#179 - La Penya del Morro del 3/1/2013

Per aconseguir augmentar el nombre de visitants l'Ajuntament vol que hi vagin famílies de tot Catalunya i no només de Barcelona. A més es posarà Marxon a Nova Nòria, que serà semblant a la que es va tancar ara fa dos anys. Les campanyes solidàries de recollida de joguines de cara a reis es multipliquen arreu de Catalunya. És el cas, per exemple, de Campbrils al Baix Camp, Radio Campbrils, Elisabet Pereira. A Campbrils diverses campanyes de recollida de joguines s'han portat a terme aquests dies al municipi. L'Associació dones amb una recollit joguines per la campanya de Nadal, unes joguines que es reparten entre aquelles famílies que ho necessitin per tal que cap nen o nena es quedi sense regals per reis. La recollida de joguines s'ha fet al centre civic les bases on aquests dies s'enpaqueten i s'organitzen els regals. Càrites a Campbrils també ha recollit joguines. Els partits polítics també s'han mogut per col·laborar amb aquest tipus d'initiatives, el nou moviment ciutadà i el PCC de Campbrils. A Campbrils han realitzat dues campanyes solidàries per tal d'ajudar les persones més necessitades recullint joguines noves. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Roger Castillo. Acaba de començar el partit entre el Kim Kee i el Barça de Bàsquet, que s'enfronten a Rússia, amb la segona jornada del top 16 de l'eurolliga. Els aixavi i pasqual busquen la segona victòria sense Juan Carlos Navarro, baixa per molestis al Tormell Dret. En futbol Barça i Espanyol faran aquesta tarda la segona sessió d'entraments del dia per preparar el derbi de diumenge al Camp Nou. El president Blanquiolao Joan Collet diu a la xarxa que ara, per ara, és més difícil treure un bon resultat del Camp del Barça que no pas del Santiago Bernabéu. Tot els partits són una història diferent i les estadístiques allà es moren abans de començar, però sí que és veritat que per al nivell que s'està veient en aquests moments, doncs crec que és més difícil puntuar diumenge que no pas al Bernabéu. Cesc Adriano Ison, que han rebut l'alta d'Amèrica després de l'entrament d'aquest matí, és a cuin que ha fet treballar amb el grup Ibaldes, entrat amb normalitat. El porter deixa la porta oberta a una possible sortida del Barça abans d'acabar la seva carrera. El porter ha parlat després de l'entrament matinal i ha reconegut que sempre s'ha dubtat d'ell. A l'Espanyol, després de l'entrament d'avui, el davanter Sergio Artí ha assegurat que volen puntuar el Camp Nou per sortir el descens i que la clau passa perquè els bares no estiguin còmodes sobre el camp. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amics. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Zomenak. Hola, gràcies per aquests aplaudiments espontànits i tan sincers del públic que ens acompanya avui de l'Atmella de Mar. Gràcies! Avui el programa començarem, com sempre, parlant de l'equalitat Sant Justenca amb la Carme Verdoia. A més a més, també tindrem avui una secció especial, perquè ja sabeu que aquests dies de vacances i tot plegat, hi ha molts col·laboradors que, rògicament, fan la seva, se'n van al Pirineu, se'n van fora, i és el cas de la Júlia de Menya, i per això hem preparat unes seccions especials, avui parlant de les millors cançons de la història i també de les pitjors, que, segons uns 170 experts de la revista Rolling Stones, han triat. A més a més, també, com cada dijous, l'educació canina amb l'Albert Capapell. Avui parlarem de races, completament, del Bulldog Francesc! Carme Verdoi, bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! A la segona hora, a més a més, també, avui entrevistarem a la Roser Estivill, que vindrà al programa, és una logopeda, i que, en aquests dies, la gent diu, ai, el català, el català, estan perill, ho veurem d'aquí una estona. A més a més, també tindrem, com hem comentat, les pitjors cançons de la història i amb la col·laboració especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda! Hola, bona tarda! Bona tarda, què tal? Molt bé! Bé, doncs tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda, benvinguts al programa! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Comencem parlant de l'actualitat s'enjustenca. Carme, tu diràs com es presenten les notícies del municipi avui? Bé, començo jo, sola, com és? S'ha canviat l'estil. Vols que fem la unió de botigues i comerciants que planten, encara, la crisi amb iniciatives per promoure el comerç local, com, per exemple, un mercat al carrer, una cursa popular i una de faderada de cara a la primavera, quantes coses, no, Carme? Sí, sí. Sembro postes per la primera meitat de l'any, tot diria això, encara no hi ha dades previstes, o sigui, no hi ha un calendari concretat, però sí que la idea, o almenys, amb què està treballant l'Aubic, és que es pugui fer tot plegat a la primavera. Una seria, com deies, un mercat en què els comerços sortís en el carrer, i després hi ha aquesta doble proposta, que seria una cursa popular i una cursa faderada, dirigida ja a professionals. Per tant, els atals s'aniran desallant aquest any, però tot plegat d'alguna manera per intentar animar consumidors, també comerciants, perquè, de fet, aquest any, per exemple, 2012, l'Aubic, que és la unió de botigues i comerciants, i algunes dels comerços i botigues i estan adherits, alguns no, ha perdut cinc associats i, bé, en tot cas, sembla que la crisi, evidentment, no ens passa a facturar a tot arreu, i, per tant, ara són 34 comerços, els de l'Aubic, quan n'hi havia hagut cent, fins i tot. Per tant, doncs, la situació que és la que és, per tant, l'Aubic intenta fer aquestes propostes. No hi ha hagut tant de moviment a l'Unió de Botigues i Comerciants, des de fa anys, Carme, home. Potser quan n'hi ha una centena. Perdona, un mercat del carrer, una cursa popular, una altra faderada, però això és un no parar. Moltes coses. Moltes coses. Sí, sí, sí, tot això per activar el comerç local. Sí, sí, sí, exacte, i per fer, doncs, que la gent sàpiga que a prop de cases pot comprar. I córrer. Córrer, córrer, també. També córrer. Sí, sí, sí. I tu t'hi apuntaràs. Què? T'hi apuntaràs. Jo sí, a la faderada, no? Ah, a la faderada, no? Ah. Un altre clàssic que no pot faltar, de tant en tant, sempre hi ha aquesta notícia, i és que l'agrupació sardanista de... Carme, no riguis, no? És veritat, sempre que quan comencem l'any, i aquesta... Perquè fan un corset, perdona. És que mai falla, sempre la fa. Fa 27 anys que ho fan, amb la ràdio. Tenim més anys, té 30, ja. No. Sí, sí, l'any que ve farà 30. L'any que ve farà 30. El 2014. Per això, la temporada que ve farà 30. Atenció, perquè l'agrupació sardanista de Sant Just fa una crida a la ciutadania, i el punti a ballar sardanes. La setmana que ve comença el 27-corset d'ensenyament de la tradicional Dança Catalana al municipi. Com diu la dita, una dança de les més belles que es fan i es desfan. Actualment, l'entitat compta amb un centenar de socis i reclama més suport mediàtic. Atenció, estan dient que, des de ràdio d'Esvern, no tenen prou suport. No, amb ràdio d'Esvern hi ha un programa, no? Això t'anava a dir, i no creiem polèmica. En general, en general. Què volen, surten TV3? Mira, de fet, hi ha un tall que, si vols, el podríem sentir, que t'agradarà, em sembla. Si vols, mentre estan dient això que s'organitza, aquest 27-corset d'ensenyament de sardanes, que es farà cada 17 de la tarda durant dos mesos, són sessions cartuïtes, i el primer dia serà el 12 de gener. Per tant, la setmana que ve, és un corset que s'adreça a gent que no ha ballat mai, també els quients s'ha d'anar una mica, i des de la grupa 6 de l'any que s'han just, consideren que la sardana no es coneix prou. I bé, també el que deia el president de l'entitat, 3 acords, és que creu que falta gent i consideren que no reben prou suport dels mitjans de comunicació. Avui he vingut la 3 acords, no? Per telèfon. Ah, per telèfon, per telèfon. I què ha parlat de les modes? Sí, una mica. Ara sí podem escoltar bé? No, si només tinguem castellers, doncs també hi ha gegants, no es veuen, per mitjans de comunicació, trobades i gegants. Sembla que només es vegin aquí a Catalunya, es pagin castellers. I a vegades és, depèn també la promoció que se li vulgui donar alguna cosa o no. Està ben bé. Ah! ¿Has sentit la promoció que se li volia donar alguna cosa o no? Esteu d'acord, estimats o gens? Jo crec que té raó, eh? I una mica de raó, que els castellers, clar, com que són patrimoni declarats per l'UNIC... És la televisió, si a més no li fan en setmana dels gegants, però deia que ni sardanes i tampoc es veuen fins i tot correfocs o coses així, que és una cosa que està més apartada en el que sé que sigui la gran festa. Què vol fer? Com un concurs de colla sardarista, per exemple, a Tarragona o alguna cosa per l'estil? No ho sabem. No ho sé. També dic que troba a faltar més presència de la sardana, a les escoles de música de Sant Just. I les escoles de música que tenim aquí al poble no veig cap nen que et prengui a tocar la viola, que et prengui a tocar la tenora, el tibla... Només no. I això és una cosa que em sap greu, que sempre he trobat a faltar aquest poble, que tenim bastantes escoles de música, i en cap escola és vist que surti cap nen que toqui la tenora, el tibla... Carme, jo moltes vegades també m'he fet aquesta pregunta, perquè a Sant Just no hi ha nens que toquin el flaviol. Què passa amb la tenora, aquell instrument desconegut? No riu. I ara he catarragut, també. No riu? Només és un comparteixo, l'opinió de la Teresa Coig de la colla... Colla, no, perdó, oh, aquí he dit, perdó, perdó, perdó. De la agrupació... Perdó, perdó, m'he equivocat, perquè posem les dues colles, recordo a un Calvern, que les vaig presentar, com la colla s'ha d'anir... No, colla, no, se'n van tirant sobre, la agrupació! D'acord, d'acord, d'acord, d'acord. En fi, alguna cosa més sobre les sardanes? Recordo que els corsets són gratuïtes, es poden fer els intercebuts jo amb en Agall, i seran 8 dissabtes, de la partida dels corsets a la tarda. Tu saps, ballar sardanes? Jo sé, ballar sardanes, efectivament. Aquí m'ha preguntat en directe, a la entrevista m'ha preguntat. Veig que ha vingut molt agressiva, no? No, però m'ha preguntat així molt amablement. Si aquest programa fos d'inmitacions, ja haguéssim quedat bastant agressiva. Tens? No és un programa d'inmitacions. No era agressiva, eh? No era agressiva. La Pella vol borró, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio, que es veu. Veia que veiem una notícia molt positiva, perquè... No, Carme, no acabem parlant de la Tur, que s'ha reduït en 4... Un equivocat. Ah, què ha passat? Què ha passat, què ha passat? Para, para, para, para... Què ha passat, Carme? Havia retingut la dada, perquè l'he consultat aquests migdia, i com que a nivell català 8 s'han conegut les dades de Tur, el mes de desembre... No t'enrollis, ara, Carme. I han baixat, doncs ho he apuntat malament, i no havia baixat, sinó que ha pujat en 4 persones el desembre. Ah, ha pujat. Carme, explica'ns una mica més com ha anat la història. Doncs són les dades de Tur que es coneixen cada principis de mes, les dades de Tur per municipis, en el cas de Sant Just. Ara hi ha 808 persones apuntades a les llistes d'esocupació, per tant, és aquest augment de 4 persones, diferent del que passa de nivell general, perquè Catalunya, doncs, ha disminuït una mica, el mes de desembre ha estat el millor pràcticament de tot l'any. En el cas de Vesli Bracat, per exemple, sí que ha baixat, ha baixat unes 600 persones, per tant, sí que segueix aquesta tònica general. Recordem que el municipi el novembre s'havia estancat en el mateix nombre de persones aturades que el més anterior, i si mirem les dades de fa un any, són 11 persones més que ara fa un any, les que hi ha apuntades a les llistes d'esocupació que és Sant Just. Bé, doncs, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesverb.com i, a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició Vespre. Carme, que vagi molt bé i que tinguis una bona tarda. Igualment. Per ser aquest dissabte a la tarda, fem un programa especial de reis. Ja ho saps, de 5 a 7. La penya del reis. Surts a la notícia. Ah, sí? Has dit la penya del reis? No, no ho sé, vull menjar ara, però un any vam fer-ho. Vas fer una promoció de la penya del reis. Doncs potser la recuperem o farem una altra nova. Adéu, Carme, gràcies. Adéu a tarda. 5 a 17 a la tarda, continuem en directe. Cristina, com estàs? Molt bé, Jordi. Molt bé. Per cert, ja sabeu que aquest programa es va de sobretot amb els col·laboradors que venen cada dia i que, entre tots, una vintena, fem el programa de la penya del morro. I aquests dies, com que, clar, hi ha vacances, la gent se'n va fora. Cristina, tu has marxat algun lloc aquests dies? No, m'he quedat aquí. T'has quedat aquí jo, molt bé. Com nosaltres, i alguns col·laboradors que no poden venir, per exemple, la Julià Mellam, diu que estic muntant, fent-hi picar a la sardanya. Quina sort. Bé, escolta, vés a fer-hi picar a la sardanya. L'Arnau Consul també em sembla que està al Pallars a la segona hora. Per tant, jo li vaig demanar a la Cristina, que és el nou fitxatge, la nova incorporació de la penya del morro, si no pleguem per ella. Cristina, et vaig demanar que busquessis una alternativa. I, com que aquests dies estem així, com molt cosa, molt festius, amb música i amb tot plegat, has preparat la selecció de les 5 millors cançons de la història, segons 170 experts, i també la revista Rolling Stones les va publicar, se'n va fer res, i tot plegat. La repassem tot seguit a la penya del morro. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio 2B. És com una ràdio vintais, m'agrada l'ambient que hi ha en aquest moment de la penya del morro. En fi, aquesta selecció es va fer a partir d'un jurat format per cantants, músics, productors, crítics i altres personalitats de la indústria. Entre aquests personatges podem trobar la cantant Michelle Yot, Berry Gordy, o el fundador de Motown. La filla del Elvis Presley i el cantant i compositor Lenny Kravitz, la crem de la crem de la Sena Musical Mundial. En totes les zones les que van votar per 50 millors temes segons el seu pare. Entre tots van arribar a citar més de 2.000 cançons de tots els gènere. Trobo que són poques, encara, eh? Sí, perquè em podrien haver citat fins a 8.000. Fins a 8.000 cançons? O més, encara, sí. Que són les cançons que s'han fet allà de la humanitat, no? Sí. Bueno, n'hi ha moltes més cançons, però pel col·lan 50 per cadascun d'ells podrien haver estat fins a 8.000. Què ets de matemàtica, això? No, però ho vaig mirar. Perquè a qualsevol vaig ser tecnològic. Entre tots van arribar a citar més de 2.000 cançons a tots els gènere. Tot i que The Rolling només va publicar els 500 més votats. Evidentment, fer-los tots necessitaríem, no sé, acabar el febrer. I no pot ser, Anna. I Cristina, perdona, aquí. Perdó, perdó, perdó. Comencem amb el número 5. Fem un top 5. En la cinquena posició trobem Areta Franklin amb respect. Un clàssic. Oi, tant. Pel nom no em sonava, però ara el sentit és que... Perdona, home, com no pots tornar Areta Franklin amb respect. Que caminven a la imatge sempre de Blues Brothers, amb aquella famosa pel·lícula, Blues Brothers, logicament, i que sortia ella cantant i tot plegat. Molt jove, no? Sí, sí, clar, perquè era dels anys final dels 70. Què podem dir de respect i Areta Franklin? És molt probable que hagi estat eficat en aquesta llista per la seva calidesa de la veu. És coneguda com la reina del sol. I en el seu entorn íntim, com a ri, així la anomenaven les seves germanes. Com? Com la anomenaven? Ri. Areta, ri, no ho sé. No ho entenc molt. Seguidors asseguren que a través de la seva veu hi ha el seu patiment. Oh, hey! Just a little bit, I'll get tired. Just a little bit, keep on trying. Just a little bit, you're running out of food. Just a little bit, 99. Just a little bit, reach out to me. Reach out to me. While you're still walking. Just a little bit, just a little bit. En guarda porició trobem també un altre tema mític What's going on de Marvin Gaye. Música per lligar. M'agrada el rotllet que està agafant. Aquesta secció. Perdona, però jo m'imagino aquí una estampa molt romàntica, no? Amb espelmes, no? Sí, sopar, dos, marís. Orada, orada al forn. Orada al forn, orada al forn, sí. Orada al forn, orada al forn, sí. Orada al forn, orada al forn, sí. Orada al forn, orada al forn, sí. Orada al forn, sí. Bé, de fet, Marvin Gaye amb aquest What's going on és un cantant de gòspel. Oi, tant. Et saps que estiguin aquests dos cantants en primera posició? Bueno, sí, potser una mica sí, però és que és molt bona, realment. Però molt antigues, també. Si els clàssics no moren mai. Aquest home fa 40 anys que va morir. Bé, l'home sí, però els clàssics no. Bueno, evidentment, els clàssics perduren de per vida. És tant que moltes persones encara recorden aquestes cançons. Que va ser publicada un any abans del seu amor. I explica la visió d'un soldat de la guerra del Vietnam, com podia ser la del seu germà, Cabastari. A veure si en tenim la lletra. Bé, justament en un moment que no parlàvem, eh? Escolta, molt bé. Així que quan tot va rodat, aquest el 2013 serà un molt bon any, eh? Qui anava a dir que aquesta cançó així romàntica estava dedicat a un soldat de la guerra del Vietnam? Així és. Estem repassant les 5 millors cançons, segons 170 experts músics productors, i que a més a més també se'n va fer resó. La revista Rolling Stones, en aquesta quarta posició, The Going On de Marvin Gaye. I ara passem a la tercera posició, aquest top 5. Home, tot un... tot un clàssic. Oh, mira, mira, mira, mira. Qui no la conegui ja amb aquests primeres notes, és que no té cultura musical, perdoneu. No, no. Oh, oh. Efectivament. Que tot home ho fa, això. Quan arriba aquest moment, la gent es posa, i els caràcters és pitjor, per això no la cantarem. El mític John Lennon amb l'Imagin, líder dels mítics Beatles. Doncs deixeu-me que us expliqui d'aquest tema, que està considerat una de les millors composicions de tots els temps. El tema ja sabeu que ha parlat de la pau, no? I de n'és així que és la millor, que l'Imagin va ser la cançó que es va utilitzar al gener de 2003, a les partals tripulants del transportador espaial Colúmbia. El que m'estranya, Cristina, és que no es tingui en primera posició, l'Imagin. És la tercera posició. I hope someday you'll join us. And the world would be a war. Imagine all the sessions. Abans que la gent es pensi que està escoltant M80 ràdio, continuem repassant aquestes cançons les més exitoses de la història. En segona posició, trobem un altre clàssic, que, si els Beatles són un grup mític de la història, amb un de la música Rollings. En segona posició, I can't get no satisfaction, I can't get no satisfaction. I can't get no satisfaction, I try, I try, I try, I try, I can't get no satisfaction. Cara B! Gran programa de la ràdio, Cara B, amb Albert Rullàs. I can't get no satisfaction, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, I try, Cristina, què di sobre la satisfacció en Rolling Stones? Doncs mira, cal destacar que durant una gira que fa el grup, en una nit d'utel, el guitarrista va despertar mitjany i va tocar la bassa de aquesta cançó. Sí, sí, sí. Doncs es va despertar, va tocar la casseta. Perdona, perdona, perdona. A mitjanit, que és Richard, es va xacar a mitjanit, ell. Sí. I com si fos un sonar amb vol, va començar... No, no, si no amb vol, no. Es va despertar. A l'esperta de cop, eh? Sí, li va venir l'inspiració, es va dormir, es va despertar. Sí, sí. A les 12 de la nit. A les 12 de la nit. Sí, i va agafar un casset, va començar a gravar i va tocar la base d'aquesta cançó. Doncs d'aquesta segona porició, I can get no, de satisfaction, alguna cosa més a dir sobre aquest tema? Aquest no sap Jordi com la va descriure. La cançó? Sí. La base del cançó, quan la va gravar. A veure. Electrica? No. La va descriure amb una frase més llarga. Ah. Dos minuts de satisfacció i 40 de ronca. Potser d'aquí dia el nom de la cançó també. Sí, potser sí, potser sí, una frase que no passarà tampoc a la història de la música. Crec. Bé, atenció perquè ja ens apropem al número 1 d'aquesta llista on hi ha les 500 cançons més importants de la història, segons aquests experts i la revista Rolling Stones, en primera posició. Quina creieu que és? Bé, el més votat de tots és com no podria ser d'altra forma per a alguns, tot i que ja polèmica, perquè no per tots és un gran tema, ni tampoc hauria d'ocupar aquesta primera posició. Ja ho he reconegut, ja ho no. Potser els més grans que n'estiguin escoltant, efectivament Bob Dylan. Potser els més grans que n'estiguin escoltant. Laica Rolling Stones, és a dir, com un rodamón. Com a temazo, s'ha de reconèixer. Suposo que els que l'han votat creuen que hauria d'estar. Aquesta cançó es rumoreix que tracta de la desgràcia de vida d'una dona que creuen que pot arribar a fer referència al cineasta Andy Warhol. Per algun motiu concret, per què Andy Warhol? Sí, el motiu, bàsicament, perquè es diu que va tractar un actiu que va estar relacionada sentimentalment amb Dylan d'una manera molt respectiva. El va tractar com si no fos ningú, com un rodamón segon la cançó. Aquesta versió se la va tornar amb aquesta visió. Aquest és el final d'aquí uns moments i després de la publicitat tornem amb l'educació Canina, l'Albert Capapell, avui parlant amb un especial de Rasses de Gossos. Sobretot avui ens entrarem amb el Bulldog Francesc. Oh, quins nervis! Aquella del Morro, cada tarda a la 5.00 a Ràdio d'Esber. Perdona, perdona un moment, totalment d'acord amb l'Eli, que ens comenta que falta Freddy Mercury i falta Queen. Apareixien, el problema és que estaven més a sota de la llista, no estaven en els 5.000 més, però apareixen pareixien. Però estan com a mínim entre els 10.000 més, perquè si no ja es vergonya. Sí, hi ha un motiu per aquí, però no a tots. A mi em va sobtar molt que no apareixés Michael Jackson. També tens tota la raó, però com que és pop... Però tampoc en el 10.000 més, eh? El 10.000 no apareix ni Billie Jean, ni Michael Jackson, ni Michael Jackson. En fi, l'Eli veus també ens comenta a través del chat, diu almenys no és la l'Eluia de Rufus Ranway. Tens tota la raó, Eli. Tens la raó, Eli. Tens la raó, Eli. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Moltíssimes gràcies, com ens agrada que ens saludin el programa. Bé, fem una petita pausa per la publicitat. Aquesta n'ha sigut les 5 millors cançons. A la segona part, repassarem les 5 pitjors cançons segons el mateix comitè. Ho sorprendran, eh? Ja haurà Michael Jackson? No. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar... Però com és l'aigua de la Xeta? Coincidint amb la setmana de la ciència, el Museu òkber de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les dues de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasc d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre, fins al dia 25, hi haurà portes obertes al museu. Museu òkber de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella crida notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure algun d'aquests grups més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots que l'ha crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, quin... ho has fet mil cops. Vita, no pateixis, vots bé. Les imprudències el volen generar en víctimes mortals, però també se cueles per a tota la vida. Per què pots evitar un accident, però no el seu record? Recordeu, els accidents són per a tota la vida, el volen RISC0. Generalitat de Catalunya. Atenció! Votem! Votem! Votem! Votem! Votem! Votem! Bona tarda, continues directe la penya del Morro, i també desitgem un bon any a l'Albert Capapell en la primera secció d'educació canina del 2013. Albert, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bon bon any. Igualment. Bon any, Albert. Què tal? Com s'han portat els gossos i les gosses aquest Nadal? Molt bé, molt bé. S'han portat genial, Jordi. Sí, perquè home... Han tingut regales també, de meu. Ah, sí? Sí, home. Que han rebut. I t'han venida de joguina, i han rebut com un cuixinet per dormir més calentós i una miqueta nou. Sí. Han rebut una miqueta de tot, de la mel, com o no, xuts, eh? Sí. També els eren els carmels dels gossos? Ja, en carmels per gossos. Però no són els que consumim nosaltres com un suc. No, no, clar, no, perquè tenen molta sucra. A veure, ja saps que jo no tinc idea del tema dels gossos. Perfecte, mira, per això ja ens va bé, perquè si alguna persona també tenia aquesta pregunta, mira. I per això et pregunto coses. Per cert, Albert, que ens va de quedar pendent l'últim dia que veu venir amb la Rosé, que potser veu estar aquí a l'estudi, parlar de les diferents races de gossos. I, per tant, avui podem dir que obrim una carpeta, que és molt àmplia, on parlarem de, clar, perquè entra, com comenta, amb tots els creuaments que s'han anat fent de gossos i de diferents races i tot plegat. I avui, amb què ens centrem? Amb el Bulldog Francesc, l'Egyptuall. Exacte, avui m'agradaria, perquè començar per parlar de races, una miqueta hauríem de parlar de com es fan dividides i tal, però com es fan de rotllo, en veritat, passarem a parlar una miqueta d'aquest grup, que és d'aquí ens interessa, perquè són 10 grups en total en què s'han englobat les races, i hi ha un grup en concret que es diu gossos de companyia. Es diuen així, aquesta rassa? Sí, i tal qual, i el grup dins dels 10 grups, el grup nou, és el grup dels gossos de companyia. Ostres, que curiós, no? Per parlar de races, un dia em vas comentar que primer que li ha parlat una mica de la FSI, que és les sigles de la Federation, sinó l'Oigíic Internacional, que és una federació que es dedica a coordinar events a nivell internacional i garantir el reconeixement dels jutges i pedigris dins de cada país membre que valoren, analitzen i defineixen a la mica les diferents races que hi ha al món. Correcte, així sembla que sigui una parafada brutal, però al final no és gaire, tampoc. No em pensi si fan gaire. O sigui que hi ha un comitè d'experts que decideix si un goss és d'una rassa o no i tot això, no? Exacte, i després els dediquen a les persones de cada país membre que es dediquen a reconeixer els gossos en aquests països. És curiós, eh? Sí, sí, tot un món. Clar, és tot un món. Són jutges, es reuneixen i fan... Exacte, clar. Hi ha modificacions de les estandes, de vegades modifiquen algú de les colors, del tamanho, de les milions, segons vagi i varia la rassa, i són elles que ho han d'aprovar. Diguessim que passen la ITV com els cotxes. Clar, clar, molt, molt curiós. Alguna cosa més que hem de saber sobre aquesta qüestió. Per exemple, aquí, a Espanya, ja, perdona, la Real Sociedad Central de Fomento de Razas Canines en Espanya. Sí, eh? Sí, ja ho veig, ja. És molt empolòstic, plegat, no? La RSA, CFRC... Sí, sí, sí. Jo no estic mai a una oficina d'aquestes, però m'agradaria veure si acaba el cartell. Clar, o les tarjetes, no? Del jutge en cap. És una tarjeta d'un metre d'allà. En fi, clar, això és curiós. Entrem en matèria. Parlem del bulldog francès. Exacte, m'agradaria parlar perquè és un dels gossos... El gossos d'acompanyar són un grup de racers que són molt habituals, que veiem molt habitualment al carrer. De pitjons, de bulldogs, de gossos, inclús de petits com els joys... I dintre d'aquesta RSA, el bulldog és un dels que més habitualment veiem pel carrer. O, com a mínim, a mi em passa l'Espanya. I fa recentment dos mesos tinc un bulldog a casa, també. El francès? Sí, francès. Com veus, l'acompanyament musical, no per tant en detall, ens han posat a meli per acompanyar, per parlar d'un bulldog francès. Per cert, et presento la Cristina. Cristina Albert Cristina. Hola, Albert.Què tal? A la Cristina, a tu t'agrada els gossos. M'encanta. Sí, sí, m'encanta. L'hem portat per compensar una mica la meva ignorància amb el món gossil. Per tant, vosaltres ho entendréu... Però també tu compenses la ignorància amb l'interès, que també hem de dir que l'interès que hi poses és notable. Sí, hi poso molt l'interès perquè jo algun dia tindré gossos, no sé quan. I potser seran altra vida, però algun dia tindré gossos i m'estic ja preparant. Segur que coneixes amics que tenen gossos a casa i sempre li pots fotre alguna vacilada amb algú. És veritat, és veritat. Home, perdona, segons segueix aquesta secció des de fa un any, el Vulldog Francesc, que no es perdi la secció d'avui, perquè ja serà la repanoxa que diu la meva mare. Correcte. Albert, explica'ns, el Vulldog Francesc no cal ser tampoc conseqüències per descobrir que ve de França, no? Exacte. Procedeix de França, però originalment és del Regne Unit. Ojo. Ojo, que el Vulldog Francesc, això és típic. No ve de França, ve del Regne Unit. Exacte. Sí, sí, és com el Coque d'Espanya, i el que també hi hem tingut, i això suposa que també és anglès i ve d'Espanya. Per què ho fan, això? Per despistar? El de la Fegreixa Unicinològica Internacional, o què? Sí, perquè això és una miqueta, és com això amb el reconeixement de les races. El Vulldog Francesc va tornar, com a Vulldog Francesc, al Regne Unit, perquè va marxar durant la primera revolució industrial, va marxar d'Anglaterra amb molts treballadors, i un cop a França us van fer una modificació amb la funció que li van donar a França, que a França li van donar la funció de casserrades als voltants de les ciutats. Ah. Tenia un figing molt apropiat, perquè era com un Vulldog, diguéssim, el típic dels bosses nois, aquest Vulldog tan gran que conec en tots. Sí, agressiu, però és agressiu, el Vulldog? No, no, no, que va, que va. És que aquestes temes que es van encarregar precisament per buicotejar la raça a Anglaterra, durant molt de temps es van dedicar criadors, gent professional del món del Vulldog, es van dedicar a tenir llegendes negres sobre el Vulldog Francesc, perquè la gent no la cugís a casa. De fet, el Vulldog Francesc, per qui tingui interès, no sé si hem penjat ja, o estem a punt de penjar-ho. Estem a punt de penjar-ho. Tinc una mica, però ha d'estratar. Una ficha que l'Albert ha preparat superbé, la penjarem al Facebook, perquè la gent ho pugui veure a la penya del Morro, que és així petitonet, no? La majoria són de color blanc, com ho sembla a mi? No, són com a diverses modalitats. Precisament aquests són una de les coses que la FCI es dedica, o la RCC, aquí a Espanya es dedica. A anar mirant el palatge dels bosses, perquè és una de les coses que més el tanto van. Sí que reconeixen el color uniforme, per dir-ho d'alguna manera, tot negre o tot blanc, o tot d'un color, diguéssim, però no tots els colors, em sembla, que estan reconeguts. I després també estan els de Tigrats, que també són molt més clàssics. Bé, doncs és molt curiós tot plegat, perquè això té història, vull dir, que el Vulldog Francesc és de fa 200 anys, per dir-ho d'alguna forma. Correcte, el seu origen ja anem a fa 200 anys, i a dir que és com a boss de companyia, des dels seus origens, han intentat conservar, com a mínim, les característiques de boss de companyia. De fet, una de les coses que van procurar, perquè van barrajar-lo a França, van barrajar-lo amb algun terrier, perquè el boss tingués una miqueta més de caràcter i explosivitat, i amb alguna aquella rasa d'allà a França, per millorar, diguéssim, aquesta capacitat de casarrates que hi tenien. Però no va perdre o van procurar que no perdés aquesta capacitat de boss de companyia, perquè és un boss que li encanta el contacte, és molt divertit. I els Vulldogs d'avui en dia també tenen això en els seus gens, i els agrada casarrates o no? Doncs no, tu descartaria. No és una cosa que jo personalment hagi comprovat o així... Podeu fer la vacilada, com dius tu, si aneu amb una mica, o algú que tingui un Vulldog Francesc, portar-li una rata, a veure què passa. Per provar, per provar, per tenir una càmera i menjar-ho al YouTube, hi ha la monda, no? I si fem apostes, a veure què passa, no? Sí, sí, sí. Però vull dir, sí que és una cosa que... El que sí que he comprovat, per exemple, és que tenen una certa capacitat, i això sí que ho veig jo en primers, en diversos individus de Vulldog, que tenen certes... Els provoca exacte activitat al moviment ràpid. El moviment ràpid i proper, diguéssim, si ells ja estan a 3 metres, d'alguna cosa que és molt ràpid, es fixaran. Però potser no surten a córrer. Ara, si allò que és molt ràpid passa per un metre i mig cap a ell, diguéssim, amb un ràpid, un metre i mig, segurament l'activi. Sigui per el que sigui, sigui per jugar, sigui per anar a buscar... Diguem que té molts reflexes, no?, i que és esperilat. És una de les coses que van seleccionar, precisament, del Vulldog. Van mirar que millorar les reflexes que l'anglès no té. Precisament per això els francesos, quan tornaven a finals del segle XVIII, ahir, 19, perdona, amb la raça nova millorada de Vulldog, tornaven a Anglaterra, s'esperaven que diguéssim allà els anglesos. Ostres, mira quin gos més maco i més potent ens han fet els francesos, però no, s'ho van prendre fatal. De fet, hi ha una curiositat, també, relacionada amb el titànic? Sí, un detall i una miqueta tètric, que també, però... Què dius, ara? Sí, perquè buscant una miqueta anècdotes, que no trobava gaire així destacables de Vulldog, francesos i tal, vaig trobar que se suposa, es diu i es comenta, perquè ja no sé com ho hauran comprovat, que un Vulldog francès va ser la única víctima mascota que va llevar a l'enfonsament del titànic. Oh, què dius, ara? L'únic gos que va morir, perquè mira que a la pel·lícula tinc present que hi havia un dels que estava allà de la tripulació, que passejava els gossos de primera classe per la coberta del vaixell. Si eren de primera classe, potser van pujar a la barca, també. Sí, per això et diria que és que... Perquè també mira, una de les coses que tenia el Vulldog, l'anglès, l'originari, és que era molt típic de la classe treballadora. Ah, sí? Quan va haver la revolució industrial va haver una migració, perquè els treballadors es van començar a quedar a la turca i va haver la migració de treballadors i mascotes. Clar, per això va morir, perquè segurament anava a tercera classe el Vulldog. Exacte, per això t'ho deia, els altres gossos potser van pujar i tota la barca, no les cartis. Que fort, que curiós, no? Sí, tot plegat és tot una... mira, tot una història. Bé, avui repassant el Vulldog francès una raça de gos que... Bé, si busqueu també el Google, podrà veure fotografies de com és. Per tant, tu veus que és un bon gos, o aquí va dirigit, la gent que l'estigui pensant comprar-lo, o no sé, que ho ha de regalar. És magníficos de companyia, però sempre dic jo mateix, una miqueta conscient de la raça que tenim davant. Però és un magníficos de companyia, i inclús amb nens, amb gent que tingui alguna criatura petita, són molt conscients. Igual que a vegades semblen que siguin molt bèsties, perquè van a l'altre... Sí, però tenen justament... són com el doctor Jekyll i Mr. Hike, en persones són completament diferents. Home, perdona una cosa també, volia afegir, que molt guapo, molt guapo no és, tampoc. Tampoc va a buscar, no va a buscar gaire gent de bellesa. Sí, tot i que hi ha gent que el troba molt mono, que això jo tampoc no ho acabo de... Fimpàtic, bueno, arribar-te a dir... Ara, com em veuen amb aquesta, la gent que abans em deia que no agradaven el Vulldog francès, us ara em diuen que sí que semblen una miqueta simpàtics. Ah, el Vulldog, no tu, pensava... Diuen ja, Jordi. Diuen que sí, que és simpàtics, molt bé. No, bueno, si volia un pitjor. Cristina, tu dius alguna cosa. Albert, a mi m'agradaria saber si justament aquest gos també podria servir per una persona gran. És a dir, si no... Potser al veure una persona gran que li costa més, de dominar-lo al gos, potser el gos es pujaria una mica més, i intentaria ser més com el dominant. Bueno, ara, Jordi, tu dirà, però ara has dit això per a unes claus. Ah, unes claus? Sí, dos paraules claus, l'adrobinància. És un tema que ja en parlaré tranquil·lament un dia, però no ens hem de preocupar ni amb el Vulldog, ni amb un cap altre gos, en el sentit que ens domini o si hem de ser més forts, entre cometes, que el gos. Una persona gran pot tenir perfectament, jo què sé, per dir-te, un mastin, o un gran d'anès. El fet és com el tractem. Un Vulldog francès amb una persona gran pot estar perfectament, de més, és un dels gossos que es poden utilitzar en activitats assistides, perquè aporten un xic d'energia que gent gran a vegades els encanta. I són gossos molt divertits, són gossos que continuament volen sortir al carrer, que això la gent gran també és una cosa que els encanta. Home, però una persona gran ha de tenir un mínim de coneixement, no, per poder tenir un gos tan gran, perquè si no, el gos se l'emporta. Exacte, per això comentava el fet que hem de ser conscients de la raça que comprem, o de la raça que anem a adoptar i de l'individu que tenim. I abans de plantejar-me agafar un gran d'anès, potser miraria que la família d'aquella persona sigui una mica conscienta que aquesta persona podrà passejar aquest gos cada dia. De fet, aquest any et sembla bé poder anar fent això, no? Podem anar comentant les diferents rares i tot plegat, perquè estic veient també la fitxa que podeu trobar el Facebook de la penya del Morro, que hi ha aquest, el Gosset, et mira com uns ullets, no? Què, sí, què passa? Sí, està com fent una mica com de... No, però per què es trampa? Perquè és una foto d'un cadellet. Ah, és un cadell, va, va. És una miqueta jovenet del gos i la naturalesa ja va ser aquesta. Posa't les cares d'aquestes de peneta perquè els agafem. Oi que t'agafen ganes d'acariciar-lo? Sí, m'agafen ganes d'acariciar-lo, i hi ha hagut el com d'adoptar-lo. Perdona, sembla que hagi fet el càsting que mai oferia aquella campanya de publicitat, perquè el Gosta està mirant com un ull. Ja he buscat una foto xula. Sí, no, no, la veritat és que sí. I de fet, també m'han curiosit, perquè has posat molt bé, voldeu francès, francès amb la bandera de França i tot... I després veig que tens aquí com una etiqueta, ja hem resaltat amb Groc, que posa el grup nou FCI, i dos punts gossos d'acompanyia. Què vol dir grup nou FCI? És aquesta que m'estan parlant al principi, la Federació Finològica Internacional. Escolta, quantes races hi ha al món catalogades? Doncs mira, jo el del llibre aquí tinc jo, perquè anualment, potser no, però cada X-Temps sí que va ir renovant la meva biblioteca per tenir algun llibre de races, perquè cada any van sortir, ni fa l'actualitat en coseta. Cada any surten diferents races? Sí, correcte, accepten, diguéssim. No és que sortim d'espontàniament, sinó que aprovan diferents estàndards d'una race, o variacions d'alguna. I van ara mateix un totxo de llibre que és de més de 1.000 races. Més de 1.000 races?Correcte. Però potser fa dos anys només hi havia 30, m'ho invento, o no? Sí, segurament, les originàries, perquè avui d'aquestes 1.000, potser és que hi ha moltes coincideixen, perquè dintre d'allorssai, per exemple, hi ha les 3 varietats, el gran, el mig, el petit. Sí, sí, sí. Hi ha moltes races que van creant sus races, diguéssim. I així fins a l'infinit, fins que arribaran ja a ser més que els humans. Sí, sí, això. Pensa que si hem arribat, si no, de fet, ja és. Una de les coses més fàbuloses dels animals és que els gossos, és que és una mateixa espècie, amb la varietat de races més gran, biològicament parlant. Perquè després dels humans, que són molt de 7.000 milions a la Terra, l'espècie dels gossos és la segona, en població? Això ja sí que ja em tominaré, perquè com a curiositat estaria genial saber-ho. Els gossos i els estruços, no? Estan allà. Tinc la informació per a ell, però segurament, per la propera ja m'ho apunto per tenir la dada. No està previst, ja saps que totes les preguntes que tinc... Doncs mira, te les tiro i ja està. Sí, sí, perfecte. Per cert que també les que puc contestar el contesto i les que no me les guardo. I les que no, no. És una mica com funciona la comunicació a la vida, en general. Per cert que tenim alguns problemes per penjar la fotografia al Facebook. Ah. Si tens un archiu de dos megas i mig... Ah, ostres. Sí, és una mica... és gros, vull dir. És més gran. És més gran la foto, el tema de foto, que el propi Bulldog francès. O sigui que... Ja li baixarem la resolució i no et preocupis. Si podeu baixar-ho vosaltres feis, ja us heu donat un dia tranquil·lament. Ja ho farem, no et preocupis. En fi, Albert, no sé si tens alguna curiositat més sobre avui l'extens món del Bulldog francès, que portem més d'un quart d'hora parlant, que jo tampoc no sabia que donés tan petitet. Perquè, a més, quants anys duren els gossos, els Bulldog francèsos? Els Bulldogs, que perteneixen per tamanja, gossos bastant petits, no diríem anant-nos o vinis, però si petits, estaria tranquil·lament entre l'esperança de vida entre els 15 i els 18 anys. I ja en què arribaran a 20 i en què no arribaran a 15. Està per la mitjana, més o menys, no? Sí, és una mitjana alta. Els gossos petits solen tenir més esperança de vida, per tema de que no pateixen tant les articulacions, no pateixen tant els músculs. Molt bé, doncs fantàstic. Albert, moltíssimes gràcies. Una setmana més. Cristina, pots oferir alguna cosa? A mi m'agradaria saber si ens podria avançar de quins gossos parlarem la setmana vinent. La setmana vinent, com que hi ha la Rosé, no ho sabem, i d'aquí dues setmanes... Sí, però ara igual m'equivoquo, però jo ho segur. Va per la muntanya, per gossos de muntanya, em sembla. Ah, gossos de muntanya? Sí, per a aquestos que cuiden ramat i aquestes coses. Ah, no el San Bernardo. Bueno, potser entren, eh, potser entren. Bueno, en San Bernardo, jo, que és un gos xulo, eh. A San Bernardo també cuida el ramat de ovelles. Sí, sí, és veritat. L'apassionant munten les rasses, que repassarem... Moltes gràcies. A vosaltres, Jordi. Que vagi molt bé, i ens tornarem aquí dues setmanes. Bona tarda.Molt bé, un abraçada. Que a mi cap a les 6 de la tarda, després del mulletí, perquè connectem amb la xarxa. Tu i jo ho saps, que connectem a les 6 amb la xarxa, per escoltar que, antigament, saps com has de la xarxa? Això és pregunta de trívia, l'endigament. Com ràdio, no?Sí senyora, molt bé, molt bé. Ets un mini-punt, Cristina. Doncs efectivament, anteriorment, coneguda com a com ràdio, la xarxa que ens oferirà el mulletí de les notícies generals a les 6, i després, a la segona hora, ens visitarà una logopèda, la Roser Estivill. Parlem bé el català, o no el parlem bé. D'aquí uns moments ho sabrem, i en quin temps per cent la població ho fa bé o no, perquè moltes vegades ens pensem que... Ai, el català, el català, però no ens apliquem. El cuento, mai més ben dit. I després també les pitjons cançons de la història, pitjons, eh? Que vingui, que vingui, que jo... Ens vindrà bé, sí, la necessito. Bona tarda, us parlem de Vina Barro i Ramon Company. La xarxa ha rectificat i, finalment, els viatgers de l'alta velocitat fins a Lleida i Tarragona disposaran dels mateixos avonaments, que es posaran en marxa d'imecres per la línia entre Barcelona, Girona i Figueres. Així, doncs, amb la tarjeta 10+, el viatge entre Barcelona i el camp de Tarragona costarà 7 euros amb 35 cèntims, entre Barcelona i Lleida amb 12 euros amb 45 cèntims, i entre Lleida i el camp de Tarragona 5 euros amb 94 cèntims. La rectificació de remfes ha produït després de les queixes de diverses institucions, tant de llei de com de Tarragona, pel que consideraven un greuge comparatiu en els preus. El govern català manté en aquests moments la primera reunió de l'any amb un punt destacat a l'ordre del dia, el nomenament dels secretaris generals dels diferents departaments. Un dels nomenaments serà el de Filzara Senador de Convergència i Unió, Jordi Vilajuana, que es convertirà en el nou secretari general de presidència, un càrrec que deixa vacant el conseller de l'àrea i porta veu del govern, Francesc Coms. Jordi Vilajuana va ser conseller de Cultura i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb Jordi Pujol. També ha estat vicepresident del Congrés durant 4 anys, abans de passar al Senat. Convergència i Unió preveu que la plaça de Senador vacant l'ocupi al fins ara conseller de Barastei Família, Josep Lluís Claries. Després que avui hi hagi començat a funcionar, el personal desdublat en des de Cervera, la comarca de la Sagarra, fins a Caldes de Malavellà a la Selva, el president del Consell Comarcal d'Ozona, Joan Roca. A dita Ràdio Vicques mostra satisfet de veure que l'aviat s'ha fet realitat després de 3 anys endobres. És una alternativa viària molt potent i el fet de que estés doble i millorem amb dos sentits, una que és la seguretat, la seguretat en el trànsit, i segona que la velocitat de creuer serà la correcta. L'Eix transversal serà la primera via a una partida a l'estiu si implantarà l'anomenada euroviñeta, el pagament d'una taxa per l'ús de la carretera per als vehicles pesants. El nombre de turats a Catalunya ha baixat de 5.100 persones al desembre i s'ha situat en gairebé 647.000 desocupats després de 4 mesos consecutius d'increments. Malgrat tot, el professor de política econòmica de la Universitat de Barcelona, Àlex Estruc, ha dit a la xarxa que cal tenir present el nombre de persones que han tingut un contracte amb la majoria d'ocupació. Són moltes persones que estaven inscrites al diner i que no havien treballat mai i que en un moment donat han deixat de treballar o s'han donat de baixa, han deixat de registrades. Alguns d'aquests hauran treballat aquesta temporada de Nadal i hauran tingut un contracte, però molt probablement la majoria són gent que porten aquella cosa que diem l'exèrcit de les animats, persones que diuen que no hi ha manera, doncs ho deixo estar. En total, hores d'ara hi ha 4.850.000 aturats. Les dades del Ministeri d'Ocupació també posa de manifest que en aquests moments hi ha menys de dos treballadors cotitzant per cada pensionista. El gremi de fornets de llei de confia vendre entre un 15 i un 20% més de tortells de reis a aquesta campanya gràcies a l'oferta d'una versió d'aquest producte tradicional apta para diabètics. Lleida, Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. El tortell està fet amb nata i crema i sense sucre. Hauríem de menjar les persones diabètiques. La presidenta de l'Associació de Diabètics de llei de Maria Barquer en destaca els avantatges. Som entre 35 i 40.000 persones a llei de provincia que patim diabètics, tant tipus com tipudos, doncs estem molt agraïts d'aquesta iniciativa, perquè, clar, hi haurà més persones que podran menjar pos poder un trosset més gran de tortell, perquè amb moderació es pot menjar de tot. El bàsic és que és sense sucre, per tant, a part de diabètics, es pot menjar totes les persones que facin una dieta. El que s'envendran un és 30.000 unitats, fet que suposarà un increment d'un 20% al total de ben des de la demarcació. El tortell s'ha elaborat al centre d'innovació i no pan del parc científic, on també es fan tortells per a celíacs i altres investigacions relacionades amb el PAM. Esports en xarxa. Bona tarda. Us parla David Amador. En joc el partit de bàsquet que juga al Barça la pista del Quim Quirrus a la segona jornada del top 16 de l'eurolliga. De moment a l'última referència. 3 minuts, 27 segons per arribar al final del tercer quart. Cauen els blauranes 57 a 48. Recordem que al Barça busca la segona victòria en aquesta fase, ho fa amb la baixa de Juan Carlos Navarro, amb problemes al tornall dret. En futbol barça i espanyol s'entrenen en doble sessió de caràlder vida. Diumenge al Camp Nou, els blauranes Cesc, Adriano i Són, han rebut l'alta mèdica després de l'entrenament d'aquest matí. Entenis l'organització del trofeu compte d'Agudo, anunciat avui, que per aquesta edició del 2013 es radoirà el nombre de jugadors de 56 a 48 per incentivar la presència dels millors tenistes. Notícies en xarxa. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La unió de botigues i comerciants serà para un conjunt d'iniciatives per potenciar el comerç local aquest 2013. Són propostes per la primera meitat de l'any, una cursa popular i una cursa federada, a més d'un possible mercat al carrer. De moment no hi ha calendari concret per cap d'aquestes propostes, però l'Hauvik hi treballa perquè es puguin fer a la primavera. Una de les iniciatives seria un mercat en què els comerços sortissin al carrer i l'altra proposta és la de l'Ajuntament. El mercat de l'Ajuntament és un mercat en què els comerços sortissin al carrer i l'altra proposta seria doble. Una cursa popular i una cursa federada dirigida a professionals. Els detalls se n'hi van desballant aquest any, però de moment la intenció és que es pugui fer de cara a partir de l'abril. La crisi també ha arribat al petit comerç i en l'últim any l'Hauvik ha perdut 5 associats en els anys de la crisi. De fet, ha perdut gran part dels seus socis. Ara n'hi ha 34, lluny del Sant Anar, que havien arribat a ser Hauvik, però confia que sigui només una situació temporal. Des d'avui fins dissabte hi ha un petge real davant del mercat, una activitat que organitza l'Hauvik com cada any, perquè els nens i nenes puguin fer arribar a les seves cartes del reis a través d'aquest petge. A partir d'un matí, 12 a dues, de mai dissabte, i a la tarda de 5 avui, tot plegat perquè dissabte arriben al reis d'Orient. Ja se'n justo celebrarà amb la 61 nena cabalcada a la rebuda. Es farà la plaça Berdagué, com cada any, on l'alcalde lliurarà la clau amb el ciogas, paris i baltesà, perquè puguin entrar a totes les cases de Sant Justa a deixar els regals. Els reis es llibaran al nostre municipi cap a les 7 de la tarda, i l'inici de la cabalcada serà la vinguda indústria. A prop del casal de joves, enfilaran només el camí cabalbassa Berdagué, que és de Sabadors Priot, todo el mamiquel Reberter i Berge dels Dolors. A la set el rebrà el mossèn Joaquim Rius, i després s'acostaran fins al balcó de l'Ajuntament. I acabem aquest vulletí amb una puna econòmica. S'han just tancat el 2012 amb 808 persones sense feina. Són 11 més que fa un any i 4 més que el novembre. La xifra de les persones apuntades a les llistes d'ocupació el mes de desembre, que ha fet públic avui el Ministeri de Treball. Sí, i com sigui que el tenen compte també, que el desembre també és un mes en què costuma haver-hi més moviment laboral, a causa de la campanya en Nadalenca. El vas llibregat de desembre ha estat més positiu, igual que en el conjunt de Catalunya. Hi ha un total de 71.396 persones inscrites a les llistes de Tur, que són 520 menys que el novembre. En aquest cas l'augment, en un any, és de 5.000 persones. I de moment això és tot més informació de la set de les notícies d'Adícia Véspera. Vine a muntar el passebre del Museu Ácver de les Ígües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 93-342-3536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Museu Ácver de les Ígües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? Viguen. Destino. Aranda de Duero. En dos minutos llegará al restaurante Alainbi de San Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alainbi, del hotel Espèria San Just. Teléfono 93-473-2517. 93-473-2517. Aquest almenat d'ara són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio 2B. Durant aquesta segona hora, controlarem repassant quines són les 5 pitjors cançons segons un 170 experts i, a més a més, també difoses per la revista de música especialitzada, de Rolling Stones. Cristina, tu has dit que hi hauria sorpreses, no? Sí, així és. La primera posició, la pitjor de totes, de la història de la humanitat, de música, no és la que ens pensem. Home, de totes, no. Són dels anys 90, en concret, aquestes. I no han estat la revista ni els músics o compositors qui les han votat, sinó han estat els lectors. Ah, els lectors. Sí, no es volia emullar i han estat els lectors. Aquí una estona ho repassarem, però abans de tot això, que el visita i ens ha vingut a veure la Rosèia Stiguill, que és l'ocupeta d'aquí, de Sant Justes Bern. I és que a Catalunya, segons un estudi de l'Idescat, que és l'Institut d'Estatística de Catalunya, el 75% de la població catalana sap parlar al català, és a dir, 3 de cada 4 persones. Clar, jo em pregunto, però el sabem parlar correctament al català, a més amb tot això que hi ha hagut ara, amb la llei vert i tot plegat. Doncs per respondre a aquesta i d'altres qüestions, avui tenim a nosaltres la Rosèia Stiguill, que com dic és l'ocupeta d'aquí, Sant Just. Rosèia, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Vinc del programa, com comentem, ets l'ocupeta del centre Tàndem que ofereix, o Tàndem. Tàndem. Tàndem, clar. Ja comencem, cada vegada, no, clar, perquè jo tinc una pressió aquí enorme, parlant amb una l'ocupeta. Per tant, hi ha primer error i encara no t'he fet la pregunta. Imagina't com va anar. Perquè la gent quan parla amb tu té aquesta pressió, o no? No, no, no. Tampoc em faig com perquè la tingui, és a dir, jo, normalment, no m'hi fixo, però no dic res. No dius res, t'aguantes? T'aguantes. Si m'ho demanen, sí, contesto. Perquè jo tinc una amiga, que és professora, de primària, i no para quan ens equivoquem, o diem alguna cosa, que no està ben dit, de corregir-nos continuament. Tu, això, clar, és un defecte de professió, no? Sí, jo em tendeixo a només observar. Clar, si no, no pararies, també. No, i que, a més a més, tampoc és bo negant, apuntantment, la part de l'altre. És sempre millor ser constructiu. I, aleshores, sumes els errors i diuen, ara reglarem això, ara reglarem allò altre, perquè si ho vols fer tota l'hora, la persona es desanima. A més a més, d'aquest any, celebreu els 25 anys, en aquest centre tàndem, ajudant a Sant Justencs, Sant Justenques. M'imagino també, que venen alumnes de tot arreu, aquí, a Sant Just. Quants alumnes deuen haver passat, ja, pel centre tàndem? Moltíssims. No ho he contat mai, eh? Però, en principi, perquè hem anat creixent en quant a centre, i vaig començar sola, i ara som 5 persones treballant-hi, amb el qual la cosa es desmadre una mica més i no tinc tant control. Però moltíssims, al voltant, jo diria que si són 25 anys, al voltant d'un promitx de 15, 20 nens per any, o més. Home, estem parlant d'uns 400, entre 400 i 500, d'un 1 i 2. Nens i adults, perquè adults també els treballem, eh? Perquè, en general, el nivell de català, per exemple, aquí, a Sant Just, ja que estàs aquí tot plegat, com el... Aquí és una mica complicat, eh? Ah, sí? Sí, perquè tenim... La zona pija, no? Tenim de tot. Tenim gent que són d'aquí i parla molt bé del català, o parla del català que s'ha deixat parlar fins ara, per entendre'ns, perquè molta gent va tenir l'ensenyament en castellà durant tota la seva escolaritat, però ho parlaven a casa. Per tant, tenen el català que es podia parlar a casa, i l'han conservat molt bé, i jo crec que, justament, aquesta gent tenen un català bastant correcte. Per tant, tenim un nivell alt. Alt. Jo diria que bastant alt i bastant culte. Ah, sí? Sí. Des del meu punt de vista, del que jo puc conèixer. Què vol dir això de culte? Bé, que no és només un vocabulari casular, un vocabulari, diríem, del carrer, sinó que és un vocabulari d'haver llegit, d'haver-se motivat. Que tenen begatja? Tenen begatja, clar, clar, clar. De fet, ara que parlem d'això, tu creus que és el motiu perquè tant de persones... Bé, no és el cas de Sant Just, però potser arreu de Catalunya. Comencem per... El català és difícil de parlar bé, és difícil de parlar bé el català. Bé, el català té un grup de sons, que són una mica complexes, se sembla una mica el francès, perquè ens ve del Provençal, i, evidentment, aquests sons, per un castellà, li és més difícil. Per tant, hi ha uns sons que podríem dir els sons malaïts en català. En català són sons difícils. Quin són aquests sons? Sonors fricatius. I els sonors, la Iça Sonora, com la Z... La Iça Sonora? Aquesta és bastant difícil, per un castellà. Després hi ha tot el que és... Tots aquests fricatius són els que ens costen, la G, la J... Ja, G, no? El iaísme, no? Les elles, les elles, però les elles, jo crec que ja és un deteriorament de la pròpia llengua, tant en castellà com en català. La major part dels castellans la fan J, la major part, i nosaltres la fem I. O sigui, molts nens i molts adults de Catalunya la fan I. No l'arriben a produir correctament. Ja, ja. Ja, ja. De fet, el nivell de català ara mateix a l'educació, com el veus? Bé, hi ha de tot. La gent parla molt en castellà quan està... Com que hi ha molta migració també, i també hi ha molta gent que són castellà, no parlant dins de les pròpies famílies, doncs molta gent jove parla castellà amb els amics i amb la gent del seu voltant, i inclús amb a casa. I a l'escola s'ha pres el català. S'ha pres bé, però no es parla tant. Amb alguns grups de gent. Mentre és que en d'altres ho parlen... O sigui, el que no saben no troben la manera de contactar-se amb el castellà. És a dir, tenim grups bastant importants, que són de famílies molt catalanes i que es mantenen només en català. De manera que el castellà, diríem, l'han de recollir més al pati de l'escola, parlant amb els companys i a l'escola pròpiament, que també s'ensenya. Però a l'escola Rosé els professors tampoc s'encarreguen d'ensenyar bé la pronunciació i... És a dir, si un alumne no pronuncia bé una S sonora i la fa sorda com a en castellà, tampoc s'encarreguen de modificar-li. Almenys abans no ho feien. A l'escola, en principi, diríem si són petits errors, diríem d'una pronunciació poc clara en català, però són menys castellans. Diríem, no ho transmeten a un logopède, sinó que pot ser que li remarquin, però no arribaran a fer-li un treball ni molt menys per descobrir que ells són. El que sí és cert és que a l'escola s'ensenya el so correctament quan s'ensenyen els sons. L'altra cosa és que el nano pugui produir-lo més fàcilment. Jo me'n recordo del triângle vocal. Sí. Ai, que sí. Sí, la A, la E... Perdona, perdona, és que la vingut tenim allà, d'anar al col·le... Però això es pronuncia bé i s'ensenya correctament. Altra cosa és que després, perquè tens la influència de que a casa parlen castellà, i amb tu volen parlar català, perquè a l'escola et fa parlar català, o t'ensenya el català i volen fer-ho, llavors a vegades hi ha una influència que no és prou correcte aquell català que t'estan arribant. I llavors tampoc no hi ajuda a alimentar un bon so. El que sí és cert és que quan hi ha problemes importants que es pugui confondre un so o que s'està dient un so que no és correcte i que es pot confondre i no es pot escriure correctament, aleshores sí que immediatament deriven, o des de la mateixa escola es treballa a través d'educació especial o a través de grups reduïts. Però sempre que aquell sol sigui el suficientment important com per què impedeixi una lectura correcta o una escritura correcta. Estem parlant amb la Rosa Estibil, que és logopèda d'aquí Sant Just i el seu centre Tàndem, que com deien fa 25 anys, en guany. Quan us arribo a una persona en un primer moment, quin és el tipus d'estudi o li fas algun tipus de test o només escoltant-la, tu ja penses, mira, aquests són els punts flacs. És que ens venen, a veure, les entrades al centre són diverses. Unes poden ser per pronunciació, per dificultats en la parla, altres perquè tenen dificultats auditives i, llavors, has de treballar a nivell de nens sorts o d'adults que no tenen una audició correcta. I depèn també tenir altres problemes, com, per exemple, nens que no llegeixen bé, que no escriuen bé, etcètera. Hi ha diferents problemes. Depenent dels problemes del problema que se'ns presenta al davant, les funcions són quasi bé les mateixes, única, l'exploració que en diem nosaltres l'estudi serà diferent. L'entrada, si veus un nen, és una entrevista que ens explica tot l'historial d'aquella persona, des que va néixer, o inclús abans, per veure la seva evolució i des de quan hi ha problemes. El quadra familiar, si els pares són... Si els pares ja n'han tingut, tot l'historial de la família, inclús si hi ha hagut pares o antecedents que tenen problemes també d'addicció, perquè pot ser que hi hagi un frenet que no deixa parlar, pot ser que hi hagi un defecte vocal o un defecte de posició de dents, etcètera. Lògicament, parles molt bé el català. Ho dic perquè t'estic escoltant, no, t'estic escoltant i em recorda a uns disc de vinil que tenia a casa, que sí, sí, sí, que ensenyaven quan va acabar el franquisme i tot plegat, que no recordo, però el tipus de sonoritat i de veu... Tu recorda. Molt, molt, molt. Això vol dir que sóc vella. No, això vol dir que parles molt bé, lògicament. De fet, quins són els problemes més comuns que us trobeu quan arriben a l'endia? Avui en dia hi ha molts problemes, més que anteriorment. Hi ha molts problemes de CCO, que en diuen en castellà, d'una S mal col·locada, és a dir, de sopes, parlant endavant. Hi ha molts, molts d'aquest tipus que poden provocar disfuncions en la mandíbula, etcètera. Són importants de treballar. També hi ha molts problemes a nivell d'R's i el triangle d'RL, que no se separen correctament, d'RL? D, era, era fluixa, i L. Perquè tenen un punt d'articulació molt semblant i molts nens els confonen. Com faria un exemple? En lloc de dicare diuen cala. Cala o cada? Cada, cada. Cada, cada. En lloc d'R, d'era. O en lloc d'una L diuen una D. Barregen els sons. Que curigen el cervell, no? No, és la percepció. No han percebut exactament on es col·loca cada un dels sons. Perquè tenen una col·locació molt propera i no afinen en aquell punt. Aquest és un altre dels errors que, a nivell escolar, dona molts problemes, perquè van posant lletres que no toquen en lloc on no han de ser. Després venen molts nanos que tenen dificultat de lectura i escritura, llegeixen en moltes dificultats, o no han fet la relació sògrafia correctament. És a dir, el sò correspon a un dibuix, i llavors no l'han fet correctament, dubten molt a la religió i s'adlanteix molt a aquella lectura, o perquè són dislèxics, o perquè són desatents, o perquè tenim molt, molt desvariables en aquest sentit, i després tenim, doncs, també problemes més psicològics que venen, doncs, mira, per separacions o coses d'aquest tipus. De fet, des de fa alguns anys, diria quasi bé des que es va implementar els missatges de text, potser a finals dels 90, una cosa així, el català ha parlat, ja que està allà també, principalment el llenguatge ha parlat, ha competit moltíssimes variacions, i això ja ha anat desfigurant. Són mutilats. L'idioma, i ara amb els whatsapps, amb el Facebook, els mails, això ja s'està perdent. Tu com estàs? Bé, jo, en principi, sempre sóc de les que m'agrada, que quan s'escrigui el que sigui s'escrigui amb totes les paraules que hi són, perquè és així, perquè és més comunicatiu, és més clar que arribi correctament. El que passa és que la llengua es viva i la llengua evoluciona. Llavors nosaltres hem d'anar al voltant d'aquesta evolució sense que es perdi el significat bàsic de la comunicació, que és la base. Clar, de fet, el català que parlem ara, crec que poc té a veure amb el que es parlava fa 150 anys. Segurament no. Jo els llibres que he llegit més antics no s'assem en gaire. Llavors, com es compagina aquesta adaptació? Perquè moltes vegades es posa el crit del cel des de les institucions, amb el català col·loquial i que es parla al carrer o a casa. En realitat, a veure, jo penso que qui fa moure la llengua són les persones, no les institucions, no són les persones les que parlen cada dia. El que passa és que hi ha una sèrie d'organismes que recollen aquestes paraules que es van deformar, que es van mutilar o que es van evolucionant, les recollen i van mirant i certificant quines són les que es poden mantenir dintre de la llengua com a paraula correcta. I això és la funció que tenen una miqueta els gramàtics. Bé, anem a arribar al final de l'entrevista. Li hem proposat un repte abans d'entrar a l'estudi, a la Rosé. Si posa música a la repte, sisplau. Aquí jo sé marant totes les vergones, però les uergones, que deia aquell, no passa res, no patiu. Perquè li hem demanat que me n'alegi mentre estaven fent aquesta entrevista, aquesta conversa xerrada. Vos que intento... Bueno, intento colar algun gol i puntuar, perquè me n'alegessis amb mi i la meva parla del català. Rosé, alguna cosa, a part que hi ha per un català perfecte, que això ja es veu, vull dir. De moment parles català, això és important. En segon lloc parles molt de pressa. Hauria d'avocalitzar, creus que hauria d'avocalitzar més? Però s'entén, s'entén. S'entén bé. Parles molt de pressa, però s'entén. Perquè tinc molt... També pot ser que passi això. Perquè les puntuacions són molt importants quan un missatge ha d'arribar a l'altre. Les puntuacions, els silències, són molt importants per què arribi el missatge. Perquè hi ha una onna que no arriba, i quan arriba a l'altre ha d'intentar codificar, per entendre el que tu li estàs dient. Però això és una assignatura teòrica de la comunicació, no? Sí, és teòrica de la comunicació. El missatge, el receptor... Però és important, quan un parla en públic, tenir en compte això. No només tu el que vol dir, que és molt, sinó que cada cosa que diu, si la diu molt de pressa, l'altre només n'apesca la meitat. Clar, és que a mi em van dir, el ràdio i ritme. Clar, no es podem dormir, però hi ha pauses. Hi ha pauses, no? Per tant, les pauses s'han de saber... Sí, no cal lentir la parla, però cal tenir pauses. Molt bé, alguna cosa més així que vulguis destacar en general, o què? No ho sé, ara com que m'ho heu preguntat per un camí que jo no... Bueno, jo que estic molt contenta, perquè realment la feina m'agrada molt, i m'ho he passat molt bé, i estic passant-ho molt bé sempre, quan hi treballo. Tinc molta confiança en l'evolució de les persones, i, per tant, qualsevol problema estic segura que es pot solucionar, seguríssima, i, si no, ja ens ho dirà el temps, però, d'entrada, estic segura que es pot tenir una solució i que pot millorar molt l'actitud de la persona en front de la seva petita problemàtica o gran. Per què creus que és important saber parlar bé el català? És molt important perquè, en primer lloc, és una llengua. I com a llengua, quan s'ha de parlar, s'ha de parlar el més correcte possible. S'ha de tenir un respecte, no? Sí, perquè és una llengua que té una història, que té una cultura, i s'ha de poder tenir, diríem, l'orgull de poder-la parlar bé. Igual que parlem en castellà o en anglès, qualsevol de les llengües, la persona ha de tenir la seva necessitat de poder-la parlar correctament. I el més fina possible, en quant a tons i expressions de la pròpia llengua, perquè pugui ser el més similar possible a la terra que correspon. Bé, doncs, Roser, Estibil, Lugopeda, ja aquest any... Això no m'ha esperat ni tres dies, eh, t'has fixat? Bé, perdona, és que, com que el curs comença al setembre, nosaltres ja portàvem temps. Ah, ja portàvem celebrant, no? Ja hem fet algunes activitats. Ah, sí? Com, per exemple? Perquè durant tot... vam començar abans, eh, vam començar cap a les finals abans de l'estiu, eh. Vam fer uns petits cursos a les escoles pels mestres, perquè poguéssim col·locar bé la veu i no hi hagués tantes disfuncions en les cordes vocals. Després vam fer una xerrada sobre la relació pares-fills en... Bon, a nivell psicològic ho vam fer, doncs... Ara no em surt el nom del lloc, però, bueno, vam fer-ho... Aquí s'enjust? A Sant Just. A Sant Just. A un centre cívic? Sí, bueno... El Maragall... No, no, vam fer-ho allà... Vam tancar el... A la vacuneta? A la vacuneta. A la vacuneta. Vam fer-ho a la vacuneta. No ho han tancat. Bé, ara ja s'ha tornat a obrir, si és veritat. Políticament s'ha dit, eh, que no, no, que en aquest moment sí que ho van tancar, però que ha canviat el funcionament i és l'equipament de la plaça de la Pau. D'acord, s'ha de dir... No, no, no... És que jo no ho sabia, ara. És que jo també, que ho dic, m'ho diuen, i llavors, doncs mira... Doncs me'n fas bé de dir-m'ho, perquè jo no ho tenia clar. Molt bé, i alguna activitat més, així que teniu preparada? Sí, no, però ara anem de preparar una que ens costa una mica, tenim una mica de feina i l'hem de preparar bé, que segurament estarà treballarà, oi, s'expressarà o ho explicarem, coses sobre problemes de lectura, dislexia i demà, família. I sabem quan ho farem, això? No, no està encara prevista. Serà al llarg d'aquest trimestre, probablement. Doncs escolta, quan ho feu, ens avises, que la des també ho direm aquí. Doncs perfecte. A veure si pot venir la gent, no? Sí, sí, o molt tant, i tant, i tant, i tant. Doncs, Rosé, moltíssimes gràcies per haver-te costat a la penya del Morro, que vagi molt bé, i, enhorabona, per aquests 25 anys ensenyant a parlar bé, al català, a la gent que ha anat al centre tàndem de Sant Just. Molt bé, gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies per ser-ho que em plaer. Dos quarts de set de la tarda, i d'aquí un moment repassem quines han estat les 5 pitjors cançons de la història de la música a la penya del Morro. Petit de pausa per la publicitat, i tornem ara mateix. Ei, ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Quim. Ho has fet mil cops. Evita, no pateixis, vagi bé. Les imprudències el volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0, Generalitat de Catalunya. Hola, què tal, penya del Morro de Radio Desvern? Jo sóc el Toni Albà, i us saludo a tots. Ja sé que sóis un poco justet, perquè sóis desenjust, però no passa nada. Todos tenemos nuestras cosas. Mira yo, que tengo que aguantar con Sergio Ramos, que también es bastante just. Moltes gràcies, Toni, el va, sempre. Fem molt febre, sí, eh? Quan allò que ens diu que som justets, el Desenjust. Molt bé, Toni, o Mourinho, ja no sé qui era. Sí, sí, 32 de la tarda. Continuem a la penya del Morro, per cert. No sé si, Cristina, tu has pensat ja quin tortell de Reis, o com es fa un tortell de Reis, o els tortells de Reis, en general, que, aquest diumenge, abundaran i inundaran les pastisseries de tot Catalunya. Com han de ser? Ai, doncs ara no tinc ni idea. Ho vaig pensar, bueno, me'n vaig recordar del menjar amb l'Aurada, el Port, però... Sí, no, no, no, no, no. Clar, és que estava tan tipaja que ja no penses. És veritat, doncs mira, d'aquí uns moments entrevistarem una gent d'una pastisseria d'aquí, Desenjust, que ens explicaran com funciona tot el tema del tortell de Reis, si hi ha molta previsió, quina seran les modes i tot plegat. Això serà, però, d'aquí, una estona a la penya del Morro. I abans, com havíem comentat, repassem, tot seguit, les 5 pitjors cançons de la història de la música. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esben. A la primera hora hem fet les 5 primers, les 5 millors. És una selecció que es va fer a partir d'un jurat format per cantants, músics, productors, crítics i altres personalitats de la indústria. I en total van ser 172, les persones que van votar pels 50 millors temes segons el seu pare. A més, a més, de Rolling Stones, va publicar els 500 més votats, m'agradaria haver-hi unes 2.000 cançons, aproximadament, a la llista. Per tant, agafeu-vos fort, pugeu el volum de la vostra ràdio, perquè, a continuació, escoltarem les 5 pitjors cançons de la història de la música. En cinquena posició, aquesta que ja sona de fons. I get no doubt, but I get no doubt. You never know me deep enough. I get no doubt, but I get no doubt. You never know me deep enough. I get no doubt, but I get no doubt. You never know me deep enough. Bé, jo la reconec, el que passa és que si m'haguessis de preguntar, perquè si no ho tingués escrit aquí, com es diu, jo no tindria ni idea. Jo tampoc. Cristina, com es diu aquesta llançó? En faràs pronunciar a mi, no? Sí, clar, clar, clar. Tranquil·la, que ja ha marxat la Roser. És un comatòria i la gana. Tom-tom-pink i és de chumbawamba. Bé, doncs en cinquena posició, eh, doctor Zamen, onorific aquest lloc per chumbawamba, que és que amb aquest nom també què vols? No m'estranya. De fet, s'ha de dir que aquestes 5 cançons que repassarem a continuació, totes són dels anys 1990. Sí. Per tant, podríem dir que la deca dels 1990 és la pitjor musicalment parlant de la història. Jo crec que sí, perquè si vam decidir només votar l'altre 1990, suposo que seria per alguna raó, no? I es deuen haver de concentrat. Sí, home, jo potser sí que musicalment, clar, és que veníem dels 80, els 80 eren molt canyeros, discotequeros i tal, i va baixar molt la mica. La paixada. Sí, sí, sí. La nostra infància, l'adolescència, els 90. Així estem, que tenim una opinió musical lamentable. En fi, què diré d'aquest tema, chumbawamba? Doncs, bueno, és considerada la joia musical de la banda britànica anarquista que tenia acostumada al seu seguidor a ser anticrítiques cap a polítics o cap al salari de la classe obrera. En aquest cas, amb aquesta cançó, van rebre moltes crítiques, i la banda va haver de fer un comunicat explicant que, doncs, aquesta era la única manera d'arribar a tot el món. I, bueno, sembla que la solució va ser cridar a sortir de festa en comptes de seguir els seus ideals. M'agradaria que tinguéssim una mica de malaltia. Vinga, passem a la quarta. Jo hi ha tremolo, eh. Per saber quina és la quarta posició, trobem Ice, Ice, Baby de Vanilla Ice. Aquesta? Però si això és de Quindz, oi? Ah, que és una versió remesclada. Com destrossar una cançó amb dos minuts. Ice, Ice, Baby. All right, stop. Collaborate and I say Ice is back with my brand new invention. Something grabs a hold of me tightly. Oh, like I'm back daily. Tranquils, tranquils. Aviam de diàleg, si no la gent se'n va, Cristina. Aquesta cançó és la quarta pitjor de la història. Sí. Bé, va ser un dels primers homes blanks d'enferrap. Sí. I si se li pot dir. Així va anar, clar. I com tocaves documentar en nombreuses personalitats del panorama de la música, van assegurar que estava feta amb la mateixa pista que la cançó Under Pressure de Quindz. Potser per aquesta raó es troba entre les pitjors. Potser sí, potser sí. Sí que és dolenta, eh. És dolent tot, eh. Clar, és que totes les que escoltarem ara són bastant lamentables. Com per exemple, en tercera posició trobem a Billy Ray Cyrus amb aquest A.K. Breaky Hurt. Això era la versió que vam fer després... Sí, home, que és un country, això. Sí. No rompes més. Mi pobre corazón, no? Doncs és probable. Sí, sí, crec que sí. Donde aquesta és la cançó que ja... triga en començar, eh. Ja veieu que la cançó ara... La tercera pitjor de la història! Doncs a mi aquesta... encara m'agrada. A mi em fa molta gràcia perquè totes les pitjors, no sé per quin motiu acaben tenint altres versions. Sí, és veritat, perquè, clar, les coses dolentes... són fàcils de fer. Les veus fàcils, la gent no es mira, les va fent per aquí i per allà. En fi, què podem dir d'aquest A.K. Breaky Hurt? Bueno, saps que Billy Ray Cyrus és el pare de la Miley Cyrus, la famosa Hannah Montana. Què dius, la de Walt Disney?Sí, aquesta mateixa. Què he dit al teu penyado glajoma? Doncs mira, el senyor Cyrus es veu que va tenir molt d'èxit a la seva època. Tot i això, en aquell moment, es veu que va tenir, bueno, en la meva opinió, la mala decisió de fer paral·lelament carrera d'actor. Ah.Sí. I es va dedicar a la televisió, d'anys després de Caral 2006, si no m'equivoco, crec que va intentar ressorgir com a artista, però va tenir grans vendes tot i que el seu disc no va aconseguir el certificat. Per tant, ara l'únic que li queda és estar a la televisió, suposo que amb la seva filla. Bé, arribem ja a la segona posició d'aquestes pitjors cançons de la història de la música, segons un 170 experts i també la revista Rolling Stones, que m'han fet difusió. I ara hem repassat les 5 millors de la història. Segueu, si no ho heu escoltat, l'heu escoltat a la primera, a la penyada del Morro. Atenció, en segona posició, una molt coneguda per tots. Segona pitjora cançó de la història, la Macarena. Home, té mèrit, no? Bé, com a mínim, va tenir aquella reso internacional. Rollo Gangnam Style, d'aquí un temps la veurem a segona pitjora. Aquesta cançó ha estat la més sonada internet al Gangnam Style al dia de Nadal i de Cap d'any. Clar, normal. La més sonada. La Macarena ho va ser en el seu moment. Per tant, d'aquí uns anys també veurem com a segona pitjora cançó. Mira, mira. Què he dit a la Macarena? Aquesta llista també l'han fet els actors de la revista de Rolling Stones. No han sigut els experts, ni els crítics, ni els compositors, ni els músics. Ho dic que va ser... Els músics, no? Sí, ja me'n vaig a l'anglès, directament. És col·lígleta, és col·lígleta. El dic que va ser numerat durant moltíssimes setmanes consecutives a diverses llistes. Va ser versionada, va ser crec que una de les més versionades en tota la història de la música. I, bueno, no sé si saps que s'ha arribat a dir que aquesta cançó va ser donada a conèixer per a l'Àscar. Què dius, ara?Ah, sí? Això s'està dient fins i tot. Diu que l'Àscar la va trobar o la va... No sé ben bé si és que l'Àscar la va crear ajuntament amb algú o com va ser, però qui la va treure la primera vegada al públic, va ser a l'Àscar. Bé, i atenció. Aquí us preguntem, estimat jo gent, si esteu d'acord o no, que aquesta primera cançó pitjor de la història és Aqua de Barbie Girl. Comence així, la cançó. Com una pel·lícula. Aquesta és la pitjor cançó de la història de la música. Si ens agrada, tenim un problema? Bueno, a mi de petita, jo l'escoltava. Bueno, sí, clar, clar. Sí, és molt... és molt elèctrica, molt de... molt de llauna sintetitzada. Tota l'assetge i tot, no?Sí, sí. Molt bé, Cristina. De quan era petita. A mi de petita, jo l'escoltava. A mi de petita, jo l'escoltava. Tota l'assetge i tot, no?Sí, sí. Molt bé, Cristina.De quan era petita. Ja, sí, sí. La cançó de la història del mòbil, no ens enganys. Què ha dit aquesta música o aquesta cançó per dir alguna manera? Bueno, poc a dir, no, en aquest cas. Suposo que el grup de nens va veure que la nina Barbie tenia molta sortida. I va pensar, doncs, si fem una cançó sobre la Barbie, també tindrem nosaltres sortida. I ja està, no?Sí. Ja no té més misteris. No, l'únic, la cançó parla de l'Umar. Veieu, és que és el món de plàstic, de ser rosa i tonta. Sí. Bé, doncs, aquestes han estat les 5 pitjors cançons de la història de la música segons aquests 170 experts i amb la revista Rolling Stones, també, que estava per llà, el fíc de Cristina. Moltes gràcies, però no marxis, perquè d'aquí uns moments, a la penya del Morro, parlarem amb Marcela Rodríguez, que és de la pastaderia Cel·les, d'aquí de Sant Just, que ens explicarà coses sobre el tortell de reis, que si no l'heu encarregat, ja encarregueu-lo, perquè, com sempre, a l'última hora tot no ha quedat res. Diu menys, fins i tot, a la penya del Morro. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la penya del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La penya del Morro, cada tarda, de Cingasset, a ràdio d'Esvern. M'ho xachada, no hi. 17 minuts arribem al punt de l'asset de la tarda, i acabem el programa d'avui parlant, com dèiem, amb la Marcela Rodríguez, que és de la pastisseria Trilla, que m'he quedat jo abans dient-ho. Marcela, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa. Volíem parlar, o sorpresa, sobre el tortell de reis. Sí, m'imagino que... No sé si la gent ja ha començat a reservar o no. Sí, sí, ja s'ha començat a reservar. Quantes reserves porteu, Joaquín? Recordem que sou una pastisseria d'aquella Sant Just. Sí. I aportem 55. 55 reserves. Hola, tu! Molt bé, no? Home, està més fluix que unes altres anys, eh? Ah, vaja, xof. Perquè d'altres anys... Aquest any la gent s'espera més a última hora, o m'ho sembla a mi? No ho sé, no ho sé, la cosa està més fluixa. Perquè el tortell de reis, per il·luminar-nos una mica, i si hi ha alguna persona que s'acabi de la vida, què és el que conté? Què és el que porta o què ha de tenir un bon tortell de reis, Mercè? Mira, el típic de casa nostra, el que s'ha fet sempre és un brioix, amb massapa dintre i fruites de sobre. Aquelles fruites confitades. Aquesta és el típic, el de sempre. Ara ja s'està demanant amnat a dintre, amb sense res, s'està demanant de tota manera, ja. Per cert, aquestes fruites confitades, no? Sí. Que van de sobre... Jo, personalment, no tinc res, eh? En contra, però no me les menjo. Jo tampoc. Perquè... ah, tu tampoc! Ni jo. Llavors, la pregunta és si ningú s'ho menja? Perquè, sí, tenim... No, sí, hi ha gent que sí que s'ho menja. Passa com en la coca. Hi ha molta gent que s'ho menja i hi ha una altra que no ens agrada. Ja. Mira, aquí som 3, tu, la Cristina i jo, i d'altres 3 ningú s'ho menja. Per què ho poseu? No, és la tradició. La tradició és que porta fruites. Després també hi ha una altra qüestió sobre la... El que passa és que les fruites quines són? Perquè jo he arribat a trobar coses una mica... i cirera. I no veu a vegades o no? No, no. Aquesta fruita és sempre la mateixa. Maracullar... No, no, no. És fruita confidada. Després, una altra cosa que tinc... Tinc tot de coses pendents aquí per mirar-me sobre el tortell de reis. El tema de la fava. A veure, qui decideix on va la fava? Això va al·legjar... Això va al pastisseg, on ho muntes. El rei posa la fava amb el moment que fa el tortell. Vosaltres sabeu que hi ha... Hi ha problemes a vegades entre les famílies amb el tema de la fava, és un moment... Clar, és un moment delicat, aquest. Bueno, jo ho saps. O te l'empasses o la pagues. Sí. Ostia. Sí, algú potser li pot sobtar, però qui no ho sàpiga... Vam, imagino que tothom ho sap, no? Cristina, que és una tradició, que hi ha la fava... Llavors, com ve, dius, o te l'empasses... Però el tema és... Això és segur, o sigui... Si va la fava, sí, segur. Si va la fava, segur, no? Segur, segur. Les poseu a tots els tortells, però... Ja parlo de salut, o sigui, de seguretat. O sigui, em passava una fava... Jo colnec a més d'alguna que ho ha fet. Sí, la fa molt bé, perquè és grossa. Pots tancar-te la vent, però res més. Clar, perquè ha passat a ser una mica també... Perdona, ue, idiota, amb tots els respectes... No, no, em passava la fava, perquè depèn... No sé com la poseu aquí, a la presidència trilla de Sant Just. És una fava seca embolicada amb un paper de l'omini petit. Però és... Estarien parlant de menys un botó, per exemple, de camisa, o estem ja parlant... No, és bastant més gran. Com m'haus ratolir de l'ordinador, que es vegi, no? No tant. És que està bé, perquè clar, així ja aviseu. I després, el tema del rei, que també poseu, m'imagino... Sí. Algú en rei especial... Les serà miques, aquestes... Les serà miques, les posem. I les encarregueu a algun lloc? Perquè ens porta el gènere, oi? I quantes aneu encarregats per aquests reis? Nosaltres cada any encarreguem sobre les 1.000. 1.000? Sí. 1.000 faves i 1.000 reis. Per tant, teniu previsió de vendre 1.000 tortells... Nosaltres anys s'han fet. No, no, no. És que jo saps què passa, que jo desconec tot el món del rei... Ai, del rei. El tortell. Nosaltres anys s'han fet, aquest any no ho sé. No ho sé. Bé, veurem què és el que passa. Per cert, hi ha alguna tradició, així, curiosa... No sé, com feu, d'alguna manera diferent o especial, els tortells de reis vosaltres? No, suposo que no, que normals. Ja t'he dit un riòge amb masapà... i ja està. I sucre, aquell glacé, per sobre? Ah, bueno, això és un sucre volado, que es diu. Un sucre volado? Un sucre que es fa amb una mica de clara d'ou. Ah, molt bé. No, no, està bé, perquè és que jo... I després l'has de moltre, perquè queda un terror gran i l'has de moltre. Molt bé. Quins són els pastissets, els productes que vosaltres teniu aquí a la pastisseria? Que més sortida han tingut aquestes festes? Perquè, clar, lògicament, quan tu vas a una casa, si vols, que de bé has de portar un postre, no? Has de portar un pastisset, un tortell... Què és el que... Aquesta festa, que és de torrons, el Torro de Gemma. El Torro de Gemma és el que ha tingut la sortida. Sí, és el que venen molt nosaltres, Torro de Gemma. Encara es fan sales? Encara es fan sales. Jo ara fa temps que no em vinc jo, jo veia com una cosa a 20 anys. Encara es fan sales i tornen a ser de moda, eh? Ah, sí? Sí. Perquè això és molt curiós. Tu vei bé. La moda dels pastissos va i bé. En funció de què? Els gustos de la gent, jo què sé. Que t'ho demanen més o t'ho demanen menys. I aquest any, el Torro de... No, bueno, el Torro de Gemma és un clàssic. És un Torro clàssic. I es ven sempre, habitualment, es ven molt bé. I algun altre producte, sí? Que hagi fet una bona sortida? Bueno... En general, tot el que vas fent va sortint, si no deixes de fer-lo. Clar, clar, clar. Que ho col·loques tot, no? Ho col·loco, no, ho ven. No, per què? Perdona, ja sé que no és el cas de trilla, però jo he anat a una pastisseria, que dius, bueno, jo m'estan col·locant aquí una cosa, que ja està passat i ho hem fet el matí. Ha de deixar, decidir a la gent, no? Però per exemple... A veure, amb el gènior que us sobra, per dir-ho d'alguna forma, o que no acabes de vendre el mateix dia, què feu? Perquè hi hagi un moment delicat, eh? Si ho veneu el dia següent, dieu que és del dia abans, o què feu? No, mira, el que tu vas vendre d'un dia per l'altre, per exemple, són les tarta gelades, que, com que estan gelades, no s'hi passa res. Si et queden cruzants, tu no pots vendre els cruzants. Clar. I llavors, què van, a la paperera? No, nosaltres els tallem i els torrem, i fem sacall. Ah, molt bé, eh? Si reutilitzeu els cruzants... Hi ha coses que sí, i hi ha coses que les dones, a vegades, venen els ocupes i demanen... Ah, els ocupes d'aquí al costat, no? No és veritat, per la gent que no ho corregui, a Sant Just, al centre, al costat de... Passa que amb pressiós, em sembla, no em podria equivocar ara. A l'antica, sí, no? Sí, a l'antica, sí, no. Hi ha aquests els ocupes. Votes que sou veïns directes, què tal? Com estan? No, no fan... no fan res de raro, no. No fan soroll ni explicant en ningú. Ja. Ho dic perquè tenim pendent un entrevist amb ells, Cristina, apuntem-ho això, perquè un dia... El hem de portar aquí, perquè ens expliquin què és el que fan, que fa un parell d'altres de mesos que han arribat aquí a Sant Just. Sí, des del setembre o així. Sí, i m'han revolucionat una mica tota la qüestió. No en fiquen en ningú, eh, pobres? No, no, al contrari, ens arriben molt bones informacions d'aquesta colla, que estan al centre de Sant Just, i que, a més, es veïn tallers, activitats... i un munt de coses socials que tenen bona pinta, hem de parlar amb ells un dia. Però vosaltres, com a veïns, ve, no? Vosaltres entren a jugar amb el diàvol o a la vostra pastisseria, eh? Vull dir, fan allò, està bé, molt bé. Escolta, no, Marcela, no, res més, només que... Gràcies per haver-nos atès. I... res, que si algú vol passar-se per la pastisseria Trilla, ja ho sap. Si diu que ve de la penya del Morro, té un descompte, no? Exacte. No, no, no, és un problema, és un problema que ho he d'inventar. En fi, Marcela, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i tant de bo arribeu als mil tortells venuts en guany i a aquests reis, que són aquest diumenge. Ah, bé, sí, sí és així, eh? Molt bé, gràcies. A veure, a veure... Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro, a Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de meta. Últims minuts del programa d'avui, el segon de l'any, un poc broma, ja sabeu que aquest any a la penya del Morro no sabem fins quan, però tindrem la Cristina. Cristina Barca, és bona tarda, eh? Bona tarda. La Cristina, sí, jo ho vaig recordant, per segur no ho sap, però la Cristina, ojo, que va treballar a la cadena Ser. Ah, Jordi, que no és per tant. Què? Que no és per tant, i tampoc se li pot dir treballar, per fer unes pràctiques, una cosa, sis mesos. Sí, perdona, molt bé. Què vas estar fent a la cadena Ser? Perquè... a vegades l'escolto. Informatius? Informatius. Jo t'ho vaig dir. Que fan el balcó a la tarda. També, sí, sí. És que jo tenia un horari complicat, i es devia anar de dijous a diumenge. De dijous a diumenge? Sí. Sí, tots. A mi m'agrada molt allò que fan per la nit. El Blar por a Blar. Ah, sí, el programa. Com es diu aquella noia? L'Àngel Barceló? No, no, què dius? L'Àngel Barceló és d'hora 25. El Blar por a Blar no sé qui és. Ara està a la cadena Ser o no en tenc a dir? Sí, home. A mi m'agrada molt que la gent truca, que ahir vaig estar escoltant una estona, el Blar por a Blar, que fan... Ai, que ara no sé qui ho fa. Bé, buscau, buscau. Abans ho feia amb Mara Torres, però ho feia amb Castellà, i ara també ho fan en català, no? Fan parlar per parlar, és una curiositat. Doncs ahir vaig estar escoltant una estona al programa, i la veritat és que s'escolten cada història, o sigui, que dius això, o està guionitzat o alguna cosa. Tu que has treballat a la cadena Ser, una estona a la cadena Ser, Cristina, estan guionitzats les trucades que truquen a Blar por a Blar? Per parlar per parlar? No s'hauria de dir-te, perquè jo estava informatiu. Està informatiu, no? Clar, en un lloc estan els programes i en un altre els informatius. Mai va venir cap company, per exemple, del parlar per parlar. Potser entre tu, a les 3 de la matinada, dient que tens un problema amb el teu marit i que et pesa les banyes, per exemple, no, eh? No, no, mai. Molt bé. Tenies dubtes, eh? Sí, sí, és que per això t'ho dic. I una altra curiositat també... Una altra curiositat és per què sempre són dones, ja veus femenines fent el programa a la nit? La Gemma Nyerga ho va fer fa 15 o 20 anys, no? Suposo que perquè tenim més sensibilitat. Ah, perquè teniu més sensibilitat. Ja, què vols dir, que si hi ha un tio locutor, no? Diu que què passa, què passa, no? Clar, home, tenim més tacte, més sensibilitat. A mi m'agrada molt, també... A mi m'agrada molt, també, quan truca algú i la locutora fa... Mm-hm, mm-hm. Ahà, mm-hm. I va fer un motó d'estona i allà deu estar jugant a la Palabra, dos o alguna cosa per l'estil, no? No, home, però perquè amb la persona que parles no pensi, no? Escolta, una altra entrevista pendent, eh? A veure qui fa parlar per parlar, que ens expliqui, perquè segur que ha escoltat milers d'històries, i és un programa també mític de la ràdio, ja parlarem amb la noia que ho porta, que a més tio no veu així molt maca i tot plegat. No, com totes les locutores que han fet, parlar per parlar. Va, aquí, a la ràdio es podia fer això, no? A la nit, o no? Sí, ja estaria bé. Trucar per trucar, no?, és el que feien aquella gent. La penya vol Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Doncs moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, a la qualitat se'n justem que la Carme Verdoi, a l'educació canina, l'Albert Capapey, la Rosès Tivill, l'Ocupeda del centre tant de Sant Just, que celebren 25 anys en guanyi, que també ens ha visitat, i ara fa uns minuts a la Marcela Rodríguez, de la pastisseria Trilla, parlant dels torteis de reis, i amb la col·laboració, més que especial, de la Cristina Vargas. Cristina, fins demà, bona tarda. Adeu, fins demà. Us deixem ara amb les notícies de l'A7 i la Carme Verdoi, amb les notícies de l'edició Vespre. Que vagi molt bé. La teva del Morro, que cada tarda ve de Cineset, a ràdio d'Esber, i de cafè l'hora de la mitjana. Ràdio d'Esber, durant la 8.1. Perdó, camarero, podría ponerme, por favor, una... San, gría congelada pa' ella marinera, me lo ha un carajillo y el pocollé de limón. Refesco milagroso, quema la arena, peligros me dusas la crema, y vea la noche de San Juan, ver modas y gafas, cangajos por las rocas, sudores y sábanas, turistas, fritos, oliva rellenas, me doy un paseo, of course, en chanquetas, 37 grados, sombrillas de colores, doalles en balcones, de los hoteles, colas en la rente, guaperas enóticas, la marca del bikini... Palmeras que bailan con mister Levante, uno, due, tre, el oritón, de 9 nubes sin el cielo, y hace calor, cariño donde puesto el bañador. Esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, y es que esta es la canción de un verano, de 1984. Colchonetas, flotadores, motos de agua, motos de baja cilindrada, dando la lata, brisa placentera, mediterráneo, calma, siesta, la bola, también duérmelas, siesta, postales, polos, pipas, pistachos, patatas fritas, un almendrado, pepinos y tomates en la ensalada, fruta fresca, emplato de plástico, el coche fantástico, el equipo A, un balcón crez, parchís, un sead panda rojo, ni cuatro latas naranjas, minigol, varian blanca, una de chocos, una de bravas, perledor ambulante, avioneta generosa, pareja jugando a las palas, jubilados, enamorados, me pone, me pongo, porque... Esta es la canción de un verano, verano de Sant Just, dura la vida en un. Bona tarda, són les 7, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 3 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La Unió de Motigues i Comerciants planta cara la crisi amb iniciatives per promoure el comerç local. Ho ha marcat al carrer, una cursa popular, i una defederada de cara a la primavera. Les postes d'aquesta mena vol motivar als consumidors com comerciants.