#175 - La Penya del Morro del 27/12/2012

per un govern que ha trencat els ponts amb la resta d'Espanya, amb el conseller de Presidència, que és l'artífex de la confrontació i de la provocació permanent amb la resta d'Espanya. De la seva banda, el portaveu del PSC i Jaume Collboni, elementat en declaracions de la xarxa, que Artur Mas mantingui als consellers de les retallades adítiques, que era republicana d'efència aquest model. El ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Sòria, ha confirmat que l'any vinent el rebut de la llum s'encarirà un 3%. En canvi, es manté el preu de la bomba bona de votar. Els veïns del poble nou que s'han vist afectats per una averia ja tenen restabilitat el servei de suministrament d'aigües segons ha informat aigües de Barcelona. Els operaris d'aigües de Barcelona seguiran fent tasques de reparació durant les properes hores, així com també ho faran els de gas natural, i és que l'averia ha deixat durant diverses hores uns 450 habitatges sense el servei d'aigua i de gas. Previsió del temps, Jordi Miralles. Bona tarda. Hola, bona tarda. El sol protagonista avui a bona part de Catalunya amb alguns núvols cap al nord, i demà el sol serà esplendit amb boires a primeres hores al matí, a punts de l'interior serà poc importants, desapareixeran abans de mig matí o mig dia, i s'imposarà el sol, em tramuntant a la costa bravia, amb mastral a les comarques del sud de Catalunya. Les temperatures de mà semblant a les de 8 màximes entre els 10 i els 15 o 16 graus. Disapta augmenten els núvols i haurà arroxat cap al ar i del Pirineu en forma de neu per damunt dels 1.800 a 2.000 metres, i diumenge tornen a baixar les temperatures de forma important amb sol amb alguns núvols al bastant nord del Pirineu, i amb vent del nord bastant fort. Bona tarda, us parla David Amadro, el nou conseller de l'àrea esportiva de l'espanyol, Inyaki Pérez, ha assegurat a la xarxa que estan molt satisfets del canvi que ha fet l'equip des de l'arribada de Javier Aguirre a la banqueta. Estic molt satisfet per l'evolució de l'equip i per com està el tractant la plantilla, com està la rodació que tenen els jugadors, és el canvi que s'ha anotat en les jugadores, ha sigut molt, molt beneficis pel club i desenvolupament de la temporada. Inyaki Pérez reconeix també que caldrà donar sortida a alguns jugadors en el mercat d'hivern per permetre l'arribada de reforços. D'altra banda, 4 jugadors del Barça formen part de l'11 ideal de l'any al diari Francesc L'equip. Són Leo Messi, Xavi Hernández, Andrés Ciniesta i Jordi Alba. També hi ha 4 del Madrid, Cristiano Ronaldo i Kercasillas, Xavi Alonso i Sergio Ramos. ...notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5 i 5. Ens parla Andrea Buenoot. Rècord d'aliments recullits a les escoles de Sant Just. Els centres educatius que han participat en la recullida de menjar, que en mes de desembre, han aconseguit recaptar un total de 550 quilos d'aliments que es destinaran a Creu Roja i Càritas perquè els facin arribar a les famílies que més els necessiten. En concret, l'escola Bressol Municipal Marrex ha recullit 125 quilos i l'escola Montseny 25 quilos. El menjar recullit en aquest centre s'han donat a Càritas. De la seva banda, l'escola Canigó, s'han donat 400 quilos d'aliments que s'han fet arribar a la Creu Roja. Aquestes dues entitats, per tant, faran arribar aquests productes de primera necessitat a les famílies que tenen més dificultats econòmiques. A Sant Just recordem que una vintena de famílies han hagut de ser ateses aquest any al banc d'aliments. Una situació la que queda a cop més malauradament han de recórrer amb més persones a causa de la crisi econòmica. Des de fa molt de temps que també la parròquia és centre de recullida d'aliments. Parlem ara d'activitats. La Taneu es trena demà a un cicle de jazz en viu. El dret de sortir el donarà a Toni Solà Quartet. Amb Toni Solà al saxo tenor, Xavier Alganz al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria. Arrencarà així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar la Taneu de Sant Just. D'aquesta manera, amb el concert de Toni Solà Quartet, començarà un nou cicle de música a l'entitat que de concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital d'Adamà serà les 10 de la nit i es farà la sala del cinquantenari. El preu de l'entrada general serà de 12 euros, però pels socis i socis de la Taneu serà de 10 euros. I acabem recordant buscar dilluns finalitzar el període per presentar les sol·licituds per optar a un dels vuit locals comercials de Lloguer de Proèxel-Mars-Lluï. Són els locals empren, propietat de l'empresa municipal de promoció econòmica, i tenen com a objectiu oferir una ubicació a preuces equibles on iniciades a desenvolupar i consolidar nous projectes empresarial. S'adrecen a persones emprenedores que vulguin començar una activitat i a les que provenguin dels espais creatius i vulguin consolidar la feina que ja han iniciat. Els locals se situen a la planta baixa del número 14-20 del carrer Rosa de Luxemburg, al Mars-Lluï. Tenen un espai útil d'entre 66,6 i 77,85 metres quadrats, i els preus de Lluguemans-Foal sense IVA oscilen entre els 304 i els 330 euros. Aquest preu inclou l'impost de vents immobles, al de mobilitat i les despeses comunitàries. La convocatòria es va obrir a mitjans de novembre i es tanca com deia amb dilluns. Trobareu més informació al web de proexa-3bdobles.proexapuncat. I de moment, això és tot. Tindreu més informació als propers vulletins horaris de ràdio d'Esvern i també a partir de les set els senjors notícies d'edició vespre. Mentre estan, podeu consultar el web de la ràdio 3bdobles.radiodesvern.com i les nostres xarxes socials al Twitter i al Facebook. Que vagi bé molt l'hora de tardar-ho. El museu Akbar de la Jaigo es voleu fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys, que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del museu Akbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 93-342-3536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu Akbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro! Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts a la penya del morro, d'avui 27 de desembre, del 2012. Fa tan pocs dies ja per acabar l'any. Per cert, com va anar per Nadal i Sant Esteve? Espero que molt bé! Bé, doncs atenció, perquè avui i demà, a la penya del morro, fem dos programes especials, farem un resum del que ha donat... Bon resum, no. Alguns moments, perquè clar, no sé que hauria tot, en només amb dues hores avui i demà, que és 28 de desembre, s'han d'inocents, per cert. Ja heu pensat alguna broma per demà? Teniu tota la tarda d'avui, encara, per fer-ho. Hem preparat un parell de programes especials avui i demà, amb el boy millor que ha passat per... Bueno, bon millor, però clar, no surt tothom de la penya del morro. En fi, hem preparat coses. Ja està, hem preparat coses. No cal donar-li més voltes. Alguns moments que hem viscut aquest últim trimestre de l'any, per exemple, d'aquí uns moments, escoltarem l'entrevista que li van fer al mític, Jaume Barbarà, presentador del programa Singulars. A més a més, també avui al programa, escoltarem l'entrevista que li van fer al grup de música de Folk Riu, que hi ha un dels que és de Sant Just, el Cisco Cardona, ja ho sabeu, i que, a més a més, van venir a tocar aquí en directe. I a la segona hora, la Raquel de Mateo, es presentadora del hat-trick espanyol. També escoltarem l'entrevista que li van fer, o el Joan deusà, que és de Sant Feliu, i que també va tocar el programa. Així que, bona tarda i benvinguts a l'Apenya del Morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o, a més, penya com un morro. Però abans de tot això, us vull dir recordar que és la cinquena temporada ja del programa, i que, aquest any, vam començar a mitjans de setembre, com toca, amb una cançó molt especial que ens va fer el Sergi Pón, i que deia així. Aquesta és una tarda especial, començant temporada. Ai, ai, ai, ai, quins nervis tenim, són una passada. I és que, encara que faci cinc anys del nostre programa, no podem fer el que nosaltres ens doni la gana. Què passarà amb l'Apenya del Morro aquesta vegada? Totes les tardes de cinc a set seran una passada. Un equip format per 20 persones, dius i dies. Parlarem del que passa s'enjust i rodolies. Com, per exemple, dels robatoris de la senyera, realitzats per alguns botifles que toquen la pera, o que el blau va ser el guanyador de la festa major, i els grocs s'han quedat a casa plorant i morts de por. Què passarà amb l'Apenya del Morro aquesta vegada? Totes les tardes de cinc a set seran una passada. Què passarà amb l'Apenya del Morro aquesta vegada? Totes les tardes de cinc a set seran una passada. Ai, sí... Quins records aquella primera cançó de temporada? Per cert que a la lletra ho recordava el Sergi Uppon, els aferts de la senyera i els dos robatoris que hi va haver durant aquest estiu del 2012 a Sant Just, i nosaltres, bé, crec que som així diversament, vam fer un tràiler sobre aquests robatoris de la senyera amb els fets d'aquest robatoris, i el tràiler feia així. Sant Just d'Esvern, 23 de juny del 2012, es penja per primera vegada la senyera a la penya del Moro. Avui, dia de la revetja de Sant Joan, hem pujat a la penya del Moro, a l'antiga torre de Guaida de Sant Just, i hem pujat per plantar una senyera, la bandera de futx, els catalans i catalanes. Diu menja 8 de juliol, Sant Just es desperta sense senyera. Al bus han filat el màster i la robada. Montse Moliner de l'Assemblea Nacional Catalana no dona crevi. M'he confiat que era la bandera del país i que per rotar n'hi hauria un respecte. No és una cosa que ens ha portat aquest tipus de màstil, que és molt més car que qualsevol altre tipus de màstil, o una d'ugues o carreres al màstil, o corres un mes per la teva vida sense els altres 8 metres. Per festa major es torna i s'ha de senyera, però dimecres 22 d'agost i de matinada serran el màstil i la tornaran a robar per segona vegada. La segona també va ser sorpresa, però més que sorpresia de ser, ni potència, no, de dir. Més que això no pot ser, però tampoc ens guanyaran, si ens altres tornarem a posar la bandera, només faltaria. Ginapol, primera tinen d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Justes Bern, també hi diu la seva. És greu que una senyera que ens uneix a tots, a tota la població, a tots els catalans, que l'afegin desapareixen. Però és un fet que els meus us investiguen i esperem que algun dia s'hi aviqui, ho fa, no? Collega, d'on està mi senyera? Pròximament els millors cinemes. Collega, d'on està mi senyera, eh? És que els guionistes d'aquest programa són de bo. En fi, ha arribat un dels moments forts del programa d'avui, perquè aquí vam tenir... Bé, de fet, no va venir perquè va ser per telèfon, el presentador del programa Agura de TV3. Ja ho va barbarar just després de l'11 de setembre, i la gran manifestació d'un milió i mig de persones, reivindicant per a les persones. El programa de TV3, que és un programa de TV3, és un programa de TV3 de TV3. D'un milió i mig de persones, reivindicant per a Catalunya un nou estat. I amb el Jaume Barbarà vam parlar de tot una mica, i també de la tele, i del periodisme en general. Recordem-ho en la següent entrevista. Avui passa per la penya del Morro, un periodista amb una llarga carrera a les seves esquenes. Ja fa gairebé 30 anys que va començar TV3, on ha fet de tot, presentat a les notícies, dirigit programes, com Primer Pla o Paral·lel, i des del 2009 presentant i dirigint singulars al canal 33. A més, des de fa poc, també és tertulia habitual del món RQ amb el Jordi Basté. Jaume Barbarà, bona tarda.Hola, bona tarda. De tots aquests anys que portes fent televisió, singulars és el programa del qual et sents més satisfet? Va... A veure... Sí, va, diguem que sí. Tot i que... el programa Paral·lel, que vam fer, també... Estava molt a satisfet, molt. El que passa és que, en aquest, en singulars, doncs... potser... he sortit de l'Armari. Què vols dir que ha sortit de l'Armari? Doncs... Tu tens parella, tens un home de parella? No. Que ha sortit de l'Armari és una figura, no? És un exemple. I què significa? Doncs que... potser dic més el que penso. Home, els entesos diuen que és més d'autor, el programa? Sí, potser dic més el que penso, sempre d'una manera contrastada. No perquè sí. Això t'ha portat conseqüències negatives? Diu el que et dona la gana? No. No, de moment. De moment, no. Jo... quan una persona li dic que menteix, no és una definició gratuïta. Jo puc demostrar que menteix. D'acord? Quan jo dic que els balanços dels bancs són legalment falsos, no menteixo. Ells han arribat a aquesta convenció, autoritzada per les autoritats, econòmiques i polítiques del país, i ells s'ho mengen. Es reparteixen els beneficis, els plusos, però altres... indústries, negocis, etcètera, botigues, autònoms... Nosaltres, quan presentem la declaració de renda, no se'n deixa fer el mateix. Home, jo no ens coneixem tu, jo, personalment, però penso que tu escoltes molt la gent del carrer. Sí, bé, és que jo sóc gent de carrer. Jo sóc una salariat. Jo no sóc ni de la classe dirigent, o de la casa dirigent, ni formo part de l'oligarquia, ni històries amb vinagre. Entens? No. Jo sóc una persona del carrer, que ploro, que estimo, que me'n fado, que tinc problemes per arribar a final de mes, que em redueixen el sou, entens que m'ofenen com a tothom. És que, saps, no... És que no puc ser d'una altra manera, i com que no puc ser d'una altra manera, i la gent matura el carrer i m'explica les seves coses, i el que s'ha passat als seus fills i a la seva feina, o, per exemple, un altre dia, fa tres setmanes, vaig trobar una persona que feia molt temps que no veia, i li vaig preguntar pel seu marit, i em va dir que el marit s'havia suïcidat. Escolta, què vols que faci? Que calli? Doncs no, no callaré. Si jo considero que nosaltres ens estan parlant com un cebo, ho diré. Si considero que el neoliberalisme és una patologia social, ho diré. Si considero que no es pot viure en una societat on no hi hagi ni qüesió ni justícia social, doncs també ho diré. Bé, i ho dic com és, de forma clara. Que algú s'enfada, que s'enfadi, jo puc demostrar-ho. Jo no m'ho invento, no m'he pres un got d'absenta abans de dir això. Això és la realitat. El que passa és que ens han ocupat el llenguatge. Ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga. Ens fan víctimes. Nosaltres som les víctimes i ens culpabilitzen. És com si haguéssim d'estimar el butxí que cada vegada ens va tallant un tros. Ens han ocupat el llenguatge, ens expliquen una pel·lícula que no és. És com si ara tu i jo estem mirant una taula i ve un altre i ens diu que això no és una taula, això és una cadira. I nosaltres ens ho callem, ens ho callem. Doncs escolta, nosaltres no hem estirat més el braç que la màniga. De veritat que no ho hem fet. I quan dic nosaltres, parlo del poble, vale? Parlo de la gent digna, de la gent que treballa. De la gent que no viu de la gulferia, d'acord? Nosaltres no hem estirat més el braç que la màniga. Són ells els que han estirat més el braç que la màniga, saps? L'any passat et vam veure molt indignat, de fet, continuem veient-te per la situació econòmica... Però és que no sí, no, perdona, però... És que ja no es tracta de ser indignat, no, és que... Tu dius, estàs indignat? No. No. Estic, si vols, desil·lusionat, desenganyat, que això em porta a la indignació. Mentre sigui serena, doncs benvinguda, sigui, no? Doncs diem-ho que et veiem desil·lusionat, la temporada passada. I ara es comença la nova temporada amb el catedràtic de Ciències Polítiques, Carles Boix, camins cap a l'estat propi i escenaris de ruptures, el primer programa dels singulars. Hem de ser molt decepcionats. Aquesta temporada veurem més independentista que mai. Mira, jo penso que l'actual situació d'alaminació o d'atac profund contra l'estat del benestar et provoca una mena de sensació d'indefensió, no? Saps? I, aleshores, això afecta molt. A mi m'afecta i ens afecta tots, no? Jo no ho puc acceptar ni tolerar, que el que els meus avis i pares han fet per nosaltres, doncs ara que n'hi hagi que s'ho hagin jugat al casino i que ens facin pagar a nosaltres la seva factura, no? Jo això no ho puc tolerar, de cap de les maneres. I com que jo soc periodista i tinc el privilegi de tenir una certa projecció social, doncs vull honorar la meva professió. I la meva professió passa per dir-te que periodisme no és taquigrafia. I a mi m'agrada dir que el meu mestre i el meu referent és en Kapusinski i el Kapusinski diu que no hi ha un altre periodisme que el periodisme intencional. Com a periodista has d'analitzar la realitat i has d'analitzar l'actualitat. I a partir d'aquí, tu has de fer la teva feina. En aquests moments, a Catalunya, la màxima actualitat passa per la independència i passa per les retallades. Per tant, aquests seran dos dels grans temes que nosaltres tractarem aquesta temporada. I, a més a més, ho farem sense abandonar el nostre format, que és no oblidant-nos de la salut, del creixement personal, de la filosofia, de les trajectòries personals i professionals, de les persones que creiem que poden donar una lliçó de vida, i continuarem fent-ho com ho hem fet fins ara, amb llibertat i sense tenir la paraula llogada. L'11 de setembre, tu t'esperaves personalment tanta gent al carrer? No. No, no. Jo no m'ho esperava, jo hi era. I vaig quedar pràcticament dues hores totalment naturat, amb la confluència del passeig de gràcia amb la gran via. I no vaig poder veure pràcticament res, no? Només vaig haver de tendre 4 o 5 persones que es van desmayar, i no m'ho... no m'ho... No m'ho hagués pensat mai, no? Jo va ser com una mena de... no soc religiós, però... perquè ens entenguem. Va ser com una mena de comunió, no? No m'ho havia pensat mai, t'esborronava, et posava la pell de gallina, després va saber que no es va trencant ni una parada, veies la gent que et saludava, que t'abraçava... No ho sé, i va ser un dia màgic. Tu dic sincerament, va ser un dia màgic. Home, hi ha hagut un abans i un després molt clarament, no? Jo no ho creia, això. Tu dic sincerament, jo no ho creia. Vull dir, en alguna entrevista 3 dies abans de l'11 de setembre, no ho creia. A mi m'ha sorprès molt agradablement el president de la Generalitat. No pensava que atengués d'aquesta manera el que va veure el carrer. Aleshores m'agradaria que en altres circumstàncies, doncs si algun dia surto 1 milió i mig de persones al carrer, protestant per les retallades, també se li faci el mateix cas, no? Però bé, la qüestió és aquesta, és la que tenim ara. A mi m'ha sorprès agradablement, perquè ha fet el que ha fet, i jo crec que, com vaig dir el mateix dia i a 11 de setembre, s'havien de comunicar eleccions immediatament i anar cap a un referèndum d'autodeterminació. De fet, per primera vegada, segons les enquestes, més de la meitat dels catalans volen un estat propi, per cent a mi estan a favor d'un referèndum. Creus que algun dia s'arribarà a aconseguir la independència? Mira, jo crec que Espanya és inviable. I a mi això em sap molt greu, perquè tenim lligaments amb Espanya, no? Fixa't la llengua. Jo no ho voldré perdre mai, però mai, eh? Per mi el castellà és la segona llengua, i avui continuem, mantenim com a segona llengua, no? Espanya és inviable. Espanya hi ha una classe dirigent que porta un endarreriment de segles. És una classe dirigent, jo l'anomeno, oligarquia, que no va fer... que va entrar en la contra-reforma sense passar per la reforma, que s'ha assaltat la il·lustració, que no ha fet la revolució industrial i que no fa pas gaire de dir en allò que inventen ells. Aquesta Espanya és inviable. Aquesta gent no pensis que és allò amenaçant-nos, insultant-nos per res, eh? L'únic que fan és conservar el seu votí. Tens un partit popular i un PSOE, no vull parlar del partit popular, perquè no n'espero res, però en canvi em decepciona el que ha fet el PSOE, no? És una esquerra que va deixar de voler transformar, que va deixar de ser transformadora, i que va passar a ser la gestora dels negocis del senyorito, no? És una esquerra que ha estat incapaz de lluitar a favor de la emancipació de les persones i dels pobles, i al contrari, en lloc de fer això, que és el que hauria d'haver fet, ha mantingut i ha promogut unes subvencions indignes que mantenen les persones captives de la subvenció i després, com a pagament d'aquesta subvenció, hi ha un vot, no? A mi em sembla que això és indigna. L'acte més, jo crec que revolucionari, en el sentit de canvi de estructures i de relacions del poder, que es pot fer en aquests moments a favor d'Espanya, i ho torno a dir, a favor d'Espanya, és de la cessació de Catalunya. Jo, com a català, no vull ser més còmplice d'aquesta injustícia social, que és la de mantenir de genes de milers de persones captives d'una subvenció, que, per cert, són persones com les que aquí fa molts anys van venir a treballar i que, gràcies a elles, tenim la Catalunya que tenim. Entens? Perquè, a vegades, sento algú que parla com una espècie de despreci, cap a aquestes persones, no? Cap a pantalousos, extremenys, castellans, no, no, no. Aquestes persones són com nosaltres, amb les mateixes ganes de treballar. Són dignes com nosaltres, saps? I són ustedes, i entens? El que passa és que no se les deixa, se les manté captives, i jo no vull ser còmplice d'això, perquè sense els 16 mil milions de dèficits fiscal, ja m'explicaràs com continuaran fent i pagant aquestes subvencions. Amb relació amb el que dius, i concretament a Madrid, aquests últims dies, hem vist manifestacions rodejant el Congrés dels Diputats, que demanaven responsabilitats polítiques a tots els que hi havia a la Cambra, però aquí a Catalunya aquests dies no ha passat, tot i que també s'havien convocat en algunes manifestacions davant del Parlament, perquè creus que la gent allà a Madrid, per exemple, sí que es manifesten, i aquí, sobre aquest tema, la situació econòmica, la gestió dels polítics, de la crisi actual, no ha passat. Mira, jo puc dir una cosa i m'agrada posar-hi èmfasi. Jo no estic en absolut d'acord, encerclar que per Parlament, per Parlament Democràtic, no estic en absolut d'acord. Crec que això no és correcte, no ho és. El Parlament és on rau la sobirania del poble. No es encerclen per Parlament, de cap de les maneres. En canvi, estic a favor, vaig estar a favor del 15M, de l'ocupació de places públiques. Hi ha una gran diferència, hi ha una gran diferència. El darrere del 25, d'aquest 25S, hi ha gent molt cansada, que ja no pot més, que ja ha arribat un punt en què les persones veuen que han de sortir al carrer a protestar, i veuen també que la classe política no representa. És com si fos una altra casta, que només s'espereu culpa pels seus interessos. Hi ha gent que, en la desesperació, no troba una altra sortida que protestar. Però hi ha altres grups al darrere. I l'amalgama, el manxabrat que diria Albuena Fuente, que hi ha al 25S, a mi no m'agrada, no m'agrada. És veritat que n'hi ha que es van identificar i n'han anat sortint. Però és que, a més a més, el darrere de tot això, també hi ha certes teories de la conspiració que a mi no m'agraden. Mira, Jaume, quan vam saber que avui podríem entrar... Bueno, parlem tu d'una estona, vam preguntar al Twitter si algú tenia alguna pregunta per fer-te. A l'Arnau Conties diu, pregunteu-li com veu la seva futura jubilació. Jo crec que ja ho deu saber per on va. Crec que ja... Em penso que ja sé per on va. Per què ho dius? Sí, perquè algun dia em van preguntar per si jo tenia ambicions polítiques. I jo vaig dir que no. Que no tenia ambicions polítiques. Que jo tenia una gran sort i un gran privilegi de poder ser periodisme i de poder exercir el periodisme en llibertat. I que, per tant, faria de periodista fins que en jubilés. I algú em va preguntar, i després, quan et jubilis, què faràs? Et podries dedicar a la política? I jo vaig dir, home, quan estigui jubilat, doncs ja m'ho pensaré. Tu has pensat... clar, que estigui jubilat. No, és que aquí a mi queden 10 anys per jubilar-me. Sí, entenc que vull dir-te allò, però bé... Que no s'entengui que la gent també et vulgui jubilar abans d'hora. No va per aquí, eh. Mira, escolti, la jubilació és un altre tema molt seriós, però seriós no per mi, és pel tema de les pensions. Sense reformes en el nostre sistema de pensions no els podrà empagar. Sí, no, mira, és que sé que tenim poc temps i després també volia traslladar-te la pregunta que ens fa l'Anna Blasco, que diu, quan tornaràs a portar el Galeano, els singulars? Ah, Galeano. Mira, el Galeano... M'en tinc un contacte amb ell, és un plaer llegir els seus mails. I ho farem, doncs... Bé, el deixarem descansar, ella de viatjar, és moure'l d'Uruguai... Home, va tenir molta repercussió a l'entrevista, no? Potser és un dels top 5 dels convidats que has tingut. No, és que és un plaer. És com l'Emilio Lledó, San Pedro, Galeano, 3 afurcades... Escolta, els singulars et canvien, saps? És com un llibre. Jo sempre dic que som els llibres que llegim, les persones que coneixem, els amors que tenim, els amors que també tenim, les pedres amb què ens ho paguem, i el que volem ser, no? I cada dia som diferents. Tu no t'ha passat mai que s'hagi tingut un llibre, i que a partir d'aquell llibre hi ha hagut un petit canvi en tu? Sí, sí, sí. Tu no t'ha passat mai que has conegut una persona, i després d'estar amb aquella persona, veus que dius coses o penses, coses o reflexiones, coses que abans no ho feies? Vol dir que et fa com un clic interior, no? No, però és això, eh? El singular és això. I tu, quan vas començar i vas presentar el projecte i t'arribes, que jo explica moltes vegades, que em va dir que sí, de primers endavant, pensaves que el programa seria així, perquè això no és com creixem, no? No, no, no, no, no. No, en absolut. No, no, no, això... Nosaltres anàvem mantenint unes audiències en els singulars, que t'he de dir que pràcticament sempre han estat bones, per sobre de la mitjana del canal 33, però la inclusió, la explosió, diguem-ne, es va produint al llarg de la crisi, no? Hi ha algun moment que tu notis aquest clic interior del propi programa, aquest canvi del projecte, durant aquests tres o quatre anys, que diguis, mira, aquí va passar alguna cosa. Sí, sí, sí. I té nom i cognoms, es diu Marissa Mugu. És una catalana... És una guineana o catalana o catalana o guineana, que té dos fills, hi ha grandets, una amb paral·legis cerebral i l'altra és autista profund. I què va passar? És separada i viu a Cerdanyola, la volien desdonar. Jo la vaig conèixer, vaig veure la seva situació, vaig anar a casa seva, vaig veure els seus dos fills, que ell em deia, això és el més bonito que jo he tingut en mi vida, repeteixo, paral·legis cerebral i autisme profund. Vaig veure allò, vaig veure... I no... I no ho vaig poder superar. Vaig veure que... que havia de fer tot l'impossible per evitar aquestes injustícies. No, això no es pot tolerar en una societat civilitzada. Vaig parlar amb els bancs... No, no, i vam salvar de la Marissa, de ser desnonada. Fins i tot un empresari ben estant, va venir, ens va donar 12.000 euros, i nosaltres li vam anar portant vella perquè d'aquesta manera pogués pagar lloguer. Quan passen aquestes coses, m'imagino que la satisfacció... Deu ser màxima, no? O no? Que ha caigut evitat el desnonament. Evidentment, no la situació. Sí, és una gran satisfacció. M'agradaria que no hi hagués més desnonaments. I, per tant, la batalla encara és molt llarga. Bé, ja m'ha parat acabar i posar-li un punt una mica més dolç, aquest final. Has vist la teva imitació del que connovella el Polònia? Sí. Què et sembla? Jo no m'hi reconec, em costa reconèixer-m'hi. Però et diré una cosa, qui no vulgui pols, que no vagi l'era. Jo soc un personatge públic, i, per tant, bé, el Clapés m'imita, i ara el Queco m'imita... Doncs mira, benvingut, sí, no ho fan, són persones que conec. No t'agrada gaire, eh? No, no, la paraula no m'agrada. La paraula és que no m'hi reconec. No t'hi reconeixes. És cert que hi ha alguna gesticulació, que sí que... Perdona, quan fallo de les tarjetes, a vegades sí que és... Sí, per això que et dic de la gesticulació. Però, en canvi, el nostre programa és un programa on el convidat parla de 50 minuts, el convidat en parla 45 i en parlo 5. Justament es caracteritza per ser un programa on hi ha conversa. I allà no hi havia conversa, no? Només només parlava el... Només parlava jo. Allà no hi havia conversa. He estat molt temat de començar l'entrevista avui fent-te. Què? No, no, no, però a veure, jo t'he de dir que... Ja dic, ho repeteixo, qui no vulgui pòls que no vagi l'era. És a dir, que és una caricatura, i la caricatura busca els extrems, i en faran més, eh? T'he de dir que no em va agradar per final, això sí que t'ho dic. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i seguirem els singulars d'aquesta nova temporada. A veure cap a on va. Bona tarda, moltes gràcies a tu. Gràcies a tu, Tébre. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio de Sberdiu. Gran periodista, millor persona, ja ho va barbarar, eh? Que, fins i tot, per telèfon, transmet aquesta... no sé, elipuència de dir, ostres, què dirà? Sembla interessant el que dius. Bé, i tot seguit el programa, perquè ja sabeu que avui estem fent un programa especial. El programa del Morro recuperant els alguns moments d'aquest final d'any. Fa unes setmanes van venir a visitar-nos, van tenir la gentilesa d'acompanyar-nos al programa els protagonistes i els membres del grup de música de Folk Riu, que, a més a més, acabaven de sortir al programa La Sonora del 33. Venien de fer els primers bolos de gira a Uscadi, i ens van parlar de com van anar aquest autocar plena de messenes que havien omplert a través del projecte Barcami, i tot plegat amb el Cisco Cardona s'enjustenc al cap de banda. Escolta'm, com van anar aquells moments amb Riu? Que simpàtics! Avui ens han vingut a veure i a tocar música a la penya del Morro. Els podeu veure de fer de través ara mateix del ràdio d'Esvern.com i la Webcam, potser no tots, perquè veig que abans som molts el grup de Folk català Riu. Fots era un rei que tenia el castell a la muntanya. Tot el que es veia era seu, terres, pocs, arbres i cases, i el matides de la Torra cada dia les comptava. La gent no estimava el rei, i tampoc no els estimava. Doncs de contant s'avíeu, però amor no l'incadava. Cisco Cardona, bona tarda. Bona tarda. Rubén Fassardo, bona tarda. I Huixadi, bona tarda. Ricard Ros, bona tarda. Benvinguts al programa. Moltíssimes gràcies per venir. Sou una bona colla, eh? Veniu amb els instruments perquè tocareu algunes cançons. A veure, no sé per on començar, perquè acabeu de treure el vostre segon disc titulat Amcanya. Just fa una setmana heu estat de gira per a Huixadi. Heu aconseguit uns 7.000 euros a través del micromassanatge d'Avercami. Us han dedicat un programa a la sonora del 33. Teniu bolos previstos pels propers mesos. En fi, heu arribat on voleu arribar, ja, o no? Sí, era la intenció, no? Ens hem passat llarg. Però sempre espirem a més. Estem contents de la sortida del disc. En quin moment creieu que esteu ara? En quin moment? Sí. Bé, estem bé tot presentant el segon disc i ens agradaria tenir més bolos, però una mica també ens hem entrat molt en el projecte d'Avercami i també això ha fet que ens haguem descuidat una mica la feina de buscar bolos. Què vols dir amb això? Que ja vinc d'Avercami per sempre? No, tot el contrari, tot el contrari. Però com que era un projecte, agarregaria moltes energies, ens hi vam centrar molt i vam prioritzar que ha sortit vers Vercami, perquè creiem que també era una forma d'acompanyar molt bé la sortida del disc, i... no ho sé. Després d'un moment de... en quin moment esteu? Ara estem en un moment de relax, una mica, perquè portem uns quants mesos de tope, però tope és el dia d'alt de la cresta, cada dia feiem coses de riu, el que has dit tu, la gira, la presentació del disc, això comporta molta feina, i ara, quan s'ha acabat tot això, ens hem agafat un parell de setmanes més remexades. De no veure'ns les cares uns dies. Tot i que tenim algun concert, també, i no es pot refredar. Ara feia dies que no us veieu i us heu bonit per venir aquí. Moltes gràcies. Com van anar les gravacions d'aquest segon disc? Bé, una mica malaltixes, no, Sisco? Sí, Sisco. Hi ha alguns més, però vam començar ja a 40 febres. Alguns de nosaltres van a 40, no és molt, però en dècimes vam començar gravant. I això que creus que era una cosa psicosomàtica del cor? No ho sé, però mala sort, segur. A l'estudi que tenia... Algunicrovis. Sí, home. A quina estudi ho heu de gravar, amb canya? A casa meva. No era qüestió de l'estudi. I com és que a casa teva? De fet, s'ha de dir que dels cinc que tenim aquí, perquè falta la Marta, em sembla, quatre sou tècnics de so. Sí, sí. A més, els quatre hem estudiat al mateix lloc, a la mateixa escola, en anys consecutius, i mai ens hem vist les cares allà. No ens coneixíem d'allà, no? A quina escola vau estudiar? A la Mercè. A la Mercè, a la institut d'allà. Són a Franca, dos anys de formació professional de tècnic de so. Exactament. I després, no sé si això us ha ajudat, o com que tots sou tècnics a l'hora de sonoritzar, que descofa vol, vol la seva, vol el seu instrument, o com ho feu? Som amb el son per als tècnics de so, que ens intenten sonoritzar... No poden amb vosaltres. Però bé, és el que dèiem. Som quatre tècnics al grup, i ara hem hagut de fitxar uns cinc, eh? Bueno, ara fa un any, eh? Ja vam veure clar que, si no, no ens entendríem, eh? A més, el que hem fitxat, que nosaltres creiem que té prou... o sigui, pronunció, o sigui, és prou bo, no ha estudiat a la Mercè. Això diu molt poca favor, no? No, que vam aprendre molt a la Mercè. Per cert, també m'agradaria comentar, abans que ens truqueu el primer tema de Castells, que és que teniu una relació especial amb Sant Just, a l'entrada de Bascisco, tots d'aquí, el Pau va cantar la Quina per la festa major... Sí, quan molt ja fa anys que ens barallàvem amb Sant Just, els esplaves. Què vols dir? Cargolí, què hi vols dir amb això? Jo, jo, jo. A més a més, també heu fet concerts. A Sant Jet, em sembla, també per festes de Tardo, a la festa major... No sé si podríem dir que... I els primers bolos, els primers bolos, aquí. A Sant Just, no? Les altres joves, i després de la festa de Tardo, que ens vam posar a tocar aquí que engin estar. No sé si... No era un voló oficial, però la vam estar liant una mica per aquí dalt. Home, de fet, l'agent de Sant Just, maca, no? Sí, sí. Que ho ha de dir, si no. Podríem dir, si ens puc equivocar-nos, que Sant Just és el poble on heu trucat més, o no? No. Sí, potser sí. Els jocs tenen una campana, com escolt. Sí. Doncs escolteu, mira, el Sergi, a través del xat, de RadioDesvern.com, on, per cert, també animem a la gent que ens estigui veient, que hi ha unes quantes persones poden escriure el que vulguin i qualsevol pregunta. El Sergi diu que toquin alguna cosa, no? Doncs va. Té sort, eh? Té sort que em porto dels instruments. Sí, sí, sí. El portam per si de cas. Jo crec que he portat castells, que és del Naudis, no? Una cançó que l'hem titulat Castells, però en realitat són dos cançons en una, que és el tec de Castells, i després un ball de gegants de Morella, i les hem ajuntat així, llavors sempre la presentem al concert, que és com una mena d'història de mort, entre un gegant i un enxaneta, i que l'enxaneta aquesta ha d'arribar... Perdona, m'he quedat curiós, no? Sí, però... Sí, l'enxaneta ha d'arribar a fer un castell per poder consumar la relació amb tal gegant, i... I després, doncs, hi ha un altre significat, també, que és com una història de mort entre el principat i el país valencià. Doncs escolteu, com vulgueu, ja podeu pujar l'escenari de la perill del Morro, ja estem pujant cap a l'escenari, el Pau agafa l'acordió, Lio se'n va cap al contrabaix, i... Quan vulgueu, riu en directe a l'apenya del Morro, quan són les 6 i 16 amb el tema castells. 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3... 1, 2, 3... 1, 2, 3... 1, 2, 3, 6... 1, 2, 3, 6... Bravo! Quina classe, quin estil, quina elegància, jo, de veritat, és que... aquesta cançó està dedicada al Pau Galvornà? Sí, exactament. Pels castells, no? No, sí, perquè també... quan estava fent la rangament i tal, un dia li vaig comentar, tio, aquesta cançó, estem fent el tot de castells, així, a la nostra manera, riu i tal, i el primer que em va dir és, tio, quan la tinguis, me l'has de passar, que això ho hem de fer amb obra, i per això també. Doncs un record pel Pau, clar que sí. Va, parlem una mica d'aquest micromassanatge, que comentàvem fa un moment, perquè la gent podia col·laborar amb vosaltres, amb diferents reportacions, un disignat, acompanyar-vos a la gira d'Euskadi, amb tot pagat 150 euros, em sembla. 120, també. 120, ah, perdó, m'he passat... Però va ser l'última hora. Un concert del menjador de casa, quan valia 300. Algú ho va apostar? 4, ja n'hem fet 2. Deu fet 2, ja? Sí. Potser teniu més espai que aquí, el locutor lligut de la ràdio. No et pensis. Però és curiós. El que tenim està molt bé. Ja veig guai. Una experiència molt guai. Són concerts molt propers, i la gent que l'estàs toquen per ells, és la seva festa, és la seva història. I la ho reben molt bé, i t'escolten molt atents, i això a nosaltres... Són molt bé tocat allà, són molt bé... Tot just un dels que vam fer va ser venint d'un concert on havíem passat molt de fred, i ens estàvem arribant l'hivern, i després del concert aquest vam anar a fer el concert del menjador, i ens sentíem superbé, ens vam donar cava... Ens vam estar fins molt tard. Hi havia llarg de foc? No, ja havia, però estava a pagar. No, però ja havia caliu. Que bonic, que bonic. Una d'aquestes opcions que m'hem comandat era d'anar de gira per a uscadi, i vau anar amb un autocar, amb una quarantena de messenes, tinc entès... Com va anar l'experiència? Va ser bèstia, va ser bèstia. Va ser una de colònies. Va ser anar de gira amb 40 amics. Igual... 40 amics al final? Al principi encara no. Els coneixeu a tots o no? No, no directament a tots. Conegots d'algú o del grup, però... Esclar, és que ho heu portat amb alguns amics. Allà ens en coneixem tots. No, així, molt maco. Un bon número de persones. Vam ser 5 dies seguits, vam començar a Sant Boi del Llobregat amb la presentació del disc, el dimecres, dia 31 d'octubre, el dia de la castanyada. Va coincidir amb el pont de tots anys, no? Ja ho vam fer així, perquè la gent ens podia demanar festa i podíem aprofitar més dies. Llavors, el dia següent, el dijous, ja vam marxar cap a uscadi, i vam fer un concert a Durango, un altre concert a Bermeo, un altre concert a Vitoria, el dijous, dia 31 d'octubre, i el dijous menys ja tot tornant, ja vam anar cap a Lleida, i vam fer l'última parada a Lleida, el cinquè concert amb 5 dies, i ja estàvem tots més que arrebentats. Vosaltres, i també m'imagino que els macenes, o els macenes... Potser més, eh. Perquè el perfil dels macenes, quin era? Un traje corbat. Un traje corbat. Home, clar, perquè una tocar de macenes, jo no m'ho imaginarim, hi haurà 40 personatges allà totalment diferents tots, però no el maco, també. Amb moltes ganes de festa tothom. Hem l'ho que anar. Aquí vaig jo. Recupereu un fragment de la Sonora, el programa del 33, on van dedicar un espai, i bé, deien això. Jo crec que és Lliu, o algú de la garrera. Jo? És tu, Lliu. Rubén. La pregunta també és si... fins a quin punt veu coneixe'ls seguidors, les seguidores, eren grups, o només fans? Ui, no sé... Hi havia de tot. Com ho has vist en aquest take d'àudio que has ficat, hi havia molts bojos, però gent curiosa. Ens vam endur una mica el millor de cada poble. Era una mica la norma. El Lliu, la Garriga... Molt bé, molt bé. De fet, parlant de... El Lluís també, evidentment. Parlant dels seguidors, una fan va dir això de vosaltres que segur que coneixeu i que us va acompanyar. Però m'hi ha sigut tot un descobriment, realment. Cada vegada està sent més coses. Personalment, sobretot la seva música. Ells també, cada vegada que els coneixes, veus que són gent que realment sobal, que ho donen tot per la música, per al seu grup, els agrada i, a més, ho comparteixen. Ho comparteixen tant que comparteixen la seva gira. És que donen gust participant, una cosa així. Que maco! Què més vols que diguem? La Rosa, la Rosa Martínez de Matada Pere, que va parlar molt bé a la tele. I, de fet, el fet de sortir a la televisió us ha donat més ressò? Jo no puc sortir de casa. No, però ho veus buscar, us van venir ells. Bé, quan vam estar plantejant tot el tema de la gira, ens vam posar en contacte amb ells per veure si els interessava treure-ho, i com que també hi hem sigut els guanyadors dels concursons a l'any 2011, una mica també els vam plantejar que fèiem aquesta cosa, que era bastant original, i ells van dir que els interessava venir a gravar. Quan vam plantejar la gira, volíem que s'han fet ressò d'això. No fos una gira i ja està, sinó que el projecte d'Avercàmic, el sortida del disc, que aquest disc va sortir també perquè havíem guanyat el premi Sons aquest, tot això volíem lligar tot en un projecte únic i que se'n donés una mica de volada. Llavors el Gerard Fornes i la Yolanda, que ens van ajudar a fer aquest pla de comunicació, s'ho van treballar prou, i el resultat és aquest, no? Després ha estat molt entrevista i cat l'altre dia. Moltíssimes gràcies per venir. Aquí ja teniu uns primers admiradors a Ràdio d'Esvern i a la penya del Morro, i res, moltíssimes gràcies i molta sort. Seguim, a veure què feu. Tot de mi i no vas prendre tot de mi. Que no ho veus, ara no té ni destí. Té els meus llaves, voldria perdre'ls. Té els meus braços, podria perdre'ls. El teu aveu va fer plorar els meus ulls. Com puc s'estimar, estimar sense tu. Et vas endur els troços del que era el meu cor, i no vas prendre tot de mi. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda. El nou govern de la Generalitat ja ha pres possessió al Saló Sant Jordi del Palau. Es tracta d'un executiu en el que hi ha 5 hares noves, un canvi i 6 consellers que repeteixen. El president Artur Mas ha decidit que el nou govern practiqui les paraules i no el soroll, que sigui transparent i capaç d'arribar acords a pactes i d'aprendre decisions difícils. També ha recordat que hi haurà inclamències. El nou govern està reunit per primera vegada. Sandra Valén, bona tarda. Bona tarda. Els 12 consellers han promès el seu càrrec que el president Artur Mas ha apostat per un govern de decisions transparents, sensible al patiment dels catalans i amb musculatura política per fer front a dit a les inclamències. Aquest és un govern que neix amb musculatura política perquè els temps ho requereixen, els temps ho exigeixen i ho demanen, però aquesta musculatura política no ha de fer perdre ni un gran de qualitat ni un gran d'eficàcia. Les dues coses han d'anar juntes, que és el que s'ha de fer. Un govern que sigui capaç de mantenir el vaixell en flotació, malgrat les inclamències que es trobi durant la travessia. Artur Mas ha agraït la feina feta. Els consellers que no continuen ja ha donat la benvinguda als quatre de nous. Per cert que finalment la conselleria que assumeix Francesc Com s'estirà només de presidència i no de presidència. Pel que fa a les reaccions al president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha valorat que es creï una conselleria de fers exteriors, afegint que està convençut que el nou govern estarà al Sada dels Nous Reptes. Estem segurs que aquest pot ser un govern que estigui a l'alçada dels grans reptes que té plantejats al país. En aquest sentit ho celebrem i la nostra obligació serà intentar acompanyar aquest govern, que la majoria de les consellers s'han de rebre. Aquesta és la part de la Generalitat, que ha de ser una part de l'estable i que pugui assumir aquests reptes. De la seva banda el porteveu del PSC, Jaume Collboni, a la mandata de creacions de la xarxa, que Artur Mas mantingui els consellers, ha dit de les retallades i que Esquerra Republicana defensia aquest model. Des del Partit Popular Alicia Sánchez Camacho. A tornar a parlar de tal i vans, com en el polític. I és el que necessita el país. Doncs assumir risc perquè, en definitiva, i el seu àmbit és polític, la situació en aquests moments de Catalunya també és una situació prou complicada. Que, si la volem orientar de cara al futur, tots haurem, també, des d'aquesta banda política, assumir més risc. Abat que s'ha reunit aquest dijous amb el president d'Esquerra, Oriol Junqueras ha reconegut que la recuperació dels impostos de succesions i patrimoni li mereixen una opinió negativa, però s'ha mostrat confiat en el fet que siguin mesures excepcionals. Una persona morta i dos feritgeus és el balanç d'un incèndic que hi ha hagut en un immopla del carrer Ample a casa de la selva Girona, Sònia Tober. Bona tarda. Bona tarda. El foc ha començat cap a 3, 4 de 3 del migdia. Hi ha afectat la cuina, el menjador i una part del rabador d'una casa amb planta baixa i dos pisos. El número 36 del carrer Ample ha de caçar de la selva. Els bombers han trobat el cos sense vida d'un home de 82 anys, a una sala al costat de la cuina. Dues persones més han resultat ferides lleus. Entre elles, la dona de la persona que ha mort i que ha pogut sortir per darrere de la casa. Aquesta dona està traslladada a l'Hospital Santa Catarina de Girona. L'arquitecta municipal ha determinat que la casa no ha patit cap dany estructural i alguns veïns de les cases més troperes que han hagut de ser desenllotjats ja han pogut tornar als seus habitatges. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El davanter de l'espanyol Mubara, Guacasso, no podrà disputar el dèrbit davant el Barça el dia de reis, el 6 de gener, perquè s'ha de concentrar el dia 4 amb la selecció de Gana. La Federació Africana no atès la petició de l'espanyol que solicitava que el futbolista s'hi concentrés a partir del 7 de gener. Després del partit del Camp Nou, Guacasso, doncs s'incorporarà a gana el 4 de gener per preparar la Copa d'Àfrica, que es fa a sud d'Àfrica del 19 de gener, el 10 de febrer. D'altra banda, el nou conseller de l'àrea esportiva de l'espanyol, Inyaki Pérez, reconeix a la xarxa que caldrà donar sortida a alguns jugadors en el mercat d'hivern per permetre l'arribada de reforços. Una posttina d'una plantilla de 32 jugadors i 35 jugadors, a què volen? Si necessitem que algú tingui, necessitem que algú surti. Hi ha que parlen vells, hi ha que veig quines possibilitats, ni ara que els jugadors que... amb els que el míster no com diré aquí al 31, puguin sortir o no puguin sortir, i és condició de estar tot, tot, condicionat. D'altra banda, 4 jugadors del Barça formen part de l'11 ideal de l'any al diari Francesc L'Equip, són Leo Messi, Xavernandet, Andrés Iniesta i Jordi Alba. ...notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Us parla Andrea Bueno, record d'aliments recollits a les escoles de Sant Just, a les centres educatius que han participat en la recollida de menjar aquest mes de desembre, han aconseguit recaptar un total de 550 quilos d'aliments, que es destinaran a Creu Roja i Càritas perquè els facin arribar les famílies que més els necessiten. En concret, l'escola Bressol Municipal Marrex ha recollit 125 quilos, i l'escola Montseny 25 quilos. El menjar recollit en aquests centres s'han donat a Càritas. De la seva banda, l'escola Canigour s'han donat 400 quilos d'aliments que s'han fet arribar a la Creu Roja. Aquestes dues entitats, per tant, faran arribar els productes de primera necessitat a les famílies que tenen més dificultats econòmiques. A Sant Just recordem que una vintena de famílies han hagut de ser ateses aquest any al banc d'aliments. Una situació a la que quedarà cop més malauradament han de recórrer més persones a causa de la crisi econòmica. Més qüestions. L'Ajuntament advertirà els bancs i caixes que deixarà d'operar amb ells en cas que promoguin desnonaments a Sant Just. És un dels compromisos que va adquirir el consistori, el ple municipal del novembre, ho va fer a través d'una moció presentada per a iniciativa per Catalunya Vers. Tot i això l'alcalde, Josep Perpinyà, ha explicat que rarament l'Ajuntament no té gaire compromisos amb aquestes entitats. Deixar d'operar amb entitats bancàries que promoguin desnonaments és un dels acords adoptats en l'emoció, però també n'hi ha d'altres, com ara demanar que el govern de l'Estat suspengui els processos que afectin els col·lectius més vulnerables fins que no es promogui una nova normativa hipotecària, una norma que s'hauria d'adaptar a la Unió Europea. Fins que no es faci l'acord de talla que l'Ajuntament empendrà una sèrie d'accions a nivell local, com ara donar suport jurídic als policies que es neguin a participar en desnonaments. I acabem recordant que la Taneu de Sant Just es trena demà un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Sola-Quartet amb Toni Sola al saxo tenor, Xavier Alganz al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria. Arrenca així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar la Taneu de Sant Just. A cada concert d'aquest cicle de jazz serà l'últim divendres de cada mes. El recital de demà en concret serà les 10 de la nit i es farà la sala del 50 enari. El preu de l'entrada general és de 12 euros, però per als socis i socies de la Taneu serà de 10 euros. I de moment, això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies Edició Vesprà. Mentrestant, recordeu que podeu consultar a la nostra web www.radiodesbern.com i a les xarxes socials de la ràdio, el Twitter i el Facebook. Avai bé. Bona tarda. El museu Akbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys, que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del museu Akbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 93-342-3536 o al web www.museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Akbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? Ràdio d'Esper Programes especials de la penya del Morro. Gràcies. Hem de canviar el locutor. Bona tarda. Benvinguts a la segona hora. Avui i demà recordem alguns moments de la penya del Morro d'aquest final d'any i aquesta segona hora. Que ens espereu? Raquel D. Mateus? No. Què li farà? Raquel Mateus, que és la presentadora del hàtric espanyol, que és un any molt maca, que va venir aquí... Ja fa temps. Recuperem l'entrevista, però ara, fa poques setmanes. A més a més, també tindrem el Joan deusà en aquesta segona hora. Aquest sí que ja ho fa més recentment que de venir, de venir la setmana passada, i que ens va venir a tocar directe el Jomai Mai, que, a més a més, també el Joan deusà és la veu del Mas Deu, del Xavier Mas Deu, de Roscova, la sèrie d'animació del 33, i també recuperarem una entrevista, una xerrada, que vam fer amb un noi que durant la campanya d'Obama, al d'Estats Units, que també ha sigut ara aquest últim trimestre, és el que els hipsters d'Obama, que se'n diu, van agafar, que són com els gafapastes d'aquí, però a Estats Units, van agafar la seva imatge i van fer diferents xapes, i també ho recordarem. Vam fer tot això en aquesta segona hora especial de la penya del Morro Nadal, una mica, eh? Vinga, doncs, comencem amb la xerrada que vam tenir, amb una noia molt simpàtica i molt maca, sí, sí, i també molt guapa. Llàstima que sigui perica, però clar, algun defecte havia de tenir, Raquel Mateos. Avui ens visita a la penya del Morro, una de les periodistes transportives que segueix la informació de l'espanyol a TV3, que es presenta cada setmana al hat-trick espanyol, i em sembla que és bastant perica. Raquel Mateos, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, Raquel. T'agraeixo molt, queixis. Molt bé, molt bé. Gràcies, tu ets perico o col·ler? Jo soc col·ler, jo soc col·ler. Esportem-nos bé, eh? Sí. Espero que sí, perquè tu ets molt perica, però vas al camp, et veig bé de família... Sí, soc sòcia. Jo soc sòcia, tenia una avi que era perico, el meu pare no va seguir el seu camí, i quan et vaig tenir un noviet, em portava al camp de s'arriar i anava allà, i mira, d'allà va quedar el sentiment. O sigui, pel tema, si te'l vas lligar... No, jo no ho sabia, no. Home, pot ser, no? No sé, jo no me'n recordo que hi va lligar aquí, en aquella època, perquè fa molt, però... Ho estem parlant del cap de s'arriar, no? Sí, ja fa molts anys, sí, tinc molta data. No em preguntis la data. No, no ho faré, però entre l'avi i aquell noviet que tenies... Sí, sí, mira, em va traure molt, el tema, el bon rotllo, la gent, una mica... El fet de ser diferents, no? Però no et van dir que els pericos patien molt? Sí, sí, però jo soc molt petit d'hora. Soc molt petit d'hora, molt sufridora, i ho porto molt bé, per això. Soc de les optimistes, per això, jo. Ah, sí? De pericos n'hi ha molts, com estem en aquest dragon can, la muntanya russa, ara sí, ara no, cap punt, totes aquestes coses, jo soc de les optimistes. I ara, l'optimisme per on passa, perquè l'espanyol va dir no bé, empatat d'un punt... Vaja, tens la clasificació, no? Un punt de 15. Dona-li la volta, sisplau, la clasificació. Dona-li la volta, posa-la del revés. Ja, però així no fes. Però això és viure en una altra realitat, no? No, jo crec que mira, són circumstàncies. I li ha tocat viure això a l'espanyol. Ja sabem que és un equip dels modestos, que estàs de la zona mitja, que de tant en tant pots treure el cap, i està cap allà dalt, i mira, ara ha tocat un nici dolent, de la primera volta, i que agire la truita, i després sigui bo. Vaja, ho espero, jo ho decidjo. Què li passa a l'espanyol? Què li passa? Mira, li passen moltes coses, i això necessitaria amb quatre programes teus. No, no, quanta programes ho tenim, no? Però una mica sí, no? Tu que estàs a dins, estàs molt més a prop que nosaltres. Hi ha molta, molta cosa. Hi ha tema de gestió, de crisi econòmica, que no s'acaba d'arrancar. Hi ha un tema molt important d'haver desaprofitat a la primera dècada del 2000, quan l'equip va guanyar dues copes del rei, va jugar a una final de la UEFA, va ser un moment en què s'hauria d'haver aprofitat, segons la meva opinió, per donar un cop de timó a la gestió, la manera que es portava el club pel tema econòmic, i ara ha enxampat aquesta crisi a tothom, i evidentment els clubs de futbol no s'en escapen, l'espanyola ha perdut socis, ha baixat moltíssim tot el tema de la recaptació dels estadis, sobretot pels horaris, la gent hi va menys, pels horaris del futbol, dels drets televisius, i evidentment tot això et marca en el teu projecte esportiu. I en aquest projecte esportiu, cada vegada, disposes de menys diners, cada any has de fer cada temporada un equip nou i amb baixes i altes, i llavors un entrenador, que en això té molt de meret Mauricio Pochino, de cada any cada estiu amb una pretemporada refer l'equip, a fer l'engrenatge als mecanismes, amb els nous que tornen a funcionar l'equip, i és una mica anar cada vegada, cada any, fer un equip nou, en lloc de tenir un projecte més a llarg termini, i pots rodar un any, dos anys, s'acaba de coplar aquest equip, i ja us pots aspirar una mica més a anar fent algun fitxatge d'aquests molt concrets que acabi de puntar la qualitat de l'equip, però té molt de meret el que s'està fent, i jo crec que això ha de tirar endavant. No, no, la veritat és que ets molt optimista, i ja ho veiem de totes formes. No sé si Pochetino es cansarà d'aquesta roda, que cada any, com dius tu, sempre passa el mateix, no? Se'n van i ha de fer equip nou. Tu imagines que tu et diuen cada any que has de fer el programa, has de canviar totes les seccions del programa, ho has de fer tot de nou, i això té un desgast. I m'imagino doncs que aquest desgaste, ell intentarà portar l'equilibre entre l'el·lusió i l'empènda, que es necessita per portar tot això amb el desgast que suposa. I aquesta mateixa setmana ho ha dit, que ell segueix amb l'el·lusió, i jo crec que s'ha de tenir paciència. En un club com l'Espanyol és una cosa de la que paquem de no tenir, que és paciència, no? I en el cas de Mauricio Pochetino, jo crec que s'ha de deixar treballar amb calma, perquè ja hem vist coses molt bones, hem vist com juga l'equip, hem vist nous sistemes tàctics, i jo està posant en marxa tot això, i crec que en algun moment o altra arribarà la bona ratxa de resultats. La comandada Raquel Mateo es presenta al hat-trick espanyol. Si ho fessin a TV3 amb tants percent, quin tant percent creus que ocupa la informació del Barça a TV3, i quin tant percent creus que ocupa la de l'Espanyol? Que cregui jo? Sí, tu, tu. Creure suposo que és per percepcions. Per percepcions es parla molt del Barça, moltíssim més que de l'Espanyol, però això és per una qüestió social, de massa social, de seguiment, sempre ha estat així. Sé que s'ha fet un estudi, però no recordo les dades, en percentatge que corroboren que això que es parli menys de l'Espanyol és una de les coses que a vegades TV3 és objecte de crítica, sobretot per la massa de seguidors de l'Espanyol, però jo crec que això, en els últims quatre anys, mira, aquesta és la cinquena temporada del Patrick, ha millorat moltíssim amb el nou canal d'esports. Hi ha un programa que ja no és aquell gol a gol, en què es dedicaven 5 minuts per saber quina hora, perquè saben tres o les parlant del Barça i només 5 minuts de l'Espanyol, sinó que ara saben dels seguidors que tenen un programa que cada temporada té més minuts, que hem fet programes vestidor de fins i tot d'una hora, d'aquesta temporada, que en els telenotícies també és vella, perquè hi hagi una mica d'informació. Per tant, el desnivell sempre serà molt desigual, perquè fa el Barça i d'altres clubs esportius, l'Espanyol i d'altres esports, però el que fa a l'Espanyol s'està mirant només en el tema de minuts de dedicacions i també en com es tracta la informació amb la sensibilitat que hi ha per tractar-la. Jo soc perica, però soc professional, soc periodista, i no em puc posar com un Juli Gana fer la informació de l'Espanyol, però sempre es nota, després puc una mica la sensibilitat a l'hora de parlar-ne, i això s'està notant molt, tant a mi com a tota la secció d'Espanyol que fa informació. Per tant, tu, en aquest cas, està satisfeta amb la cuota que es parla de l'Espanyol als esports de TV3? Home, jo com a professional, sí, com a perica, m'agradaria que fes més coses, però ja es fan, fins i tot el futbol femení, partits de pre-tamporada, evidentment que es podrien fer més coses, també implica més recursos econòmics, i, evidentment, no es poden fer grans desplegaments, i això no només afecta l'Espanyol, sinó que afecta el cobriment d'altres esports, i s'han hagut de fer mans imànigues a aquesta temporada, per totes les qüestions dels drets esportius, perquè TV3 pogués oferir informació i el resultat dels partits, s'està fent tot l'esforç possible, tant econòmic, com de persones de recursos humans i de gent que s'hi dedica. I el canal esport 3, que, finalment, no desapareixerà, perquè hi havia també la temporada passada, i, finalment, no sé com està... Sí, però no... no crec... Jo no estava preocupada, perquè, de fet, era una aposta de la casa, i molt gràcies a la feina que s'ha fet des del departament d'esports, la gent és molt multidisciplinar, fa moltes coses, i el canal era necessari una mica per vehicular totes aquestes energies i tots aquests continguts que no tenien sortida només amb un TN, no? I hi havia un, efectivament, que tens allà un programa de referència, ara per les nits, amb el Lluís Canut, que jo he anat de Tartuc, allà, i m'he parellat amb alguns col·legues periodistes que fan informació del Barça, i allà s'ha fet la Radion Colors, una fórmula que ha tingut molt d'èxit, per tant. Jo crec que el canal fa molt bona feina, i a més d'ara, s'ha canviat una mica la programació, i es fan més documentals, temes de lleure, de natura, de salut, per tant, jo crec que no estava preocupada per què pogués caure, sinó que tirarà endavant, i és més, ara, canviarà la franja, per tant, que els espectadors estiguin atents, perquè la TTS ha de recintonitzar hi ha un nou panorama i arribarà més llocs. Estarà, per tant, pràcticament la 100% de la població que el rebràs, per 3 que abans no hi era, i amb això també han guanyat. Per cert, la majoria de companys periodistes esportius a TV3, m'imagino que són colers. Sí. L'estil se perica, entre aquest ambient, hostil. Home, no sé dir-hi hostil, és com a qualsevol feina. Aquí a la ràdio les veus quanta gent hi ha del Barça, quanta gent hi ha de l'Espanyol. Mira, de l'Espanyol, nosaltres tenim una a la terria esportiva, que és el Rafa Cano, i la resta... Ja està, tot i que les situacions són les mateixes. A mi aquesta pregunta me la fa una vegada. Sí, és difícil. Diu que en qualsevol altra feina, que et trobes que arribes al dilluns, i el típic comentariet, que sigui del partit, que sigui amb els meus amics, que tinc amics colers, que ara em deien... A veure, que és més fàcil que l'Espanyol baixi a segona, que tinguem la independència. Sempre deia la típic que promet. I dius, doncs mira, serà més fàcil la independència. Home, veurem què passa. A veure què passa. Perquè aquest any hi ha l'Espanyol amb un punt, i les noves eleccions el 25 de novembre. Vull dir que a veure què serà abans. No ho sabem. En fi, per cert, jo et volia també parlar sobre els companys. Perquè amb el Lluís Canut, que per cert viu aquí a Sant Just Desben, com us porteu ara? Què vol dir ara? Ah, però ja sé per a més. Un incident televisiu? Ja no cal que recordis. Unes imatges, no? El programa del Te Vista em sembla que era. Sí, sí, et sembla bé. I que tu com vas explotar una mica en directe, que xanta sobre els moments que es dedicava a l'Espanyol, i dient-li al Lluís... Què va passar? Res, que fèiem... bueno, saltaven xispes, com diuen, no? Però... Mira, era que sempre parlàvem parlant de la Champions, i amb l'altre company del Darío Porre sempre parlàvem de... del Barça, del Madrid, i jo vaig voler... Hi havia diversos dies seguits, que jo, quan deia algú de l'Espanyol, em deia, ah, t'he de caure maca, ja no sé què, no? I aquell dia, doncs mira, ja em vaig afartar, i em vaig aixecar i els vaig aixecar allà per al plantat. Cosa que no hauria d'haver fet, evidentment, perquè després em van renyar moltíssim. Et van renyar els seus... Els jefes, clar, això no es fa. Potser d'altres cadenes ho han vist. Però, mira, jo tinc aquest temperament, aquest avalament, i em va agafar en aquell moment així, i ho vaig fer, i no hauria d'haver fet, i llavors després em van demanar disculpes, i jo vaig demanar disculpes als espectadors, perquè això no era pertinent, però res, al marge de l'anècdota tenim una excel·lent relació amb el Lluís, i ha anat al seu programa. Tens caràcter, eh, Raquel? Una mica, de vegades, sí. I el hétric espanyol, què és el que fas concretament tu, a part de presentar el programa? Doncs de tot, perquè estem pendents durant la setmana, pendents de la actualitat, una mica planifiquem, a part del partit, altres continguts que puguem creure interessants, o si ve un jugador a plantejar que pot ser de fer un reportatge d'alguna cosa diferent, que vegis el jugador en una altra situació, per exemple, el dia que va venir el Bardu, vam dir, podem gravar-te un reportatge a casa teva amb els nens, i ens va dir que sí, vam acompanyar-lo a recollir unes fotos del bateig de la nena, la vam acompanyar a casa, vam veure com li donava de menjar, com recollia l'altra filla a l'escola, amb un ambient familiar, i és una manera diferent, que també els espectadors coneguin el jugador més enllà del terreny de joc i dels entrenaments. Llavors, plantegem possibles continguts, en aquest cas, en una entrevista, o parlem del futbol base, o quan ja portes una ratja, doncs analitzes aquelles ratges i planteges vídeos. Llavors, treballem els continguts davant mà, sempre depenent, evidentment, del partit, que és el gruix, i allà estem pendents de les imatges, quan va passar el partit, decidim els vídeos, amb el sistema de la tele, una escaleta de continguts, anem fent els vídeos, entre tots els anem fent, el revisem, busquem dades, i llavors plantegem una mica el guió del programa per on podria anar, amb el David, el meu company, doncs sempre ens parlem de les entrevistes, una mica ens repartim, perquè sigui més dinàmic, i anem presentant els vídeos. És una feina global, tots fem de tot, pensem els continguts, i el David i jo, són les cares visibles que ho executem. Això és amb un partit que ja s'ha jugat, doncs és això, però per exemple, quan és justament que entrem i fem un vestidor, després del partit, és més improvisat. I ja tens, quan et donen pas del flash, interviu en aquell moment del protagonista, estàs veient el resum, que et surt l'entredador fent la roda de premsa, i allà sí que has d'anar trempejant i fer-ho més allò que he fet. I és quan disfrutes més, tu? Sí, a mi m'agrada més improvisar. No anem amb pròmter, ni res, però sí que tens una idea, del que ha passat, per on aniràs el teu discurs, per on faràs l'anàlisi. Nosaltres fem d'analitzar més. El David i jo després portem convidats, que ens faci l'anàlisi del partit, o algun tertullà, que ens faci una interpretació. A mi m'agrada més saber qui sortirà, qui no, una mica les reaccions immediatament del partit, anar comentant la jugada que tens molt fresc. I saps que en aquell moment t'està mirant més gent, perquè justament acabar el partit ho has col·lectat. I estan pendents de que els ensenyes les imatges. Ja per anar a acabar, Raquel, tu tens fet això de col·lectar, imitació, el Cracòbia? Sí. Però has sortit dues vegades. No m'agrada gens. No et m'agrada gens. La primera va sortir. Jo he estat totalment a la cuina amb la tele, no sé què, i de sobte sento la sintonia del hat-trick, i pensava que era el Barça, però escolto una veu que diu, els periquitos, no sé què, plena així i em giro i dic, no pot ser, i de seguida em va començar a sonar el telèfon, el meu germà, i la veritat és que de l'atac de riure que vaig tenir, en aquell moment, amb el meu germà, a l'altra banda del telèfon, va ser bestial, perquè li van posar un nas de lloros, amb aquella noia que em imitava, tremendo, tremendo, una roba lletxíssima. Després van fer-ho servir en una altra imitació, també, que ja li van treure aquest nas. I ja va ser més ajustat, però el meu germà em deia, és que és igual, és que els gestos... I jo vaig dir, és la gent de fora, no la que et veu, a mi em va sorprendre molt, no m'agrada el nas de lloros, però va ser molt graciós. Ja t'haig de trencar una llança a favor teu, perquè no tens tant nas de lloros, no? No, tinc un nas de lloros. Segons el partit, que a mi no n'hi ha de nosaltres. Que va, que va, que va. En fi, que la gent del teu voltant va dir que estava d'acord amb la imitació, i a tu no et va agradar gaire. No, sí que m'ha agradat, no em va agradar el nas de lloros, però sí que m'ha agradat l'imitació, evidentment, que el Cracòvia t'imiti... Home. Ostres, les dius... Carai. Està bé, està molt bé. Molt que hagis pogut venir fins aquí, fins a ràdio d'Esberl, per fer aquesta entrevista. Seguirem al setembre. Ja s'ha acabat? Home, hem estat més de 20 minuts. Què dius? Més de 20 minuts, hem estat... Raquel, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ja quedarem un altre dia, o l'any que ve. Va fer una temporada, per veure com m'ha anat això de l'Espanyol. Si no ha anat bé, no em truquis, eh? No em vindré, Javi, ja et dic ara. Recorre a tota la gent del Jatric Espanyol, el David, i que vagi molt bé. Moltes gràcies. Què és, Maka, la Raquel? Sí, sí senyor. Continuem en aquest programa especial que avui demà recuperem alguns dels moments d'aquest últim trimestre a l'Apenya del Morrull. Un cop peculiar que s'ho va currar per ser la part de producció de l'Apenya del Morrull, van contactar amb un noi que és de Badalona i que van utilitzar la seva imatge, els hipsters d'Obama, de la campanya electoral nord-americana, per posar-lo en milers i milers de xapes i de la nit al dia a fer-se famós, sense que ell ho sabés. Escolta'm com va anar la conversa amb el hipster de Badalona. 514, continuem en directe a l'Apenya del Morrull a ràdio d'Esvern, comencem un moment. Un jove català s'ha convertit en el símbol dels hipsters però Obama, als Estats Units, aquest jove és de Badalona, es diu Sergio Labori, i un amic seu va pujar una foto al portal Allstock Photo, un portal de compra a vendre d'imatges per internet, i on se'l veia a ell en primer pla amb una gorra negra i una barba molt frondosa, i algú la va comprar per 20 euros. Dies més tard, la van estampar en milers de xapes, que venen els qui fan campanya a favor d'Obama i ell ha posat una denúncia. Per què ens expliqui? Tot plegat tenim aquest jove, el Sergio Labori, el telèfon Sergio. Bona tarda!Bona tarda! Bona tarda! Els hipsters són els moderns nord-americans. Tu com et va s'aventar que formaves part de les xapes que venen a favor d'Obama? A mi m'ho van dir per Instagram, que es va aplicar a la fotografia que hi ha per iPhone i Android. A mi m'ha comentat la foto que vaig penjar, que s'ha venut, i em va dir aquest link per internet. Això és tu, si és un muntatge o què, però estàs en l'amor a tu. I vaig mirar si era la foto que m'havien fet a mi. Per què aquesta foto, quan la vau fer? Pots fer ara un mig d'anys. I la vau penjar a Instagram? Jo sí, a la meva Instagram, a la meva Twitter, a Facebook, i aquest noi la va penjar també en el seu, i a més a l'estoc foto. No sabies que aquest amic l'havia penjat a hi estoc foto? Sí, sí, sí, era consentit, totalment. Però, llavors, o sigui, tu has decidit denunciar... No, i denunciar denunciar encara no has denunciat res, perquè ara estem mirant que tot sigui legal. O sigui, hi ha un contracte, que no sabem si realment aquest contracte engloba totes les morts drets d'imatge, des de... Bé, els tonos que hi ha, que no siguin són, perquè tampoc m'hi ha dit copat, i estem mirant si, clar, si és la mateixa sortida de publicitat, que sigui a una campanya política, en la que hi ha entretenent més factors que no només una imatge, sinó més una ideologia. Perquè vosaltres, quan veu penjar la foto, aquest portal a hi estoc foto, ja sabíeu que algú la podia comprar? Sí, clar, evidentment. Però, clar, jo no m'havia passat mai que sortiré a una campanya política, i menys a l'Obama. Clar, no sé, si tu has pogut aconseguir alguna xapa d'aquestes? No, encara no, encara no. Estàvem fent allò, però és molt complicat. I, clar, trobar algú d'allà que de la pugui enviar, que puguis conèixer i tot... És molt difícil. A mi, jo he llegit no sé on, que aquestes xapes ja estan, quasi bé, completament esgotades. Sí, perquè, a mi m'ho acusin, que havíem vingut per allà, o m'ho ha preguntat, i si es veu aquesta xapa s'acaba molt ràpid, i les meves són les que s'acaben abans. La foto, l'heu cobrada, aquests 20 euros, que ha costat? A l'aquest de web, sí, que hi dèben per un preu, però els fotogues només cobraran tan per cent. I ara només cobrar els uns dos 10 euros per la fotografia ell. Tot això, m'imagino que deu estar estipulat en la lletra de petita, que quan vosaltres pugeu la fotografia en aquest lloc web, ahir es toca foto, ja sabeu que tots els vostres... O, com a mínim, quan et dones d'alta, els vostres drets, i la imatge les a deixes completament, no? Clar, sí, jo sabia que el sabia. I jo, com m'ho entien, m'ho vaig dir, bueno, jo, com que vaig fer un paper, doncs ja està. Si penses el que vulguin. Però, clar, és el que hi ha gent que ja entén, que em va dir que no, no pots induir que el model... s'entengui que, per exemple, és racista, o és... Saps, o sigui, en unes idees i unes coses que en teoria no es poden. Per tant, a tu no et sembla bé ser la imatge d'Obama. Bueno, sí, no sé la veritat ni malament, o sigui, penso que també has hagut de consultar. Perquè, clar, m'estan posant a mi a una... Estan posant, encara, un grup d'un moviment que d'Antòria està a favor d'ell. I, clar, o sigui, primer, haurien de preguntar si aquella persona ja està o no. Imaginem-nos que jo ara no sóc programa i m'agrada més el Rumi. Llavors, t'he dit que m'ho m'agrada. Clar, però potser algú ho hauria pensat. Doncs no ho he pujat la foto per prendre-la, no? Bueno, sí, que jo, com he de trobar-li, vaig d'ostres. N'he pogut caure mai en què hagués acabat allà. Però, bueno, mira, ara ja per les próximes vegades que m'ho farem, doncs ja diré si jo, si no, per què pugui passar. Tu t'has pensat bé això de fer una denúncia? Ho dic perquè, clar, aquesta gent tenen el govern nord-americà, la CIA darrere, l'FBI... Bueno, si hi ha alguna il·legalitat, sí, perquè no. Ara, si és tot legal, doncs ja està, m'he de quedar com un anècdote més. Clar, has pensat en anar... Per exemple, dius que aquesta fotografia la vas fer fa 6 mesos, portes la gorra, ulleres de sol, barba i tot plegat... Dius que ara portes barba? Sí, tant com aquella, no, però sí. I no has pensat en anar, per exemple, als Estats Units, els propers dies o les properes setmanes, per fer-te una foto amb l'Obama, perquè potser tenies més facilitat. Sí, molta gent m'ho ha dit, però, clar, jo ara mateix no tinc els recursos com per anar, i no tinc tant diners com per anar allà i començar a buscar-me la vida... Però, volia dir, el teu cosí, que està a Los Angeles... Jo, oi, també s'incomiden, que el programa hi vaig encantat. Clar, home, jo... Un consell que et dono és que vagis cap allà a veure què passa. Sí, sí, sí, sí. Molta gent m'ho està dient amb allò, et presentes allà, et veig allà per la tele i allà amb l'Obama, això. I dic, sí, clar. Per tant, t'adueixo per les teves paraules, ara que estem en confiança, i no ens escolta ningú que si denuncieu, és per veure si podem treure alguna cosa més. Home, clar, evidentment. Sí, sí. No, no, t'agraeixo tota la teva sinceritat. M'has de pensar també en què, clar, o sigui... Tinc una imatge que la pots utilitzar, però no la pots tornar a vendre. Llavors, que tampoc s'ha d'obtenir un valor econòmic més. Que, de veritat, això sí que és il·legal. Home, segurament sí, perquè si aquestes xapes es venen, perquè són les xapes, entenem que es posen a la roba, no? Sí, a les conferències, clar, no sabem si les donen just a l'entrada o pagues una entrada a les dones, no ho pagues per la xapa. Això de què no sabem, exactament. Home, Sergi, jo aquí veig un filon per anar a triomfar, a Estats Units definitivament, eh? No, no, estaria bé, estaria bé, que d'aquí ara està molt malament. Mira, aquí, a la Mercè, al Xat, ens diu que ella t'acompanya, si també li paguen les despeses, perquè... Sí, sí, la gent està com malalta, no?, d'anar. I tu, que tens aquesta porta oberta, podries aprofitar-ho. Ja et digues, si guia a mi, si m'ho paguen, cap problema. Però clar, jo et dic jo tot això que no tens ni un duro, amb el qual... Bé, escolta, investigueu, investigueu. Sí, sí, està molt bé. Per cert, ets molt fan d'Instagram, tu? Sí, sí, jo faig molt, a dia, diguéssim. Quantes fotografies fas el dia, aquesta aplicació, que també ha revolucionat una mica el món de les fotografies? Ara mateix poques, però normalment se'n penjo una al dia o dos, no sé. Porto ja un prel d'àngib, en tinc unes mil, potser, en total. O sigui, al primer habiti et vaig començar molt bé, però ha de menjar el fluixant. El teu perfil, quin és, per si algú et vols seguir? No, el meu nom i club nom, Sergi Labori. Sergi Labori, directament, eh? Ja estic així, tot arreu, sí. I aquests dies, perquè quan fa que et vas assabentar, tu, de tota aquesta història, perquè la campanya... Tampoc fa tant que la precampanya estigui marxant als Estats Units. No, jo vaig assabentar per un parell de setmanes, potser. Un parell de setmanes, però clar, vaig començar a estigar i em diria, no, això és un muntatge en Photoshop. I sí, vaig estar preguntant, vaig preguntar gent d'allà, que la gent que va escriure els... les notícies, les diaris d'allà, digitals, i sí, sí, m'ho van confirmar amb ells. I a tu t'agradaria anar a Estats Units, ara, per exemple? I tant, sí, sí. A més, ha sigut de bassos i cap problema, de cap. No, no, veig que ho tens clar, eh? En fi, Sergi, només que ens havia subtat aquesta història, perquè també reflexa, el que a vegades diuen... I que no som conscients que internet no és que sigui perillós, però que, ostres, és a nivell global, i qui t'anava a dir i qui se n'ha d'imaginar, que tu formaries part d'aquesta campanya dels hipsters, doncs, a Pro-Obama, als Estats Units, formant pare i protagonitzant la cara a les xapes. Això és una cosa increïble. No, perquè tampoc és el que comentava, que tampoc sabem certment l'imatge que han agafat, és una comprada de les que van comprar, o potser l'han agafat de mon perfil, de mon Instagram, de mon Facebook, de qualsevol altre lloc. Llavors, s'ha de vigilar molt. I, igualment, amb el Facebook i en els contractes, que depèn del que pugis, ho podeu utilitzar ells, i no siguin històries, ja, no sigui. S'ha de vigilar perquè a mi no em pots acabar. Clar, però tu tens intenció de moure't o no? Sí, cal, sí. Primer estic mirant si s'ho recorda, perquè, clar, jo no faré servir aquí una altra pesa amb advocats, i mirar històries, i després el prefi que em puc treure és mínim. Perquè quantes xapes... Per exemple, quantes xapes han fet amb la teva cara? Clar, és això que no sabem. Si no sabem què ha tirat ingut, si ho ha fet una empresa de l'Obama, una empresa que sigui només la favor d'ells, és el que estem intentant investigar des d'aquí. Però, com digués, és complicat, i s'hauria d'anar allà, i començar a investigar, i estar una bona temporada per allà. I el següent pas, quin és? Perquè no sé si tens advocat, és mirar-ho... Bueno, primer, és mirar tot això, un cop s'ha sàpigat si això és il·legal o no, s'ha sàpigat si s'ha fet un adecuat, doncs ja proposarà una demanda... Però com ho saps, això, si és il·legal o no? Doncs per les lleis que hi ha... És el que comentava, si ells estan per exemple tenint un benefici de les meves xapes, si cada una venen a dos dòlars, i n'han fet un millor, tot això, tu és il·legal, perquè ell pot fer la imatge per no vendre-la a un altre club. Llavors, clar, doncs això ho descobrisim, doncs mira, seria una bona manera per anar allà i demanar-los... Vols dir que ells no poden extraure un benefici de la fotografia? Però clar, era això, que no sabem com es pot quantificar això, d'unes xapes d'aquestes, no sabem com es pot valorar. De totes formes, a tu t'agrada el fragment de la foto que ha entret? Sí, a mi la foto que van fer era la que més m'agrada. Sí, sí, sí, a més, la foto m'agrada. Molt bé. Sergi, no, merci per haver-nos atès. Ens havíem fet molta curiositat d'on d'això, que t'hagis convertit en el símbol dels hipsters, que, si no anem malament, els hipsters són els moderns, podrien dir, no? Sí, la que moderna, sí. Però, clar, aquí els moderns són diferents, perquè aquí no tenim els gafapastes, camis d'aquades... Sí, el hipster seria el gafapastre d'aquí, sí, més o menys. Però tu aquí no ets gafapasta, hip... modern, no sé. No, ja m'ho sí, porto les gafapastes i porto la barra, com heu vist, les xuatxes, la piscina del nas, això, però, bueno... No ho tens de veure, no vaig... En teoría, en modern escolta música indie, música alternativa, sin alternativa, i són molt així buemis, saps? Ha sortit de bona manera, i en absoluto sóc. Sí que em puc aparentar per fora, però realment no. Escolta, la Shakira i el Bisbal. No, jo escolto música punk. Ah, música punk, eh?Sí, sí. Molt bé. Doncs, escolta, Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé i res, ja anires informant a veure què passa. Clar, home, perquè ja que seguim al cas... Com vagi allà, si vaig allà amb l'Obama, ja ho fotré des d'allà. Si vas amb l'Obama, escolta, una fotografia o alguna cosa... Clar, home, ves positiu, tu. Fes-t'ho positiu, perquè si te'ls poses de cul a aquesta gent, vens a saber què és el que et poden arribar a fer. No, no, aviat, jo et dic que avui he vingut a la Miami, i, bueno, aquí saps, potser si allà ho veuen, m'hi conviden. Sergi, la Mòrica, vagi bé. Va, va, va, va. 5 minuts d'un i dos. Quines coses passen pel món? 5 minuts arribem a dos... Mira, perdoneu, és que a la Mercè també comentava aquí el chat de RadioDesbern.com, diu, fem una recolleta i el Sergi i jo anem als Estats Units. Sí, ara anem tots, els Estats Units, amb el Sergi Labori, que és el noi de Badalona. 5 minuts arribem al punt de la dos quarts de 6, i d'aquí uns moments el d'habitàbila per parlar-nos de la tele a l'Apenya del Morro, fins ara mateix. RadioDesbern.com Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, som originals de metes. Anem acabant aquest primer programa especial dels dos que hem preparat, perquè demà, 28 de desembre, hi haurà més moments d'estacar i que han format part de l'Apenya del Morro durant els últims mesos. I ho fem avui amb l'entrevista que li vam fer fa uns dies, el Joan Dousa, que té una veu que és així, com profundes. Joan Dousa, eh? Sí, un noi que té una veu que és molt agradable d'escoltar. Doncs vam venir aquí al programa perquè ell també és molt agradable i ens va explicar moltes coses sobre com fa les seves cançons i també algunes aparicions a televisió i el duplatge. El duplatge també, el duplatge que va fer o que va estar fent, o que no sé si hi haurà alguna temporada del Xavi Masdeu a Roscovat. En fi, Joan Dousa, que a més a més també va cantar el Jomai Mai en directe a l'Apenya del Morro. Escolparem l'entrevista ara mateix. Avui passa per l'Apenya del Morro, un home polifacètic, on el llegi actor, músic, presentador. De fet, ell mateix es defineix a Twitter així, diu actor, presentador i músic, veu de Xavi Masdeu de Roscovat, ja la venda al seu primer disc, Joan Mai Mai, Joan Dousa i els tipus d'interès. Amb el hashtag Jomai Mai, s'ha enfalit el llobrecat Catalunya. Joan Dousa, bona tarda. Bona tarda. L'Apenya del Morro, una pel Joan, sí senyor. I abans de res, enhorabona, perquè la cançó, si ens veiesis, entra i se situa directament al número 2 en la llista dels singles de Nadal, l'Itunes. És una cançó que has fet especialment ara per Nadal, no? Exacte, teníem ganes, ja feia temps que havia sortit el disc. Sembla molt, però tampoc fa tant, fa 10 mesos. Però han passat moltes coses, sí que teníem ganes de fer una altra. Aportar alguna cosa nova, una cançó fresca, i el Nadal és una època molt interessant, que també et fa crear i pensar coses noves, i teníem ganes de fer això, de fer una Nadal, i la vam treure la setmana passada. I sí, això que dius tu, avui ens han dit que ha sortit a l'Itunes, molt bé. Perquè això de l'Itunes com funciona? Hi ha diferents listes temàtiques, i aquesta és la llista de Nadal en català? Sí, pel que tinc entès, no, no, de Nadal universal. O sigui, a davant tenim a Maria Carey, i darrere el Frank Sinatra. Ostres, enhorabona, no? Entre Frank Sinatra i Maria Carey, no? Exacte, molt, molt, està darrere en Maria Carey. Però l'Itunes té la global, la genèrica, per entendre'ns, que és la llista de ventes a tot Espanya, dels singles i de les álbums. I els singles, em sembla que estàvem amb el 40 i pico, del genèric. Llavors vas, pots anar per temes. Si vas al tema de Nadal, el tema pop o el tema folk, el tema de Nadal, de la segona cançó més comprada, era aquesta, si ens veiessis. Bé, jo mai mai aquest primer disc has tret el mercat... El disc no para mai, no? Perquè una vegada el treus després va com creixent. De fet, perquè, atenció, hi ha unes votacions a la millor música, segons els ullans d'Hicat FM, vas primer, amb un 21% dels vots, per sobre de l'off of lesbians, que tenen un 18%. Què et sembla tot això? Això em sembla molt bé, també, perquè són vots de la gent, és votació popular, per tant vol dir que el disc agrada, que la gent hi ha connectat, i és un honor... El de menys no és qui quedarà primer en aquesta llista, sinó estar compartint llista amb l'off of lesbians i Mixima, entre molts d'altres. Però bueno, sí, acabem cada primer, se'l celebrarem. I això de que el disc va recollir... Tu tens com el fillet, no? Exacte. Va creixent i va recollint exig... Tu t'imagines això, per exemple, que de moment estaries primer a les votacions populars d'Hicat FM, o que estaries al segon, i tu ens traïm una cançó encara que no sigui del disc? No m'ho imaginava. A més, un primer disc tampoc saps molt bé ni com funciona aquest món, ni quines coses poden anar passant. Per tant, tot és nou. I tot sorprèn i tot anima a seguir composant, perquè ara també estem concentrats en fer noves cançons que es van incorporar en el repertori algunes o que ja ens les guardem pel segon disc. Per tant, hi haurà segon disc, i això pot avançar segur. Això ja ho estem... Sí, ja ho assegurem, que hi haurà un segon disc, que algunes de les cançons que ja toquem als concerts ja són de cara a un segon disc, que sortirà a passat l'estiu que ve. Tardó 2013, a més o menys. I que gravareu a l'hivern o a la primera vera? Hem anat gravant algunes cançons. És un procés curiós, perquè ens anem tancant de tant en tant a l'estudi, i anem gravant coses que segurament amb algun petit retoc ja estaran incloses al segon disc. Per tant, hem anat cadant, ja a Blind Records, hem anat un parell de vegades, hi ha 5 sistemes i agravats, i suposo que hem de trobar un forat a la primera vera de l'any que ve per acabar d'enllestir el disc perquè pugui sortir després de l'estiu. Els col·laboradors que vas tenir, o que has tingut el primer disc, també continuen amb tu al teu costat? Sí. A la Nadalada també, per exemple. En aquest projecte hi ha dos equips de funcionament. Hi ha un equip de gravació i un equip de concerts. En l'equip de gravació sempre són els mateixos, que són els Santos i el Florent de Blind Records, que són els productors, i l'Axel P, que toca la bateria, i el Martí Maimó, que toca el baix. Això és l'equip de creació, de producció, per entendre'ns del disc. Que l'Axel P va estar aquí, on estàs tu ara, com em venia a tocar a les festes de Tarró. Ah, exacte. Sí, és d'aquí, no? És que s'han just. Sí, i aquest és l'equip de bolos, dius? Aquest és l'equip de gravació. Llavors després hi ha un equip de músics igualment potents, però no tan ocupats a nivell d'agenda. Que són els que fem als concerts. Perquè l'Axel P de bolos deu ser maco, també. Sí, és molt divertit. No s'ho pot muntar, ja en té prou, si deuri. Però sí que en els concerts això, anem amb el David Romero, el Pere Ruiz, l'Eloi Zerni, el Ferran Recines, i és aquest equip de defensar el disc en directe, que també està funcionant moltíssim, i la gent de fet acostuma a dir que li agrada més el directe que el disc. Està molt bé que passi, perquè això vol dir que portem alguna cosa més del que ja s'ha escoltat a casa. I quines són aquestes coses que aporteu de més? Una mica més de força, de ràbia i de presència instrumental, més comunicació amb el públic, evidentment, perquè l'Hoskito està explicant la història, per tant, hi ha un contacte, ja no només visual, sinó de llenguatge. Per tant, fan... És un experiment que fa que aquelles cançons que s'ha escoltat a casa prenguin vida d'una manera més potent i més directa. De fet, aquest divendres, si no tinc malentès, toques aquí al costat, a Sant Joan d'Espí. Exacte. M'imagino que tocar... No és a casa, a Sant Joan d'Espí, però quan has tocat a Sant Feliu, que has tocat molt, tocar amb el públic i que coneixes la família amics coneguts. Sí, sempre és especial. Sempre és especial. El concert que vam fer a Sant Feliu també va ser molt bonic. Molt màgic, perquè veies tota la gent que t'ha vist durant la vida, anar fent concerts petits, cançons teves, no sé què, i de cop, ara hi ha una cosa molt més... que ha tingut una mica més de repercussió. I, per tant, en aquell moment tan íntim, que fa uns anys ja havia acompanyat de gent que no coneixies, per tant, allò es converteix en un acte molt curiós, però molt bonic. I a Sant Joan també serà un concert especial per això, perquè pot ser que vinguis gent propera, però també gent que no ens coneix, sempre que el concert és una nova descoberta i en tenim moltes ganes. Aquí ja sent justa, em sembla que no has vingut mai. No, quan vulgueu. Quan vulgueu, quan vulgueu. La regidoria de Cultura, sinó d'escoltar, no? Que prequi nota. Has portat la guitarra casualment, i veiem que puguis cap a l'escenari de la penya del Morro. Molt bé. És per aquí? Sí, és per aquí. Més en compte, és una mica fosc. Ara està pujant cap a l'escenari, el Joan. Aquest és el micròfon? Sí, aquest és el micròfon. Està l'escenari, està l'escenari. Està situat. I que ens tocaràs el Jomai Mai, que ens agrada molt aquest tema. Sí, sí que ens agrada. De fet, dona nom al disc típic joc de veure, el Jomai Mai. Tu encara jugues el Jomai Mai? Fa temps que no. Fa una edat que ja deixes de jugar. Jo d'acord que és perillós tornar a jugar, perquè passen coses com la cançó, llavors ja no estem per tonteries, però sí, fa temps que no hi jugo. Les lletres del disc són teves, també. Tots plegats. Una etiqueta que potser cansa, però molt cotidià, no? Sí, però no. En el sentit que sí que s'alimenta el cotidià, però l'esforç que fem i que faig és d'anar una mica més enllà i treballar i parlar sobre l'emoció darrere el cotidià. No quedar-nos només en el fet de la Mercè, que se'n va a comprar el mercat, sinó què sent i perquè aquell dia la Mercè triana a comprar el mercat. Clar, que no és una cosa superficial, no? Exacte, una estampa cotidià. Bé, doncs veurem que en aquest tema Jomai Mai queda un reflectit de la perfecció, si no l'ho heu escoltat mai, atents, perquè val la pena. Sí, faré una versió piano i... ah, jo piano. A veure, hi ha guitarra diferent de la del disc, evidentment. Clar, és l'acústic, això. I de veritat, com vulguis, Joan. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dona el cava i el poso en fred. I arriben l'Ector i la Clara, porten la nena a dormir-den al cotxe. I obro la porta a l'ajudir. Avui, ben sola, m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla. Quan sona taula, trec el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè, hi ha gintonics també. I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena dorm. I l'Ector diu... Jo mai mai he desitjat fer un petó a l'ajudit i afegeix. Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Puto Héctor. Tothom em mira i ningú veu. I aquell dalt em m'ha t'enginat. Se m'aclava't el cor i ho reconec i faig un gloc. I veig que tots riuen de cop, però l'ajudit aixeca el got. Tothom mira i veu. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. Jo mai mai no he pensat que seria més feliç el teu costat. I jo em congelo i allà veu. Gràcies, en Just. El públic ens ha vingut a veure avui el programa. Escolta, enhorabona, i a més, quin final vas decidir deixar-lo aquí? Per mi era un caïtos interrutor, aquest final. És que què passarà després? Acabes aquí i s'acaba la cançó de cop. No hi ha res més poderós que la imaginació. Passa amb unes quantes del disc que, quan les estic fent, dic, ostres, com m'ho faig avançar, i penso... que m'interessen les dues opcions, que se m'obren per davant. La canc i que discutri la seva pròpia aventura. A més, has estudiat a l'Institut del Teatre, com actor has fet coses a vendre el pla per camisèria. També has protagonitzat la teva imbèdia automàtica. Te'n recordes la primera sequència que vas gravar a la tele? La primera primera sequència era un nen, veí de Jordi Ortado, a Sant Felidó Lloragat. I jo tenia... Què vol dir això? Jordi Ortado viu a Sant Feliu? Sí, a Sant Feliu. Era veïns i amics. Per tant, corrobores que està viu. Que no li facis de gràcia. Espanta la família, em deia. No em fa gràcia que la gent s'espanti després. Ell, quan jo tenia 9 o 10 anys, presentava un programa, que es deia Silució No Vengo, que era un programa d'allò de proves, de gent gran. Hi havia un moment d'una prova que uns nens sortien a fer la demostració de com s'havia de fer aquella prova, un equilibri d'una rodeta sobre un circuit de tren. Aquests nens sortien a ensenyar com s'havia de fer la prova. Em vaig preparar en dones setmanes. I aquella va ser la meva primera aparició. I la vas fer bé, la prova o no? Se'n va caure, però després ho van editar. Tal com es veia la televisió, no es veia la pípia, es veia el tros que sí que em va sortir bé. La màgia de la tele, exacte. De fet, la típica pregunta. Què prefereixes? M'agradaria fer una mica diferent. A veure si cola. Què t'ha portat més satisfacció? Si la música o el tema de l'actor del teatre. Jo crec que la música, perquè sense pensar-ho i sense esperar-ho, ha connectat molt més amb mi mateix. Tu sabràs que quan fas teatre el presentes qualsevol acte, el guió te'l donen fet, tu transmetes un text que potser no has pensat tu, i aquí a sobre se li suma l'alament afegit que estàs transmetent un missatge teu. Per tant, em quedaria amb la música. De fet, tu ara ho has comentat, també ets presentador i speaker, que hi ha poca gent que ho posi a la seva pàgina web i tal. Com va néixer el tema de presentador i speaker? Has fet ràdio, tu, alguna cosa? No, no. Faig veu en publicitat, amb dobleatge. Ja ha rescovat, ja ha rescovat. M'agradaria comentar-ho d'aquests speakers. Això dels speakers neix accidentalment, a les festes de Sant Feliu de Llobregat, per presentar-ho, seguir-hi de festa amb això. Tot neix aquí. Diusos, t'ho passes bé, no conduint alguna cosa que passa allà, i alguna cosa que passa allà són coses que van passant, llavors surten opcions de presentar entreguers de premis. La cosa es va fer gran. Sí, es va fer gran. Fins que has arribat a presentar davant de milers de nens, al Club Super3, a l'estadi olímpic, que aquests moments, a més, aquest any has anat a tocar, però... A on? Al Club Super3, no? No vas anar a tocar. Vaig anar, també, a presentar. Penseu que havies anat a tocar. Aquest és un cartutxo que em guardo per més endavant. Allò deu ser increïble, amb tants nens. Jo ho disfruto moltíssim. Fins fa 4 anys jo feia un dels personatges, i per tant, ho vivia d'una altra manera, però quan van fer aquest nou Super3, em vaig quedar com a presentador del Club, en actes de directe com aquest, i és un dels moments que disfruto més de l'any, perquè l'energia que es mou amb tota la canalla allà... és molt potent, i el poder fer una mica de mestres cerimònies acaba es convertint en el director d'aquella energia. És molt divertit, i aquest any em donen mitjoreta per mi, i jo m'encarrego d'escalfar l'ambient, que està molt bé. A part, ja acabem. També poses la veu del protagonista de la sèrie d'animació, Arroz Cubat, Xavi Masdieu, una sèrie que ha funcionat molt bé, per cert. Tu t'assemes alguna cosa al personatge o no? Molt, sí. I jo crec que tots, eh? Perquè, de fet, crec que és la clau de que hagi funcionat, no? Que el pobre Xavi li passen coses que ens passen a tots, patoses, que intentem fer bé les coses, no ens en sortim i ho tornem a intentar. Hi ha pensaments que ell té, molts els hem tingut. Per tant, jo m'hi sento molt reflectit, i quan vaig a doble algun dels capítols, només veient la primera lectura, ja dic, ostres, ja l'han tornat a clavar, i ens han tornat a enganxar amb allò que a nosaltres també ens passa. També et passa que ara estem una mica perduts, no? La nostra generació... Què faig amb la meva vida? Exacte, exacte. És aquest Arroz Cubat pànic que tenim tots de que passin els anys, i no tinc la sensació que estem fent el que havíem d'estar fent. El que passa és que ara el Xavi Masdeu se't veu més segur, però amb què és ràdio, la veu també és més clar. Però no utilitzar aquesta veu tampoc, no? La fas una mica més... La puja una miqueta, és... Hola, soc el Xavi. I la Sònia, la meva nòvia. Ara ja no estem junts, ella està amb l'Icidro. Sònia torna! És això, no? És pujar una mica... És un to. És donar-li una mica de comicitat, tonicitat a la veu, que ja va bé. Perquè així jo puc seguir fent la meva vida, i el Xavi també va fer la seva i de vegades ens trobem. No, però a vegades no t'ho diu la gent. Em sonava aquesta veu, no t'ha passat mai, eh? I la cançó per ser del començament? No, podria ser-ho, eh? Sí, i per temàtica i per... És marxula amb aquella cançó, eh? És Manos de Topo, que són molt col·legues, exacte. Són molt col·legues amb el Kiki Mayillo, que és el director Junama Juan Josef, que és l'altre de la sèrie. Gent de l'escac, no? Sí, molt molt cuidat, i si els Manos de Topo han aportat aquesta banda és una hora tan divertida. Doncs, Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Enhorabona, vindran més d'Egrid segur, perquè la qüestió és no parar, i tu no pares. Explica pedra, eh? Explica pedra, explica pedra. Joan, deus anar moltíssimes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies, si voleu, us esperem el divendres. Gràcies, Joan, per aquesta entrevista que ens vas concedir, i, a més a més, les aniria al programa, cosa que t'agraïm molt. En fi, doncs ja arribem al final d'aquest especial. Oh, la gent, quina pena, no patiu, perquè demà també tindrem més fragments de la penya del Morro dels últims mesos, com, per exemple, recordarem quan va venir l'Institut de Sant Just a algunes càmeres de TV3 per fer una peça del Telenotícies migdia, o, per exemple, també, l'entrevista que li van fer el Francesc Fàbregas, després que li donessin un dels premis arc a la seva millor trajectòria, un fotògraf mític d'aquí de Sant Just, com tots sabeu, doncs tot això demà ho escoltarem, i, a més a més, sí, també ho dic, el senyor Boigues, un dels personatges del versió RACU, que vam entrevistar després de les eleccions, pensant-se a ell, que s'havia presentat com a president, però al final no. En fi, m'escoltem demà, i ho sabréu tot. Moltes gràcies, i tornem demà. Avui els deixem ara amb l'informatiu vespre de la set al Sant Just Notícies. Que vagi bé. Bona tarda. Adeu, adeu. I inventedem el pròxim projecte. On ets esos submissos? Con avoir ést VPN do amwola. 1 2 3 4 6 7 I'm happy in your hands I'm unusually hard to hold on to Thanks there's ad blank pages No easy way to say this It didn't mean well But you make this hard on me I'm not gonna write you a love song I'm not gonna write you a love song I'm not gonna write you a love song I'm not gonna write you a love song I'm not gonna write you a love song