#166 - La Penya del Morro del 11/12/2012

Bona tarda. Hola, bona tarda. El fred protagonista avui al reu de Catalunya també ho serà de cara de mà. Port de mà amb novetat. I és que tindrem més núvols a la costa central i també a la costa dorada. Aquests núvols fins i tot demà poden deixar escapar alguna gota. A la resta de Catalunya farà sol amb alguns núvols als més abundants cap al sud i a l'interior, sol durant tot el dia a les comarques del Pirineu. Vostè farà l'altra muntant a la costa brava, ho farà el mestral també al sud de Catalunya fins a mig matí o mig dia, i ja a partir de dijous les temperatures es començaran a recuperar. Tothi que dijous podria també haver-hi algun ruixat a la costa central i també a la costa brava. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. A l'espanyol el porter Cristian Alvarez pateix una distànció a la musculatura isquiutivial de la Camadreta i és dubte per jugar diumenge contra el reial Madrid. El seu torn al defensat Diego Coloto ha assegurat que ara amb Javier Aguirre a la banqueta es fa millor la feina. Creo que se mostró en los partidos, tanto granada como Sevilla se vio más entrega, más actitud, más confianza en el equipo, con otra filosofía, pero con aire renovado y esperemos que sigan una línea ascendente. I segons que ha pogut saber la xarxa, el jugador de l'espanyol Guacasso ha presentat elegacions a l'expedient informatiu que li ha obert la Federació Espanyola de Futbol per unes declaracions en què acusava els hàbitres de sancionar-lo pel seu color de la pell. I l'Olot, l'equip líder de futbol de tercera divisió del grup català, augmenta la marxa del seu entrenador, Rodri, que ha decidit abandonar el club per fer d'ajudant a Raül Agne Alcadi. Radio Desvern, 98.1 Radio Desvern, 98.1 Radio Desvern, 98.1 En directe, a Matíndiz de Sant Just Desvern, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món a través de ràdiodesvern.com Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, com esteu, amics i amigues. Benvingut al programa de les tardes de Radio Desvern. Parla i un salut de Jordi Domènec des d'ara i fins a la set del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda. Avui al programa començarem parlant de l'actualitat genjustenca que passa pels cursos d'art plàstiques que finalment començaran a partir del set de gener. Ho comentarem amb Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, avui al programa parlarem amb Joan Dausà, que és un dels tipus d'interès. Perquè aquest divendres toca a Sant Joan d'Estí i abans passarà una estona per nosaltres al programa. Ens explicarà acords? Abans, uns quants dies abans. Un quants dies abans, avui? Sí, abans també. A més, avui al programa tindrem el Casal de Joves, com cada setmana que ens explicarà quines són les coses que fan en aquest indret del nostre municipi i el cara a cara, el debat amb el Joan Chirivella i el Dani Martínez. Tot això, avui, a la que fan segon d'Eso, a l'Institut de Sant Just. Avui sembla que comencen una sèrie de debats sobre el Nadal i llavors avui, perquè què rius? A veure què són els simpàtics d'aquests debats. Avui és un clàssic, què prefereixes? El pare Noel o el rei Max. Però, des del punt de vista de dos noies a segon d'Eso, de l'Institut de Sant Just, tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Doncs vinga, com cada dia comencem parlant de les notícies de Sant Just i aquest tema que ja ho s'agàvem des de començament de temporada, els cursos d'arts plàstiques municipals, que començaran finalment a partir del set de gener, perquè durant tot aquest trimestre no hi ha hagut cap mena de curs, ni d'escultura, ni de pintura, ni res, a Can Ginestar. El gestionarà l'empresa Gaudín Creanar, amb la Carme Malaret i la Puri Martín, formada pel professorat que ja hi impartia els cursos a Can Ginestar des de fa més de 20 anys. La setmana que ve, el professorat convocarà els alumnes per explicar-los l'oferta. Esperem que els alumnes l'avolguin. Esperem que sí. Ha estat un procés molt llarg. Recordem finalment el projecte liderat per Puri Martín i Carme Malaret és el que sofrirà els alumnes al llarg d'aquest curs. Recordem que la Societa Cooperativa de la Fundació va guanyar al setembre l'adjudicació dels cursos a través d'un concurs públic en detriment de Gaudín Creanar, que a l'octubre va decidir renunciar, i un dels motius principals va ser que s'havia d'iniciar un procés judicial que tenia a veure amb la subprogació dels mestres i que suposava uns costos molt elevats que l'empresa no volia assumir. Allò va crear molt de rebombori, molta decepció, entre els que actualment formaven, com alumnes, part dels cursos desplàstiques. Va crear rebombori el fet que toqués l'altra empresa, però després un cop va trucar a l'altra empresa, l'empresa va acabar renunciant una mica perquè treu rebombori i perquè algunes de les condicions que se'ls exigia en relació als professors que hi havia abans, sembla que no estaven incloses o que no les havien contemplat abans de formar part d'aquest concurs i per tant ens van decidir fer-se enrere. Llavors el concurs va quedar desert, a més a més això que deies no comptant el suport de la majoria d'alumnes, i això va precipitar aquesta renunci, l'obertura d'un nou procediment per part de l'Ajuntament i, finalment, d'aquesta manera ha quedat l'empresa Gaudín Creanar, que lidera en Puri Martíni Carme Bararet per tornar a fer aquests cursos d'arts plàstiques en principi amb l'oferta que hi havíem proposat el setembre, que és quan els alumnes s'havien inscrit. Es prometo que la setmana que ve, els professors convoquin els alumnes a reunions informatives per conèixer la programació prevista per aquest curs, començarà el 7 de gener, i bé, en tot cas també és demana que els alumnes que vulguin tornar-se a apuntar, perquè 28 alumnes s'havien donat de baixa a la vista del que havia passat, i que puguin tornar-se a apuntar, i que puguin fer com més havia millor, aquest mes de desembre, per poder estructurar els grups de cara a l'any que ven. Des de l'Ajuntament, segons explicava aquest matí, el regidor de Cultura de Sergi Seguits... Ha vingut a la ràdio? Per telèfon. Per telèfon, eh? Continua lesionat a casa, per tant. Exacte, exacte. No, no, és com a penjar ella a Twitter, perquè ja s'havia fet un esguint inter. Important. Sí, del genoll esquerre o alguna cosa... No em vull equivocar, potser l'he cagat ara, però vull dir que tenen lesions enormes. Sí, sí. Doncs, en dic que estan contents, que hagi finalitzat ja aquest procés, que ha estat llargui complicat per l'Ajuntament, per Gaudín Crianardi, per la Fundació i pels alumnes, que han perdut un trimestre. Bé, canviem de tema, parlem ara d'una altra història, tot i que també relacionada amb Can Ginestar. Hola, soc el Xomo Alagru, una salutació molt forta per tots els uïns de la penya d'amorru. So if by the time the bar closes and you feel like falling down, I'll carry you home tonight. So if by the time the bar closes and you feel like falling down, I'll carry you home tonight. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Quim, ho has fet mil cops. Vita, no pateixis, vaig bé. Les impulgències el volen generen víctimes mortals, però també se que l'espera tota la vida. Per què pots evitar un accident, però no el seu record? Recordeu, els accidents són per a tota la vida, el volen risc zero, Generalitat de Catalunya. Estimes molt. O sigui el motor del cotxe no et respon. Truquem si mai fas un trasllad. I abans que penji seré baix, saludant-te remangat. I truquem si cal i expliquem que no escrius, que ja fa temps que la vida no et sorprèn. Però no em truquis si una nit sense que voldries dormir al meu llit. Avui passa per la penya del Morro, un home polifacètic on els hi hagi actor, músic, presentador. De fet, ell mateix es defineix a Twitter així, diu actor, presentador i músic, veu de Xavi Masdeu, de Roscovat, ja la venda al seu primer disc. Jo mai mai, jo han d'usar i els tipus d'interès. Amb el hashtag jo mai mai, Sant Felí de Llobregat, Catalunya. Bona tarda. Bona tarda. La penya del Morro. I abans de res, enhorabona, perquè la cançó, si ens veiesis, entra i se situa directament al número dos en la llista dels singles de Nadal, l'Iton. És una cançó que es feia despeçament ara per Nadal. Exacte, teníem ganes, ja feia temps que havia sortit el disc. Sembla molt, però tampoc fa tant, fa 10 mesos. Però han passat moltes coses, tenim ganes de fer una altra, aportar alguna cosa nova, una cançó fresca, i el Nadal és una època molt interessant, que també et fa crear i pensar coses noves, i tenim ganes de fer això, de fer una Nadal, i la vam treure la setmana passada. I sí, això que dius tu, avui ens han dit que ha sortit a l'Iton i que està anat molt bé. Perquè això de l'Iton és com funciona, hi ha diferents listes temàtiques, i aquesta és una llista de Nadal en català? Sí, pel que tinc entès, no, no, de Nadal universal. A davant tenim a Maria Carey i a darrere el Frank Sinatra. Sí, sí, sí. A Norabona, no? Entre Frank Sinatra i Maria Carey, no? Exacte, molt, molt, està darrere Maria Carey. Però l'Itions té la global, la genèrica, per entendre'ns, que és la llista de ventes a tot Espanya, dels singles i de les álbums. I els singles, em sembla que estàvem al 40 i pico, del genèric, però llavors vas, pots anar per temes. Si vas al tema de Nadal, el tema pop o el tema folk, el tema de Nadal, de la cançó, la segona cançó més comprada, era aquesta, era el Si ens veiesis. Bé, jo mai mai aquest primer disc has tret el mercat, el disc no para mai, no? Perquè una vegada el treus, després va com creixent, de fet, perquè, atenció, hi ha unes votacions a la millor música, segons els ullans d'IKTFM, vas primer, amb un 21% dels bots, per sobre de l'office lesbians, que tenen un 18%, què et sembla tot això? Això em sembla molt bé, també perquè són bots de la gent, és votació popular, per tant vol dir que el disc agrada, que la gent hi ha connectat, i és un honor, el de menys no és qui quedarà primer en aquesta llista, si no està compartint llista, doncs amb la Bob Lesbian i Mishima, entre molts d'altres, però bueno, o sigui, acabem cada primer, se'l celebrarem. I això de que el disc va recollir, o sigui, tu tens com el fillet, i el disc després va creixent i va recollint exig... Tu t'imaginaves això, per exemple, que de moment estaries primer a les votacions populars d'IKTFM, o que estaries el segon, i tu ens traïn una cançó, encara que no sigui del disc? No, no m'ho imaginava, de fet, a més un primer disc tampoc saps molt bé ni com funciona aquest món, ni quines coses poden anar passant, per tant tot és nou, i tot sorprèn, i tot enima, seguir composant, seguir fent noves cançons, i és el que ara també estem concentrats en fer noves cançons, que es van incorporar en el repertori algunes, o que ja ens les guardem pel segon disc. I això pots avançar, segur. Ja ho assegurem, que hi haurà un segon disc, que algunes de les cançons que ja toquem als concerts ja són de cara a un segon disc, que sortirà a passat l'estiu, que bé, o sigui, tardor 2013, a més o menys. I que gravareu a l'hivern o a la primera vera? Hem anat gravant algunes cançons, i és un procés curiós, perquè ens anem tancant de tant en tant a l'estudi, i anem gravant coses que segurament, amb algun petit retoc, ja estaran inclòses al segon disc, de vegades, hi ha 5 sistemes i agravats, i suposo que hem de trobar un forat a la primera vera de l'any que ve, per acabar d'enllestir el disc perquè pugui sortir després de l'estiu. Els col·laboradors que vas tenir, o que has tingut el primer disc, també continuen amb tu al teu costat? Sí, en la Nadal·la també, per exemple. En aquest projecte hi ha dos equips de funcionament. Hi ha un equip de gravació i un equip de concerts. En l'equip de gravació sempre són els mateixos, que són els Santos i el Florent de Blind Records, i l'Axel P, que toca la bateria, i el Martí Maimó, que toca el baix. Això és l'equip de creació, de producció, per entendre'ns del disc. Que l'Axel P va estar aquí, on estàs tu ara, quan vam venir a tocar les festes de terror, i el vam mentalitzar també. És d'aquí, no? És de Sant Just? Sí, i aquest és l'equip de bolos, dius? Aquest és l'equip de gravació. Llavors, després hi ha un equip de músics, igualment potents, però no tan ocupats a nivell d'agenda, que són els que fem els concerts. De bolos deu ser maco, també. Sí, és molt divertit, però no s'ho pot muntar. Ja em té prou, si Déu n'hi. Però sí que en els concerts això, anem amb el David Romero, el Pere Ruiz, l'Eloi Zerni, el Ferran Recines, i és aquest equip de defensar el disc en directe, que també està funcionant moltíssim, i la gent de fet acostuma a dir que li agrada més el directe que el disc. Està molt bé que passi, perquè això vol dir que aportem alguna cosa més del que ja s'ha escoltat a casa. I quines són aquestes coses que aporteu de més? Una mica més de força, de ràbia i de presència instrumental, més comunicació amb el públic, evidentment, perquè veus qui t'està explicant la història, per tant, hi ha un contacte, ja no només visual, sinó de llenguatge. Per tant, fan... És un experiment que fa que aquelles cançons que s'ha escoltat a casa prenguin vida d'una manera més potent i més directa. De fet, aquest divendres, si no tinc malentès, toques aquí al costat, a Sant Joan d'Espí, què tal la gent de la comarca? L'imagino que tocar... No és a casa Sant Joan d'Espí, però quan has tocat a Sant Feliu, que has tocat molt, tocat amb el públic, que coneixes la família amics coneguts... Sí, sempre és especial, sempre és especial. El concert que vam fer a Sant Feliu també va ser molt bonic, molt màgic, perquè veies tota la gent que t'ha vist durant la vida, fent concerts petits, cançons teves, no sé què, i de cop, ara hi ha una cosa molt més... que ha tingut una mica més de repercussió, que fa uns anys ja havia acompanyat de gent que no coneixies, per tant, allò es converteix en un acte molt curiós, però molt bonic, i a Sant Joan també serà un concert especial per això, perquè pot ser que vingui gent propera, però també gent que no ens coneix, sempre que el concert és una nova descoberta i en tenim moltes ganes. Aquí ja sent justa em sembla que no has vingut mai. No, quan vulgueu. Quan vulgueu, quan vulgueu. La regidoria de Cultura, si t'escoltes, no? Que prequi nota. Has portat la guitarra casualment, i nosaltres et convidem a que puguis cap a l'escenari de la penya del Morro. Molt bé. És per aquí? Sí, és per aquí. Més en compte, és una mica fosc, ara està pujant cap a l'escenari, el Joan. Aquest és el micro? Sí, aquest és el microfons. Està l'escenari, està l'escenari, està situat, i que ens tocaràs el Jomai Mai, que ens agrada molt aquest tema. Sí, us agrada? Sí, sí que ens agrada. De fet, dona nom al disc típic joc de veure, el Jomai Mai. Tu encara jugues el Jomai Mai? Fa temps que no. Perquè hi ha una edat que ja deixes de jugar. Jo una edat que és perillós tornar a jugar, perquè passen coses com la cançó, que és llavors ja no estem per tonteries, però sí, sí, no, fa temps que no hi jugo. Les lletres del disc són teves, també, i tot plegat. Una etiqueta que potser cansa, però molt cotidia, no? Sí, però no. En el sentit que sí que s'alimenta el cotidia, però l'esforç que faig és d'anar una mica més enllà, i treballar i parlar sobre l'emoció darrere el cotidia. No quedar-nos només en el fet de la Mercè, que se'n va a comprar el mercat, sinó que sent, i perquè aquell dia la Mercè tria anar a comprar el mercat. Clar, clar, que no és una cosa superficial. Exacte, que no. Això és el que no voldríem, exacte. Doncs jo diré que amb aquest tema Jomai Mai queda el reflecte de la perfecció, si no l'heu escoltat mai, atents, perquè val la pena. Quan vulguis. Sí, faré una versió piano i guitarra, diferent de la del disc, evidentment. Vaig a l'acústic, això. Però bueno, així fem una mica especial, no? I de veritat, com vulguis, Joan. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dona el cava i el poso en fred. I arriba l'Ector i la Clara, porten la nena a dormir-den al cotxe. I obro la porta a l'ajudir, avui ben sola m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla, quan sona taula trec el sopar. Un menjar exquisit vull provar aquest vi, qui vol cafè, hi ha gintonics també, i juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm. I l'Ector diu, jo mai mai he desitjat fer un petó a l'ajudir i afegeix. Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Puto Héctor, tothom em mira i ningú veu. I aquell dalt em m'haig d'anar, se m'aclava't al cor i ho reconec i faig un gloc. I veig que tots riuen de cop, però l'ajudir t'aixeca el got, em mira i veu. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. I jo em congelo i allà veu. Gràcies en Just. El públic ens ha vingut a veure avui el programa. Escolta, enhorabona. I a més, quin final vas decidir deixar-lo aquí? Perquè eren cabits interrutes, aquest filar. És que què passarà després? Acabes aquí i s'acaba la cançó de cop. És com un... No hi ha res més poderós que la imaginació. Passa'm a aquesta i passen unes quantes del disc que quan les estic fent dic, com m'ho faig avançar això? I penso que m'interessen les dues opcions o tres que se m'obren per davant. No ho tanco i que discutri la seva pròpia aventura. A més, has estudiat a l'Institut del Teatre. Com a actor has fet coses a vendre el pla per camisèria. També has protagonitzat la teva imbobili automàtics. Te'n recordes de la primera següència que vas gravar a la tele? La primera primera següència, jo era un nen, veí de Jordi Ortado, a Sant Felidó i Auregat. Què vol dir això? Jordi Ortado viu a Sant Feliu? Sí, amb molins, però he viscut durant molts anys a Sant Feliu. Era veïns? Sí, amb veïns i amics. Per tant, corromores que està viu. Corromoros, sí. Que no li fa gens de gràcia que li diguin això. Espanta la família, en veiem. A mi el que no em fa gràcia és que la gent s'espanti després. Clar, clar. Ell, quan jo tenia 9 o 10 anys, presentava un programa, que es deia Silo Siano Vengo, que era un programa d'allò de proves, d'allò, dissabte de nit, a TVU, i hi havia un moment d'una prova que uns nens sortien a fer la demostració de com s'havia de fer aquella prova, que va ser la meva primera aparició. I la vas fer bé, a la prova o no? Se'n va caure, però després ho van editar, i per tant, tal com es veia la televisió, no es veia la pipia, es veia el tros que sí que em va sortir bé. La màgia de la tele. Exacte, exacte. De fet, la típica pregunta, què prefereixes molt rica? Jo te la fareu una mica diferent. A veure si col·la, què t'ha portat més satisfacció? Si la música o el tema de l'acord, si el tema de l'acord, si el tema de l'acord, si la música o el tema de l'actor o el teatre. Jo crec que la música, perquè sense pensar-ho i sense esperar-ho, ha connectat molt més amb mi mateix. Tu sabràs que quan fas teatre o presentes qualsevol acte, el guió te'l donen fet, tu transmets un text que potser no has pensat tu, i aquí a sobre se li suma l'alament afegit que estàs transmetent un missatge teu. Per tant, em quedaria amb la música. De fet, tu ara ho has comentat, també ets presentador i espiker, que hi ha poca gent que ho pots dir i tal. Com va néixer el tema de presentador i espiker? Has fet ràdio tu, alguna cosa? No. No, faig beu en publicitat, amb dobleatge. Però hi ha rescobat? Hi ha rescobat? Això de l'espiker neix accidentalment a les festes de Sant Felip de Llobregat. Per presentar-ho, segueixi de festa amb això. Tot neix aquí. Tu passes bé, no conduint alguna cosa que passa allà, i alguna cosa que passa allà són coses que van passant, llavors surten opcions de presentar entregues de premis. La Cora es va afegant, fins que has arribat a presentar davant de milers d'aners el Club Super3 a l'estadi olímpic, que aquests moments, a més, aquest any has anat a tocar, però el Club per 3 no? No, no vas anar a tocar. Vaig anar també a presentar, pensava que havies anat a tocar. No, aquest és un cartutxo que em guardo per més endavant. Això deu ser increïble. Jo ho disfruto moltíssim, i sí que fins fa 4 anys jo feia un dels personatges i per tant ho vivia d'una altra manera, però quan van fer aquest nou Super3 em vaig quedar com a presentador del Club, en actes de directe com aquest, i és un dels moments que disfruto més de l'any, perquè l'energia que es mou amb tota la canalla allà és molt potent, i el poder fer una mica de mestres cerimònies que es convertint en això en el director d'aquella energia. És molt, molt divertit, i en aquest any em donen mitjoreta per mi, i jo m'encarrego d'escalfar l'ambient que està molt bé. A part, ja acabem, també poses la veu del protagonista de la sèrie d'animació Arroz Cubat, Xavi Masdieu, una sèrie que ha funcionat molt bé, per cert. Tu te sembles alguna cosa al personatge o no? Molt, sí, i jo crec que tots, perquè de fet, crec que és la clau de que hagi funcionat, que el pobre Xavi li passen coses que ens passen a tots, patoses, que intentem fer bé les coses, no ens en sortim i ho tornem a intentar, pensaments que ell té, molts els hem tingut. Per tant, jo m'hi sento molt reflectit, i quan em vaig a doble algun dels capítols, només veient la primera lectura, ja dic, ostres, ja l'han tornat a clavar, i ens han tornat a enganxar amb allò que a nosaltres també ens passa. També et passa que ara estem una mica perduts, la nostra generació, dius, què faig a la meva vida? Exacte, exacte. Això és aquest arròscovat pànic que tenim tots de que passin els anys, i no tinguem la sensació que estem fent el que havíem d'estar fent. Sí. El que passa és que ara, clar, el Xavi Mas Déu se't veu més segur, però amb què és ràdio, la veu també és més clar. Però, clar, no utilitzar aquesta veu tampoc, no. La fas una mica més... La puja una miqueta, és... Hola, soc el Xavi. Ei, la Sònia, la meva nòvia, ara ja no estem junts, ella està amb l'Icidro, eh? Llavors... Sònia torna! És això, no? Sí, sí. És una mica... és un to, és donar-li una mica de comicitat, tonicitat a la veu, que ja va bé, perquè així jo puc seguir fent la meva vida, i el Xavi també, paral·lelament, va fent la seva i de vegades ens trobem. No, però a vegades no t'ho diuen, la gent... No t'ha passat mai, eh? No t'ha passat mai, eh? No. I la cançó per ser del començament, és teva o no? No, podria ser-ho, eh? El que sí. Sí, i per temàtica i per... És que has marxurat amb aquella cançó, eh? Sí, és Manos de Topo. Manos de Topo. Manos de Topo. Jo no sé si m'ho col·legues amb el Kike Maillo, el director, Junemah Juan Josep, l'actor de la sèrie. Gent de l'escac, no? Gent de l'escac, sí. Molt, molt, molt, cuidat. I si els Manos de Topo han aportat aquesta banda seran una hora tan divertida. Doncs, Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Enhorabona, vindran més d'égrits segur, perquè la qüestió és no parar, i tu no pares. Espica pedra, eh? Espica pedra. Espica pedra. Joan, deus a moltíssimes gràcies, que vagi bé a la terrain. Gràcies! Ràdio d'esper! Durant de 8.1 Ràdio d'esper! Durant de 8.1 5.39 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro. Aquesta és la versió, aquesta peça, perquè és una versió del que tinguem sort del Lluís Llach per Quàmim Mensa. Aquesta intro s'allarga i ara ja veurà... Ara t'acara la cançó. Però ja us diuen... Ai, Ai, Ai! The de cuina cada dimecres. Va començar l'octubre i ens explicarà com va. I segurament també algun consell de cuina per aquests dies d'anar del que venen. I ja... Ja xifrem! Ja xifrem! La xifre que es fa a donar és la mica i poca poca estris. Que demà, que demà, que demà! La mica i poca estris a la fa vén-la i soma-la la boira que camina. La mica i poca estris a la fa. Hola, soc el Jaume Figueres, de l'UDP del Morro, i faig una petició que no t'uitegeu tant, que no t'ho dono a l'abast dels tuits que fos. I jo no tinc problemes de tuits com el Figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, ni d'AFM, ni res de res. Per tant, ja em podeu tudejar tant com vulgueu, cap problema. La mica i poca poca estris a la fa. Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! Ja xifrem! que es pis de l'emà. Que l'emà, que l'emà, manca la fila que la fa, de la lliçoma de la boia cal caminar. Que l'emà, que l'emà, manca la fila que la fa, caminar. Que l'emà, que l'emà, caminar. La feia vol morro. Que l'emà, que l'emà, que la fa, que la fa. Que l'emà, que l'emà, que la fa. Que l'emà, que la fa, que la fa. Que la fa. Que la fa. Que la fa. Que l'emà, que la fa. Que l'emà, que la fa. Que la fa. Que la fa. Que la fa. Que la fa. Que la fa. Que la fa. Que la fa. per tot el que som postres i així, amb un forn, no te l'acabes. Ja l'heu utilitzat, el forn, o no? Sí, vam fer el dia de setmana passada, com que era la novetat. És a dir, vam anar amb el forn i vam fer esvergínies farcides, i després gratinades, i després vam fer un pastís de pastanada. Comat, d'un nidó, no? Quina estrena? Sí, sí, sí, sí, serà molt bé. Escolta, jo et preguntava això de què és el que feu demà, perquè quins són els plats que heu estat fent més o menys, aquestes setmanes al casal? M'hi hem fet un dia vam fer l'acamole, un dia vam fer croquetes, que vam tenir bastant d'èxit. Hem fet botifarres per recada, sal sapesto... Perdona, la botifarra és per recada? Hi ha algun altre secret a part de tallar-la per la meitat? I quan s'està fent a la paella? Per mi el secret és els aïs i el virranci, que li poses el virranci als aïs i una mica de quatre herbetes, m'ho anem moltíssim. Quines herbetes són les millors per fer carn o en aquest cas botifarra? Jo hi poso farigola i ara no em sortirà endavant castellà a Romero. Romani, no? Romani, no, clar. Jo amb aquestes dos tiro milles. Tires milles, no? Per cert que no sé si tu també ho has notat, però la primera vegada es fa aquest taller al casal de joves, que la gent, i en aquest cas els més joves, tenen una demanda per ser cuiners o per interessar-se per la cuina que potser fa 10 o 15 anys no passava. Jo crec que no és només els joves, tothom ens estem tornant una mica... Si és un bon casal que està molt de moda, ahir mateix el PV3, el Ferranadrià, a tot arreu està al món de la cuina, està top. I per què creus que s'ha posat de moda ara, o fa uns anys, d'uns anys cap aquí? No ho sé, jo crec que és com tot això de l'internet, fa que vols fer qualsevol cosa, poses el YouTube o sigui una recepta, la trobes, trobes vídeos receptes que t'expliquen pas a pas i fa que tot sigui més fàcil. Sí, el YouTube és una bona eina per aprendre cuina? Bueno, no sé si per aprendre'n, però quan a vegades tens algun dubte vols provar alguna cosa nova, hi ha gent que qualsevol cosa que posis trobaràs vídeos de gent que ho ha fet, te'n mires uns quants, selecciones, quedes amb el que més et quadri i ho proves. Escolta, Sergi, quina valoració fas perquè estem en meitat de trimestre, no? Podríem dir, vull dir que encara falta un més llarg, perquè acabeu, quina valoració fas del taller de cuina i el casal? Jo estic molt content, la veritat és que els nens han vingut, potser han feiat un parell, un dia o dos, però l'assistència han vingut de tots, els nois venen contents, ho provenen, jo m'ho passo, jo m'ho passo teta, la veritat. Per cert, de totes les receptes que heu fet, amb quina et quedaries o quina és la que creus, la millor de totes? A mi em va agradar molt el pastís de pastanaga, perquè era una recepta que els nois no, en principi, volien de xocolata, volien de... i no postaven gaire pel de pastanaga, i a la qual van provar-ho a tots els va agradar. És que així d'entrada, pastís de pastanaga, potser tira una mica enrere. Doncs al revés, potser sembla que no ha de ser bo, però ens va quedar boníssim, i a mi aquest em va agradar molt. Les altres no sé, les croquetes... Un moment, Sergi, perquè volia demanar, que ja que ens hem posat el Carme de la Boca, m'he vist ben dit, ens expliquessis com fer un pastís de pastanaga ben fet. Mira, ho fem amb farina integral, després hi posem una mica de farina a la força, ho barregem, el toque màgico són les nous, 100 grams de nous, i reiem pastanada, la mullem una miqueta amb llimona i reia dura de llimona. Les nous tal qual? No, trencades. Les esmicolem. De manera que, després quan t'ho menges, sents com una mica croixenses. M'identifiques molt el sabor, però la textura sí que mola molt. I reiem una mica de llavadura, i després, doncs, ous i sucre. Ho barregem tot per parts. Primer barregem el sexe, després barregem els ous i el sucre i l'oli, i després hi posem la pastanada agarrellada, i reiem el forn, una horeta en 80 graus, i a la que puja, sobretot, no obrir el forn, perquè si no, a la pobra és el forn, el canvi de temperatura, fa que baixi el pastís. Però si mantenim el forn tancat amb una horeta, fins que pungem i veiem que queda el ganivet sec, i ja està, i queda boníssim. Si us l'heu perdut, no heu tingut temps d'apuntar-la, ja sabeu que també podeu anar al podcast de la penya del Morro, que és a radiodesvert.com, busqueu radio a la carta, busqueu el programa d'avui, i podeu anar parant fins i tot i anar apuntant el que ha anat comentant el Sergi, perquè tu Sergi ets cuiner, no? No, la veritat és que jo... Ah, no? Em dedico, soc psicòleg, ara m'estic dedicant, treballo amb una agència de màrqueting, i la cuina és una afició. És una afició, i m'hi havia dedicat, quan tenia entre 18 i 20 anys, els 18 o els 22, més o menys, treballant a diferents bars i així, però ja fa temps que ara només és una afició. Com a psicòleg, recomana als pacients que vagin a un taller de cuina, per exemple? No exerceixo, però la veritat és que amb la cuina treballes moltes coses, de la frustració, de quan una cosa no et queda bé, i les has de tornar a repetir, el treballen aquí per a aquestes classes... La paciència, també, no? La paciència, sí, sí. Com qualsevol activitat. Home, hi havia un obra de teatre que no sé si vas arribar a veure, que es deia Disabta, diumenge i dilluns, que van fer el Nacional de Catalunya, un obra italiana capitanejada per la Mercè San Pietro, que justament reunien el voltant de la taula, del dinar, i feien una paella, no em vull equivocar, un menjar italial, el feien en directe, allà, amb el públic i tot plegat. Llavors, jo volia preguntar, la gent que vagi al casal un dimecres a la tarda, també podrà veure com feu aquests ingredients o aquestes receptes o no? Sí, sí, sí. La classe em serveix a una obla que té unes finestres que dona l'exterior, i tots sovint tenim gent que s'acosta i t'afaneja per la finestra. Només amb l'auló, no? Ja més amb aquest forn, no ho cal tenir. És el que els crida l'atenció. Passen sentant l'auloreta i s'acosten aviam. Sergi, ja per acabar, perquè no et volem molestar més, què tal el casal de Joves? El coneixies com el veus? Jo no el coneixia, perquè jo soc de Barcelona, però coneixia l'Alejandro, on no és el casal, i el veig perfecte, ens van habilitar l'espai, després m'he estat interessant per les activitats que fan. Fem moltes activitats. Això me'n fan trapezi, per exemple, també. Fem trapezi, em sembla que m'han explicat que d'aquí poc es prenen la pel·lícula d'un noi d'aquí Sant Just, que va tenir molt d'exit en el festival de Sitges. Ah, molt bé. Sé que fan bastantes coses, em sembla que també faran algo de cata de vins i cata de formatge. Sí, me'n fan també tallers de teatre, producció musical, un món d'històries i bon rotllo. Molt bon rotllo, això passa molt fàcil, ja es veu que tenen molt bon rotllo amb els nois, i jo estic molt content. Si podem continuar col·laborant, jo he encantat de la vida. Sergi, em sembla que et truquen, potser això? Sí, potser. Escolta, deixem-ho aquí, no molestem més. Ja agafa la trucada, si vols. Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé. I demà, què has dit, què fèieu, demà al casal? Demà farem els flans i després farem unes llanties amb salmó. ¿Llanties amb salmó? Sí. No és la primera vegada? No és la primera vegada. Llavors, a primera vegada escolto aquest plat, tu, llanquils amb salmó. Super, superbones. Molt bé. Tu en tràs així, molt xulo. I després els alumnes s'emporten un tàper o no? Doncs intentem que sí, però la veritat és que molts cops s'ho acaben a classe. Ja arriben sopats a casa, no? Molt bé, doncs escolta, Sergi, enhorabona pel taller, ja parlarem més endavant, a veure com ha acabat tot plegat, i no sé si tu preveus que el segon trimestre pugueu estirar i tornar-hi. Sí, m'imagino que seguirem fent coses. Si vol apuntar, serà benvingut. Molt bé, Sergi, que vagi molt bé. Moltes gràcies, bona tarda. Vinga, bona tarda. La vella vol morroca a la tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esberl. Hi ha una mica per les 6 de la tarda, i la s'ha de fer amb la xarxa. Antigament coneguda com a ràdio, ja queda lluny, perquè és la xarxa. Ara, on connectem cada hora un punt per escoltar les notícies i el bulletí d'àmbit general, i després uns senyors notícies amb la Carme Verdo, i la segona hora de la penya del morro connectarem directament amb el casal de joves, de senyors, com cada dimarts, que us hem parlat molt del casal, com cada dimarts amb l'Alejandro, perquè ens expliquin les activitats ja pels propers dies, entre els dos nois de segon deso del programa, el Dani i Martínez i el Joan Chirivella, que avui debatran el primer, d'una sèrie de debats molt nadalencs, avui, que prefereixen una cosa que no s'ha fet mai, el pare Noel o el reis Max, però amb la particularitat que són d'aquí a l'Institut de Sant Just. D'aquí una estona ho descobrim abans, però aquest tema dels catarres... Si pides com menjar sense sal, insipida i austera, com un conya funeral. És com si l'existència s'hagués tornat un portràmit. Quan miro el calendari, vull que els dies passin ràpid. Sí, ja ho sé, que no s'acaba pas al món. Qui més qui menja això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. Dic que estic del puta mare, sonrient com un idiota, i ferma el fort, el mascle dominant, el que s'espou se lo tenen continua treballant. Aquell tot xiuat, la tragèvia dels ballassos, que us van fora i per tu ens ploren ocultant els seus beccassos. No fos cas que em veguessis trencat, sóc mi canta de genoll i una altra oportunitat. No hi ha res més petet que oblidar la dignitat. Així que no t'esperis amb mi, que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i em força d'anar-me aixecant. Que et vés a viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i em força d'anar-me aixecant. Que et vés a viure sense tu. Eh, eh, eh! Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llams i trons. Sóc un mare xut, en calma, per petua. Sóc una pelipor, no que no ensenya ni una teta en un fut mort funcionant a relatir, comparalitzat per la por de tornar a patir, esperant el dia que es capi la tempesta i manadona i que he deixat de se'n dir. Que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i em força d'anar-me aixecant. Que et vés a viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i em força d'anar-me aixecant. Que et vés a viure sense tu. Que hauria pensat que això de viure sense tu seria tan difícil. Viure sense tu. És gairebé impossible. Viure sense tu. Absurdament ridícul. Viure sense tu. Que hauria pensat que això de viure sense tu. És gairebé impossible. Viure sense tu. Absurdament ridícul. Viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em sabia el cul i em força d'anar-me aixecant. Que et vés a viure sense tu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda. El portaveu del govern en funcions ha tiliat l'avant projecte de llei d'educació que prepara l'executiu espanyol per fer una reacció de la ciutat civil. La ciutat catalana es mobilitza davant les darreres ofensives del govern espanyol. Tot això és evident que crea un caldo de cultiu. No només un caldo de cultiu, sinó que és raonable que hi hagi una reacció de la societat civil, com es va demostrar un dia elaborable amb una concentració de milers de persones a la ciutat. I amb altres poblacions de casa nostra, davant d'aquesta iniciativa. És normal que una part molt majoritària del poble de Catalunya davant d'aquesta agressió reaccioni. A tot això, la Plataforma Soma Escola manté la intenció de demanar a l'empara la Unió Europea davant la reforma del ministre d'Educació, una iniciativa similar a la que ja en duta termes, els euro-diputats, i el PSC. La regió policial metropolitana a sud dels Mossos d'Esquadra ha celebrat aquest març una sessió informativa amb l'assistència d'una cinquantena de comandaments irresponsables de les policies locals i als Mossos amb l'objectiu de reforçar la prevenció i seguretat de la rebel·les de Nadal i Cap d'Any. Miquel Montreal és el cap de la unitat regional de la regió metropolitana a sud dels Mossos. El que és que la regió de la regió de la regió de la policia ha estat una de les policies que ha fet el PSC, que ha fet una policia de responsabilitat civil, una segurança, més libeanes com que tinguin els reto de previure l'entrada de menors, que tinguin el fujo de reclamació, i sobretot els temes de sortides d'emergència, il·luminacions, és a dir, que els junts de senyalització i emergència funcionin, si el local és que no hi ha quasi ningú o ningú els fem saltar, fem saltar el llum per comprovar-ho, per crashing les extremaver dec wrench refugees. L'Ajuntament de Manresa comptarà el 2013 en un pressupost de 78 milions d'euros. És el cada 6% inferior al d'aquest any, i ha més a estar condicionat per dues sentències. En Roger Juniada abraç nichts. Bona tarda. Bona tarda. En total, l'Ajuntament de Manresa haurà de pagar 2,4 milions d'euros per dues sentències judicials. Al consistòleg i d'infravaloradors i mòbles expropiats i ara n'haurà de pagar la diferència. Aquest fet, juntament amb la crisi econòmica, condiciona els pressupostos per al 2013, que estan dotats amb 78,6 milions d'euros. És un milió menys que aquest 2012. Segons l'alcalde de Valentí Junyent, no són els pressupostos que hauria desitjat fer l'equip de govern. No és el pressupost que hauria referit-me a aquests pressupostos que presentem, no són els que volem, no són els que voldríem. No és el pressupost que podem, però segurament és el que cal fer, perquè almenys així ho entenem vosaltres, perquè sigui possible assegurar el present de l'Ajuntament i el futur. En concret, totes les regidories veuran reduir de la seva partida amb l'excepció de la de serveis socials per garantir les necessitats de les persones més desafavorides. El conseller d'Interior, Feliputx, donarà explicacions dijous sobre el possible ús de pilotes de goma per part dels Mossos d'Esquadra durant la manifestació del dia de la vaga general. Durant les cargues policials, una dona va perdre un ull com a conseqüència de l'impacte, presumptament d'un d'aquests projectils. La decisió d'Aputx es produeix el mateix dia que el director general de la policia, Manel Prat, et més un problema en la línia de comandament amb l'informe sobre el 14N que no va arribar el conseller. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. L'entrenador català de futbol, Francesc Cargola, ha parlat de la possibilitat de ser el nou entrenador de la Unió Esportiva Oulot. El tècnic sona per substituir Rodri, que ha marxat al cadís per fer d'ajudant de Raül Agne. No, no hi ha cap opció en aquests moments, perquè te pot m'han trucat. En cas que em truquessin, segurament em posarien un problema. Segur que tindrien un problema, però, per tant, em siguin a denar. Perquè és la negociutat i és un club que m'estimo, però... clar que s'hauria de veure. Primer, el porter de l'espanyol Cristian Álvarez pateix una distància muscular a la camadreta, i és a partir de Copa del Rei contra el Corduba, mentre que Tito Vila no va donar descans d'Iniès a Valdés i Adriano. I, en vol, la selecció espanyola femenina ha empatat a 25 gols davant Rússia en la segona jornada de la segona fase del campionat d'Europa, i s'ha de fer servir. Bona tarda, són les 6.05. Els cursos dels plàstiques municipals començaran el set de gener. L'empresa Gaudín Creanart formada per a professors i professors que impartien els cursos a Can Genestar des de fa més de 20 anys serà l'empresa que el gestinarà. La setmana que ve el professorat convocarà els alumnes per explicar-los l'oferta. Ha estat un procés molt llarg, però finalment el projecte liderat per Puri Martí i Carme Malaret és el que s'oferirà als alumnes al llarg d'aquest curs. Recordem que la societat cooperativa a la Fundació va guanyar al setembre la judicació dels cursos a través d'un concurs públic en detriment de Gaudín Creanart. Aquesta setmana hi havia un procés judicial que tenia a veure amb la subrogació dels mestres i que suposava uns costos molt elevats que l'empresa no volia assonir. A més, la fundació tampoc comptava amb el suport de la majoria dels alumnes que volien els seus antics mestres, cosa que va precipitar la renúncia de la cooperativa i l'obertura d'un nou procés per part de l'Ajuntament, que finalment et judica la justícia d'aquest curs a l'empresa Gaudín Creanart. Aquest vespre s'inaugura un exposició al cim de Can Ginestat sobre la navada de l'any 1962. Aquest any fa 50 anys d'aquest esdeveniment que va cobrir Sant Just de Blanc i el centre d'Estudis Sant Justencs, l'Arxiu Municipal, ho volen celebrar amb aquesta mostra. La mostra es podrà veure des d'avui. A partir de la set, el cim de Can Ginestat serà fins al dia 10 de gener. Ja acabem aquest vídeo d'explicar amb vos que la tena de Sant Just estrenarà finals d'aquest mes un nou cicle de música. S'afegirà així a la iniciativa de l'espai A i de recuperació del documental del mes. La nova junta ha incorporat per revitalitzar la teneu de Sant Just. La teneu ofereix als ciutadans les activitats de l'espai A, que és una xarxa d'arts escèniques no professionals que dona l'oportunitat a artistes amaters de difondre els seus espectacles tot plegat a través d'aquesta xarxa d'equipaments associatius. D'altra banda, s'estrenarà aquest cicle de jazz a partir del 28 de desembre, un cicle que pretén diversificar el públic. També recordem que cada mes, des de l'octubre, a la teneu es pot veure el documental del mes un projecte que la productora Paral·lel 40 porta a diferents municipis catalans. De fet, dilluns que ve, dia 17 es podrà veure 5 càmeres trencades. I de moment això és tot més informació a partir de la set del Sant Just Notícies d'Alició Véspera. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o el telèfon 93-470-7930. 93-470-7930. 93-470-7930. Ben volgut, permet-me suposar que m'agrad no hem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig. Ben volgut, ja ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis que de tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Ben volgut, ja no em somriure, que fa sola caminant. I en aquella foto antiga oblidada en un galaix heu parat una furgoneta aprofitant la vista privil·legiada d'una ciutat. Tu assenyaves l'absir romani d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I t'hem volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que s'ho veu i que s'ho veu i que s'ho veu i que s'ho veu i quin mal de dia he fet i m'ho imagino i t'asseguro que comprenc encara avui, sense remei tot tromptol i un segon quan una mica en bona fe pronuncia el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no anures aquells temps que fins i tot el recorda no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant Em deixa amagat, amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fogàs, d'una vida millor. Amagat en som molt joves, per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai, ben volgut, que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit, resseguint-li la cuna. T'abralbem volgut, que arribat ja es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo, que estava esperant. Ben volgut, ho deixo aquí, que sé que ets una mà ocupat. Suposo que és moment de comiar d'ara m'esperant. No haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre sort. Però per si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Perer homes seriosos, pararé darrere dret, mentre tu li fas brometa, veig que els busques els. Mentre tu et reivindiques com molt més elegant, farem a veu i marxarem i allà em dirà que t'ha vist vell. I pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el creatiu, que abans d'entrar a història, li tocava el cul, arremant-la contra els arbres del costat, d'un institut i pobres meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls, sortim tu i jo d'inei, aquí el senyors estem esperant. Manel! Amb el tema ben volgut, amb el qual hem començat aquesta segona hora de la penya del Morro. Tot seguit, connectem amb el casal de joves de Sant Just, però atenció, perquè avui no connectem amb qualsevol del casal. Montse, bona tarda. Bona tarda. Un moment, perquè ara estan preparant. Prepareu la música protocolària? No, per favor. Tu ets la directora del casal de joves? Molt bé, molt bé. Montse Merdí. Directora del casal de joves de Sant Just. Hola. Portes els dos guardaspatlles avui o no? Estan aquí, com sempre. Com són? Som molals? Oficial. Aquí són Alejandro... No té l'exigir a l'Alejandro com a guardaspatlles. Molt bé, molt bé. Montse, avui, com cada setmana, parlem de les activitats que hi ha al casal de joves de Sant Just. Per cert, fa un moment... A tu comento, com és la directora del casal, perquè ho sàpigues, les coses que passen pel món. Hem parlat amb el Sergi Marquès. Sí, que és tallerista i falta llet de cuina. Falta llet de cuina, que casar-hi molt bé, a més. Que sàpigues que ens ha dit que estan molt content amb el forn que han posat. Sí, sí. En compra d'un forn. Ja ho sé. Fa 3 setmanes que no diem altra cosa quan parlem del casal de joves. Estic molt content perquè, a més, sàpigues que podrem fer pastissos i... Ja, sí. Clar, per la gent que esteu al casal de joves cada dia, estarà superbé. Sí, encara no l'hem estrenat per això. Com que no, però sí... Ah, perquè el Sergi ens ha comentat que a la setmana passada ja van començar a fer unes versínies farcides. Sí, sí, ahí sí que van fer, però a nivell nostre, particular, per fer-nos el dinar encara no ho hem fet. I què faràs tu, Montse, si s'haig de cuinar? Jo sé lo básico. Què és lo básico? La tortilla. Ah, una truita, molt bé, però una truita... Sí, però una truita al forn no sé com ho faràs. Bueno, mira, tot és una tigada, eh. El millor, jo què sé. Jo no soc bona cuinera. Clar, què passaria si poses un ou al dins del forn? Bueno, en fi, ja descobrirem un altre dia, si de cas. Sí, ja l'he mirat un pollito. Sí, un pollito, una pollita. Una pollita. Escolta, Montse, abans d'aquí ens tanguin la ràdio i el programa, què és el que hi ha al que és el de joves per aquesta setmana? No ho dic per mi, què és el que hi ha al que és el de jove aquesta setmana? Què tenim a les cases de joves? A part d'alcunsament normal, aquest divendres tenim cinema. Ah. Llavors fan una pel·lícula xulíssima. A mi m'agrada moltíssim, que és suintocable. I, bueno... De què va? Intocable és una pel·lícula francesa, i va d'un d'una listòcata, que té plegic, amb una cadira de rodes, que no es pot moure del cor i cap a baix. I un noi de l'estrarradi de París, una família bastant desestructurada, d'un altre ambient, fa de cuidador. I la seva relació està passada amb un fet real, i la seva relació és molt curiosa i com s'ajuden mutuament. És molt divertida, molt ingeniosa, i és molt maca, molt maca. Home, doncs és una bona manera de veure el que és el de joves, si no l'heu vist, i ho diré de veritat. I amb versió original en francès? Clar, i poseu la pantalla grossa a la sala de baix, l'autopia, amb seients que estan molt bé... Sí, sí, sí. No, no, no, és veritat, no? No, no, les butacas són... sí. A veure, no són espectacularment còmodes, però el sap més. Ja ha passat que la gent es queda allà dormint. Jo, sí. A tu t'ha passat, no, Montse? A mi alguna vegada sí que he fet alguna mica de la caïna. Clar, normal. Per cert, mira, com ho és, és tot de les redes socials, eh? Perquè la L cap de V, la que avui ens està escoltant, i que, a més a més, també he comentat coses, a través del chat de radiosvern.com, ens ha posat un enllas d'una recepta de truita de patates al forn. Molt bé, molt bé. Molt bé. Aquesta recepta diu que... A veure què diu? Sí, clar que sí. Últimament m'ha acostumat a fer les truites de patates al forn. El toc final de cuallar l'ou, ja que el trobo que no s'ha embrutat tant, i el coures en un mòlle queda en una forma perfecta. Mira, ho provarem. Hi ha moltíssimes maneres de fer una truita de patates, així que us diré com l'he fet jo, però que la podeu fer amb les variacions que vulgueu. I explica una mica... tot plegat. I, a més, acompanya fotografies d'un blog fantàstic, que és el de receptes.cat, que recomanem des d'aquí. També agraïm l'Eli, que ens l'hagi penjat, el chat de radiodesvern.com, que, de fet, si voleu anar-hi directament, només cal que aneu a radiosvern.com, entreu el chat i veureu el link que acaba de penjar l'Eli Capdevila. Veus que ve, Montse? Molt bé, mira, és una radio molt viva, aquesta. Sí, molt, molt, molt viva. És genial, és genial. Però el que passa és que l'Eli ens agrada molt, perquè ens va escoltant i fa de productora virtual. Això que va apuntant coses, que anem comentant, i tot plegat, cosa que també anirem a fer, tothom que no estigui escoltant, si vols fer-ho de forma directa, a través del chat de radiodesvern. Montse, a part del casal de joves, que hi ha aquest divendres, aquesta pel·lícula que hem comentat, hi ha algunes altres activitats de cara als propers dies? Bona, bueno, ara, a prop a l'època del casal de Nadal, estan obert a les inscripcions, a partir d'ahir, tots els nanos que vulguin saber què fem als dies de Nadal quan no tenen classe i per no estar avorrit a casa tots els dies, que vinguin, perquè realment l'oferta és bastant amplia. I estem obert a les inscripcions. I continuen les tallers, acabaran aquesta setmana que ve, i començarem amb Nadal. Tot tenia una mica enganxat. Doncs mira, ja que tenim aquí, què és el que hi haurà de cara a Nadal al casal de joves? Què és el que ho fariu? Mira, de tallers n'hi ha... Ja també en talleré de cuina, però és de cupcakes, d'aquestes madalenes, que són una espècie de madalena, però que la massa és de pastís i va molt guarnida. Veus que us esteu aficionant molt a la cuina al casal, eh? Mira, és que ho vam provar i ens ha sortit bé, i ja tenim aquí un grup d'ananos que els hauria de veure el menjar que cuinen. Sí, ho sabem, ho sabem. Bé, potser ens estan a les pares, i després els hi pan a casa. En Roig del Sergi fa un moment, sí. Com petits cuiners que ves a saber el dia de demà. I a part dels cupcakes, els cupcakes, cupcakes, aquests... Cup, cup, cup, que estan al Parlament. Són sessions, però uns pocs dies som sessions molt puntuals. De dia, dues oretes, hi ha una session de clown, una d'estètica, però de maquillatge, de maquillatge a festa. Una session de manualitat, de fer pulseres i trenes, amb la idea de fer-se regals de Nadal, pulsaretes, per si vols regalar. Hi ha també una session de cinema més jove, més dirigida a un públic més ampli, que és a Parícola Breit. Hi ha una sortida de l'acertac a Barcelona, que és com el Pimbal, però són pilotes, amb un lásser. Sí, hi ha un comentari, que jo era molt fan de l'alquiuser. Jo no soc gens fan de res, però, bueno... De res, de res, o sigui, de res... Això, vull dir... Però, bueno, que està guai. És molt divertit, eh? A partir d'aquí... Sí, no, ja he dit... Doncs bé, sí, bé, sí, tonta... No, sí, ni dè, eh? Clar! A partir de quins dies són? A partir, bueno, comencem el 27, que és quan tornem de Nadal, San Esteva i tot això, i dura fins al dia 4. Molt bé. Per cert, t'estan trucant potser o no? Podem fer part i l'any? No es pot fer això, no? Si t'agafes la trucada i t'escoltem, i la persona no sap que surts per la ràdio, no es pot fer. És un somni que tinc a vegades, com a locutor. T'estan trucant, a què fa? I jo escoltar com un ballers, com un ballers de ràdio. I després intervents, clar. No no guai. Bueno... Perdona, a mi m'ha passat... Em va passar una vegada, aquesta cosa. Perdona, estic aquí pensant que a mi una vegada em va passar... que jo hi havia com una noia que m'agradava, eh? Sí, però... Fa molts anys per això. Jo era molt petit, molt petit, molt petit. I llavors me'n recordo que la vaig trucar, i estàvem parlant com una hora per telèfon. Clar, això va, ens feia molt, la ja no es fa. Però abans estàs una hora parlant per telèfon. Pel fixe, pel fixe, eh? I de cop i volta vaig que et truquen. I ell em diu, no, espera't aquí. Diu, no pensis que així escoltaràs la trucada. I jo, hòstia, que fuerte! I sí, sí, la tia em va estar parlant, perquè tenia com un sistema d'aquests de telefònica, de partil·lai, alguna cosa d'aquestes, de multiservicios. I jo vaig estar escoltant la conversa sense que ell ho sabés. I em vaig sentir una mica... Això, com un baller, no? Un baller, sí, sí. Era un amic que el trucava, però no sé què. No ho he escoltat perquè es vés a saber qui et truca, no? Clar, a veure, saber... Per això no vols que ho t'escoltem a tu, no? Clar, clar. Ara, ara, ara. Pensa que ho escoltaria tot sent just i part de l'estranger, també. No, ara que no ens escolta ningú. Clar, quina millor manera, eh? Que col·la una entrevista per una trucada per la ràdio. En fi, alguna cosa més que vulguis destacar, de què ara els propers dies, ja de cotillón, de... Bueno, el casal, la veritat és que es fa el 31. Hi ha un grup que fa molt... Una colla de gent que fa ja 5 o 6 anys que ho agafen i fa en la nit de cap d'any. Qui són? Una festa privada, per ells. Qui són? Són la gent que molts veïs que estan al drac de Sant Jordi, a la colla del drac. És veritat, és veritat. Reserven el casal, no? Ells fan una sala gran del casal i fan aquí la seva festa i és fantàstic. I també tenim altra celebració, perquè també ve el cost de natació fer la seva festa a final de Nadal. Ah, sí, eh? A aquest divendres. Que pujareu una piscina inflable? No, no, no. Allà, a la GESPA, que teniu a fora una piscina inflable, hi feu com uns xapots. Unos largos, no? Una demo. I també tenim el sopar de l'esplai, de les famílies de l'esplai, ah, molt bé. És que, de fet, això també està dir-ho de tant en tant, perquè... Sí, perquè són coses que són privades, bueno, privades. Són per grupets de gent tancats o són obertes, però realment molt a tenir la gent aquí al casal, sense celebracions. Perquè si algú ho vol utilitzar el casal de joves i el vol reservar, què ha de fer? Ara venia a parlar amb nosaltres, bàsicament per mirar la data, perquè, clar, és de la programació i les reserves que hi anirem, a vegades és complicat. I que s'ha de pagar? És llogar la sala. Sí, sí, sí. I els preus són públics, no? Sí, els preus són públics. A no ser que siguis entitat i que tinguis... Hi ha les entitats fent en el... Tenen gratuïtats. Haig de ser entitats, les senjors. Va, una pregunta. Quan val llogar la sala? La sala de dalt val 39 euros la hora. 39 euros? Però si està tirat de preu, això? Ah, bueno, mira, pots fer estrupegant, de bon, no? La hora, eh, la hora. La hora, sí. Si has d'organitzar una vent d'una hora, no? Sí, sí, sí. Potser no, eh, potser... Pensava que seria més i la grossa... No, és el 44. La sala d'autopia? Sí. Però si és enorme, què diu aquell? Ara està bé, no? Segur que una vegada tinc alguna comunió o alguna cosa? Mira, sí. Jo faig alguna cosa, no sé, un acte. Amb el meu que trucava? Sí, no, allò va acabar, no, al final, la mà. Quan va acabar, jo vaig estar escoltant el rendiment de trucava i li vaig dir al final, escolta, dic què és això? A veure si ho has fet amb mi, li vaig penjar i vam acabar. Clar, clar, molt malament, molt malament. Ara, jo vaig estar escoltant allà tot l'estona de què passava. Bon, en fi, Montse, alguna cosa més? Doncs ja està. Ho has fet molt bé, eh? No podem parlar, Montse. Sí, perquè com que sabem que et fa vergonya fer-ho... Posa fins on vermella, no em veus, eh? Ja, però si has parlat... Que va, que va, si ho fas molt bé. A més, la directora del casal per contracte, com a mínim una vegada al trimestre ho has de fer, jo, Montse. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Adeu, adeu. Oh, but you've got to make your own kind of music. Sing your own special song. Make your own kind of music, even if nobody else sings along. You're gonna be nowhere. The loneliest kind of lonely. It may be worth going, just to do your... Mama, cas, eliot, make your own kind of music. Oh, but you've got to make your own kind of music. Sing your own special song. Make your own kind of music, even if nobody else sings along. Nobody else sings along. I d'aquí uns moments, a la penya del Morro, el cara a cara amb el Joan Sirveia i el Dani Martínez, que, com cada setmana faran un debat relacionat amb Sant Just. Aquesta setmana, el primer d'un petit de debats que vindran, perquè ja estem a festes de Nadal, sobre la festivitat de Nadalenca i tot plegat, d'aquí uns moments a la penya del Morro. You've got to make your own kind of music. Sing your own special song. Make your own kind of music, even if nobody else sings along. You've got to make your own kind of music. Sing your own special song. Make your own kind of music. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7. Ràdio d'esper. Continuem al Morro, com cada dimarts tenim amb nosaltres el Dani. Bona tarda, Jordi, com estem? Bona tarda, com cometa el pont? Que va anar bé, eh? Bé, bé, bé, bé, bueno... Una mica malament per empar, però bueno... Per què ha passat? He tingut problemes amb els parents, però bueno... Per què vols dir problemes amb els parents? Se m'ha mort un tiet. Ai, mira, sé que em sap greu. Se creu. No passa res. No, no, escolta... Ho sentim de veritat. Un tiet avi se m'ha mort, sí, sí. En fi, eh... Però, a part de tot... Sí, per cert, que sempre véns amb el Joan per fer els caracars que fem aquí a la penya del Morro, ja segur que feu un segon deso, però avui veig que no véns amb el Joan, no? No, perquè el Joan, per problemes d'exàmens, perquè com et vaig dir, fa unes setmanes, estem entrant ja a la segona evaluació, i ara hi ha... Aquesta setmana, mira, avui, o durant tres dies d'aquesta setmana, és la primera evaluació. Llavors els professors posen molts exàmens i tal. I avui el Joan, poder, no ha tingut els exàmens, però demà sí, i és clar. Esperem que li vagi bé, eh. I es porti un substitut, veig, no? Sí, el substitut, que es diu Alberto Mendia. Hola, bona tarda. Hola, Alberto, bona tarda, benvinguda. Benvinguda al programa, com estàs? Molt bé, no? Bueno, escolta, i avui el debat d'aquí els farem, Dani? Doncs us portem, durant tres setmanes, uns especials debat la penya del Christmas. La penya del Christmas? Sí. I què és això, la penya del Christmas? Doncs això tracta d'uns programes especials nadalencs, que farem debats de les festes nadalenques de Sant Just. És a dir, avui parlem del rei, de la setmana que ve poder parlarem del tio, i l'altre poder parlem de menjars especials del Nadal, però tot, tot, tot, redimbitat amb Sant Just, que tinguin algo a veure amb Sant Just. Molt bé, molt bé, em sembla molt bé. A mi m'agrada una música més, per a mi em torna una mica la secció. Som-hi. Aquest tema d'aquí, és aquest tema? C-CUP Christmas, que és d'una anuncia a Coca-Cola. Que l'artista es diu Train. Alberto, tu fas segon d'Eso, també, no? Sí, jo vaig segon d'Eso. I no, la mateixa classe o no? Sí, vaig a la classe del Dani. Molt bé, que per cert, la setmana passada TV3 va venir a l'institut. Sí, no, però va venir a segon d'Eso. Ah, segon d'Eso. No és la mateixa. No és la mateixa. És la classe... Avui ha vingut a guardar a Eso. Ah, sí? Sí. Que ara no ha parat d'anar a TV3 a tot arreu, no? No, ha anat... avui a guardar a Eso ha anat a explicar el marató de TV3. Ah, el marató de TV3. Ha vingut uns metges a explicar i tal. Ah, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Bé, i el debat, avui, de què serà? Doncs, el cara a cara avui tractarà del següent. Jo de pensaré el pare Noel i el Dani i el rei Max. Sant Just Tengs. Ah, o sigui que tu, Alberto, prefeges el pare Noel que el rei Max. Sí. I per què prefeges tu el pare Noel? Pues, perquè és abans. Sí. I al regalat, per això he disfrutat d'una manera més aprofitada. És veritat. I a part de que jo crec que sempre, no sé per què, les coses americanes tenen més èxit que les coses de tradicioners nostres. Però tu no has de defensar el rei Max? Sí. Doncs el que crec jo, que també és de curiositat, que dic raro, no? Perquè això i no això. Bé, doncs escoltau, voleu començar ja el debat o no? Sí, esclar. Doncs ja va, endavant, som-hi. Bé, deixem-nos deixar remec allà i comencem aquest debat, perquè, si no, no acabarem mai. Bé, doncs avui començo jo. Perdaré del rei Max de Sant Just Desben, i què tinc de dir, el rei Max? Doncs que és una festa tradicional, a part d'aquí des de Sant Just també se celebra molt aquí a Catalunya, no? Sí. Que venen els reis Max, però de moltes maneres poden venir amb vaixell, venen, un any va venir amb trenvia. És veritat. I també porten regals aquí, he tingut entès, que també porten regals aquí ràdioses. Sí, hi ha un programa especial que fem una tarda, el cinc a la tarda, i els anys que s'han portat bé i truquen a la ràdio, quan els reis passen per aquí, si s'han portat bé, el set de gener poden recollir el seu regal també. Sí. Llavors, és clar, fan moltes coses de Nadal porten la cabalgata, la cabalcada dels reis Max. I tu per això penses que és millor, no? No, i a part també perquè jo faig coses als reis. Jo, des de l'any passat, soc més o menys de la Comissió de globus, saps els globus d'aquells d'Eli que venen a la plaça Berdeguer. Sí, per d'aquest, que després els venen per 3 euros o així, no? Sí. Bé, més o menys, venen varios preus. Doncs jo llavors també ho venc, desfaig els cordills, que també és una feina molt dura, perquè amb l'aventolera que ens va donar l'any passat, es van redar tots els fills, també ajudem una mica, no? Perquè tots els nens estiguin contents en de fer el reis Max. I això costa una mica de diners, perquè has de pagar si fan algun espectacle o alguna cosa, i costa diners, i s'ha de recuperar amb això. Escolta, perdona, és que vaig fer l'Albertó està molt callat, t'ha convençut ja del tot o no? Bueno, jo tinc una pregunta, Dani. Per què creus que has de donar getigaletes? Per què creus? De què? Ah, els camells, sí. Per què crec? Perquè s'han d'alimentar. S'han d'alimentar, que estan cansats de tot l'any? De tot el viatge, no? Es veu que ara el pare de Roma diu que els reis venen d'Andalucia de Sevilla. Ah, sí? Ara es veu que no venen d'Oriol, venen d'Andalucia de Sevilla, i es veu que aquest any el Passebra, si us plau que ningú fiqui, el Vull i la Mula, que es tracta que aquest any es veu que no hi vull ni mula, segons el Papa de Roma. Mira quina cosa més rara, de debò. Sempre hagut Vull i Mula, i una cosa molt estranya dels Passebres, que jo també faig, fiquem farina o neu a les Passebres, quan allà el Passebre de Nadal era desert, com vols que nevi el Passebre? Ah, és veritat. Jo, aquest any, he ficat neu, però, per a ho pensar, hi dic, si allà és desert. Clar, al jerusalem, tot plegat. No ho nevava en principi. Clar, són com les cassetes del Pirineu, una mica. És curiós. Almenys, per què creus que és millor el Paranoel? Jo crec que a mi m'agraden molt les festes americanes, perquè les veig més divertides que les d'aquí. Sí, els americans s'ho passen millor que nosaltres, no? Sí, més o menys. Són més molones, o algo. Sí. I perquè és abans, com he dit abans, es pot aprofitar més. Sabeu que per què és de color vermell, el paranoel? Sabeu que és una història d'aquestes que agorra? No sé, però també m'agrada perquè hi ha una història que ha d'entrar per la finestra, que ha d'entrar per la Ximeneia. Clar. Que en alguna pel·lícula, com la dels Gremblings... Espera, t'explico això, que em fa il·lusió. Explica, explica. És molt interessant. No, no, perquè el paranoel era de color verd, originalment. El que passa és que l'agafa la Coca-Cola, als anys 1930, aproximadament, i el va posar de color vermell. Que curiós. I gràcies a la Coca-Cola, la va posar el paranoel de color vermell, va passar a la posteritat, com el coneixem avui en dia, que és de color vermell i tot plegat, però al començament del 1900, el paranoel era de color verd. Això és molt curiós. Jo sí que he vist alguns paranoels en verd, no? Jo no ho sabia, però sí, he vist algunes disfresses de color verd i tal. I ara li volia fer una pregunta a l'Albert, per què m'ha preguntat l'Odal menjar els camells? Doncs no sé, perquè no ho sabia, ja no m'hi jo, tu ho sabies. Home, però per què és exactament ser llet i galetes? Potser que a la família hi posa el que té, no? Sí. Aigua, jo els camells esifico aigua i passen a la gasolada. Mistela, també, no? Una mica... aigua, també. Un bo catalans, sí, ja sí tens. També, també. No, filla té a ser grande. Home, aquí, a Sant Just quan arriben els reis, porten pa i sal. Pa i sal, sí. Pa i sal pels camells, em sembla. Sí, sí, pa i sal pels camells, clar. Doncs jo, si jo soc un camell, em posen pa i sal, és que me'n veia a Sant Feliu, de veritat. En fi, eh... A veure què em posen a Sant Feliu, perquè... Perquè, home, una mica pa i sal, però no podíem fer com una mortadella catalana, una mortadella d'olives, un tros de pernir-se... Tots que ets molt exquisit, Dani. Sí, home, és que a mi m'agraden molt la cuina, un bon plat, un retatuí d'aquells o el que sigui, un menjar d'aquells molt tapat. En fi, no hi és alguna cosa més sobre el tema o deixem aquí? Home, jo crec que l'Alberto, en aquests moments, tinc més avantatge jo, perquè l'Alberto ha dit menys coses. A veure si l'Alberto pot arreglar una mica la situació... L'Alberto, eh... El deixo una oportunitat. Mira del bo que soc. Per què no t'agraden els reis? Home, sí que m'agrada, però... Clar, és que és que també és futbol i que no t'agraden, perquè el rei jumeu en tot, i llavors potser... A veure, es castiguen. Sí que m'agraden, perquè no sé, venen encarroses... Sí... Home, això és veritat, et tenen més estil que el Paranoel, no? Que anem amb un rent, com a mínim, allà venen amb tota patja... Sí, perquè venen, que sembla que sigui veritat, i llavors queda més elegant. Que vinguin pels pobles, el Paranoel no. El Paranoel et despertes i veus allà els regals, però... És més original, no? Sí. Tu no veus el Paranoel ni res, tu sóc veus els regals. En comptes el rei, sí que els veus. És veritat, perquè hi ha les cabalcades, aquí s'enjust que arriben, l'alcalde del senyal, la clau màgica, cobre totes les portes de la ciutat... Però això és més per nens petits. El Paranoel sí que el pots veure. El Paranoel el veus des de principis de desembre, més o menys, a tots els cortinglès, estallant la campanita... Clar, clar, clar, clar, clar... i regalar Carmelos en el cortinglès. Aquell Paranoel em sembla que molt de veritat no és, eh? No, a vegades té la barba tan baixada que se li veu la barba de veritat. És molt lleig, allò. Bueno, en fi, Dani... Jo crec que avui ja hem de deixar... No tenim més temps. Dani, Alberto, moltíssimes gràcies per venir. T'ho has passat bé, Alberto, perquè és la primera vegada que venia. Està bé, no? Sí. És conviat com vulguis, ja ho saps. Dani, té la setmana que ve, que vagi bé. Tornem a recordar que està al banc d'aliments de l'Institut Sant Just, obert fins al dia 17, si us plau, porteu coses. A cada classe hi ha la llista. També recordem que aquí, en el Caprabó, venen unes porcelles solidàries per un euro, que són molt maques i també una mica de diners als pobres. I així fas una mica més de solidaritat, també. I, bueno, jo crec que l'Alberto avui ho ha fet molt bé i ja ha tingut sostidut per quan no pugui venir el Joan. Molt bé, doncs que vagi bé, va, tardes, tots! Visca Sant Just i visca el rei Max! La penya del mur, cada tarda de Ciesen, a ràdio d'Esber. I mira que fer-ho l'hora de la migdiada. All around in my hometown, they try to track me down, yeah. They say they want to bring me in guilty, for the killing of my day-duty, for the life of my day-duty. Un clàssic, escoltem a la 6 i 41 de la tarda en directe a la penya del mur-ru, Bob Marley. Ai, això de xerif. Ai, això de xerif. Jo vaig matar el xerif. Bé, d'aquí uns moments és que jo estigues que fan la veu. Em perdonareu, d'aquí uns moments entrevistem l'Isabel Castillo, que és una de les components del concert de Jusgò Espel, que es farà aquest dissabte a la nit. Un concert solidari de Nadal que es farà a la parroquia. En fi, d'aquí uns moments parlem amb ella, perquè ens expliqui com anirà tot plegat. Fem una cantant de Gospel. I shot the xerif. But that's where it was in safety first. Yeah. Freed up in my way one day. And I started out of town, yeah. All of a sudden I saw xerif done round, came in to shoot me down. And I shot, I shot, I shot him down. And I say, if I am guilty I will pay. I shot the xerif. But I say, I didn't shoot the deputy. I didn't shoot the deputy. I shot the xerif. But I didn't shoot the deputy. Oh, oh, oh, oh, yeah. Reflexes are the better of me. And what is to be, must be. Every day, the bucket I go away. One day, the bottom of the dropout. One day, the bottom of the dropout. I say, I, I, I, I shot the xerif. Lord, I didn't shot the deputy. Yeah, I, I, I shot the deputy. But I didn't shoot the deputy. Sadio, desper. Durant la vita. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Sadio, desper. Joy to the world, joy to the world. Oh, oh, oh, oh. Joy to the world. I'm going to the world. Join to the world. Join to the world. Join to the world. Join to the world. Join to the world. Join to the world. Join to the world. I'll never be trying to... Com ens agrada el gos pel a la penya del Morro? I a més, a més, en aquests dies, fa molt de nadal el gos pel. És veritat, per cert, per cert, aquest dissabte, la coral GOS GOS PEL oferirà un concert solidari de Nadal a la parròquia del Sant Justi Pastor, aquí a l'església de Sant Just, i els diners que recaptin en Irán en benefici el banc de liments, el recital començarà a les 9 del vespre. Per parlar una mica de tot plegat, tenim el telèfon a l'Isabel Castillo, que és membre de GOS GOS PEL. Isabel, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, com estem? Bona tarda. De fet, ja aneu fent concerts durant l'any per Sant Just i a tot arreu. Quants concerts feu, aproximadament? No en fem gaire, perquè... Saps que fa tots just uns mesos que hem començat, encara no tenim un reporteri massa preparat. Però mira, em vam fer ara per les festes de la tardor. Aquest direndres també actuarem al parador amb la Fira de Nadal i al dissabte al concert Estrella de Nadal a l'Església de Sant Just i Pesto. Quins temes i quins reporteri teniu preparat per aquest dissabte? Mira, tenim unes cançons molt maques i que tots coneixeu. És una que és molt maquíssim i olor, que té molta, molta força. Després una altra de molt maques és No body knows, de jove de los maques, de jove de la gesti, són cançons molt sentides. Aquest, per exemple, que no coneix tota la pena que porto a dintre. Ja saps que el gospel és una música que a tothom té d'Itàlia Alegre, i ho prové dels esclaus, que la gent que patien molt. Els esclaus negres, que venien d'allà quan estaven a l'abama, al sud d'estats Units i a les zones més rurals i mentre estaven allà al camp, cantaven aquestes cançons. No és que no, jo havia escoltat alguna cosa als camps de Coutó i tal. Sí, mira, això són els esclaus que van venir a les places i es van instal·lar al sud d'estats Units. A l'altre escó que venien d'Àfrica i els van vendre en els camps de Coutó. Aleshores no podien fer res més que treballar, però una de les poques coses que els deixaven fer eren església per allò de que volien salvar les ànimes dels negres. Aleshores ells van aprendre les cançons dels blancs, que eren cançons cristianes protestants, i les van anar adaptant el que es coneixeran que eren els càntics africans. Aleshores van transmetre la seva vitalitat, el seu ritme i és el que es va convertir en el góspel. Aleshores ells van començar que enten góspel al dia de pregària, que no l'únic que els deixaven fer a part de treballar. Però, a més a més, la feina que es va fer va ser que el objectiu de tot escloure, fugir, especialment fugir per sort, era on les clauismes estava volits. Aleshores el que feien en els primers càntics del góspel, el góspel més antic, és posar com senyals o com avisos de com fugir. Per exemple, un que estava en anissa A Weaving the Water, el gual de l'aigua del riu. No smoking the water. Wait, wait the water. Smoking the water és l'altre, que és el rolling. No, no. Ja saps que tota la cançó moderna té les seves arrels en el góspel. Ah, sí? Sí, el funky. I molts dels cantants negres més coneguts van començar a cantar en góspel a les seves esglages de petitons. És veritat, és veritat. A Weaving the Water vol dir, quan arribis al riu, atravesa'l i camina per dins del riu, que així els gossos no et poden seguir. Clar, clar. Ja t'explicava en tàctiques per fugir dels amuls. Exacte. Estàren missatges, que és l'únic que podien fer. És l'únic que podien fer. I, bueno, aquest any, per fer-ho, cantarem cançons potser una mica més religioses. Mira, aquesta que has comentat, és aquesta. Aquesta és una que segurament molts coneixem de cantar-la en català a les esglages que van a l'església. Tot i que s'ha de dir que es pot cantar góspel encara que no siguis molt creient. Perquè el góspel és molt bonic. Perquè el just góspel, per exemple, teniu integrants del cor que no són creients? Perdona? El just góspel teniu gent que no és practicant o no és creient, per exemple, com vulguis? No ho preguntem. Pots passar. Home, és que segurament molts són creients o són potser budistes o... Sí, clar. No cal ser religiosos per anar a cantar amb una coral de góspel, ni molt menys. Aleshores, quan ve algú a l'únic que volem, és que tinguin moltes ganes de cantar i que no necessitem que es manifesti de cap manera, ni biologia, ni res. Escolta, i si una persona canta fatal, com és el meu cas, com li dieu que no pot entrar? No, no li diem que no pot entrar. No, això no es diu mai. Perquè d'entrada tu no saps que cantes fatal fins que no se't fa una prova. Era cantar... Però a mi sempre m'ho diuen que canto molt malament. Doncs el que volia és venir nosaltres un dia a l'assat i d'hora si t'agrada. O no segeu? Els dijous a l'escola Montserrat d'aquí de Sant Just, l'escola Nova, no la veia. La Nova, la que està a les basses. I és la gent de 3 quarts de 8 a 3 quarts de 10. Dues oretes d'assat, no? Dues oretes d'assat, dic. Sí, però és que aviam. Abans d'assejar, has d'escalfar la veu. Això és fonamental. A l'escalfament de la veu, la veu d'una banda no surt tan bé i d'altra banda te la pots espatllar. Ara no riguis, però jo sé algunes d'ajacisis de veu i n'hi ha un que és com una mena de sirena. Aquest? Aquest el feu també o no? I tant, i tant. I després aneu una que és molt divertida, que és estirant la llengua fora. Estirant la llengua fora? Sí. És que, clar, això s'ha de veure. Saps què passa? Que tenim un director que en sap l'Òscar. És el Josep Deuter, que és músic, compositor, composer de can i, aleshores, ella part de les nois cançons ens ensenya cantar. Això és molt important. Aleshores, tu et penses que no s'ha de cantar. Pentar és costir afinar. Si tu tens un mínim duida que et trobaràs aprenent, si no discrimines els sons per algun motiu, perquè no tots ho sentim tot, doncs, aleshores, és més difícil. Per què quanta gent sou el grup del Jusgòs Pel? Ara som unes 12 persones. En ganes de créixer. Sí. Perquè Sanime ve a de ser amb molta, molta gent. Clar. Tu no sé si has estat, que m'imagino que sí, allò dels grans concerts, de les grans corals que arriben de Nord-Amèrica, aquí a vegades a Barcelona. A vegades en algun concert aquests? Sí. Quanta gent hi ha en una coral de Jusgòs Pel, d'aquest taman? Bueno, no t'ho sabria dir. No t'ho sabria dir. Perquè jo aquí, en una coral molt gran, jo em vaig veure una, no fa massa, que potser en unes 30 postes. Demà hi ha un idò. El que passa és que els americans són 30 veus com 30 cases. Ja. És que tenen una altra manera... Clar, perquè és que... És que es venen directament, de les arrels, dels avis i els besavis, no? I perquè de petits ho fan. De petits ja van a cantar amb els pares. Jo, un cop vaig tenir oportunitat d'anar a Nova York amb una... que diuen, vols anar a veure una missa gospe, l'estupendo? Home. I vaig anar, en lloc d'anar a la títica que va a tothom, vaig anar amb una petiteta de Harlem. Sí, a cada que et donava hi ha una església. Sí, però et diu que depèn de com no pots anar, perquè és perillós o ja no? No, no. Jo vaig anar a un diumenge i vaig anar amb prudència. Jo penso que amb respecte i prudència es pot anar a tot arreu. Vam anar a un diumenge, vam estar mirant i vam veure una que hi entrava gent, d'entre el cap, i ens van convidar entre dintre. Era una església modesta, perquè a cada natural n'hi ha una. I a la títica que va a l'ofici, que d'una tres hores, hi havia gent rasant. Tu els havies de veure. És que rasaven amb un sentiment, però una cosa increïble. I, aleshores, quan va venir el pastor, el pastor canta de meravella, i tothom cantava molt bé, però tothom, els menys petits, des de petits, clar, és aquesta gent, l'aigua l'educa. És com parlar un idioma, un idioma, si no aprens de petit. Després et costa molt agafar l'accent. Home, hi tenen la vida educada des de que n'hi són. Sí, sí. I, clar, a la que tens la vida educada, és molt fàcil practicar amb la veu. Molt bé. Doncs, Isabel, ha quedat clar. Moltíssimes gràcies. Per cert, una pregunta. El clàssic, o happy day, el cantareu perquè és veritat? Mira, aquest cop no. Perquè els concessen de recambiar-me. Perquè si sempre canta molt mateix el repartari, la gent s'avorreix. És veritat. Tenim unes cançons molt maques, però no és el happy day. Bé, doncs jo sabeu, aquest dissabte, la choral Just Gospel, que oferirà aquest concert solidari de Nadal a la parroquia del Sant Justi Pastor. I, a part, ens comentaves també que divendes a la tarda, el parador també tocareu i cantareu. Els diners que es recaptin aniran en benefici del banc d'aliments, al concert de dissabte, i al recital començarà el dissabte a les 9 del vespre, a l'església Sant Justi Pastor. Quan van l'entrada? No, perquè... Perquè les coses donen el que bonament pugui. Com que és per una bona causa, que pugui donar 2 euros per donar-hi 2, que pugui donar un cada un dium, que pugui donar 50, cada un diu 50, que algun cop ens ha passat, i que no pugui donar res que vingui i que disfruti. Que només faltaria que... que no pugui entrar perquè hi ha un brot d'entrada. Doncs aquest dissabte, les 9 del vespre, home, tots cap a la parroquia, tots cap a l'església, a escoltar el Just Góspel amb aquest concert solidari de Nadal. Isabel, no tenim més temps. Ens agraden molt parlar amb vosaltres, a veure quan veniu un dia a la penya del Morro a cantar en directe. Ostres, ens agradaria molt. Ens ho hem de preparar, eh? Sí, ho hem de preparar bé, perquè ja sé que són molts, i moltes, i organitzar agentes i quadra és difícil. Però ho hem d'intentar, Isabel, i veniu un dia aquí i canteu en directe el locutor IU, amb tots vosaltres, amb totes, cantant Góspel. Isabel, que vagi molt bé, moltíssimes gràcies, un abraçada molt forta, bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres, adiós. Adiós. I ara, tot seguit a la penya del Morro, les notícies de Sant Just, oh, ja! Sí, sí, senyor, les notícies. En Carme Verdoi. Llegint. Diferents versos de la Bíblia de Sant Just, que és de dir que és informatiu que ràdio d'Esber també, no ens enganyem. En fi, tornem demà, a partir de la 5 de la tarda, moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del Morro d'avui, Eli, gràcies per escoltar-nos, i anar comentant les coses en les corts del xat de ràdio d'Esber.com. La Carme, la Qualitat Sant Just, que és la Montse Martín, directora del Casell de Joves, a la Conecció Setmana, el que fem amb aquesta institució i equipament mític de Sant Just d'Esber, el Dani i l'Auil Alberto, en el cara a cara. Joan Dousa, que ha vingut amb la seva guitarra i ens ha cantat en directe. I tota la gent que ens escolteu, com cada tarda, que us ha parlat Jordi Domènech. Tardam! Oh, happy day! Everybody out there, come on and get it! Oh, happy day! Oh, happy day! Well, give us what we should know! Oh, happy day! We want what we should know! Oh, happy day! We want what we should know! Oh, happy day! We want what we should know! Oh, happy day! We want what we should know! Oh, happy day! Sing it out, sing it out, sing it out! Sing it out, sing it out! Sing it out, I will! Oh, I love you, the Sant Just! I love it for you! Bona tarda! Anem a fer una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dimarts 11 de desembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Els cursos d'Arts Plàstiques Municipals començaran finalment el 7 de janel. Gestionarà l'empresa Gaudín Crean Art, formada pel professorat que impartia els cursos a Can Genestar des de fa més de 20 anys. La setmana que ve es farà una sessió de presentació amb els alumnes. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim altres informacions destacades en titulars. Aquest vespre s'inaugura una exposició al cim de Can Genestar sobre la nevada de l'any 1962 a Sant Just. Aquest any fa 50 anys d'aquest esdeveniment a cobrir el municipi de Blanc i el centre d'estudis l'Arxiu Municipal. Ho remamoren amb aquesta mostra. Joan Margarit presenta el seu de Repuamari i dijous a Sant Just. Esperat al senyal, va sortir publicat ara fa un mes. El poeta Premi Nacional de Poesia farà un recet al poet i que la biblioteca que porta el seu nom per acostar els seus nois poemes al públic Sant Just. Recollida d'aliments a Sant Just aquest dia o menys el matí, l'han organitzat els veïns de la plana Pedrosa Vell Solets i el menjar s'haurà de portar a la plaça Montfalcone i es farà arribar al banc d'aliments del municipi.