#176 - La Penya del Morro del 28/12/2012

de collir, tinguin millors indemnitzacions. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona desplegaran un dispositiu especial per la nit de cap d'any amb l'objectiu de garantir la següent llar a la circulació a tot el perímetre de la plaça de Catalunya. Estan carant alguns accessos del metro d'aquesta zona per evitar l'entrada a la plaça a persones amb ampolles de vidre i llaunes. Joan Juan Miguel Aguilar, intendent de la Guàrdia Urbana. L'objectiu, bàsicament, és impedir que entri la gent que vulgui celebrar el cap d'any, malgrat no és una celebració oficial, no hi ha celebracions oficials a Barcelona, però que no entri en ampolles de vidre, en llaunes, objectes que, en un moment donat, puguin causar alguna mal, alguna persona. Un cop acabat l'operatiu a la plaça de Catalunya, els Mossos d'Esquadra patrullaran per les principals zones d'oci nocturn de Barcelona. Divendres complicat a les caràteres catalanes, una topada frontal entre dos vehicles de la PVB Baixa 5305 a Ceba, Osona, ha provocat un ferit molt crític que ha estat traslladat a l'elicòpter hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona. I encara era un altre accident avui, però en aquest cas, a l'Ap. 7 de Tarragona, ha estat entre un canvi o un turisme, que com a conseqüència de l'Encals, que ha patit amb el camió per culpa d'una col·lisió, el conductor ha ajudat fer-hi creu. Bona tarda, us parla David Amadoraltanista, Mallorquí Rafa Nadal, ha renunciat a participar al torneig de Doja i a l'obert d'Australia, perquè segueix patint el virus estomacal, que li ha impedit repareixar el torneig de Abu Dhabi, com tenia previst després de recuperar-se de la lesió de Genoll Capatí. D'altra banda, en futbol, el segon capità de l'espanyol, Joan Bardú, ha rebut una oferta per marxar del club en aquest mercat d'hivern. El jugador barceloní, però, l'ha rebutjat perquè vol centrar-se en la salvació de l'equip. A més, bon debut de Catalunya, sub 16 i sub 18 al Campionat d'Espanya de Seleccions, els dos combinats han superat en del·lusi, que ha quedat per 0-3 i els jovenils per una dos. El seleccionador sub 18, Pablo Sant, es mostra satisfet, han declarat sense la xarxa. La primera part, la veritat, és que hem fet una molt bona primera part en samar d'anar al marcador, i jo crec que la primera part ha sigut nostre. La segona part, al final, ja els últims 15 minuts hem patit una mica, i, bueno, ha estat se'n del·lusió, és tot algun dia de marcar el segon gol, però també és veritat que hi podíem haver setència del partit. En bas catalbar-se, ha debut aquest vespre, 3 quarts de 9, el top 16, la segona fase de l'Aurolígals de Xavi i Pascual, reben al fenervatge de Turquí al Palau L'Aurena. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 5, us parla Andrea. Bueno, la Teneu es trena avui un cicle de jazz en viu. El dret de sortir del donarà Toni Sola, quartet. Amb Toni Sola, el saxo tenor, Xavi la baix i Esteve Pia, la bateria. Arrancarà així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'activitat de la Teneu de Sant Just. Cada concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital de jazz d'avui serà les 10 de la nit i es farà la sala del 50 enari. El preu de l'entrada general és de 12 euros, però pels socis i socis de la Teneu serà de 10 euros. Canviem de qüestió, l'odejener s'apujarà el preu de les targetes de transport públic més utilitzades, la T10 i la T5030. L'autoritat del transport metropolità ha donat llum verda l'aument de les tarifes de les targetes més habituals. Així la T10 costarà 9 euros en 80, quan ara costa 9 en 45, i la T5030 valdrà 39 en 20. És a dir, s'encareix un euro i mig. Aquests títols de transport més habituals s'apugen més d'un 3%. Pel que fa el billet senzill, seguirà costant 2 euros. I l'odejener no només s'encareixen els preus del transport públic. El ministre d'Industria, energia i turisme, José Manuel Soria, va anunciar a ell l'encariment del rebut de la llum un 3%. Es mantenen però els preus de la bombona de butà i del gas licuat del patròlic. I acabem aquest vulletí explicant-vos que s'ha publicat un receptari de cuina amb les receptes i plats que es van cuinar al taller i ja hi ha fet el tàper al novembre a Sant Just. L'èxit d'aquelles sessions ha culminat amb aquesta publicació que es pot consultar a la biblioteca Joan Margarit i al web municipal www.santjust.cat. Les lleis i mares voluntàries que van participar d'aquest taller van explicar com elaborar menús econòmics i saludables i van participar més d'un centenar de persones a les sessions que es van fer al Casal de Joves, el Centre Social en Milenari, el Centre Cívic, Joan Maragall i a les Paimes Lluï en el marc de la setmana europea de la prevenció de residus. L'objectiu de les receptes publicades és aprofitar ingredients que estan a punt de caducar o les restes de menjar per elaborar plats saludables i econòmics que es contribuin així a la prevenció de residus. I això és tot de moment. Tindreu més informació als propers vulletins horaris i a partir de les set. Informació més ampliada, els senjos notícies, edició o vespre. Mentre estan, podeu consultar el web de la ràdio www.radiodesvern.com i les nostres xerxes socials per mantenir-vos informats. Gràcies i bé. Bona tarda. Volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Ácver de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuita. Consulta els horaris al telèfon www.noutring36 o al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu Ácver de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? ?? E active Endirecta! Amatint des de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del Morro. Bona tarda, Sant Just. Què tal, com esteu? Benvinguts a la penya del Morro. Avui, 28 de desembre, us han fet alguna broma ja cansen les innocentades? Sí, avui, tranquil, perquè nosaltres, en principi, no en farem cap, perquè ja sabeu que ahir i avui estem fent uns programes especials de la penya del Morro, recordant alguns moments dels últims mesos aquí al programa. Avui parlarem, recordarem el moment de les eleccions del 25 de novembre, com es van viure a Sant Just, sobretot com es van viure a Twitter i quin van ser els resultats de les eleccions del 25 de novembre aquí al nostre municipi, ho sabrem d'aquí una estona, recordant aquells moments. A més a més, també entrevistarem el francès... Bueno, entrevistarem, clar, avui com si ho féssim, però ja ho hem fet, això, perquè és com una mena de millors moments gratis hits de la penya del Morro. A més a més, també escoltarem, com deia, una entrevista que els hi vam fer al francès Fabregas i als Detris, que van venir a tocar aquí en directe, que és un grup molt xulo, encara que no els conegueu. En fi, bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i a més, penya com un club. Oh, yeah! 28 de desembre. Per cert, ja sabeu què fareu per cap d'any. Doncs si no, ja pudeu espavilar, que falten 3 dies contats. Bé, comencem avui aquest resum especial, escoltant com van tractar el TN migdia, que van venir a Sant Just fa unes setmanes, per parlar sobre la polèmica, polèmica esborranya, pel conegut la llei Huert, del ministre d'Educació. Vam fer una peça i vam venir aquí a Sant Just, concretament a l'Institut, a parlar amb alumnes professors, i així ho vam tractar i recordar a la penya del Morro. Bona tarda. Bona tarda. Fa fred avui, eh? Molt de fred. Fa molt fred. Fa molt fred. Per cert que avui Sant Just d'Esvern ha tornat a estar, per aníssima vegada, a primera línia informativa de Catalunya. Per què? Perquè avui han vingut a gravar als TN migdia una peça, el que es diu informativament parlant, un tall, una notícia del que ha passat amb el cas verd, el seu projecte d'educació, i l'esborrany més ben dit que ara, de fet, s'està discutint a Madrid amb tots els consellers. De fet, rigeu en arribar a la reunió, com a última hora, ha dit que la llengua és innegociable. Doncs bé, un equip de TV3 avui dels informatius ha vingut a l'Institut de Sant Just d'Esvern, i la peça on ha sortit. Éric Pomar ha sortit, que és col·laborador del programa. Jan Sorriol, també, conegut per tots, i el director Jesús Margarit, que també... Conegut per tots? Que l'hem entrevistat alguna vegada aquí, i avui també està parlant. A veure què diu la peça. No sé si la podem escoltar. En tres hores, setmanals, i en alguns casos, fins i tot, quatre. I surten les aules del nou vell. I passaria a ser d'especialitat. Avui, en debatut, què el sembla la proposta? Que a vegades la gent deixaria de la feina i faria altres optatius, oi? I anar aquí s'arrabarà i no ho siguis, aquest. L'Institut de Sant Just. Molt poca gent parla en català. Hi ha proves que no s'hi pesen. David Orlando, i que tendien que parla en castellà a les seves classes. A mi, viscut durant molts anys, tots barrejats. I alumnes de l'Institut. I la llengua no crec que sigui capaç judici. La gent que parla en castellà a les seves classes. I que ell s'espera millor en castellà. Molt bé. I ara, de castellà, doncs que... si és millor per ell fer les altres classes en castellà, doncs que les faci. A mi, que hem estat aprenent en català, tot això se me n'aniria cap al principi, si diuen, se me n'aniria a tota la de Llonsa. Fins de fa un any, Teri! A tot Catalunya, 12 famílies havien demanat que els seus fills s'escolaritzessin en castellà. Per contra, avui, la comunitat educativa s'ha pronunciat contrària a la Llaibert. Nosaltres seguirem fent el que pensem que és bo els infants i els joves de Catalunya. Irene Balaguer, president de l'Associació de Mestres Roses Sensats. Salut. I, per tant, ja pot anar dient que si veiem resistir el franquisme... Però aquesta no està a l'Institut. Irene, on der? L'oposició més gran, el rebutge més frontal, l'Alafapac, Ismael Alfaro, per l'ara. I dir-li clarament al senyor Werth, amb totes. Que no surt el Marguerit, director de l'Institut. Que no l'apolem. A la sala de professors, molts s'informaven per la premsa dels detalls de les borrany. Estem molt cansats d'aquests canvis, d'aquestes notícies, que tenen molt importants i més urgents per carregar-se un sistema que funcioni a la informació del lingüístic a forçar bé i creure que no. No s'ha de tocar d'aquesta forma. Tot i la indignació inicial de bona part del professorat, poc a poc, que ha anat molestant més aviat... Bé, doncs ella és la Mònica Bertran. Té un bon problema quan diuen que no ho és, en finalitats més polítiques que no pas pedagògiques. Mònica Bertran, TV3, Sant Just Desvern. Oh! T'agraden, eh, Sant Just? Sí senyora, que dius, perquè estem al costat de la tele. No! Perquè Sant Just... Tu dirien a Sant Just en despí? Té valors que a Sant Just en despí i altres pobles de l'Ajumagat no tenen. Som els més xulos de la comarxa. Bé, que per cert, discrepàncies entre els alumnes, no? Sí. A mi em deien que ells estaven bé castellà. Com, per exemple, Jan Soriol. Ho comentava, Éric Pomar, en una altra línia, i diu que s'anirà tot al... de llonces. I a un precipici. El precipici, també. En fi, doncs, ens ha fet gràcia comentar que avui, home, estàvem allà mirant el tele en migdia, i quan surten coses a Sant Just, no tot som caixers que es ploten. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio 2B. Clar que sí, Sant Just, centre del món. És que TV3 no pot viure sense nosaltres. Això ho sap tothom. Bé, a continuació, recuperem un dels moments que ens va fer més il·lusió explicar-vos a vosaltres, estimats o gens, perquè sense vosaltres, al cap i a la fi. No seria amb res. I és que el 26 de novembre, després de les eleccions al Parlament de Catalunya, el 25è, vam parlar aquí de com havien anat a Sant Just, qui havia tuitajat què durant la nit electoral, i vam repassar quatre barris de Sant Just, a veure com havien anat, quatre barris, quatre col·legis electorals més ben dit, a veure com havien anat les eleccions i els resultats d'allà. I aquest va ser el resum que vam fer nosaltres des de la penya del Morro. I vam tractar així. Carme, tenim moltes coses a comentar. Quins nervis sobre les eleccions? Com han afectat sobretot a Sant Just d'Esvern? A més a més, també repassarem tuits, que durant la jornada d'ahir els tuitaires Sant Just Tanks van estar molt actius. Així que fem com a TV3, que posen la música de Game of Thrones, per parlar del Parlament. Què que s'assembla? No, no, no. És que... Ah, és que era la mateixa. Jo pensava que la gent ho posava perquè s'assemblava molt. No, el primer aplaudiment del programa és pel realitzador o músic de TV3. És un caixón d'octubre que va posar Game of Thrones. Pueblo de tronos, m'aclar. És una mica el Parlament. Pueblo de tronos també, i tot plegat, no? Vinga, comencem. Nosaltres no tenim grafismes, aquí, com la Lídia Heredia, però perquè no ho volem. No volem veus diferents? Sí, podríem fer-ho. Comencem pels titulars, perquè hi ha moltes coses a les quals hem de parlar. Convergència i Unió també ha guanyat les eleccions catalanes a Sant Just amb 3.249 vots. La participació, a més, el nostre municipi, ha estat prop del 77% superant la mitjana catalana. A més a més, Esquerra també és la segona força a Sant Just, i el PP, la tercera, Carme. Sí, per tant, tot plegat, vol dir que Convergència ha guanyat les eleccions a Catalunya, com ja hem sentit des d'ahir, però que a Sant Just també. Què ha passat, doncs, que hi ha un descens del suport, en tots dos casos, a Sant Just. Aquesta baixada ha estat més lleu en relació amb les eleccions del 2010. Ha baixat uns 150 vots, se'n van obtenir 3.408. Ara s'ha arribat dels 3.249. I aquestes eleccions, com deies, deixen Esquerra com a segona força i el PP com a tercera. Curiós, el que a Sant Just, que les eleccions municipals guanya PSC i les eleccions autonòmiques sempre guanyen Convergència en els últims anys. És curiós, és curiós, eh? Sí, però passa amb més d'un poble, perquè és una sanfòlida llobregat, i d'època en què no ha passat, però també guanya sempre les municipals iniciativa, i, en canvi, a les autonòmiques guanya, sobretot, el vot socialista. Vull dir que sí que és veritat que, en el cas de... a l'hora de votar a ajuntament, sí que compta molt més, segurament, la part de la persona, no? Això es diu sempre és un tòpic, però sembla que sí que és així. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. Com veu? Són originals de met. Bé, com hem comentat, a les xarxes socials, concretament, a Twitter, molts enjustangs van dir la seva penja de fotografies, anaven reaccionant a mesura que avançava el dia. Hem escollit alguns dels tweets que van omplir tant el hashtag Sant Just, com els que parlaven de Sant Just d'Esvern, com, per exemple, la Montse Maxet, que deia un dels primers, que va aparèixer a primera hora del matí, diu que ho has per votar a Sant Just. Això és bo, i amb el hashtag també 25N2012. Ginnapol, primera tenent d'alcalde de Sant Just, també va fer tweets durant tota la jornada. Per exemple, deia, creix la fluència a primera hora de vot a Salvador Espriu de Sant Just. Bon ritme i moltes famílies. Després, per exemple, seves alies, deia, voteu per tots aquells que no podem votar des de l'estranger amb l'etiqueta Sant Just. Seves, ja ens ho diràs com ho hem de fer, no? O com ho ha de fer la gent per votar per tu, que, al final, 150.000 catalans els que podíem votar fora de Catalunya, i no sé si ho han fet la majoria com aquest, al final, aquest, Carme. I com ho ha de fer, per exemple? De l'estranger hi ha un gran part que no ha pogut, i no, no, no s'ha resolt. Volem què passa, no? Bueno, suposo que potser s'ha de presentar algun recurs, però clar... Ja no podem votar ni res, ja. No, això no, però també que és tan intangible, i imagino, aquí pots presentar el recurs. Bé, ja ho m'ho averbarà, per cert, vam tenir aquí fa una setmana de peny del Morro, que està molt activa a Twitter, preguntava com anava les votacions i tal, i Sònia Sant Jose, per exemple, va votar a Sant Just i havia força jovent. Repassem més tuits, per exemple, notícia en xarxa, que hi comentava que Jose Montilla, expresident de la Generalitat i que viu a Sant Just, estàvem patronat aquí, també havien anat a votar a Sant Just, i demanava als ciutadans que votessin pensant en el futur del país. Tots aquests són tuits que anaven apareixent durant la jornada d'ahir. Per exemple, també Jordi Coll, que deia, avance 25 nens a Sant Just, a l'estreste està votant de todo el mundo, cola permanente. Per tant, la gent que anava tuitajant, com s'anava vivint la jornada, a Sant Just, els col·legis electorals, o la Bèl Tries, que deia, els que em feu creuar tots a Sant Just, per votar, quan tinc la taula electoral a tres minuts, són uns criminals i uns morts de gana. Bé, la Bèl, que no estava gaire content veient. També, atenció, perquè Gerard Piqué va fer un tuit penjant la seva fotografia a la... No em vull equivocar, pensava que era a l'escola Montseny. No em voldria equivocar. Quan el Gómez, que diu, votant a Sant Just, Gerard Piqué, com tants altres electors, aquest 25 de novembre. I és molt curiós, perquè, clar, menciona la TDP i el 324, perquè s'enfacin res so. Charles Ablett, que aquí hem sentit fa uns moments, parlant sobre el rotat de ciutadans, ell era el cap visible a Sant Just, deia, a l'escola Montseny, Sant Just, la participació ja passa del 50%. Imaginem que deu ser un error, no? Home, clar. Però no sàpiga que les coses diuen Montseny. Per exemple, la Montse, Mx7, també deia a Twitter. Oh, Gómez, a Sant Just, a les 6 ja han votat 64,25%. Això explica les cues d'aquest matí. Després, el Narcis comentava que aquest és un tuit diferent, perquè diu, després de votar, una mica de Cullserola. De la salut, a la penya del Moro, turó de la Cuscullera i la Torra del Bisbe, perquè bastament pensàvem que s'acaba el món, no? La gent també tenia diners. L'Anna Villasol també comentava, a través de Twitter, eh... Ben d'hora, ben d'hora. Jo ja he votat, eh, i penjava una fotografia a Instagram, cosa que també hi havia molta gent penjant fotografies als col·legis electorals. La Clara Nervion deia, justic de reunió electoral a Sant Just, l'Elena Verdoi, per exemple, acabada de votar per primera vegada a Sant Just. Ens imaginem que és la nova veïna del municipi, i asseguda al sofà per veure què passarà allarg de la nit. Com veus, ja s'anaven acostant una mica, ja són de primera hora de la tarda. Després, la penja del Morro, que són nosaltres, vam posar un tuit que diu, Déu n'hi do, la gent de Sant Just que estem seguint el 25è a través de Twitter, també, una salutació a la gent, Ferran Bruyant va retornar a la salutació, diu una salutació a amics, i els seves alies preguntava, dius, seguint, Sant Just, i també els tuts de la penja del Morro, des d'Amsterdam, diu, demà faràs programa especial Jordi Dom. Home, li vam contestar i vaig dir que sí que parlaríem, i que el matí, el just de la furta, a les 10, amb tu, Carme, ho farien. I ja per anar acabant, atenció, per exemple, Sergi Seguí, un cop ja començaven les primeres enquestes, els primers escrutinis que van coincidir, tant l'enquesta de TV3 com l'escrutini per Esquerra Publicana, que el situava com a segona força, deia, reflexió en calent, Sergi Seguí, regidor d'Esquerra, diu, gràcies en Just per fer-nos Esquerra segona força del poble, i orgullós de Mas Lluís, allò que més participació. Ara parlarem de Mas Lluís, de com va cada ahir els seus vots, juntament amb tres altres col·legis més de Sant Just d'Esvern, l'Andrea Fiter, deia, orgullosa de Sant Just, més d'un 80% de participació al 25N, i això és molt més important, més enllà dels resultats. Carme, això és... Sí, al final aquesta vegada és la que constava el Web del Parlament, però no és més correcta, és una mica menys. És aquest web cometa del principi, és gairebé un 77%, és un 76,8%, igualment està per damunt de la mitjana, i són uns 6 punts més que fa dos anys. Per tant, ahir, el Web del Parlament no va posar bé les dades en alguns moments, com a mínim, el que fa referència a l'escutinia de Sant Just. Sí, hi va haver alguna dada que... Vam comentar la setmana passada que hi havia unes 250 persones que formaven perdona nex, o sigui, recordes, aquests vots, per exemple, no constaven, no constaven les dades del Parlament, per tant, suposo que a l'hora de fer aquest percentatge, sembla que ha sigut moltes poques persones de 150, però, doncs, hi ha aquest matís, i per això canviava del 80 al 76 final. Està bé, també? Sí. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Svern. Bé, Helena Verdó, deia gairebé, tot escrutat a les eleccions 25 i en Amaz Lluís, al lloc de Sant Just amb més participació. I continuem, perquè, per exemple, la gent ja... T'ho heu passat aquest matí, també, a finals de la nit, feia valoracions, per exemple, Adrià Calvo diu, anecdòtics, Via Democràtica, amb 58 vots de Sant Just, i Platforma per Catalunya, amb 53. I respondia Just for Salva. I mira que el Barranco, Pablo Barranco, de Via Democràtica, va estar dient, repartint propaganda de Via Democràtica, a les portes del mercat de Sant Just, i amb el hashtag NoSomTontos. A més, a més, també, la Clara Aguila felicitava a Lluís Montfort, dient-li que considero els teus tuits com els més divertits de tota la política local Sant Just, i també felicitava a Sergi Seguir, enhorabona, pels resultats, bones notícies per les esqueres, ara coherència i compromís. I un parell de tuits per acabar valorant aquests resultats, Assisió de Platforma per Catalunya, diu Roger Castillo Bosch, arrel del que hem sabut avui sobre Josep Anglada, que presentava la dimissió, si l'accepten, els del seu partit, i que ahir no van aconseguir representació política, tot i que els primers crotinis els donaven, 3 o 4 escons. I el Roger Castillo, diu Assisió de Platforma, tenen un regidor de Sant Just i deuen estar satisfets, però evidentment el Roger s'equivoca, perquè el regidor que hi ha és de Via Democràtica, que, al fi, tenen línies semblants en qüestions d'immigració, com el mínim. I un parell més, per exemple, en Miquel Nieto diu Esquerra segona força a Sant Just, per davant del PCC i als altres. El Baix Llobregat també es vota per la independència, o per acabar el Roger Castillo, que actica espectacular resultat de Via Democràtica de Sant Just, fa una mica de mofa, diu 58 vots. Pablo Barranco, els seus diners, i les seves mentides igual a res. Bé, Carme, un cop he repassat els tuits que parlaven ahir de Sant Just, et sembla que repassem a repassar diferents col·legis. Bé, hem agafat quatre col·legis, no a l'Azhar, tenen un motiu. En tota la Sant Just n'hi ha 8 o 9, em sembla, ara no em voldria equivocar. Sí, jo diria que hem dit que era... Carre, diria que arribava als 10, em sembla. En fi, hem agafat el col·legi amb més participació, en aquest cas, el nou col·legi electoral, que és el de Mas Lluís, ja sabeu que és aquest barri que just ara potser farà un any i mig, que van començar entre la gent a viure, ha tingut un 84,47% de participació, però de fet és on hi ha els 100 més petits. Allà només hi poden votar 322 votants. Però, de manera, és un barri on viuen sortots joves, i sobretot gent gran, perquè era un virus de protecció oficial, per gent de més de 65 anys i de menors de 30, que normalment són dos sectors que potser els últims anys no anaven tan a votar, per tant, important, també. Doncs jo crec que s'ha notat aquest vot jove, perquè Esquerra Republicana ha guanyat amb Mas Lluís amb 53 votes, seguits d'iniciativa per Catalunya, amb 47 votes, tercera posició, Convergència, amb 41, en quarta posició, Ciutadans, en cinquena posició, la CUP, i en cinquena posició, el PCC, que... Sí, el detall del PCC que baixa... Bé, baixa, no, perquè és la primera vegada que es vota Mas Lluís, però que apareix en la cinquena força més votada en aquest col·legi electoral. També... PP... PP està més avall, encara. Sí, està més avall. Repassem un altre col·legi. En aquest cas, se'n just el col·legi amb més votes absoluts, concretament els de l'escola Montseny, on han votat 1.378 persones i han superat el 80% de participació. Per tant, l'agent del Barri Sud, o el voltant, com a mínim, de l'escola Montseny, que ha votat a Convergència com a primera formació política, en segona posició esquerra publicana, en tercera posició el PCC, en quarta posició iniciativa, després, seguit del Partit Popular i Ciutadans. El col·legi que ha tingut menys participació, a Sant Just, ha estat el del Centre Maragall, amb un total de 400 votes, i un 66% de l'electorat que ha exercit el seu dret a vot, de la gent que viu al voltant de la plaça Maragall. Allà ha guanyat el PCC a la plaça Maragall, al Barri Nord, també tradicionalment, on el PCC treu bons resultats. Segona posició Convergència, en tercera posició esquerra publicana, en quarta posició el Partit Popular, després iniciativa i Ciutadans. Per cert que el Centre Maragall esquerra publicana i el PP, només amb dos votes de diferència, amb aquesta tercera posició. I acabem aquest repàs exaustiu per diferents col·legis de Sant Just, amb el Barri Centre, Can Ginestar, on total de 1.278 votes, per tant, és un dels col·legis on s'ha votat més, després de l'escola Montseny. Atenció perquè la participació ha arribat al 75,89%. Sobre el 100, hi ha primera posició. Ha quedat ciut, en segona, esquerra publicana, en tercera, el Partit Popular, en quarta, iniciativa per Catalunya Verdes, i en cinquena posició, el PCC. També, per tant, aquí al Barri Centre Can Ginestar, el PCC té la cinquena posició. I l'escup, que amb 52 votes ocupen la cinquena posició a Can Ginestar. Al·leccions al Parlament de Catalunya. La penya del Morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, tant bé. Sempre, sempre, no ho dubteu, sempre el servei de tothom, la penya del Morro. Fins i tot a gent que es pensava que es presentava a les eleccions, justament del Parlament de Catalunya el 25 de novembre, i que finalment no ho va fer. És el cas del personatge, el senyor Boigues, que potser el coneixereu, del programa Varsió Recú, amb el Toni Clapés, vosaltres van parlar amb ell, amb l'actor que l'interpreta, que està al Teatre Neu fent monòlegs els diumenges de la tarda, i que és l'Eduard Biosca. La conversa... A mi em va fer gràcia, no sé, la conversa va anar d'aquesta manera. ... Continuem a la penya del Morro de ràdio d'Esvern. Avui al programa us volem explicar una història una mica trista i també desgraciada, perquè no dir-ho. A veure si podem fer un canvi musical per adecuar-nos a això mateix. Parlem concretament avui el programa d'un home que va voler presentar-se a les eleccions del passat 25 de novembre, com a cap de llista del seu partit. Ha estat fent campanya perquè la gent, el botès, a través sobretot d'un programa ràdio, el versió RACU, en aquest cas, però també ha fet campanya a través de Facebook i les xarxes socials. Diem que és una història trista, perquè ens vam assabentar molts votants d'aquest partit l'altre dia, que finalment no es podia presentar perquè s'havia oblidat d'inscriure's. Un fet lamentable i molt trist, patètic diria jo, que ha deixat en molts votants, per cert, tocats i orfes d'aquestes últimes eleccions, i potser per això també no sé, apunto, les enquestes no han encertat ni una, perquè moltíssima gent pensava votar-lo, però no ho han pogut, perquè finalment aquest candidat no es va presentar. Senyor Vullgas, bona tarda. Com està? Ara que ja han passat dos dies de les eleccions, m'imagino que està una mica més calmat. Estic tocat, ja no és que m'ho oblidés d'inscriure, però és que ningú m'ho va informar, si no se'n va dir, i suposo que no interessa les noves idees, i jo una mica de boicot contra nous parties parties. Creu que hi ha hagut una campanya, perquè es trada d'algun lloc contra la seva persona? Sí, sí, és tot el món contra mi una miqueta. Home, a mi ja m'havia convençut, només amb el seu Lema, que era vota Vullgas perquè sí. Sí, el Lema era molt clar, va connectar molt amb el poble, i la gent realment estava amb massa per votar això, i tot estava molt preparat per ser ufàriament. Però, bueno, l'última hora va sortir aquest... Però per què no soc president? Quin perfil, sí, una llàstima. Quin perfil de gent creu que l'hagués votat? No sé si ha fet algun tipus d'estudi amb els seus assessors, joves, gent de mitjanada, d'esquerres, de dretes... Partidament tothom. Erem tan convidixent, la meva idea, la meva forma de fer... Ja el meu carisma, tots, saps? Jo calculo que partidament tothom m'hagués votat. Sí, el que passa és que potser el programa... Més o menys, eh, més o menys. Casi tothom, dic més o menys, quasi tothom. Podria ser tothom, eh, també? No canto. Veig que no perd el sentit de l'humor. No, doncs que no, vull dir que és sèrio. Però què té a veure? Legim alguns missatges que s'han deixat al Facebook, aquests últims dies, per exemple, a la Queenie Dodero, que diu l'àstima que no es pogués inscriure a temps president, això que tenia el meu vot, una abraçada... El telèfon no tens d'aquesta noia? No, no, és un missatge per Facebook. Si de cas suposo que li pot enviar un missatge privat. Una abraçada també, però despullat. Que diferent, eh? Quina llet al caràcter, per exemple, diu... Quina llàstima, senyor Buigues, vostè era l'únic esperança per illegalitzar la cervesa sense el gualt? Sí, sí. I és un altre projecte que tenies, tirar terra a Palau d'Agenetat i fer-hi pisos. Especular allà, allò és el Plaça de Sant Jaume, allò és caríssim, eh? Pots allà a Dublx. Escolta'm això, ja té tot el déficit. Després, per exemple, l'Aurora Cabezas, que diu... No ho sé, m'imagino que en un d'aquests mítics que va fer, crec que ja tinc el meu candidat favorit. Diu el que més m'agrada és el nom del partit. Per exemple, el Miquel diu president, president, cervesa calenta per tothom. Nosaltres aparcavem tot, eh? Hem partit republicà, però amb 4 o 5 reis, volíem proposar, però reis republicats, eh? Que fa allà, reis que no estic d'acord amb la monòquia. I fer de dret, és que res s'hi centra, perquè la monòquia és de Marajarta, i volíem ser independentistes, però tots centralitzats en Madrid. Un país totalment independent, una moneda independent, una frontera, tot independent, però tot dirigit des de Madrid. No, no. Per agafar una mica totes les tendències. Claríssim, i amb un sentit d'una quarencia, de país també enorme, com es desprengueix. És una part federal, independent i surenista. Escolti, ja acabem amb l'Isa, que diu, senyor Vullgas, jo el voto segament amb vostè a la fi del món, però clar, que... Normal, normal. Que els diria a tota aquesta gent que ha fallat i que ha deixat com a indecis a última hora, vaja. I no sé si això crec que ha pogut influir en les enquestes, que per això també... Clar, sí, clar, hi ha molta gent que tenia pressa del vot, i que a última hora t'he hagut de canviar, i això ho ha d'estudiar tot. No ho entenc, els que estudien això no ho entén, perquè hi havia un grup, un partit que no estava al·legalitzat, que no el tenien present, en les enquestes, que és el que s'ha mogut, que he sigut jo. Clar, jo és que estic veient totes les analistes polítics que munten tertulia, estan les rodones, el 324 a Agora, i potser no compten amb això. Bueno, però no està ben fit. Però, bueno, totes les formes, hem anat pel copi, tampoc, eh? Vull dir, a menys feina, perquè hem anat allà, ple de gentitat amb tot aquella moqueta, aquelles col·lubnes, aquelles coses. Però, pel plau, perquè tinc aquí escrit que, vostè va dir que tenia pensat d'imitir el dia del seu nombrament, concretament a mig jurat del seu càrrec. A mi tant, sí. Diu que era pel país, si hagués estat president, fer-ho en aquell moment perquè hi hagués unes noves eleccions. Sí, bueno, jo crec que sempre s'ha de consultar el Pau Pla, com a quin és la seva opinió, no? Igual, a mig discurs, hi ha canviat l'opinió, d'imitir i convocar-les a les eleccions, jo crec que era el millor. És un moment que l'agafen a vostè, que és un escollit, d'imitir el discurs. A mig jurat, a mig jurat la constitució, a la veritat, més o menys, ja ho tenia tot previst. A vegades, un cop així, una vegada, això sortia a tots els mitjans, la primera vegada de l'història, passaria una cosa així, i això t'ho aniria a conèixer amb el país també. També ha passat un acord semblant a la Junta General d'Accionistes de l'Espanyol, que només ser escollit Joan Collet, allà ja li demanaven la dimissió, només ser escollit. Ja veuràs com l'Espanyol ara din a cap amunt. Bé, doncs escolti, no, senyor Boigues, una abraçada i moltes gràcies per l'entrevista en aquests moments tenduts. Gràcies, Boigues, gràcies. Bé, el senyor Boigues, lògicament, és un personatge del versió RACU amb el Toni Clapés i tota la trupa al capdavant, i darrere del senyor Boigues hi ha l'actor Eduard Biosca. Eduard, bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé. Molt content de tenir-te el programa. Gràcies per deixar-nos parlar una estona amb el senyor Boigues. Escolta, com va néixer aquest personatge, Eduard? Aquest personatge ja fa temps que va néixer, es deia el Bucasses, és un Bucasses de barra a bar, i jo el vaig treure amb la intenció de ridiculitzar una mica el pessimista mal informat, que tots tenim una mica dintre, tots tenim un Bucasses de barra a bar dintre, que sempre ho veiem tot molt fàcil, que això ho faríem així, que si jo fos president faria això i faria allò altre, i jo sempre he pensat que les coses no són tan fàcils com ens ho semblen. Jo soc optimista, però jo sempre defineixo l'optimista que no és el que pensa que tot és molt fàcil, sinó que el que pensa que és possible, que és diferent. Per tant, Eduard Biosca i el personatge senyor Boigues, hi ha moltes diferències. Jo espero que sí, jo espero que sí. I en coses molt positives d'aviam, jo crec que el personatge de Boigues, m'agrada això que t'estic explicant, transmet bon rotllo, perquè ell trenca amb tot la servidat de les coses, que és la funció de l'humor, trencar esquemes, i això va molt bé pel pensament, perquè trencar esquemes, i buscant noves fórmules, i ara el Rhymes Stormings, és a dir, tonteries. El Rhymes Stormings és això, és a dir, tonteries sense cap lògica. I a còpia de dir-ne moltes, pot sortir una generitat. Una cosa que dius, això es podria fer. Si no fas això, si no hi ha bogeria, no arribes a la generitat. Jo que el Boigues fa això, és anar dient tonteries, i de tant en tant, per casualitat, perquè ell és més burro que el que agar, tant en tant en diuen una que dius, que té raó amb això. Clar, diuen tantes tonteries, perquè té algun tipus de relació, el senyor Boigues, amb l'espectacle que fas cada diumenge a la tarda al Teatre Neu? Ja, el que faig al Teatre Neu és això, és un predicador de l'optimisme, seria el contrari, i doncs, si hi ha algun esqueig que surt el personatge del senyor Boigues, és que això és el típic, els pessimistes van de crítics, i es pensen que això és super... els fa intelectuals, i els criticen tot i ja està, i criticar és molt fàcil, i la prova està que qualsevol idiota pot criticar, i la prova està que el Boigues ho critica tot, la demostració que qualsevol idiota sap criticar. Home, de fet, aquest és un monòleg que fas al Teatre Neu, que es titula com acabar amb els pessimistes, i... no sé si ja has acabat amb tots, o encara queda algun. No, hi ha molta feina. De fet, els pessimistes són majoria, i ja ho eren abans d'aquelles crisis, i aquest espatac que ja vaig crear abans de la crisi, i tothom, la majoria de gent és pessimista, però això sempre ha passat. Ai, me'n recordo, no, m'ho recordo, i no, m'ho recordo, també, perquè no hi era. Però ja que sé, la mitjana, tot el món estava paralitzat per culpa dels pessimistes, que deien que l'horitzó era la fi del món, que hi havia uns monstres, i això ho van paralitzar tot, perquè ningú s'atrevia a anar més enllà, no? Menys mal que hi va haver un optimista i valent, que va dir, hòstia, que va anar més enllà que trobem, no? I això sempre ha sigut així. Veig que tens dos personatges molt diferenciats, completament antagonics, un que és molt pessimista, i l'altre que és més aviat optimista. Però tu estàs bé, no, Eduard? Sí, sí, jo crec que em dona... El Vullgas em fa que pugui descansar d'aquest... Però el espatac d'aquest, com acaben els pessimistes, és molt jo, no? És molt el que jo penso, amb humor i tal, però després va bé, després, desconnectar i fer el Vullgas, no? Que per cert, fa uns mesos vas organitzar la primera manifestació d'optimistes indignats amb els pessimistes, a l'antiga fabricada a Barcelona, com van anar aquesta... Molt bé, va venir força gent, i va dir que tothom vingués amb una aprenenda de color carbassa, que és el color del canvi de transformació i d'ultimisme. Home, diuen que el troben ja carbassa és també el color de l'energia. Sí, sí, sí. I, bueno, l'ambient que es va criar allà, s'ha de fer més, perquè es crea un ambient tan positiu, i després tothom té projectes, tothom no té idees, tothom... Veus claríssimament que, si tots fossin més optimistes, el món aniria molt millor, seguríssim, si no hi ha un canvi de dubte, perquè és d'on surten les transformacions i les idees surten sempre les optimistes. Sí, sí, no, veig que, a més, aquest tema de l'optimisme et preocupa, perquè, per exemple, vas trobar en llibre que es deia optimisme, o que es diu, vaja, optimisme global, que té arguments en contra dels pessimistes i a favor de la felicitat. Aquest és el que li va estar a les llibres, ara, en català i en castellà. De fet, primer vaig fer el llibre, després l'espetacle. Primer, a còpia, em vaig donar el compte... Jo sempre havia fet espetacles d'humor, però em vaig trobar que sempre discutia amb els pessimistes. I vaig veure que era molt curiós que tothom... O sigui, això era en l'època que no havia crisi. Tothom era pessimista, la majoria de la gent que em rodegia era pessimista, i ningú em sabia dir una època de la història on es visqui millor que avui en dia. I no dic que avui en dia es visqui bé, ni molt menys. El món encara està molt malament, però menys malament que en el passat. Ningú m'ha sabut dir una època que dius, no, mira, hi havia tant època, que a l'Espanya la vida era més gran, hi havia més llibertat, hi havia menys claus, hi havia menys misèria... No m'ho ha sabut dir ningú encara. I, en canvi, tothom és pessimista. No entenc si el món ha anat millorant, encara que estiguem malament, però a l'església hi ha moltes coses. Sí, sí. Tens raó que l'està pensant que potser l'església quan està amb el paradís, però clar, això és una visió... Això fet molt mal. Em fet molt mal perquè identifiquem la naturalesa amb el paradís, perquè ocupa d'això de l'església. I, clar, com que abans vivíem en la naturalesa, ens pensem que la naturalesa és el paradís. Però, clar, si mirem una miqueta, ens informem una miqueta, no passa massa. Veiem que quan vivíem en la naturalesa, d'una esperança de vida, no arribava de 30 anys. I la probabilitat de que, quan la teva dona estigui embarassada i tal, morís, era molt elevada, i no havia anestèsia, no havia res... M'has convençut, eh? No, no, és clar, és que és fàcil, convença perquè et tinc una raó. Ja veig que ho tens molt estudiat. Això de l'optimisme... Si tinc 100 frases típiques de pessimista, rebatuda, 100. Ah, sí? Com, per exemple? Doncs no sé, per exemple, hi ha una frase que diuen molts pessimistes, perquè la gent que la pensa malament, la gent que l'envolta, la família, la feina... Ror, rosa, ror, no? Jo dic que, pensa malament, i algunes vegades acertaràs. La majoria de vegades t'equivocaràs i sempre t'amargaràs. Està bé, està bé. I això parles de l'espectacle, no? Clar, sí, sí. Que per cert, la de Berviosca, ja fa molts anys que fa humor perquè va ser un dels fundadors de la companyia de teatre. Poc a conya, que... Poc a conya, perdó, eh, la broma fàcil, amb la companyia, perquè veu fer molts espectacles, com el Molts desgràcia, ara estan de poca conya, matrícula d'humor, veu estar a la Fira de Tàrrega, veu estar al Teatre Neu també, no sé si és el Club Capitòl, veu fer moltes gires, vull dir que no sé si et vas cansar de treballar en companyia, perquè està barodejat de pessimistes o què? Bueno, alguns sí, sí. Però no, no, no, dic que vam estar, bueno, vam començar molt joves, amb 15 anys estàvem fent esquechos conjuntament, un d'ells era el meu germà, o sigui que ja vam començar molt joves, i vam estar uns 20 anys fent esquechos en un trio, i ara me'n fem esquechos. Sí, home, jo recordo, recordo, a més a veure algun, com el d'una pissarra sobre uns càlculs matemàtics, que... Aquell, aquell, aquell, aquell... Triomfava molt, eh? Aquella, per mi, el millor esqueig que de tota la història poca conya, un matemàtic que havia calculat el coeficient d'estupidez humana, no? Sí, soy señor. Sí, señor. Aquest era boníssim. Sí, sí, a mi em va agradar molt, eh? Un dels millors, també, que comparteixo, que hi ha més a més, i tenia com un ajudant, que era una mica tontet, i al final... Sí. L'ajudant intentava que no li funcionés, perquè li feia molta ràbia, perquè era molt pedant, el matemàtic era molt pedant, i l'ajudant el volia fotre, i anava canviant els resultats i sé que s'adonés a l'altre, no? Sí. Però, tot i així, li anava sortint del resultat, era correcte. Gràcies a l'altre l'ajudant. És veritat, l'anava atrolegant, però gràcies a... Tot i així li sortia bé, no? L'hi sortia bé, no? L'hi sortia cada vegada. Això està molt bé. Per cert, tu vas estar a l'Omas Plus escrivint guions? Sí, em va agafar el Paco 1000, d'altre cicle, que feia els guions... El Mas Plus servia un esquetx que es deia los cracks, i era un esquetx que durava, i me'n recordo encara, 37 segons, perquè m'ha dit, has de fer guions, 37 segons, jo encara no havia fet mai televisió, i vaig pensar, hòstia, s'ha de quadrar això. Va fort la tele, eh, la forta. Sí, sí, i al final t'acostumes, eh. I durant... fas idees, vas tenir idees de 37 segons. I quant temps vas estar fent tu? No em recordo, així vaig estar un any o així. Però era ja l'última època de l'Omas... Hi havia diversos guionistes, eh, després de cada 4 o 5 setmanes en sortia un de meu per d'això, eh. Una què? No vull dir que hi havia diversos guionistes, el Paco 1000, que agafava diversos guionistes, de cada 4 o 5 programes en sortia un de meu, jo. Ah, va, va, va. De cada lli que era meu. Va, va, va, va. I aquella època per... De què anava tot això dels esquetsos aquests de l'Omas Plus? Era un mínim onòlogo. Era un tio i sortia i explicava una història. Però jo me'n recordo un, el que vaig fer jo, que era un pintor, deia jo, un pintor, i el tio era un pintor de les parets del Museu del Prado, de Madrid, no? Sí. I el tio no sabia si estava orgullosa, no, perquè clar, pintava el millor museu del país i tal, no? La paret se'n bruta, ni tal, ell li passava una capa de pintura, no? Sí, però clar, per altra manera, era un pintor de blotxa, gorda, gorda, però clar, i no podia signular la seva obra, perquè deien que feia un grafiti, no? Sí. I deia que estic al costat dels millors pintors de la història. La meva obra, estarà al costat de les millors. Eduard, tu en què d'inspires per fer humor? Doncs no sé, jugo bastant moltes vegades amb l'assort. Sí. I no sé, depèn de, depèn de, clar, és molt diferent, el que m'haig d'inspirar, que em faig el buigues, que si faig l'ultimista. L'ultimista sempre hi ha una base, que és sèrie, que és realment el que vull transmetre, ho crec. I jo crec que és el que sorprèn. Quan la gent va al teteneu i veu el monòleg, sorprèn de veure un actor que, realment, està fent de predicador, realment, no? Sí, perquè realment predica allò que està dient. Sí. I predica aquests friquis d'abans, no? Però realment creu amb el que dius. Això és sorprèn molt. És clar, és un tipus d'humor que m'haig d'inspirar amb unes coses de la mà diferents que és el que jo crec. Però que no ets fàcil per lligar-ho, però la gent que no et faig la relació amb la mà. Li vaig dir que anava a fer riure i posar-te dintre la seva pell. Sí, que estàs a la sala de dalt, la gran o la dabaix? Sí, l'almig. A l'almig? Sí, a la gent que està en tauletes i tal. És un ambient molt xulo del teteneu. Sí, sí, sí. A l'albarral costat, vull dir que això ja et va i t'ho plegar. Fica, diu, menys a dos quarts de set de la tarda, al teteneu, amb aquest monòleg com acabar amb els pessimistes? S'hauria dit com acabar amb el pessimisme, però a mi m'agrada més perquè soc un toque collons de pessimistació, una professió s'ha de tocar els seus collons. Eduard, moltíssim, gràcies. Continua fent-ho, carrirem molt. I res, que vagi molt bé el tetreneu, que diu Menja. Gràcies per l'entrevista i bona tarda. Molt bé, a vosaltres. Així, bé. Bé, jo no m'heu d'explicar-ho millor. En fi, acabem aquesta primera hora de programa. Com que sabeu, estem fent aquests dies uns especials de la penya del món, que és el programa especial de la penya del Morro. I també hi ha un programa especial de la penya del Morro, amb alguns fragments que ja hem fet a la penya del Morro. Bé, jo no m'heu d'explicar-ho millor. En fi, acabem aquesta primera hora de programa. Com que sabeu, estem fent aquests dies uns especials de la penya del Morro a ràdio d'Esvern, que, per cert, deixeu-me dir que em sembla que ja és la cinquena temporada que fem la penya del Morro. Un aplaudiment per nosaltres, efecte. Si no, el fem nosaltres 15 al farà, també. Gràcies. Vinga, aplaudiments que estan més enlleunats que nosaltres mateixos, ara, ara mateixos. En fi, acabem el programa. Aquesta primera hora volíem dir, perquè com que estem fent aquest resum, aquests dies, buscant pels arxius, pels arxius de la penya del Morro, hem trobat una cançó que a mi em feia molta il·lusió posar-la, perquè és una cançó que Sergi Pond, ja ha conegut per tots, un home que porta arrastes i que participa als pastorets de Nadal, com a extra, és com a dada. Doncs Sergi Pond va fer una... Quan feia cançons, a vegades, portava cada setmana una cançó feta per ell a la tertúlia esportiva, i la penjàvem a YouTube i tenia cert ressò al Facebook, també, i tot plegat. I, buscant pels arxius de la penya del Morro, hem trobat una que a mi em fa especial il·lusió recordar-la, que és la de Messi, dona-la, Messi, dona-la. I una de les cançons mítiques del Sergi Pond, a més a més, també, i va col·laborar fent alguns cors i cantant el ja desapreugut Pau Alburnà, a qui no oblidem, tampoc, en aquests dies. Per tant, escoltem aquest tema de Sergi Pond, Messi, dona-la. Dona-la, Messi, dona-la. No veus que ets un xupon. Fes la passada enrere que l'Alexis marqui un gol. Quan vesis que has perdut la pilota, el tipic ja jo en puro, deixarà anar un renec, reclamant que la jugada era ouvrir-la a l'extrem. No veus que el futbol no té memòria. Tant se val els golls que marquis o si ets el millor del món. Quan et robin la pilota et diran el nom del porc. Dona-la, Messi, dona-la. No veus que ets un xupon. Fes la passada enrere que l'Alexis marqui un gol. Dona-la, Messi, dona-la. No veus que ets un xupon. Fes la passada enrere que l'Alexis marqui un gol. Dona-la, Messi, dona-la. Parla, parla, parla. Sergi, està regalant la cançó, no té més lletra. No, és que està regalant el final. Aquí el que passa és que no ha sigut les meves instruccions, que era anar baixant el volum progressiu. Sí, sí, sí. Dona-la, Messi, dona-la. No veus que ets un xupon. Fes la passada enrere que l'Alexis marqui un gol. Ara, ara. El volum de l'UKL també s'hauria de baixar. Sergi, demano perdó per haver destrusat la cançó. Has vist la de l'entrada? Estava tent. He definit moltíssim. Està bé, està bé. No es pot demanar més. Aquest vídeo, per cert, el veureu a la penya del Morro, el canal de YouTube que tenim... El vídeo, a més, sense la actuació del Jordi. Correcte, perquè tu es pot destrusar això. Si ho ha de veure més gent que escoltar, com a mínim, no ho destrusarà. La penya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de menys. Un aplaudiment per la penya del Morro i un aplaudiment per la penya del Morro Jazz Band. Sí, senyor, són aquí tocando en directe. Gràcies, nois. Ho feu molt bé i ens animeu molt, aquests dies. Bé, això és mentida, eh? Són la bella d'Ixilant. No mal, les coses com són tu. Per cert, que ja... Estem acabant aquesta primera hora de programa. Connectem d'aquests moments amb la xarxa i després, per escoltar el vulletí de notícia general, després el vulletí dels anjos notícies, ho sabeu. I a la segona hora, encara ens queden alguns moments per recordar d'aquest últim trimestre que ja acabem a la penya del Morro amb el Francesc Fàbregas, que li van donar un premi a la millor trajectòria als premis ARC. A més a més, també, me'n van venir a tocar en directe un grup que sonen molt i molt bé i són molt delicats. Ja voreu els de trist. I acabarem amb la Núria Salvador, un nou fitxatge que hem fet aquest any. I un espai que ens va venir a portar per aquelles torcesionades en què hi ha poques Núries al món, i vol que els nostres filles els posem en Núria. Ens convencerà o no a la segona hora del programa. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Jo continuo ballant una estona aquí amb la vella d'Exilent. La penya del Morro, cada tarda de Ciesen, a ràdio d'Esber. Mira què ferú l'hora de la mi piada. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van genosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental. Per la salut mental. Per la salut mental. Per la salut mental. Per la salut mental. Per la salut mental. No a la discriminació, si a les persones. Obertament PonoRG. La gafu jo, que tu estàs conduint. No, no, ja la gafu jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dona'm. Rita, estic conduïna. Les impulgències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recordeu, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. ...generalitat de Catalunya. Són les RISC0. Bona tarda, us parlem. El president del govern espanyol Mariano Rajoy ha descartat flexibilitzar el límit de reducció del déficit per a Catalunya i per a cap comunitat autònoma l'any 20. Rajoy ha desestimat, d'aquesta manera, la patició que hi feia el conseller d'economia, Andreu Mascolll. A fecha de hoy tengo que decirle que no tenemos ninguna intención de flexibilizar los objetivos de déficit. No los tenemos, porque tenemos que darnos cuenta de una cosa. Buena parte, no todos, pero buena parte de los problemas que tiene la economía española y que nos han traído y hasta aquí derivan de gastar las administraciones públicas muchísimo más de lo que ingresan. Rajoy ha anunciat també que la primera meitat del 2013 encara serà molt difícil i ha tornat a defensar les reformes aplicades, assegurant que, si no s'haguéssim fet, Espanya estaria molt pitjor. Precisament, iniciativa per Catalunya creu que amb aquestes reformes, com és el cas, per exemple, de la reforma laboral, el govern espanyol ha llançat una arma de destrucció massiva contra l'ocupació. Ho ha dit el portaveu dels ecossocialistes al Congrés, Joan Coscoviela. El resum de 12 mesos d'una política anafasta com la que la combinació d'austeritat, suicida i salvatge i la reforma laboral s'han convertit en un arma de destrucció massiva de l'ocupació. La reforma laboral no ha creat ocupació, però, per contra, la reforma laboral ha incentivat la destrucció d'ocupació com a mecanisme d'ajust de les empreses. Coscoviela també creu que Rajoy ha aprofitat la crisi econòmica per impulsar el que ha qualificat de dictadura conservadora i reaccionària. El jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha rebutjat investigar els suposats comptes de la Generalitat de Jordi Pujol. En una interlocutòria que s'ha fet pública avui, el jutge Ruz declara que no és competent per investigar les denúncies que havia fet l'exempresari Javier de la Rosa. Aquest empresari assegurava haver rebut amenaces per conèixer, suposadament, dades relatives a aquests comptes. El jutge ha decretat presó provisional amb una fiança de 200.000 euros per a l'organitzador de la festa de Halloween, al Madrid Arena, que va morir, recordem, 5 noies. En cas que apagui aquests diners, a l'Odina Xilapresó se li retirarà el passaport perquè no pugui sortir del país. A l'empresari Miguel Ángel Flores se l'inputen 5 delictes d'homicidi per imprudència. L'Ajuntament de Cornella, per mitjà de la seva oficina de mediació hipotecaria, ha habitat que 16 famílies perdin casa seva. Ràdio Cornella, Beatriz Fonseré, bona tarda. Bona tarda a l'oficina de mediació hipotecaria, ha habitat 16 desnonaments a Cornella. Aquest servei es va crear fesis mesos, serran de la reia de l'Odina Xilapresó. El jutge de l'Odina Xilapresó es va crear fesis mesos, serran de la reedició de l'acord social, i el seu objectiu és evitar desnonaments. De moment, s'han habitat 16, s'han resolt 7 casos de forma positiva, s'ha mediat amb 24 entitats bancàries, i hi ha 80 expedients oberts. Antonio Balmón, l'alcalde de la ciutat, valora més que positivament aquesta notícia. Però, a l'igual que es fa un esforç per al rescat finançat, té que haver esforç per al rescat social. Aquesta és la gran diferència de les polítiques que defensen el senyor Amel, que era el senyor Rajoy, a les que defensen altres, com és el president de França. Una de les novetats de les ordenances municipals a Corneïa de Caral 2013 és el canvi del pagador de les prosvàloes. L'envienent les hauran de pagar els bancs i no els desnonats. Bona tarda, us parla David Amador del Barça, de bascat rep aquest vespre al fenervatge de Turquia, en l'inici del top 16 de l'eurolliga. Els blauranes volen trencar la ratxa de 4 de rotes consecutives a la Lliga C.B. El pivot australian, Nathan Joway, serà dubte fins a l'última hora, per unes 15 al Tormella. El tècnic barcelonista Xavi Pasqual parla del fenervatge. Té moltes virtuts. D'entrada crec que tenen més punts que són molt significatius. Que Macalep, com a característica, és un jugador especial i diferent en el programa europeu. David Anderson, que el podeu ocupar a posició 4 i 5, també els dona una dimensió en els espais totalment diferents, de quan ocupa 4 o 5. El Barça fenervatge començarà a 3 quarts de nou del vespre al Palau blaurana. El tenista mallorquí Rafa Nadal, clar classificat de la ATP, ha renunciat a participar al torneig d'Addoja i a l'obert d'Australia, perquè segueix arrossegan el virus estomacal que li ha impedit repareixar el torneig de Bodavi. Tenia previst, després de recuperar-se, de la lesió de genoll que patia el de Manacó descansarà durant una setmana en la que seguirà en tractament per superar aquesta infecció gàstrica. I en futbol el jugador de l'espanyol Joan Verdú ha rebut una oferta per marxar del club ara al mercat d'hivern, però l'ha rebutjat perquè vol centrar-se en la salvació de l'equip. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 per l'Andrea Bueno. S'ha publicat un receptari de cuina amb les receptes i plats que es van cuinar al taller i ja ja fem el tap, era el 9 de Sant Just. Les lleis i mares voluntàries que van participar d'aquell taller van explicar com elaborar menús econòmics i saludables. I van participar en més d'un centenar de persones a les sessions que es van fer al casal de joves, els cinc o cinc. Les cinc o cinc són les cinc o cinc. Les cinc o cinc són les cinc. Les cinc són les persones a les sessions que es van fer al casal de joves, al centre social al Miranari, al centre cívic Joan Maragall i a les peimes Lluï, en el marc de la Salman Europea de la Prevenció de Residors. Com deia amb l'èxit d'aquelles sessions, ha culminat amb aquesta publicació del receptari, que es pot consultar a la biblioteca Joan Margarit i al web municipal3bdobles.s.santjust.cat. Parlem ara d'una altra publicació, la nova publicació de la col·lecció Fregments, que s'ha dedicada al volum i les formes. Ja s'ha publicat el nou llibre del taller de plàstica municipal per a infants, el 14 de la col·lecció. En aquest recull s'explica com ha treballat el volum i les textures l'alunat del carrau a través de diversos materials, molts d'ells reciclats. Els resultats d'aquella feina van ser entre d'altres, els núvols de pluja que es van fer pel 30 aniversari del carrau, els peixos i aliments que es van recrear en una exposició solidària al mercat o un mural dedicat a Marta Mata que va ser ubicat a l'equipament de la plaça de la Pau. La col·lecció Fregments s'edita des del 2004 amb el suport de l'Ajuntament i de l'associació de mestres roses ensat. I fem una punt més per recordar buscar el passebra a Vivent de Sant Just, busca Sant Josep i Berge Maria. A poc més d'una setmana pel dia de reis, encara falten aquestes dues figures clau d'un passebra. És per això que la parròquia del Sant Justipastó fa una crida per trobar dues persones voluntàries per fer de Sant Josep i de Berge Maria el passebra al proper dia 5. Si esteu interessats en col·laborar i us heu de posar en contacte amb la parròquia de Sant Just, en anti directament no ve trucant el telèfon 9-3-3-2-12-97. 9-3-3-7-2-12-97. El passebre Vivent s'instal·larà a la plaça de l'Església, el proper 5 de gener a partir de les 5 de la tarda. Serà senyal que el rei Max de l'Orient estén a punt d'arribar a Sant Just, a la 61 nena que vol cada al nostre municipi. I de moment això és tot. El tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just notícies edició vespre a partir de les 7 i mentre tant us enplaçem al web de la ràdio www.3bdobles.radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials per continuar informats. Que vagi bé, bona tarda, va. El Museu Acber de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys, que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Acber de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 9-3-3-4-2-3-5-3-6 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Acber de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Ei, què tal abans del rock? I de la bona música us saludem, des de la penya del Morro. Benvinguts a aquesta segona hora, on aquests dies ja sabeu que estem fent uns programes especials, una mica resum del que ha durat a si, aquest primer tram de temporada, 2012-2013, a la penya del Morro recuperen alguns moments del programa que ens han impactat. Com, per exemple, el que recuperarem durant aquesta segona hora, perquè parlarem amb... Bueno, parlarem. Em passa el mateix que la primera hora. No és que parlarem, és que ja ho hem fet, i és un recordatori. Van parlar ja amb els detrits, que vindran a explicar-nos coses, que és un grup de música molt xulo, i que van tocar en directe, però abans, i a continuació, escoltarem l'entrevista que li van fer... Aquest sí que és un bell rocker que no mor mai. Francesc Fabregas, segurament, si no aplaudim et veig per ells. Perquè segurament el recordareu perquè fa... Hi ha un parell d'anys, potser, vam venir a... Ell és de Sant Just, però a Can Ginestar li van dedicar a un Sant Just, però a Can Ginestar li van dedicar a una exposició música pels ulls, on s'exposaven les fotografies que havia fet a diferents artistes i cantants de talla internet, com Tina Turner, Bob Marley, i bé, el Queen, en fi, un món que van passar durant el 70 i 80 a Catalunya, i en ocasió, en el premi ARC, que li van donar a la millor trajectòria, el van portar al programa fa unes setmanes, i van parlar amb ell, i així va anar la conversa que vam tenir. Però abans de tot això, avui tenim, podríem dir, un Sant Just Tank il·lustre, perquè passa per la penya del morro un fotògraf, que ja fa uns mesos vam poder veure una exposició seva, aquí a Can Ginestar, música pels ulls, on s'exposaven fotografies de grans estrelles de la música internacional, com AC-DC, Bob Marley, Bruce Springsteen, Chuck Berry... A més a més, des de l'any 1983, ha compaginat la fotografia amb Televisió de Catalunya, creant i dirigint programes mítics com Sputnik, o impulsant espais com Hydrogen, Caràquia o Silenci. Acaba de rebre el premi especial per la seva trajectòria, els desents, premis, ARC, promocuts per l'associació professional de representants i promotors i managers de Catalunya. Francesc Fabregas, bona tarda.Hola, bona tarda. Moltes felicitats.Moltes gràcies. T'has fet il·lusió rebre aquest premi per la teva trajectòria? Sí, sí, sí. Aviam, aquest tipus de coses és millor això que anar a un funeral. Directament, eh?Sí, sí. A vegades aquests premis... Si tenen una doble...La lectura, no? Però jo en directe ja vaig dir que jo estava allà seguint directament, o sigui que això no s'acaba aquí. Per què creus que t'han donat el premi? No ho sé, noi. I portant molts anys, això és veritat, no? T'ho has dit? Jo vaig arrencar la televisió que donava l'any 83, fins fa poc. Han sigut molts anys. Han sigut molts anys d'intentar normalitzar una història, no? Sobretot a nivell musical, no? Jo he pogut, no sé, viure grans moments amb la música, grans moments, diguéssim, de tot el que va ser el fenomen de la nova cançó, de l'Història del Roc català, i evidentment, si a mi em diuen en un moment donat tu ets a cantar per uns musicals, la meva emissió està la clara, no? D'alguna manera potenciar tota la gran escena que hi havia, o que hi ha d'alguna manera, no? Perquè jo, fins i tot, vull dir, allà... I d'alguna manera, he donat també un granat de sorra amb els manèls, els milis de les arbres, els milis imats, ets a ets a ets, ets a ets, els milis néixer, no? D'alguna manera, doncs, he fet el que... Penso que es tenia que fer, doncs, amb la situació que jo estava. Tu va ser el primer cap de musicals de 3.3, per tant. Sí. I com a càrrec oficial? Sí. Perquè no existia, no? Sí, hi havia directors, vull dir, recordo que abans de l'espúnic, hi havia directors, hi havia programes, doncs, el Miki Carcenal, que no era només de música, però sí que tenia un gran component musical, o l'Obangònia, i també amb el Miki... Com a càrrec, càrrec, jo vaig ser la primera persona que em va donar aquest càrrec. I com es va crear l'espúnic, eh? Com a referència i mític. Doncs es va marcar les coses de la vida, no? O sigui, i comença a haver-hi tot aquest fenòmeno del Roc català. Les comarques no havia arribat encara, diguéssim, a Barcelona. I bé, i desaparecia, diguéssim, el primer present del Miquel, del Miki Motu, i rebo, diguéssim, l'encàrrec. Però l'encàrrec era, com a mig de matí d'un dia, no sé quan, però hem de fer un programa en què puguem donar un programa global, que tampoc era menys coens, però que la música d'aquí que la poguéssim, perquè si no érem nosaltres, no hi havia ningú més. I amb un dinar, amb tres companys de TV, vam dir, hòstia, m'han dit que tinc que donar un nom d'un programa. Vull dir, no serien de Canava, i he de donar un nom d'un programa, i en aquella tarda vaig dir, hòstia, l'espúnic. És una tèl·lit, no, Rus? Sí, i la veritat que és... Jo vaig dir que és d'esports, programes, encara, que encara estan subsistint, diguéssim. Encara samèndia, que juntament amb el 30 minuts... Sí, jo vaig dir que el 30 minuts... El més barat de TV3. Sí, sí, jo vaig dir que sí. També s'ha de dir que l'espúnic que ha viscut... ha vingut molts escenaris i molts invents, no? I ara porta durant molts anys, doncs, un programa que és més de documental, que és el que ens hem avançat amb el que ara mateix... celebra el Festival Innate, que és un festival de musicals, i que té molt, molt, molt d'etsim, no? Però, bé, ho vam passar per moltes històries, que hem arribat a fer programes diaris. Sí, sí, de fet, podríem dir que tu sempre has pogut donar aquest impuls i aquest suport a la música catalana. Una mica, no sé, des de l'ombra, obligatòriament, no?, que la teva feina, primer com a fotògraf i després, doncs, dirigint i creant els programes, és on estàves, no? Sí, sí, sí, sí. No, no, allà, tu has dit abans d'això, doncs, clar, jo també vaig poder viure, doncs, un moment fantàstic, no?, perquè, de la mà de l'Àngel Casas, que també es veia d'aquí Sant Just, ell, doncs, era l'home de la música, diguéssim, aquí al territori, i part de l'estat espanyol, directament, no?, i ell tenia molta influència, va crear una revista que es de llibracions, i vaig tenir la sort de poder treballar amb ell, des del número dos, i vaig tenir la sort i el privilegi del que vaig explicar, diguéssim, al llibre i a l'exposició, no?, que jo penso que vaig ser de les... no sé, no m'agraden d'allò, però potser vaig ser la única persona en aquell moment única a nivell de fotografia, a poder, doncs, i que té l'arxiu tant, a nivell totament acrèptic, no?, perquè jo no sé, vaig poder fotografiar des de l'arribada del Rolling Spin Floids amb tot això que has fet a partir dels 70s, grans concerts i grans esdeveniments, perquè en aquell moment, cada concert és un esdeveniment, tot el fenomen de la nova cançó, amb els grans concerts, del Lluís i del Raimón, el blau d'esports i després el Camp Nou, no?, i la movida de madrilenya i tot el fenomen del... del tema del Celeste, no entens? I tot el fenomen dels 80s, o sigui que... Sí, sí, la veritat és que a l'hora de plantejar aquesta entrevista no sabia molt bé per on començar-la. De totes formes, sí que hi ha una pregunta obligada, que és què va arribar abans, la música o la fotografia. Jo penso que van arribar bastant en paral·lel. Això ho vaig dir l'altre dia, també, no?, i penso que aquella pregunta tan típica i tòpica que t'emportaries, no sé què, em portaria una càmera, encara que fos una càmera de cartó i música. I sí, jo penso que ha arribat tot molt d'allò, la meva memòria, doncs això, no?, i començar a fer fotografia, doncs, potser, a aquella cosa, que comença amb les seves, el senyor excursionista d'aquí a Sant Lluís, i tant a la muntanya, i a partir d'aquí t'emportes una càmera, i fas fotos, i guanyes concursos, aquestes coses i tal... I després te'n vas al festival Canet Rock, per exemple, per portar una càmera... Però això va ser molt després. Va ser molt després, això. Això és molt després, no? Però sí que és veritat, és que, no sé, de sortir, diguéssim, i que travessaves la frontera, i anaves d'astraper-lo, perquè és que és així, no?, i que anaves, i passaves en d'hora, és que el primer que anaves a comprar tenia discos, o el Rock'n'Folk, una revista mítica francesa, que aquí és quan el Vibracioners agafa una miqueta el tarannà d'aquest tipus de revista, no?, o sigui, que se'n va anar bastant en paral·lel, i les nits, i quan no s'estia, diguéssim, a l'entorn digital, no?, perquè, doncs, abans hi havia una cosa que deien carrets, que era que et tiraves 36 fotos. De 12 a 24 o 36, no? Sí, hi havia uns líquids, no?, i que et passaves amb una llum vermella, com teniu aquí l'estudi, passaves hores i hores i hores, i clar, el que t'acompanyava era la música. Sembla mentida com ha canviat, no?, el món de la fotografia, perquè, per exemple... Però això, penso que... tot això ara mateix es recuperarà d'alguna manera. Sí? Es recuperarà, ja ho dic, perquè... Agafarà valor, diguéssim, no? Sí, perquè mira, tinc aquí apuntat en algunes notes, ets usuari i, a més, força actiu de l'aplicació Instagram, que és aquesta aplicació que permet fer fotografies pel mòbil. De fet, si el voleu seguir, és Francesc Fabret, tens mil seguidors. Diuen que Instagram fa que ens creiem millors fotògrafs del que som, amb els filtres i tot plegat. Tu, què ho pines? A mi em fa molta ràbia, Instagram. O sigui, a mi m'agrada, soc attirista, i el que sí que em fa molta... Bueno, ràbia, no és el dinar, però tu dius, no, tens mil seguidors, però tu veus que dius, home, hi ha gent que té... Bé, no sé res, quan haig de seguir. Vull dir, 4.000, 5.000... I, bueno, i després comença a mirar les fotos i dius, no, sé, 2... És que et fa ràbia tenir només mil seguidors. No, no, aviam. El que no acabo d'entendre és això, no? Això és com les audiències, no? És com les audiències, no? Però jo els he dit que em va dir, no? Diguéssim... A nivell de la llibertat, fots un problema de puta mare amb una qualitat, i que dius, no, és diferent, no sé què, silenci, no? I aquest tipus de problemes que a mi sempre m'ha agradat i que... I dius, bueno, té unes agences correctes, i fas unes agences, i dius, va, doncs Instagram, per mi és el mateix, no? Tu tens mil seguidors i penso que fas unes fotos, que dius, bueno... Que... que nota que hi ha alguna cosa dintre, i després veus aquí gent que ha d'escollir Instagram i veus, no sé, que et venen... No veig la qualitat amb l'audiència que tenen. Tornem una mica, perquè clar, és el premi de la trajectòria, i has fet moltes coses, Francesc. Quan era... Baja, quan anaves als concerts aquests, dels 70, dels 80, d'aquests grans grups i músics internacionals que venien, com James Brown, Case Richards, Madonna, Neil Young, Phil Collins, o Tina Turner, vas tenir alguna vegada contacte amb ells? O només era una feina que... Això sempre ha sigut una... És algo que et queda, no? Algo que et queda, que dius, estigui una putada, no? No sempre, no sempre. Amb qui vas tenir contacte, per exemple? Ni que sigui mínimament, eh? No, aviam, contacte mínimament és que tens el privilegi i dius, home, que pots aconseguir una entrevista, no? Perquè és que ni donaven ni entrevistes ni rodes de premsa. O sigui, tu al concert anaves allà, això sí, que anaves de veniment i punt, i punt, no? Eric Clapton, per exemple, no? Eric Clapton, doncs, home, ja ho recordo... Molt bé, en un moment que ens anaven a una entrevista, en un moment que l'Eric Clapton s'estava liant amb la vaga dels George Garrison, que sortia de tot el tema de tins i de les drogues, i era un moment complicat, diguéssim, i... On sembla que era aquí l'hotel Sofia, no? I el manager ens diu a mi i el... i el periodista, que, hòstia, que, sobretot, que no ens en sortim, diguéssim, que no sé què tal, no? On anàvem a entrar dintre, doncs... Home, s'ha de dir que nosaltres eren bastant professionals. Vull dir, bastant professionals. I què anaves a fer una entrevista? Doncs, home, coneixies molt i molt, molt bé del que anaves, no? Vull dir, de què volies parlar, no? I el Clapton es va despullar. Vull dir, despullant, amb el sentit que... veia que hi havia gent que ja en tenia i ens va veure. Bona sensació, Eric Clapton. Sí, sí, sí. Marley, també, el Marley, per mi, és... L'Evisa, bon Marley. Bon Marley, és allò que jo encara... Estic pensant, quan m'agafa vida, gallina, no? Home, sí, perquè, a més a més, la foto del Marley és una foto única, no? Amb el que ha representat i el que representa el Marley, no? Perquè jo penso que és dels músics que encara és vigent. Tota va passant el temps i veus que tot tema, si vols, de la Maria, tota la història... Bueno, jo faig que la música és assenjonal, no?, del Marley, no? Ah... Què passa, que el Marley, quan m'han fet l'antarista, era molt difícil que no se'n tenia res, no? No se'n tenia, bon Marley. És clar, és que parlàvem uns ous. Però què anàvem amb el porro a la mà? Si el porro ja està dintre de la seva intentació. I no se'n tenia, llavors, com... No, no, no, després... Jo vaig tenir una sorolla que vaig anar presentant a l'Àngel, a l'Àngel Casas, i ell estava amb un programa d'adrisió. Jo no sé mai recordar si era música de l'express o programa, que van ser dos programes mitis, que es van fer la... a la televisió espanyola. I, com que també tenia la liberacions, jo vaig poder anar a l'Àngel, no? I jo sé que van tenir programes de transcriure l'entrevista després, no? M'imagino que... perquè què anàvem amb uns aparells per gravar una gravadora, potser? No ho sé. Em sapigues d'elles, un catxucit com una gravadora, allò d'Amcindir, aquestes coses, no? I no ho sé... També hi ha altres personatges, a l'Estín, a Freire Mercury... Vull dir, home, són d'aquest tipus... que ara, quan ho veus... Home, per exemple, l'altre dia amb l'inèdit, no? L'inèdit es va fer, diguéssim, un... La mateixa operació va fer, diguéssim, un homenatge dins del seu proper direcció, no? I em van demanar una sèrie de fotos, i... i, bueno, i el... el director anglès, que al final, prèmit, es va quedar... però van transmetre, dius que hi ha les fotos... de Queen... Clar, però és allò que, quan ho veus a distar, suposo que tenen més valor, no? Sí, sí, evidentment, de fet, tu has estat en molts espais de Barcelona fent fotografies, jo crec que ja te'ls coneixes tots on es fan concerts, per exemple, el Palau Sant Jordi, l'Estat d'Olimpí, l'Antipalau d'Espost, el Camp Nou, també, o la Sala Celeste, Estudio 54, en el seu temps... Quin és el millor espai tu que has estat allà? Tu creus, un dels millors d'aquí Barcelona per tocar. Ja... Aviam, els estadis no m'agraden gens, directament. Sí, tot això, l'Estat d'Olimpí... Aviam, és que clar... Però ja, clar, jo és que tinc... jo parlo en propietat, perquè, per defecte, m'ho viro amb imatges, també, no? I que els estadis són molt dolents, diguéssim, perquè, hosti, tot és massa gran, tot és molt complicat, i tal, no? Home, aviam, jo et veig que el resmetatge és un lloc que està bé, perquè la distància, et veig que és correcta, el que va ser el 54, aquests espais que són més de 1.000 o 2.000 persones, que, actualment, és l'arteria, no? Ara, si a mi diguessis, hosti, quin és el... el espai que s'hauria de recuperar, que això serà impossible de recuperar, seria l'Antipalau. L'Antipalau, diguéssim... que hi ha una casa de robes que les coses se'n demà hi ha a mar, perquè tenia aquella cosa justa, el tema era molt agradable. Per la gent que no vam viure a l'època, de l'antic cel·lèste, que dius que com era aquella sala? Aviam, potser el que tindríem més a prop, per mateix, seria un jambori, no? Un local que té un escenari petit i que té unes tauletes curioses, amb unes lamparetes curioses, amb una barra, no? I, potser, no sé, com unes 200 persones, una cosa així, no? Però aquest tipus d'espai, no?, que dius, que pots escoltar música, pots prendre una copa, pots saps? Quins concerts vas fotografiar i vas escoltar allà el cel·lèste? No ho sé. Bé, no ho sé, des de la dàrima, per dir-me de manera clar, allà va néixer tot el que es va dir l'Ona Leitana, no? Que va ser un moment curiós i que s'ha mort, no? Que no ha quedat massa coses, no? Aquí va néixer, diguéssim, el Gato Pérez, amb el tema de Rumba, no? Mira sol, el Blightedrono, la Dharma, el Cisa, no? Vull dir, el gran concert del Cisa. L'Oquesta Plateria, tot aquest tipus de grups, no? I també van començar a portar tota la història de Madrid, no? Va començar tot el tema de Madrid, de Madalena, amb el Machapó, el que va tenir Garigari, de More, o sigui, tot aquest tipus d'històries. I també va haver-hi concerts de jazz interessants. Estem parlant amb el Francesc Fabreia, que acaba de rebre aquest premi especial per la seva trajectòria, els descens premis ARC, que són promuts per l'Associació Profesional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya. Francesc, ja per anar acabant, ja que tinc aquí, què és el que ha de tenir, una pregunta que segurament no hem fet mai, una bona fotografia. Per tu. Mira, d'entrada, o sigui... Una bona fotografia no cal que estigui fet amb una gran càmera, d'entrada, perquè de vegades ens equivoquem, no? De... Hòstia, què? No, no. És que tu pots fer, diguéssim, una fotografia amb una caixa de cartó i un forat, no? A veure, amb la fotografia el que ha de tenir és que et transmetin, no? És com tot, no? M'està dient alguna cosa, no? Perquè això és molt clar. Quan tu fas aquesta pregunta, dius... Hòstia, aquesta fotografia que... Hòstia, doncs... M'hi diu alguna cosa, o em toca la fibra, o el no sé què, no? Va dir que et digui alguna cosa, no? Home, tu que has fet milers i milers de fotografies, com saps que una fotografia és bona? És que és molt difícil, això. Molt difícil, eh? O sigui, tu te'n vas amb un concurs d'aquests que es fan de quan a quan, per exemple, que hi ha a Sant Lluís, que ens s'ha muntat l'agropació, i de vegades dius que això depèn, o sigui, això depèn de la persona, no? I després entrem en aquests conceptes que jo sóc molt anarquic, no? No, perquè la fotografia és que veus que té gra, i és que no està ben encuadrada. I gra, tot això, a mi, me l'has d'enfinflar, directament, no? Què busques de dents que el fas en la foto? No, és que em pot valdre a mi que estigui ben encuadrada, o no, és que depèn. I jo pensava que els formalistes, a mi, no m'agraden. Entens? Vull dir, hi ha tota una corrent, diguéssim, de gent ara americana, que ara està revaloritzada, i pobra de més denunciats que a l'hòstia fa 40 anys, no? I com era aquesta corrent? Quina és que era aquesta? Doncs, precisament, ara veus un tipus de fotografies, que dius, ostres, els reflexes dels vidres, que trenquen, diguéssim, l'horitzó, que dius, ostres, i està torçada, que millor, doncs, sí, veus, tota una sèrie d'icones, que amb les escoles, estic segur, encara, perquè jo a les escoles jo fa molts anys que no vaig ària, però estic segur que això deu haver-hi els seus altres actors, directament, no? Bé, doncs, si volem fer fotografies modernes, no? Em reflexes, com dius tu, fotre fes una mica així com... Has d'esparimentar. La fotografia té la gran virtut, i a més a més, en dos digitals, en diràs, tu, no s'acaba mai al carrer. O sigui, que pots escolta, s'ha d'experimentar i s'ha de transfeleir, això no és més important. Quina és una dels millors llocs d'aquí Senjus? Ja no sé si per fotografiar, però que més t'agrada. Aviam, és que nosaltres tenim... tenim una gran sort que tenim aquí dalt, un espai que es diu Collserola, que està entre fronterís i tal, no? I que no te l'acabes mai. No te l'acabes mai, no? Però bé, si no volem anar tan lluny, doncs, si tirem una miqueta cap a la deixalleria allà, doncs a mi hi ha un busquet que sempre que em treu, no? Molt bé. Doncs, Francesc, que hem dit moltes gràcies per venir, i enhorabona pel premi. Moltes gràcies, vinc de salut. Programa especial de la Pella del Morro. Bé, una miqueta, és veritat, eh? Estan fent especial, recordant alguns moments d'aquests últims mesos, al programa, i a continuació, mira, un fitxatge. Un fitxatge que hem fet. El meu fill de Salvador ve directament de Canal Reus, o Reus de la Visió. Ara no sé ben bé com es diu la tele local de la única població. De Reus, però, vaja, fa una secció curiosa d'escoltar. I ella, aquesta vegada, la recuperem en una de les seves primeres intervencions, on estava indignada, perquè veia que hi havia poques noies i nenes, concretament a Catalunya, que es diguessin Núria, i que ell és un nom que no es posa. Va fer campanya, perquè es diguin Núria i tot plegat. En fi, Núria Salvador. Digue-li com vulguis amb Núria Salvador. Bé, efectivament, ja veieu que ja estem de retallades, no tenim a l'apanyar del morro un altre veu, que pugui posar els títols de la secció, i ho vaig a fer jo mateix. Núria Salvador, bona tarda. Molt bona tarda, Javi. Molt bé, molt bé. Bé, la Núria cada setmana ens porta una mica el que va trobar per internet, com a tovam per les xarxes, les notícies, les comentes, algunes són curioses, d'altres no tant. Avui, Núria ens porta un estudi que diu que, de hagut a la crisi, la natalitat a Espanya ha disminuït considerablement. Sí, és així. Vull dir, no hi ha diners, no hi ha nens. Què ha passat, aquella diners, no? No he dit que no hi hagi sexe, he dit que no hi ha nens. Ah, però és que... Hi ha més precaucions. Ja, ja, ja. Vull dir que la gent es gasten més diners amb preservatius i altres metges anticonsetius que no pas amb els nens pròpiament dit. Sí, perquè tenim un nen és molt car. I la gent no s'ho pot permetre, i, per tant, el nivell de natalitat a Espanya, com tu deies, ha disminuït, però els jugadors del futbol club Barcelona han assabentat-se de la notícia, van voler ser solidaris, i contribuir en que la natalitat a Espanya augmentés. I de generosos i esplèndids. Normalment els jugadors del Barça sempre els hi va bé, la cosa. Vull que no té res a veure una amb l'altra, no? Suposo que si tens crisi, no tens nens. Si no tens crisi, tens nens. I aquest any al Camp Nou hi haurà una guarderia. Ah, sí? Sí, sí, sí. Tu t'has dedicat a les teves estones lliures a buscar quin són els jugadors del Barça que seran pares en guany. Ah, sí, no va cal que buscar-ho gaire. Sí, el mateix, al sud, la pàgina 32. I qui serà pare? El Messi, ja ho sabem, per exemple. Sí, aquest serà pare, David Villa, Pedro, Cesc Fàbregas, Gerard Piqué, i Víctor Valdez i Leo Messi, ja han tingut els seus fills. Ai, que mon, ordre. Sí, els felicitem des d'aquí. Molt bé. Sí, sí, estic molt contenta. El que passa és que... Sí, bé, no sé si estaran tan contents ells a l'hora de descansar, però jo hi ha hagut una cosa que m'ha decepcionat una mica, i que voldria posar-hi remei. A mi m'ho proposo perquè el Víctor Valdez i Leo Messi ja tenen el seu nen, ja li han posat nom, però no són noms gaire catalans. No és que no siguin macos, no són catalans. El Valdez? Sí. Com es diu, el seu fill? Caï. Caï. D'on ve, aquest nom? No ho sé, no ho sé. Un es diu Caï, el de Messi es diu Thiago, i a proposo que la resta de jugadors busquin noms catalans. Home, Piqué i Shakira potser li posen... Miquel. No ho tenen clar. No ho saben. No, no ho saben. Això es diu, no ha transcendit, que és una expressió paradística que m'agrada molt. De fet, de moment no saben ni el sexe. Ah, sí, sí, sí. És molt difícil. Aleshores, jo he portat unes propostes de noms de nens i de nenes més catalans. Concretament, els tres noms masculins i femenins més posats a Catalunya, segons els últims estudis. Ah, que també m'agrada molt aquesta expressió, segons els últims estudis. Has buscat els noms que es posen més als fills catalans? No ho he sabigut, si no ho he dit. I en la primera posició, quin és el nom més posat? En la primera posició, va, masculina o femenina, deixa-ho triar. Masculina. Masculina Marc. Marc és el nom que es posa més als fills. Aquesta última estudia ens diu que sí. Marc és el que més. De fet, Nil, Paul... últimament també es posen molt aquests noms. Sí, noms curs i catalans. Sobretot que siguin catalans, Jordi. Això és més igual. No, no, però és veritat. Rai, riu, ronc, ruf. Doncs bé, seguim. En primer lloc, Marc, en segon lloc, Àlex i en tercer lloc, Éric. Ah, molt bé. I en el lloc de... Perdona, Jordi, quin lloc està? Jordi està en quarantena posició. Ah, una mica baix, eh. Bastant baix. Les tradicions es perden. Doncs no l'he buscat. Ah, val, val, val. No m'intrigava. T'interessa molt saber en quina posició està Leopold. No, no és per tocar els nassos. Ah, entenc, entenc. Doncs hi ha una cosa que a mi sí que em toca els nassos. Ah, sí? Sí, el ranking de noms femenins. A veure, em semblen molt bé els tres primers noms. Martina, Laya i Júlia. Martina és el nom femení més posat als fills catalanes? En aquests moments, sí. Ah, no ho hauria dit mai. Per exemple, Lluna. Lluna també es passa molt, o Julià. Julià, sí. Sí, Julià ja he dit que em tercera posició. Sí, però com et deia una cosa que em toca molt els nassos. I que estic molt decebuda. No, no, no, estic fatal. El nom que més m'agrada, que casualment és el meu. Que és Núria. Que és Núria. Està baix. Està molt baix. Està en cinquanta setena posició. Drama. De fet, et fa ràbia perquè Jordi, per exemple, està en quarantena posició. Es posa més que Núria. Jo no comparo Jordi. No comparo amb Jordi. No comparo amb Isaac. No comparo amb els altres noms. Simplement dic que un nom com Núria en cinquanta setena posició. Però això és una vergonya. Què fan els pares d'avui en dia? No ho sé. No em miri, jo no soc pare. Em preocupa molt perquè és un nom maco, com deia català. Un nom típic de tota la vida. Perdona, què estàs fent? Estàs venent... Para, para, para. Estàs venent el teu nom de Núria, perquè els pares posin aquest nom a les seves filles. A veure, no és exactament això. Simplement vull dir que, escolta'm, Núria. Com és el nom de Núria? Mira, no tots els noms tenen una vall, però Núria sí té la vall de Núria. Situada al terme municipal de Graups, que és ripullès. És preciós. Sí, però a la comarca... Tu ja s'estan, no, Jordi? Sí, a dalt de tot, amb el bonic Núria. I qui no hi ha estat. A més, les dones que vulguin tenir fills poden posar el cap sota l'olla i porta sort. Veig encantada amb el teu nom i amb la vall de Núria. És que és preciós. A més, si et dius Núria i et fas del club de Núries i Gils, tens un munt de les contes a la vall de Núria. T'ho prometo, però amb moltíssims descontes. No, no, veig que tots són avantatges. Sí, sí, tens descontes del 10% amb botiga, material, forfets, activitats, 50% de descontes amb els telecabines, amb el Cremallera Montserrat, tens el Cremallera gratuït els 365 dies de l'any i pots anar a un diumenge. Home, doncs no... És que per què no ho fan? Per què no posen? S'ha d'anar en compte. Avui, amb la crisi tot plegat, si poses Núria a la teva filla, aquests avantatges quan vagis a Núria, no? Exacte. Jo penso que s'hauria de fer fins i tot, mira que et dic, un anunci... Què dius, ara? Sí, de que les nenes que estiguin a punt de néixer s'hagin de dir Núria. Escolta, i si fessis un anunci, com seria, com sonaria? L'he fet de fet. Ah, l'has fet? L'he fet, perquè he estat buscant i no n'hi havia cap i una altra vergonya, també. Com que hi ha un anunci, perquè la gent posi als seus fills, Núria. Total, ja ho he innovat jo, ja he fet l'anunci i em sembla que convenceré a tots els ullens que estiguin a punt de ser pares. Tenir un fill és clar? Doncs posa-li Núria i la nena et sortirà amb una pila de descontes. Sí, sí, com ho has sentit. Podrà formar per gratuïtament del Club de Núries. Atenció, perquè tindrà descontes d'entre el 10 i el 50% a la Vall de Núria. I això no és tot. Tindrà el Cremallera gratuït de tots els dies de l'any. Perdona, com et dius? Núria. Oh, Núria, quin nom més bonic. Ah, i no hauràs de preocupar-te per organitzar la festa de celebració del seu sant, perquè a la Vall de Núria te l'organitzaran per tot lo al. Recorda que és el 8 de setembre i aquest any, que ho aneu menjar, porta-hi a tota la família i els amics. Posa-li a la teva filla Núria sense disfrutar d'un sense fill de descontes. Núria, més que un nom, més que un avall. Aquest és l'anunci que has fet tu, no? Sí. Per tot lo al, eh, que m'ho m'agrada molt. Sí. Bé, després d'escoltar l'anunci, potser em m'ho repenso i a la meva filla li poso... Núria. Exacte, Jordi, és que s'ha de fer, s'ha de fer. A més a més, bé, hi ha molts joves que estan molt preocupats, perquè amb el de la crisi encara no són pares. I s'esperaven a la seva edat i ja ser-ho. És veritat, això passa molt. La crisi dels 30, no? La crisi dels 30... que la pateix, Jordi? No. Mira, m'ho havia semblat, però encara que tu no la pateixis, molta gent sí que la pateix, sobretot les dones, que no tenen aquell rellotge biològic que els està atacant. Però jo vinc a ficar una dosi de calmana a tota aquesta gent que té pressa per ser pares. Ah, sí? Sí. I què faràs? Escolta, desmentirà un mita. Un mita, per ser jove, per ser pare. Ah, què vols dir? Que pots tenir 70 anys i ser mare? I més i tot. Més? I més i tot, Jordi, més i tot. Per què ho dius, això? Doncs perquè, segons he sentit a dir, hi ha un senyor, a veure, que no m'equivoqui a l'anomenar-lo, eh? Ramajit Ragab, el mes passat d'octubre. És de Villella, aquest noi? No, és de l'Índia. Ah, va, va, va. Que pel nom dic que no sigui d'acabar, ho saps? No, no, no. Jo insisteixo en què la gent es posin els catalans, que són més fàcils de pronunciar, però no em fan cas. No, clar, després passen coses a l'Índia... Però encara posaran núria a tothom. És molt més senzill. Sí, molt. No parar, no parar. Doncs el que deia, que en Ramajit Ragab va tenir el passat més d'octubre, el seu segon fill, a l'edat de 96 anys. Sí senyor, això és un home, el de més en tonteries. Quants anys? 90, quants? 96. Record Guinness. Sí. Però és que, a més a més, ha superat el seu pròpia record Guinness. Vol dir que el primer fill el va tenir... A veure, jo tinc unes quantes preguntes. La primera pregunta és... Una, una. Aquest home va fer-ho per la via tradicional o va posar el seu terme en un punt i després... Tradicional. Tradicional. Molt bé, un aplaudiment d'aquesta dama. A veure, una mica més, una mica més. Si vols... Si vols, et dic l'edat de la senyora. Sí. T'interessa, eh? No ho sé, que no ho sé ni si vull saber-ho, m'esgarrifaré. No, és un lliurín, al seu costat. Quant anys tenia? 52. Sí, sí, un lliurín. I tant, i tant, i tant. Estiu, te la presento o no? No... Què volguis, ferris el nom o no? Sí, el pronuncio jo sí. A veure... Xacuntala debi. Ah, sí? Ja fa gràcia, és veritat. En fi, doncs aquest home, que és una mica l'ídul de... no sé, Julio Iglesias... Suposo que en aquests moments tu i molts nois l'esteu envejant. O no, eh? O no et pensis? Perquè l'home, per tenir el fill, es va trencar la cadera i... Vols saber que ell explica com ha pogut en una edat... tan elevada com són 96 anys tenint el seu segon fill? I com ho fa? Com ho fa? No, no, no, com fa l'acte. Com s'ho fa per estar com està. Vale. Sí, sí, sí. Pots canviar la música, és que sí. Vol fer l'altra... No tocava aquesta. Exacte. Segons explica el protagonista de la notícia... en Ramajit, regab, la seva longevitat és el resultat d'uns hàbits... uns hàbits de vida sants. Uns hàbits? Ells sí que és hàbit. És clar, és que pensava que l'home, amb aquesta edat, ja és pare i hàbit directament i va sàbit. Sí, i va sàbit. I es leva a la cinc del matí cada dia. Treballa els seus cultius a l'aire lliure. I tant, i tant, com ho diguis. Va dormir abans de les 8 del vespre. Veu dos litres de llet fresc al dia, i se alimenta sobretot de verdures, d'urtalisses i del plat tradicional, que és el chapati. Bé, doncs aquesta és la notícia curiosa, amb la qual tanquem la secció d'avui, Núria. Exacte, el resum seria que no tinguem pressa, temps el temps, tots podem ser pares. Aquest home ho ha sigut els 96 anys, i sobretot, si teniu fills i és nena, no oblideu dir-li Núria. La pregunta és, si hi és filla, li posarà Núria aquest home de 96 anys a la seva filla? No, segurament li posarà un nom molt complicat, perquè una altra persona que llegeixi com jo es faci un lío i tothom pugui reure. Com es diu Núria en indi? Airon. No t'inventis coses. Això vindrà el CAC, el Consell Edificial de Catalunya, i es farà pampar amb el col·let. Núria, Salvador, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu. La pell de Balmorro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio de Gerd. Bé, ja anem acabant aquest programa segon i últim especial, perquè no oblideu, a partir del 2 de gener, la setmana que ve, dimegres, tornem a estar aquí amb tots vosaltres, amb la programació normal. I, a més, amb alguns canvis al programa, ja ja us ho explicaré d'aquí uns moments, però hi ha alguns canvis substancials a la pell de Balmorro del 2013. Ja ho descobriu d'aquí uns dies. En fi, com us comentava, aquest programa és molt important. Com us comentava, aquest programa especial, a continuació, recuperem una entrevista que li vam fer, ja per acabar el programa d'avui, una entrevista que ens vam fer a la formació musical de Tris, molt delicats, molt xulos, a l'estil Damien Rijs, per aquí el conegui, amb una guitarra, amb veu molt dolça. També va venir un viulí a tocar en directe de Tris, que ens va fer molta il·lusió que vinguessin la conversa, i l'entrevista va anar així. Sí, senyor, ells són de Tris, amb aquest tema de Xavi Mart, l'Aia Palleja. Bona tarda, gràcies per venir, benvinguts a Balmorro. Bona tarda, gràcies a vosaltres. Estou prenent el vostre primer disc, Seus Titled, no sé si ho pronuncio bé, això. Com hem pogut veure canteu en anglès, us definiu com un grup que fa cançons íntimes i de allò més dolces, en Vaselle Folk, com hem pogut comprovar. Quins són els vostres referents? Bé, per mi els meus referents... Bàsicament seria un canteutor que es diu Damian Rice, que suposo que us sonarà. Per mi és tot un referent ja des de fa varios anys. Autor de bandes sonores, no? Sí, sí, sí, de la pel·lícula Closer. I bé, a part... Derrerement estic escoltant molt un altre cantant que es diu Bon Ibert, que recientment va venir aquí a Barcelona, vaig anar al concert i realment em va impressionar moltíssim. Aquests són dos dels meus grans referents. Els meus serien també més o menys, eh? Damian Rice, Glenn Hansard, també. Home, guint, guint, guint, guint, guint, guint. Són molt amics, no? Em sembla? Sí o no? Sembla que sí. Sí, sí, de guants, no? Sí, de peris... Home, està bé que siguin amics perquè fan una música molt similar, i més que combati entre ells. De Blowers'Daughter, em sembla, no? Exacte. Sí, que m'imagino que no sé si alguna vegada heu versionat o heu provat o no. De Glenn Hansard, sí. I la pel·li once, if you want me, una dels temes de fet el concert toquem, fem una versió de... Sí, però de moment és amb l'única versió que ens hem atrevit. Sí, l'única. Jo, personalment, crec que això de les versions és complicat i s'ha de fer molt bé, sobretot amb temes així, tant sentits com aquests. I bé, de moment, preferim fer els nostres temes perquè ens sentim més còmodes, de moment, amb els nostres propis temes. Doncs va, parlant dels vostres temes, parlem de TRIS, us heu creat aquest 2012? Com va ser tot plegat? Començ de tu, Xavi. No pot faltar aquesta pregunta a una formació acabada d'estrenar, perquè fa pocs mesos que els heu constituït. A veure, com d'aquí on no es coneixeu... És tota una història, sí. Em faig 5 cèntims i a l'Audiència també. Jo fa un any i mig una cosa així vaig anar a viure a Londres, vaig estar visquent allà una temporada, i quan vaig arribar allà vaig anar sense cap guitarra i sense cap tipus de... Sempre havia tocat la guitarra a casa, havia tocat amb un grup, i així, quan vaig anar a cap allà, al cap de poc temps d'estar allà vaig trobar a faltar la guitarra. I passejant per allà a Londres, a una botiga de segona mà, vaig comprar aquesta guitarra, aquesta guitarra acústica, per 40 pauns, sembla la típica història, un xaval que comença de barri. Vas tocar el metro perquè, si no, no és complet. No vaig tocar el metro, però la veritat és que tota aquella etapa a Londres va ser força intensa, quan a diferents coses, noves experiències i emocions fortes. I no ho sé, em vaig sentir inspirat allà, i vaig començar a escriure alguna de les idees que més endavant s'han convertit en cançons, i han acabat sent les cançons que avui en dia estem tocando. I quan vaig tornar a cap aquí, vaig veure que aquell material podia ser interessant, li vaig donar una mica més de forma, i ja trobà gent amb qui tocar. Sembla que també teniu un altre tema preparat. Quin serà el que ens tocareu ara? Far away. Nosaltres tenim quatre cançons enregistrades, que hem enregistrat fa uns mesos, i volem provar de fer un tema que no està gravat. És un d'aquests temes que toquem els directes, però que la gent no l'ha escoltat, potser tant. D'aquest tracte, la lletra, per si algú se li escapa una mica. Doncs aquesta no parla d'amor. Això és una nova etat. El que té és amor. Una mica del medi ambient, de tot el que ens envolta, de tot el que ha estat el voltant nostre, que estava molt abans que no la desapareguéssim, i que, d'alguna manera, li hem anat perdent el respecte. I diu allò que és important tornar a recuperar el respecte amb coses tan senzilles com un riu, un arbre precisament. Hem col·lat la falca. És molt de trist, no? Una cançó molt autèntica, com vulgueu. La intentarem fer, a veure com surt. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Ho deixem aquí. Tornem ja amb tota la truca de la penya del Morro, com ja és habitual. I, a més, amb una nova incorporació, la Cristina, una noia que ens acompanyarà cada tarda i estarà amb nosaltres a la penya del Morro, fixatge del programa pel gener del 2013. I, a més a més, també hem fixat en un guionista ja reconegut per tothom de classe mundial, que és el Jaquo Alonso, que també farà una secció. En fi, la penya del Morro, tornem amb tot l'equip i amb tothom, a més de 20 col·laboradors, les tardes de ràdio d'Esvern, acompanyant-vos de 5 a 7 el 2 de gener, i ens hi tornem a posar. Fins dimecres, que vagi bé. Bona tarda, i aneu en compte la revetlla. Ah, per si, en un moment, nox, para, para, para, para el programa. En un moment. Ja sé que no estàvem acomiadant i que han fet tal, però aquest dilluns hi ha un especial de 5 a 7 de la tarda, que és la ràdio que han preparat els serveis informatius. El resum... El mega-resum de l'any. Aquest dilluns a la tarda. No se'l perdeu, amb el servei informatiu i l'actualitat del 2012 que ha donat de 5 a Sant Just d'Esvern. Tornem dimecres, ara sí, que vagi molt bé. El museu Akbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys, que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. El 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del museu Akbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 93-342-3536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! El museu Akbar de les Aigües. On viu l'aigua? On l'aigua viu? Tornem el passebre del museu Akbar de les Aigües.