#180 - La Penya del Morro del 4/1/2013

per a tothom. Amb un país com alguns deien que fos típic de República Vananera, això no seria així, i per tant els governs et judicarien concessions tan ambicioses i tan importants com aquesta, aquí els dissambleis més oportuns. El govern català ha anunciat que portarà els tribunals a aquest conflicte obert en el procés de privatització de la societat aigua en administratiu de recursos contractuars de Catalunya, que depèn de la Generalitat. La guanyadora del concurs acciona hauria d'haver quedat exclosa del procediment per encomplir una de les bases. El 52% dels ciutadans encastats pel centre d'investigacions sociològiques en el baròmetre del desembre passat creuen que les tensions nacionalistes arribifaran els pròxims 5 anys, per contra un 14% opinant que disminuiran. L'altra banda, el 72,6% de la població de l'estat espanyol, considera que avui dia la situació econòmica és pitjor que ara fa un any. La tur continua sent el principal problema per la gran majoria. En concret, 6 de cada 10 aturats no confien en trobar feina l'any que ve. Pel que fa als que treballen, no hi ha tant pessimisme, per que la majoria confia conservar la feina en aquest període. Bonet arrosse, parla Roger Castillo. S'està disputant la primera jornada de la 34è edició del tornant junyor de l'Hospitalet de Bàsquet. Han acabat tres partits, entre ells, el duel destacat entre Barça i Real Madrid, que s'ha endut el conjunt català per 82 a 70. En 25 punts, el crudat Màrius és onge. El tenit blaurena Marc Aldirón destaca l'aportació a tot l'equip en declaracions a la xarxa. A veure, esclar que el Màrius Castillo és un jugador totalment desequilibrant, però sempre aquests partits no es guanyen només amb un crac, sinó que es guanya amb el treball que fa els jugadors per anar al rebot contra els privos que tenia al Real Madrid, amb el treball de recuperar pilotes de tot el conjunt, o sigui, la individabilitat decideix, però decideix a l'equip també. L'Hospitalet ha perdut contra el macaví per 69 a 70, i el jugador t'ha superat el cac explit de cruàcia per 91 a 81. En futbol, Barça i Espanyol preparen el derbi d'aquest diumenge a la set de la tarda al Camp Nou. Aquest matí, tots dos equips han entrenat a porta oberta. Pels blaurenes Adriano Correa ha patit una contusió al Tormell Dret, i pels blaurenes qui blausa el porter Cris Albre, està pràcticament descartat per aquest partit. La penya del Morro 2 a seces. Jo sóc petiteta i descriure no n'en sé. Per això us felicito sense llapis ni paper. Papa, mama, tingueu un bon dagà. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Bona tarda, Sant Just. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio desvernos. Bona tarda, Jordi Jumena. Gràcies per aquests aplaudiments espontànics de la gent que ens ha vingut a veure, Carme. Bona tarda. D'on ha vingut la gent, avui, a veure'ns? De Palleja. De Palleja, a què em costa? Sí, és jo. M'has llobregat, queda prou. I més plàgica, avui, si estàs al costat. Sí, sí, no, no, tot a la ràdio. Molt bé, contentos d'anar a Palleja amb una ràdio que els va molt bé. En fi, avui el programa em comentarem l'actualitat Sant Justenca, que passa per la cabalcada del reis que venen de base en Just Carme, quins nervis. A més, també ja sabeu que prepararem un programa especial a ràdio desvern demà, on tots els nens i nenes que s'hagin portat bé podran demanar algun regal. I, si s'han portat bé, els reis macs deixaran els regals a ràdio desvern el 17 de la nit i el dilluns els podran recollir. Ja sabeu que, a més a més, podeu contactar amb nosaltres a través del chat de ràdiodesvern.com, si algú vol dir alguna cosa, com per exemple, bon que diu, hola Jordi, bona tarda, hola. Bona tarda. Bé, avui el programa, com que és divendres, repassarem el cinema i les estrelles amb el Jordi Roca. A més a més, també el programa parlarem de com està el viat davant de tot aquestes pujades, que Carme, ahir comentàvem amb tu. Com està aquí? Com està el viat davant de tot aquestes pujades de gas. Ah, com està el viat? És com està el viat. Com està el viat? Saps que diries això i no... Un amic meu, el viat Martínez. Saps com està el viat? No, que això està molt bé, està molt bo. Com està el viat? Com està el viat? Molt bé. I ho fareu això? Amb la Cristina, amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda Cristina, espero que no tens el micròfon pujat. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda, ara sí. Ara sí, bona tarda Cristina. Sabies, Jordi, que la primera cançó que es va transmetre des de l'espai va ser El Gingon Bells? Ah, doncs no, no sabia. Sí, va ser el 1965, quan els astronautes Tom Stamford i Walter Scherrer van fer una obra molt per Nadal durant la misió Gemini 6A, van enviar un missatge a la terra i després van tocar una versió d'aquesta cançó. Ah, molt bé, veus? La Cristina sempre té dades per portar. Sí, per aportar. Moltes gràcies Cristina. A més a més, també avui ens visitarà el senyor Benito amb les coses importants de la vida, i ja hem deixat l'Odysseia a part i ens explicarà d'on venen els reis i la llegenda i tot plegat. O sigui, això pot ser molt divertit. L'Orient, no? No, o la de l'Orient de l'Orient. El papa de Roma, que pot la porta soma, va dir fa poc que venien de l'Andalusia. En fi, veurem amb el senyor Benito si et podem trobar... Doncs com t'ho miris l'Orient, no? Clar, si estàs a Oklahoma, per exemple, venen benvenida a Andalusia, perquè és l'Orient. I, a més a més, també a la segona part del programa farem l'antiagenda, el que no hem de fer durant aquest cap de setmana, que avui m'ha dit que va de fires de Nadal, lògicament, de reis i de naps i de cols. Tot això avui a l'Apenya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esben. Comencem amb les notícies de Sant Just. Aquesta tarda, l'Unió de Boticers i Comercians, també com una aguda com l'Aubíic, farà el sorteig de reis i una xocolatada. Tot plegat es farà davant del mercat per escalfar motors, per l'arribada del reis d'Orient, que serà davant... No estàs nerviosa, Carme? Jo em poso molt tonto. Encara falta. No, però és que és igual, jo ja... I el dia abans ja estàs. Jo estic nerviós, i el dia abans jo ja... Jo demà sí, eh! Que venen els reis! Quins nervis! Malsió, Gaspar, Baltesar... Tu de quin rei ets? No vinc a escoltar una preferència. Jo sóc de... de tot i quin, com va dir aquell, que és un... de la fàcil. Jo no és que no tinc preferència, no sóc racista. No tinc que preferència, ni ross, amb més igual, perquè jo pensava... A veure si ara jo em faré favoritut. I s'enfadarà l'altre. S'enfadarà els altres dos, que són majoria, el Parlament dels Reis, que són dos tersos de la Cambra, i a veure si no em portaran res. En fi, a més a més, també avui hi haurà sorteigos del públic en aquest sorteig de l'Aubíic, davant del mercat, i es regalaran... Atenció, eh! Jo sempre crida l'atenció als nens... A més, les he vistes abans, oi, eh? Tenen bona pinta, o no? Sí. Es regalaran bandaroles als nens i nenes per rebre ses majestats. Oh... Són vistoses. Home, de quin color són, Carme? No t'ho sé. O sigui... No dius que la n'has vist? No, sí que les he vist en un altre establiment, i llavors crec que són com d'un color xigroc fluorescent. És de plàstic, em sembla, material. No voldria equivocar-me. El rei són blaus. Les lletres queden colors o alguna cosa així. Bé, em sembla que és així. Demà, per tant, tota la plaça entre el globus que venen a la comissió de cabalcada de reis, que també venen bulletes per fer el sorteig i tot plegat de la joguina, i la bandarola, l'ambient de demà serà, com els de les grans ocasions, el Camp Nou. En fi, Carme, què he comentat de tot plegat? Doncs primer parlem d'avui, si et sembla, que aquest sorteig de reis que ho fa la unida de botigues i comerciants, a més a més també va acompanyar tot plegat d'una xocolatada, cosa que sempre és d'agrair, i serà a les 6 de la tarda, davant del mercat. Se sortejaran tres premis... Home, això és ja, eh? Sí, sí, d'aquí menys d'una hora queda. I, en principi, qui participa és la gent que ha comparat algun d'aquests dies en qualsevol dels comerços de senjos associats a l'Eubic, perquè hi ha aquestes bolletes per participar en aquest sorteig. I la gent que no hi hagi participat, però que avui estigui allà a les 6, com deies tu, doncs també pot participar d'un altre sorteig, com per exemple un lot de productes de belleza de la perruqueria Esperança. Ole! Ole, no! Per a mesos nens i nenes, hi haurà aquestes bandaroles que comentaves, i per tant, doncs... Quantes coses, no? Que et son bé, oi? L'animació està assegurada. Jo vaig demanar si ens podíem fer arribar xocolata a la ràdio, perquè a les 6 no hi som. Clar. I què em van dir, Carles? No me'l vaig demanar on col·laborar. Aquí, aquí, aquí, aquí. Digue-ho, digue-ho. A Carles. Quin Carles? Si ho està escoltant. Carles Hernández. Ah, bé, doncs eh... Que porti xocolata per tots. Calenta. Xocolata per a tots. Bé, com comentem, és que jo porto un estat de nervis. Fa un parell de dies que no puc amb mi mateix, perquè demà venen el reis. El reis, Magdurien! Bé, atenció, perquè efectivament el reis venen demà a Sant Just, però no... bueno, hi ha tot Catalunya, en principi, no? Jo no he posat que vinguin a Sant Just. Ah, no? No. Diuen, el reis venen demà a Sant Just, s'ho passa per no llegir, per no ben anat a l'escola. El reis venen demà a Sant Just, per viure la 61 nena. Com s'ha dit això? 61 nena, no? Que valcada pels carrers del municipi. Ràdio desvern es farà un programa especial de mala tarda. I, a més, també s'estan començant a reservar turtells. Una nadada que cal puntualitzar, però un ritme més lent que altres anys. Carme Verdoi té més... No riguis. No riguis. Riu, espero que has fet una entrevista, però és una dada com una altra. Està molt bé, està molt bé. Ai, és igual, Jordi. Oh, què passa? He vist que me'n t'ha semblat bé el titular. No, no, no, no, no, no, no, no, no. No, para, no. Para el programa. Carme, a mi el titular m'ha semblat molt bé. M'ha anat a les notícies. Cristina, opina, tu que estàs aquí com a tercera part de la discòrdia, tu creus que està bé, o que es comenti, per exemple, el tortell de reis i tot plegat? Sí, per què no? Exacte, per què no? És notícia, no? És la cosa, clar. A Sant Just tot és notícia. El reis, com deies, fa aquesta 611 nena cabalcada. Ai, sí. Serà bastant el recorregut i el funcionament clàssic, però ho expliquem per si algú no ho sap, que és que la Rebuda es fa a la plaça Berdagué. La plaça de l'Ajuntament, que l'hem deixat molt nova, aquest any, està molt bonica. On l'alcalde lliure de la clau, el Malsió, Gaspar i Valtazar, perquè puguin entrar totes les cases de Sant Just a deixar els regals. I està prevista això, que el rei és arribant cap a Sant Just, cap a quarts de set, de la tarda, que serà la vingut d'indústria, però del casal de joves. Perdona, com vindran? No ho han sabut dir. No, això va ser l'any que van estar en el trambaix, però ja està. Potser venen per la carretera que... Pel Vial. Estaria bé. Pel Vial de Malsiói, no? Però clar, no hi poden, no? Però és que abans no s'ha fet, encara, no? Per això. És una bona idea, per si l'any que ve s'ha fet, esperem que sí, doncs podrien arribar per allà al reis. Per Malsiói, venen per Malsió i al reis, eh? Portaran 800 quilos de carmel perquè hi ha donant el recorregut. Un morador? Sí, sí. I anirà... És una tona, gairebé, eh? Si et cauen de cop. És molt perillós. En principis, fa de manera repartida. Primer es puja amb els carreres. Per fer-ho de puntualitari. Sabes, és briu, tothom... Miquel, revertir i verge dels colors, fins que s'arribi la plaça Bardaguer. Cap a la set, aproximadament, el rep el mossèn Joaquim Rius, a la plaça de l'Església, on adoren el Passebre Vivent i el nen Jesús. El mossèn Tendoll. Per què? Perquè rep el reis en persona. Perquè estem al Passebre, després del rep la calda. Ah, per això, i també el Tendoll. Llavors aniran fins a l'Ajuntament. Després de calda, el Tendoll també els donarà la clau. Saludaran a tothom des del balcó del Consistòric, que és un dels moments més màgics de la nit. És veritat que fan allò de... Això és abans. Ninus a enines de Sant Justi! Som-hi! Arribati! Us heu portat i ben, eh? Hi ha un i qui no! Bueno, és una mica... Que cada any passen mateix, eh? Sí, sí. I un cop s'acabi aquesta rabuda, l'acabalcada continua. I se'n va cap a la llar, la nostra senyora de l'Urdes, per saludar els avis. Que també és un moment bastant especial. I després continuen el recorregut, fins que tornen a arribar. El cas de les joves passen per tant, doncs, per molts carrers de Sant Just. També és aquest any, els acompanya, per primer cop, el grup de barcosió van d'andarà. Ah, molt bé. Perdona, que va d'andarà, però potser és un habitual en activitats de Sant Just. O sigui, a tot arreu hi ha el grup riu de música o van d'andarà. Són els dos. A més que l'acabalcada està formada per un grup d'unes 25 persones, n'hi ha que fa molts anys qui són, com, per exemple, un dels responsables, que és Ramon Aguader. El Llo segura. Però Ramon Aguader fa qui és des de fa 60 anys. Sí, clar, Llo segura, això té una cosa... No, per això. Que té un idol, que passa que ara estan contents, perquè també entre el gent jove cosa, doncs, hi ha aquest relleu generacional. Com, per exemple, ragulcamats, un amic del programa, que des d'aquí l'emviem una abraçada. I llavors, el que dèiem també, que les pastisseries de Sant Just ja tenen el tortell de reis a punt, però que de moment aquest any sembla que el ritme de reserva, si més no, estan una mica més lent que altres anys, i recorda també que demà, de 5 a 7, es farà aquest programa especial aquí, a Ràdio d'Esvern. Que vindràs, Carme? Sí. Jo també estaré amb tots, eh? No és una falca, va. Podem fer una falca o no? No ho sé. No ho sé, dic un butú, no? Demà, programa especial de reis a la... Bueno, bueno... Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. És que ara les falcas no es poden impulsar. Ja és complicat, és una veritat. Total, a veure, total. Que demà, qui vulgui venir, està convidat a venir, però sobretot els nens i nenes de Sant Just... No, venir, no. Per telèfon. No, però en venir, si volen anar a veure com fem el programa, com la gent de pallajar, mira, la gent de pallajar, sí, sí. Doncs si voleu venir al programa, podeu fer-ho, o si no, poder escoltar a casa, abans d'anar a la cabalcada, perquè és molt bonic. L'any passat van trucar una 25ena, una 20ena de nens, molt nens. Durant dues hores, tots els nens que vulguin, si teniu una a vots, teniu fills... Clar, a veure, que no truquen ganàpies, tampoc. Vull dir, fins a... Sí, hi ha un límit. Fins a 11, a 12 anys, i que parlin amb nosaltres... Demà, eh? Avui he trucat gent, no és avui. No veu que sí? Per tant, aquí és demà de 5 a 7. Molt bé, doncs demà, si truqueu el telèfon de la ràdio, que és el 93372661 entre la 5 i la 7, i si us heu portat bé, això és molt important, el rei segurament potser us deixen algun regal, el dilluns, no el podeu venir a buscar a la ràdio. Tu t'has portat bé? Aquesta és el programa de demà, ja. No, pregunto. Jo m'he portat molt bé. He sigut un angelet. Cola, o què? Sí que cola, no? Sí. Vale, vale, vale. D'aquí els moment repassem tot el cinema amb el Jordi Roca i les novetatges d'avui, però abans un últim actualitat s'enjustenca, i és que aquest dilluns comencen els tallers d'ars plàstiques en places per alguns adults, per alguns cursos. Perdó, les classes comencen amb un trimestre de retard, i això ha fet que alguns grups no s'omplessin. Encara hi ha lloc per apuntar-se a retaula, a lavastre, o a experiència plàstica. Carme, jo crec que aquí hauríem d'entonar ja el mític a la Lluia, no? Hi ha gent que deia, jo moriré i no veureu una altra cop, com obren els curses plàstiques, tranquil, els pacients... No passa tant de temps. Fa mig any, perquè es va acabar el juny. Si comencen amb tres mesos de retard, però fa mig any que la gent no anava a classe. Sí, Leonardo da Vinci ha pintat la joconda en aquest temps, dels tres mesos. Potser algun dels alumnes també ha estat fent cores a casa seva. Potser hi ha hagut alguna joconda a casa. Carme, què podem dir de tot això? Que tothom qui vulgui encara s'ha de apuntar-se a aquestes disciplines, també històries de l'art que no l'hem comentat, que són grups que d'altres vegades sí que s'havien omplert, i ara, amb aquest retard, ha fet que hagin quedat més llocs lliures. Per tant, la gent que estigui interessada encara pot fer aquestes inscripcions a Can Genestar. I el dia 7 dilluns jo comencen les classes amb el seu format habitual, perquè recordem que la setmana abans d'anar-les van fer sessions informatives amb els alumnes. Els tallers comencen amb un trimestre de retard, recordem qui és perquè, a causa de la polèmica, d'arribada de la gestió dels cursos, que el setembre es va fer un concurs públic per adjudicar aquesta gestió. Hi ha hagut, perdona, hi ha hagut molta polèmica, eh? Sí, sí, sí. A la Vall d'Avers també una carta, eh? No has llegit. Aquí en directe... M'ho anuego. T'ho he hagut tot, eh? Sí, m'ha pogut tot, jo. El setembre es va fer un concurs públic per adjudicar aquesta gestió. Carme, tu el teu programa no necessit, tampoc. Jo no li deixo cartes de la Vall d'Avers. No, a veure un moment, a veure, a veure, a veure. No, no, no. No, no, no, no, que això és molt... Fer canvi de música quan jo t'hi ve... I en part del programa 3 vegades avui, eh? Sí, 4, 2. No només vull dir-te que el programa no llegim cartes mai. Articles. Ah, vale. Doncs, en tot cas, a veure si puc acabar-ho d'explicar, el setembre es va fer un concurs públic per adjudicar aquesta gestió. Es va atorgar a la Societet Cooperativa, a la Fundació, l'alumnat, però, va reclamar el professorat que hi havia hagut durant els últims anys, i això sumat a la dificultat d'arribar al consens del professorat d'entren i l'anterior, va precipitar que la fundació renunciés i, finalment, es va obrir un altre procediment, i es va adjudicar la gestió a l'empresa Gaudín Kéle-Enard, que estava formada pel professorat que ho havia coordinat durant els últims anys. A més, la gran majoria dels alumnes es van fer costat el professorat durant aquest procés, un procés difícil, i que, per tant, des del professorat també agraeixen el suport de la gran majoria d'alumnes. De fet, uns alumnes que no sé si recordes, però estaven molt i molt enfadats, Carme, en una sessió informativa que va fer el regidor de Cultura, Sergi Seguí, explicant què és el que havia passat concretament, i nosaltres, ja ens coneixem, a Pallar del Morro, vam trobar una mica de punta al tema, i vam pensar en l'ambient que es va viure, perquè va haver-hi molt de tensió. Ara això ha passat el temps. Queda molt lluny. No te'n llunya. No te'n llunya. Carme, si et sembla bé, t'acomiadem a tu ja, i recordem que a la set i al Sant Just Notícies Edició Vespre hi ha ara mateix tota la informació del Sant Just, que va ser a la sessió de Pallar.com, escoltant aquell trailer que vam fer. Et sembla bé, Carme? Sí, sí. Va haver-hi molt de tensió, eh? Sí, sí. Va haver-hi molt de tensió, i a mi em recordava una pel·lícula d'aquesta, el rotllo de los mercenarios. Vamos, no os faréis. Si no detenim els mateixos cruces els que teníem, estic segura que la majoria de la gent s'esgoten. Hi ha les condicions laborals i amb el sou, que ells els hi convèiem. Està cargada? És esperada. I hem d'admetre a l'Ajuntament de fer autocrítica. I si hem fet coses malament, en aquest procés només faltaria saltar la vista. Te va a la marxa. Quan l'alcalde va dir, quan l'alcalde va al curs, que això era com una petita maçana, si ell era una petita maçana, és perquè hi ha uns burfesors, perquè els treuen. Important que ens van deixar amb aquest concurs era que hi hagués una continuïtat en l'oferta. I, evidentment, com a administració pública, el que hem de garantir és que aquest servei sigui un èxit. Necessitaràs més ombres, si quieres salir vivo d'aquí. I no teniu compte els sants que porten treballant. I la pregunta és, què passarà amb aquests burfesors, una vegada que no treballin amb... Igual, a la tor! Amb un petió de temps, com s'ha portat a terme, a l'agost o al contracte, a principi d'octubre ja teníem que haver començat, no ho han fet. No iràs a fer el que m'imagino. És el mismo. L'empresa que ho gestioni amb mi, n'és igual. Necessitaràs un avió nou. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Oh, quina tensió hi havia en aquella reunió. Com és divendre, ja ho sabeu, avui s'estrenen diferents pel·lícules a la cartallera cinematogràfica, i és per això que tenim amb nosaltres Cristina. A tu no el coneixes, de fet no es coneixeu. No, l'acabo de conèixer ara. A mi m'agrada molt. No el coneixia, tampoc m'havies fet. No me l'havia imaginat, clar, no? M'agrada molt. Jordi Roca, com el coneixer en persona, sobte, una mica, negativament. No, no, no, no, no dic això, t'impacte. Hi ha gent que diu, hòstia... No me l'esperava així. Com Quentin Tarantino, que te'l trobes. I, hòstia... Jordi Roca... Molt bé, sí m'agrada. Doncs repassem diferents pel·lícules, avui com estan a la cartallera cinematogràfica? Doncs bastant bé, perquè justament comencem l'any, és el primer cap de setmana d'aquest any on s'estrenen... Bon any, Jordi. Bon any amb el bon any a tots. És el que acabem de dir en vist. Obrim una ampolla d'acaba, o què? Sí, sí, perquè més avui s'estrenen dos pel·lícules, que ja només, o sigui, acaba de començar l'any, es posicionen per ser la millor pel·lícula de l'any. Ja, ja. Ja en tenim dos de brillants, dos cites que no es pot perdre a ningú, que s'han d'anar a veure, sí o sí. Una és la Noche Más Oscura? Sí, és la primera que tenim de la directora de la Cáceres Vigeló, que ja va guanyar un Òscar Pártir Raústil. Seuleu, escoltem el trèil i després la comentem. ¿Puedo serte sincero? Vale. Soy tu peor sueño. ¿Qué digo ahora? No soy tu amigo. No voy a ayudarte. Me voy a machacarte. Com tu i Jordi? Exactament. És que ets tu. Alguna pregunta? El Jordi Roca. Alguna pregunta? Això és el que diu, no? Realment... Ah, ja està, eh? Sí, és això el trailer. Home, no podem dir molt més, però si no... Hosti, que bona, boníssima. Una pel·lícula que té pinta de ser el millor de l'any més que la trailer. No, perquè ens deixa algú senyor per saber el que és el que passa. El misteri. Exactament. Home, tu què ens pots dir del trailer que pot estar passant? Quina és l'escena que tu creus que està succeint per aquestes paraules? Quina és l'escenari? Jo crec que era el Congrés dels Diputats, jo crec. Perquè tu ets el peor passi pesadilla, no te voy a dejar respirar... Però tu creus que algun dels diputats dirien... Tienes alguna pregunta? Sí, sí que sí, a la posició. Que fan allò de... Jo crec que no us deixen ni preguntar. Està parlant de política i de com està gestionant la crisi. Va això a la pel·lícula? Bé, va de política, però no de com es gestiona la crisi. Com dèiem, la directora és la que fem visió, que només per això ja és garantia de qualitat. I el que ens narra... Home, és boníssima. La directora d'Enterra Hostil no l'has vista? Enterra Hostil, sí. Si va guanyar l'Òscar com a millor directora per aquesta pel·lícula. Només per això ja va la pena. La veritat és que és una directora molt bona. I de què va de por, no? No és de por, és un thriller. Tampoc és exactament misteri. Ens narra una mica el rei de fons del que va passar amb la persecució i mort d'Ossama Bin Laden. Recordem que hi ha haver-hi molta polèmica. A la pel·lícula ja ho vam parlar el setembre. Perquè dèiem que havia tingut accés als arxius secrets de la CIA. Alguns agents els havien facilitat de com havia anat la operació. Documents que ni els propis periodistes havien tingut accés i que, per tant, la premsa nord-americana havia criticat durament que una directora de cinema pogués tenir accés a aquests documents i, en canvi, la premsa, que és la encarregada, de fer aquests tipus d'investigacions, no. El que ha passat és que jo, amb el Balagueró, ha intentat agafar alguns archius de la Generalitat i no va poder. No, però és que en aquest cas s'hi ha pogut. És a dir, sense dir-ho. Això dius que hi som, sense dir-hi. Aleshores, ens narra una mica, perquè, clar, tots sabem de l'història les típiques imatges de com es va incendiar a casa, com va morir, etc. Però no sabem exactament com es va desenvolupar l'operació. Aleshores, la pel·lícula ens intenta mostrar exactament com es van trobar quins agents el van portar a terme, etc. I, per cert, que ja fa dies que t'ho vinc dient i tu no em vols creure, la crió principal que l'any que ve guanyarà l'Òscar Pàquesta pel·lícula és la Jessica Chastain, que ja saps que a mi m'encanta, i ho fa molt i molt bé. Ja és un referèndum, s'està consolidant. Mira com t'apel·ladeix el públic del Palleja. Vinga, va, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que es titula The Master. El hombre no es un animal. Nosotros no somos parte del reino sino animal. Estamos muy por encima de ese grupo mirando desde arriba como espíritus. No. He descifrado y descubierto un secreto para vivir en estos cuerpos que ocupamos. La buena ciencia permite más de una opinión, sino que da la voluntad de un hombre que es la base de las sentas. La única forma de defendernos está acá. Tranquilos, no, no puede... ¿Son zombies? No. Aliens. Ah, no. Se lo inventa todo sobre la marcha. Si te vas, no quiero volver a ver un tejabas. O puedes quedarte. Oh... Una pel·lícula romàntica, no? Podem comprovar. Romàntica tampou, per cert, el soroll aquest que sentíem tota l'estona darrere fons, la imatge és bastant angoixant, perquè és un home que va picant, poc a poc i quedava levantant la seva velocitat contra un vidre, realment et posa bastant nerviós, inquieta bastant. Pel de gallina, eh, pel de gallina. En fi, ja que parlàvem de pel·lícula romàntica, un senyor romàntic per excel·lència, el senyor Benito i el senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. No, no. Només l'escoltem nosaltres a casa i ara anem. Per assegurar... Escòptica, sí. Jo pensava que aquest soroll era amb un que anava amb uns pantalons de cuir i li donava un copets amb una fusta. Ja. Es porta molt, aquest de dalt es porta molt. És un film seriós, senyor Benito, eh. És molt seriós. I això també és seriós, eh. Hòstia, per què encara no s'hi ha trobat? Però què diu? Encara no. Copli i cuir, però el que faci vostè és la vida privada. No ens interessa, nosaltres? No. El Jordi Roque sí. Bueno, doncs, si voleu, ja quedeu després del programa. No, però els nostres clients segur també els interessa. No, no, no. Pots donar un número de compte bancari, si vol. Ah, vull? Sí, que això també va molt bé. Demàster, aquesta pel·lícula que es trena avui. Jordi, què va? Aquesta sí que és pràcticament la pel·lícula de l'Àngio, en tots els experts i tots els crítics de cinema, és un drama, un retratarit sobre l'Amèrica de postguerra, en què ens trobem a dos personatges interpretats per Joaquim Fònex i el Philip Seymour Hoffman. Molt bons actors. El Fònex dona vida o interpreta un marina que acaba de tornar de la guerra, que es troba en una institució una mica inestable, i que es troba precisament amb aquest líder d'aquesta secta. Els dos es convertiran en dos líders opposats, dos sectes diferents, i veurem com s'han d'entendre una amb l'altra. Va ser tan interessant, en la pel·lícula. Jordi, espero que el Carlos Jacomeli ens hagi sentit, perquè ha acabat de preguntar què passava amb Demàster. Ens ha comentat que a l'Hombre de les Somres la va trobar Mediocrilla. Mediocrilla. Doncs ara la comentem. El Facebook, doncs, coses... Jo la vaig trobar crilla entera. Què diu, què diu? A Cristina, no riguis, si no fa gràcia, no riguis. No, però a mi sí que em fa gràcia. Pasem al trailer, El Hombre de les Somres, que és el senyor Benito, eh? Una pregunta, una pregunta. Escolta, no, no, és que anem a escoltar el trailer, silenci. Les madres cuenten els seus fills i històries. Sí? Alguns són leyendas, és una canción preciosa. Pero otras... pueden convertirse en realidad. Creo que era el cazador levido dos veces en ese puente. No había nacido a salir y ya no estaba. Existen. Oh! Mediocrilla. No, com ho he dit? Te pinta, ¿no? Sí. Madiocra, el Carlos Jacomeli, que fa el condensador de fruto. Jo també anem al Xavi, als dijous. No m'he equivocat de 8 a 9, crec, que és a la ràdio. Per tant, que parlen de cinema i de sèries i moltes coses. Per tant, és un bon crític, i si ell ho és, Mediocrilla... Jo no hi estic, era d'acord. No se'l recordo. Que deu i us ho parleu. De què va aquesta pel·lícula? En principi, la gent podria pensar que és una pel·lícula de por, però és més aviat un thriller que utilitza alguns simbolismes de les típiques pel·lícules de por per fer-nos estant tensió. La Jéssica Viel, que s'ha pronunciat absoluta de la pel·lícula, és una infermera que viu en un poble nord-americà bastant empobrit, després de que la fàbrica del poble hagi tancat, i, per tant, que hagi tots els seus habitants a Gincadalatur. Té un fill de 5 anys i, en els darrers mesos, bastants nens del poble han començat a desaparèixer. A partir d'aquí, com amb tot, quan la gent no sap el que ha passat, es comencen a inventar o a crear unes certes llegendes sobre què és el que els pot passar aquests nens. És que, perdona, hi ha molta gent que durant l'any desaparèix. No, moltíssima. Més de la que ens pensem i que no es troba mai més. I no sabem on van a parar. Oju, que no és una qüestió. No, no, no, no és una qüestió. La gent desaparèix i, de gaudir volta, el deixen tot. Era una persona molt normal, tenia nòvia, tenia família... Però on estan aquestes persones? Fins i tot van fer una sèrie de televisió, que era els 4.400. Quasi. Eren gent que havia desaparegut en el seu moment. De fet, només que el que feu una volta pels carrers de la ciutat, i veureu tot de cartell de seu bus que ha desaparegut. On està tota aquesta gent? Expediente X. Estan en l'arquí. És un cas per plantejar-li Aliker. Sí, l'aliker. Aliker. Aliker, aviat és l'aliker. Igual és tan aliker. Sí, potser sí. És que l'aliker és molt complicat, a vegades, estar-s'hi. I trobes un llitet i... Els armaris són un armari. Potser és una planta d'armari, allà amb l'alaverinti... Tot de gent allà dins l'armari. Ah, que anem a salir, que anem a salir... Abans que estiguem al programa per dins tantes xorrades, passem al següent tràiler, que és... Així som-nos, que és una mica l'esperit de la penya del morro. Hey, Frankie. Can I get you something that they sell here? I swear to you on my life I will never... Para, para, para, para. Trau-lo, trau-lo, trau-lo. És el propòsit de l'any nou. Per mi no hi ha problemes, per la Cristina i per el senyor Benito. Va bé, nen. Però potser hi ha alguna persona a casa que estigui que no... Perquè es vagi familiaritzant amb la llengua. Senyor Benito, potser... Fixa, a Portugal no he doblancat pel·lícula, i no tenen puta idea d'anglès. És correlatiu. Aquella teoria de dir que les pel·lícules millor que no les doblin, perquè així prendrem més anglès, se'n va a terra. Sí, llavors no veuen les pel·lícules d'anglès i veuen les seves pel·lícules, ja està. Per promocionar el cine, patrines. Sí, però van fer una i la van repetint. I la van repetint sempre. És com aquí a Espanya també. Van fer aquella de la família i una mà. Segur, tot xenxo, xenxo, d'on estàs? Què veieu? La va repetint. Les de la farmació, la aquella, no? Les senyorícules de la Cruz Roja. Sí, ara han repetit el Pulser dels Vermelles. No, no ha repetit, no? Cada tarda, perquè sí. Sí, perquè jo la recordava. Doncs intentem... A veure, se n'hi va ni tu. Perdó, perdó. Intentis de cifra, vostè que acceptant d'anglès, que és el que diu el trailer. N'ava de bon rotllo, eh? A veure, escolti. Què diu? Què diu? Què dius? Que mai. Wow, wow, gràcies. Molt bé. Ensenya'm-ho. Gràcies, ensenya'm-ho. Això, home. Però que vagi transduint, vagi transduint. Què diu? Ara no. Però escolti, vostè és un vaig. En fi, Jordi, aquesta pel·lícula va de Masté... Així somos, perdó. Així somos és la pel·lícula romanticota, no? Sí, és una comèdia, drama familiar, típica bastant de Hollywood, en el que ens trobem a Sam, que és un empresari de Nova York, que estava a distanciat de la seva família. Quan mora el seu pare i va l'enterrament, li deixa una empatida en carreg, una petita cosa que ha de fer per acompanyar les seves voluntats, i ell ja descobrirà que té una germana secreta. Sí, coses que passen. Aquestes famílies que no s'acaben de conèixer, i que la gent sempre té secrets, que no es descobreixen fins que... Un pare de pistola fluixa, viatjar... Ja té dues famílies... I bé, per això li canviarà la vida, i sobretot replantejar-se tot el que ha fet fins ara. La fa el Tom Hanks i la Mike Ryan? No, en aquest cas, no. Tienes un e-mail. Hi ha algo para recordar. Tienes una doble vida, també. Atenció, perquè la següent pel·lícula, senyor Vanito, vostè pel títol ja anirà a veure-la, encara que només sigui pel títol, despedida de soltera. Ni tu saps el dia que llevo he quedado a comer con Becky. Tengo que contarte algo. De él me ha pedido que me casé con él. ¿Qué te dices? Ya sabéis que ahora nos toca todas ir a la boda. Mira, el lado positivo. Tendremos que organizarle una despedida al fin de curso. Y a comer el lado nuestro suite después de la cena de ensayos. Y luego saldremos de fiesta, en plan... En plan... En plan... Además, yo ya no salgo de fiesta, ¿no? Bé, que és la pel·lícula... El senyor Vanito s'ha quedat impressionat amb aquesta caigua que ja no surt de festa, no? Buf! Bueno, vostè tampoc surt de festa. I he fet un propòsit. ¿Quin propòsit? Sí, segur. Jordi, aquesta pel·lícula... Home, és una típica pel·lícula de diumenge per la tarda. Gràcies a ella, podríem dir. Divertida, segons el Carlos, acaba de comentar aquí. Ah, sí? Divertida, bé, si és normalment una mica faciló. Home, més divertida és la intenció. Tu què vols? Estan en amistat amb tots els programes de ràdio, no? No, a veure... Està bé. Tenir disparitats de criteris. La pel·lícula està comentant gràcies per comentar-nos coses. El Facebook de l'Apenya del Morro. I tu t'estàs carregant tots els comentaris que fa. Perquè si ens contestes una estratègia. Sí, crem polèmica i en real hi mantem. A poca broma que hi ha molta gent que ho fa, això, eh? Home, es pica entre ella perquè així... Clar, intentaran caos. Clar, clar. Això ho farà a la teva, no? Sí? Sí, no? Hi ha una presentadora que li diu a l'altra i... Sí. Què dius, senyor Vanito? A veure si hi ha una revista d'aquestes del cor. Va, en fi... Jordi. En aquest cas, eh... Són un grup d'amigues, concretament quatre amigues, que d'un dia per l'altre, sí, una és casa. Aleshores, les altres tres decideixen fer-li un comiat de soltera. Què és el que passa? Que la dona que és casa, com hem sentit en altre alert, no vol cap festa esbujarrada, sinó que simplement vol prendre un gelat a la nit abans del seu casament, amb les seves amigues a una habitació qualsevol d'un hotel. Però les tres amigues que tenen moltes ganes de marxar, el que faran és organitzar una festa. I el que ens intenta posar de relleu a aquesta pel·lícula és quin són els límits de l'amistat i fins on poden aguantar. Eh, en principi... Poc, poc, eh? O sigui, si un amic ja comença a la caga una mica... La caga amb bastant, a la pel·lícula. No es pot agrair relleja, eh? No, no, no, no, no, escolta... Se la fer balant. La feia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Notícies de Hollywood! Bé, efectivament, ghost... Vam demanar unes notícies, no? Sí, i per certes notes al cine, aquestes festes, o no? No. No has anat a veure cap pel·lícula? No, em sembla... Ah, sí, vaig anar a veure el Jòbit. I què? Què et va semblar? Ja vam comentar-ho, no? Bastant lent del començament. Ah, m'està bé, eh? Està bé, el Frodo, el Bilbo. Està una hora per posar-se la motxila, avui també. Però, per cert, l'actou fa molt bé, eh? Que és el que fa de... No, però a mi no m'agrada. No, és el que fa de Watson a la Sherlock Holmes. M'està molt bé. Atenció, perquè... Ah, per fer la pel·lícula. Sí. Atenció, perquè... Què fa molt bé? Volem parlar d'anar fent morcilletes. Atenció, perquè... Com es diu en català, morcilletes? Morcilletes, de tota la vida. Morcilletes, morcilletes. Atenció, perquè... Votifarrón. Ghost Recon a la Gran Pantalla. Doncs si la companyia de videojocs Ubisoft va crear fa poc la seva pròpia productora, precisament per això, per portar a la Gran Pantalla totes les seves franquícies, i pot ser ella la que s'enriqui, és cosa que em sembla molt bé. Com has assinscrit, per exemple? Sí, que en aquests últims temps hi ha moltes companyies cinematogràfiques que estan comprant els drets de certs videojocs, que sigui ell mateix el que ha fet el videojoc, que s'enriqueixi amb això. I, en aquest cas, un dels seus propers projectes serà, precisament, el de portar a la Gran Pantalla, Ghost Recon, que per tots aquells que no ho sàpiguen, és un videojoc en el que el jugador es posa a l'apell de l'exercit nord-americà i, a partir d'aquí, ha de combatre i ha d'entrar en guerra a intentar guanyar. Repassem més notícies. Sí, els guionistes aquí no sé com ho faran. No sé exactament quin serà l'argument. Tindran una feina així, sí. És que a vegades no és fàcil, perdona, en un videojoc fer-ho d'argument. El millor que hi ha d'enquivets, que vam parlar, dius quina argument serà. Sí, perquè hi ajuden contra els pots. Per exemple, si has de fer l'argument del Tetris... És que no m'hi anava a dir, eh? Jo estic treballant sobre això. No em confio en un càstig. No, no, m'has acopiat. M'ho ha acopiat vostè. Ja està, eh? El internet, tu mires, argument Tetris. Molt, molt Tetris. Atenció, més dades sobre la Lliga de Justícia. Home, és una de les grans apostes per la Warner Bros, que no s'estrenarà fins al 2015. Tots els demans a l'alcòmic estan ja esperant. Que es faci prou, què passa? Que no sabem gaire bé res. Home, no, espera, home, si no em deixes acabar... No, no, no, no. A veure, a veure. Jo primer he dit que no sembla... No, també tinc una notícia, també tinc una notícia. A veure, a veure. Potser és una pel·lícula que estan o potser no. Sobre què? Qui la fa? No puc dir res més. Només això, però ens podries avançar en més coses, a llarg de l'any. No, no. Bé, el que sí sabem, és gràcies a una publicació norteamericana, que és la Cosmic New Book, és qui seran els personatges que protagonitzaran aquest còmic. Clar, hi ha molts candidats, hi ha molts superherois que podrien formar part d'aquest equip, i ja sabem qui seran Batman i Spider-Man, que obviament no podien faltar, i si somaran la dona maravella, la llanterna verda, l'Aquaman, el Flash i el detectiu Marcia. Bé, atenció, perquè canviem de tema, parlem del cinema espanyol i de la seva taquilla, perquè a Can Guan, o com a mínim, el 2012, que ja deixem enrere, ha fet rècord al cinema espanyol en taquilla. Oh! Des de la pel·lícula Les señoritas de la Cruz Roja, i allò que deies tu abans, Benito, ja havia fet una cosa... Simbilar, eh?Sí. Ho hem anat parlant ja, durant aquests últims mesos, que sembla curiós que quan hi ha més crisis, és quan més diners s'hagin recaptat, i concretament, les pel·lícules espanyoles han recaptat el 20% dels diners de la taquilla. Això, gràcies a pel·lícules com l'Oimpossible, o Tadeo Jones, que han sigut les més vistes de tota la història del cinema espanyol. Ah, sí?Més que Airbag?Més que Airbag. O Vivancos? Molt més. Era un braço tonto de la llei amb el gran Wyoming, una pel·lícula de... Entre el Torrente i l'Airbag va guanyar a Torrente, eh? Torrente, no?Sí. I el senyor de l'Airbag, com es diu aquest, del director... Té ni idea.És un nom basc, no? Sí, és un basc d'aquests que... Es van fer una aposta, i aquest xigot basc porta tatuat, amb algun joc del seu cos, el número d'espectadors del Torrente. De Torrente. És una aposta, eh? El segure i ell van apostar-se aviant qui tindria més espectadors. Jordi, tu pot ser el mateix amb el Carlos Jacomely de la Casa de los Olores. A veure qui té més espectadors, si la teva secció o el seu programa. El seu programa segur.No, no ho sabem, això. Home, però no és el mateix si una secció com un programa. És diferent. Comparar.És millor una secció, no? No, és millor un programa. Però sempre ho pots fer amb un tampó. D'aquell de posar la feixa. Vostè tampoc. Has vingut per l'edó, no? No més que altres dies. En fi, atenció, perquè... Aquesta senyora l'agradarà, aquesta notícia, perquè arriben més adaptacions de trilogies, de llibres i de coses. Sí, comencem a estar una mica saturats de tantes trilogies. Acabem de just aquest novembre tancada de crepusculó. Acabem d'ensatar-la del hòbit, que tot i no sé una trilogia, sí que es faran tres parts. Com ha dit la protagonista de crepusculó? L'actriu, l'actriu. Però a la pel·lícula o ella? Christian Stewart, no? Perquè la Cristina... tu ets una meva Cristina Stewart. Cristina, ara que... És la primera vegada que m'ho diuen, eh? És una lògia, eh? És una lògia molt guapa. Una de les actrius més guapes del moment. No soc molt bé, no, a la pel·lícula... Home, perquè l'han de fer pàlida. Ja, però sou. No sé ben bé per qui n'arraudieu, però... No, que la gent voti, que la gent voti, opini. A través de RadioSvern.com la gent pot... no cal compasar el Facebook, però la gent ens està escoltant, pot veure'l a través del chat... i de la webcam, i tot plegat. Perquè, com que estàs una mica lluny, a baixes de les vampires, avui no sabem nosaltres. Un segret. Potser sí, no, Cristina? És possible. Està bé, el primer programa que fixa una vampira... entre el seu equip. Jordi, més adaptacions de trilogies? Sí, doncs bé, s'està preparant. I ara, també, la Guàrdia Nervosa s'ha fet amb els drets d'Alfals Príncep, que és una trilogia de novel·les, juvenils, en el que... per intentar evitar que no hi hagi una guerra, tres o quatre orfes intentaran competir entre ells per arribar a ser conat com a rei. El que passa a cada aquests quatre, només un podrà sobreviure. Bé, atenció, agafa pastes, també tenim notícies per vosaltres. El cinema és verdi, també, pels més petits, oi, Jordi? Sí, és una notícia molt encantadora, aquesta part, que el meu primer festival, i Verdi Kids, s'han unit per oferir una nova programació estable de cinema d'animació orientada als més petits. Això està molt bé, perquè el verdi fins ara, només de tant en tant, oferiria aquest tipus de pel·lícules, pels més petits de la Casa Iara, oferirà de forma estable, a partir del 13 de gener, pels nens de dos a set anys, que ha de diumenge a les 12 del matí. I en Llesana, amb aquesta notícia, sempre em permeten, i és una cosa que ell no ho sap, encara, però... Si no ho ha dit, clar... Podem posar el cartell d'exclusiva o no? És exclusiva, eh? El cinema espanyol... No vol quedar enrere d'això de les adaptacions dels herois, i està treballant la possibilitat de fer una sèrie amb el Melitón Pérez i la família Ulisses, que vostès no saben el que és. No, perquè estem parlant, remuntem a l'època... A l'època del TV, eh? Cap en un llibre del TV hi havia una vinyeta que es deia Melitón Pérez, i l'altre era la família Ulisses. Però era una persona, un animal... I hi havia la publicació que es deia el TV, no? Sí. Això sí, fins aquí arribem, no? Sí, fins aquí sí. Llavors hi havia una tira que era un personatge que es deia Melitón Pérez i sempre li passaven coses estranyes. Però si fos un Haimito. No. Era una mica despistador, i llavors s'equivocava de les coses. Era com vostè, una mica? Una mica. Estava inspirat en vostè, doncs. No, no, no. Potser jo, vull. Vostès en recorda, senyor Benito, que la contraportada del TV hi havia les invencions del doctor Schulz, em sembla, que és allà. Això estava dintre. La contraportada hi havia la família Ulisses. Ah, i la roda de TV, no? No, això no era el pulgarcito i el tio vivo. Jordi, però tu te'n recordes d'això? No, però és que aquí anava l'anècdota. Digue-me. Aquí hi ha Sant Just, perquè ja va morir fa uns anys, hi havia Ramon Sabatès, que va estar vivint els últims anys de la seva vida, a la residència nostra senyora de l'Urdes, aquí al carrer Bonavista, el centre de Sant Just, i... Era el dibuixant de... Era el dibuixant de... i després hi havia una exposició, aquí, a Can Ginasta, i tot, de les seves màquines, no?, i de les invencions... És a dir, los invent francs de Copenhague. Sí, senyor, los inventos del TV. De francs de Copenhague. Molt, molt curiós. Mira, saludem el David Pescallunes, que... que... És que... que ens diu hola. Ens diu hola, aquí, al chat de RadioDesbert.com. Sí, tu acabes d'inventar, no? No, no, perdona, és que... No, no, és que ara feu molta broma, però quan us digui qui és, diré, oh, mal, perquè és el seu nit que té. Ah, molt bé, molt bé. Un aplaudiment pel David Pescallunes. Que ha fet... Tu vas comer a tothom, i mira... Com plen de gent, així. Són més millor, entre qualsevol, com el senyor Bonito. No em penyi, per favor. La Ávila ha posat un tuit fa uns moments, i que hi ha d'anar a la penya del Morro, dient que posaria... Bueno, que les novetats, les novetats de televisives de l'any, la repassarem aquest dia junts al programa, eh, a la secció... Estarem atents, eh, perquè em sembla que n'hi ha moltes. Sí, sí, sí, sort en tu, no? Jo sóc així. Ah, moltes. Bé, perdona, jo sóc fidel a la secció de l'Ávila, eh. Sí. Digue'm una notícia que tractés en l'últim programa. Però l'últim programa no hi era, jo. No ho saps, no ho saps. Bé, acabem amb una altra llista, que és la llista de la Forbes, no? Sí. Aquests sempre fan llistes de coses, no? Sí, de tot el que et puguis imaginar. Forbes no és un dibuixant. Ojo, és una revista econòmica, em sembla, dels Estats Units, si no tinc malentès. Sí. En aquest cas, normalment, la llista Forbes fa... els més rics, els que més guanyen, tothom voldria ser-hi, però és tot el contrari, és una llista negativa, perquè l'encapçaran els actors que menys redit obtenen per les seves pel·lícules. Els pitjors actors de Hollywood. Els que són menys rentables. Ah, vinga, va. Qui diries que està en la primera posició? És un home. Nicolas Cage. No, però està la llista, molt bé. Amb una idea? Un de negre. No ho sé, home. La vaig fer jo, la llista. Però ha dit que és negre per a algun prejudici? No, perquè ho és. Ah, perquè ho és, i punt, no? Will Smith. No. A veure, segons escoltant, pot participar, no? Sí. David, truquen. 9-3... Què és el altre? David, truquen. A la ràdio, 9-3-3-7-2-3-6-1. El número 1, el deixem pel final del programa, ens truca algú i ho contesta. Comencem pel final, va. Una més emoció, a l'hora de fer llistes, trenquem tota la gràcia amb la desena de posició, i acabem un, perquè així la gent es queda. Es diu, el gancho radiofòmnic de les llistes. Jordi, això. He fet un corset, vostè. Sí, a la ràdio. Aquests dies? Sí, sí, molt bé. Per correspondència? Sí, realment. Sí, sí, era... De la fe, fe, fe. En fi, Jordi, comencem pels últims d'aquesta llista, que són els pitjors actors de Hollywood i que donen menys diners. Exactament, no, pitjors, no. Els menys rendables, exactament. En la desena de posició, una dona que, en el camp televisiu, sí que és molt rendible, que dona molts diners, però en el món del cinema s'ha portat d'algun altre entrebanc. I és la Sara Jessica Parker, amb el seu sexe en Nova York. No sé si només ha fet dos pel·lícules aquesta dona. Ja, però són poc rendables perquè l'actriu només recapta 7 dòlars per cada dòlar que guanya. Ah, molt bé. Home, és el que hi ha. Li no la faig jo, a la llista. L'obena posició! Oh! En la novena posició trobem un actor còmic, que jo confio que és bastant molt. Fa bastanta gràcia que és el Ben Stiler. Ah! Sí? Està en la novena posició amb 6,50 dòlars per cada dòlar que recapta. Per cert, una cosa. Tinc un missatge d'un familiar meu. Ah, i què dius? M'havia per WhatsApp que t'està veient a través de la... Que compres llet abans d'arribar a casa. No, no, no. El meu germà, que ha estat mirant a través de la webcam de radioesbert.com. I atenció, perquè diu a mi des de la webcam, es veu molt blanca. Seguir referès... A tu, Cristina, que avui estem preguntant també, si a través de webcam de radioesbert.com veieu que la Cristina té un punt de Cristina Stewart. Que et direm a partir d'ara. Sí, home. A veure si et dic Jordi Ramoncino o el que sigui. Ui, ui, ui, ui, ui! Cuida! Jo em sembla el Ramoncino. Vol dir que ha sucat? Què vol dir que ha ficat mal a casa? M'estàs ben corrupte? No. M'estàs ben mal cantant. M'ha sentit. Podria ser una prova, ara, i... No, no, gràcies. No, no gràcies, no, és que jo canto fatal. Tenia cançó que deia, litros de l'alcohol, corren per més benes, mujer, lo que estoy loco es por privar. Escolta't, tu loco por privar, com has deia aquesta cançó? Com has deia que la buscarem? Litros de l'alcohol, o alguna cosa així. Però aquest era el títol, litros d'alcohol, que... Bé, en fi, ja... Tampoc has matat molt, aquest. Bé, en fi, podem buscar-la, si no, també, no? A Google, si posem la lletra, litros d'alcohol, perquè aquí al moment la buscarem. En fi, Jordi, continuem amb aquesta llista dels pitjors de l'actors, que fan... Bueno, vol dir que no són pitjors actors, però... Que no són pitjors actors. Però de moment portem... Seras i Escafàrker, Benes Tiller... Ah, bueno, el seu gener no és dolent, el Benes Tiller. Sí, de Minferrissa, eh, Minferrissa, sí. Bé, doncs, anem a la 8N a posició, trobo un actor que a mi també m'agrada, i em sap greu que estigui en aquesta llista, que és el Denzel Washington. Ah? Sí, amb 6 dòlars per cada dòlars. És que el Washington... No, és que quina pel·lícula ha fet? Sí, recentment, que, realment... Però això és de tots els temps? O del 2012? No, és del 2012. Ah, va, cada any es fa una altra llista. Sortia una que a mi em va agradar bastant, que era com allà el Caso Oculto, o Caso... Caso Oculto... Aquest que és de l'espiquilí. Caso Oculto... És un altre camí amb un banc, i és un tio que es queda dintre del banc 15 dies... No sé si em veuen d'hi coses, eh? No, no, m'ho he dit, no m'ho he vist. Hi ha moltes preus que tenen aquest argument, eh? I ell és el policia, i, clar, no pot descobrir qui és el que... A l'altre, a l'altre... No, fa un altre camí en el banc, tanca en tot el banc, amb tots els reents, i al final... Sorten tots. Molt bé. Per cert que el... Caso Oculto, eh? Gràcies, Sara, eh? Saps allò que deia? Gràcies, senyor Benito. És una mica com per dir... Gràcies per aquesta informació, però hem de continuar amb el programa. Atenció, perquè el David Pesquet Llunes, el chat de ràdio es veu.com, ens diu, el Ramon Zin diu que és un Sant Justenc il·lustre, perquè, clar, ell té la teoria que tota la gent que ha vingut alguna vegada a Sant Justinica sí que ha treballat com els platós que hi ha aquí a Tejes Music, Media Park i tot plegat, com el de Cròniques Marcianes, quan va venir el Ramon Zin, és Sant Justenc, ja. Jo, amb tots els respectats pel poble... Què? Jo no m'hi considero, eh? Sant Justenc? Tu no et coneixes, és que et parla... O de prou. És que tu no véns a treballar, exactament. Tu véns a divertir-te. Aquí has quedat molt bé. Com si estiguessis a l'ormiguero, vinga. Bé, Jordi, continuem repassant la llista. Va, que falten dos minuts per arribar al punt de la ciutat de tarda. En la cinquena, sisena i setena posició, respectivament, trobem a Jack Black, Nicolas Cage, com tu deies, i Adam Sandler, si ens hi fixem, la majoria dels actors que conformen aquesta llista són còmics, no sé per què serà, que no és un gènere gaire rentable, com potser si són altres thrillers o dramas, no sé per què. No han de cobrar més. Em passa que aquests cobren molt. Llavors, la pel·lícula no... Sí, no treu després els beneficis que s'esperaven, potser. Però igual, és una segona repesca, és amb els dmd, sí, coses d'aquestes, que fan els diners. Els extras, això són molt... Els extras. En fi, més actors poc rendibles? Doncs sí, la segona, tercera i quarta posició, m'hi fa molta pena, la quarta posició, perquè és un actiu que m'agrada molt, l'ocupen la Katherine Hale, la Reese Witherspoon i la Sandra Bullock. Va guanyar l'Òscar fa dos anys, m'agrada això. Supermarascuda, Òscar, i em sap greu que estigui en aquesta llista, aquest passat any a la quarta posició dels actius menys rendibles. Home, però en pel·lícules com Missa gente, és fetial. Sí, però... Home, però ha anat evolucionant amb altres tipus de pel·lícules que sí que realment han tingut més repercussió i han sigut bastant més bones. Bueno, amb aquestes dues... Home, però estàs casat amb la punta de l'Iseberg, perquè Missa gente especial fa molts anys d'aquesta pel·lícula. Tu, punta de l'Iseberg, passem al número 1, l'actor o actriu. Només sabem que és negre, és una pista que hem donat, que és l'actor que és menys rendible de Hollywood. És a dir, que tu, per les gallines que li paguen, no salen les gallines que entren. Oh, quins nervis! Estudio d'economia, senyor de fet. Aula ràdio també. També per les potències. I és... L'Eddy Murphy. Oh! Eddy! Ets un mal actor. Jo crec que ja l'havia ensenyat. Estic cantant, perquè per cantar hi ha el rotllo. M'agrada que canti, doncs jo canto. Vostè no escolta mai, no? Eh? En fi, Jordi Roca, moltes gràcies. Com la setmana que ve, ho van aclarar bé. I a la segona hora parlarem del rei i l'origen del rei i com sobreviure a les pujades de l'aigua, el gas i tot. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Notícies. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi requerit a la conselleria d'ensenyament que garanteixi el castellà com a llengua vehicular a l'escola en el cas de 6 noves famílies, la consellera Irene Rigaú. Diu que res no canvia i que aquest dret ja està garantit amb la immersió lingüística. La consellera també ha anunciat que el govern pensa recórrer aquesta interlocutòria. Barcelona, Albert García, bona tarda. Bona tarda. La Generalitat recorrerà la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha reclamat mesures cautelars per a els fills de les 6 famílies demandants en previst d'ensenyament conjunt en català i castellà. La consellera d'ensenyament i Irene Rigaú ha considerat que no té sentit aplicar mesures cautelars perquè no hi ha risc de causar cap adjudici irreparable. A més, ha destacat el nivell de coneixement de castellà i català a les escoles de les demandants i per la de consideracions polítiques. Doncs, en els centres on estan escolaritzats els fills d'algun dels demandants, es fan en el rànquic més alt de coneixement de llengua catalana i catalana a les proves externes del sistema. Per tant, no estem davant d'un parís de no conèixer bé les llengües sinó d'una altra qüestió que, com tots sabem, està prenent un caràcter més polític que pedagogi. La Generalitat disposa ara de 5 dies per presentar recurs en primera instància al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i posteriorment al Tribunal Suprem. El president Artur Mas ha aprofitat la inauguració del desdublement de l'est transversal per posar de manifest que, quan no es depèn del govern central, les coses es fan millor. Segons Mas, aquesta via serà un dinamitzador econòmic i social pel país. Aquesta és una carretera de la qual esperem molt des d'un punt de vista de la seva rendabilitat econòmica. I, per tant, social. I, per tant, en termes d'ocupació. N'esperem molt. És molt important que aquesta carretera, aquesta autòvia, tingui aquesta funcionalitat de dinamització econòmica. Aquí hi ha moltíssims municipis representats. Moltes comarques representades del nostre país. L'Eix desdublat està ja operatiu de punta a punta des de Cerver a la Sagarra fins a Galdes de Malavella, a la Selva. Són 140 quilòmetres després de 3 anys de treball amb una inversió de 734 milions d'euros finançats amb el sistema de peatges a l'ombra. El 52% dels ciutadans encastats pel centre d'investigacions sociològiques en el baròmetre del desembre passat creuen que les tensions nacionalistes es revifaran els propers 5 anys. Per contra, un 14% opinen que disminuiran. D'altra banda, el 72,6% de la població de l'estat espanyol considera que avui dia la situació econòmica és pitjor que ara fa un any. La tur continua sent el principal problema per la gran majoria. Les cabalgades de reis de demà a dissabte s'entraran l'activitat tradicional i cultural dels municipis catalans. Però aquest divendres acabaran les campanyes solidàries de recullida de joguines que se n'estés ja per tot Catalunya. Un dels exemples el trobem a Sabadell, el Vallers Occidental. Ràdio Sabadell, Ana Casado. A Sabadell, Creus Roja ha aconseguit recaptar les 4.000 joguines que feien falta perquè cap de les 1.400 famílies que travessen problemes econòmics es queden sense regal la nit de reis, es tracta de la xifra més alta recullida mai en aquest tipus de campanya a la ciutat, després que el nombre de famílies necessitades hagi augmentat en 200 respecte l'any passat. El responsable de Creus Roja a Sabadell, Emiliano Gario, assegura que la ciutadania està més conscienciada que mai. La verdad yo creo que como día a día vamos viendo la situación en la que la encontramos nosotros, o la vivimos por familiares o amigos o personas de dentro de entorno, pues la verdad es que cada día estamos más asciurizados con el problema que hay económicamente. Les entitats de Sabadell que més joguines han aportat a la campanya són la parròquia de la Puríssima, en 1.800, i l'obra social la caixa en 800. Bona tarda, us parla David Amador, en joc al partit entre l'Ura, Can de València i Alba d'Alona, a la jornada 21 del grup tercer de la segona divisió. Bé, última referència al darrer quart d'hora. Perden els catalans per un gole 0. Em vas que et marxa l'edició 34 del turnet Juniors, ciutat de l'Hospitalet, marcadors definitius, Barça, 82, Rajal, Madrid, 79, l'Hospitalet, 69, Maccabi, 70, Juventud, 91, Caca, Split, 81, i Caja, Sol, 78, o L'Olympia de L'Iobliana, 70. En futbol, Barça i Espanyol segueixen preparant el derbi de Diumenge, en paraules a la xarxa, L'ex de Vente, Blanqui, Blau, Paco, Palencia. Espera la victòria perica. Esperem que sí, no? Que el Barça és el línic que juga bastant bé al futbol, però crec que l'Espanyol ha venido mejorando bastante, y lo más importante es eso, que es bien que jugar los partidos, y jugando bien como lo ha venido haciendo el español, desde que llegó Javier, hay mucho más posibilidades de puntar. Tan Barça com Espanyol s'han entrenat a Porta Oberta, pels blauranes Adriano ha patit una contusió del tornill dret i s'ha retirat de la sessió per precaució. Pels Blanqui i Blaus, el protè Cristian Alvarez, està pràcticament descartat per al d'Ervi. Bona tarda, són les 6 i 5. Demà dissabte arriben els reis d'Orients. El justo celebrarà amb la 61ena Cabalcada, la rebuda es farà a la plaça Verdeguer, com cada any, on l'alcalde llibre era la clau amb el Cio Gaspar i Baltasa, perquè puguin entrar totes les caddes de Sant Justa a deixar el regal. Està previst que els reis arribin a Sant Just, que va a quart de set de la tarda, l'inici de la Cabalcada serà a la Vinguda d'Indústria, a part del que són les joves. Portaran 800 quilos de carmels per tirar durant tot el seu recorregut, que anirà pel carrer Salvador Espriot, tu dona a Miguel Roberta i Bergi dels Dolors, fins que s'arribi a la plaça Verdeguer. A la set, aproximadament, el rebrà amb mossèn, Joaquim Rius, a la plaça de l'Església, on adoraran el passebre i vent i el nen Jesús i després aniran fins a l'ajuntament i saludaran a tothom des del balcó del Consistori, un dels moments més màgics de la nit de reis. Un cop s'acabi la rebuda, la Cabalcada continuarà fins a la llar Nostra Senyora de l'Urdes per saludar els avis i tornarà fins a casa de joves per diferents carrers del municipi. Com a novetat d'aquest any, participa la Cabalcada, i el grup de percussió bandandarà. I demà dissabte, a la tarda, serà el programa especial de reis a Ràdio des Bern. Com cada any, entre les 5 i les 7 de la tarda, els nens i nenes podran trucar a la ràdio al nou 3-3-2-3-6-6-1 i intervenir el programa en directe. Amb aquesta trucada demanarem al reis d'Orient que els deixin un regal per ells quan passin per Ràdio des Bern. El regal conduirà Jordi Domènech, presentador de la penya del Morro, cada tarda a Ràdio des Bern, i comptaran amb la participació de diversos col·laboradors de la ràdio. I acabem aquí amb un lloc explicant-vos que encara queden places per alguns dels cursos municipals d'Artsplàstica, que comencen dilluns que ve i hi ha vacances a retaules, sobretot pels grups de la tarda, històries de l'art, experiència plàstica, i aquest retard a l'organització de les classes ha reduït la demanda en alguns casos. Per tant, tothom qui vulgui encara és a temps d'apuntar-se a aquestes disciplines. La setmana abans de Nadal es van fer sessions informatives amb els alumnes, i a partir del dia 7 les classes ja comencen a formar habitual. Encara hi ha places per aquests cursos i les inscripcions poden fer-se canginestar. I, de moment, això és tot més informació a partir de les set, els senjors, notícies, edició vespràm. El museu Akbar de la Jaigo es voleu fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre, el 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Akbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 93-342-3536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem! Una mica de Radio Sincinati, sí que és això. Tot quan tenim el senyor Manito entre nosaltres. Vostè ja la seria aquella, Radio Sincinati? Sí, prou. La pregunta és, quina part de Sincinati m'hi veu a mi? El Sinci o el Nati? Jo em veig com aquell allocutor botx. Saps allò que hi havia, no? Jo pensava que em veia com la recepcionista, aquella, que era la dona del Barra i Gols. Ah, sí? Aquella rossota, amb un... Sí, sí, va d'una a la vida real. Que tenia uns d'aixindres galtores, igual que les mamilles grosses. Aquesta... Oviaré que ets aviat. Comentari, evidentment, si Cristina, tu no li veis riant les gràcies perquè, si no, es creixi i que és pitjor. En fi, bona tarda i benvinguts a la segona part i segona hora de la penyada del Morro. A penyada del Morro, segona part! D'aquí, una estona, connectarem amb l'Èlica de Vil·la. Avui estàvem a un centre comercial de Barcelona, Diagonalmar, que ens explicarà... A part de com està vivint, veieu una locura, eh? Una locura? Avui, un centre comercial és una bugeria. Si voleu morir, neua a Diagonalmar o a Lilla, el que es diu més al·locos. Doncs ens explicarà el que no hem de fer a l'antiagenda. A més, també repassarem amb el senyor Benito, que ha portat vostè l'origen del Rismac. La tradició que és tan nostrada, tan maca, que ens fa tan feliços a tots els nens. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, gràcies. Atenció, perquè abans de tot això, a mi hi ha un tema que em té molt preocupat, senyor Benito. No sé si m'imagino que... Vostè com que ja està tornada de tot, que és el tema de l'augment de tot. O sigui, l'augment de l'aigua, del gas, de la llum, del transport... Portem pocs dies, el 2013, concretament 4, però sembla que l'any ha començat molt malament, fatal, amb l'encariment dels serveis essencials per la vida cotidiana. Cada cop s'incrementa més el cos de la vida. I, com ens va comentar la Carme, aquesta setmana s'encareix el preu de l'electricitat, l'aigua, el transport públic, també Rodalies, el metro, el bus, bicing i fins i tot els segells de correus, que és l'últim que falta per pujar. Què ens cobraran, què ens cobraran? Ara a mi m'han fet caldo amb això. Sí, caldo, també caldo. Segons l'enquesta de pressupostos familiars, alguns de pressupostos familiars, m'agrada aquesta. És un home que la casa per casa, demanant-ne a la família coses. Doncs segons, no, és un tema seriu aquest, no vull bromes, perquè segons l'enquesta de pressupostos familiars, alguns d'aquests serveis poden arribar a generar una despesa mitjana anual en el consum de les llars catalanes d'uns 30.000 euros per any. I família. Per llarg, per llarg. Unitat familiar. I és que el 56,2%, o sigui, més de la meitat dels pressupostos d'una casa, destina a vents de primera necessitat com les despeses relacionades amb l'habitatge, l'alimentació i el transport. M'agradaria saber l'altre 46,44% aquestes dinen. Si no és a cosa de... Vull dir que és de... Amb telefonaròtics. El xino, el xino. En fi, per tot això, avui amb la Cristina va a tarda nova. Bona tarda. Ens explicarà com podem estalviar en aquests serveis per intentar reduir el nostre consum. Vull dir que ho veieu a temps, perquè jo crec que us convé a tots. I, per tant, reduï l'increment del preu d'aquest servei. Nosaltres hem de fer la nostra compensació particular. Com podem fer-ho, ara mateix ho repassem amb la Cristina Vargas. Repassarem com consumir menys en calafacció, en aigua, il·luminació... I, atenció, ja està. Ah, no, i transport, que és important. I, per tant, no cal que estigui caminant. Sí, és la solució. Ja sabeu que també podeu afegir els vostres comentaris al Facebook. Si teniu algun consell de com podem estalviar, fa uns usavell, així ho compartim tots. Comencem amb calafacció. Un dels majors consums energètics d'una llar prové de la calafacció. Per això serà important començar a tenir unes pautes pel seu ús per evitar que el cost mitja d'una família s'incrementi. A veure, Cristina, què podem fer? Una de les primeres mesures que hauríem de tenir en compte és que la calafacció només s'hauria de tenir engegada quan es necessita. És a dir, que si tenim pret l'engeguem, si no, no. Sí senyor. Sembla una tornada, però no ho és, eh? Això, perdoni, però ho sigla pero grullo, no? Sí, és pero grullo. Pero grullo era un... no has sentit mai l'expressió, una pero grullada. Ah, sí? Sí, sí. Una pero grullada. Bé, això, en un senyor, que hauria coses obvies. Rim en vergüent, estem fent un rim en vergüent. És popular, eh? No ho sé, hi haurà pero grullada. Les verdades de pero grullada. No he sentat anterior, perquè pot ser una mica difícil, més que res, perquè jo soc molt predúlica i a mi m'agrada tenir clàssia en francesa. Sí, i a fer-hi tot hi ha gent que el que fa és... Bé, si ets a marxar una hora de casa, la deixes encesa, perquè quan arribi queda lloc a l'enter. Això és, que sabeu que és una despesa, innecessària. Perquè pots estar, com jo, una hora, mentre no es comença a escalfar tot, amb l'abric posat, al menjador de casa. Exacte. Vinga. En francesa genera un estalvi important en el consum. Una altra de les mesures seria ficar una temperatura adequada. És a dir, uns 20, 21 graus. Sí, és veritat, hi ha gent que arriba a les llocs, i que és com una sauna. Tranquil, no cal anar despullat per casa. Bueno, jo soc de les que me la fico a 26 graus, i em vata amb el pyjama i tot a sobre. Doncs mira, 30 euros més, que ho sàpigues. Sí, més que ara, més que ara em sortirà. Clar, clar, tu mateixa. El problema és que si la tenim a una temperatura més elevada, es comença a generar la calor, i no té sentit, el que deies Jordi. Doncs haver d'anar amb maniga curta, com si fos ple més d'agost. No té cap tipus de sentit. Clar, clar. En fi, més que un segle o cosa, tenim compte amb la calefacció. Una altra cosa és que la calefacció que està penjada, bueno, està en un nivell més elevat, no? No surt a compte, perquè hem de tenir present que l'aire calent puja cap amunt. Ah. I pesa més. A tots aquells extractors que estan al lavabo, com aquest, jo, que darrere de la porta que està allà tocan els ostres, allò no sabèix per res, no? No, bàsicament, perquè l'únic que fa és escalfar-te el cap. I els peus continuen congelats. Ah, ara ho entenc tot. Això de que els peus és la part del cos que si està calent ja està tota la resta del cos, doncs el mateix. Que curiós, que curiós, molt bé. Sempre et pots posar un ventilador, no et fas baixar... Però una cosa, no es conya, eh? No, no, no es conya, però un moment. Però un moment, el que vostè s'estalvia, ho gasten a la felicitat. El ventilador... Estem fent coses per intentar... Molt poquet. No li dic que... Això són estudis. Un ximpanzem on diari, un ximpanzem on diari. Això, molt bé. Una altra cosa és que els que tinguin radiadors a prop d'una finestra, que es busquin una altra solució. Més que res, perquè l'aire i el calor es pot sortir per les juntes. No es porten bé, no? No. Bueno, però estan tancades, ja se'n va, no? Si acaba una mica, doncs encara, si està oberta, molt més. No, no són consells, ojo que... Hi ha una recomanació per això, dels radiadors props de la finestra. Aquesta és la bona, aquesta és la bona. Moltes gent recomana instal·lar paper d'alumini entre la paret i el radiador. Sí. Perquè d'aquesta manera, si tens la finestra d'ali, la teves amb paper d'alumini, a més, evites que la calor s'escapi per les juntes, i també que el mur de la paret es recalenti inútilment. Paper d'alumini? Sí. A més, et posaré com si fos un forn, no? Potser et posaré enganxat un pastisset, un moll de pastís de la farina, i se'ls fa allà, a la paret mateix. Els bonyats, els bonyats... I per fer de plata, no s'enganxa a la paret. Pots fer-ho bé. Hi ha alguna última qüestió sobre la calefacció? Bueno, l'únic seria que moltes persones ara sí que opten, doncs per utilitzar el gasbutà. Perquè, com que no ha pujat de preu, sí que és una alternativa, i jo recomanaria la més fàcil de tota, de no engegar cap electrodomèstic d'aquest tipus i agafar la menta com de tota la vida. Podíem tornar al Brasil, que era una peça bastant... No era el turmèxic, era la peça del turmèxic. El Brasil era una gran... És molt antigueix, no? És com una estufa que estava al mig del menjador, no? Sí, dintre una... dintre una taula, que feia la mesa camilla. Llavors, estava el brazereta dins, i la taula tenia unes fan dilletes, i d'aquí, amb les cames de dins. Una escaloreta molt maca. Que no li ha causat cap accident en cap llar, mai. No, ni s'havia intoxicat ningú. No, no, no. Era ecològic. Per res. Però ara, al fil d'això, hi ha una notícia, l'altre dia va sortir, que a Grècia tenes... Notícia, notícia? És notícia, eh? Vull dir, va ser... Notícia. Endavant. També estan amb la mateixa tacitura o pitjor que nosaltres. Llavors, moltes llars, van començar a escalfar-se amb llenya. Va tornar el mètode rústic de la fusta. Sí senyor, sí senyor. Llavors hi havia uns tios, i hi havia una notícia que s'havien incrementat de manera exponencial els que venia en llenya. Llavors, la notícia era que les autoritats estaven preocupades per la contaminació atmosfèrica que s'estava produint a tenes, del fum de les llar. Un aplaudiment per les autoritats, que en lloc de preocupar-se. Per què s'han de preocupar? Aquí és invierno, os jodéis y vas ahí frío. Veig que les autoritats qui són. És un grup... És una ectoplasma d'aquí. Sí, sí, vinc de la tarda. Continuem a la penya del Morro a Radio Desvern. Hola, què tal? Com esteu? Repassem més consells de cara a aquests dies per estar al vià. Ara entrem ja amb la part de l'aigua. Perquè el tema de l'aigua hi ha molta gent que aquí es perden litres i litres d'arrer a dia, perquè l'ús de l'aigua és un dels altres elements que més es consumeixen a la llar. Segons l'agència catalana de l'aigua, podem arribar a consumir entre 100 i 200 litres d'aigua potable per persona i dia. Ua! Però no engerida. Clar, però així no estaríem tots ja en morts. Si no seríem 99% d'aigua, en lloc d'un 70%. Com un que jo vaig conèixer que deia, l'aigua diu so extern o solo. Clar, clar, clar, la dutxa i tal, no? Alguns hi ha això, eh? Alguns, aquest apartat no cal. Podeu pegar la radio. Vaja, uns marranos que no us ho etgeu. Un consum considerable que es pot arribar a reduir un 30%... Atenció, si es prenen les mesures adequades. Té més informació, Cristina, vargas. Sabeu quina és una de les accions on més aigua es malgasta? A la dutxa. Ofregaran els plats?No. Tant se la cara?No. L'aigua no ho diu per més coses, ja. Vostè senyor Marito, com que no s'ocupa de fer-nos de la casa, no és el dia que estem parlant, no? Vagar les plantes?Bueno, seria una, però, clar, allà comptant amb un jardí. No parlem ara, sinó de... No ho sé, estic una mica...A la banyera. Ah, bueno, dutxa. No és el mateix dutxar-se que fotres a la banyera. Banyera, sí, és veritat. Clar, és que omplir la banyera són ja 10 litres o 15, no? Estan més, eh? Es poden arribar a malgastar entre 200 i 300 litres d'aigua. En una banyera?Sí. Perquè és la banyera del... del Messi. Bueno, sí, si l'omple després et dutxes, va a córrer l'aigua, va a córrer l'aigua, suma tot. Hi ha molta gent que fa un consell, però jo tenia una nòvia, que quan anava a la banyera es posava com un pam d'aigua. Amb calent. Estava com amb l'aigua calenta, i ara això li... Per calentar els peus.Per calentar els peus, mentre dutxava. A la mania és una mania. Bueno, també, d'una altra manera, no? On es gasten molta d'aigües amb el cicle de la rentadora i el renta vaixelles. Tenen un consum d'entre 20 i 90 litres. Per tant, el que aconsellem és esperar, tenir les càrregues plenes i posar-les en funcionament. I programa d'aquest ràpid, no?Evidentment, evidentment. Si fas programes d'aquestes 4 hores en difugant... O comprar plats de plàssic als chinos. També, és una altra opció. Però què té a veure, això? Doncs que no utilitzes el renta-vaixell. Ah, el renta-vaixell és la rentadora, perdó. I el renta-vaixell. També sabeu una mica tot això. En fi, més coses sobre l'aigua i com podem... Aquesta es agradarà?Sí. Perquè parlem ara de la cincsterna de casa. És un dels principals llocs on hi ha una gran despesa d'aigua. I podem aconseguir reduir aquest consum, no?, a la meitat, simplement col·locant una o dues ampolles plenes fins del dipòsit del batter. Ah. Sí, sí. No, no, no. Com els pel·lícules, no?, que guarden coses dins del dipòsit. És veritat, el pequeset de... No, perquè...Doncs d'aquesta manera... El padrí no feien això, no?, el dipòsit de dalt guardaven una pistola. Per exemple.Sí, sí, sí. Clar, però després, perquè la cosa baixi, hores de tirar tres o quatre vegades, no? No, home. Potser... I encara... Tenim so de cadena de batter, podem posar-lo? Ara. Mira quants litres s'en van. Mira, uuuh! Són litres, eh? Són... Ara.Ei... Són litres i litres, això, litres i litres. En fi, més que sis. Bueno, continuem. Perquè una altra manera d'estalviar és a l'hora de rentar-nos les mans, les dents, això suposo que a totes les mares, és el que diuen, quan atrentis les mans, tens calaixeta, quan t'estiguis ensabonant, obre-la després. Hi ha molta gent que s'està allà fent les dents. Després de les dents, s'en va a la cuina, posa la rentadora i l'aixeta al govern de tot l'estona, i torna-la una volta per tot el pis. I al cap d'una hora, tanca l'aixeta i falla amb el raspall, que és un acte molt bonic, que és brut, també. Perquè jo ho faig amb el meu propi dit, a vegades. O, va, quan trec la pasta del raspall... Tu no ho faré, això? És que no ho rento directament. Què fas? No rentes el raspall? Sí, home, el raspall, sí, però... Bueno, la pasta que queda a la pica, no. No, home, la pasta que queda a la pica no... Ni amb el raspall. Ni amb el raspall, ni amb el dit. Però dic el raspall. El propi raspall, els fills, no? Això que deu ser pel de camí. Amb el dit, no? Sí. Com ho vols? Amb el dit, és el que he dit. Com ho vols rentar, si no? Això és el que he dit. Bueno, en fi... Més... Més consells de cara a invitar a gastar aigua, necessàriament? Una altra cosa important és revisar sempre a casa les fruites d'aigua. Perquè, bueno... Perquè us feu una idea, una fruita d'aigua, si va caient gota a gota, contem una gota cada dos segons, pot arribar a suposar una pèrdua de 6.000 litres a un any. Oh! Clar, ja si parlem d'un fill d'aigua serien un 36.000 litres més o menys. Sí, sí, sí, una barbaritat, eh? Bueno, per això és molt important anar revisant a la casa per veure que no tinguem cap tipus de fruita, i en el cas de tenir alguna, intentar reclaro el més aviat possible. Bé, ara un consell per la gent pija que ens estigui escoltant, és una de camèlic i tal, que té jardí. Atenció, perquè fins i tot també poden estalviar, i de fet són els que han d'estalviar més, sobretot quan s'equera no deixen regar els jardins. No. Per això, per això. Quin consell d'onem? Doncs l'opció és en comptes de que estan més llitres, es podria regar ben d'hora el jardí o esperar el vespre, tot això per reduir l'avopuració de l'aigua. D'aquesta manera sí que estalviem més llitres i no cal tornar a regar les plantes o el jardí o el que tingui casco a casa. L'altre recomartia el jardí i plantar-ho de cactàcies. També. Que no gasten a aigua. No gasten a aigua. O, per exemple, punxen. O un jardí ple de plantes del xino, d'aquesta roba, que són de... De plàstic. Veig que el xino s'ha al·lucinat tot. Perdoni, el plat, la flor... Jo, si pogués, viurem xino. I s'atrenca, però és igual, perquè ja n'hi ha molt. L'altre dia vaig entrar i vaig estar per quedar-m'hi, eh? Ah, sí? Sí. I que, al final, no... No, bueno, vam veure. Al final diu que no, no? Vam. Molt bé, el descolta. Cristina, moltíssimes gràcies. Després, repassem la il·luminació i el transport que és el que podem fer per no gastar tant. I tot seguit el programa. Llavors, hi ha com una música, gent? Ens tranquil·ligem una mica perquè arriba la sapiència del senyor Benito. Am... Am... Senyor Benito, bona tarda, nou... Bona tarda. I bon any. Bona, bon any, bon any. Fins quan hem de parar de dir bon any? Hi ha diferents teories, no? Respecta? Fins a la Candelaria. Qui és quan es treu el Pasebre? Que la Candelaria és... Ah, quan es treu el Pasebre. El Favret. Ah, molt bé, molt bé. Atenció, perquè avui, senyor Benito, ens posem una mica nostàlgics, perquè, bàsicament, demà arriben els reis de Max d'Orient... Sí, senyor. I, a més, aquesta musiqueta que m'ha posat d'aixins d'aires oriental... Vol música oriental? Aquesta també m'agrada, eh? És el TAC-Five, o no? Venen els Riz-Bags, amigo! Això ja m'ha més d'avassar, i... L'altre, no? L'altre, eh? És a Camallat, eh? Sí, a Camallat. Vols dir que està a Camallat? En fi, li han carregat que busqui l'origen del reis Max d'Orient, perquè hi ha una frase que a mi m'agrada molt, que és que els especialistes no es posen d'acord. No és pel d'acord. Els últims anys ens pensàvem que venien d'Orient, i ara hem sabut, a través del paper de Roma, que venen d'Andalusia. Andalusia? Sí, és el que va dir el paper de Roma fa unes setmanes. Llavors era occident. Era occident, no? Però bueno, depèn de la volta que facin. En fi, comença amb el començament. Jo començava a investigar amb això, i clar, dius, després els Riz-Bags, hi ha molta teca i molta investigació a fer, i he fet una tria i... La seva investigació va consistir a posar Riz-Bags al Google. Sí. Va, va, va. No està bé. Riz-Bags? Sí, sí, sí. M'equipèdia. Sí, m'equipèdia, m'equipèdia. M'equipèdia, m'equipèdia. Amb cu, no amb ca, amb cu. M'equipè i accent la E, m'equipèdia. Qui són? Obert. No se'n vagi pels camers, qui són els Riz-Bags? Jo diria, després de tot el que he vist, que són els primers reis políticament correctes. Ah, sí? Sí, perquè n'hi ha un de cada espècie. Tenim un negre, tenim un ros i tenim un blanc. Ha quedat bé, no? D'igualtat tècnica. Ara. I la paritat. No parlen de les reines. És veritat. Què hauríem de fer amb això? D'això ningú en parla, perquè s'ha silenciat. I estudi l'encens coordinats pel nostre amic. El meu. El merda seca. Ja ho coneixem, ja ho coneixem. Confirmant. Ja ho coneixerà el Cristina. És un clàssic de secció. Aquí, clar, el papa està arrat d'osques. Ah, sí? No s'ha informat com estic informat. Oh! Home, no fa el dia, eh? Sí, home, aquest, perquè el fot del vi retet, aquell blanc, els esteix del blanc, ja va semblar aquí ben alt. Un espai de parratxinguerceta. Que truqui, si cas, jo li deixaré el telèfon de l'Elmer, que es posin en contacte amb l'Elmer de Seca i ell, llavors, vagin a laborar les teories, que les dues estan al mateix alçada. Què diu la teoria, aquesta? Llavors, la teoria diu que els reis, clar, com els reis que són, era un segici de l'hòstia, eh? Vull dir, anaven. Els reis macs també hi fibreren les dones dels reis. Les dones macs. Ah, sí? Aleshores no s'han amagat una mica, no? I així, clar, era un segi... Les dones i les dones, i les que no són dones. I les dones, querides, eh? Això no vull posar perquè és dels nens. És l'època de l'hora dels nens. Això no hi farà, però sí. Un moment, un moment, és que el que estem dient és històric. És històric, és històric. Que no està confirmat, vull dir, ojo. I hi havia una munió, perquè, si ens anaven... Munió democràtica. Munió democràtica, sí. Anaven acompanyats de les dones, els pages, les dones dels pages, els ajudes de cambra, les dones i els ajudes de cambra, les perroqueres i els perroquers, que són els homes de les perroqueres. Els valets, que són els que ajuden a vestir, els reis i a tot el seu acord. Els cuiners, i les cuineres, que són les dones dels cuiners. Els cambrers, i les cambreres, que són les dones dels cambrers. I tot a la color. I tot a l'altre. I tot allò es convertia en una massa, en una massa que feia per por una cosa. I també estaven a aigua, no rentaven, i feien una ferum, que té un idó, eh? Se'ls veia a donar a lluny, pel desert. Després arribarem al desert. Quan l'Eli diu, jo vull una ajuda de cambra. Ah! En dic uns bastant econòmics. Ja li passaré el telèfon. Jo m'ho faré jo, jo també. De ser ajuda de cambra? Per 10 euros l'hora. Puc ajudar a la cambra a fer coses a la cambra. Llavors, què va passar? Va passar que el Pasebre era massa pedit per... per encabir tanta... La gent deia que venen els reis amb reus les coses. Per atendre tanta gent. Escolta, és un Pasebre. El papa ja ha fet treure la mula. La mula i el bou, perquè hi havia... Què quedarà, què quedarà? Què quedarà, eh? Llavors hem dit que anem a retallar, i el tio que estava escrivint, que és el que li van dir, tu veus escrivint el que passa? El cronista, era un cronista. Com el Bernat d'Esclot de l'època. El Bernat d'Esclot de l'època... Fèiem llibre dels fets, doncs aquest home feia llibre... Era com si féssim el parmanyer. De Barcelona, si és que hi ha aquest parmanyer. És el cronista de la vida. El cronista era el de la Sarte, que va morir fa uns mesos. El de la Sarte, abans havia sigut... El de la Sarte, abans havia sigut el Semprónio. Sí, sí, sí. Bastant de gent, sempre hi ha un cronista oficial. El JV Culla, que és l'oficial de Convergència i Unió. Sí, però aquest és un altre rotllo. Aquest és un altre rotllo. De Convergència i de l'Hirre. Que m'estic ficant amb un xervi. Total, que la gent, quan deia... Ostres, que venen el rei... Que venen el rei... Hola, som els reis magos! Hola, som els reis magos! Ostres, aquí em passa... La ajuda de cambra, endavant, entriu! Va haver-hi un mogollón. S'havia anticipat amb ells, i uns dies abans havia fet matar uns quants nens. Escolta, aquí em fem net, perquè, si no, no hi cabran. Hi ha més seguit que els del Jòbit, del Renan, oi? Que són reus, que comencen a entrar a la casa del Bilbo Bolsor. És un nou pare. I els reis magos el retorno. Això és una hòstia. Un viatge inesperat. Un viatge inesperat. On vol anar a parar amb tot això? Llavors, clar, el cronista li van dir... Escolta, tu, això, amaga una mica, i va començar a eliminar gent, a eliminar gent, a eliminar gent. Se li van perdre una mica les listes, tot va a la D. I al final, dius... Osti, quants eren? Diuen, jo me'n recordo de tres, de tres... Vale, un negre sí, però era rei, un negre sí, home, sí. Posa'l. I el ros i el blanc. Llavors... Ah, si home, que la broma tèpia aquella de la Mirra, o la que tal... Què fas, i tot això... Ah, és que és de molt, sí. Me l'explico després, quan acabi. Llavors, que van portar tres regals. Quins regals? La Bíblia diu tres regals, o els Sants Evangelis, o la Bíblia no els Evangelis, eh? Llavors, què li van portar? Oro, incienso i Mirra. Ves, mirra, veus, mirra. Dit en castellà queda com más chulo, eh? Perquè, quan te la dius, or, incens i mirra. Bé, és la broma típica de... La broma típica de Mirra, aquí estic. I per què li van portar? Com que no saien ben bé què era, li van dir... Escolta, has nascut un home, que es diu Jesús Masías, no sé què, i va dir, hòstia, i què li portem? Llavors li van dir, mira, ho arreglem. Li portarem or com a rei. Incens, com a Déu, i mirra com a home. Oh, perdona, perdona, perdona. No sé si ens aplaudim ben. Tu arribes a un lloc. Portes aquestes tres coses, que ja em llestes tu. A la mirra, l'altre d'aquí, l'incens, l'altre del Xino, i l'altre també del Xino, tot del Xino. Doncs, m'he imaginat que arribes i dius tot això i ja és com un rei. Quedes com un rei, què deus? Quedes com un rei, què deus? Però aquí, bé, l'altra teoria, que aquesta és la que he investigat a l'Elmer més a fons, que diu que aquests tres reis eren tres, però que eren dels seguíssis de tots aquells que van marxar d'Egypte seguint a un tal moïcès i que s'hi havien perdut pel desert, que feia 40 anys que estaven donant toms pel desert. I eren tres que, d'una manera inesperada, es van aconseguir fer amb uns camins i van tirar. Camianllà, camianllà, camianllà, fins que patapam. Es van trobar amb el lem. Per les dades... Senyor Manito, una cosa, és que la Cristina s'ho creu, perquè és un problema, Cristina. És que estic al·lucinant. Deixa'm fer una pausa... Un moment, un moment. Avís per gent que no ha escoltat mai el senyor Manito. S'ho inventa tot. Ara sí, ara ja podem continuar. Bé, vostè no, és merda seca. El merda seca, eh. El merda seca. Jo no... Ja sap que estem connexionat. Però això no és documentat, no? Sí, sí. Cristina, per favor. El merda seca. Ja busqueu el Google, que ja trobaràs el... Mira-ho, mira-ho, mira el Google. Bueno, allavors... Van arribar a veure l'Em... El mateix moment que venia un tal Jesús. Ah. I van dir, ostres, què passa aquí que hi ha aquest rebombori? Perquè, clar, qui ens ho pinta, com que era molt disquet, però no, vegi, un rebombori... No, no, és cortet, és cortet. Tenim l'Eli i el telèfon espanyol. Hola, bona tarda. No plou, diu que ara la presentarem com domana. Bueno, llavors, total, què hi van dir? Bueno, què li fem? Anem a regalar alguna cosa en el Jesús aquest, que ara no tenien res. Van arribar molt tard, ja era tard de la nit. Què van fer? El primer va d'olàquia que van trobar obert, que el portava a un paquistaní. Ah, sí? Cristina, tu estàs trobant el merda seca? Bueno, alguna cosa he trobat, però no sé si és això. Home, tu busques. Fico una cosa a les plugues, no sé... Ah, potser sí. El merda seca vivia a les plugues. I era un pa d'olàquia que no t'encara mai. Llavors allà van poder, clar, ells volien or, incens i mirra, no ho van trobar, i es van haver de conformar amb un estoig de ferrer o rotxer, un ambientador de pie, i un sabó de les mans cremors a maromes exòtiques. Prou. Que era una mica el que trobaven trobar. És el que van trobar. En fi, no es creieu res del que diu el senyor Benito, perquè, com sempre, s'ho inventa tot. M'han puntrat, m'han puntrat. És una teoria molt maca. Ja, ja, ja. Es pensa que els evangelis són més fidel que jo. I Cristina, no busquis el merda seca perquè no existeix. El merda seca, el merda seca, que és un joig de paraules per dir un merda seca. Sí, sí, però... Però per si hi ha cas, no? Està matant. Són la 67.37 de la tarda, i, com cada divendres, acabem el programa parlant de l'antiagenda de la penya del Morro, el que no hem de fer durant aquest cap de setmana i tenim el telèfon a l'Eli. Cap de Vila, Eli, bona tarda. Bona tarda, Eli. Bon any. Bona tarda, Eli. Bon any. Sí, molt bé, molt bé. No t'hem pogut saludar tranquil·lament quan t'he trucat ara. Un moment, perquè ara ja el programa no fem pauses, tot ja ha seguit la producció, que és un servidor mateix. No té temps a tractar bé els col·laboradors, però no pateixis, perquè... Aquest any 13 anem als col·laboradors amb detriments, no? No, per... No, no, no, no. S'han de retallar amb el tracte. No, no! Que no, Eli, que no, que senzillament... No, no. Abans feien pauses, però ja no fem pauses. Això se respira, oi? Sí, se respira, com que hem fixat a la Cristina, no? Això és la Cristina, que està aquí... Cristina, treu la tigüela! No té sis cents per aquests dos! Que és por és una molt mala hora! Ens fa anar amb un ritme embuixit, eh? La Cristina és una bona hora. Jo estic d'os nervis, ja. Cristina, jo, clar, vull dir, una mica d'ordre. Atenció, perquè... què, què, què? No, no, estic pendent l'última hora. Cristina, saca el la tigüela perquè has de posar ordre, eh? Vull dir que sí, la Clara, eh? Oi que sí! Doni-m'hi idees, vostè. Home... És un consell de col·laboradora veterana. Perdona una cosa, deixa'm fer una cosa. Ara començarem la secció, però l'Eli és... Treu la música, ja, terrífica. L'Eli és la col·laboradora més antiga... No. Actualment ja l'ha penjat al morro. M'agrada? Que els difasos col·laboradors... Què? Que els difasos col·laboradors que no et duren pas massa. I això és la més antiga? Clar, però perquè això no et cremes. Atenció, perquè cada setmana repassem què no hem de fer durant aquest dissabte d'aïdo menja, i avui l'Eli ens porta, com no podia ser d'altra forma, la Fira de Reis i, atenció, nit de naps i cols. Això no estem parlant de... Una nit que pugui passar, no sé, un atxo... O com es diu aquell atxo? L'atxo Vidal. Si no, estem parlant d'una altra cosa diferent. Una mica sí, eh? Per cert, teniu un blog, el de lisandacapdevile.wordpress.com, on allà l'Eli penja de tot plegat, i avui ha penjat una fotografia seva, que estàs molt guapa, i molt mona, menjant un cupcake. Que avui sí que sí. L'Eli... Sí, sí, sí, sí. Perquè és el que us dic. Ara que no m'agradis que et reconeix el meu amic. L'Eli, una gran detractora, és una gran detractora del cupcake, eh? Ja és famosa la seva frase. El cupcake és una merda que no té sabor. Vull dir que ja... Merda i traïdor. Molt, molt, traïdor. És una malaena traïdora, eh? Sí, sí, sí. El cupcake, bueno, una cosa que no oblidis. Atenció, comencem. Perquè què és això de la nit de naps i cols, Eli? Per favor, alumines. És l'única activitat que no té res a veure amb reis que fa aquest cap de setmana. Bravo. Ja només per això haig de ser protagonista de l'antigenda. Sí, senyora, perquè tothom celebra el reis i hi ha un poble de Catalunya que estan pels naps i les cols. Exacte. És un poble de mica a pagar, eh? No només un, pensa que és una tradició que passa arenys de mar i arenys de munts. Ah, sí? Sí, sí, sí. Original d'arenys de munts, a la l'arenys de mar entre els jovents del poble, que són molt llostrats, que es troben tots i en un sopar i després del sopar es dediquen a penjar naps o cols en el balcó del noi o noia, eh, que els agrada. I lligueixen un barfet, un barfet aeròtic, aeròtico-festivo. Home, que queda molt bonic. Jo no sé si això ho comença a implementar a Sant Just. I l'altra cosa és que ara, si la teva abquirida viu a un sobreàtic, també hi em diràs tu, com pinces l'acol al balcó, que pots posar per la pèl, però llavors ja potser et denuncien... O pot posar en el porti d'autobàtic. Sí, també, també. Tot plegat. Sí, sí, molt bonic. Això és a la població de la comarca del Mare Esma, que és a la ciutat de Mont i ara en és a Mar. Sí, sí, sí. A més, estan intentant. De fet, és el segon any que parlo l'antigenda d'aquesta activitat. Això vol dir que el moment va tan invida perquè estan intentant reimplantar-lo. És una cosa que es feia d'antí, que després es va deixar de fer, que algun regidor de la cultura li va semblar molt l'interessor de no recuperar, i llavors estan fent esforços, perquè això torni a sortir endavant. Així que, amics meus, si després de la cabalcala teniu ganes d'anar a psicòls, ja s'ha d'anar a psicòls. Sí, sí, sí, naps i cosa. Ja no sabia ni què deia. Heu d'anar a arenir un arenig de mar. Aquest estàs menjant un cupcake mentre parles. No, veus la meva capacitat alterada, augmentada, operada, no. Fa un moment parlàvem que, Ellie, tu estaves a Diagonalmar, fa una estona? Fa una estona, sí. Ara no, no? Ara no, no. Ara estàs amb la teva ajuda de cambra a casa teva, m'imagino. Exacte, exacte. Perquè, com excariem... Així que amb els ompes embolicant. Va? Sí, tinc aquí unes... amb les ajudes de cambra embolicant, sense feina. Ah, valeu, valeu. Noca, jo el que et volia preguntar és... que també una activitat d'antiajenda podria ser anar a un centre comercial de Barcelona. És igual, a Catalunya aquesta tarda o demà, no? Sí, sí, de fet, quan sortíem nosaltres amb el cotxe del pàrquing, ja hi havia una cura d'entrada que estava, jo crec que el vaçós ja hi havia naturades, on no s'ha trinitat. Oi, oi, oi, oi, oi. Tant de gent que anava a fer les últimes compres al centre comercial. I l'Eli i el seu unpa-lumpa, allà. A mi, a mi, a mi. Però és així, intentant embolicant? Sí, que és de color tronja, també. Qui és de l'unpa-lumpa de Tim Burton, o del clàssic de tota la vida amb el cabell verd i amb la cara tronja? El clàssic de tota la vida. Perquè l'altre és com aquell indibaixet, no? Està multiplicat per cent. Com el Balbatula, que es va salyobar això, és possiblement. Exacte, o Judada Friqui, eh? Atenció, perquè també tenim una altra activitat d'antiaigenda que podem no fer aquest cap de setmana, que és anar a la Fira de Reis de Montclar. Què hi ha a la Fira de Reis de Montclar, que no tinguin les 54.322 fires, que hi ha ara mateix a Catalunya? Doncs hi ha un fantàstic esmorzar de botifarra cancel·lada. A mi ja m'has guanyat. A mi ja m'has guanyat. I, a més a més, l'aportunitat de tastar una varietat de pèsos, que siguen els pesos negres. Els pesos negres? Però què és això? Perdona, a veure un moment, no. No, senyor Manito. Perquè ara estic veient que si el pèsos negre... No, per favor, home, per favor, per favor. L'acompostura. Vols veure un pèsos negre? Bé, com comencem l'any, no? Com esteu? T'ho podré portar a més coses, més delicadescens de la d'astronomia. Sí, un pèsos negre, una delicadescens del caga. A veure, què és això del pèsos negre? Com el fan? Doncs el pèsos negre sap com a tots els altres pèsos, de fet. Però una varietat... Si no ho saps, no passa res. Si no, que tinc aquí la pàgina de la gastroteca, que avui tinc aquí la internet delante. És veritat que tota la gent que vulgui ja sap que pot visitar el isent de Cap de Vila. El isent de Cap de Vila.wordpress.com i allà hi ha tots els links, hi ha fotografies, i hi ha una fotografia preciosa de Montclar, el Bardacadà, que sembla un passebre... Fan a dalt, o no fan a dalt. Sembla el passebre que jo tenia de petit. Amb tot demasíes, amb farinades... Perdó, la farina... La portava a un camell, també. Bé, bé, sí, sembla molt fàcil. En fi, Ellie, com es fan el pèsos negre? Ho hem sabut, això, o no? Sí, sí, pot ser com passava l'altre pèsol. De fet, es conserven molt més temps que els verds. El millor moment per consumir-lo és ara mateix, que es poden cuinar guisats, altejats, encarbar por, moltes preparacions, tot el que vulgueu. A la vista, sembla molt... Per a les fotos que he vist de receptes i tal, sembla molt... Com si fessin llan ties. De fet, el color és una mica com les llan ties. Que no siguin llan ties. Que no siguin llan ties, no? O les llan ties enganxades en pega, no? De fet, quan és cru, diu que té un color verd grisós. I quan es cogen és quan queden més aviat tirant a marrón negre. Molt bé. Que són molt verdsos i molt aromàtics, cuida-ho. Cristina, fa estona que no dius res... És que estic veient el senyor Vanitu pixant la riure. Ja, ja, no. Hi ha algun comentari al Facebook sobre les pèsols negres? No, encara no. Si hi ha algun, no dubtis a navisar-nos. Doncs, Ellie, molt bé, això, a la bonica població de... Montclar, al Barcadà. Sí, això entra a Tardona i aviat. Molt bé. Què riu, senyor Vanitu? Ah, m'estava bé. Avui no per torrar de vins, el senyor Vanitu. I dels gegants? Els han trobat, un altre cop? No, no, cap a cert... No l'havia oblidat, això. No sé, si la setmana que ve s'han trobat o no s'han trobat. Que, per cert, jo vull comentar una cosa. Ara parlarem de gegants i de folclore català, que a ella vam parlar-ho al programa, però, però... És que estic buscant una música de folclore català. Ara. Ah, aquí, aquí. Que passa que, ahir, la gent de... la grupació sardanista de Sant Just, amb la tres acots al cap davant, es va queixar que ja es torna massa volada els castells i els castellers, i que tot el que són sardanes. Cap brossos, gegants... Tot això ja està com de moda, eh, que ja no... I així, la tres acots comentava el tema. Jo veig que els gegants les perden. Vull dir-te que no... Vostè no encerda ni una mica. Vostè és l'antirradi, l'antirradi on pots? Però no volia donar-la ni una nova, vostè. No, jo volia escoltar la tres acots, que parlava sobre el tema. Que només tinguem castellers, doncs també hi ha gegants no es veuen per mitjans de comunicació, trobades i gegants. Sembla que només es vegin aquí a Catalunya, es vegin castellers. I a vegades és, de fet, també la promoció que se li volia donar alguna cosa o no. Clar, sí. Vostè està d'acord amb aquestes, amb la tres acots, que és la grupació sardanista de Sant Just. Jo crec que el 33 hauríem de fer un programa de gegants. Només de gegants, no? Quants de nou, quants de gegants? No ho sé, una cosa d'est. Però no només de gegants. Escolta, una cosa, no només l'indinació va per aquí, sinó que també, perquè això no s'ensenya a les escoles. I les escoles de música que tenim aquí, el poble no ve cap nen que aprengui a tocar l'aviol, que aprengui a tocar la tenora, el tiple. Només toca en guitarra, en piano... I això és una cosa que em segreu, que sempre he trobat a faltar aquest poble, que tenim bastantes escoles de música, i en cap escola és vist que surti cap nen que toqui la tenora, que és el tiple. Correctíssim, correctíssim. Perquè els nens no toquen la tenora o el flabiol. Teniu un nen assajant amb la tenora tot el dia, eh? El típic veí, que tens allà assajant tot el dia amb la tenora, al final, eh? La tenora, a veure si és molt catalana, molt tradició, tu el que vull... No és que el pare, si ets el pare, acabes fregiret amb la tenora. És que se'ls posa al cervell, i quan tanamo, van trobar tenores dels propis... Sí, sí, sí, per això mateix. És una arma d'estrucció passiva. De los antics catalans, que quan moraven... Per això, per això. Jo tinc valera al bruc, i després ja l'heu acompanyat amb una persona que també tocava la tenora, que no s'ha dit mai res d'aquesta persona. Per què creieu que el típic de castells i el típic de la tenora els castells comencen a pujar perquè fugen de la tenora? Fugen amunt. Jo estic d'acord amb vostè, Elvi. Jo crec que la tradició s'ha otorgat el mèrit, en el típic valer, però el mèrit era el del Greyer. El Greyer va donar pel sac els francesos i van fotre el camp. I per què? Ja t'he de veure per la setmana que ve. Investigarem. Investigarem què va passar amb el Greyer del bruc. Truqui el seu amic elmer i que ens ho expliquis. En fi, acabem amb una última recomanació de l'antiagenda, que és un tèl·la contradictori, la recomanació de l'antiagenda. Parlant de la Fira de Reis d'Igualada. Hombre, home. Atenció, sí, música de pirates del Caribe. Això ni ja que és parrou, és a salve del que hi ha allà, perquè Igualada, amb Igualadins i lustres com Lloy Bertrand. Que sí, que és Digualada. Aquest cap de setmana segurament, no? De fet, aquest cap de setmana... Jo, com a l'altre, ja és mursant, aquesta no. No arriben a la part de l'indutafà, botifarra, tanta gent. Però el que sí que té d'interessant és que té un dels planters o la gent que té tros podrà comprar planter ja de cara a aquest any diner. I és molt important el planter que venen aquí. Jo penso que soc urbanita, jo soc de la ciutat de tota la vida, no sé ni què és, tros, ni què és planter. Pots comprar les llavors que podràs plantar per tenir fruits, diguem-ne, de cara a l'enquest. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. De fet, és la fila de reis més antiga de tota Catalunya. Això és com allò que em va llençar d'inducument. És com allò que em va llençar l'Aima en mallol, a la ràbia li va enviar l'Aima en mallol, a l'Ana, quan hi ha regidora de Parc i Jardins, que hi ha una mica l'oseu, va enviar llavors a molta gent de Barcelona, a moltes famílies, i és una mica això, però ara ja no ho fan. La meva àvia se les vaig intentar fumar, però va agafar un mal d'acoll i tot. Atenció, perquè la fila dels reis és una de les més antigues que celebren aquesta d'igualada a Catalunya. La concessió del privilegi de celebració de fires i mercats és una prerrogativa real. Clar, si és de reis, és real. Del 1373, el juventito, on Pere III, el cerimoniós, va concedir a igualada el privilegi de celebrar una fira. Jo puc dubtar que això sigui un privilegi, perquè es posa la ciutat bruta, que no parà, que comença en la festa de la epifania del senyor i de durada dels 15 dies següents origin de la tradicional fira de reis. Quins dies de fira? 15 dies de fira. Això no el 1300, era molts dies de fira. Això és per si ets igualada, marxeu. Ho maten tot el dia. Això era abans, això era abans. I això que ha sigut, memòria ram o memòria rem? Què diu memòria ram o memòria rem? Cristina, no li riguis. El que no entenc, no costumo riure per jo. En fi, Elia, alguna cosa més, perquè aquí veig que és el cool hunting. Això ja és el passimpost del bloc de l'Elisenda Catabira.wordpress.com. Si la meva vida no és només antiagenda. No, no, afortunadament. Moltes sí, moltes sí, però no tota. Vull dir que amb l'antiagenda. Ja anem acabant el programa. Per cert, aprofito per llançar-vos una pregunta. Estic amb els col·legues que esteu aquí. Gràcies, Cristina. Per fer l'il·luminació i el transport. Aquestes pujades, la gent seguirà pagant avui, que dilluns i dimarts ens ho guardem per un altre dia. Sembla bé? Perfecte. I si no, que somirim per internet. Segur que troben alguna cosa. Que posin algú, consells per estalviar, transport i il·luminació. Què fareu demà vosaltres? Jo, com sempre, em trobo a la sabateta del balcó. Posar una mica de menjar pels reis. És marihuana, no? I una mica de palla pels camins. Hi ha aigua. Què s'ha de posar? Pà, sal, mistela, només sal. I sobretot palla pels camins, això no s'oblida. Sí, ja hi ha. D'on triem la palla? D'on parli a Brut? Sí, tu i li tens alguna? Perquè hi ha molta gent que sempre fa... Per exemple, va passejar per la Fira de la Gran Via. Jo tinc aquesta entier gent de demà. Sí, des de fa molts anys ho faig. És una que ho comentàvem l'altre dia. Li no ho comentàvem tu, a través del chat. I ens deies que demà, a partir d'una o dues de matinada, la reben de les monsters hide. I totes les joguines a 80, 100 euros. Una cosa increïble. Si no teniu la vostra monster hide, el llit de la monster hide que vaig sentir que era el més buscat, que ets veig. No cal que aneu allà, o si aneu, aneu amb el talonari, perquè les botigues a final fan paga de cara a aquestes joguines i la gent que s'espera a última hora. Sí, la clara és que això no és legal. Sí, hi ha llibertat de preus. A la fila de la gran via hi ha llibertat de preus. En general, a tot el comerç diria, per segons quines coses no, però per segons quines coses hi ha llibertat de preus. Tu la compres el setembre per 20 euros i la vens per 80. I has fet el pelotazo, no? Tu no pots vendre'l tu com a particular en una esquina o una manta allà sense haver pagat una licència de venda. Però si ets una botiga, ets el que consideris tu que té. Una altra cosa és que me'l paga, o no? Fas bé de dir-ho, perquè jo anava amb una paret allà, com si es diguéssim... Com si es diguéssim, s'han dit al carrer, però amb tot de joguines i tot plegat. En fi, doncs sí que escufa el que vulgui. La pressió social que no pot amb els pares i demà que continuarem desemburçant i pagant 100 euros per tot plegat. Fas bé de dir-ho. Bona tarda, gràcies. Adéu, adéu! I nosaltres, que acabem el programa aquí mateix, agraï la presència de tota la gent que he fet possible, depèn del morro avui, una bona colla, la Carme Verdo i a l'actualitat s'enjustenca el Jordi Roca al cinema i també el senyor... Tampoc tant, no? El senyor Benito, però com que és... Per què parla molt? No, no, de pel bigoti. I també la Cristina Vargas, amb la col·laboració especial, com que hi ha el programa que us ha parlat, Jordi Domènech i la Ellie, l'antigenda. Tornem dilluns a partir de la 5 de la tarda amb la penya del morro i demà a programa especial de Reis, aquí, a Ràdio Desbert. Si no teniu més de 12 anys, senyor Benito, ja veig que vostè ja anava aquí... Ja, directe, eh? Podeu trucar. Sí, podeu trucar, si us heu portat bé, per la ràdio i recollir el vostre regal, que hem de ser del rei. Sí? Sí, sí, sí. Que vagi bé, bona tarda. Adeu-siau. Bon cap de setmana. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Són la set de la Vespre. Comencem una nova edició dels enjust notícies d'avui. Divendres 4 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just notícies. a les notícies Edició Vespre. El rei es venen demà i s'enjust es prepara per viure la 601 nena que alcalde pels carrers del municipi. A Ràdio d'Esvern es farà un programa especial de mala tarda i també s'estan començant a reservar tortells però amb ritme més lent que altres anys. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, repassem ara altres informacions destacades antitulars.