#174 - La Penya del Morro del 24/12/2012

Els nous mercats són els certificats d'origen que s'han de metre abans de portar terme a les exportacions. Aquest 2012 a la Càmbra anar a més, més de 8.000. Els serveis de bus i metro de transports metropolitans de Barcelona cabran els seus recorreguts abans d'hora aquest dilluns vigília de Nadal. Els bussos faran l'última sortida des de les parades d'origen a les 10 de la nit, mentre que el servei de metro finalitzarà a les 11 de la nit. Segons transports metropolitans de Barcelona, pel fet de ser vigília de festiu, el metro obrirà aquest dimarts a les 5 del matí i allargarà el seu servei fins a les dues de la matinada. I l'endemà dia de Sant Esteve hi haurà el servei d'un dia fàstiu entre 5 de la matinada i la mitjana. Per vigió del temps, en Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Llar de les properes hores augmentarà una mica més la núvolositat, uns núvols que demà poden portar algun roxet cap a l'àrea del Pirineu, però seria un poc important i en forma de neu per demuntar els 2.000 o 2.200 metres. Demà augmenten els núvols i marxen les boires tot i que el matí encara estaran presents, però abans de mig dia ho han desaparegut. I és que demà comencen a ofer vents del nort i del nord-oest. Això farà que a Dimícres encara baixin més les temperatures a tot Catalunya, l'ambient serà de playbèr, però amb molt de sol només amb alguns núvols al cap al Pirineu. Bona tarda, us parla Eduard Cabret. 353 nadadors tendran part en la Copa de Nadal, que es farà demà a les aigües del Port de Barcelona. La competició arriba en guany a la seva edició 103 i compta com a favorits amb els guanyadors de la passada edició, Daniel Serra i Ana Godoy. En futbol, l'ulòter ranca l'any líder del grup català de tercera en imposar-se per cinc gols a una a la poble de Mafumet. El mig campista, Uri Santos, diu a la xarxa que la subtada marxa de l'entrenador, Rodri, que ha marxat al Cadiz, no ha afectat l'equip. En Rodri se li ha degradat el treball que va fer, perquè quan ell va estar aquí va aconseguir crear un equip molt compacte, que sabia molt bé que jugava, i des que ha marxat ell hem seguit la mateixa línia i hem tirat dos fortis complicats, com eren Terrasi, que no han tingut cap problema de foment en davant, a part dels entidadans solvència, vull dir que l'equip sabés una mica en la línia que portava tota la temporada, i per aquest fet es pot dir que no se l'ha trobat a faltar. L'ulòter és 7 punts d'avantatge sobre el segon, l'Europa que ha superat a la classificació a un cornellà que va caure agolejat davant del Terrasa. I el segon capità de l'espanyol, Joan Verdú, assegura la xarxa que no donen per perdut el partit el Camp Nou contra el Barça el dia de reis. Verdú es mostra convençut que l'espanyol salvarà la categoria. I el Barça, el Leo Messia, tancat l'any 2012 amb 91 gols, pulvareixant el rècord oficial registrat fins ara per l'alemany, Ger Muller, que estava amb 84 gols, amb tot des de la Federació de Futbol de Sàmbia, es destaca que el jugador africà Jo Frey Citalo, que a l'any 72 em va marcar 107. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. En directe, amb atent des de Sant Jos d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Jos. Bona tarda, Jordi Domenac, des d'ara i fins a la set del vent. Bona tarda, gràcies per aquest aplaudiment espontànic del públic que ens acompanya avui. Directament des de Banyoles. Sí, senyor, a través de la FM. Notícies de Sant Jos, amb l'Andrea Bueno, Andrea, bona tarda. Bona tarda. I bon Nadal. I bon Nadal. Bona tarda, bon Nadal. Ai, quin Nadal! Això com un nen. Sí, llavors és Nadal, aquests dies no existiu. Tots veig tu, Andrea. No he hagut cap dia que diguis, potser hi ha una notícia que no la vaig acabar de contrastar. I la Carme també, per què m'ha ajudat? Molt bé, d'acord. Aquí una estona repassarem l'actualitat de Sant Jos. Tengue que passa per les actes que hi ha durant avui a Sant Jos. Tenien en compte que és la nit de Nadal. I també ens visita en el programa d'avui el Manel Ripoll amb la seva secció habitual d'Història de Sant Jos. Manel, bon Nadal i bona tarda. Hola, bona tarda i bona tarda. Sí. Què ets de dir primer? Bon Nadal i bona tarda? És aleatòria. És aleatòria. T'has portat bé aquest any, també, tu? Alguna cosa... Alguna malifeta has fet, no? Sempre. Alguna altra cosa et deixen un tros de carbó sempre. Perquè sempre hi ha... No fa mal. Per recordar que no t'has portat sempre bé. Aquella cosa a millorar, no? Doncs amb el Manel, que avui continuarem repassant els carrers i el seu origen de Sant Jos. A més a més, avui, avui, el programa estarem amb el David Ávila amb una secció també molt nadalenca, parlant de televisió, i cap a cert que el David Ávila està una mica enfadat. Per què? Perquè es veu que el Rocco, es veu qui és, que és un col·laborador del versió racul. Sí. Avui direm en exclusiu que ell ja va dir fa dues setmanes de la secció de tele. Una és l'altra que alguna fuente segurament tornarà a TV3 al març. Parlem amb ell, home. No han mencionat a la penya del Morro? No, no. No han dit res a la penya del Morro. Bé, clar que vols, que vols, també. En fi, en parlarem de tot això avui amb el David aquí, una estona, i acabarem la segona hora del programa amb el Rafacano, el Sergi Pón, i l'Edu Rodríguez fent un rapàs del bo i millor de la nostra tertulia esportiva, i també del millor i pitjor del que ha donat de si aquest any esportiu 2012. Un clàssic que no pot faltar a la penya del Morro. És xula, aquesta versió. És dels penguins que van venir l'altre dia al programa la setmana passada, Nadal Blanc, una versió del mitjà conegut per tots, White Christmas. Bé, comencem a repassar les comentes. Avui és 24 de desembre, que passa ja com una boira baixa, que no sé si us heu fixat, o no que hi ha com una boira, que jo no sé si és que han robat la senyera o no, perquè clar, no es veu. No la podem controlar, per tant... Però què creus, que és un estratègic? Ah, bueno, ja, no. T'està malalt per agafar una maquina de fum i l'anar menjant. Perquè, en fi, tu, Manuel, que ets una esperta de la penya del Morro, aquesta boira... És molt habitual. Jo, dels caps de setmana aquella, ja a les 5, primer estava atrapat el Turó Rodó, que és una mica més alt que la penya del Morro. El Turó Rodó és més alt que la penya del Morro? Sí, de fet, la penya del Morro no és el Turó més alt de Sant Just. Què dius, què dius? Però què dius? Però què dius? Ja sabeu, això, avui. La nit de Nadal. Manuel, per favor. I com es diu? El Turó Rodó. El Turó Rodó. Sí, segurament t'ha canviat el nom del programa. A veure, de dir ara, el Turó Rodó o alguna cosa. I quan he anat a Sant Felu, abans de venir, els 4 i pico, era el Turó Rodó, que s'estava començant a quedar embuïrat. I a la penya del Morro hi havia la boira. Bé, no se'n juveu, veure la senyera. Podeu trucar-nos per confirmar que, efectivament, la veieu, i que no és una estratègia d'algú que la vulgui robar. 3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-6-1. Una mica misteri, una mica misteri. Bé, en fi, doncs ja estem en tot situat. Per cert, si algú vol dir alguna cosa, també ho pot fer. A través de la penya del Morro, a roba gmail.com o el chat de radiodesvern.ius. Com comentàvem, avui és 24 de desembre, la nit de Nadal, i comencen uns dies de retrobament familiar i de bons residus que a Sant Just arrenquen amb les tradicionals misses a l'església. A la set, avui tindrà lloc la missa del Pullet. I a la mitja nit, la del Gall, és la mateixa celebració, però la primera dedicada als infants i a les famílies. Això mateix. I avui hem pogut parlar al Justa de la Fusta amb el mossèn de Sant Just, el mossèn Joaquim Rius. Com està? Com es troba? Està molt bé. I encara que els temps estiguin així una mica mogudets i tal, ella està bé. Diu que sí, que en Nadal és una època de l'any en què un moment de valors, de retrobament familiar, desitjos per tothom, que a Sant Just arrenquen amb aquestes tradicionals misses, però ell espera i reivindica que això es mantingui tot l'any no només a les portes del Nadal. Ha explicat al Justa de la Fusta que en Nadal és un valors que ens fan persones. No cal rediscover-la. No et dic jo, eh? Tampoc no... Però potser té algun valor amagat. No, hi ha persones que no, eh, que jo crec que... Si el tenen amagat, el tenen molt amagat, eh. És una pena. Doncs ja no cal que sigui estrictament religiós, aquest esperit, sinó que són uns dies per recordar els valors cristians que Jesús va voler transmetre. Ojo, ojo, ojo, ojo, ojo. D'aquesta manera, havia dit que en Nadal no són només les festes, els apats familiars i els regals, sinó que també és tot això que et comentava. A Sant Just, com deia, la missa del Pollet, que és la mateixa celebració que la missa del gall, però es fa a les 7 de la tarda perquè hi vagin més nens, també gent gran que potser les 12 de la nit amb la missa del gall, doncs els costa una mica més sortir, o bé perquè estàs acabant de sopar, i no et va tan bé. Mira, el gall de la missa del gall, eh, que en exclusiva... Per cert, veuen a veure els pastorets a Sant Just, Manels, tu sí, no? Sí, sí, vaig anar ahir, els vaig anar a veure i... Una mica... No es pot recomanar tothom perquè ja no fan més funcions, però... Sí, deixem fer un comentari, Bernat Poll... Sí, des d'aquí, el nostre aplaudiment, el Bernat, que... No sé si alguns el coneixeu, però és membre de la Cal, i no hi ha atrapador, és públic... Increïble, des d'aquí, les van fer aquests pastorets. És teu, els contra-pastorets de Sant Just, dirigits pel Roger Cónsert, que tant de bo l'any que ve, que segur, eh, segur que sí que continuarà perquè més tenien plans als dos dies, i es van acabar les entrades i tot plegat. També, no? Bueno, eren... s'escapen una mica de la tradició catòlica i cristiana, però tens els referents i tu recordes, Klaus. Que tothom li pregunta si ha engendrat per la força divina. A més, el fill, que ha escrit el Pep Balvenell, que és l'autor d'aquests pastorets, era negre. Era negre, vull dir que clar. Sí, sí, sí, estava molt bé, molt bé. En fi, eh... no, és així, és així. Jo no tenia el títol. No vaig poder anar a veure els pastorets, però jo deia, és teu, perquè tothom els personatges li pregunten, però també jugant amb realment el que explica la Bíblia, que va ser l'esperit sant i pobre Josep, tota la vida aguantant, si era seu i que no vol alguna cosa més sobre Nadal. Doncs això, que l'amistat del Pollet serà avui a l'A7, a la Parròquia, a la del Galla, a l'A12 i, demà, ens farà el tradició al concert de l'Orfeo Enric Morera, també a la Parròquia. Mini per solicitar les subvencions per les entitats per l'any que ve. Per exemple, si us presenteu una notícia, si sou una entitat, perquè aquesta notícia... Perdona, no rius. Aquesta notícia us interessa, no? Sí, sí, sí. És veritat que hi haurà menys subvencions, però encara si no us ha tocat la loteria aquest dissabte, perquè ja s'han publicat les bases que atorgen aquestes subvencions. Es concediran entitats d'utilitat pública o d'interès social durant el 2013. Per exemple, aquí, la penya del Morro. Segurament, si ens presentem, ens donaran alguna, no? Si us presenteu com a entitats, sí. Potser us heu de constituir. O potser com a programa de ràdio, també. Us heu de constituir, ja està constituït. A veure, què és el que necessitem? Doncs... Ui, de moment, allà... No us haig o... És molt llarg. És que les entitats, que l'entitat rep una carta que els informa de tot el que hi ha de presentar, si estan interessats... Però, vaja, el... Què expliques? Tu què expliques? Doncs que resultava per internet, a les entitats que estiguin pendents a l'Avustia, que segurament els haurà arribat una carta, i bé, que aquestes bases tenen per objectiu regular les subvencions a les entitats sense nims de lucre, que prestin la seva activitat, o part de la seva activitat, a Sant Just, l'any que ve, i que el termini màxim per presentar les sol·licituds és el 31 de gener, encara queda més d'un mes, però, vaja, tampoc no us adormiu, i que trobareu tota aquesta documentació, la necessària al portal web de la web.org. A veure si l'actualitzem, perquè hi ha alguna entitat que ha estat posada per allà, que no m'agafen anys, que van tancar. Manel, oi que sí. Quan entres, només fiquen les noves, però no borren les meves. Noves de les meves. Hi ha entitats que em laves jo, que jo vaig... Sí, sí, sí. Va ser membre, va ser membre, però jo t'ho diria. M'agrada, sí, que hi ha entitats que tenen telèfons a contacte, que estan endesos completament. Sense nou, tres al davant, eh? Ja imagineu de quina any estem parlant. En fi, 5 i 18 de la tarda, i continuem a l'apenya del Morro. L'apenya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bé, i ara ens hem de fer ressò d'una notícia molt, molt i molt trista. La veritat és que ens permetreu que ens posem per un moment seriosos, perquè la setmana passada va morir el Xavi Cebrián, que era company de la ràdio, estava al programa La Desvernada, i, bé, a mort de càncer. Andrea, tens alguna informació més? Doncs estava malalt, però tot ha anat molt ràpid, i ha estat bastant de manera subtada. La qual cosa ha estat molt dubta per família, com per amics i coneguts, que no ho sabíem. Cebrián tenia 50 anys i treballava a Televisió Espanyola, era director dels Esvars Sant Jordi i Juventud Nostra, i també forma part de les Vars Sant Just, i aquest migdia s'ha fet el seu comiat alternatori del carrer Sant Jordi de Barcelona. I des de la ràdio ens envia la nostra condola, evidentment, a la família, els amics més... I tant, la gent i els seus familiars, i també la gent de La Desvernada, que era el programa on portava col·laborant ja moltíssims anys, i molt dur per tots, perquè d'una setmana per l'altra, li van detectar la malaltia. I, en fi, aquesta vegada ens ha tocat molt a prop el tema del càncer, una abraçada a la família. Bé, dit això, nosaltres continuem amb el programa, us recordem que a partir de la set, els Sant Just notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu, a ràdio desvern.com. Moltíssimes gràcies. A tu, que vagi bé. Nosaltres fem una pausa per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments parlant dels carrers i l'origen dels nom dels carrers de Sant Just, el de Can Biosca, el canvi de Can Candelí, o el passeig de Can Segreira, amb el Manel Ripon, fins ara. Ràdio desvern, durant la 8.1. I per la ràdio desvern, durant la 8.1. El museu Akbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4-11 anys, que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del museu Akbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuita. Consulta els horaris al telèfon 93-342-353-6 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu Akbar de les Aigües, on vius l'aigua? On l'aigua viu? A l'aigua. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho, dona'm. Rita, estic conduint a tu. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també s'acuel·les per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. Generalitat de Catalunya. La Pella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Doncs ja estem aquí amb el nostre arqueòleg particular, el senyor Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Hem vingut de nou, com ja sabeu, fa unes setmanes que estem enclaig, de bona manera, en aquest episodi dels carrers de Sant Just i el seu nom i el seu origen, sobre tot. De fet, hi ha molts carrers, just anem per la C. Manel, ho deixem un temps i ho tornem a comparar. Ho podem deixar i agafar-ho d'aquí un temps, sí. La veritat és que quan jo ho vaig agafar i vaig trobar la misalània que em parlava, allà estaven tots els carrers, jo vaig fer una selecció d'aquests, o sigui, no hi són tots ni molt menys, aquells que eren més interessants o tenien alguna cosa que ens recordava la història de Sant Just. També és una manera bastant interessant d'anar coneixent diferents parts de la història de Sant Just, perquè n'hi ha que ens expliquen història més moderna i n'hi ha que ens expliquen història més antiga de Sant Just i vas fent pinzallades, alguns són, en algunes coses que ja havíem dit en alguns programes, i d'altres no, són el primer cop que ho comentem aquí a la ràdio. Bé, com diem, avui comentarem, per exemple, d'on ve el nom del camí de Camp Biosca, el camí de Camp Candelers, que va en cap a la muntanya, no? El cap a Colserola, o el passeig de Camp Sagrera, Camp Solanes, o el carrer del Canigó, o el carrer Carles Mercader, que és un carrer aquest, curiós, perquè nosaltres, per exemple, estem domiciliats la ràdio, el carrer Carles Mercader, sense número, però això. I Can Gin està també, i a vegades hi ha confusió, en aquest sentit, però el carrer del Carrile també, i el carrer del Clos. Són els carrers que tenim avui pendents, com veieu, tot amb la C, eh? Comencem pel carrer de Camp Biosca. Doncs aquest és el primer dels carrers que tractarem. Com has comentat, els dos o tres primers carrers que comentarem són relacionats amb masies, i és que, com tu m'ho has comentat, són tots aquests carrers, o camins, que se'n van cap a la zona de Colserola. Home, són els camins obscurs, no?, de Sant Jordi. És que és que estan allà, a la seva època, quan es devien fer el principi, eren tots de Puls, i de Sorra, avui han dit algun d'aquests, ja estan asfaltats. El primer de té d'aquests és el camí de Camp Biosca, que conduix, evidentment, cap a la masia de Camp Biosca, perquè la gent es situi una mica més enllà d'on hi ha l'estació transformadora de la Enner i on hi ha el complex esportiu de la bona aigua i la deixalleria, doncs per aquella zona d'allà, i aquest camí que va cap a Camp Biosca, i l'interessant d'aquí és veure'l, el antic que era aquest nom, Biosca, que hi ha les notes històriques de mossèn Antonino, que vam parlar aquí al seu moment, i ja havia notat que el 1659 ja aquesta casa peiral era coneguda amb aquest nom, o sigui que la casa peiral és molt antiga i segurament que de tota la vida aquell camí s'havia nominat el camí cap a Camp Biosca. I avui en dia hi viu gent a Camp Biosca? Avui en dia, totes aquestes masies de Sant Just estan habitades amb més o menys intensitat, però hi ha algú que fa activitat en elles. Bé, de fet, com comentava el Manel, el tracet d'aquest carrer va des de la carretera de la muntanya, fins a l'entorn de la masia on justament acaba el carrer. Per tant, podem dir que era un carrer especialment per anar a la masia. I el nom Biosca... Ens imaginem que deu provenir i tenia aquest nom al carrer perquè la família i la masia era Camp Biosca. Sí, sí, ja des del 1659, fins avui en dia, hem mantingut aquest nom de Camp Biosca, la masia. Molt bé. Doncs queda dit... Vinga, va, passem a l'altra carretera. També d'aquests a la muntanya. Sí, sí. És el torn del Camp Candeler. També podem dir que és un copiari pegard del que hem dit fins ara, o no? Sí, és molt semblant. El camí és el mateix. És el camí que anava cap a Camp Candeler. Aquí les notes històriques de mossèn Antonín ens donen constància que ja existia Camp Candeler al 1670. Ara bé, aquí el nom no ve exactament perquè la família es digués família Candeler, com abans que era la família Biosca, sinó que era per l'ofici que tenia l'amor d'aquesta masia, que estava documentat com l'amor d'aquesta masia era Candeler de Barcelona. D'aquí li venia el nom de Camp Candeler. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Si és aquest detall històric. Sí, sí, sí, curiós, com en mínim. En fi, alguna cosa més sobre Camp Candeler o passejar a Camp Segre? No, ja podem passar al següent. Són aquests petits apunts que anem donant d'aquests camins, que poca història tenen perquè és el camí que anava cap a la masia en qüestió. Bé, Can Segre era, situem-lo a la cruïlla amb Miquel Reverter i que acaba el carrer Ramón i Cajal de Sant Just. Exactament, doncs en aquesta zona hi ha un altre passeig, en aquest cas, que també condueix a aquesta masia de Can Segre era. Aquí la curiositat que té aquesta masia és que no sempre s'ha dit d'aquesta manera, sinó que ha anat canviant molt de noms al llarg dels anys i al llarg dels segles. Es va dir Massa Calm, Mass Palau, aratat de Can Oliveira del Pla, fins arribar a tenir el nom de Can Segre era avui en dia. Aquesta masia va ser restaurada en els seus moments per l'arquitecte municipal, el senyor Coquillat, que també va ajudar a fer totes les reformes de la masia de Can Ginestar. No hem parlat mai del senyor Coquillat. No hem parlat mai del senyor Coquillat. Em sembla que m'hauria quedat jo. És l'arquitecte municipal de l'època que va fer tota una sèrie de obres, en tota una sèrie de masies de manteniment perquè poguessin arribar els nostres dies. Molt bé. Llavors, com a cosa curiosa i anexada aquí, no és ben bé el passeig de Can Segre era, però al costat de l'organització de Can Segre era que es va fer en el seu moment, si va dedicar un parc a un senyor que més molt conegut a Sant Feliu, i potser poc conegut a Sant Just com és Peradot. Peradot. Peradot a Sant Feliu fan quan fan totes les festes de primavera i dediquen a la rosa i que va fer moltes roses i va fer molt per Sant Feliu. És un mita, Sant Feliu. No vivent, però és un mita. Doncs aquest senyor no va néixer a Sant Feliu. Què dius ara? Una altra... Pareu les rotatives, no? Una altra notícia bomba. Avui hem sabut que la penya al Morón no és el turó més al de Sant Just, i ara sabem que Peradot, que a Sant Feliu, a la capital de la Comarga, el tenen mitificat, no és de Sant Feliu tampoc. No, no, va néixer a Sant Just d'Esvern al 1885. Què dius ara, Manel? I el sabut que serà que el Nadal, o sigui, que Jesús no va néixer el 25 de desembre, o què? Són totes aquestes coses que els Sant Feliuencs s'ho queden molt per ells, no? Peradot, peradot, doncs no és Sant Feliuenc, eh? Saps que s'enveneixen aquí, ja sé. Sí, xupeu-vos aquesta, oh! Sí, sí, sí. I doncs res, comentar aquest detall perquè la gent ho sapigues, perquè moltes de les roses que va produir durant la seva vida les va fer a les terres, a les extensions de terra, de Can Sagrera, precisament. Clar que sí, home, clar que sí, és que al final tot s'ha sap. Tot s'ha sap, i acaba al mateix lloc, que Sant Just hauria de ser la capital de la Comarga, en veritat. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Avui amb el Manel continuem repassant els carrers de Sant Just, el seu nom i origen. Noem amb el carrer de Can Solanes, de fet, clar, la C, Can, Can, Can... Clar, venen totes seguides. Totes les masies seguides, no? Ja és l'última que tractem de masies. Aquesta masia de Can Solanes, doncs, el que estaria situada cap al camí de les alzines, i li dona aquest nom, més o menys perquè la gent s'obiqui, cap a la zona de la plaça Montfalcón, i anant cap a la penya del Morro, de Can Mèlic, per allà hi hauria Can Solanes, i hi hauria aquest carrer que portava i que porta cap a Can Solanes. Hi ha les notes de Mosser d'Antonino també, perquè és on podem treure dades més antigues. Hi ha, des del 1333, existia el nom de Can Solanes, i ho tenim documentat perquè en aquell moment hi va haver una transició entre la Pia al Moina, que ja hem parlat aquí al programa, algunes vegades, doncs hi va haver un intercanvi de vents, i la Pia al Moina va vendre uns terrenys que tenia, que eren els que estan ubicats, on avui en dia hi ha Can Solanes, a el senyor Baranguer Solanes, d'aquí li va agafar el nom de Can Solanes. Repassem el nom d'un altre carrer i el seu origen, home, el carrer del Canigó, que efectivament el trobem, venen amb un de senyors tocando esplugues al costat de l'escola, que porta el mateix nom. Però, Manel, què va ser abans? Això és com l'ou a la gallina, no? Què va ser abans, l'escola Canigó, o el carrer, o no sé si per allà hi havia alguna masia, perquè clar, era una para alta, vol dir que fa molts i molts anys allò també estava bastant decebidat. Sí, sí, sí, això sempre és complicat de saber, perquè a l'època quan es va fer el col·legi Canigó allà, i les imatges que jo havia vist, avui en dia tots ho veiem com una zona totalment edificada, plena de cases, i que està tot edificat, però les imatges que jo vaig veure de no fa tants anys quan es va fer aquella emissalània de l'any 98, hi havia una fotografia i et deia, en el fons de la fotografia es veu el carrer Canigó, i l'escola Canigó, i tota una zona pendent d'urbanitzar, o sigui que en el 98 tot allò era com l'extradi de Sant Just, allà dalt de tot, i que estava tot una mica encara per decidir què s'hi faria, què no s'hi faria, però què va venir primer, i jo crec que primer va venir el carrer, i llavors per això li van ficar el nom d'escola, clar, que algú et dirà... Ah, sé que primer va venir el carrer, segons la teva opinió. Segons les coses que jo entenc, primer va venir el carrer. Bé, de fet, evidentment, el Canigó és una muntanya, és un massís que està situat al Pirineu, tocat en França, m'imagino que se li posa per això, no? Se li posa, se li posa per això, i curiositat d'aquí vaig llegir en aquesta misalània, doncs, que Arrel, no sé si de que l'escola es digués Canigó, sí que hi havia el carrer Canigó aquí, si és que algú li agradava molt el Canigó a Sant Just d'Esvern, però els dos gegants nous que tenim es diuen Gentil i Flodaneu, els més moderns que van fer pel milenari, que són els protagonistes de la novel·la Canigó, del poema Canigó de Jessim Bardaguer. Correcte, ja hi ha aquesta, el que estaves comentant, que això venia d'una llegenda que existia, que es va crear l'any 900, que es va fer una llegenda en què surten aquests dos personatges, Gentil i Flodaneu, i fruit d'això es va agafar aquests noms per als dos gegants de Sant Just d'Esvern. Per tant, és molta coincidència, moltes coses de Canigó, que l'escola Canigó, el carrer, després també els gegants que se'ls reposa el nom dels protagonistes, en fi, a Sant Just i Jessim Bardaguer, aquí hi ha alguna cosa, no? Aquí hi ha, aquí hi ha, aquí hi ha. La plasa Jessim Bardaguer, que és la plasa important de Sant Just, o una de les importants perquè hi ha l'Ajuntament, no? Sí, en Sant Bardaguer. En fi, repassem ara el que està al costat. Ja com aquest per davant de Can Ginestar. La conec del carrer Bonavi, just darrere de l'Ajuntament, que és només per pujar i era un drama, no? És el carrer, també, on estem domiciliats, com diem, i afincats, ràdio d'Esvern. Querida, aquest carrer, o qui era Carles Marcadé, més ben dit? Carles Marcadé era un Sant Just Teng. Encara que molta gent no ho sàpiga, jo mateix, per exemple, no sabia que Carles Marcadé era un Sant Just Teng. Però és que per això fem aquest programa, no? Jo fem aquesta secció. Exacte, perquè la gent vagi a descobrir petits detalls i petites anècdotes de la història de Sant Just, doncs el que comentàvem Carles Marcadé, Sant Just Teng, que va passar la història desgraciadament... Què dius? Per ser una de les poques víctimes que va haver durant la guerra civil aquí a Sant Just d'Esvern. Bé, sabem com va morir o què és el que li va passar? Tenim algunes dades d'aquí havia estat aquest home i el motiu pel qual va ser afusellat al juliol del 36, i és que Carles Marcadé, que vivia en una casa pròxima, a la Masia de Can Solanes, era funcionari a Barcelona i cobrava els drets d'entrada de certs articles a Barcelona. Com una mica una duana que hi havia a Barcelona i coses que venien d'altres països o venien amb vaixell o venien trens, doncs cobraven alguns arenzells per aquests productes que entraven. Ell era militant del partit carlista i es creu que aquesta va ser la causa pel qual el juliol del 36 fos detingut i un dels primers afusellats aquí a Sant Just d'Esvern. Recordem que en el seu moment a Sant Just, gràcies a l'alcalde Daniel Cardona i a tota una sèrie de gent, es va intentar que aquest affaire de la guerra civil no afectés molt directament al poble i no hi haguessin aquest tipus d'execucions, aquest tipus de afusellaments, però en els primers dies del juliol del 36, doncs, com que estava tot molt cúmbuls, doncs un dels que va ser detingut i afusellat va ser aquest Sant Just Teng, que per això se li va dedicar un carrer. I se sap on el van afusellar? D'això no he trobat les dades d'on va ser afusellat, però sí que és ell i un altre que més endavant tractem quan arribem a la M, a Miquel Reberter, és un altre dels Sant Just Tengs que li va passar una cosa similar també per aquests voltants de l'any 36. M'imagino que va ser ja instaurada la democràcia, a partir del 78 que se li va posar l'Ajuntament Democràtic aquest carrer i aquest record a Carles Marcadé, un Sant Just Teng, que veus, jo tampoc no sabia qui era, però també és una mica la funció de posar els noms, els carrers, recordar i que la memòria no es perdi en cert sentit, i en aquest cas és un clar exemple a Carles Marcadé que va morir afusellat durant la guerra civil i Sant Just Teng. Bé, encara ens en queden un parell de carrers per acabar la secció, el primer que continuem repassant és el Carrer del Carrilet, que és un carrer molt petit i molt curtet, no? Doncs sí, està situat just des del carrer de la tècnica, fins al carrer del Pont Reixat, perquè la gent es situi just on hi ha la para del tramvia del Walden, més a prop de l'autopista que no pas de la carretera, en aquella part del polígon. Doncs en aquella zona d'allà hi ha aquest carrer del Carrilet, i el seu nom ve per recordar-nos i fer memòria a Sant Just Teng, que en el seu moment, on avui en dia hi ha aquest carrer del Carrilet, hi havia hagut una via fèria a Sant Just Desvern, o sigui, el tren ja havia arribat, no per portar persones, però sí per portar mercaderies, perquè tot el ciment que es fabricava a la fàbrica de ciment santson, de la qual avui en dia em quedo només la Xamaneia, allà al costat del Walden, doncs des d'allà hi havia aquest carrilet que anava... Un carrer que era com un trenet. Sí, com un trenet petitet, que portava uns vagons arrossegats per una locomotora de motor, de combustió interna, doncs portava tot el ciment que es fabricava a la fàbrica de ciment santson, fins a l'estació de tren de Cornallà. La Cornallà. Anava des de... Sí, sí, era aquest trenet que... No anava a Sant Feliu, no anava a Cornallà. Sí, sí, suposo, perquè allà devia ser més senzill, l'estació de Cornallà és més grossa i té més distribucions directes ja cap a Barcelona per distribuir tot aquest ciment que es produia aquí a Sant Just Desbert. Bé, de fet, Sant Just, lògicament, no és l'únic poble o ciutat de Catalunya, que té un nom, un carrer, una vinguda dedicada al carrilet, no? Perquè, per exemple, a l'hospitalet hi ha la grana vinguda del carrilet, que segurament, o segurament no, estic convençut que fent un link amb el que dius, també hi havia una espècie de trenet que hauria de portar a Mercància, cap a Barcelona, o fins i tot a Cornallà. Molt bé, ja acabem ja amb un últim carrer i el seu origen. El carrer del Clos, és un carrer sense sortida, que potser no cal dir res més, perquè és el carrer del Clos, en anglès, tancat, que va del carrer Arater, el carrer Ramón i Cajal, paral·lela la vinguda d'Industria. El situaríem una mica al barri sud, no? Sí, exactament, allà baixant per la vinguda d'Industria, d'on un carrer que quedaria allà, que quedaria allà a madreta. Aquest carrer i la seva història, seria d'aguda que en el seu moment hi va haver allà un forn d'obra i posteriorment una bòbila de totxos per a la construcció. De fet, si encara avui en dia s'hi passa, es pot veure la Xemeneia, que s'ha conservat en el final d'aquest carrer del Clos, en record d'una fàbrica que es deia que tenia aquest nom, la fàbrica del Clos. Llavors, en record, aquesta fàbrica que hi havia hagut allà i a l'ha d'haver conservat la Xemeneia, va dedicar a aquest carrer, encara que no tinguis sortida, a anomenar-lo Carrer del Clos. Doncs, Manel, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut, que tinguis una bona nit de Nadal, unes bones testes, i ja ens tornem a retrovar amb tu. Em sembla que el 7 de gener, després de... La cabalgada? Sí, que passi tot plegat, d'on això, que tinguis un bon final d'any, i que vagi molt bé, Manel, moltes gràcies. A vosaltres. Adéu, adéu. 5.40 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, Manel ja agafa les seves cordes i se'n va, i d'aquí uns moments, amb el David Ávila, parlem de televisió. Però abans, els penguins, amb aquest uai crismes, que aquí ens agrada molt. Càmica, 3.40 de la tarda, continuem en aquest programa de la penya del Morro. Mics Nadalenc, mig festiu, perquè, clar, avui ja és nit d'anada, la gent ja està a la seva. Només us dic que al xat tenim zero persones, o sigui, això no havia passat mai, molt poques vegades, però normalment sempre hi ha... a veure, com a mínim, hi ha dues, tres, però és que ara mateix no hi ha res, no hi ha res, hi ha zero persones. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Com estem? Molt bé, hola, quina energia, David! Molt bé, estic molt content, ja. Estàs content? Doncs, perdona, no és la informació que m'havia arribat en els últims minuts, perquè m'han comentat que estàs una mica mosca, David. Per què? Perquè hi ha un altre programa de ràdio, que han dit que deien informacions a televisió en exclusiva, i no eren exclusiva, perquè tu ja les vas tractar fa setmanes aquí a la penya del Morro. Realment d'acord, sí. Per tant, m'han dit que estàs una mica mosca en aquests sentits. Bé, el mosca no, és el que ha dit, mira, si volen dir que ho diguin, però nosaltres ho han dit abans, el fèsor és el que és del fèsor. Ah, els dos exclusives han sigut. Vam dir, tres, dues o tres setmanes, que la Riera escava a dia amb una cinquena temporada, i que ara seria el retorn als inícies. És veritat, és veritat. I que hi hauria una trama l'ésic adolescent, també ho vam dir. Clar, i avui el Rocco Stenhauser, que fa la secció de televisió al versió Rocco, ha dit que era exclusiva, quan nosaltres ja vam dir-ho aquí, ja fa temps. És això, David? Però no, només és això, David, no. Perquè, a més a més, també... ens donen l'exclusiva, que ja vam comentar la setmana passada, dient que a Bona Fuente farà programa de TV3, a partir del març, un leit setmanal, i també ho han dit com si fos una exclusiva seva. I nosaltres ja vam dir-ho! També ho veus, que em va fer com il·lusió, virus, que això és exclusiva nostre. Perquè no ha sortit publicat enlloc, ni el Verde, ni el Pormona, ni... No, no, no, no. Això algú em va dir, David passarà això, i David digueu ja. Perquè digueu-li el Jordi. No passa res, no passa res. No passa res perquè... ningú no és perfecte i els del versió racó tampoc. Ara potser no treballem mai més allà. Escolta, un moment, deixem-me quedar... Què passa? Quasi bé ningú és perfecte, però l'espiu fregava la perfecció a la tarda. Què ets? Què ets tonto? David, què ets tonto, tu? Vull dir perquè és a la costa, al final la contracta. Ja, ja, ja. David, va, anem al que ens interessa. Parlem de televisió. Tenim 15 minuts per fer-ho. Tot que tinc 15 minuts per fer-ho. Tenim 15 minuts, home, David. Anem per feina. Atenció, fa una setmana que es va acabar la voz. Com es diu això? Talent show, que se'n diu, el format. I avui repassarem qui són els guanyadors arreu del món. D'aquest programa que es veu que ha tingut molt èxit a tots els països, perquè s'ha fet tant a Amèrica com aquí a Europa, i bé, un món de gent, no? Has pogut rebre el guió, o no? Avui he tingut un matí, el Palau, i tot i no ha pogut... Què ha estat el Palau del món, allò, el món de l'Ec? Què tal, amb el Basté i companyia, no? Sí, sí, sí, bueno, aquest camp de setmana ha sigut bastant... Havies de ser l'inici de les vacances, però entre la luta d'hi... El programa del cap de setmana, i tot plegat... No he pogut caser... No he pogut caser bé arirestir la feina aviat, però s'ho demano disculpes a tots els uller. Alguna interoritat del programa del món que hem fet avui amb el Basté o què? És un programa que es fan amb molta il·lusió. Sí, perquè ningú cobra un duro, no? Ningú cobra un duro, i... Això és el que fan, no, clar, és l'il·lusió, sobretot. No, no, i que són més les ganes de participar d'aquesta festa, i tot plegat, vull dir, que la misora s'hi ha volcat, i és un espai que fa... Ja fa 5 o 6 anys que es fa, i que fa molt de carinyo. I que hi ha alguna interioritat, només diré... Toma interioritat, perquè som com els pirates de la TV, i una miqueta de la ràdio, també, que anem explicant cosetes. Sí. Alguna interioritat, direm que un grup de música molt, molt, molt, molt conegut... Qui? El divan d'oferir a Nari, i com que se'ls han pujat bastant els morts, van dir que no es volien tornar a repetir. Què dius, ara? Què estem parlant, però... Un grup, un grup molt famós, molt famós. Un grup molt, molt, molt, molt, molt famós. Molt famós? Escolta, els del grup són amics entre ells? Com vols? No t'he sentit, ara. Que si els del grup són amics entre ells... Això ja no ho sé, si són amics entre ells, els porto a cantar. Diria que hem de ser amics perquè fa uns quants anys que verguen pel món. Ja, ja, ja. No, no. Són amics, són amics. Sí, sí, sí. Vale, ja està, ja està. Ja ho veus, ho hem pillat, Davidia, ho hem pillat. Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no... Com, com, com... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no... No, no, no, no, no, no, no... Ah, va, va, va, va. Són un grup de música amb nom de persona. Amb nom de persona? I que fa el pan, la genet, és un to. El samarèl, David, no ho sé, no ho demanarem pas. El samarèl. No ho demanarem pas. Bé, atenció, perquè amb la posició número 10 des de Suecia va triomfar, perquè ho estem, com deien, repassant els guanyadors de la voz arreu del món, va triomfar la veu trencada en la primera edició, no?, a Suecia? Sí, a Suecia va ser el país guanyador del Festival d'Eurovisió, del Festival d'Eurovisió d'aquest any 2012, i serà el pròxim organitzador d'aquest festival, Amalmo, i serà el primer guanyador de la voz esverige, es diu Ulf Nilsson, que va ser el primer triomfador. Els codes de l'edició es van quedar fascinats. Alguns dels noms coneguts de cantants suecs van ser Magnus Ucla, o la Salo Peter i Carola Haqvist. La meva germana que em perdoni, i em diràs si els diré o no, perquè la meva germana com que és mitzueca... És suec, és suecà? És mitzueca, sí, va dir que està vivint i treballant a Suecia. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Bé, amb el número 9, a l'edició romanesa, que ha tingut un llarg camí fins a arribar a l'èxit, no? Sí, li ha costat... ha tingut diferents problemes. En temes de producció la voz de Romania, que es diu Vot, això no tinc cap amic romanès, li hauré de donar els mocadors del tren, de Vot Pia Romani, que es diu així, la voz en romanès. I el cantant es diu Stefan Stan. Stefan Stan, eh? Sí, que vam posar els seus oponents proclamants en el 2011, com a guanyador d'aquest concurs. El Jove, el Jove... Quina veu? Aquesta és la guanyadora de l'edició romanesa de la voz, eh? Sí. Així s'estan posant una miqueta. S'ha de fanxinatre. Sí, sí, sí. Bé, tot un croner, com diem, des de Romania, Stefan, estan. Alguna cosa més sobre aquest bon home? Doncs dir que aquest bon home es dedicava a la construcció i per sobreviure, abans que el concurs es creués en el seu camí. El seu primer album acaba de sortir el mes de novembre, va sortir amb la companyia Universal Music, i crec que s'ha tingut el seu país. Bé, passem ara avui tant a la presó, qui va guanyar la voz, la voix, potser es deia així, a França, el senyor Estefan Rison, i que sonava així. Bé. Vaig ser guanyant amb cançons anglèses, no? Sí, sí. Home, molt bé, té un xorro de veu aquest home, que va guanyar la veu, la voz a França, què sabem d'aquest home? Mira, es diu The Voice, la plus bell voice. La plus bellevoire. Ah, veus? Saps França, eh? Sí. Sí? Sí, clar, jo sé. Perdona, si vols, podem fer el programa des d'ara fins a les 6 que quedem a la secció, en francès. A partir de les 7 fins a les 9, farem la penya del morro francès. La penya de l'Amogó. Ah, veus? Sí, de Maglène Amogó. I com és que saps França? Perquè jo penso que vaig tenir una educació exquisita a l'estiu. Els meus pares em portaven a una escola als Alps Suïsus. Sí? Sí. I em acaben allà, com la Heidi, em passava allà tot l'estiu. I clar, jo... Per què et penses que jo em sé tant de tot? Clar. Ostres. Clar. Sí, sí, molt. Bueno, en fi, escolta, alguna cosa més sobre aquest home o passem ja al número 6? Doncs dir-vos això, que va ser també un gran èxit a França, aquest concurs, i que, bueno, també esperem que aviat molt aviat traurà el seu disc. Bé, passem amb setmana de posició a Turquia, eh, que també ha tingut la seva veu. Qui ha guanyat? A Turquia va guanyar un nom que em pardonin també els turcs. Quan vagi amb un bank turc, de manera que hi ha una versió de dir adéu, no? Bé, avui estic fi d'humor, eh? Sí, avui és que, com que hi has Nadal, David... Hi has Nadal, he tornat a estar amb els companys de la segona hora... Ah, sí? O que bonic. He trobat una mica amb la gent de la casa, no? De recú. Sí, sí, sí. Molt bé, David. Bueno, escolta. Va, va. No he rebut la cançó, no? No, no he rebut, no he rebut. Però has dit que tinc problemes perquè hi pesen molt les cançons. Perquè, un moment, perdona, és que clar, si els uents no ho expliquen, no ho sabran de cert, va, vaja. Perquè el David, que és un periodista contrastat, ja ho sabeu, m'estan enviant els archius en temps real, o sigui, ara mateix, mentre fem la secció dels que jo heig de posar. Molt bé, David. Molt bé, David. Ja he vist i he demanat, si escoltes, que avui és el dia que he anat més pillat, perquè entre els exàmens de la setmana passava. Tu pel cap de setmana la lutarí. Molt bé. Ja m'han rebut. Aquest és August Verkay Fidan, de Turquia. Molt bé. Escolta, això són les noves tecnologies i les restes són tonteries, David, fent la secció. Escolta, aquí és important explicar això de la vots i si no tenim temps, podem allargar el programa, vull dir. No, no, perquè després tenim una segona hora, una tertúlia especial amb el Rafacano, el Sergi Pon, una tertúlia esportiva, com que ha dit lluny avui, que serem molt originals i repassarem els exigis esportius i fracassos també esportius de l'any 2012. Què et sembla? Que no ho fa ningú, això? Una original, sí. Per això no ho fa ningú amb una altra, esclar. Escolta, vinga, deixem allà aquest home de Turquia. Passem a Austràlia, no? Ara o què? En pesos. Avui hi ha la Carís Eden i que sona així. Sí. Canyera, eh? Sí, les hem escogut una miqueta, ja, la veritat. Jo deixo-me'n escoltar, diuen així, que tinc temps d'enviar arxius, no? Ens conegueu una mica. Bé, eh, xorrazo de veu, eh? Vaig a xorrazo, aquesta sí, eh, Carís Eden, que a Austràlia els ja agrada, no? Sí, com les dones potents, les dones, dones que canten amb aquest xorro de veu, el tipus rock. A més, és guapíssima. S'ha de dir que no és una dona ostentosa, eh? Vull dir que... Quan dic ostentosa, no és ni primeta, però tampoc és creçoneta. És una bona fornita. El seu estil durant tots els tres mesos del concurs ha estat una barreja de blues i sol. Fa de dir que en la versió de l'aio australiana ha tingut, com a coach, la cantant Delta Gudram, els cantants Kate Urban, Joel Madem, i el cantant Sil. I que a casa seva els coneixen, no? No, no em sonen ningú. No, sí, home, i tant que els coneixen Sil. I tant que els desconeixen. No ho sé, ara no... Segur que sigui un cantant negre que veig repat... Jo crec que el Chipper, així com... No, el Chipper no. Ja veuràs, quan ho poses a les 6, ho busquis, o busqueu aquests marcadors de fonocoteca que teniu aquí. Sí, sí, sí. Sí, és conegudíssim. La Delta Gudram també. No, no, no, escolta, sí. Vull dir que va sortir a Naipers, la Delta Gudram. Com s'escriu, Sil? Seal. No em sona, a veure si la podem recuperar, perquè ara els companys de Sò, que soc jo mateix, eh? Estan buscant, a veure si la troben. Això és Sil. És una mica com de fugis, no? Escolta, un moment, què veuràs? Un segon. No et parso, no? No, té una versió també, a veure que estem amb mi. A veure aquesta... A veure si la veu, particular a aquest alma també, eh? No. Què tal? Què tal? Home, sí, està bé, eh? No està malament. David, com que només tenim dos minuts, sembla que repassem un últim que és el de Mèxic o què? Va, sí. El tenc o el tall o no? Sí, sí que el tinc. Per això t'ho dic, perquè si no... Si no aniríem directament a l'U, saps? Óscar Cruz. És aquest home que... Se sent una mica malament, eh? Ja t'ho dic ara. Sí, però vaja. Sí, però no és culpa teva, que he sentit malament, ja t'ho dic ara. És una qüestió tecnica, sí, una mica... Jo sembla el Pedrer o la interaconomia últimament, tu. Saps, cagant-se amb l'equip i amb l'equip tècnic. Sí, sí, sí. Bueno, a veure, digues. Ostres, què dius ara? Sí, sí, sí. M'he exit molt coneguda. Ostres. Però jo vull dir que no l'han enganxat amb l'edició amb el concurs a cagat. Però bé, virus. L'Oscar Cruz ha guanyat amb un 60% dels vots i que mai va estar nominat i que les seves interpretacions i l'empatia van fer que el públic escollís aquesta cançó. David, ho hem de deixar... No, no, no, no, sí, ho deixem aquí. No, no, és que et desitjo un bon Nadal que tinguis unes bones testes, una bona sortida d'any i es tornem a veure ja el 7 de gener, David. El 7 de gener. Sí, t'he dit que no t'ho has explicat. Doncs escolta, que les donin el Rocó, que dirà que són exclusiva i després que no són exclusiva. Vinga, avui. David, que vagi bé, bon estiu. Bones vacances. Que vagi bé. I nosaltres tornem després de la pausa per connectar amb la xarxa, les notícies de la CIS, amb la tertúlia esportiva, refecant-nos el japonès, Rodríguez, fins ara. Són la CIS. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Manel Carvajali, Ramon Company. Després de prendre possessió com a president de la Generalitat, Artur Mas ha demanat al govern central que no posi traves el procés sobiranista de Catalunya. A essencial també és perquè el país vagi unit, que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, i, fora bo en aquest sentit, deixeu-m'ho dir, que l'estat, en el qual avui partenem, l'estat espanyol, intentés no posar portes al camp d'aquesta voluntat del poble de Catalunya, de decidir el seu futur i que no posés, diguem-ne, reixes. En allò que és l'expressió. Artur Mas també ha confirmat que després de Sant Esteve comunicarà els noms dels nous consellers i dijous es farà un consell de govern extraordinari. Des de l'oposició, mentre el lider del PSC Perenabarro ha criticat les paraules de Mas, quan ha dit que és millor un rum de col·lició entre Espanya i Catalunya, que anar a la deriva a cap a les roques, des del Partit Popular, Alicia Sanchez Camacholi, ha demanat a Mas que se'n volti de consellers dialogants amb el govern central i no pas a dit de tal i vans. Crec, per tant, que és molt important que el senyor Mas prioritzi en la confecció del seu govern el diàleg i el nomanament de consellers que tingui capacitat de ser ponts i de dialogar amb altres formacions polítiques i especialment amb el govern d'Espanya. Crec que no es pot caure en el nuclidó de tal i vans que es dediquin a la confrontació, a la divisió entre els catalans, a l'enfrontament permanent per contes de buscar solucions als problemes dels catalans. Des d'iniciativa, Joan Herrera, criticat que el turmas continuï sense canviar la seva política econòmica. L'alcaldessa de la Junquera Sònia Martínez es reunirà després de les festes de Nadal amb representants de la Conselleria d'Interior per demanar el tancament del macro prostíbul que hi ha al municipi. Martínez ho ha confirmat en declaracions a la xarxa, l'endemà que un grup d'encaputxats col·loqués un cotxe a bomba a les portes d'aquest establiment. Pasades de les festes, en tindrem una reunió amb l'apartament d'interior, però sí que a la presència policial en la Junquera ja en comptem, sempre hi ha controls, i sempre els els teniran aquí, però és clar, per nosaltres, mai ens prou volem més seguretat i creiem que una manera de tenir aquesta seguretat no és posar més dispositius policials, sinó que estancar aquest prostíbul que ens pot portar problemes com els d'ahir. Els Mossos en desquadra, mentre estan continuant amb la investigació. La principal hipòtesi amb la que treballen és una revenge entre dues bandes dedicades a la prostitució. Els serveis de bus i metro de transports metropolitans de Barcelona quebran els seus recorreguts abans d'hora, aquest dilluns, vigília de Nadal. Els busos faran l'última sortida des de les parades d'origen a les 10 de la nit mentre que el servei de metro finalitzarà a les 11. Segons transports metropolitans, el metro obrirà aquest dimarts a la 5 del matí que agarra el seu servei fins a les dues de la matinada i l'endemà dia de Sant Esteve hi haurà el servei d'un dia festiu entre 5 de la matinada i la mitjana nit. Bona tarda, us parla Roger Castillo. 353 nadadors prendran part de la Copa Nadal que es farà demà a les aigües del Port de Barcelona. A la competició arriben guany a la seva edició 103 i compta com a favorits els guanyadors de la passada edició, Daniel Serra i Anne Godoy. En futbol o lot tanca l'any líder del grup català tercera en imposar-se per singles a un a la poble de Mafomet. El mitjançampista Uri Santos diu a la xarxa que la subta de marxa de l'entrenador Rodri Alcadis no ha afectat l'equip. En Rodri se li ha degradat el treball que va fer, perquè quan ell va estar aquí va aconseguir crear un equip molt compacte que sabia molt bé que jugava, i des que ha marxat ell hem seguit la mateixa línia. Hem tirat dos fertis complicats, com eren Terrasse i Poplo Mafomet. A part els hem tirat en solvència. Vull dir que l'equip sabés una mica en la línia que portava tota la temporada i per aquest fet es pot dir que no s'ho ha trobat a faltar. L'olot té 7 punts d'avantatge sobre el segon clasificat, l'Europa, que ha superat a la clasificació un cornellà que va caure col·lejat davant el Terrasse. En Bàsquet Ferran la vinya no continuarà la signia Manresa. A l'escorta va cavallir el contracte temporal, que el lligava amb el club del Vages, i la directiva, finalment, ha decidit avui no oferir-li una pròrroga. La jornada 14 de la Lliga ACB va cavallir amb una derrota de Manresa l'últim segon, el partit contra el València. Els Manresans van perdre per 86-87 i segueixen en zona de descens, amb només dues victòries a una de la salvació. També va perdre el Barça per 71-69 a la pista de l'única aja de Málaga, i es complica d'aquesta manera l'accés a la copa del rei. Els propers duels dels colers són contra el Fein Hervatx i l'Eurolliga, i contra el Madrid en Lliga. El joventut de la seva anda va aconseguir un triomf còmode per 96-75 contra els estudiants, i es situa amb 7 victòries i 7 derrotes, la mateixa marca Calvarsa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5, parla Andrea. Avui és 24 de desembre, a nit de Nadal. Comencen uns dies de retrobament familiar i de bons desitjos, que s'enjust arrenquen amb les tradicionals misses a l'Església. El nostre municipi s'ha mantingut la tradició de celebrar la missa del Pollet, és la mateixa celebració que la missa del Gall, però es fa a les 7 de la tarda i no a les 12 de la nit, i s'adreça a infants i familiars. Per tant, la missa del Pollet serà avui a les 7, a la parròquia, i la del Gall a les 12. A l'Església els propers dies es faran diferents activitats nadalenques. Demà dimarts, dia de Nadal, a les 9 del vespre, es farà el tradició al concert de l'Orfeo Enric Morera. Tot el que vulgui podrà fer aportacions voluntàries que es destinaran a mantenir l'Orga de l'Església. El dia 31, dilluns que ve, es farà la missa per la pau, amb justícia i pau, també a la parròquia. I el dia 5 de gener, com cada any, és habitual que el mossèn rebi el rei Max de l'Orient en l'odoració del Passebra vivent. Es podrà visitar a partir de les 5 de la tarda, als vols de l'Ajuntament, i a les 7 de la tarda, aproximadament es farà la rebuda als reis Max de l'Orient. Canviem de qüestió divendres la Teneu estrena un cicle de jazz. El propè divendres hi actuarà Toni Sola Quartet, amb Toni Sola, el saxo tenor, Xavi Alganz, el piano, Ignasi González, el contrabaix i Esteve Pia, la bateria. Arrenca així un cicle de música, l'entitat, una iniciativa que pretén revitalitzar la Teneu de Sant Just. Segons explicava aquest mes de desembre, el Just de la Fusta, el president de la Teneu, Albert Macià, amb aquest cicle de jazz activitats que es fan a l'espai. D'aquesta manera el concepte ha un nou cicle de música. El recital començarà a les 10 de la nit i es farà la sala del 50 enari. El preu de l'entrada de general és de 12 euros, però pels socis i socis de la Teneu és de 10 euros. I acabem aquest vullet i amb una notícia molt trista. La setmana passada va morir Xavier Cebrián, company de ràdio d'Esvern i col·laborador habitual del programa La Desvernada. Cebrián tenia 50 anys i va morir de manera sobtada. La qual cosa ha estat un cop molt dur per amics i familiars. Cebrián treballava televisió espanyola i era director dels Esvars Sant Jordi, joventut nostre, i també formava part de l'Esvars Sant Just. Aquest migdia s'ha fet el seu comiat alternatori del carrer Sancho de Vila de Barcelona. I de moment, això és tot. La informació local seguirà ràdio d'Esvern a partir de les 7 de la tarda als Sanchos Nocicies, edició vespre. Molt bona tardada. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès el meu agost un camp d'espigues i cargors. Esperarem que passi el fred i sota l'herbre parlarem de tot. Un diurit malamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarèmpe'n vol i salubestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardes llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres deus. El meu secret subtitulat, camins d'arròs, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'herbre parlarem del temps. Un diurit malamental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarèmpe'n vol i salubestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tardes llarga i potser més, molt més de nit. La feia vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esbergui. Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda!