#181 - La Penya del Morro del 7/1/2013

Aquí estamos. Encontramos muy normal, la publicación de manifestaciones, agrupamientos, nada programado, nada legal, pero es muy normal lo que está ocurriendo. L'objectiu de la mesura és reduir el nombre de taxis a nores punta. Els teatres Romeo, Goya, Villarroel i Condal de Barcelona han perdut 100.000 espectadors des que va començar la temporada del setembre. És un 25% menys d'assistència respecte al total de l'any passat. Tot plegat a causa de l'increment del preu de les entrades per la puja de Dalíba. Si això la direcció de les sales no pensa com hi ha de ningú i mantindrà la mateixa línia de programació. Daniel Martínez és el president de l'empresa Focus que gestiona els teatres. Si és necessari estranyar més el cinturó ho farem perquè estem convençut que l'any 2013 és un repte fonamental per mostrar la capacitat de resistència d'aquesta empresa sense sacrificar en absolut les seves idees. Per fer front a la manca d'ajudes públiques i a la baixada de tequilla els teatres del Grup Focus aposten per les coproduccions. En programaran set més del triple que l'any passat. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Pep Guardiola tornarà a entrenar la pròxima temporada. L'ex tècnic blaugrana no ha volgut dir on ho farà. Guardiola ho ha assegurat en la roda de premsa prèvia a l'entrega de la pilota d'Or en què ell és candidat a millor entrenador del 2012. Tornaré a entrenar perquè soc jove, tinc 41 anys i tornaré a entrenar però no porto una vida que és la que volia, que crec que la meva gent li pertocava i ja està. No miro enrere, les decisions es prenen al seu moment perquè s'han d'aprendre perquè creus que és el millor i ja està, ja veig que explicar la raons, la resta ja no importa. A banda de Guardiola, Vicente del Bosque i Jose Mourinho també opten en aquest guardó. Pel que fa el primer i el millor jugador de l'any, tot apunta que Leo Messi tornarà a guanyar. Seria la quarta pilota d'Or consecutiva. Ens són també candidats a Andrés Iniesta i Cristiano Ronaldo. L'expedició blaugrana està encapsulada pel president Sandro Rossell i, com t'entra d'altres, amb 3 jugadors que també opten a formar part de l'onze ideal de la FIFA, Xavi, Piqué i Dani Alves. 98.1 En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FAM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Ens parla i ho saluda Jordi Dumeemek. Gràcies per aquests aplaudiments calits i necessaris sempre. D'avui un públic ens ha vingut a veure de Carme Verdoi. Bona tarda. Bona tarda. David Lafranca del Penedès. David Lafranca del Penedès. David Lafranca del Penedès. David Lafranca del Penedès. David Lafranca del Penedès. just en Manel Riboy. Com que avi lluny, repassarem com ha començat la televisió avui, aquest 2013, i a la segona hora parlarem de les rebaixes, perquè tu, Cristina, has anat aquest matí, i potser no tornes mai més, no? És probable. Bé, ho descobrirem tot plegat, i també, com sempre, la tertulla esportiva amb l'Edu Rodrigues i el Rafa Cano. Tot això avui a l'Apenya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya com un poc. A mi, a milers de llars catalanes van arribar a les majestats el rei Max Durient, dissabte de la nit, quan tota la nit vaja, dissabte, i diu menja, aquí a la ràdio van fer un programa especial dissabte a la tarda de dues hores, on una vintena de nens van trucar per col·laborar i participar a la carta especial que hem escrit el rei Max Durient, i quan ens hem llevat... Bé, ens hem llevat. Quan hem vingut a la ràdio, aquest major, no, us dormo a la ràdio. Hi ha algú que sí, alguna vegada s'ha quedat a dormir alguna nit. Sí, sí, però jo no. I, quan aquest matí hem arribat a la ràdio, hem vist que hi havia tot de regals a ràdio d'Esvern, aquí a l'entrada... Oh, fagotge, fagotge, fagotge. Per tant, encara però hi ha molts regals, molts nens que van trucar al programa especial han de passar a buscar al seu Carme un programa que va anar molt bé. Ens van acompanyar la gent del que ens equipugui, el programa dels dijous del 9 a 10 a ràdio d'Esvern, la Clara Aguila, l'Imanol López, la Claudia Barberà i el... Com es diu? El dia a calvo. El dia a calvo, i l'Andrea Bueno, tota la gent de la ràdio. I la veritat és que hi havia molt... Va anar molt bé el programa, va trucar amb els nens, i bé, hem fet un especial, un tast, un resum, Carme, que si vols, podem anar comentant, perquè hi havia algunes trucades curioses, els nens, que van participar aquest dissabte a la tarda al programa especial. Bona tarda. Amb qui parlem? I què has demanat, tu, els reis? No m'ho heu patit, que un poco. Quants anys tens? Quatre anys. Quatre anys. Queden petits, eh? De Sant Just. De quina part de Sant Just? Doncs... en una part de farmàcia està molt a prop. Els nens tenen aquests referents, no? Una farmàcia. De qualsevol, però... Estava d'una nena que es diu Alba. Tu estàs a prop de la farmàcia vivint, no? Això està molt bé, perquè si et podes malalt, ja tens la farmàcia al costat. És el primer que ets pensant, els reis. Un piano, un micro... És un artista. Una cafetera. De vegades, molt adult, eh? Hola. Com et dius? Eva. I quants anys tens, Eva? 9. Què has demanat? Un joc. Quins joc? Molt dura. Com es diu aquest joc, Eva? El cínil no. Per exemple, et pregunten una pregunta i no pots dir ni la paraula sin ni la paraula no. Per exemple, Eva, tu t'has portat bé aquest any? Potser. És molt bé. On vius, tu, aquí, Sant Just? A la carretera Rial. Al mig de la carretera Rial? Sí. Ah, al mig? No, en una casa. Van passant els cotxes i tu dius allà al mig? No, digueu un pis. Ah! Has demanat alguna cosa més, Laura? Sí. Un goset que es diu Gogo i té una corretge. Que tens algun gos viu per això? No. Però de peluixes, em tinc un milió. Un milió de peluixos. Un milió de peluixos, clar. No m'estranya que hagis de viure a la carretera Rial, perquè no hi ha caps. Reia molt, no? Era un bon programa. Per què estàs contenta? Explica'ns. Pel carrer, no és rei. Hem fet alguns segments del programa especial que vam fer a la tarda. Gràcies, demana't. Els he demanat l'equipació de l'Imna del Barça, del Jordi Alba. L'equipació de l'Imna del Barça va impactar molt. Va cantar l'Imna del Barça. Va cantar molt bé, eh, Jordi? Bueno, una mica. No, jo crec que l'hauries de cantar, per saber si n'has estat o no. Vinga, va, Jordi, cantala tot teu. Sí. El Jordi en directe que ens cantarà l'Imna del Barça. Que va portar sort al partit d'ahir, això, eh? Som... No li va portar llengua, eh? No. És un clau. Som la gent molt grana. Molt bé, eh? Ja està molt bé, ara. Som ganes. Sí, de surte de nort. Ara tenc la cara, el temps de cart. I vull anar a l'agenda. No. Si no s'entès, eh? Ara tots a casa cantarem, eh? Jo vull ajudar. Un altre és tan bé, eh? Vau deixar sol. Els madreres de Barça. Barça, Barça! Molt bé! Aquests són alguns fragments de la vintena llarga de trucades que vam rebre i perquè vam per a línies de telèfon. Jo dic sincerament que ha arribat a la vintuantena, tranquil·lament, en el programa especial, que és un clàssic de ràdio d'Esvern, però ja fa més de 15 anys que es fa i que tots els nens de Sant Just truquen, i no tant de Sant Just, però que truquen el 17 de la tarda i, si s'han portat bé, participen en aquesta carta conjunta que demanem als Reis Mags. I avui, com diem, han arribat molts regals a la ràdio, ens hem trobat molts regals, i hi ha molts nens que van trucar, i si s'han portat bé, poden passar durant el llarg del dia, s'han passat alguns, Carme, i aquesta tarda també poden fer-ho. En fi, doncs, queda dit, i si algú vol escoltar el programa Sant Ser... Ho pots fer, traïs de podcast, no? És molt simpàtic, on els nens són els protagonistes, cosa que està molt bé, perquè la il·lusió dels nens no... Digues que estiguis trist, dius, mira. M'has d'escoltar això. No, no riguis. Doncs són el futur, és veritat, en fi. Comencem el programa repassant actualitats en Justenca. Avui han arrancat els cursos municipals, d'art plàstiques, a Can Gynasta. Aquest matí han començat algunes especialitats i seguiran durant aquesta tarda. Encara hi ha vacants, a grups, com per exemple, en Rataula. Història de l'art, experiència plàstica, escultura i alabastre. Són alguns cursos que podeu fer, i si voleu encara sou a temps, dinscriu-ho. Oscar Ma. Exacte, aquests grups són els que han tingut aquestes vacants, altres, com pintura, ceràmica i dibuix, han tingut més bona resposta i estan bastant més plens, perquè el retard t'haurà de començar les classes a reduir la demanda. Per exemple, a Rataula, com deies, avança la polèmica d'arribada de la gestió dels cursos, la bruta matí havia llista d'espera, fins i tot, i ara només hi ha 10 persones apuntades. Per tant, el de la tarda, que n'hi havia 10, ara n'hi ha 6. Per tant, ha reduït bastant. Si algú l'interessa, que sabia que encara pot apuntar-se, per a la que comencin aquestes setmanes els cursos. Faig un link que no té res a veure, perquè un Rataula ja sabeu que és el que es troba a les esglésies, just darrere del... Sí. Fem la missa i tot plegat, de l'alta, correcte. Volia que la gesti, que és limitat. No vaig escolanet de petit. No, no, no. Llavors, el que deia que avui fan el Rataula del Flautista a TV3. Ah, un obra de teatre. Un obra de teatre musical, i que és un dels grans musicals catalans. És l'obra de teatre. És l'obra de teatre musical. És l'obra de teatre musical, i que l'enclavada de TV3... Ah, és una TV3 que ho adapta. Sí, sí, té molt bona pinta. I segur que amb el d'habitàbil de Cuna Estona, la secció de TV3, també ho farem. En fi, alguna cosa més sobre els tallers d'ars plàstiques? Doncs recorda que aquests cursos perteixen de zero, per tant, no cal que hi hagi coneixements bàsics per apuntar-s'hi, només que algú l'interessi pot fer-ho. A més a més, d'estaca que hi ha moltes ganes per part dels professors, com dels alumnes, a causa del retard i de tot aquest procés, de més o menys tensions i nervis que hi ha hagut a renda aquest procés de judicació, que ja l'hem explicat moltes vegades. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de men. Aquestes també hem tingut en una novetat, és que per primera vegada hi ha hagut la Fira d'Artesans i Artistes, en just situada al Parador, al vell mig del poble, allà a la Rambla, i ha donat com a resultat l'Associació d'Artesans i Artistes d'Esvern. Per tant, després d'aquesta Fira, s'ha creat aquesta associació. La vintena d'artistes que ja han participat s'han unit en aquesta nova associació, per tal de sumar forces com a col·lectiu i donar a conèixer el seu treball. Carme. Des de la mitjana de desembre, fins i tot ha passat, el Parador s'instal·lava de dir que es diu menys aquesta primera Fira d'Artesans i Artistes, des de l'organització, en fan una valoració positiva d'aquestes pràcticament quatre setmanes de Fira. Ara, a més a més, el principal èxit és també aquesta associació d'aquests artistes, que han format la Fira, que, a més a més, eren una quinceena de parades, no només són ells, sinó que ja són vint i tres, els artistes i artesans que s'han apuntat en aquesta associació, cosa que és molt bona notícia, ens han explicat aquest matí, que és una cosa molt inicial, que, de moment, els estàtuts i tot plegat, però qui l'interessi... Jo em puc apuntar, per exemple... Si ets artista i artesai tens alguna cosa a apuntar, sí, perquè no hi ha ni quota ni res, perquè estan oberts a la gent si apunta. De moment sí. Doncs jo potser m'apunto perquè t'ha patit a la paret de la meva habitació, amb un mòbil d'oca i jo, que jo feia coses. Has de tenir uns mínims. D'acord, d'acord, d'acord. Alguna cosa més sobre aquest tema? Ja, no anirem parlant. I si algú es vol apuntar? Ah, no el tens aquí? Per tant, ja el diuen després. El informatiu de la SET o la web de radiodesbert.com. Com veieu, hi ha informació que la Carme se la guarda per l'informatiu vespre de la SET com a gancho. Allò que fan, eh?, el Next Coming, que es diu en televisió. Bé, atenció, perquè aquest dissabte, a mans de la sardana, teniu... No, no. Ah, no? Doncs aquí, sí, sí, la tinc marcada com la... No, hi ha tres, i una flecha cap amunt. Ah, espera, espera, ui, però clar, que és que m'has posat un guió, que jo no sóc com el Manel Ripoll, que és un arqueòleg i historiador. Hi ha una cosa escrita, mà. Doncs no parlem de sardana, eh? No, ja anem parlant. Amb el que m'agrada, a mi, la sardana. Ja parlarem un dia d'aquests. Clar, que volia escoltar la Tresa Coig, una altra cap. Jo parlarem d'una altra història, perquè a partir d'avui es poden portar els arbres de Nadal en els punts de senjors de recullida d'arbres de Nadal. A més, a més, també es poden deixar directament a la de xelleria. Carme. Són 8 punts a situats de senjors. Els expliquem, si et sembla. El carrer és en realitat amb carretera real. La vinguem tots. La vinguem tots. La vinguem tots i la tirem cap en rotx. El carrer se veu d'esperir-ho amb tu, dona. Els parts de Joan Maragall, Parador i Canigó. Les places Montfalcón i Madrid de Ranya i Ames Lluís. Està bé dir-los. La gent potser ho vol saber. Ames Lluís, que a partir d'ara sempre serà un punt més de tots. Perquè tant amb altres temes com, per exemple, amb les votacions que hi havia ara al Parlament de Catalunya, també tenien un nou col·lege electoral. És un nou barri que s'ha creat senjors fa un any i mig. S'ha habitat, no? Suposo que ja existia i ara s'ha habitat. Sí, potser sí. Fins a 14 de gener. M'enteneu, a vegades estic maturient. No puc més. Vaig al programa. Fins a 14 de gener. Fins dilluns, cadena, ja gaire temps. Podeu portar els arbres de Nadal naturals. Però que no ens respistem, perquè a vegades dius... Mira, jo fa el cap de setmana que ve perquè avui m'ha fet mandra. I, com a molt tard, efectivament, dilluns, que ve. Faran una campanya com la d'Ambas, on vas? No. Que per cert, les mams els, que són les d'Ambas-Ambas, les tindrem a la penya del Morro d'aquí poc. Molt bé. On vas? A mi també, si podem trobar la cançó. Perquè és molt maco i molt bonica. Fins a 14 de gener, es poden portar... Jo ho faig a casa meva, eh? Amb les restes que han caigut aquests dies de Nadal. Gafo una tuberia de plàstic i faig... Ah, Jordi. On vas? No ets de Morano. Es poden portar els arbres naturals en aquests punts de Sant Just, perquè reciclin i se'n faci compost. I també es poden portar, no només els arbres de Nadal, sinó els arbres naturals que no vulgueu fer servir, val la pena recordar-ho, directament a la Deixaderia Municipal, al carrer de Can Biosca, sense número 1. Bé. Camí de Can Biosca, perdona. Camí de Can Biosca, eh, que això està... Cap allà passa a la piscina. Passa a la piscina... la piscinaigua. Per entendre'ns, el col·lec municipal de la bonaigua. Molt bé. Sí. El ho ha parlat? Fins i tot a les concofonies habituals, de realitat. Què passa? Que no... No has sigut tu, vull dir. És que s'ha d'explicar tot. Volia posar el canal del Mortunados Uportátil, perquè hem trobat l'ombas on vas, i hi havia una altra cosa, que és la xarxa, que la xarxa és una mica com... Un ente estrany. Però ja tenim el Manel al programa. Manel, bona tarda. Bona tarda, bon dia. Un aplaudiment per dir-li el fill, el nostre historiador, com cada setmana, que ens explica quins cosetes de Sant Just. Per cert, van estar també a la comissió de la cavalcana, Aquest dissabte de la tarda, quan els Rismacs van arribar, venen globus a la rifa per ajudar per sorteig, on els Rismacs, en persona, donaven un regal, i entregaven un regal a alguns nens, van haver tot plegat, oi? Van haver tot, van haver tot. Ara ens explica si veu arribar els 800 globus, 800 bulletes venudes, com l'any passat, o us veu quedar una mica menys, però abans, sembla que podem escoltar ambàs on vas, com a mínim, per també acomiadar la Carme. I recordeu-us que a partir de la set, en iguals en just notícies, edició vespre, Carme, bona tarda. Adéu, bona tarda. Gràcies. Ets de plàstic, el groc. Caral, tu ets de metal, el groc llaval. Oh, fric de llet. M'agrada molt, a mi, eh? El groc, bàstic. Oh, fric de llet. Però tu, tu de plàstiquets, però no ets cap ambàs. I si no ets cap ambàs, tu on vas? Encara que siguis de plàstic. Oh! I si no ets cap ambàs, tu on vas? I m'agrada molt el plato, també, que està com de cura d'així de cartró. No sé si ho heu vist l'anunci, Manel, Cristina. Sí, sí. L'has vist, no, Cristina? I què et sembla, així, d'entrada? Home, per sentir-ho només... Ja. Ambàs on vas punxat... Que no... Ves que no t'ha agradat, de Cristina? Fue una mica de gràcia, però... Però no em vol de. Ja. No, no, no, no. La feina vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de Svep. Encara ens queden algunes coses durant aquesta primera hora fins a la 6, el programa, perquè parlarem amb el David Ávila, d'aquí una estona de televisió, com cada setmana, però abans, com deia, amb el Manel Ripoll, per parlar d'història de Sant Just, que comentàvem això de la cabalcada, al final, finalment, perquè en el programa especial, vam parlar amb tu, Manel, cosa que et vam agrair perquè estaves atabalat a la plaça d'Ajuntament, venent les bolletes, i que hi havia ni una agulla, i estava ple. Molt, ple, molt, ple. Com sempre, ens vas comentar que havíeu venut unes 200 i que esperàveu arribar a les 800. La pregunta és, vau arribar a les 800? Eh, no. Oh! Però ara, en defensa de dir que quan vaig dir allò, jo em vaig flipar una mica, no? Va, va, va. Perquè després he estat mirant l'històrica i tinc guardat que em van passar els de la comissió des de l'any 70, perquè bé, li trobarem la pols, i parlarem una mica com hem fet un cop l'any passat, però mirarem algunes anècdotes més que hi ha per allà, i l'any passat, al 2012, es van vendre 592 butlletes, i aquest any se'n van vendre 618. O sigui, millor que l'any passat, hem recaptat més diners que l'any passat, per tant, la cosa va anar així. Ja fa uns últims 4 anys una cosa així... Molt bé, no? Per això? Sí, plaudim-ho, que... Molt bé, Manel, adonarà bona. Hi ha tota la gent de la comissió de l'acabalcada, que, any re d'any, fa una feina fantàstica. I totalment el turista, sense cap tipus d'interès, que no sigui el de fer els nens i nens de Sant Just, que estiguin contents aquell dia. I tant, i tant, i tant. Bé, el Manel, que estava allà venent les butlletes i els globus, i que, com diu, va ser tot un èxit. En fi, avui, a la secció d'història de Sant Just, de què parlem, Manel? El tema de la història, amb això que he comentat ara dels globus i de l'acabalcada, he tret la pols a una sèrie de documents antics i he descobert, doncs, quan es va fer aquesta primera cabalgada de reis, com era el principi aquí a Sant Just, si som la més antiga o no del bas llobregat, aquestes cosetes començarem a treure la pols avui, i el millor ballarem a la setmana que ve també. Història de Sant Just, amb Manel Ripoll. Bé, també servirà o vaja serveix com un petit homenatge a tota aquesta gent que fa possible l'acabalcada, tot explicant aquesta història. A més a més, com hem comentat, comencem amb els antecedents, perquè la història de ses majestats, el reis d'Orient, és tan antiga com la del cristianisme, Manel. No sé fins a quin punt... No es remuntarem, no? Perquè això fa més de 2.000 anys. Ara bé, les dades que tenim de l'inici de l'acabalcada de reis a casa nostra és una mica més recent. És una mica més recent, sí. I el divendres va sentir una mica el senyor Benito, que parlava dels reis mags i de la seva història. Benito té unes fonts, totalment... N'esperem que no siguin les mateixes. Incontrastables, perquè no es poden contestar i no estan contrastades. Per tant, són incontrastables. Aquí, en canvi, sí que hem anat a buscar documents palpables, que qualsevol senyor us té pot mirar. De fet, si tenen interès, en la misalània número 11, que es va publicar ja fa uns anys, concretament el 2002, allà està explicat un dels articles que es parla de com funciona la comissió de l'acabalcada de reis i quants anys fa que existeix tot això. S'entren-nos en el que seria més antic, que s'enjust. Són 61 anys amb la d'en Gwany, que s'està fent aquesta cabalcada de reis, s'ha sentit una cabalcada, s'han fet. Una pregunta tècnica, eh? Es pot dir que tant cabalcada com cabalgada, o cabalgada és un castellanisme... Jo, a Sant Just, sempre ho he vist escrit, cabalcada amb C de casa. Ah, d'acord. I el diec també ho fica així. El diec. Qui és el diec? El diccionari de l'institut de la llengua catalana. Ah, val, val, cabalcada, d'acord, d'acord. No, no, és per tenir-ho... Bueno, però no ho sé, ja està acceptada l'altra. Cabalcada. Cabalcada, crec que no. Bueno, ho podem comprovar, si no, busquem. Manel, continuem, tu us plau. Doncs el que us comentava. He buscat treure una mica la pols, en Just desvern 61 anys, i jo sempre me n'enorgolleixo, dient que és una de les més antigues del bas llobregat, d'un altre programa, van dir que la més antiga, o una de les més antigues, no hi ha el bas llobregat, sinó de tot Catalunya, és la de Sant Vicenç dels Ors, que té 117 anys d'antiquitat. Però tot i així, la nostra és una de les més antigues de tot el bas llobregat. I la nostra, què seria la segona? No sé si hi ha alguna entre... Jo sé que em van dir dues, i se'n va quedar la de Sant Vicenç, perquè, com que estava aquí prop, se'n va quedar el cap, però a mi sempre m'havien explicat, i a casa, i als avis, que quan es feia Sant Just, i de fet, aquí també ho explica, venia molta gent de les poblacions veïnes, perquè no es feia en lloc més de les rodalies. Per tant, una vegada més això demostra que Sant Just hem estat pioners amb moltes coses, no? No, no. Hi ha gent que diu que som capítols de comarca. Oh, vull dir, som capítols de comarca ara, perquè fa 300 anys, a la Manastralia Catalana, es neveu per darrere d'altres pobles que estaven al costat. Sí, sí, Sant Just. Amb molts temes que hem anat parlant sempre, sempre he anat un pas per endavant, fins que hi va un moment, i hi ha un moment en què hi ha moltes coses. Per tant, no volem treure pit, però per una vegada que podem aprofiteu. Per tant, Sant Just, com sempre, innovant. Allò que feia amb el preu de festa, va jo que vam tenir l'honor de fer fer un parell d'anys, i que fem la broma de Sant Just, sempre, picant la mà, i dèiem, innovant. En fi, manel més coses sobre aquesta primera cabalcada? Agafem una mica els antecedents, abans de que pregués la cabalcada en sí, la primera dada que en tenim, i gràcies a un programa que, o un entrista que se li va fer, en Toni Malaret, aquí a la ràdio d'Esvern, ja fa uns anys, crec que ficava aquí l'any 99, perdó, se li va preguntar quins antecedents hi havia, i què em podia dir ell, abans que existia la cabalcada, que existia. I ell ens comentava en una frase que, si vols, podem llegir. Una frase per la història, ja, no? Ell va dir una cosa del 1917. Mira, em perdonar. Fa 100 anys del que feien els senjors tanks aquí. Un petit passo per a l'humanitat, no? Un petit passo per a l'home, una passo per a l'humanitat. Doncs nosaltres també tenim la nostra frase a senjors. És que saps què passa? Cristina, no ho veguis, perquè si no ho fem vosaltres, qui ho farà? Qui ho farà? No, qui explicarà aquestes coses? Escolta, posem la música de... La lligifracis. Sí, la lligifraci és per a la humanitat, i sobre la cabalcada de reis, no? La quina any és? 1.000. 1.000. La primera. La primera és els entassadins. A més que existissin, que feien els nens de senjors d'Esvern, en relacionat amb la cabalcada. La frase mítica, a veure què ve. Ell ens comentava. Jo vivia al carrer Raval. Quan jo vaig néixer l'any 17, el carrer Bonavista, que això en compta d'algun cop, no arribava a la carretera i acabava al carrer Badó. No faig llarga, també. Sí, sí, és un text. Bueno, sí, no? Sí, he dit una frase. És una mica més llarga. M'ho imagino com la cabalcada de Sant Just, una cabalcada que fa història. Però veig que... Va més enllà. Ens reuníem amb aquesta senyora que tenia aquest tambor, i anàvem cap als casalots, que és anar cap als plugues, i amb unes canyes que portàvem, anàvem a rebre el reis d'Orient. Cantàvem una cançó, i mentre anàvem cap a aquests casalots, que és a la zona del carrer Nord, entre el carrer Nord, i que confleixen els plugues i Sant Just, allà on avui en dia hi ha la telepizza, doncs anàvem fins allà, perquè per allà passava la comitiva del reis d'Orient, que havíem fet uns quants pobles de forma encomunada, i passava a aquell punt. Llavors deien que reunien els nens, i amb un timbal que tenien, anàvem cap allà a rebre les majestats. Oh! Que guapo, eh? Clar, abans amb el que tenien, no? Sí, ho hem fet, es comenta inclús, aquí hi ha el... Això ja és un rumor, sí. L'autor que va fer aquest escrit comenta que molt probablement aquest tambor, que va ser un ses, i que estaven guardats a casa, escrivia un llegit aquest text. El tambor del timbal. Que sí, però és el rumor, sí, no? El rumor anava en alguns regals, algun grafí a Sant Justenca, hi ha la plaça Maragall i tot aquella zona de pisos. Barri Nord. I van venir molts nous pobladors de altres zones d'Espanya, sobretot a Sant Just d'Esvern. Perdona, vam comentar això en l'episodi de demografia a Sant Justenca, que podeu rescatar els podcasts de ràdio d'Esvern, com, efectivament, no?, els anys 60 i... Sí, els 52. Els 50, perdó, van venir aquests immigrants d'altres parts d'Espanya. Exacte. I 4 d'aquests nous habitants de Sant Just d'Esvern, que tenien idees que hi havia a la seva zona, van decidir fer el que es feia en les seves poblacions d'origen, i van solicitar permís, a l'hora que també van solicitar ajuntament de Sant Just d'Esvern, per poder desenvolupar una cabalcada de reis a la població de Sant Just d'Esvern. Molt bé, i això va ser l'any 52. Això es va començar a cuinar, tot això, l'any 52. Hi havia aquests 4 Sant Justencs, van ser Joan Lluc, Emili Serret, Pedro Machado, i Arturo Almón. Llavors aquests 4 Sant Justencs, juntament amb el Frente de Juventudes, aquella època, si volies fer una cosa dedicada als nens, havies de passar per l'embut del Frente de Juventudes, que estava liderat per Francesc Ruís, Pastor Fusalva i Pilar Gatx, i amb l'ajut de l'Ajuntament de Sant Just. Pastor Fusalva de la família Fusalva, no? Sí, sí. Aquesta família es van canviant sempre el nom. Un es diu Pastor, el fill es diu Just. Fins que un va de si trencar i va haver-hi un pitote de... Ah, sí? Sí, sí. De fet, crec que és el que coneixem nosaltres. El Just del Cau, no? No és el germà gran, cert? Bueno, això podríem convidar-los un dia. I que ens expliquis que serà més senyoria. És una cosa que es remonta a temps immemorials desperta en els archius de Sant Just. Podem fer una especial família Fusalva un dia. Jo diria que és l'única família de Sant Just que va aguantar el braç molts anys. El primer fill baró que tenien, si el pare es deia Pastor, el fill li feia que van Just. I després, Pastor, i després Just. Fins que un va decidir que el seu fill gran no li ficaria Pastor o no li ficaria Just i que li va ficar després el segon degut de tot el que es va... Vam tenir sorda a Sant Just, perquè si hi hagués un escut amb molins de rei, vull dir que és un degut de molins i l'altre de rei. En fi, doncs són veus històries de Sant Just que cada setmana amb el Manel Ripoll repassem el programa. Manel tenim 3 o 4 minuts. 3 o 4 minuts? Sí, per tant, podem continuar... El dia que em diu que cabalcada és correcta, però no reconeix. Cabalgada. Que és el Diego de la llibreria de Recenya. Potser... Com ho saps que no? No ho saps. Sí, potser sí. En fi, molt gràcies per escoltar-nos, i per aquest apunt vi a Facebook, imagino. No, vi a Google, però no Chrome. Què vols? No, però que ell... Però què ho diu, això? Ah, el diu. Que ho hem buscat, el Diego. El diccionari de la llengua catalana. Ah, havia entenat el Diego. No, el Diego. Ah, el Diego, clar. Ah, va, d'acord. Com la Rae. Sí, la Rae, el Rie, el Diego i el Folk. Està molt bé. Doncs gràcies per la cerca, Cristina. I, Manel, acabem, com deien, comentant alguna cosa més, no? Comentant això, és que l'any 1953, el 5 de gener, es va fer aquesta primera cabalgada, on les majestats van poder desfilar pels carrers de Sant Just Desbert. I, d'això, fa l'any passat, em va fer 60 anys. Aquest any, en guany, ha fet la 61ena cabalgada. I, la setmana que ve, continuarem amb tot això. Comentarem com es feien aquestes carroces, comentarem unes fotografies que tenim antigues dels anys 50. Podríem saber algun a punt, d'alguna diferència que n'hi hagi... De la cabalgada? Sí. De fa temps, ara... Els anys 50 es tiràvem amb cavalls. El principi, la carroça, que no era ni propietat d'aquí, perquè la llogaven, era tirada per cavalls, i la por, un curiós, és que sempre amb un cavall, feies, però quan havies de remuntar el carrer Badó, necessitaves dos cavalls. Clar, per pujar-lo, no? Exacte, pesava... De fet, encara hi ha cavalls, avui en dia. Hi havia cavalls, perquè en el seu moment es va decidir eliminar el que seria, i havia tot un exèrcit que acompanyava les majestats. Un exèrcit? Un exèrcit. Crec que era com la Guardia Rial. Anàvem vestits de soldats, alguns em torxes, alguns em llança. Això, amb el temps, van deixar d'haver-hi els nens o la gent jove que ho feia. Es va decidir recuperar els cavalls. Ara ja no tiran de les carroces perquè hi ha tractors i està mechanitzat, però sí perquè estiguessin allà presents aquesta espècie de genets que acompanyen a les majestats. Avui primer episodi de la història de la cabalcada de reis de Sant Just Manel. Moltíssimes gràcies, una setmana més. La setmana que ve. Billons farem el segon capítol i tancarem, en principi, no? En principi, si ho acabem, sí. Si no, ho podrem fer un programa parlant dels regals i quan l'avost s'han venut a llarg dels anys. Podem estar parlant tot l'any de la cabalcada, perquè tot l'any tampoc. O sigui, que per cert, deixem comentar una cosa, i és que via Twitter ens van... Bé, saps que a la penya del Morro som bastant actius comentant les coses que passen a Sant Just. I una d'elles és la cabalcada. No tinc el Tweet per aquí a mà, però ho hem retweetejat al timeline de la penya del Morro, si ens voleu seguir a Twitter. I sergi seguir regidor de cultura en una conversa amb una altra. Em sembla que és fonamental de Twitter. I comentaven que hi havia moltíssima gent, aquest dissabte, i que, juntament, el Sergi Sergi, segons ell i el seu pare, deia que entre la festa major Sant Just al carrer són els tres actes més multitudinaris que hi ha a Sant Just. Juntsament amb els cars serien els tres o quatre moments a l'any que més Sant Just tinguis pots trobar pel carrer. Segurament falta els cars. Sí, sí, això no... Bé, li podem posar per Twitter, que juntament amb els cars també. En fi, Manel, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. I fins dilluns que ve. Bona tarda. Adéu, bona tarda. 20 minuts ja anem al punt de les 6, continuem en directe a la penya del Morro de Radio Desbert. Aquí uns moments connectem amb l'estranger... O no, perquè tampoc no és l'estranger, no, és l'estranger de Sant Just, que és el d'habitat bila que està... Home, és l'estranger de fora, no? No, és Sant Just, com a epicentre del món, i doncs del que és l'estranger. Per tant, trucada internacional amb Torelló, bonica població, sí, del prop de Duzona, a la plena de David, que amb el d'habitat bila parlant de televisió i algunes notícies, com per exemple el que avui hi haurà a TV3 i l'estrena del retaula del flautista d'aquí els moments, en parlem a l'apenya del Morro, fins ara. De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe. Ho has fet mil cops. Vita, no pateixis, ho veig bé. Les imprudències el volen generar víctimes mortals, però també se que l'espera tota la vida. Per què pots evitar un accident, però no el seu record? Recordeu, els accidents són per a tota la vida. El volen RISC0. Generalitat de Catalunya. 5.43 de la tarda. Parlem de televisió amb el David Ávila. David, bona tarda. Bé, molt bé. Et presento la Cristina, que em sembla que no us coneixeu. David, Cristina. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Cristina, què tal? Molt bé, i tu? Bé, ja veus que has de fer una tesseta de llit? Oh, quina enveja. Oh, que fa fred, tu, la veu? Molt, molt fred, molt fred. No ens enganys, perquè vull fer-hi un sol, com a que cada setmana a tot Catalunya hi ha tot arreu, que és curiós, perquè estem a començaments d'any, o a ple més de gener, a finals de desembre, i a uns 20 graus de temperatura. Perdona, aquest matí està al 11 de zero, a tot allò. Al 11 de zero? Però dins del teu frigorífic. No, a més, amb el cotxe. Amb el cotxe, el cotxe. Jo la veig a la Cristina. No la veus, perquè ara hem canviat la webcam, i ara te l'enfoco per tu, a saber de Cristina. Hola. Parlem de televisió perquè, com ja sabeu, el David sempre arriba amb moltes novetats, i m'imagino que avui farem un repàs de les novetats que hi haurà de cara, com a mínim, aquest primer trimestre del 2013. Doncs, com a mínim, és molt segon prim, aquesta setmana. Aquesta setmana. Aquesta setmana. Sí, perquè la televisió, el que vull és blanc, de mà es negre, i el que vull està d'estrenar, no d'estrenar fins al novembre, com ens va passar l'any passat. Sí, és veritat, per què ho fan això? No ho fan el congelador. Mira, ara ho explicarem. La sèrie Gran Reserva s'hauria d'estrenar al gener l'any passat. Què dius, ara? Sí. I ha trigat un any a estrenar-se? Ha trigat un any. El tema de la televisió espanyola té un contracte amb les productores que, quan s'estrenin, han de cobrar. I com que no tenen un dur al caràcter, han hagut d'entendre que es va estrenar al setembre i ara Gran Reserva i, quan també, que s'han estrenat aquesta setmana. Bé, comencem parlant de televisió de Catalunya, perquè avui no sé si ho podrem escoltar el tràiler, però de totes formes s'estrena avui el retaula del flautista. És una adaptació de la famosa iacona Guda, obra de teatre amb el mateix nom, no, David? Sí, sí, sí. Com és que no es pot sentir el tràiler avui? Sí, escolta, si t'hi dic que no es pot sentir, no es pot sentir. Que no veig que m'he de muntar. Estem aquí tot l'equip dels 4 tècnics de la Pena del Morro buscant el tràiler, d'acord? Ara l'escoltarem. Oh, els col·laboradors, com han tornat? Aquest 2013... Vols explicar alguna cosa al retaula del flautista? Abans d'explicar el retaula, desitjar-vos a tots dos molt bon anys. Ai, igualment. David, molt bon any. Va, va, va, va, va. El mes de febrer vindré a habilitjar-vos. Sí, sí, mira, David, el mes de setembre vas dir el mateix, el que vindries el mes de desembre, jo encara no... És un propòsit per aquest any. És un propòsit, i com la majoria de propòsits... Es complirà, es complirà. Mira, tenim el David, tenim el tràiler del flautista. Va, escoltem-lo. Parli un de sol, si no, no ens entendré. Estan dits de rates! El paus s'ho ha de declarar. És cap de guerra! Anireu-nos al flautista del Mestre! Anireu-nos al flautista del Mestre! Anireu-nos al flautista del Mestre! Anireu-nos al flautista del Mestre! Anireu-nos al flautista del Mestre! Vols donar-te una altra manera de ser el Mestre? Són molts militants! No tingueu por! Carregueu! Ei! Bé, una telemúbi, podríem dir, amb moltes cares conegudes de l'Estar System català. Sí, mira, tindrem. En Carles Canut, en Joan Pere, i en Lluís Casanaba, que havia escut un dels protagonistes de Plaats Brots. A més, la resa d'aquesta TV-Movie, que serà una de les primeres TV-Movies musicals, hi ha el director Ricard Raguán, el director conegutíssim per diversos musicals que s'han fet en aquest país. A més, també va ser l'impulsor d'aquella academia de actors, em sembla, que era un reality, que es va fer en TN3, a començament del 2000 i que no va funcionar gaire bé, que al lloc del present triomfo, on buscaven cantants, buscaven el futur Javier Bardem. Sí, sí, sí. I s'ha d'equivir de concursant. Hi havia una mica de reia debitàbila. Què dius, ara? Però és tu? No, no, no. No és l'únic debitàbila del món. No sóc l'únic i no sóc l'únic mediàtic. I ara que mai està treballant el rei León, a Madrid. Ah, és que li va seguint la carrera, una mica, també. No, perquè em van dir... i aquesta brometa ja em va cansant una mica. Ja, escolta, que ho seguiu al Facebook, seu amics? No, no, no. Una vegada vaig rebre un missatge d'un Jordi Domenac, que et parlo de quan començava el Facebook. Potser fa 4 o 5 anys dient... M'estic fent amic de tots els Jordi Domenac. I jo pensava, pues molt bé, saps? Molt bé. A la meva universitat n'hi ha una altra, de Jordi Domenac. Sí. I em va dir que em va dir... Al meu nom és molt comú. Hi ha fins i tot un actor i periodista que ho és. Hi ha una càmera de TV3, que també diu Jordi Domenac, que firma les notícies. I després hi ha un contrat anor, que també diu Jordi Domenac. Cristina... Ah, veus? Sí, sí, sí, és molt... I també la gent m'ho deia, diuen que ets cantant. No, que és una altra. Cristina Vargas, tu tens alguna Cristina Vargas famosa? A part de tu? No. Hi ha 4 al món. Amb el meu nom hi ha els connomes, però... Hi ha 4, només? Sí, només. Bé, contant els dos connomes, a veure. Només amb el primer potser n'hi ha més, però... Clar, clar. No les connec ni... Ni sou amics del Facebook, ni res. No, no, no. Com? Ah, sí, és per la Cristina. Bueno, que sàpiga jo, no? Perquè potser hauries d'investigar... El valoradament va morir, però potser he deixat una herència multimironària per tu. I jo aquí. A la penya del Morro. Bé, continuem parlant de la programació de TV3, perquè abans del retaula del flautista i després de 3 setmanes per la Turà de Nadalenca, podrem veure una nova entrega del programa de sàtira esportiva Cracòbia. Doncs mira, alguns dels regs que se m'adoneguen aquesta nit són el comod de Joan Croix de la selecció catalana, perquè... Com? Bé! Ah, sí, sí, sí, que parlarà amb els jugadors, amb els cinc d'opereclarístic, que és aquest més enllà de ser. Sí. I, a més, l'espai que s'ha produït pels companys del minutí absoluta, filtra amb el seu humor especial, el verbi que es va disputar ahir, que va disputar el Barça, ahir contra l'Espanyol, posant la mirada amb la visita dels colers al vestidor dels jugadors per equip. Bé, perdona, perdona, un moment, que des d'aquí... També reconeix la tasca dels guionistes, i també la gent que està al minutí absoluta, perquè el partit va acabar vora a les 9 del vespre, i avui havien d'entregar el programa tancat, m'imagino, que els guions, ahir a la nit, devien anar... Ah, correcuita. Voleu que us expliqui... Jo t'he treballat amb ells, i són una mica... Voleu que us expliqui una mica com funciona això. Enècdota? Enècdota? Ah, bueno, sí. Explica, explica, explica. Com funciona el Cracòbia i els guions de cara al cap de setmana? Jo tenia el guió a fer. Sí, sí. Demà també vinguéssim. Bueno, us explico. El Cracòbia graven molts gags durant la setmana i els prepara. Sí. Però els gags, que són del partit de futbol, del Barça al cap de setmana, el que fan és... És a dir, que en deixen un o dos en la graïlla del programa, perquè els puguin granar avui, i si els guionistes han de treballar a la nit del viumenge, i si els guionistes han de córrer cuïter, perquè els n'han de gravar. Això ens imaginàvem... Sí, això ens imaginàvem... El Barça jugui dissabte, que el Barça, per exemple, jugui al viumenge a les 9 de la nit. Com és el cas d'ahir, de totes formes veurem com ho solucionen. I tu dius que avui un dels desqueixos, que segurament seran els que han gravat avui, van idear i la nit, és la visita dels jugadors del Barça, al vestuari de l'Espanyol. Sí, sí, entrem davant i ja veureu... Ja veurem com pressiona el GAC, els companys. Perfecte. Digues, David. Ah, no, jo anava a canviar de tema, ja, perquè de la Vigió Espanola, de la Vigió Espanola, et decideix treure de la bodega, com comentàvem, en aquest titular que ens has apuntat. Un moment, després d'un any i mig, la sèrie Gran Reserva, amb la novetat de Paula Chebarria. Vols que escoltem el trailer? Va, vinga, va. Vinga, va. Gran Reserva. Esto será bueno, ¿no? Al primer trago... Comienza el juego. ¿Buscas esto? Al segundo. Llegan las amenazas. No dureras mucho. Y cuando la botella se acaba... Vas a pagar por la muerte de Jesús Roberto. Tu vida está en peligro. ¿Me tienes miedo? Gran Reserva, estreno de la nueva temporada. Otra botella, venga. Escolta, que caña Eruz, no? Molt, molt, molt, molt. En començant molt canyeros amb aquesta promo. Sí, sí, sí. Doncs mira, aquesta producció... no sé si la seguiu gaire, vosaltres... Jo, gens. O sigui, gens, gens, gens. Gran Reserva. Doncs mira, dir-vos que és una carrera d'entranmalograma i filler, i que és una producció de l'amble, que hem fet la sèrie Gran Hotel, i torna la gaire, la televisió espanyola, després de que avalguéssim l'últim episodi, la nit de Sant Joan del 2011. És com si no l'haguéssim vist tot a la gent, no? Perquè ja ningú se'n recorda que és el que va passar. D'això són qui són els actors, i que molts han hagut de perdre feines i una mica desplegats. La setmana que ve us passaré un tall d'alguns dels actors que s'han fet d'això, d'un amic meu que va anar a la roda de premsa, i que molt sovint ens facilita tall per la penya del motro. Bé, doncs ja ens ho explicaràs. Canviem de tema perquè, atenció, una bona notícia, penso, eh? Després de la polèmica entrevista a Jair Romínguez per la broma del rei, el programa Bastiari il·lustrat, aquest torna aquesta nit al 33 amb la Bibiana Vellvé. Home, molt bé! Perquè els seguidors del programa Bastiari il·lustrat estan d'anora bona, i ja que el 33 ha decidit tornar a programar aquest espai, després, com diem, de la polèmica entrevista que anava als dimarts, però que aquesta trimestra va als dilluns. Sí, mira, possiblement intentaran, com quedar-me'n de competència a la nit dels dilluns, intentaran una mica passar dos apercebuts per anar a fer massa rosa. Víramen que aquest programa, la directora del programa, va ser sassada, sassada. Fulmentament sassada, sí, sí. No van obligar a dimitir. El que passa és que també dic una cosa. El programa ja estava gravat. És simbòlic a aquest gest, perquè la producció estava feta, ja. Si tots els capítols i tots els programes del Bastiari il·lustrat ja estaven fets, que per cert és Sant Justenca, la noia que era directora del Bastiari il·lustrat, però és una bona escurza per parlar amb ella algun dia d'aquests aquí, el programa. Però és Sant Justenca? Sí. Però és Sant Justenca de Sant Justenca, o és Sant Justenca de la meva manera? Jo crec que és Sant Justenca, però és Sant Justenca de les bones. Jo crec que sí, però avui ja ho investigarem. Alguna cosa més sobre el Bastiari il·lustrat? Sí, dir-vos que aquesta nit hi haurà el director i actor Julio Manrique i la periodista Ataís Villas. Molt bé. Hi ha dues entregues, no? Ens imaginem que tant el director de TV3 o el director del cap de programes haurà vist, tots els Bastiaris il·lustrats, que han d'anar... Fins l'últim clàudit. Han d'arribar. Atenció, perquè demà arriba una de les grans estrenes i apostes d'antena 3 de cara a aquest 2013. Escolta'm, el tràiler de... Atelé 5. La família. Pues mi personaje es Natalia, es la hermana pequeña. No, calla, que això no és un tràiler, David. Això és l'anòxica bonic explicant de què va el seu personatge. De què va el seu personatge, sí. D'acord, si podem escoltar-ho. Pues mi personaje es Natalia, es la hermana pequeña y es un poco la cabraloca de la familia. El ejemplo de su hermana mayor, Malena, de me quiero casar, me quiero encontrar al hombre de mi vida, me quiero tener un trabajo estable. En el fondo, lo que la mueve es otra cosa. La mueve el espíritu d'aventura, le mueve el riesgo, le mueve sentirse viva cada momento, tanto emocional como físicamente. Això la lleva a vivir situaciones que a veces no sabe cómo salí de ellas. Entonces llama a Carlota y dice, ¿qué hago con esto? Que soy un desastre y Carlota le soluciona la vida. Aquesta és l'anòxica bonic estimada, entrenyable, coneguda pel públic català, que ara estarà, com deies, bé, a Atelé 5 amb la família. ¿Què diuen d'aquesta sèrie? Doncs mira, fa molt bona pinta. Les promocions que han pogut veure a la cadena fan molt bona pinta. Víra-vos que és una sèrie totalment adaptada a l'Exandra Jiménez, que havia fet la Pésera de la Iuana Costa, que és un actriu que havia sortit de policies. Aquesta sèrie és una producció de BLAO, covèlic, i tracta sobre la diferència d'altres sèries familiars, l'éssiu d'Artebral, de Recau, amb la filla Mitjana, a l'Exandra Jiménez. No la para la familia, com estem acostumats. El punt de partida de la sèrie és quan la filla de petites cases, i la Mitjana, a l'Àlexa de Jiménez, ho ha marxat a la llar, però no li posen gens fàcil la resta de membres de la casa. Serà una espècie comèdia, però també poetòrics dramàtics, que pinta molt bé. Crec que és una bona proposta. Però hi ha un hàndicat. La cadena. La gent de Atelé 5 no està més acostumada a aquest tipus de continguts. I què vols dir? Què vols dir? Vull dir que si acostumes a veure un públic, segons quins tipus de problemes, com a ida, sàrbame... Clar, ara no els pots donar un altre tipus de continguts, però veurem com funciona. Què passa? Ja no s'ho explicaràs, David, com les audiències. I acabem amb aquest minut i mig que falta, per arribar al punt de la ciutat a la tarda, i abans de la connexió amb la xarxa, veiem un programa que ja arriba amb molta polèmica. Perquè a partir de dimecres a la nit, a Divinity, canal de Atelé... Tots són de Atelé. Podrem veure de Client List una sèrie que arrossega, com diem, molta polèmica, i una forta càrrega sexual. Mira, dir-vos així, de nom de nòmeres ràpides, que és una sèrie de partits, i que tracta sobre... que la gent de Farloch Heut va a treballar amb un espai. Allà, descogeix que en aquest espai es fan massatges al final feliç. Ah, és una mica com la sèrie, aquella, també, amb un contingut sexual del David Duchovnik, de la Californication. Sí, pot ser, pot ser. De l'estil. Sí, sí, sí. I diguem que ha creat molta polèmica als Estats Units, perquè els massatges viuen que creuen una mirada desviassada, desviassada del que és el massatgista, i tal. Sí, clar. En fi, la gent és que a vegades no entén, que és una ficció, no? Una sèrie, o m'ho sembla a mi, no?, perquè... Els col·lectius són molts encimples a vegades. Ai, en fi, la gent que té un peu molt finat, però té molt bona pinta, i tinc ganes de veure-la. Jo també, jo també. Tinc ganes de veure-la. Té molt bona pinta. En fi, la setmana que ve, no explicaràs què tal. Ho hem deixat aquí, moltíssimes gràcies. Home, no, t'escolta, tens un quart d'hora com els col·laboradors, importats, fes la setmana... La qüestió és que ens veiem sentim més setmanes, i també que a la setmana veu més temps, eh?, que a la setmana veu més temps. Bueno, ja ho veurem. En fi, t'ha vist la setmana que ve, bona tarda. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, es再來, bon dia. Bon dia! Bona tarda. Bon dia. Bona tarda. Que Lifton segura. 50 euros cada dia d'els que han de descontar les seves despeses. Un dels concentrats Manuel Ferreiro assegura que la situació és insostenible pels conductors autònoms. Nos han hecho unos horarios muy malos que benefician a la empresa con más de un conductor y machacan al trabajador de un chófer con un solo coche. A una familia, por ejemplo, como un mi hija, trabajamos todos un taxi, pero que nos hacemos 24 horas. Els taxistes s'han reunit aquest matí amb responsables de l'Institut Metropolità del Taxi, que se ha recordat que el nou sistema es va votar per la major part dels professionals. La protesta dels taxistes fa que tampoc agafin passatge a l'estació de Sants a Barcelona. Joan Porta, bona tarda. Bona tarda. La vintena de taxistes que es troben a les portes de l'estació de Sants, adueixen que, a més de la llibertat que perden amb el nou sistema de torts laborals, s'anomenen un 30% de la recaptació que tenien fins ara. Aquests treballadors autònoms no agafen passatge a la porta principal de l'estació i, per tant, els taxistes que hi arriben de seguida se'n van a tres punts de la ciutat. La protesta no té hora de finalització i els usuaris es queixen amargament. Els taxistes, recordem-ho, ja han protagonitzat aquesta tarda, una marxa línta per les 132 des de l'aeroport a Barcelona. Ja ha finalitzat la reunió entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya per concretar el pacte de legislatura. Entre d'altres qüestions han analitzat la possible flexibilització del déficit, així com l'articulació de la transició nacional. Des d'Esquerra, la seva porta veu a Nassimú ha ensat el govern a moure fitxa a Europa per reclamar una redistribució del déficit més equitativa. El govern de la Generalitat entenem que hauria de moure fitxa a Europa i, per l'altra banda, els euro-diputats també de poder-ho fer, perquè la qüestió és prou urgent i és prou gross aquest repartiment tan inequitatiu i tan injust. La trobada també ha estat per fixar els passos del procés per la convocatòria del referèndum que hauríem d'estar en gestits a finals d'aquest any perquè es pogués celebrar l'any següent. El sector del comerç espera que les rebaixes, que han començat a ajudar a millorar les fluixes, xifres de vent des d'aquesta campanya de Nadal. Així ho ha reconegut Michelangel Freyli, secretari general de la Confederació del Comerç de Catalunya. Una campanya de Nadal molt continguda, on el preu ha sigut element estrella, per això fins i tot aquestes ofertes o promocions que es feien en quasi totes les activitats, una campanya que segurament finalitzarà amb resultats negatius, 4, 5, 6, 7, 8, 9% inferior a l'any anterior, hi ha gent que parla d'un 10, d'un 12, penso que no sé de si tant de carter de mitjana generalitzat, però era previsible, que fos així, perquè lògicament tenim les famílies molt tocades. La facturació prevista per aquesta campanya de rebaixes d'hivern és de 900 milions d'euros. Previsió del temps en Jordi Mirelles, bona tarda. Hola, bona tarda. El sol ha estat avui el protagonista. La bona part de Catalunya, però la boira, continua present a les comarques del Pla de Lleida. Demà dimarts, un temps idèntic, el d'avui amb sol a tot Catalunya, amb aquestes boires persistents a les comarques del Pla de Lleida, i amb temperatures contrastades al matí farà fred, però en canvi de dia l'ambient serà molt atemparat, valors màxims, que s'acituaran entre els 14 i els 19 euros a bona part de Catalunya, amb una mica de tramontani de mastral, els dos extrems del país. Les temperatures no es normalitjaran fins al proper divendres. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. D'aquí a menys d'una hora comença a legalar de la pilotadora que, per mi, el millor futbolista del 2012, els finalistes són Messi, Niesta del Barça i Cristiano Ronaldo del Real Madrid, l'Argentí, que opta al quadrador consecutiu, reitera que el premi no és una lluita entre ell i el portugès. Lo que dijo él, se alejimos muchas veces. No competimos, uno contra el otro. Jugamos para intentar conseguir el título, que al final lo que nos llevamos, lo que queda y nada más. Son ningún momento compito contra él y hago lo mejor para intentar de ayudar a mi equipo, mi selección y seguir creciendo, nada más. De la seva banda Pep Guardiola tornaran a la pròxima temporada, tot i que no ha dit on ho farà, perquè segons assegurarà el nou T, decidit el desempedor, opta el premi al millor entrenador de l'any juntament, en Vicente el Bosque i Jose Mourinho. A segona divisió B, grup segon, el descans, o s'assuna B, 0, llei de 1, en el partit que tanca la 19a jornada de Llega. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui han començat els cursos municipals d'Artsplàstiques a Can Ginesta, aquest matí han arrancat algunes especialitats i continuaran també continuant aquesta tarda, encara però amb algunes vacants a grups com Retaula, Històries de l'Art, Experiència Plàstica, Escultura i a la Rastra. En canvi, grups com a de pintura, serà una mica dibuix, han tingut més bona resposta i estan força més plens, tot plegat pel retard a l'hora de començar aquestes classes que ha reduït la demanda en aquests casos. Per tant, per a tothom qui vulgui, encara hi ha temps per apuntar-se a aquestes disciplines. Recordem que els tallers començaran... com han començat ara per al retard en l'hora de gestionar els cursos. Es crea la primera associació d'artesans i artistes d'Esben a Randa, la primera fila d'artesans i artistes de Sant Just. Ara sí, la vintena d'artistes que hi han participat s'anonit en aquesta nova associació per sumar forces com a col·lectiu i per donar conèixer el seu treball. Des de mitjans de desembre, fins dissert ha passat, el part del parador s'instal·lava David Mekers, diu menja la primera fila d'artesans i artistes de Sant Just. Des de l'organització fan una valoració positiva d'aquestes pràcticament quatre setmanes de la fila, sobretot a Randa, la creació d'aquesta associació on tothom, qui sigui artista o artesana aquí al municipi, pot formar part. I acabem aquest vulletí amb una punt mèdia ambiental, perquè des d'avui, fins a 14 de gener, podeu portar els arbres de Nadal Naturals a diferents punts de Sant Just per reciclar-los i fer-ne compost. Els punts de recullida són el carrer generalitat amb la carretera reial, a la vinguda indústria amb Camp Roig, al carrer Saludos, però jo em t'ho dono als parts de Jó Maragall, del Parador Goy de Canigó, les places Montfalcónia i Mediterrània, i a Mas Lluï, també podeu portar els arbres naturals, que jo no vulgueu utilitzar més, directament a la deixilleria municipal, el camí de Camp Biosca, sense número 1. I de moment això és tot més informació de la seta de Sant Just notícies de Vície Véspera. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que hi ha aconseguirant treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un barça a Madrid. Pots que l'ha crucificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4, 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4, 5 de la tarda. 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Kim. Ho has fet mil cops. Mira, no pateixis, vaig bé. Les impulgències el volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho. Els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. Generalitat de Catalunya. La penya vol morre. Bona tarda, de 5 a 7, per ràdio 2D. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Benvinguts. Gràcies, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Ja riu per sota el nas. Cristina Vargas, bona tarda. Ha passat alguna cosa interessant en aquesta pausa de publicitat del vulletí que hem fet a la vida? Bueno, que avui comença la rebaixa. Avui comença la rebaixa, és veritat. D'aquests moments en parlarem de tot plegat. També, també es troben aquesta segona hora del programa. Tindrem l'Edu Rodríguez i el Rafacano, que és perico, que a pobra està passant un mal dia, com us podeu imaginar, a la tertulia esportiva. Això serà d'aquests moments. Bé, amb els DC-DC. Per això que ara... Clar, si puguem per nosaltres... Has anat així, que has anat a la rebaixa? Sí, he anat de compras. L'experiència, com la valoraries? Horrible. Fatal. Horrible. Sí? És la primera vegada que has anat a la rebaixa? No, la primera vegada no, però sí que és la primera vegada que hi vaig al primer dia. I això... I a primera hora del matí? Sí, com aquestes que sobra la porta al cor tinglès i estan tots els corrents cap a dins, doncs més o menys igual. Al mateix? Sí, sí, més o menys. Has anat al cor tinglès, també? No, al Gran Viadors. A Gran Viadors. Estava a patar i a tot bé. Bé, doncs aquí te'n parlem una mica de tot això, perquè t'has preparat algunes línies sobre l'última rebaixa. Sí, podríem parlar de moda, una miqueta. Doncs mira, també tenim amb nosaltres la nostra experta aquí a la ràdio, que és la Mireia Redondo, que fa el programa a tot un món de moda, cada dijous, de dos quarts de 8 del vespre, el telèfon. Mireia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, molt bé. Bona tarda, Mireia. Molt bé, molt bé. Volem parlar de la rebaixa i de tot plegat, i vam dir... contactem amb la Mireia. Hi ha una superidena aquí, eh? Sí, sí, sí. El sobreviscut el matí de les primeres rebaixes. Difícil, difícil, però bueno... Home, és un mèrit, he anat. Vull dir, vam bruntar-te a la primera porta oberta de rebaixes, plena... bueno... No m'esperava trobar-me tanta gent. Jo pensava que seria dilluns, el matí, i dic que la gent estarà treballant o per alguna cosa, i ja hauria tanta gent, però té un ideó, eh? És com un documental de la dos, no? Perquè ella és com una mena estampida d'enius que apareixen, i la veritat és que és molt impossible. Doncs Mireia és per atendre'ns, i d'aquí al moment repassarem quines són, potser, les tendències i tot plegat. Cristina, per on comencem? Doncs bueno, podríem parlar una mica de la roba, no? De la dona. Ah, sí? Sí, de les tendències que hi ha per aquest any. Mireia, si tens alguna punt, fes-lo, sisplau. Sí, i tant, i tant. No, per favor, que és l'experta. Jo vaig ser un apuntament. És l'experta, no? També que porti aquí. Vull dir que una mica el que puc veure i el que... Clar, jo no he anat, però he jugat d'un bon a favor. Jo encara no he viscut aquesta situació. Sí, per tant, avui és una mica d'informació de servei a la gent, no? Compte amb les noies o les dones... Sí, que hi vagi. Que no hi hagi anat perquè sàpiguen que és el que hi ha. Bueno, també el problema de les rebaixes és que normalment s'ajunten a les peces de roba que són de temporades antigues, no? Que són normalment les que posen rebaixades. Però, a més a més, et posen la nova col·lecció. Sí, tu, Barreja. Sí, que aquesta no està rebaixada. Clar, clar, llavors veus alguna cosa que t'agrada de la nova col·lecció i dius, d'acord, i això perquè no està rebaixat, si m'agrada i m'ho vull comprar. Sí, no hi ha molta vegades, a més tu posen, o al costat, o abans, de les rebaixes de dies, ha creuat tota la botiga, passar per la nova temporada, amb preus, que no són de rebaixes, òbviament, a vegades cau alguna cosa d'aquestes, i vas al final a les rebaixes. Sí. Jo crec que guanyen bastant. Tant per cent de rebaixes, però són 20 també de... Algú que cal la nova temporada, o... No t'hi piquen de, ah, jo vull tenir... que després no hi haurà batalla, o... No ho sé. Tant amores d'una peça, i dius, bueno, va, un caprichet. No totes rebaixes, no? Comencem per aquí. No. Com, com? Que no tot són rebaixes. No totes les peces de la botiga, que jo segur que passa que jo soc un noi. No tinc ni idea. Sí, sí, però vaja, que no... No en sé, no en tinc ni idea, no? Llavors, també, jo, en les coses que tinc lliure, les diré. Cal fer un apunt, perquè, bueno, he sentit avui que a la Unió de Boticers deien que aquestes rebaixes vendria un 5% menys. Només. Jo no ho sé ben bé, però realment, hi ha moltes tendes que han fet rebaixes, però el preu rebaixat varia en 3 euros, una cosa així. És ridícul, a veure. I s'estaven parlant de rebaixes des del 50%. Ja, a primeres. També pel matí que començaven ja amb 50% i de qui anaven, 60 i 70%. Home, això és molt, no? És molt. Home, però és que realment no crec que s'estiguin fent. Perquè, a veure, una peça que valgi 40 euros, que te la fiquin a 37, no és el 50%, evidentment. No, bueno, de temps ho puc doar a la marca, també. Sí, una mica. A compte, si una rebaixa tan forta, tant de cop. Llavors, primer comencen potser amb els 30, 30 i 20, 50 i llavors ja potser quan no es queden últimes existències, per exemple, l'estiu, sí. Doncs també en aposem. Podríem començar parlant una mica de les tendències de la dona, no? Com has vestit la dona de cara aquest ibert i cap a l'estiu? Perquè ja molt sovint acostumen a ficar peces de cara a l'estiu. Pel que puc veure jo aquest matí, no sé, Mireia, tu, amb correggeges, sinó és així, perquè ets l'esperta, doncs es porta molt al trens, a lo que és Jaguetes. El trens aquest que... El trens, què és això? És com una gabardina d'home, no? És una gabardina d'home, no? És que la Mireia, el seu programa, tot un món de moda, té el diccionari així... El diccionari, ja te l'incloiré, aquest dia us farem... Fes-ho, sisplau, perquè explica'ns un objectiu d'això del trens, Cristina. Bueno, com la gabardina aquesta típica d'homes, no, però perdones, ara. L'han feminitzat, o sigui, sí. I, bueno, queda molt bé, realment, en el cos de la dona. Tot i que fa l'idea d'una peça que és per home o per noi. Doncs així hem tallat la cintura, i amb botons que trepitem una mica, queda finíssima. Doncs s'està portant molt, durant aquest hivern, sobretot en color marró, negre, colors així... I també les jaquetes de color verd. No sé què està passant aquest any amb el verd, però hi ha verd per tot arreu. Ja, jo exactament no sé d'on ve la tendència, o aquesta euphoria pel color, sobretot verd, militar i marró, aquests tres colors combinats, no sé, no et sabria dir d'on ve, però no sé si ara per les vloggers, aquestes noies que marquen ells la tendència, i moltes d'elles porten aquest estil així com militar. I això, bueno, ha tingut molta cabuda. També, bueno, a banda de colors foscos així més divers, també s'estan portant molt de moda als estampats d'animals, al lupar, bueno... Sí, el spice-lay, també, que és una paraula que vaig definir al diccionari. Sí, home, spice-lay. És un llibre estampat, el de la llaga en acordada. Sí, d'Escòcia, no? Exacte. El poble que es veia spice-lay, precisament. Clar. I també s'han portat molt de moda als estampats, com a militar, però amb quadres, amb rombos... Sobretot a les camises, no?, perquè la camisa, ara, no sé per qui m'ho diu, també és una aprena que s'està posant, però molt, molt de moda. La camisa per a dona. La? La camisa. Sí, perquè, bueno, això és una mica de teoria meva, de part del que he pogut obre per internet, però en general, com que saps com ha agafat la idea de la roba masculina i l'han adaptat una mica per crear noves peces per a dona. Sí, per tant, a mi sempre, amb la fadilla, la vestit, no?, per combinar una mica. Sí, últimament agafem tot, no?, dels homes. Sí, home, jo, a vegades el meu nòvio l'he agafat, agafo una camisa o un xersei així, que queda emplot i no queda malament. Amb un xinturó. Si això no és preocupant, entraríem en un altre terreny, si el teu nòvio agafés les teves peces de roba, Mireia. De moment no passa. El dia que passi ja ho preocuparé. Que tu sàpigues, clar, això no ho sabem. Però potser d'aquí dos anys es porta al revés, que feminitzen les peces, ahir per rodar masculívis les peces femenines. Ja, i què vol dir, que els nois aniran corsets i tal, no? Exacte. Això és el que us agradaria, vosaltres, però no crec que arribi a passar mai. Bueno, mai se sap que de vegades hi ha més nois que porten samarretes més ajustades, eh? Sí, però viuen algú i xample. No confongueu, confongueu. Jo tenia una pregunta per la Mireia. Mireia, no sé per quin motiu cada vegada hi ha la tendència de fer les samarretes per noia, de maniga curta, més amples. Més amples, segurament, de tot el cos. Sí, són més amples que llarges. Més amples que llarges? Sí. Doncs jo l'origen tampoc no el sé. Però fa des d'abans de l'estiu, que el posava també de moltes pantalons xors, molt descosit, com de fet, doncs queda molt bé amb samarretes amples. És una cosa que a contra està avui donant, fa servir de les cames i fa com més desvelsa per dir-ho de manera. Per cert, avui aprofito per comentar si avui s'ha incorporat ara mateix. Estem parlant una mica, a les noves tendències, a real de les rebaixes que han començat avui mateix, fet de genè, jo no sé si hi ha algun lloc especial, vosaltres, Cristina, que ha estat avui, Mireia, que domines el món de la moda, per recomana'ls uents que no estiguin escoltant, per anar de rebaixes. Perquè això també, una mica, és com allò, no? Cada maestrilla té el seu llibre i jo. Gasco, sap on els llocs on anar. Per exemple, tu, Mireia, per on et mous? Jo, sincerament, avui com a mi, que el centre comercial, si puc, bueno, Gran Via, totes aquestes dones, que és botiga, botiga, botiga, totes enganxades. Sóc més de ficar-me per carrerons, de Barcelona, del centre, o de versos d'això, d'exemple, i trobar-me botigues que no són les típiques d'inditecs, o que no són grans grups, que trobaràs el mateix de totes les botigues que vagis. Aquestes ara mateix són una botiga d'aquestes, perquè sentim una ambulància de fons. No, ara no. Capes d'alguna cosa? Enforma'ns, que ha passat? No ho sé, a vegades és una ambulància perquè és davant, però no estic d'una botiga. A vegades, que ve de notícia d'última hora. Mireia, arreglar-te'n, ens està informant. Potser no és el cas, no? No, no és el cas. Tot bé, tot bé, per aquí. No, però ha sigut una llau de gent que està una botiga... La rebaixa, les botigues estan rebentant. Estan rebentant tot i diuen que no hagi sigut el cas. Jo, en el meu cas, sí que sóc el contrari de la Mireia, no? Sí que costumo anar a centres comercials, a tipus esplau, granviadors, tot concentrat. A tu t'agrada el esports, del risc extrems, i també una mica anar a morir, no? No, home, però potser l'altre dia a les 9 de la nit a l'esplau o a qualsevol centre comercial i no hi ha tanta gent. Però ha estat avui que era com el dia d'abans dels reis que totes les pares van corrents a l'última hora comprant regals, i són ple, però de gent exagerat. Doncs el mateix ha estat avui, és que jo mai ho havia viscut, bueno, tampoc havia anat mai al primer dia, a primera hora, però... Estava a tope, a tope, no? Jo trobo que és un acte molt eròic, eh? En el just al primer dia de rebaixes. Molt bé, i clar que sí, Nostina. Ja us dic una cosa, serà la primera i l'última vegada, eh, que ho faci? Sí, home. Tant anem, tant anem. Aquest i ja us també convidé al programa, així m'ajuda a parlar de la rebaixes, que jo no he estat amb persona. Perfecte, que problema. Doncs si de cas ja us passareu als telèfons i fa un cafè, a Canji, o com vulgueu, i parlar de les vostres coses, del pas li, de les gràcies... T'agrada aquesta paraula? Sí, home, per favor, hauries d'haver-me vist, els diners familiars de Nadal, que si el pas li amunt, que si el pas li abaix, jo traiem pit, una mica, de coses de moda i tendència. Quan hi havia un silenci incòmoda, jo deia, per cert... Per cert? Sí, el mitjana de Nadal... Sabeu que el pas li porta molt, ara? Tenc fet, tenc fet. La matieta allò, el cri simulant. Sí, a començar la sopa de galets. En fi, doncs, Mireia, t'agraïm molt que ens hagis atès. Moltíssimes gràcies. Saps què passa? La Mireia és que l'agafem en un mal moment i ens fa un favor, o sigui que la comedem, però continuem parlant d'algunes tendències. Mireia, moltíssimes gràcies, ja ho sabeu, no us perdeu ni el programa, tot un món de moda, que va als dijous de dos quarts de vuit, a vuit, ni la pàgina web, totunmondamoda.com. Què deus, el Jordi? No ho sé, perquè rebo molt d'espam. Mireia, no, que és roba. Gràcies, bona tarda. Adéu. La penya del Morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, també. Sí, sí, 24 de la tarda, continuem en directe el programa, i com comentàvem, Cristina, acabem de repassar alguns detalls, per on poden anar aquestes tendències de moda, i d'aquí un moment l'Edu Rodríguez, que ja està a la redacció de ràdio d'Esvern, entrarà per fer la tertulia esportiva amb el Rafacano Parico, que avui el tindrem al telèfon, perquè directament ha dit que ja no volia donar-me la cara. Bueno, en fi, d'aquí un moment de la penya del Morro. Cristina, alguns apunts més de rebaixes i de moda. Et sembla que fem una repassada ràpida així, la moda pels homes? Ah, sí, mira. Tu anava a demanar, però clar, tampoc no sabies si t'havies mirat, o no? La moda pels homes, atenció... Nois de Catalunya i de Sant Jus, que ens escolteu. La moda pels homes! Doncs bueno, s'estan portant molt de moda, també les caçadores de pey, de color marró fosc i crux. S'estan portant molt de moda. I que parat barates, sobretot. Molt, molt. Molt econòmiques, les caçadores de pey. Sobretot perquè la roba de nois és molt més cara que la de noies. Perquè no ho sé, jo això és caçó, no ho sé. També aquí li he fet la pregunta, no? Sí, clar, és que jo què sé, no sé ni què faré demà. Però de vegades, com vas deixoe jo, que jo vaig més senzill sempre, vull dir que fa anys... Un dia li diríem a la Mireia d'anar de compres amb tu, Jordi. Sí, sí, sí. I et canviem una mica l'estil, no? Sí, crec d'allò, com es diu allò, un canvi radical. Com un espersonal shoppers, no? Ah, sí? No cal, no cal, eh? No, no, jo estic bé, vull dir, bé la meva vida. Bueno, continuem. Perquè no només la caçadora és protagonista durant aquest hivern, sinó també les jaquetes de llana. Ah, sí? Sempre, tant nois com noies, els colors són més o menys els mateixos. El cel hivern és normal, que sigui tallant, no? Sí, poscos, hivern... Clar, clar, clar. Colors, llana, abrigar-se tot això, no? Sí, com és la moda, fins i tot, eh? No és tan complicada com sembla. Bueno, deixa't, de vegades, dèvni, n'hi ha coses que són complicades de saber com van o com es fan, eh? Ah, sí? Com, per exemple? On hi ha vegades que n'hi ha samarretes que dius, això com explica per on te la fiques o com va? Clar, perquè depèn de quina botiga vas, és veritat. La roba és un misteri. Més tendències pels nois. Continuem al clàssic, els taxans. Els taxans? Com sempre, home. Això és tota la vida. Això mai falla. És una cosa que mai passarà de moda, no? Sí, crec que és la peça que més porteu, no, els nois, els taxans. Sí, jo segur, ja t'ho dic. Sempre, no? Jo sempre, sempre, taxans, taxans, taxans. Perquè està molt bé, és molt còmode, fàcil de rentar, més quedes bé... Tampoc, perquè la pana queda... Queda vint anys. Després, si és un altre teixit, si és tela... Normal, tampoc, que portis tràget. El taxans sempre queda bé. I sempre es fa de modern, informal, però reclata l'hora. Això és el que ens interessa els nois. Parlant de taxans, ara que m'acabo de recordar, no sé si sabies que el Pepellins... Sí. Doncs es veu que el home que el va inventar no era d'aquí, ni d'Espanya, ni d'Europa. Però el Pepellins és una marca espanyola. No, no, no. Però el nom de Pepellins... El va ficar perquè li agradava molt l'Espanya. Ah! El home que va inventar... Clar, i com Pep és un nom molt castellà i molt espanyol i tot això, doncs es veu que aquest home li agradava i li va ficar Pepellins. Oh, quines curiositats, veus? Un altre tema del qual podeu parlar i fardar quan us trobem amics. Pobresteu amb la família. Pobresteu amb la família, també. I Pepellins, res. Alguna cosa més sobre la moda dels nois. Podríem acabar dient que de sabates, com sempre, les bambes vostres, que no faltin, i també s'està portant molt de moda unes botes. Ah, sí? Sí, més o menys, no molt altes, no, com botes altes de noia, però botes de mitja cama, de color marró, també. Suposo que les convineu bastant amb les jaquetes, aquestes, les caçadores i tot això. Doncs està portant molt de moda. Una mica estilo country, no? Estem veient? Sí, sí. Una mica lloc com... row-hide, eh? Aquesta cançó. Sí, però el moderne, tot això, sempre... Una mica coyote d'ac, però del 2013. Sí, exacte, exacte. En fi, Cristina, moltes gràcies per aquests apunts. Nosaltres som una petita pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments tornem amb la tertúlia esportiva, amb l'Edu Rodríguez i el Rafacano, i Cristina, amb tu mateixa també, que tenim moltes coses per parlar. La pilota d'or, el partit, el rapàs que li va donar al Barça ahir, l'Espanyol i Guardiola, també avui protagonista. Vols ser nou entrenador d'un equip per la 2013? 2014, a la temporada que ve. Vull descobrir en d'aquí uns moments a l'apenya del Morro, fins ara. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. L'smooth Jazz Club, t'hi esperem. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Jo sempre aquella notícia era una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots que l'ha crucificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de Déu a una. Dos quarts de set de la tarda, continuem en directe. La penya del Morro i des d'ara i fins que acabi el programa, a l'espet del vespre, com cada dia i lluny, tenim la nostra tertúlia esportiva amb l'Edu Rodríguez, aquí l'estudi, Edu, bona tarda. Bona tarda. Presento a la Cristina, Cristina Edu, Edu Cristina. Hola, bona tarda. Fem parlar, ja, abans. De què? Ai, feu com el Pallicer i el Tomàs Molina, no? Ara que parlem de coses. I de què parlàveu? Cosas nostres, Jordi, no vull dir saber tot. Ah, i ja s'està ficant en assumptes que... Jo? Sí, sí. No, no, com que dius que parles, sóc curiós de mena. Per cert que avui a la tertúlia esportiva, lògicament parlarem gran part del derbi que hi va haver i el Camp Nou, entre el Barça i l'Espanyol. A la mitja hora de joc ja el Barça guanyava 4-0. A més, també comentarem el proper rival, aquest Dimecres, a Copa del Rei, del Barça, contra el Córdoba, al Málaga, també, i jugarà a Barça, a fora, i que serà aquest moment ja en lliga. Tema pilota d'or. Qui creieu que guanyarà? D'aquí els moments ho comentem, que, per cert, si podem posar el Facebook, Cristina, si et sembla, si la connexió ens ho permet preguntar els ullens, qui creieu que guanyarà pilota d'or? Que es donarà d'aquí 28... Ah, pel tema d'internet. Sí, sí. Hi ha problemes. Però, bueno, que ens poden escriure igualment, eh? Si us haguessis dit que ens escolten, ens poden escriure pel Facebook. Nosaltres ho mirem i ho comentem aquí. Perfecte. Però abans de tot això, m'hauria de saludar Rafa Cano, que ja tenim el telèfon. Sembla Rafa Cano, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona, bona, bona, bona, bona, bona. Bona tarda. Escolta, Rafa, tu ets perico. Sí, clar. Avui no massa. Això diuen. Ja ho coneixem. Com... Com estàs? Molt bé. Perfecte. Andale, com estàs, guaco? Molt bé, molt bé. Jo estic perfecte. És el típic del Rafa. El equip de l'Espanyol. L'Espanyol no està provat. Jo és bé, i si seguim així, la segona. Com cantaven ahir al Camp Nou. Mira, a mi em va saber greu, perquè jo, a l'Espanyol, el contrari del 80% dels colers, em sembla, jo l'hi tinc molt d'estima, entre altres coses, perquè és un equip d'aquí, aquesta primera divisió, i l'altra perquè tinc... Ui, s'acopla alguna cosa. I entre altres perquè jo tinc amics, com el Rafa, per exemple, que és perico, no? I a mi em va saber greu quan fan aquests càntics, de la mateixa manera que m'imagino, quan tu també al Camp de l'Espanyol diuen puta barça i coses per l'estil. Sí, jo accepta ben igual que tu. Això sí que ho tinc clar. A veure, si és quan juga el Barça, bueno, això s'entén, perquè és una mica de pressió a encontrar l'equip que juga en aquest moment, a l'equip contrari. Però quan no estàs jugant, no té sentit que t'encridin aquestes coses. I la segona, la segona divisió, bueno, a veure, jo, i així sincerament, penso que el públic, en general, o el soci del Barça, ho puc cantar, per què no? Ja, ja. O sigui, tu n'has un camp de futbol per cridar coses i per molestar una mica l'equip contrari... Sí, és veritat, és veritat. Per ficar una mica de pressió... Et dic una cosa, no estan insultant a ningú, no estan filant amb la mare de ningú. És un càntic que ja des del segon 30, eh? El segon 30 de partit ja es va començar a escoltar. Ja era efectiu, ja era efectiu. Ara parlarem del partit de tot plegat. Edu, vols sobre la punta? Sí, sí. De lo que deia el Rafa abans que l'Espanyol està totalment desaparegut i que el veu molt malament, cal dir que segurament l'Espanyol es va trobar amb el millor partit de la temporada del Barça, on el Barça va fer una primera mitjora, realment, impressionant. Només dic que anaven 4-0 ja al minut 30. Sí, sí. Realment, sincerament, crec que no podia fer res més, perquè el Barça el va sortir molt enxufat i va fer el seu joc i quan es fiquen i juguen passades ràpides i juguen realment totalment concentrats i al seu màxim nivell, pràcticament, molt pocs equips poden fer res amb el Barça. Aleshores, jo crec que l'Espanyol no s'ha de centrar molt en aquest partit, sinó en els altres quatre, amb Aguirre, que no han perdut cap partit, en els altres quarts que han jugat a Lliga, i centrar-se en els tres partits que li venen ara, que dos, els dos propers, són a Corneia al Prat, on poden sumar 9 punts fàcilment, perquè són contra 3 rivals realment assequibles. Estàs donant ànims al Rafa, no? Sí. A veure, jo sí que estic d'acord molt d'acord amb l'Elo, però el que sí que dic és que, a veure, nosaltres hem perdut la casa nostra per un 0-5. Fa un parell d'anys, si no m'equivoco. Una 5, amb un 2-2. Perdona, sí, ha saltat una 5, i jo, personalment, vaig sortir amb el Cap Benal, perquè van jugar bé. Es va veure un espanyol amb una mica més d'amusagada, no? Però és que, tio, el partit d'aquí, van arribar una vegada a Porta. Una sola. Tres xus a Porta, sí, però, bueno, una no sé si anava al Corne, directament... Realment només la de Sergio García, que va estar sol davant del Porta, i li va enviar el sol. Si no va fer res, exacte, sí, es va cagar. Però que això, o sigui, que vols que no sé... I la paraula Valdés, també, eh? Sí, igual. Home, estàvem un contra un, que Valdés va aguantar... Sí, a la segona part. Vull dir que va haver-hi un altre parell. Vull dir que va haver picat una miqueta, i el Valdés no l'agafava. Sí, tens toda la raó del món, que passa que no vas així. De totes formes, m'agradaria analitzar una mica les claus del partit, perquè, per exemple, per mi, entre elles, una cosa que també havíem reivindicat, havíem comentat que és el tema de la pressió asfixiant, que es va fer el rival en aquest cas de l'Espanyol, que, a part de tenir les línies molt endarrerides, l'Espanyol, vull dir, el Barça es troba molt còmoda la zona de tres quarts del camp, o sigui, el temps de recuperació de pilota era rècord. El Barça perdia la pilota, i en menys de quatre segons, ja n'havia tornat a recuperar, no? Però què vols si tenim una mitja de 30 atacs? Sí, la mitja de l'Espanyol són 30. Un cap de vida, que ja està fora, que dintre, un coleto que fa la seva feina. Un actor moreno, que l'única fa, no sé el que hau fet, ja ho diré ara, no me'n recordo del seu ex-equip, de l'Àfeta d'Almar, jo he vist vídeos de l'Àfeta d'Almar, i el tio era un tio fort, potent i tal, però s'alinota molt, que massa guàrdia va ser l'altràvia, i el diumenge. Sí, sí, tot el que tu vulguis, però la veritat és que, a part, a part d'això que sí, que tens raó, el Barça, també, com deia l'Edu, el van veure en un partit... Va sortir molt, va sortir molt enxufat, és al inici, i a més. Però sí, això està molt bé, però amb l'Atleti de Madrid, que és molt més equip que l'Espanyol, també el veu fondre igual. Per això t'ho dic, que el Barça està a un nivell altíssim... El millor de la temporada, de la mateixa, rendint ara mateix el seu millor nivell, pràcticament. Des del desembre, no? Sí, des del desembre està jugant partits bastant impecables, sentenciant ràpid, jugant bon futbol, i de moment sembla difícil que qualsevol equip pugui guanyar-li en aquests moments. Però mira, Edu, per això, a vegades, amb queixo, quan tu, el Sergi Pong, avui no hi és, per ser una salutació del Sergi, comenceu, no?, és que el Barça està passant, no està passant... Començava la temporada de la defensa, no sé què i tal. Escolta, són petites de ballades, que aquí sembla... Hi ha un drama, i estem vivint el millor Barça de la història, no? Però és el que tenim, que aquestes petites coses que, en altres, en aquests moments són re, o zero, en altres moments podien ser grans coses, i ara, com que estem vivint el millor Barça de la història, no ens semblen... Exacte, però això també confirma una altra teoria, que comentàvem, jo comptava el començament de temporada, i és que la baixa de Pujol i la baixa de Piqué són insubstituibles, i la seguretat que et donen Piqué i Pujol, és que és una cosa psicològica. No te la donen, són qui més xeran. No te la donen, ni la donen. Jo tinc una patitatoria, que patitona molt, patitona, que és el tema del respecte. A l'equip que s'enfronta al Barça té un respecte, perquè sap que juga molt bé, ho sap, sap perfectament que juga molt bé. Aquest respecte fa una mica recular i dir a veure per on sortiran, no? Em sembla, eh? Jo no sé. Sí, sí. El que passa, que també amb aquest partit tan concret, també hem de dir que també juga molt el sentiment, perquè si tu mires tots els jugadors de l'Espanyol, sobretot a l'aventera, tots... Els jugadors del Barça. Tots. Sergio García, el Barça, el 2002, va sortir del Barça B, de la Bambé, però, bueno, va anar al Barça B. El verdú és juvenil de 98. El juvenil va començar el Barça. I després va jugar el primer equip, el 2005. El Victor Sánchez, X, l'accepta per demà, el mateix. El Simau va estar un parell d'anys, també, al Barça. Sí senyor, que per cert, has apuntat ara el tema del Sergio García, i deixem un comentar que és un jugador que treu patroli de qualsevol acció que tenia puntual allà dalt. És un gran davanter. I a mi m'agradaria molt. Sí, però tenim un davanter que és bastant més bo, que jo crec que el Sergio García, que es diu Samuel Longo, el jove davanter d'aquesta línter. Segurament perquè és massa jove, segurament no va jugar ahir. Per buscar una mica de com s'ha dit l'experiència, va decidir que és millor que es jugui Sergio García. I segurament perquè l'Espanyol ha obtingut millors resultats amb Sergio García dalt. Sí, però mira, al Barça ja veus, el millor no fa falta que sigui... És que estem a les mateixes, al Barça és al Barça, i molts pocs aquí es poden fer bons partits contra el Barça. Sí, sí, i gràcies, que ens vam posar a quatre, perquè... I vam parar, sí, gràcies, de fet. Quan va parar a la segona part, la segona part, molta gent va sortir d'ara. I que li van anul·lar dos gols, me l'han anul·lat al Barça, de fet. Exacte, i que us comentaven a la Catalunya Ràdio, que és per on vaig escoltar el partit, que a la mitja part hi havia gent que encara s'estava menjant el bocata i que no anava a veure la segona part. Sí, però de fet, de fet, parlant ara del partit, crec que el pitjor error que va fer l'Espanyol va ser de bon inici donar-li completament les bandes lliures al Barça. Esperant que s'entressin les pilotes. Dani Alves, que no té massa encert, o Jordi Alva, i ja hi ha Jordi Alva amb Iniesta i Cesc, els va matar amb combinacions, on Jordi Alva va fer el que va voler i més. Jo crec que va deixar moltes païsas a tres quarts de camp, on Sergio Busquets, en Messi, Iniesta, Xavi, van fer combinacions ràpides i van aconseguir moltes arribades a l'àrea i acaben moltes jugades en vocació. A mi, personalment, em va semblar un partit del primer equit del Barça amb els veterans, saps? Sí, sí, clar. Home, de fet, tu ets una mica la representació de l'espanyolisme, a l'esquema, avui en dia, no? Bueno, no, soc un perfantatge de la representació de l'espanyolisme, no em fas dir d'això, no tenint aquesta reposalitat. No, no, no, va, rafa, perdona. Que tenim molt sugerents, sí. Com a mínim, a la penya del Morro, sí, per nosaltres, sí. Això sí, això sí, això sí, va. Aquesta reposalitat sí que l'agafo. Escolta, rafa, no sé si vols afegir alguna cosa més. Jo vull afegir només del tema espanyol, que estem a 15 punts, vull afegir-ho o... Sí, sí, sí, no, no, en fi, ja en faig. Estem aquí, estem en 15 punts, a 15 vells d'abans, aquesta escena de posició, que està a Europa, a l'Europa. A 37 del Barça, ojo. Sí, sí, i tenim... A l'Atleti de Vivao, ja a 21 punts, i a sobre la nostra està a Granada, el Mallorca i el Celta. O sigui, com no espavilem, ja et dic jo que anem a Sagona. Què dius, ara, rafa, què t'ho dius? A part, sí, a part... Ara ve el Celta. A la setmana que ve, ve el Celta. No em sembla que jugueu al dissabte a la cinta de la tarda. Sí, a la tarda, sí, a la tarda. Espanyola, a Sagona o EOE? De fet, sí, sí, i tant. Després ve el Mallorca, que són directes. O sigui, són tres partits directes, les propers, i crec que serà bossa després. Ah, i serà bossa. A aquests tres partits directes, tenim que guanyar-los, sí o sí. Són claus. Si no els guanyem, a Sagona División. Això és el sentiment després d'un derbi amb el Barça, realment enxufat, és el sentiment que rep l'espanyolisme, que és un consat completament. Mira el que fem. Però el problema també el tenim a Missenda, que tenim una deuta important a Missenda, i això, si no es paga, es descendeix. Us sabeu. El Marag, que no li deixaran jugar a Europa l'any que ve, per culpa de les deudes. Exacte. Possiblement, si nosaltres no paguem això, que jo suposo que s'hi copagarà, perquè els directius de l'espanyol tenen molta pasta, i, bueno, proporcionalment diuen que és molta més que els directius del Barça. Però, bueno, això és tu que diuen. Doncs això, que el més segur, que no només que baixin a Sagona, sinó que baixaran, més avall encara. Més avall? A Sagona? Sí, sí, a La Rafa. Però si m'estàs dient que baixarà a l'espanyol a Sagona, bé? A Sagona, bé. Però què diu, Rafa? Això és impossible, home. L'espanyol no passa... S'està passant una mica, perquè l'equip... Jo el veig. Perquè les deudes administratives paguen així amb descensos. Escolta, és que el Rafa és un home molt religiós, que està autoflejant en directe a la penya del Morro. Rafa, no cal. Un aplaudiment d'anim pel Rafa, que no va. Que tot anirà bé, home. No, la dificultat. Espanyol, espanyol. Ara, home, que és el Rafa que reconeixen més. Això sempre és, com va dir el Sabi, una frase que no s'ha repetit mai a la història. El futbol és així. Rafa, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. La resta de setmana, perquè penso en una cosa. A partir d'aquí, la setmana va cap a Munt. Més avall? Sí, l'any i tant, més avall. Bueno, sí, està al costat de la Sassuna. I que la Sassuna guanyarà al Madrid i ja us passarà? Ah, sí, i tant. Que jo amb la Sassuna tinc molta fe contra el Madrid. Edu, estem intentant pujar-hi els ànims del Rafa i que l'estàs acontentant. Jo ja li he adonat massa ànims abans. No, que jo estic animat. Es nota, es nota. Et veu molt animat dient que l'espanyola que ves de la segona ve. Són realistes, no? És com estar amb la nòvia i tal. I què, què, què? Que vol dir això? Què vol dir això? Que vols fer i al final no, no? No, de sobte ve un col·lega que es diu... Que la nòvia és molt fea. Oh, així ens veuen els pericors, eh, l'Albert. En lloc de veure'ns com el nòvio guapos, eh, que arribem allà... I veiem amb més guapa. Que t'enganyen, que t'enganyen. Que vagin molt bé, moltes gràcies. Una abraça molt forta, Rafa, bona tarda. Igualment a tots. Adéu, adéu, adéu. Que a mi cap a la set de la tarda, per cert, aquí 30 minuts exactes, està previst que es doni... Comença, comença la cerimònia. Jo ara parlo de memòria, no? Del Full Team Side Pro, diria. Que el Trufeu no donen el nom fins a les 8, jo diria. Fins a les 8 del vespre... Tinc en compte que aquest és l'últim, el Domes. És l'últim perquè és el més important. I primer passa als entrenadors, dones... Perdona, ja hem de passar tots els millors, aquells dels millors goals i tot allò. Tot això serà per aquí. Per això crec que començar la set i fins a les 8 no se sabrà ben bé. Que, per cert, home, podem parlar un moment de la gala i després repassem els propers enfrontaments del Barça. Però, com a dada curiosa, és que estic llegint, que han fet notícia fins i tot això, que Leo Messi, que a vegades no ho estem veient perquè no teniu la televisió aquí, s'ha atrevit anar a la gala amb un vestit fosc amb puntets de color blanc. Com, vestit? Emitant a Dani Alves. No ho sé, però la veritat és que... He vist la foto, sí. Leo Messi amb una americana de color negre amb puntets de color blanc. Com si fos una mica, no sé, negre sobre blanc, o vull dir... El davanter diu que ha lluit un disseny de dolce i gavana azúric. Sé que us preocupa molt, això. Per això, documentos... No només d'això. Leo Messi diu que davant del Barça s'ha atrevit a lluir un tipic vestit de dolce i gavana azúric, que segurament donarà molt per parlar, i el futbolista argentí porta una indumentària de color fosc amb puntets de color blanc. Sí. Com a dada... I important. I un diari que ha fet notícia, això, eh? No, jo crec que tots els diaris s'han fet notícia. Ho he llegit a l'esport fa una hora, segurament la majoria de diaris, com és Leo Messi, hauran parlat sobre això. Bé, per cert que Blatter, president de la FIFA, també ha comentat algunes qüestions, com per exemple, que... Vaja... De fet, perdona, eh?, que m'està mirant ara més de què està passant. No, bé, que estem seguint la informació en directe. Fa, concretament, uns 20 minuts que l'A635 ha començat la gala amb la presentació dels protagonistes i dels nominats. Per tant, segurament, la pròxima mitja hora o tres quarts, sabrem si finalment li donen la pilota Leo Messi i Niesta o Cristiano Ronaldo. Jo crec que això es volia estar content a vosaltres. Aquí creieu que finalment se l'emportarà, se l'alterarà la sorpresa i se l'emportarà a Niesta? Jo sempre he tingut el dubte d'aquest premi. Realment, se l'ho torga aquí fa millor temporada a nivell de clubs o realment és per al millor jugador del món. Si és per al millor jugador del món, aquí no hi ha cap dubte. La pilota és per Messi, i sempre us serà d'aquí fins que es retiri, perquè Messi no té rival, i difícilment no tindrà rival en qualsevol moment. I és el gran problema per Cristiano Ronaldo, que és un tros de futbolista i que en una altra època s'hauria fartat de guanyar títols i totes d'or. Tampoc pot estar guanyant l'any rei d'any. És a dir, algun dia haurà de... no sé, jo crec que hi ha més jugadors que també hi juguen molt bé i que poden rebre-la, i que potser no estan en la mateixa alzada, però s'apropen molt. També se l'amareixen. Jo ho sento molt a Cristina, però no comparteixo aquesta opinió. Jo crec que si la Cristina és el millor jugador del món, de moment. Clar, de moment. Potser sí. Potser sí, el leu Messi, des que els 38 anys a una lliga secundària, evidentment ja no li donaran, però mentre estigui enactiu fins als 30 i pocs... És que el problema, crec que el que deia és que si estan a molt bon nivell, molt pròxim de Lionel Messi, jo crec que el problema, en que tinguis 7 pilotes d'Or Messi i guanyin per mi, i tingui una miqueta millor que l'altre, l'altre s'ho mereixi perquè porta anys, estan a molt poc de Messi, Messi s'ha de ser millor. Sí, però a veure, Messi és el millor del món, però precisament perquè juga amb altres jugadors que també són els millors. A ell li preguntaven aquesta qüestió a Tito Vilanova, i li preguntaven si creu que Leo Messi guanyaria la pilota d'Or... Sense aquest equip, no? Amb un altre equip. I Tito va dir que segurament sí, si estigués en un nivell tan alt, aquí, Tito, jo crec que ens va enganyar tots, perquè sense Iniesta, sense Xavi. Clar, això és una reflexió molt interessant, no? Perquè els grans jugadors de futbol de la història d'aquest esport sempre han sigut ells i deu més en el seu equip, com per exemple allò, les pressió de Cidanes i Pabones, no? Quan hi havia Ronaldinho era ell, i els altres estaven en un nivell molt més baix que lògicament, i ells solen canviar aquí, Leo Messi, no té aquesta pressió d'haver de fer un gran partit, o un bon partit que a setmana, perquè tens a un Xavi, tens a un Iniesta al costat, en fi... Tens a Busquets, tens a Cesc, tens a... Tens molt, molt bons jugadors que et cobreixen les espatlles i que fan que juguis també molt tranquil i molt més remassat. Si vei, tens pràcticament l'equip de Gala del Barça, tens 5 o 6 tios que estan entre els 15 miliós jugadors del món, pràcticament segur. No dic 10 perquè segurament no estan entre els 6 o 7 jugadors que jo ara estic pensant, però sí que estan entre els 15 miliós, i això fa molt. Però a més, s'ha demostrat justament això que parlàvem, no ara, que moltes vegades... Bueno, moltes, tampoc, però algunes vegades el Messi no ha jugat i el Barça ha guanyat sense ell, és a dir, per tant, l'equip sense el Messi pot tirar cap endavant sense cap tipus de problema. Per tant, jo crec, en aquest cas, que també se l'amareixen altres jugadors del Barça, aquesta pilotadora. A mi em faria molt feliç que avui Iniesta fos el titular i el protagonista, jo crec que no passarà, perquè... Jo crec que és el que menys opcions té, perquè... A Andrés Iniesta, jo crec que és el que... pràcticament, per la gran... és el que menys es parla. Realment, si mires les notícies sobre la pilotadora, és que guanyi el Messi o Cristiano. Perquè la notícia, el periodisme, per una banda... Una cosa és la que es parli i altres... I realment no, però jo, seguit amb això, crec que realment, o la pilota es permet, si per ser el millor jugador del món, o la pilota es parc Cristiano perquè ha fet millor temporada dels 3. Bé, personal. O per la moda, i els anuncis que fa. Sí, sí. Per cert, tenim ja pocs minuts per acabar el programa. Repassem, si et sembla, Edu, el proper rival del Barça. Perquè aquest dimecres, el Camp Nou, partit de nada... No, partit de volta. Ah, partit de tornada. És dijous. Ostres, no sé si... Ni en nada ni en dimecres. Molt bé. Adéu, eh, me'n vaig jo, eh. Adéu, adéu, adéu. Contra el Córdoba. Contra el Córdoba. Dijous a les 9 i mig de la nit. Contra un equip que porta al Barça una renda de 0-2, gols a favor de la nada, partit, a priori, fàcil per sentenciar l'eliminatòria. El Córdoba és un equip que està situat còmodament a la segona divisió, dutxer. És un equip que, a fora, rep molts gols. I, en canvi, fa pràcticament un gol per partit, i rep pràcticament dos gols per partit. O sigui, és bastant irregular, fora de casa, i bastant fluix. I intentarà... És un equip que li agrada jugar amb la pilota. I segurament, amb l'eliminatòria, perduda, no venirà a divertir-se i a intentar fer un bon partit. Bé, doncs veurem què passa, finalment, sense camena de risc per al Barça. Sense camena, jo crec. D'està impossible que juguin els no habituals. Sí, que juguin gent del bé, i els que, normalment, no solen jugar amb el primer equip del Barça, segurament villa a ser la titular. Aquest tio menja en partit de Lliga contra el Málaga a Llamaalaga. A Llamaalaga, a les 9 de la nit, amb un Málaga que tots tenim en compte, que aquest Málaga és molt canviat des que van arribar els Heques Árabes, amb tots aquests petrodòlares que han fet canviar l'història del Málaga. Ara és un Málaga molt reconstruït amb jugadors d'experiència, que han jugat moltes Champions. Actualment va acabar per davant del milen a la Champions, un equip que està bastant en forma. És quart a la Lliga, a 21 punts al Barça, que parla molt de la Lliga espanyola, i la qualificada te'n va acabar la primera volta estigui a 20 punts del primer. És un equip que juga molt bé a futbol i, bàsicament, el seu joc es centra a Misco a la mitja punta, que és un jugador molt combinatiu i que és el líder de l'equip, que és un jugador jove i que es diu que podria estar a punt de firmar pel Chelsea, per 19 milions d'euros, però que també ha estat a l'agenda del Barça donant moltes temporades. És un equip dels pocs equips que, fora de casa, li pot posar problemes al Barça. Bé, doncs veurem què és el que passa, per dintre a Sant, a priori, contra el Málaga. T'ho veurem si el Barça s'entén si és ràpid o tocarà patir. La no guanyarà. La més guapla. Bé, ja acabem ja el programa amb una última punta que la Cristina ens volia fer sobre Guardiola... Guardiola. Guardiola. Bueno, que es veu que estan aquí a Zurich, doncs que ha fet una roda de premsa, i ha estat comentant que tot i que aquest any està fent el que vol fer, i és estar descansant i sent una aficionat del món del futbol i del Barça, doncs que té previst que l'any vinent vol tornar a fer d'entrenador. Bé, les cares de postres ja estan fregant les mans, perquè segurament serà una pregunta... El dubte. ...que molta gent podrà saber, i fins quan, i sobretot també els colers que jo crec que interessa. En fi, moltíssimes gràcies. Edu Rodríguez. Que vagi molt bé. Fins i lluns que bé. Agradeix tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, de la Carme a l'actualitat s'enjustenca, el Manel Ripoll a Història de Sant Just, el David Ávila a la televisió, la Mireia Redonda, que hem comentat les rebaixes i tot el món de moda, i el Rafa Cano a la d'Artúlia Esportiva, i com cada tarda, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies, bona tarda. A tu. Bona tarda. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, que deixem ara amb les notícies de l'Asset i la Carme Verdoi amb el Sant Just Notícies, edició vespre. Fins demà. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat, Jordi Domènec. I qui us ha parlat l'acompanyat.