#182 - La Penya del Morro del 8/1/2013

que s'estan fent desviaments cap a la sortida de Lleida de fet, al punt quilòmetric 158 i fins al 140, s'estan fent desviaments cap a l'Èlla 12, l'Èlla 12 i les C13. Per tant, la situació complica encara en aquesta via fins que siguin retirats tots els vehicles. Abans d'això, seguim parlant de bancs de Boira, a la Perous, a les Bordes Blanques i Sosses, i també a la Dos, entre Sosses i Tarragà, perquè fa altres incidències com a en Taca, a la C25, al tunnel de Joanet, i al carrer d'un accent que es va produeir ahir i al carrer lent tancat. Això és tot. Bona tarda. L'aeroport del Prat s'ha quedat sense taxis per segon dia. Els taxistes autònoms han bloquejat els accessos d'aquests vehicles per la recollida de passatgers de la Terminal 1 i 2 a l'aeroport del Prat, Maricar Magallego. Els conductors han impedit durant tot el matí que els taxis arribessin a la Greia de sortida de taxis, on es recollien els passatgers que arriben a Barcelona. Alguns d'ells es troben amb el problema en sortir de la Terminal. Bueno, para nosotros ha sido una sorpresa, porque venimos de Nueva York, no sabíamos lo de la huerga, y parece ser que ya lleva tres días, y llevamos seis maletas cargados a tope y habrá esperando el autobús que nos dejará en Plaza Cataluña, de Plaza Cataluña, del barrio donde somos nosotros, no sé cómo vamos a llegar, la verdad. Aena ha reforçat el servei d'informació i personal específic, condueix els passatgers a les parades de bus, o el recorda com arribar fins a l'estació de Renfa. Els taxistes autònoms han demanat a Aena que faci de mediadora davant limets per buscar una solució per la seva banda lents que gestiona el sector, ha assegurat que assegura aquesta setmana amb els taxistes, però només amb els que representin associacions o sindicats. Bona tarda, us parlo, Eduard Cabré. La quarta pilota d'or consecutiva aconseguida per Leo Messi ha estat celebrada per l'Ec jugador del Barça de la dècada del 70, Milonguita Eredia, que ha explicat a la xarxa la diferència entre Messi i Cristiano Ronaldo, diu que és tan gran que no es pot comparar. Leo hace su gole, se persina, lo dedica al cielo, no sé, yo calculo que se haga un pariente muy querido por ahí, que detiene de mi cielo. Y hay otros que hacen goles y hacen con la mano para acá, que acá estoy yo, como lo hace Ronaldo. Por ejemplo, ese le falta humilar, le falta senciller, y bueno, le falta mucho para llegar a ser la minta de lo que es Messi. El de cara, en modos, el castellunet, Joan Barrera ha guanyat l'etapa i és quarta a la General, mentre que el català Gerard Ferrés ha acabat quarta en l'etapa d'avui, però es manté cué de la General. Un altre català, Jordi Biladoms, es col·loca cinquè en la clasificació general després d'acabar avui amb buitena posició, i el francès Olivier Pein es manté líder de la clasificació general. La resta de categories participants continuen en marxa a l'etapa d'avui. De la seva banda, l'Espanya el s'entrena aquesta tarda, a partir de dos quarts de sis, el conjunt blanc i blau, que encara és en zona de descens, a un punt de la salvació, s'enfrontarà aquest dissabte en partit de lligar el Celta. Hi ha noquei patins avui, a partir de les 9 de la nit, que es disputen tres partits que completaran la trascena jornada de l'Auquel Lliga, el Vic, reble visita del Lloret, el Mòrids Vandrell, la del Sanfaliu i el noia Freixanet, reble igualada. Notícies en xarxa. M'agradarà. directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domena. Bona tarda, bona tarda. Benvinguts al programa. Des d'ara i fins a la set del vespre, repassarem l'actualitat Sant Just, que amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Ha passat alguna cosa, si és l'última hora? No. Avui no. Avui no. Avui no. A més, també, el programa, com cada dimarts, tindrem la Núria Oriol, la nostra coaching particular. Amb ella parlarem dels propòsits del 2013, que, més o menys, sinó que sigui interiorment tots hem fet. Com els hem de complir i què hem de fer per fer-ho bé amb la Núria Oriol ho parlarem d'aquí uns moments. A més, també, connectarem amb el casal de Joves per saber com es presenta aquest 2013. I, a la segona hora del programa, intentarem parlar amb el Jordi Cortés, un dels grans ballerins de dansa del nostre país. Va guanyar el premi ciutat de Barcelona de dansa l'any 2005, i demà es trena un espectacle a l'espai La Seca. Una cosa, això, una... Sala?Una sala, una sala de... Gràcies. Tant coses sorolls, no? La Seca? Sí, el vell mig del Born, molt petitet, molt guapo, i allà, demà es trena Black Out. Com hem de... perquè la dansa estava pensant, tampoc no és un dels grans... un dels grans disciplines artístiques més tirada. Com hem de veure algunes claus, no?, per interpretar la dansa correctament pel gran públic. Avui intentarem parlar amb ell. A més, també tindrem el Dani i els seus amics. Avui, a les seves amigues, tindran l'Anna i la seva germana a parlar sobre els tres reis max d'Orient. Sí, faran un debat per saber quin és el millor per ells. Si valteixen, Gaspar o Malsió, de la cabalcada, que es va fer avi a Sant Jordes. Recordeu que fa primer deso, segon deso, a l'Institut de Sant Jordes... No se'n van patits?No, al seu punt de vista ens interessa molt. I acabarem el programa avui amb una estrena morena, perquè arribarà el Yago i l'Elena, amb el seu espai, el món de Yago. I tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. ¿Tavias Jordi, que una persona menja el voltant de 27.215 quilos al llarg de la seva vida?Perdona. Que una persona pot arribar a menjar al voltant de 27.215 quilos al llarg de la seva vida. 27 tonnes de menjar? Ostres, no ho sabia. Que fort, no? Sí, aquest promit se'ns va treure d'un estudi d'alimentació que es va fer ja fa uns anys, i que determinava que cada persona pot arribar a menjar a l'equivalent a 6 elefants. Sí, està bé saber-ho. Aquestes dades sempre aporten vitalitat. Gràcies, Cristina. Benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Comencem amb l'actualitat s'enjusten cada dia d'avui, 8 de gener del 2013. Bé, comencem amb una mala notícia. Aquesta música massa alegre pel que hem de comentar, perquè... No és tan dramàtica.Què? Perdona, mira, jo llego el titular que diu que aquest any no hi haurà categoria local dels premis de recerca de batxillerat. Sempre hi ha hagut categoria local, doncs premis que sempre ens hem fet resoldre aquí a la ràdio, i que moltes vegades han guanyat alguns dels alumnes s'enjustencs. Clar, és que si són premis per alumnes s'enjustencs, moltes vegades guanyaran els alumnes s'enjustencs. Volia fer un bonic, però guanyant perquè són els premis de l'institut de s'enjust. No és de l'institut, eh?Ah. Poden participar de la miranda.És veritat, és veritat. El motiu és que el centre d'estudis s'enjustencs, que formava el jurat, considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. Però, i l'any passat, aquesta categoria va quedar deserta. Què vol dir, que ningú es va presentar?No, no, no. Hi havia pocs treballs, això sí, però els que hi havia no es van considerar que no mereixien el premi. A mi això passa, vegades. Però ja està, no? El que tens tu? Tens més coses, no?No, jo estic expectant. Si consideren això que tu deies, que la majoria potser no coneix prou aquesta història, per això el que farà l'ajunt del centre d'estudis s'enjustencs, de fet, en general, és treballar per proposar-los diversos temes de s'enjust perquè puguin aprofundir-hi i els puguin desenvolupar. Aquests premis de recerca de batxillerat, els premis d'aquest treball que fan els alumnes dels centres de s'enjust en l'última etapa de secundària, fins ara hi havia tres categories, com tu has dit, una d'àmbit científic i tecnològic, una d'àmbit social, lingüístic i artístic, i una altra de local, que l'any passat va quedar deserta. Per això el que vol fer ara el centre d'estudis és crear aquesta base per l'anomen de s'enjust, i segons l'entitat, la gran majoria de adolescents desconeixen gran part de la història del municipi. A veure, a veure, adolescents de s'enjust i alumnes de l'Institut i de la Miranda, perquè voleu, perquè cada dilluns, a l'Apenya del Morro, tenim la secció Història de s'enjust amb Manel Ripoll. Podem sentir... Què vols dir? Si sembla la vicepresidenta Maria Quintana. És aquesta explicant-ho. Maria Quintana ballant. Jo me l'imagino ja, eh? No, aquesta no és... Estan explicant una mica aquesta situació. De moment, això que et deia, aquest any no es convoca aquesta categoria. Perdona un moment, que està enfadada, o no? Ara veurem. Què vol dir, que sí, que em mira una cara a la garba? Tu em provo que es vols que posi el tall, sabent que pot ser un tall amb el qual pot haver-hi joc, i posa'm el tall, posa'm el tall. Esclar, què passa? Que la gent que ha vingut de nou i que viu a fa uns anys i que hi ha la història, o els llocs, o els referents. Llavors és una cosa una mica més complicada. També potser, per part de la tutoria, també hi ha hagut una mica de desídia, i en tot plegat s'ha anat morint. Si no l'han matat, l'han deixat morir. Per part de la tutoria hi ha hagut desídia. Maria Quintana carrega contra les tutories. No, després vam preguntar una mica més, que es van reunir, de fet, amb l'institut, que s'ha parlat amb ells, i que ha arribat aquest acord, que no es convoca aquesta categoria, però la intenció és que es pugui recuperar. Potser l'any que ve es convoca. Bona nit, què passa? Si puja el nivell, si no, no. No que puji el nivell. Jo també em pensava que era el nivell, però no hi havia prou temes. És per la tutoria. La gent no sabia quin tema a fer. En fi. La penya del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Ara passem a una exposició molt curiosa. Ara us ho explicaré. L'has vist? No, però ja amb aquest titular. Diu que ja es barreja en fotos de Sant Just, amb unes figures fetes amb desodorants i amb contes infantils. Atenció, perquè, si no, però diu... Això et promets, rifenyos, rifenyes i rifenyots. Com m'agrada aquest titular? És el nom de l'exposició que presenta Marc Vilallonga, al celler de Can Ginestam. Com diem, és una barreja de fotografies de Sant Just, amb unes figures fetes amb desodorants i amb contes infantils. No ho acabo de veure. Això s'ha de veure, eh? S'ha de veure en situ. Crec que és una mostra, quan l'he vist, que he pensat. És molt complicat explicar-ho en paraules. I recomano, doncs, passar-la a veure, perquè és bastant original tota aquesta història. És un petit homenatge a l'agenda Sant Just. De fet, el Sant Just tenc que són coneguts com a rifenyos i rifenyes. És veritat. Rifenyots fa referència a aquests ninots que apareixen en aquests quadres que hi ha. El que fa Marc Vilallonga és jugar en fotografies de diferents parts de Sant Just, com, per exemple, el Walden, la plaça Cambraciós, la Rambla, diferents punts d'aquestes. I llavors, hi apareixen aquest tipus de juguines. Pots recordar una nina russa, tot i que, quan li he comentat, m'ha dit, no és ben bé això, és un altre tipus de juguina, que no recordo com es diu, més moderna. No recordo com es diu. No, no. És un Junts que s'han posat en moda una època per adults, m'ha dit. Per adults? Aquest tipus de juguines, que són ninots alguns adaptats a monstrets concrets que s'identifiquen a algunes persones de Sant Just i d'altres, més genèrics. I la mostra també compta amb una part inspirada en comptes infantils, on hi ha, per exemple, futuracies d'un bosc, llavors retalls de propereixen això, com personatges retallats a través d'un paper de paret. Per tant, es juga bastant amb tot plegat. Fins el 3 de febrer hi ha aquesta exposició a Can Ginestar. Rifenyos, rifenyes i rifanyots. El títol, com se li va acudir? Això ho hem preguntat, ho sabem? Sí, per Sant Junts. Rifenyots, qui són els ninots? Si ja ho he dit. Silenci, silenci. Ja ho sabia. Era per veure si estaves atenta. Passem a la tercera notícia i última d'aquest programa. Inici de programa perquè ja s'ha publicat el 14 llibre de la col·lecció Fragments del Carrau blau. Està dedicat al volum i les formes. És el 14 de la col·lecció i en aquest recull s'explica com ha treballat el volum i les textures l'alumnat del Carrau. A través de diversos materials, molts d'ells reciclats. I com ha treballat? Doncs, per exemple, es mostran treballs fets amb fang, paper, fibra de vidre, filat metàl·li. Tots aquella feina van ser entre altres punxos recordes. Els nous de pluja que es van fer pel 30 i va ser el Carrau blau, els peixos i elements que es van recrear en una exposició solidària al mercat o també el moral dedicat a Marta Mata que dona entrada al taller ubicat a l'equivament de la plaça de La Pau. Trobo que estem molt artístics avui, a Sant Just. Per l'exposició que està comentant dels rifanyots, ara aquesta publicació del llibre de la col·lecció de Fragments del Carrau blau et dic una cosa, som uns artistes, Carme. Ara hi ha una associació? Per això mateix. S'ha hagut de fer una associació i tot de les artistes que afloren per tot arreu i el carrer està ple de gent i de gent buèmia, que va fent grafitis i pintures i escultures i s'han hagut d'associar. Com es diu l'associació? Associació d'artistes d'Esvern, em sembla. Associació d'artistes d'Esvern. Tampoc no es van matar gaire amb el nom. És fàcil de recordar. Però està molt bé. Carme, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Què passa? O potser tenen fins i tot com un altre... com un nom tipus sigles, perquè sé que m'ha d'explicar que el logotip, les mans i això, i ara no em voldria equivocar. Clar, hi haurà baralles per crear el logotip d'aquesta associació. Tots són artistes. Ja està creat. Va crear el primer. Aquest és el logotip perquè ja sabia com anava el tema. Si voleu més informació, ara mateix a radiodesvern.com totes les notícies, a Twitter també, i a partir de les set, i sou més tradicionals, i les preu, els anjos, notícies, edició... Despre'm. Carme, que vagi bé, bona tarda. Igualment, bona tarda. Una altra pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, Cristina, no te'n vagis, perquè sé que t'interessarà aquest tema. Sí, és el tema dels propòsits. Tu és el propòsit d'en Guany, del 2013? Bueno, no m'havia plantejat cap, però... Tu has plantejat, bé? Segur que en tinc, sempre en tinc. Uriol, que és la nostra coaching particular, ens explicarà com poder aconseguir aquests propòsits. Som una pausa per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments. Jo m'he proposat aprimar-me, ja t'ho dic ara. Ho aconseguiràs? No ho sé, perquè avui volia sortir a córrer. Ja ho no. No he sortit, però he menjat tésuls per dinar. No sé si això contra... resta. Ràdio d'Espel, durant Ràdio 8.1, Ràdio d'Espel, de Ràdio 8.1. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Ei, ei, ei, ei, ei! Un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Kim. Ho has fet mil cotxes. No pateixis. Vaig bé. Les imprudències el volant generen víctimes mortals, però també se cueles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant RISC0. Generalitat de Catalunya. ... 5 i 20 de la tarda continuen directe a la penya del Morro. ... I com cada dimarts, primera vegada, aquest any, saludem a la nostra coaching particular, que és la Núria Oriol. Bona tarda. Bona tarda i bona nit, Núria. Sí, bona any a tots. De fet, et presento a la Cristina, que no us coneixeu. Cristina Núria, Núria Cristina. Hola. Cristina, ja veuràs que la Núria és molt riallera, cosa que ens agrada molt, però és optimisme tan necessària en el nostre entorn, perquè a obrir-me els diaris, escoltem les notícies, veiem els informatius de la tele i són... Tot negatiu. Tot és dolent, tot és negatiu, imputs negatius per tot arreu, i escolto la teva coseta per aquí. Sí, una mica per aquí, en el fons. Ja l'he enviat al fons. No, això és perquè, com dius tu, ens volia segur desitjar un bon any també. Desitjo un molt bon any. Molt bé, doncs, digue-li que moltes gràcies. Com ja comentem amb la Núria, cada setmana repassem algunes curiositats, o veiem coses positives, que si busques una mica es troben. I avui volem parlar, sobretot, dels propòsits d'aquest any 2013, perquè és un clàssic, no? Acaba l'any, comencen els primers dies de gener, i tothom té, no dir els mateixos propòsits, però sí que té aquelles ganes de canviar allò que vol... vol millorar la seva vida. La pregunta és, Núria, això vols dir que ho aconseguirem o no? Sí, sí, sobretot, sobretot si no ens enmarquem masses, perquè hi ha persones que sembla que facin una carta als Reis Macs. És a dir, potser n'hi ha 10 o 15 propòsits, i això sí que és impossible. Millor un, que sigui realitzable, 10 que siguin impossibles, no? Sí, exacte. Jo diria que de una a tres és factible, i algú pot dir que jo n'hi poso amb quatre. Home, parlem-ne, parlem-ne! Però no, no posem-ne gaire, perquè ens hem d'anar acomodant-te a nosaltres com el nostre servei, recordem-ho. Clar, vols dir que nosaltres ho sabem, però el nostre servei no? No, no, el nostre servei no va tan despistat. Però dius, home, haig de fer les connexions, i això em requereix temps. No m'atabalis, no m'atabalis, que m'hi haig de acostumar, diu el nostre servei. Clar, i a més a més, hi ha moltes matèries en les quals nosaltres intentem canviar la nostra vida, com per exemple el tema de l'esport, el tema de les llengües, el tema de la salut, la feina, fins i tot les relacions que puguem mantenir amb el nostre entorn, la parella, la família, la feina... Escolta, dius, no fem propòsits, però ja, amb tot aquest ventall obert, això és una muntanya, ja, Núria. Clar, però hem de triar. Hem de triar els tres que considerem més importants. Ah, doncs mira, jo és una bona tria, o sigui, esport, idiomes. Salut, feina i relacions, triem tres. Sí, què et sembla? Jo trio esport, salut i relacions, per exemple. Molt bé. Ja està. Ja ho he aconseguit o què? Ja està, no! Ara... Ja està! Ja està! Ja ho he aconseguit, el propòsit. Què? Ara, com que estàs decidit a dur-los a terme, el que et recomano és que els defineixis. És a dir, jo vull practicar esport i ha de posar els motius per una manera concreta, eh, no? Perquè és saludable i tal, no, no, no. Concret, un benefici concret, pels treus de practicar l'esport, per aprendre una nova llengua. Jo voldria ser, com aquests nois que surten joves, ara, que no es farien si ho hem de fer o si ho hem de fer. Però Jordi, fa ser una mica realista. Què dius, Jordi? Que ja ho he, Jordi, aquestes que t'estàs comparant malament. Tens un problema d'autostima, Jordi. Ja, me n'amagaria. No m'ho diguis així directament, que si una persona té un problema d'autostima, li dius que a la cara i en directe, que té un problema, jo crec que l'enfrontes més o no. No, sent tu, no. De totes formes... Podem una mica seriosos, perquè... Sí, caldrà al final el show en comptes de... Sí, hem d'aconseguir aquests propòsits. Si ens ho prenem una mica amb broma també està bé, perquè relativitzem i no li diem tanta importància. Però un cop ja et decidim que volem fer, per exemple, com tu dius això de fer esport, el per què, el motiu, tenir-ho clar... I és important, m'imagino, també, marcar dates. Sí, però fixa't. Jo el que recomanaria, eh? O sigui, ho defineixes clarament, i en persones que és per tenir més resistència, altres, per també, a més a més, incrementar la massa muscular o ser més flexible, o tota l'hora, o tenir la ment més despejada. Hi ha molts motius, eh? A primar-se, no. A vegades hi ha gent que ho fa per aprimar-se i tot, imagina't. Exacte, imagina't. Però a veure-ho de la primar-se, si no estem totalment convençuts de que implica un canvi d'estil de vida, estarem fent sempre l'efecte jo i jo. Ah, sí? Clar. Un canvi d'estil de vida què vol dir? Doncs que menjaràs d'una manera una mica diferent i faràs exercici de manera habitual. És fonamental fer aquesta combinació. No sé que tinguis un problema endocrí, eh? Que llavors ja parlaràs amb el metge. Ja, però al principi, a la dieta, no? Ben equilibrada i fer esport de forma habitual i irregular. Sí, de 3 a 4 dies a la setmana, que no vol dir a matar-se, senzillament pot ser, fins i tot, caminar, però que tu saps que 3 o 4 dies a la setmana caminaràs una hora, hora i mitja, segur. I diu, i si no m'agrada caminar, doncs nadar. I si no m'agrada nadar, doncs patinar. I si no m'agrada patinar, doncs jugaràs a futbol dos dies a la setmana i als altres dos dies, no sé, no sé... Potser hauràs de fer esgrima, o sigui, es tracta de que trobis l'esport que t'agradi. És a dir, tu defineixes el que vols aconseguir practicar esport, però sobretot tria el que t'agrada, els dies que t'agradin. Això que dius és molt important, perquè lògicament... Si no t'agrada... Si no t'agrada, és que això no et trobarà ni 4 dies, i se suposa que s'ha de fer cores, que estiguis bé, que disfrutis, que tu passis bé fent-les... I a més a més, que mira que les vagis fent, com que aniràs trobant bé, vas reforçant l'hàbit amb el vanestar que es crea en el teu servei, eh? Tant. Perquè lliures les endorfines, i llavors el cos, al final, i vas sociant, ja... Mira, això passa quan t'has apuntat a un polisportiu, o quan acostumes a passejar a veure el mar o a veure la muntanya, que quan entes en contacte amb l'olor, de tant de la natura com del polisportiu, el cos, a si tu estàs arribant molt cansat, no puc més i tal, comença a vivar-se. O sigui, és com si es començés a energiatitzar, i és perquè ja ha creat el vincle, i llavors, automàticament, ja sense que tu vagis de pensar consumment, comença a lliure endorfines, que són les que ens comencen a energiatitzar, i espavilar, i mira, estava molt cansat, o de mal humor o fustrat, i ara resulta que ja en tinc més ganes, i quan acabes de fer l'exercici, resulta que, o tens menys valor humor, o s'ha de passar el del tot, o et sents més animat, i creus que aquest problema pot tenir solució, que això també ens passa. Molt bé, per tant, jo ja t'hi havia apuntat un pedit d'acord, la primera és no fer moltíssims de propòsits, després fer propòsits i aconseguir-los amb passos que ens agradi les activitats, que ens porten a realitzar-los. Perquè, si no estem motivats, la veritat és que no, ho durem a terme, i a més a més, hem d'escrit de manera concreta el que volem aconseguir, i tot allò a bo que ens portarà, i aleshores nosaltres ens anirem repassant. O sigui, és important, i això mira, és un darrer estudi de harba. Sí, sí, moltes gràcies. Si és de harba, no vén de fer cas. O sigui, al final jo n'estic convençuda, i dius, clar, que no n'has d'estar convençuda, però com és de harba, doncs resulta que se sap que si nosaltres escrivim les coses en paper, i després les regeixin, perquè escrive-les està molt bé, és concretar-les, és que deixin de ser ambigües, però després comencem a llegir-les de nou, i les anem memoritzant, resulta que estem incrementant la nostra força de voluntat. Ah, o sigui, escriure els propòsits en un paper. I penjar-lo, per exemple, a la paret de l'habitació? Si tu vols, o del quarto de bany, si és que t'hi estàs una estona, o en la taula de feina, si és que també t'hi estàs una estona... Clar, Núria. A la pantalla de l'ordinador. Núria, aquesta tècnica també serviria per un propòsit que ara m'acabo de plantejar com seria deixar de fumar? Sí, encara que el tema de deixar de fumar a vegades pot ser més complex del que sembla. O sigui, o pot ser molt simple, o pot ser més complex, quan té unes raons emocionals molt fondes, saps? De resistència a deixar de fumar, per la compensació que et produeix. Però aquesta tècnica també serveix, també, eh? Sí. Doncs això és una opció. Tens més opcions? Sí, més opcions. No comencis tot els propòsits alhora, és a dir, deixar de fumar, aprendre un idioma, practicar esport i millorar les meves relacions el mateix dia a l'any. És veritat, és veritat. No és veritat, sí. No plodem parlar, Núria. Aquesta és la raó. Núria, és veritat. Tens tota la raó del món, perquè a vegades ens ho fashionem i en una setmana, o sigui, el dia 3 de gener ja volem fer-ho tot. O sigui, tranquils, perquè la vida és llarga i l'any encara és més llarga a la vida. O sigui que podem deixar-ho pel mes de març, per exemple. Clar, tu agafes una cosa pel mes de gener i quan ja portes un mes, més i mig practicant-la, introduir la segona, per exemple. Però sense deixar la primera, no? Sense deixar la primera, esclar. El que podem fer, no sé si podem fer-ho, però al Facebook, Cristina, podem preguntar a la gent quins propòsits, la pregunta típica, quins propòsits per l'any nou tenen. A veure què ens diu, deixa-ho respondre i què ens diu la gent. Núria, tu tens algun propòsit o no? Sí. Mira, en tinc molts. No passa ni molts. No, ja les he hagut de triar. Ah, val, val, val, d'acord, d'acord. Per exemple, un propòsit és continuar fent l'exercici de manera regular. A mi sempre m'ha agradat, eh, de tant nadar com practicar senderisme i passejar-me per la muntanya i tot això. Però m'oposo com a propòsit, perquè a vegades amb els pics de feina, doncs... doncs, mira, és allò que dius, haig d'anar escursant temps de lleure i tal, i no, no, no. M'oposo com a propòsit que em recordo per en un moment determinat dir, això és tan sagrat, com el fet de que tingui una reunió de feina, i aleshores m'ho trabo i em trabo al meu espai, com si fos un moment de feina, perquè és la meva feina sobre mi. No, no, clar, clar, ja fas bé, ja fas bé. Perquè si no, després les coses es van menjant el bon propòsit. També una mica, a vegades, eh, la dinàmica habitual. Aquest és un dels meus fons propòsits. Home, jo penso que també el que passa molt és que ara tothom està com m'il·lusionat o aquests dies, no? Bon any, canviem coses, però ja això dura poc, eh. Aquesta flama, aquesta flama inicial, dura poc. Dura poc i la gent ja està... Al final de setmana ja s'ha acabat, ja. I llavors ja que ja se'ls ha acabat, ja el propòsit, que ens farà la setmana passada. Clar, però fixa't una cosa, és que ens hem estat com un mes, un mes i mig, en què fins i tot els anuncis, com a mínim alguns, ens anaven dient que bon any, que bones festes, que celebra la vida, que tinguis un any millor, és a dir, envoltats en alguns moments de molts missatges positius, i ens intercanviàvem amb la família, que hi tenim bones relacions amb els veïns de l'escala, amb els amics. Clar, és que aquest missatge s'ha repetit molt, i això ens ha donat dintre del que cap. Doncs una certa... ens ha incrementat una mica la confiança, o fins i tot ens ha millorat l'esperança de cara al futur, però perquè hi ha hagut moltíssims missatges en aquesta direcció. Es deixen de donar què passa als missatges que es donen, comencen a fer ui, que malament que estem i... i tots els desastres i et faré el gestat de desastres, i et va baixant també la teva pròpia motivació. Perquè ja no tens tant de reforç de l'entorn. I, perdona, abans hi havia una cosa que es de la Cuesta de Nero, que ara com que ja estem tot l'any vivint en aquesta cuesta, és un terme que ja queda obsolet i molt vintage. Sí, és vintage fins que et decideixin que aquesta crítica centret de la mà nega s'acabi, serà vintage. Sí, o sigui, ara com és cuesta el que t'ho has dit tot l'any? Però saps si això em fa pensar de cuesta tot l'any? No sé si veu arriba a veure el programa del Quili... O sigui, la pel·lícula del Quili Jormet. No, no la veurà. És molt interessant perquè ella es marca clar reptes molt difícils, eh? Molt, molt. És una persona que els seus reptes són molals, però és clar, i constantment està corrent per la muntanya, pujant muntanyes, uns simals, que ni t'explico de milers de metres, i ho fa de la manera més natural possible perquè estan trenats, no? I jo penso, però de fet, el testimoni que donava de com es preparava per tot això, per fer-ho, per aconseguir-ho, era, doncs això, amb un programa escrit, hi havia disciplina, hi ha il·lusió, perquè li agrada molt fer-ho, però si preparava totalment, i jo pensava, ostres, és que de fet, el que t'ho has dit, com que estem visquem com una pujada constant online de la muntanya, el fet que potser mentalment ho visquem, com que estem preparant i ens continuem preparant per superar totes aquestes dificultats també pot contribuir a ajudar-nos. Una mica l'esperit de la muntanya, que ja sé que avui en dia, potser, ja no es comparteix tant com abans, que hi ha menys gent que ho practica, però que és tot una dedicació en què tu et compromets en tu mateix i amb una certa respecte amb la muntanya també, perquè la respecte és absolutament, doncs et compromets a això, a enfortir-te, a percebar-hi, en que encara que sigui més difícil del que et pensaves, confiar en les teves forces o amb les forces dels que t'acompanyen, perquè ho fas en grup, no sé, l'imatge aquesta que aleshores la tradueixen quan parlem de ciutadans, de solidaritat, fraternitat, el fet que ens empantem amb missatges positius, mirar, jo la veritat, no, ni sempre estic positiva, ni sempre m'estan passant coses bones, perquè soc humana, però penso que l'empanteta de missatge positiu és un gra de sorra, una mica per contribuir. És molt interessant que traguis ara el tema de la positivitat, perquè m'he estat investigant una mica i a la Generalitat de Catalunya, a la web i gent que ha puntcat, a l'apartat del Canal Salut, hi ha un especial propòsit d'any nou. I hi ha una d'elles que és mantenir una actitud positiva, i t'explica com poder mantenir aquesta actitud, perquè diu que l'hivern, la manca de llum i el fred poden afectar l'estat d'ànim i que podem actuar per millorar el benestar emocional amb la incorporació d'estils de vida saludable. I entre elles, perquè diu mantenir-se físicament actiu, cuidar les relacions personals, per exemple, procurar un bon descans, que això també és molt important, evitar l'alcohol i les drogues o l'alimentació saludable. Aquí hi ha una, que aquesta potser és interessant, que diu aprendre coses noves, perquè diu que l'aprenentatge s'associa a la millora del benestar psicològic, l'autoconfiança i també el reforç. Això d'estar aprenent continuament, no? És molt important? Molt, molt, perquè d'entrada, d'entrada estàs adoptant aquella actitud infantil que encara estàs interessat i il·lusionat amb la vida. A vegades, algunes persones ho van perdent, no? És a dir, al final diuen que ja tot està viscut, ja tot està fet. Hi ha molta gent que diu, no, jo ja ho he après tot. Exacte, no. Ni tan sols, si saps molt d'un tema, no ho has après tot. I és molt bonic, aquesta capacitat, perquè aquesta capacitat és un motor, aquesta il·lusió, de fet, és un motor que ens empènyen davant. I després, el fet que, per aprendre coses noves, farem noves connexions neuronals. Per tant, vol dir un servei més actiu, i el servei més actiu sempre és un servei més jove. O sigui, estem practicant un entiàgint sense que ens hagi de costar diners. Jo em pregunto, Núria, com podem renovar aquesta il·lusió si l'hem perdut? Per exemple, passen els anys, i un ja... no sé, és igual que sigui, i pensa, home, jo ja em fa mandra, aprendre... Tres enrere, jo ja estic bé com estic, i llavors t'apalanges en una energia molt... De comoditat. Com renovar aquesta il·lusió per voler continuar aprenent coses de la vida? Ojo la filosofia que està traient avui. I tant, mare meva! A veure, és que també depèn molt de les persones, si és una persona com la que tu has d'escrit, que sembla que no hi ha unes experiències traumàtiques, fortes, o molt colpidores en la seva vida, la veritat és que... Senzillament és la inèrcia. Doncs aquesta persona, a mi, que és dir-li, hem de començar per trencar la inèrcia, i la veritat és que és proposar-li que faci una cosa diferent cada dia. I a vegades, i a vegades, és tan simple, com dir, et posaràs el despertador 10 minuts abans. I diu, 10 minuts abans, si el que m'encanta és estar al llit. Sí, clar. Ah, també et pots anar a dormir 10 minuts abans, eh? No, 10 minuts abans. I aleshores, aleshores, amb aquest... Ai, que m'aixeco, no m'aixeco, però que bé que s'està al llit. Jo t'he dit el despertador, no sortir del llit. Pensar que el dia que tens per endavant pot ser un bon dia. I pot ser un dia diferent, en què pots... tenir sorpreses i trobar-te coses inesperades. Per què et predisposes? O sigui, estàs com, d'alguna manera, començant a programar el teu servei. Sé que fa anar molt malament, o de programar el servei, eh? Però com tu fas tu mateix, i és per una cosa positiva, doncs... et predisposar-se a... Això ja ho deia algú fa un temps. Uf, molt. No? I a mi em sona un cantautor del poble sec, que deia una cosa semblant això. Hoy puede ser un gran día planteados así. Sí. És veritat, això, no? Sí. I llavors aquesta persona que s'ha acomodat és començar a dir, doncs, menja una cosa diferent, que no hagis menjat mai a la teva vida, del teu mateix poble, a la ciutat, que no hagis anat mai, que segur que hi és. I canviar, per exemple, quan vas a treballar, canviar el lloc per on passes habitualment, la ruta... Sí, i llavors que et fixis, et fixis, sí, en el... Per exemple, a vegades li dius, descobreix aquella font magnífica que hi ha en el trajecte que va de la feina a casa teva. Tu, quina font? Si llavors descobreix la font magnífica que no ha mirat mai perquè tota l'està allà, no? Home, mira, perdona, Núria, jo crec que aquest és un molt bon propòsit, és fàcil, jo crec que el podem fer tots, que és començar l'any amb una mica diferent, també, que és fixar-nos en aquestes coses, ni que siguin en la feina, i tornant cap a casa, les coses que hi ha al voltant, o canviar la ruta, com dius tu, o parar, no? Perquè sembla que anem com molt capficats, sempre amb les nostres històries i amb nosaltres mateixos, i a vegades ens adonem de les coses que tenim al voltant. Sí, sí, sí, i algunes són magnifiques o senzillament, ens passen inadvertides, i és això massa, en símismament, en nosaltres mateixos, ens està tancant a rebre coses bones de la vida, perquè, realment, quan estem tan tan capficats, és que no estem oberts, però en el sentit ja emocional del terme, i d'alguna manera això es transmet a la vida, és a dir, ens poden passar coses bones pel costat, o persones magnífiques, i no ens en adonem. Consume la vida gran él. Hoy puede ser un gran día duro con él. Moltes gràcies, Núria. Tinc la pell de gallina i m'està gallent una llagrimeta, per què? En fi, Núria Oriol, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos apropat a aquesta setmana amb un especial propòsits d'any nou i que vagi. Esperem fer... Fa revisió, el desembre ja tornarem a parlar, i veurem si ho hem complert. Com anem a aquest primer sí, digues. Però dues cosetes, a veure, un de l'autostima del Jordi és broma, eh, canvisa. Ah, va, el d'acord, d'acord. I segona, segona, que si la Cristina vol, amb un mail, li dic alguna coseta més per al tema de fumar, que no és tan senzill com el fet de... doncs voler prendre una nova llengua o practicar esport? És veritat, perquè la Núria, ella és coaching professional, ajuda la gent a aconseguir els seus objectius, i si voleu posar-vos en contacte amb ella, i està tranquil·lament, que ja us atendrà molt bé i simpatitzament, com és la Núria, el seu despatx i tot plegat, només que el que es poseu en contacte amb nosaltres, la penya del Morro, a robajimeil.com, ens envieu un mail, la penya del Morro a robajimeil.com, i us posem en contacte. Núria, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí us connectem amb el casal de Joves, perquè ens expliquin quins són els propòsits de cara a aquest 2013. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí us connectem amb el casal de Joves, i ens expliquin quins són els propòsits de cara a aquestニu.com. Un taxi, no? No, tio. No vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Kim. Ho has fet mil cops. Vita, no pateixis. Vaig bé. Les imprudències el volant generen víctimes mortals, però també següeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recordeu, els accidents són per a tota la vida. El volant risc zero. A l'analitat de Catalunya. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clapes a la barra. Sergi Arrada, Ruiz. Hola, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, bona... Des del casal d'això, vas de Sant Jord, el Sergi Arrada, que ens rebeu mutuament, que has de demanar per parlar del que passa allà. Hi ha alguna nova... Bé, videoblog segon intent. Ja es va intentant. Ah, molt bé, eh. Ah, d'acord. És que són molts cursos, eh, realment. I qui és el tallerista del videoblog? És un noi que viu a Barcelona. Sí, però viu a Barcelona. Una altra que també continua el de hip-hop, que va ser un gran èxit del trimestre passat. Així que ja ha guanyat la renovació. I el continuarem fent els divendres de 6 a 7 mitges. Clar, tu ets una mica com l'entredador del Barça, no? O sigui, tu, quan acaba el trimestre, fas les altes, les baixes... Sí. Doncs mira, aquest és com l'Àlexis, no renova, no? O com les sèries de televisió americanes aquestes. La segona temporada. Sí, reenganxen, sinó ha perdut audiència. És com un directiu de l'HBO, no? Tallem els episodis, aquesta temporada seran de 7 episodis, només. Ja, feu allò com es diu, el premier, aquesta setmana. El videoblog indeta, el que no lo cargamos... Sí, exacte. La mitjison, feu mitjisons, també. Sí, és de tot. Jo vull ser de les altres joves. L'últim taller. Ah, vinga, va. Continua el taller de cuina, de dia a dia, ara faran els divendres... Sí. De 8 a 9 mitjans. Molt bé. Divendres a la tarda, tallar la cuina, amb el nou vorn que van... El nou vorn tenim... una nova receptió... Què dius, ara? Sí, tenim una receptió, ara. És que aquestes altres joves ho han deixat, que no sembla que se'l deixes joves. Sí, home, sí. Sembla... Continuem estant els mateixos treballats. Doncs, per cert, Sergi, deixem preguntar-te una cosa. Això ja és pel servei informatius de la ràdio, perquè és que sempre volen el tall, aquell de... Ai, comencen els cursos. Per tant, jo et pregunto, com valores així, en general, aquests cursos que ara comencen d'aquest trimestre? Però... Com que valoro? Com es presenten, no? Com es presenten... Perdona, perdona, perdona... Silenci! Silenci! Apregunto com es presenten, en general, la línia editorial... Sergi? Fas molt complicat per un dimarts sabatars. Ja estàs que jo de pel·lícules, el que tu vulguis. Continua, per exemple, la línia editorial dels tallers, quina és? Doncs, bueno, continuar ofertant tallers per menors de molts que tinguin una oferta bastant variada, però sense deixar de banda les altres franges d'edat dels joves de Sant Just. Perquè l'objectiu amb els tallers, quin seria? Doncs, bueno, provar d'arribar al major nombre possible de joves del poble. Tot fent tallers amb variades, el circ, el teatre, la producció musical, el còmic... Una mica de tot. I, Sergi, ja per acabar, quants alumnes preveuen que es puguin apuntar els casals? Home, doncs, si les places mínimes són de 7 persones així i oferim com 10 tallers, esperem com a mínim de 70 persones, no? Sergi? Digues. T'has vist o no? Estic molt bé. Vamos! Bravo, Sergi! Sergi! Sergi! És que, és clar, ja no tindré clar que això va agafant una francida. Sí, sí, ja ho veig, ja, escolta. Estic més pèl negre, eh, a la barba. Veus? Tampoc era tan difícil, Sergi. Respondrà dos preguntes, una mica de contingut, perquè així els senyors notícies pot agafar talls. Sergi, moltíssimes gràcies, que tinguis un bon any i bona notícia, aquesta, no? Que dius que tens cada més pèl a la barba. Sí, sí. Està molt bé. També ho puc passar, si hi ha les notícies. Sí, sí, sí. Pare en les rotatives! Pare en les rotatives! El Sergi del Casal ja té pèl, ho sent a la barba. Maldita sea, usun! Que vagi bé! Ah, va bé! Moltes gràcies! Bon any, bon any! Volem tenir Mariano Rajoy, tot plegat durant l'acte d'inauguració oficial de la línia d'alta velocitat entre Barcelona, Girona i Figueres. Durant aquest acte, Artur Mas, en presència del mateix Rajoy, del Príncep Felip, ha aprofitat per recordar que Catalunya és la comunitat que menys diners rep de l'Estat en versió per infraestructures. Quiero recordarles que Catalunya es de todos los territorios del Estado español. En este momento, más de 30 años después de instaurar la democracia, el que tiene menos dotación de infraestructura pública. Es el que más contribuye al PIB, portanto al crecimiento económico, y el territorio que tiene menos dotación de infraestructura pública. La compensamos con infraestructura privada, es verdad, pero pública el que menos. Finalment, i 24 anys després de ser projectat, l'AVE ja connecta a les 4 capitales catalanes. A partir de demà es podrà viatjar de Barcelona a Girona en 37 minuts i de Barcelona a Figueres en 55. Hi haurà 9 trens per sentit, dels quals, en vull, tenen fins a Madrid i dos. Serà de llas amb el servei semdeltejavec que connecta en París. Després de més de setores, ha quedat Robert el trànsit, el tram de l'autopista AP2, a l'Alçada de Castellans, a les Garrigues, on aquest matí ha hagut un accident múltiple, que ha quedat la resta de la gent. La gent que ha quedat a Barcelona, la persona que ha mort i tres més, segueixen en estat crític. La Intensa Boira ha fet que 18 vehicles s'hi hagin vist implicats. Llei de Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. El delegat de la Generalitat Ramon Ferrer ha explicat que l'accident ha estat per l'encarl entre dos turismes que han quedat al mig de l'Alçada i que no han vist els vehicles que venien al darrere. A la zona hi havia una Intensa Boira que ha fet que la gent que ha quedat al mig de l'Alçada o que ha estat per l'alçada, ha fet que la gent que ha quedat al mig de l'Alçada ha sigut a la unitat de la Generalitat de la Generalitat Ramon Ferrer. L'accident ha mort un treballador d'autopistes de 48 anys i veï de llei de 3 ferits crítics i 9 més de diversa consideració. En total, ha anat a 1 mil centenar de persones. La majoria de les autopistes que han estat al costat han estat propers al accident i per la malaltia. tot el senat és mitjantena de persones, la majoria de les quals han resultat il·legis. El portaveu del govern Francesc Combs ha anunciat que el govern ha aprovat una reestructuració del Departament d'Economia que suposa la creació de la secretaria d'Higenda al primer pas per una agència tributària de Catalunya. La gran major part de les figures impositives, com saben vostès, la gestiona l'administració tributària de l'Estat. I aquí hi ha una mirada posada, fins i tot amb el marc estatutari vigent, tot això pugui acabar canviant. Homs també ha revelat que s'han iniciat contactes amb la Comissió Europea amb l'objectiu de aconseguir una flexibilització de l'objectiu del déficit. En concret, la Generalitat vol que espaci de l'objectiu del 0,7% actual al 1,5%. I la previsió del temps, Jordi, miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Situació meteorològica marcada un dia més per les altes pressions, per l'endicicloi, per tant, pel sol, però també per les boires que aquesta tarda ha de fer a les marques del Pla de Lleida, però mantenen encara l'ambient força gris. De fet, encara demà esperarem un temps com el d'avui. Sol, en general, el Matí Boires, el Pla de Lleida, la boira no marxarà fins ben avançada a la tarda, i, per tant, aquí l'ambient serà gris i fred durant tot el dia. En canvi, la resta màxima és entre els 15 i els 15 graus. Les temperatures baixen una mica de mal, les màximes també ho faran dijous, i, a partir de divendres, es normalitzaran per l'època de l'any. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlar David Amador. El quarta pilotador consecutiva aconseguida per Leo Messi ha estat celebrada per l'exjugador del Barça a la dècada del 70, Milonguita Heredia, que ha explicat a la xarxa que la diferència entre Messi i Cristiano Ronaldo és massa gran per comprar-los. Milonguita també ha dit que Messi és superior a Pelé i Maradona. Para hacer lo que Messi no hace falta hacer el campeón del mundo. Eso es una ridicule que han puesto los brasileiros para no perder el número uno del mundo, con todo el tiempo, como dicen que Pelé. Para mí, Messi ya lo supero, ya lo supero. Y bueno, le gusta, no le gusta, los brasileiros se lo van a tener que levantar, porque Messi es superior en todo, a él y a Maradona. A segona divisió, el centre despros de Badella ha presentat aquest migdia el primer reforç del mercat d'hivern, extractat del defensa Raúl Goni, que arriba procedent del Saragossa. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Es crea l'Associació Artesans i Artistes d'Esvern arran de la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Una d'artistes que ja han participat s'ha anonit en aquesta nova associació per d'assumar forces com a col·lectiu i per donar conèixer el seu treball. Des de mitjans de desembre, passat fins a el part del Paradeu, fins a aquest dissabte, s'instal·laven de micràsit d'umenge la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. I en fan una valoració molt positiva d'aquestes pràcticament 4 setmanes de fira. De fet, arran de dos plegats secret, aquesta associació d'artistes i artesans de Sant Just. De moment són 23 associats i sobren a més artistes. Si us interessa formar part de l'associació, podeu trucar al 6-0-9-6-7-4-6-25. Aquest any no es convocaran els premis de recerca debatxillerat en la categoria del mig local. La motiu és que l'Ajuntament del Centre d'Estudis i Sant Just que ha format el jurat d'aquesta temàtica considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. Per això ara treballarà per proposar-los diversos temes de Sant Just i els puguin desenvolupar els premis de recerca de debatxillerat i reconeixen treballs de recerca que fa l'Alonat dels Centres de Sant Just en l'última etapa de la secundària. Fins ara hi havia tres categories, l'any passat per al premi de la categoria local de decert, i per això el Centre d'Estudis ara vol crear una base per l'Alonat de Sant Just. La intenció és que la categoria d'àmbit local es pugui recuperar. I acabem d'explicar amb us que Rifenyus, Rifenyus i Rifenyots és l'exposició que presenta Marc Villaló, Vilallón Gal, celler de Can Genestar, fins a principis de febrer. Es tracta d'una mostra que barreja fotografies de Sant Just amb unes figures fetes a través de desodorants rollons. L'exposició és un petit homenatge a l'agenda Sant Just, i de fet els Sant Justencs, Sant Justenques, són coneguts com a Rifenyus i Rifenyes. Per fer-la, es posarà a l'exposició de l'exposició de l'exposició de l'exposició de l'exposició de Sant Just. Hi ha llocs com a Rifenyus i Rifenyas. Per fer-la, Vilallón Gal s'inspireix a unes joguines que ja existien, però li dona el seu toc personal i també s'enjusta. A la mostra podem reconèixer la ment representatius del municipi, com al Walden, la Plaça Canpartsíos, el Jagans o el Drac, el Rifeny. La mostra també compta amb una part inspirada en contes infantils i es podrà veure a Can Genestar fins al proper 3 de febrer. I demana'ns tot més informació a la set, els anys de notícies. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. De 11 diventes, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill alt, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat, feina, que veus que són gent més o menys preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa reabonciva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, qui sigui, qui estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. Sempre és una cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja veu si es fa bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Bona tarda, Sant Just. Benvinguts de nou a la penya del Morrú. Des darrere, fins a les 7 del vespre, la segona part del programa de les tardes de ràdio d'Esber i Cristina. Bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Bé, tu i Jordi? Molt bé. Passa la tarda. Atenció perquè d'aquí uns moments ens visitaran el Dani i tu és la seva germana i l'Anna, que parlarem, tindrem un debat molt interessant sobre quin és el seu rei preferit després de la cavalcada de la Isabte, que de ve aquí a Sant Just, i amb el seu Baltazar o Gaspar. Quina és el teu? El meu, jo és que saps què passa, que no he tingut mai que preferit. Perquè he pensat sempre que és millor tenir content dels tres, perquè així tens un preferit i els altres dos te'ls portes a l'encontre. No, home. Sí, que vol passar. I avui estrenem una nova secció al món de Jago, que vindrà amb l'Elena i parlarem de... Va dir que vol parlar una mica de tot. És que no ho sé, no ho sé. Surpresa. Saps la sorpresa. Potser vol parlar de la Lucia Chebarria, el gran debat de Terecinco, que va anar fa un paio de setmanes, o també de la postura del PSC davant del dret de determinació. Jo crec que no té res a veure una cosa amb l'altra, però és la secció del Jago, també li respectem. Però abans de tot això, Cristina, teníem pendent una cosa de fa un parell o tres de dies, i és que vam començar a repassar quines podrien ser algunes de les claus de cara a la pujada, perquè és horrorós com ha pujat tot, l'aigua, la llum, el gas, el transport. Fins i tot tu ens comentaves l'altre dia que havíem pujat als sagells, perquè ja ningú havia sagells, perquè tothom ja ho permet. Doncs també hi ha pujat. I vam donar algunes claus en alguns temes, com per exemple la llum. La calafacció. La calafacció, la calafacció. Encara ens quedem alguns consells. Per tant, jo crec que podríem comentar el tema de la llum, o la il·luminació, perquè sobretot a l'hivern com podèsteu alviar davant d'aquestes pujades. A l'hivern la nit arriba abans, i és un dels altres serveis importants una casa al tema de la llum. I la tercera despesa segurament. Però, clar, aquest consum també es pot reduir. Doncs sí, la manera més fàcil és, evidentment, no encendre les llums durant les hores de sol, i fer-ho només quan siguis fosc, no? Això tothom acostuma a fer-ho. Sí, en principi, sí, però ho faré a dir-ho, perquè en molta gent es deixa també la llum del rabador, la llum d'una habitació no està encesa. És important revisar-ho. Doncs sí, perquè sembla una tonteria, però si tu vas sumant totes els minuts que estan sense la llum, que no necessites... Al final, sumen i sumen, i sí, sí. Sí, sí, quan ha patit la llum del rabador. D'acord, i sempre vas a pagar-la. Sempre es queda alguna encesa. Sí, sí, sí. Un altre aspecte de tenir en compte és, evitar les bombetes incandescents, ja que converteixen al calor, el 90% d'aquesta energia es converteixen en calor, i només en llum el 10%. És a dir, és molt important evitar aquest tipus de bombetes. També s'ha de tenir en compte el tipus d'espai, que tenim a cada casa, és a dir, si hi ha una habitació, doncs aparent del tipus de llum o de intensitat que necessiti, explicar un determinat tipus de bombeta o un altre. Una opció són les lampades de fluorescent compacte, que permeten salvar un 70% de l'electricitat. Ah, lampades de fluorescent compacte. Sí, és una bona alternativa a les bombetes incandescents. Ah, doncs quan anem a una casa de lampades, bonica paraula en català, l'àmpada demaneu aquestes incandescents de l'electricitat. Sí, justament aquestes, perquè permeten estalviar fins a un 70% de l'electricitat i tenen una dorada bastant superior a les bombetes incandescents. Bé, ho sense dubtar és una millor opció que no pas les incandescents, però de totes maneres la millor de totes, clar, que jo recomanaria, evidentment, són les de baix consum, perquè realment estalvien un 80% d'energia i duran fins a 8 vegades més que no pas les altres dues. I és important tenir les bombetes netes? Sí, sí, sí, és bastant important, perquè justament el fet que una bombeta estigui bruta, o tingui pols o qualsevol altre que la tapi, doncs això fa que resti molta més luminositat a l'espai i que estem perdent amb una energia que necessàriament. És veritat, perquè ara es posa com una mena de tèl, com una capa de pols sobre la bombeta, que allò no m'ho havia fixat mai, que és veritat, també fa pèrdua de llum. Hi ha alguna cosa més sobre la luminositat? Sí, si et sembla, podem desmitificar un aspecte sobre les bombetes, que és el fet que, a l'hora, quan una persona té un llum d'intensitat regulable, no per el fet de baixar aquesta intensitat, arredueix el consum, perquè moltes persones diuen, doncs si baixi una mica, arriba menys llum, la intensitat serà menys, el consum és el mateix, i tot i que a tu baixi la intensitat. A tope, no? A tope, sí. No està bé saber-ho. Aquests consells pel que fa el tema de la llum, però ho podíem parlar ara del transport, perquè sembla que no, però també ens podíem establir alguns diners cada mes si seguíssim els consells pràctics que ens porta la Cristina, però comencem. Doncs ja sabíem que el preu de la benzina havia pujat, ara també puja el preu del transport. No només el de la benzina, sinó també amb la pujada de l'Iva, va pujar el preu del Piatja. No, sí, puja tot. Com no surt a comptar utilitzar el vehicle privat, en trajectes curs, el més recomanable era utilitzar el transport. El problema és que ara també els preus de la TDU, sobretot, que és la més utilitzada, ha pujat, però com a alternativa i el més aconsellable, doncs, anar a peu. Anar a peu, o sigui, anar a peu a tot arreu. Sí, o amb bici pròpia, perquè el cos del bici també puja, o hem de recordar. És veritat, però segons com fa mandra anar a peu als llocs? Sí, bueno, una alternativa també... A part sí, és anar a Barcelona, per exemple, o què? Clar, home, si vius fora, a l'extrarradi, com dius tu, una alternativa és compartir el cotxe, i el cotxe amb altres persones. Compartir el cotxe? Sí. Profitar la gent quan va a Barcelona de Sant Jordi, a Barcelona, per exemple, preguntar, o sigui, algun paí, per exemple, que va a la companyia... Clar, el paí que així converteixes al cos de la benzina, vas canviant de cotxe, i vas convertint. Ah, bueno, en el cas de que no tingui cotxe, o no pugueu utilitzar-lo per qualsevol motiu, una alternativa que està posant molt de moda en diferents pobles, és la T11. S'han dit parlar? Sí i no. No, i sí. I la T11... Què vol dir això de no i sí, sí i no? Perquè em sembla que la T11... però és com una tarjeta inventada, que no és oficial, i que la gent, quan ha fet un viatge, la deixa per allà per les instal·lacions al metro, i llavors tu la pots agafar i utilitzar per anar fins a un altre lloc, perquè durant una hora i mitja encara tens temps d'utilitzar-la. Sí, bueno, és això exactament. És el nom que s'ha donat a la tarjeta T10, bàsica, no? Sí. Que quan una persona justament és el que comentaves l'acaba, doncs la deixen una part visible de l'estació de metro, perquè una altra persona pugui reutilitzar-la. Molt bona idea, molt bona idea, molt bé. Alguna cosa més pel tema del transport? Bueno, jo, com sempre, recomano fer exercici, com tu deies, i anar a peu. Si no es pot, utilitzem la T11 i que tothom ho intenti fer d'aquesta manera i em mirarem d'estar bé una mica, no? És l'única manera. Alguns consells, eh, que potser moltíssimes... bueno, alguna gent pensava-me, però és la sempre... és la sempre, però és que no ho fem mai, a vegades. És que aquí està el problema. Està bé recordar de tant en tant, o sigui que gràcies, Cristina, vols afegir alguna cosa més a tot plegat? Bueno, bàsicament que em mirem de... potser podria ser un propòsit, no? Això, Jordi? Sí, sí. Mica en mica, intentant a fer alguna cosa d'aquestes, com el de les llums, intentant estalviar en l'aigua, no? Sí, sí, sí. Mica en mica, anar incorporant, d'aquesta manera, jo crec que les butxeques de les persones o els enjustents, no? Doncs veuran un bon estalvi. Ara, quan arribi a casa i em deixi una llum amb encès, et pensarem tu, Cristina. Com a Cristina, que diu a la ràdio que hem de pagar la llum. Moltíssimes gràcies. Fem una pausa d'un segon i tornem d'aquí uns moments amb el Dani, i avui a les seves amigues. Amigues? Sí, que ha vingut... Una de les és la seva germana, que ha vingut el... I l'altra? L'altra... No, no... Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. El cara, cara del Dani! Bé, efectivament, bona tarda. Continuem a la penya del Morro, i com cada setmana tenim el Dani i el Joan en principi, però fa dies que no vea Dani. Bona tarda, Jordi. Ja t'he vist que has ficat una veu així, el cara, cara del Dani? No, no sóc jo. És l'home que tenim aquí per ficar veus, perquè és el Ramon. Sí, sí, sí. Està bé. Per cert, el Joan, fa dies que no vea? Sí, sí, està molt bé. Doncs li enviem una salutació al Joan Cirivella, que va començar fent el cara, cara amb tu, però ja fa 3 o 4 programes que no ve. Sí, aquests dies porto aquí uns convidats i tal, fem una mica el debat, el debat, però el debat amb gent... Sí, fas el que et dona la gana. Una mica Dani, no. Ara estava aquí intentant amagar-ho, però... No, no dic simul·lic. Però no passa res, perquè sempre ens porta gent molt maca. Avui, Dani... Com a l'Alberto... Salutos, també, i bon any. Salutos, salutos. Salutacions. Avui veig que veig molt ben acompanyat amb dues noies, no? A la dreta, tinc la Ana Riera. Ana Riera, va, tarda. De l'institut Sant Just, primer so. Que no és la primera vegada que véns a la ràdio, no, Ana? No, venia de petita. I què venies de fer, de petita? L'El Núz, amb l'Uleguer Ferragas. D'acord, de Cullxarola i de la natura, o no? Sí, em sembla que sí, però no me'n recordo molt bé. Ja, perquè... no se'n recordes, no? No, venia molt petita. Benvinguda a Nau, i davant seu... I amb la meva esquerra, l'Anna Martínez, també correguda com la meva germana. Home, Ana Martínez. Hola, què tal, bona tarda. Benvinguda. La sisè de Primària, de l'escola Montserrat. Per tant, tenim l'Anna Germana, que fa sisè de Primària, després tenim l'Anna de Primer d'Eso, i tu, Dani, que fa segon d'Eso. I el líder, sí. Tu mateix ho dius al líder, no? Amb aquesta camisa que has portat avui de color. Sí, xulíssima, eh? És un semàfor. I una armilla, també, per cert. Sí, una armilla. És un noi... xubesquero. És molt elegant. Ana, Ana, és que esteu aquí. Què opineu del vestuari que ens porta el Dani avui? Julo, divertit. Te l'han portat al reis o no? Que guai, que bé. Ja en diràs tu de què parlareu, avui? Sí, avui parlarem de moltes coses. De 3 punts, parlarem d'un debat dels 3 Reis Macs. Ana, si us plau, explica'm una mica el que portem avui. Avui portem els 3 Reis Macs en l'últim programa especial de la penya del Christmas. Sí, com recordeu que havíem fet diversos programes de la penya del Christmas. La penya del Christmas, un nom que ha tingut molt... Sí, ha arribat molt bé a tot arreu. Està molt bé la penya del Christmas. Que són aquests debats que hem tingut aquest Nadal. I què més tindrem? Doncs mira, tindrem el debat. Tindrem també una explicació dels regals que ens han portat a nosaltres. Sí. I també tindrem dos activitats per aquest cap de setmana. Ah, molt bé, no? Sí, sí, sí, molt bé. Hi ha debat o no? Digues. Sí, debat. Quin debat farem avui? El debat d'avui tractarà del següent. L'Anna Martínez defensarà el rei Balthasar. L'Anna Riera defensarà el rei Gaspard. I jo el rei Melcio. O sigui, per tant, cadascú defensarà un rei... Però els de Sant Just, eh? Clar, no, si les carroses d'aquí, tot des de la cabalcada, de Sant Just, bé? Doncs ja veig que la cosa està molt renyida, Dani. Això ja ho farem. Ja esteu sentint aquesta cançó de Robbie Williams, candy, i he pensat que com que aquest Nadal ha estat dolç, i les gominoles són dolces, perquè no posa candy. Que candy en anglès simifica Carmel. Ah, això no la diré, perquè si no, la gent com jo que no sabem, no tenim ni idea. Bé, doncs amb el Robbie Williams de Fonts, a veure què us han regalat aquest Nadal que us han portat al rei, expliqueu-me. Bueno, m'han portat roba, molta roba. Ah, sí? Sí, uns patins, nous. Ah, sí? Sí, m'havien quedat patits. M'havien quedat patits als altres. D'aquella en línia, o no? Sí, sí, de línia. Ah, molt bé, que xulos, ja els han estrenat per Sant Just. Sí, avui els he portat. On has anat? A casa de l'Anna, de la Martínez. Sí, que està aquí, no, Ana? Sí. Bueno, hem donat una volta. Prepara'm per Sant Just, quina volta ho heu fet? Bueno, per la plaça de la Pau, i després hem posat cap a dalt. I a tu, Ana Martínez, què t'han portat al rei? A mi m'han portat bastanta roba, un patinet i algun joc. Quin joc? De Nintendo, del Mario Kart 7. Ah, Mario Kart, que sou... El típic. Sí, però bé, no? Sí, molt xulo. Molt bé, us han portat bé el rei, per tant, aquest senyor. Us han portat molt bé, no? Sí. Dani, tu què t'han portat? Doncs mira, roba, unes fitxetes molt maques, per fer aperitius, per fer tapes. Sí, són... com ho diríem, la recepta, amb els passos i els ingredients, però amb fitxa, no, amb llibre, que allà tens el llibre i et molesta el nom, la fitxa. És més senzillet i més... I un llibre també m'ha portat el tio, el tio, el llibre. Per aprendre a cuinar he tot plegat, no? Una càmera fotografiat, també al rei, s'ha portat prou bé. No, aquest has portat bé, ets tu? Sí, esclar. Perquè veig que el rei ja en respost. Això és fantàstic. Jo crec que les nadales que et vam cantar tu es van sentir a dalt, al rei, i van dir, aquest, l'hem de portar regals. Jo crec que sí, que per cert, si algú vol comentar què li han portat al rei, ho pot fer al Facebook de la penya del Morro. Ja sé el que teniu al vostre amor. I els llegirem el dia que ve. Sí, sí, la setmana que ve. Però ha arribat un dels moments més destacats de la secció del Dani i companyia. Avui, Dani, com comentes, un cara a cara a tres bandes. Sí, tres bandes. I que defensareu que escú un rei, una carroça també, que es va poder veure a la cabalcada d'aquest dissabte, on hi havia moltíssima gent. Jo heu inflat globus, no? Sí, de les 9 fins a les 8. 11 hores. Si em van dir que anaven amb una màquina d'eli. Sí, però fent-li el nus. Ah, tu fes el nus. Inflant el globo. Va, una mica. Ja feina, ja feina. Per què creieu que el vostre rei, o com a mínim, aquí a la cabalcada, va ser el millor? Jo trobo que el Baltasar és el millor, sí, o sí. La carroça superchula. Els patges molt alegres. Tiren carmets fluixets, bé. Donen els carmets als nens, i és tot perfecte. Jo, al Gaspar, perquè, bueno, sempre m'ha agradat des de petita. El rei rosa, eh? Sí, el rosa, el millor. També m'ha portat tots els regals que jo volia, i la carroça, superbé. En matèria carmets com els altres reis. I tu, Dani, et quedo amb el Xo, per defensar-ho? Sí, jo amb el Xo perquè, des de petit, m'agradava la seva barba blanca, i tot. Si us he de dir la veritat, cada any he anat a la cabalcada de Sant Feliu. Què dius, ara? Sempre. A mi no m'agrada gent a Sant Feliu, però sempre a Sant Feliu. Però a partir de l'any passat, vaig venir aquí a la Sant Just, i espectacular. Em va agradar molt, i aquest any, una flipada. Ah, bueno. Han avançat molt, han tirat de tard. Escolta, encara ho has arreglat, Dani? Han fet llums, es van inventar unes històries de la penya, el moro i tot, però genial. T'ho hauria fet una inventada d'història? Sí, vam dir que el rei sortia... Això t'ha anat a dir? Això és veritat. El rei està anant a la penya del moro, que la Raquel de Manuel ho fa molt i molt bé, i és la mestre de cerimònies, clar. Sí, aquella noia sí, que tenia veu de compte a comptes. Sí, és que és que és que és que és que és que és... I el Lluís Segura, no, no. Que no té veu de compte a comptes, Lluís Segura. No, no, no, Lluís Segura no. Però bueno, això m'agrada molt el meu xor, i perquè el Baltasar i el Gaspar no tenen comparació amb el meu xor. Vindrà, que tu creus. Sí, sí. I perquè el meu xor sempre és el primer, i el seu primer, doncs, és el millor. Està d'acord amb això, no? No, no. No estic d'acord. No tinguis d'acord. El Baltasar és més simpàtic que els altres dos, eh? No crec, no crec. El Gaspar és el millor. No, no, no. I jo, quan era petit, aquí en aquest... en aquesta cabalgada, aquí s'enjús, no, però aigualada, a la noia... Ves que tu eres a tota la cabalgada del món, menys a la s'enjús, no? No, no, dos anys, aquí s'enjús, eh? Aquí, a la noia, quan era petit... Abans d'aquells dos anys. O sigui, has fet tot el territori català, menys a la s'enjús, molt, eh? Aquí, aigualada, vam estar a un poble d'aigualada, i, bueno, i estàvem a casa meva de tieta, i van pujar els reis, i vam pujar els reis a casa meva de tieta, i em van donar els regals a la mà, els reis. Ah, tu? Sí. Aigualada! Ostres, com et va sentir? Molt xulo, era molt maco, però esclar, ja era molt petit. Vas passar nervis o no? No me'n recordo, sincerament, perquè era petit. Però sí, a mi el menjar és que... No com ara que és tot un home, allà? No, sí, ja. Molt bé. Bé, doncs no sé si voleu per acabar el debat, he comentat alguna cosa més sobre les carrosses i tot plegat abans de passar a la gent. Sí, jo volia comentar que... el menjar, a part de ser el primer de la colla, també és el... el que porta més il·luminació i més gent, però jo, a les carrosses. Jo mai m'he fixat, però jo crec, estic segur, que les carrosses sempre hi ha més gent en el menjar que en les altres. Bé, ara deixem que parli una mica les annes, a veure què diuen. Vols dir que esteu d'acord amb això? Jo crec que no, perquè perquè sigui el primer, no té res a veure. Allà, no té res a veure. Té molt la beura. Allà, amb els tres són molt bons, els tres. Però jo trobo que hi ha... destaca... El millor és el que es passa. No, el millor és el que es passa. No crec. No, jo m'ho crec. M'arranco de quedar petita, sempre em mirava cada any la pel·li de... de reis. A mi em va fer una firma. Em va dir una foto. Li vaig fer una foto l'any passat. Però quan et va fer la firma, Anna? Com te la va fer? Quan era petita, li vaig demanar, li vaig escriure en un paper, que em fes una firma, un dibuix, i quan em vaig aixecar, vaig veure sobre la taula el menjador, un paper amb la firma, un gaspar, sí. Per tant, el gaspar és el teu preferit, perquè et veig en un autògraf. Igualment abans era el meu preferit. Clar, i el temps d'aquest autògraf enmarcat, penjat a la paret, a l'habitació... No, no, el tinc guardat en un calàs, en un sobre. Ah, molt bé, molt bonic. Anna, tu et vas fer una fotografia amb el Baltesar? Sí, era petit dona, però sempre m'ha agradat, al principi em feia por. Això passa molt, no? El Baltesar sempre fa por al començament. Jo, mira, jo, a mi, perquè no soc pare, però si jo fos pare, no, de moment no. De moment no. Però jo, si fos pare i anés a un centre comercial, els rígmacs no farien por. En farien por als fotògrafs, que hi ha al cantó Rígmacs, perquè els teus fills volen fer-se una foto amb els tres rellev magos, i la dona que fa la foto et clava el millor nazo. Ja, ben vist, és una qüestió molt pràctica, però... Quan a la cabalgada et poses allalt mig, li fas la foto i ja està. Ja està acabat, no? Sí, però no és fàcil, perquè a la Sant Jordi hi ha moltíssima gent. Sí, sí, sí. O més gent surta al carrer. En fi, la cabalgada de la Sant Jordi vista per l'Anna Martínez, l'Anna de primer deso de l'institut, i com? Riera. Riera, sí, és que no sabia allò, ho he intentat estudiar aquí en primer deso, per acabar la secció d'Anna, i tu diràs que és el que t'ho li previ de Sant Just. Recordem activitats per aquest cap de setmana. La agrupació s'ha d'anar a Sant Just fa una crida a la ciutadania de Sant Just perquè s'apuntin els corsets per ballar-se de dades. Avui aquest dissabte, tiadots de comença el corset. Apunteu-vos tots, perquè jo ja és el tercer any que m'apunto, i és molt, molt, molt maco. Ah, si tu hi vas, no? Jo no en veig res. La tràdia al dijous va haver-hi aquí una entrevista amb la tràdia de l'Anna. I en aquesta entrevista hi ha... Moltes salutacions també per la tràdia de l'Anna. En aquesta entrevista, aquí a la ràdio, va comentar coses com aquesta. N'estic només tinguem castellers, perquè també hi ha gegants, no es veuen, A mi m'agradaria que tinguéssim una mica d'acord amb aquella atresa. A vegades només hi ha castellers i prou, però que les sardanes i els gegants també existeixen. Hi ha alguna activitat més d'aquests propers dies? Sí. El diumenge de Tret de Gener, a partir de les 11 a Can Ginestar, festivitat de Sant Antoni a les 3 toms fins a les 11. A Can Ginestar es mos de per cavallers. Ah, els 3 toms, que és el Sant Antoni, són els animals i que els veneixen, els treuen al carrer, i una altra festivitat també mítica i tradicional de Sant Just. Alguna cosa més per acabar? Sí. A les 11 hores de l'església del Sant Just di Pastor, missassonem-ne posteriorment a la plaça Bardaguer, desfilada i benedicció dels animals, repartiment de borregos, mosquetell i coca. I a mi, si em deixés acabar, voldria afegir que a la part final del Vullatí, a la última... A Vullatí de Sant Just, que és la publicació mensual de l'Ajuntament. És com un diari, de Sant Just, no? Sí. I podem trobar un calendari d'Aquí de Radio Desben per retallar. Jo us ho recomano perquè jo m'ho he baixat de la web per imprimir-m'ho i m'ho he fet i va molt pràctic pel despatx, us ho recomano. Pel teu despatx, que tens un despatxet amb les teves lletes. Molt bé, doncs, Anes i Dani, moltíssimes gràcies per haver vingut. De res, home. I ja sabeu que a la ràdio que és a vostre podeu venir quan us doni la gana que no hi digui. Gràcies. Dani, fins la setmana que ve. Adéu. Adéu, clar que sí. Sí, sí. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda, de 5 a 6, a Ràdio d'Esvern. Muchachada, no hi. No hi. 6 i 36 de la tarda continuem en directe a la Peña del Morro de Ràdio d'Esvern. Avui al programa estem de norabona, Cristina, sé que t'agradarà perquè estrenem una nova secció. Jo estic molt content, perquè tenim avui el programa un guionista de veritat. Oh, un guionista de veritat. I Jago Alonso. Bona tarda, Jago. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, família. Veig no... És com una mica escur, no? Vens de negre, amb la música de Darth Vader... La música has d'escollir tu, eh? Sí, per això no. La roba no, eh? No. Avui no, però hi ha una vera sèrie. Escolta, tu, que mentes sèrie, no vens sol per això? No, però una cosa et volia dir. Què? No tinc careta, ni coses d'aquestes. Què vols, una careta? Home. És que no ho havíem preparat, això. Per exemple, i Jago, el món de Jago. Com ho veus? Sí, però... No, no. Treu, treu. Sí, prefereixo una veu femenina. M'he portat de casa. Vols una veu femenina? Sí, jo amb mala... Sí. Ah, vale, doncs... Que ho faci ella, no? El món de Jago. Oh! Ara ja... Ja estàs en un lloc. Sí, no... Ara no hem arribat a la perfecció... Però està bé, està bé. Ja el tenim. La gent es pregunta, de què parlarem amb tu, els dimarts, l'acaba l'hora? Una mica de tot i de res en concret. O sigui, que és el món de Jago. El món de Jago, sí, sí. Bé, bàsic que la gana. Bé, així vam quedar, no? Sí, sí, sí. Bàsicament el que em sembla a mi és actualitat durant la setmana. No se'ns passin coses. Per exemple, avui que ha anat al rei, ha vingut el rei ha vingut a Catalunya, o el princes Felip ha estat inaugurant l'Ave de Girona... Estupet, no? Va per aquí això, o no? Eh? Va per aquí o no? No, no. Han vingut? Han vingut avui. Ja, és que avui no he mirat les notícies. Tu no he misteriós, eh? Sí. Sí, sí. Han vingut, no? Han vingut, han vingut. I han marxat ja, o encara estan per aquí? Sí, jo crec que sí. Pasen nit aquí? No ho sé, no ho sé, que no tinc ni idea. No ho segueixo, Cristina, això ho segueixes tu? No ho sabem. No sabem què fan, no? No sabem què fan. Sabem que han estat aquí, però encara la seva gent de tant personal com si es quedarà no la controlem. El rei té un hotel aquí, no? Això normal és que passi la nit a casa seva. No el veig en un hòstel. Allà, gràcies. A les rambles, no? Sí. A la gent de la vacia. Jo no el veig. I estava a la rambla. No el veig, no el veig. Jo tampoc. Tu diràs que estem a la disposició. Comencem amb un so, jo crec... A veure, el Nadal és llarg, i, evidentment, em passen moltes coses al llarg del Nadal, venen els reis, caga el tio, etc. I l'Ociatxe va arribar a la tele. A tele 5, concretament. És veritat. I aleshores voldria començar amb un so, si pot ser. El tens, no? Tirem-lo. El presidente invitada es una escritora que ha recibido los galardones y teracrias más importantes. Josep Huyens és Jordi González, presentant el gran debat i un programa que fan a... A tele 5. Els dissabtes a la nit. No és la nòria, és molt diferent, eh? Superdiferent. No té res a veure. El programa comença... per la nit, així dureta, i acaba... No té hora de finalitzar. De finalitzar. I aquest dissabte, jo el mirava bàsicament perquè... Van anunciar que... bueno... No sé molt bé per què està mirant dissabte a la nit, a tele 5. Però van dir que parlarien amb Josep Pedreroll. És veritat. Que és el presentador d'aquesta cosa que fan a inter-economia. Punt pilota. Josep Pedreroll... Es veu que en un programa un dia va dir que ell, amb Becarios, no volia fer el programa, no? Així, com a molt respectiu per als Becarios. Aquí, Becarios, aquí no, eh? Mañana el equipo habitual. Diu, Becari... Deixa'm veure què diu aquest home. Total, que mentre sortia Pedreroll, que evidentment va sortir a 4 de 3 de la matinada... Perquè era el ganchofort del programa. Fijaros que tenemos a Pedreroll. La gran polèmica... bueno, polèmica. No sé. Jo saps què pensava. La gent al carrer no parlava de Pedreroll. Jo saps... no sabem això. No. En altres formes, pensava que fixava per TV5 o Mediaset, Pedreroll, i que anaven a fer el gran. Doncs mira, m'he cansat d'inter-economia, i ara vendré a Factories, o Divinity, a fer el Punt Pilota. Una mica anava a Guatemala o a TPO, eh? Sí. Jo, si no, no entenia que feia Pedreroll al gran debat. Ha passat el temps i encara no ho entenc. Explica la polèmica en teoria. I la vaig veure a l'entrevista en Pedreroll, però va ser un tostó, va ser molt aburrida. No van dir res, i bàsicament el van justificar. No, no, no... És normal, els becares de un dia no s'han preparat. Però a mi el que m'agrada molt, és que abans de Josep Pedreroll, l'entrevista com a estrella de la nit, era... a Lucia Chebarria. Ah, l'escriptora. Escriptora, que és feminista, un escritor així, com a underground. Ella, el que és el mainstream, no li agrada massa. És bàsica, em sembla. I em va sorprendre que... Mira, que l'estem sentint. A mi m'agrada. Això és ser el gran debat. Disapta 29. L'entrevista que està fent el Jordi González. Correcte. Total, que... que dius que fa una dona així... una mica guerrera, i que no vols saber, en teoria, re dels mitjans, explicant la seva vida... Un programa del cor. Un programa del cor, el gran debat. Sí, sí, sí. Que li diuen el gran debat, però... parlen de coses que... que li vam començar, que no parlarem de política i tal, però la política ara mateix és... Bé, l'en Esteban que fa aquest fin de setmana. Total. Que em va sorprendre, l'entrevista va anar a totes sobre... Es veu que ha tingut uns problemes amb el seu marit. Jo no entraré aquí. És estrany que la Lucia, a la seva ria, que és escriptora i del seu públic, ens imaginem, vagi a explicar la seva vida i les seves... les seves integritats i les seves coses a el telèfon com el Jordi González, que diu que el priori no quadra gaire. Però ella deia, com m'ha escoltat una mica de fondre, el començament d'entrevista, que va anar perquè, si alguna persona li ha passat el mateix cas, podria ajudar-la. Ha fet un llibre del seu drama i tot això. I l'entrevista va durar com mitja hora... Una mica més. Veus que la tenim tot d'estona de fonds? Les estàs escrivint exactament el que ens passa. L'hem de tenir tot d'estona de fonds? No la pots treure, però ja anirem connectant. Posa música. Millor, millor, millor. Molt bé. Jo el que venia... A mi el que em va sorprendre és l'entrevista... Normal, va explicar sostrapos sucios. Com fan en aquest programa, qualsevol convidat. Però, bueno, en aquest cas era l'Ociàtia xebarria. Però em va sorprendre molt que el tracte que tenies, Jordi González, en l'Ociàtia xebarria, la va tractar una mica... Un poc respectiu. Què dius, ara? Li va dir que tu eres una tipa que escrive... Oh, tipa. Això no li va dir tipa. A la cara. Però el minut tu de l'entrevista, eh? No vas per allò de no fer-me una mica de partit i ja té un atac. No, no, no. Minutu penalti, ja. Tu eres una tipa que escrive. Potser no és... Que vindria a ser escritora. Clar, clar, sí, sí, sí. El que pel món és escritora, el Tele5 i Jordi González en diuen una tipa que escrive. No li dius tipaja, m'arreglar. Si li dius tipaja... Ja, apaga i va bé. No va reaccionar l'Ociàtia xebarria. Va com... bueno, ella anava repartint jo, que explicant suspenes, tal. Perdona, l'Ociàtia xebarria és com tu, llavors. Què vols dir? Un tipó que escrive. Un tipó que escrive. El cas és que l'Ociàtia xebarria va fer l'entrevista i a les hores, en plen Nadal, van tenir la brillant idea del gran debat, de fer un debat... Això els diu el gran debat, sobre els excesos navideños. Excesos navideños. Tenien una sèrie de convidats allà... Justament quan tenen els dinars i els sopars i tot plegat. Si ho fas després, mira, tots estan iguals. Vam, anem, parlem dels excesos navideños. M'ha estat aquí pensant 6 hores que podíem fer avui el programa, i hem arribat a la conclusió que podem fer un debat sobre excesos navideños. Un equip de 30 redactors, eh? Tots allà treballant, com bojos. La factoria de tele. Què fem, més 24, què fem? Excesos navideños, molt brillant. Per aplaudir, quan algú va proposar la idea, tenien allà com una sèrie de convidats, no va parlar, no la van deixar parlar. Sí, ells discuteixen. Encara que parlessin de la cria de l'escopinye, ells discutirien molt, i llavors tenien un expert, una dietista, i no va obrir la boca. Però era el Gancho, tu vas caure. El Gancho era Lucia Chebarrià. Ah, era Lucia Chebarrià, va, què faig? El procés seria con un oblo que no era mío, con el semen de él, claro. Jo et tinc prou, eh? M'ha agafat, perquè l'entrevista va fer. Però parlant i tal. Era d'un nivell molt elevat, l'entrevista. Total, que el Jordi González em va a aquella taula que té de debat. Hola, bona nit. Ara parlarem de los excesos navideños. Sí. I Lucia Chebarrià queda amb nosaltres. I a les hores, també. Típica taula elevat d'un programa de tele, 3 persones d'una banda, 3 persones de l'altra, Jordi González al mig, de l'Índia... De cròniques. De cròniques, al costat asseguda... Perdona, com si fos no Galíndos. 5 o 6 galíndos, no? No, no, però quedava molt a baix. Igual van improvisar-li a una cadira, no sé com van anar. Allò, no sé, producció que van fer. I quedava com molt petiteta. No vull faltar de Lucia Chebarrià, però potser... Mini González era. Potser quan va a seure va trencar la molla, que hi havia el seient. Potser, pel que li va dir Jordi González, estaria... Perquè, per mi, el millor de la nit va ser... Lucia Chebarrià, quédate con nosotros. Presenta't els tertulians de... Tal Estal, tal Estal, la dietista, no sé què. I no s'acompanya Lucia Chebarrià i la frase textual és... En calidad de gordita. Oh! Bravo, Jordi! Una aplaudió. Normalment, perdona, hi ha el cairon de sota que posa allò. Gordita. Una tipa que escrive... Com a gordita. Una tipa gordita que escrive. Jo per això no vull anar mai al gran debat. M'han convidat moltes vegades, perquè mai saps per què no poden sortir. No sé què et dirien a tu. Un tipó que locuta. Un jonqui. Este. Jordi Domenac. No, en calidad de gordita. I va ramatar, perquè podem dir que eres gordita. I ja està. Lucia Chebarrià no va reaccionar. Això és el que més em sorprèn. Es va quedar impasible quan li va mentir una tipa que escrive. Però no, però una tipa que escrive no és mentida. El tipa és molt despectiu, però no és mentida. I la gordita sí. Però gordita? És que és molt llet, no? Si tu dius una tipa que està gorda... No, no, no, és veritat. Mira, toma, gordita. Mira, aquí tenim la Lucia Chebarrià. Una tipa que està cerca. Sí, per exemple. La Lucia Chebarrià. La Lucia Chebarrià, una tipa en calidad de gordita. És veritat, és molt llet. Però potser jo m'estranya el Jordi González, no? El que feia sembla la Lucia. En calidad de què està Jordi González? En calidad de presentador. Un tipó que presenta, no? No sé, però, clar, convidar una persona, perquè parli de suspenes, que ja has vist, 20 minuts abans de presentar-la en calidad de gordita, per la banda òbuls i tot el seu drama. A veure, perquè l'entrevista va fent. Un 9 d'entrevista, a veure què diu. Me metí en una especie de... un ritme de la autoestimeta. Traigo el libro, aparte de porque no me pagas para hacer promoción. És molt bo que et trois. M'agrada que surti. Lucia, m'agrada que s'està preguntant. Va insistir tota la nit, el night long, que no cobrava. I amb la impressió em va sorprendre molt. És una mica de... Però si aquest programa ha cobrat tothom. Per això mateix ho va deixar ben clar. El que passa és que no deixava de dir-lo en l'entrevista. És normal que un tros que m'ha agafat a l'atjar ho estigui dient. Però és a les hores que ens enganyen i va cobrar. És promoció, promoció del del llibre. Home, no cobrant, i a sobre, per matin que li van dir... Ho tuto molt, eh? I a les hores que van encalidar de gordita i l'herdita. Jo... jo... T'ha empresa el pèl, amiga. Jo era que una mica em va comprar el meu llibre. Ella em tenia la mà tota l'estona i no el deixava anar. Això és veritat. Però, clar, no diguis que no has cobrat. Que cobra tothom, què està passant? És veritat. Jo no sabia que es pogués trobar tant de suc amb dos cosetes a l'ociatxe barria. Només dos punts per acabar sobre aquest tema. Jo seguiré mirant el gran debat, perquè és un programa que no l'havia vist mai. Però em va resultar molt interessant. Sempre portaràs programes culturals? No, no, no. Portaré varietès i televisura a la propera. No, que... Bàsicament, que l'ociatxe barria, quan va acabar el programa, li va dir, Jordi González, li va dir a algú així, que no volia venir-te pronto o voler-te hablar amb tu presència. I ella, com marxant, i em veu baixar com jo no ho vull mai. No m'estranya. La segona cosa que volia dir és que jo intento recuperar el programa, perquè a Tele5 hi ha una cosa que es diu, com totes les webs de les cadenes, tenen televisió en la carta i pots veure-ho. Tenen tots els programes del gran debat he penjat perquè vulgui veure'ls. Fem-ho a la carta, no? És apassionant, repassant... Està molt bé. No, què ve, l'ociatxe barria. Una nit em trago 6 grans debat. Allà ho tenen tot, la crema de la crema. No ho tenen tot. Tenen tots els programes excepte el del 29 del 12, que és el dia que va sortir l'ociatxe barria. Aquest programa no està a la volta de Tele5 de la carta. Però com és això? Què està passant aquí? No ho sé, jo no he trucat. Si vols trucar. Podem trucar. Però aquí tenim telèfon o no? No, no. No està preparat. Eh, truquem o... Podríem matar el tema, escoltem un moment, a veure què diu. Te das cuenta de que no te ha dado la gana a verlo, pero que una parte inconsciente de ti lo iba sacando. Te has muerto de admitirlo, pero por supuesto... Fixa la música que li posen de fons. No és nostre. No, no, és ells. És el programa. Jo te reconozco que... És música d'ajudicis, d'una pel·li d'ajudicis, quan el culpable està a punt de confessar. Me tiene mucho cariño. Lluïcia y yo. No, no. Està noig, o no? No, claro que no. Bueno, total. És la seva vida, no?, és la seva vida. Deixa'm allà, l'Ocea Pau. Volia parlar de la ressaca electoral. Perquè hem tingut eleccions a Catalunya. I just abans de Nadal. Ja teníem president. I tothom està parlant de pactes que farem aquesta legislatura, que si farem retallades, que si no... Que si l'euroviñeta... Que si... bueno, totes les mesures que s'han de prendre durant els propers 4 anys... Qui diu 4 anys, diu 6 mesos. No sabem què serà això. Però em fa molta gràcia, el PSC. PSC. Però per què fa gràcia? Perquè ells encara estan en la consulta. Ja, però és que la gent... Què diem, sí, no? A tu es fa molta gràcia al PSC, però potser la gent que està dins el PSC no li fa tant tant. No, que ells mateixos no es fan tanta gràcia, potser. Jo crec que tenen un pla de no allà muntat a dins del partit. I clar, avui he vist que deien... No, que ara igual ens abstenim. Amb la votació de la... Ostres, a mi em sap greu, perquè dius, després de tenir a Pere Navarro, no els hi pot passar res pitjor. Sempre et sembla que ja no res pot anar pitjor. Però sí. Sí, sí. Mira l'ociat xebarria. Correcte. Sempre pot passar com l'ociat xebarria. El críctor underground ja acabes de gran debat. Sí, sí, sí. Jo, el que he arribat és en una conclusió, i és que el PSC el que li passa és que té la regla. Què dius, ara? Correcte. Té la regla, eh? Sí. Para en la rotativa el PSC... Para la música. Para la cita, para la cita. El PSC té la regla. Sí, sí. Seria una exclusiva. Escolta, i jo, si us porto. Moltes gràcies. Sí, sí. Perquè és una exclusiva corrada. Els hi durà moltíssims. Sí, sí. Aleshores... Però diràs, llago... Tots un tio, no? Sí. Bé, de moment sóc un home. Sí, sí, sí. Fins que es confirmi, sóc un home. Aleshores, és home, aquesta afirmació és de lleig que la facis tu. No saps què és. Clar, clar, clar. Algú podria pensar que s'exista, o dir, home, escolta, llago. No en tens ni idea. Correcte. Que escolti, que sí, que sí. Que és veritat, però és igual. Però és que l'afirmació no és meva. És de l'Helena. Ah. Helena Martín. Hola. Hola, Helena Martín, bona tarda. Què tal? Molt bé. Moltes gràcies. Gràcies. M'agrada molt. Ja, jo sabia. A l'Helena la porto un qualitat de dona. A la dona? De dona. Ah, perdona, com objectes. No, de persona. Ah, com a persona. A la dona, i com a veu maca. Sí, és veritat. A veure, l'Helena et dius alguna cosa, Helena? Hola, Jordi. Perquè jo tinc una teoria que tot ha d'estar compensat, no? Sí. L'equilibri. És veritat. A les hores. Tu et compensa l'Helena, no? No, vull dir que... Ah, la vera. No ho sé, no ho sé. Deixem-me acabar la teoria. Perdona. Tu al programa tens aquí una veu preciosa de dones, una vellosa, correcte, i després està la teva veu. Sí, és veritat. Aleshores, vinc jo amb la meva veu caca. Podríem dir-ne. I quedes compensat, aleshores, porto l'Helena. Ah, està molt bé, perquè a tot arreu em vas... Porto l'Helena. Si vas a comprar el pa... Porto l'Helena. Demanes a ella, no? El demana a ella. I el pago jo. Ah, està molt bé. Que guapo, i això que jo també vull fer-ho. Què s'ha de fer? Ah, no sé. Fas una noia que tingui una veu maca i dius que t'acompanyis. Tu tens la Cristina. Perdona, eh. Reindicat una amiga, Cristina. De veritat, Jordi. Perdó, és que no ho veiem. Jo sóc un tipejo corto. No havia arribat. Total, que la teoria no és meva. És de l'Helena. El PSC té la regla. És l'exclusiva d'aquesta tarda. D'i març. Està molt bé. Té la regla. Perquè té com un dolor de regla. Perquè es posin com es posin, no va millor. No? És a dir, tens la regla, si et fa mal, ja pots canviar de postura. Això fa de t'explicar-m'ho, perquè jo, per exemple, no tinc ni idea. Que t'agraeixo. Tu pots intentar canviar de posició, quan tens mal de ronyons. Ah, és veritat, és veritat. Però no, hi ha una estona que et penses que tot va millor, però és mentida, tot torna a la normalitat. Ha intentat canviar de posició, com si li fes mal els ronyons, però no... Però no ho treuen, això. No va. No ho treuen. Hi ha hagut com tres canvis, no? I aleshores m'agradaria repassar quin és el que m'has pogut dir i el que m'has sortit. Les postures del PSC. Ah, les postures del PSC? Sí, sí, m'agrada, m'agrada la idea. Primer de tot van dir, consulta legal. Però el PSOE no li va fer gaire gràcia. Després el PSOE va dir que res de res. I avui han dit que ni si ni no, que s'abstenen, que no diran res. I jo ja et dic que no l'hem acabat aquí. És l'altèctica d'anar provant. Ara dic això, ara dic allò, a veure com va. Això no acabarà bé, no? En canvi en molt, no? En canvi en molt d'opinió. Un dia s'hauran de mullar. Sí, un dia hauran de votar, o no? Perquè potser són convidats de pedra al Parlament. Pichar una mica ja fora d'altres i acabar amb el PSC. Que canviïn el color. Ah, sí? Com a vermell. Ah, jo us deia tot quadra per això, la teoria aquesta que deies. És lleig, el color. És veritat, és veritat. Bueno, no sé si... Tinc un minut, un minut, un minut. Un minut ràpid, perquè hem d'anar... Abans que ens tanquin la misora, hauríem de... No, res, avui han donat aquí les pel·lícules candidates als GOI. És veritat, és veritat. I a mi m'ha subtat molt que... Bueno, les tres amb més candidatures, que això que sempre queda molt bé, Blancanieves, lo imposible i Grupo 7. Sí. És un mòbil a Grupo 7. Grupo 7. Blancanieves té 18 candidatures. 18 candidatures, Blancanieves, eh? 18, d'on surten? Saps? Que vols dir que... Que són moltes. Que donen millor càtering. No, que hi ha moltes categories que és home i dona. Llavors, clar, hi ha millor interpretació femenina, protagonista. Millor interpretació masculina, protagonista. De repartiment masculina i femenina. Home, avui d'hi arriben, si comptes, ja... No és moltíssim. Això es converteix en una gala. Sí, sí, en una gala i llarga. Bé, de fet, nosaltres no... Que ens fas fora, no? És que no hem d'acaballar, perquè no estem a una gala del GOI, sinó que tenim una hora d'acabar i d'aquí és el moment d'arribar a la Carme amb les notícies de la set. Ja go! Moltes gràcies per haver vingut al programa, Helena. Que vagi molt bé, merci. Adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu. Bé, Cristina, ens veiem demà a partir de les 5. Gràcies a tothom per escoltar-nos i ho deixem ara amb les notícies de la set, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. I ara, com que no ens veiem demà, no hem de fer el que ens veiem demà. I ara, com que no ens veiem demà,