La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#165 - La Penya del Morro del 10/12/2012
Notícies de Sant Just amb Carme Verdoy, la Televisió amb David Àvila, Història de Sant Just amb Manel Ripoll i Tertúlia Esportiva amb Sergi Pont, Rafa Cano i Edu Rodríguez.
que arriben a la data adulta. La responsable de la unitat Joan Claberol destaca l'objectiu d'aquesta nova unitat. La de les limitacions que hi ha a Espanya és la burocràcia prèvia amb el que som en els tests clínic. Llavors el que pretenem amb aquest model és el tenir... el que és a dir que només és la gestió econòmica, doncs que puguin... puguem accelerar tot aquest procés. A partir d'aquest mes de desembre, l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues pot detectar una vintena de malalties metabòliques només amb una analítica. L'objectiu és fer un diagnòstic precós de patologies minoritàries i errors del metabolisme. El jutjat de violència de gènere de Terrassa, el Vallès Occidental ha decretat presó sense fiança per un delicte domicidi, a l'anci ha detingut dissabte passat a la població, acusat de matar la seva dona de 75 anys. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El recorgolegador de Leo Messi, 86 goals en un any natural, superant el registre de Gert Muller l'any 72, genera un seguit de reaccions al món del futbol. L'ex-seleccionador argentí, Alfio Elcoco-Vassilé, ha dit a la xarxa que l'ha aconseguit per Messi té doble mèrit, ja que, segons diu, avui és més difícil marcar goals que els anys 70. Vassilé va coincidir en equips rivals amb l'alemany Gert Muller en la seva carrera. He jugat contra l'Ibeckenbauer, varias veces, y era un fenómeno como variador. Obviamente como jugador, como Messi, no hay nadie en el mundo. Nunca hubo nadie, un buen. Gert Muller ha asseurat a la revista Alemania de Spiegel, que se n'alegra de que el seu rècord l'hagi superat el millor jugador del món, a Fegeix Muller, que Messi és fantàstic, un gegant, i que només té un defecte, que no hi juga el Bayern on hem unic. El porteu a l'Augrana, José Manuel Pinto, ha reconegut avui que ha iniciat converses per renovar el seu contracte amb el Barça. Pel que fa l'espanyol, l'equip blanc i blau deixa la cua de la clasificació, ara és penúltim, després de l'empat contra el Sevilla. La plantilla ha passat aquest matí proves físiques al car de Sant Cugat. I l'ex tècnic del Girona Raul Agne és nou entrenador d'Alcadi. Agne va ser entrenador al que va a solir l'ascens dels Gironins a segona divisió. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com. Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Sí, som nosaltres. Bona tarda, com estem, amics i amigues? Quants dies feia que no ens parlàvem? Des de Dimecra, has passat... Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Sembla molt que... que no fèiem ràdio. Fa com un mes que no fèiem ràdio. En fi, benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Des d'ara i fins a l'esset del vespre tindrem moltes coses, perquè d'aquí uns moments repassarem les notícies de Sant Just amb la Carme, comencem parlant de l'Ajuntament, que avui acaba les presentacions del pressupost de cara al 2013 a la ciutadania. A més, també tindrem el Manel Ripoll, com sempre, a la història de Sant Just. Avui continuarem repassant els noms de diferents carrers, l'Origin i el Parquet, doncs es posen els noms dels diferents carrers de Sant Just Desvern, com per exemple el Carrer Bona Vista. Per què es diu Bona Vista? No sé. Perquè hi havia un doctor que era oftalmòleg. No ho sabem, no ho sabem. Ho destorarem avui, si fa el Carrer Bona Vista. A més a més, també hi ha avui el programa, parlem de televisió, com sempre, amb el David Ávila, i a la segona hora, a la tertúlia esportiva amb el Rafacan, el Sergi Pons i l'Edu Rodríguez. Avui tindrem una tertúlia esportiva especial, Carme, perquè vindrà la gent del celler de Can Mata. No aplaudim en parell? Sí. Vindrà molta gent, no? No sé, però ens van dir... Com? Doncs que vindrà la gent del celler de Can Mata, m'he imaginat com un grup de gent important. No els conec, només hem tingut relació amb ell a través de Twitter, i fa dues setmanes que vèiem cada... Esperem que es presentin, segur que sí, per fer aquesta tertúlia esportiva i cata de vins a l'hora, per celebrar els 86 goals de Leo Messi. No pot ser vint, eh? Sí? Això n'ha de dir, si hi ha algun oient que ens estigui escoltant i vol passar-se a partir de la 6 i 10 a fer una cata... Si no són molts, els tres primers... Entren. Podeu entrar, els que vingueu. Tot el que vulgui venir a partir de la 6 i 10 podria fer la cata de vins. A fer tot això d'avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 6, a Ràdio d'Esber. Per cert, ja sabeu que ens podeu seguir veient, a través de la webcam, de ràdio, de esvern.com, i si ens voleu fer qualsevol consulta, hi ha el xac de ràdio d'esvern.com també a la vostra disposició. Comencem parlant com comentàvem de l'actualitat s'enjustenca. Avui passa per l'Ajuntament de Sant Just, que acaba les presentacions del pressupost de la ciutadania. Són actes públics per explicar en què es destinaran els diners del govern municipal de l'any que ve. És a dir, el 2013. Carme, de fet, aquest és un pressupost de contenció que prioritza els serveis socials, l'educació i la reducció de l'endeutament, i, entre altres característiques, no hi haurà més diners que l'any passat. N'hi haurà una mica més. El que passa és que és un moment de 110.000 euros, això és un 0,54%. El que passa és que el que es comenta és que això no és el cas del pressupost de la ciutadania en dues parts, una part que és el pressupost ordinari i la part d'inversions. El pressupost ordinari serviria per pegar les despeses bàsiques, les despeses ordinàries que existeixen sempre, no són cústims extraordinàries, i en aquest cas és de 17,85 euros. Aquesta part i des que s'ha incrementat una mica respecte l'any passat, justament per intentar fer front, potser s'han imposat inversions en aquest capítol que, si s'haguéssim posat només en l'apartat d'inversions, no es podrien fer perquè no arribarien prou diners per dur-les a terme. La part de pressupost ordinari augmenta una mica, però justament per poder pagar tot el que s'ha de pagar. Llavors, en canvi, la part d'inversions, que són com les coles extraordinàries, baixa, i en concret es destinaran 3 milions, 10.000 euros, que són 40.000 euros menys que el 2012. Llavors, no es faran grans obres. Per no dir cap. Perquè l'alcalde va comentar fa un ball de totes les setmanes que la ràdio que no s'invertiria en les obres ni en els carrers de Sant Ús. Exacte, el que passa és que sí que hi haurà algunes coses. De fet, part d'aquests diners s'hauran de servir per adquirir un bé que està en expropiació, i que per tant és una cosa que s'ha de resolar i que s'ha de fer, i sobretot es treballaran en els carrers que fa més temps que arribin, i només en el cas que n'hem parlat algunes vegades, hi ha de les reivindicacions dels veïns de la barri de la Plana Vell Solets, que de fet, en principi, si no s'ha començat ja serà començant els propers dies, algunes obres ja a part d'aquest barri, i això també continuarà de cara al 2013. Bé, la veritat és que cada any és el mateix, amb el tema dels pressupostos. Vull dir que hi ha moltes dades, hi ha moltes xifres... Sí, és complicat, eh, a vegades intentareu fer... Perquè es vol explicar també tot molt i potser... Home, potser si voleu estar ben informats, a part de visitar freqüement RadioEsvern.com, no, Carme, és veritat, el que podeu fer és anar directament a la presentació que avui, on es fa Carme? Avui a Mas Lluís, a Descors de Nou. A Mas Lluís, allà dalt? Sí, clar, als veïns, a Mas Lluís. I on es fa de Mas Lluís, a la plaça aquella? A l'espai Mas Lluís, és l'espai que tenen a l'antitat veïnal, i també, de fet, si us interessa veure una mica... si això és per què us ho expliqueu, potser podeu dir era vostre, si no voleu dir res, però voleu saber com queda tot plegat, i quina és l'opinió de l'oposició, dels veïns, etcètera, etcètera? Jo no he anat mai a una cosa... Hauríeu d'anar al ple municipal del dia 20 de desembre. Valdrà la pena, eh? Normalment és un dels plens més intensos de l'any. Bé, doncs quan arribi ja en farem... És la setmana que ve, eh? Resò, sí, sí, la setmana que ve. Dijous de la setmana que ve. Però, clar, la gent que està a l'oposició no va a presentar els pressupostos. No, de fet, la setmana passada... No, de fet, la regió s'ha d'ajuntament. Home, sí, de fet, l'alcalde, la perpinyal, la regidorisent, la Natorrella, el president de l'art de serveis de la persona que és Lluís Montfort, aquests són els que van parlar dilluns passats i més. No s'arrabia la gent que tu dius coses i per repetint? Però això passa sovint, eh? Perquè a vegades hi ha gent que, quan et quedes encallat, va molt bé quan algú et diu alguna cosa, tu ho eres vist, no? Sí, sí. Passa de vegades. Va, més coses, no? Bé, parlem ara de cultura. La Taneu estrena un nou cicle de música a finals de desembre. Estarà dedicat al jazz i s'afagirà així a les propostes de l'espai A. L'espai A què és? És un cicle de música, però en altres tipus d'espectacles, d'altres diferents tipus de música tradicional, etcètera, depèn, a vegades hi ha corals, a vegades hi ha orchestres... Però que es fa de Taneu? Sí, sí, sí. Es fa un cop al mes. A més de mes, l'entitat també ha recuperat aquest any, el documental del mes, per apropar-se a més públics. És un dels objectius que la nova junta... de la nova junta per fer arribar la Taneu a la ciutadania s'enjusta, en què Carme Déu n'hi veu condesactivitats. I, a més, un sens oblidar que en parlarem d'aquests moments, els pastorets, que per primera vegada hi haurà s'enjust, ara d'aquí un parell de setmanes. Sí, aquest cicle de jazz es preveu que comenci aviat, eh? El propè 28 de desembre. La idea és intentar que es pugui fer un concert d'aquesta mena un cop al mes. I, per tant, diversificar el públic, com deies ara, el febrer farà un any que el Vermàcia, que és el president actual de l'entitat de la Taneu, va entrar a la presidència d'aquesta entitat. I una de les intencions és aconseguir moure el teixic cultural i apropar-se a diferents públics fent activitats diverses, no només de les pròpies entitats. La intenció també era apropar-se als joves. Això, doncs, s'admet que costa més. I un dels temes que t'està sobre la taula, però encara no la sap si es podrà fer o no, en vam parlar també el mes de setembre, seria baixar les cuotes de socis. D'altra banda, doncs, recordem també que el documental del mes, el mes de desembre ensenyarà aquest dijous, en parlarem també algun dia d'aquesta setmana, i que en els propers dies començaran els treballs per reformar la façana lateral de l'edifici de la Taneu, i que l'empresa, verona comunicació, ens ofregarà una part d'aquesta reforma. És a dir, que no és una cosa que suposi un cost molt important, ni per l'Ajuntament, ni tampoc per la Taneu. Bé, Carme, per cert, que tenim un altre... Una cosa, un moment, és que m'estic distreient, sí, per un moment. És que ha arribat un mail. Sí, però clar, saps què passa? El mail que ha arribat és a la teva safata de l'entrada. Perquè no, no, s'ho rius. Està oberta, la mateixa vegada. Està oberta, i la tinc aquí davant. Doncs surt de la sessió, no? És que no sé si la giro. És privat, però està aquí obert. És públic. Jo em trobo sempre al teu correu electrònic. Quin no ho dic, el Matíl, jo està a la fusta. Però si el meu correu electrònic no és interessant. Com és, ara, un mail molt bonic, eh? Jordi? Què? No vull mirar aquest mail aquí en directe. Puc llegir-lo o no? Home, m'imagino que deu ser una cosa absurda, si vols llegir-ho en directe. No crec que ocupi i em vegeixi la meva privacitat. Carme? Què, ho llegiràs? De què? No, no. És un mail d'una amiga teva. Maria 3, acudinar. Que t'ha arribat, que ho sàpigues, que ho sàpigues. És un mail. M'hi has d'assumpte? No te'n vaig a dir. No, ho sento molt. És d'amor. És de música indie. Ah, sí? No en denuncieu, que ell ha llegit el vostre mail privat en antena. Alguna cosa més sobre la teneu de Sant Just? Una mica sí, però seria la segona notícia. Clar, clar, Carme, perquè a partir d'avui ja es poden comprar les entrades pels pastorells de Sant Just de manera anticipada. Ja ho he fet? Bravo! No, què? Que no és bon bé, així. Ja conec que t'he passat un paper malament. Home, doncs no em passis pel llibre. M'han donat quan ja estaves entrant i no he tingut temps. Però ahir es podia, perquè el fill de la Nadal... Ah, ja es podia. Ara es pot al reciclament de l'equipament de la teneu. A la gira de Nadal ja es veu que ja es van vendre entrades anticipades. Però com que és la setmana que ve, i això sembla que no, però d'aquí una setmana i mig ens plantem a Nadal... Sí senyora? Val l'apena, que si algú té interès en aquests pastorells, que si vol comprar entrades anticipades, pot comprar-les d'una banda que ho estarien 6 euros pels adults i 5 pels nens i nenes. I taquilla, 8 pels adults, 6 pels socis de la teneu i 6 pels nens i nenes. El dia 21 de desembre i el dia 23 de desembre. Per tant, dos únics dies per gaudir dels pastorells en jus, que per primera vegada la història... es fan al nostre municipi. De fet, es tracta d'una versió contemporània dels tradicionals pastorells. Per tant, si aneu a veure allò... ànimes de l'inferm, veniu amb mi. Doncs no, no ho trobareu, perquè situa els personatges en un context actual. No? Sí, sí, els organitzen la teneu i la cal. Els dirigeix Roger Cónczol i participen persones... Jo també dirigeixo cotxes. Hola, el dirigeix... Home, és que perdona, sona una mica... Ha sonat fatal, però... El dirigeix... No t'hi ha bocat, Jordi. I, bé, en tot cas, l'any passat ja es van interpretar en versió raiifònica, no sé si ho recordes... No continuaràs parlant en payaso? No, i aquest any faran aquest salt. Els escenaris és aquest, és teu, els contra-pastoretes són justes, escrites per Pep Albanell. I es podrà veure el dia 21 a les 8 del vespre, que és un divendres, i el dia 23, que es diu menja a les 6 de la tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Ui, sí, molt. Per cert, d'aquí els moments vindrem al Manel Ripoll per continuar amb l'espai i història de Sant Just, on el van deixar la setmana passada, és a dir, parlant de l'origen dels noms, dels carrers, del nostre municipi, però abans repassem una mica quins són els tuits més comentats de Sant Just d'Esber. A veure. Com diu Paul Marcos, a l'espai de carretera reial, dins d'in tòpics de Sant Just. Per exemple, Emelet diu Franco present a Sant Just, i penja una fotografia on es veu un carrer, justament una placa o un carrer. Fasem aquestes fleixes, que n'hi havia moltes, cap a un. Això és de l'època franquista. I llavors ha volgut ser a constància de Twitter, que encara existeixen plaques d'aquest estil. Per exemple, Dani Calleja Cruz també diu al Twitter, penúltima setmana d'entrenaments, preparant l'últim partit de la primera fase i el torneig Sant Just. Som-hi, noies. El que passa és que no queda clar quina es por és. Jo penso que és bàsquet per la fotografia que té a Twitter. Per exemple, el Jordi Fernández, 0-0, diu, acabo de dinar a un restaurant de Sant Just amb l'Anna Terres, a la taula de darrere. Atenció, perquè pot ser perillós. Dinar amb l'Anna Terres a la taula de darrere, mai saps per anar tot xorti. Potser era Sergi Maso amb una perruca rosa, que també això podria ser. En fi, Carme, més gent, per exemple, que comenta coses, el Paco Claudel diu por colcerola. Hemos salido desde San Felío y hemos subido a la penya del Moro y un par de cimas más. Si algú que no coneix la penya del Moro es pensa que ha fet aquí la gran travessia i no. Després, per exemple, Antonio Cano li diu al país. Al país, el diari. Félix de Azua és un gran de... lo conocí en Sant Just d'Esvern. Ah.Augur i Félix. Ah, sí?Sí, sí, sí. Sí que hi ha gent, no pas Sant Just.Moltes, moltes. Matarres, Félix de Azua. Aquesta ens agradarà, perquè diu el Juan Melenchón, diu que l'any 965, després de Crist, va ser la primera mansió documentada de Sant Just d'Esvern en el cartulario del Monasterio de Sant Cugat i Sant Just. Tu saps això, no? Com es deia en aquella època? Sant Just, no ho sé. Es deia Villavirce. L'any 965. És la primera constància que apareix el que actualment és Sant Just d'Esvern al territori. Tu sí que ho sabies, que és la Manel, no? Sí, em sona el Manel, ho havia comentat alguna vegada. Molt bé.Sí, sí, sí. En fi, no, no està mal, no està mal. I després, no, ja per acabar un últim tuit, que hi ha un d'aquí diuen, eh, gent de Sant Just, diu, ja ho heu vist el capítol pilot de televisió que s'ha gravat al Walden i diu, affectewalden.com. Ho hem retutajat. Jo sí que l'he vist, sí que l'he vist. Doncs mira'l, mira'l, que t'agradarà, Carme, t'agradarà. Doncs affectewalden.com, escolta, com que parles en Just, ho hem retutajat. També no costa res fer-les un famós a aquests 4 aixar de braços. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Bé, va, tardem, va, tardem. La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, tant bé. Es espera. Bé, fem una pausa per la publicitat i d'aquí un moment, amb el Manel Ripoll, parlant de la història de Sant Just. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara en votis. 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de public, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests braços més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots que l'ha acosidicat a partida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm, Rita, estic conduint a tu. Papa, papa, papa! Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Per què pots evitar un accident, però no el seu record? Recordeu, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. Generalitat de Catalunya. 5.23 de la tarda. Continuem en directe a l'Apenya del Morro. En directe a l'arquitòria dels carrers de Sant Just d'Esvern. Com cada setmana el nostre arqueòleg particular i expert en la matèria, Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Com va del fons? Bé, eh. Fons sempre més dies de vacances, no? No sé com passa això. Has descobert algun lloc que sí arqueològic, històric de Sant Just, en les últimes hores? No, però... Vam anar el cap de setmana aquest, no l'anterior, a la setmana passada comentar-ho allà dalt, a les ruïnes cíbares, i a la Torra de Guaita, i he d'anunciar que hem fet actes bandàlegs allà dalt. Què dius, ara, Manel? Sí, sí. I a més greus. Sí? Estic bastant trist des que ho vaig veure. Què ha passat, Manel? Volem posar els 88 sedents, perquè a l'Apenya del Morro és aquest turó que hi ha aquí just darrere de Can Mèlic, per entendre'ns on, des del juny, estones perdudes. Hi ha la senyora Catalana, que va penjar els de l'Assemblea Nacional Catalana, i el Manel, cada primer dissabte de mes, fa una mica de guia turístic per la gent que passeja per allà, i, vaja, que hi ha tot, no ciclistes, famílies... De tot gent que va corre, gent que va passejar, sí, sí. I tu els informes una mica de les restes híbares, que és el que hi ha allà i tot plegat. I què dius que ha passat? Perquè allà hi ha quatre pedres, per dir-ho d'alguna forma, les cambres que hi havia, les restes de la Torre d'Aguaita, tot això són restes i vas de fa 2.500 o 3.000 anys, més o menys. I què va passar l'última vegada que vas anar? Doncs, hi vam pujar, hi havia, a l'Arxivèvia, instal·lat la setmana anterior, hi havia instal·lat uns codis QR que s'han anat instal·lant a diferents llocs del poble, i llavors, allà, quan no hi som nosaltres, poden agafar-hi amb el mòbil, extrava informació i el mateix que expliquem nosaltres, però quan no estem allà dalt... I aquests codis QR que estaven amb una placa de cer, o alguna cosa? Estaven ficats, una estada ficada a la passarela que hi ha de fusta, estaven enganxats allà, i l'altra estava col·locada al costat de la Torre, hi havia com un pal de fusta, amb certes indicacions, que et diuen que si vas cap a la dreta et porti cap una zona, si vas cap a l'esquerra cap a una altra zona. Si hi ha aquests pals d'indicacions, de la collserola. Exacte, doncs hem trobat que el pal d'aquest de fusta estava arrancat, estava arrancat a terra, com si algú ho hagués cavat i algú haguessin tret, i es veu, jo suposo que amb aquest pal es van dedicar a donar-li cops a la Torre, i hi ha tota una zona de la Torre... La Torre de Guaita! Sí, hi ha tota una zona de la Torre de Guaita, i ho he fet fotos i li he portat a l'arxiver perquè ho sapigués, que està desmontada i no és d'una lleviçada, allò algú li ha hagut de donar algun altre cop, jo suposo que amb allò tampoc ho puc afirmar, perquè estava tirat al costat on hi ha la Torre... El màstil? No. No, al costat on hi ha el que va ficar la Seas, que va ficar aquella indicació, la rosa dels vents de la Seas, doncs allà al costat estava tirat el pal, l'ha arrancat, i un tros de Torre de Guaita desfigurat. Però és que jo això no ho entenc, Manel, no ho entenc. Amb molta ràbia. Estan imbècils, perquè són uns imbècils. És que no... I això que pot haver estat una o dues persones, jo ho vaig contar aquest de setmana, allà anant amb els nens, fent ciclisme, fent excursions... Tu, entre 85 persones normals, i n'hi deu haver una o dues que no són normals. Però clar, aquests actes... Creus que es fan allum del dia o es fan a la nit? No ho sé, perquè no tinc ni idea, no tinc ni idea. Suposo que ho havíem fet al cap vespre, quan hi deu pujar menjent, perquè quan jo arribo a les 10 del matí, sempre hi ha gent que abans que jo hi ha pujat allà, del sigap al matí, costuma pujar-hi gent. I les restes arqueològiques s'han fet molt bé? Una part de la zona de la Torre de Guaita, sí. Està amb el mes allà, en les pedres caigudes. I això es pot recuperar? Jo suposo que sí, però tot això va amb bastants diners, perquè has de contractar un arqueòleg que faci tot el perímetre, intenti reconstruir-ho. Estaven col·locades les pedres, i això és sempre costós. L'altre dia s'entén a l'alcalde, que també li havien comentat, que també estava molt trist, perquè també ell ha estudiat història, i també estava molt afectat amb això, perquè quan ell era regidor de cultura, va impulsar l'escavació de la Torre de Guaita i la construcció de la passarela per fer aquella zona més acollidora. Però, bueno... Sí, sí, molts ànims i res, si hi ha qualsevol novator del respecte, o si es comencen algunes... Però tal com estava cosa, no?, algunes escavacions per... Per arreglar-ho, si quan veiem que comencin a fer la restauració... Sí, ja ens ho comentaràs. Bé... Hem començat amb una mala notícia, però intentem... No, no, no, no, no, escolta, hem d'explicar, també... Intentem redreçar una mica la situació, perquè ja sabeu que el Manel, cada setmana, ens explica coses i capítols de la història de Sant Just, i la setmana passada, dins d'uns passat, vam començar amb els carrers. L'Orient, per què el nom de diferents carrers. Ja vull... Atenció, perquè parlarem de l'Orient, i el per què es diu, el carrer... El carrer de baix, es diu així, que jo ja m'ho imagino. El carrer Bonavista, el carrer del Bolido, la vinguda de Camp Roig, la plaça Camp Preciós, camí de Camp Biosca... I no sé si tindrem temps de fer-ho tot, però vaja, Manel... Sí, sembla que comencem pel carrer... És un ordre d'alfabet i que recordem que la gent... El meu carrer no el dieu. Encara no he sortit. Tranquils, ja sortirà o no, perquè tampoc no ho podem fer tots els rodents just. Els més simbòlics. Va, comencem amb el carrer de baix. Bé, el carrer de baix. És un carrer que està paral·lel al carrer Raval i al carrer de la Creu, i de fet no té sortida. Correcte, és un carrer que podíem dir-ne un cul de sac, que si pot entrar, però arribes al final, li has de fer marxa enrere per poder sortir, perquè la gent s'obiqui o, ara avui en dia, han restaurat a la zona del carrer de la Creu una de les creus de terme, que ha estat en una petita placeta col·locada, a l'esquerra d'aquesta creu hi ha un petit carreró, que és aquest, el carrer de baix, i és un dels carrers que podríem dir més antics de Sant Just desvern i que formaven el núcle més antic de agrupacions, ja de cases, no de les masies antigues que hi havia, sinó núcle poblacional a Sant Just desvern, junts amb el carrer del Pou i altres carrers que anirem comentant més endavant. I per què es diu el carrer de baix? El carrer de baix, el que té important és el que hem comentat, que és un dels primers carrers més importants, la dada que tenim, 1855, ja apareix nombrat aquest carrer, que tenia un nom que s'havia arribat a nominar Carrer del Pou o Carrer del Pou del Comú, perquè ara avui en dia ja no hi és, però antigament en aquella zona hi havia hagut un Pou que vestia d'aigua a un hostal que hi havia també allà, que era l'hostal vell, i en aquest carrer hi havia, a part, instal·lades tota una sèrie de magatzems, tota una sèrie de dependències, que permetien vestir també aquest hostal, hi havia llocs on s'hi batia el blat, on s'hi guardava el ferrat dels animals, hi havia botigues de carn, hi havia el forn de pare, el primer núcle de Sant Just, i que vestia doncs els Sant Just Tengs d'aquella zona, i també aquest hostal que donava una mica de vida a tot el poble. L'hostal com es deia? Era l'hostal vell, avui en dia li diem l'hostal vell, aquella època era l'hostal que hi havia, l'hostal i... Quan es va obrir pas a la carretera, es va instal·lar un hostal nou a la zona de carretera, aquella zona més transitada, i aquest va anar deixant tenir de sentit. De fet, si quan es passeu per la zona on ja la creu aquesta de terme, i mireu la casa que hi ha al costat que es veu d'edificació antiga, i que no s'ha restaurat perquè es preserva, hi ha del de tot una campana, perquè era per ensenyar que era l'hostal de Sant Just i estava identificat amb el símbol de Sant Just. Bé, continuem repassant més carrers, per exemple, un clàssic. Home, el carrer bona vista, de fet, com ja sabeu, és un dels carrers més mitis, podríem dir, de Sant Just d'Esberm, està ajustat al centre, i possiblement és un dels més transitats, llavors, pel Sant Just, entre altres coses, perquè hi ha moltes queixes i també hi ha molt comerç i el mercat municipal. Correcte, tot això és el que està instal·lat en aquest carrer, que és la Carreona Vista, conegut per tots, que ha patit diverses remodelacions al llarg dels anys, i només interessant és comentar que no sempre ha tingut la llargada que té avui en dia, avui en dia és molt llarg, va des d'arriba fins a la carretera real i el carrer de Sant Josep, és gairebé un dels carrers més llargs a Sant Just d'Esberm, però no sempre ha estat així de llarg. En el segle XIX, la seva zona estava delimitada entre el carrer Badó i el carrer de la Creu, que és la zona, diríem, més antiga del carrer bona vista, i també la zona que té una mica més d'història i anirem explicant, juntament amb el carrer que m'ha explicat abans, el carrer de baix, i en el seu dia, quan arribem a la R, al carrer Raval, configuraven aquest núcle antic de Sant Just d'Esberm. De fet, de tota la seva llargada, la part més antiga, i la que aglutinava la principal agrupació de casa urbana, al final del segle XIX, era la zona delimitada pels carrers Badó i al carrer de la Creu. Correcte, aquesta zona és la més antiga, com han comentat... És una mica la més moderna, avui dia... Sí, és l'avui al dia que s'ha remodelat més, perquè és on hi ha més caixers... A part d'avianants, també, no? Exacte, zona d'avianants. Llavors, en llarg dels anys, dels segles es va decidir, doncs, aixemplar-ho, perquè el poble anava creixent a banda i banda... d'aquestes delimitacions que hem comentat, i dos sèries d'actuacions i processos que es van dur a terme, entre el 1866 i el 1920, doncs, el carrer Bonavista va passar del carrer de la Creu, i se'n van a cap a la carretera reial, i per l'altra banda, doncs, van arribant fins al carrer muntanya. La banda aquesta que es va edificar cap a la zona del carrer muntanya, doncs, comentar que antigament allà hi havia unes dependències perroquials, perquè, evidentment, el carrer no existia, i, per tant, s'acabava, com hem dit, el carrer Badó, i més enllà era tot terra i no existia. Doncs aquestes dependències perroquials que hi havia, es van haver de tirar a terra i construir a una altra zona, que és avui en dia on tindríem, doncs, que hi ha el cau per una banda i l'altra banda hi ha les dependències perroquials, doncs, es va haver d'arrorganitzar tot, perquè es pogués aixemplar el carrer Bonavista. Bé, el carrer Bonavista segurament és un dels que té més història, no? Per això que estem comentant alguna cosa més a afegir. Només comentar que el carrer Bonavista, tot i que, originalment, ja tenia aquest nom, perquè segurament, algunes de les primeres cases que es van fer, doncs, des d'allà, si veia una bona vista, sobretot quan es van aixemplar a banda i banda de Sant Just des Bern, no sempre hem mantingut aquest nom, sinó que, en època republicana, se li va canviar el nom per Carrer d'Hurruti, que era un famós dirigent anarquista, i, en època franquista, evidentment, aquest nom no podia continuar, i es va canviar per Avenida José Antonio Primo de Rivera. Hi ha un cop restaurada... Una bona demògata de tota la vida. I ja, amb la reinstauració de la democràcia, deies que ja va recuperar el seu nom originari, que és el del carrer Bonavista, que no sé si la vista quina era, el mar. No, era la vista que es podia... O sigui, amb les cases que es van fer una mica més altes en aquella zona, que per a la banda dreta es podia veure tota la zona de la muntanya, perfectament la penya del Morro i tota la zona de Collserola, i cap a l'altra banda, com que no hi havia totes les cases que hi ha avui en dia, també es podia veure tota l'extensió de terrenya agrícola que hi havia en aquella zona. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'esperos. Continuem ara amb un altre carrer gros, no? Bé, és un carrer, igual, una mica menys conegut, però aquí al programa n'hem parlat algunes. Però és que és una vinguda, no? Ai, el carrer del bullidor. És veritat, perdó. Passa que anava a parlar de la vinguda del Camp Roig. El carrer del bullidor. Sí, efectivament, com has comentat, els que ens van seguir la temporada passada podrien respondre al motiu del nom del carrer. Manel, tu mateix. Abans, però, que m'he oblidat, jo del carrer Bonavista, és una cosa que la gent gran els farà gràcia, que ho recordem, que en el carrer Bonavista número 30 hi va haver el primer cinema mut a Sant Just Desvern, per l'època que era. Sí, va ser unes vegades, va instal·lar el primer cinema, es deia Cinema Jardí, i això, per recordar-ho, per la gent que l'època hagués anat, el Cinema Jardí, el número 30 del carrer Bonavista, doncs recordar-ho per ells, perquè segurament molta gent ja havia anat en el seu moment. Sí, ho recordem per ells, perquè ara mateix, per no haver... No hi ha ni cinema, Sant Just. No hi ha res. Ni mut, ni no mut, ni res. No hi ha cinema, doncs aquest record per el cinema, que com... Cinema Bonavista, Cinema Jardí. Cinema Jardí. Aquest és el nom que jo he endagat a les meves punts. I què va passar quan va arribar a la guerra? Ja se'l va encarregar? No he mirat exactament. Si no ho sé, i dir que estava ubicat al carrer Bonavista, que és un dels més importants, allà estava col·locat, Manel, jo tinc un encarreu per tu, eh, que és un dia de fer un especial sobre el cinema Jardí. A Sant Jordi havia hagut el cinema Jardí, i a més posteriorment que coneixeran els dos tres pares, el cinema Texas. Home, doncs perquè no fem un especial sobre cinema. A diferents llocs on a la Teneu s'havien fet també moltes... s'havia fet cinema. Home, les pel·lícules clàssiques, no? On es van passar? Quines pel·lícules podien veure? Clar, quina era la cartellera del cinema Jardí. Té el Chaplin, segurament, no? No sabem. Tota la zona de... cosa de cinema mut. Sí, sí, sí. No ho sabem. El carrer del bullidor, et sembla? Sí, sí. Passem-hi. Ves, com hem comentat aquells que ja han seguit la temporada passada, podrien respondre el motiu del nom del carrer. I és que aquest carrer situat a l'ampliació del polígon industrial de Sant Just, amb entrada per la dinguda de la Riera, eh, per entendre'ns, estallar del polígon, no molt lluny. Doncs allà, ara mateix, als estudis de media pro i media park i tot plegat, deu el seu nom a un antiga font que hi havia a la zona. I que, de fet, allà es van fer algunes restes arqueològiques, al 1980, no? Sí, és això que vam comentar, que quan s'està fent aquesta ampliació de tot el polígon industrial, es va trobar allà totes les restes de la Torra de l'Espigolera, per això també hi ha un carrer que es diu Carrer de l'Espigolera, i aquest carrer que se li va donar el nom del bullidor, perquè com tu molt bé comentaves, allà hi havia un sobreixidor d'aigua, que venia d'una de les mines de Sant Just que passa just per sota de la Riera. Era com una aigua que sortia com algo més calenta, per això es deia aquest nom de bullidor, perquè sortia com bullir, no? Una mica més... No, neta o bruta? No, no, sortia neta, perquè jo he estat preguntant, i ara ja vull dir no perquè també està soterrada, però antigament, abans dels anys 50 o incluso 50 o 60, la gent va allà agafar aigua, que era aigua que es podia fer servir dos diaris, perquè estava regulada per aquestes mines i tota l'aigua que sortia de les mines, abastia els diferents nuclis de Sant Just desvern. Aquesta també abastia algunes finques importants de Sant Feliu, com la finca de la Torre Blanca, o arribava també a Nodri d'aigua, a tota la zona del Parc Nadal de Sant Feliu de Llobregat, que hi havia can Nadal en aquella zona, també donava aigua fins a aquella zona de Sant Feliu de Llobregat. Per tant podem dir que el nom del carrer bullidor respond a la font que hi havia allà, o l'aigua que brullava, o el rebull d'aigua que sortia d'aquesta mina, va rebre aquest nom popular. Bé, repassem un parell més de noms de carrer. Per exemple, la vinguda del Camp Roig. Ara sí, aquesta vinguda va des de la vinguda indústria fins al carrer Narcís Montoriol. Per situar-ho visualment podem dir que va des de davant del Walden, fins davant de la destilaria Gingiro, que va passar per davant del Samantiri i de l'escola Montseny. Exactament. De fet, el nom aquest Camp Roig el deu a la peça de terra que tenia aquest nom en el cadastre, que era en aquesta zona estava delimitada com a Camp Roig, i ha comentat que allà és on s'hi va instal·lar el Samantiri, que no sempre ha estat a la zona on està avui en dia. Això també és una curiositat que vaig trobar quan estaven explicant d'aquest carrer per explicar les coses que estan col·lindants del que tindríem al Samantiri i a l'altra banda hi tindria l'escola Montseny. Doncs no sé com us comentava, no sempre el Samantiri havia estat allà i no s'hi va instal·lar fins al 3 de gener de 1862, quan tant l'Ajuntament com els majors propietaris del terme municipal van acordar-ne la construcció, perquè el Samantiri que hi havia antigament que estava just a les invadiacions de l'església, o sigui, on avui en dia hi hauria la plaça de l'església, en aquella època no existien les escales que pugen avui, no existien, això es va fer els anys 50, tota la zona que delimitava amb l'església, hi havia al costat i el Samantiri. El Samantiri està on hi ha el cau, per exemple, ara? No tant, estaria més on hi havia la plaça, on hi ha les escales i la zona del rentapeu, tot aquella zona d'allà. Tot allò era un samantiri de fet, quan es van algunes vegades... Van haver d'agafar, van traslladar tots els esposos, la gran mesura i les restes. Però els que a l'època estaven registrats, perquè algunes vegades, quan s'ha aixecat el paviment, i s'ha hagut de fer algunes obres a la zona, algun caltraós ha sortit, perquè antigament, si allò havia estat un samantiri, algun caltraós, quan es remena, pot sortir. Home, ara fa menys un any es va refetar la plaça Jacim Bardagué, que es va fer també la mateixa altura. No sé si va sortir algun os. Ara fa pocs mesos. Tant avall no sé si arribarà, però les zones Jacim Bardagué ja sé que alguna cosa ha sortit. Quan segur que van fer l'Ajuntament va instal·lar-se, i va ampliar les seves dependències, allà segur que alguna altra cosa havia hagut de sortir. Que passés, ja que parlem del samantiri, que primer estava la plaça Jacim Bardagué, just al centre, eh? L'Ajuntament del centre de Sant Just. Ara, com deiu el Manel, a partir del 1862, el van traslladar a la seva ubicació, que està just darrere de l'escola del Montseig. El que volia comentar és que, just ara, fa dos o tres setmanes, han començat ja... Van acabar les obres d'ampliació, i ara mateix, el Samantiri de Sant Just, la sala central on es fan les cerimònies i les misses i tot plegat, té molta més capacitat que abans, eh? I la veritat és que... està molt bé, perquè és enorme, és supergrant, i ja ho han ampliat. En fi, amb alguna cosa més sobre la vinguda del Camp Roig? Ja només he comentat com que hem comentat la que hi havia una banda, el Samantiri, a l'altra banda, actualment, i a l'escola del Montseig, però aquesta no s'hi va instal·lar fins als anys 80, i va rebre, que jo no ho sabia i jo trobo curiós, la majoria de professorat i alumnat que anava fins aquella època a l'escola de la Teneu, l'escola de la de la Teneu als anys 80, va tancar i el professorat se'n va anar a l'escola del Montseig, i molts dels alumnes també se'n van anar cap allà. Bé, i avui, Manel, acabarem repassant la plaça Camp Preciós. Home, tampoc necessita massa presentacions. No, doncs sap on ha estat el bé. Qui no ho sàpiga, segur que la reconeixereu, perquè és la que ha estat just al costat, i que ara en parlàvem fa un moment que s'havia faltat, al centre de Sant Just i just al costat de la plaça, Jacim Bardaguer. De fet, allà hi confloïixen, perquè és la que està just al costat, i ara en parlàvem fa un moment que s'havia faltat, al centre de Sant Just i just al costat de la plaça, Jacim Bardaguer. De fet, allà hi confloïixen, el carrer en Sant Clave, el carrer va dur el passat de Sant Lluís, i, com comentàvem, la plaça de l'Ajuntament. Allà es fan moltes activitats durant l'any, entre elles va, per exemple, a Sant Just al Carrer, que fa poques setmanes la van poder gaudir, o és una part que, també, les carrosses de ses majestats, el rei Marx d'Orient, no? Exacte, sí, perquè la gent s'ho viqui i la gent que surt a passejar, doncs un dels cops l'any, un dels cops l'any que surt a passejar, és com has dit tu, per Sant Just al Carrer, quan venen ses majestats ja per canallar, doncs és un dels, perquè la gent ho viqui i s'apiga on està. Perquè la plaça que en Preciós sempre ha tingut aquest nom? La plaça que en Preciós ha tingut aquest nom o una derivació d'aquest nom. Avui en dia és Can, avui en dia és Can Preciós, tot junts, antigament era la plaça de Can Preciós, sense el camp davant, perquè la... Com bonic, com maco, preciós. Bé, era perquè una de les masies que hi ha allà, avui en dia tots reconeixem Can Cardona, que és una de les masies que hi ha, però una altra de les masies que hi ha, i també en parla aquí la temporada passada, quan vam parlar de les diferents masies que hi havia a Sant Just desvern, és la masia de Can Can Preciós, que antigament es deia, masia de Can Preciós, i d'aquí li ve aquest nom. A aquí comentar que ara avui en dia ja no, però en el seu moment com que era la zona que estava al costat de l'Església, era la zona que s'anomenava de la Sagrera, doncs hi havia hagut molt de comerç, hi havia arribat a... doncs, numeroses botigues, barbaries, una cancel·laderia, i venda de llet, i així mateix, que també heu comentat en els programes que hem fet la temporada passada, hi havia el servei de tartanes que anava des de Sant Just, fins a Barcelona, i posteriorment, a partir del 1916, el mateix servei, però hi ha, en odrit, d'autobusos de l'època, els primers autobusos de Sant Just, origen final en la plaça Can Preciós. Home, era un dels centres neuràlgics, no? És un sacant mena de dubte del municipi. De fet, l'any 1916 es va inaugurar el mateix servei, però ja amb autobusos que també tenien origen final en aquesta plaça, i, de fet, ja per acabar, comentar que si anem bé de temps, podem llegir l'extrema del 1917. Jo crec que anem bé si no hem llegit a Sant Just. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, David. Bona tarda, David. No tenim temps de llegir coses de Sant Just, no? Em sap greu, va, sí. No, no, no, que és broma, era per per per si és bona persona, i, efectivament, veieu, el David és molt bona persona, que, fins i tot, deixa i s'ha deix minut del seu espai a la història de Sant Just, però ja ho farem la setmana que ve, si et sembla, Manel, i quan tenim repassant com el canvi de Can Biosca i altres carrers de Sant Just i el seu origen. Per cert, a l'origen de l'Àvila era molt... A l'origen del Walden, això també... No hi ha cap carrer que es digui carrer Walden, però un dia, perquè també és una de les coses que té l'Arxivé, podrem explicar el motiu pel qual es va fer, i per què es diu Walden set, la història que engloba el Walden. Fem-ho, fem-ho, fem-ho això, un dia. Fem-ho, fem-ho, fem-ho, fem-ho. Fem-ho, fem-ho, fem-ho. David, tu sempre dius el mateix, que vols venir després a Rajas. No ve mai, clar, perquè veus on estàs, tranquil·lament. O no estàs avui a Toralló, també? Avui estic a Toralló amb una tasseta de llet a casa. Perquè fa una calor, avui que et mor, no la plena? Uf, cinc graus, aquesta mare. Imagina't, bueno. Manel, moltíssimes gràcies, fins la setmana que ve. Adéu, bona tarda. Bé, i com hem comentat, ja tenim aquí el David Davila, per parlar-nos de televisió. Avui, David, per on vols començar? Perquè el vídeo m'ha arribat ara, avui, eh? Bé, comencem pel convidat. Tens algun dels files que t'he passat? Sí, sí, sí. Fins ara el trailer del convidat. Què vols, el del convidat, eh? Vinga, el convidat, vinga, el convidat. Marxando pel David Davila. Posa-li, nen. A veure si... Sí, sí, sí. El convidat, marxando pel David Davila. Posa-li, nen. A veure si... Primer cop, Albert Tom obre les portes de casa seva a un convidat molt especial. Hola, què tal? Com estàs? Tent, content. Que t'agràs a dormir, no? No m'ha quedat a dormir, si no m'ha quedat a dormir. Bé, contents. Què et faran, Adrià, a l'altra? Què m'ha dit, no. Posa-me, vull, ja... Doncs ho tinc la més gran. Ja ho puc posar a jalt, jo aquí no comines, mai. Barranadrià és el convidat d'Albert Tom. Bé, avui va diferent la cosa, no? L'Albert Tom no va a casa ningú, sinó que era el Barranadrià que va a casa seva, no? Sí, sí, avui és l'últim capítol d'aquesta temporada del convidat. Vull dir que per fer una cosa una mica especial, ja ho vam anunciar nosaltres a l'estiu. En primís, ja que passaria això. Sí, ja hem dit-ho, i avui és el definitiu que segurament també tindrà tan bona audiència com ha tingut aquesta tercera temporada. I tant, i tant. Una altra cosa que també s'estrena aquesta nit. La memòria de l'Agua, una miniseria de televisió espanyola en la que tracta sobre... Bueno, que està basada en el llibre al mònic de l'escriptora Teresa Viejo, en la que tracta... L'altre home està basada en un balneari que està basada en un... que està basada en la conca d'Agua de Bajara i que ha n'està i ha ondat perquè hi ha un pantà tipus d'au. Tenim la idea. Ara es viu el pantà de Buendía. I aquesta sèrie tracta d'un hotel, això, de discòcrates, en el que s'estalava la visita de Miguel Primo de Rivera, el dictador. En aquell mateix moment arriba la filla dels Ramos, que s'enamora d'un dels cambrers. A la vegada hi ha un crim. Què passarà i que no? Vinga, a veure... 1937. La locura i la mort se apoderan del balneario. El paraíso se convierte en un hospital psiquiatricopero. ¿Qué se esconde en realidad allí? Un amor prohibido que huye del infierno. La realidad y la ficción han forjado la leyenda de la Isabela. El balneario que sucumbió a l'Agua. Oh, la memoria del agua. Què és de poi de misteri, David? És de misteri, intriga, amor. Ho faré jo una mica tot. Ja diu que se esconde ahí, no sé què. Home, això... fa com por, no? Molt bé, alguna cosa més sobre la memoria de l'Agua, que s'estrena avui a veure com el generarà? Tampoc no els va malament, no? Les sèries a Tausa Espanyola últimament? No, les sèries hispàricas, no. Més que l'Arencio, l'Isabel, a veure com va... És d'una miniseria de dos capítols que se m'atra aquesta nit. Integra'm en tots dos, vull dir que... Avui comença i avui s'acaba. Avui comença, avui s'acaba, i que tot el pegi està ben tot. Si va bé com si no, vull dir que el pegi està ben tot. Quan el pegi s'acaba avui, és tocar a més suena. Escolta'm el Trailer, també. A veure, tocar a més suena, no sé si... Avui cava, que es passen justes del programa, no? Lunes en tocar a més suena. Batalla de estrella! La Shakira. El lunes a les 10.30 a Último programa del año. Voy a ver tu querido. Bueno... Últim programa de l'any, doncs això. Ana Simón i Maria del Monte cantaran per cantar l'Àscar. Arturo Valls i Rocco miraran a veure qui serà la millor Shakira. Santiago Segura i Maria Geles Muñoz, la cantant de Camela, competiran i Mitana Rafela Carrà i Javier Herrero de los Pecos, i Daniel Díget encarnaran Alejandro Sánchez. Per tant, fan una mica d'Aduel, avui? Sí, sí, sí. Això no és el que s'ha fet durant la temporada, no? No, no, vull operar una mica. I agafen una mica també aquest esperit de la voz de la guerra de las batallas. Molt bé, què més, David? Parlant de televisió. Aquesta nit... Aquesta nit podem veure A.I.S.3 i el Dimecres, els fans del Jòbit, podran veure la première anglèsa per la sexta tres. El Dijous, el Ormiguero 3.0, rebrà una estrella de Hollywood com és Tom Cruise, que hi torna a passar pel plató. I el Dimecres, el Discovery Max, ens mostren una cosa totalment xula, molt xula. Jo l'he destacat per això, perquè ens mostraran com ho fabriquem. Voleu saber com es fa el procés de elaboració dels formatges d'Uvella, o dels pernils i bèrc, i fins i tot com es fabrica una quita raspanyola. Aquesta can... Sí, sí, sí. Són allò que programes para hombres, no? Sí, bueno, doncs el que volem fer és en les fàbriques i tot això. Hi ha una versió americana, doncs, aquí han agafat la versió, ho han versiónat de manera espanyola, en productes típicament... esmànic. Sí, escolta't, David, ara que tinc aquí una pregunta, això que deia sobre l'Ormiguero, és que no parlem de venir a estrelles internacionals, l'Ormiguero, eh? I tant. Com que els hi donen? Que els hi donen alguna cosa? Bueno, hi ha gent que hi ha anat, ja ho suposo que deuen tenir un bon equip de producció, un tacte amb les productores de Hollywood, i si han aconseguit aquest home cruit, vingui a l'exclusiu aquí, no anirà a acabar l'altre migdia. No, no, és que, a més, a Europa, s'han acabat a un programa alemanya i a l'Ormiguero. O sigui, són els únics programes on van. Quan venen les estrelles de Hollywood, estan en promoció de les seves pel·lícules i tot plegat. Deixem dir una cosa. Aquest programa que es feia aquí s'han just, part de l'equip de producció i de redacció... Quin programa? L'Ormiguero. Que es feia s'han just, dius? Sí, la primera temporada, quan es feia els dissabts, es feia aquí s'han just, i era de Gess Música. I part de l'equip de producció i de redacció són catalans i ex membres de cròniques martianes. Abans d'acabar el resum de destacar-nos la setmana, dir-vos que una cita inel·ligible del diumenge és amb l'amorator de TV3, aquest any el presenta en Ariadna Oltre i Òscar Dalmau, i està, bàsicament, aquest any, centrada a la lluita contra el càncer. Bé, doncs, aquests punts que, per cert, avui ens hem acabat per agut, o fa uns dies, el cartell... del guanyador, o no sé ara ben bé què és, un concurs sobre un cartell de l'amorator, i que posa un... s'ha escrit càncer a la pizarra, però està com mig burrat, no? Llavors es començem a esborrar el càncer, i és un dels guanyadors d'un concurs que han fet a l'amorator, alguna cosa per l'estil. En fi, David, alguna cosa més de la televisió? Vols que fem una mica així? Tenim temps? Tenim temps? No, això va, tenim 5 minuts, ben llargs. Fem una mica d'un repàs de com ha anat els exigits i sacassos d'aquest any. Per què va tre'n? El convidat, Polònia i Cracovia, han estat uns dels grans exigits d'aquesta temporada. Els fets polítics han fet que espais, homes matins o divendres, hagin augmentat l'audiència. L'altre que va de la moneda, però ha estat la partida, o la setia gravada, aquí s'han just cobalar Moreno i Manchón. Escutem un dels trailers d'un dels programes d'exigits de la temporada. Quina és aquesta temporada? Qui és el de... Posa-li la divina. No ho sé quin és, no ho sé. Divendres. Comencem temporada, hem consolidat el Divendres, i cada tarda són més lítics. Aquesta temporada serà millor. Tenim el Màrius Serra, que és el Messi de les paraules. I el Xavier Sala i Martín Can Lluerna, i no només per les seves americanes. I la tertulia de la Riera. Tenim tot això i vindrem coses noves. Hem de sorprendre, aquest quart any serà surat. Per tant, se'n gira feina, tots apantar, perquè comencem el Divendres, dia 3. Clar. Comencem el Divendres, 3 de setembre, i el llamat molt i molt bé, aquesta temporada. M'has pres tant trailers, ja no servia quin programa volies que tingués. No. Més resums de l'any, perquè ara jo serà un clàssic. Serà un no parar des d'avui, que quasi bé. Fins que acabem el mes de desembre, tothom fent resums de l'any. Què ha passat? Més coses bones i dolentes de les teles, David? Sí. A l'MTV, el Realitig en dia xor, ha fet que el canal dublés la seva audiència amb aquests joves biscos. Aquest programa, que hi va fer un 3,5% de xer. Estaré o no? De contingut. No, parlo d'Audiència. Està bé fer un 3% de xer. Per l'MTV sí. Per l'MTV està molt bé. Aquest Realitig ja prepara la seva zona d'edició amb els mateixos concursants, però que s'agada aniran a Punta Cana. Escolta'm el trailer d'una de les concursants. La Corre. Corre? És una autèntica niña de mamà. És mi amor platónico de la casa. Puro brazo en la chica. És mi hermana. És molt descordenada. Està molt loca. És la chica hardcore. Soc Cristina, però me llaman Corre. Gandhi a xor, muy pronto, en MTV. He de dir que és una guba meva, que està noia. Sí, ja ho sé. Ella també estarà a la Corre a la segona temporada? No, també serà. Molt bé, David. A veure quan l'emportem al programa a la Corre, perquè ens expliqui les seves històries. Doncs parlem després de les 6 en parlem. Parlem-ne, parlem-ne, parlem-ne. Sí, sí, sí. Per cert, que en dia això és un programa que ja està veient l'altre dia, i que les cigarretes les tenen com... difuminades. Sí, per no ensenyar. Però hi ha el tema insults i no hi ha problema. No, per això? No, això és com que hi ha fard d'horari. Ens podem dir el nom del porc, però la cigarreta que no es ve. Sí, però no es pot fumar, no es pot veure gent fumant, que pora, no, ara de tele? No, no, està prohibit, està prohibit. Ni ningú. No es pot prohibir. Tot accepta tots els formats i productes que hagin estat gravats abans de la lli Sant Italar. Molt bé. David, tinc una notícia, una bona notícia, i és que el vídeo ja s'ha moubert. No m'assobria, tio. No m'assobria. No m'assobria. Endavant, que jo també. En Tena3 ha tingut aquest any 2012 exidi fracassos per s'iguals com, per exemple. Tu, cara, m'hi suena, com a programa estrella de temporada en Tena3. Sí, després d'altres paraules que han tingut infat, han sigut el barco, la sèrie Americana, i la Sonaver. L'altra cara de la moneda han estat els fracassos de la sèrie d'Imperium Grand Hotel, que ha estat renovada, i els concursos te lo mereces en Paula Bázquez, davanti amb Carlos Sobe. Tenim el traient davanti, vols que l'escoltem? Recordem aquell programa que feia, quizà en llocs. En el nuevo concurso de Tena3. Hay preguntas, hay respuestas, pero hay muchas cosas más. Tenemos humor, magia, actuaciones musicales, garabana de concursantes que han comprado billetes para jugar, y la ruleta de avanti repleta de premios... Home, perdona, no em vull equivocar, però avanti és aquella que va sortir que diu... Què passa a Corrientesal, a Zucar, no sé què, i es va equivocar? No, no, això era... això era Prapón Millón. Ah, és veritat, és veritat. Encara es continua a ser. És veritat, és veritat. Per cert, que l'any 2012, la Sexta, s'ha fusionat amb una de les notícies televisives que entèix el 2012, s'ha fusionat i ha descobert la nova estrella culinària de la televisió, ara, l'últim trimestre, que és l'Alberto Chicote. Sí, aquest èxit és la gran èxit, que s'ha dilladar la cocina i ha catapultat el seu coach, Albert Chicote, com a estrella de la televisió, i, fins i tot, fa les campanades a la Sexta amb Sandra Sabaté. Ah... No, no, no, diu molt bé, eh? L'altre espai, que és per la seva audiència, és el programa Salvados amb Jordi Evolem. Sí, que ens sembla que no podem escoltar el tràiler, perquè, a part, és que ja no tenim gaire més temps de vi, però, vaja, alguna pinça, a més, de tele 5, que vulguis... A tele 5 dic que el gran èxit ha estat l'avor de 4, aquest 2012, aquí, en qui era casat el segon mijo, i a la televisió espanyola l'únic encert que ha tingut en aquest tristíssim 2002, l'Estat i Sabaté. Ja, o sigui que... La televisió espanyola punxa, no? Punxa. La televisió espanyola ho ha punxat, com a matíos, maratíos... Bé, David, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, la setmana que ve més projectes... De la dalt. De la dalt, no? De la promesa de la dalt, perquè ja farà l'última fecció de l'any. Sí, sí, és veritat, és veritat. David, que vagi bé... Bueno, el 24 fem programa, nosaltres, eh? Ah, sí? Ja parlarem, ja. N'hi haista el contracte, que això t'han lletre petita. F***! Ja, que això t'han lletre petita. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem en Mont Carbajal i Pere Sants. No hi haurà vaga a Iberi, aquest Nadal. Els sindicats s'han anunciat que descombro que la vaga prevista per als dies 14, 17, 18, 19, 20 i 21 d'aquest mes. Malgrat la descomvocatòria, els sindicats si direcció no han arribat a cap acord durant 8 hores de reunió i demà els treballadors decidiran si convoquen noves protestes. Fonts sindicals han explicat a la xarxa que els sindicats esperen seguir negociant durant el mes de desembre i no descarten convocar noves jornades de vaga el mes de gener. Els treballadors estan en contra de l'acomiadament de 4.500 persones, la reducció de fins al 35% del sou i del 15% de les rutes. Comissions obreres ha denunciat que causa de les retallades que s'apliquen a l'aeroport de Reus no està garantida l'atenció sanitària en aquestes instal·lacions, ja que la setmana passada hi va morir un passatger. Reus, Marc, Rubira, bona tarda. Bona tarda, es tracta d'un home d'uns 66 anys procedent d'un vol dolanda al qual va patir una parada cardíaca mentre caminava per uns 50 metres de la pista de Tarratge. Segons comissions obreres amb la disminució d'operacions des de l'any passat de rei anèr, ha en arreduit els serveis i actualment no compta amb personal específic sanitària a l'Europort. A més, des del sindicat afegixen que el personal està poc format. Paco Zebrián és delegat sindical de comissions i ha denunciat que la primera ambulància no va arribar fins al cap dels 15 minuts. Desde que el pasajero... Bueno, desde que vimos la voz de aviso, hasta que vino la primera ambulancia pasada entre 15 y 20 minutos. Entonces, no haber habido un servicio de A.T.S. en el aeropuerto, que ha habido toda la vida, menos si el invierno ha pasado por la fuera de ayer. Y este invierno, igual, no sabemos si se hubiera salvado, pero si hubiera tenido más oportunidades. Segons fons d'A.N., l'aeroport de Reus ha de ser una normativa internacional d'aviació civil, una normativa que no obliga a tenir un servei d'ambulàncies i de metges de forma permanent. Jaume Torramadé ha abandonat temporalment la presidència de la Diputació de Girona. Torramadé ja havia renunciat dels càrrecs que té a Unió Democràtica RAN del cas del suposat assajament sexual denunciat per un assessor de la Diputació de Girona. Gironia Sonia Tover, bona tarda. Bona tarda. En una carta fet arribar als mitjans de comunicació, encara no fa un quart d'hora, que Torramadé anuncia que deixi els càrrecs de president de la Diputació de Girona i de president de l'intercomarcal d'Unió a aquesta provincia. Això sí, per un temps. Segons Torramadé no es tracta ni d'una retirada, ni d'una dimissió, sinó que, pel bé de la institució i del seu partit, creu que durant unes setmanes ha d'aprendre certa distància. Recordem que el president de la Diputació va estar acusat de assajament sexual per part d'una assessora d'Unió a la Diputació, mentre que ell l'ha denunciada a ella per extorsió. Pel que fa referència a això, Torramadé segura que confia en el funcionament de la justícia i qualifica que serà major als fets dels darrers dies. També diu que sent tranquil perquè està convençut de la seva inocència i assegura que agraeix les mostres de suport que ha rebut durant aquestes darreres setmanes. També assegura que seguirà treballant a l'Ajuntament de Sal donés alcalde amb la mateixa il·lusió i convicció que la justícia farà la seva feina. De moment no aclareix si continuarà sent diputat i també si continuarà a l'alcaldia de Sal. Aquesta hora comencen les primeres concentracions convocades per la plataforma SomEscola, en protesta contra la reforma educativa del ministre Burt i en defensa de l'actual model educatiu català. Mestres, pares i alumnes estan convocats a concentracions a les quatre capitals catalanes, però també se'n fan a diverses ciutats de Réu de Catalunya. Ràdio Vic, Xènia, Santigosa, bona tarda. Bona tarda. Vic també s'assuma a la convocatòria de SomEscola. D'aquí mitja hora s'inicia la capital d'usonal, la concentració, en contra l'avant projectat de la nova llei d'educació espanyola que pretén destruir el model d'inmersió lingüística. I serà en presència la regidora d'Educació de l'Ajuntament, Anna Erre, la directora del Centre de Normalització Linguística d'Usonal Dolors Solà, el de Gada, la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic Francesco Dina, i el president d'Òmnium Cultural-Usonal, David Colomer. Tots ells explicaran el seu punt de vista de per què cal l'escola en català en un país de tots. La convocatòria pretén ser un reclam en defensa del model d'escola catalana en llengua i continguts. Molts altres municipis d'Usonal també s'assumen a la convocatòria d'Escola. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlaré David Amador-Lek, seleccionador argentí Alfió Elcoco-Vasilea, alluat en declaracions a la xarxa al recorregolejador de Leo Messi, i al demateu blaurana recordem, va fer dos gols i amb 86 supera la marca de l'alamanquer Mueller, l'any 72. L'Axilet diu que ara és més difícil marcar que fa 40 anys. Puc encontrar Ibequen Bauer varias veces, i era un fenomeno como vaneador, obviamente como jugador, como Messi, no hay nadie en el mundo, nunca hubo nadie. Pel que fa l'espanyol, l'equip blanc i blau ha deixat la cua de la classificació hores penúltim, després de l'empat contra el Sevilla, la plantilla ha passat aquest matí proves físiques al car de Sant Cugat. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Sant Just farà aquest vespre a l'última presentació pública del pressupost del 2013. A la setmana passada van començar en conjunt d'actes previstos parlant que ve en diferents barris del municipi. Avui es farà a l'espai i es llogia el pressupost per l'exercici. 2013 es manté pràcticament igual que el 2012 amb un augment de 110.000 euros, que equivale a una pujada del 0,54%. El pressupost ordinari pel 2013 és de 17,85 milions d'euros, són uns diners que provenen d'impostos, preus públics i aportacions dels governs superamunicipals, i que es destinen a pagar les despeses corrents de l'Ajuntament, una partida que s'ha incrementat comparat amb l'any passat. En canvi, el que fa caput d'inversions es redueix la partida, i ja es destinaran a aquest any 3 milions, 10.000 euros, que són uns 40.000 euros menys que el 2012. No es faran grans obres, i sobretot es treballaran carrers que fa temps que reivindiquen millores, com és el cas dels carrers del barri de la Plana Vellsolets. Tres equipaments municipals han reajustat els seus serveis d'obertura, són el centre cívic Jó Maragall, canginestar i el centre social milenari. Ara, el centre cívic estarà tancat als matins, i canginestar també ha readaptat el seu horari. El motiu és que ha finalitzat el contracte amb l'empresa, que presteva part dels serveis en aquests dos equipaments, i s'han reorganitzat alguns horaris i cursos, adaptant-los a la demanda que hi ha. Per exemple, recordem que la biblioteca va canviar l'horari més passat per adaptar-lo a canginestar, i ara tanca a un covardenal del ves. Per altra banda, el centre social milenari també s'han fet canvis, contemplats a pressupost d'aquest 2013. Aquestes modificacions contemplen la reducció de l'horari de l'equipament, que només obrirà tardes i elimina el servei de bar i restaurant de diumenge. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que la tena de Sant Just es trenarà a finals d'aquest mes un nou cicle de música. S'afegirà així a l'iniciativa de l'espai A i a la recuperació del documental del mes. La nova junta ha incorporat per revitalitzar la teneu de Sant Just. En concret, es preveu que el 28 de desembre comença un cicle de jazz amb el que es vol diversificar al públic. El febrer farà un any que el vermessial va entre la presidència de la teneu, i una de les intencions era aconseguir moure el teixit cultural i apropar-se als joves diversificant les activitats. D'altra banda, en els canvis que continua sobre la taula, és la possibilitat de baixar les cuotes de socis. I, de moment, això és tot més informació del partit de la CED, el Sant Just Notícies de Lícia Vespre. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. I, de moment, això és el partit de la CED. I, de moment, això és el partit de la CED. I, de moment, això és el partit de la CED. I, de moment, això és el partit de la CED. I, de moment, això és el partit de la CED. I, de moment, això és el partit de la CED. Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la peña del morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho a por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca lo perdonaré. La peña del morro, cada tarda, en la CED a Ràdio 2B. Muchachada, nuí. Nuí! La peña del morro, cada tarda, en la CED a Ràdio 2B. Hola, bona tarda, com esteu? Benvinguts a la peña del morro, com cada setmana. Els diums d'aquesta hora tenim la nostra tertúlia esportiva particular. Avui amb Sergi Pons, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. També tenim Lidus Rodríguez, Lidus, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I atenció, perquè avui tenim una convidada il·lustra i d'excepció, que és l'Àstrid Goldstein del Sergi de Can Matta. Bona tarda, Àstrid. Hola, bona tarda. Ho he dit bé, això, Àstrid? Goldstein. Goldstein, no? Perquè tu vas néixer aquí a Catalunya? Sí, ma mare és alemanya. Porta aquí des dels anys 50 i pico. M'hi viràs en just. Molt bé, molt bé. Que de fet, avui, lògicament, parlarem de tot el que ha quedat de sí, aquesta jornada esportiva, però avui no falla ningú, per cert, eh? No? No. No, és així. Avui... Tartulia remullada, no? Ja, ja, ja. Perquè, bé, deixeu-me explicar, abans ja fa uns dies també, a través de Twitter, sí, el ruït del programa... No et trobes amb gel, el vi? No, no, no. Però és que, com que no sabem com funciona, hi ha gent que potser es pensa que el... Ara ho sé. El Vifret va amb gel. No, avui farem una cata, una cosa mai vista, que és una tartulia esportiva, o sigui, normalment, la gent que costa de tartulia esportiva, els periodistes, els col·laboradors, jo crec que han vagut una mica abans, i avui farem una cosa que no s'ha fet mai, que és veurem en directe. O sigui, farem la cata de vins, mentre fem la tartulia, i per això, doncs, astrid, et demano què passa, Sergi, què vols? No, no, que volia recordar, ara, que no és si ho heu vist mai. A Punto Bellota fan com una cosa, que és 24 hores de tartulia continuades, quan hi hau per Sant Madrid. La Maratona. Estan com una saleta, a part, on descansen els tartulians, que en aquells moments no estan en directe, i estan fent la patà fora, i de tant en tant enfoquen, i allà hi ha menjar, i també tenen vi, i tenen beguda de tot tipus. Per tant, diríem que sovam que farem avui en directe, no s'ha arribat a fer, o jo no ho he vist mai, si més no, però a Punto Bellota fan una cosa semblant. Sí, per tant, estem al mateix nivell que a Punto Bellota. Cada cop ens he gustat més, jo crec que sí. Molt bé, Sergi, com ho arregles, també tu. Cada que parles és una cosa. De fet, també hi ha una altra cosa, abans de començar amb tot plegat, que tenim l'Edu Rodríguez, que l'Edu Rodríguez, Edu, bona tarda, nou. Bona tarda, no. Tu ets menor d'edat. Llavors, jo no sé... Mentida, mentida. Que es mulli els javis, només. Llavors, Edu, portes l'aturització, dels estanes, o alguna cosa... Porto la meva autorització, que ja val per tot. Oh, que bé, amb una xuleria... Sí, una mica de CR7. Sí, i encara no he començat a veure. En fi, no, no. CR7, l'Edu Rodríguez. A més, ja hem de començar a polir una mica. Vam tenir l'estrit aquí. No veure a catar, no a estrit, perquè el que fem és testar catar. Sí. Podem veure, no passa res, però, a final, l'objectiu, en principi, era testar un vi. Sí, sí, sí. Però, bueno... Avui, quin vi ens has portat? Us he portat el pescona selecció de la denominació d'Orient Montsán, elaborada amb Marlot i Cira, que, com us he ensenyat abans, ja t'ho poso aquí, perquè es vegi bé. L'alaborador, Antonio Ripoll, juga una mica amb les inicials del Marlot i el Cira, per indicar-nos el nom del Messi. És una apassionat del Messi. I la etiqueta la va dissenyar fa cosa d'un any, inspirant-se en els capvés pres a falset, i justament són els colors de la samarreta. Si voleu veure la etiqueta, l'hem retuitejat avui. El Twitter, la Pena del Morro, la gent també ho pot fer. I, com dius tu, juga amb aquest nom, no? De Messi, de Marlot, Cira. Marlot, Cira, Messi... Que són les dues varietats del rei. Molt bé. Sort que Messi té un nom curt perquè sí. Vols parlar amb el Dó? Que hagués hagut de fer? 3 varietats diferents. Ro, na, no? Potser haguéssim fet una cosa totalment diferent. Sí, segur. Doncs escolta, estrit, si vols, després queda la tertúlia. I tant. Però que et sembla si comencem una mica parlant de Messi, perquè tu ets una gran col·lei, una gran seguidora o no? Bueno, a un... Sí, però no, a veure, sí. Sóc solsí des de fa 26 anys. Home, perdona. Si ja és alguna cosa... I tant, i tant, i tant. Però, bueno, quan tot va bé, també et relaxes un pèl, no? Com estàs veient el Barça de Tito? Molt dependent del Messi. Sí? Sí. A mi que tot part d'un dia parlem de la Messi independència. És home, sí. La diferència de goals envers els altres jugadors és... Sí. Potser els altres també s'han relaxat. Igual que tu que dius que veïn-ho des de fora quan les coses van bé, en relaxem, potser totes les goals diuen... Potser també, però és que s'ha vist mal. O sigui, ell pot ser molt bo. No sé. Però és... De fet, aquesta setmana van m'estapatint, perquè vam creure durant uns moments, jo almenys ho vaig fer dos hores d'alta tensió. Que podíem arribar a veure un Barça sense Messi. Exacte. Sí, sí, sí. I va tenir, recordem, aquell problema amb el Genoll, no? Sí, sí, sí. Va topar amb el Genoll del porter del... A Porto, no? Va topar el seu Genoll amb el porter del Benfica. Benfica, això. Sí, això. No sé si jugaven re, a més tot l'estadi estava cridant, més i més i més. A més, eren els últims minuts. I tot l'estadi, mitja estadi, per l'entrada que hi havia, era de 50.000 persones, pràcticament. I pendent tothom del gol que igualava el record de Muller, que al final hi haurà uns insultats del guió. Sí, s'ha acabat bé per això, tot i això. Tot i això, jo considero que la lesió de Messi hauria sigut un problema directe, només, bàsicament, per la Champions, perquè jo crec que l'equip del Barça, tot i la Messi de pendència, amb el nivell que hi ha d'equip a la Lliga, jo crec que hauria sigut... No, però l'equip hauria sigut... No, però l'equip hauria sigut... Hauria d'haver-se fet una lesió de la triada, com a mínim. O es podia haver trencat directament i estàs 6 mesos de baixa. Jo no vaig pensar que m'ho ben, que estaria 6 mesos de baixa. Jo sí, personalment. Però jo considero que hi havia equips eficient. O els seus guases eren més de patir, que no dir que s'assortiria. No m'ha dit, jo vaig pensar... Jo quan la vaig veure marxar en camí, jo vaig pensar que es trencava i que el perdien per la resta de temporada. Jo sincerament vaig pensar això. Jo vaig pensar que la Champions ja estava perdura, però la Lliga i la Copa la veia veig igualment. Jo no vaig pensar que es jugaria ahir, diu menja, però tampoc, que és la llunaria per tota la temporada. Això no se la pensa mai, passa poc. Ni per una setmana. Ni per una setmana. Per cert, va, Estrid, entrem en matèria ja. Home, sí, perquè vaig que aquí tenia les Copes plenes. Sí, senzó d'en Escalfar. És que no voldríem que se'ns escalfés. S'ha de fer la Copa per baix, no? La gent ens pot seguir per radioesbert.com, si vol. Anem, comencem ja, ens enviantem una mica. Podem fer les preguntes una mica del que no en sap, perquè ens vagi il·lustrant l'Àstrid. Alguna vegada, vosaltres heu fet alguna tasca de vins? Jo sí, amb amics, però en plan... El botellón de la plaga... T'ha d'endivinar quines blancs i quines negres. Ja, això és massa fàcil. A veure, Estrid, sisplau, tu mateixa et passo al poder de tot plegat. Efectivament, l'agafem per sota. El podríem agafar per aquí. Però primer, no veiem el color del vist, que el fan la Copa, que estem enbrotant. Vols dir, pel vidre, vidre. És allò que dius, fa una mica... Ara, ja més risc de que s'acaguei la Copa, si agafes per la punta. Pies a més. Jo potser la tiro, ja em verteixo. I el que farem, com que normalment no muntes, el que es fa, bàsicament, és el remenar. Aquí sí que podríem córrer per ell, de volcà, no? No tireu, Rafa, no tireu, és sobre el portàtil. És el Messi, si el tiro és el Messi. És el Messi, no? És el Messi que s'ha tirat. Oh, oh, oh, oh. Qui no fa una figura retòrica. El podeu remenar així, a sobre de la taula, és molt més fàcil i còmode. Ah, sobre la taula, molt bona idea. Sí, molt més pràctic. Però tens a sobre la taula, Jordi? Sí, que segur que tens empantana. Fins quan s'ha de remenar? Perquè estaria tota la vida. El problema és que si te costumes a remenar, acabes fins i tot removent els cafès. Això tampoc és. Però és que n'hi ha com un... És una hàbit, al final. En general, tu porti que qualsevol llaveguda fan-te com la tu i la remenes, no? És un hàbit, no? És un hàbit, no? Allò de sempre, allò que trobà una Copa, una ampolla oberta i no olora. Atenció, perquè Sergi Pont ja ha fet l'acte, que és el següent, que no ho sé, que és olorar astrit o que... Primer haurien d'observar. Aquí utilitzarem amb els sentits, en general. Ah, sí que ho passes. Un seria observar. Observar, bàsicament, primer és exacte, aixecar la Copa, mirar si hi ha alguna cosa, una suspensió. Podria ser que es trobéssim amb un boll, si fos un cava, tindria gascarmònic. Un pèl que se m'ha caigut, per exemple. No és precisament el que anem a buscar. Sergi seria un accident. La Copa Estaneta pot passar. La Copa Estaneta no té taques. El vi és... És correcte. Tampoc seria la... Que la gent no ho veu, això. Si us fixeu, és net, és brillant, té un color atractiu. Sí. Si us fixeu, deixeu com una... És com rosat, no? Com unes... És negre. Deixeu com unes aigües, com unes penjades a la Copa. Això seria... Seria un indicatiu del grau alcohòlic que té. Una pregunta, perdona, perdona. Això són les llàgrimes? Sí. Les són moltes llàgrimes. És veritat, i deixa molta més llàgrimes de Sant Llorenç. No, precisament. Que ja són a l'agost. Hi ha bastantes, no? Amb una diferència de 4 centímetres, potser. Això ens indicaria, bàsicament, la possibilitat del grau alcohòlic que té. Ah, sí? És un indicatiu. Nosaltres més vences. Només observant-lo ens podem fer una idea de com pot arribar a ser aquest vi, no? I ara ens és el lloc que diu... Doncs escolta, aquest vi és potent, eh? Sí. Per mirar el color, sempre mirar-lo a la superfície blanca, perquè aquí la veritat és que és una mica... És ideal. Però dic la llum de l'estudi, però hem de buscar per tant... fer contrallum, no? En sobre d'una superfície blanca, molt bé. Exacte, i abans inclinem la copa, sense por, no hem de patir perquè volgui, i mirar el color. El color ens pot indicar moltes coses. Mira, justament, jo vaig casi bé del mateix color. És un color graneta. Sí? Si fos un color vinegre, d'un color marronós, ens podria dir que ets uns quants anys. Sí, que està envellit. Exacte, envellit, o que ja s'ha fet bé. O s'ha fet bé. Si li notessin uns tons, una mica com més lilosos o blaus, fins i tot podríem arribar a pensar que és més jove. Sí, el color ens pot donar moltíssimes pistes. Aquest és adult. Aquest és... És jove. A la flor de la vida. És 40. És com el Messi, no? A la flor de la vida és als 40. Jo faig un comentari per no cagar-la, perquè veig que no tinc ni idea de res. És un color de fruita. Aquí està. Llavors, no veiem grans... Sí, a la vista, no veiem cap defecte, no és opac, no veiem cap cosa en suspensió. No hi ha cap trossurro. O sigui, és allò que dius, no veiem el que hi ha al darrere. Parlaríem d'aquí, zumbia, amb una intensitat força alta. Jo, a mi em sembla que ja m'està pujant. Ara no ho veig a veure. Exacte, ja pot ser un indicatiu de cos. De cos, no? El segon que hem de fer, olorar. Jo, primer, recomano olorar-los sense moure la copa. Això m'agrada molt, a mi. Primer sense moure la copa, i després mouer la copa. Pugeu el nas, sense manies. I entrem a olorar. Entrau, David. Oh, quin zumbi d'on? No, la veritat és que... Se'ls fixeu, canviem moltíssim de olorar la copa parada. Sí, sí, tal. Es pot fer soroll o no? No, perquè mira, mira, mira. Això està bé, no? Sí, continuós i gaire estona de pujar a l'alcohol abans d'haver-lo volut. Ja t'he dit, ja t'he dit. A mi n'has col·locat només d'olorar. Perquè és el lloc que dius... Per les llàgrimes, t'he pintat de tenir una graduació alta, no? 14. 14? Sí, mira. 14 que poden ser 13 amb 8 com 14 amb 2, o 14 i mig. El que veiem a la etiqueta i els paramàtres poden ser... A mi sempre, perdona, estic, però ja està amb el tema que t'agrada. El tema de la tapa de dolorar. O sigui, jo no tinc ni idea. O sigui, que... Què hauries de trobar? Fa olor aparent. Com a pressa, no? O no? Què vol dir pressa? Reim, no? Reim olor de vegades del reim té... No faig el pressa? Aquest vi, com tot... És la furita. És una fruita, que és un altre que fem un reim i ens el mengem. Té gust, la fruita. Quan fermenta, conservem aromes de fruita, però, a l'hora, guanyem altres aromes productes de la fermentació. Sí. Si aquell vi el passem després en una barrica, guanyarà o adoptarà aromes de la barrica. Aquest vi només ha estat dos mesos en barrica. Per tant, no té gaire. A mi, notes de barrica, de torrats, de veïnilles... Són evidents de què no hi són. Aquí predomina moltíssim. La fruita, i fruita vermella, sobretot. Sí que té un toc de pressa o de fruita dos. Però, bàsicament, és fruita vermella. Rafa, s'ha marcat un punt d'asso, eh? Pot ser mora o no? Mora? Bona, té una mica també de grusella. Jo, tothom, sembla recomanar-ho que la gent no s'obsessioni a olorar els vins. Sí, és horrorós. Hi ha una obsessió, però al final... Un vi, a veure. Fa una olor, té algun defecte? Fa olor de drapomit, de florit, de podrit, oi? No, és que la gent està obsessionada amb olorar. Fa una olor. Escolta, no cal olorar. Té importància, home, un professional que es dediqui a descriure els vins i a buscar coses, potser sí. Home, tu has trit, sí, però nosaltres no, que hem de fer un altre olor. Doncs no trucar-se el cap, perquè la veritat és que el que hem de buscar, bàsicament, és això, olorar, fa bona olor. Fa bona olor, fa mala olor, si fa mala olor, però té un defecte. Ens el podem carregar, escartem. Si fa bona olor, gaudim d'ell, exacte, i donant l'estona que el tinguem a la copa, disfrutem d'ell. No ens trenquem tant el cap. Següent pas, ja que és capadino, no? No, o què? Però brindem, no? No cal brindar, no? No cal brindar, no? No hi ha cap celebració, home. Però podem saber que l'Espanyol va guanyar un puntet. Va, se n'haurem parlat tres. Doncs brindem per l'Espanyol. No, no, perquè això és cul, i jo no sé si em sentarà malament. Brindem perquè el Rafacà no és famós a la televisió, ja. Perquè la ensenyen per la tele, a tot arreu. Vaig sortir per la tele. Sí, és veritat. Que et van enfocar el moment del minut 21. El camp? Tot un honor. Estava aplaudint el minut 21. Quan ve el Sevilla sempre hi ha la tradició. Hi havia un senyor amb la ràdio preguntant-te, no sé què. Ostres, doncs seria el meu pare que estava al costat. No ho sé, hi havia un senyor escoltant la ràdio que es va treure a la ràdio i va començar a parlar. Tu els vas estudiar, aquest senyor. Sí, ho va gravar. Astrid, una cosa és que ja sé que no és culpa teva, però portem 10 minuts mirant i encara no hem catat. Això és problemàtic. A mi em posen nerviós, aquestes coses, perquè a les cates de vint ja t'he dit que anem a veure allà. És el que fa quasi tothom. La gent arriba un moment, quan perds el temps olorant, la gent es posa nerviosa i tasta. M'estic aguantant. Recomano, no ompliu excessivament la boca, David. Un club. Una mica, fer un club. I deixeu-lo, si podeu, uns 10 segons. Tampoc us poseu a comptar. Més que res per escalfar-lo. Jo l'he portat a una temperatura exterior. Sí, bé. Sóc el que farem després. Que no es passeu. És un grupet només, no? El que acostumeu a fer els professionals és fer entrar aire mentre tenim el via a la boca. Per oxigenar, no? Per oxigenar, exacte. I traiem l'aire pel nas. Perquè on tolovem els aromes és el nas, a la boca no tenim gust. És evident, és evident és quan estem malalts. Hi ha encostipats, no? Bé, la gent... L'aire la fem per la boca i el traiem per l'aire. Sí, però si no, el testeu i els l'empasseu i... Què em va dir? Ja està veient que el nivell és tan baix. Que dius, escolta. No, no, no, no, no. No, que em va agradar molt el dia. Per cert, hi ha més del Monsan. Jo sempre compro del Monsan. És un dels vins que a més m'agraden. És el que més està agradant i ara la tothom. Monsan priorat de Ralta. El Monsan no és tan car, com el de priorat. O està posant de por. El Monsan és una denominació d'origen que té 10 anys, és de les més joves, que era la denominació d'origen Tarragona amb dos subzones. I vas començar amb vins relativament econòmics, priorat, llavors tenia uns preus altíssims i es comença a invertir el tema. O sigui, el priorat té vins més joves, més fàcils, més accesibles a tothom i més econòmics. Tampoc estàvem parlant de l'oncimón. Però per exemple el Monsan comencen a sortir vins amb vinyes també més belles, amb produccions més reduïdes i alhora ens dirien que estàs tranquil·livenant. Estric, ara que tenim aquí ara que s'acosten molts sopars i molts dinars per quedar bé. Això l'altre dia ho vam parlar amb la germana. El just de la fusta és veritat. És veritat? Sí. Sí, home, potser no. Hi ha gent que és una mica justeta i el súper agafa-la més barata. Tampoc no pot ser això. Aquest seria el problema. Quin diàleg pots tindre amb la persona del súper, que potser només s'encarrega de col·locar. Moltes vegades és això. Jo conec la mare de l'Eduard de fa molts anys parlant... parlant dos persones, en dos minuts. Tu ja pots dir-ho i quin estil de vi li agrada o li pot agradar i pot quedar bé. O amb una mica de diàleg, que vols, que busques, on vas, que menjaràs. O sigui, seria de paràmetre. Perdona, és una cosa molt senzilla. Anem a tastar el vi. No, no, pràcticament, el seria de cap mat, això ho fan bé, no? És que potser és que ens agrada molt fer ràpid. No, no, no, per... No, no, hi ha molta gent que a vegades és allò que dius, si no has de comprar res no compris, però vina, entra, pregunta... Perquè és això, la gent, davant d'altres coneguts, té moltes por, i al final és que una ampolla de vi no fa por. Jo li volia preguntar a l'Àstri, també, com que ens ha portat aquest vi de... que han numerat al Messi, si creus que aquest vi s'adiu amb el Messi? Juventut, explosivitat, sí, sí... Sí, perquè... Oh, que s'està fent gran! Tu el veus, i encara el veus com un nen. Però s'està fent gran, no? Sí, però encara conserva l'esperit jove. Encara conserva l'esperit jove, i és el que et soluciona el Messi. El Messi dels vins, quin seria? Ah... El vi del Messi no té per què ser un Messi dels vins, eh? Per això mateix. Ostres, com ho veus? El Messi dels vins. Jo el col·locaria, per exemple, podria anar molt amb el mateix viticultor d'aquest vi, no? El jove, 30 anys, amb moltes ganes, amb creatiu. Sí, però ja es refereix el millor vi. Clar. El Messi dels vins. Aquesta és la gran pregunta, el millor, el millor és... El que més t'agradi, no? El que més t'agradi, no? Un vi que ho tingui tot. Clar. El de l'Inista ara m'ha recordat el nom. Abans hem parlat de l'Inista que té unes vinyes i fabrica un vi que es diu Corazón loco. Corazón loco. Ja t'he dit que la passió em va por dintre. Era una cosa així. Escolteu, eh... T'estem? Sí, va, t'estem. Són una fonsa rameca i jo veig el bastant. Vinga. Estem testant el vi, estic meduyent. Rafa, no facis veure que domines, perquè no... fan el xulo. Hé, tu t'has begut al final, eh? Sí. Té permís. No, no té permís. La Duarte està fent la cosa més intel·ligent. Aquesta és un vi amb gent adulta i de la forma més responsable possible. En gent adulta i en cotxe. És veritat. Espero no veure'l mai sentat amb una ampolla tapada fent el botelló en el carrer, si més no. Espero que... amb un parell d'anys. Que sigui sopada o dinant. Que estigui exacte. Amb un got d'aquells de litra i mirant-se contra llum per veure si el... No? De calimotxo. A veure si el calimotxo és de qualitat o no. 9, 10. El Jordi encara està... I ara que ja s'ha barrejat amb... És boníssim, eh? Suau, l'acidesa aquesta que... Hi ha una bona acidesa, és fresca. A part que la temperatura també era bastant idònia. Escolta, tornem. Està molt bé això, eh? Està molt bo, està bo. A mi per això m'agrada sempre el Monsan. És que jo sempre que vaig a la bodega vaig a buscar Monsan. Monsan priorat. Que pilota, eh? No és veritat. Que truqui la meva dona i que ho digui. Però és allò que dius, realment és una zona molt agraïda. Hi ha unes varietats de raïm. Ell utilitza dos varietats, que tampoc s'anien autòctones aquí. El Sierra és típic de la conca va dir terrània, quasi bé. Però... Ara que n'hi ha tant dilema sobre vins catalans, no catalans, varietats autòctones, no autòctones, anem a buscar vins ben fets, ben elaborats, al final és el més important. Hi ha avui cot el vi català? Aquí no. Fora? És que no fa falta, jo crec que exacte. Va, anem aquí a terra i ja està. Com fa, mira, sense anar més juny, estava veient los salvados i sortia després del que van fer ahir en directe. El que sortia ahir van fer la repetició d'un que era la setmana anterior. I sortia la faixeda. La faixeda, per exemple, no vent a l'exterior de Catalunya, només vent aquí. I ja es guanya bé la vida. A part que fa una labor social... De gent normal i de tot arreu. El que sí és clar, i m'ho han dit molts que vistes, el sector del cava, torna a ser el gran perjudicat. Però jo també has portat molt. Per exemple, les vendes de cava, sobretot en gent per sota dels 40 anys, al mateix Catalunya, tampoc és alta. Jo, bueno, a Espanya pot haver-hi un problema, però aquí crec jo, personalment, que també hi ha una altra. El que consumeix és bàsicament... El cava és només per brindar, no? Per què anem amb aquesta idea? Perquè hi ha un problema de cultura del cava. El cava serveix igual per fer el qual que se vola, per menjar-te un entrepada de chorizo. La sensació que em dona, és que el cava és només per brindar, i com que només és per brindar, tampoc cal que miga estiguer escales. M'agosto millor amb el vi. Però és que el cava, el cava, és més bé amb tot. Amb tot. És amb un pe, amb un carn, amb el que tu vulguis, amb una manida, amb el bocat de chorizo que et dic abans. Sí, amb el que sigui. Perquè és nataixador, vocal, i llavors... És un gran comodí, perquè no hi ha consum. El Rafa ha decidit alguna cosa sobre vins. Jo continuo testant... Continuo testant el vi i tot això, fer... No es pot fer, no? No es fa engargaràs. Es fa centrar a l'ugigen. No, no, no. No m'ho usorvi. Perdoneu, a l'ugó va estar... fa quan faré un mes o així, no? A primer. A primer va ser, eh? Ah, sí, va ser primer. Va estar... va anar amb una... amb un taller, eh? Atrapitxavi, amb l'escola... Jo de petit també. I volia comentar-ho. Això és ideal, no? Perquè ell li van donar un most i també valora i va mirar el color... El que t'havia estrapitxat tu mateix amb els peus, després el vas veure i no feia pudor. Et vas notar els peus, o no? Sí. Era vi enformatxa. És fermenta, i totes les impureixes queden enrere. Has trit moltíssimes gràcies per aquesta cata. No te'n convidem aquest que hi ha. I tant. Sí, perquè l'escolto sempre. Ah, sí? Ostres. Un aplaudiment per l'Àstria, que ha vingut aquí. T'has plegat. Quina vergonya. Quina responsabilitat. Ara, ara. Escolta. Bé, atenció, perquè avui estrenem una nova secció que són els titulars de... Podem anar per ben, també? Bé, no és ben bé una secció. No, és un dia puntual, avui. Sí, bé, ja ho veurem. La tertúlia ja vam dir l'altre dia que intentaríem renovar una mica. Ara ho parlem quan acabem. Sí, sí, en Rafa podeu continuar ben, però quan parleu d'altres no. Per exemple, ara tu Sergi passa a parlar, ja deixa de veure, perquè parlem dels titulars de l'endemà. De quin endemà, Sergi? Doncs, mira, l'endemà que a més sí va superar aquest record de Germíhuler i això s'ha fet... s'ha fet resoldre diversos diaris d'arreu. Per exemple, a Santina, al diari Ole, diuen, no pare, sigue, sigue. Un superhéroe, un marciano, un mago. Lionel Messi es todo eso. Dejo vivir el record de Germíhuler unos días más, casi como un guiño complice con la historia. De diferencial partí contra Benfica, que es va lesionar. Home, és que ja ho portenien molts dies, però... Messi és espectacular. Tenim la sort d'haver sigut contemporanis i coetanis del millor jugador del món. I mira... A més, jo crec... Mira que va passar el temps. Jo crec que no som conscients, encara, del privilegi que suposa, a més, si tu ets sòcia, vas al camp, d'anar al camp cada dos setmanes i veure el jugall. En tota la història del futbol, amb el sent i pic d'anys que funciona aquest esport, estem veient el millor de tots. I, a més, un esport que rossega milers i milers de persones... Hi ha hagut milers i milers de jugadors a la història, i el millor del món el tenim a casa nostra. Sí, jo crec que és com el pic. A mi de que vagi envellint, realment valorarem i assegurarem. Mira, si voleu, us dic més titulars, per exemple, per Europa. El diari i l'equip de França va dir Messi i Falcao se citen. Falcao ha marcat 5 goals. Aquesta jornada, i la jornada de vinent es troben els dos matadors de l'àrea. És veritat, ara ens repassarem, no?, a les de Madrid, amb l'Edu. Doncs acabo amb algun titular més. El diari Ramon Vildt diu Messi revient el record de goles de Muller, i Messi escrive la història, diu el diari Kicker. La premsa espanyola també s'ha enrendit a Messi, encara que segurament els deu fer una mica ràbia, però ho han fet igualment. Què diuen, què diuen? Mira, el diari es diu Messi entre en la història, diríem que... Per la porta pequena. Ho explica, però tampoc amb gaire énfasi. Ui, no la greia. I el marca diu Furia de Satada, com Falcao acompanyant a l'Argentino. Per tant, també busquen a Falcao. Ara l'elèctic de Madrid són amics seus. Ja, eh? Fia estrit, això. Ens trobarem mai de sobre, no?, la premsa de Madrid i la premsa d'aquí. És la premsa esportiva, en general. No és que vulgui... Mira, arribo i vaig arrajar, no?, però és allò que... En serio, podríem dir global. Però no, és que jo sempre dic el mateix. Però és que l'esportiva és allò que dius... Mira, estàvem més pendents de vendre samarretes, calçotets, mitjons, olles, tasses i punyetes, que en parlar de futbol. A part jo et dic una cosa. Sembla en bancs. És la cosa més senzilla. En comptes de donar-te diners, que parli en esports. Jo sempre faig la mateixa reflexió per omplir un diari de 40 pàgines cada dia d'actualitat esportiva. Però és que el facin de 20. No, és el problema. Però és que segurament escrivien millor. Però és que podries omplir 40 pàgines. Saps què passa? Només es centren en el Messi. Si vols escriure un diari de 40 pàgines sobre el Messi i la resta de jugadors del Barça, pensàvem en Pla, o si vols escriure realment un diari esportiu, però em fa la sensació que no són diaris esportius, són diaris del Barça. O el Madrid. O l'Espanyol té... Una secció. Un diari de 4 fulles. O de 2 fulles, banda a banda. Si guanyes, ho recomano una publicació, en el que és mensual, que és d'Upanenka, que no sé si ho sona. Igual que el gol del Verdud. Sí, sí, sí, que va ser també a l'Upanenka. És per romàntics del futbol. Sí, perquè a més està molt bé. Hi ha reportatges que no han de ser d'actualitat. Exacte, que parlin de futbol. Una mica de futbol en general, a moltes entrevistes... El diari tampoc hauria d'anar cap aquí, sinó, per exemple, tu mires el Mundo Deportivo dels anys 60, i d'acord que no té imatges i que és una cosa rància i antiga, però parlen de molts esports. El Barça no sempre té varga en portada. El Barça és un partit de copa. I no és de la portada. Vull dir, veus que és una cosa viva. No, és que ens estem enquistant aquí en el record del Messi, que per fi l'ha aconseguit ja, per estar una mica als nassos. Passem ara al proper rival. Aquest tenim copa del rei Liga, no, Edu? Sí, copa del rei Dimitres contra el Córdoba. A on? Allà. Allà, juguem a l'Arcàngel i després juguem contra l'Atlètic de Madrid aquí a casa al Dimenge a les 9 de la nit. Vinga, va, repassem ràpidament. El Córdoba, què podem dir d'aquest equip? Ja el podem veure l'altre dia, també? No, no, no, és la nada. Veure-la a l'Alabés. Serà el cap nou? No, no, és el cap de l'Arcàngel. Primer a Córdoba i després tornaran aquí a Barcelona al mes de gener. Tu vas fer-ho, no diria que tant. Doncs el Córdoba és un equip que li agrada jugar amb la pilota, jo combinatiu, alegre, de combinació, com he dit. Tot i que ara mateix està passant per una malarratxa a la Liga, on només en l'últim mes, dels 12 punts possibles, ha sumat dos, o sigui que el Barça l'agafa en un bon moment. Per tant, un rival molt assequible. I que utilitzarà Tito per donar descansa a alguns jugadors. No sé, jo realment tinc dubtes de si més serà titular en aquest partit. Un cop resoldre el tema del rècord, no sé si aquest partit és necessari realment que el jugui ara mateix. I si es complica, sempre tindrà la volta al Barça per més si. O sigui, jo crec que per mi almenys s'està en dubte que sigui titular. Sí que serà un partit perquè Villa torni a la titularitat, a tornar a jugar. I diversos jugadors d'Albert han d'entrenar l'equip per un altre cop, com és habitual en la culpa. Per cert que el president del Córdova, CUP de Futbol, es dirigeix el rei d'Espanya en uns curiosos anuncis que no sé si ho heu vist. Es posa, m'imagino que era casa seva, amb una fotografia del rei al costat, s'ha entrat a un sofà, una lampareta, i mirant a càmera, i diu això. Hola, Sr. Córdova. Que vamos a subir otra vez a primera. Haga-se califa. Te envío esta camiseta para que se anime. ¡Soludo, Jordián! Bé, sembla que ens hem equivocat de tall aquí. No era aquest, el tall? No, és un més llarg, que dura un minut. Ara veiem si el tenim aquí al costat. No, no, no, no. No, no, no, escoltem, eh, sí. Sí, escoltem, un dia que ve l'Àstrit. Escanem borratxos, ja. No, no, no, què dius? Escolta, i de l'elèctric de Madrid què podem dir? L'elèctric de Madrid és un equip que va canviar d'entrenadors, va posar Siméon des de l'inici d'aquest any, a la segona volta ja de la lliga passada, que li ha donat moltíssim caràcter a aquest equip. El seu principal objectiu per aquesta temporada és consagrar-se com el tercer equip de primera divisió, i se n'és dubte o està aconseguint partit darrere partit. Semblava que després de la rota del Madrid t'havia començat una mala ratxa, havia perdut a l'Europa League, havia de treure tot aquest rumor fora amb uns 6 a 0, amb un partidàs de Falcao, d'escominar amb 5 goals, a la lliga a casa ha guanyat totes les partits absolutament, és el seu millor equip de casa. Fora de casa ha guanyat 4 partits al set, o sigui, guanya més o menys la meitat. Només ha ficat 8 goals, és un equip que fica pocs goals fora, però en canvi fica més d'una mitjana de 3 goals per partit a casa. Per sort juguem el cap nou. Això és el que li pot donar moltes oportunitats al Barça, és un equip que ha editat molt de caràcter, que ha mirat molt gràcies a la defensa, a que intenta entreure la pilota des de la defensa, jugar amb toc combinatiu i buscar Falcao, que és la sense dubte la gran estrella d'aquest equip, ha fet oblidar, jo crec que sense cap dubte, el conegüero. Falcao va dir que volia aconseguir 38 goals aquesta temporada, jo crec que si continua així, porta 16 goals en 15 partits, que sent com és ho pot aconseguir. És un jugador que va molt bé ramatant per cap i amb la cama dreta i amb l'esquerra, molt bo al desmarque. Saps mògures molt bé per les defenses, que l'hauran de tenir molt controlat, perquè per on pot passar el pari. I recordem dia i hora del partit? Diumenge a l'esneu de la nit. Bé, astritú, si escolta la tertúlia sovint sabràs que el CAC, que és el Consell Audiovisual de Catalunya, ens dona, no ens riguis, que ens dona un tant per cent a les tertúlies esportives per parlar d'Espanyol. Vostè ho va ser un dos per cent o un tres... Calla! I el Rafacano, que era el nostre parico particular... Jo avui no sé si soc parico o culer, perquè després de veure'm el braç, ja no tinc ni idea. Si no estàs en condicions, el CAC també ho contempla. No cal que faci... No, estipes, estipes. Faig un repàs. Sí, enhorabona, un primer punt amb Javier Aguirre. És a dos? Dos punts, ja. Un punt que va ser una mica... Bueno, Rafac, com està el parico ara mateix? Igual que estava abans. Sí, sí. És igual, el Vascova no ha fet res, de moment. I a part, el plantejament que mantenia amb el Sevilla va ser bastant dolent, perquè anant per sobre del marcador i en sobre amb un jugador més, agafar i fer el canvi a Marategui, o sigui, a la defensa, traient la normal record d'oqui va treure, però bueno, és igual. Ficant el Raul Rodríguez, que per cert, la última oportunitat de gol li va treure del cap al Longo, o sigui que, possiblement, a lo millor, haguéssim guanyat, o sigui que, no sé, la veritat és que, de moment, jo crec que fan falta fitxatges i fins que no vinguin aquests fitxatges, i algun dels jugadors que estan als Badarans no donin un pas endavant, això no... Perquè mira, ara mateix tenim Real Madrid, Deport i Barça. O sigui que a pitjor no ho podem tenir. El Barça, normalment, es acostuma a cagar amb l'Espanyol. Encara el Deport, que ve a casa, i a lo millor, possiblement, però el Madrid... Els 3 punts al Madrid estan ja... Aquests estan al Barça sol, amb l'Espanyol... Ja una dada, ja una dada. La dada. El Madrid de l'Espanyol no guanya des del 95. No guanya a casa del Madrid. Sempre, sempre, sempre. I amb el Mauríniu tenen un 21 a 0. O sigui, de gols, de gols. I que no es converteixi amb 26. Però hi ha una dada important, que és a Guirre, que ha guanyat amb l'Ossasuna, 0-3, i amb el Saragossa, 2-3, al camp del Madrid. O sigui que l'en Guirre, ho ha guanyat amb l'Ossasuna, a Madrid, l'Espanyol, l'Ossasuna... I una altra dada més, que és el mateix dia, o bueno, es comamora als dies, que ha guanyat d'aquell de l'Apenyazo al camp del Barça. Potser veus de records, l'Espanyol, una mica. Bueno, però què li farem? És que no tenim aquí, tindrem que viure de records, perquè d'una altra cosa no ens queda. Bueno, en fi, doncs l'aixista l'Espanyol, que és l'única... De fet, el partit de l'altre dia contra el Sevilla, es veu clarament... jo crec que es veu clarament condicionat tot el partit per començar els dos penaltis, l'Espanyol, el doctor, i el del Sevilla, s'és dubte que no ho era. I després, l'expulsió de Reyes a mi em sembla absolutament injusta i excessiva. Sí, perquè a l'Àrbit va pitar, que aixutés la partit, després va començar a discutir, o sigui... No, no, no, no, excessiva. I després, amb el Sevilla, amb un jugador més, no se sap si podria... Però l'Espanyol sí que és veritat, que amb dos segons el marcador hi juguen a casa, la seva afició hauria d'haver anat amb el Partit, jo el vaig veure i hauria d'haver anat més. La nova aplicació de Catalunya Ràdio, per no fer publicitat, però és que els parico, la veritat és que és una bona aplicació, perquè encara que estigui jugant al Barça, podem escoltar l'Espanyol, cosa que no passava abans, perquè han fet una aplicació del... Sí, però pot dir que fa la retransmissió igual. Fa la retransmissió igual, encara que jugui al Barça. Però no se met per l'FIM? No se met per internet. No se met per internet, no? Exacte, exacte. I ara per nosaltres es va bastant bé, perquè podem escoltar per la Ràdio, per almenys per els que som de Ràdio, o els que estem al camp, podem escoltar la retransmissió esportiva en aquell moment. Rafa, abans d'acabar una cosa, perquè... Vull dir dos notícies, dos notícies. Va, ràpid, ràpid. Una, que Jordi Lardín, el expresident del... Què voldria dir? De què? Ahir, a l'Espàraguer, que no sé si és expresident o no, ara també el millor pot o la pota. És el nou coordinador del futbol base amb Àngel Morales, o sigui, dos ex-jugadors de l'Espanyol, dos ex-cantarans, que suposo que li donaran una volta a aquest... Lardín... Lardín és onita. Per això, Lardín és el càntic que hi ha antic de... Lardín... Lardín... Lardín... Lardín... Ja veus-hi fa anys, i la feorka s'ha fotut una altra notícia més importantíssima, que el superunder Miran Vey ha fitxat al Espanol. És aquí, eh? L'equip és que el et temo per mi? Sí, perquè s'ha quedat sense club i tenia problemes de aconseguir un club. L'Espanyol l'ha oferi al... Aquest noi és com l'Espanol. El vaig felicitar via Facebook, perquè la veritat és un tio... Per respondre o no? No he mirat, no he mirat. Amic del Francesc Soler-Ravell, si vols. Exacte, sí, sí. Extrartolia de la penya del Morro. Salutacions des d'aquí. Em sembla que podem recuperar si no ja ho deixarem córrer, perquè avui l'ordinador fa una mica el dondo, els promocions d'aquestes, del cor dubà, que es trilleixen la seva afició. Si no, ja ho deixarem aquí, eh? Un mensatge de su excelència, el presidente del Córdoba Club de Fútbol, para su majestad del grem. Su majestad, soy Carlos Bolzales, humilde presidente del Córdoba Club de Fútbol. Me diréjo a su majestad para decirle que sé que últimamente en las cosas no han ido demasiado bien por su casa, que entro de sus yernos, sus hijas, sus caídas, y para colmo los elefantes, no veo. Pero quiero decirle algo, no se preocupe. Lo que haya pasado, lo que haya pasado, me llena de orgullo y satisfacción, decirle que su copa mola. Igual, ser republicano o monárquico, la copa del rey mola, el Córdoba Club de Fútbol, te necesita para intentar... Què tens l'anunci, eh? Després hi ha una altra, ja no posarem, perquè ja no ens donem temps, però li diré que és un missatge artormàs, una mica en la mateixa línia, i sé que les coses no t'aniran molt bé, però això és un gag del Polònia. No, no, no, és real, no? Que ha rebut una bona patacada, però pensa que, si sou independents, no podreu gaudir de la Copa del rey, que la Copa del rey mola. Ah, jo pensava que era un gag del Polònia. No, no, no, anuncio del Córdoba, animal a la seva gent que vagi al camp. El camp. És que estan molt buïtos camps. Sí. Aquest és com el president de Cantàbria, no? Aquest cap de setmana vam aconseguir el primer ple amb molt de temps contra l'esporting del fijón a casa. Van aconseguir que el Cama estigués ple i només falten 2.000 entrades per vendre contra el Barça. L'altre dia contra el Mallorca les entrades valien 150 euros. 150 quants? No m'estranya que les estaven avui. Mentre a Alemanya, que sempre veus els camps plers, costen entre 15 i 15 euros. I aquí és de la diferència que demà hi ha a ser un pla i aquí... Bé, doncs tu vols deixar l'Espanya a país de pandereta. Un de punt per esportiu en unes temps? No, perquè hem de comer de l'Àstrit i tot. El Barça interasport superà l'Àtico de Madrid a Vista Alegre i amb aquests 3 punts fa un pas més cap al títol de campió. Fa és importantíssim que és entre aquests dos equips que es joga la lliga. Bé, Ístrit, moltíssimes gràcies. T'ho has passat bé? Molt. Moltes gràcies per haver vingut per aquesta cata i recordeu el celler de Can Matta. Si heu de quedar bé aquest Nadal, passeu-vos i quedareu contents de veritat. Edu, moltes gràcies per la setmana que ve. Bé, vagi bé, Sergi Pont, bona tarda. Bé, Rameu, Rafa. Adeu, Rafa. Adeu, guapo. Veig tot seguit a ràdio d'Esvern, l'informatiu vespre amb la Carme Verdoi. Entenc por d'una mica de 8 enteros amb el tema Don't You Want Me, the Human League. Tornem demà a partir de les 5. A escoltar-nos. But now I think it's time I live my life on my own. I guess it's just what I must do. Don't, don't you want me? You know I can't believe it, but I hear that you won't see me. Don't, don't you want me? You know I don't believe you when you say that you don't need me, especially let's find. I think you've changed your mind. You'd better change it back or we will both be sorry. Don't you want me, baby? Don't you want me out? Don't you want me, baby? Don't you want me out? Don't you want me, baby? Don't you want me out? Don't you want me, baby? Don't you want me out? Don't you want me, baby? Don't you want me out? Don't you want me, baby? Don't you want me, baby? Don't you want me? Oh, don't you want me, baby? Don't you want me? Oh, don't you want me, baby? La ràdio de Sant Just No hi ha d'avui per tu. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dilluns 10 de desembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'Ajuntament de Sant Just acaba avui les presentacions del pressupost de la ciutadania. Són actes públics per explicar en què es destinaran els diners del govern municipal de l'any que ve. És un pressupost de contenció que prioritza els serveis socials, l'educació i la reducció de l'endeutament. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en la portada. La Teneu es trena en el cicle de música a finales de desembre. Estarà dedicat al jazz i s'afegirà així a les propostes de l'espai A. És l'entitat, també ha recuperat aquest any el documental del mes per apropar-se a més públics. És un dels objectius de la nova junta per fer arribar a la Teneu a la ciutadania Sant Justenca.