#172 - La Penya del Morro del 20/12/2012

El conseller ha afegit que actualment Catalunya hi ha 6 carreteres que estan sotmeses a aquest sistema de pagament, entre les quals s'hi troba l'Eix Diagonal o la C17 entre Santelles i Ripoll. Tornant el 2013, la Generalitat haurà de pagar un total de 107 milions d'euros a les empreses concessionàries per aquest concepte. A partir de l'1 de gener, l'autoritat metropolitana del transport incrementa la T10, que és la tarjeta més utilitzada a 35 cèntims i la deixa a 9 euros en 80, per contra el billet senzill mantindrà el preu actual de 2 euros. La T5030, també d'una zona, és el títol que més pujarà i s'incrementarà un euro amb 50 fins a arribar als 39 amb 20. La TMES arribarà als 52 amb 75 i la T jove als 105 euros amb un increment de més de 3 euros. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça ha confirmat que Tito Vilanova ha estat operat aquest matí, segons la planificació prevista d'un tumor a una glàndula saliva. La paròtida i el tècnic està ingressat entre 3 i 4 dies i després seguirà un tractament de químio i radioteràpia durant 6 setmanes. El capítol del Barça, Carles Pujol, ha explicat en roda premsa que l'operació ha anat molt bé. I avui el vestidor és més animat per aquesta xarxa que vam tenir amb ell i després perquè les notícies són bones. L'operació, el primer missatge que hem rebut és que ha anat tot molt bé i per això és molt contents. D'altra banda, el Barça s'enfrotarà el mil en els 8 anys de final de la lliga de campions. El partit d'anada jugarà a terres italianes el 20 de febrer i la tornarà al Camp Nou al 12 de març. I avui a les 10 de la nit l'espanyol rep el Deportivo de la Coruña en partit de lliga. Els catalans són penúltims i els gallecs cuers empatat a punts. Però Javier Aguirre, el tècnic mexicà de l'espanyol té tots els jugadors disponibles en l'accecció del porter Cristian Alvarez. Durant el 8.1 Ràdio d'Esfer Durant el 8.1 Ràdio d'Esfer Durant el 8.1 M'ha sentit bé! M'ha sentit bé! M'ha sentit bé! M'ha sentit bé! M'ha sentit bé! En directe, amb atendis de Sant Jus d'Esvern al 98.0 de la F.M. I a tot el món a través de ràdiodespern.com Gràcies, gràcies, gràcies, bona tarda, amics i amigues, benvinguts a l'Espanya del Morro, que passes amb agraïts de mena i comença el programa agraint la gent que ens estigui escoltant a través de la webcam de radiodesbert.com i veient també o a través del 98.ufm, a través de la radio convencional, perquè això és Radio Desbert, benvinguts al programa de les tardes, la penya del Morro, vinga! Avui al programa començarem parlant de l'actualitat s'enjustenca que passa pel ple de desembre que preveu a aprovar els pressupostos i les ordenances per l'any que ve. Això serà aquesta tarda i ens ampliarà més informació d'aquí uns moments. Carme Verdoi, bona tarda, Carme. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Avui t'has fet alguna cosa que veig, no? Alguna cosa. Què t'has fet? Malicat. El programa avui és un dia històric per la penya del Morro, ja us ho dic ara, perquè ens visitaran en directe després d'un any de col·laborar cada 10 jous als nostres educadors canins, la Rosé Arx i l'Albert K.P.I, que vindran en directe. D'aquí una estona. Directament des de Vilanova i la Joltru. Què passa? Portaran algun animal o no? Ai, Rosé! Jo espero que no, perquè a mi em fa molta por de totes formes. Avui farem una especial amb ells aquí, parlarem una mica del món dels gossos i de tot plegat. Si voleu qualsevol pregunta o dir-li qualsevol cosa, només que el que ens envieu un mail a la penya del Morro a roba gmail.com. La penya del Morro a roba gmail.com. I a la segona hora del programa, Carme, tu has escoltat un nou programa a la ràdio que va començar a fer un parell de setmanes i que es diu tot un món de moda? Algun dia he escoltat. Doncs el conduix i el presenta la Mireia Redondo. I per donar-li una mica l'ha vingut, encara que sigui mai tota temporada, a la ràdio. Fa el programa que ha dit jo, dos quarts d'avui. L'hem convidat que ens expliquin algunes coses. Molt bé. Com per exemple... Mira, un món de moda. Aquesta és ella. Doncs per exemple, tu veig que com es diu una... Mireia Redondo. A Mireia Redondo. Tu veig com es diu un estampat de llagrimes encorbades. No. És un paisli, per exemple. Tu veig que és un cull hunter. Sí. Què és? Un cassa de tendències. Doncs ella no sabem si ho és, però ens explicarà coses d'aquestes. I el seu diccionari Outfit, per exemple, i tot plegat. Són coses de moda. A segon hora. Molt bé. I també entrevistarem el Roger Cónsul, que està acabant els preparatius dels pastorets, que s'estrenen demà després de molts anys als senjors d'Esvern. I amb el seu germà, l'Arnau Cónsul, també acabarem el programa, que també col·leuen els pastorets i que parlarem de llibres com cada dijous. Tot això, avui, a l'Apella del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Bé, comencem com us comentàvem parlant de l'actualitat s'enjustenca, i és que avui hi ha l'últim plaer de l'any 2012. És Últim Dijous, de més. I, per tant, no és Últim Dijous, de més? No, hi ha bonic alguns cops, això. T'agrada molt dir Últim Dijous, també? Què és? És Últim Dijous, com que suposo que potser hi ha gent que se n'abesca bé... És veritat, és veritat, és veritat, és veritat, és veritat. És veritat, és veritat, és veritat, és veritat. És veritat, és Últim Dijous, abans... És Últim Dijous, abans que acabi el món, que demà acaba el món. Això sí que m'acceptes, Carme? Sí. A quina hora? Diuen que serà cap a les 12 i 12. Del migdia? Sí, sí. A quina hora més tonta, no? Bé, l'hivern a les 12 i 12 del migdia. Doncs que no sigui... Ara se li diu hivern, però potser és la fi del món. En fi, avui, el ple de desembre, preveu a provar els pressupostos i les ordenances per l'any que ve. Carme, parlem de política municipal. Són dos temes destacats de l'ordre del dia de la sessió, que tindrà allò que avui en l'últim ple municipal de l'any i per l'últim dijous. També es parlarà de telesistències, a la gent gran i de la llei d'educació, del ministre Bert. Que per cert, has vist la fotografia que hi ha a la pàgina principal de RadioDesvern.com? Estàs fixada o no? M'agrada molt. Normalment, la gent que no ho sàpiga, sempre hi ha una notícia del dia destacada, els informatius de RadioDesvern. Si vas a la pàgina Web RadioDesvern.com, allà pots trobar diferents notícies destacades. I la del dia té una fotografia. Tu l'has vista? Sí. T'agrada? És curiós. Sí, a mi m'ha agradat molt. La fotografia que hi il·lustre aquesta notícia. En fi, Carme, va, explica'ns colors del ple, de Sant Just, d'aquest vespre. Recordem que es debat, sobretot, dels pressupostos, que és d'espreu que sigui de 21 milions, 150 mil euros, no sé si hi ha hagut algun canvi, perquè quan vam parlar de Sant Abassada, deia que potser calia afegir alguna cosa o varia alguna cosa, per tant, avui també s'ha explicat tot això. I també això es farà la provació provisional i la definitiva del tema ordenances que es va provar ja. No sé si ho veiem de manera provisional a l'octubre i que pujaran en equivalència a l'augment de l'IPC, que es preveu que serà d'un 3,5%. Què passa, Carme? Que m'ho feu, i llavors t'ho demano Sant Abassada. Pujeu la música! Ja està. Hi ha un parell d'emocions destacades, una és aquesta que comentaves, que comentaves per demanar el compromís de l'Estat amb el Saber Local de Teleassistència de l'Ajuntament. En motiu de les retreades, el govern espanyol ha decidit reduir les aportacions econòmiques als consistories pel que fa a l'existència, per tant, les administracions municipals s'anauran de fer càrrec. Hi ha senjors 300 persones utilitzant aquest servei. I també es posarà sobre la taula el rebuig a l'avantprojecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda com a llei vert. La llei vert, vert, vert. Minivert. Presenterant l'equip de govern i convasència i unió. Nos quieren daño en el ayuntamiento de Sany Just, Minivert. ¿Qué te quiere? Te quiero mal, Minivert. Serà el tuplegat començarà la set de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament. Un mé mitó, un mé mitó per a papa vert. Compleu a estar interessant, segurament. Sí, l'àstima d'esta llei és que aquí... no apropaga. Bé, clar, és que jo faig el tot tu i després em diuen el que em diuen. Què et diuen? No re, re, re. Vostè no està en la imitació mensalada que has fet. Gràcies per dir-ho. Però altres està molt bé. No cal que em puguis l'ànim, perquè queden un àvia. Per cert, Carme, ets de confessar que avui estem de sort perquè repartim entrades per anar a veure un espectacle a les arenes de Barcelona. I és que regalem dues... Atenció, que tingui canalla. Regalem dues entrades dobles per l'obra Peter Pan per aquest dissabte, o sigui, demà ha passat a les 5. Per les dues primeres trucades que ens arribin, ara mateix el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. L'obra és Peter Pan el musical de Barcelona. Per tant, si voleu dues entrades per anar de forma gratuïta a les arenes, que és aquest nou centre comercial que han posat a la Plaça Espanya, ja fa uns mesos, només cal que... Ja fa molts mesos, no? Un any i mig com en mínim. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Les dues primeres persones que ens truquin ara a la ràdio, sense res, ni que pregunten ni res, tindran directament les dues entrades per anar... Home, si teniu canalla, teniu fills o una bot, per quedar-se, per quedar-se. Mira, un regal anticipat de Paranueu, clar. Continuem repassant la qualitat senjustenca, que hi ha els treballadors de l'Hospital San Juan de Espí, Moisés Brogi, protesten contra les retallades en sanitat, una part del personal sanitari, porta tancat ja des de dijous en aquest centre, és a dir, des de fa una setmana. Demà a la tarda faran una cadena humana a l'exterior de l'hospital per mostrar les seves reivindicacions. Carme, com està la situació ara mateix? Doncs, de fet, són sobretot informers i infermeres que van començar aquesta tancada, que encara avui s'allarga, al voltant d'una quarantena de persones. És una de les protestes que també s'estan fent a d'altres hospitals catalans, com l'Hospital de Sant Pau, el Parteulí i l'Hospital Clínic. Amb aquestes protestes, els professionals de la sanitat volen denunciar que des del 2010 s'estan vulnerant els seus drets laborals amb retallades, acomiadaments i altres mesures semblants, i tot plegat, doncs, també, repercuteix, segons ens han explicat, l'assistència a hospitals i pacients. En l'inici, al tancament, els treballadors van emetre un manifest conjunt, van començar a ser tancats i jo ho he passat, i, en principi, demà ja s'acaba aquesta tancada, però demà a la tarda, el personal sanitari convoca una d'una humana amb espelmes a l'exterior de l'Hospital de Montserrat i Brògi, perquè vingui tothom qui vagi, tothom qui vulgui no només metges i infermers, serà cap a dos quarts de set de la tarda. La pell de Balmorro, cada tarda de cinc a set, a ràpid dels drets. Com diria David Fernández, una salutació als treballadors en Luita i bona nit, Palestina. Bé, acabem amb una última informació de l'actualitat en Justenca, perquè l'aula exterior universitària per la gent gran acaba... Era així o no? D'extensió. Ah, d'extensió, és que... M'has dit el començament ràpid. M'has escoltat més. He posat ext i, clar, no he vist després que era exterior o extensió, i és efectivament extensió. Doncs l'aula d'extensió d'universitària per la gent gran acaba avui al trimestre, que és això de l'aula universitària per la gent gran. Doncs és una iniciativa que ha organitzat diferents conferències a cada setmana. De fet, la setmana passàvem parlant d'una de medi ambient que es feia a l'equipament de la plaça de La Pau, que també era organitzada per aquesta aula. I, en aquest cas, avui es tanca el trimestre i serà bastant interessant. L'escriptor Rafael Nadal i periodista hi partirà una conferència sobre el seu últim llibre, quan eren feliços a l'editori Maria Rosa, que en preciós de la residència de Mallola, i serà un acte festiu de celebració del Nadal, a més a més a més serà solidari, perquè hi haurà una guardiola amb tothom qui vulgui pugui fer abortacions per contribuir a lluita contra el càncer. I també hi haurà un concert de Nadal del cor amb el gama i un recital del poema de Nadal de Jordi Maria de Sagarra a càrrec de la Sant Justenca, Dolors Cardona. Molt bé, molt bé, molt bé. A més, he tornat a cuidar la ràbia, la Dolors Cardona. A la sis. Serà d'aquí una estona. Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ja sabeu que teniu més informació de la qualitat de Sant Justenca a radiodesvern.com i a partir de la set els anjos notícies, edició, vespre. Carme, bona tarda. Bona tarda, que vagi bé. Es va posar al moment fer la marca. Ah, és veritat, no me'n recordo. Fas bé, fas bé de dir-ho, perquè avui, com ja sabeu, és d'Ijous, i com cada setmana hi ha qui pugui, amb la Clara Aguila, l'Adrià Calvo, a més a més, també el Limanol López i la Clàudia Barbarà. Doncs bé, atenció, perquè cada setmana ens envien un recull d'algunes de les pífies i les posarem d'aquí uns moments. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies. No us ho perdeu. Tendències, entrevistes, tallers... Tut un món de moda, amb Mireia Redondo. Vistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7,5 a 8. El condensador de flujó. Un programa raconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del Vespre a Ràdio d'Esvern. La feina de la feina de la feina. Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la peña del morro. Es un programa que merece la pena. Está hecho por gente muy válida. Me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca lo perdonaré. La peña del morro. Cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Muchachada, Noí. 5 i 22 de la tarda. Continuem en directe a la peña del morro. La feina de la feina de la feina de la feina de la peña del morro. Fa un moment que el dijous del Vespre ens sembla que a partir de les 9. Hi ha un programa que comença la temporada amb un èxit increïble. Volíem escoltar allò que fan dels moments per embarcar. El programa va ser un moment de benvingut. T'emplica el programa. I la Júlia Atmella. Fa una secció amb els amics. I la Júlia Atmella. I Manol, hi ha cada dijous per fer-vos una mica de proposició. Perquè vosaltres teniu tant d'audiència. Sí, nosaltres patem. Pensa que ara mateix, mira, hi ha quatre persones a la web que m'ho diguis. És un record que feia... M'estan mirant el mi. Ah, va, va, és la Júlia. Llavors posem els moments per enmarcar que són una mica les pífies de la ràdio aquesta setmana. Tu l'has escoltat, ja? Sí, l'he escoltat. T'he tingut molt plaer de fer-ho un tàstic. A veure, escoltem les pífies com han anat. Moments per enmarcar. Tot i que queden 10 minuts i nosaltres estem en una trucada pendent amb el regidor d'educació d'aquí de Sant Justesbert. Sí, no? Que ho he matat? No ho sé. Però si et pots buscar, esconeu-li-us molt fort. Molt bé. Mira, el truquen ara en dos minuts per parlar amb ell sobre el tema de web. No sé si podem trucar... Diu que no. Diu que no. Un moment. Qui t'ho pararà? Mentre l'Abrí truca el regidor d'educació d'aquí de Sant Justesbert molt fort. Aviso a tots els que ens esteu escoltant, que no sé si acabarem d'escoltar l'Abrís molt fort avui. I tenim el Lluís. És l'últim minut. Viurem per l'Abrí. Ole tu, que diuen. Se n'ha anat. Se n'ha anat. Un moment per fer tertúlia com cada dijous amb tots els territoriants habituals. Bon dia, bon dia. Molt guapa, molt guapa. Persones de la nostra edat. Que els agrada la marxa també? No, a mi també em va agradar molt. Sobretot el Riqui. A tots. El Riqui a mi m'agrada molt. Si més no, és molt alegre. No, és molt s'hi copa. Pots no agredar-lo, però és alegre. No, ets la va llogar. Cada dijous, a les 9 del vespre, tens una cita a Can Jitri Puig. Tinc un parell d'afegments, el primer dels rentapeus, amb l'Edu Martínez, que buscava una trucada que no els feia entrar mai, em sembla. No sabia de qui era la veu. Sí, el rentapeus, l'Edu Martínez, una salutació. I després també... La tertúlia és molt simpàtica. Jo puc apuntar d'aquí la frase, el Riqui a mi m'apirre, i després té un ritme molt sincopat. Va bé per moure els ossos. Sí, sí, sí. Molt bé. I Manol, avui el programa del Can Jitri Puig, què fareu a partir de les 9? Avui el Can Jitri Puig ens preparem per la fi del món. És veritat que ja s'acosta, que és de mà, bàsicament, no? Sí, la tenim bastant a prop. Jo conto que a les 12 ja la cosa es començarà a engegar. A les 12 de la nit, ja. I bé, què hem de fer? Un consell, Manol, de cara a la fi del món, que és de mà? Nosaltres hem comprat un búnquer i posarem objectes. Bueno, si voleu intentar-lo buscar, a veure si podeu entrar-hi. Està passant just. Sí. I després també aquella frase típica diu... Perdó, eh, diu, follem, follem, que el món s'acaba. És aquesta nit, és aquesta nit, no? És aquesta nit, és aquesta nit. Bé, eh... Tampoc pots fer pel matí, si encara no... No pot ser el matí, molt bé. Doncs sí, sí, sí, passeu-me-la, perquè és que m'acaben d'avisar... Sí, és que és com radio sincinati, com aquella sèries, ets? Ens acaben d'avisar que tenim una trucada per unes entrades, que hem donat un moment... cosa que ens posa molt content. Ara ens ho passarà. Ei, Manol, ja t'acomiadem, perquè sabem que tens moltíssima feina. Estàs molt ocupat aquestes tardes, eh? Sí, sí, ja passa. Tinc una gent molt ocupada. Sí, què vas a fer, ara? Sí, realment no vols saber, o...? Sí, sí, sí. Doncs ara m'anava, però he d'endreçar, no volant, ni m'ha sigut. Bé, per una cosa, dimonis. Ah, d'altre moment t'acaba blanca, eh? Sí. Aquí de Sant Josef, molt bé. Fa gràcia el nom. Si no s'acaba, tu ja vas amb els dimonis, per ser el primer en entrar. I, Manol... Com l'has buscat? Estava cantat, això. Pensa que porto hores esperant-ho. Que vagi bé. Bona tarda, Manol. Bona tarda. 5.27 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, i com un... Mira, escolta-los. Està bonic. Com hem comentat fa un moment, Júlia, que no hi eres perquè era el començament del programa, hem dit que teníem dues entrades per regalar, dues entrades dobles per l'òpera Peter Pan. Mira, que bonic. Ha separat la cançó. Bona tarda. Bé, doncs tenim una trucada. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem? Amb Irene. Irene, què més? Dias. Bona tarda, Irene Dias. Gràcies per escoltar-los. Escolta, Irene, què tens ganes d'anar a veure Peter Pan el musical? Doncs sí, moltes ganes. Dóne'ns-te, Irene. Jo sóc de Cornallà, però treballes en Just. Ah, on treballes? A l'Autoscola Sant Just. I què s'està treballant, ara? Sí. I què s'està escoltant? Sí, s'estava veient per Facebook, ho he vist. Ah, per Facebook ho has vist? Sí. Molt bé. La ràdio l'escoltes poc, però el Facebook sí que estàs allagragada com a amic. Una estoneta, sí. Molt bé. Perquè tu sabies dir-me algun programa de la ràdio, així, en general? De la vostra ràdio. Sí, ràdio d'Esvern. La penya del Morro. Sí senyora, que és el nostre. Irene! Irene! Irene! Doncs Irene, gràcies per escoltar-nos o haver-nos agregat el Facebook com a amics, que això et permetrà tenir dues entrades. No penjis que ara t'agafarem això que es diu, eh?, les ràdios, ara t'agafarem les dades i llavors ens posem en contacte amb tu i t'expliquarem com poder aconseguir aquestes entrades, d'acord? Moltes gràcies. Vinga, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bé, ja he agafat el telèfon de la... de la... Sí, eh, Júlia, que et mires així amb la cara. Vull dir, escoltar, que anem per feina, no? Tens raó, tens raó, tens raó. Ah, no, era bravo, era bravo. Els amics de Júlia et menja. Bé, avui, Júlia, ens portes una persona, que és Lícern Colom, no? I que avui parlarem a fons de la gimnàstica rítmica. Sí, i aquesta cara de no tancar-se alguna cosa? Bueno, no ho sé, jo tinc l'espectativa. A veure què ens explica, Júlia. Sí, doncs avui parlarem d'un esport diferent, d'aquells que la gent no sol veure per la televisió, perquè no sigui doncs un gran aficionat. I doncs és un d'aquells esports que igual que l'altre dia amb la Sèlia, que el futbol era de nois, direm que era gimnàstica rítmica, doncs molta gent, automàticament, doncs quan el dius, pensen les noies, no? I doncs això, parlarem de gimnàstica rítmica, però el nostre protagonista serà masculí. És a dir, no és una noia, és un noi. És un noi que fa gimnàstica rítmica. Exacte. Escolta, em sembla molt bé, no? La veus estar perfecta. Potser és l'únic de la classe, segurament. Sí, era l'únic de la classe. Però ja està bé, no? Sí. No, no era l'únic de la classe que hi havia una noia que ho feia. Clar. No, no, era l'únic noi que... Sí, però... No, no, però ho dic, escolta, està molt bé. Per tant, si l'altre dia parlàvem del futbol femení, avui parlem de gimnàstica rítmica masculina. Exacte. Que és una mica esports minoritaris pel sexe, no? Que és una cosa molt curiosa, també. Lícarn Colom, que és amic teu, i que quants anys té? 17. Molt bé. Ja està. Diu que fa cinc anys que practica gimnàstica rítmica professionalment, i ja ha aconseguit ser quatre vegades campió de Catalunya. Molt bé. I aquest any ha quedat cinquè al campió nacional d'Espanya. No ha pogut venir avui, Lícarn, no? No, perquè tenia entrenaments, ara. Clar, tenia entrenaments. Si ve, potser no ho guanyarà la passió del cop a Catalunya. Exacte. I, escolta, per què li agrada tant la gimnàstica rítmica i per què aquest esport? Doncs ens diu que des de fet, o sigui, des que el veure per primera vegada sempre ha estat un esport que li ha creat molt l'atenció. I diu que es va enganxar gràcies a una companya de l'escola on feia primària i que sempre practicava gimnàstica rítmica a les hores del pati. Sí, perquè a més hi ha diferents modalitats d'aquest esport, perquè hi ha pilota, cintes... Sí, però crec que es poden fer tot. O sigui, ell des fa totes. Es fa totes. O sigui, totes. Vinga. Sí, sí. I al cap de poc temps ell li va dir que li ensenyés, i llavors els va demanar als seus pares que l'apuntessin a fer la gimnàstica rítmica i els seus pares li van dir que no. Ah, els seus pares li van dir que no? Li van dir que no. Li van dir que no. I el pobre, doncs clar, va insistir, insistir, i al final van accedir els 11 anys, li van apuntar. El van apuntar, finalment, eh? Exacte. Si no, si no, no estaríem fent res. Escolta, i com es sent l'únic noi a l'equip de gimnàstica rítmica de Sant Feliu, Líker? Doncs diu que demanar aquesta pregunta ens ha dit que era bastant divertit, no? Perquè molta gent li sota que el fet que sigui un noi estigui fent aquest tipus d'esport, doncs per això, perquè normalment ha estat sempre doncs per noies. I, bueno, diu que al principi molta gent reia i es burlaven, però que a poc a poc es van a fer en respectar guanyant títols i copes i coses. I diu que des del seu punt de vista, sobre el fet que es pensi que és un esport només per noies, Líker afirma que tan sols són perjudicis, que actualment hi ha un canvi nacional només per nois, i així, doncs, és com a poc a poc estan intentant teres perjudicis, que té la gent sobre aquesta qüestió en compte. Home, és normal, també, no? Perquè si hi ha tantes noies, i de com vol dir, hi ha un noi, dius, què passa aquí? Clar, és com un hola, no t'encaixen. Perdona, hola? És una frase que està molt de moda. No sé si t'hi has fixat, Líker? Sí, sí. Tu dius això, no? És que està de moda, està de moda. Això és la tralla. Abans, quan fa... No has escoltat, va, ja que fa molts anys. És una expressió que era, això és la tralla. Són expressions així típiques del llenguatge, comú, i ara s'està posant de moda aquesta, quan algú no entén algú a fa, hola? Perdona? Sí, exacte, és una amiga que diu la gent. Escolta, i el seu equip com és? Com s'hi sent a l'equip ell? Diu que és un equip que li encanta, que està molt contenta amb les seves companyes, ja que totes... Hola, perdona? Esclar que està content. Està de rodilla de noies. Hola, perdona, però no té res a veure. Vale, gràcies. Bueno, i totes les altres coses, doncs, és una carrera esportiva i està molt contenta, doncs ara les seves proveixes. I diu que ha passat grans moments amb les seves companyes, sobretot, doncs, quan hi havia competicions amb el conjunt. Saps el que és el conjunt? El conjunt de les noies, no? Hola. Hola, perdona? Ui, m'ho havia de fer. Estàs ja? Estàs buscant frances per dir-ho, no? Sí. Com ets? No, és el conjunt, doncs, hi ha competicions individuals, per dir-ho d'alguna manera, i els convencions amb conjunt. I amb conjunt és, doncs, tots, amb les noies. Hola, perdona? Clar que és tot el conjunt. Perdona, clar que és tot. Perdona, aquí no em caig, ara prou de què acabes de dir. Hola, hola. Era per posar la música. Sí, tal. I cada vegada que hi hagi un... Hola, perdona? Podríem posar aquest efecte. I cada vegada que tinguin... Hola, bona tarda, també. Com, com... He dit hola, no? Hola, bona tarda? No, però és diferent. Hola, perdona? Com que no, com a tarda? Va, estan comentant això, eh, que se sent molt bé amb l'equip, lògicament. I diu que també ens fa saber que tot i que sempre ha tingut el recolzament de totes aquelles persones que necessitava. Diu que, tant mateix, ell és molt individualista i que encara que no hagués tingut el seu recolzament, doncs que amb el seu propi valor i força podria haver tirat el davant. Molt bé, una persona me'n penta, per tant. I quin aspecte li agraden de la gimnàstica rítmica? Diu que li encanta competir, mostrar-li al públic i als jutges el seu treball. I sobretot com disfruta quan ha de fer els seus exercicis i independentment de la calificació de final que li fiquin. Clar, home, és un esportista que no es juga per guanyar, clàstica, és un bon competidor, perquè, com diem, ha aconseguit quatre vegades ser campió de Catalunya en aquesta modalitat i cinquè el campionat nacional. I el que no li agrada de la gimnàstica rítmica, què és? El que no li agrada, doncs, diu que són aquelles llargues tardes preparant-se físicament als entrenaments i als escalfaments, doncs, que són eterns, no? I tot i que sap que, gràcies a ells, doncs ha arribat aquest punt al món de la gimnàstica. Molt bé. Doncs, Julià, no sé si vols afegir alguna cosa més per acabar la secció. Hi ha una frase que m'ha cautivat, no? Sí. No riu. No, no, què sé, home, ja. Ai, jo. Bueno. Ai, jo. Ai, jo. Ara aquí la música ficaràs. No, no, no, però la música. Va bé, va bé. Pensava, dic, no sé. Quina és la frase, Julià? Diu, personalment penso que tots podem fer allò que ens proposem. Ah, doncs té tota la raó del món. Ai, que sí. Ai, senyor. La capacitat de aconseguir allò que volem... Segurament li agradaria la nostra secció que fem als dimarts amb la Núria Oriol, que fem una secció de coaching, nosaltres. On comentem notícies positives i... Home, això és positiu, en realitat. Clar, però... Perquè aquesta persona és com que no ha tingut fàcil, no? Perquè el seu noi ja veig una estica rítmica que tots són noies, doncs... És com... Ai, que sí. Molt bé, Julià, admet-li, la setmana que ve fem... Fem festa. Ja hem vist el que ve, no ens veiem. Bueno, no fem festa, no fem festa. Fem festa jo. Perquè fem un programa especial d'alguns dels millors moments... o no, de l'apenya del morro d'aquests últims mesos. Dijous i divendres que ve. Per tant, hi haurà un programa especial. Julià, que vagi molt bé, moltes gràcies. I final que ve, ja? Final que ve, si és que el món no s'acaba. Exacte, no morim demà fins l'any que ve. Si el món no s'acaba, li tornem a partir ja del quadre de Jani amb tu. Julià, que tinguis una bona sortida d'any i una bona entrada. Igualment. Vés amb compte a la nit de cap d'any, eh? Sí, sí, em quedaré casa. Sí, sí, segur. Julià, bona tarda, gràcies. Adéu. La penya del morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio 2B. 5 i 38 de la tarda, d'aquí uns moments a la penya del morro, parlarem amb els nostres educadors canins, la Rosé Arx i l'Alberca Pepei, que avui, després d'un any de col·laborar telefònicament cada dijous, vam dir, home, apuntem-nos. Abans que s'acabi el món, que vinguin i es passin per la ràdio algun dia, els tindrem d'aquí uns moments en directe a la penya del morro. Fins ara mateix, mentre tant, una pausa musical amb aquest tema que ens agrada moltíssim, We Are Young, de Fan. We Are Young, de Fan. We Are Young, de Fan. We Are Young, de Fan. We Are Young, de Fan. We Are Young, de Fan. We Are Young, de Fan. We Are Young. So if by the time the bar closes and you feel like falling down, I'll carry you home tonight. Hola, bona tarda, Rosé. Bona tarda, Albert. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Home, escuteu, ja estic molt content. Sí, sí, bravo. Bravo! Estic molt content que heu vingut, perquè els nostres uents ja ho saben, i, si no, els explico ara mateix amb l'Albert i la Rosé, fem aquesta secció d'educació canina, consells pels gossos i alguna vegada. Hem fet pel parcats, també, però ho fem per telèfon, perquè, clar, ells ja estan a Vilanova i avui heu decidit venir. La primera pregunta és obligada. Per què heu decidit venir? Justament avui. És perquè el món s'acaba demà, o què? Comences tu. Correcte. Em parla per aquí. Sí, demà, com deien els malles, que ens acaba el món, ja no podem deixar que s'acabi el món sense conèixer el Jordi. Exacte. És a passar per la penya del món. Correcte. I parlar directament. A més, just fa un any, que vam començar si no m'equivoco el 23 de desembre, de l'any passat. Quina memòria. I fem celebrar la cita, no? Aquí, un any. Per cert, m'ha sorprès que no ho he vingut amb cap goset. No, no. Jo em pensava dir que era... Dic, si eren, i ens fan aquí una classe pràctica, no sé... Els hem deixat descansar, els nostres. Sí, no? Sí, els hem deixat descansar. De totes maneres, l'Albert Venint m'ha fet una proposta que pot ser interessant, eh? Ah, sí? Sí, hem dit que... que bé, que com que estem aquí a Sant Just, si algú de Sant Just li ve de gust, que fem una petita classe aquí baix, quan acabem la ràdio... Què dius, ara? Que a les 6 ens trobem aquí davant de la policia local. Ah. I res, 10 minuts mitjoreta que tindrem, podem aprofitar-ho, si algú l'interessa. Doncs em sembla molt i molt interessant, eh? Si algú vol, doncs ara d'aquí 15 o 20 minuts, no? Així ha de passejar algú, el gos, per exemple. Correcte, correcte. Diu, mira, doncs passaré per aquí l'Apoli, perquè clar, estem aquí al centre, al costat de Can Ginasta, com ja saben els ullens, i si voleu que us facin un parell de classes, no? O de consells, no? Correcte. La cosa clar, vosaltres sou ensinistradores experts, voldries guanyar-ho la vida en això, no? La paraula ensinistrada a mi... No, jo, jo, jo, jo, jo... No em fa gaire gràcia, no? A tu i per què? Jo ensinistrador, em considero ensinistrador de la meva gossa. Sí. I educador de gossos, en general. És veritat, és veritat, tens raó. Els matisos són importants. És molt important. Em sap greu haver-la cagat, perquè veniu, perquè jo ja no perdaré més avui. I us pregunto que hi ha alguna activitat que ha d'estar de cara als propers dies, que ja que esteu aquí, parlem-ne una mica de tot plegat, Roser. Doncs bé, demà... Ja fa una temporada llarga, que s'està donant un canvi dins del que és l'educació canina, no? Hi ha algú més matisat que el que ja sabíem, que és el canvi dels collars d'orqui i de pinxos, el premi, el Frankfurt, però estem matisant una miqueta més d'uns mesos que aquí, i demà hi ha una xerrada molt, molt interessant, que ha muntat els grans de l'educació a cotxeres de sants, i on ens trobarem la majoria d'educadors que volem abordar aquest canvi, no? I què és el que fareu? Què s'hi farà allà? De fet, la xerrada es titula així, tal qual, propostes per canvi. Per fer una miqueta al repàs d'això, precisament que comentava a la Roser de com han anat canviant una miqueta l'educació en els últims 10 o 20 anys, aquí a Europa, i per mirar d'entre tots buscar alguna alternativa que ni sigui, ni només donar colleixes, ni només donar premis. Seria trobar una alternativa més natural i més normal. Com per exemple, podem posar algun exemple, d'una xerrada que pot anar en la cosa? Mira, l'última secció que vam fer, la setmana passada, que la vam fer amb mi, ja vam parlar una miqueta, el tenint en compte, per exemple, les etapes dels cadells, hi ha molts problemes, quan el gossi és adult, que tenen molt molt molt a veure amb cosetes que no s'han fet bé, o que s'han corregit massa, o que s'ha estat massa sobra, hi ha una cosa que hem de tenir en compte. O sigui, quan hi ha un B.B. a casa, un nen, un nadó, no hi ha cap problema per entendre que fins que aquest nen no té dos, tres, quatre, cinc anys, deu anys, l'exigència ha de ser baixa, no? D'acord, a l'edat que té, en canvi, un gossi, amb dos, tres mesos, ja se li volen exigir una sèrie de coses que estem parlant, com si fos un nen de tres anys, i no donen bons resultats. A vegades la gent no teniu prou paciència amb els gossos? Sí, generalment sí, tots, eh? Jo em penso que inclúïts nosaltres dos, vull dir. Vull dir, costa, costa. Clar, no tenim paciència entre nosaltres, però costa també, jo et diria una miqueta, per la desinformació que hi ha de cara al goss, o de cara a l'animal en general, en aquest tema, perquè pensem això, que el goss, des que ve a casa, ja sap quines són les normes de casa, què és el que s'ha de fer i què és el que no, i el goss, realment, fins i tot, que no et passa una etapa i hi hagi un goss madur i adult, no li podem estar demanant ni exigint certes coses a casa, perquè realment no està per aprendre això. O l'exigència de ser no en el grau, en el grau de l'edat que té, que és el que sol passar, que ens passem, ens passem. Mireu, ja que esteu aquí, a mi m'agradaria preguntar-los, perquè ara s'acosten uns dies que no sé si són, perquè clar, jo no tinc gos, ja ho sabeu, vull dir que sempre és el mateix, no sé si són complicats o no pels gossos, dinars de Nadal, les festes de la nit, sopes, amunt i avall, arribant al rei, el Paranúel, clar, és una mica... trenca una mica la rutina de l'any pel goss. Correcte, ho has dit molt bé. És que porto un any escoltant-vos. Quin és alguns consells que podem... Jo per començar, sí que et diria, la pregunta que ens has fet quan hem començat de que no hem portat cap gos, una miqueta aniria per aquí la resposta. El que hem de fer en aquest sentit és protegir una miqueta el gos i intentar que canviï menys la seva rutina diària. O sigui, sí que hem de rebre visitació sin aquestes dades, perquè ve gent bé família, que no veiem molt i tal, però podem protegir el gos en el moment que, per exemple, si arribem, esperem que vinguin 15 persones a sopar aquest dia, deixem el gos a una habitació tranquil·lament, amb una joguina, que es pugui relaxar durant una estona, abans que entri en les visites, ja rebre les 15 o 20 persones que rebem, perquè segurament serà molta excitació per ella. Estar serà molt... Estarà pujant, anar pujant, anar pujant. Per tant, mentre arriba la gent, millor tenir-lo tranquil i tancat en una habitació. Sí, no en recordo que ella estigui a gos. I que ja... I de fet, si podem estar, són diverses persones a casa i algú es pot quedar amb ell una estona. Molt millor, sí. I que el sigo de 10 minuts que comença a arribar la gent estigui amb algú i que estigui entretingut, i en el moment que ja està la cosa més tranquil·la, i tothom té el supòsito de la taula, que surti el gos a saludar. O sigui, ara hi ha un moment pel gos. Sí, sí, sí, correcte. I tant, i tant. Però és que si li afegim l'excitació de la gent que arriba, que facis mesos que no veiem, a la que hi ha el gos i a la nostra, allò és un caos a casa que realment nosaltres ho podem tolerar, però el gos arribarà i dirà, ostres. No, no, clar. Apareix una cosa des que normalment no arriben els 15 de cop, que dius, mira, si arriben els 15 de cop, ja passem el moment i ja està. Però no, és un compte gotes de gent que va venint, inclús hi ha gent que no ve dinar, però ve després el cafè, tenir un compte a tot això i donar-li el temps al gos perquè ho accepti. I algun regal, perquè, clar, potser el pare i Noel també... Sí, a casa meva. Cada any, cada any. Si s'ha portat bé el gos durant l'any, el rei potser també li fan alguna cosa. Home. Quins regals podem aconsellar a la gent que el gusta per dur? N'hem parlat algun dia de cosetes joguines interactives, si econòmicament anem bé, que són per fer-los pensar, però s'han d'allegir les instruccions i són per fer amb ells. No és per deixar-li el gos i que el gos els faci, és perquè estiguis d'un vell. Potser és per gossos? Sí. Com va, això? Solen ser unes taules, o unes caixes, on hi ha uns caixons per estirar, o hi ha unes peces per aixecar, i sota de la peça o dins del calaix, el que s'hi fica és un premi, o ve a menjar, o ve a una joguina que li agradi molt, una altra opció és un con, o una joguina tipus con, que són aquestes que n'hem parlat algun cop, que se'ls hi pot deixar també en aquests moments del dinar, que fiques menjar dins, i el gos se'n trateia a treure'l, i només el fet d'haver de pensar com treure'l d'allà dins, és una bona joguina també. I després també hi ha el tipus de joguines que podem fabricar nosaltres mateixos. Correcte, que també és molt... i tal com estan les coses ara amb crisis i tal, és molt més assequible. Una cosa és que ja tinguem a casa, que no pensem donar-li una utilitat molt pràctica, que ja estan practicant per tirar-lo a brossa. Com, per exemple? Caixes de sabates, empolles de plàstic, un cimfint, pràcticament, amb qualsevol cosa i imaginació. Aquesta t'agradarà, els rotllets del paper de vàter? Correcte. Ah, sí, com podem fer una joguina pel nostre gos o gossa amb el cartró de paper de vàter? El de paper de vàter, a mi, em queda petitó, perquè les gosses que tinc són molt llestes, les gosses, les pavilades, ja em queda petitó. El paper de cuina. El de cuina, correcte. I llavors el que faig és etxafoer la punta, fi començar, etxafo, fi començar, etxafo, i llavors va quedar allà com un entremat de cartró que han d'anar obrint, poc a poc. Ah, i quins menjar poses? Doncs mira... Per ni el dol. Sí, per exemple. I ja em sembla que hem parlat algun cop, també, dels aliments prohibits, mentre no sigui ceba, no sigui all, no sigui res picant, o molt graixós, el graix tampoc, els fruit sex, tampoc no els hi van gaire bé. És que avui estem fent com una manera de màximix de totes les seccions. Sí. Aquesta veu aquí, fem un resum també a l'any, a la nostra manera, que també vull aprofitar per comentar que en pocs minuts per arribar a les 6, però que si algú ja ens estigui escoltant, que vulgui trucar per preguntar qualsevol cosa, home, avui és el dia, eh? És el dia, sí. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I, a més a més, avui, de forma excepcional, veuràs el vídeo de vosaltres o què, però tenim dues entrades per anar a veure Peter Pan el musical, els entrecomerciant les arenes de Barcelona, que estan allà a l'Espanya, al Barri de Sants. Per tant, si algú vol preguntar qualsevol cosa sobre el tema de gossos, o que li passi amb el seu gos o amb el que sigui, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio 2B. Bon dia. Bé, doncs també, un dels altres temes que hem anat comentant, aquí, al programa durant totes les setmanes, amb els nostres educadors caníens particulars, És el tema dels cadells. Sempre fa molta il·lusió quan tens un cadell entre la mà a les mans o per primera vegada es regales un gol. És habitual en aquesta època més que arribi el cadell i d'aquí tres o quatre mesos estigui fora de casa. Per cert, la gent també n'està veient a través de la webcam, de radioesbert.com, i llavors hi ha alguns comentaris, com per exemple el Manel Roig, que diu que sou veia cracs, després un que es fa dir peluts, que diu el chat, Albert i Rous, que sou uns cracs també, que potser és el mateix, que ara està molt bé. Gràcies per escoltar-nos, Manel. En fi, el tema dels cadells, que ara potser sí que estem en època, que arriben amb moltes famílies o per regalar-nos. Jo, mira, em sembla que va ser el primer programa justament que parlàvem d'educcions, perquè també s'acostava Nadal. És simplement, abans d'entrar-lo a casa, tenim molt clar si realment tenim temps per tenir-lo a casa, si tenim temps per passejar-lo i per dedicar-li, almenys el primer any, any i mig, que és quan més dedicació necessita, si és aquest temps, si no hi és, més val que deixem el gos per una altra època. És preferible no tenir-ne, tot i que jo sempre penso que és millor viure en gos, però és preferible per ells no tenir-lo si... També, la consciència de la... Ja no tant de la rasa de gos que agafarem, sinó com de la mida del gos que tindrem. Podem anar a veure un gos i quan és petit, tots són molt macos i tots tenen més o menys la mateixa mida, el mateix pes, però si vivim d'una determinada manera i tenim un mestint, hem de tenir clar que d'aquí dos anys serà un mestint de 70 quilos. No serà sempre un cadellet de 300 grans. És important perquè hi ha molta gent que es pensa que tota la vida seran així. Sí. I no. De fet, és com menys duren. La naturalesa s'ha fet de tal manera que l'etapa de cadell els dura dos anys. Nosaltres fins ja parlàvem abans de 10 o 12 anys, encara som nens. Un cadell, els any i mig, a partir de l'any i mig ja comença a ser adolescent, ja comença a deixar idees de nen i tal. Tenim un any i mig, que depèn de com ho mirem. Sembla molt perquè, ostres, quanta feina en un any i mig he de fer moltes coses, però realment un any i mig passa molt ràpid. És fer les coses bé, un any i mig, i tenir 15 anys d'un gos fantàstic, de poder-lo portar a tot arreu i de poder fer un munt d'activitats amb ell. Que per cert, ara m'ha vingut un flaix al cap d'aquestes coses que passen, i és que hi ha certes exposicions que van per tot Europa, amb gossos molt petits, molt petits, que són com cadells o minis, o que no creixen. Això què és això? Això són una miqueta el que hem arribat a crear. Això t'ha creat? Genèticament. Genèticament està buscat per alguna raó, que algú m'hauria d'explicar encara per què. Sí, de fet, el gos és un dels animals més fascinants en aquest sentit, perquè és una mateixa espècie que té tamanys i formes completament diferents, i tipus de pelatge, i tipus d'un xigo d'aigua que no arriba a un quilo, fins a un gran denès que podem trobar de 50 i 70 quilos. I és la mateixa espècie, continuen sent gossos. Fixa't fins a quin punt és forta la... Com es diu això? O sigui, la interacció de l'home sobre aquest tema, que fa, no sé, 100 anys, 200 anys, hi havia, doncs, quatre races, a lo millor, que eren purament de treball. O sigui, hi havia el gos pastor, hi havia el gos ramader, hi havia... Ah, sí? No hi havia d'anar races fa anys? No, no, no, no. Això és molt curiós, no? No, no n'hem parlat i és interessant, també. Hem de pensar que, per exemple, hi ha races que estan derivades d'un altre race, que ja la vegada són cruzes, per dir-ho així, d'un altre race. O sigui, que ja estem buscant coses tan concretes i tan precises que a vegades se'ns escapa de les mans, però quan busquem, per exemple, el Bulldog francès, per dir-te un exemple, que es va buscar una determinada morfologia, per anar a una feina molt concreta, però no va mirar, per exemple, la mena d'anars que li quedava per respirar, el tipus de pell, moltes coses que venen associades a aquesta selecció. Ara, llavors, per això, per exemple, el Bulldog francès ronca quan respira, té un morro que realment no està fet per... No el propensis al·lèrgies, a més, també. Correcte. Per tant, clar, aquí selecció natural poca. Molt poca, molt poca. De fet, dins de les mateixes races, una rassa que a mi em va xocar molt el dia que me'n vaig a saventar, el Hatchpaper li deien, el Gran Basset, aquest de les orelles llarges, que és tot llarg i... El rastreator. Exacte, correcte. Aquest gos fa 50 anys tenia les cames llargues i era molt més curtet, la mateixa rassa, i poc a poc ha anat derivant, l'hem anat buscant, l'hem anat fent la selecció perquè sigui així. Bé, curiós, curiós, com també la intervenció de l'home negativa, en aquests casos. I com a dada, per curiositat també, vam fer un experiment per veure això de la selecció artificial en el gos, vam fer un experiment a Rússia amb guineus, però amb guineus salvatges, i vam començar a criar guineus, per veure en quantes generacions podien domesticar-se, i vam trobar que en 25 generacions la guineu tenia la cua en forma de com el gos, en forma així de com un porquet, diguéssim, recargulada, les orelles li queien cap a baix, el palatge començava a ser ataces com un gos. O sigui, per tant ja perdia tota la seva essència i la seva natural. Tenia un comportament molt més de gos i no tenia comportament de guineus. I ho hem de deixar aquí, perquè ja arriben les notícies de les 6. Moltíssimes gràcies a Albert, que a Pepe i Rosé, Arx, per haver vingut al programa. Moltes vegades a tothom. Igualment, bona sortida d'any, i ens tornem a escoltar per telèfon d'aquí una setmana. Sempre que es mai es equivoquin. Sí, si no, mira, tu m'ha encantat acuerre-ho vist. Igualment. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, David Navarro i Ramon Company. El candidat a la Presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha iniciat el debat investidura que se celebra avui i demà al Parlament amb la firmació que a Catalunya ha iniciat una transició nacional cap al dret a decidir per que a Espanya hi ha una involució autonòmica. Mas ha reiterat que la consulta es farà buscant consensos i garantint un procés negociat. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, Artur Mas. Ha fet un discurs de poc més d'una hora en què ha obert les portes del govern, els grups que estiguin compromessos amb els objectius de transformació de la realitat i amb el dret a decidir. Un oferiment que segons ha dit estarà amb peu al llarg de tota la legislatura. Vaig oferir després de les eleccions un govern de més ampli aspecte, un govern que vagi més enllà de Convergència i Unió. La duresa de la situació i la magnitud sense precedents als reptes els que hem de fer front aconsellaven, crec jo, fer aquest oferiment. L'oferiment segueix en peu i seguirà en peu durant tota la legislatura. Mas anuncia la convocatòria d'una cimbera amb els grups parlamentaris que ha recordat les línies mestres sinfranquejables en què han de marcar el futur de l'estat del Manestar. El portaveu socialista Maurici Lucena ja ha reaccionat i ha atiljat de feble el discurs de Mas. Així mateix, segons Lucena, s'ha iniciat un camí cap a la independència que el partit dels socialistes no permetrà que s'anomeni dret a decidir. Des de Madrid, el govern central ha desmentit que estigui planejant intervenir Catalunya, tot i que recorda que no permetrà que se sobrepasse la legalitat. Alberto Ruiz Gallardo és el ministre de Justícia. Sobre la possibilitat d'avançar la data de la consulta sobiranista, Esquerra Republicana ha deixat avui la porta oberta a fer-ho si el govern espanyol segueix ho fa en Catalunya. El govern espanyol ha reclamat el servei d'ocupació de Catalunya que convoqui cursos de formació en castellà en un escrit enviat al SOC. L'administració ha estat a l'alerta que, si només es fan en català, s'infringeix la llei. La secretària d'ocupació de la Generalitat, Esther Sánchez, ha dit que es tracta d'una estratègia per evitar pagar els cursos. És el profund desconeixement cada nou manifesta. Madrid respecta el que són les polítiques d'inmersió lingüística. I, per tant, en aquest sentit, nosaltres no podem més, com dic, desaprovar o lamentar aquesta decisió, que espero que, evidentment, no pretengui ser una pantalla o una excusa per deixar de finançar la comunicatòria de foa, i, per tant, per deixar de finançar els programes de formació. Sánchez ha recordat que Madrid encara no ha transferit els 191 milions d'euros per pagar polítiques actives d'ocupació que corresponen aquest 2012. Previsió del temps. Jordi Mirall, és bona tarda. Hola, bona tarda. El sol protagonista avui arreu de Catalunya amb unes temperatures que continuen sent agradables. I la previsió per demà, primer dia de l'hivern, que començarà a les 12 i 12 minuts, vindrà marcada per les temperatures una miqueta més baixes, però que pujarà ni força de cara al cap de setmana. Per tant, demà, sola a tot Catalunya, amb alguns núvolsals més abundants al Pirineu, de vegades es totiga aquest descens a sotrar més el matí. Farà més fred, ens hauran de brigar una mica més amb alguna boire cap a l'interior, de dia amb bien agradable com el d'avui. Disaptapuja en les temperatures amb sol i amb alguns núvolsals, algunes poblacions del sud i de la costa. Arribaran fins als 20 graus, i diumenge pujarà en més les temperatures i l'ambient serà força solellat. Esports en xarxa. Bona tarda, els parlar, David. Amadro Alvars ha confirmat que Tito Vilanova ha estat operat aquest matí segons la planificació prevista i l'anificació prevista d'un tumor a una glàndula salival. La paròtida, el tècnic, estarà ingressat entre 3 i 4 dies i després seguirà un tractament de químio i radioterapia durant 6 setmanes. D'altra banda, en el pla es portiu el Barça Sanfrut del Milen, els 8 anys de final de la Lliga de Campions. El partit de Nades disputarà terres italianes el 20 de febrer i la tornada del Camp Nou el 12 de març. El milenista Boián Kérkic tindrà l'opció de tornar al Camp Nou. Escolta'm una altra jove catalana al Milen, Adrià Carmona. El mig campista valora a la xarxa l'enfrontament contra el Barça. El Barça és favorit, però amb el futbol mai se sap, no? El íntegre Maurínio també no era el favorit i amb 20 minuts a San Siro el va poder eliminar el Barça, no? I avui a les 10 de la nit, l'espanyol rep el Deportivo de la Coruña. En partit de Lliga, els catalans són penúltims i els gallecs Ques, el tècnic màxica Javier Aguirre, té tots els jugadors disponibles amb l'absència del portè Cristian Alvarez. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí una hora se celebra el ple municipal del mes de desembre, que tractarà l'aprovació inicial del pressupost de l'Ajuntament de Sant Just per l'any que ve i també es farà l'aprovació definitiva dels impostos, ordenances i preus públics pel 2013. Recordem que el pressupost per l'any que ve en Sant Just és de 21.150.000 euros, que són 110.000 euros més que el 2012. Aquests dos punts econòmics s'entraran l'hora de daliar el ple, però també hi ha altres qüestions destacades, com ara que els 17 regidors i regidores tractaran l'aprovació de la supressió de la paga de Nadal, una mesura impulsada per reial de Cret. També està prevista aprovar un suplement de Cret per aplicar polítiques socials, altres talvis celerials derivats de la vaga del 14 de novembre, i es tractaran dues emocions, una que presenten els 3 partits de govern, PESACI, iniciativa i Junts per Sant Just, per demanar el compromís de l'estat amb el servei local de teleassistència dels ajuntaments. També es posarà sobre la taula la van projecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, la llei vert promoguda des del govern espanyol, i el ple municipal del mes de desembre serà avui, d'aquí una hora, com dèiem, a la set de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament. Els treballadors de l'Hospital Sant Junts d'Espi i Moisés Brogi porten una setmana tancats al centre mèdic com a protesta per la retallada de l'ensenitat del govern català. Dijous passat els infermers i infermeres van començar una tancada a l'hospital, que encara avui s'allarga, i que plega cada nit al voltant d'una quarantena de persones. És una de les protestes que també estan fent a d'altres hospitals catalans, com ara l'Hospital de Sant Pau, el Parc Taulí, i l'Hospital Clínic. L'inici del tancament els treballadors van emetre un manifest conjunt, presentar-se pels indicats sats, i demanant que la Conselleria de Salut replanteixés la política sanitària que resta aplicant, perquè considerem que només rebeix per agravar un sistema que era eficaç i eficient. Abans de la tancada, per demà a la tarda, també preparen un acte simbòlic de protesta, on conviden a sumar-se a la resta de la ciutadania. I acabem aquest vullet i parlant dels contrapastorets de Sant Just, que s'estrenen demà i es faran també diumenge. S'han venut ja més de la meitat de les entrades, des de la que la Taneu esperen encara vendran més els mateixos dies de la tequila abans de les funcions. L'estrena, com dèiem, serà demà a l'obra estítula esteu, els contrapastorets de Sant Just, els ha escrit Pep el Venell, i els dirigeix Roger Cónsol. Recordeu que el preu de les entrades és de 6 euros pels adults i 5 pels nens de manera anticipada i 8 pels adults i 6 pels socis de la Taneu i 5 pels públics infantils si es compren el mateix dia de l'obra. L'horari serà demà a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda. A partir de les 7 del Sant Just notícies, edicio Vespre. El Museu òkber de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindréu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu òkber de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 9-3-3-4-2-3-5-3-6 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de cornellar, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu òkber de les Aigües, on vius l'aigua, on l'aigua viu. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just desvern. Habitatges en plaça de parcament i tres té des de 133.000 euros i baïnclós. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just desvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluit. 54 habitatges de protecció oficial de rècid general, de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límida per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93.470.79.30.93.460.79.30. El Museu òkber de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu? Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu òkber de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 93.342.353.6 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu òkber de les Aigües, on vius l'aigua, on l'aigua viu. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7,5 a 8. El condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. El programa Menys Paradoxes Temporals. Les imprudències el volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. Generalitat de Catalunya. Esqueria aprochar esta ocasión para saludar a los oyentes de la peña del Morro. Es un programa que merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Muchachada, no hi! No hi! Bona tarda, són les 6 i 12. Una hora de la peña del Morro. Gràcies moltes gràcies per escoltar-nos. Des d'ara i fins a la set parlarem amb el Roger Cónsult, una estona que està acabant d'ultimar els pastorets de Sant Just d'Esvern, que per primera vegada i després de molts anys es fan a la Teneu de Sant Just. Ell és el director i està acabant de fer els preparatius perquè es trenen demà a les 8 del vespre. Això serà aquest diumenge, però abans de tot plegat, perquè a més a més parlarem amb l'Arnau de Llibres, que serà el final del programa, avui tenim una convidada que fa un parell de setmanes ha estrenat un nou programa de ràdio aquí, a Ràdio d'Esvern. M'agrada molt. Tot un món de moda. Amb Mireia Redondo. Mireia Redondo, bona tarda. Ets tu aquesta, no? Molt bé, cada dijous a dos quarts d'avui. De fet, avui també fas programa d'aquí una hora i quarts aproximadament. Bé, et has estrenat fa un parell de setmanes. De què va aquest tot un món de moda que tampoc cal ser gaire llet? No, per descobrir-ho. Va de neveres i frigor... No, és broma. No, va de... com m'he dit, tot un món de moda. És com volem indagar dins de tot el que comporta aquest món de moda, que a vegades, des de fora, sembla molt frívol, una mica difícil d'entendre, i dins dels procés professionals, si no has estudiat una carrera o agorrelacionat amb el tema, sembla que no puguis entendre. I, en principi, volem un primer de tot acostar-ho, la gent que li agrada, que potser vol també ficar-se una mica, i acostar, per exemple, des dels primers conceptes més bàsics, per això tenim el diccionari Outfit, des del Paisley, que acabem de estar on comentant. Ara parlem de tot plegat, perquè clar, hi ha moltes coses normals i de carrer, se'ns escapa. Però de totes formes, tu tens alguna relació amb la moda? Has treballat alguna empresa? No, la meva, l'autodidacta, perquè no... No, no, no tinc cap tipus... La meva tieta té una botiga de roba, però és de poble, també. No he estudiat cap tipus de... Aquí se'n just? La teva o no? No, amb molts erregs. Aquest programa, tot un món de moda, que a més també té pagina web, que us convidem a veure-la, totunmondamoda.com, que jo l'he estat xafardejant una mica. Ben fet. I la veritat és que està molt bé, està molt ben explicada, hi ha diferents accions, es pot escoltar el programa. I aquí és una nova jo, perquè hi ha aquest diccionari Outfit. Outfit? Què vol dir Outfit, no? Comencem per aquí. Per clar, tu al programa també tens col·laboradors i col·laboradores, que parlen de moda, expliques les coses, activitats de gent i tal. Però a mi em sorprèn això del diccionari Outfit. El diccionari. Clar, és que allà estic en un món de la mort, és molt anglès, no? Encara no he de definit Outfit, potser. Crec que em queda pendent. És la primera que hauria de fer. Has definit Teplum, Vi, Paixli i Coolhunter. Digui, home, això és... Això ara t'ho explico. Però, bueno, Outfit és una paraula... Sí, és que totes són, gairebé són totes, angleses, perquè on eixen a Itàlia, on eixen a París, on eixen a Londres, i per entendre, a l'aniva internacional, han de creure una paraula en anglès, i les paraules són en anglès. Outfit vol dir... En general, vol dir vestimenta. Vestimenta, eh? Conjunt de roba, per exemple, el teu Outfit d'avui, doncs seria a Texas, no et veig de les sabates, però vaig, per exemple, un Outfit casual, per exemple. Vaig casual, l'avui. Sí, còmoda, però... A la gana, una mica. Clar, gràcies. Tots aquelles persones, que quan vas a escollir la roba, que et posaràs... Tinc un dilema. Estàs mitja hora o una hora? Bueno, intento pensar el dia anterior, perquè jo... El dia anterior? Què dius, ara? Tu al dia anterior ja estàs pensant quina roba et posaràs? Sí, perquè a vegades, inclús fent això que has dit el dia... Bueno, el dei i griega es diu DIY, i vol dir do-it-yourself. Exacte, ara t'ho explicaré, si vols. Sí, hi ha podré moltes coses. Tinc molts cops fent coses d'aquestes, em poso un llit a dormir i no sé, estic... La típica mitja hora que estàs mirant el sostre, que no estàs pensant les coses al dia, amb el que has de fer demà, i entre d'altres, us penso, mira, això que he fet avui, que jo he enganxat això. Mira, em podia combinar, doncs no sé... Qualsevol, puc posar-me aquest coi de camisa, amb això a sobre, puc ficar una ofanda, i a més a fer aquestes botes, o provar un bamba, saber com queda i... El teu armari deu ser el de Pretty Woman, no? Bueno, no tan gran, però he acumulat molta roba de molts anys. Quantes sabates tens? Uns quants bastants, de parells. Més de 30 parells? No, no, més de 30, no. No sé si... Em faria mal, inclús, tenir més de 30 parells. No sé si hi ha molts programes de moda, per ràdio. Per ràdio, personalment, no en conec cap. No, a RACU, crec que no. Em sona Catalunya Radio, tampoc. Catalunya Radio... No em sona. I altres ràdios... A nivell nacional, tampoc, no em sona que... Potser estaríem parlant de l'únic programa de moda de ràdio del món, no? Igual a alguns inclueixen una secció que parlen una mica, però jo crec que a mi munt diat sóc l'únic. Bé, doncs escoltem com sona aquest programa, perquè tu mateixa vas definir la paraula pasley o pasley. No sé com s'ha de pronunciar. En aquesta secció del diccionari Outfit, que aprendrem coses molt cools, què em sembla? Pasley. Què és el pasley? Pasley. Doncs és un tipus d'estampat en forma de llàgrima corbada. L'àgrima corbada, eh? L'àgrima, com a corbada. Històricament, tot de començar a Escòcia, un municipi gran, de fet, és el més gran d'Escòcia, que tenia el nom de pasley, van començar a produir aquest tipus de teixit amb la llàgrima aquesta repetida com una senefa, com un estampat. I d'aquí es va convertir en un tipus d'estampat típic d'allà, i, a l'hora, va fer com un més fàcil l'exportació d'aquestes teles. Tot i a ben escoltar allà, l'increment de la demanda, i a més de necessitat de baixar els costos de producció, vam fer que fes que haguessin de traslladar o diversificar les fàbriques. Ara no es produeix només l'Escòcia, ara es produeix a la Índia, per exemple, el Brasil, es comercialitza el Canadà, a Austràlia, però avui en dia és una tela que ens podem trobar a qualsevol lloc, però originalment va néixer a Paisley, a Escòcia, cap al 1930, al 1940. Bé, doncs aquesta és una explicació de... Sí, sí, una explicació de pasley, i cada setmana tu vas explicant coretes de la moda, i paraules així, com rares, com deien, totes són angleses. Com a la primera, la peplum, aquesta. Incluso tinc a mi que ja s'ha quedat com amb broma de dir el peplum, jo tinc una de la samarreta peplum, i igual me la poso, i és la broma de la nit. Però què és, què és, peplum? És el nom, com es defineix la samarreta, si entres dins de la guèdia, hi ha unes fotos, és una samarreta que és entallada, just una mica més sota el pit, i llavors sobre, com una flor, i llavors fa que marqui molt la silueta femenina. Ah, sí? Ostres! Queda com... Queda bé. Queda molt bé. Queda molt bé, estimant les fotos molt boniques. Però clar, diuen peplum i dius com? Jo pensava que era un tipus de flor. Sí, sí. No ho és, també, no ho sé, ho hauria de descobrir. No, no, creus que hi ha moltes coses de la moda que efectivament es coneixem? Tu ets una afeixió amb víctim? No ho sé. Potser començo a ser-ho, però encara no m'hi considero. Jo crec que sí, i no et conec. Ah, vale, doncs llavors. Llavors, si em diuen que no em conec gaire? No, no ho sé, però ho dic perquè... Home, m'agrada molt. T'agrada molt la moda. M'expruto, cada dia miro centenars de blocs, descobreixo... Centenars de blocs? Sí, segurament, centenars, sí, sí. L'altre enganxada? Sí, per mi és un... Bueno, mira com aquí que li agrada, no sé, donar menjar... No, no, però això és important saber-ho, perquè segur que el programa diu... Aquí ens està explicant què, doncs mira, una persona que sap molt del tema. Per cert, que també hem seguit una mica per Twitter. També. I la majoria dels teus tuit són en anglès per no dir que hi hagués tots. Sí, els de la fotografies, sobretot. Molts, la majoria. Sí, potser també a Instagram... És que, clar, és una manera d'arribar a més gent. Llavors, clar, tot i fer el programa en català amb moscops, intento fer-ho en anglès perquè per tenir més visites, o perquè també hi hagi gent que pugui veure les fotografies, per exemple, d'això del Do It Yourself, que són tècniques com per donar-hi una segona vida a la teva roba, doncs, clar, amb les fotografies, a vegades no calles dir-se el text, i doncs potser hi ha gent que no sap en català, no ho sé, però a vegades, per exemple, d'Austral i de Canadà, doncs, en un futur m'agradaria fer la pàgina en anglès. No estava pensant. Ara ja està, ja sabeu que deixo la cap. Ara hi ha una altra cosa a fer. Ja, hem fet la tota en anglès. Clar que sí, que, per cert, jo volia preguntar-te, ja que estem en aquests dies previs a Nadal, que ja tenim tots els diners familiars, els supes, Nadal se n'esteva cap d'any, com hem d'anar vestits per anar... per anar bé, elegants, i no dir... i no provocar el comentari de... Òstima, com va, que és tot bé. Com va, de queda? M'has arreglat? O que sembla una arbre Nadal? Perquè, clar, hi ha gent que confuna elegància, amb una ben vestit, em porta tot el que tens armari sobre. No cal, no? Això no cal dir-hi. Hi ha gent que es posa de tot, que es posa collars, que hi abraça la metge, no paga... De elegància, a vegades està amb la simplicitat. Potser no cal portar, no ho sé, doncs dos collares de neis, pulseres, tot de complements, sinó que, no sé, a mi, per exemple, no m'agrada vestir més senzilla, potser peça pantaló o peça samarreta, tipo peplum, per exemple, de color negre, amb alguns brillantets o alguna cosa, i portar algun tipus de complement, tipo... no sé, per exemple, algun collaret, així que sigui llarga, resalti, o que li donem toques a la samarreta, alguna pulsera... Tipus tos, per exemple? Jo no soc gaire de marques, de veritat. Soc més de... o fer-m'ho jo mateixa, o trobar-ho per botigues del Born, de Barcelona, botigues de... no de marques. No de marques. Que no sigui el que porti tothom, tampoc, perquè... Perquè ara, com està? Jo estic molt peix en aquest tema. Com està la moda? Quina és la tendència que es porta ara? O què arribarà pels propers mesos? Perquè també hi ha molts regals aquests dies, i també hi ha molta gent que... el típic jersey, no? El típic de camisa o... La típica peça de roba que sempre cau per aquestes festes, i per Nadal. Per cada ve, un bon regal, en aquest sentit, ara què és el que es porta? Les porten molt els jerseis, amb tipus d'entronges, blaucells... Sí, amb tons pastels. Sí, sí, amb... perdó, perdó, eh? No, no, jo t'ho vaig... Així, a pròxim dia, comences a dir, portes una samarreta pastel, un to pastel molt maga, jo us diria, mira... És l'objectiu, eh? És d'anar-te'n senyant. T'has d'anar molta feina, ja t'ho dic ara. De dues formes, què és el que... per cada ve... Clar, a veure, depèn de l'estil de la persona, a la que li has de regalar, perquè... Per exemple, ara es porta molt... T'has d'anar de... una mica... que ho vull, per dir-ho d'una manera, tipo, botes amb xapes, amb punta una mica de punxa, botes baixes de... fins al... fins al turmè, i amb una mica de taló, però no gaire... Sí, exacte. No, no, no. Tipus faruès, sí, d'aquest estil, caçadores de cuir negres, sobretot amb moltes xapes i coses... Això, t'atxueles? És a dir, t'atxueles? Molt t'atxes. T'atxueles, en català. T'atxueles? Sí. I els ombros, els cols, les manies, coses que... que sigui com un contrast entre, per exemple, una caçora negra i l'estatxueles enganxades aquí a les... I això per noi i noia o només noi? Jo domino només el que seria el sector femàni. El sector masculí, hi ha varietats, igual que hi ha de gama de culós, a dir... Però és que per... Em sembla bé tot el que ens regalem. Clar, és que el problema és aquest. Clar, és el gran problema, que... Els nois, o sigui, ens sembla bé, ens agrada. No, depèn de què, però ha de ser molt extrema per a Dinoport. Si la nostra parella ens regala alguna cosa, és com... Vale, gràcies, carinyo, m'ho posaré, no? Llavors, sempre t'has de posar perquè ha de bé. És complicat, perquè com que no direu que no, o per almenys, no ens ho tireu pel cap, doncs suposarà. En canvi, regalar una cosa a la noia, hi ha costa més. Per què us sou així de punyateres? Mira, cada escut el seu estil, tot allà filat prim i... No sé, de vegades les noies també veuen que ens movem a les tendències, doncs, depèn de quina època, potser jo fa molt de temps que no porto res de color rosa, però res. No sé, ara en Udicara, però igual d'aquí mitjana, et dic, oi, mira, ara que has portat el rosa, i no paro de comprar-me coses de color rosa, no ho sé, saps? Vull dir, clar, també van funcionar la estació de l'any, del que ve, del que vindrà, del que tens a l'armari, perquè a vegades les atirà molt de... Ai, mira això, mira, tallo això, l'hi fico, això per allà, i faig un duet, yourself. Clar, ara en parlem d'això, perquè és una mica com obrir la nevera, també. Si tinc aquí quatre cosetes, a veure què em puc fer. I el duet, yourself, de fet, per la gent que no estic escoltant, des de fa poc, estem parlant ara amb la Mireia Redondo, que fa aquest nou programa tot un món de moda, de moda, lògicament. Aquí a la ràdio, que dius, a dos quarts d'avui del vespre, i fins a les vuit, mitjoreta, està passant molt bé. I jo et volia preguntar això del duet, yourself, que les sigles són D-I-I-G. Du-Ai-Uai. Du-Ai-Uai. Bueno, pots dir. Que abans has dit D-I o, bueno, s'acceptes. Jo ho llegeixo D-I. Ah, vale, D-I. És pitjor, encara. Clar, és a dir, així com llegir per sigles. D-I-Y. Sí, D-I-Y. D-I-Y. Exacte. D-I-Y, que és un dia que estàs tan bé. D-I-Y. D-I-Y. Què vol dir això? Du-it-yourself. Tal qual, fes-ho tu mateix. És com... És com patchwork. Bueno, patchwork seria un tipus de do-it-yourself. Hi ha, per exemple... Avui hem anat panjant avui dos. Estàvem emocionadíssims. Fem du-it-yourself. Hem fet tres o quatre, encara n'hi ha més per panjar. És com donar-li una segona vida a peces de roba, o sabates, o pulseres, o barrajar pulseres amb jerseis o sabates amb teles, que no sabem què fer, barrajar-ho i crear una peça que ja teníem, però amb un estil propi, com siguéssim, perquè l'hem dissenyat, o redissenyant nosaltres. Per exemple, avui hem fet un d'unes sabates de taló, que la part... Quan dius nosaltres, aquí et refereixes. La meva germana és la principal col·laboradora del programa. No ve qui, físicament, a parlar, però... Sí, deu-hi un telèfon. L'altre dia va trucar i és la mà esquerra, a l'hora de fer els DIYs. Sempre està... Fica a les mans, jo faig les fotos, ella doncs ajuda el clucar-ho. La indústria tèxtil, redondo, no? Sí, exacte. A punt de greu, una empresa. Molt bé, doncs si voleu saber una mica més de moda, ja sabeu. Cada dijous, a dos quarts d'avui del vespre, tot un món de moda. Mireia, t'agraeixo molt que hagis vingut al programa. Moltíssimes gràcies per venir. Una aplaudiment per ella. I bé, d'aquí una hora comença. Avui de què parlaràs, el programa? Hi ha algunes sorpreses. Per ediccionar-hi outfit i després algunes sorpreses. Ens pots dir la paraula? La paraula. La paraula, sense... No, així, encara té més entenc. Això vol dir que no ho sap, que no s'ha preparat. Mireia, moltes gràcies, que vagi bé. Va, tardes. Que a mi cap a dos quarts de vuit, dos quarts de set, no? Començaria la mira ja d'aquí al moment. Dos quarts de set del vespre i d'aquí els moments connectem en directe amb la Teneu de Sant Just, que estan fent els preparatius dels pastorets, que demà s'estrenen a les vuit del vespre amb quasi bé. Em sembla que un 80% de les entrades de la venda anticipada vanudes. Fins ara mateix. La setmèrcia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La següent sota el pont de la ciutat. La tercera, pensant el camí fet. I la quarta, somiant en com desfer-l. Mentre remogaven els bodells, llams i trons feien baixar el cel. La nit em para el sex, i l'estampesta dels lladres. No hi ha païs si es prou la païs. I d'aquesta manera, aprenc el calavera, la salta a frets i obri cantaus. La cinquena nit també ploguer, l'adrenalina prou té el seu encant. El sisè camí no se n'estigue, i per de la por del debutant. La setena nit es va confiar, i han sortit raulit i pantejant. Deva la reixa humida d'aquell fort de pa. Doixen d'armes i el blau llempegan. La nit em para el sex, i l'estampesta dels lladres. No hi ha païs si es prou la païs. I d'aquesta manera, aprenc el calavera, la salta a frets i obri cantaus. Entrar a comissaria en manillat, remogant dins un cotxe celular. La primera nit no va dormir res, i el vespre següent hi ha el carrer. La nit em para el sex, i l'estampesta dels lladres. No hi ha païs si es prou la païs. I d'aquesta manera, dos quarts de set del vespre en directe a la penya del Morro mentre escoltàvem el nostre joni caix particular, que és Roger Mas. La penya del Morro, cada tarda de cinc a set, a ràdio dels veus. Bé, estem intentant localitzar el director dels pastorets que s'estrena demà. S'han just uns pastorets completament moderns i contemporaniats, que es faran dues funcions, una demà i l'altra diumenge, però escrit per el Pep del Venell amb el títol Els contra Pastorets i dirigits pel Roger Consol. Però no trobem el Roger, m'agradàvem que també ell per parlar-ne. Però a totes formes fem un canvi de cromos i abans ens aprovem els llibres i d'aquí una estona ho tornem a intentar amb el Roger, que ens imaginem que ha de ser aliat fent els preparatius lògicament del dia abans de l'estrena d'aquests contra Pastorets a la Taneu de Sant Jordi. És per això que tot seguit rebem el nostre analista literari particular, que és l'Arnau Consol. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Arnau. Què tal, com estàs? Home, doncs aquí em nervis. Perquè, a més a més, em sembla que tu també... Jo no puc revelar el meu paper, però jo tinc algú a veure. Sí, és clar. El veurem aquests contra Pastorets. Això t'anava a dir? Quanta? Doncs, home, pots dir que hi ha 40 extras, i posa que això a les hores d'haver-me ser uns 12 de tot, o així és? O sigui que tu fas paper, tu no ets extra, tu és paper amb frase. No, a veure, jo només puc dir que el meu paper és clau, sense el paper que jo faig l'obra-cau. Mmm... Un moment, un moment. De fet, van estar tocant el Julio Manrique, per fer paper, però ell no podia, no em dius que... El mateix Julio Manrique diu que vagi l'Arnau, no? Això no ho sé, suposo que sí, però no és una cosa que tampoc no m'he preocupat de saber. Bé, doncs, escolta, d'aquí una estona intentarem localitzar el Roger, perquè... Ja el recordaré, perquè, clar, sabeu que ara tenim massat general. I res, a la set, hem de començar puntualment a la set general. Tu, Jordi, que ets home de teatre, també saps com a set general, les saps que mai va bé, però què s'ha de fer, eh? I és molt important. Escolta, mira, coses de la ràdio del directe, pots esperar-te un moment, Arnau? Sí, home. Perquè em sembla que hem localitzat el teu germà, de fet, que és el Roger, i que dirigeix aquests contrapastorets, i el tenim al telèfon Roger. Bona tarda. Molt bona tarda, Roger. Molt bona tarda, Roger. Gràcies. Bé, no et preocupis, perquè ens imaginem que deures està acabant de fer aquests preparatius. Com hem comentat fa un moment, es faran dues funcions d'aquests contrapastorets, una demà i l'altra diumenge, i ja s'han venut una mitjana d'entrades de, no sé si, 300, una barbaritat... Una 300, que hi ha un cultiu de notícia. Sí, sí, home. I els va dir directes a ràdio, amb el teu programa tan estimat. Moltes gràcies, Roger. La centrada de diumenge gaire més tan exaurides. La gent que vulgui donar diumenge, que no s'esperi a comprar-les diumenge. Jo vindré demà amb un pam de nas. Jo vindré demà, Roger. I ara, quan surti aquí, no vull dir el que faré, perquè si no la gent també ho farà i em quedessin centrades. Clar, però ja en segueixo. En fi, com deiem, l'estrena serà demà a la Taneu. La funció de repartir de diumenge l'obre es titula Esteu. Els contrapastorets... Esteu? Esteu. Com que és director, ja em corregeix. Els contrapastorets de Sant Just. Què vol dir aquest títol? Esteu? La cosa d'aquest Esteu és un leit motiu. Una cosa que es repeteix durant l'obra. Perquè tothom li pregunta al protagonista de l'obra, que en aquest cas es diu Josep, si una criatura que acaba de néixer és seva o no és seva. Això, si algú sap una mica d'història bíblica, només una miqueta, una miqueta sabrà que el Jesús de fa 2.000 anys representa, doncs no va ser fill de Josep, perquè no seria tan famós. És com que és tan famós perquè era fill de Déu, teòricament. És veritat, de fet, va ser... El Josep va ser el seu pedastre, diguéssim així, no? Podríem imaginar que Sant Josep tothom li podia preguntar... És teu, també, no? I Sant Josep devia dir, bueno, sí, però no. Com ho expliques a la gent amb aquella mentalitat tancada de l'època? Clar, que no era 6 euros fa 2.000 anys. I llavors, com que l'obra és tot respectuosa, és molt pedagògica, és molt divertida... Jo no em cansaré de dir-ho, són contrapastorets, però no antipastorets, d'acord? Són contrapastorets perquè juguen a la contària. Amb uns pastorets normals, el naixement és el final. Aquí és el primer que passa, el primer que passa és el naixement, d'acord? De fet, a partir del naixement passa tota l'acció. I llavors, doncs per això són contrapastorets. Que per això són contrapastorets, o no antipastorets. No, ja ho entenem, ja. El Pep Albanell és l'escriptor, va guanyar un premi de l'ESG, l'any 2005, i em era segura que l'obra tenia clar la intenció de crítica cap a les típiques actituds de la societat, com al racisme, amb elements moderns, i també ens pot avançar alguna cosa, Roger. Home, per exemple, doncs que l'obra no passa a l'Atlem ni a Nazaret, sinó que passa entre la penya del Moro, per exemple, d'acord? Escolta, ponent algun actor dius la penya del Moro? No, no, ja estima que no, es diu molts enjust, es diuen esplugues, es surten els cargolins. No, ho dic perquè es podria esperar fer un guinyo i fer veure que s'equivoca. Que s'equivoca dir la penya del Moro. Si ha d'anar bé, si ha d'anar bé, li poso una mica de diners del programa. A la CICco produïu l'obra. El diners? Què hem de posar de diners? Doncs jo t'anava al revés, que si produïu vosaltres el programa, si els contrapastorets produeixen, ja farem alguna cosa. Doncs escolta, Roger, ara com està el tema? Perquè tenim el teu germà, que també el tenim el telèfon, que serà molt bonic, perquè ell saps què passa? Que fa la secció de llibres, d'aquí uns moments... Ui, espera, que no... Ara hi ha hagut una flauta ben voluda, com aquella. No, es capeta tot, és que no podeu parlar entre vosaltres. La persona que va idear la taula està molt bé, perquè fa que no podeu parlar entre vosaltres, però no. Si us ha de dir alguna cosa... Fins i tot els llums la teniu, fins i tot estàvem a les foscues, que està multiment a unes coses d'il·luminació, d'enfocaments de focus i tot plegat. I ara ja començo a veure que hi ha diversos actes que han arribat, que estan vestits, per començar, doncs, l'afat general. A quina hora teniu les...? Va venir d'autor, va agradar molt, i a veure, doncs avui saps que els llocs que diuen que els d'afat general estan fets perquè és últim, malament. Evidentment, evidentment. A quina hora comença l'afat general? Teòricament a la set. A la set. I quarts, o sis. Però anem una mica com més alt amb el teat, una mica fora d'abris. Bueno, però ja és això. Quant dura l'obra, en total? En total, penso que hi ha uns 20 minuts de mitja part, i per tant, jo crec que una hora i 20, amb la mitja part comptada. Una mitja hora a la primera part i uns 25 minuts a la segona. Doncs escolta, Roger, molt bé, perquè a vegades hi ha pastorets que duren 4 hores i que es faten. Exacte, exacte. És real, no? Està molt bé. Per cert que l'altre dia... No sé si has de comentar alguna cosa sobre el tema, però estàvem parlant que els plugues de Llobregat ja fa molts anys que fan els pastorets. I tant, però més de 30, eh? Sí, i que fan una cosa no diré semblant, que tampoc és original, perquè s'ha fet ja en molts llocs, això d'adaptar els pastorets a l'actualitat del municipi tot plegat. Us heu inspirat amb els pastorets d'esplugues? No, la modernitat dels pastorets nostres. I la modernitat dels pastorets d'esplugues no tenen res a veure. Em sembla, perquè jo no he sigut mai espanyol dels esplugues, però l'èxit que tenen és brutal, que em sembla que fan 7 o 8 funcions. Una passada, si és una realitat. Una passada, i des d'aquí felicitats a la gent d'esplugues, que us organitzen aquests pastorets de fa tant de temps, és que em sembla que agafen un tec d'antíg, o sigui, el tec de folquitorres, d'acord? Com a base, i a partir d'aquí l'actualitat ve i va, va i ve. Si un any surt del Capità de l'Amèrica, surt del Capità de l'Amèrica. I si un any surt l'esrec, com doncs surt l'esrec, i si un altre any el dimoni és un d'aquí, doncs és un d'aquí. I no estic bien resientificat. No, no, aquest any, per exemple... No puc tu del Capità de l'Amèrica. Aquest any, per exemple, és possible que sorti el rei Joan Carles, no? Matar-lo a les fames, per exemple. Hi ha alguna cosa semblant aquí a Sant Justa, no? És que més que hi ha, és el text que és diferent. És l'exforç que és diferent, d'acord? El que sí, per exemple, que agafem i fem garrotins, també, o com hi dèiem aquí, nyucris o nyicris o nyacris o nyacres. Aquests versos cantats, no? Els versos que repassen l'actualitat de l'any i sí que agafem una mica de coses de l'actualitat. Per exemple, els defensors del poble i ciutat, els tractors del poble i ciutat, doncs si tindran sentit en algunes coses i l'apuc d'entre grocs i blaus, visc als grocs, fa cert... Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. No, no, no, no, no. És que sóc jo que et penjo a tu. Que ets groc! Perdona, perquè vol dir jo que et penjo, que et penjo. No pot ser que un programa com la Tenya del Morro sigui tan partidista. No partidista, és que la ràdio és blava, la ràdio és blava i canji, també. La ràdio és blava! I canji, també! La ràdio és blava! I canji, també! No, no, t'ho dic perquè, clar... Què hi ha, això? Què fas, que ets groc, tu? No, l'any que ve, tornant al tema, surti amb una currant de d'aquestes que cantem a la mitja part, això dels blocs. I a mi m'agradaria que l'any que ve entre festa major i pasturet, hi hagués relació amb això dels blocs. Qui guanyi té dret a fer alguna cosa als pasturets. Em sembla... Em sembla molt bé, molt bona idea, perquè hem d'anar fent... No, s'han d'anar fent aquestes coses, penso, des de la meva opinió, per fer poble, fer xarxa, també, i que no només quedi per la festa major, també, no? En altres punts de l'any també es puguin recordar això dels blaus que està bé. En fi, Roger, ja no en molestem més, perquè segur que esteu molt enfainats amb tot el tema de les llums. Per cert, ens pots dir algun personatge il·lustre de Sant Just, que hi participi, que conegui tothom o bastanta gent? No sé, no sé qui hi ha. Hi ha molts joves coneixent el senyor Guillem Pérez, molts no tan joves coneixent el Nex Txiveca, com el Sant Isolano, Carau Blau fa la cenografia, i a partir d'aquí un metge de Sant Joan de Déu, que haurà vist perill molts Sant Just Tenguis, Sant Just Tengues, doncs el diu Joan Roca, el diu Joan Roca, el diu Joan Roca, exacte, exacte, exacte. De gent coneguda del poble n'hi ha. I un fet que ho demostres, aquesta venda anticipada, que va molt bé d'entrades, i que això també és un èxit, perquè, clar, entre que hi ha 40 extras, i que la gent també va veure els seus familiars, els amics... I que també és el novetat i tot plegat, i esperem doncs... Esperem Neixe que anem a començar una travisió, i l'han quedat a seguir-la i a fer-la gran, i a partir de l'any que veus, doncs fer-la gran. Jo demà vinc, jo demà vindré, hi ha fotocoll? De fet, és que és fotocoll. No és que és un fotocoll, va. És el món del teatre, és el... No serà un protocoll amb fotos. Ah, no, ja sé que vols dir que et fa vermella. La posarem especialment per tu, per fer-la groga, sàpiga. Ah, val. Que et fa groga? No potser no vius. No, jo ho dic perquè jo només vas als llocs si hi ha fotocolls. Ah, clar, exacte. Escolta, Roger, ens veiem demà. Moltes gràcies. Un abraçada, moltes gràcies. Moltes gràcies. Tres quarts de set de la tarda, i ara em permeteu que demani mil disculpes a l'Arnau... Mira, l'Eli Capdevina diu si no hi ha fotocoll, no vagis. Clar, clar que no. Demano un mil disculpes a l'Arnau Consul, que és, de fet, el germà, que segur que em disculparà, que porta ja 10 minuts esperant el telèfon. Arnau, estàs aquí, encara? Qui sóc, qui sóc. Qui sóc, però no et disculpis, home. No per tenir-me esperat, aquí esperat. Si hagués disculpat per ser blau. Ostres, escolta. Espera't un moment. Pregunta com es diu el meu personatge. Com es diu el teu personatge? Groc. Però, escolta, i com pot ser col·laborador de la penya del Morro, si la penya del Morro és blava? Bé, estic per vendre-me ràdios flugues, eh? Sí, l'estima que fa uns anys que la van tancar ràdios flugues. Mira, la robriré, eh? La robriré de color groc. En fi, de fet, era tot una tàctica perquè ens diguéssim quin personatge feies que no ens volies dir, Arnau. Ah, perquè en realitat tens l'ànima grau que tu. No, no, no, no t'enganys. En fi, parlem una mica de llibres o què? Vinga, va. Perquè, a més, tu deus anar cap al assall, o sigui que tampoc no hi estarem gaire estona, Arnau, cap a la penya, explica'ns una mica de cara a aquests dies què és el que es porta, què és el que se lleve de llibre? Home, jo crec que convé repassar la nit de Sant Allúcia, que on tenia dijous passat. És veritat? Divendres, perdó. I que, home, ens va deixar alguns noms interessants com Aguanyadors. L'exemple va poder veure per TV3 com el Premi Fent Jordi, el més important de les llibres setades, a la Núria Unil·lustre. Ben conegut de tots, Màrius Serra. Màrius Serra? Amb una novel·la sobre el que podria anomenar la Stephen Hawking català. Què dius ara? Sí, sí. La novel·la no és una biografia, però hi surt un personatge bastant principal, que és un matemàtic que no coneix ni Cristo, o fins i tot no coneixia ningú. Evidentment ha aviat que ho començarà a fer famós. D'alguna universitat catalana o així, o no? No, no, un personatge absolutament autodidacte, però que va fer un seguit de teories que evidentment no et s'explica, però que estan avalades per universitats americanes, que es va cartajar amb catedràtics de... Bueno, no sé, els matemàtics més importants del moment, amb algunes teories absolutament reveladores. Doncs un senyor que va néixer, crec que per allà figueres, per allà, però, i hi ha d'aneixement, va tenir una paral·leis i pos-li imaginats, similar a la del Hawking. No podia valdres per si mateix. Per tant, com que era principis de segle XX, la família el va tenir com per un imbàlit inútil, que és el que va passar en aquells moments, fins que, quan tenia quatre anys, es va nabonar... que el bon home llegia sol. Havia pres a llegir sol i llegia perfectament, va començar a parlar llegint, no? Sí, sí, sí. I, aleshores, es va donar que tenia una mena extraordinària, i tota la seva germana, la seva mare i unes cosines es van volcar a cuidar aquest home, que això va acabar resultant ser un natge de les matemàtiques, i tot i que, evidentment, no podia morre res més que el cap, per entendre'ns, no? I aquest és el protagonista de la novel·la guanyadora, com comentàvem, del Premi Sant Jordi, que l'autor és en Mario Serra. Exactament, que és Mario Serra. Que no el posa com a protagonista, perquè ell mateix deia, clar, tenia dubtes que després d'aquí, no l'encasellessin, una mica em va dir, fa llibres de gent invàlida. Aquest no era el motiu. De fet, el motiu era... El motiu era que no podia familiar a algú tan d'aquest, d'un pare que desapareix, no sap res més, i tot plegat. I les protagonistes són sobretot les cosines, que tenen cura d'aquest personatge. És un personatge ferrançonier conegut a nivell científic moltíssim, a fora, com sempre passa, normalment, en aquest país, i que això, vull dir, té... A nivell internacional o al món científic, en aquest petitet món científic, és un esdifix joclic, a banda de la similitud desdeciada de la mobilitat i la inval·lidad. I l'obra... quin tipus de novel·la és? Que és una novel·la misteriosa, és... Sí, és una novel·la de saga familiar, o sigui, de costumista familiar, i que explica una mica la Barcelona entre els anys 20 i els 40, no? O sigui... I com, d'alguna manera, aquest repàs de la República i el pas cap a la guerra i, evidentment, el franquisme, es viu des d'un lloc apartat, com podria ser un mas, entre figueres i cada ques, que la família eren amics de l'hi, de l'hi té un retrat d'aquest personatge i... Tot això a la ficció, clar. No, la ficció no. En la realitat, de l'hi va pintar aquest personatge. Hi ha un quadre que es conserva, no sé on, dels Estats Units amb un museu de perill, que és un retrat d'aquest Ferran Sonier. Molt curiós, tots plegats. Ara d'intriga dona per una novel·la que, en fi, ja veurem com és, perquè això és el que s'ha explicat, però, evidentment, ningú l'ha llegit. Quan surt publicada? Normalment surten aquests llibres a final de febrer i principis de març. Hi ha, de cara a Sant Jordi, fer una bona campanya... De cara a Sant Jordi, de cara a Feicla, tota la promoció. Bé, Arnau, doncs queda dit. Com es diu per ser al llibre? Doncs ara menguem-se d'en Falz, perquè no ho sé. No passa res, com que ets groc, és normal. Sí, són coses que passen. En tot cas, és ben fàcil, eh. Ferran Sonier, Marius Serra, novel·la, Premis Sant Jordi... Pots que és el Google, no? Ja ho tindreu. Ah, el Google, que és un malabast, i tot amb telèfons mòbils. Sí, home, sí, tant. Abans que marxis, perquè ja et deixem perquè vegi cap al assaig de final i general dels pastorets, perquè la gent, a vegades, clar, aquestes notícies queden passant desapercebudes, perquè potser la indústria cultural, moltes vegades queden segon plan, per darrere dels esports i tot plegat, però hi ha hagut una opa hostil? A l'editorial, l'Abreu? A veure, és una manera metafòrica de parlar, diguéssim, eh, però... Ja que dos...Curiosament, d'aquella mateixa... Què ha passat? Explica'ns una mica... El premi Carles Riva el va guanyar un poeta del Francesc Garriga, conegut, potser, per alguna gent que veia aquells programes d'avís, doncs quan arribi el 2000... Sí, home. Doncs el senyor Gran, que sortia a parlar de posir, molt divertit... Van canviar per efecte del 2000, em sembla, el programa aquest, no? És possible. No sortia al Vignoli, també, allà? Exactament. El Vignoli era amb dos presentadors, i aquest era un col·laborador que sortia tant i tant. Tenia força gràcia, hi ha gent que se'n recorda. Sí. Era un poeta que havia publicat a Proa, per el que sigui Proa se'n va cansar, i ell va seguir publicant a l'Abreu. Ah. Llavors, després de tres o quatre poes amaris a l'Abreu, l'últim fa un any, s'ha guanyat el premi Carles Líbal, més important en posir l'Atlana, i que, per tant, el publicarà a Proa un altre cop. En aquest cas, diries, home, mira, torna a la casa mare, més a més, és un senyor molt cramp, que està cascant, de salut, i cas és com un premi allò a una carrera, no? Ja l'han avisat que el 2000 ha arribat, ja o no? Doncs no, no estic segur. Ell va anar allà amb el seu vestó, i va agrair-ho, no? Sí, clar. Doncs aquí no passaria res, si no fos que el premi Mercè Rodorega, sigui el de contes, el més important de l'Atlana, en contes, que també és a la nit de Sant Ellú, si el va guanyar Tina Vallès, una blogaire bastant coneguda, que trec tres o quatre llibres, també a l'Abreu, i que s'ha començat a fer un nom com a narradora jove, potent, i que, clar, també publicava l'Abreu. I ara, sobretot d'aquest llibre, el publicarà també a Proa. I bé... Clar, hi ha un conflicte... Dins del món literari s'ha comentat molt que Proa, una editorial gran, hagi pres dos autors dels que venen més, perquè Francesc Garriga, l'Abreu, en principi té tres o quatre autors, que venen molt, i els altres van tirant com poden, no? I clar, dos d'aquests autors, ara de sobte, se'n va a una editorial gran. Arnau, això sempre passa, el peix gros s'acostuma a menjar el peix petit. Aleshores, se'n va aquest, entre mig, ha hagut una trucada entre ditors, et demanen disculpes, dit no és nou pel stil, no estava previst, això és durat, és una casualitat... Ja, ja. I ha fet córrer molt la rumorologia en el món literari català, que, evidentment, és molt literari petit, on tothom es coneix. I, en fi, durant una setmana, Déu, Nidol, els articles, i els blogs, i els tuites, els tuites, vaja, que han anat sortint sobre el tema. Bé, doncs trobeu alguna persona que estigui dins el món de Proa, li podeu dir, eh? Escolta, amb el bonic el que heu fet, eh? Molt bonic. Sí, molt bé. Doncs Arnau... Sobreu-us, ara? Una cosa així, es pot dir, no? Sí, ah, també, també, també. Només un comentari que tothom sàpigui que avui, 20 de desembre, fa 200 anys, que es va publicar les fàboles, contes i legendes, o que es van començar a publicar dels germans Grim. Home, home, home... I això li laventafocs, la Blancaneu, la que potser té vermella, i, aleshores, la Blancaneu, ha saligret el tot, tot, tot, tot. Avui fa 200 anys? Avui fa 200 anys que es van començar a publicar el 20 de desembre, de 1812. A creure els diferents volums, el primer va sortir 8, que fins i tot s'hi entreu a la Dicapèdia, i a un doodle de domenacs que els germans ve. I em sembla que Google també avui ha atonejat allò que fa la seva portada tant. Tinc un doodle d'aquest. Sí, sí, sí. Ah, pots posar play, a veure, perquè ja sóc, no? L'has provat, tu? Jo l'he vist, però no sé si avui sóc. T'hi posa play? Ah, no, perquè tu vas... Ah, no, no, no. Van passant imatges. Sí, van passant imatges. En un altre, hi ha la caputxeta. Ah, com el conten imatges, no?, la caputxeta que li treuen llop, i li diu que la seva àvia d'on està malalta, i després li diu que vagi per aquí, va per allà, va cap a l'àvia, va cap a la caputxeta. Sí, sí, sí. No cal que ara ens l'expliqui un blau. No, cap als nens... Avui la pagina de Google està bé pels nens, avui, eh? Sí, això és cert. En fi, Arnau, no et molestem més, que vagi molt bé l'assatx. Perem-ho. Tu fas de groc, que no et passi res, perquè saps que... Jo no vull fer mal auguris, però... Sí, sí, sí, ho sé. Tu saps que el teatre i el groc no estan gaire ben renyits, oi? És un color medallit, efectivament. Saps per què m'imagino, no? Molier... Diuen que Molier va morir vestit de groc a l'escenari, i que per això porta mala estrogança. Però, però, però, però, un moment, un moment, un moment, al teu màquines, perquè segons informacions que jo també n'he d'escoltar, diuen que no, que això és una llegenda, i que, en veritat, va morir de color verd. Sí, perdona, ja no sé què creurem. No sé si va morir de groc o de verd. De fet, és curiós. Jo vaig acceptar el paper. Ningú li diu el nom en escena, només en el paper. Un sap que es diu groc, es diu groc anomenatx als tres reis, que, com que estan tonejats per dir-ho així, amb aquesta actualització que està, n'hi ha un que es diu el vi, l'altre groc, i un altre que es diu nagracho. Nagracho, molt bé. És un reis, però, en tot cas, una actualització de la figura del reis maco. Això ho sap Pablo Barranco, d'àvia democràtica, ho sap, això? Que surt un nagracho o no? Doncs no ho sé si sap. De fet, el que no sé si sap és que la mare de Déu és com la de Montserrat, no diré res més. Ostres, ostres. Li pot agafar un patatús a aquest home, si ve de les pastorelles. No sé si se l'ha convidat. Ja, ja, ja. A veure que no sóc convidat. A lo millor pareix pel lloc, si sóc regalant roses. Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi bé. I molt bones festes. Exacte, molt bones festes. Ja tornem a trobar d'aquí un parell de setmanes. Que vagi bé, Arnau, gràcies. Adéu, a festes. Bé, doncs, amics i amigues, nosaltres acabem el programa de la penya del Morro, ara i aquí. La penya del Morro, cada tarda, de cinc a set, per ràdio d'esper. Agraïm tota la gent que ha fet possible el programa. La Carme Verdoia, les qualitats en Justenca, la Júlia Esmella, avui parlar-nos del seu amic, que fa gimnàstica rítmica, o la Rosé Ars i l'Albert Capapeca. Avui han vingut al programa, després d'un any, de col·laborar a la secció d'educació canina per telèfon. També agraïm la Mireia Redondo. No es perdeu tot un món de moda. D'aquí a mitja hora comença el programa, que ens ha explicat de què va. Fa dos setmanes que ja ha començat. No trobem més informació a la pàgina Web. Tot un món de moda.com. I el Roger Cónsul, director dels contrapastorets, i l'Arnau, el seu germà, que ja fa la secció de llibres. En fi, tot ha parlat Jordi Domena. Gràcies, tornem demà a partir de la cinc de la tarda. Això, si els maies ens ho permeten. Que vagi bé, us deixem ara amb l'informació de Sant Just, amb la Carme Verdoi a l'informatiu vespre. Bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Fins i tot, tornem demà a partir de la cinc de la tarda. I ell decideix qui és lliure i qui és lliure. Tothom no serà tractat de tot el mateix. Hi haurà una lletra d'acord d'acord. Quan el mani venia. Les peces a la teva armada seran estampades. A la terror. I ningú s'ha de... ¿Veus portar-te d'aquesta lletra d'acord? O desapareix en la gran càrrega. Quan el mani venia. Hi ha la trompeta, hi ha els pipers. 100 milions d'angles cantant. I altres cal tr비 sont. Molta-tus amb marxell previously. Les gu guardes, les llistes. ytas nos mat individuals. Lyrin va a l'OM Season 1. Ong y née del ltoo. Sí, la sorpren cinc d' peer, The virgins are all trimming their wigs. The whirlwind is in the thorn tree. It's hard for thee to kick against the proof. Maradona Sant Just, but I don't know it for you. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de les notícies d'avui, dijous 20 de desembre. Seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Aquesta hora comença el ple del mes de desembre, que preveu a aprovar els pressupostos i les ordenances per l'any que ve. Són dos temes destacats de l'hora de la sessió, que es farà avui l'últim ple municipal de l'any. També es parlarà de teleassistència, de la gent gran i de la llei d'educació de ministre Berk. Amb aquesta notícia abrim l'edició avui amb altres informacions destacades antitulars.