental a Juan Carlos Sánchez para los próximos días, esperando que ustedes entiendan que no es otra cosa que eso, porque no renunciaré a seguir trabajando por la ciudad de Sabadell. Una injusticia no puede conllevar otra injusticia. Bustós ha reiterat la seva inocencia i la de tots els imputats de l'Ajuntament de Sabadell pel cas Marcuri i ha explicat que el conseller Feliputx li havia dit que no estava sent investigat. L'Ajuntament de Rubí s'admet a provació inicial aquesta tarda al Pressupost Municipal per al 2013 uns comptes de 71,6 milions d'euros en què s'augmenta sensiblement la partida destinada a les mesures anticrisis. Ràdio Rubí, Maritxell, Gumball, bona tarda. Bona tarda, mantenir el service públic si sortiu de la crisi. Aquestes han estat les prioritats de l'equip de govern de Rubí a l'hora de redactar els pressupostos de la ciutat per al 2013, els pressupostos que s'admeten avui a provació inicial. Els comptes de 71,6 milions d'euros són segons l'alcalde Sacar Magarsí a l'horès números realistes i de contenció. La primera dillrubé n'ha assegurat que el concistori assumirà la manca d'ingressos que abans arribaven des d'altres administracions. Les opinions que inventen els serveis d'escola bressor, escola de música, escola d'alt... D'aquests programes de serveis socials el que hem fet és que nosaltres desviarem recursos de altres àrees per garantir el manteniment d'aquest servei. El govern ha negociat amb l'oposició un paquet de mesures anticrisis de 2,6 milions d'euros. Aquest novembre ha acabat amb 5.700 aturats més a Catalunya i 74.000 en el conjunt d'Espanya. Això suposa que la xifra d'aturats inscrits a les oficines d'ocupació tot l'Estat frega ja els 5 milions de persones. És el nivell més alt des de l'any 96. A Catalunya hi ha 650.000 persones sense feina i per demarcacions. La pujada més gran de l'atur, en termes percentuals, ha estat a Giron. Per a visió del temps, en Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. La vent de Maestral ha de continuar bufant a aquella art de les properes hores a les comarques de la metat sud de Catalunya i es reforçarà la tramuntant al nord de la Costa Brava. Núvolositat variable, però serà més abundant al Bessàndor del Pirineu, on ha de continuar anant part de muntar els 1.000 a 1.200 metres. Demà tindrem un dia molt similar al d'avui, però amb un ambient força més fred a causa de l'entrada de més vent del nord. Navarà encara al Bessàndor del Pirineu i a la resta la núvolositat serà variable. Esports en xarxa. Bona tarda. Parla David Amadoral, davant de l'Alvars, Leo Messi, jugarà demà contra el Benfica a la Lliga de Campions. L'Argentia es troba només un gol d'igualar el rècord de Gert Müller, que en un any natural va marcar 85, l'any 72. L'andrenau, Alvarsetito Vilanova, diu que Messi li fa il·lusió jugar i que ja va descassar a la Copa contra l'Alaves. Leo ja va descansar a la setmana passada amb la Copa. No era per el rècord de gols que el Leo sempre vol jugar. Quan millor es troba el seu hàbitat, millor o més natural, és que és competint, més que res per això. És un partit de Champions i li fa il·lusió. A l'espanyol, l'ex vicepresident i responsable de l'àrea esportiva German de la Cruz. A més, un comunicat en què defensa la seva tasca al club i en què assenyala l'ex directiu Antonio Morales com a responsable d'una campanya de desprestigi contra la seva persona. Bona tarda, són les 6.15. L'Ajuntament de Sant Just disposarà de 21.150.000 euros per treballar l'any que ve. El pressupost per l'exercici 2013 es manté pràcticament igual que el 2012, en un augment de 110.000 euros, que equivale a una pujada del 0,54%. Ahir es va fer les dues primeres presentacions públiques dels comptes pel 2013. La primera, el Centre Social Milenari, la segona, el Complec Esportiu Mundial. Aigua la regidora d'enatorrella, l'alcalde Josep Arpinyà i el president de l'Ada de Serveis de la Persona Lluís Montfort van explicar a les persones assistents l'avant projecte del pressupost. És a dir, com es distribuiran els diners del municipi de cara a l'any que ve. També cal destacar que redueixen, a nivell general, els diners destinats a les inversions. I també és un altre dels punts que es va destacar el 31 de desembre del 2012. Es prevéu que el consistori tingui un deute de 4,2 milions d'euros quan la llei actual permetria un endautament de 13 milions com a màxim. L'equip de govern també tirarà endavant properament un projecte molt ambiciós perquè fa l'estalvi energètic per substituir de forma progressiva l'enllomanat elèctric de Sant Just i per canviar-lo a més o menys menys. La turisme té el mes de novembre Sant Just i continuen a 20.804 persones sense feina al municipi. Segons les dades que ha publicat el Ministeri de Treball avui que també indiquen que encara són 30 persones més desocupades comparat amb el mateix mes de l'any passat, se sap que Sant Just es manté aquest número de desocupats. A la comarca la tura ha augmentat en unes 200 persones. En concret, el vas llibregat ara són 200 només que l'octubre i això deixa un total de 71.918 persones a la tur. En tot Catalunya la xifra de desocupació també s'han filat. Ha crescut en 5.800 persones i ara n'hi ha més de 650.000 apuntades a les llistes de desocupació. Aquesta xifra ha crescut gairebé un 6%. Respecte ara fa un any. Ja acabem aquest vullet explicant-vos que els 3 propers dimecres a partir de demà el punt net organitza uns tallers de guarniments nadalencs. L'objectiu és fomentar un Nadal amb menys residus i a l'hora de desenvolupar la creativitat de les persones que hi assisteixin. Algunes de les finalitats més clares són donar utilitat al recurt residus abans de llançar-los i fer activitats amb tota la família. Alguns dels exemples és fer taps de seu euro per fer petits tions o nínots de neu amb polles de plàstic per fer flors o corones amb pinces d'estendre roba. Aquests tallers faran a la paraula del punt net del mercat ambulant de la plaça Camuapa, per fer el dia 12 i el dia 19 de desembre. No va promoció d'habitatge públic a Sant Just Desvern. Habitatges en plaça de parcament i 3T des de 133.000 euros hi va inclòs. Promunca empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern informa de la propera promoció al barri de Masyuit. 54 habitatges de protecció oficial de règim general, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunca.cat o el telèfon 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930.