#173 - La Penya del Morro del 21/12/2012

Vamos a apoyar un referéndum por la excesión de Cataluña, en ningún caso. Ellos conocen nuestra posición, nosotros conocemos la suya, es verdad que i van a votar que no, a la investidura de Artur Mas, y a partir de ahí el camino que tome el PSC en el Parlamento, a nosotros desde luego no nos lo han consultado. Segons Valenciano, Convergència i Unió i Esquerra Republicana han iniciat un camí sense sortida. Un accident de trànsit que hi ha hagut a primera hora d'aquesta tarda a la C58, a l'alçada de Ripollet, obligat a permetre que tots els cotxes circulin pel carril busbau. Hores d'ara, la situació està del tot normalitzada. Servei català de trànsit, Silvia Delamo, bona tarda. Bona tarda des del servei a català de trànsit, situació viària, hores d'ara, que ha millorat i molt, després del col·lepso que s'ha pogut avui, a les dues rondes. Tot just, hi ha 5 km a la ronda del Litoral, i un païle kilòmetre a la ronda del Litoral, al cas del telèfon 31 cap a la plaça Espanya, hi ha un km de l'entitud, això és tot. Bona tarda. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlar David Amador del Barça. S'entrena de crear el partit de demà a Valladolid, en la 17a jornada de lligar a primera. Jordi Roura dirigeix la sessió en absència de Tito Vilanova, que recupera de l'operació d'ahir. En roda de premsa al mig que hem vist a Blaugrana, Sergio Busquets, assegura que vol enguanyar Pucela per dedicar la victòria a Tito. Està clar que queda només un dia que els jugadors han d'estar pel partit, sí que va ser una molt mala notícia, però com va dir Pucela ahir, el Tito va omplir amb un missatge molt positiu, i això també és molt bo per a l'equip, i ara interessa la victòria a Valladolid, i sobretot també perquè, com tu dius, això segur que la victòria li donarà positivament energia al Tito també. L'espanyol té vacances de Nadal fins al dia 29 després de sortir de la zona de descens, en superar el cue el Deportivo de la Coruña per 2 a 0, i en motor el pilot català de motos Marc Coma ha anunciat que no participarà al Rali de Caral d'àvia no s'ha recuperat a temps de la luxació que apeteix a l'Espanya. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda Sant Just, benvinguts al programa de les tardes de ràdiodesvern. Gràcies. Avui el programa començarem el programa parlant de l'actualitat Sant Justenca, no amb una redactora d'informatius, sinó amb dues. Carme Verdo i Andrea Bueno, bona tarda. Bona tarda. Jo pensava que hi hauria canvis a la penya del morro a partir del 2013, i els canvis ja han arribat abans. Vindreu que a la tarda les dues a fer les notícies a partir d'ara? No, no, no, no, no serà possible. Vindríem, eh, vindríem, estic començuda. Com és que esteu aquí avui, les dues? Doncs perquè estem fent un resum de l'any, preparar aquest resum que s'ha met de fet el 31 del matí i també a la tarda, i quedarà penjat al volt de la ràdio també d'alguna manera. Amb el resum, doncs, això ha de fer les notícies més destacades de tot l'any. Llavors, ens has enganxat a fer el resum. Ah, sí? O sigui, ja heu parat de fer el resum? Perquè és l'aniqui. És que és llarga, jo crec que hauràs de fer la primera part del matí. Però què dura? 8 hores, clar. Amb moltes coses que han passat. No, però té una idea, aquest any has quedat més llarg que els últims anys. El 31 de desembre, l'últim dia de l'any, a ràdio desvertat, a matí com a la tarda es podrà escoltar aquest resum de l'any amb notícies com, per exemple, que han passat aquest any. Doncs tot el tema del vial de Mas Lluís, que no ha arribat, aquest retard, doncs, que sembla que s'havia de fer aquest estiu, però no ha arribat. La polèmica amb els cursos d'ars plàstiques, que sí, que hi havia la Carme Maleret i la Porri Martí. És veritat. La begoneta, també és aquest any. Amb això dels tallers dels plàstiques, podeu ja fer dos hores de problemes. No, doncs jo em dic que es fan curt. Sí, m'he intentat anar una mica, és que si no ens podíem passar totes les vacances fent curt. La Pella vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desferit. Avui al programa, a més a més, també parlarem, clar, perquè no només parlarem de tot ets en Justenca, sinó que tindrem el Jordi Roca per parlar-nos de cinema avui, 21 de desembre, per ser al món. No, s'ha acabat. I com ja preveiem tota l'humanitat, menys els malles. Doncs atenció, perquè parlarem de cinema. Avui divendres es trenen diferents pel·lícules del país, i en parlarem amb el Jordi Roca. A més, també a la secció de la publicitat amb el Pòlri Caber, i avui vindrà un company seu de classe, ja sabeu que estudien publicitat. Parlarem de la fórmula 1 a la publicitat. Última vegada està molt de moda, molt candens. Si no dic això, no sé com vendre. A més a més, també a la segona hora, l'Èric Pomar, ja sabeu que fa l'agenda juvenil del cap de setmana, repassarem alguns fragments de l'odicea. Espero que sigui l'última vegada, ja, del món. I m'agrada molt aquesta secció. No t'agrada, perquè et vols fer l'interessant. No és veritat, però m'agrada molt el senyor Benito. És una secció avorrida. Jo us convido que l'esculteu i valoreu si us agrada o no a la segona hora. A més a més, també avui atenció, perquè ens visitaran components de The Penguin's. The Penguin's és una formació musical de Sant Felip del Llobregat, aquí al poble de Baï, amb 12 músics i amb un son molt jamaica de la dècada del 60, com l'Escà, el Rocksteady i l'Erli Rigi. I, aprofitant ara aquestes dades entre ells, són For Christmas, on versionen, per exemple, el ja conegut per tots, White Christmas en català Nadal Blanc. Vindran l'Eduard Polls i l'Oriol Serna, a la penya del Morro, a la segona hora. I acabarem avui, com que es divendres, amb l'antia agenda de l'Eli Cap de Vila, que és el que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Passegueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Per certament es podeu seguir a través de la webcam de Radio Desvern. Jordi, què t'ha passat? Home, que avui havia estat la fi del món i allà em vaig veure una farra espectacular de la nit pensant que el món s'acaba, el món s'acaba. I avui molta gent s'ha etsacat amb una ressaca espectacular. És el meu cas. En fi, repassant les notícies de Sant Just, comencem parlant del ple que hi va haver ahir l'últim de l'any a l'Ajuntament. Entre altres coses, comentar que l'equip de govern i Convergència i Unió, és a dir, la gent que governa, que és PSC, Esquerra Republicana, Sant Just, política local i iniciativa, i també Convergència, aquesta l'oposició, es van unir per defensar el model educatiu català. Ho van fer a través d'una moció, que es va aprovar ahir el ple municipal per rebutjar l'esborrany de l'avant projecte de l'anomenada llei Burt. PP i via democràtica hi van votar en contra. Té més informació? Andrea, bueno... No? Vine. No, no, no. No, no. No, no. No, no. Qui té més informació? Andrea, bueno. És que són les dues, i jo amb dues em costa una. Estan bàlides. La cara me la puc fer jo. Que m'ho faci algú, va. Vinga, doncs... Parlem de... Esteu espècies, espècies. Sí, disculpen. Fulo que ho faci jo? No, no, no. Millor perquè no et tinc aquí. Vinga, Andrea, va. Doncs, com deies, es tracta de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, l'Alomze o la llei Burt, com li vulguis dir, d'aquest esborrany de l'avant projecte, i aquest rebuig de l'equip de govern, sorgeix, entre altres motius, per considerar que fomenta un sistema educatiu segregador. Aquesta emoció reclamava a fer públic el compromís de l'Ajuntament amb el sistema escolar de Catalunya i defensava el sistema educatiu vigent des de fa 30 anys amb la nostra immersió lingüística, etcètera. Un altre als acords adoptats, amb l'emoció, és que el consistori doni suport a la Generalitat, en la defensa del català, la immersió lingüística i el sistema educatiu vigent al país. Per cert, una pregunta, vosaltres que sou d'informatius i ho coneixereu millor que jo, a la pàgina web de Radio Desbert.com, encara hi ha la fotografia del ministre Bert Fencares. No, no, no. Ara ho mirem, ara ho mirem. Escolteu, esteu fatal, avui, eh? Sí, sí. Estou fent el resum de l'any, un estudi petitet, a l'estudi número 2 de la ràdio, sortiu un moment i ja es torneu a afecar. A més, tinc entès, que... no heu dinat. isi, sí. Si no, hem tingut temps. No hem acabat. No porto un bermut. Ja està, ja està. No hi excuses. Vinga, Andreia, alguna cosa més sobre el ple? El que deies, que la emoció va tirar endavant amb al suport dels grups que la presentaven, si ho peses a la iniciativa i junts per AV, i amb dia democràtica i partit popular botant en contra. Continuem parlant de política local. Ho fem ara per parlar del pressupost de l'any que ve, que també es va aprovar al pla. De fet, de forma inicial. Aquest punt va tirar endavant sense el suport de grup de l'oposició. Les prioritats són, primer, l'atenció a les famílies amb menys recursos, segon, l'educació, i tercer, potenciar l'ocupació i mantenir l'Ajuntament sanejat. Què vol dir aquest últim punt de mantenir l'Ajuntament de Sant Just sanejat? Que no està sanejat? Mantenir-lo. Això posa en aquest verb mantenir. Ah, mantenir, mantenir. No fer que l'Ajuntament estigui sanejat. No sanejar l'Ajuntament, no mantenir. Mantenir el sanejament, que això vol dir que les gallines que entren per les que salen, bàsicament. Molt bé, ben resumits. Doncs no endaltar-nos. Exacte. No endaltar-nos més del compte. Una mica de deute sí que hi ha. Encara té marge a l'Ajuntament per endeutar-se, en cas que hi ha un màxim, que són 13 milions, crec, i l'endeutament previsa l'últim dia de l'any, és 4,2 milions. Per tant, la tercera part. Ah, doncs escolta, encara tenim diners per cantar-hi. Que porre! Sí senyor, no. Podem fer aquí una última farna el 30 de desembre. Des de l'Ajuntament, no? D'Ajuntament, sí. Totes els regidors i l'alcada allà... Alegria, festa... Bé, en tot cas, aquest... Tot ha agradat la idea. No, sí, sí. No l'he de fer jo, no sóc regidor de l'Ajuntament. Per què no vols? No... No t'ha proposat mai? No, no m'ho hem proposat mai. Tu? T'ho hem proposat mai? Alguna vegada. Ah, sí? I què has dit que no? Jo vull ser regidor de coses guais, i com que aquesta regidoria no existeix, doncs no. Home, a xarxes socials, no sé què existeix. A mi cas, van introduint. No confongueu a l'altre, sí. No confongueu, val. En tot cas, el ple d'ahir és on donen xifres definitives perquè fa els comptes. El pressupost total de l'Ajuntament, finalment, serà de 21.000 milions. Perdó. De 21.000.000, 365.000 euros, que és una mica més el prevista inicialment, i en comparació amb el 2012, per tant, augmenta finalment un 1,6%. Promunse l'empresa municipal d'habitatge, disposarà de 6.818.000 euros per treballar l'any 2013, i proeixa la promoció econòmica 507.000. A més, a més, es calcula que hi haurà un superàvit de 268.000 euros, que es destinaran a finançar part de les inversions. Hem parlat d'alguna manera. Has comentat els objectius a grans trets. També hi ha altres finalitats, per exemple, la matèria d'habitatge. Es crearan una borsa de pisos destinats a persones en risc d'exclusió, que ja s'han començat a adjudicar. De fet, s'han adjudicat 3, aquest mes de desembre. Molt bé. I en clau educatiu, els objectius passaran pels programes cap nen sense àpat i cap jove sense estudis. També anirem parlant allà, d'aquest any que ve, 2013, quan es vagin començant aquests programes. I el pressupost, com deien, es va tirar endavant el vot a favor només de l'equip de govern, i amb el vot contrari d'habitatge democràtica, partit popular i convergència i unió. De fet, el PP veu tant contra, perquè no estava d'acord amb el capítol d'ingressos, un pilar bàsic dels contes, juntament amb els dades d'espeses, i els arguments de ciut. També passen, justament, per aquests ingressos. Considerem que s'ha fet uns increments que no calien, i que l'equip de govern no ha reduït livit tal com havia promès anteriorment. Per tant, això és el que va quedar aprovat. De fet, aquest matí també m'explicava l'alcalde de Sant Josep Perpinyac, que li sabia greu que, si ho no s'hagués posat en contra, sí. I, si ho alloren reia el protegeu que també va passar per aquest matí del Justa de Fusta, s'ha mantingut fern, en dir que no estaven gens d'acord amb aquests punts que hem dit de l'Ivi i dels ingressos. La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, tant bé. Per cert, no repassarem perquè n'hi ha un munt de tuits ahir al ple, tant per part de ràdio d'Esvern i també de la Ginapol, primera atinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Josep, també regidora de comunicació, que no parava de posar tuits tota l'estona. El que passa és que sí, en vull fixar en un tuit de ràdio d'Esvern, que deia el tuit, exactament deia... els regidors estan aquí, bueno, més o menys... Una fotografia dels regidors al ple de l'Ajuntament. I atenció, perquè el titular deia, regidors de l'Ajuntament al ple de Sant Just, i predomina el blanc. Em va ademorar aquest apunt, i jo vaig pensar que potser era una referència al nou programa de moda, de ràdio d'Esvern, que és tot un món de moda, que els dius a dos quarts de vuit. Carme Verdoi, tu què vas fer? La que vas fer el tuit, directament. Per què vas posar aquest tuit? Em va semblar curiós, realment, hi havia 16 regidors ahir, em va faltar el número del PP, i és que potser més de la meitat anàvem de blanc. Jo no m'hi vaig fixar, eh? Veus? Vaig pensar que era un detall. No vull fer un comentari que em va interpel·lar, però el fet de ser noies, o sigui, això té alguna cosa a veure, que us fixeu quan aneu a cobrir la notícia amb la roba que porten els regidors enlloc de les coses que diuen. Però no era la roba, les coses que diuen estan superregistrades a part. Però vam fer la foto, i en dia que fem una foto, doncs posem veu de foto, doncs mira. Sí, sí. També és la venguàrdia o el periódico, hi ha un títol, una foto d'alguna cosa del Parlament, i poses... Prodomina el plaer. S'han fet articles de la roba dels regidors, ahir, regidors diputats de l'escup. Doncs mira, tant per tant. Tant per tant, escolta, doncs fem el mateix. Molt bé, doncs em sembla una molt bona idea. En fi, ja us sabeu que a partir de les set... No, una última punt, molt ràpid. No, no, no, no. És que és important. Sí, sí, sí, és molt important. Parlem dels pastorets de sent just. Sí, sí. És important, sí. Com a... És que ha tornat a passar aquest matí, Roger Cónsol, a part de la trocació. No li han demanat, no li han demanat. Estava per aquí en persona, llavors hem dit home, però fotem-ho. Ell ja ha passat pesament, no? Perquè l'enganxéssim. No, no, no. Roger Cónsol... La Nadia, el matí l'ha trucat, hi havia molts problemes amb la cobertura, i suposo que el Roger estaria per aquí prou. De fet, Roger Cónsol, una de les persones més entrevistades, està al trending topic d'entrevistats aquesta setmana a Radio Desben, és el director dels nous pastorets de sent just, i el canji qui pugui, de fet, a la penya del Morro, al just de la fusta, fins i tot, a tot el món de moda, va estar parlant del vestuari dels pastorets. T'ha avui... No, ha sigut per informatius directament. No, ha sigut ni pel just de la fusta, per a l'Andrea on estàvem ell, i t'ha explicat una mica les sensacions en l'última hora. Ah, sí? L'últimíssima hora, ja. Sí, estan molt nerviosos, textualment, que el grup de WhatsApp dels pastorets no para de treure fum, i que ell no li para de viure el mòbil, perquè no tenen mòbil amb... amb volum, amb mòbil amb vibració. No se va a pagar-lo, no? No, i que estan molt nerviosos, però que són uns nervis previs a les estrenes que van molt bé també per... perquè tot és temps. I alguna cosa de l'obra, a part d'ells, podem comentar? Un altre cop. Sí, sí, sí. D'acord, que són els contra-pastorets, que són els escrit pep al vanell, que són diferents dels de sempre, que es reformula... T'heu cansada de... No, no, no. No, no. No, han reformulat els personatges, una versió contemporània, que és un premi que no s'ha estrenat mai, i que es fa, per tant, a les 8 del vespre amb primissia, veure també el seu autor, pep al vanell. I estaré jo també. Sí, que veure'm d'altres assajos li va agradar, més a més, cosa que també és important. Sí. I que... Clar, això no ho sabem, també és el que diu ell, perquè si tu ets l'auto de l'obra, te'l tiràs, però no m'agrada. Pots no dir res, pots dir no vull fer una entrevista. I atenció, perquè no queden enrades per diumenge. L'Andrea s'ha quedat concentrada. Exit absolut, els pastorets de Sant Jordi. De fet, hi ha 40 extras, 8 actors protagonistes, hi ha moltíssima gent que hi participa, i segur que, clar, els familiars, companys, la gent, fins i tot... Aquí a la penya del Morro coneixem gent que hi participa, com, per exemple, l'Arnau Consul, que fa la secció de llibres, i ell fa el personatge del groc. Jugar una mica millor dels grocs i els blaus, i la gent que hi participa. Enhorabona a tota la gent que fa els pastorets. Avui, a les 8 estrena, allà hi deixarem per donar suport. Tuitagem? Tot o no? Sí, tot potser no. Ara surt el dimoni, saps? Com el ple, no? Perdomina el barbell. En fi, Carme Verdoic, Andrea Bueno, moltíssimes gràcies a les dues per haver vingut al programa, i recordeu que tota la informació de Sant Just, ara mateix a Radio Desvern, punt com, i a partir de les 7, els Sant Just notícies, edició, vespre, continuar repassant i refent aquest programa especial de l'any de la ràdio, els informatius, el que ha passat de Sant Just, i que es pugui escoltar el 31 de desembre, una cosa molt original, també, que no fa... Però que no fa ningú, saps? Si no la fas, la reclamen. Ah, sí? De gent. Jo la reclamaria. Pel carrer. Home, és necessari, no? Una mica fer un trafàs del tot el que ha passat. Valant? Jo no explica cosa. Doncs moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bé, bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, per Radio Desvern. 5 i 22 de la tarda, continuem en directe. Ja tenim amb nosaltres el nostre home del cinema, en particular, que és el Jordi Roca. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, la gent que vulgui veure el Jordi i la seva samarreta molt xula, per cert, avui pot fer-ho a través de la webcam de radiodesvern.com. Jordi, comencem a repassar les estrenes de cinema. Avui s'estrena el Cuerpo. Sí, és una producció... Perdona, veig que no t'ha fet gaire il·lusió. No, perquè comencem per la pel·lícula que realment té menys... Menys jundia, com dirien... Menys jundia? Sí, en jundia, com dirien els castellans, que és una paraula que a mi m'agrada molt. En català en jundi? No, en català no és així, però bé. I menys xitxa, podríem dir, d'alguna manera. I que, bé, està pronotitzada per un actiu que a mi sí que m'agrada, que és Belén Rueda, però que, sincerament, està una mica desllubida de la pel·lícula. Ah, Belén Rueda, que no para de fer pel·lícules aquesta dona. Sí, sobretot últimament s'han anat una mica cap al gènere de pel·lícules amb plans thrillers, fantàstiques, de por, i crec que s'han casillat una mica en aquest paper, però és un actiu que crec que ho fa bastant bé. Home, des que fa el serrano, no fer res més de tele. Com, perdona? No, des que va fer el serrano, ha fet alguna cosa més de tele. Ara ja pots tancar el xiringuito, perquè justament el juny va tancar la temporada de la nova sèrie que s'estrana la segona temporada d'aquí a res. Quina és, quina és? Quina és? Allà, m'esqueteu un nom molt llarg. Ah, perdoneu, perdoneu. No sé què, el misteri de no sé què. El misteri de calenda? Sí, exactament. Ah, de vampirs i tot això. Sí, aquesta. Per tant, no diguis que està acabada en el món de televisió quan no es té una sèrie aquí. Sí, ja veig que no ho he encertat gaire. Podem escoltar el trailer? Som-hi, doncs, amb el trailer d'aquesta primera pel·lícula que comentem avui, El Cuerpo. Si podem escoltar-lo, això és el trailer, ja. ¿Cómo que desapareció? ¿Me ha caído desaparecido? ¿Qué? ¿Su cuerpo ha desaparecido de la morga? ¿Se está muerto, no? Sé lo que he hecho y cómo lo he hecho. Está muerto. ¿Seguro? ¿Podría a mí querer hacerle daño a usted por hacer desaparecer el cuerpo de su mujer? Yo no sé por qué está pasando todo esto. Yo no tengo enemigos. Toda muerte es un homicidio hasta que se demuestra al contrario, pero nada es demostrable si no una autopsia. Tenemos que entender qué ha pasado con Maica. ¿Por qué? Pues te la mató y luego se le llevó de aquí. ¿Por qué Maica quiere que crean? No lo ve. Esta noche... Esta noche será su fin. Oh, has vist el final? No has escoltat res, perquè estava sussurrant ella. Perquè esta noche serás mío. Oh... En fi, una pel·lícula de por, bàsicament, no? Sí, bé, és una mica això. Com us deia, un thriller d'intriga en el que un guardia de seguretat, d'una morga, de cop i volta, surt corrents al mig de la nit despavorit i desapareix. Es troba que, a part d'haver desaparegut el propi vigilant, també ha desaparegut una dona, que és la Belén Rueda, la que fa aquest paper, quan representa que estava morta. Bé, doncs... fa una miqueta de lluix, passem allà a la següent per estrena, si et sembla, Jordi, perquè a mi aquestes coses no em fa por. Avui també és estrena, saltem directament a Hollywood. La sessió és... la plenitud. Com és allà? La pel·lícula més maca d'aquesta setmana, és la pel·lícula en sí, la que s'ha d'anar a veure, si ens dubtes una tragicomèdia, com has dit molt bé, la que diu és la... la Helen Hunt, sí. Que ho fa molt bé, en aquest paper. A mi m'ha sorprès molt positivament. Crec que es despulla, diguéssim, personalment, molt en aquesta pel·lícula. I físicament? Físicament també. Vull dir, sura amb roba interior, amb més d'una ocasió, i molt bé, perquè la Helen Hunt ja té una edat, però està molt i molt bé. I la història... home, és veritat, a veure. I la història és bé, un jove de 38 anys, que és paraplegi, que té un pulmó artificial, que per l'altre et decideix que vol perdre la virginitat. I, per tant, acudirà una tàrapeuta sexual, que és la Helen Hunt, i també el seu sacerdot. És una de les pel·lícules que segurament estarà nominada als Òscars, i el actor masculí, que és el John Hawks, també té molts papers per estar entre la quiniera i els millors actors, com quan a Òscar. Acabaran a tenir un roman? No ho sé. El que sí de dir és que... És una pel·lícula molt sensible, molt bona, perquè les 3GDS tenen una part optimista, una part bona, però sí que trobo a faltar, ja ho veient, ja fa dies, una mica de creativitat. Perquè recordem que fa dos, tres setmanes ja es va estrenar una tragicomèdia britànica en el que també un grup de quatre joves paraplegics volien perdre la virginitat. Per cert, vaig anar a veure el Jòbit. Ah, sí? Què tal? Una mica... De sabador? De sabidó. De sabidó. Sí. I mira que soc gran admirador, com bé saps. Perquè es creen moltes expectatives que després... es passa el que passa. És que tu tens últimament un problema amb les coses lentes. Perdona, jo tinc problemes amb les coses lentes, però està una hora per fer la motxila. Bilbo Balsón. Perquè la pel·lícula és així. Clar. La banda sonora m'agrada molt per això. Ah, bueno, almenys alguna cosa positiva. Fins que no arriben els trolls, no hi ha acció. De moment, per això no... No tot el record de Crepus col·loquia a Espanya. Ni el Batra. Avui ja t'ho dic ara. Clar, tu com és que et fan de Crepus? No, no és que sigui fan. Simplement d'escriure la realitat. Passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena avui, que és Infancia clandestina. Aquest és el trailer. Yo soy quien vos crees que soy, pero diferente. No entiendo nada de lo que dices, pero soy lindo igual. Sí. Escucháme una cosa, pero todo. ¿Cómo se te ocurre traer el amario para acá? Estás loco. No. Que estrany, no? ¿A vos te parece normal que un chico tenga el nombre de no sé quién, de no sé qué fecha? Lo que vos tenés que entender es que ustedes corren peligro. Acá están matando gente todos los días. Oh. Aquesta és la pel·lícula... Sí, bueno, és un drama. Vull dir, segur que no tardarà gens, perquè és un drama superlent. Jo crec que, dels que fa història, és un film que situa a Argentina l'any 1969, quan una família, on para una mare i un nen, tornen després de la dictadura a casa, quan encara el règim que els va fer fugir, encara és present per intentar readaptar-se en aquella societat. Però, clar, posaran en vida la vida no tan sols dels pares sinó també del nen, i, a més, l'obligaran a viure una vida amb un nen aquí al conflicte que es sugirem entre pares i filles. Seríem parlant de la primera pel·lícula que no surt Ricardo Darima. No, però surten és tot el tèrio. Ah, va, una mica el mateix, no? No m'ha de deixar pas, no? Sí, sí. A mi, Ricardo Darima, és que m'agrada molt també. No, és un actiu que a mi m'agrada molt, però no pot estar tot arreu, obviament. No, no, no. La segona pel·lícula que avui també es trenen d'anar fent un rasso és Amor. És tot el que necessit. Què passa? Tu tens un problema amb les pel·lícules romàntiques? No, perdona, portes tot a l'any diem, que a mi només m'anen les romàntiques i ara que t'estic dient que n'hi ha una que no m'agrada em dius que tinc problemes. Escolta't el trailer i opinem. ¿No es un cabrón? Decíamos contratar a unos tipos para que le dieran una buena paliza. Una comedia romántica de Susana Evia. Concilagrésim de Cuneixa, ¿no? ¿Qué narices cree que está haciendo? Tiene que mirar. ¿Está borracha? No estoy borracha. ¿Qué es lo que le pasa? Tengo que ir a Italia. Mi hija se va a casar. Mi hijo se va a casar en Italia. ¿Qué? Soy Filma. Ida. Las relaciones primatrimoniales están permitidas. ¿No deberías irte a la cama? No. ¿Por qué? Tienes un pelo precioso, es muy bonito. Es una peluca. El duplatge apagaré, eh. Com es todo lo que necesitas. La veritat és que sí. A veure, ja només amb l'acte principal ja pots apagar directament la televisió, la gran pantalla que tu vulguis, que és el Pies Brosnan, que sincerament com a galant de pel·lícula romàntica no van ni dos duros. Jo no m'agradava com a gente 007 era molt passat de moda. Surten picotis o no? No, sense. Aleshores, l'argument de la pel·lícula tampoc és que sigui molt espectacular, és un home que és vidu i una dona que acaba de descobrir que el seu home li fa el salt mentre ella està a les sessions de quimioterapia. Els dos viatgen per separat en el casament dels seus respectius fills i, finalment, s'acaben enamorant. Bé, doncs una pel·lícula que no passarà a la història. No, no, no. És el teu criteri. Sí, sí, no, clar. Pot ser que li agradarà, que les pel·lícula romàntiques en tenen un ventall enorme com per la veu aquesta. Estem una mica tirant en contra tots els fans de Pius Brosnan, una mica... Però qui li agrada Pius Brosnan? Si diuen que ells l'ha superat, vamos, però moltíssim. És veritat, no li agrada ningú, no? Jo crec que no. A mi m'agradava aquella que vam fer amb la René Rousseau, que eren uns lladres de quadres i que al final hi havia una escena molt molt chula amb un quadre i tot plegat. Però un més deia aquella pel·lícula. Però una gent 007 que no s'ha embrotinit una mica en els moments d'acció, que no sé, a mi no... No és lògic, no és quarent. Va, en fi, passem a un altre pel·lícula que també és estrena. Avui ens queda un parell, i després passem a les notícies de Hollywood. Una ens queda més l'última. Ah, és veritat, l'elucinante mundo de norma en una pel·lícula d'animació. Sí. Presenta. No és un cabrón, tendríem-nos a contratar a uns tipus per que le dieran una buena pel·lícula. Una comèdia romàntica de Susana Villa. Mierda. ¿Qué narices cree que está haciendo? Tiene que mirar. ¿Está borracha? No estoy borracha. ¿Qué es lo que le pasa? Tengo que ir a Italia. Mi hija se va a casar. Mi hijo se va a casar en Italia. ¿Qué? Soy Fil. Ida. Las relaciones primatrimoniales están permitidas. ¿No deberías irte a la cama? No. ¿Por qué? Tienes un pelo precioso, es muy bonito. Es una peluca. Amor es todo lo que necesitas. És la mateixa. T'ha agradat tant. Has vist que li feia una crítica tan parotja que has volgut recolzar els fans de la pel·lícula tornant a metre el trailer. No ho veies dit això? No, perquè t'he vist tan encantat, tan endut pel romanticisme que he pensat bé. Va, deixa-lo. Posem escoltar el trailer de veritat. Va, si ets raó. Tiene un ton especial. Buenos días. Lo siento. Perdóname. Puede ver a los muertos. Hola, abuela. ¿Qué bien te veo hoy? ¿Y ves fantasmas como a todas horas? Sí. ¡Qué alucine! Y próximamente el tranquilo pueblo donde vives también los verá. La pel·lícula d'animació. La pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula. De fet, el que és tan estrany és que no n'hi ha gaire. Realment aquest moment és l'única que s'estrenen els propers dies perquè no s'estrenen avui, s'estrenen el 24. I m'estranya que no n'hi hagi més d'animació per una mica poder portar els més petits de la casa al cinema. En aquest cas, Norman, és un nen petit, un jove, 10 anys, que té la capacitat de parlar amb els morts. Això fa que estigui una mica marginat en el seu poble. Normal, tampoc. Es podria comprendre si algú parla amb els morts. Hi ha nens que es treuen mocs. Si tu agafes a un nen que comença a parlar amb els morts, és normal que estiguin risc d'exclusió social, directament. Jo el reculsaria per ser un cas, però bé. En fi, el que passa és... Perquè també té una mica raro. Ah, sí, gràcies. El que passa és que d'un dia per l'altre, tots els morts ressusciten de veritat, i aleshores, clar, tot el poble, aleshores... No vol ser mig seu, no? I que el salvi de tots els tombis. Bé, doncs aquesta és la pel·lícula que s'estrena. Avui, per tota la canalla, que és estrany com dius tu, que només hi hagi aquesta familiar. Sí, i una altra cosa que m'estranya és que, aprofitant que avui s'acaba el món, no hi hagi cap film apocalíptic que s'estreni. Cosa que també m'estranya bastant, ni avui ni la setmana passada. Home, però perdona, és que si el món s'acaba avui... Però és que era evident que no s'acaba, ho sabia tothom. Ara tothom, jo ho sabia, però tothom està cagat i fent bunkers a casa. El nord-americà en sóc reia de veritat. Home, i dos de cada tres catalanes també. Notícies de cinema! Bé, efectivament, com m'ha dit el separador, parlem ara de les notícies de... Qui era el separador, la veu? No l'he reconeguda? Sí, sí, sí, és un nou mecànic del programa. Ja es nota, parla veu, encara no l'hi ha canviat. No, té 4 anys, he de dir que es pot ser fentil. En fi, però no ho digueu gaire alt perquè així no... Pots tenir problemes, no? Atenció, perquè John Cohen prepara un nou film, que és un dels germans Cohen. Sí, exactament. Tu penses què és el que es podria fer, quin nou film prepara? Doncs, clar, és que ho has de preguntar, has de posar més ímpat. Quin prepara? Home, doncs... No puc dormir, fa dies que no dormo. Doncs prepara, atenció, un film d'animació sobre el joc. Està triunfant, o no? Ara ja pot ser, no tant, però... Un Gribert? Sí. Què dius ara? I tant, i tant, i tant. Recorda els nostres espectadors d'Aquí va al joc, per a tots aquells que no hagin jugat mai. Mira, d'entrada recordarem la versió de la Londres filarmònica orquestra d'angriberts. És xula, eh? Sempre que tenim el que és el programa, la posem. Els Griberts són uns rossallets petitets, que... Però quina és la història? Quina és la història? Sí, la història. Home, si no vols que es faci una pel·lícula, no hi ha cap història al darrere. Has de fer pel·lícules de tot. La història és que els porcs, els han robat els ous, els ocells, i per això els intentes matar. Sí, sí, una gran història... La pel·lícula s'ha estrenarà el 2016, i fins aquí podem llegir. Que no guanyi un policer, eh? Podria ser. Sí, del guió i tal. Bé, parlem ara d'un altre actor que tornarà a ser el tio Ben, de The Amazing Spider-Man 2, que és el Martin Shinn. Doncs sí, l'actor ho confirmava aquesta setmana, en una entrevista a un digital nord-americà. Perdona, el Martin Shinn és el de 2,5? No... Ah, aquell és el Charlie Shinn. Exactament, val d'acord. A més, si ha de fer de tio Ben, que és un home molt ballet, no serà el Martin Shinn. Era el Martin Shinn. Això que ens fa suposar, perquè és important, perquè això vol dir que a la segona part d'aquesta pel·lícula veurem els inicis de Spider-Man i com van morir els seus pares i el van adoptar el seu tiet. Si ja no s'hi poden inventar res més, perquè no hi ha més pel·lícules... Exactament, si no podem tirar més endavant, posem enrere. Precol·les i precol·les. Bé, en fi, parlem ara d'una altra història, perquè l'American Film Institute selecciona les llà tradicionals 10 millors pel·lícules de l'any. Sí, comencem ja l'empatx tradicional de guardons que entreguen, d'allistes... Perdona, és que és normal, també, tothom fa resums de l'any, ara, i en tots els àmbits, dels encinemes... Però ara ja és la carrera definitiva que pels Oscars, que serà el febrer i estrem dos mesos només parlant... No, definitiva, no, perquè després vindran els globus d'or, i ara sí, és la definitiva. Fem una setmana i també tot és definitiu. No, no, tot és una carrera definitiva que pels Oscars. I fins aquí morirem d'empatxos com ara el Nadal, que morirem d'un empatx de menjar, doncs el mateix. En aquest cas, les 10 pel·lícules... Qui t'escriu aquests guions que fas, qui te'ls escriu? Qui? El Paul Rigaver, però perquè... Paul, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu l'has cridat. El Paul m'ajuda. Unes plàzeres. Aquí és el creatiu del programa. Aquesta és... Home, jo la sabia, però aquesta és tema o no? Algú em s'empatxaran com el menjar d'aquest Nadal? Aquesta és tema o no? Aquesta, particularment, no, però... Hi ha d'altres que sí. No, no, és que m'agrada, m'agrada, ja. I la lliga que l'està demanant que veis Nadal. Aquest lliunista que ha escrit aquesta frase que no marxi, el programa, que calgulem més dona. Bé, aviam quantes pel·lícules d'aquestes que et diré ara, que són les 10 primeres coneixes? La primera és Argo. La s'ha de veure, no? No, Argo no. Bèsties del surts albaix és la segona. Algú la coneix? Jo l'he vist. Tu l'has vista? L'he vist de s'ha de veure. I m'està deixant fatal. La tercera, Django desencadenado. Aquesta, ja. A aquesta sí, que segur que l'has anat a veure a tu i Jordi, que l'has vist. Ah, està en la quarta posició. Clar que sí. I com a cinquena està el lado bueno de les coses. Que tampoc l'he vist. Com més carrers per a Espanya encara no s'ha estrenat. Una pel·lidia eròtica? No. Ah, va, va. I alguna cosa més? No, ja està. Ah, ja està, eh? Molt bé. I la segona que has dit em sembla que tampoc s'ha estrenat. No, n'hi ha bastantes. Després de 5 últimes tampoc encara s'han estrenat aquí a Espanya. Per això no les dic perquè si tampoc hem tingut ocasió d'anar-les a veure i en parlarem més endavant. Bé, continuem parlant de cinema. Per cert, un parell o tres de notícies més. I arriba ja la secció de... És esperada. Esperada. Esperada de la tarda. És la secció del reclam de publicitat. Avui, Pol, per acomiadar l'any, no has vingut amb l'Anna a puntir. Perquè l'Anna a puntir em sembla que ja no vindrà més. Pràcticament. I has portat un company, no? Doncs sí, he portat un amic que es diu Jordi també. Jordi Aranda. Home, Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Això és el programa, de qui un moment ens expliqueu de què parleu, perquè em sembla que relacioneu la publicitat i la fórmula ho, però abans, Jordi Roca. ¿Quants Jordis que hi ha avui, no? Sí. Jordi Roca, Jordi i Jordi. Bé, parlem dels Goïa que ja tenen data. Sí, ja estem per la 27e edició, tenció? Que no és poca broma. Home, són molts anys. Ràdio d'Esberun fa 30 anys. Doncs mira, és més antiga que els propis Goïas, que repatirà la evatge, cosa que me n'alegro molt. I que en aquest cas d'agut malauradament la tragèdia del Madrid Arena estresllada. És a dir, ja no es farà a la feina de Juan Carlos I, sinó al Palau de Congressos, príncep Feliprímic, que està situat a la vinguda d'Aragó, és a dir, al centre de la ciutat. O sigui, que de Juan Carlos I han passat a Príncep. És una mica en plan línia i successòria, però té una tragèdia darrere. Molt bé. Per cert, que ja que parlem de gal·les, els premis Gaudí ja tenen el nom del presentador, que serà l'Andreu Buena Fuente a partir del 3 de febrer. Però no li va quedar clar que amb els Goya ja no tenia futur com a presentador de gal·les. Però què dius? A mi em va agradar molt els Goya. Pol, Jordi, què opineu vosaltres? No es va agradar el Buena Fuente presentant els Goya? A mi sí que em va agradar, la veritat, tenia la gràcia. Però hi ha una miqueta de Madonna, no, potser. Què vols dir? Què vols dir, que fèiem una mica de Madonna? Sí, en plan, sóc l'Icona de l'Oni i tal. Ui, ui, ui, que aquí veig que hi ha... Mira, tens Jordi, Jordi. Perdona, després, avui sortia una enquesta a un digital, en què els internetes deien que els era molt més evaixe que Andreu Buena Fuente com a presentador d'una gala. Que us llibre d'un final que vulgui, faltaria més que, per cert, Buena Fuente ja està preparant el nou programa que el portarà TV3 a partir del mes de març. Ara que ja no té lloc, el tres jocs torna a casa. Escolta, tu tens una manilla especial, no? El pobre Andreu, què t'ha fet? Pobre Andreu? Què t'ha fet, Jordi? Afra que s'ha entenat tres, i ara... Però sí, a massa llocs. Bé, atenció, perquè, com comentàvem, un paio de notícies, la primera és que de saga en saga, el lector Robert Pattinson de Crepusculo, que no para. Sí, bé, fins ara ell va dir que no es torna a posar la pell de cap trilogia, però, finalment, ha accedit a ser el protagonista d'aquest famós llibre que està ara tan de moda, que és un BCD, que és 50 somres de grei, i ell serà el protagonista, ell serà grei. Bé, i acabem, ara sí, l'espai de cinema, amb una notícia, des d'aquí, la nostra gran abraçada, que jo, personalment, el vaig entrevistar fa molts anys, i m'ha fet... m'ha agradat molt, molt maco. Constantino Romero, que es jubila. Sí, ho van anunciar via Twitter fa uns deu dies, i jo crec que a nivell de veu de doblatge és una gran veu, perquè realment és una veu envajable, molt maco, que tot recordem, i que, a més a més, és molt insignia. Quan la sent saps perfectament què és ell. Sí, a més a més que hi ha molta gent friqui d'aquesta de Star Wars, que, Jordi, tu, per exemple, no? Sí, del Mufasa, del Rileon, també. Sí senyor, el Clint Eastwood, també, eh? Sí, que va ser el Clint Eastwood, és l'última veu que ha posat en la seva última paraula, pel·lícula, golpe, defecte. Jo sóc tu, padre. La vaig veure precisament en aquesta pel·lícula amb el Jordi, i la s'ha va passar de la veritat. Doncs és l'última feina que ha fet com a doblatge i com a veu de Clint Eastwood. I ara què el farà, què el doblarà? Ja, bueno, potser el Jordi demana. Sí, sí, sí, jo tenim el mateix timbre. O potser el senyor Benito, que no ha vingut avui. Tu, home, després si ve li podem fer un cas. Tinc en fi, Jordi Roca, moltes gràcies. No marxis, que ara fem una secció de publicitat. Et quedes o no? Sí, sí, sí. Si sí que estigui, que m'hem hagut. Doncs digue, sí, em quedo, perquè això ràdio. No, no, no et veu. La secció de publicitat! El reclam! Bé, avui, Paul, de què parlem? Ja hem comentat, de fet. Que parlàvem de fórmula, avui, publicitat. Perquè heu triat aquest tema, justament, no vull que s'havia d'acabar al món. Doncs hem triat aquest tema perquè hem vist que realment va molt relacionat i que va començar com un esport, com tot, i s'ha acabat convertint, potser, en una eina més publicitària, una parada publicitària. I, a més, a més, a més, a més, a més, a més. A més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més. A més, a més, a més, a més, a més, a més, a més. Hi ha una eina més publicitària, una parada publicitària. I, a més, avui aprofitant que va venir el Jordi, i el Jordi és una aficionat a la fórmula 1, vaig pensar que, bueno, em pensa que podia ser una bona idea de parlar sobre aquest tema. Sí, certament, bé, com ja ha dit, el Paul, no? És un esport que hagut-hi, bé, bé, cada tres setmanes, tots els diumenges, no? Doncs un nombre de força important de televidents. I és per això que moltes vegades la publicitat s'en fa profir d'això. i volíem reglar-se una termes. Molt bé, per cert, hi ha molta publicitat en la Fórmula 1 o m'ho sembla a mi? Moltíssima. A tot arreu utilitzant... jo crec Jordi que gairebé tots els espais possibles, no? Sí, realment ens podríem arriscar a dir, fins i tot que la Fórmula 1 se n'eslova en publicitat. La Fórmula 1 ja és una publicitat en ella mateixa, no? Sí, sí, sí. És un gran aparador. És un titular, eh? Sí, sí, home, clar. És un gran aparador al món, no? És que, a veure, tenim la publicitat dels cotxes, a les curbes, en els monos que porten els mecànics, en el lliurament de premis, que han de portar la gorra, és que és tot. Sí, sí. Per l'interior. Home, senyor Benito, què tal? L'únic col·laborador que parla abans que el presentin. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Home, que et veig d'aquí que... Com si fessis un carro, m'entens? Això és un queixó en déu, quina gent entra... Bé, anem a estirar. Benito, fa un moment parlant de vostè. Ah, sí? Sí, perquè... Que dèc diners, algú. No, que jo sàpiga, però... Con Santino Romero deia que s'ha jubilat. Ah. I vostè no sé si podria fer la veu de clínics, vota partidària, o de mofases, hi ha un relleó en tres. Ah, sí, estem en tres, eh? Sí, sí, sí. Li podem fer un càsting? Votres que sou publicistes, fos-li un càsting al Benito, que parla de persona a veu. Un nom si de forma molt avupa, per exemple, no? Jo no sé si arriscar-m'hi, però un dia que vinc... Ah, a veure... Volen morir l'intent, vostès, o...? Podria aprovar de dir... Yo soy tu padre. La més típica. Clar, això està bé. Eh, hòstia. Va, jo soc tu. Com era la frase, és que jo... Jo sóc tu padre. No, Luc, jo sóc tu padre. No, Luc, jo sóc tu padre. Oh, és ell! És ell! Ho compramos, eh? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Bé, doncs estàvem parlant de la publicitat i la fórmula 1, destacant que, efectivament, és un gran aparador i una gran publicitat en ella mateixa, la fórmula 1, i que és molt cara, de fet, no? En general, la publicitat i la fórmula 1 també. Sí. I no és un tema només de publicitat a nivell de marques, sinó que jo crec que això ja va, fins i tot, a nivell institucional. Però hi ha països que... bueno, de fet, els gran premis estan organitzats per països. I hi ha molta diferència si un país té un gran premi o no, perquè aconsegueix fer-se promoció a ell mateix. Podríem dir que és, per exemple, una mateixa dimatge, també? Sí, sí, bé, i per evident, tot el moviment de capital, que això suposa per al país durant i després del mateix gran premi, no? I això també ho hauríem de tenir en compte. La gent que els treballs que genera, potser, i també... no ho sé, també les marques han començat ja a entrar, no tan sols, a publicitar-se, sinó també a formar part d'aquest espectacle. Sí, i en aquest sentit podríem mencionar, per exemple, el cas de Red Bull o l'OTUSGP, que sent marques com tots coneixem, no?, de begudes o de rellotges, en aquest cas, la quantitat de diners que poden arribar a moure, com pares de venir dins del circuit de Formula 1 durant tot un any. I, de fet, bueno, aquí hem parlat molt de Red Bull d'altres vegades. Perquè perdoneu que es talli, però quan va a fer un anunci? A un cotxe. A un cotxe, però... Això depèn, els que estan en els cotxes, o en els... o en els monos i a les gorres, són els sponsors oficials, i això paguen ja molts milions... Per exemple, si volem posar la penya del Morro al cotxe del Vétel, eh?, que quan... Ja podeu començar a estalviar. T'ho estaria una mica, no? Bastant, bastant, no. Estem parlant de quantitats milionaris, perquè és com un contracte que és ja per tota la temporada. I, bueno, el que està dient és que hem parlat molt aquí de Red Bull, de tot el que fa, perquè sempre està molt ració en publicitat, és que ara que té una escuderia, o el té dos, no?, de fet, Jordi, crec. Sí, bé, té l'accessòria, no?, i la principal, que és la més profitosa de totes. De fet. Que han guanyat, porten els dos últims mundials guanyats, i és que... Van a constructors, com el mateix. Constructors, també. I de pallissa, m'atreveria a dir. Doncs, doncs, és que, realment, ho van fer això per publicitar-se, i és que estan guanyant diners amb això. O sigui que, que més volen. Ja, quasi, quasi, potser, el tema de les begudes està passant a ser un negoci secundari. Sí, podríem dir que gràcies en Betel, no?, potser ara la gent veu més Red Bull. Podria ser, podria ser. Però és millor, no ho sé, és millor negoci invertir publicitariamente en la fórmula U, per exemple, en futbol, a la camiseta del Barça. És que, clar, antigament, bueno, a Espanya, sobretot, la fórmula U estava molt en un segon pla, però des que va anar a l'ONSO, s'ha convertit en el segon esport. O sigui, el primer bal és el futbol, però el segon és la fórmula U. El bas que té tot l'altre està parradera, o sigui que et surt bastant... Bé, que la fórmula U és un esport, ho dius tu, també. Bueno, no? Ho dic jo i... Va que li prego un tir al cotxe. Clar, no, no ho dic. Perden molts... Molts aurones. Molts aurones, oi? Très quilos per carrera. Això ja és consell d'esport, no, ja? Si fas tres quilos, sí. El futbol no crec que et perdis tres quilos després de jugar-lo. No, perquè hi ha alguns jugadors que pobres ja es quedarien a darrere. És un esport d'airits. Un minut ja arribem al punt de la 6 de la tarda. Continuem a la secció del reclam parlant de publicitat. Avui la fórmula U i la públic, el món de la publicitat. Que, per cert, heu portat alguns anuncis que ara posarem, com diem, n'hi ha molts, també protagonitzats, pels propis pilots, les escuderies i tot plegat. ¿Quins heu portat avui? Doncs n'hem portat un parell, que en els dos surt Fernando Alonso, un seria amb la seva primera escuderia, amb la que va triomfar, amb Renault, i l'altra seria amb Ferrari. Però el que volem comentar, sobretot de Ferrari, és que aquí el paper de la publicitat ha sigut bastant important. El fet que Fernando Alonso finalment acabés a Ferrari va tenir molt a veure amb sponsors publicitaris. Oi que sí, Jordi, el tema de Santander. Sí, sí, de fet, això és comunal, veure que Alonso no pot dutxar-se sense la gorra del Santander, o alguna Santander, i fins i tot m'atreviria a dir que té una relació personal amb l'Ivoting, el president de l'Enco Santander. I bé, s'hauré de comentar al Pol, també tenim el cas d'Alquim i Raikon, el pagar d'una quantitat de diners tan bé desforbitant per arribar a la fórmula U, de tornar-hi. Sí, perquè Ferrari, va fitxar el 2011 a l'Alonso. Exacte. Doncs el que passava és que encara tenia l'Alquim i Raikon, i aquell home, no sé, l'havien de fer fora, i per pagar-li, diguéssim, la liquidació... Va entrar Santander en assaig. Va entrar Santander, va Santander, va dir, jo tinc el color vermell, vull patrocinar Alonso, vull que Alonso sigui vermell, per tenir tot això... que els matíficos corporatius... La pregunta és, qui ha canviat el Pantone? A veure, no... Santander o Ferrari? No l'han canviat, no l'han canviat. No tenien el mateix vermell. No, és similar, eh? Ferrari potser és una mica més fosco. Perquè, clar, això com es pot saber, passar al Maus per sobre? Passar al Maus, sí. Passar al Maus per sobre, hi ha una opció, el Photoshop... El Photoshop, i busques el Pantone. Ah, això m'ha dit. Les cartetes, que es deia Pantone, que era impresa i... Molt limitades, aquestes cartes. No que no hi havia tant colors. Mira d'assassina, eh, del Sant Jovenito del poble, eh? No sé si al poble avui potser és... Escolti, Sant Jovenito, però a quina època no estem remuntant? Bueno, el segle passat, eh? El segle passat, a l'època dels Mayas. Sí, gairebé. El Pantone, què és el Pantone? Una bonificació de colors. I... Universal, això és universal. Sí. Llavors, perquè abans hi havia un sí... Abans sempre hi havia un sidral, perquè li deies... Un color vermell, però hi ha moltes games de vermell. Sí senyor, ja, vermell... Llavors, l'empresa Pantone, que vol dir pan, todos, tone, tonos, eh? Pou de ciència, eh? Pant, és ben al grec, eh? Pant, tot el que veig és que posa pan, menys panaderia. Ah, jo pensava que era el Xampú Pantone, però ho ve. No, no, no, no. És una altra cosa. El Pantone va decidir unificar... Bueno, fer un estudi, no sé com ho va fer, si va fer un estudi o el que sigui, llavors va determinar els diferents colors, i els va posar un número, i va determinar les quantitats de... De saturació de color. Sí, no de saturació de colors, no de pigmentació que tenien. Tenien tant de vermell, tant de groc, tant de fian, tant de no sé què, tant de blanc. Llavors va ser una carta internacional. I tu et podies anar a Estats Units i dir que la meva marca és el Pantone 300, que és un blau molt maco. La Generalitat té el Pantone 485, que és un vermell viu. Això que m'inventa això, el 485? No. La sang... Té una aquí, busqui Pantone 485. Ja, escolti, jo no sé què el seu bacari és, eh? Té un color... La sang, quin color té la Pantone? Els primers, és un 100 i pico, perquè és una mica... granatós. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Una pregunta més sobre el Pantone? No, en principi, Jordi, tens alguna pregunta més? Tu aprofites l'avui, eh? De moment, no. Doncs seguim parlant una mica del merchandising i tot això, i és que Ferrari ha arribat a fer, fins i tot, un pare d'atraccions, no? Sí, seguir l'elnia de la internalització de la marca, que parlàvem abans, podríem arribar a dir que el merchandising genera una marca puntera arreu, on arriba fins i tot el punt de crear pares atraccions, com vèiem al poble, fins i tot a Abu Dhabi. Sí, hi ha un pare d'atraccions a Abu Dhabi, que és de Ferrari. Sí, sí, el que fa un espetro d'Albars. De fet, en sembla que fa un parell d'anys, que es va inaugurar o potser menys, i jo recordo les famoses imatges de Alonso i Hamilton, baixant per una de les atraccions. És espectacular, sí, sí. Que, de fet, el Barça en sembla que vol fer un pare d'atraccions, també no sé on. M'estic inventant això, potser. M'estic inventant, no? Bueno, avui no podrem veure els esports que volíem, però comentarem una mica, perquè... Ah, que els hem vist a algun cop, a la ràdio. Jo sí, jo sí. Ell els veu i... Si quizà tenim compte, tothom. Va bé, va bé, potser parla, potser parla, parla. Exacte. És que va ser bastant... està quefantables, vostè. Ja se li va deixant anar la llengua, vostè. I avui no tinc l'Anna, perquè... Ara ja em controli, no m'imposa, avui. Estàs lliure, no? Sí, sí, sí. El primer anunci que volíem comentar és el del Fernando Alonso, amb renaul Megano, o sigui, ja fa temps, quan estàvem amb renaul, que l'eslogan era una mica pegado al camí, no? Què podem dir d'aquell encior i de què anava? Aquest anunci ha remuntat el 2006, com ve apuntaves, i just quan l'Alonso estava en el seu moment culminant, l'escuderia francesa, com tots sabem, i va arribar a Espanya, i va posar-hi tant l'aluncisme que hi havia en el moment, i, bé, podem dir que una icona esportiva pot donar imatge a una marca just en el seu millor moment, nodrir-se amb el mateix fet, i això, doncs, evidentment, pot incentivar vendes. Sí, sí. I, bé, seguir la mateixa línia marcada, l'alunci ens deia que creuen els somnis, per més si reverents que puguin semblar, és possible, no? Perquè es troba al Alonso en una curva impossible, i posa un seguit d'exemples, i jo vaig tenir un somni, i vaig veure que no podia ser així, i arribava a la curva impossible, i hi havia el Renault Megant, i, efectivament, amb el Renault Megant, no passa res. Perdona, els somnis es poden arribar a complir, no? Ei, diu que sí, però, clar, hem de recordar que cobra 30 milions per temporada. El diners ajuden molt, no? Jo crec que sí. Va somiar que guanyaria el campeonat a un Ferrari, o és que encara no. Però, de moment, si ho ha somiat, de moment... I parlant de Ferrari, hi ha un altre anunci, que també hi sortia Fernando Alonso. Sí, hi ha un altre anunci, que s'ho va lligat amb tot això, que havíem dit que Santander va estar aquí, va posar la pasta perquè s'anés a Ferrari, i realment va posar la pasta perquè és que tenia una estratègia publicitària pensada, jo crec que des de fer-hi a temps. Això és un exemple de co-branding. Seguim amb el vocabulari publicitari. Sí, no a paraula, no? No a paraula. Co-branding, què vol dir? Co-branding vol dir quan dos marques s'ajunten per aconseguir una situació en què les dues guanyen. O sigui, es publiciten juntament, i les dues estan obtenint algo. En aquest cas, potser no és tan co-branding, sinó que és més Santander que està aprofitant-se de la imatge de Ferrari per aconseguir aturar els valors que té Ferrari. I què vam fer amb aquest en un si que sortia Alonso i Ferrari? Bueno, parlaven del funcionament de l'escuderia, i deien que el Santander funcionen igual, com un engranatge, aquest to, des dels jefes que treballen, els gran directius fins a més a baix, que tot funcionava com un engranatge. Co-branding què vol dir? Co-branding, què vol dir? Co-branding vol dir que Brand vol dir marca en anglès, que es promocionen altres a la vegada. Ara tinc un exemple molt clar. Al Super, quan ha anat alguna vegada, una ampolla de whisky que et ve una coca-cola. Això és co-branding, per exemple. No està bé, és pagant. Todos los fabricantes de lavadoras recomiendan que algú... I... No deixi... Molt, Jordi, gràcies per venir, que vagi bé. Fins la setmana que ve. No, fins l'any nou. Gràcies. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sandra Valén, i Ramon Company. Després de ser investit com a president de la Generalitat, Arthur Mares ha dit estar il·lusionat davant un repte històric a l'hora que rei tarat l'oferta de Maas Tesa a la resta de formacions. Molta responsabilitat de sobre. Ja ho enteneu, el moment és molt delicat, és molt excepcional i és molt històric. I, per tant, combinant-ho tot i donar de la dificultat i complexitat de la situació, Doncs és allò que explico de les metàfores marineres, no? No em fa por, però li tinc respecte. Sé que tindrem molta gent al costat, tenim un acord sòlid en aquí el Parlament, un acord molt ampli, i espero que, a més a més, aquesta majoria es vagi aixamplant a través de la col·laboració d'altres formacions polítiques i sobretot de la societat catalana. I ara ens hem ajudat una mica entre tots. Artur Mas ha estat relegit president de la Generalitat en primera votació per 71 vots a favor, tres per sobre de la majoria absoluta. Són els vots en de Convergència, Unió i Esquerra. A la resta de grups han votat en contra. Mas tendrà posació del càrrec Vilions Vinen i s'espera que dijous es formi el nou govern. Un cop finalitzat el ple d'investidura, el grup socialista ha demanat que Pere Navarro sigui el cap de l'oposició argumentant que la segona força més votada d'Esquerra Republicana ha arribat a un acord de govern en Convergència. I iniciativa, mentre tant, reclama que el càrrec quedi vacant. Martí Lucena és el portaveu del grup del PSC. Hi ha una coalició parlamentària d'Esquerra Republicana i Convergència i Unió que dona suport i ha donat suport a la investidura del president Mas i que, per tant, el que volem és simplement que el que és una realitat, que és que aquesta coalició existeix, es formalitzi traslladant la figura del cap de l'oposició al Pere Navarro. Per cert que, des de Madrid, la número dos dels socialistes, Helena Valencià, no ha recordat el PSC, que la posició del PSOE segueix sent un no-rotun a qualsevol consulta per la independència. I és que la primera jornada del debat d'investidura per a Navarro anunciava que si la consulta és legal acordada i vinculant, el seu grup s'abstindrà a totes les votacions referents al dret a decidir. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha reiterat que mantindrà una actitud de lleialtat i rigor per reclamar el nou govern de la Generalitat que compleixi amb els compromisos amb la capital de Catalunya. Lleialtat amb la Generalitat, amb el govern de la Generalitat, com a capital de Catalunya, i rigor amb l'exicència és de les situacions que se'ns donen, que no estem d'acord, i que volem que ens arreglin, i que de compliment, de compromisos, alguns compromisos que es van fent el seu dia incomplibles, els compromisos estan per ser complet. El que sí que hem de tenir és la manera d'arribar acords per com es compleixen. Aquest divendres s'ha celebrat el darrer ple de l'Ajuntament de Barcelona, el darrer ple de l'any, sense el debat i la aprovació dels comptes municipals. Previsió del temps, Jordi Miralles. Bona tarda. Hola, bona tarda. L'hivern ha començat amb temperatures suaus, i aquest primer cap de setmana de l'hivern ens portarà temperatures encara més altes. El que resta de jornada d'avui divendres, tranquil·litat, sol però amb la presència d'alguns núvols els poc importants, que estaran presents també de cara de mà. Demà ja podem tenir màximes de fins a 20 graus a les terres de l'Ebre, i per damunt les màximes dels 16 a 18 graus o molts punts de Catalunya, amb sol, però amb núvols altos. Diu menys ja farà més sol, i les temperatures pujaran màximes de 18 a 24 graus o molts punts de Catalunya, per tant, temperatures anormalment altes. Afluixarà una mica la calor, perquè hem de parlar de calor, de cara a dilluns, i dimarts tindríem-te les temperatures normals per la pogueranya, amb un dia de Nadal que serà bastant més fred. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El Barça s'entena de cara al partit de demà a Valladolid, en la 17a jornada de Lliga de primera divisió, i Jordi Roura dirigeix l'entrenament en absència de Tito Vilanova, que ha recuperat l'operació d'ahir. En roda de premsa al migcampista blaugran, Sergio Busquets, assegura que vol enguanyar a Pucela per dedicar la victòria a Tito. Està clar que queda només un dia i que els jugadors han d'estar pel partit, i sí que va ser una mala notícia, però com va dir a Pucela ahir, el Tito va omplir amb un missatge molt positiu, i això també és molt bo per a l'equip, i ara interessa la victòria a Valladolid, i sobretot també perquè, com tu dius, això segur que la victòria li donarà positivament energia al Tito també. En l'entrenament, Iniesta ha tornat a treballar amb el grup, el Barça marxarà cap a Valladolid, avui mateix, a dos quarts de vuit del vespre, i en joc des de les cinc, el partit entre els filials de l'espanyol i el València, la ciutat esportiva Dani Harque, el descans empata un al marcador, els de Raúl Longhi, els Blanqui Blaus són en zona de descens, i també en futbol, en aquest cas femenil, la selecció catalana Sub 16 ha guanyat per 4 goals de 0 estúries al campionat d'Espanya, i a partir d'un quart de set de la tardada, la selecció catalana Sub 18 jugarà també contra el combinat Astoria. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El ple municipal ha aprovat de forma inicial el pressupost per l'any que ve Sant Just, aquest punt va tirar endavant amb el vot favorable dels partits de l'equip de govern i el vot contrari de totes les forces de l'oposició, es van exposar de nou els punts i objectius principals d'aquest pressupost que té 4 eixos bàsics, l'atenció als col·lectius més vulnerables, l'educació, donar suport a les persones en situació de tur i mantenir l'ajuntament sanejat, i en l'últim ple de l'any s'han donat les xifres definitives pel que fos. El pressupost total de l'ajuntament per l'any que ve serà de 21.306.000 euros, que és més del previst inicialment, en comparació amb el 2012 augmenta 1,6%. A més, és calculat que hi haurà un superàvit de 208.000 euros que es destinaran a finançar part de les inversions. Aquests són els objectius a grans trets, però més concretament hi ha altres finalitats, en risc d'exclusió, immunització de 37.000 euros per part de l'ajuntament, i en clau educativa els objectius passaran pels programes cap nens sense àpats i cap joves sense estudis. El pressupost per l'any que ve va tirar endavant, com deia, amb el vot a favor, només dels advertits de l'equip de govern, i amb el vot contrari de via democràtica, partit popular i convergència i unió. I l'equip de govern municipal i convergència i unió s'uneixen per defensar el model educatiu català. El PSC, iniciativa per Catalunya Verges, Junts per Sant Just i Convergència, vam presentar una emoció al ple municipal de desembre per rebutjar l'esborrany de l'avant projecte de l'anomenada Ley Vert. Aquest rebut surgeix, entre altres motius, perquè considerem que fomenta un sistema educatiu sagragador. L'emoció reclamava fer públic el compromís de l'Ajuntament amb el sistema escolar de Catalunya. I el sistema educatiu vigent des de fa 30 anys. Un altre dels acords adoptats amb l'emoció és que el consistori doni suport a la Generalitat i el Departament d'Encenyament a la defensa del català, la immersió lingüística i el sistema educatiu vigent al país. Una emoció que va tirar endavant només amb el vot a favor dels grups que la presentaven, per tant, els partits de govern i ciut, via democràtica i partit popular, en canvi, van votar en contra. I acabem aquest vídeo d'explicar amb vos que avui s'estrenen els contra-pastorets de Sant Just. Encara queden 170 entrades per la funció d'aquest vespre, però, en canvi, per la funció de d'umenge, s'han exaurit les 400 entrades disponibles. Tot un èxit pels primers pastorets de Sant Just, organitzats per la CAL i la TANEO fins a aquest migdia encara es podien comprar de manera anticipada. A partir d'ara ja s'hauran de comprar directament a la tequila. La primera funció serà aquest vespre, a les 8, i d'un menjar n'hi haurà una altra a les 6 de la tarda. Recordem que l'obra, si tu la esteu, són els contra-pastorets de Sant Just i els escrit Pep Albanell, els dirigeix Roger Cónsul, una obra que va guanyar un premi de l'esgai l'any 2005 i que té una clara intenció crítica cap a les típiques actituds de la societat i, per tant, també adaptar alguns elements a la realitat Sant Just tenca. I del moment això és tot més informació a partir de les 7 al Sant Just notícies de l'Issia Vespre. Nits electrònica ara és vits. Vits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i saps-te de 10 a 12 de la nit. El Museu Akbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Akbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuita. Consulta els horaris al telèfon 93-342-3536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de cornellar, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu Akbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? ... No hi ha ningú que no senti que ho vingui. No veig que tu t'ho esperen amb mi. Però de sobte el som. Enfort amb l'olivetat, desgrata com si fos un matí. I en aquest intercanviable, en les veritats es confonen el que ho haurem valent. I, per què? Si, si, 11 de la tarda... Benvinguts a la segona hora de la penya del Mord. Hem començat el programa, aquesta segona part, escoltant el Mishima i el seu tema, la tarda esclata. És una mica el que estava previst, perquè és torna, segons l'ordre i horaris de la fi del món. Però a principi tot continua... Atenció, perquè sembla que hi ha hagut un cop. Senyor Benito, és vostè pel microfons. Pensa que havia sigut una... Hi ha un maia aquí sota de la taula, no sé què pretene aquest. I Willy, també, i la veja maia. Diu que aquí a Sant Just, la fi del món no passarà. No. Com el poble aquell de França. Quin? No sap, perquè hi ha un poble aquí a França, però hem d'apèrtingar. Quin? Diu que allà no arribarà la fi del món, i està tot el concentrat allà. Ah, sí? Sí. Ah, ja és veritat, és veritat, però... A més, és una penya, també. Sí. D'acord, que no sé què. La penya del meu gos. La penya del meu gos. En aquesta segona part del programa sabrem al final de tot què no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antia agenda de l'Eli cap de Vila. A mi també és també... potser fem un breu esbós de com anar darrere. Avui ho tinc capítol abans de la parada de Nadal. I també en revistarem els de Penguins, una formació musical que fan Skai Rigi, d'aquí de Sant Felip del Llobregat, i que ens presenten unes versions nadalenques del White Christmas molt xules d'aquí al moment. Però abans de tot això... M'agrada. Éric Pomar, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Éric. Perquè amb l'Eric ja serveu que cada divendres en començar aquesta segona hora, repassem algunes de les coses que podem fer de cara al cap de setmana a la nostra particular agenda juvenil. Avui a l'última secció, com cada any, sempre ens portes i ens recomana, Éric, el Passebre Vivent de Corbera del Llobregat. Exacte, perquè jo trobo macíssim, això. Doncs en tot aquest... Tu ets molt habitual d'allà, del Passebre Vivent, eh? Doncs en tot aquest Passebre, que es fa, o sigui, situa la penya del cor de Corbera, i són més de 200 actors del poble de Corbera, que es vesteixen i fingeixen, i fingeixen el personatge de naixement... Recreant, recreant, sí. Que recrea. No, escolti, senyor Enric. Perquè fingeixen queda molt llet, eh? Un moment, un moment. Jo vull tancar una llança al cap del senyor Benito, perquè els actors són uns mentiders, i fingeixen, per tant, no va desencaminat, de dir, quan diu que fingeixen. És una cosa així, instant, magnífica i altra. No és una ficció, és una recreació... 200 actors, no? I tots fan d'en Jesús. Eh? I tots fan d'en Jesús. Només. De tots els diferents personatges que hi ha al Passebre. I tots són gent del poble, saps? Doncs el recorregut dura entre tres quarts d'hora, una hora, més o menys, i es representen moltes de les coses del Passebre, i, per exemple, com les cases dels artesans, fent el pa o algo així, les dones que van a rentar la roba al riu, l'arribada dels pastors a l'estàplia, del nen Jesús, i, com no, el rei Sparks. A més, té una particularitat, no?, el Passebre vivent de corbera, que està molt bé, que és les muntanyes a la penya del corp, que estan darrere i que tenen un color especial. Sí, que són bastant vermelles, i també bastant altes, i això dona encara més la sensació que estiguis posat dins d'un Passebre vivent. Molt bé. Les dades i tot plegats, si algú hi vol anar, quins són? Doncs això es fa des de principis de desembre, o sigui, ja ha començat, i fins al 13 de gener, però cal destacar que els dies 5 i 6 fan un especial dels reis Sparks, que llavors arriben a l'estàplia, perquè només els normals, que no són els 5 i 6, es veuen, però si no arriben. No cal d'arribar, clar, és que els reis Sparks, es veuen els 5 a la nit, és normal. Doncs els 5 i els 6 fan l'especial aquest, que ja arriben a l'estàplia, i és quan li donen tot, i això. Els preus pels menors de 6 anys és gratuït, pels nens entre 7 i 13 anys val 8 euros, i pels de 13 fins a 65 anys val 12. Bé, 12 euros, l'entrada normal i de dalt, té un editor, però és un espectacle... No et donen ni una hòstia. Està molt falton, vostè. Està molt irreverent. Està molt irreverent. Està molt irreverent, senyor Benito. Mira, perquè m'ha fet així una mica, t'arriba a ta groga. Així, sense mani, li acuento. En fi, Eric, segur que vol més informació, hi ha una pagina web? Sí, www.amicsdecorbera.cat. Molt bé, doncs, Eric, que tinguis una molt bona sortida d'any, molt bona entrada, bon Nadal, bon Sant Esteve, bon Cap d'any... Bé, tot. Perquè a l'Institut de Sant Guís ja ho ha acabat, no? Sí, m'ha acabat avui. I què torneu, fins al Fabre? No torneu, ja. Fins al... ojalà fins al... 8 de gener. Fins al 8 de gener, fins al 8 de gener. Doncs, Eric, que vagi molt i molt bé... A vosaltres. Que vagi bé. Bon Nadal, Eric, bona entrada d'any. Igualment, que vagi bé. Senyor Benito, escolti, perquè aquesta és una de les versions que han fet els de penguins. El White Christmas Nadal Blanc. D'aquí els moments parlem amb ells. Blanc, l'aire de Nadal. L'aire porta cançons d'aquesta nit. Amb la neu estesa i amb la por és antecer altra cop patir. Blanc, l'aire de Nadal. Tornem, la neu s'adormi amb els camins i del fons d'un temps diferit ve la pau que ha fet aquesta nit. Com comentàvem, avui ens visiten de penguins aquesta formació musical de Sant Felid del Llobregat amb 12 músics i no han vingut tots per això. Ara parlarem amb l'Eduard Polgi d'Oriol Serna, com veieu, amb un som molt jamaicant de la década del 60 i que utilitzen l'Escar, el Rocksteady, l'Erli Rigi, i aprofitant aquestes dades, han tret song for christmas on versionen, per exemple, el que estem escoltant de fons, ja conegut per tots, white christmas amb aquest Nadal Blanc. Eduard Polgi, Oriol Serna, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, ha vingut el programa. I abans de res, enhorabona, perquè ja porteu 6 anys de formació de penguins i tal com està la cosa avui en dia, tampoc no és fàcil. Com és que ho decidirà endavant aquestes Nadal, les versionales? Doncs mira, hi ha un any que vam treure el disc reggae per xics, que és un dels projectes que tenim, ja feia dos anys que no triam cap publicació amb els penguins, que no t'ho diem adults, pel publicador li vam decidir entrar a estudi ràpid al novembre, teníem ganes d'entrar a estudi i per fer un petit regal a la gent que ens aegi, la gent que ens escolta. Perquè teniu dos projectes a l'hora, com si diguéssim, que són els penguins, que fa música com hem comentat amb aquest estil, i després hi ha els... Riga per xics. Riga per xics, és el nom del projecte. Bueno, arrel d'anar a tocar una escola que vam adaptar al repertori per poder-lo fer amb una escola per a un Santa Cecília. Doncs arrel d'això, la resposta va ser tan bona i ens ho vam passar també tocant i que vam decidir tirar-ho endavant i ens van anar a sortir en concerts i vam tenir la sort que una productora, que és buen ritmo, ens va reculsar. I la veritat és que ha anat tot bastant rodat. Llavors hem mantingut el projecte d'adults que aquest sempre hi estem treballant i esperem publicar un disc aviat també i tot, però com que l'altre ens ha anat molt bé i ens ha donat moltes alegries i ens ho passem molt bé, l'hem mantingut i ha anat a més i ha sigut molt sorprenent per la resposta del públic perquè hem pogut anar a molts festivals així importants. Home, heu estat, per exemple, els sonarquits, hem estat al sonar, hem estat a l'acústica, al Black Music Festival, a les fires de Girona, els petits camaleons de Sant Cogat, que també és un tros de festival. Sí, està posant, diguem-ne, una mica això de fer festivals per nens també. El festival de les festes de Gràcia i bueno, ens ha donat una oportunitat molt bona i a part que ens agrada, ens ho passem bé i per això hem decidit mantenir els dos projectes paral·lels. Teniu por que el rigui, per exemple, es mengi el de penguins o intenteu portar d'alguna manera equilibrada? És complicat perquè la tendència és aquesta, perquè hi ha molts més concerts de reggae partxics, potser també és un projecte més original i les institucions també destinen més d'espesa aquest tipus d'actes per nens i intentem això, que no es mengi el projecte de reggae partxics del projecte que hem tingut des dels inicis i ho fem a base de ser ja, intentar fer cançons i intentar preparar un dis nou que esperem treure dins d'un any més o menys. Perquè els nens, la canalla, com reacciona quan us escolten els bolos que feu? Els nanos s'ho passen pipa. L'obos que s'ho passen molt bé els nens i s'ho passen molt bé els pares i hem tingut concerts de tot, però en general, a vegades els nens amb la reacció els nens... Pots fer un simil entre el públic adult i el públic, el mateix comportament que hi ha un concert de nens. El típic que no vaja, que està com hi ha expectatiu aguantant la barra, que dic jo, el que està veient tota l'estona. Us treu el públic també o no? No, però fa poc que està a punt de tenir una inversió de cenari, que uns professors la van tenir que aturar, i de què destrossen tot el teatre. Sí, és clar, són com grups petits, són fans allà... I no tenen vergonya els nens. Això afavorir és molt que de seguida tothom vagi, hi hagi una complicitat més gran entre el grup i el públic, i en un concert de base de gent de públic adult costa més a trencar aquestes barreres. Els nens, en aquest sentit, són més... més senzils... Algú va dir que el públic infantil és el més difícil, perquè són molt sincers, no? Si no els agrada, doncs... Però la vegada també és més fàcil, jo crec, arribar-hi. Si no tens vergonya, ficar-te... connectar amb ells pot ser més fàcil o més gratificant, potser. Nosaltres des del principi la reacció que hem tingut dels nanos ha sigut sempre boníssima a tots els concerts i ens sorpresa nosaltres mateixos. I llavors, doncs, endavant, endavant. Bé, parlem d'aquesta cançó que, com diem, heu presentat a més el videoclip que ara en parlem de tot plegat que va acompanyat d'aquest Nadalblanc, on se us veu vosaltres dinant i menjant, i al final acaba amb imatges de manifestants, antidisturbis, i també tapant-vos l'ull, sumant-vos d'aquesta manera la campanya que hi ha hagut d'ojo per ojo, que denuncia la pèrdua de l'ull de l'Ester Quintana per part dels Mossos d'Esquadra a la manifestació de la vaga general. Home, podríem dir que és un clip Nadalblanc poc convencional. Bé, sí, teníem ganes d'aprofitar ja què fèiem. La típica felicitació Nadal sempre ha estat una mica no ens hem implicat en les nostres lletres políticament i socialment, i hem decidit canviar una mica això i aprofitar per llançar un missatge i contraposar aquesta idea del Nadal, d'activitat de consum, de felicitat, que sí que existeix, però que ens agrada celebrar el Nadal, però que no per això hem de deixar d'oblidar els fets que succegen cada dia al carrer, i que en succegui d'aquest any teníem ganes de recollir una mica aquests fets. I, aleshores, en el cas d'Ester Quintana, que va ser una cosa que va començar a la xarxa, com a qui diu, i va arribar el Parlament amb les comissions donant explicacions del conseller Puig. Més que és el problema. Vull deixar-me comentar l'altre dia l'article del periódico també, que quan la policia no es converteix en una eina de servei al ciutadà, sinó com un element repressiu per saber que la policia no es converteix en una eina de servei al ciutadà, que és un element repressiu o persecutori, doncs succeixen aquestes coses. La policia serà digna, nosaltres en tenim una eina de servei al ciutadà, i aquests fets que han succeit últimament potser no és la millor manera de servir a ciutadania. Clar, és que venim d'un any on hi ha hagut moltes manifestacions, hi ha hagut molta moguda, i llavors han passat coses molt greus, i aquesta ha sigut una cosa molt greu. Llavors, una mica el resum que hi ha al final del vídeo és de tot, perquè des del 15M hi ha moltes històries d'aquestes. La veritat és que hi ha moltíssima gent que ho està passant molt malament pel tema de la crisi tot plegat, de les poques opcions que hi ha, és sortir al carrer i dir prou o no ens agrada, i no sé si teniu la sensació que, a més a més, amb el videoclip d'aquesta Nadal, aquest Nadal és com diferent? Sí, jo crec que sí. És com a agradols? Sí, doncs perquè estem passant-ho tot realment uns moments molt durs, no? A mi també és creure una diferència entre la gent que pensa una manera i la gent que pensa una altra, i la nostra intenció també era implicar-nos una mica en aquest sentit i recordar tots que ens sentim a taula en el Nadal, però hem de seguir tenint aquests valors i el cap. Bé, de fet, la hipocresia va marxant poc a poc, també, amb tot plegat, o qualsevol mínim, és una sensació que tinc. L'heu estrenat com comentàvem el videoclip a la web del periódico? Com va anar tot això? Això són coses de la productora intentant buscar la manera de promocionar el videoclip i el material arribi al màxim de gent possible i amb els seus contactes van acordar amb el periódico, estrenar-lo conjuntament amb una petita entrevista, article. El resoc que ha anat tenint el reggae per xics ha anat a més durant tot l'any fins al punt que vam estar nominats als Premis ARC també, d'artista revelació, i vam quedar finalistes, hem tingut molt de suport. Jo no sé si a partir d'això, no ho sé. És en general, hem anat tenint repercussió en aquest projecte i el treure per Nadal amb aquest format també de videoclip, més reivindicatiu, doncs els hi va entrar-se. Per cert, que sou 12 músics, no sé com ho feu a l'hora de quadrar agendes per assajar o per Nadagolos? Sí, perquè jo crec que com que tothom hi té interès i ganes i som bastant disciplinats en aquest sentit. I tot i això són músics, i són disciplinats. Sí, bueno, potser aquí està la gràcia del tema, que et m'agraden ser músics, som una mica disciplinats. També som tots de Sant Feliu, excepte un que és desperreguerat, però això també ajudarà a no tindre tothom escampat pel territori i a l'hora que és més fàcil, són amics de tota la vida doncs, la som la mateixa colla, també, a part de tocar, i a les hores ja... i no sé, sempre si hi ha algú que no pot venir una set, ens enviem 50 milions de mails al dia. I whatsapps, no? No teniu grup? També, tenim grup de whatsapps. Estem tot el dia en contacte permanent. Estem parlant amb de penguins, com comentem aquesta formació musical de Sant Feliu de Llobregat, que per cert, poble veí i que aquí a Sant Feliu cada vegada que toqueu és un èxit, no? Té ganes, la gent s'ho va saber en els nostres concerts, que són una festa, nosaltres ens ho passem molt bé i la gent creiem que també i com que més o menys anem dosificant i a vegades toquem menys el que ens agradaria al nostre poble i per aquí al voltant, doncs quan hi ha un concert la gent s'entrega. Heu tocat aquí Sant Just? Hem tocat una vegada farà ja, jo crec, 4 anys. 4 anys? Home, potser hauríem de... Crec que tu hi vas tocar, Oriol, de substitut, que encara no estava... T'has explicat si no me'n recordava. El que és el de joves farà ja 4 anys. Ens fa molt, no? Sí, ens agradaria repetir, la veritat. A nosaltres també veureus, per aquí teniu algun projecte preparant aquest nou disc i tot plegat? Ara mateix com esteu de penguins? Doncs mira, preparant dos discos el de adults primer, que ens agradaria entregar-lo abans de l'estiu, com a molta l'estiu, i també el de la regga per xics, que a l'estiu ens agradaria poder entrar a gravar, i en menys d'un any o en un any podria treure el mercat de dos discos nous. Això és una mica una bogeria, no? Sí. Com que ja portem temps treballant, home, ens haurem de pretar el cinturó, perquè tindrem feina d'estudi, de treballar i tot, però ho anem fent, ho anem fent les dues coses paraleles, i de moment... Mira, ara vam gravar aquests que traiem per Nadal, i el RxX per Nadal, a Blind Records, a Barcelona, però també era com una prova, per saber on gravarem l'últim, i encara no ho tenim clar, potser no descartem... No, perquè el regga per xics l'hem gravat als sonitrons, que és a Molins de Rei, anirem mirant, a veure quina estudi ens sembla bé. Per qui a prop, no? Home, l'avantatge que estigui a prop és que, com que són molts, per logística ho tenim... El primer disc ens el vam masclar Santander, el Roberto Sánchez, que és un especialista en el regga, i ens estem plantejant també anar fins allà, però és 12 persones, anar fins a Santander a gravar, o sigui, suposo que ens quedarem... O portar-ho amb ell aquí, no ho sé, alguna combinació farem. Què té la música rigui, que sigui tan especial? Jo crec que és una música molt, molt simple, això és així, ho hem de reconèixer, melodies molt senzilles, pocs acords, no és una música complicada, i entra molt fàcilment a l'oïda de la gent, són melodies fàcils de recordar. És una música caribenya, també, que aquesta música... Fa moure, no? Fa moure. I això també es combina molt amb la música tradicional d'aquí a tota la vida a Catalunya, que també té aquest punt de melodia fàcil que tots recordem, que cantàvem de petits, llavors, les dues coses el que fan una bona combinació. Mireu, us presento el senyor Benito, que és una mica el crític musical de la Montmorros, senyor Benito Matarós. Vostè, quan era petit, no sé si hi havia una formació que feia Riqui... No, Riqui, no. Quan era petit, el Riqui encara estava per venir. Quan era petit hi havia coses com el bonet de San Pedro, i coses així que vostès no deuen conèixer. A partir dels xescovojos. Xescovojos, molt, molt, si senyor, un gran cantant, amb el Jaume Arnella, del grup de Folk. El bonet d'aquest, què és això? Busqui una cançó que ens diu paisajes lindos, tiene Mallorca, paisajes lindos, i el Jorge Sepulveda, aquests sí que ho han sentit. No ho sé, hem fet molta recerca, per triar temes i... El Riqui, el vaig conèixer ja de grandet. I associat amb una cosa, fumar-lo, que feia un... Això és un estigma que creieu que porta... Jo crec que passa amb tota la música en general, és com el tòpic aquell dels sexe drogues i rock'n'roll, que no sempre és així, vull dir. A veure, jo els hi vull dir, que el primer document de Riqui que va arribar a Barcelona, jo treballava en una sala molt coneguda de música de Barcelona, i ens va arribar a l'ILP, en aquell moment era l'ILP, i la controguerda de l'ILP era una fulla de característiques indiscutibles, i ens vam quedar tots flipats. Sempre la idea, a nivell més comercial o simple, el reggae, la idea de Bob Marley, i també... El que fa el Riqui, no vol dir que fomeu marihuana. Ni que sigui només Bob Marley, perquè ha fet l'escaque, i el reggae que nosaltres fem és abans, el reggae més famós, el ruts que va fer Bob Marley, i molts dels ruts que tenim com a referència, són d'abans, no són... Com per exemple, perquè això deu ser Erlich Riqui, el reggae que diem, a grups com Scathalights, d'Escage Instrumental, Prince Basterd, de Rick Morgan, o la primera època de Bob Marley, no, quan es deien Bob Marley i en The Wilders, i el Tonel i molts altra gent. I com s'ha de dir? Riqui, Raca, reggae, es pronuncia reggae. És que jo deia Riqui, però a partir d'ara, jo soc més simpàtic, a partir d'ara, a partir d'ara, Riqui, Ipenguils. Perquè a vegades ens diuen els pinguins de Riqui, o no ho sé, hi ha molts pinguins. I com és que el nom de Penguins ja que hi som? Això és una cosa de... Si et pregunten que no us han fet mai, no? De els principis. A la feina tens que no ens la feien. Això te'n recordes? Res, hi havia, em sembla que era jo, que donava les entrades als temes, semblamar amb el braç així molt enganxat a la cama i semblava que... Semblaves un Pinguí, i mira, de Penguins. Molt bé. Moltíssimes gràcies per haver-nos posat pel programa, l'Ador Polls i l'Oriol Serna, per cert que teníem aquí un tema que acabarem amb ell, perquè si teniu canalla també ho recomanem, el Riqui Parxix, que em sembla que ha venut més de 2.000 CD's, cosa que és una barbaritat, això. Anem a la tercera edició, ja. Sí, sí, fantàstic. I teniu aquesta versió del si tu vas al cel, en versió Riqui. Doncs moltíssimes gràcies per venir, que vagi molt bé, i ens traiem atents quan traieu els propers disc, i si tu la torna a venir no t'has encantat. M'ha encantat. M'ha encantat. Moltes gràcies. Si al cel no vas partinando al meu llogar, que és això, aire i aeró, aire i aeró. Si tu vas al cel amb patina, a fer un petit truque, a que se munti la. Si tu vas al cel amb patina, a fer un petit truque, se munti la. Aire i aeró, aire i aeró. En un got no hi pot haver-hi hagut mai mida-l'fort sense un embut. En un got no hi pot haver-hi hagut mai mida-l'fort sense l'embut. I fa mal aquí, ai, fa mal allà. I fa mal allà, i fa mal aquí. I fa mal allà, ai, ai, ai. Ai, ai, ai, ai. Si tu vas al cel, amb patinet, amb patinet. Fes mil me'ls llocs, mil me'ls llocs. A veure què és el cel, de penguins, Carme Verdeva, de Tarda. Bona tarda. Què et sembla en Depengüins? Bé. T'agraden? Sí. Algú més que algun altre? No, no són 12, no? Per això de dir... Algú més t'agradarà que algun altre? Quina és el Penguin que t'agrada més? Ai, Jordi. Què? No s'hauria dit tu. No s'hauria dit tu. El que s'ha de dir-me és la Riera d'avui o què? No s'hauria dit-te gaire, però mai te'l senyoren i tu, que han passat coses fortes, perquè han tancat temporada fins al gener. Bé, doncs d'aquí un moment ho repassem a la penya del Morro. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar, però com és l'aigua de la Xeta? Disfruta de la passió per la carne en el restaurante Alambí de l'hotel Espèria San Just, teléfono 93, 473, 25, 17, 93, 473, 25, 1, 7. Gràcies, Jordi. Sidi 38 de la tarda. Bona tarda. Carme, bona tarda. Avui diu que han passat coses fortes a l'últim següent. La reacció no ha estat forta. La reacció ha sigut allò com el que... Lleig, doncs. Era una escena que d'entèria prometia molt, no? Aquí t'hauria acabat un... Clar, clar, està. Pensava que trigaria més a produir aquesta escena. No, ha anat molt ràpid. Perquè l'Antesadena ha sigut que l'atieta li diu a un nebot, que és el germà de la Mireia, el suposat germà. Sí. I el germà de la Mireia, el primer que fa és dir-li a aquella noia de la Nora, que és la Guarda Secrets, diguéssim, per excel·lència, jo si tingués un secret directe li diria la Nora. Li diria, guarda això, no ho diguis a ningú. I ja immediatament el Joan ja no se'n pot estar. Convoca un dinar familiar, llavors el dinar familiar, diu que aquesta família és hipòcrita, i ara hem de saber la veritat. Veu-li-lo. Repasseu-li l'última seqüència. L'ha introduït molt bé. A la cuina hi ha hagut com un marillo que preveu una sèrie de coses entre la... Nora i... la Cristina. I el Sergi. Però marro sexual. Aquí hi ha una tensió. Comença a veure-hi una tensió. Estan preparant els plats, ara. Sí. Però jo vull mirar després del senyor Benito, també. Quina és la senyor Benito? L'última, no? L'última és aquesta. Considereu-me alguna cosa, no? A tu també t'agrada més. Hi ha un apropament, Sergi. Un toc àcid, però suau, m'agrada. Molt bé, doncs ha quedat boníssim, no? També cuinar, ara, ella. Alguna cosa, perquè al final ella s'ha postulat a favor de la Riera. A veure, escoltem. No sé si crem un plat original que sorprengui els clients, Cristina. No paro de ficar a la pota, eh. Això no estic dintre del que penso. Què vols dir? Han begut. No vas cotada. No passaries un cos de gourmet. És veritat. Hi ha expressions prohibidíssimes com el bo, el magamata, o el boníssim. Aquesta és la pitjor que totes. Escolta, crec que sortiré d'aquí. Doncs ells ho diuen a vegades. Això ho has fet un guionista que no li agrada altres guions, jo crec. De la vaixa sèrie. Ah, és una crítica, doncs, a tots els companys. A veure. A veure, escoltem. Per salvar Can Riera. Ens ha costat una guerra, però la fonda està viva i això és el que importa, no? Ui, sí que està... Ha canviat molt en tres dies. Sí. Ja està. Aquesta és l'última. Vaja, perdó, vaja, m'he... d'última sequència de Riera, eh. Ja em perdonareu el seguidor de Riera, però... Sí, ha quedat una mica pla, eh. Ho han deixat abans, eh. Sí, sí, sí. Realment no tens ganes per saber veure-ho. Dius, doncs ja vindran. Sí, perquè l'altre, quan li diuen que és filla o no filla, també es queda allò com diuen, bueno, i... Ja està, no hi ha res més. No hi ha res més. No, després... No, l'altre tema que digo... L'altre tema ha sigut allò... Com reacciona, doncs, la filla? No, es queda... Sí, amb una cara com diuen. No respon. No, es queda com diuen. Potser està de xoc. Sí, ha quedat una mica xocada, eh. Però després passen l'altre sena... Ah, sí? Sí, després, bueno, tenim la... Suposo que buscarà la mare, o no? Jo crec que el prover pas és buscar la mare biològica. Bueno, la mare biològica sabem que està amb un ninxo. Ah, sí? Que és la, com li deia, no sé què... Bázquez... Maria... Bázquez... Bázquez... Bázquez... Bázquez... Bázquez... Bázquez... Sabem que està amb un ninxo. Doncs ja ho sé, no ho heu buscat. No ho sé, no ho sé. Tancant molt ràpid, o potser fan veure que està morta i no està morta. Ah, això és una altra cosa. Aquí, vostè té... Té ànima de... Guionista de la vida, eh. No ho sé, no ho sé. Quin piropu, quin piropu és, eh, bonitú? Home, està... Sí, ho heu deixat aquí. Perquè... Home, perquè... Hi ha unes coses. Mira, perquè l'hem deixat... I l'Hel·lèdicea. És veritat, tenim l'Hel·lèdicea, també. Clar, no ho sé, m'ho tinc al dret. No, l'Hel·lèdicea és el millor del programa. Vinga, ara farem la... Carme, moltes gràcies. De res, és una cara. M'agrada. L'antiagenda amb l'Hel·lè, cap de vila. Bona tarda, Heli. Molt bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Molt bona tarda, molt bé. Bona tarda, Heli. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda. Senyor Manito, quedi més a mateix sou. És la meva reacció natural. No, no, no. Cap de vila i mira. Sí, sí, jo també. Senyor Manito, no podem estar a mitja hora dient bona tarda. Però sí que em donen bons consells, el lloc on no he d'anar. Això és veritat, perquè... Ha millorat molt el meu cap de setmana. Sí, sí, sí. És el mateix. Explica'ns una mica aquest cap de setmana on no hem d'anar per Catalunya. Sent-ho molt soroll de fons, avui. Sí, és que estic amb una festa infantil. On ve? Un classic. Una festa infantil. Sí, està molt bé. Una festa infantil que... que has convidat amics de la classe. Doncs acabava el món. Ja, avui he fet una cosa a tots junts. La meva classe, el Barrofet. Sí, el Barrofet. Ah, clar, Elia, que t'agraden molt els cupcakes. Sí, el Barrofet t'agraden molt els cupcakes. No ens que m'han de trucar a la ràdio, eh? Ja, ja, ja. La frase de l'Eli, els cupcakes són una merda. Has passat a la història ja d'aquest programa. És un timus. Perdó, perdó, un timus. Una estafa, una estafa. Per què són una estafa els cupcakes? Perquè no tenen gustarret. Els mires dius, quins colors, oi, que bo, oi, tota aquesta crema, oi, tot... I després, quina malalena més bona. I quan te la menges, és seca, no té gustarret, el sucre és molt... no mola gent, és molt artificial. Jo sóc anti-cupcake. Però era cupcake. M'ho he fet el cupcake. M'alenten xocolates pret a la vida. On estic, la meva llàstima. L'Eli, tranquil·la, Lli, perquè... Els múfins encara, encara, múfins, encara. Però jo amb malalena, jo vaig a un fort de pa i demano, donem una malalena, i ella posa un múfins molt gros. D'on amb una malalena? Que un múfini és allò de les sèries nord-americanes, també, no? És com una malalena, però farcida. És una malalena farcida, molt bé. Parlarem del que anem de fer aquestes setmanes, perquè entre altres coses hi ha la festa del Pides Santelles, el dia dels Sants Inocents, que és la setmana que ve, que també es gira molt de seine. I si això li suma ja els passebres i vents... No en donem a l'abans, va, comencem per... Sí, comencem repassant aquesta festivitat, i a coneguda per tots, que és la festa del Pides Santelles. La festa del Pides Santelles a mi m'ha d'haver estat al·lucinada, perquè durant tota la setmana, a Santelles es munta una història espectacular entorn d'un pis. Van les joves del poble, amb les seves barretines i les seves paixes... Clar que sí. A triar el millor pis... Vosaltres dies abans. Són faixes víctims, no, aquests? Ja et dic tant. I tots el poble, eh? I tots el poble. No ho veus, dos, no? Però no és el pit de les tres branques, no confondre-ho. No, no, no. A l'any entri en un de diferents. I què és el que fan concretament? El dia següent van i el talen. Home, pobre pit. Aleshores anem amb un càrrec, dos bous, i el baixen al poble. És una tradició d'aquestes, té pinta de ser antiga, no? Sí, i més no pensis que el posen així, diguem-ne, en horitzontal. No el posen en vertical. El pit. El baixen, sí. El baixen allò amb el càrrec en vertical. Arriben a la plaça al poble, fan allà les seves coses d'aquestes tradicionals, eh? Les dones han fet néules i garlandes amb fruits, amb pomes, eh? Maigranes... Això que ve de la manastralia catalana, no? El segle d'insols. És boníssim. Està molt bé. Llavors guarneixen el pit, i el dia següent l'entren a l'església, cuida'l, i el penjen del sostre, bocavall. Ah, d'aquí ve la aquella frase, cremos el pepant, cremos vino, cremos el pino... És bé, és bé, és bo, colgado de un pino bé d'aquí. Ah, està molt bé. Però és molt espectacular, perquè, a més a més, no sé si podeu entrar i veure fotos, però, realment, hi ha un tros d'arbres gegant enorme, penjat del sostre de l'església. La pagina web és Santella Esponcat, per si algú vol veure aquestes fotografies, una mica horripilants, també. I aquest any, però, esteu de sort, perquè, com que hi havien hagut moltes aglomeracions a l'entren a l'església, que no només obrien la part de baix, sinó que també obrien la part de dalt, que tenen com un caminet, per allà dalt, mons o alconets... Aquest any posaran una pantalla gigante a l'experiòre de l'església, perquè puguem seguir tot el ritual de la penjada de l'arbre. Hola, eh! Hola, eh! Ara sí que hi vas, eh! Ara sí que hi vas. Les noves tecnologies... Ah, ara m'has convocat. Teníeu, com que margeu l'acción, amb les... Mots tradicions. Perdona, és que he estat buscant aquí i són trets d'antics cultes als arbres i de rituals pagants relacionats amb la regeneració de la natura. Ai, veus? Escolta. I m'ho he inventat, eh, sense llegir. La pregunta és sostenible, això, és ecològicament sostenible. De moment només ho fan amb un arbre. Només amb un. Va, va, passem ara a la següent cosa, que si no no tindrem temps de llegir l'ODCA, o quina pena. Atenció, perquè ja també parlem... Escolta, escolta, si l'he dit, o què? No, no, no, no. L'entrada i després... o no, no, amb el meu pare l'ha d'haver. Jo l'he anat seguint i a mi m'ha anat agradant. És que l'ODCA, aquesta és una secció que... jo la mataria avui, si és que tenim temps de fer-la, ojo. Si no, l'any que ve, busquem una altra secció, eh, bonito. És que l'ODCA és l'antirradi, ja l'hi dic. És una secció que, si no la fan ningú, aquest any hem fet l'ODCA, l'any que ve farem l'ANI. No, no, no, no, no. I l'OMTV, que farem la Guerra de Troia, eh. L'Aquiliada. La gent que no sàpiga s'anirà venint a portar sempre. Aquesta és una bona secció, eh, que vostè la porta sempre i mai la fem. M'agrada el rum que està prenent la nova temporada que començarem. Està molt bé, està molt bé, està molt bé. El dia dels sants innocents! Bé, efectivament, t'hi vendràs que ves, 28 de desembre, i per tant, sants innocents. Ja heu preparat bromes o què? Quines? Quines bromes has preparat? Aquella que sembla que t'hi no somper. Què diuen, eh? Hi ha una broma que jo us la regalo, si voleu, que me l'han fet una vegada per sants innocents. Que sigui una altra, Jordi, aquesta l'has explicat, aquesta setmana, ja. Escolta'm un moment. Però he dit que tu... Tu escolta el programa, però la gent no l'escolta en general. Llavors potser l'escolta 5 minuts un dia. Vols dir que la gent no escolta el programa? Això ho estàs dient tu, més a més. Sí, això ho dic jo. La gent escolta el programa. Quines coses, de dia? Ah, sí, sí, és veritat. M'ho hem passat malament, la informació. Doncs no és que... No, no, és que no conec més cap programa. Digues-ho. Vosaltres no escolta el programa, ja l'hi dic a vostè. Digue-m'ho. I què és interessant, això? Doncs que el 28 de desembre, un dia vaig quedar amb una persona, i havia quedat a les 8 de la tarda, a la passada Francesc Macià. I a les 8 menys 5 m'envia un missatge, dient-me, escolta, Jordi, que no puc... o sigui, arribo molt tard, perquè hi ha trànsit, i arribaré cap a les 8 i mitja, potser. I clar, això és allà, mort de fred, perquè més és una època, va fred, esclar, esperant allà l'interperi, dius, home, em cangas amb tot. I a les 8 i 5 va aparèixer, va dir... Surpresa, és el Sants Innocents, a tonto i tal. Esclar, no em miri així benito, perquè és una... a mi em vaig quedar amb la broma, i està bé, perquè fa gràcia. És simpàtica, no l'he agradat, no? Sí, no és simpàtica.Fàcil, la fàcil, la vostè, ja. O sigui, es tracta de dir-li l'altre. Trigaré molt. Sí, i després no. Estàs enllà d'ell a ell. Sí, és una broma que regareix molts guionistes pensant-la. Sí, clar. És una broma que va fer el cap de guionistes de la Riera. De la Riera, clar. L'únic que li dic això. Va, parlem d'activitats que es poden fer el 28 de desembre. Què ens recomanes per dir vendres que ve, ja. Com us recomano una gran llufa que es penja a Trem. A Trem?Sí. Directament. Fa una mega-macro-enorme una llufa. És que no m'ha enganxat aquesta, que s'està perdent. Sí, és veritat, això ja no es fa d'enganxar... Però quan ets nen encara ho fas, una mica. Jo és que ho tens ara, per això. Ara el que fan és enviar-ho en WhatsApp amb la llufa i estar-hi. Ja està, però no se l'enganxen pel carrer. No, jo crec que no. Jo ho havia fet ja fins i tot de gran, això. Amb un grup d'amics que teníem que fèiem... Fèiem accions de carrer. Fèiem flash mobs, que es dirien ara. Doncs va, d'acord. Fèiem borrabes i entre elles era aquesta. Ja eren persones adultes i ens dedicàvem... Me'n recordo anar per la Rambla enganxant llufa. Molt bé. És una mega-macro-ultra llufa gegant i depèn del campanar. Llavors eren els seves cançons tradicionals que canten amb la llufa i a partir d'aquí donen com ensetada la festa del Sant Innocent. Molt bé, veus que s'ho passen a Trem? Estan allà al Pallars, passen de tot. Sí, sí, està molt bé. D'aquesta és una desactivitat. Ara és una bona broma, anar fins a Trem, si ets de Barcelona... És un xiste, és un xiste. Però és els ensinocents que vols, que fas la família i dius, és broma! I ara us fan la broma. Ah, te'n puc un? Després, per exemple, a Castellbell del Camp... Atenció, perquè hi ha un peatge curiós, també. Sí, també, el 28, però si estan que són les cestes allà, i és una cosa tradicional que tenen a la gent dels altres pobles, els hi cobren un peatge al dia dels ensinocents. S'ha de dir com estan les coses, no és una mala idea. No, no, el que passa és que el poble potser es queda sense habitants i la gent que hi entri. No ho fa, jo no sé la gent que és, trànsit de gent que deu anar cap aquí. I amb els diners recaptats, què es fa? Amb els diners recaptats, fem un tiberi, que és normal dels llocs. Ah, està molt bé, està molt bé. Sí, sí, sí, no, està bé. Ah, perquè hi ha diversos passivres vivents, no m'extendré amb tot això, però a l'hora d'anar a veure algun, a l'hora d'anar-lo a veure, trieu el que et donen tiberi al final. Ah, molt bé, ben dit. A més, que et donen una torradeta, hi ha diverses versions, eh? Potet de vi, torradeta, empam... La corbera... Sí, la corbera és llobregat, donant... Pica, pica, al final, perquè l'Èrica ens ha recomanat aquest avui. Ah, doncs no sé, no sé. Però ja et dic, hi ha una llista molt grossa i ha posats a triar. Doncs escolteu, anem amb algun d'aquests que et dominen una llesqueta de pambau, eh? Molt bé, molt bé, doncs queda... No, sí, està bé, perquè, home, ja que hi vas... Home, aquests ens han recomanat l'Èric, en 45 minuts, una hora, caminant, eh? 12 gracos, eh? Doncs clar, de 30... Home, doncs ja està. Aquest segur que té torrada... És que no pot ser cap allòs del teu lloc. I després no es regalin ni un altre lloc. Pambisucre, al final, pambisucre. No, algo clar, una cosa així, en fi. Doncs si voleu més informació de tot això, perquè hi ha molta, com, per exemple, el 30 anys d'oficis perduts que fan a Sant Guim de la Plana, o arenys damunt, que també fan un passebre vivent, on s'anifiquen per segon any, i amb text, perquè no tot després s'anifiquen en text, eh? Aquest és en text, vull dir... Després del cinema munt, no? Va aparèixer i el passebre vivent i tal. Visiteu la pàgina web de l'Èric, elisendracapdevila.wordpress.com. Allà podrà trobar tota aquesta informació per no fer durant aquests dies de Nadal. Elisendracapdevila.wordpress.com. Si no teniu prou feina amb tot el que seu gira amb el Sant Esteu, el Canalón, del Nadal, no sé què és, escoltant-li, neu sobrats, aquí teniu activitats. Molt bé, Eli, moltes gràcies. Moltes de res.Que vagin molt bé. Bona tarda. A tu, Nets, gràcies. Bona tarda. Molt bé, bon any, bona sortida d'aig, d'entrada, és el que es diu. Això... Acabo de rebre un WhatsApp a un grup que tinc i d'aquests que tinc ja. Estic amb mil grups de WhatsApp, ja no la vas. Que diu, és una viscuta a la fi del món. Que d'algú... li contesto o no cal? Jo no li contestaria. Perquè es pensi que... Que s'ha acabat de votar. Senyor Vanito, per cert, ja van acabar amb el programa. Vostè vol llegir alguna cosa de l'Odicea? Fem una punt, perquè la part que d'avui avui és quan Ulisses arriba a Itaca. Ha deixat ja... És al final de totia, no? No, ara arriba i ara comença el que cau. Avui no tinc cap ètol de l'Odicea. Avui hi ha un parallelisme. Ho deixem aquí obert? No, no, no, no, potser... Obert, que no continuarem nosaltres. Ah, va, va, va. Però deixem aquí perquè és el planteig de les coses que passaran. Diguéssim, Ulisses ja ha arribat a Itaca. A Itaca, però no ho té tot resolt. Ah. Llavors ha de fer moltes coses. I ara es correspon en els temps nostres. Diguéssim, Ulisses, el nostre Ulisses, aquell que tothom sap qui és Ulisses, ha arribat. Ja l'han fet, president. I ara arriba el que cau. Avui, jo està ben avui, no? Està ben avui. Has fet un paràgraf amb la teva política catalana. Ah, és mateix. Li llegeixo ràpidament, eh? Diu, tot es mostrava. Així, canviat els ulls del seu príncep, els sanderons que s'allunyen i els porcs de tot fundejari, les roques malivinents i els arbres de gran esponera, bruscament, s'aixecar i mirar la terra paterna. I llavors esclafir un gemec i es va batre a les cuixes amb el palmell de les mans. I així diguer l'amantança. Aquest és Ulisses, eh? Ho diceu. Ai, de mi. A la terra de quins moridors torno a ser. Són, qui sap, una gent arrugant i salvatge i no justa o acollidora, i el seu esperit dels deus és de ment. O portaré tota aquesta riquesa. I on aniria jo a l'Axar? S'hagués quedat a fer àsia, on era. Vol dir, ell, quan arriba, ahir te caia, jo el situo, eh? No entenc res de res. Ara li explico el d'allò. Ell arriba a fer... Ell ha estat amb els Cinaus, els Cinaus li prepara una nau, i uns maliners que l'acompanyen, i arriba a Íteca. En el moment que arriba a Íteca, recordem que Pala Zatenia és la seva protectora, ho envolta tot d'una boina, perquè ell no reconegui la seva terra. Ah, ja com un efecte de fum allà per despistar-lo. I després de que està en altra lloc. Ell diu on hi ha arribat, jo. I Pala Zatenia vol que ell, o sigui, vol que ella sigui la que li va fer reconeixer la seva terra. Oh! I la reconeixerà quan mati els pretenents. Què diu ara? M'has tancat l'Artur Mas a matar algun diputat del Parlament? Crec que sí, eh? Quin final més sagnant, en fi. Senyor Benito, moltíssimes gràcies. Bona tarda. Bona tarda, bon Nadal, fins l'any que ve. No se'n rolli, que hem de marxar, ja. No ens veiem abans, no? Ara ho parlem fora. Agradeix tota la gent que ha fet el programa avui. La Carme a les notícies, el Jordi Roca al cinema, el Paul i el Jordi que ens han acompanyat també a la secció de la publicitat. I a la segona hora, amb l'Èric Pamar, el senyor Benito, i l'Elisenda Cardavila, i també els de Penguins, que avui ens han visitat tots a gent. Amb la informació s'enjustenca amb la Carme Verdoi. Tornem dilluns l'últim programa de l'any a l'Apena del Morró. Tornem dilluns l'any a l'Apena del Morró. Bona tarda, són l'Àsia del Véspera. Comencem una nova edició dels senjors notícies. Avui divendres 21 de desembre. Tot seguit, les notícies de senjors. Bona tarda, són l'Àsia del Véspera. L'equip de govern i conversència i unió s'ho neixen per defensar el model educatiu català o fa anar a través d'una moció que es va provar al plèmol municipal per rebutjar l'esborrany de l'avant projecte de l'anomenada llei vert, PP i Via Democràtica, i van votant contra. Amb aquesta notícia obrim l'edició de avui i resumim altres informacions destacades antitulars.